Transports Metropolitansde Barcelona

Setembre de 2011

Hora Punta:116

La nova AMBEntrevista a Joan-Pau Alduy, president de la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània / Un nou projecte de transport urbà per a Perpinyà i la seva àrea metropolitana / El taller de vies d'Hospital de Bellvitge

2Hora Punta

Inici d’una nova etapa

A finals del mes de juliol es van constituir els consells d’administració de les dues principals empreses de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i se'n van

designar el nou president i el vicepresident executiu. La sessió va tenir lloc pocs dies després de la constitució de la nova administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aprovada a finals d’agost de l’any passat amb el consens de tots els grups polítics.

La creació del nou govern metropolità marca el punt d’inici d’una nova etapa en què caldrà abordar de manera transversal els reptes que comparteixen els 36 municipis que conformen la indiscutible realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona i que necessiten desenvolupar polítiques comunes per gestionar amb competència, eficàcia i criteris de sostenibilitat els serveis, les infraestructures i les dotacions que la societat demanda.

Aquesta nova administració supramunicipal que agrupa les poblacions de l’àrea metropolitana amb vinculacions econòmiques i socials representa una gran oportunitat per a Catalunya, ja que impulsarà i reforçarà el potencial de desenvolupament de Barcelona i de les ciutats del seu entorn com a centre d’activitat econòmica assentat sobre un territori cohesionat socialment i amb una notable qualitat de vida.

L’escenari de crisi econòmica que es troba el govern metropolità determinarà, sens dubte, les prioritats de la nova institució que haurà d’afrontar aquesta situació amb mesures que ajudin a superar l’actual conjuntura.

El transport públic i la mobilitat són una de les competències que la llei de l’Àrea Metropolitana ha reservat a aquesta administració. Per impulsar un sistema eficient de mobilitat caldrà prioritzar l’assignació de les inversions públiques necessàries per garantir un transport que faciliti d’una manera especial els desplaçaments obligats dels llocs de residència a la feina, així com els fluxos de població a l’hora de compartir serveis i de relacionar-se. En un context de crisi econòmica, la potenciació del transport públic és un objectiu intel·ligent i viable a l’hora de plantejar un estalvi de recursos en el consum d’energia i de millora del medi ambient.

Transports Metropolitans de Barcelona, com a principal operador de transport públic del país, està en condicions d’aportar tota la seva capacitat de gestió i d’experiència per liderar els nous reptes que es plantegen. L’encàrrec per operar durant vuit anys el transport urbà i els serveis complementaris d’ecomobilitat a l’àrea metropolitana de Perpinyà-Mediterrani, integrada per 36 municipis del departament francès dels Pirineus Orientals, juntament amb el grup Vectalia, és un exemple de la capacitat i el prestigi de la nostra empresa a escala nacional i internacional. •

Sumari2 Editorial

3Joaquim Forn, nou president de TMB

4La nova Àrea Metropolitana de Barcelona

6TMB participarà en l’operació del transport públic a Perpinyà

10Joan-Pau Alduy, president de la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània

16Breus

18Nou taller de vies i cua de maniobres a la L1

20La planificació d'horaris de les línies EH

23El Funicular de Montjuïc

Editorial

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinació editorial: Pere Paredes, Ángeles RodríguezCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Lourdes Montero, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria MiróCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Ruth Caudeli, Silvia Gibert, Jorge Giménez, Moisés Ojeda, Emilio Villegas, Utopia GlobalInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 3.800 exemplars

Imprès en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

3

Joaquim Forn i Dídac Pestaña, designats president i vicepresident executiu de TMB

Reportatge

La cúpula directiva de TMB s’ha renovat aquest estiu amb la designació de Joaquim Forn com a nou president, mentre que Dídac Pestaña continua com a vicepresident executiu.

El 25 de juliol es van celebrar els actes de constitució dels consells d’administració de les dues principals empreses de TMB, Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA i

Transports de Barcelona SA, després d’haver estat nomenats els consellers pel plenari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 21 de juliol.

La configuració dels nous consells d’administració i la designació dels nous càrrecs a l’estructura de la presidència de l’empresa responen a l’Acord per al Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona subscrit pels partits polítics PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC, en el qual es recullen les grans línies d’actuació metropolitana per al mandat 2011-2015.

Nascut a Barcelona l’1 d’abril de 1964, Joaquim Forn i Chiarello està casat i té dues filles. És llicenciat en dret i regidor del grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1999.

Joaquim Forn, el nou president de TMB, i a sota, el vicepresident executiu, Dídac Pestaña.

Actualment és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, portaveu del Govern i membre del Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Dídac Pestaña Rodríguez (Barcelona, 1958) és vicepresident executiu de TMB des de juliol del 2007. Anteriorment havia exercit com a alcalde de Gavà en el període 1985-2005 i com a vicepresident executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana –antecedent de l’AMB– durant 12 anys, entre altres responsabilitats. •

4Hora Punta

El 21 de juliol es va constituir l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que presideix Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i té com a vicepresident executiu Antonio Balmón, alcalde de Cornellà.

La nova AMB neix de la llei 31/2010 del 3 d'agost del 2010 del Parlament de Catalunya, aprovada amb el consens de tots els grups polítics, i està integrada per

36 municipis amb una superfície total de 600 quilòmetres quadrats i una població de més de 3 milions d’habitants. És l’àmbit de la ciutat real, que aspira a esdevenir un referent econòmic, de serveis i benestar del sud d’Europa.

Aquesta administració supramunicipal té competències en els àmbits de territori i urbanisme, transport i mobilitat, medi ambient, promoció econòmica i planificació estratègica.

En total, són cinc àrees de gestió que estaran cadascuna sota la direcció d’un vicepresident. A la pràctica, per tant, el nou organisme assumeix la gestió de matèries que fins ara estaven en mans d’entitats metropolitanes que operaven de manera autònoma, com les de Medi Ambient (EMA), Transports (EMT) i la Mancomunitat de Municipis, que desapareixen, o que es portaven a terme des del Consell Comarcal del Barcelonès.

L’estructura política de l’AMB està formada pel Consell Metropolità, que, sota la presidència de Xavier Trias i la vicepresidència executiva d’Antonio Balmón, reuneix 90 consellers (41 del PSC, 24 de CiU, 11 d’ICV-EUiA, 11 del PP, 2 d’ERC i un d’independent, entre els quals hi ha alcaldes i regidors dels diferents municipis que la formen),

La Barcelona real arrenca amb un govern de consens

Reportatge

Un moment de l’acte de constitució de la nova AMB pels representants dels 36 municipis que la integren.

A sota, signatura de l’acord per al govern de l’AMB. D’esquerra a dreta: Jordi Portabella (ERC), Antonio Balmón (PSC), Xavier Trias (CiU) i Lluís Tejedor (ICV-EUiA).

la junta de govern, de 17 membres, i una comissió executiva que definirà les línies estratègiques i els objectius principals del mandat.

Acord de govern

Pel que fa al govern de la nova AMB, els partits polítics PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC han signat un acord de govern en què es recullen les grans línies d’actuació metropolitana per al mandat 2011-2015.

Les diferents actuacions es fonamenten sobre la base d’una realitat metropolitana com a xarxa de pobles i ciutats amb què s’abordaran conjuntament temes com la promoció econòmica, la creació d’ocupació, l’ordenació del territori, l’habitatge, la mobilitat i el transport públic, el medi ambient i els espais naturals, eixos transversals de totes les polítiques.

Les grans línies que dibuixa l’acord determinen un seguit d’objectius sectorials centrats en grans eixos d’actuació, definint accions concretes per aconseguir-los, com són: la constitució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità, la creació de l’Agència Metropolitana

5

El pacte programàtic reflecteix la voluntat majoritària de consolidar i impulsar la nova AMB

Xavier Trias, alcalde de Barcelona, presideix el govern de l’AMB, i Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, exerceix el càrrec de vicepresident executiu.

Plànol dels 36 municipis que integren la nova AMB.

de Promoció Econòmica, la implementació i finalització de la posada en servei de les instal·lacions de tractament i valorització de residus municipals, la continuació de les tasques de millora de la prestació del servei d’abastament d’aigua i d’optimització del sistema de sanejament o l’establiment d’un programa d’actuació per estendre el sistema de transport públic metropolità al conjunt de municipis de la nova AMB, entre d’altres.

L’acord per al quadrienni 2011-2015 ha estat resultat d’una voluntat de consens, per consolidar i impulsar la nova administració metropolitana durant els pròxims anys, juntament amb la necessitat de treballar per accelerar la sortida de la crisi, prioritzant iniciatives encaminades a dinamitzar la reactivació econòmica, l’equilibri territorial, la mobilitat i la sostenibilitat. •

6Hora Punta

El grup format per TMB i Vectalia ha guanyat el concurs per operar durant vuit anys el transport urbà i els serveis complementaris d’ecomobilitat a l’àrea metropolitana de Perpinyà-Mediterrani, integrada per 36 municipis del departament francès dels Pirineus Orientals que sumen uns 300.000 habitants.

L’òrgan que administra l’àrea metropolitana de Perpinyà (Perpignan-Mediterranée Communauté d’Agglomération, PMCA) va fer públic el resultat del procés el 12

de juliol i va ressaltar que l’objectiu de l’etapa que s’obre ara és fer realitat un esquema sostenible de la mobilitat en l’àmbit d’influència de la capital del Rosselló.

A aquest concurs s’hi havien presentat també la RATP, l’empresa que gestiona el transport públic de París, i el grup Veolia-Transdev, a més del format per Vectalia (el grup empresarial de transport públic

Un projecte de mobilitat sostenible per a l’àrea metropolitana de Perpinyà

Actualitat

La nova estació ferroviària de Perpinyà està integrada en el centre comercial El Centre del Món. De fet, Salvador Dalí considerava que aquest punt era en efecte el centre de la Terra. Al centre, estació del servei públic de bicicletes Bip, davant del Castellet.

més important amb presència en xarxes com les d’Alacant, València, Albacete, Càceres, Amiens, etc.) i TMB, principal operador de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Objectiu, 14 milions de viatgers el 2017

El grup format per Vectalia, propietària de l’actual operadora CFT (Corporation Française de Transport), amb el 80%, i TMB, amb el 20% de la societat, s’ha imposat en termes tècnics i econòmics, amb una oferta que pretén potenciar la utilització del transport públic perquè el nombre de viatgers anuals passi dels 8,5 milions del 2010 a 14 milions el 2017 i 16 milions el 2019.

Inicialment, a partir del gener del 2012, l’empresa conjunta operarà 30 línies d’autobusos. La flota que s’ha de gestionar la integren 229 autobusos, 112 al servei urbà i 117 a l’interurbà. La previsió inicial és prestar servei a la ciutat de Perpinyà i 35 municipis més de la seva conurbació, deixant oberta la possibilitat d’ampliació en el futur.

L’oferta se centra a implementar una nova xarxa amb horitzó 2015, que atengui tant la mobilitat urbana com la interurbana de tota l’aglomeració,

7

Autobús de la CFT fent la parada davant la seu de la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània. A sota, el Teatre de l'Arxipèlag, exemple de col·laboració cultural transfronterera.

Per primera vegada, TMB participarà en l’operació d’un sistema de transport públic fora dels límits de l’Estat espanyol

incloent-hi la creació de noves línies de bus d’altes prestacions o bus-tram, així com l’explotació de línies de bus de serveis escolars.

L’oferta també suposa la incorporació de serveis complementaris d’ecomobilitat, bicicletes, cotxes multiusuari (car sharing), cotxes compartits (car pooling), plans de desplaçaments d’empreses i una important aposta per la difusió del conjunt de serveis a través de campanyes de comunicació i màrqueting, sistemes d’informació a l’usuari, sistema de títols de transport, etc.

La contribució econòmica de la mancomunitat per a l’oferta base l’any 2012, el primer any complet de l’entrada en vigor del nou contracte, és d’uns 20 milions d’euros.

L’aportació de TMB

L’aportació de TMB en el grup adjudicatari és fonamentalment la seva experiència, com a operador d’una gran xarxa intermodal, un coneixement que es transferirà a la societat operadora CFT, i en concret en les següents àrees específiques:—Anàlisi i definició de les infraestructures necessàries –parades, prioritat semafòrica,

accessibilitat– per a l’operació d’una xarxa de transports.—Anàlisi i definició de les necessitats de material mòbil i dels tallers per mantenir-lo.—Definició dels elements bàsics en l’operació, línies d’alt nivell de servei, continguts de la formació del personal operatiu, selecció, etc.—Definició i desenvolupament de la política de màrqueting, informació i comunicació al viatger, enquestes origen/destinació, anàlisi i explotació de dades, etc. >

8Hora PuntaActualitat

En l’horitzó del 2015 s’implantaran noves línies de bus d’altes prestacions per potenciar la mobilitat metropolitana

Proves amb un prototip de bus-tram al bulevard Clemenceau, el 2010. A sota, minibús que fa un circuit pel centre històric de la ciutat.

Experiència internacional

És la primera vegada que TMB participarà en l’operació d’una xarxa de transport públic fora de l’Estat espanyol. L’activitat internacional de l’empresa s’ha centrat fins ara en la consultoria i l’assistència tècnica, un àmbit en què està treballant actualment, en col·laboració amb diverses empreses d’enginyeria, per al projecte de la primera línia de metro de Panamà, el metro de Bogotà (Colòmbia), l’ampliació del metro de Lima (Perú), la construcció i explotació de la tercera fase del tramvia d’Oran (Algèria) i la posada en servei del metro de Sevilla i del tramvia de Saragossa, a més de la reestructuració de la xarxa de transport de superfície de Casablanca, al Marroc.

En tots aquests projectes TMB hi ha aportat el coneixement adquirit en l’operació d’una xarxa de metro de més de 85 anys d’història i que consta de vuit línies, 140 estacions i 102,6 quilòmetres de longitud, i una xarxa d’autobusos amb 106 línies i més de 900 vehicles en hora punta, a més dels serveis de transport d’oci. En conjunt TMB va transportar prop de 572 milions de persones el 2010. •

Metro, TGV i bus en un sol bitlletL’oferta presentada per TMB i Vectalia inclou propostes imaginatives com ara la d’un títol integrat per al transport públic de Barcelona, l’AVE o el TGV i el transport de superfície de Perpinyà. No és cap quimera. La connexió d’alta velocitat entre les dues capitals catalanes s’ha anunciat per al 2012 i de fet els trens del TGV francès ja arriben actualment fins a l’estació de Figueres.

9

Ilusionados por la nueva singladura

Antonio AriasConsejero delegado Grupo Vectalia

Hace ya 13 años que el Ayuntamiento de Perpiñán (Francia) confió, al término de una llamada de candidaturas a nivel comunitario y de unas largas y difíciles negociaciones, el contrato de delegación del servicio público de transporte urbano de viajeros de la ciudad a la Corporation Française de Transports, SA, filial del Grupo Vectalia.

Al final del año 2003, siendo el contrato de delegación inadaptado para la ampliación a 16 ayuntamientos suplementarios (con un total de 175.000 habitantes), el Ayuntamiento de Perpiñán volvió a convocar otra llamada de candidaturas con un pliego de condiciones correspondiente a la nueva situación.

La CFT SA volvió a ganar dicho concurso en septiembre del 2004, a pesar de la fuerte competencia. El nuevo pliego de condiciones implicaba un aumento del servicio urbano y suburbano en un 35% y suponía el transporte escolar de los 17 ayuntamientos, con la creación de 40 servicios urbanos con vocación escolar.

En 2010, la nueva convocatoria de la Mancomunidad de Municipios, que ampliaba el servicio a casi el doble de ayuntamientos y que hacía mucho más compleja, en esta ocasión, la redacción de la oferta técnica, aconsejaba no abordar en solitario la licitación, lo que propició la alianza con otra muy importante firma del sector del transporte, TMB, referente a nivel mundial y a cuyos responsables nos une una excelente relación desde hace años.

El esfuerzo realizado durante estos meses en la redacción de la oferta se ha plasmado en la confianza que las autoridades de la Mancomunidad han depositado en nuestra propuesta por ser la más efectiva a nivel técnico, financiero y social.

Desglosar lo que este éxito supone para el Grupo Vectalia nos podría llevar mucho tiempo porque sus connotaciones son muy diversas. Lo que sí podemos decir, en estos momentos, es que abordamos esta nueva singladura junto a TMB con enorme ilusión y con la perspectiva de que esto no supone para nosotros el final de un viaje sino, al contrario, un nuevo punto de partida para el desarrollo de nuevos proyectos conjuntos de nuestra actividad empresarial. •

Compromís a llarg termini

Albert BusquetsDirector general de Serveis Corporatius TMB

Que TMB hagi optat a l’operació i gestió del transport públic i de la mobilitat, àmpliament entesa, de Perpinyà i la seva aglomeració no deixa de ser una evolució i una conseqüència lògica del que estem fent des de fa temps en el camp de la consultoria i l’assistència tècnica lluny de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ara bé, a la vegada és, innegablement, un canvi qualitatiu important en el nostre nivell de compromís i, per què no dir-ho, del risc que TMB assumeix envers un client, una àrea metropolitana en aquest cas, i envers nosaltres mateixos. Som un referent del transport públic a Europa i més enllà. Ara ho hem de seguir demostrant. I hem de fer-ho en un país com França, on hi haurà moltes oportunitats, però també grans i magnífics operadors, referents mundials del sector, que estan operant arreu del món.

Aprofitar i posar en valor l’experiència i els coneixements tècnics, organitzatius i conceptuals dels professionals que formem TMB i transferir-los a uns tercers ha estat –i és– important per al nostre desenvolupament. En aquesta activitat no és negligible, ans al contrari, tot allò que aporta el coneixement d’altres realitats i maneres de fer i operar negocis i serveis diferents de TMB a l’enriquiment de la nostra cultura, tant tècnica com empresarial.

Però en assumir l’operació el compromís va molt més lluny.

Sabíem què volia dir aquest compromís quan Vectalia ens va proposar anar junts al concurs i quan vam decidir de participar-hi. Crèiem que les sinergies que es generaven ens farien un tàndem guanyador. I s’ha confirmat. Hem posat en comú el coneixement del territori i de l’operació de Vectalia amb l’experiència de TMB en diferents àmbits, com són transport integrat de diferents modes, noves tecnologies, informació, comunicació i màrqueting, integració tarifària, entre d’altres. I ara ho hem de portar a la pràctica.

El nostre compromís amb la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània i els seus ciutadans és a llarg termini. També volem, i esperem, que l’actuació de TMB i Vectalia sigui una historia d’èxit i un aparador del nostre savoir faire per a d’altres ciutats del país veí. •

Opinions

10Hora Punta

“La meva ambició és un eix Perpinyà-Barcelona en una economia transfronterera molt dinàmica”Joan-Pau Alduy, president de la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània

Entrevista

Text Oriol Pàmies Fotos Pep Herrero

11

Joan-Pau Alduy (Lió, 1942) és enginyer de formació, i polític per herència i per vocació. Després d’exercir com a alcalde de Perpinyà durant 16 anys, encapçala el govern de l’àrea metropolitana de la plana rossellonesa des de la constitució de la mancomunitat de municipis, el 2001. Igualment, ocupa un escó al Senat francès en representació del departament dels Pirineus Orientals.

Pot explicar què és l’aglomeració metropolitana Perpinyà-Mediterrània i quina posició té aquest territori en el context de França?

—La Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània abasta un territori en què viuen 250.000 persones, però que a l’estiu pot arribar a les 350.000 o 400.000. És un potencial social de primer nivell, propi d’una de les quinze primeres aglomeracions urbanes de França. En termes de rugbi diríem que som part del Top 14.

—Quines competències té la mancomunitat que governa l’aglomeració?—La principal competència és l’econòmica. Afavorim la implantació i el desenvolupament de les empreses a la zona, s’atenen les seves necessitats d’habitatge i de formació. En mobilitat, s’afavoreix que les empreses comprin una targeta anual per a cada treballador perquè faci servir el transport col·lectiu sense limitació. En telecomunicacions, es promou l’extensió de la banda ampla d’internet per fibra òptica amb un cost que és la meitat que a França. I fem un màrqueting territorial eficaç.

—Quins són els eixos de força d’aquest màrqueting territorial?—El primer és la logística, en què tenim el mercat internacional de Sant Carles, que és la primera plataforma europea de distribució de fruita i verdura, amb 1.400.000 tones anuals. Es tracta d’una plataforma multimodal d’importació i exportació. El segon, les energies renovables; a Perpinyà hi ha el Polytech, la primera escola d’enginyeria de França dedicada a l’aplicació de les energies netes a la construcció i la indústria. Tercer, la indústria agroalimentària, amb Cémoi i altres firmes. Quart, la indústria nàutica, de construcció d’embarcacions de lleure, en la gamma de luxe. I cinquè, l’economia de la salut, aplicada a la sanitat, l’esport i la gent gran.

—Fins ara es veia el Rosselló com una zona més aviat agrícola i turística...—Continua sent una potència en producció d’aliments, al centre d’una regió de 12 milions d’habitants, entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i Montpeller. A la rodalia d’aquestes ciutats no hi ha cap àrea agrícola més gran, si descomptem el petit delta del Llobregat. Nosaltres tenim 20.000 hectàrees de terra bona, sol, aigua... Per a nosaltres és una oportunitat a mitjà i llarg termini. Estic convençut que en l’economia del futur l’agricultura serà de proximitat, de circuit curt. Portar les maduixes de l’Argentina no encaixa amb un

“L’originalitat d’aquest territori és que no ha crescut en taca d’oli, sinó com un arxipèlag d’illes urbanes en l’espai verd”

plantejament econòmic sostenible. El turisme és un altre eix estratègic que potenciem dins del màrqueting territorial.

—Els preocupa el medi ambient?—La protecció del medi i la biodiversitat és una altra de les línies d’actuació de la mancomunitat, relacionada amb la gestió de l’aigua i dels residus. En planificació territorial, tenim una empresa que adquireix sòl per a usos d’interès públic. Sense oblidar, en l’àmbit cultural, l’ensenyament de la música al Conservatori de Perpinyà, el més gran de França, on estudien 3.000 alumnes!

—Quin seria el tret distintiu de l’àrea de Perpinyà entre les àrees urbanes del Mediterrani occidental?—L’originalitat d’aquest territori és que no ha crescut en taca d’oli, del centre cap a la perifèria, com les altres. La nostra configuració és d’arxipèlag. És a dir, els camps i els espais lliures han estat inclosos i protegits dins de l’aglomeració, de manera que les zones urbanes són illes en un mar d’agricultura, espais naturals, rius, etcètera. Si surto del centre de Perpinyà amb bicicleta, tres minuts després seré enmig de camps d’enciams, i deu minuts després seré enmig de les vinyes. Perpinyà és l’única ciutat mediterrània a deu quilòmetres del litoral que no ha desenvolupat urbanització cap al mar. >

12Hora Punta

“La proposta de Vectalia i TMB per gestionar la mobilitat de Perpinyà incorpora l’esperit del lligam entre les dues àrees metropolitanes”

—Com es planteja Perpinyà el futur immediat?—Fem una aposta pel desenvolupament sostenible i alhora per atreure les empreses i les noves activitats. Els meus arguments són aquest arxipèlag, que vol dir qualitat de vida; la banda ampla, i el tren de gran velocitat, que permetrà fer el viatge Perpinyà-Barcelona en 47 minuts.

—Miren cap al sud?—Hem de parlar de l’economia transfronterera, que fa vint anys que esperem. La frontera que Europa ha esborrat ha de ser un lligam, i en aquest moment no ho és. Existeix una frontera cultural, mental. Als mitjans de comunicació de Girona els interessa poc el que passa a Perpinyà, com també a la inversa. El tema de Barcelona encara queda bastant lluny, tot i que cada dia s’està apropant psicològicament, i més encara físicament, amb el TGV, que funcionarà a finals del 2012 entre les dues ciutats. Demà, Girona, Barcelona, seran el nostre món. L’economia transfronterera serà molt dinàmica, com ja ho és a Lilla o a Estrasburg.

—Creu en un eix Perpinyà-Figueres-Girona-Barcelona?—És la meva ambició, el meu camí. El meu fill de 5 anys i mig va a l’escola Arrels de Perpinyà i el català serà la seva llengua natural. Quan sigui gran parlarà català, francès, castellà i anglès, i tindrà la possibilitat

Joan-Pau Alduy, al centre, en la inauguració de la nova seu de la Mancomunitat Perpinyà-Mediterrània, un edifici d’alta tecnologia situat davant l’estació del TGV, el 10 de febrer. Foto: ACN.

13

“Per doblar el passatge, el transport públic ha de donar imatge de modernitat, ha de ser atractiu per a tothom”

de construir la seva vida professional en un mercat de treball de 2 milions d’habitants, en comptes dels 400.000 actuals. El primer exemple concret del que vindrà el tenim al nou Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà, dissenyat per Jean Nouvel, que estarà vinculat al Centre d’Arts Escèniques El Canal, de Salt i Girona.

—Pel que fa a la mobilitat, quina és la situació a l’àrea metropolitana i cap on la volen encaminar?—Hi ha molt marge de millora. La proporció de persones que fan servir l’autobús per als desplaçaments quotidians és petita, d’un 15%. L’objectiu és assolir el 25-30% en l’horitzó del 2017. És un objectiu ambiciós, però ineludible, per a l’economia de les famílies, i per a la sostenibilitat del nostre territori i del planeta. I una necessitat social, perquè el cotxe representa una cultura d’aïllament, mentre que el bus representa una cultura col·lectiva i de comunicació. El que hem de fer és que el transport públic no s’identifiqui amb la mobilitat de classe baixa, dels que no poden tenir cotxe; al contrari, que tingui una imatge de modernitat, atractiva, que sigui per a tothom.

— Aquest és l’objectiu de la concessió atorgada al grup que formen Vectalia i TMB per operar el transport metropolità els pròxims vuit anys. Quin va ser el motiu principal de l’elecció?

—La proposta formulada per la CFT juntament amb TMB era bona tècnicament i també financerament. Però a més a més portava implícit un esperit d’economia transfronterera, de lligam amb l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la capacitat tècnica, econòmica i cultural de la metròpoli barcelonina. En un futur pròxim, quan estigui enllestida la línia d’alta velocitat, tindrem amb una sola targeta la possibilitat d’agafar la bicicleta i el bus de Perpinyà, el TGV entre Perpinyà i Barcelona, el metro de Barcelona, el bus i el Bicing.

—Un dels punts clau del nou pla de mobilitat és el bus d’alt nivell de servei o bus-tram, que s’ha previst que s’implanti el 2015. Quin paper ha de tenir?—El concepte bus-tram representa eficàcia, regularitat, informació, accessibilitat, confort, coordinació amb els altres modes de transport públic i privat. No sols comporta un nou disseny sinó també un nou tipus de servei. Crec que serà l’acció més important per a la transformació del mercat del transport públic.

—Fan èmfasi també en els serveis d’ecomobilitat: quin paper ha de tenir la bicicleta, la pública i la privada, i el desplaçament a peu en la mobilitat de l’àrea metropolitana de Perpinyà?—Primer hem de fer un canvi cultural, fer entendre que en el futur l’espai reservat al cotxe serà més petit que l’actual. I en segon lloc hem de proporcionar alternatives per al canvi modal, per exemple, ampliant l’horari de disponibilitat del transport públic, fent les voreres més amples, traient els cotxes de les places i del centre històric de la ciutat, etcètera.

—En un moment de recessió, els números són importants. Està garantida la viabilitat econòmica del nou model de transport públic de Perpinyà?—La crisi és favorable al desenvolupament del transport públic. L’abonament anual que faciliten les empreses, que costa menys de 150 euros, fa els desplaçaments pràcticament gratuïts per a les persones que tenen ocupació. I per als que estan a l’atur hi ha una tarifació social, per donar accés al transport públic. El transport públic té una vocació social per oferir durant la crisi una mobilitat a tothom, i aquest és un objectiu polític molt fort. •

14Hora Punta

TMB i els capgrossos se sumen a les Festes de la Mercè

Actualitat

Com cada mes de setembre, Barcelona es vesteix de gala per donar la benvinguda a la seva festa major, la Mercè. I com cada any, TMB s’hi implica perquè els prop de dos milions de persones que es mouen durant aquests dies puguin gaudir més i millor dels actes programats tot utilitzant el transport públic.

Durant els dies 22, 23, 24 i 25 de setembre es concentren a Barcelona més de 500 activitats que abasten diversos àmbits

culturals. El programa inclou des de propostes infantils i concerts musicals al ja habitual Piromusical, sense descuidar els més tradicionals, castellers, gegants i correfoc. Unes festes del tot mediterrànies que compten en la seva organització amb la col·laboració de nombroses associacions, col·lectius i empreses de la ciutat, que volen posar el seu granet de sorra per fer una Mercè perfecta.

TMB és una de les empreses que sempre hi col·labora garantint als ciutadans una ràpida i còmoda mobilitat, tant entre els diversos espais on se celebren els actes, com en els horaris, oferint un servei continuat de metro durant les nits dels dies 23 i 24.

Per promoure l’ús del transport públic i informar dels actes previstos, TMB difon cada any una campanya de comunicació, que enguany gira entorn un dels elements més característics i simpàtics de les festes majors: els capgrossos. Sota el lema “La Mercè, no te la treus del cap”, la singular campanya convida els usuaris a participar en el concurs a través del web www.merce.tmb.cat, allà els participants hauran d’explicar el motiu pel qual no es treuen les Festes de la Mercè del cap. Les tres respostes més originals guanyaran el seu

Cartell de la campanya de TMB per promoure el transport públic per la Mercè.

Setmana de difusió de la mobilitat sostenible

Per desè any consecutiu, Catalunya celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, del 22 al 29 de setembre, per difondre un model urbà respectuós amb el medi ambient, amb més transport públic i de més qualitat, amb més desplaçaments a peu o en bicicleta, amb menys ocupació de l’espai públic, menys contaminació atmosfèrica i un estil de vida més saludable.

En el marc d’una iniciativa europea, i coordinats per una comissió institucional, desenes de municipis catalans, entre els quals hi ha Barcelona i els de l’àrea metropolitana, faran activitats de promoció dels transports alternatius al vehicle privat i respectuosos amb el medi ambient i l’accessibilitat. A escala europea, l’any passat, es van adherir a la Setmana més de 1.900 ciutats i pobles, dels quals 139 eren catalans.

Enguany, sota el lema “Estalvia combustible, regala aire net”, la Setmana de la Mobilitat Sostenible proposa cercar noves formes de mobilitat, lluny del domini del cotxe particular, cap a un transport més sostenible. Agafar el transport públic col·lectiu per anar a la feina, moure’s en bicicleta per la ciutat o caminar per anar a comprar en comptes d’agafar el cotxe pot tenir un paper molt important en la salut.

propi capgròs, fet amb una tècnica molt innovadora. A més, entre tots els participants se sortejarà un premi, també molt en consonància amb la tònica del concurs: un kit que inclou una càmera Lomo Diana Deluxe, per veure les festes des d’una altra perspectiva.

A més del concurs, en aquest web interactiu, els ciutadans podran informar-se de l’àmplia oferta cultural i d’oci que ofereixen les Festes de la Mercè i conèixer al moment quins serveis de TMB són els més ràpids i eficaços a l’hora d’anar-hi i de moure’s entre els espais on se celebren les activitats.

Paral·lelament, i des del mateix web, tothom qui vulgui podrà crear el seu capgròs a partir d’una fotografia i compartir-ho a Facebook. A part del web, també es podrà seguir tota la informació de la campanya i dels serveis de transport a través dels canals digitals que TMB té a Facebook i Twitter. •

+ www.merce.tmb.cat

15

JoTMBé, nou pla d’avantatges econòmics, emocionals i d’informació per als usuaris

El programa de màrqueting relacional aprofita les tecnologies actuals per millorar la qualitat del servei que TMB presta als seus clients.

Apliquem les noves tecnologies a millorar la qualitat del servei que TMB ofereix als clients. Mitjançant un web dedicat exclusivament al pla www.jotmbe.tmb.cat,

TMB posa a disposició dels seus clients informació de les modificacions en el servei que s’hagin de produir, propostes per al lleure lligades amb la utilització del transport públic però també descomptes i promocions exclusives.

Així, està previst que a principis del mes de novembre es posi en marxa una àmplia campanya de comunicació i promoció del pla de màrqueting relacional que ha de permetre als clients de TMB conèixer els avantatges que planteja, molt especialment el que té a veure amb la informació per avançat de les modificacions en el servei.

En una primera fase, el programa de màrqueting relacional enviarà notificacions als usuaris que estiguin donats d’alta de les modificacions en les línies de bus a què s’hagin apuntat. Es donarà informació amb els avisos, recomanacions, rutes alternatives. D’aquesta manera, els usuaris coneixeran per avançat informació que els permetrà avançar-se a les alteracions del servei. Està previst que en fases posteriors es doni també informació del servei de Metro.

El projecte JoTMBé donarà prioritat a la informació de servei.

JOTMBÉ

JOTMBÉPel que fa al lleure, el web aportarà diverses propostes de rutes que ens acostaran a aspectes menys coneguts de la ciutat i de la seva àrea per gaudir encara més, això sí, dels transports públics per desplaçar-se. Seran rutes que ens acostaran a aspectes menys coneguts del Modernisme o els espais que han servit per a platós de televisió o pel·lícules en les seves primeres entregues. De la mateixa manera, un espai permetrà als usuaris fer les seves propostes de rutes per compartir amb la resta d’usuaris. Addicionalment aquest espai inclourà recomanacions literàries per a aquells que aprofiten el trajecte en transport públic per llegir.

El tercer gran bloc d’avantatges té a veure amb les promocions i descomptes. Formar part del programa JoTMBé ens permetrà gaudir de promocions i descomptes exclusius oferts pels nostres col·laboradors. La varietat d’oferta de productes i serveis, i dels seus respectius descomptes, seran de ben segur un reclam perquè els nostres clients i usuaris en vulguin formar part. •

16Hora Punta

Arrenca la 23a edició del Festival AltaveuEl 8 de setembre comença una nova edició del Festival Altaveu de Sant Boi. Una mostra plena de novetats que recupera els Jardins de l’Ateneu Santboià com a nou espai d’aquest veterà festival de música.

Enguany, la programació representarà la música actual més rica i variada feta aquí, des del pop més dolç al funky aflamencat i la cançó d’autor: Joan Colomo, Achilifunk, Tiki Phantoms, Za!, Manel i Antònia Font, així com els andalusos Sr. Chinarro, conformaran un cartell al costat d’una nodrida representació de bandes emergents, les finalistes de l’Altaveu Frontera.

Seguint la trajectòria que des del 1989 caracteritza aquest festival, la mostra està estructurada en la Programació Altaveu,

Ens han visitat—5 de juliol - CON HortaCEE Mare de Déu de Montserrat

—5 de juliol - Estació de TorrassaAssociació Educativa Itaca

—8 de juliol - Telefèric de MontjuïcCentre El Faro

—11 i 12 de juliol - Can BoixeresONG Terral

—14 de juliol - Triangle MetroCasal de Gent Gran del Baix Guinardó

—15 de juliol - L9Aena i l’empresa Thyssen

—19 de juliol - CON HortaONG Terral

Breus

Sabíeu queUn notable alt al servei del Barcelona Bus Turístic

L’Estudi del Barcelona Bus Turístic que TMB du a terme anualment mostra quina és la percepció dels clients respecte a aquest servei. En l'última onada, la valoració global és de 8,2 punts, de manera que es manté el notable alt obtingut en els últims anys. Aquesta valoració, en comparació amb altres serveis de fora de Barcelona, és superior en més d’un punt. Els aspectes més ben valorats del servei són els relacionats amb l’atenció al client, així com la utilitat de la guia proporcionada. Pràcticament la totalitat dels clients recomanaria el servei a terceres persones.

Font: Estudi del Barcelona Bus Turístic. Any 2011. Gabinet d’Estudis de TMB.

amb actuacions de personalitats musicals de primera línia; l’Altaveu Frontera, una secció competitiva de grups revelació del panorama musical català, i altres iniciatives relacionades amb la música.

Altaveu, el Festival de la Música i la Cançó de Sant Boi de Llobregat, és un festival de línia oberta i plural que combina la barreja de llengües, cultures, estètiques i sonoritats. La programació d’enguany es podrà degustar del 8 al 10 de setembre en tres escenaris diferents.

Transports Metropolitans de Barcelona col·labora per segon any consecutiu amb aquest festival de música en l’àmbit de la difusió, amb l’emissió d’un espot a Canal Metro i fent promoció de l’esdeveniment a través de la secció TMB Recomana del web corporatiu. •

+ www.festivalaltaveu.cat

—26 de juliol - Oficines Zona FrancaNova delegació territorial de l’ONCE a Catalunya (foto)

—26 i 28 de juliol - Estació de Santa EulàliaAssociació Educativa Itaca

17

El microsite del Subtravelling 2011 preveu superar la xifra dels 30.000 visitants.

Escalfa motors la tercera edició del SubtravellingLa 3a Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro, que tindrà lloc del 20 al 30 d’octubre, ja té imatge. Inspirat en els cartells dels certàmens culturals més importants que se celebren a Barcelona, el cartell dissenyat per l’agència Bassat presenta una imatge moderna i independent que segueix l’estela de la campanya de l’any passat, sota el lema “Si parpelleges, te’ls perds”.

La segona setmana de setembre s’inicia la primera fase del Subtravelling, amb la crida a la participació en la categoria Roda a TMB, en què poden participar tots els usuaris de transport que presentin un curtmetratge rodat amb un mòbil a les instal·lacions del metro i dels

autobusos TMB de tres minuts com a màxim de durada.

L’estructura de la mostra d’enguany està formada per les seccions a competició (Microcurts, Roda a TMB i Campus) i les seccions paral·leles, fora de competició (Palmarès i Gaudí).

La mostra presentarà també com a novetats: l’exposició Dels Lumière a Subtravelling, que serà inaugurada el 13 d’octubre a l’Espai Mercè Sala, i que suposarà un viatge visual a través del cinema en la seva relació amb els transports col·lectius, alhora que també tindrà lloc, al minicinema de l’estació d’Universitat la celebració de tallers d’animació infantils basats en la tècnica de l’stop motion, que dóna vida a objectes o ninots. També destacarà la taula rodona Cinema exprés i la cerimònia d’entrega de premis, que enguany se celebrarà també al Museu Marítim de Barcelona. •

El perfil de Twitter s’acosta als 6.000 seguidorsLa informació de TMB a la xarxa social Twitter ja té 5.00 gairebé 6.000 seguidors després d’un any i mig d’activitat. La presència de l’empresa a l’entorn 2.0, en què organitzacions i particulars es troben per compartir informació i comunicar-se, ha estat ben rebuda per la comunitat internauta, que segueix diàriament els missatges publicats sobre alteracions i novetats en el servei, notícies sobre transport i accions d’interès social i cultural organitzades per TMB. Els tuits emesos per l’empresa han assolit la xifra de 1.700.

TMB va inaugurar el seu perfil a Twitter el febrer de l’any 2010 amb la intenció de reforçar la comunicació amb els usuaris

La línia 96 de bus amplia el recorregut a Montcada i ReixacLa línia d’autobús 96 de TMB (metro Sagrera - Montcada) amplia el recorregut des del 12 de setembre per donar servei al centre comercial Punt, ubicat a l’àrea de Reixac, a la vila de Montcada i Reixac. La prolongació suposa la implantació de nou noves parades en el recorregut d’aquesta línia. A més, aquesta ampliació permet la combinació amb la línia 155, i així facilita i redueix el temps en els desplaçaments dels veïns d’aquesta zona amb el nucli urbà de Montcada.

El nou recorregut del bus 96, que uneix la part nord de Barcelona amb el municipi de Montcada i Reixac, comença a l’altura del carrer de Joan Miró amb l’avinguda Europa. Aquí, l’autobús continua la ruta pel carrer de Joan Miró, gira pel

del transport públic barceloní, en el marc del projecte TMB Connecta.

TMB Connecta té entre els seus objectius principals aconseguir una presència activa i proactiva en les principals xarxes socials a internet: Facebook, Twitter, Flickr, YouTube i també al canal de música Spotify.

Al tancament d’aquesta edició, el compte de TMB a Twitter suma 5.862 seguidors o followers. •

+ http://twitter.com/TMB_Barcelona

passeig de Sant Jordi, on s’estableixen dues noves parades properes al centre comercial, després baixa pel carrer de Tagamanent i enllaça amb la carretera de Ripollet per tornar a circular pel carrer Joan Miró fins a reprendre el trajecte original al carrer Frederic Mompou. Queda anul·lada la parada que la línia tenia a l’avinguda d’Europa.

Recordem que l’abril del 2010 ja es va ampliar dos quilòmetres el trajecte del bus 96 pel sector de Can Duran de Montcada, fruit d’una reestructuració del servei d’autobusos de TMB a la zona, que també va provocar la fusió de les línies 156 i 155 (Can Cuiàs - Santa M. Montcada). •

sete

mb

re

Garcilaso - Juan de Garay

Garcilaso - Juan de Garay

Primera sortida 4:35 - Darrera sortida 22:45

Pg St Jordi - Tagamanent

Pg St Jordi - Tagamanent

Primera sortida 4:35 - Darrera sortida 22:45

Primera sortida 4:35 - Darrera sortida 22:30

Primera sortida 5:05 - Darrera sortida 22:25

Garcilaso - Juan de Garay

Pg St Jordi - Tagamanent

Primera sortida 7:20 - Darrera sortida 22:00

Primera sortida 8:00 - Darrera sortida 22:40

18Hora PuntaMón Metro

La línia 1 estrena nou taller de vies i cua de maniobres a Hospital de Bellvitge

Des del juny ja funcionen l’ampliació de la cua de maniobres de la línia 1 a Hospital de Bellvitge i les noves instal·lacions del taller de vies i catenària i de manteniment de vehicles.

El nou espai d’Hospital de Bellvitge, d’uns 7.000 metres quadrats, permet dotar els serveis tècnics de Metro d’una àrea de reparació i conservació de la

infraestructura ferroviària i donar cabuda també a la maquinària pesant de via. En aquest sentit, la construcció d’aquest taller ha permès adquirir nova maquinària amb les característiques pròpies de la línia 1, amb un ample de via diferent de la resta de la xarxa de metro.

Els nous tallers de via de la línia 1 comporten la reubicació de les instal·lacions de manteniment i tallers de via de Mercat Nou, anul·lades per les obres de cobriment de vies i urbanització associades a l’arribada del TGV a Sants i la remodelació de l’estació de Mercat Nou. Tota aquesta zona d’ampliació de la cua de maniobres i dels tallers està situada al terme de l’Hospitalet de Llobregat, entre l’Hospital de Bellvitge i l’enllaç viari de la Gran Via amb la ronda litoral B-10 i l’autovia A-2.

Igualment, i en previsió de l’increment de passatgers de la línia 1 que pot generar la posada en marxa del ramal Llobregat de la línia 9/10, ara ja hi ha un espai amb prou capacitat per acollir més

material mòbil. De fet, l’ampliació de la cua de maniobres, de 520 metres de longitud, permetrà estacionar fins a 21 trens. També, i amb vista a poder afrontar un increment de necessitats d’energia elèctrica, s’ha construït una nova subestació de tracció.

Avançar feina

El fet de disposar d’una superfície de treball pròpia totalment independent de la zona de vies permet avançar tasques de manteniment, com fer les soldadures de carril prèvies a una canvi de tram de via. Així, destaca especialment la possibilitat de connectar diversos trams de carril de 18 metres, fer-ne la soldadura i transportar-los en barres de 72 metres per a la seva posterior col·locació, un cop finalitzat el servei habitual. Aquesta tasca prèvia permet transportar en una sola nit fins a quatre barres de 72 metres, amb la qual cosa és evident com s’agilitza tot el procediment de soldadures i canvis de carril.

Gràcies a disposar d’un espai propi tan ampli, s’ha pogut adquirir nova maquinària pesant, com ara un vagó tremuja, un vagó portabobines, un vagó plataforma de 30 tones, un vagó torre de filtracions,

A dalt, sistema d'extracció de fums soterrat. A sota, rampa d'entrada al nou taller.

19

L’espai està adaptat per a l’entrada i sortida del material mòbil de la línia, l’única amb ample de via de 1.674 mm

Vista general del nou equipament. Detall de la dresina d'inspecció de catenària i d'un vagó tremuja.

un pòrtic de carrils, dos vagons remolc i una dresina d’inspecció de catenària. La compra d’aquestes vuit unitats és prou important si tenim en compte que fins ara no es disposava d’espai suficient per poder aparcar tota aquesta maquinària i s’havia de llogar en cas de necessitat.

Altres dependències i equipaments

A més del taller del servei de vies i el taller de manteniment de vehicles, també hi ha un nou centre de transformació d’energia, així com la zona d’aparcament de combois. L’espai es complementa amb d’altres de més funcionals per als treballadors, com ara la sala d’espera i menjador, els vestidors i les oficines administratives.

En aquest espai, tancat, destaca un sistema d’extracció de fums soterrat que canalitza els fums cap a l’exterior, en una zona deshabitada, amb la potència necessària per la quantitat de tractors i vehicles de combustió que tenen cabuda en el taller.

També es disposa d’una zona específica d’emmagatzematge de material, com balast, carril, fixacions de via, etcètera. •

20Hora PuntaMón Bus

Les matemàtiques al servei de la puntualitat

Que l’autobús arribi a l’hora anunciada en cada parada no és qüestió d’atzar. L’estadística i la informàtica hi poden ajudar molt.

T MB, la Universitat de Barcelona –a través de la Fundació Bosch i Gimpera– i la multinacional canadenca Giro han col·laborat per desenvolupar el model de

planificació d’horaris d’autobús que s’està aplicant en les línies anomenades EH (d’explotació per horari), orientat a millorar la puntualitat i la satisfacció del client del transport de superfície, ja que permet establir amb més precisió en quin moment passen els vehicles per les diferents parades d’un trajecte determinat.

El treball realitzat en anys anteriors i del qual es beneficien els ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana, ha aconseguit ara reconeixement i difusió internacional, arran de la publicació a la revista Transportation Research d’aquesta tardor. L’article, titulat Timetable-based operation in urban transport: Run-time optimisation and improvements in the operating process, el firmen Miquel Salicrú, professor del Departament d’Estadística de la UB, Charles Fleurent, de l’empresa Giro, i Josep Maria Armengol, responsable d’Enginyeria de Bus de TMB.

Ajust per microsimulacions

L’article presenta aquesta recerca com una aproximació innovadora a la construcció d’horaris en el transport públic i explica com s’ha fet un

desenvolupament analític i l’ajust posterior per mitjà de microsimulacions. El model, que ha utilitzat recerques prèvies i l’experiència acumulada per TMB, depura automàticament els temps de pas atípics a l’hora de fer els càlculs.

Mitjançant un algoritme d’agrupació, se segmenta el dia en franges de temps homogènies per tenir en compte les variacions en les condicions del trànsit, i s’ajusten i es validen els horaris obtinguts sobre la base de models d’optimització i microsimulacions. A més, també s’introdueix una jerarquia d’indicadors que permet identificar les causes que provoquen la impuntualitat.

L’empresa Giro ha dut a terme el desenvolupament informàtic del nou model, que s’ha implementat concretament en el marc de la plataforma de programari Hastus.

Aquesta plataforma per planificar el transport de passatgers es va introduir ja fa més de 30 anys i s’utilitza en més de 250 companyies de transport en grans ciutats d’arreu del món. La col·laboració amb Giro permetrà fer servir el model en més ciutats i difondre’l internacionalment. De fet, encara que el

La plataforma Hastus de planificació del transport de passatgers es va introduir fa més de 30 anys.

2121

El model de planificació d’horaris de bus de les línies EH obté reconeixement científic i difusió internacional

Les línies de Bus del Barri i certes línies regulars, com la 46, que s’exploten per horari, es beneficien del model matemàtic desenvolupat amb la Universitat de Barcelona.

model es va dissenyar inicialment per aplicar-lo a les rutes d’autobús operades per TMB, amb unes adaptacions mínimes permet donar resposta a bona part de les realitats urbanes.

Els impulsors de la iniciativa qualifiquen l’aplicació del nou model a TMB d’“extremadament positiva”. Aquest treball, juntament amb altres iniciatives que lidera TMB, com el desenvolupament del RetBus (sistema de bus eficient o d’alt nivell de servei) i la millora de la informació a l’usuari en relació amb la previsió dels temps de pas per parada, ha de permetre millorar la qualitat de servei i impulsar el transport públic. •

Reduir la incertesa de l’esperaTMB explota per horari les línies de bus amb intervals superiors als 20 minuts. L’explotació per horari suposa que el passatger pot conèixer directament l’hora de pas de l’autobús per la parada, a partir de les referències publicades al quadre d’horaris de la parada o bé a la pàgina corresponent de la web. El resultat és menys incertesa en l’espera, més aprofitament del temps i un viatge més satisfactori.

Els dies feiners, funcionen per horari 22 línies regulars, els dissabtes són 42 i els diumenges i festius s’eleven a 55. Les 22 línies de Bus del Barri s’exploten per horari sempre.

+ http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0965856411000784.

22Hora PuntaCultura

Des que el 10 de juny del 2010 va obrir per primera vegada les portes, la sala d’exposicions de TMB ha estat visitada per més de 40.000 persones.

Fins ara, l’exposició que ha tingut més èxit de públic amb diferència ha estat la mostra de fotoperiodisme sobre el canvi climàtic Consequences, que va ser visitada per

gairebé 13.000 persones durant els dos mesos que va estar oberta. Aquesta iniciativa mostrava amb imatges les conseqüències del canvi climàtic i l’acció indiscriminada de l’home al planeta amb fotografies sobre la gana, malalties, conflictes, migracions forçades i en general pèrdua de drets humans fonamentals.

Consequences era un projecte col·lectiu impulsat per nou prestigiosos i experimentats fotoperiodistes, procedents de set països diferents, que van crear l‘agència fotogràfica Noor per generar noves iniciatives que donessin resposta a les seves inquietuds.

Èxit de l'exposició sobre la publicitat històrica

En segon lloc pel que fa a nombre de visitants, hi ha l’exposició fotogràfica de Manel Esclusa Barcelona, pell i ombra, que va aconseguir més de 7.000 assistents.

L’Espai Mercè Sala es consolida com a sala d’exposicions

Imatge general d'algunes de les exposicions a l'Espai Mercè Sala.

La mostra dedicada a l’evolució de la publicitat en els mitjans de transport va camí de consolidar-se també com una de les exposicions més visitades. De moment, un total de 6.900 persones han gaudit de les fotografies que mostren la transformació de Barcelona a través dels anuncis publicitaris exposats als tramvies, autobusos, troleibusos, estacions de metro, parades d’autobús...

Altres exposicions que s’han portat a terme a l’Espai Mercè Sala han estat la mostra El pols urbà, de caràcter participatiu, que recollia fotografies sobre el transport públic fetes pels mateixos usuaris i penjades a la plataforma del Flickr; l’exposició promocional de la 2a Mostra de Curtmetratges al Metro i l’exposició bARTcelona, corresponent al primer certamen internacional d’arts plàstiques que va tenir lloc del 2 de desembre al 21 de gener.

Situada a l’estació de metro de Diagonal, l’Espai Mercè Sala és un espai expositiu que TMB ofereix perquè viatgers i artistes es trobin i exposin la seva creativitat i, alhora, perquè tots els ciutadans participin en les activitats culturals que s’hi ofereixen. Està oberta tots els dies feiners de dilluns a divendres, de les 10 a les 20.30 hores i l’entrada és gratuïta.

Aquest espai cultural ret homenatge a Mercè Sala Schnorkowski, que va ser presidenta de TMB durant onze anys (1980-1991). Com a impulsora del transport públic metropolità, la seva aportació va ser molt valuosa, i per aquesta raó es va voler que el seu nom estigués lligat a un espai que té aquesta vocació ciutadana i de servei públic, com un gest d’homenatge a la seva tasca i al seu compromís. •

23

La història particular del Funicular de Montjuïc ha estat marcada pels grans esdeveniments que ha acollit la muntanya. L’Exposició Universal del 1929 en va impulsar la construcció i la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 va ser el ressort que en va permetre la renovació.

El Funicular de Montjuïc va ser construït amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. El promotor de la construcció del primer funicular

va ser l’advocat i bibliògraf Elies Rogent i Massó (Barcelona, 1893 - Collbató, Baix Llobregat, 1924). El 1925, una reial ordre va concedir als hereus de Rogent (que va morir el 1924) la llicència per construir i explotar el funicular. Les obres van començar l’abril del 1927 i es van dur a terme en només 14 mesos.

El 24 d’octubre del 1928, a les 11.30, l’alcalde de la ciutat, Baró de Viver, va inaugurar el primer tram del Funicular de Montjuïc (Paral·lel - Passeig de l’Exposició). El 23 de juliol del 1929, a les 17.30 hores de la tarda, es va inaugurar el segon tram, des del Passeig de l’Exposició fins al peu de la fortalesa militar (castell de Montjuïc).

El funicular va viure una etapa d’esplendor des de la inauguració fins a la Guerra Civil. A partir del febrer del 1937 van començar els bombardejos sobre Barcelona

El Funicular de Montjuïc, fill de l'Exposició del 29

Història

i la interrupció dels serveis va ser cada vegada més habitual perquè les estacions de Paral·lel i Miramar es van convertir en refugis antiaeris. El deteriorament econòmic dels anys posteriors a la Guerra Civil va comportar una crisi en el servei fins a l’arribada dels anys 60.

A partir del 1945 es va experimentar un lleuger increment de passatgers en convertir-se en l’únic mitjà de transport per accedir a la muntanya de Montjuïc. Diversos col·lectius utilitzaven el funicular: els alumnes de l’Escola del Bosc, els usuaris de la piscina municipal del Club Natació Montjuïc, els barraquistes de la muntanya i els habitants del Poble-sec, que amb les seves famílies anaven a passar el dia a la muntanya.

Durant la dècada dels seixanta, comença una nova etapa protagonitzada per la devolució del castell a la ciutat (8 de maig del 1960), un fet que va propiciar que l’Ajuntament aprovés un pla d’urbanisme per a la zona del castell i rodalia, l’eradicació del barraquisme i la construcció del nou parc d’atraccions (30 d’abril del 1966). Aquest pla també comprenia la renovació i la rehabilitació del Funicular de Montjuïc. Per això, l’any 1964 es va procedir a una posada a punt. Les obres van durar tot un any, i el 14 d’octubre del 1964 es va procedir a reinaugurar el servei.

A partir del 7 de juny del 1972 el funicular va ser adquirit, mitjançant escriptura de fusió per absorció, per la companyia del Ferrocarril Metropolitano de Barcelona SA.

Imatges històriques de la construcció de part de les instal·lacions del Funicular de Montjuïc.

El 13 de gener del 1981 el funicular es va tancar. L’aparició de problemes que podien afectar la seguretat de l’explotació i la seva falta de rendibilitat va aconsellar fer-ho. El 17 de juliol del 1984 el funicular es torna a reobrir, però tan sols el tram inferior, entre Paralelo i Miramar, que passen a anominar-se Paral·lel - Parc de Montjuïc. El tram superior, Miramar - Castell, es va tancar definitivament. Es va considerar que el seu servei ja quedava cobert pel telefèric, inaugurat el 22 de juny del 1970.

Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, i per potenciar els sistemes de transport de persones a la muntanya de Montjuïc, s’aprova la renovació del funicular. A partir del 10 de març del 1991 van començar les obres de renovació. El juny del 1992 es va inaugurar el nou funicular.

El 2002 el funicular es va convertir en una extensió més de la xarxa de metro, TMB el va integrar tarifàriament, de manera que es convertia en un servei regular de passatgers. El 16 de maig del 2007 el nou Telefèric de Montjuïc es va inaugurar completament renovat.

Del primer funicular de l’any 1929 se’n conserva el cotxe número 2. El març del 1991 aquest cotxe va ser traslladat al Museu del Transport de Castellar de n’Hug. L’any 2006 TMB torna a recuperar-lo. Actualment pertany a la Fundació TMB i es conserva en instal·lacions de TMB. •

Bibliografia: ‘Els funiculars i els telefèrics de la muntanya de Monjuïc’, de Ricard Fernández i Valentí.

SubtravellingIII Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro

Del 20 al 30 d’octubre

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS

MITJANS COL·LABORADORS

Participa-hi ara, vota i guanya un viatge aLos Angeles a subtravellingfestival.tmb.cat

hora_punta_AF_TMB_subtravelling.indd 1 14/09/11 08:40