La flota d’autobusos incorpora un prototip de vehicle híbrid

Nous accessos i vestíbuls per a quatre estacions de la L5 i L4

Entrevista a Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Premi al compromís amb les persones discapacitades

Transports Metropolitansde Barcelona 87nú

mer

o

GENER 2009

Contra la crisi, transport públic

EditorialL

a solució a les necessitats de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona passa per la potenciació de la xarxa de transports públics. Per això és imprescindible un pla d’inversions continu que garanteixi l’ampliació i millora

permanent de la xarxa i un servei eficient i de qualitat.

En moments de crisi com el que vivim es fa necessari un esforç per part de tothom, Administració i ciutadania, per aconseguir els transports públics que Barcelona i la seva àrea metropolitana es mereixen. Contra la crisi, transport públic: inaugurant noves estacions, construint noves línies de metro, reordenant la xarxa d’autobusos, incorporant vehicles més ecològics i accessibles, millorant la informació a l’usuari... En definitiva, oferint un transport sostenible i de qualitat.

L’increment de les tarifes del transport públic ha estat motiu de controvèrsia perquè una part de l’opinió pública considera que no era el moment oportú. Cal constatar, però, que l’equilibri financer del sistema exigeix la contribució de tothom. Enguany, les administracions incrementaran un 10% la seva aportació al finançament de la xarxa integrada de transport, mentre que l’increment mitjà dels bitllets se situa en un 4,7%. Així les coses, l’Administració continua apujant les subvencions i ja cobreix el 59,4% del cost dels viatges que fem en transport públic.

Cal defugir la demagògia i continuar apostant per un transport públic de qualitat que garanteixi la mobilitat: la d’ara i també la del futur. Feliç any 2009!

87núm

ero

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | AMB EL SUPORT DE: Promedios Exclusivas

de Publicidad | DIRECTOR: Santiago Torres | DIRECTOR EDITORIAL: Oriol Pàmies | SUBDIRECTORA: Lourdes Montero | CAPS DE REDACCIó: Maite Peris, Gustau Lamadrid, Albert Piqué | REDACCIó: Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels

Vidondo | COL·LABORADORS: Marcos González, Enric Vilar | DISSEny ORIgInAL: ESSA Estructura de Comunicació | MAqUETACIó: Josep

Lluís Lara | FOTOgRAFIA: Pep Herrero, Miguel Ángel Cuartero, PTOP, Arxiu TMB | InFOgRAFIA: Noah Grañó | IMPRESSIó: INGOPRINT | TIRATgE: 14.200 exemplars | CORREU ELECTRÒnIC: horapunta@tmb.cat | D.L.: B-21926-2008

GENER 2009

Imprèsen paperecològic www.tmb.cat

2 Editorial

3 L’ús del transport públic contribueix a combatre la crisi

8 Entrevista a Joaquim Nadal

12 TMB, premiada per la labor d’integració de discapacitats

14 Les botigues del metro entren en fase de renovació

15 Adjudicades les exclusives d’explotació publicitària al metro i al bus

16 Breus

18 Can Vidalet, Selva de Mar, Bogatell i Llacuna tindran nous vestíbuls

20 Vehicle híbrid en proves a la xarxa de bus

23 Història: donar més voltes que el 29

REPORTATgE

E l canvi d’any és un moment propici per als bons propòsits. Els del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona es poden resumir en una idea: fer-se més útil que mai per afrontar i superar les

dificultats econòmiques que viuen les societats desenvolupades i que estan afectant de ple el nostre entorn.

El 2008 ha estat l’any de la manifestació oberta de l’alentiment econòmic i de la presa de consciència sobre una crisi que té components globals i locals. Al principi semblava una expressió malaltissa del sistema financer nord-americà amb diverses ramificacions a l’exterior. Després la restricció del crèdit s’ha vinculat amb problemes estructurals del mode de creixement econòmic espanyol i el resultat s’ha combinat amb un important component psicològic, de fallida de la confiança. És cert que tanquen empreses i l’atur creix, però encara creix més la por de patir alguna conseqüència del que s’entén com un cicle depressiu general. Hi ha crisi econòmica, però també de comunicació.

TMB no es pot aïllar com a empresa d’un context tan preocupant, i des de fa mesos treballa, juntament amb les administracions i en el marc del sistema de mobilitat metropolità, per fer aportacions significatives a la recuperació econòmica.

La factura al detall

La primera contribució és la que pertoca al principal operador de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona, amb dos milions de viatges realitzats diàriament: facilitar la mobilitat ocupacional i no ocupacional a la població, a uns costos (tant per a les persones individuals com per al conjunt de la comunitat) molt inferiors als del transport privat. En moments de restriccions, la factura s’ha de mirar al detall, no sols la dels costos quotidians (el combustible, els peatges, l’aparcament) sinó també les amortitzacions i els pagaments ocults, com ara la congestió, la contaminació, el soroll i l’impacte en el clima a llarg termini.

El transport públic metropolità contribueix a fer front a la crisi econòmica

Les administracions han decidit apostar pel transport metropolità aportant-hi 747 milions d’euros el 2009

3

En aquests termes, el transport públic fa cada dia una contribució important a l’economia, que s’engrandeix a mesura que els operadors com TMB apliquen avenços tecnològics per reduir encara més el consum d’energia, ja molt petit en termes de persones transportades per quilòmetre. El canvi modal, del transport privat al públic, és més que mai una opció intel·ligent des del punt de vista individual i també una manera de reduir la dependència energètica del nostre país cap a l’exterior.

Per assumir les seves responsabilitats en temps de crisi, el transport públic metropolità necessita uns recursos suficients, que permetin consolidar una oferta interessant i alhora preparar amb garanties les extensions de xarxa en perspectiva. Igualment, ha de poder invertir en manteniment preventiu i en la implantació de tecnologies avançades de gestió i d’informació al client. En suma, s’ha de perfilar com una opció vàlida per a tots els públics, com un dels millors sistemes de transport d’Europa, i evitar de caure en la degradació i la marginalitat.

Aquest és l’esperit que hi ha darrere les decisions preses per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) pel que fa al finançament del sistema, i el que anima el pressupost provisional de TMB per al 2009.

Aquest any el sistema metropolità de transport tindrà un cost global de 1.257 milions d’euros, l’11% més que el 2008. Però aquest increment es carrega de manera preferent sobre les subvencions de les administracions, que passaran a sumar 747 milions d’euros, el 59,4% del total. La resta del cost, el 40,6%, el cobriran els usuaris. S’accentua així un procés iniciat el 2001, amb la integració tarifària, en què la part del cost que assumeixen la Generalitat, els ajuntaments i l’Estat ha anat pujant des del 50% fins a gairebé el 60% (vegeu gràfic).

Els usuaris cobreixen poc més del 40% del cost

En contrast, els usuaris han passat a cobrir poc més del 40% del cost real del viatge, un fet que sovint passa inadvertit als mateixos viatgers, que no perceben el pes creixent de l’aportació pública en el preu del servei. La tarifa mitjana per al 2009 s’incrementa un 4,7%, molt per sota de la variació del cost del servei, i per sota dels increments adoptats per altres xarxes de transport urbà com les de València (5%) i Madrid (8,3% acumulant les revisions de tarifes de l’agost i el gener).

Les tarifes del 2009 suposen, a més, una novetat significativa des del punt de vista social: la introducció d’un nou títol gratuït, la T-12 d’una zona, per a menors fins a 12 anys, que entrarà en vigor amb l’inici del curs escolar 2009-2010.

El pressupost de TMB creix un 7% i connecta amb les exigències socials d’estalvi i consolidació del servei

200

400

600

800

1000

1200

19982001

Mitjanaanual

SUBVENCIONS RECAPTACIÓMilionsd’euros

25350%

25450%

20022004

32446%

38654%

20052006

38545%

47455%

20072008

47344%

60356%

2009

51041%

74759%

EL FInAnÇAMEnT DEL TRAnSPORT PÚBLIC METROPOLITÀ

Amb el marc financer esbossat, si bé pendent de formalització dins el nou Contracte Programa que s’haurà de concertar, TMB ha fet els deures dissenyant un pressupost de consolidació del servei i contenció de la despesa corrent, sense defugir la responsabilitat que suposa afrontar amb garanties d’èxit la fita històrica de posar en marxa la primera línia de metro automàtica de l’Estat espanyol. En xifres provisionals, el pressupost 2009 ascendeix a 751,8 milions d’euros, un 7,6% superior al de l’any anterior. El capítol més voluminós és el de personal operatiu, que augmenta un 7%. Les necessitats específiques generades per les proves i la posada en funcionament del primer sector de la línia 9, a finals d’aquest any, suposen uns 15 milions d’euros addicionals.

El pressupost d’inversions, també de manera provisional, ascendeix a prop de 67 milions d’euros, dels quals més de 32 corresponen a la xarxa d’Autobusos i prop de 19 milions a la xarxa de Metro. Això permetrà continuar la renovació del material mòbil i l’extensió de les tecnologies de gestió de la flota d’autobusos, així com la remodelació d’estacions i del Centre de Control de Metro, i la reforma dels trens de les ínies 1 i 3. Es mantindrà igualment l’esforç inversor de la Generalitat en l’accessibilitat d’estacions i la millora de la infraestructura de Metro. Precisament aquest any es preveu la posada en servei de la reconstruïda estació de Mercat Nou i dels tallers de via d’Hospital de Bellvitge, a la línia 1.

Madrid0,74 €**

Barcelona0,77 €

Lió1,33 €

París1,14 €*

Brussel·les1,23 €

COST D’Un DESPLAÇAMEnT En TRAnSPORT PÚBLIC En ALgUnES gRAnS CIUTATS EUROPEES

(amb títols de 10 viatges)

* A partir de l’1 de juliol, 1,21 €

** Sense dret a transbordament

Font: elaboració pròpia

Evolució de les subvencions de les administracions

312,9 milions d’euros

747,0 milions d’euros2009

2001

Increment 2001-2009: 138%

Evolució de la recaptació

293,0 milions d’euros

510,0 milions d’euros2009

2001

Increment 2001-2009: 74%

Evolució de les tarifes (preu T-10)

5,32 euros

7,70 euros2009

2001

Increment 2001-2009: 45%

LA FACTURA DEL TRAnSPORT PÚBLIC 2001-2009

Font: ATM

5

Enmig de fallides i regulacions d’ocupació, TMB s’erigeix en un important jaciment d’ocupació estable i ‘verda’

En un context de fallides, concursos de creditors i expedients de regulació d’ocupació, el transport públic s’erigeix en un important jaciment d’ocupació estable i verda. L’àrea metropolitana de Barcelona demana més servei, i això vol dir més personal per proporcionar-lo. Si els últims cinc anys s’han registrat 3.000 contractacions (vegeu l’Hora Punta 86), d’ara endavant l’ampliació de la xarxa de metro –en un 80% fins al 2015– i els nous requeriments organitzatius suposaran noves oportunitats de reclutament que, en un termini semblant, poden donar lloc a la contractació d’un miler de persones en el conjunt de la companyia.

Destaca en aquest sentit la generació d’ocupació implícita en la proposta de conveni d’Autobusos que l’empresa va presentar el 17 de novembre a la taula negociadora. A més de garantir l’estabilitat laboral de la plantilla, l’actualització dels salaris segons la previsió de l’IPC, dos dies de descans setmanals per als conductors i per a tots els empleats i el manteniment de la possibilitat de jubilar-se als 60 anys sense pèrdua de drets, se’n desprèn la creació d’un mínim de 350 nous llocs de treball en els pròxims cinc anys.

En contrast, el món laboral està sent sacsejat per notícies sobre tancaments i reduccions de plantilla, que portaran aquest any a la destrucció neta de llocs de treball, tant en el sector industrial com en el de serveis. TMB és l’única gran empresa amb perspectives de creixement a curt termini en el nostre àmbit. Una singladura contracorrent d’un elevat valor en els temps que corren.

1.000

0

-1.000

-2.000

-3.000

-4.000

-5.000

-6.000

Llocs detreball

* Expedients de regulació temporal

nis

san*

Ford

Esp

anya

*

Sea

t*

Sony

Fibr

acol

or*

Ele

ctro

lux*

Cai

xa S

abad

ell

The

Pho

ne H

ouse

Aux

ilia

rs J

ustí

cia

Cos

sos

segu

reta

t

TMB

EXEMPLES DE DESTRUCCIó I CREACIó D’OCUPACIó A CATALUnyA

La proposta per al nou conveni de Bus suposa crear almenys 350 nous llocs de treball

Creixement sostenible per a les ciutats d’Europa

Roberto CavalieriPresident de la UITP

La Comissió Europea promou un pla de recuperació econòmica sobre la base d’una coordinació dels diferents plans nacionals de desenvolupament, una acceleració de les ajudes regionals i un paquet de recomanacions amb incentius valorats aproximadament en un 1% del producte interior brut, perquè siguin assumits pels Estats membres. En aquest context, els membres europeus de la UITP, la Unió Internacional per al Transport Públic, volem recordar que la riquesa econòmica a Europa es crea principalment a les zones urbanes, que sovint s’enfronten a nivells molt alts de congestió i contaminació. Aproximadament el 7% d’aquesta riquesa es perd pels costos externs dels accidents, la congestió, la salut i els danys al medi ambient relacionats amb el transport.

Quan es parla de nivells més alts d’inversió pública per al desenvolupament de les infraestructures, és important també adaptar i ampliar la capacitat de les actuals xarxes de transport públic perquè ofereixin solucions de mobilitat atractives com a base per a un sòlid desenvolupament econòmic, alhora que redueixen la congestió, els accidents, el canvi climàtic i la contaminació local.

Per tant, fem un emplaçament perquè s’incloguin expressament les xarxes de transport públic urbà i suburbà en les inversions en infraestructures de transport. Aquestes xarxes representen el vincle essencial que permet una bona accessibilitat a les diferents funcions de la ciutat (treball, educació, salut, oci...), alhora que garanteix la inclusió social i proporciona ocupació estable.

A la Unió Europea, estimem que els operadors de transport públic ofereixen 900.000 llocs de treball directes, i a més els estudis apunten que cada lloc de treball directe al transport públic està lligat a quatre llocs de treball en altres sectors de l’economia.

La inversió per ampliar i millorar el transport públic representa, per tant, un element indispensable per impulsar el creixement econòmic sostenible a les àrees urbanes d’Europa.

Una aposta compartida

Dídac PestañaVicepresident executiu de TMB

El debat públic suscitat per la revisió de les tarifes del transport públic metropolità ha tingut la virtut de posar en relleu la realitat d’unes xifres que haurien d’estar més presents en la consciència de la societat. Cada peça de les que conformen el sistema metropolità de transport té un cost econòmic important, començant pel que tothom està d’acord a considerar la peça clau, que és la integració tarifària i el transbordament gratuït entre els diferents modes i operadors. I aquest cost està distribuït de manera que l’usuari en satisfà molt menys de la meitat, mentre que les administracions, amb els recursos de tots els ciutadans, n’assumeix la resta, que s’acosta al 60%.

El sistema tarifari té una lògica, que fa que aquest repartiment tingui variacions entre els diferents tipus d’usuaris. Com més fidels són al transport públic, més subvencionats estan els seus viatges, i a la inversa. És així a la majoria de grans ciutats del món. A més, gràcies als municipis, la gent gran disfruta de descomptes molt considerables, i a partir d’aquest any els infants fins a 12 anys tindran tots els viatges gratuïts dins d’una zona tarifària, sens dubte un estímul per a la incorporació de les noves generacions a la mobilitat més sostenible i segura.

La fixació de les tarifes és un moment transcendental de la configuració dels pressupostos de funcionament del sistema metropolità de transports, i per a l’operador principal que es TMB era fonamental comprovar la voluntat col·lectiva de trobar l’equilibri que permeti mantenir l’esforç financer per fer del transport públic una eina valuosa de contenció i superació de la desacceleració econòmica. És en aquests moments quan més s’han de posar en valor els serveis públics, quan s’han de fer créixer en quantitat i qualitat. Per això volem unes xarxes de metro i autobusos que continuïn estenent-se i renovant-se, que siguin la millor alternativa per a les activitats quotidianes.

Tant les administracions com els agents socials i econòmics han de prendre consciència que en temps de crisi l’aposta pel transport públic és doblement necessària: pel component estratègic de les infraestructures que vertebren el territori i li asseguren la competitivitat, i pel component social d’un sistema que cada dia fa realitat el dret democràtic a la mobilitat.

7

JOAQUIMNADALConseller de Política Territorial i Obres Públiques

Entrem en un any, el 2009, amb la crisi en boca de tothom. El president Montilla ha advertit que els pressupostos del govern són “d’austeritat” i que s’ha de ser realista perquè “no es podrà fer tot alhora”. Com afectarà aquest context a les inversions en infraestructures a Catalunya i en especial a la regió metropolitana?

És voluntat del Govern que la crisi i la necessària austeritat no alenteixi l’ambiciós programa d’inversions que té definit la Generalitat en el seu Pla de Govern. Les inversions de la Generalitat per a 2009 se situen per damunt dels 6.500 milions d’euros.

Una de les receptes contra la crisi és l’augment de la inversió pública. Té la generalitat la capacitat i els recursos per assumir aquest paper de motor econòmic?

La Generalitat ha adoptat algunes mesures anticícliques i ha obert vies de crèdit i incentius a les empreses. La Generalitat també es proposa un pla d’inversions de xoc que acceleri calendaris i inclogui més recursos. Tenim algunes limitacions nascudes en el model de finançament i en la caiguda dels ingressos, però la Generalitat té un crèdit mot reconegut i una clara capacitat d’endeutament per fer més inversió.

quina posició ocupa el transport públic metropolità en l’ordre de prioritats del seu Departament per aquest any?

És la primera prioritat, en volum d’inversió i qualitativament.

Pel que fa a infraestructures metropolitanes, una dificultat és poder-les finançar, però una altra és encaixar-les en un territori dens i molt actiu. Creu que la ciutadania entén la necessitat i el sentit de les molèsties que pateix durant els processos d’obres amb afectacions al sistema de mobilitat?

Hem viscut l’experiència de la línia d’alta velocitat a l’Hospitalet. La ciutadania entén les molèsties raonables i és capaç de copsar la importància de les millores en curs. La ciutadania no accepta bé les molèsties que originen els incidents o, potser en algun cas, una gestió insuficient. És imprescindible informar anticipadament i conduir sempre tot el procés amb sentit de l’oportunitat.

“Barcelona avança cap a la xarxa de metro més moderna d’Europa”

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) fa cinc anys que és conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i president de l’Autoritat del Transport Metropolità, els càrrecs més decisius en l’impuls de les infraestructures i el transport públic a Catalunya. Doctor en història, va ser alcalde de Girona entre el 1979 i el 2002.

Text: Oriol Pàmies / Fotos: PTOP, Miguel Á. Cuartero, Pep Herrero

9

Coincidint amb l’alentiment de l’economia, s’està obrint pas a la iniciativa privada perquè participi en el finançament d’infraestructures estratègiques com la línia 9, via concessions. S’estendrà aquesta modalitat a d’altres projectes?

De moment no. Ho hem fet amb les estacions de dos trams i potser ho farem amb la resta de les estacions, però no ho estendrem a d’altres modalitats més enllà de les previsions ja conegudes d’acudir al sistema de peatge a l’ombra per a les obres del segon Pla d’eixos viaris.

A la línia 9, el règim de concessió s’afegeix a una arquitectura administrativa prou complicada, per la diferenciació entre titular de la infraestructura, prestador del servei i operador. Estan prou clarificats els papers de cadascú?

Sí, estan clars i ho estaran del tot.

I per a l’usuari, quina ha de ser la percepció d’aquesta divisió de papers?

El ciutadà no vol saber res de fronteres administratives i només espera de les administracions el millor servei.

Aquest any es posaran en servei els primers subtrams de la línia 9, els de Santa Coloma de gramenet i Badalona. Hi ha la temptació de recórrer al tòpic i parlar de moment històric...

Pel que fa a la línia 9 venim d’un procés molt complex amb projectes insuficients, endarreriments i encariments de l’obra. Ara hem resolt totes aquestes qüestions i estem arribant a la culminació dels primers trams de la línia. Serà, evidentment, un moment històric, però la ciutadania que sap que s’havia promès per a molt abans donarà molt ràpidament per descomptada la millora que, tot i això, representa un repte tecnològic de primer nivell. Barcelona avança cap a la xarxa de metro més moderna d’Europa i d’això potser no sempre en som prou conscients.

“El transport públic és la primera prioritat del departament que dirigeixo, en volum d’inversió i qualitativament”

“TMB serà l’operador de transport públic de l’àrea metropolitana amb una experiència contrastada i un solvència més que provada”

El conseller nadal, de visita a les obres de la cua de maniobres d’Hospital de Bellvitge, que s’acabaran aquest any.

En cinc anys al capdavant de la Conselleria, quin ha estat el moment més difícil i de quina actuació se sent més satisfet?

Sens dubte l’accident del Carmel va ser un repte dificilíssim que vam abordar amb coratge i amb l’estímul i la comprensió de tothom. L’esforç dels veïns i de les associacions ha estat una de les claus que ha permès superar aquell moment crític i crec que ara és el moment de reconèixer-ho. El moment de més satisfacció... són molts ja, però el de més satisfacció serà, sens dubte, el de l’entrada en servei del metro de la línia 5 des d’Horta fins a la Vall d’Hebron, perquè significarà la definitiva superació del moment pitjor.

En aquest temps el seu departament ha desplegat una intensa activitat de millora de la xarxa de metro existent. Serà un esforç sostingut en el temps?

No podem parar la millora de la xarxa de metro. És imminent l’acabament de les obres dels tallers de Bellvitge i de la cua de maniobres de la línia 1 en aquest punt, i les obres de modernització i ampliació de la xarxa continuaran.

Un dels programes més ambiciosos és el d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda. Com el valora?

Molt positivament. En la línia del que deia quan parlàvem de la línia 9, he de dir que tots els entrebancs que ara els ciutadans es troben a la via pública en diferents punts de la geografia metropolitana són millores per a l’accessibilitat de la xarxa de metro, i ens estan portant cap a una realitat indiscutible que és que Barcelona i la seva àrea metropolitana disposaran de la xarxa de metro més adaptada d’Europa. Les molèsties dels veïns de l’intercanviador de la Diagonal, els d’Arc de Triomf, els de l’estació de la plaça Molina, els de l’estació de Collblanc, els de la línia 5 o de la línia 2 a Badalona, per posar alguns exemples, es traduiran en millores espectaculars.

Des del seu punt de vista, com és el present i com serà el futur de Transports Metropolitans de Barcelona?

TMB serà l’operador de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una experiència contrastada i una solvència més que provada.

“És voluntat del Govern que la crisi i la necessària austeritat no alenteixi l’ambiciós programa d’inversions, que el 2009 se situen per damunt dels 6.500 milions d’euros”

“La meva satisfacció més gran serà l’entrada en servei de la línia 5 d’Horta a Vall d’Hebron, perquè significarà la definitiva superació del pitjor moment viscut en cinc anys”

Explicant la prolongació de la línia 3 a Trinitat nova el 4 d’octubre passat, dia de la inauguració.

11

D ins del marc d’actes commemoratius del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, els dies 4 i 5 de desembre va tenir lloc a Sant Boi de Llobregat un

seminari sobre la inserció laboral, organitzat per la Fundació Ecom i la Federació ACCAPS. TMB hi va estar convidada per presentar el seu compromís amb les persones amb discapacitat, tant pel que fa a l’ocupació, com a l’accessibilitat de les xarxes de metro i bus, elements imprescindibles per garantir la integració sociolaboral d’aquest col·lectiu.

L’acte del dia 4 va comptar amb la presència, entre d’altres, de la consellera de Treball, Mar Serna, i de l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch. En la cloenda de la jornada, presidida per la directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, es va fer el lliurament del reconeixement a la tasca de TMB per la seva implicació en la integració laboral.

La Federació Ecom, creada el 1971, és una entitat d’àmbit estatal que aglutina més de 150 organitzacions de persones amb discapacitat física. L’any 2007 va crear la Fundació Ecom per fomentar el coneixement d’aquests col·lectius i gestionar les seves necessitats. La Federació ACCAPS, per la seva part, integra les associacions catalanes de pares i persones sordes.

Certificació d’accessibilitat al telefèric

TMB intenta garantir a totes les persones, amb independència de la seva edat o grau de discapacitat, les mateixes possibilitats d’accés a les instal·lacions de les xarxes de transport urbà, així com l’ús del servei que es dóna.

TMB obté un premi pel seu compromís en la integració de les persones amb discapacitatLa Fundació Ecom ha concedit un reconeixement a la trajectòria de la companyia pel seu impuls en matèria de polítiques d’igualtat d’oportunitats en el treball i en concret en favor de les persones amb discapacitat.

L’empresa segueix treballant en polítiques d’integració per garantir la igualtat d’oportunitats

L’estació de Trinitat nova de la línia 3, totalment adaptada, va estrenar-se l’octubre passat.

En aquest sentit, totes les instal·lacions del Telefèric de Montjuïc han obtingut la Certificació d’Accessibilitat Universal (Norma UNE 170001) de l’empresa certificadora Applus (LGAI), tant pel que fa a l’accessibilitat a l’entorn (aspectes arquitectònics) com al sistema de gestió de l’accessibilitat (gestió interna).

En paral·lel a l’esforç per fer plenament accessibles les seves xarxes de transport, TMB vol garantir la igualtat efectiva d’oportunitats en el treball, fruit del qual és la contractació de 156 persones amb discapacitat –més del 2% que marca la llei– i la incorporació d’un nombre creixent de professionals d’orígens diversos, que en el cas de Metro suposen prop del 7% de la plantilla d’agents d’atenció al client. L’empresa ha estat pionera en l’elaboració de plans interns d’igualtat, abans que s’implantessin per llei, i en la incorporació de la perspectiva de gènere en els estudis de mobilitat i satisfacció del client, amb la finalitat de detectar i resoldre les necessitats específiques de les dones.

El telefèric ha obtingut la Certificació d’Accessibilitat Universal tant pel que fa als aspectes arquitectònics com al sistema de gestió de l’accessibilitat

Ja són 82 les estacions de la xarxa de metro adaptades a persones amb mobilitat reduïda (PMR), després de la posada en servei de l’últim ascensor que faltava a l’estació de Sagrera (L5) el 21 de novembre passat. Això representa un 67% de les estacions i s’hi continua treballant.

Per línies, les més noves (L2 i L11) presenten la totalitat de les seves estacions adaptades a PMR.

Així mateix, amb la prolongació de la línia 3 fins a Trinitat Nova a l’octubre es van incorporar a la xarxa de metro dues noves estacions totalment adaptades: Roquetes i Trinitat Nova.

Les properes estacions adaptades que entraran en funcionament seran Palau Reial, Maria Cristina, Montbau i Penitents, a la línia 3, i Barceloneta, a la línia 4.

DESEnVOLUPAMEnT DEL PLA D’ACCESSIBILITAT A METRO

nombre total d’estacions a la línia Estacions ja adaptades

Estacions en obres

Estacions amb projecte adjudicat i obres no iniciades

Estacions en projecte

L1 L2 L3 L4 L5 L11 30 17 26 22 23 5 123

21 17 12 11 16 5 82

3 7 2 1 13

1 5 4 2 12

5 2 5 4 16

El director de Comunicació i Relacions Institucionals de TMB, Santiago Torres, amb la presidenta de la Federació Ecom, M. José Vázquez (esquerra), i la directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel (dreta), després de rebre el premi.

Les noves instal·lacions del Telefèric de Montjuïc van entrar en funcionament el maig de 2007.

13

ACTUALITAT

L xarxa de metro no sols permet anar sense embussos d’un punt de l’àrea metropoliana a un altre. També ha de donar l’oportunitat de fer una pausa breu per prendre un cafetó, comprar

el diari o sortir del pas amb uns quants productes per improvisar el sopar. Aquesta és la idea que hi ha darrere les noves botigues Bon Dia de les estacions de Poble Sec, Fontana (L3), Sant Antoni (L2) i Marina (L1), i la que s’ha previst d’obrir aquest gener a Fondo (L1), dins del programa de revitalització de l’oferta comercial de metro que porta a terme TMB.

Al metro hi ha bars, botigues, botiguetes i quioscos arrendats des de fa molts anys. Fins i tot s’hi van encabir antics venedors ambulants. Des de l’any 2000, TMB ha mirat d’actualitzar i renovar aquesta oferta, amb la creació de la marca paraigua Metròpolis, que distingeix els establiments més dinàmics. “Ara estem a punt de fer un pas més. Estem pensant a deixar de ser només arrendadors d’espais per passar a implicar-nos com a socis actius en el model de comerç que volem per al metro”, apunta Francesc Triola, responsable de comercialització de la xarxa.

Per al llançament d’aquesta nova etapa, s’ha dissenyat un tipus de botiga híbrida entre la cafeteria i l’autoservei, que recorda molt les botigues de les gasolineres. No és estrany, perquè el soci inicial de l’aventura ha estat la petroliera Cepsa, amb una àmplia experiència en el negoci. Per ara obren de 7 del matí a 9 de la nit, si bé la tendència serà que s’adaptin a l’horari real de funcionament de la xarxa. Les primeres quatre botigues Bon Dia han estat experimentals: després d’assajar durant un any, ara es busca la manera d’estendre el concepte a d’altres estacions, començant per Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, important punt de connexió amb la línia 9 d’aquí uns mesos.

Una nova manera de dir “bon dia” als usuaris del metroS’obre a Fondo la cinquena botiga Bon Dia, l’avantguarda de la renovació de l’oferta comercial de la xarxa de metro. Les altres quatre ja funcionen a les estacions de Marina, Poble Sec, Fontana i Sant Antoni.

TMB deixa de ser un simple arrendador i passa a implicar-se en el model de negoci dels establiments de la xarxa

Les noves botigues comparteixen model de negoci i imatge de marca.

Els establiments Bon Dia representen una evolució de l’oferta de serveis comercials a la xarxa de metro.

T MB ha resolt els concursos per a l’explotació publicitària de les seves xarxes de metro i autobusos a partir de l’1 de gener, amb l’adjudicació a l’oferta presentada conjuntament per JCDecaux

España i Publimedia Sistemas Publicitarios, en el cas del metro, i a la presentada per Promedios Exclusivas de Publicidad, en el cas del bus.

Durant els propers deu anys, la UTE (unió temporal d’empreses) JCDecaux i Publimedia explotarà els suports de publicitat gràfica, estàtica i audiovisual, a la xarxa de metro, formada per sis línies i 125 estacions, amb una longitud total de 88 quilòmetres.

S’utilitzaran els formats convencionals (opis, tanques, lluminosos, etc.), així com accions especials (sampling, finestres de trens, integrals, decoració d’estacions, entre d’altres suports). L’oferta d’aquest consorci va resultar elegida entre les dues presentades durant el període de licitació. Al marge del grup guanyador, l’altre aspirant va ser Promedios.

La principal novetat d’aquesta concessió és que, per primera vegada, inclou la gestió unificada del sistema d’informació i entreteniment per pantalles de vídeo en andanes i a l’interior dels trens, conegut com a Canal Metro.

Per la seva banda, la firma Promedios es farà càrrec per un període de set anys de la gestió dels suports de publicitat gràfica dels autobusos de TMB, que donen servei a 108 línies regulars amb més d’un miler de vehicles. En aquest cas TMB va estudiar les ofertes de Clear Channel, Publisistemas, JCDecaux Publimedia i Promedios, sent aquesta última empresa la millor puntuada. La gestió única de la publicitat integral i convencional en els autobusos és també una altra novetat de la concessió d’enguany.

Les adjudicatàries del nou contracte d’explotació publicitària de TMB són empreses de llarga tradició en la gestió de suports publicitaris en el sector transports. La UTE formada per JCDecaux i Publimedia ja s’encarregava d’explotar la publicitat del suburbà del principal operador de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que en el cas dels autobusos, la gestió de la publicitat estava repartida: Promedios gestionava la publicitat convencional i la publicitat integral estava en mans de la companyia Clear Channel.

Adjudicades les exclusives de publicitat al metro i als autobusos

Decoració publicitària a la paret i escales de l’accés gran Via Carles III de l’estació de Maria Cristina de la línia 3 del metro.

La UTE formada per JCDecaux i Publimedia explotarà la publicitat al metro fins al 2018, mentre que Promedios gestionarà tots els suports de publicitat gràfica dels busos de TMB durant un període de set anys. Per primera vegada el contracte inclou la gestió unificada del sistema d’informació i entreteniment per pantalles de vídeo a trens i andanes.

Publicitat integral de la nova campanya A Barcelona, TMB és el que ens mou en un autobús urbà.

1515

BREUS

COn Horta – 1 de desembreGrup d’adults de l’Escola de Vida Montserrat d’educació especial visiten la cotxera d’autobusos més nova de TMB.

COn Triangle – 3 de desembreVisita d’una delegació tècnica del metro de Hèlsinki.

COn Triangle - 2 i 9 de desembreGrups del Centre Joan Maragall assisteixen a una sessió sobre la història del transport a Barcelona.

CRT - 10 de desembreGrup de jubilats del Club Sant Jordi de Caixa Catalunya visiten el Centre de Control del Trànsit (CRT) d’Autobusos.

Xarxa de metro – 11 de desembreGrup de l’Institut Ortopedagògic Nen Déu aprèn in situ com s’organitza una estació de metro.

Les visites al Centre de Control del Trànsit (CRT) compleixen una funció divulgativa sobre la gestió de la xarxa d’autobusos.

Hem col·laborat amb...

Sabíeu que...

Ens han visitat...

A Barcelona els desplaçaments en transport públic dupliquen els del cotxe privatDels desplaçaments que diàriament es fan dintre de la ciutat de Barcelona, n’hi ha 1,23 milions que es fan usant els serveis de bus i metro de TMB; aquesta xifra és gairebé el doble dels 658.198 desplaçaments que es fan en vehicle privat. En el conjunt de l’àrea metropolitana, TMB realitza dos milions de viatges diaris.

Solidaritat amb els nens i nenes amb càncerDel 8 al 21 de desembre TMB va participar en la difusió de la campanya Posa’t la gorra de l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC), mitjançant diferents accions de sensibilització a través dels suports habituals: fullets a la xarxa d’autobusos i espots al Canal Metro.

TMB va animar els usuaris del metro i del bus a solidaritzar-se amb aquesta causa mitjançant la compra de la gorra, símbol de la campanya. El preu de la gorra (3 euros) incloïa l’entrada gratuïta al Zoo de Barcelona per als nens i nenes, el dia de la festa, i un 50% de descompte per als adults.

El dia 20 de desembre, dia de l’acte, els visitants al parc zoològic de Barcelona van gaudir de les actuacions dels televisius Els Lunnis, dels trucs de màgia del Mag Lari, d’un concert a càrrec de Gerard Quintana i de diverses activitats, tallers, obsequis i sorpreses.

BREUS

Donació de lots al Banc dels Aliments de BarcelonaTMB participa en la iniciativa solidària Banc dels Aliments de Barcelona fent donació dels lots de Nadal que no es van passar a recollir, així com dels que lliure i solidàriament els treballadors de l’empresa hi van voler entregar.

La fundació benèfica Banc dels Aliments de Barcelona es va constituir el 29 de maig de 1987 com el primer banc d’aliments a nivell estatal. Actualment, n’existeixen a Espanya 52, integrats en una federació europea que aplega un total de 200 bancs ubicats a 17 països.

El seu funcionament és possible gràcies, d’una banda, a les empreses que fan arribar al magatzem del banc els seus excedents alimentaris i, de l’altra, a les entitats benèfiques (centres de acollida, asils, grups d’ajuda, parròquies, associacions, hospitals, etc.) que s’encarreguen de distribuir els aliments entre persones en situació de pobresa, precarietat o exclusió social.

Més informació: www.bancdelsaliments.org

Dos rècords mensuals de passatge a metroL’any 2008 ha deixat dos màxims històrics de passatge a la xarxa de metro, en còmput mensual, registrats els mesos d’abril i octubre. L’abril passat es van comptabilitzar 34,895 milions de validacions, rècord absolut fins ara, assolit en un mes en què hi va haver tres dies feiners més que l’any anterior (pel fet que la Setmana Santa va caure al març) i un dia de vaga d’autobusos. D’altra banda, l’octubre va deixar una xifra molt pròxima, de 34,875 milions de validacions, coincidint amb l’obertura al públic de les noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova a la línia 3.

El 77% dels músics presentats a les proves podran actuar al metroEls passats dies 2 i 3 de desembre, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona, es van realitzar les proves de selecció per avaluar els músics aspirants a tocar en algun dels 32 punts que tenen reservats dins de la xarxa de metro.

Dels cent inscrits, un 77% dels músics presentats van passar amb bona nota aquesta prova d’aptitud organitzada per TMB i l’Associació de Músics de Carrer (Amuc BCN), amb la col·laboració d’un jurat integrat per professors de l’Escola de Músics JPC, adherida al Districte de Ciutat Vella.

La prova d’idoneïtat va seguir la mateixa metodologia de les edicions passades, és a dir, cadascun dels músics ha d’interpretar tres temes, escollits a l’atzar pels membres del jurat, d’entre un repertori de 15 o 20 cançons presentat per cada artista. Després de l’actuació, el jurat la puntua sota els criteris de qualitat, varietat temàtica i possible convivència ambiental dins de les instal·lacions del metro, entre d’altres paràmetres.

Un dels músics durant les audicions.

17

Món METRO

Nous vestíbuls a les estacions de Can Vidalet (L5) i Selva de Mar, Bogatell i Llacuna (L4)

E l continu creixement i transformació urbana de l’àrea del Poblenou inclosa dins de l’àmbit del Pla Urbanístic 22@ implica la realització de noves actuacions d’adequació

i millora de la xarxa de metro.

L’augment d’usuaris previst en aquesta zona se suma a l’actualització de l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i de les mesures de seguretat i adequació de la normativa a les estacions existents. En aquest context sorgeix la necessitat de dotar de nous vestíbuls les estacions de Llacuna, Selva de Mar i Bogatell, que actualment disposen d’un únic accés. El projecte compta amb una inversió global de 18’9 milions d’euros, que assumeix la Generalitat.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques està portant a terme la construcció de quatre nous vestíbuls a la xarxa de metro de Barcelona. Aquestes obres pretenen millorar els accessos i adaptar-los per a persones amb mobilitat reduïda, així com crear sortides d’emergència, d’acord amb les normes vigents de seguretat.

c. Pujades

c. Pere IV

c. Pujades

Accés existent nou vestíbul i accés adaptat

Llacuna: l’estació actual només disposa d’un vestíbul, amb un únic accés amb escales fixes ubicat a la cruïlla dels carrers de Pujades i de Ciutat de Granada. El nou vestíbul projectat, de 650 metres quadrats, s’ubica a la cruïlla del carrer de Pujades i de Roc Boronat i disposarà d’un ascensor a nivell de carrer, així com d’escales fixes i mecàniques per accedir-hi des del carrer.

Selva de Mar: actualment consta d’un únic vestíbul al costat Besòs del carrer Selva de Mar, amb escales fixes. El nou vestíbul, de 460 metres quadrats, disposarà d’un nou accés entre el carrer de Pujades i el carrer de Provençals, amb un ascensor dins del parc que s’ubicarà en aquesta àrea, així com escales mecàniques i fixes des del carrer.

L’augment d’usuaris previst a l’àrea del Poblenou implica adequar les estacions existents a la normativa de seguretat i actualitzar-les en termes d’accessibilitat

Projecte del nou vestíbul de Selva de Mar (L4), que quedarà situat a l’altre extrem de l’estació (sector Llull – Pujades Llevant).

c. Maladeta

av. Diagonal

Bogatell: aquesta estació està situada al carrer Pujades, entre els carrers de Zamora i Pamplona, amb un únic vestíbul amb un accés amb escales fixes a l’encreuament dels carrers Pujades, Pere IV i Zamora. El nou vestíbul, de 700 metres quadrats, es troba a l’encreuament del carrer de Pujades amb el carrer de Pamplona. Les obres inclouen la instal·lació d’un ascensor a la banda mar de Pamplona i també disposarà d’escales mecàniques.

nou vestíbul a Can Vidalet

L’estació de Can Vidalet (L5), situada al límit entre les poblacions de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, disposa en l’actualitat

d’un únic vestíbul de dimensions reduïdes, amb un únic accés sense ascensor pel carrer d’Hortènsia. El projecte, amb un pressupost de vuit milions d’euros, preveu la creació d’un nou vestíbul d’uns 300 metres quadrats i la instal·lació de tres ascensors, millorant així l’accessibilitat i la mobilitat dels usuaris. El nou vestíbul, independent de l’actual, s’emplaçarà a la cruïlla dels carrers de la Menta, de Hierbabuena i de la Maladeta. En aquest darrer s’ubicarà l’accés, amb escales fixes i un nou ascensor. S’hi instal·laran dos ascensors més que comunicaran les andanes i el nou vestíbul. Així mateix, es crearà una sortida d’emergència a l’extrem sud de l’estació per augmentar la capacitat d’evacuació de l’estació.

19

Propulsió híbrida, una tecnologia neta per millorar la qualitat de l’aire

Món BUS

Un motor elèctric que impulsa un autobús, auxiliat per un motor dièsel que assegura la càrrega de les bateries: aquest és el principi de funcionament d’un vehicle híbrid, com els que TMB ha decidit incorporar per reduir l’impacte ambiental de la seva flota.

L a flota d’autobusos de TMB continua evolucionant cap a les tecnologies més netes que la indústria de l’automoció pot oferir

en cada moment. Fins ara s’han adoptat propulsors de gas natural comprimit, s’ha substituït parcialment el gasoil per biodièsel i s’ha experimentat amb motors alimentats per pila d’hidrogen. Ara l’aposta és la propulsió híbrida, és a dir, la combinació sincronitzada de motors elèctrics i tèrmics en un mateix vehicle.

Amb aquesta tecnologia –ja experimentada en turismes i que ara comença a aplicar-se en vehicles pesants–, s’aconsegueix reduir fins a un 30% el consum de combustible i les emissions de contaminants, com ara el monòxid i el diòxid de carboni, els hidrocarburs, les partícules sòlides i els òxids de sofre, cosa que representa un benefici directe per a la qualitat de l’aire. En el cas dels òxids de nitrogen, la reducció esperable arriba al 50%, pel fet que el motor sol funcionar a règim òptim.

Altres avantatges dels vehicles híbrids són la disminució del soroll, tant a l’exterior com a l’interior, ja que els motors elèctrics són molt més silenciosos que els d’explosió. Segons els assajos coneguts, la reducció de la potència acústica pot arribar al 50%. Per als passatgers, a més, la tracció elèctrica suposa una millora del confort, per la més gran suavitat de marxa. Les acceleracions són progressives, el conductor actua menys sobre el fre i no hi ha estrebades perquè no hi ha canvi de velocitats.

La primera experiència amb un vehicle híbrid d’última generació és la incorporació d’un prototip d’autobús cedit per la firma carrossera Castrosua, que farà viatges de prova en diferents línies regulars, per avaluar-ne el comportament i el rendiment. Es tracta d’una unitat midi (més curt que un estàndard i més llarg que un minibús) que es mou gràcies a dos motors elèctrics situats a les rodes posteriors. Disposa a més d’un motor dièsel encarregat de recarregar les bateries quan se n’ha consumit part de la càrrega.

Segons les especificacions del fabricant, entre les tres bateries i el dipòsit de 80 litres de carburant sumen energia suficient per recórrer 300 quilòmetres, equivalent a un dia i mig de servei en recorreguts urbans.

Una altra característica del prototip d’híbrid és que emmagatzema l’energia que es produeix en els processos de frenada. Quan el conductor deixa de pitjar l’accelerador, el vehicle deixa de consumir energia de les bateries i passa a obtenir-la de la frenada. A més, quan està aturat el seu consum és zero.

Projecte de reconversió

Paral·lelament, TMB treballa en un projecte per dotar de propulsió híbrida part dels autobusos dièsel de la seva flota actual, mitjançant la incorporació d’un motor elèctric sincronitzat. Per tirar endavant aquest desafiament tecnològic, es compta amb la implicació de diverses firmes del sector de l’automoció amb seu a Catalunya.

En la mateixa línia d’estímul i suport a les tecnologies netes aplicades al transport públic, TMB ha entrat a formar part del consorci que impulsa el projecte Ecotrans, finançat pel Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial del Ministeri de Ciència i Innovació, que durant quatre anys experimentarà en sistemes de mobilitat mitjançant tecnologies que el facin atractiu al ciutadà i més eficient des del punt de vista energètic.

Gràcies al motor elèctric, els vehicles híbrids poden ser un 50% més silenciosos i transmeten més sensació de confort per la gran suavitat de marxa

TMB treballa en un projecte per dotar de propulsió híbrida part dels autobusos dièsel de la seva flota actual

El vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña; el director general d’Autobusos, Ignasi Armengol; la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, i el vicepresident de Carrocera Castrosua, Juan Luis Castro Rodríguez, el dia de la presentació del prototip.

21

CULTURA

El metro commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans

D iverses estacions de metro van acollir l’exposició L’alfabet dels Drets Humans, obres d’onze joves il·lustradors en què cada lletra de les paraules drets humans es corresponia amb un dret

fonamental i els seus valors.

Les estacions on es van exposar les obres entre el 2 i el 17 de desembre van ser: Bellvitge i Fondo (L1), Pep Ventura, Artigues/Sant Adrià i Pg. de Gràcia (L2), Mundet (L3), Sants Estació (L3/L5), Joanic (L4), Sagrera (L1/L5), Cornellà Centre (L5) i Can Cuiàs (L11).

A l’acte de presentació, que es va realitzar a l’estació de metro de Passeig de Gràcia (L2), hi van assistir l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; Jordi Labòria, diputat delegat per a la Cooperació al Desenvolupament i l’Assistència; Eulàlia Pascual, en representació de la Federació Catalana d’ONG

pels Drets Humans, i Assumpta Escarp, regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i presidenta de TMB, tots ells organitzadors de la campanya.

Responsabilitat dels governs locals

La ciutat de Barcelona va signar l’any 2000 la Carta europea de salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, en la qual reconeix la responsabilitat dels governs locals en la garantia de l’exercici dels drets al seu territori. En aquest sentit, les activitats commemoratives van destacar que la Declaració protegeix totes les persones i que tots els drets tenen una base igualitària i són essencials per a una vida digna.

Amb motiu d’aquesta exposició, TMB va editar postals commemoratives, així com un fullet desplegable sobre l’exposició, que es van repartir en els expenedors de la xarxa durant els dies de la mostra.

La xarxa de metro ha estat un dels escenaris de les diferents activitats que, a nivell mundial, es van realitzar al voltant de l’efemèride, acollint una exposició d’il·lustracions en torn dels drets fonamentals.

Acte de presentació de l’exposició a

l’estació de Passeig de gràcia (L2), el 8

de desembre.

Donar més voltes que el 29

HISTÒRIA

E l 1876, la Societat Catalana de Tramvies va adquirir la concessió d’una línia de circumval·lació que donava la volta a tot el nucli antic de la ciutat. Aquesta línia de circumval·lació va ser la primera estrictament urbana

i de seguida va adquirir un caràcter turístic perquè, com afirmava la crònica d’un diari de l’època, “tota la ciutat, amb les seves places i passejos, els seus edificis i monuments, desfilen davant del passatger”.

El bitllet valia 20 cèntims i era la manera més econòmica de visitar Barcelona. Així, el seu itinerari va convertir-se en una excursió habitual de diumenge per a les classes populars, que passejaven per la ciutat amb la línia de circumval·lació. Pel seu recorregut, el tramvia tenia uns usuaris molt heterogenis, des d’advocats que anaven al Palau de Justícia, militars que es dirigien a les casernes de la Ciutadella o de les Drassanes, comerciants i compradors del Born i obrers del port.

A més, aquesta línia va generar moltes expressions i simpaties populars. Els primers tramvies eren de color blau i portaven com a distintiu una banderola blava amb un cercle blanc, amb la qual cosa la gent els va batejar com els formatges. Després es va substituir la circumferència per una C, i l’any 1914 se li va assignar el número 29, cosa que va donar lloc a la dita popular de donar més voltes que el 29.

El recorregut complet era una circumval·lació de doble sentit que passava per les rondes de Sant Pere, Universitat, Sant Antoni i Sant Pau, el Paral·lel, el passeig de Colom i el d’Isabel II, l’avinguda del Marquès de l’Argentera, el passeig de Picasso i l’Arc del Triomf.

La línia 29 va tenir tanta acceptació que pràcticament fins al 9 de setembre de 1962 es va mantenir sense cap modificació. Després de successius canvis d’itinerari i de passar a ser servida per autobusos, va ser suprimida el 1985.

L’interessant recorregut de la línia 29 va convertir-la durant dècades en una de les més famoses i amb més passatge. El record d’aquest tramvia de circumval·lació, en servei entre 1876 i 1962, perviu encara gràcies a l’expressió popular donar més voltes que el 29.

Plànol d’època del recorregut de la línia.

El 29 a l’altura de la plaça

Urquinaona el 1947.

23