LA CÀMERA (I)Ariadna Martín Salvañá

1r Batxillerat A

• La càmera utilitza el mateix mecanisme que els nostres òrgans de visió.

LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ

• La llum arriba a través de l’objectiu per graduar la quantitat de llum i arriba al diafragma (iris de l’ull).

LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ

LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ

• La o les lents enfocaran els raigs i finalment arribaran a la superficie de la pel·lícula on el material sensible transformarà la superfície de la mateixa.

• Igual que l’ull la càmera poden graduar-se i enfocar-se a diferents distàncies.

LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ

VISIÓ SELECTIVA

La visió humana està controlada en part per l’ull i en part pel cervell i veure així el que interessa.

DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS

• L’ENFOCAMENT• L’ull quasi mai produeix una imatge

desenfocada, una càmera s’ha d’enfocar cada vegada.

DIFERÈNCIES D’AMBODÓS APARELLS

• BIDIMENSIONALITAT• La càmera redueix una escena

tridimensional a una de dues dimensions.

• L’ull també però el cervell sintetitza la imatge.

DIFERÈNCIES D’AMBODÓS APARELLS

• ANGLE DE VISIÓ• L’ull té un sol angle de visió i segons el

tipus d’objectiu, la càmera en pot tenir diversos.

DIFERÈNCIES D’AMBODÓS APARELLS

• EFECTES ÒPTICS• A través de jocs entre lents, les càmeres

poden aconseguir determinats efectes.

DIFERÈNCIES D’AMBODÓS APARELLS

• La llum pot dibuixar noves formes i donar-li unes característiques provocant ombres. Tenen una gran importància en fotografia.

LA LLUM

• Tots els dispositius de les càmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcta de la llum.

LA LLUM

• La llum es trasllada en línia recta en el buit. Està composta per quantitas d’energia invisible, els quants que es traslladen en linia recta traçant ondulacions.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM

• Reaccions de la llum quan topa amb alguna superfície o substància:

1. Transmissió: directa/difusa/parcial

2. Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva

3. Absorció

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM

• Són resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i absorció per part dels objectes, de part dels raigs i el reflex de la restant provoca la seva percepció.

ELS COLORS

Primaris o additius: roig – verd – blau = llum blanca

Secundaris substractius: roig + verd = groc / roig + blau = magenta / blau + verd = cian

Suma de complementaris = llum blanca (roig + cian)

ELS COLORS

• Temperatura del color• Les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a la

temperatura . Depèn de la quantitat de color i el color.

ELS COLORS

• Les càmeres tenen sistemes que permeten equilibrar les intensitat lumíniques d’una escena. S’ha de controlar on ens col·loquem i allò que volem enregistrar.

CONTROL DE LA LLUM

Permet el control de la llum:• Fotòmetres• Diafragma i velocitat d’obturació• Filtres• Equip d’il·luminació

CONTROL DE LA LLUM

• Làmpades de tungstè• Spot• Flood.

CONTROL DE LA LLUM

• fetes de filaments de dugstè col·locats dins d’un tub de quars on hi ha un gas halògen.

LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENES

Reflector de quars

DifusorReflector rectangulars o tota-light

Flaix Torxes

• Suports (trípodes)

COMPLEMENTS

• Paraigües: superficie interna reflectant produeix llum tova.

COMPLEMENTS

• Banderes: làmines metàl·liques posades davant llum per limitar l’àrea de llum projectada.

COMPLEMENTS

• Plantilles: per a projectar ombres.• Pantalles: planxes sobre les que rebota la llum.

COMPLEMENTS

• Difusors: fulles de material translúcid per a difondre la llum.

COMPLEMENTS

• Filtres: de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.

• Viseres: per a orientar o concentrar la llum.

COMPLEMENTS

• Gasa: redueix la intensitat del focus de llum.• Malles metàl·liques: distribueixen la intensitat

del focus de llum.

COMPLEMENTS

• La direcció de la llum: col·locació respecte a la càmera i a àllò fotografiat.

DISSENY DE LA IL·LUMINACIÓ

Llum directa

Llum dura

Llum difusa Llum tova

Llum filtrada

• Als inicis preparaven manualment les emulsions. Al cap dels anys, es comercialitzaren.

ELS MATERIALS SENSIBLES

• Actualment els materials sensibles es comercialitzen en rodets, rulls i plaques. Amb importants millores.

ELS MATERIALS SENSIBLES

• L’exposició de l’emulsió a la llum: - Els fotons actuen sobre els electrons dels ions

de BR-, es desprenen i neutralitzen els ions de plata més pròxims Ag+.

ELS MATERIALS SENSIBLES

• L’exposició de l’emulsió a la llum:

- Després tenim una imatge latent no visible. Amb el revelador empliem aquestes zones milions de vegades fins a fer perceptible el negre.

ELS MATERIALS SENSIBLES

• Parts. Tenen diferents capes:

- Suport de la pel·lícula- Capa adhesiva- Emulsió fotosensible- Capa protectora de gelatina per a protegir

l’emulsió i evitar que es ralli.

LA PEL·LÍCULA

• Característiques. Les pel·lícules sensibles es diferencien:

- Pel seu format- Pel tipus d’emulsió- Pel tipus d’imatge que produeix- Pel seu índex de sensibilitat a la llum

LA PEL·LÍCULA

• En blanc i negre tenen una capa d’emulsió i en color tres, una sensible al blau, al verd i al roig.

• Cada capa produeix un pigment del color complementari de la longitud d’ona que afecti l’emulsió.

LA PEL·LÍCULA

• La sensiblitat de l’emulsió depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.

• Com més gran la superfície més ràpidament quedarà afectat.

SENSIBLILITAT

• El fet que una pel·lícula sigui més o menys sensible determinarà els següents aspectes:

- Menor temps d’exposició- Definició - Contrasts

SENSIBLILITAT

• Es mesura segons l’estàndard ASA. Com més sensible, més lluminositat. La definició també disminuirà. Caldrà trobar equilibri.

ÍNDEX DE SENSIBLITAT

• EL DIAFRAGMA• És el dispositiu que regula la quantitat de

llum que entra a la càmera. Format per un conjunt de laminetes que se solapen.

EL DIAFRAGMA I L’OBTURADOR

• Objecte fosc, s’utilitza una obertura gran, si el subjecte està molt il·luminat, es redueix l’obertura. Està ubicat dins l’objectiu i es regula manualment.

EL DIAFRAGMA

• Números “f” són l’expressió matemàtica de la relació entre l’obertura real i la distància focal de l’objectiu.

EL DIAFRAGMA

• Situat davant la pel·lícula o el sensor fotosensible que impedeix que la llum arribi a aquests dos elements.

L’OBTURADOR

• L’obturador permet controlar el temps d’exposició i la velocitat d’obturació és la velocitat amb què l’obturador s’obre i es tanca.

L’OBTURADOR

• Algunes càmeres disposen de la posició de l’obturador en Mode B, permet manternir l’obturador obert fins que deixem de prémer el disparador.

L’OBTURADOR

• L’obturador central.• L’obturador de pla focal.

TIPUS D’OBTURADORS

• L’expressió del moviment s’aconsegueix fonamentalment actuant sobre l’obturador i el diafragma i combinant l’enfocament selectiu.

CAPTAR EL MOVIMENT

Imatge d’alt dinamisme en ple moviment però congelada en mig del moviment.

CONGELACIÓ DEL MOVIMENT

Temps d’exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar aparegui desplaçat.

DESPLAÇAMENT

• Amb els dos regulem l’exposició de llum, amb el primer regulem la quantitat i amb la segona el temps d’exposició i s’influeixen, és a dir si anem movent una de les dues mesures l’altre també haurà de variar.

COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D’OBTURACIÓ

Conforme tanquem el diafragma , obtenim una major profunditat de camp per tant la profunditat de camp és inversament proporcional a l’obertura del diafragma.

COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D’OBTURACIÓ

• És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat.

EL VISOR

Visor independent de l’objectiu. El subjecte o objecte es veu a través d’un sistema òptic muntat en un tub on apareix enquadrada l’àrea de l’escena coberta per l’objectiu.

VISOR DIRECTE

• Té un problema anomenat paral·lelisme o paral·laxi, la imatge visualitzada no coincideix amb la imatge enfocada per l’objectiu.

VISOR DIRECTE

• La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment. Utilitza el pentaprisme per capgirar-la i així veure-la en la seva posició real.

VISOR RÉFLEX

• Perquè els raigs de llum que entren a dins la càmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixi una imatge nítida, és necessari que s’enfoquin..

ELS OBJECTIUS

• Amb l’incorporació de la lent es podia regular la quantitat de llum que entrava..

ELS OBJECTIUS

• Focus• Pla focal• Centre de curvatures• Centre òptic • Distància focal• Pla de L’objecte

ELEMENTS D’UNA LENT

• Es classifiquen segons la distància focal que ens indicarà l’angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d’enfocament.

TIPUS D’OBJECTIU

• 50 mm per aconseguir una perspectiva similar a la de l’ull humà. Angle de visió d’uns 45 graus. Naturalitat en la perspectiva i molt lluminós.

OBJECTIU NORMAL

• Distància focal menor que la diagonal del negatiu. Angle de visió entre 50 i 180 graus. Pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunya d’ella.

ANGULARS

• Angles de visió inferiors a 50 graus i la dstància focal: 85 mm, 100mm, 20mm, 500 mm, 1000 mm, 2000 mm.

• Dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància.

TELEOBJECTIUS

• Serveixen per tenir un apropament màxim. Són capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real.

MACROS

• Permet variar la distància focal sense cambiar l’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats però poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.

OBJECTIUS DE DISTÀNCIA FOCAL VARIABLE (ZOOM)

• Lents d’augment: acostar molt a un element disminuint la distància d’enfocament.

• Anells extensors : allarguen l’objectiu que ens permet enfocar a menys distància un element.

ACCESSORIS

• Hem pogut veure i entendre tot el material necessari i fins i tot les tècniques a seguir per a realitzar fotografies, per tant, una acció tan simple com pitjar un botó i congelar un moment determinat per llavors plasmar-lo en un tros de paper és convertit en tota una disciplina, de la mateixa manera que moltes altres les quals requereixen un ampli coneixement i destresa. Per tant la fotografia no es basa solament en captar la realitat sino de convertir-ho també en art.

CONCLUSIÓ