1516

Grup Focus: 30 anys 26CALENDARI ANUAL 28

Apropa Cultura 46Fundació Romea per a les Arts Escèniques 48Teatre familiar 50Fresh Comedy 52 Informació general 54PROMOCIÓ ESPECIAL 55Grups i xarxes socials 56

TEATRE ROMEAParlem amb BORJA SITJÀ 2El grito en el cielo 4Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano 5Parlem amb MARIO GAS 6El largo viaje del día hacia la noche 7Els veïns de dalt 8SOLOS i OffSide 9Panorama des del pont 10César & Cleopatra 12Els Cors Purs 13

TEATRE GOYAParlem amb JOSEP MARIA POU 14Allegro 16 Autorretrato de un joven capitalista español 17Olivia y Eugenio 1873 raons per deixar-te. El musical 20L’Avar 22La plaza del Diamante 24

LA VILLARROELParlem amb TANIA BRENLLE 30Marits i mullers 32l’off La Villarroel 33Infàmia 34La estupidez 36Smoking Room 37

TEATRE CONDAL El nou Teatre Condal 38Caiguts del cel 40Ozom 42Taxi 45The Gospel Viu Choir: Reload 4.0 47

DIRECCIÓ César Martínez de ObregónPRODUCCIÓ EXECUTIVA Gemma AloyCONTINGUTS I REDACCIÓBlanca de Carreras Anna Casasayas Andreu Rami Marta AmadorDISSENY GRÀFIC sSB, Kco Bartolomé, JL SantiCONTINGUTS WEB Arnald SanllehyPROMOCIONS Georgina Mas Marta Triviño Sandra SanjuanMÀRQUETING I COMUNICACIÓ PublispecIMPRESSIÓ EL PERIÓDICO

Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.

“Fem teatreper al públic.I la programacióha d’estar pensadaper atraure’l.”

Director del Teatre Romea

Com afrontes el repte de programar el Romea?Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.

Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre.Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o mala-ment. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.

Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial?Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles!

Posa’ns un exemple...Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorpre-nentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.

Cada espectacle té el seu públic?I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.

I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres...Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!

Quin lema portes gravat a foc?Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca.

I de què et sents més orgullós?D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent.

Què t’agradaria portar a Barcelona?Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.

32

Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.

“Fem teatreper al públic.I la programacióha d’estar pensadaper atraure’l.”

Director del Teatre Romea

Com afrontes el repte de programar el Romea?Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.

Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre.Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o mala-ment. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.

Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial?Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles!

Posa’ns un exemple...Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorpre-nentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.

Cada espectacle té el seu públic?I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.

I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres...Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!

Quin lema portes gravat a foc?Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca.

I de què et sents més orgullós?D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent.

Què t’agradaria portar a Barcelona?Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.

32

TEATRE ROMEA Setembre 2015 #ElGritoEnElCielo

AUTORSMario Gas i

Alberto Iglesias

DIRECCIÓMario Gas

REPARTIMENTJosep Maria Pou

Carles CanutAmparo Pamplona

Pep MolinaBorja Espinosa

Ramon PujolGuillem Motos

COPRODUCCIÓTeatre Romea

Grec 2015 Festivalde Barcelona i

FestivalInternacional

de TeatroClásico de Mérida

COL·LABORATeatre-Auditoride Sant Cugat

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1 h 30 minuts

ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015

“José María Pou acerca su llama a las palabras del �lósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS

“Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA

”Pou encara de forma magistral al �lósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO

“Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la �gura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestio-nava totes les seves a�rmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, �ns que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria.

Ironia socràtica:

NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès

Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la

joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia".

Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta

de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva

fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar

la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.

CICUTA

LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC

Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzega-da per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat de�neixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional.Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut �del a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia.No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial.La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.

REPARTIMENTCelia Bermejo

Enrique BustosGaspar Campuzano

Iosune OnraitaFrancisco Sánchez

PRODUCCIÓLa Zaranda,

Teatro Inestable deAndalucía la Baja

IDIOMA Castellà DURADA

1 h 20 minuts

TEXT i DRAMATÚRGIAEusebio Calonge

DIRECCIÓPaco de la Zaranda

Fitxa artística

Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del

consum estadístic que administra el seu temps, aquests

cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem

d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de

la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes

orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació

de somniar.

Alguns decideixen escapar-se de l’acte �nal del seu destí, tot

intentant una fugida de la defunció mèdicament certi�cada

vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn

a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia

de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.

EL GRITO EN EL CIELO

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

CICUTA

IDIOMA de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ

TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015 #SocratesROMEAFo

togr

a�a:

Vic

tor I

gles

ias

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE ROMEA Setembre 2015 #ElGritoEnElCielo

AUTORSMario Gas i

Alberto Iglesias

DIRECCIÓMario Gas

REPARTIMENTJosep Maria Pou

Carles CanutAmparo Pamplona

Pep MolinaBorja Espinosa

Ramon PujolGuillem Motos

COPRODUCCIÓTeatre Romea

Grec 2015 Festivalde Barcelona i

FestivalInternacional

de TeatroClásico de Mérida

COL·LABORATeatre-Auditoride Sant Cugat

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1 h 30 minuts

ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015

“José María Pou acerca su llama a las palabras del �lósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS

“Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA

”Pou encara de forma magistral al �lósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO

“Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la �gura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestio-nava totes les seves a�rmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, �ns que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria.

Ironia socràtica:

NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès

Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la

joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia".

Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta

de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva

fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar

la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.

CICUTA

LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC

Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzega-da per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat de�neixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional.Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut �del a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia.No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial.La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.

REPARTIMENTCelia Bermejo

Enrique BustosGaspar Campuzano

Iosune OnraitaFrancisco Sánchez

PRODUCCIÓLa Zaranda,

Teatro Inestable deAndalucía la Baja

IDIOMA Castellà DURADA

1 h 20 minuts

TEXT i DRAMATÚRGIAEusebio Calonge

DIRECCIÓPaco de la Zaranda

Fitxa artística

Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del

consum estadístic que administra el seu temps, aquests

cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem

d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de

la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes

orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació

de somniar.

Alguns decideixen escapar-se de l’acte �nal del seu destí, tot

intentant una fugida de la defunció mèdicament certi�cada

vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn

a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia

de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.

EL GRITO EN EL CIELO

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.

CICUTA

IDIOMA de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA

AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ

TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015 #SocratesROMEA

Foto

gra�

a: V

icto

r Igl

esia

s

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LESNOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!

ELS PLATSMÉS

ESCENAENTREN ENfrescosMÉS frescos

ELS PLATSfrescos

AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LESNOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!

ELS PLATSMÉS

ESCENAENTREN ENfrescosMÉS frescos

ELS PLATSfrescos

L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA

AUTOR i DIRECCIÓCesc Gay

REPARTIMENTÀgata Roca

Pere ArquilluéNora Navasi Jordi Rico

COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant,

Mola Produccionsi Trasgo Producciones

Fitxa artística

IDIOMA CatalàDURADA

1 h 20 minuts

Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de

viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia.

Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia

que ens persegueix des dels orígens dels tempsi de la qual no ens podem deslliurar.

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu

llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família.

De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguitsd’una gran varietat de gemecs i esbufecs.

Per a mi va ser inspirador.

Cesc Gay

TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt

SABIES QUÈ

LA PASSADA TEMPORADA VAN EXHAURIR

TOTES LES ENTRADES

El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor.

Borja Sitjà

Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler,Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...

OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolís-tic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix.Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convi-dar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc.Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.

La revolta dels àngels

Autor Enzo CormanDirecció Nico Chevallieramb Xavi Sáez Guillem Motosi David Menéndez

del 25 de setembre al 18 d’octubre

La revolta dels àngels

David Menéndez

4.040 El Romea va fer rècord d’espectadorsla primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacledel 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!

Turn me on Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.

✩

✩

Plató ha mortAutor Manel DuesoDireccióManel Dueso i Vicky Mullor-Caballéamb Manel Dueso i Dobrin Plamenov

del 13 de novembre al 20 de desembre

del 25 de setembre al 18 d’octubredel 25 de setembre al 18 d’octubre

ha mort

Vicky Mullor-CaballéManel Dueso i Dobrin Plamenov

del 13 de novembre al 20 de desembre

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA

AUTOR i DIRECCIÓCesc Gay

REPARTIMENTÀgata Roca

Pere ArquilluéNora Navasi Jordi Rico

COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant,

Mola Produccionsi Trasgo Producciones

Fitxa artística

IDIOMA CatalàDURADA

1 h 20 minuts

Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de

viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia.

Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.

Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia

que ens persegueix des dels orígens dels tempsi de la qual no ens podem deslliurar.

I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu

llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família.

De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguitsd’una gran varietat de gemecs i esbufecs.

Per a mi va ser inspirador.

Cesc Gay

TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt

SABIES QUÈ

LA PASSADA TEMPORADA VAN EXHAURIR

TOTES LES ENTRADES

El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor.

Borja Sitjà

Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler,Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...

OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolís-tic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix.Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convi-dar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc.Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.

La revolta dels àngels

Autor Enzo CormanDirecció Nico Chevallieramb Xavi Sáez Guillem Motosi David Menéndez

del 25 de setembre al 18 d’octubre

La revolta dels àngels

David Menéndez

4.040 El Romea va fer rècord d’espectadorsla primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacledel 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!

Turn me on Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.

✩

✩

Plató ha mortAutor Manel DuesoDireccióManel Dueso i Vicky Mullor-Caballéamb Manel Dueso i Dobrin Plamenov

del 13 de novembre al 20 de desembre

del 25 de setembre al 18 d’octubredel 25 de setembre al 18 d’octubre

ha mort

Vicky Mullor-CaballéManel Dueso i Dobrin Plamenov

del 13 de novembre al 20 de desembre

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE ROMEA Febrer / abril 2016 #PanoramaDesDelPont

PANORAMA DES DEL PONT

L’any 1955, deu anys després del desenllaç

de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal

és una realitat generalitzada als Estats Units.

Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,

viu obsedit per la passió devastadora que sent per la

seva neboda, a la qual van recollir ell

i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.

Una situació insostenible que el superarà

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci

establerta entre els treballadors, majoritàriament

immigrants, del port de Nova York.

TÍTOL ORIGINALA View from the Bridge

AUTORArthur Miller

TRADUCCIÓJoan Sellent

DIRECCIÓGeorges Lavaudant

PRODUCCIÓ Teatre Romea

IDIOMACatalà

DURADA1 h 30 minuts

Eduard FernándezJordi Martínez

Mercè PonsMarina Salas

Marcel BorràsPep Ambrós

ACTOREduard Fernández

Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen.El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).

Una història d’amor, obsessió i venjança

PANORAMADES DEL PONT

L’any 1955, deu anys després del desenllaç

de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal

és una realitat generalitzada als Estats Units.

Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,

viu obsedit per la passió devastadora que sent per la

seva neboda, a la qual van recollir ell

i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.

Una situació insostenible que el superarà

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci

establerta entre els treballadors, majoritàriament

immigrants, del port de Nova York.

A View from the Bridge

Georges Lavaudant

PANORAMA DES DEL PONT

H1: PANORAMA DES DEL PONTH2:***********PAG 2

CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR

L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren �lls meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable.

El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.

EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils.“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser �del a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com

(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren �lls meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.

(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els princi-pals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.

AUTORArthur Miller

DIRECTORGeorges Lavaudant

“El teatre no pot desaparèixer perquèés l'únic art on lahumanitat s'enfrontaa si mateixa.”

“La meva primeratrobada amb el teatreva ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietatdel món.Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”

Fitxa artística

REPARTIMENT

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE ROMEA Febrer / abril 2016 #PanoramaDesDelPont

PANORAMA DES DEL PONT

L’any 1955, deu anys després del desenllaç

de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal

és una realitat generalitzada als Estats Units.

Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,

viu obsedit per la passió devastadora que sent per la

seva neboda, a la qual van recollir ell

i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.

Una situació insostenible que el superarà

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci

establerta entre els treballadors, majoritàriament

immigrants, del port de Nova York.

TÍTOL ORIGINALA View from the Bridge

AUTORArthur Miller

TRADUCCIÓJoan Sellent

DIRECCIÓGeorges Lavaudant

PRODUCCIÓ Teatre Romea

IDIOMACatalà

DURADA1 h 30 minuts

Eduard FernándezJordi Martínez

Mercè PonsMarina Salas

Marcel BorràsPep Ambrós

ACTOREduard Fernández

Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen.El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).

Una història d’amor, obsessió i venjança

PANORAMADES DEL PONT

L’any 1955, deu anys després del desenllaç

de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal

és una realitat generalitzada als Estats Units.

Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,

viu obsedit per la passió devastadora que sent per la

seva neboda, a la qual van recollir ell

i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.

Una situació insostenible que el superarà

i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci

establerta entre els treballadors, majoritàriament

immigrants, del port de Nova York.

A View from the Bridge

Georges Lavaudant

PANORAMA DES DEL PONT

H1: PANORAMA DES DEL PONTH2:***********PAG 2

CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR

L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren �lls meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable.

El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.

EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils.“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser �del a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com

(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren �lls meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.

(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els princi-pals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.

AUTORArthur Miller

DIRECTORGeorges Lavaudant

“El teatre no pot desaparèixer perquèés l'únic art on lahumanitat s'enfrontaa si mateixa.”

“La meva primeratrobada amb el teatreva ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietatdel món.Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”

Fitxa artística

REPARTIMENT

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

Basat en el relat Mary de Cork

del llibre Els cors purs

AUTORJoseph Kessel

TRADUCCIÓRamon Vila

DRAMATÚRGIAMarc Artigaui Oriol Broggi

DIRECCIÓOriol Broggi

REPARTIMENTPablo DerquiMiranda Gas

Borja Espinosa

PRODUCCIÓLa Perla 29 i

Teatre Romea

IDIOMACatalà

DURADA 1 h 30 minuts

Fitxa artística

z

Els Cors PursFort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a �or de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense �ltres.

TEATRE ROMEA Maig / juny 2016 #ElsCorsPurs

Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense �ltres.El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma.Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte.Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres.

Oriol Broggi

“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera

del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”

KESSEL, autor

AUTOREmilio Hernández

DIRECCIÓNMagüi Mira

REPARTIMENTÁngela Molina

Emilio Gutiérrez CabaLucía Jiménez

Marcial Álvarez

COPRODUCCIÓ Festival

Internacional deTeatro Clásico

de Mérida iPentación

Espectáculos

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.

Magüi Mira

TEATRE ROMEA Abril / maig 2016 #CesarCleopatra

CÉSAR & CLEOPATRADE PEL·LÍCULA

Múltiples han estat les parelles cinematogrà�ques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), �ns a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost �nal.

Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.

AMOR i PODER

Foto

gra�

es: J

ero

Mor

ales

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

Basat en el relat Mary de Cork

del llibre Els cors purs

AUTORJoseph Kessel

TRADUCCIÓRamon Vila

DRAMATÚRGIAMarc Artigaui Oriol Broggi

DIRECCIÓOriol Broggi

REPARTIMENTPablo DerquiMiranda Gas

Borja Espinosa

PRODUCCIÓLa Perla 29 i

Teatre Romea

IDIOMACatalà

DURADA 1 h 30 minuts

Fitxa artística

z

Els Cors PursFort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a �or de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense �ltres.

TEATRE ROMEA Maig / juny 2016 #ElsCorsPurs

Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense �ltres.El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma.Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte.Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres.

Oriol Broggi

“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera

del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”

KESSEL, autor

AUTOREmilio Hernández

DIRECCIÓNMagüi Mira

REPARTIMENTÁngela Molina

Emilio Gutiérrez CabaLucía Jiménez

Marcial Álvarez

COPRODUCCIÓ Festival

Internacional deTeatro Clásico

de Mérida iPentación

Espectáculos

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.

Magüi Mira

TEATRE ROMEA Abril / maig 2016 #CesarCleopatra

CÉSAR & CLEOPATRADE PEL·LÍCULA

Múltiples han estat les parelles cinematogrà�ques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), �ns a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost �nal.

Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.

AMOR i PODER

Foto

gra�

es: J

ero

Mor

ales

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya

Director del Teatre Goya

Què defineix el Teatre Goya?La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva progra-mació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom.

La sala té algun autor predilecte?No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí!

Enguany la temporada serà ...El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida.

També trobarem un desconegut Joan Pera.Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!

L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa?AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller

amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom.

Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sond-heim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal.

Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim especta-cle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia.

Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia.

Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agra-dat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exem-ples de bon cinema que parla de teatre.

“El Goya té com a objectiula qualitat per sobre de tot.”

Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya

Director del Teatre Goya

Què defineix el Teatre Goya?La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva progra-mació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom.

La sala té algun autor predilecte?No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí!

Enguany la temporada serà ...El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida.

També trobarem un desconegut Joan Pera.Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!

L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa?AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller

amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom.

Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sond-heim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal.

Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim especta-cle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia.

Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia.

Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agra-dat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exem-ples de bon cinema que parla de teatre.

“El Goya té com a objectiula qualitat per sobre de tot.”

AUTORDIRECCIÓ i

INTERPRETACIÓ

Alberto San Juan

PRODUCCIÓTeatro del Barrio

IDIOMA CastellàDURADA 1 h 25 minuts

Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo bene�cio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propieda-des. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.

Alberto San Juan

Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en

solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva

visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història.

Un monòleg on l’actor re�exiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual.

“Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.”

Rosana Torres, El País

“Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”.

Todos al teatro

“Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”.

Culturamas

Fitxa artística

ELS QUE L’HAN VIST…

DRAMATÚRGIA iDIRECCIÓ ESCÈNICA

Paco Mir

DIRECCIÓ MUSICALDavid Costa

Fitxa artística

L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona

La companyia Cor de Teatre

presenta una nova producció

després de l’èxit nacional

i internacional d’ Operetta.

Creat i dirigit per l’actor

Paco Mir (Tricicle)

i el director musical David Costa,

l’espectacle conté grans dosis

d’humor, treball gestual i música

a cappella.

Allegro és un muntatge pensat

per a tots els públics, de diferents edats

i nacionalitats, que explora la relació

quotidiana de les persones amb la música.

Allegro utilitza només la veu dels14 cantants per generar la melodia

i l’harmonia de 20 peces desonates, valsos i òperes, conegudes

pel gran públic.Sentirem la Dansa hongaresa de

Brahms, el Clar de lluna de Debussyi temes de Händel, Mozart i Puccini,

entre d’altres.

“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies

amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons;

ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantantscridaners als bars, als restaurants, al futbol.

Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música

ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem

també amb música”

Paco Mir

INTÈRPRETS Cor de Teatre

Mariona GinèsMaria Casado

Maria SantallusiaGlòria GarcésCarla MattioliAlicia Lorente

Laura PlaAlbert MoraNasi Marco

Ezequiel Casamada

Joan Rigat Jorge Tello

Enric López Miquel Gili

PRODUCCIÓSomfònics

DURADA1 h 15 minuts

Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

TEATRE GOYA Setembre / octubre 2015 #AllegroGOYA TEATRE GOYA Octubre 2015 #AutorretratoCapitalista

Foto

gra�

a: H

arol

d Ab

ella

n

Foto

gra�

a: R

evis

ta F

otog

ram

as

AUTORDIRECCIÓ i

INTERPRETACIÓ

Alberto San Juan

PRODUCCIÓTeatro del Barrio

IDIOMA CastellàDURADA 1 h 25 minuts

Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo bene�cio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propieda-des. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.

Alberto San Juan

Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en

solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva

visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història.

Un monòleg on l’actor re�exiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual.

“Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.”

Rosana Torres, El País

“Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”.

Todos al teatro

“Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”.

Culturamas

Fitxa artística

ELS QUE L’HAN VIST…

DRAMATÚRGIA iDIRECCIÓ ESCÈNICA

Paco Mir

DIRECCIÓ MUSICALDavid Costa

Fitxa artística

L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona

La companyia Cor de Teatre

presenta una nova producció

després de l’èxit nacional

i internacional d’ Operetta.

Creat i dirigit per l’actor

Paco Mir (Tricicle)

i el director musical David Costa,

l’espectacle conté grans dosis

d’humor, treball gestual i música

a cappella.

Allegro és un muntatge pensat

per a tots els públics, de diferents edats

i nacionalitats, que explora la relació

quotidiana de les persones amb la música.

Allegro utilitza només la veu dels14 cantants per generar la melodia

i l’harmonia de 20 peces desonates, valsos i òperes, conegudes

pel gran públic.Sentirem la Dansa hongaresa de

Brahms, el Clar de lluna de Debussyi temes de Händel, Mozart i Puccini,

entre d’altres.

“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies

amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons;

ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantantscridaners als bars, als restaurants, al futbol.

Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música

ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem

també amb música”

Paco Mir

INTÈRPRETS Cor de Teatre

Mariona GinèsMaria Casado

Maria SantallusiaGlòria GarcésCarla MattioliAlicia Lorente

Laura PlaAlbert MoraNasi Marco

Ezequiel Casamada

Joan Rigat Jorge Tello

Enric López Miquel Gili

PRODUCCIÓSomfònics

DURADA1 h 15 minuts

Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

TEATRE GOYA Setembre / octubre 2015 #AllegroGOYA TEATRE GOYA Octubre 2015 #AutorretratoCapitalista

Foto

gra�

a: H

arol

d Ab

ella

n

Foto

gra�

a: R

evis

ta F

otog

ram

as

TEATRE GOYA Octubre / novembre 2015

AUTORHerbert Morote

DIRECCIÓJosé Carlos Plaza

REPARTIMENTConcha Velasco

Hugo Aritmendiz /Rodrigo Raimondi

COPRODUCCIÓ Focus i

PentaciónEspectáculos

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Mare i �ll s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen

valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta

irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre

comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells

que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes

d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu �ll Eugenio, un

jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?

“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje

a su medida. Tras superar felizmente peliagudos

problemas de salud, ha vuelto a los escenarios

para protagonizar una comedia de trasfondo duro

que aborda de manera cordial la relación

de una madre con un hijo con síndrome de Down.

Una lección de amor y ternura que se asoma

al abismo y hace re�exionar sobre las fronteras

de la diferencia y el concepto de normalidad,

y deja abierta la puerta de la esperanza.”

Juan Ignacio García Garzón, ABC

Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco.Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns.Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva di�cultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", a�rma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap.Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".

DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER

“Un ser marginadosocialmente

nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos

valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio!

¡Afortunada Olivia que convives con él!He dirigido ya más de un centenar

de obras pero Olivia y Eugenioes la que siempre permanecerá

más cerca de mi corazón.”

José Carlos Plaza

L’ANÈCDOTA

Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respon-dre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos."Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.

#OliviayEugenio

MÉS DE 60.000 ESPECTADORSS’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO

Foto

gra�

es: J

avie

r Nav

al

TEATRE GOYA Octubre / novembre 2015

AUTORHerbert Morote

DIRECCIÓJosé Carlos Plaza

REPARTIMENTConcha Velasco

Hugo Aritmendiz /Rodrigo Raimondi

COPRODUCCIÓ Focus i

PentaciónEspectáculos

Fitxa artística

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Mare i �ll s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen

valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta

irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre

comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells

que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes

d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu �ll Eugenio, un

jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?

“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje

a su medida. Tras superar felizmente peliagudos

problemas de salud, ha vuelto a los escenarios

para protagonizar una comedia de trasfondo duro

que aborda de manera cordial la relación

de una madre con un hijo con síndrome de Down.

Una lección de amor y ternura que se asoma

al abismo y hace re�exionar sobre las fronteras

de la diferencia y el concepto de normalidad,

y deja abierta la puerta de la esperanza.”

Juan Ignacio García Garzón, ABC

Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco.Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns.Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva di�cultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", a�rma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap.Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".

DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER

“Un ser marginadosocialmente

nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos

valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio!

¡Afortunada Olivia que convives con él!He dirigido ya más de un centenar

de obras pero Olivia y Eugenioes la que siempre permanecerá

más cerca de mi corazón.”

José Carlos Plaza

L’ANÈCDOTA

Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respon-dre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos."Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.

#OliviayEugenio

MÉS DE 60.000 ESPECTADORSS’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO

Foto

gra�

es: J

avie

r Nav

al

TEATRE GOYA Desembre 2015 / gener 2016

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs arti�cials, un “�echazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos �ns a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus �lls els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial �ns a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a re�exionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

LES MILLORS CANÇONSDE RUPTURA ...

10

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat?

No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”?

Si és així, de què serveix la felicitat si al �nal acabem sols?

73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà

riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de �nal feliç

potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

#73raonsPerDeixarte

… PER ALS MÉS CLÀSSICS

Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan

I will survive, Gloria Gaynor

Pega la vuelta, Pimpinela

These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra

Corazón Partío, Alejandro Sanz

… PER ALS MÉS ALTERNATIUS

Don’t speak, No Doubt

F**k you!, Cee Lo Green

You oughta know, Alanis Morrissette

La ingrata, Café Tacvba

Someone like you, Adele

AUTORSGuillem Clua i

Jordi CornudellaDIRECCIÓ

Elisenda RocaDIRECCIÓ MUSICAL

Andreu Gallén

REPARTIMENTAbel Folk

Mercè MartínezMone Teruel

Marc Pujol

COPRODUCCIÓFocus i

Bitó Produccions

Fitxa artística

IDIOMA Català

DURADA 2 h

La història d’amor de 73 raons per deixar-teneix durant l’acampada de Barcelona,el maig de 2011. El moviment 15-Mva aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.

HO HEM DEIXAT. I QUÈ?

DIRECTORS

Guillem Clua Jordi Cornudella

Elisenda Roca Andreu Gallén

Guillem Clua Jordi CornudellaGuillem Clua Jordi Cornudella

Elisenda Roca Andreu GallénAndreu Gallén

Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els �nals, fent seu el famós aforisme cientí�c d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.

Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, per�la i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”

Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogrà�c de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.

Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).

Guillem Clua. A la comèdia

AUTORS

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE GOYA Desembre 2015 / gener 2016

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs arti�cials, un “�echazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos �ns a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus �lls els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial �ns a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a re�exionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

LES MILLORS CANÇONSDE RUPTURA ...

10

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat?

No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”?

Si és així, de què serveix la felicitat si al �nal acabem sols?

73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà

riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de �nal feliç

potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

#73raonsPerDeixarte

… PER ALS MÉS CLÀSSICS

Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan

I will survive, Gloria Gaynor

Pega la vuelta, Pimpinela

These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra

Corazón Partío, Alejandro Sanz

… PER ALS MÉS ALTERNATIUS

Don’t speak, No Doubt

F**k you!, Cee Lo Green

You oughta know, Alanis Morrissette

La ingrata, Café Tacvba

Someone like you, Adele

AUTORSGuillem Clua i

Jordi CornudellaDIRECCIÓ

Elisenda RocaDIRECCIÓ MUSICAL

Andreu Gallén

REPARTIMENTAbel Folk

Mercè MartínezMone Teruel

Marc Pujol

COPRODUCCIÓFocus i

Bitó Produccions

Fitxa artística

IDIOMA Català

DURADA 2 h

La història d’amor de 73 raons per deixar-teneix durant l’acampada de Barcelona,el maig de 2011. El moviment 15-Mva aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.

HO HEM DEIXAT. I QUÈ?

DIRECTORS

Guillem Clua Jordi Cornudella

Elisenda Roca Andreu Gallén

Guillem Clua Jordi CornudellaGuillem Clua Jordi Cornudella

Elisenda Roca Andreu GallénAndreu Gallén

Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els �nals, fent seu el famós aforisme cientí�c d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.

Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, per�la i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”

Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogrà�c de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.

Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).

Guillem Clua. A la comèdia

AUTORS

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE GOYA Febrer / abril 2016 #LAvarGoya

L’Avar Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepamés famós de Molière

Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en

l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època,

havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf.

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva �lla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat

a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa

d’Harpagó contractat com a intendent...

En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó,

el què és còmic de la situació –tots els personatges �ngeixen– i, per descomptat, la comicitat

de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé.

A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los

en contra dels seus desitjos.

avarícia1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riquesesper guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses.

Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans

Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una �xació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners.Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corre-geix aquests trets del caràcter.

UN AVAR, NEIX O ES FA?

Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic:

Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello.

Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975).

Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusi-ñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.

SABIES QUÈ

✩

✩

✩

AUTORMolière

VERSIÓSergi Belbel

DIRECCIÓJosep Maria

Mestres

REPARTIMENTJoan Pera

Manu FullolaJúlia BarcelóRicard FarréElena Tarrats

Alba FlorejachsManel DuesoJofre BorràsXavi Francés

PRODUCCIÓ Focus

IDIOMACatalà

DURADA1 h 45 minuts

Fitxa artística

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE GOYA Febrer / abril 2016 #LAvarGoya

L’Avar Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepamés famós de Molière

Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en

l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època,

havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf.

Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva �lla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat

a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa

d’Harpagó contractat com a intendent...

En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó,

el què és còmic de la situació –tots els personatges �ngeixen– i, per descomptat, la comicitat

de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé.

A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los

en contra dels seus desitjos.

avarícia1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riquesesper guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses.

Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans

Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una �xació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners.Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corre-geix aquests trets del caràcter.

UN AVAR, NEIX O ES FA?

Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic:

Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello.

Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975).

Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusi-ñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.

SABIES QUÈ

✩

✩

✩

AUTORMolière

VERSIÓSergi Belbel

DIRECCIÓJosep Maria

Mestres

REPARTIMENTJoan Pera

Manu FullolaJúlia BarcelóRicard FarréElena Tarrats

Alba FlorejachsManel DuesoJofre BorràsXavi Francés

PRODUCCIÓ Focus

IDIOMACatalà

DURADA1 h 45 minuts

Fitxa artística

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE GOYA Maig 2015 #LaPlazaDelDiamante

AUTORAMercè Rodoreda

ADAPTACIÓCarles Guillén i Joan Ollé

DIRECCIÓJoan Ollé

Fitxa artística

Lolita Flores La plaza del diamante

torna al Goya amb

Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de

La plaza del diamante.L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg

basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar

les sabates de la seva protagonista, la Colometa.

“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!”

Marcos Ordóñez, El País

“Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul”

Assumpta Pérez, Regió7

REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ

Teatro EspañolIDIOMA Castellà

DURADA 1 h 15 minuts

SABIES QUÈPersonatge i actriu estan

lligades pel barri de Gràcia,perquè a pocs metres

de la plaça del Diamantva néixer el pare de Lolita,

Antonio González, El Pescaílla.

L’actriu concep l’espectaclecom un sentit homenatge

al seu pare, considerat un delsinventors de la rumba catalana,

i a totes aquelles dones que van passar temps

difícils durant la postguerra

“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética

del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico

REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ

Teatro EspañolCastellàDURADA

1 h 15 minuts

Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre.Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari.Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, �lla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe.

Joan Ollé

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica �del de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants.Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més in�uents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.

Foto

gra�

a: S

ergi

o Pa

rra

TEATRE GOYA Maig 2015 #LaPlazaDelDiamante

AUTORAMercè Rodoreda

ADAPTACIÓCarles Guillén i Joan Ollé

DIRECCIÓJoan Ollé

Fitxa artística

Lolita Flores La plaza del diamante

torna al Goya amb

Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de

La plaza del diamante.L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg

basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar

les sabates de la seva protagonista, la Colometa.

“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!”

Marcos Ordóñez, El País

“Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul”

Assumpta Pérez, Regió7

REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ

Teatro EspañolIDIOMA Castellà

DURADA 1 h 15 minuts

SABIES QUÈPersonatge i actriu estan

lligades pel barri de Gràcia,perquè a pocs metres

de la plaça del Diamantva néixer el pare de Lolita,

Antonio González, El Pescaílla.

L’actriu concep l’espectaclecom un sentit homenatge

al seu pare, considerat un delsinventors de la rumba catalana,

i a totes aquelles dones que van passar temps

difícils durant la postguerra

“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética

del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico

REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ

Teatro EspañolCastellàDURADA

1 h 15 minuts

Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre.Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari.Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, �lla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe.

Joan Ollé

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica �del de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants.Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més in�uents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.

Foto

gra�

a: S

ergi

o Pa

rra

PARTICIPANTS

ACTORS / ACTRIUS

TEATRES

PRODUCCIONS TEATRALS

ESPECTADORS

AUTORS

FUNCIONS

DIRECTORS

BOLOS

IL·LUMINADORS

FIGURINISTES

ESCENOGRÀFS

2.313

939

5

189

8.822.462

152

22.144

97

5.044

98

77

83

25ANYS

PARTICIPANTS

ACTORS / ACTRIUS

TEATRES

PRODUCCIONS TEATRALS

ESPECTADORS

AUTORS

FUNCIONS

DIRECTORS

BOLOS

IL·LUMINADORS

FIGURINISTES

ESCENOGRÀFS

2.742

1.250

5

252

10.961.863

240

28.566

160

6.499

195

167

195

30ANYS

El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens

ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars.

Volem apro�tar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudata fer-ho possible:

anys dedicats al Teatre30

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

26 - 27 30 ANYS.pdf 1 26/08/15 16.14

PARTICIPANTS

ACTORS / ACTRIUS

TEATRES

PRODUCCIONS TEATRALS

ESPECTADORS

AUTORS

FUNCIONS

DIRECTORS

BOLOS

IL·LUMINADORS

FIGURINISTES

ESCENOGRÀFS

2.313

939

5

189

8.822.462

152

22.144

97

5.044

98

77

83

25ANYS

PARTICIPANTS

ACTORS / ACTRIUS

TEATRES

PRODUCCIONS TEATRALS

ESPECTADORS

AUTORS

FUNCIONS

DIRECTORS

BOLOS

IL·LUMINADORS

FIGURINISTES

ESCENOGRÀFS

2.742

1.250

5

252

10.961.863

240

28.566

160

6.499

195

167

195

30ANYS

El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens

ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars.

Volem apro�tar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudata fer-ho possible:

anys dedicats al Teatre30

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

26 - 27 30 ANYS.pdf 1 26/08/15 16.14

ALLEGRO

tr

tg

lv

tc

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

INFÀMIA

TEATRE GOYA

TEATRE CONDAL

LA VILLARROEL

TEATRE ROMEA

EL GRITOEN EL CIELO

SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

LA REVOLTADELS ÀNGELS

CAIGUTSDEL CEL

SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA

LA NOCHE

OFFROMEA

ALLEGRO

ALBERTOSANJUAN

AUTORRETRATO DEUN JOVEN CAPITALISTA

ESPAÑOL

OLIVIA YEUGENIO

CAIGUTSDEL CEL

EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA

LA NOCHE

ELS VEÏNSDE DALT

OLIVIA YEUGENIO

CAIGUTSDEL CEL

ELS VEÏNSDE DALT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

OZOMMAG LARI

EL PEQUEÑOPINOCHO

FAMILIAR

ELS VEÏNSDE DALT

PANORAMADES DEL PONT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

OZOMMAG LARI

EL PEQUEÑOPINOCHO

FAMILIAR

PANORAMADES DEL PONT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

L’AVAR

INFÀMIA

OZOMMAG LARI

TAXI

PANORAMADES DEL PONT

L’AVAR

TAXI

PANORAMADES DEL PONT

L’AVAR

INFÀMIA

LAESTUPIDEZINFÀMIA

TAXI

ELS CORSPURS

LA PLAZA DELDIAMANTE

SMOKINGROOM

THE GOSPELVIU CHOIR

ELS CORSPURS

LA PLAZA DELDIAMANTE

SMOKINGROOM

THE GOSPELVIU CHOIR

FRESHCOMEDY

FRESHCOMEDY

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol

EL GRANLLIBRE MÀGIC

FAMILIAR

FAMILIAR

OFFROMEA

LA REVOLTADELS ÀNGELS

PATATU

FAMILIAR

OFFROMEA

PATATUCANTA’M UN CONTE

PLATÓ HA MORT

OFFROMEA

PLATÓ HA MORT

CÉSAR &CLEOPATRA

ALLEGRO

tr

tg

lv

tc

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

MARITSi MULLERS

INFÀMIA

TEATRE GOYA

TEATRE CONDAL

LA VILLARROEL

TEATRE ROMEA

EL GRITOEN EL CIELO

SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

LA REVOLTADELS ÀNGELS

CAIGUTSDEL CEL

SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA

LA NOCHE

OFFROMEA

ALLEGRO

ALBERTOSANJUAN

AUTORRETRATO DEUN JOVEN CAPITALISTA

ESPAÑOL

OLIVIA YEUGENIO

CAIGUTSDEL CEL

EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA

LA NOCHE

ELS VEÏNSDE DALT

OLIVIA YEUGENIO

CAIGUTSDEL CEL

ELS VEÏNSDE DALT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

OZOMMAG LARI

EL PEQUEÑOPINOCHO

FAMILIAR

ELS VEÏNSDE DALT

PANORAMADES DEL PONT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

OZOMMAG LARI

EL PEQUEÑOPINOCHO

FAMILIAR

PANORAMADES DEL PONT

73RAONS PERDEIXAR-TE

EL MUSICAL

L’AVAR

INFÀMIA

OZOMMAG LARI

TAXI

PANORAMADES DEL PONT

L’AVAR

TAXI

PANORAMADES DEL PONT

L’AVAR

INFÀMIA

LAESTUPIDEZINFÀMIA

TAXI

ELS CORSPURS

LA PLAZA DELDIAMANTE

SMOKINGROOM

THE GOSPELVIU CHOIR

ELS CORSPURS

LA PLAZA DELDIAMANTE

SMOKINGROOM

THE GOSPELVIU CHOIR

FRESHCOMEDY

FRESHCOMEDY

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol

EL GRANLLIBRE MÀGIC

FAMILIAR

FAMILIAR

OFFROMEA

LA REVOLTADELS ÀNGELS

PATATU

FAMILIAR

OFFROMEA

PATATUCANTA’M UN CONTE

PLATÓ HA MORT

OFFROMEA

PLATÓ HA MORT

CÉSAR &CLEOPATRA

Directora de La VillarroelQuè és el teatre per a La Villarroel?Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una pers-pectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari.

Quina és la línia artística de la sala?És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majo-ritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic.

A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix?A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.

Què us diferencia d’altres teatres?Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportuni-tats a les companyies emergents.

Estaran presents a la nova temporada?Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presen-tat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santa-maria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010.

Quines propostes són les que veurem aquest any?Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de

Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La compan-yia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral.

En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual?Estem vivint un dels millors moments de la nova drama-túrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Cata-lunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia.

Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF?L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que había-mos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare.

Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel?Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa.

Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te?A qualsevol teatre.

“L’espectador ésel protagonista de La Villarroel.”

Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalanai de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.

Directora de La VillarroelQuè és el teatre per a La Villarroel?Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una pers-pectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari.

Quina és la línia artística de la sala?És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majo-ritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic.

A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix?A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.

Què us diferencia d’altres teatres?Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportuni-tats a les companyies emergents.

Estaran presents a la nova temporada?Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presen-tat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santa-maria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010.

Quines propostes són les que veurem aquest any?Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de

Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La compan-yia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral.

En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual?Estem vivint un dels millors moments de la nova drama-túrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Cata-lunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia.

Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF?L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que había-mos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare.

Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel?Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa.

Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te?A qualsevol teatre.

“L’espectador ésel protagonista de La Villarroel.”

Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalanai de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.

LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,

l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença

a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït

46 pel·lícules, una cada any.

Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall, considerada una de les millors

comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de

l’Òscar al Millor Director el 1978.

Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veurequan tenia tres anys, l’origen de la seva passió

pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.

Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.

De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació

i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual

convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor.

La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de

La Rosa Púrpura del Caire �ns a Bales sobre Broadway.

D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor

de Delictes i faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN

“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze.

Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives.

Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”.

WoodyAllen

Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt in�uït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorpo-rant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

ÀLEX RIGOLA

"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"

WOODY ALLEN I EL TEATRE

Estrenada el 1992, Husbands and Wivesés considerat un dels millors guions de Woody Allen.

Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides.

El �lm gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels

con�ictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.

LA PEL·LÍCULA

El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton.Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el �lm Ombres i boira, i La bombeta que �ota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, �ns i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro.

Font: Vilaweb.

LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,

l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença

a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït

Annie Hall

La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de

Va ser Blancaneusquan tenia tres anys, l’origen de la seva passió

que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.

Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.

De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació

i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual

convocaria anys més tard a

La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de

La Rosa Púrpura del Caire

D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició

de Delictes i faltesi una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN

BASAT EN EL GUIÓ DEHusbands and Wives

de Woody Allen

DIRECCIÓÀlex Rigola

REPARTIMENTAndreu BenitoJoan Carreras

Mònica GlaenzelSandra Monclús

Alba PujolLluís Villanueva

COPRODUCCIÓHeartbreak Hotel

Teatro de La AbadíaTrànsit Projectes

i La Villarroel

IDIOMA CatalàDURADA

1 h 30 minuts

Fitxa artística

Marits i mullers

Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona,

Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva �lla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi

està intrínsecament re�ectit al �lm.

La pel·lícula està rodada càmera en mà,amb un estil proper al cinema francès dels anys 60.

Aquest format de fals documental permet transmetrede forma hiperrealista les tensions entre els personatges

i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real.

Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.

SABIES QUÈ

A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem �ns aviat.Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.

Cuando todos pensabanque habíamos desaparecido COPRODUCCIÓ

Vaca35 Teatro en grupoFira Tàrrega

Nau IvanovIberescena

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Fitxa artística

l’0fflavillarroel

LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,

l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença

a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït

46 pel·lícules, una cada any.

Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall, considerada una de les millors

comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de

l’Òscar al Millor Director el 1978.

Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veurequan tenia tres anys, l’origen de la seva passió

pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.

Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.

De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació

i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual

convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor.

La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de

La Rosa Púrpura del Caire �ns a Bales sobre Broadway.

D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor

de Delictes i faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN

“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze.

Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives.

Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”.

WoodyAllen

Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt in�uït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorpo-rant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.

ÀLEX RIGOLA

"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"

WOODY ALLEN I EL TEATRE

Estrenada el 1992, Husbands and Wivesés considerat un dels millors guions de Woody Allen.

Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides.

El �lm gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels

con�ictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.

LA PEL·LÍCULA

El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton.Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el �lm Ombres i boira, i La bombeta que �ota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, �ns i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro.

Font: Vilaweb.

LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016

L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,

l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença

a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït

Annie Hall

La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de

Va ser Blancaneusquan tenia tres anys, l’origen de la seva passió

que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.

Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.

De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació

i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual

convocaria anys més tard a

La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de

La Rosa Púrpura del Caire

D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició

de Delictes i faltesi una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.

És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs

LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN

BASAT EN EL GUIÓ DEHusbands and Wives

de Woody Allen

DIRECCIÓÀlex Rigola

REPARTIMENTAndreu BenitoJoan Carreras

Mònica GlaenzelSandra Monclús

Alba PujolLluís Villanueva

COPRODUCCIÓHeartbreak Hotel

Teatro de La AbadíaTrànsit Projectes

i La Villarroel

IDIOMA CatalàDURADA

1 h 30 minuts

Fitxa artística

Marits i mullers

Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona,

Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva �lla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi

està intrínsecament re�ectit al �lm.

La pel·lícula està rodada càmera en mà,amb un estil proper al cinema francès dels anys 60.

Aquest format de fals documental permet transmetrede forma hiperrealista les tensions entre els personatges

i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real.

Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.

SABIES QUÈ

A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem �ns aviat.Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.

Cuando todos pensabanque habíamos desaparecido COPRODUCCIÓ

Vaca35 Teatro en grupoFira Tàrrega

Nau IvanovIberescena

IDIOMA CastellàDURADA

1h 30 minuts

Fitxa artística

l’0fflavillarroel

LA VILLARROEL Gener / abril 2016

AUTOR i DIRECTORPere Riera

REPARTIMENTEmma VilarasauJordi Boixaderas

Anna MolinerFrancesc Ferrer

mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’o�ci d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos…I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “o�ci”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió de�nitiva, però no del tot irreversible.Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un me�stò�l astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest o�ci. L’o�ci d’actor; l’o�ci d’actriu. L’o�ci d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada.

Pere Riera

PRODUCCIÓLa Villarroel

IDIOMACatalà

DURADA1 h 30 minuts

Fitxa artística

Diàriament cal prendre decisions. Des de les més quotidianes i aparentment intranscendents, �ns a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé de�nitiva: la tria d’una professió.Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat o�ci: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propie-tat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?

I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En de�nitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals.

A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i �nalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la �cció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors.Els espectadors; una gernació d’individus descone-guts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres

InfàmiaDe l’autor de Barcelona arriba

Per veure de prop com els espectadors

us involucreu -o no-,en el joc de la mentida

#InfamiaLV

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

LA VILLARROEL Gener / abril 2016

AUTOR i DIRECTORPere Riera

REPARTIMENTEmma VilarasauJordi Boixaderas

Anna MolinerFrancesc Ferrer

mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’o�ci d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos…I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “o�ci”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió de�nitiva, però no del tot irreversible.Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un me�stò�l astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest o�ci. L’o�ci d’actor; l’o�ci d’actriu. L’o�ci d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada.

Pere Riera

PRODUCCIÓLa Villarroel

IDIOMACatalà

DURADA1 h 30 minuts

Fitxa artística

Diàriament cal prendre decisions. Des de les més quotidianes i aparentment intranscendents, �ns a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé de�nitiva: la tria d’una professió.Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat o�ci: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propie-tat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?

I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En de�nitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals.

A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i �nalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la �cció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors.Els espectadors; una gernació d’individus descone-guts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres

InfàmiaDe l’autor de Barcelona arriba

Per veure de prop com els espectadors

us involucreu -o no-,en el joc de la mentida

#InfamiaLV

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

AUTORJ.D. Wallovitsi Roger Gual

DIRECCIÓRoger Gual

REPARTIMENTAbel FolkPau Roca

Joan Carrerasresta de

repartiment en curs

COPRODUCCIÓSixto Paz

i La Villarroel

Fitxa artística

IDIOMA Català

Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió.

La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves o�cines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no �gurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra o�cina.

LA VILLARROEL Maig / juny 2016 #SmokingSixto

"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País

LA VILLARROEL Abril 2016 #LaEstupidez

La estupidezLo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas

AUTORRafael

Spregelburd

DIRECCIÓFernando

Soto

REPARTIMENTFran PereaToni Acosta

Ainhoa SantamaríaJavi Coll

Javier Márquez

PRODUCCIÓFeelgood Teatro

Fitxa artística

IDIOMA Castellà

Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la mà�a siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas.En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.

Feelgood TeatroCompanyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els qualsse sent identi�cada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals.La seva primera producció va ser la sàtira políticaFeelgood, d’Alistair Beaton.

SmokingRoom

És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i

les formes de gestió de les arts escèniques.

Alguns dels seus 'invents' han estat:

LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle

val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra.

LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en

funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE

Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció

entre els espectadors.

Els seus espectacles han gauditde gran acollida del públic.Et sonen Pulmons i L'efecte ?

Foto

gra�

a: T

xem

a Sa

lvan

s

El salt al teatre d’un èxit cinematogrà�c

Fotogra�a: Quique Marí

AUTORJ.D. Wallovitsi Roger Gual

DIRECCIÓRoger Gual

REPARTIMENTAbel FolkPau Roca

Joan Carrerasresta de

repartiment en curs

COPRODUCCIÓSixto Paz

i La Villarroel

Fitxa artística

IDIOMA Català

Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió.

La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves o�cines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no �gurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra o�cina.

LA VILLARROEL Maig / juny 2016 #SmokingSixto

"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País

LA VILLARROEL Abril 2016 #LaEstupidez

La estupidezLo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas

AUTORRafael

Spregelburd

DIRECCIÓFernando

Soto

REPARTIMENTFran PereaToni Acosta

Ainhoa SantamaríaJavi Coll

Javier Márquez

PRODUCCIÓFeelgood Teatro

Fitxa artística

IDIOMA Castellà

Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la mà�a siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas.En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.

Feelgood TeatroCompanyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els qualsse sent identi�cada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals.La seva primera producció va ser la sàtira políticaFeelgood, d’Alistair Beaton.

SmokingRoom

És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i

les formes de gestió de les arts escèniques.

Alguns dels seus 'invents' han estat:

LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle

val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra.

LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en

funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE

Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció

entre els espectadors.

Els seus espectacles han gauditde gran acollida del públic.Et sonen Pulmons i L'efecte ?

Foto

gra�

a: T

xem

a Sa

lvan

s

El salt al teatre d’un èxit cinematogrà�c

Fotogra�a: Quique Marí

La nova taquilladel teatre tindràmajor visibilitat

i serà més ergonòmica.

La nova entradaal teatre facilital’accessibilitat

al recinte a personesamb mobilitat

reduïda.

El nou sostredóna sensació

d’amplitudi juga amb

la perspectiva.

La reforma del barpretén crear

un espaid’oci dedicat

a l’espectador.

L’APUNT HISTÒRIC

Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès,

el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.

Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogrà�ca.

L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de

Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai

d’exhibició teatral.

El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat

una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia,

dirigida al gran públic.Durant més de mig segle, les millors

companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari

del Paral·lel.

Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el

Teatre Condal engegarà la temporada15/16 amb una reforma integral

de les seves instal·lacions.

Nou teatreNova programacióNoves emocions

La nova taquilladel teatre tindràmajor visibilitat

i serà més ergonòmica.

La nova entradaal teatre facilital’accessibilitat

al recinte a personesamb mobilitat

reduïda.

El nou sostredóna sensació

d’amplitudi juga amb

la perspectiva.

La reforma del barpretén crear

un espaid’oci dedicat

a l’espectador.

L’APUNT HISTÒRIC

Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès,

el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.

Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogrà�ca.

L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de

Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai

d’exhibició teatral.

El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat

una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia,

dirigida al gran públic.Durant més de mig segle, les millors

companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari

del Paral·lel.

Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el

Teatre Condal engegarà la temporada15/16 amb una reforma integral

de les seves instal·lacions.

Nou teatreNova programacióNoves emocions

TEATRE CONDAL Setembre / octubre 2015

El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

LA PREGUNTA

La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa

de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan,

un bon dia, sense motiu ni explicació aparents,

comencen a aparèixer diners dins el menjador

de casa seva.

La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats

la dona de fer feines estrangera de la parella

i un peculiar veí molt inquietant. I tot,

per arribar a un �nal absolutament inesperat

que cap espectador no hauria de revelar.

Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure.

És, al mateix temps, una metàfora punyent del

sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim

d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

#CaigutsDelCel

AUTORSébastien Thiéry

ADAPTACIÓ iDIRECCIÓ

Sergi Belbel

REPARTIMENTEmma Vilarasau

Jordi BoschCarles Martínez

Anna Barrachina

PRODUCCIÓ Focus

Fitxa artística

IDIOMACatalà

DURADA 1 h 45 minuts

El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope

A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur.

A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va

EL MINUT DE GLÒRIA

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

DIRECCIÓ Sergi Belbel

Anna Barrachina DURADA1 h 45 minuts

Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Fo

togr

a�a:

Dav

id R

uano

TEATRE CONDAL Setembre / octubre 2015

El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

LA PREGUNTA

La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa

de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan,

un bon dia, sense motiu ni explicació aparents,

comencen a aparèixer diners dins el menjador

de casa seva.

La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats

la dona de fer feines estrangera de la parella

i un peculiar veí molt inquietant. I tot,

per arribar a un �nal absolutament inesperat

que cap espectador no hauria de revelar.

Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure.

És, al mateix temps, una metàfora punyent del

sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim

d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

#CaigutsDelCel

AUTORSébastien Thiéry

ADAPTACIÓ iDIRECCIÓ

Sergi Belbel

REPARTIMENTEmma Vilarasau

Jordi BoschCarles Martínez

Anna Barrachina

PRODUCCIÓ Focus

Fitxa artística

IDIOMACatalà

DURADA 1 h 45 minuts

El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope

A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur.

A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va

EL MINUT DE GLÒRIA

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.

Tu què faries?

d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.

DIRECCIÓ Sergi Belbel

Anna Barrachina DURADA1 h 45 minuts

Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Fo

togr

a�a:

Dav

id R

uano

TEATRE CONDAL

AUTOR Josep Maria Lari

DIRECCIÓMag Lari i David Pintó

COREOGRAFIARoger Molist

METAMORFOSI MÀGICA

Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta…Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent.El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat �ns ara.L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre.L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova.Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possi-ble, de manera que el desa�ament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa a�orar el nen que tots duem a dins.Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari

Desembre 2015 / febrer 2016

DIRECCIÓMag Lari i David Pintó

COREOGRAFIARoger Molist

sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en �lologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.

#OzomLari

El Mag Lari fa de mestre de cerimòniesd’un espectacular show que ret homenatge

als quatre mags més importants de la història

Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà

REPARTIMENT Mag Lari

Companyia OzomPRODUCCIÓ Focus

i Trasgo ProduccionesIDIOMA Català

DURADA 1 h 30 minuts

Fitxa artísticaFo

togr

a�a:

Dav

id R

uano

TEATRE CONDAL

AUTOR Josep Maria Lari

DIRECCIÓMag Lari i David Pintó

COREOGRAFIARoger Molist

METAMORFOSI MÀGICA

Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta…Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent.El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat �ns ara.L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre.L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova.Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possi-ble, de manera que el desa�ament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa a�orar el nen que tots duem a dins.Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari

Desembre 2015 / febrer 2016

DIRECCIÓMag Lari i David Pintó

COREOGRAFIARoger Molist

sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.

Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en �lologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.

#OzomLari

El Mag Lari fa de mestre de cerimòniesd’un espectacular show que ret homenatge

als quatre mags més importants de la història

Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà

REPARTIMENT Mag Lari

Companyia OzomPRODUCCIÓ Focus

i Trasgo ProduccionesIDIOMA Català

DURADA 1 h 30 minuts

Fitxa artística

Foto

gra�

a: D

avid

Rua

no

TEATRE CONDAL

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

DOUG HENNING (1947-2000)

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

FRUCTÚOS CANONGE(1824-1890)

WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)

Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.

CRISS ANGEL

Va descobrir la seva afecció

estudiava per ser sacerdot, FRUCTÚOS CANONGE

WENCESLAO CIURÓ

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la

CRISS ANGEL

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va

DOUG HENNING (1947-2000)

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)

(1967)

El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme

del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-sede l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.

L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginaride l’artista, amb espectaculars números de màgia

que van boc- badar el públic català i van assolirun èxit de crítica i públic mai vist

en un espectacle de màgia al nostre país.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA

TEATRE CONDAL

AUTOR Ray Cooney

VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste

Alberto Papa-FragoménREPARTIMENTJosema Yuste

Alfredo CernudaFelisuco

Esther del PradoDiana LázaroJavier Losán

RUN FOR YOUR WIFE

COPRODUCCIÓCobre Producciones

Olympia Metropolitanai Nearco Producciones

IDIOMA CastellàDURADA 1 h 30 minuts

Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes.Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar �ns a 20 vegades el repartiment.

SABIES QUÈ

Fitxa artística

El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta plani�ca-ció d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.

Febrer / abril 2016#OzomLari

aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme

del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jeande l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.

L’espectacular Splendade l’artista, amb espectaculars números de màgia

que van boc- badar el públic català i van assolir

en un espectacle de màgia al nostre país.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA

Foto

gra�

a: Ja

vier

Nav

al

AMB OZOM, LA CONTINUÏTATDE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA

#TaxiCondal

TEATRE CONDAL

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

DOUG HENNING (1947-2000)

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

FRUCTÚOS CANONGE(1824-1890)

WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)

Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.

CRISS ANGEL

Va descobrir la seva afecció

estudiava per ser sacerdot, FRUCTÚOS CANONGE

WENCESLAO CIURÓ

És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la

CRISS ANGEL

Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va

DOUG HENNING (1947-2000)

Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.

WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)

(1967)

El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme

del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-sede l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.

L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginaride l’artista, amb espectaculars números de màgia

que van boc- badar el públic català i van assolirun èxit de crítica i públic mai vist

en un espectacle de màgia al nostre país.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA

TEATRE CONDAL

AUTOR Ray Cooney

VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste

Alberto Papa-FragoménREPARTIMENTJosema Yuste

Alfredo CernudaFelisuco

Esther del PradoDiana LázaroJavier Losán

RUN FOR YOUR WIFE

COPRODUCCIÓCobre Producciones

Olympia Metropolitanai Nearco Producciones

IDIOMA CastellàDURADA 1 h 30 minuts

Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes.Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar �ns a 20 vegades el repartiment.

SABIES QUÈ

Fitxa artística

El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta plani�ca-ció d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.

Febrer / abril 2016#OzomLari

aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.

de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.

El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme

del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jeande l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.

L’espectacular Splendade l’artista, amb espectaculars números de màgia

que van boc- badar el públic català i van assolir

en un espectacle de màgia al nostre país.

SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA

Foto

gra�

a: Ja

vier

Nav

al

AMB OZOM, LA CONTINUÏTATDE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA

#TaxiCondal

TEATRE CONDAL Maig / juny 2016

AUTORThe best urban /

contemporary gospel

DIRECCIÓMoisès Sala

REPARTIMENTTHE GOSPEL

VIU CHOIR - [TGV]

DURADA1 h 45 minuts

Fitxa artística

#TGVurbangospel

Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.

Reload 4.0THE GOSPEL VIU CHOIRL’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa

Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestio-nats pel Grup Focus.Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius bene�ciaris del programa Apropa Cultura. Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desem-bre al 10 de gener).

Una porta a la inclusióEl Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al

programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social

Foto

gra�

a: B

enet

Gar

cía

TEATRE CONDAL Maig / juny 2016

AUTORThe best urban /

contemporary gospel

DIRECCIÓMoisès Sala

REPARTIMENTTHE GOSPEL

VIU CHOIR - [TGV]

DURADA1 h 45 minuts

Fitxa artística

#TGVurbangospel

Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.

Reload 4.0THE GOSPEL VIU CHOIRL’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa

Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestio-nats pel Grup Focus.Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius bene�ciaris del programa Apropa Cultura. Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desem-bre al 10 de gener).

Una porta a la inclusióEl Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al

programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social

Foto

gra�

a: B

enet

Gar

cía

El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:

· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà

· Gaudiràs d’invitacions a les estrenes

· Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.

Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.

Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!

14/09/2015CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS

21/09/2015CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOSARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.

26/10/2015LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ

02/11/2015VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.

16/11/2015PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.

14/12/2015PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.

21/12/2015CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.

21//03/2016DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.

LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUESHA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS

TEMPORADA15/16

info@fundacioromea.cat 93 318 14 31

La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la vo-luntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la re�exió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.

Defensant i promovent la cultura catalana Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.

El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:

· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà

· Gaudiràs d’invitacions a les estrenes

· Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.

Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.

Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!

14/09/2015CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS

21/09/2015CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOSARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.

26/10/2015LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ

02/11/2015VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.

16/11/2015PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.

14/12/2015PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.

21/12/2015CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.

21//03/2016DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.

LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUESHA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS

TEMPORADA15/16

info@fundacioromea.cat 93 318 14 31

La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la vo-luntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la re�exió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.

Defensant i promovent la cultura catalana Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.

Al teatre també preparem “la vuelta al cole”

amb una programació per als méspetits d’allò més divertida!

ARÍTMIA DE RUMBACia. Tico Taco Teca Audició didàctica. De 8 a 14 anys26 de novembreQuatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.

1, 2, 3... i!RONDALLA VA, RONDALLA VECia. Pentina el GatTeatre musical. A partir de 3 anys18 de febrerTres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.

TUBS DEL MÓNCia. Bufa & Sons Concert-taller. De 6 a 14 anys25 de febrerVols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.

PICA DE MANSCia. Pentina el Gat Concert. De 3 a 8 anys 10 de marçEndinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.

POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATONDecember Quintet Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abrilAquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.

ROLF & FLOR AL CERCLE POLARThe Pinker Tones Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abrilRolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.

EL NINOT DE NEUDecember QuintetProjecció d’un conte il·lustratA partir de 3 anys 5 de maigLa música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!

BATECS DE MÚSICACia. XiulaAudiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maigEls protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.

PATATU Àngels Bassas i Cia. Únics ProduccionsTeatreA partir de 3 anys1 hora en català4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu �ll a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig

pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya �ns que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!

TALLER DE MÚSICSal ROMEA

VIU EL TEATRE al ROMEA

EL PEQUEÑO PINOCHO Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellàDel 6 de desembre al 31 de gener

T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle re�exionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.

CANTA’M UN CONTECia. NyiguitTeatre musical. A partir de 3 anys1 hora en català15, 22 i 29 de novembre

Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.

ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL

EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA

Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els �nals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.

“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.”

Todos al teatro

“Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos yque, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.”

Aragón Digital

Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener

Espectacles teatralsper a tota la família

Al teatre també preparem “la vuelta al cole”

amb una programació per als méspetits d’allò més divertida!

ARÍTMIA DE RUMBACia. Tico Taco Teca Audició didàctica. De 8 a 14 anys26 de novembreQuatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.

1, 2, 3... i!RONDALLA VA, RONDALLA VECia. Pentina el GatTeatre musical. A partir de 3 anys18 de febrerTres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.

TUBS DEL MÓNCia. Bufa & Sons Concert-taller. De 6 a 14 anys25 de febrerVols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.

PICA DE MANSCia. Pentina el Gat Concert. De 3 a 8 anys 10 de marçEndinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.

POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATONDecember Quintet Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abrilAquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.

ROLF & FLOR AL CERCLE POLARThe Pinker Tones Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abrilRolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.

EL NINOT DE NEUDecember QuintetProjecció d’un conte il·lustratA partir de 3 anys 5 de maigLa música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!

BATECS DE MÚSICACia. XiulaAudiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maigEls protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.

PATATU Àngels Bassas i Cia. Únics ProduccionsTeatreA partir de 3 anys1 hora en català4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu �ll a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig

pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya �ns que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!

TALLER DE MÚSICSal ROMEA

VIU EL TEATRE al ROMEA

EL PEQUEÑO PINOCHO Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellàDel 6 de desembre al 31 de gener

T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle re�exionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.

CANTA’M UN CONTECia. NyiguitTeatre musical. A partir de 3 anys1 hora en català15, 22 i 29 de novembre

Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.

ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL

EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA

Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els �nals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.

“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.”

Todos al teatro

“Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos yque, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.”

Aragón Digital

Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener

Espectacles teatralsper a tota la família

L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-

te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es conver-teix en el nostre sant grial, el refugi perfec-te per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a a�rmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.

CULTURA ITRADICIONS

BATALLADE SEXES

AMOR DESAMOR

LA QUOTIDIANITAT,EXPERIÈNCIES

PERSONALS

L’ÉSSER HUMÀ

MARES

DE QUÈ PARLEN ELSMONÒLEGS

?

1001 GAGS La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”

MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír.

Y si es un gag genial.. Que haga reír

a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”

MIGUEL LAGO La Villarroel

“Que sea graciosoy que sea cierto”

MIGUEL NOGUERATeatre Goya

“Lo único IMPRESCINDIBLEes que sea juzgado comobueno por alguien distinto

del que lo ha creado.”

OSWALDO DIGÓNLa Villarroel

“En un buen gag es Imprescindibleque EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca

y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista...

En de�nitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.

MARIA JUANLa Villarroel

“¡Cómo servirlo! Si tienesun buen gag y encuentrasla mejor forma y el mejor

momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”

Millora el teu estat

d’ànim i alliberesestrès

Oxigen el cervell

i el cos

Neteja i ventila els pulmons

Regula el pols cardíac

És contagiós

Relaxa la musculació

Ajuda a cremarcalories

Potencia la creativitat

Alleujal’insomni

Segregaendor�nes

Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors

còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els

mesos de juny i juliol.

van riurepels descosits

amb Dani RoviraClara Lago i

Agustín Jiménez

Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya.Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!

INTÉNTALO CARITO6 de novembreLa cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.

ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZUN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA8 de novembreLa crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” - Juan J. García, Ideal

PICHOT LÓPEZ7 de novembreEls vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.

L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-

te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es conver-teix en el nostre sant grial, el refugi perfec-te per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a a�rmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.

CULTURA ITRADICIONS

BATALLADE SEXES

AMOR DESAMOR

LA QUOTIDIANITAT,EXPERIÈNCIES

PERSONALS

L’ÉSSER HUMÀ

MARES

DE QUÈ PARLEN ELSMONÒLEGS

?

1001 GAGS La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”

MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír.

Y si es un gag genial.. Que haga reír

a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”

MIGUEL LAGO La Villarroel

“Que sea graciosoy que sea cierto”

MIGUEL NOGUERATeatre Goya

“Lo único IMPRESCINDIBLEes que sea juzgado comobueno por alguien distinto

del que lo ha creado.”

OSWALDO DIGÓNLa Villarroel

“En un buen gag es Imprescindibleque EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca

y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista...

En de�nitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.

MARIA JUANLa Villarroel

“¡Cómo servirlo! Si tienesun buen gag y encuentrasla mejor forma y el mejor

momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”

Millora el teu estat

d’ànim i alliberesestrès

Oxigen el cervell

i el cos

Neteja i ventila els pulmons

Regula el pols cardíac

És contagiós

Relaxa la musculació

Ajuda a cremarcalories

Potencia la creativitat

Alleujal’insomni

Segregaendor�nes

Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors

còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els

mesos de juny i juliol.

van riurepels descosits

amb Dani RoviraClara Lago i

Agustín Jiménez

Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya.Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!

INTÉNTALO CARITO6 de novembreLa cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.

ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZUN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA8 de novembreLa crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” - Juan J. García, Ideal

PICHOT LÓPEZ7 de novembreEls vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.

INFORMACIÓ, CONCURSOS I MOLT MÉS A LES NOSTRES XARXES SOCIALS

Volem parlar amb tu, dia a dia, informar-te de les darreres novetats i oferir-te els millors concursos i promocions.

Segueix els perfils dels nostres teatres i assabenta’t de tot abans que ningú!

www.promentrada.com 933 097 004 info@promentrada.com

VINE EN GRUP AL TEATRE!Saps que tens molts avantatges si vens al teatre acompanyat de 10 o més persones?

A Promentrada Grups et gestionem la reserva,

t’oferim els millors descomptes i gaudiràs de:

• Call center propi amb atenció personalitzada de 9 a 19 h, de dilluns a divendres

• Reserva directa on-line de les localitats preferents dels espectacles

• Reserves sense compromís i pagaments amb terminis ajustats

• Invitacions a estrenes, col·loquis i activitats especials

• Prestació de serveis addicionals: visites guiades, autocars...