L'Argelaga Núm. 22

desembre 2008

22desembre 2008

Homenatge a l’obra de Josep Pujiula “Garrell”

Horaris de la Teisa

TelèfonsAjuntament ..................................................972 68 71 37

Fax ...............................................................972 68 78 21

Pàgina web .................http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Correu electrònic ................. [email protected]

Escola ..........................................................972 28 70 59

Consultori Argelaguer .................................972 68 76 06

Consultori Tortellà .......................................972 68 75 56

Farmàcia .....................................................972 28 71 02

Urgències (CAP Besalú) ..............................972 59 05 73

.................................................................. i 989 30 40 88

Dr. Enric Bayona .........................................608 74 14 11

Centre d'emergències ................................................ 112

Mossos d’Esquadra ................................................... 088

Bombers ..................................................................... 085

Emergències Mèdiques (ambulància) ........................ 061

Creu Roja d’Olot .................972 27 22 22 i 972 26 23 18

Ambulàncies Garrotxa ................................972 26 76 52

.................................................................. i 972 27 28 28

Parròquia (Mn. Martirià) ..............................972 68 71 85

Hospital d’Olot ............................................972 26 18 00

Hospital de Girona J. Trueta .......................972 20 27 00

Hospital de Girona (habitacions) ................972 22 49 55

Servei Funerari (J. Planella) .........................972 68 71 17

.................................................................. i 972 28 71 94

Jutjat de Pau (St. Joan) ...............................972 29 03 03

Servei d'aigües (Prodaisa) ..........................972 20 20 78

Farmàcies de torn:

Besalú: .........................................................972 59 12 73

Sant Jaume de Llierca: ................................972 68 72 01

Montagut: ....................................................972 68 70 88

Castellfollit de la Roca: ...............................972 29 40 18

Tortellà: ........................................................972 28 71 02

AjuntAmentDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.Servei d’urbAniSmeL’arquitecte i l’arquitecte tècnic atendran les consultes els divendres de cada quinze dies, de 10 del matí a 1 de la tarda.Servei d’AiguA de PrOdAiSATercer dilluns de cada mes, d'1 a 2 del migdia.jutjAt de PAuDivendres, d'1 a 2 de la tarda.recOllidA de trAStOS vellSEl primer dilluns de cada mes, a les 8 del matí.diSPenSAri d’ArgelAguerMetge: Dr. Enric BayonaDilluns, dimarts i dijous, d’1/4 de 12 del matí a 2/4 d’1 de la tarda. Divendres, de 10 a 11 del matí.Visites concertades: Dimarts, dijous i diven-dres, a 2/4 d’1 de la tarda.Infermera: Montserrat PerramonDilluns i divendres, de 12 del migdia a 1 de la tarda. Dimecres, de 3 a 4 de la tarda.Auxiliar administrativa: Mireia MarchuetDe dilluns a divendres, de 10 a 1.Extraccions: 2n i 4t dijous de cada mes, de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí. Cal cita prèvia.diSPenSAri de tOrtellàMetge: Dr. Enric BayonaDilluns, dimarts i dijous, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Dimecres, de 3 a 5 de la tarda.

Infermera: Montserrat PerramonDilluns, dimarts i dijous de 10:00 a 11:00Dimecres de 16:00 a 17:00 Divendres 11:00 a 12:00 Extraccions: Cada dimarts de 8:30 a 9:30

urgèncieSDe dilluns a divendres fins a les 3 de la tarda: Dr. Enric Bayona (Tel. 608 74 14 11).De les 3 de la tarda a les 8 del vespre, caps de setmana i festius: CAP de Besalú (Tel. 972 59 05 73)

Sol·licitud de viSitaPer tal de facilitar la feina, us agrairíem que demanéssiu les hores de visita amb antelació. Gràcies.Tel: 972 68 76 06 o 902 11 14 44.

FArmAciOlAArgelaguer: de dilluns a divendres, de 12 del migdia a les 2 de la tarda.

eScOlAHorari acadèmic: de 2/4 de 10 del matí a 2/4 d’1 de la tarda i de 3 a 5 de la tarda.Servei de menjador: de 2/4 d’1 a les 3 de la tarda.

miSSeSDiumenges i festius, a 1/4 de 10 del matí.

cOrreuSHorari d’atenció al públicde dilluns a divendres, de 2/4 de 9 a les 9.Sala de lectura Dimecres de 5 a 8 de la tarda.

Horaris de serveis

ajuntament d'argelaguerTel. 972 68 71 37 Fax: 972 68 78 21 A/E: [email protected] Major, 91 (17853 - Argelaguer) Web: http://pobles.ddgi.es /argelaguer

Gir

on

a

banyoles - besalú - Olot Sortides banyoles besalú Arribades de girona a Olot 7,15 7,45 8,03 8,30 Feiner 8,00 8,30 Feiner 9,15 8,45 10,03 10,30 Feiner 10,15 10,45 Feiner 11,15 11,45 12,03 12,30 Diari 12,15 12,45 Feiner 13,15 13,45 14,03 14,30 Feiner 13,15 13,45 Festiu 14,15 14,45 Feiner (1) 15,15 15,45 16,03 16,30 Diari 15,15 15,45 Festiu 16,15 16,45 Feiner (1) 17,15 17,45 18,03 18,30 Diari 18,15 18,45 Feiner (1) 19,15 19,45 20,03 20,30 Diari 20,15 20,45 Feiner (1) 21,00 21,30 21,48 22,15 Diari(1) De dilluns a divendres feinersTelèfons Administracions:Girona: 972 20 02 75 - Banyoles: 972 57 00 53Olot: 972 26 01 96 - Figueres: 972 50 31 75

Olo

t

besalú - banyoles - Olot Sortides besalú banyoles Arribades d’Olot a girona 5,45 6,15 6,30 7,05 Feiner 7,15 7,45 Feiner 7,45 8,15 Lectius (2) 7,30 8,00 8,15 8,45 Feiner 9,15 9,45 Feiner 8,30 10,00 10,15 10,45 Diari 11,15 11,45 Feiner 11,30 12,00 12,15 12,45 Feiner 12,15 12,45 Festiu 13,15 13,45 Feiner (1) 13,30 14,00 14,15 14,45 Diari 15,15 15,45 Feiner (1) 15,30 16,00 16,15 16,45 Feiner 16,15 16,45 Festiu 17,30 18,00 Feiner (1) 16,30 17,00 17,15 17,45 Festiu 17,30 18,00 18,15 18,45 Feiner 19,15 19,45 Feiner (1) 19,30 20,00 20,15 20,45 Diari(1) De dilluns a divendres feiners(2) Dies curs escolar

L'Argelaga - Revista d'Argelaguer - Núm. 22 desembre 2008

3EditorialSumari

el contingut dels articles és responsabilitat dels respectius autors.

Edita: AjuNtAmeNt d'ArgelAguer

ConsEll dE REdaCCió: sílvia Casadevall, mercè Cordonets, dolors Figueras, dolors giménez, Fina rodríguez, josep Vilar, Carles b. gorbs, dolors Olivé.

FotogRaFia: joan Abulí, dolors Figueras, dolors giménez, Pere Puigbert, josep Vilar, Adrià Nebot, Cristina erill i dolors Olivé.

PoRtada: Homenatge a josep Pujiula (Foto: Adrià Nebot)

dissEny i ComPaginaCió: jj Comunicació (martí riu)

imPREssió: jNP - Arts gràfiques

diPòsit lEgal: gI-430-1998

Amb la col.laboració de

2 serveis3 editorial4 Informació municipal6 Argelaguer en xifres7 Actualitat15 entrevista18 escola19 AmPA21 joventut22 Casal de la gent gran23 esports24 Història26 llunaPlena28 les nostres empreses30 salut32 Àlbum fotogràfic33 la recepta 34 Pàgina oberta39 Festa de sant damas

Si esteu interessats a col·laborar en la redacció de l’Argelaga, ens podeu fer arribar els vostres escrits al núm. 14 del carrer de la Plaça, els podeu donar a qualsevol persona del consell de redacció o bé trucar-nos al 659 35 77 72. La revista es reserva el dret de corregir-los tant a nivell ortogràfic com gramatical i a publicar-los en un número o bé el següent en funció de l’espai disponible i de la data de lliurament.

Argelaguer avança. S’hi treballa en un projecte de cons-trucció d’habitatges socials i l’edifici del local polivalent està pràcticament acabat. L’escola ha començat el curs

amb noves instal·lacions.

El diumenge 28 de setembre es va celebrar una diada d’home-natge a l’obra d’en Josep Pujiula, conegut popularment com en Garrell, amb l’organització durant tot el dia de diverses acti-vitats que comptaren amb la participació de tot el poble.

Es convoca el primer Concurs públic local de pessebres i es realitza el primer Concurs de dibuix infantil i juvenil. Continuen les propostes de la sala de lectura, al costat d’altres activitats ja consolidades, com les exposicions a la Capella Santa Anna, la realització de l’Obrador de la Sala Beckett, la Passejada poètica al Guilar, els tallers d’estiu per a joves o el dinamisme dels equips del club de futbol. I tot això només reflecteix el que s’ha fet els darrers sis mesos.

Tots aquests actes i esdeveniments tenen el seu espai en les pàgines següents, en les quals “Des del campanar” mossèn Marturi Pla ens concreta una altra novetat, les agrupacions parroquials promogudes pel Bisbat i la creació de l’Agrupació parroquial del Llierca i el Mont.

En l’Argelaga també hi ha espai per al passat: Josep Vilar ens parla del contracte de construcció del retaule que va ornar l’altar major de l’església de Santa Maria d’Argelaguer a partir de l’any 1617 i que va ser cremat el 26 de juliol de 1936; i en les pàgines dedicades a les empreses d’Argelaguer recordem com treballava la farinera de Can Carlot.

Tot això al costat de les seccions de sempre, com l’entrevista, salut, pàgina oberta, la recepta, l’àlbum fotogràfic... les quals, indubtablement, són una mostra, com dèiem, que Argelaguer, malgrat tot, avança.

Us desitgem molt bona festa de Sant Damas.

el consell de redacció


4 Informació municipal

Modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2009 El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer de data 23 d’octubre de 2008 va aprovar provisionalment la modificació d’al-guns impostos i taxes per al proper exercici 2009.

Des de l’Ajuntament, i conscients de la situació de crisi que s’està patint a nivell general, s’ha intentat ser molt curosos a l’hora d’augmentar els tributs per a l’any vinent, però sense oblidar que els diferents serveis tenen uns costos que s’han d’afrontar i que, per poder-los mantenir, s’han de repercutir als ciutadans, ja que els recursos que vénen d’altres administracions estan disminuint considerablement.

Tot seguit uns passem a informar de les principals modificacions:

IMPOSTOS:u iBiS’incrementen els tipus de gravamen:Per als béns de naturalesa urbana, passa del 0,56 al 0,58Per als béns de naturalesa rústica, passa del 0,80 al 0,85

u veHicleSS’incrementa la quota amb un 4,5 %, que és l’IPC (setem-bre 07-setembre 08), de manera que queden les següents tarifes:TURISMES:De menys de 8 cv.................................................. 18,63 €De 8 a 11,99 cv..................................................... 50,32 €De 12 a 15,99 cv...................................................106,19 €De 16 a 19,99 cv...................................................132,30 €De més de 20 cv...................................................165,40 €

TAXES:eScoMBRaRieS:Vist l’estudi econòmic del SIGMA sobre el cost real del servei de la recollida d’escombraries, i l’augment constant dels quilos, la puja per a l’any 2009 serà d’un 8%, i per tant les tarifes seran les següents:domicilis: · Habitatge 100,38€ · Habitatge amb una persona jubilada 52,59€ · Habitatge de temporada o deshabitat 100,38€establiments: · Botigues (fleca, queviures... ) 100,38€ · Bars i restaurants 390,74€ · Cases de turisme rural 363,27€

cal continuar i millorar el nostre reciclatge!!

actualment en els cinc punts de recollida hi ha ubicats els diferents contenidors de reciclatge, hem d’esforçar-nos més, ja que la Generalitat de catalunya exigeix que l’any 2012 siguin reciclats el 48% de tots residus, inclosa la matèria orgànica.

Deixalleria mòbil La deixalleria mòbil és una caixa de camió equipada amb els contenidors adequats per seleccionar residus especi-als i valoritzables d’origen domèstic, i a partir del segon trimestre de l’any vinent, en disposarem cada dos mesos, durant dos dies. S’ubicarà al Camí de la Roda al costat del Parc Infantil, en el seu moment es posarà un adhesiu en els contenidors habituals de deixalles amb el calendari específic de dies que visiti Argelaguer.

les deixalles que s’hi poden portar són: Vidre, paper i cartró, envasos lleugers, restes de poda o jardineria, ferralla electrònica, bateries, materials volumi-nosos, radiografies, piles usades, aerosols, dissolvents, fluorescents, olis minerals, olis vegetals, pintures i tòners, envasos que han contingut olis minerals i de motor.Per al correcte funcionament de la deixalleria mòbil cal tenir en compte sobretot que:

És una instal·lació sense personal i per tant el seu •manteniment depèn del bon comportament per part dels ciutadans

Cada residu s’ha de dipositar en el contenidor corres-•ponent, no es poden deixar materials al terra o en un contenidor que no li correspongui

La deixalleria és només per a ús domèstic, no la poden •utilitzar comerços, tallers o indústries

Cal evitar el vessament de residus líquids al terra de •la deixalleria

AiguaS’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, d’acord amb l’es-tudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa, i l’increment també és d’un 4,5 %. Les tarifes són les següents:

BLOC I :De 0 a 10 m³/ abonat/mes 0,5260 €/ m³BLOC II : Excés de 10 m³/ abonat/mes 0,5909 €/ m³Bloc industrial 0,4935 €/ m³Conservació de comptador: 0,8220 €/abonat/mes Dret de connexió: 300,00€


5Informació municipal

Urbanització Can JanTot i les greus dificultats que viu la construcció, tant de finançament com de vendes, el promotor s’ha compromès a continuar amb les obres. Està previst que per al 1r trimestre de 2009 estarà enllestida tota la part de serveis i restarà només pendent l’asfaltat del carrer, que es deixarà per a l’estiu.

Local polivalentSi bé l’edifici està pràcticament acabat, encara hi falten treballs importants d’acabats interiors, equipaments i, sobre tot, manca enllestir les noves connexions d’electricitat, aigua i clavegueram.En el Ple del passat 23 d’octubre s’aprovà inicialment el projecte d’adequació dels exteriors, amb un pressupost de 126.178,51 € previst per al 1r trimestre de 2009.

HaBitatGe:S’està treballant amb la col·laboració de la Fundació Aram (empresa cooperativa sense afany de lucre...), en un pro-jecte de construcció d’habitatges socials, que està tenint molt bona acollida (si algú hi està interessat cal que s’adreci a l’Ajuntament). En aquests moments s’està redactant el projecte tècnic. Tan bon punt hi hagi un mínim de persones interessades es tirarà endavant el projecte.

Per altra banda, ha entrat a l’Ajuntament un projecte per a la construcció de 5 cases adossades, que el constructor vol començar a primers d’any.

Servei d’orientació familiarDes de la Diputació de Girona s’ha impulsat un programa pilot d’orientació a pares i mares amb l’objectiu d’incremen-tar la qualitat de vida familiar. S’adreça a ajuntaments de les comarques gironines amb poblacions de menys de deu mil habitants. Funciona mitjançant un equip de professionals de l’Associació Girola-CraMP. Des de la regidoria de Benestar Social es va demanar formar part d’aquest programa i així tenir i poder utilitzar els següents serveis:

l’escola de mares i pares: Punt de trobada on poder aprendre tècniques i coneixements per a l’educació dels fills i filles que es fa els dilluns, quinzenalment, de 21:30 h a 23:00 h a la Sala de Cultura de l’Ajuntament.

l’espai d’atenció individualitzada: Espai d’orientació educativa individual adreçat a les famílies amb fills de 0 a 18 anys que tinguin algun dubte o dificultat sobre com enfocar l’educació dels seus fills i filles. S’ofereix a les famílies orientació i pautes educatives, escolta i atenció mitjançant sessions de treball individualitzades que es realitzen els dijous, quinzenalment, de 15:00 h a 17:00 h a la Sala de Cultura de l’Ajuntament. Servei d’atenció telefònica: Durant les 24 hores, servei d’atenció per a consultes de caràcter d’urgència.Alguns veïns del poble ja estan rebent aquests serveis, si algú desitja més informació, formar-ne part puntualment o durant el curs us podeu adreçar a l’Ajuntament d’Argelaguer.

PRoPietaRiS de GoSSoS

És fàcil constatar que els carrers del poble estan cada dia més plens d’excrements de gossos.

Això suposa, a més d’una manca d’higiene, una pèssima imatge del nostre poble, per això volem recordar a tots els propietaris de gossos l’obli-gació que tenen de controlar-los, i de recollir les caques de la via pública i evitar també els pipins a les parets i portes de les cases.


6 Informació municipal

Argelaguer en xifres

MoviMent DeMogràfiCnaixements: 1, Karim Martínez Bergaretxe, nascut el 14/07/2008.

Defuncions: 0

Càlcul segons data de variació: 29/10/2008

PreSentACiÓ D’Un LLiBre D’ArgeLAgUer

L’Ajuntament es com-plau a convidar-vos a la presentació del llibre Argelaguer, una nova monografia local de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, l’autor del qual és el Sr. Josep Vilar i Vergés.El llibre tracta dels princi-pals aspectes i esdeveni-ments que han configurat

la personalitat del municipi, com són la història, les tradi-cions, les festes, la natura, el patrimoni, les associacions i les llegendes, entre d’altres. La monografia ha estat editada conjuntament per la Diputació de Girona i la Fundació Caixa de Girona.L’acte de presentació anirà a càrrec del Sr. Joan Doménech i Moner, director de la col·lecció, i tindrà lloc el dissabte 10 de gener a les 6 de la tarda, a la sala d’actes de l’ajunta-ment d’Argelaguer.Acabada la presentació, l’Ajuntament obsequiarà els assis-tents amb un petit refrigeri. Us hi esperem a tots.

En Karim amb els seus germans,

Nahiara i Ibai

PiràMiDe De PoBLACiÓ D’ArgeLAgUer SegonS LA nACionALitAt

NacioNalitat eMPadRoNatS d’euRoPa: França, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Gran Bretanya, Alemanya, Ucraïna i República Txeca.

NacioNalitat eMPadRoNatS d’ÀfRica: Gàmbia, Marroc i Senegal.

NacioNalitat eMPadRoNatS d’aMèRica: Hondures, República Dominicana, Brasil i Equador.

Sala de CulturaLa Sala de Lectura, a més de les funcions pròpies que desen-volupa, i durant aquest darrer període, ha organitzat amb èxit les següents activitats:

Divendres 9 de maig: L’hora del conte amb Cessi Sitjà, que va submergir petits i grans en el fantàstic, creatiu i divertit món dels contes.

Diumenge 11 de maig i amb motiu de la Festa del Roser: 26 nens i nenes van participar en el 1r Concurs de Dibuix Infantil i Juvenil. El tema va ser el nostre poble: el paisatge, l’escola, el gegant…

Durant una hora i mitja cada participant va dibuixar ben concen-trat. Posteriorment, la Roser, l’Eduard, en Màrius i la Cristina van valorar la invenció, la creativitat, el dibuix, els colors... en resum, moltes coses, i per això vam haver d’esperar una miqueta!

Els dibuixos dels infants i dels joves van restar exposats durant uns dies al vestíbul de l’Ajuntament i van convertir-lo en un lloc en el qual tothom que hi entrava restava bocabadat del fabulós treball dels participants.

Us animem a continuar participant en les iniciatives que us anirem oferint.


77


Actualitat

festa del roser 2008

El divendres a la Sala de Cultura es va fer l’hora del conte amb la Cessi Sitjà.

Va deixar a tots els infants bocabadats! Els pares i les mares també van riure molt!

L’espectacle infantil a càrrec d’en Toni Vives i Companyia va ser molt divertit.

En Pere i la Dolors fent el cremat a sota la pluja. Tot un mèrit!


88


Actualitat

El grup Havana Xica de Vilanova i la Geltrú ens va oferir un recital d’havaneres.

El 1r Concurs de Dibuix Infantil i Juvenil organitzat des de la Sala de Cultura va ser tot un èxit d’assistència. El jurat va tenir la difícil tasca de valorar uns dibuixos molt elaborats i molt creatius.

La Cobla la Principal de l’Escala va ser l’encarregada de fer ballar tots els sardanistes assistents.

L’exposició de treballs fets a mà a la Capella Santa Anna va reunir treballs realitzats amb diverses tècniques: patchwork, punt de creu, ganxet, brodats, costura... Gràcies a la gran quantitat de col·laboracions es van veure fabulosos objec-tes elaborats amb les mans de veritables artistes.


99


Actualitat

L’obrador de la Sala Beckett ha tornat a organitzar el seu “obrador d’estiu” a Argelaguer

És ja la tercera vegada. S’hi han produït les activitats habituals: seminaris, tallers, lectures, debats i espectacles. Però l’“Obrador d’estiu” no és només una escola d’estiu, ja ho sabeu. El seu caràcter obert, heterogeni i internacional el manté com a projecte singular, inèdit: en part, escola, sí, però també trobada d’autors i mostra d’espectacles. L’“Obrador d’estiu” és un espai d’intercanvi i d’aprenen-tatge absolutament original a casa nostra, un espai intensiu per rebre estímuls, per conèixer noves idees, noves obres i nous creadors.

Con l’any anterior, en aquesta edició s’ha accentuat el caràcter internacional de la trobada. A banda de la tutela de dramaturgs estrangers de prestigi com ara Neil LaBute, David Lescot, Jorge Sánchez o Ahmed Ghazali, hem comp-tat amb la participació de nou joves dramaturgs –provinents d’Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia, Espanya, França, Quebec i Catalunya– per participar en el que ha estat el nostre segon “Taller Internacional d’Autors”.

D’altra banda, s’ha donat un especial relleu a la visita de Neil LaBute, un dels dramaturgs i cineastes nord-americans de més prestigi internacional, potser l’autor americà viu més reconegut després de David Mamet. En aquest sentit, s’ha organitzat –seguint l’estela de l’antiga trobada d’autors d’altres anys– una trobada/debat amb Neil LaBute, que ha aplegat un centenar de persones de la professió. LaBute, a més, va tenir la generositat de llegir un dels seus darrers textos, inèdit, i d’oferir-nos-el per a la seva publicació.

Pel que fa a les lectures dramatitzades, s’ha mantingut el model de l’any passat en què una companyia resident d’actors, dirigida pel director alemany Thomas Sauerteig, ha organitzat la “posada en espai” dels textos escrits expressament pels nous dramaturgs emergents del taller internacional. Les obres han estat traduïdes a l’anglès i al català i seran publicades properament.

i també hem mantingut la programació d’espectacles nocturns a Argelaguer

Les lectures dramatitzades de Zeppelin, de Cristina Cle-mente i de Casa calores, de Pere Riera; un espectacle musical (La rentadora) amb Cabo San Roque; un de poètic (Evidències) amb la companyia de Teatre al detall; Taure, un espectacle mitològic d’Arnau Vilardebó; els concerts de Flamingo Galaxy i Empalmaos, i l’espectacle del circ Zahir Circo.

Per dur a bon port aquesta aventura, hem comptat amb la complicitat de diverses institucions: l’Ajuntament d’Ar-gelaguer, la Institució de les Lletres Catalanes, la Societat General d’Autors i Editors, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Garrotxa, el British Council, el Goethe Insti-tut, l’Institut Italià, el SACD (França), el Centre des Écritures dramatiques Wallonie-Bruxelles (Bèlgica), la Communauté Française de Belgique, el Govern del Québec i el Teatre Principal d’Olot. Moltes gràcies a tots.

carles batlle


1010


Actualitat

BASSOLS ENERGIA, S.ADISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA

Av. de Girona, 2 Olot (La Garrotxa)Servei permanent, tel. 972 26 01 50

Telèfon gratuït d'atenció al client: 900 70 50 50

StardustUna gran aventura que ho té tot: pirates, bruixes, herois i molta fantasia.

diMaRtS 22 de juliol

Billy ElliotUna història de voluntat i rebel·lia per aconseguir un ideal.


El Príncep dels lladresUna vibrant pel·lícula juvenil d’aventures venecianes.

diMaRtS 5 d’aGoSt

Atlantis. L’imperi perdut Un jove aventurer desco-breix la mítica Atlàntida.

SardanesL’estiu novament es van poder ballar sardanes a la plaça de la Generalitat:

el divendres 17 de juliol amb la Cobla Empordanesa i el divendres 29 d’agost amb la Principal d’Olot.

Cinema a ArgelaguerA l’estiu es van tornar a programar diverses sessions de Cinema a la Fresca a les nits de juliol i agost a la plaça de la Generalitat.


La Flecad'Argelaguer

Cra. d'Olot, 15Tel. 972 68 75 49

17853 ARGELAGUER


1111


Actualitat

Aplec de la Mare de Déu del guilar 2008

La mainada s’ho va passar d’allò més

El country va fer aixecar els ballarins de les seves cadires

El grup QUÈ TAL? va amenitzar la festa

El temps va aguantar i vam poder xerrar!


1212


Actualitat

Una crònica a l’antiga sobre una diada molt especial al poblat de les cabanyes d’en garrellEl diumenge 28 de setembre, responent a la iniciativa d’un grup de joves de l’As-sociació de Joves d’Argelaguer i amb la col·laboració de tota la resta d’associaci-ons del poble, es va celebrar una diada d’homenatge a l’obra d’en Josep Pujiula, conegut popularment com en Garrell.

Després de molts dies de feina, sobretot per part del mateix Josep, de preparar el terreny per posar taules i escenari, organitzar una exposició fotogràfica i donar publicitat a l’esdeveniment, la diada va iniciar-se ben aviat amb un esmorzar al Casal organitzat pels geganters.

A quarts de dotze, davant de l’Ajuntament, es va donar la benvinguda als assistents, en nom de totes les entitats, amb una presentació de l’acte per part d’en Marc Terradas, membre de l’organització. En el mateix acte, Eduard Saiz, veí del poble, va fer una interessant intervenció en relació amb les referències recollides pel col·legi d’arquitectes en diverses publicacions i al reconeixement de l’obra d’en Josep Pujiula per part dels especialistes més prestigiosos que fan que se citi la seva obra al costat de reconeguts arquitectes com Norman Foster o Enric Miralles. Finalment, en Josep va agrair l’organització d’aquest acte i la presència dels participants.

Acabada la presentació a l’Ajuntament tothom es va dirigir a les cabanyes on es va gaudir d’una visita per totes les instal·lacions. Els més petits van poder participar en jocs organitzats pels joves, a mans de Joana, Rocio, Sara, Eli, Judit i companyia.

A més de la visita es va poder gaudir d’una exposició de fotografies actuals i antigues, retalls de premsa i informació general de l’obra, cedida per diversos amics i per la mateixa família d’en Josep.

La presència del carretó i els tres ponis d’en Ricard Ayats (Ka) i del cavall d’en Jim Ginesta van fer les delícies dels petits i dels no tan petits.

El dinar popular, amb 150 participants i en el mateix indret de les cabanyes, va donar pas a l’entrega de premis de l’exposició fotogràfica.

elS PReMiatS vaN SeR:La família Lejarza-Llansana d’Argelaguer, en Joan Marcé de Sant Jaume de Llierca i l’Ellen Gieles d’Holanda. També es va fer una menció especial a la fotografia feta per al disseny del cartell de l’homenatge, obra d’Adrià Nebot.

Els premis van ser làmines d’animals autòctons cedides amablement per l’artista Toni Tort, vinculat a Argelaguer des de sempre.

El jurat escollit per a la ocasió va estar format per Pere Palomeras (veí de Can Garrell d’Argelaguer), Marc Subirós (Grup de joves) i Toni Tort (pintor).


1313


Actualitat

A continuació Adrià Camps (del grup de joves) va llegir una referència biogràfica i unes paraules d’agraïment a Josep Pujiula que van donar pas a l’entrega d’una placa de record, per part del president de l’Associació de joves, amb la següent inscripció:

Un artista per al món i un geni per al poble Josep Pujiula “Garrell” En Josep va agrair a tots els assistents les mostres de reconeixement i estimació amb unes breus paraules.A la sobretaula i després dels parlaments, la tarda es va amenitzar amb la participació dels músics locals i con-vidats: Xevi Murcia, Mirna, Francesc Tomás “Panxito”, Perepau Jiménez, Pep Coca, Aniol Nebot, Miki Cruz, Marta, Guillem, entre d’altres.

La diada va finalitzar amb l’actuació d’un grup de perfor-mance de Masnou, “Gnoro Gnoro”, que van omplir la foscor de llum i fantasia.

Les opinions recollides entre els assistents van ser de satisfacció i totes coincidents quant a la idoneïtat de fer un acte de reconeixement públic de la figurà i l’obra d’en Garrell per part dels seus amics i veïns més propers.

l’organització

Josep Suñé Soler,en Jep Xac


1414


Actualitat

festa de la vellesa 2008

Assistents a la Festa de la Vellesa d’Argelaguer. Aquest any la fotografia es va fer a l’hort del fuster

Tot esperant mentre l’arròs surt del foc

El grup PREMIUM ens va oferir un gran ventall de cançons

Felicitacions per als cuiners, perquè la carn a la brassa va ser deliciosa!Preparar la festa també pot ser divertit. Mireu que bé que s’ho

Josep Suñé Soler,en Jep Xac


15

De resposta ràpida i idees clares, geniüt i alhora amable, així és com podem definir en Josep Suñé Soler, conegut per tots com en Josep Xac, pel nom de la casa que els seus pares van comprar fa més de vuitanta anys a Argelaguer. En Josep va néixer a la mateixa casa on viu ara, al número 61 de la carretera d’Olot, el 18 de setembre, el dia de sant Ferriol de 1927.

Com ja es va explicar en el segon número d’aquesta publi-cació, els pares d’en Josep primer van obrir una botiga i una barra de bar amb algunes taules que a l’estiu es posa-ven a fora. Com ens explica en Josep, el seu pare es deia Climent, i volia que l’establiment es digués Can Climent, encara que aquest canvi no es va produir mai, i “ha estat sempre Can Xac”. Després es començà a servir menjars i allotjar gent; can Xac en un principi “era un hostal”, diu en Josep, fins que el 1955 deixà de ser un hostal i es convertí en un restaurant, “en una fonda”, amb un menjador per a quinze persones que s’amplià el 1975 i el 1990, quan s’arriba a la xifra de poder servir seixanta-cinc persones. En Josep fa quaranta anys que va comprar el camp que hi ha a l’altra banda de la carretera i que ara és l’aparcament per als clients.

Ara el restaurant sempre és ple de gent per dinar: “La pro-paganda te l’ha de fer el client: si el client menja bé i no abuses del preu, client porta client. A més, covem tota la

carn amb llenya, que canvia al cent per cent”, ens explica en Josep, que valora el fet que es construís la variant com a positiu: “el que vol venir està més tranquil, ara que no hi ha la carretera”. Actualment, de forma paral·lela al bar i restaurant, al mateix edifici també hi trobem la carnisseria i la botiga de comestibles.

A l’hostal abans hi havia poca gent, “era un altre món, no hi havia gent llogada com hi ha ara”, diu en Josep, motiu pel qual es repartien la feina “entre els membres de la família”. En Climent i la Maria, la seva dona, a més, tothora van combinar la feina de l’hostal i el restaurant amb el treball de pagès: “sempre vam tenir bestiar i un ramat d’ovelles”. La seva mare també anava a engegar les ovelles, si calia, fet que el seu pare valorava i del qual “n’estava content”, recorda en Josep.

En Josep sempre anà a escola a Argelaguer, com la seva ger-mana Cecília, que és més gran que ell i que viu a Castellfollit; recorda que de mestre va tenir en Juanola. Acabats els estudis de seguida comença a moure’s i treballar: “ui la meva vida... sóc l’home que coneix més gent d’Espanya... tenia un ramat d’ovelles, vaig conservar el del meu pare i fa dos anys que me’l vaig vendre... sempre tenia pastors, comprava molt de bestiar: a Beuda, Maià, Sales, Tortellà, Setcases, Llanars, Molló, Vall del Bac, ho tenia tot minat... em coneixia tothom”. Comprava els ramats a la gent que s’ho volia deixar de pagès; venia godalls, porcs i portava moltes ovelles a Sant Jaume. Portava el bestiar a domicili i tenia quadres darrere mateix de l’hostal, on s’hi podien trobar vaques i una euga.

En Josep i la Trini van seguir el negoci familiar de la fonda

Entrevista


16 Entrevista

En Josep no va fer el servei militar, perquè el seu pare feia seixanta anys i en aquells moments hi havia una llei que en deslliurava els fills de fer-lo. Entre els records de la guerra ens destaca una gentada en la reculada que anaven cap a França... i l’afusellament al poble de més d’una persona... “els de dreta mataven els rojos i els rojos mataven els que eren de dretes, i anar marxant...”, “era un altre món”, sentencia.

Es va casar fa 54 anys amb Trinitat Quer, de Can Pedregós de Sales de Llierca, el pare de la qual havia estat alcalde de Sales; pel viatge de nuvis van passar una nit a Ca la Marieta, de Girona, i es van estar una setmana a Barce-lona, després de descartar un viatge a Mallorca per no haver d’agafar l’avió. Van tenir un fill i al cap de tres anys una filla. Tots dos tenen una carnisseria: en Climent, casat amb Lurdes Bernad, a Can Xac mateix; i la seva filla, la Cecília, està casada a Besalú amb Salvador Serra i tenen un fill, en Xevi.

Com dèiem, en Josep sempre ha comprat i venut bestiar: per matar i per criar. A Sant Jaume hi havia portat molts godalls, perquè la gent treballava a la fàbrica i totes les cases criaven porcs per vendre-se’ls més endavant. Els hi anava a portar primer amb carro, i després va tenir més d’un citroen per fer aquesta feina.

A l’estiu el seu pare portava el “ramat de pastures” tres mesos, de Campro-don en amunt: “havia anat a Tregurà, a Setcases, Molló... ja en va baixar, de Molló... havia estat pertot arreu”; a Llanars, en Josep hi va anar 25 anys amb el ramat. “Conec molta gent d’allà dalt”, ens explica. Més enda-

En Josep combinava les tasques del ramat i l’hostal amb altres feines de pagès

vant, fa uns vint anys, es va plegar d’anar a muntanya i en Josep també va plegar de fer-ho.

En Josep i la Trini en un viatge a Granada


17Entrevista

Com el seu pare, en Josep tingué sempre ramat

Com comentàvem, fa dos anys que es va vendre el ramat: “avui tenir un ramat d’ovelles és una ruïna”, ens explica, i “el pastor era gran”, i si hagués tingut alguna cosa no es veia amb cor de fer ell la feina i “vaig tenir molta sort, de vendre-les, perquè ara no valen pas res, no tens pas llibertat de vendre un ramat”. En Josep ens confessa que “s’ho havia passat molt bé comprant bestiar, amunt i avall sempre”. Ara, “ja tinc la feina feta... m’he fet vell, els anys no perdonen a ningú, i de vell no en queda cap”, diu. Però el primer d’octubre encara va anar a Espinavell, que ho coneix molt, a veure els cavalls, i ens explica que el dia de la “pilarica” van celebrar la festa dels vells amb un dinar “de part de bo”.

També ens comenta els canvis que hi ha hagut en el món de la pagesia:

“d’Albanyà a Coll d’Ares, Lliurona, Sant Ferriol i Bassegoda, tot ha quedat net de gent i de bestiar, i moltes cases han caigut... tots els pagesos s’ho han deixat; a la Garrotxa només hi han quedat dos negociants de bestiar. Si tornés a tenir 15 anys treballaria on fos, si les ovelles anessin al preu que va ara no

tornaria a fer la mateixa feina, on vas a parar! Si tens un ramat d’ovelles no hi ha pas compradors”.

Ara “és un altre món”, conclou, “abans tothom anava a peu i ara tothom va a cavall”.

dolors Olivé

Els pares d’en Josep van comprar Can Xac fa més de vuitanta anys

Joan Llongarriu

tA x itel. 639 329 353


18 Escola

estem d’estrenaHem començat un nou curs amb noves instal·lacions i més espai per poder treballar més amples.

Amb l’esforç de tota la comunitat l’anem equipant i millorant. Encara ens queda feina per fer i espais per millorar, seguirem lluitant per les reformes que han quedat pendents.

Gaudim tots d’aquestes millores.

equip docentCEIP Montpalau

Ara disposem d’un menjador amb cabuda per a tots els alumnes, una cuina amb part del mobiliari, una aula d’in-formàtica–biblioteca, també una aula per a especialistes, una sala de mestres i un nou despatx.


19AMPA

L’AMPAEn el temps transcorregut des de la dar-rera edició de l’Argelaga, l’AMPA com qualsevol jornaler, ha seguit treballant en diferents activitats, que aquí us exposem:

u Per Sant jordi vam instal·lar a la Plaça la tra-dicional parada de llibres i roses. Tots vam gaudir d’una de les diades més especials de l’any, quan no cal anar a la llibreria a veure llibres ni a la floristeria per poder regalar una flor a la persona estimada.

u El dia 13 de juny es va fer la festa de final de curs 2007-08 al Casal. Els alumnes de la CEIP Montpalau ens van fer gaudir d’una tarda de teatre amb la representació de quatre obres: “El pastisser Tamariu”, pels nens d’Educació Infantil; “El drac del poble”, els de Cicle Inicial; “La gata amb botes” el Cicle Mitjà; i “La diadema” per als nens de Cicle Superior. La Festa va acabar amb un sopar amb plats elaborats a càrrec de les famílies.

l’activitat d’escacs estrenada el curs passat, donat que en el Campionat Comarcal d’Escacs Escolars, el CEIP Montpalau va quedar classificat en segon lloc.

u Aquest curs, i com a novetat, s’ha començat l’acollida matinal de 8.30 h a 9.30 h, a càrrec de la M. Àngels Gra-buleda. En horari de tarda, l’acollida es plantejarà en funció del número de nens que ho sol·licitin.

u El passat dissabte 8 de novembre es va celebrar la tradicional festa de la castanyada. Els nostres col-laboradors habituals, en Pere Fàbrega i Josep Pujol, van preparar com cada any el foc per coure les castanyes, els moniatos i la cansalada. Hi tenen la mà trencada en aquest afer, i va sortir tot boníssim! Enguany el David Ayats va preparar-nos el terreny, lliure de matolls i herbatge. Volem mostrar el nostre agraïment tant a ells com als pares i nens que van col·laborar en l’organització de la festa.

u L’AMPA ha iniciat el nou curs mantenint les dues activitats extraescolars que ja es duien a terme el curs passat a la Sala de Cultura de l’Ajuntament: El Talleret de Música, i les classes d’anglès. Aquí volem destacar el paper que van tenir els nostres alumnes de Cicle Mitjà en


20

tunament: Quan us arribi la revista ja haurà trans-corregut el Slot benèfic (curses cotxes scales-trix per al 14-15 i 16 de novembre), es prepara una parada de figuretes de Nadal per a la Festa de la Ratafia de Besalú, una Gran Tómbola per a la Festa de Sant Damas, el sorteig de la Panera de Nadal, Pastorets, Carnestoltes, una Fira de 2a mà, i altres en projecte.

u Donem les gràcies a l’Eduard Granados, l’artista que ha creat en Mr. lalo. Aquest personatge vol col·laborar amb l’AMPA, i s’ha constituït amb la Guardiola mòbil que ens acompanyarà a totes les festes que organitzem demanant ajuts monetaris, tot apel·lant sempre a la generositat de la gent d’Argelaguer. Benvingut Mr. Lalo!!

l’aMPa desitja a tothom unes BoNeS feSteS NadaleNQueS!!!!

la junta

AMPA

Es va sortejar una panera preparada amb les donacions d’establiments comercials del poble. També des d’aquí volem donar-los-en les gràcies. Grans i petits ens ho vam passar d’allò més bé!!

u Per fi les obres de l’escola s’han acabat, però ens falta dotar la cuina del menjador amb els equipa-ments necessaris per a la seva autonomia. La nostra Associació, sempre amb l’objectiu de col·laborar en la millora de l’educació, treballem per intentar resoldre els problemes que afecten a la nostra comunitat escolar, siguin del tipus que siguin. En aquest cas, i per fer front a les despeses de la cuina, l’AMPA s’ha mobilitzat per aconseguir diners organitzant diferents activitats. Hem començat per la Castanyada, però al llarg del curs estan programats altres actes per obtenir beneficis que us anunciem però dels quals ja us anirem informant opor-


21Joventut

ElEctricitat - aigua - calEfacció

C/ Piscina, 6 Tels. 972 59 02 86 / 972 59 00 2017850 BESALÚ (Girona) Fax: 972 59 05 69

FERREtERIA

Mas-Ventura, s.l.

Tallers LEONARDO SANZ, S.A.

Cra. d'Olot,7 - Tel. 972 59 00 79 - Fax: 972 59 12 9917850 BESALÚ (Girona)

tallers d’estiu a ArgelaguerPer quart any conse-cutiu s’han dut a terme els tallers d’estiu per a joves durant l’estiu.

És una activitat adre-çada a nois i noies menors de 16 anys, que els dóna l’oportu-

nitat d’adquirir nous aprenentatges al mateix temps que van entrant en el teixit cultural i social del poble.

És un projecte molt participatiu per part dels joves, ja que ells i elles mateixes decideixen quin tipus de tasques els agradaria fer, els horaris, durada, etc., i d’acord amb les necessitats i possibilitats del municipi es tira endavant la proposta. El fet de prendre la iniciativa facilita que es creï entre el grup un compromís de portar a terme el projecte, agafant responsabilitat i consciència de grup.

Aquest any, d’entre totes les propostes, es va acordar construir una figura per a la faràndula del poble, que s’ha fet sota el guiatge d’Albert Nebot, membre dels Geganters

d’Argelaguer, i amb la col·laboració d’altres persones vincu-lades al món tradicional-folklòric i artístic del municipi.

Hi han passat una mitjana de 10 joves que han fet que mica en mica el personatge hagi anat agafant forma, perquè es tracta d’un eriçó amb algunes característiques molt peculiars.

El taller no està acabat i continuarà durant alguns dissabtes fins al mes de desembre on esperem poder-lo veure ballar per la Festa Major!!


22 Casal de la Gent Gran

gerMAnDAt De SAnt nArCÍSels grans també podem ser feliços

Cada dimecres taller de cosirCada dijous gimnàs

RECORDEU QUE TENIM LOTERIA DE NADAL, AL MATEIX CASAL, A CA LA XICA I A CA LA MARGA

Se SuSPèN l’aNada al GuilaR

Aquest any, coincidint el dia 7 de l’arrossada, el casal va decidir que per la seva proximitat al dia 8, no es faria la pujada de costum

Salvador Pelegrí

Joan Martínez Serrano La clau de la felicitat no la té ningú. Tampoc no hi ha una recepta màgica per aconseguir-la. Hi ha moltes classes de felicitat. Tantes com persones. Cada persona ha de construir-se la seva, que pot ser molt diferent de la dels familiars, veïns o amics.

Els humans no naixem feliços, sinó que aprenem a ser una cosa o una altra i en gran manera depèn de la nostra elecció que ens arribi o no. Tots sabem que la felicitat no és mai completa, però tot i així podem trobar glops d’alegria per omplir tota una vida.

Els grans tenim el dret a ser feliços i hem de descobrir també quina classe de felicitat és la que volem, dins de la nostra nova etapa. La sort que tenim és que tots podem començar tantes vegades com vulguem i anar provant.

La meva recepta, i que m’ha donat resultat, és senzilla. Segur que n’hi ha moltes altres i tots podem afegir-n’hi de noves. Per als qui vulguin intentar-ho, els diré que el camí que jo he seguit ha estat:

Pensar que s’ha de ser feliç amb el que cada u té. •Descobrir i fruir de totes les coses bones que •tenim. Tenir un gran ideal que centri la nostra existència, cap •al qual dirigir el millor de les nostres energies. Aspirar sempre a més, però no a massa més. •No confiar en els cops de fortuna. •No angoixar-se si altres progressen més per camins •diferents. Creure també en l’amor. Preocupar-se més per esti-•mar que per ser estimats. Gaudir de la dona si encara la tenim, dels fills i sobre-•tot dels néts. Fer allò que no hem pogut fer, i volíem fer, durant els •anys de feina, i ens distreu i agrada. Adonar-se que l’amistat, la bellesa de la natura i els •plaers artístics són infinitament més rendibles que els crematístics. Estar segur que l’ésser humà és capaç de superar •molts dolors i dificultats. Somriure sempre.

Ja que disposem de temps i som valents, per què no inten-tar-ho? Només ens manca voler, perquè podem.

cortesia de la revista Tardor, per al casal de la gent gran d’Argelaguer.

Els grans tenim el dret a ser feliços i hem de descobrir també quina classe

de felicitat és la que volem

AC

tivitAtS


23Esports

f.C. ArgeLAgUerA tots els aficionats, lectors i veïns del nostre poble, un any més volem informar-vos sobre el club i les activitats programades per a aquest any.

Abans d’això, cal dir-vos que aquesta temporada tornem a tenir l’equip de prebenjamí, nens de l’edat de 5, 6 i 7 anys, són nens del poble i de pobles veïns, i els seus entrenadors són en Jordi Badosa i en Ferran Soler.

Compta també amb l’equip de benjamí de l’edat de 8, 9 i 10 anys amb la Laura Soler i la Mònica Cosp com a entrenadores.

Ens hem quedat amb la decepció de no poder fer l’equip de cadets i juvenils perquè no n’hi havia prou, sens dubte tornarem a intentar-ho més endavant.

També, com ja sabeu, hi ha un equip femení que amb les seves ganes de passar-ho bé amb la seva competitivitat esportiva han demostrat ser un equip que destaca i que està en els primers llocs de la classificació.

Si voleu veure-les jugar ho podeu fer els diumenges a la tarda.

En el nostre equip de tercera hem tingut noves incorpo-racions que juntament amb els jugadors que teníem han aconseguit fer un gran equip, que al començament de temporada no van tenir gaire sort, però cada setmana van millorant, endavant!! Segur que aquesta temporada farem una bona feina.

Ens agradaria donar les gràcies a tots els jugadors i jugadores per la seva constància i dedicació, i que cada setmana ens facin gaudir d’aquest món tan maco com el futbol.

Recordem també la revetlla de Sant Joan, que va anar molt bé, per primera vegada, i gaudint del camp de futbol es va organitzar un torneig de “futbol 7”, durant les nits de juliol, érem 9 equips. Esperem l’any que ve tornar-ho a fer.

Donem les gràcies també a tots els socis i socis col-laboradors per la seva ajuda que fa que els nostre club cada temporada sigui una mica més gran.

Aquest any també vam celebrar la festa del club, ens ho vam passar d’allò més bé i vam entregar els trofeus i després vam gaudir de la música dels “EMPALMAOS”.

No us quedeu sense loteria del club que aquest any de la “crisi” segur que ens toca!

Us esperem com cada any a les Quines de Nadal, el 26, l’1 i el 6 amb magnífics premis.

Sabeu que tenim les samarretes del poble “SÓC D’AR-GELAGUER I QUÈ?” no us quedeu sense, arriba l’època dels regals i és un detall molt maco, si us interessen demaneu-les.

Per últim, recordeu que aquest any hi ha eleccions per a la renovació de la directiva, si algun soci hi està interessat i vol entrar en el món del futbol del nostre club té les portes obertes, us anirem informant més endavant.

Una abraçada i us desitgem BONA FESTA I BON NADAL!

Fc ArgelAguer


24 Història

L’antic retaule de Santa MariaDiu la cita que qui té un amic té un tresor. És veritat. I si a un li apassiona la història local i té un amic historiador, que a més és arxiver i en el seu treball de recerca i clas-sificació de documents antics localitza algun paper vell d’Argelaguer i t’ho fa saber, més que un tresor és tenir una mina d’or amb un bon filó. L’amic és en Santi Soler de Tortellà, i un dels documents que m’ha facilitat és referent al contracte de construcció del retaule que va ornar l’altar major de l’església de Santa Maria d’Argelaguer a partir de l’any 1617.

palesar una interessant transició de l’estil renaixentista al barroc, amb formes i relleus més esvelts i, a la vegada, més recarregats, en una època de gran religiositat i culte del poble cap a la Verge, al Nostre Senyor i als Sants devots de cada parròquia.

“el dit m. domingo casamira convé y en bona fe promet als dits Senyor Rector y obrers de dita asglesia par-rochial de Nostra Senyora del lloch de argelaguer (...) que lo primer diumenge de octubre del any 1617 los tindrà y donarà tot fet posat y assentat un retaula al altar major de dita iglesia de argelaguer fet y acabat de bona fusta de albra blanc y de fusta de tey bona sen-sera y rebadora així conforma la trassa que el mateix

La tarda del calorós diumenge, 26 de juliol de 1936, elements dels comitès antifeixistes i algun veí van esbatanar les portes de l’església parroquial de Santa Maria. Van destrossar i cremar sants, altars i objectes religiosos. Les fogueres i la destrucció es van produir arreu de Catalunya. Eren les con-signes dels revolucionaris a l’inici de la guerra civil.

Van trinxar i cremar el vell Sant Damas, la Verge de l’As-sumpció de fusta, la Verge del Roser, Sant Cristos i missals i el gran i vell retaule de l’altar major. Per aterrar-lo van haver-s’hi d’enfilar i lligar-lo amb cordes i entre molts esti-rar-lo. Revellit i mig corcat va cedir. A la foguera van cremar, com lluquet, les taules pintades amb escenes religioses i les fustes tallades i esculpides, de gran valor artístic, que componien el retaule. Va ser una llàstima.

Poca és la gent que se’n recorda. És que han passat molts anys. Tampoc no hi ha cap fotografia ni document gràfic que ens pugui aportar informació del seu efecte artístic i estètic, per la qual cosa, el document del contracte és de gran valor i ens dóna valuosa informació del retaule.

El contracte es va signar el 18 de juny de 1616 a Argela-guer, a la rectoria. Per una part Francesc Puig, prevere i rector; Rafael Serra, pagès; Marc Teixidor, paraire, i Obrers de l’església parroquial d’Argelaguer i per l’altra Domingo Casamira, escultor i imaginaire de la Vila de Ripoll, Bisbat de Vic. Els Obrers eren les persones que administraven l’Obra d’una parròquia, és a dir, els fons destinats a la seva conservació i millora.

Domingo Casamira era un escultor de Ripoll, membre d’una família d’artistes especialitzats en la decoració de retaules i en obrar talles religioses. De Casamira sabem que, a la Vila d’Olot, va esculpir, l’any 1611, les figures de Sant Jaume i Sant Joan de l’església del Carme, el 1618 va realitzar el retaule de l’altar major de Sant Esteve i el 1633 va obrar el retaule major del Carme. La seva obra va

L’altar major ben poc carregat. Sense el retaule des del 1936


25Història

coromina ha aportada y mostrada y es firmada per dit mn. francesc Puig (...)”.

La “trassa” és l’esbós o dibuix que va presentar l’es-cultor Casamira amb els detalls dels ornaments, com frisos, cornises, petxines o motius vegetals, que ells anomenaven “fruyteras”. A més del retaule, amb el mateix contracte, es va convenir el tallatge en fusta d’un sagrari

Retaule de l’església de Rupit de Domingo Casamira de l’any 1618

d’onze pams d’alçària i en el segon nivell del retaule, una fornícula o encaix “per acomodarhi una nostra Senyora de la assumpcio de vuit pams d’alt en dita pastera ab dos angels de cada part”.

També es pacten les mides del retaule, que han de ser: “en alt i demunt dit altar llergaria de trenta y set palms de cana y de ampla compreses las fruyteras an de esser a cada costat vint y set palms de cana “. És a dir, una alçada de 7’4 metres, que si afegim l’alçària de l’altar arriba a 8’2 metres i una amplada de 5’4 metres.

“item es pactat (...) de fer en totes las columnas de dit retaula, capitells y acanaladas ab las fruyteras que son dibuixades(...) y les dues piramides an de ser puiscuna ab una bola en lo padestral del capdemont del retaula ab flames y forma de rajoles y una motllura per tot lo voltant.” Certament deuria ser elaborat, artístic i bonic.

“los obrers seran obligats a anar en dita vila de Ripoll ab tot la bestiar necessari per aportar tot dit retaula y segrari y pesos fins a dita iglesia de argelaguer a tots gastos y despeses de la obra de dita iglesia (...) empero

en cas que per lo cami se rompere o spatllas alguna pessa el dit m. domingo casamira sia obligat a totas despeses sues tornarla a fer de nou “.

El preu total pactat del retaule i sagrari va ser de dues-centes cinquanta lliures de moneda barcelonesa, a pagar en tres terminis. Per últim, va ser acordat que els Obrers de la parròquia havien de tenir a punt un mestre de cases (paleta) a llurs despeses per posar, ajustar i collar el retaule a l’altar major. Signen el document, a més, Jacob Teixidor, Antic Cordonets i Francesc Pi de la Parròquia d’Argelaguer.

La guerra civil va fer molt mal. Hem de lamentar totes i cadascuna de les víctimes d’ambdós bàndols que va arrossegar la bogeria, però també ens hem de plànyer del ric i valuós patrimoni artístic que es va perdre arreu.

josep vilar i vergés

Fonts: Notaria de Besalú. Núm. 725 manuals de 1616 de Pere Miquel. Arxiu Comarcal de la Garrotxa.L’Obra escultòrica de Domènec Casamira, a Olot (1611-33). Carme Sala i Giralt. 1978.

Llinda de la sagrístia amb l’any 1617, el mateix any que es va instal·lar el retaule i que es deurien estrenar grans obres de l’església


26 LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

Hola amics!

El 18 de juliol, nit de lluna plena, vam realitzar la “V Pas-sejada poètica al Guilar”, enguany amb la participació del poeta i activista cultural Roger costa-Pau. Us transcrivim un dels seus poemes:

En el clos d’un vertigenO potser l’advers no fou tal advers; com tampoc nosaltresno deguérem ser cap nul·litat en la despulla.

Perquè el temps –ja ho saps– el componen les preguntes,enllà del desavenç i les recances.

Però també l’empremta d’un atzar que circumda el caminant,quan tempta en la planúria el sobresalt d’un desperfecte…

Ni tu ni jo, en una revenja estricta d’ara, no haurem esperonatel clos pregon del vertigen.

Com tampoc el vell desig d’un etern no ens hauria conduïta cap començament veraç de res. En referència amb la poesia de Costa-Pau, el Sr. Xulio Ricardo Trigo escriu:

“Mentre alguns s’esforcen a convertir la vida quotidiana en objecte poètic, d’altres veuen el gènere com una

En Roger recitant

i ConCUrS PÚBLiC LoCAL De PeSSeBreS!!!Amb l’objectiu d’incentivar la participació de la ciutadania en aquesta proposta creativa i tradicional, aquest proper Nadal, un jurat qualificador us farà una visita per les vostres cases pels volts dels dies 22-23 per tal d’avaluar els pessebres entre els qui vulgueu prendre-hi part. Tant les bases del concurs, com el veredicte del jurat i el repartiment dels premis, seran oportunament anunciats.

veïns i veïnes d’argelaguer, animeu-vos!

manera d’abastar els límits del llenguatge quan el desig és anar més enllà o, si més no, tocar algun cel possible on l’ètica i l’estètica es donen temporalment la mà. Investigar aquest límits pot dur l’escriptor a plantejaments estèrils, on la paraula deixa de banda la seva funció comunicativa. Però si la conjunció, la recerca extrema funciona, es genera aquest moment feliç en què la literatura manifesta el seu domini sobre els sentits del món”.


27LlunaPlena Associació Cultural d’Argelaguer

Si recordeu, en l’anterior número de l’Argelaga no vàrem poder encabir-hi les fotos de l’activitat “Corre i vola un conte per l’Escola”. La nostra Associació va organitzar una narració de contes escenificada a la Sala de Cultura, per tots els nens de l’Escola, i aquí us en presentem unes quantes per fer-vos una idea:


28 Les nostres empreses

La farinera de Can CarlotGairebé es pot afirmar que l’home sempre ha conegut la farina, perquè fa més de 10.000 anys que en consumeix. El blat primer es torrava, després es començà a moldre amb pedres i morters, a l’edat mitjana amb molins rotatoris formats per pedres circulars i des de mitjans del segle XIX amb molins de cilindres, patentats a Budapest, que suposaren una gran revolució tecnològica en la producció de farines.

Tant un molí com l’altre sempre van uti-litzar principalment l’aigua dels rius com a font d’energia natural i s’encarregaren de moldre el blat de tots els pagesos de la contrada.

La finca en què se situa el molí de cilin-dres de Can Carlot, a Argelaguer, a la riba del Fluvià, fou inscrita per primera vegada al registre de la propietat el febrer del 1884, a nom de Bartomeu Plandiura Oliveras; més endavant, el maig del 1893, s’hi descriu expressament com és el molí de la “casa molino harinero”.

En Josep Juanola Serrat, que hi tre-ballà més de vint anys, ens explica que els germans Albert i Francisco Bassols Carbó, juntament amb la seva mare, que era vídua, foren els iniciadors de la farinera. El seu pare, Pere Juanola Orriols, hi treballà tota la vida, des que l’Albert Bassols li digué, com recorda en Josep: “Benet, vés a

estudi i, quan acabis, vine a treballar”. A més, en Josep comenta que el primer que van fer els ger-mans Bassols a Argelaguer va ser un local de tints a can Portella, on passava el canal.

En Josep començà a treballar a la farinera quan tenia 18 anys, el 1954, entra com a mosso de magatzem i, quan es tanca el molí el 1976, n’és l’encarregat. Al llarg dels anys el molí experimenta diversos canvis per millo-rar-ne la rendibilitat: el 1950 es va fer la primera reforma, i als tres molins que hi havia se n’hi afegiren tres més, fet que suposà que es passés de 8 a 15 mil quilos de blat diaris. L’any 65 es fa una altra ampliació: de 15 mil a 35 mil quilos diaris. En aquests moments la farinera

treballava gairebé les 24 hores del dia.

Un document de l pr imer de gener de 1955 cons-

tata que la plantilla de per-

sonal de la fari-nera està formada pels

següents treballadors (l’original, amb els noms en castellà, és clar): personal administratiu, Jaume Cros Hurtós; personal obrer, segon moliner (sense que n’hi hagués cap de primer), Pere Juanola Orriols; “limpieros”, Pere Badosa Sala, de Cal Bitxo, que feia de xofer; Josep Masoliver Molas i Joan Bosch Pons, “limpieros”; Joan Pararols Vila, “en Joan del carro, perquè anava amb el carro per repartir”, ens explica en Josep; Pere Costa Casella, Bona-ventura Falgarona Vilanova i el mosso de magatzem, en Josep Juanola Serrat, que aleshores tenia dinou anys. Tots els treballadors eren d’Argelaguer; hi treballaven només homes, al voltant de deu, a més dels eventuals, a banda de la cosidora de sacs.

El 1965, per fer front a la dura com-petència, “pels preus rebentats i per la farina que venia de fora”, resumeix en Josep, es creà Harinsa, Harineras Integradas, que comportà que de cinc fàbriques a la Garrotxa se’n passés a dues (a Can Carlot i Industrias Coromi-nas, d’Olot). A Can Carlot els motors del molí, que abans funcionaven amb l’aigua, passen en aquests moments a

estudi i, quan acabis, vine a treballar”. A més,

on passava el canal.

treballava gairebé les 24 hores del dia.

sonal de la farinera està formada pels

Can Carlot, a la vora del riu Fluvià


29Les nostres empreses

funcionar amb l’energia elèctrica. Es mantingueren les dues farineres fins al 1976, que tancaren la farinera d’Argelaguer; en Josep passà a treballar a la fàbrica d’Olot quinze anys més, fins al 1995.

els molins de cilindresPer a l’obtenció de la farina se seguia un complicat procés que comportava treballar en quatre nivells diferents; per això el cereal, abans de convertir-se en el producte final, passava per una sèrie de màquines i dipòsits situats en dife-rents pisos als quals accedia a través de tubs de fusta.

La primera feina que es feia era la neteja del gra, per a la qual s’utilitzaven diverses màquines que anaven de dalt a baix: el tria veces, que triava les granes; el carro pedrer, per treure les pedres, i el ventilador, per treure la pols.

Un cop net, el gra es remullava i es deixava reposar en dipòsits almenys 24 hores. Després la setinadora raspallava els grans i començava a extreure les capes cobertores del cereal. Tot seguit ja passava a moldre als molins, que tritu-raven els grans. En el molí es feien diverses passades de triturada i compressió, en les quals s’obtenia farina, sèmoles (trossos a mig moldre) i segó (cobertes del gra). En una altra màquina, els plansichters –amb els seus onze carrers o conductes–, es classificava el producte en funció de les

en els plansichters perquè no s’hi fes una capa que impossi-bilités que la farina passés pel sedàs. La raspalladora, per la seva banda, raspallava el segó abans d’ensacar.

Finalment s’arribava a la darrera fase, l’empaquetatge, en la qual el segó i la farina s’ensacaven.

Així, hi havia diferents productes: el segó i les segones, que s’obtenien de les cobertes protectores del blat, que es destina-ven a pinso per als animals, i la farina, que podia ser de diferents tipus. En Josep ens explica que a Can Carlot la farina que feien era farina panificable, per fer pa, i que al principi també havien fet farina de força, i al final a Olot en Josep recorda haver fet farina biològica. I ens explica que després de la guerra la fila de carros arribava fins a Morató: “la gent portava el blat amb el carro per fer el canvi, per obtenir farina. Portaven per exemple mil quilos de blat i se’ls demanava si volien 70 de farina, que era més blanca, o 75, que no ho era tant, i se’ls donava 700 de farina i la resta amb segon o segones per al bestiar”. Hi anava gent de tots els pobles de la rodalia, des de Lladó i Navata.

En l’edifici on hi havia la farinera de Can Carlot encara es con-serven algunes de les màquines descrites, tot i que no hi ha els molins, i es pot resseguir el treball que es realitza en cada una de les quatre plantes i el camí que feia el cereal fins a conver-tir-se en farina; són vestigis d’una indústria, que els anys va fer desaparèixer, dignes alguns de figurar en qualsevol museu.

dolors Olivé

mides i es tornava altra vegada als molins o bé als sasors, que tornaven a classificar el producte.

Abans d’ensacar-la, tota la farina passava per dos carrers de seguretat perquè no hi quedés cap impuresa, com ara les granes d’acàcia utilitzades

Sala d’empaquetatge

Setinadora

Plansichter

Ventilador


30

el meu nen no vol menjar, què he de fer?

Benvinguts:

Darrerament es parla molt de la necessitat de seguir una dieta alimentària equili-brada que garanteixi la salut. De fet, en el número 20 d’aquesta revista es va parlar

Si el nen es nega a menjar alguns aliments, li •traiem el plat, però NO MENJARÀ RES MÉS fins al proper àpat. Aquesta decisió es mantindrà ferma encara que plori, cridi i/o faci rebequeries. Si llença el plat a terra, el collirem i el tornarem a posar a taula.No és recomanable donar el mateix aliment que •no ha volgut en l’àpat anterior, però un altre dia tornarem a provar-lo. No s’ha emplenar el plat. Al principi posarem poca •quantitat per no descoratjar el nen ni a nosaltres mateixos.És totalment necessari que NO MENGI RES ENTRE •ÀPATS. NO se li han de donar llaminadures, pas-tissos, “ganxets”, patates, etc. abans de menjar. En tot cas, es poden donar aquestes llaminadures com a premi sempre que hagi menjat.Els pares han de mostrar paciència, serenitat i fer-•mesa. Cal evitar mostres de nervis i preocupació.Quan cridi, plori o faci rebequeries farem • Reti-rada d’atenció: això vol dir que no li farem cas. Plegarem de donar-li menjar i no el mirarem ni li parlarem fins que deixi de plorar/cridar. Llavors tornarem a donar-li menjar. Això ho farem tantes vegades com calgui. També podem fer Temps fora: si el nen fa rebequeries el traurem de la taula i el posarem en un racó on no hi hagi coses que puguin distreure’l (joguines, TV, persones). És important que el racó no sigui fosc ni li faci por. Romandrà “aïllat” fins que es tranquil·litzi. Quan estigui tranquil el tornarem a la taula i continuarem alimentant-lo.

HeM de SeR Molt coNStaNtS i tReBallaR Ple-GatS PeR acoNSeGuiR ModificaR elS HÀBitS aliMeNtaRiS. HeM de SeR coNScieNtS Que caNviaR uNa coNducta NeceSSita teMPS i PeRSeveRaNÇa. elS PaReS i aviS HaN de coM-PoRtaR-Se iGual PeR acoNSeGuiR Que el NeN caNviÏ. Si No Hi Ha coMPlicitat eNtRe elS adultS, cReaReM coNfuSiÓ al NeN i No aSSoli-ReM allÒ Que voleM: Que el NeN MeNGi vaRiat i aMB NoRMalitat.

Fina rodríguezPsicòloga

sobre el tema i sobre l’edat adequada per adquirir els hàbits saludables. És a través de l’alimentació que el nen té el primer contacte amb el medi, amb el naixement passa d’un estat superprotegit a un altre gens gratificant que compensa amb la satisfacció de les seves primeres necessitats. Per això és molt important com la mare dóna l’aliment, perquè pugui desenvolupar una relació satisfactòria. Quan el nen canvia d’alimentació (4-5 mesos), s’introdueixen nous sabors i textures, passa de les coses conegudes a les desconegu-des i això provoca precaució, inseguretat i moltes vegades negatives a menjar. S’ha de tenir en consideració que el nen, per familiaritzar-se amb els nous sabors, necessita un temps i que pot trobar la ingesta desagradable, poc gratifi-cant i la persona que li dóna el menjar li provoca sensacions negatives, és quan el nen presenta conductes de manca de cooperació: no accepta el menjar, vomita, manté el menjar a la boca sense empassar, plora, crida, nega amb el cap... Si s’utilitza la força pot ocórrer que acceptin per satisfer la mare o que no ho acceptin i converteixin aquesta hora en una batalla campal.

Un moment que podria ser gratificant es converteix en desagradable per a les dues parts (els pares i el nen). Aquesta situació pot perllongar-se en el temps i generar altres comportaments pertorbadors per al deteriorament de la relació entre el nen i el seu principal cuidador. Què hem de fer, doncs?

Crear un ambient propici que faciliti la conducta •de menjar.Fixar horaris de menjar, sempre la mateixa hora.•Fixar lloc i disposar-lo, sempre menjarem al mateix •indret (cuina o menjador) i respectarem el lloc a taula de cadascú.Evitar distraccions (TV, jocs) a l’hora de dinar o •sopar.

Salut


31Salut

La menopausaLa paraula menopausa ve del grec: mens (menstruació) i pausi (interrupció), per tant, interrupció de la menstruació. És una etapa fisiològica de la vida de la dona en la qual va disminuint la funció dels ovaris i com a conseqüència hi ha disminució dels estrògens, que són les hormones sexuals femenines.

Això explica una sèrie de canvis en el cos de la dona. Un dels més coneguts és l’augment de la fragilitat dels ossos (osteo-porosi) i per tant, més possibilitat de fractures, en parlarem tot seguit. Però també hi ha altres canvis: augment de pes, que pot portar a l’aparició de diabetis; augment del greix corpo-ral, que a més s’acumula al tronc i augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, involució i atròfia genital...

La menopausa pot donar també una sèrie de trastorns a causa dels diferents canvis hormonals com són: fogots, insomni, augment del pèl (hirsutisme), sequedat vaginal, disminució de l’apetència sexual, incontinència urinària, mal de cap, ansietat, trastorn de l’humor i de l’estat d’ànim... Ara bé, com amb la majoria de situacions de la vida, no es pot generalitzar, ja que aquests símptomes es poden presentar en major i menor grau i per tant, no totes les dones els patiran.

Els fogots de la menopausa són el símptoma més freqüent i molest. Es manifesten com una pujada de calor a la cara, coll i pit, associats a envermelliment de la pell i seguits de suor. Solen durar d’1 a 5 minuts. A vegades s’acompanyen d’inestabilitat o vertigen i quan passen a la nit, contribu-eixen a l’insomni.

L’osteoporosi és una malaltia relacionada amb l’envelliment i amb la menopausa. Es caracteritza per la disminució del contingut de calci dels ossos, per tant redueix la massa de l’os, els ossos són més fràgils i hi ha més risc de patir fractures sobretot de maluc, canell i vèrtebres. Les dones són més propenses a patir la malaltia, ja que la pèrdua de l’os s’accelera amb la menopausa.

CoM HeM De CUiDAr-noS DUrAnt LA MenoPAUSA?

Durant la menopausa és important seguir una sèrie de recomanacions:

Cal suprimir el tabac, ja que aquest afavoreix la •descalcificació òssia.S’ha de fer exercici físic regular, que preserva la •densitat dels ossos; aquest exercici ha de ser adaptat a cada persona: caminar, pujar i baixar escales, natació, gimnàstica de manteniment, ballar... Cal evitar els exercicis bruscs.No s’ha d’abusar de la cafeïna.•Cal reduir l’alcohol.•S’ha d’assegurar una correcta exposició al sol; no és •necessari prendre el sol, amb l’exposició de mans, cara i braços de 5 a 15 minuts cada dia és suficient. Això facilita la síntesi de vitamina D, necessària per a la entrada de la calci a dins dels ossos.

Pel que fa a l’alimentació:

Ha de ser equilibrada, i variada. Com hem •comentat en altres ocasions és ideal la dieta mediterrània.Ha d’assegurar que aporti suficient calci amb llet •i els seus derivats: iogurts i formatges (el calci d’aquests aliments és el que millor s’absorbeix). Ha de ser rica en aliments vegetals, fruites, ver-•dures i hortalisses.Cal utilitzar oli d’oliva i sal iodada.•L’aigua ha de ser la beguda principal.•Cal limitar el consum de greixos saturats: greix de •la carn, vísceres, xarcuteria, nates i mantegues, pastisseria industrial...S’ha de limitar el consum de sucres: sucre, mel, •melmelades, dolços en general i begudes refres-cants( coles) i sucs de bric.Cal moderar el consum de sal i aliments rics en •sal.S’ha de menjar més peix que carn. El peix enllau-•nat com ara la sardina és molt ric en calci.Cal incloure soja a la nostra alimentació segons •els nostres gustos i costums. Tot i que no s’ha demostrat que disminueixi els fogots de la meno-pausa, sembla que pot ser beneficiosa.

Per acabar, cal tenir present que la menopausa és una etapa de la vida de la dona i no una malaltia. Com en altres etapes hi ha un sèrie de canvis i per tant, varien les necessitats. Hem d’adaptar l’estil de vida a aquesta nova situació per tal d’aconseguir un òptim estat de salut.

joan cabratosaMetge de Família


32 Àlbum fotogràfic

t Anys seixanta. A dalt a la dreta, Pep Reticuel i Felipa; al mig, amb jersei blanc, Montserrat, ger-mana del capellà del moment; en primer terme, Josep Suñer, en Xac, i Trinitat Quer.

Descans a la resclosa. u

D’esquerra a dreta són: Jordi Pujolar, Jaume Bosch, Climent Casadevall i Jordi Badosa.1954. Casament d’en Josep Xac (de baix). En Pep Xac (de dalt) li porta la maleta per al viatge.

32


3332 La recepta

Major, 16 - Tel. 972 59 10 25 - particular: 972 68 71 4717850 BESALÚ (Girona)

Polígon Industrial, s/n.17853 Argelaguer (Girona)

ProMinent Gugal, S.A.

Tels. 972 28 70 11 - 28 70 12Fax 972 28 71 07

Solucions als problemes del aigua i del medi ambient

Hola amics!

Qui no ha sentit dir que als joves d’avui en dia no els motiva la cuina? Doncs aquí tenim un clar exponent del contrari. Aquesta secció va néixer amb l’objectiu de compartir amb adults i també joves d’Argelaguer el coneixement i el plaer d’experimentar menjars. Les nostres protagonistes d’avui: l’alba, la Mireia, la Mar i la judit, estudiants d’ESO, moltes vegades s’impliquen i gaudeixen en el món de la cuina. Quan es retroben i pensen com passar una bona estona, la proposta que els hi ve al cap és preparar-se un bon berenar. Per als amants de les postres, elles ens ensenyaran com preparar un pastís de xocolata, que no té res d’envejar als de les pastisseries.Que llaminers! En sentir la paraula xocolata ja ho fa inte-ressant, oi? Doncs, vinga! Apunteu i proveu!

PAStÍS De XoCoLAtA

cacau en pols•

PRePaRaciÓ:Dins un recipient prou fondo barregem els 3 ous (batuts prè-viament), amb el iogurt, el sucre, la farina i l’oli. Es remena pas a pas, ingredient a ingredient, perquè ens quedi una massa prou fina. Posem a fondre la xocolata al bany maria i la tirem a la mescla ja preparada, afegint-hi el llevat. Ho passem tot pel minipimer per fer desaparèixer els grumolls i així ens quedi una pasta estupenda.Preparem un motlle, engreixat amb mantega i enfarinat. Hi tirem la massa feta, i ho posem al forn (prèviament escalfat) a 180º durant una mitja hora. Millor que es cogui amb el foc de baix i ventilador. Per comprovar si està llest, claveu-hi un punxó fins que veieu que surt net en punxar al centre.Deixeu refredar el pastís, desemmotlleu-lo i emplateu-lo. I per acabar, ja podeu decorar-lo com més us agradi, segons els nostres suggeriments.Ja veieu, fàcil i boníssim!! En voleu un tall?

dolors Figueras

iNGRedieNtS:3 ous (rovell i clara)•1 iogurt natural•2 mesures de sucre ( el mesurador que agafen •és el propi envàs de iogurt)3 mesures de farina (“)•Mig pot (envàs de iogurt) d’oli de gira-sol•Mig pot de llet (“)•1 sobre de llevat•1 rajola de xocolata negra de pastisseria.•

SuGGeRiMeNtS PeR al GuaRNiMeNt:sucre glaç•anisets de diversos colors•nata muntada•melmelades•fruits secs•

realitzat per:Mireia terradas, alba tomàs, judit Ginesta i Mar camps


34 Pàgina oberta

novetats a la Sala de Culturai.falcones• . L’església del mar. Rosadelsvents. 2006G.Maguire Wicked• . Memorias de una bruja mala. Planeta. 2007c.Ruiz Zafón• . La sombra del viento.

Planeta. 2008G.orwell• . Homenaje a Catalunya. El País.

Clásicos del S.XX. 2003M.asensi• . El último catón. Debolsillo. 2008j.fàbrega• . La cuina catalana (6 volums).

Edicions de la magrana. 1996Enciclopedia de los animales • (21 volums,amb DVDs). National Geographic. 2005Catalunya a fons • (12 volums).

La Vanguardia. 2005M.Martí i Pol• . El compromís amb la vida. DVDMarina Rossell• . Cap al cel. CDclau de lluna• . La punyalada. CD

infantilanna obiols i Subi. En Quimet i la Martina. La Galera. 2002anna obiols i Subi. Mozart el pequeño mago (amb DVD). LumenNOTA: Vindran el 14 de desembre a explicar i dibuixar “En Quimet…” a la Sala de Cultura!

Juvenilj.K.Rowling. Harry Potter y la piedra filosofal. Salamandra. 2002j.K.Rowling. Harry Potter y la cámara secreta. Salamandra. 2002j.K.Rowling. Harry Potter i el pres d’Azkaban. Empúries. 2002

tUrMentAQuines forces t’empenyenA destorbar el diàlegDe les estrelles?

Com t’atreveixes a envairEls silencis de la nit profundaAmb els teus dubtes?

Fins a perforar els celsPer atendre les tevesCuriositats sentimentals.

Ets humana? … … … Quan tothom dorm, tu:Trenques les profunditatsDe l’infinit……… sols,Per conèixer-te a tu mateixa!!!!!!

Salvador Pelegrí

DeS DeL CAMPAnArSOM DE L’AGRUPACIÓ PARROQUIAL

DEL LLIERCA I EL MONT

D’un temps ençà, el bisbat de Girona –a causa de la manca de capellans– es veu forçat a promoure les anomenades “Agrupaci-ons Parroquials”. Es tracta de reorganitzar i millorar amb l’ajuda de tots, amb el suport i la bona voluntat de cada grup parroquial, els diferents serveis per a la vivència de la fe cristiana.Cal mentalitzar-nos per anar caminant, amb passos segurs i sense temences, cap a l’agrupació de les nostres parròquies: Argelaguer, Besalú, Beuda, Dosquers, Maià de Montcal, Monta-gut, Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Tortellà. També: Fares, Lligordà, la Miana, el Mor i Ossinyà, Sadernes, Sagueró. Totes aquestes parròquies (amb les seves ermites, no esmenta-des aquí) a partir d’aquest octubre de 2008 són servides per dos capellans. El rector és Mn. Martirià Pla, resident a l’Agrupació. L’altre és Mn. Josep M. Jou, que viu a la residència de capellans del Casal Marià d’Olot, i que vindrà els caps de setmana i sempre que convingui.No es tracta d’anar tancant llocs de culte. Es tracta de fer passos per millorar la qualitat dels diversos serveis parroquials que cada parròquia ofereix.Ara, no toca lamentar-se. El que toca és fer més present l’Es-glésia en els nostres pobles i en el nostre territori. El que toca és que els creients de cada parròquia estiguem units i procurem comunicar-nos, com a persones de fe. I deixar que aquesta comunicació esdevingui comunió amb totes les persones de la nostra Agrupació.Al capdavall, es tracta que cada fidel cristià, singularment i conjuntament, sigui més responsable de la pròpia vivència de la fe i de la transmissió de l’Evangeli, segons el do que Déu li ha confiat, al servei de la mateixa Església.Espero que més endavant sapiguem continuar per aquest bon camí emprès i espero, encara més, que un servidor sàpiga fer camí amb vosaltres i que sàpiga seguir el vostre pas, i fer junts el camí com a cristians o, si més no, com a persones de bona voluntat.

mn. marturi Pla


35

fàcil o difícil?Fàcil és perdonar als altres,

difícil és demanar perdó.

Fàcil és exhibir la victòria,difícil és assumir la derrota amb dignitat.

Fàcil és somiar totes les nits,difícil és lluitar per un somni.

Fàcil és dir que estimem,difícil és demostrar-ho tots els dies.

Fàcil és ocupar un lloc a l’agenda telefònica,difícil és ocupar el cor d’algú.

Fàcil és ferir a qui ens estima,difícil és curar aquesta ferida.

Fàcil és dictar regles,difícil és seguir-les.

Fàcil és cometre errors,difícil és aprendre d’ells.

Fàcil és criticar els altres,difícil és millorar un mateix.

Fàcil és rebre,difícil és donar. Anònim

Pàgina oberta

Argelaguer (Perla de la garrotxa)de soferts treballadors que, amb esforços no premiats,han engrandit pròspers indústries de corders i espardenyers.

Noves carreteres i rotondes, edificacions i xalets símbol de constant Progrés del nostre temps,no han pogut desfer la pau i quietud d’aquest racó garrotxí.

Malgrat tot, seguirà sempre sent un lloc tranquil, encisador,desitjat: digne elació dels seus habitants.

La Natura és generosa.lluís barjau

Abril 2008

Una verda i prodigiosa catifa d’alzines i pins,extensos i fructífers campsde moresc, civada i blat.Amagada, discreta i humil sense orgull ni ostentacionsroman tranquil·la i treballadora aquesta petita vila.

A l’empara de l’Església Santa Maria,joia romànica d’aquesta Comarca,símbol d’una formosa Natura amanyagada per la riba del Fluviàs’hi estenen plantacions de pollancres.

Els agermanats veïnats de Tapioles i Hostalnou de Lliercaengrandeixen llargues generacions

no enS DeiXeM engAnYAr

És cert que estem passant una època plena d’incerteses en la majoria d’aspectes, tan polítics com pels efectes naturals. No és gens difícil que estiguem escoltant o llegint i a vegades hom senti una gran confusió, des de l’escalfament de l’atmosfera, opinions de polítics, fets de tota naturalesa. Pot arribar a fer-nos pensar que no sabem on anem, però sí que hem de saber d’on venim. No és la primera vegada de trobar-me en alguna conversa que m’ha deixat sorprès, veient el problema que tenen alguns tertulians per concloure satisfactòriament, després de divagar i divagar. Curiosament solen acabar amb una rialla acompanyada d’aquella frase que diu: “és el que diuen del got ple o el got buit”, depèn, si s’és optimista o pessimista. Això és un tòpic i no ens deixem confondre, és una manera poc elegant d’oradors amb pocs medis per convèncer o que no dominen la matèria prou bé. El ser pessimista o optimista és subjectiu i no té res a veure amb la realitat. Per exemple, el mes de juliol i agost passat els pantans estaven mig plens o mig buits? Si venim d’una sequera i es preveu que no plourà estan mig buits, si cada dia van disminuint ens quedarem sense aigua. Comença altra vegada a ploure, i arribem a la meitat del cabal amb perspectives de seguir plovent, doncs serà mig ple, encara que se sigui pessimista. Jo demano una cervesa, la copa plena, bec fins a la meitat, l’estic buidant, doncs serà mig buida, però si el cambrer només em posa mitja copa serà mig plena. I el moneder a mig mes com està? Mig ple o mig buit? Suposo que tothom em dirà que mig buit, per molt optimista que se sigui.

Salvador Pelegrí


36

REPRESENTANT D'EMBOTITS I FORMATGES

exposició d’olis de Josep g. Bonillo

Aquesta ha estat la tercera exposició que en Josep G. Bonillo ha fet a la Capella Santa Anna d’Argelaguer; com tot pintor autodidacte a mesura que passa el temps l’ar-tista va millorant la seva obra. En aquesta exposició s’hi ha pogut observar molta varietat i molts matisos pel que fa als colors. L’autor ha utilitzat diferents tipus de teles i marcs tot ampliant el tipus de públic a qui s’adreça l’obra. Podem dir que hi ha un toc més modern, l’artista ha sabut adaptar-se als nous temps.

Les obres han estat en major part de la Garrotxa, però també n’hi havia d’altres llocs com Cadaqués, Banyoles o fins i tot d’Almeria, el lloc de la seva infància. En Josep ens ha apropat a tots aquests indrets, a vegades amb nostàlgia, d’altres amb alegria i d’altres amb il·lusió.

Aquests darrers anys hem pogut observar la progressió de la seva pintura i aquest estiu ens ha acompanyat amb aquest treball excel·lent, madur i captivador, del qual n’hem pogut gaudir aquí, el nostre poble.

Moltes gràcies Josep.

dolors giménez

Pàgina oberta


37Pàgina oberta

Com hem arribat a la crisi econòmica actual?Sembla difícil d’entendre que una economia potent com l’europea, reforçada per la introducció d’una moneda comuna com és l’euro, l’any 2001, i de complir per part de tots els seus països membres una sèrie de paràmetres molt estrictes com el control de la inflació, es trobi actualment de ple en la crisi econòmica més important de la seva història, amb alguns països que han hagut de nacionalit-zar parcialment algunes de les principals entitats financeres per evitar-ne la fallida, i d’altres països com Islàndia que es troben literalment en fallida completa i que han de buscar a països com Rússia els crèdits que els permetin superar una situació realment crítica a tot el país.Per trobar una explicació, ens n’hem d’anar a principis del 2000, i sorprenentment als Estats Units d’Amèrica, quan l’economia dels USA començava a perdre l’empenta que havia tingut els darrers 30 anys i començaven a entrar en una important davallada en el consum intern, excepte en l’habitatge, que ja portava diversos anys en creixement continu de preus, creixement que semblava en aquells moments no tenir fi.El govern central americà, per estimular el consum, decidia en poc temps rebaixar els tipus d’interès, des del 6,5 % fins a l’1 %, i, si ja de per si, els habitatges s’havien incrementat anualment més d’un 10 %, això semblava reforçar la idea que l’increment de preus no tenia fi.És en aquests moments quan alguns dels principals bancs ameri-cans veuen que la baixada de tipus d’interès els fa baixar de forma considerable els seus ingressos, cosa que no agrada lògicament als inversors en borsa d’aquestes entitats, i han de començar a cercar noves vies per mantenir els beneficis de dos dígits als quals els tenen acostumats.Vés a saber qui exactament és l’autor d’aquest invent, però el cas és que algú decideix que és un bon moment per llançar-se a oferir hipo-teques als immigrants que fins llavors eren uns clients absolutament fora de qualsevol política comercial, en no tenir ingressos fixos, ni propietats que avalin els crèdits, i en molts casos ni feina.Com que en aquells moments l’economia americana encara mar-xava a tot tren, alguns grans directius van pensar que era moment de canviar d’estratègia i deixar diners a aquest important sector de la població, fins llavors marginat, ja que en aquells moments era fàcil treballar i aconseguir ingressos, i en qualsevol cas, si algun no pagava, com que l’habitatge en quatre dies hauria incrementat el seu valor substancialment, no era cap problema que el banc se l’hagués de quedar. Lògicament els tipus d’interès que s’aplicaven a aquests clients, en principi d’alt risc, eren molt més alts que els dels clients habituals i, per tant, el benefici de cada operació es preveia majúscul.En poc temps aquesta estratègia va ser copiada per gairebé la majoria d’entitats i evidentment els clients feien cua per poder adquirir els seus habitatges. Aquest tipus d’hipoteques es coneixen com a subprime, i es diferencien de les prime en el fet que aquestes són les que van dirigides a clients més solvents i que ofereixen més garanties de cobrament, però lògicament a tipus d’interès més baixos.La cosa anava tan bé que la quantitat de crèdits donats va superar totes les expectatives, i molts bancs es van quedar sense més diners, llavors enlloc d’aturar-se, no en van fer prou, i es van treure de la màniga vendre part de les seves hipoteques a altres entitats estrangeres per tal d’obtenir més diners i continuar signant més i més operacions.No era fàcil, però, col·locar un producte evidentment d’un alt risc entre entitats com les europees i orientals, tradicionalment molt més conservadores i poc amants dels invents financers arriscats.Aquí és on entren els bancs d’inversió, com l’ara tristament famós Lehman Brothers, que en aquell moment gaudeixen d’un prestigi fantàstic, i que dissenyen uns productes a mida amb noms tan altisonants com Mortgage Backet Securities (MBS), que es traduiria per Obligacions Garantides per Hipoteques.No entraré en més detalls d’això, ja que la cosa encara es complica una mica més quan aconsegueixen fer autèntica màgia financera, dividint els MBS en trams a fi d’assolir una millor qualificació de les

agències de ràting i que per tant siguin encara més atractius de cara a l’exterior. Evidentment un producte financer (es digui com es digui) que promet rendibilitats de dos dígits, que és comercialitzat per entitats de tant prestigi com l’esmentat Lehman Brothers i altres del mateix nivell, i que té una qualificació correcta de les agències de ràting, és un autèntic pastís que es ven amb una immensa facilitat entre les entitats financeres de mig món, i entre els gestors de fons d’inversió o societats de capital risc, que evidentment cobren bonus anyals en funció de la rendibilitat obtinguda dels fons que gestionen, i reben amb els braços oberts aquests MBS sense que els importi el més mínim, ni tan sols es preguntin, el contingut real del producte i el lloc d’on surten aquestes rendibilitats espectaculars.Tot va funcionar molt bé fins que, a principi del 2007, la bombolla immobiliària als USA explota, i els preus dels habitatges comencen a caure de forma important, el que provoca que molts d’aquells clients de les hipoteques subprime vegin que estan pagant per la seva casa molt més del que val en aquells moments, i afegim-hi que en els dos darrers anys l’economia americana havia perdut l’empenta dels anys anteriors i, per tant, molts d’aquells clients estaven sense feina o amb uns ingressos més baixos, tot plegat provoca una cascada d’impagaments que és el pitjor escenari possible per a aquest castell a l’aire que havien construït aquestes entitats.El mes de setembre de 2007 és el mes negre en què esclata la crisi de les hipoteques subprime i totes les entitats estrangeres que han invertit milers de milions de diners dels seus clients en aquests MBS s’adonen que no tornaran a veure mai més ni els diners ni els interessos, i aquests meravellosos productes no eren més que un autèntic sac d’escombraries, llest per esquitxar-los a tots en qual-sevol moment.A partir d’aquí, les entitats bancàries de tot el món, en el nostre cas, les europees, deixen de confiar les unes en les altres, ja que ningú no té ni idea de quina quantitat d’aquestes escombraries va comprar l’altre, i de si podrà tirar endavant com a entitat o no, i lògicament pleguen de deixar-se diners les unes a les altres, el que fa apujar l’Euríbor, que és el tipus d’interès pel qual es regeixen els bancs quan es deixen diners, i de rebot, ens esquitxen a tots nosaltres, ja que també és el que serveix per calcular les quotes de les nostres hipoteques.Alguns bancs tenen un problema tan important de liquiditat que països com Anglaterra han de comprar-ne accions, nacionalitzant-los parcialment, per tal d’evitar la seva fallida. Al mateix temps, també es redueixen els crèdits a les empreses, de tal manera que en poc temps algunes comencen a tenir vertaders problemes per tirar endavant en no tenir el finançament necessari per a les operacions més elementals com comprar primeres matèries.Afegim-hi que al nostre país la cosa ja no estava pas per tirar coets, també amb una important puja de l’habitatge que començava a provocar una important frenada en les vendes, i finalment tot s’ha precipitat a principis dels 2008, amb una brutal caiguda del consum (habitatges i cotxes principalment) que ens ha portat a les portes d’una recessió que semblava impossible només tres anys enrere.Quines són les solucions per sortir d’aquesta crisi? No és una resposta fàcil, ni ho farem en quatre dies.Els primers passos ja els han donat els bancs centrals de tot el món, rebaixant de forma conjunta els tipus d’interès i injectant importants quantitats de diners en el mercat (això vol dir, deixant-los a les entitats bancàries a tipus d’interès preferent), per tal que recuperin la liquiditat i tornin a obrir l’aixeta dels crèdits, tant a les empreses com als particulars.No serà un camí fàcil, ni curt, però els primers passos ja estan donats, i hem d’esperar que, malgrat que cada dia ens arriben notícies d’empreses que estan fent regularitzacions de personal per afrontar aquesta greu crisi, la pujada cada vegada serà una mica més curta, i esperem aviat veure’n la fi, i poder tornar a pensar en positiu, que és el primer i més important pas perquè qualsevol societat aconsegueixi superar qualsevol crisi.

josep m. corbalan


38


Pàgina oberta

PASSATEMPS

HoRitZoNtalS1. Estudi de les aus. 2. La nota musical més activa. Designi un càrrec a algú. Centre comercial. 3. La primera de tancar. Ho comença a admetre. La més rodona. Símbol de l’argent. 4. Inquietud que angoixa. No estret. 5. S’acosten 50 romans. Desplaçar-se per la neu sobre uns esquís. T’ho repeteix a l’orella. 6. Juntament amb l’esquelet, forma l’aparell locomotor. 7. Metall que es troba al fons del tresor. Comença a posar-se la genollera al revés. 8. Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya, amb el nucli central al Bages. Pot ser de pita o de pessic. La lletra de la banda de Bono. 9. Peix decapitat força econòmic. Taxa Anual Equivalent. S’acosta. 10. Solia acompanyar el Volkswagen Golf. La de l’euro. Estiren. 11. Que constitueix un indici o senyal.

veRticalS1. Uns metges amb molta vista. 2. Déu egipci del Sol. Converteix els cedres en cendres. Habitant d’Urartu (antic país de l’Orient Mitjà). 3. Sigla del punt cardinal que val més no perdre. Diuen que n’hi ha a totes les cases. Un dels fills d’Adam i Eva. 4. Faltat de discreció. Principi de Pascal. 5. L’hortalissa que causa rubor. Pronom. 6. Home decapitat. Vist, copsat amb la mirada. Surt a la foto. 7. Acaba l’espectacle. Al revés, nom de dona. Unitat de pressió, abreviada. 8. Xip-xap o zum-zum. 9. Girona. Fruita. Va de bòlit sense oli. 10. La més fina. Contracció gramatical. Nota musical. El que viu al costat de casa. 11. Habitant d’Argelaguer.

mercè cordonets

Sabíeu que...

A la Xina es treballava la seda 3.000 anys abans de Crist.•A partir del segle XVIII tant els homes com les dones •utilitzaven el ventall per treure’s la calor.La pell del cos humà estesa fa uns 6 metres quadrats.•El parc mundial de cotxes supera els 860 milions •d’unitats.A grans zones d’Àfrica sols hi ha un metge i una •infermera per cada 100.000 habitants.L’embaràs d’una elefanta dura 600 dies.•L’estruç, que pot pesar 150 quilos, pot arribar a una •velocitat de 70 km/h.Es calcula que el cor humà deixa de ser jove als 35 anys.•Cada persona s’empassa una mitjana de 430 insectes •a l’any accidentalment.Cada espanyol consumeix 26 quilos de taronges •fresques a l’any per terme mitjà.

El refrany

Beure bon vi és d’enteniment, el que no és bo és beure’l dolent.

L’endevinalla

Sempre net i ben pentinat i cap pinta m’ha tocat, i això que no sóc cap gat. (la gata)

La cita

Mitja humanitat es riu de l’altra mitja, però uns tenen gràcia i els altres no.

L’acudit

Dos senyors grans estan passejant vora el mar, l’un diu a l’altre:Saps que és molt bo l’aire del mar per al reuma?Ja ho crec, diu l’altre, jo en tinc des que hi passejo.

Salvador Pelegrí

El Consell de Redacció de la revista L’Argelagai l’equip de professionals que la produeixen

us desitgen una bona Festa Major de Sant Damas,bon nadal i feliç any nou


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 111

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Festa Major de Sant Damas

EXPOSICIÓ DE DIBUIX A BOLÍGRAFEDUARD SAIZ - L’ANTOLOGIA

Inauguració dissabte 6 de desembre a les 18:00hLloc: Capella Santa Anna

Dies: Del 6 al 8 i el 13 i 14 de desembreHorari: Matins de 10h a 13h - Tardes de 16h a 21h

Divendres, 12 de desembrea les 11 de la nit: • Concert al Casal amb el grup emPAlmAOS i sessió del DJ TXEKERE

Dissabte, 13 de desembrea les 5 de la tarda: • Espectacle infantil amb el grup PAStA de mOniAtO

i el seu espectacle Tots som llops

tot seguit: • berenar amb coques casolanes. Organitza l’AMPA

a les 9 de la nit: • Sopar de Festa Major al Casal. Preu per a adults: 13 €. Preu per a infants fins a 12 anys: 6 €. (Cal apuntar-se a Ca la Marga)

Diumenge, 14 de desembrea les 11 del matí: • A la sala de Cultura de l’Ajuntament, l’hora del conte amb en Subi i l’Anna

i els seus contes dibuixats en petit format

a la 1 del migdia: • Missa solemne amb acompanyament de la Cobla FOment del mOntgrí

tot seguit: • Dues sardanes a càrrec de la Cobla FOment del mOntgrí

a les 5 de la tarda: • Audició de sardanes amb la Cobla FOment del mOntgrí

a les 7 de la tarda: • Ball de fi de festa amenitzat pel conjunt PAriS lA nuit

Organitza la comissió de Festes d’Argelaguer

1r Concurs de dibuix infantil i juvenilinfantil i juvenil

L'Argelaga Núm. 22

Documents

Transcript of L'Argelaga Núm. 22