Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil

7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil

1/104

UNIVERS ITAT ROVIRA I VIRG

ILI

Servei ling stic

.

U

V J

:::J

z

I

6

PR XI LINGSTICA

III CRITERIS GRAMATICALS I D ESTIL

TEXTOS DE

NORMALITZACi LINGSTICA 6


2/104

PRAXI LINGSTIC

III

CR

IT

ER

IS GR M TI

C LS

I D STIL


3/104

PRAXI LINGSTICA

III

R I

TERIS

GR M

TI

CALS I D ESTIL

TEXTOS

DE

NORM

LI

TZACI

LI

NGSTI C

6

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRG ILI

ervei lingstic


4/104

Prax i ling stica . III. Criteri s

gra

mati

ca

ls i d estil

T

ex

tos de Norm alitzaci Li ngst i

ca

6

Servei

Lin

g

stic

Universitat Rovira i Virgili

Primera edici

:

gener de 2005

Cap part daques ta publicaci, incloent-h i el disseny de la coberta, no pot ser

rep roduda, emm

aga

tzemada ni transmesa

de

cap man era ni per cap mi

tj

(e

lc tric,

qum i

c,

mec nic, ptic, de gr

avac

i o b de fo tocpia) sense autoritzaci prv ia de la

marca editor ia

l.

del Serve i Lingstic de la Universitat Rovira i Vi rgili

Edici

Ser

ve

i Lin

g

s

ti

c

Uni

ve

rsitat

Rov ir

a i Virg ili

Av. Ca

talun ya, 35

43002 Tarragona

Te

l.

977 558 359

slca tala@urv. n

et

Autor

Jordi G in ebra Serrabou

Muntatge

Dissenyar ts

Impress i

Grfiqu

es

DARC , SL

ISBN:

84-8424-057-6

Dipsit lega l:

T.6 3

-2

005

T UL

PRESEN

TAC i .... .... ........ ..... .. .... ... .. .... ....... ......... ........ ..... ....... .......... .... .... 15

INTRODUCCI .... ........ .

.. ..

... ........

..

..........

..

.............. ... ...

..

.... .... .. .... .......... 17

1 ORINTAClONS GENER LS

Pr

e

lim

inar ..

..

.... ............................................... ... .

.. ..

... ..

..

..

..

......... ...... ...

..

.... 19

La denominaci de les persones .. ................ .. ...................... ..... ............ .....

20

La denominac i de les coses .... .......... .... ... ....................... ........ .... .. .. .......... 21

La denom inaci dels ll ocs ......... .. .... .. .... .. ..... ............. ....... ....... ....... ..... ..... .. 22

2 ORTOGR FI

L apstrof en l es sigl

es

....

..

.......................................................................... 23

L apstrof en l

es

paraul

es

que comencen amb

s

seg

uid a de

co

ns

onant.. .... 24

L apstrof en les paraul

es

que comencen amb.

h

24

L apstrof en els n

omb

r

es

............

..

.... ....... ...........

..

...................................

..

24

L

apstrof davant de cometes, cursi ves i n

eg

reta ........................ .. ........ ....... 25

L aps trof dava nt de tto ls i noms denti tats ................................................ 25

L apstrof dava

nt

de topnim s ..................... ............ ................................... 25

L apstrof davant de lletres a

ll

ad

es

....... ........ .... ................................... ....

..

25

L apstrof davant de paraules comenad es amb semi consona nt ..... ..... .. ..... 25

L apstrof davant dadreces de cor reu electrnic i de llocs web .................

26

Accents i d ir

es

is ........................ ............... ... ... .... ...................................... 26

l

gui

... ............. ....... ... ........... .. .. .. ..... .... ......... .. ... .. ... .......... ...... ...... ..........

27

El guionet ........... .... ............................................ ..... .. .................................

27

El punt vola t ...... .. .. .................. ... .. ........... .... ................... ......... .. ................ . 29

La barra inclinada ... ....... .... ................................... ......... ....... ... .............. .. ..

29

L

ela

ge

minada ...... ....... ..... ........... .............................. ..........

..

.... ........ ........

29

L

es

termin acions

-ci -si

i

-ssi

31

3 GNERE

I NOMBRE

Dubtes en el g nere dels noms ........................... ................. .. .. ........ .... ...... 33

E feme

n

en professions,

c

rrecs i titulacions ........ ... ... ..... ........... .. .... ... ...... 33

Errors freqents relatius al

g

nere .. .... ...... ..... ...... ........ .... ....................... ..... 34

Dife rnci

es

entre el cata l i el castell en l a d

es

inncia del g nere ............ 34

7


5/104

El

s

plur

als dels llatini

smes

adaptats

..

....... ................. ......... ........................ .

34

6 PRONOMS RElATIUS I

ORACIONS RElATIVES

l

s plurals en

-os

35

l

s plurals dels di

es

de

la se

tmana ......

.. ...

.... ..........

..

.............................. ..... 35

Ms sobre els plurals ..........................

..

.......... ...... .... .... .....

.. ..

..... ...... ..........

36

Les

oracions rela

ti

ves i els sign

es

de puntuac i ................ ....

.. ..

................ .

51

El relatiu en fu nc i de subjecte ............ .... .. ......................... ....................... 52

E relatiu en

fu

nc i de comp lement

dir

ecte ........................

..

.

.. ..

................. 53

E relat iu en

fu

nc i de compl ement indirecte

..

............................ ........ ....... 55

4.

ARTICLES

POSSESSIUS DEMOSTRATIUS I DETERMINANTS

E relatiu en funci de compl ement de temps

.

.... ...... .... ............

..

............... 55

Larticl e per

so

nal

..

...... ..... ... ....................................... ................................ .

37

Larticl e en els topnims ................

..

........

..

.... ...... ......

..

.... .... .....

.. ..

........

..

....

37

L article davant de ttols .... .... .... .... ...........

..

........

.. ..

........

..

...........

..

.... ..........

38

L articl e i l s de laps trof ...... .... ........................ ........ ........ .......................

38

L

article d

ava

nt

dun

inf

initiu ................................ ........ .... ........................

..

38

L article en l

es

dates i en altres expr

ess

ions de temps .... .............................

38

L article abstractiu ............. .... ........

..

...................... ......... .......... ...............

..

. 39

Formes dels possess ius .............. .......... .... .......

..

.... .... .......... ....... ...

..

......... ... 40

s dels p

ossess

ius

...

...........

..

....... ...

..

........... .......... ..........................

..

......... 40

E relatiu en

funci

de compl ement de lloc ......

.. .. ..

...

..

....

..

..... ...... .............. 56

E relatiu on 56

E relatiu possessi u o adno

min

al .....................

...

......

..

..................

..

......

..

.

..

57

E relatiu amb altres

fu

nc ions ...... ...............................................................57

l

relatiu popu lar .......... ...

..

..............................

..

.... .....

.. ..

..... ...................... 58

l

relatiu popu lar i el pl eon

as

me prono

min

al ............................................. 59

Un

cas

de fals pleon

as

me amb el pronom relatiu ........ ....

..

....

.. .. .. .. ..

.......... . 59

El relatiu amb antecedent indeterminat o amb antecedent orac ional .......... 59

La trad ucc i de por lo que 60

Formes del demostratiu ........................ ....

..

.................. ...... ....................... . 41

Demostratiu inadeq uat en ll oc de

pronom

fe ble .... ........ .....

..

...... ...

.. .. ..

...... .

41

7

NOMS IADJECTIUS: OBSERVACIONS

GENERALS

Dem

os

tratiu i nadequat en ll oc de possessiu ..........

..

..... ....

.. ..

...

..

....... .... ...... 41

Dem

os

tratiu amb preposici inn

ecessa

ri ...... .... ............

.. ..

....... ......

..

.......... . 42

Dem

os

tratiu inn

ecessa

ri

..

.... .............. ...................

..

...... .... ...................... ... . 42

Demos tratiu des

pr

s del

nom

............................ ............. ........ .................... 42

La

po

sici de ladjectiu

..

.... .... ............................................................

..

...... 61

La

coo

rdinaci d adjectius ............................................. ............................

62

Ad jectiu s

co

mpostos a

mb va

lor d e coord in aci .........................................

63

De

mo

stratiu en ll oc da rtic le

definit

................................................ ........... 43

l

demostratiu a

ll

en

ll oc de larticle definit ............ ..............

..

.... ....... .... . 43

Alt res determinants (I): els quantificado rs lOt i mig 43

Altres dete

rmin

ants

(

):

els quantifi

ca

dors

cap,

ga

ir

e, gens

43

8

NOMS IADJECTIUS:

OBSERVACIONS

SOBRE NOMS IADJEC

TIU

S

CONCRETS

acord

:

65

Altres determinants (III ): els quantifi cadors fora, massa, prou i bastant .. .. .. 44

s inco

rr

ecte de

dems

44

adjunt 65

assignatura . 65

beca 66

5 PRONOMS PERSONALS PRONOMS FEBLES I

ALTRES

PRONOMS

cita/citaci .

66

classe

66

Est

alvi inco rrecte de pronoms febl

es

.... ...... ...... .... ......

..

.............................. 45

compte (anar amb) 66

forts amb preposici inadeq uats en ll oc de pronoms febles ...... ... 45

Us inadequat de pronoms febl

es

propi s de la ll engua co l

l

oquial

.. ..

........

..

. 46

Pl

eon

as

m

es pro

no

min

als . ..... .... ............

.. .. ..

.... .... ..... .... .............................. 46

comun icaci

66

conferncia

67

contacte 67

Pronoms el, la, el

s,

les en com

pt

es del pronom en 47

l

pronom

ell

47

correu electrnic m issatge i adrea)

67

crdits de

lliu re

elecc i 67

Canvi de forma del pronom es 48

curs 68

Errors amb el pronom

ho

48

d acord

es

tar)

68

El pronom

ho

i el pronom

en

com a atributs

.. ..

........ .... ...... .......

..

...... ......... 48

esment 69

Els pronoms ho i hi com a atri buts del ve rb estar 49

ms ter 69

L

es

combinacions

li ho, la hi

i

l hi

49

menci

69

L

es

co mbinac ions

li n

i

nhi

49

nmero/nombre

69

El

pronom

si . 49

ponncia

70

Altr

es

prono

ms: S

inco rrecte de

mateix

49

presentaci .. 70

Altres

pr

onoms: s incorrecte de present .. .... .......... .. .... .... ..... .... ....... ....... .. . 50

tesi doctoral

70

Altr

es

pronoms: ning 50

lOt

tipus .

70

tribunal 70

vacances

70

8

9


6/104

9 VERBS: OBSERVACION S

GENERALS

Fo

rm

es

in

co

rrect

es

de l

'i nf

initiu ......... .................... ....................................

71

Infinitiu incorrecte en algunes subordinades de subj ecte

o de comp lement directe .. .... ........................ ........ ........ .. .. .................... 71

La se

qncia a + I

NF

INITIU amb valor condiciona l ............................ .. .......... 72

L' inf initiu amb valor imp era tiu .............................. .......... .... ....................... 72

L infinitiu d'obligatorietat introdut per la preposici a (infin iti u

en quasi relat ives) .............................................. ... .. .. .. ........................... 72

L infinitiu en oracions relatives i en oracions interrogat ives .. ................ ......

73

La partcula

de

a

mb

l inf initiu de l

es

subordinades de subjecte

o comp lement directe .......... .. ............................ .. .................... .. ........... 74

La seqncia

de

+ INFINIT

IU

amb

va

lor cond iciona l .................

..

................... 74

L infin itiu d'introducci o recap i

tu

laci .................. .. .. .... .. ...... .. .................. 74

Les co nstruccio ns

al

+ INF INTIU i en + INF INTIU amb valor temporal .............. 75

El gerundi de posterioritat .......................... .. .................................. .. .. .... .. .. 75

El gerundi especificatiu i el ge rundi exp licatiu .. .. .. ................. ................... . 76

L'es

tructu ra tot

+

ERUNDI ............................ .... ......... ..............................

..

. 77

L estructura com + GERUNDI .. .. .... ... ..... .. .. ... .. ............. .. .. ............. .................. 77

Formes incor rectes del participi ................................................................. 78

La concordana del partic ipi .. .. ............. ..... ............. .. .. ..... .... .. ............. ....... 78

La perfrasi verbal d'obl igac i ................................................ ............. .. ..... 78

La perfrasi anar a +

INFINITIU

.. .... ..

.. .. ..

........................ ..

..

............................. 79

Les perfras is

anar

+ GERUNDI i estar + GERUNDI ...... .. ........ ............. ................ 80

La perfrasi

deure

+ l

NIT

IU ... ..... .... .... .... .... ............ ...................... .. .. .. ....... 80

La perfrasi ven ir a + I FINITIU ................. ....................

..

.................. ...... .. ..... 81

La

perfras i + GERUNDI ................................................................ .. ............. .. . 81

La perfrasi venir +

P RTICIPi

..................................................... .. .................. 81

s

del perfet per ifrstic ................................................... .........

..

................ 82

~ r ~ : ~ ~ ~ : ~ ~ ~ ~ e ~ ~ r f U : ~ U : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : .. : . :::::.::::::.::-:::::.:::::.:::::::':: : :::::::: H

C;ondicional incorrecte ... .....

..

.................................

..

............... ..... ............. 83

Us in

cor

recte del

prese

nt de s

ubjuntiu

.......... .. ...... .... ....

..

...........

..

..............

83

Usos incorrectes del p lusqua mperfet de subjuntiu ...... .. ...... ... ............. ....... 83

Verbs que es construe ixen amb comp lement directe ............ .. .... .. .............. 84

Verbs que

es

construeixen amb complement indirecte ............. .. .. .... ... ...... . 84

Verbs que es construe ixen amb compl ement d irec te i amb

complement indirecte ..

.. ..

.....

..

....... .....

.. ..

.............................. ................ 84

Verbs conflictius en relaci amb el

complement

directe

i

el

complement indirecte .................. .... ........ .. ...................... .... .......... . 85

Verbs amb pronom ob ligatori .................. .................. .. .. .... .... ..................... 87

Complements regits per dos verbs amb rgim diferent. .... .... ....................... 88

1

0. VERB

S: OBS

ERV

ACIONS SOBRE VER

BS

CONCRETS

abarcar...............

.. ..

... ..

.. ..

... 89

abusar

..

.. ..

..

..

..

...

.. ..

89

acce

dir .. .. .. ..

.. .. .. .. .. .. 89

acoslumar

se ..

..

.. ...

..

.

.. ... 89

adona r

se ... ..

90

amenaar

.. .. 90

anomenar

....

..

...

..

..

.. .. ..

..

90

avisar ..

..

...

.. ..

91

ce

l

ebrar ...

..

..

.... ...

.... ..

..

91

cessar ..

..

..

..

...

.. ..

91

citar ..

..

... ...

..

..

..

.. ...

.. ..

..

..

..

91

contribuir

..

....

..

92

continu

ar/seguir

..

.. ..

..

92

deixar clar .. ..

..

..

..

..

..

92

delegar.......

...

.. ..

93

desvelar/desvelilar

....

..

.. ..

..

93

dimitir.................... .

....

............ .... ...............

.

.. .. ..

.. ..

..

93

dubtar ... .. ...

..

.. ..

.. ..

... ...

..

93

entregar/

lliur

ar

..

..

... ..

...

...

..

94

esmentar .. ...

...

...

...

............ . ... ......................... .... ......... ...

...

..... ... ...... .... .... ..

94

h

ave

r hi..........

..

... .... . ..

.. ..

95

incidir .

.. .. ..

..

..

... ..

95

informar ...

...

.. ..

..

.. ..

.. ...

..

..

..

95

lliur

ar

..

...

..

..

..

.. .. ...

95

necessitar........ ......

.. ..

..

.. ...

..

...

96

nomenar

..

...

..

.... ...

..

96

palesar

...

..

...

..

..

... .. 96

postular ........... ... ...

..

.... ...

..

.. .... ... 96

quedar

cl

ar

...........

..

...

97

raure ..

..

..

...

97

reflectir/reflexar

..

..

..

..

.. ..

..

97

ressaltar

.

...

..

..

.. ...

..

...

.. ..

.. ...

..

97

ser/sser...............

..

..

...

.. .... .. .... 98

ser

esta r

i

h

aver-h

i .

.. ..

..

..

.. ...

.. ..

..

..

98

so

l

ven

lar

.. ..

..

..

...

..

100

telefonar .

.. ..

..

.. ..

..

.. 100

tenir

clar

....

.. ..

..

..

..

..

100

tenir ll

oc

.. ..

.. ..

..

..

..

.. ..

100

lornar .. .. ..

..

..

..

.. ...

..

..

100

tractar-se

de

..

..

.. ...

..

.. ..

101

tran sfo rmar/t

ransfo

rmar-se ..

....

..

.. ..

.. .. ..

..

..

....

101

tutoritzar

..

..

.. ... ..

..

... 101

ubicar

....

..

.. ..

101

variar ..

....

.. ..

..

11 PREPOSICION

S

CO NJUN CIONS IADVERBI S: OBSER

VA

CIONS

GENERALS

101

Ca iguda de preposicions davant de

que

.... ... 103

E canvi de preposic i d

ava

nt

d'infi

nitiu ...... ...... ..........

..

......

..

................... 103

L

es

preposicions que es co nstrueixen segu ides de de

..

.. ..

105

Coordinaci de preposicions ................................................................... 106


7/104

Abs de conjuncions i locucions adversatives

..

....... .

..

..

..

...... .

..

...... .... ..... .. 106

Adverbis

en -ment.

..................................................... ..

.. ...

....

...

..... ..

...

.. 107

Doble negaci ........ ....... .. ...... ... .. ............ ........ ..... .. ......... ... .. .... .. .... ........ .. 107

12. O BSERVACIO

NS

SO BRE

PRE

POSICIONS CO NJUNCIO

NS

I ADVERBIS CONCRETS

La preposici a en el complement directe ...... .. .... .......................... .... .. .. .. 109

Dubt

es

entre la preposici

a

i l a preposici de amb nom

s

adject ius

i adverbis

..

....

..

.... ...... ..

..

...... .... .. ......

.. ..

..

..

.. .. ....

.. .. .. ..

.. .... .. .... .... ....

..

......

11

0

L

es

prep

os

ic ions

a

i en en els complements de ll oc ............ .. .....

.. ..

..

.. ..

.... 110

a base de .. .... .... .. .... .. .... ..

.. .. .... .. .... .. .. ... 112

a

ca

u

sa

de...

.. ..

.

..

..

.

..

..

..

....

..

............. . ...............

11

2

a disposici de

.... .. .. .... .. ..... .......... ....... .. ... .. ...... 112

a fi de

/

a fi que ........... .. ............ .... ....................

.. .. ......... ..

.. ..

............. .. .... 112

a fi i efecte. ........... ......

...............................

11

2

a

l

igual que..

.. ......... ........ .. ......... .... .... ....

..

....... .. ...... ..

......... 11 3

a

part .........

..

.. ....

..

......................... 113

adems .....

..

.. ....

.............. .............................. 113

aix doncs

....

..

..... .. ...............

..

.. .. .. .... 11 3

cap

i

cap a

en comp lements de lloc ....

..

.. .

.. ..

...... ..

.. ..

.... .....................

..

..

..

.

11

4

cara

a .... .... .... .. .... .. .. ............

.. .. ....

.... ...................... .. .. .... .... ...... 114

Di ferncia entre cas

i

cas

ib ga ireb qu

as

i

i

qu

as

ib

............... .. .... .. .. ..

...

11S

s

innecessa ri de com ........................................................................... 115

com a amb va lor ap roximat iu .. .. .. .. .. .... ... .. .. ... ....... .. .. .. ....... .. .. ................ .. 115

com i com a

. ... .. ............. .. .... .

..

..

..

.. .. ...

..

........... 11

5

La

seqLi

ncia com

per

ex

mple

........................... .....

..

........

.. .. .. .. .. .. .. ..

.....

116

La locuci com

que que

....

..

.

..

..................................

.. ..

..

. 116

La preposici de quan indiqu

em

el lloc de trebal l universita ri ...... ......... .. . 117

La preposici

de

qual introdueix orac ions di nfin itiu que

fa

n

de subjecte o complement direc te .... .. ...... .. .. .. .... ...... .... .................. .. ..

11

7

La preposic i des

de

com a ex press i de lage nt ......... .. ..... ...... ...... .......... 117

s incor rec te de

degut a ...................................... ..... .... ....... .. ........... ....

...

8

despr

s

que.

.. ..............

..

.......

..

...........

...

................... .. .....

....

......... 11 8

La conjunci

doncs

..................................

..

.. ..... ..

..

.......... 118

endems ......................... ......................... .. .... ..

..

.. ..

..

... ............ 11 8

enfront

de ......... .... .... .. .......... ... .. ..... ..... 118

extremadament

i

extremament.. .

.... .. . .

...

..

.. ..

.. .................. ..... .. ..... 119

fins

i

fins a

en comp lemen

ts

de lloc ..

..

... ....... .............................. .... .... ..... 119

Al

tres usos

de fins i fins a . ..

..

.. ..

.

..

.. ... .. .. 120

fins i fins

i tot

..

. ................. ..... ............

...

1

20

grc

i

es

a

........... ...... .... .....

..

.. .. .......

..

.......

..

.. .... .......

.. 121

La conj unci

i/o

................ .............. .................. .. .. .. .. 121

La

pa

rau

la i

gua

l

amb

va

lor adverbial .......... ..... .... .. ....... .. ........

..

........... ..

..

. 121

ja que ..

.. ............

..

....

..... ...... ......... .......

..

. ..... 121

junt amb

..

.. ............. .. ..

..

... .. ........ .. ...............

..

.............. 122

ma

l

grat i ma

lgr

at

que...

......... . .... .. ........ ...... ..... .. ....... 122

mentre

i

mentrestant

..

.. 122

12

mil/or dit / ms ben dit ............ .

.......... ..... . . .. ....... ..... 122

La preposici per davant la conj unc i que .... .... .. .. .. ..

..

........... .. ................ 122

Les preposicions

per

i

per a

.... .. .. .. .. .. .. .. .................. .. .... .. .... .. ...

..

........... 123

La preposici

per

com a introductora de l complement agent ....

..

.. .... ....... 124

~ e r

part de

.. .. . .......... .. ...... .. .......... .. .. .. ...

.. ...

124

Us

i abs de per tal de / per tal que . ........ ..... .... .......... .... ....................... 126

perqu / per qu / per a qu.. .. .. .. ..

..

........ .

..

.. ... ..

..

....................... 127

So

bre la conjunci

que

...... .. ........ ...... .... .. .......... .. ..............

..

...... .. .... .. ..... 127

Om

iss i de la conjunci

que

.... .. .......... .. ..

...

.... ............. .. ..... .. ........... .... 128

r ~ s ms que .. .... .... .... ..

........... .

..

.. . .. ........ 128

l s incorr

ec

te de

segons el meu parer

................

..

...... ..

...

128

Us I

de

ladve rbi

segu idamen t

.......... .. .... ...... ........... .. .

..

..... 128

La ocuci

sempre i quan

.........

.. ..

....

1

29

sens dubte

/

sense dubte

...... ..

..

...... ..

..... .:::

: 129

sin

/ si

no

.......... .. ........ ..

...

::::::::::::::::::: :::::::: :::::::: ::::

:::

:: ........ .... .... . 129

E s adverbis sols, so lament so lsament .. .......... .. ..... ..

.. ...... .. ..........

.. ....... 129

sav i/l

. ..... . .......... .... . .... ....... ......

, o..... 130

tot i que

.. .... .

..

....

..

...... ..

..

... ....

..

..... ................ .

::

:: :::::::::::::::::::: ::::::

::::::::

:

:::

130

13. L EX

PRES

Si DEl

TEMPS

La prepos ici en les dat

es

.. ....

..

.......... ..

.. ..

..

..

.. .. .... ... .. ....

..

... .. .. ..

..

... .......... . 131

Majsc ules i minLlsc ul

es .. .. ..

.... ..

..

....... ..

...

.. .... .. ....... .. .....

.. ..

.

.. ..

...

..

.... .. .. .

13

1

amb els dies la

se

tmana ..

..

..

.. .. ..

..............

.. .. .. .. ..

.. .. ......

..

... ... :: : 13 1

Larticle I l

es

com

es

amo els di

es

de la setmana i els dies del m

es

..

..

......

..

1

32

observac ions sobre els dies de la setmana i els dies del mes .. .... .. ... 133

Lar

ti

cle en lexpr

ess

i de la ny ......

..

............

..

..

....

..

............

..

.. ..

....

..

.. ..

..

..

... 134

~ ~ ~ ~ [ ' :

1

i

~ s ~ ~ s d : :::::: :: :: ::::: : :::::: ::

::

:

::

::::: :::::::::::::::::

::

:::

~ e x p r e s s de la freq ncia i l a period ic itat .. .... .. ..... .. ..... .... ...... ...

.. ..

.. ...... 139

Lexpressio del lmi t de temps per fer una cosa ..........

..

.......... ...... ..

.. ..

.. ..... 140

L

a

preposici

fins

i

fi

ns

a en

l

es

indicacions de temps

..

.. ........ .... .

..

.. ..

..

.. ... 140

Lexpress lo a parllr de ...... ..

.. ........ .. .................. .. .. .. ........

..

............ ... .... .... 142

Els

adject ius

proppassat passat propvinent vinent ......

..

................

.. .. ..

....

4

Altres preposicions i l ocucions que s use n en les express ions te mporals .. 143

temporals que no s n circumstancia ls .. .. .. .. .. .. .. .. ............... 14 4

Lex press lo del te mps i l a puntuac i ..

.. .. ..

..

..

.... .... .... .... ....

..

......

..

...... .... ..... 144

13


8/104

14 PUNTUACI I ORDRE DELS ELEMENTS DE L ORACI

Els matisado rs

..

.......... ..........

..

......... ................. ......... ..................

..

........... 1

47

A ltres elements en posici ini cial (I) .. .... ........ .. .............................. .. ......... 148

A ltr

es

elemen

ts

en posici inicial (

):

te

ma

ti

tzac ions a lesque rra

..

....

..

.....

150

E ements en posic i f inal

d o

raci

(I):

els circu mstancia ls ....

.. .. .. .. ..

.........

..

151

E ements en posic i f ina l d o raci (1

1 :

la co njunci

j que

152

Elements en pos ic i f inal d

o

raci

(III

: els compl ements

no c ircum stancials .. .. ................ .. .. .............. ...... ............ ......................152

E ements en pos ic i fin al (I

V

:

te

mat

it

zac ions a la dreta

..

.... .... ......

..

....

..

... 153

Aposicions, incisos i comp lements exp li ca tiu s d ins de lorac i ..........

..

..

..

154

A ltr

es

d

es

plaamen

ts

relac ion

ats

amb l

LI

S de la

co

ma ......

..

...... .... ...........

154

s in

co

rrecte de la

coma

desprs de la con j unci que 155

La conj un

ci per

i la pu ntuaci .... .. ............ .. ...... ...... .......... ...... .. .... ....... 155

La coma ent re el su bjecte i el predicat ........ ...... ........ ..... .... ...... ... ....

..

....... 156

La coma en la coo rd inac i doracions ................... ........... ......... .... .. .. ....... 157

E

punt

i

co

ma ......... ...

..

...........

..

....

..

.........................

.. ..

....

.. .. ..

...... .... .... .... 1

57

Es dos pun

ts

..................... ....... ... .... .... .... ............ ..... ...

..

.

..

........... .... ... ... ... 1

58

Dos pun ts inn ecessaris .... .. .... .. .. ... .... .. ..... .. ..... .. ... .... .. .. ... .. ................. .. .. ... 158

15

ALTRES

La co n

co

rdana dels noms co l ectiu s i quanti ta tiu s ....... .... ..... ........ .... .... . 1

59

La co nco rdana amb els verbs ser i semblar 160

La co nco rdana en l a co nstrucc i

un

de ls que i e

qui

parables ........ .....

.. ..

. 160

Conco

rdan

a

de ls elements

coo

rd inats que fo rmen un

co

njunt .... ....

..

..

... 1

60

Concordana de ls elemeq s en posici disju nt iva

..

.... ..........

..

.................. 160

Concordana amb el ver l J

c ldre

en oracions de relati u .... ..... ....... .. ......... 160

Concordana dels tto ls

.

....

..

.... ....

.. .. .. .. .. .. .. ..

.

..

..... ...... ............ .... ...

..

......... 1

61

Criteri s generals sob re lxic .... .... ...... .... ... .... ... ................ .......................... 161

Est

rangerism

es

adaptats .................. ................. ............

..

.

..

.

..

.......

..

.......... .. 162

Ll

ocs we b i adreces electr

niqu

es ......

..

.....

..

.... .

..

.. ......... .................

..

.....

..

. 162

E text dels mi ssa tges electrnics ........ .... .... .. .... .. ... ............................. .. .... 163

E s

nm

eros de telfon ..................

..

..................

..

......

.. .. ..

......... ......

..

......

.. 16

4

E queixa l o sagnat dels textos ............ .. ....... .. ....... .... ..... .. .. ... .. ....... .. .... ..... 164

Ob

r

es

de co nsul ta i a

ltr

es recur

sos

....... ......

..

....

..

.

..

... .

..

....

..

....

..

...... ..... ...... 164

ANN EX SOBRE CON VE NCIONS GR FIQ UES

Observac i pre li m inar ....

.. .. ..

...... ... ....

..

.

..

...

..

..... ......... .... ....... ............

..

..... 169

s i abs de les sigles

..

........................................

..

.....

..

............. .... ...... ....

169

Esc ri ptu ra i ab reviatura del

mo

t euro 169

Textos, programes i recursos electrnics .... ... ..... .. ..... ....... .. .......... .. ........... 170

BIBLI OG RAF IA .. ... ....

..

....... ... .... .. ... ..... .. ... ..... ........ .. .. .. ............... .............

173

ND

EX ANA LTIC .... ... ... .... ........... ........... .......... .. ... ... .... ..........................

179

resentaci

La

qualitat

s

un de ls rep tes m

s

importants que t pl antejats la Uni ve

r

sitat Rov ira i Virgili . Tot j ust aques t obj

ec

tiu s el que motiva la present

publi caci, que a travs de diferents vo lums co ntribuir

,

sens dubt

e,

a

mill or

ar

l

es

comuni cacions inte

rn

es

i exte

rn

es

de la Uni

ve

rsitat i a donar

coherncia als textos de la institu ci

.

s

important que els documen

ts

que rebi qualsevo l per

so

na vinculada

amb la Uni ve rsitat siguin clars prec isos. Clarspe rqu

,

com a admini

st

rac i,

hem de generar missatges entenedors, que fac ili tin la compl ex itat de mol

ts

dels processos de la instituci

;

pr

ec

isos perqu, com a tra

ns

missors de

coneixements, hem de se r rigo ro sos en el ll enguatge per acomplir efica-

ment el props it cientfic de descriure la rea

lit

at.

A ms de millorar la imat

ge

corporativa, els success ius volumsde PRAX I

LINGSTICA opten

pe

r un model de llengua mode

rn

i democratit

za

dor, des

de la llengua prp ia de la instituci i del

pa

s.

Espero que

aq

ues ta obra ajudi el

pe

rsonal acadmic i el personal

dadmini str

ac

i i

se

rveis de la Un iversitat

Rov

ira i Vir

gi

li a r

eso

ldre alguns

dels dubtes que es plan

tege

n sovint a l hora d escriure un document,

encoratjo toth om a

fe

r-ne

s.

LLUs AROLA I FERRER

Rector


9/104

ntroducci

Aquest s el tercer volum de PRAXI N ST CA pensat per establir els

criteris gramat ica ls i d'estil dels textos de la Universitat Rovira i Virgi li .

Est

destinat tant al professorat com al personal d'a

dmin

istraci i serveis

s

un

vo lum comp lementari dels anter iors, amb el qual fo rm a una unitat que t

com a obj ec tiu configurar un model de llengua modern i fun

cio

nalment

apte que contribuexi a refora r el prestigi de la U RV i a don a

r-n

e una

im at

ge

extern a coherent.

Per faci li tar la consul ta del ll ibre els pargrafs o conjunts orgni cs de

pargrafs apareixe n amb numeraci seg uid a des del comena ment fins al

fin al

(ex

cl s l'apndi

x).

Quan ha sembl

at

con

ve

nient, en els exempl es

s'ha marcat amb n

eg

r

eta

els mot o els mots que in teress ava destacar, i de

vegades s ha recorregut, a ms, a les versal

etes

per delim itar certes unitats

que ca li a des tacar. Com passava en els volum s anteriors, les parau l

es

o

seqnc ies inadequades es marquen amb un aste ri

sc.

A ms de la tau la inic ial, que permet localitzar el probl ema gramatical,

ortogrfic o

est il

st ic que co n

v

reso ldre, el text cont un graM nombre de

remi ss ions in ternes, i un ndex f inal de conceptes i paraules. Alguns temes

no han estat tractats perqu ja n'apareix p rou informac i als vol ums

anter iors de

PRAXI

espec ialment a PRAX

I

sobre documents ad mini stratiu

s,

que ofereix un glossari d'e

rr

ades i dubtes fr

eq

ents en llenguatge

admi-

nistratiu univers ita

ri

que de fet t tamb util itat per a la llengua est ndard

ge

neral.

Naturalment, un llibre d

es

ti l no s una obra pensada per sub

st

ituir un

curs de llengua, i per aquest motiu no s

hi

ha incl s l'exposic i siste mti

ca

de les regles gramatica ls i ortogrfiques bsiques de la llengua cata lana,

que es poden consultar en l

es

obr

es

adients (vegeu l'apa rtat Obres de

co nsulta i altres recursos ).

Fin alment, co m passava amb els altr

es

vo lum s, ca l que en rel

ac

i amb

aq u

es

t tamb expressem l'agrament a les persones que ens han donat

suport atenent les nostres consul tes, donant-nos orient

ac

ions o a

jud

ant

nos d'una manera o altra: Josep M Pujo l i Marta Xirinachs.

17


10/104

1 Orientacions generals

PRELIMIN R

1 Els tex tos que produeix la Uni vers itat Ro v ira i Virgi li han de

ser

c lars

i entenedors i han d'estar redactats sense comp licac ion s innecessries.

A lh

or

a,

com

escau a una instituci acadmica s

up

erior, han de

seg

uir un

model de ll engua co rrecta, de formal itat elevada, i no poden caure, per

tant, en colloquia li smes ni vulgar ismes .

2 El model de ll engua que seg uim

s

el ca tal normatiu, establert per

l

es

pr incipa ls obres de refernc ia de la llengua est ndard i , parti cularment,

per l a Secc i Filo lgica de l' In st itut d'Estudis Catalans.

3

Les

prescripc ions d'aqu es t volum de la

PRAXI

LI

NGST

ICA tenen co m a

fina li tat regular alguns usos que les obres de refernc ia genera l no deter-

minen prou

o

en rel

ac

i amb els qua ls preveuen m

s

d'una possibi

litat-,

amb l'ob j ectiu d'adequar la l lengua est ndard a l

es

necessit

ats

co mun ica

t ives especfiques de la nostra Un ive

rs

itat i de

dot

ar la instituc i d ' una

imatge li ngsti

ca

homo

g

nia.

(A PRAXI LING

S

TICA 11 p.

13-21., trobareu els

cr

iteris ge nerals de redacc i dels documents administratius de la

URV)

4 A ms, en aquesta obra hi ha moltes

o n s

que no fan refernci a

exclus i

va al

model de ll eng

ua

de la URV, sin que poden se r ti ls per a

qua lsevo l text esc ri t en catal es tndard. Aix respon a la vo luntat d' ajudar

els memb res de la comun itat un iversitria a redactar cor rectament, i s

fru it de l'estud i dels errors que amb ms freqncia apareixen en la

documentac i de treba ll de la URV

5 La consu lta d'aquesta PRAXI no implica, de tota maner

a,

que no puguem

recrrer de vega des a les ob res ge nerals per a

as

pectes bs ics d 'o rtografia

i gramtica (vegeu elspunts 612-622 ). En qualsevol cas, si

es

detecta algun

desa

ju

stament entre el que preveuen altres obres i el que s es tableix en

aquest vo lum , pr

eva

ldr

se

mpr e el que

s es

tabl eix en aquest

volum.

6

Aqu

es t vo lum s c

omp

lementari dels altr

es

vo lum sde

la PRAXI Li

NGs

TICA editats per la URV En concret, s es pecialment important tenir en

compte, pel que fa a qest ions relacion ades amb criteris gramaticals i d'est i ,

l'apartat G lossari d'e rrades i dubtes freqents en ll enguatge administratiu

un iversitari

PRAXI

LINGSTICA 11 p. 85-133), que inclou comentar isde va li desa

general per a la llengua es tndard que normalment no

es

tornen a repetir

aqu

(s

i no s que co nv per donar informaci sup leme

nt

r ia) .

19


11/104

lA DENOMINACI E lES PERSONES

7 En els textos de la URV fem normalment refernc ia als membres de

la comun itat universitria per mitj de l nom i del primer cognom, tret que

sigui necessa ri

us

ar tamb

el

segon cognom per distingir persones que

es

diuen de la mateixa manera.

Si algun dels membr

es

de la com unitat universitria fa saber que

prefereix que s utilitzin sistemticament els seus dos cognoms , es respecta

aqu

esta

preferncia.

8 La referncia als professors i investigadors doctors es fa precedida de

labreviatura del tractament:

Desp rs de les inte rvencio ns de l Dr Pere Navarro i d e la Dra. Montserrat Palau, es

passa a l punt segent de l

o

rdre de l dia .

La referncia a professors no doctors

es fa

precedida de l abreviatura

Sr./Sra.:

La Sra. Anna Montse rrat manifesta e l seu desacord amb la proposta.

La refernc ia a altres inv estigadors no doctors, becaris de recerca

predoctora ls, membres de l

PAS

i estudiants

es

fa preced ida

de

les

abreviatures Sr./Sra.:

Si teniu cap dubte, us podeu adrear a la Sra. Pilar Garcia .

9 Quan alg apa reix en un text per ra del c rrec que ocupa (per

exemple, a les actes de reunions),

se

l designa per mitj del crrec:

l director del Departamen t a1rofita la intervenc i de la Sra. Anna Santo per recordar

que e l te rmini s acaba a final de maig.

De tota manera,

s

convenient que, la primera vegada, hi aparegui t am b

el nom :

la

dega na de la Facultat , Dra. Joana Zaragoza, ob re la sessi .

Com us ha fet saber e l vostre represen tant a la Comissi de Doctorat, Dr. Miquel ngel

Pradilla, e ncara no s ha redactat les borrany

de

la

convocat

ri a.

Si es tracta de com iss ions, juntes o consel ls i tots els membres en formen

part per ra d un

c

rrec, llavors noms designem pel crrec les persones

que tenen un c rrec rellevant en la corresponent comissi, junta o consell

(norm

al

ment el d irector, el deg, el president,

el

rector, el vice

re

ctor, el

gerent o el sec retari de la com iss i, junta o consell). Aix, en l ac ta duna

reuni de la Comissi de Polti

ca

Lingstica, en la qual hi ha rep r

ese

ntants

de cada un dels centr

es,

no cal indica r i no hi ha cap ra que ho ex i

geix el ce ntre que rep resenta cada un dels membres:

20

, Desprs de la inte rvenc i del Dr. Josep M. Escol, r

ep

rese nta nt de la Facultat de

ll

e tres,

e l president aixeca la sessi .

Desprs de

la

intervenc i del Dr. Josep M. Escol, e l president a ixeca la sessi.

lA DENOMINACi E lES COSES

lO Ca l estar especialment atent a utili tzar les denom in ac ions adequades

de l

es

coses. Fer-ho d una altra manera produeix

en

el lector una

sens

ac i

notable de poti neria.

Organitza

el

co ngrs e l Departament de Filologia Catalana / l

Departament de

Catal .

l

director / El

cap

de l Departament d Eng

in

yeria

Qumica

us convida a l

acte

.

particularment important usar les des ignac ions correctes quan ens

referim a centres, departaments, unitats orgniques de la un ivers itat, crrecs,

assignatures, cursos, msters, cu rsos de postgrau, cicl es, conferncies,

congr

essos,

j ornades i altres entit

ats

i activitats forma ls.

Si

conv, perdrem

el temps necessa ri per assabe ntar-nos de la denomin

ac

i adequada.

Quan ens referim a la Un iversitat Rovira i Virgil

i,

podem fer

se

rvir la

des ignac i incompleta

la

Universitat , la

des

ignac i incomp leta precedi

da del possessiu la nostra Universitat o la sigla la URV). Tot i aix, s

convenient que, almenys una vegada, al comen

a

ment de lescrit,

utilit

zem

el nom comp let. Aix s especia lment important en els textos que van

adreats a fora de la comunit at universitria.

Us

esc rivim per co municar-vos que

la

Universitat Ro

vi

ra i Virgili ha part ic ipat en e ls

darrers anys en la Setmana de la Cincia. Com sabeu, la URV t la

preocupaci

d es trnyer cada vegada ms e ls lligams

amb

e l se u entorn immediat.

12 No usem el nom dels

ce

ntres, departaments i altres

un

i

tats

orgniques

de la Un ivers itat per referir-nos a l

es

reunio

ns

d aquestes unitats:

, Acta de la Junta de Facultat.

Acta de

la

reuni

de

la Junta de F

ac

ultat.

, Acta del Consell de Departament.

Acta de la reuni del Consell

de

Depar t

ament.

En

aqu

ests

casos podem fer

se

rv ir tant la paraula reuni co m la parau la

sessi.

13

Per par lar gen ri ca ment, uti I tzem expressions com la segent:

l es

junt

es de

ce

ntre tenen potestat

pe

r decidir sobre aquesta mat ri a.

Per

si

designem una unitat concreta, no esc ri vim dues vegades la

mateixa paraula (com a designador genric i com a designador concret):

, La Junta de Facultat de la Facultat de Cincies Jurdiques e nca ra no ha votat.

La Junta de

la

Facultat

de

Cincies Jurdiques

enca

ra

no

ha votat.

, La Junta de Centre de l Esco la Tcnica Superior d Enginyeria Qumica es reuneix dem.

La Junt a

de

l Esco la Tc

ni ca

Superior d Eng inyeria Q umi

ca

es reune ix

dem

.

, El Conse ll de Departame nt del Departament de Med icina i Ci rurgia opina que s.

El Consell del Departame nt de Medicina i Cirurgia

opina

que s

21


12/104

LA

DENOMINACi

DELS

LLOCS

14 Fem

servir la forma cata la

na

dels topn ims quan e

ns

referim a llocs

de dins dels pasos de llengua cata lana.

En

elsaltr

es

casos

util it

ze

m, si n'

hi

ha, la traducci cata lana estab lerta per l's i la tradici (vegeu altr

es

detal ls

a

PRAXI

LINGSTICA

l p.

71-72).

15

No

escrivim

Hispanoamrica ni Iberoamrica

sin

Amrica

Ll

atina.

Tam poc no

esc

rivim Sud-amri

ca

ni Centramrica sin Amrica del Sud i

Amrica Centra

l No utilit

ze m Amrica del Sud si el que volem d

es

ignar

s

lAmr ica Llati na (Mx i

c,

per exempl

e,

pertany a lAmri

ca

Llatina per

no a l

A

mrica del

Sud).

16 Si

no sabem si un topnim t traducci ca talana estab lerta per l 's

i,

en genera l,

si

tenim dubtes sobre la manera d'escriure correctament un

topnim (sobretot en casos de dubte sobre toponm ia intern acional),

seg

uirem el que estab leix l'''ndex toponmic de lAtles universal

(Ba

rc

e-

lon

a,

Enciclopdia Cata lana / Institut Cartogrfic de Cata lunya, 1999) .

Aquesta informaci normalment apa reix tamb a la

Cran Enciclopdia

Cata l

ana

i al

Cran Larousse Cata

l

.

Tamb podem consultar en lnia a

consul ta

s

fc i i cmod

el web del Servei d'Assessorament Lingstic

i

Tr

aducci de la GeneralitatValenciana (www.cult.gva.es/sa ltl). que dna

la informaci divid ida en apartats dedicats als municipis de la Comun itat

Va lenciana, a Espanya (c iutats espa nyol

es

i regions i provnc ies) i al mn

(ciuta

ts,

regions, pasos i accidents geogrfics). I tamb podem consultar

l'apartat sobre noms de lloc del web de la Secretaria de Po ltica Lingsti

ca de la Genera li tat de Catalunya (http://cultura.

ge

ncat.netl llengcatlsial/

menu as.asp). Els noms oficials dels munic ipis catalans els trobem, a ms,

a la

Base

toponmi

ca

de Cata lunya de l'

In st

itut Cartogrfic de Cata lun

ya

(www.icc.es/toponimia/toponimia.htm

l) i al

Nomencltor icial de

toponmia major de Cata lun ya ed

itat per la Generalitat de Cata lunya amb

la part icipaci de l'Institut d

Estu

dis Cata l

ans.

17

Podem fer servir els topnims Pasos

Cata

lans

Pas Valenci

,

Franja

de Ponent i Cata lun

ya

Nord encara que no siguin of icials, ja que sn

topnims que tenen tradici

en

catal.

18

Etopn im cata l per a

la

capi

ta

l de

Ma

llorca

s Pa

lm

a

i no

pas

Palma de Mallorca.

19

Per

referir-nos a l'estat po liticojurdic dins del qual hi ha Cata lunya,

podem usar Espanya i

Estat

espanyol, tot i que norma lment uti li tzem aq uest

darrer des ignador.

20 Ladjectiu

naciona l

el r

ese rv

em, sempre que sigui possible

(s

a dir,

si el text no queda clarament forat

),

amb el sentit 'de Catalunya' o 'dels

Pasos

Cata lans'.

Per

referir-nos a

Espanya

u

se

m

estata l

o

espanyol.

22

2. rtografia

L APSTROF EN LES SIGLES

21

Utilit

ze

m l'apstrof si la sigla comena amb l

es

vocals

a e,

o i quan

comena a

mb

una de l

es

con

so

nants

seg

ent

s: f h, l,

m,

n,

l ,

s i

x.

Va

pr

ese

ntar un a co municaci al X

II

Colloqui Inte

rn

ac ional de

Ll

engua i

Li

tera

t

ura

Cata l

anes,

orga nit

za

t per l'AI

LLC.

L ETSEQ

pa rticip

ar

en el nou p rojecte.

LOTRI era l

Of

icina de

Tran

sferncia de Resultats d' Inv

es ti

gac i

.

Hi ha un a emi

sso

ra d'FM que programa

espa

is de tema un i

ve

rsita

ri

.

Eprotoco l de transmi

ss

i d' hipe

rt

ex t

s

l' HTTP.

Ca

ldria reformar l'LRU.

L'MH equiva l

a

la mx ima puntuac i.

L'NP significa 'no pr

ese

ntat'

L

ndex d'R+D

s,

cada v

ega

da m

s,

l'exponent del progr

s.

Aques t es tiu l'

SL

orga nitza cursos d' introducci al ru

s.

L XRT s el signe amb qu distingim el nos tre gru p de recerca.

22

Per

si la sigla comen

a

amb con

so

nant i

es

pronuncia com

si

f

os

una paraula normal, no s'apostrofa.

el FOU la LOGSE el MEC

la

NOA

e

lTEU

la RAM

23

Si

comena amb

h

s'apostrofa sempre:

el SEGEU

Lanlisi determina si hi ha anticossos de l'hepa tit is B i C i de l'HIV.

24

L

article

el

i la preposici

de

s'apostrofen

se

mpre si la sigla comen

a

a

mb

l

es

vocals

i

o

u:

L IEC

ha signat un con

ve

ni amb la

URV.

Ecicle d'orientaci pedaggica l

o

rganitza l' ICE .

Han dit que s

un

problema d'UGT.

25 L artic le l

a si

la sigla comena amb l

es

vocals i o

u

s'apostrofa

quan la sigla

es

pronuncia en un a so la sll aba o co m si la pr imera voca l

po r

ts

accent:

lUCA l'

URSS

l

UV

I

En els al

tres casos

(i quan la vocal

fa

de semicon

so

nant) l'a rticle

la

no

s'apostrofa:

23


13/104

UAB

UAr

lo

11f1

la UAB

la UAC la UB

la

UdG

la UE la UEFA

la UGT

la UIB

la UNES

CO

la UOC

la UP C

la UP F

la URV

26

s

important saber que el fet que

en

un text hi hag i una sigla no

impedeix, si el text ha de ser lleg it en veu alt

a,

desenvolupar la sigl

a:

si hi

ha escrit l

S

L , per exemple, es pot dir

e

l Se rvei Lingstic en comptes

de l'essa ela.

l

APSTROF

EN LES

PARA

ULE

S QUE COMENCEN

AMB S

SEGUIDA

DECONS

ON

A

NT

27 Ut ili tzem l'apst rof davant les pa raules que comencen amb s segui-

da de consona nt:

La

cora l de la URV far un concert a l'Sca la de M il

.

s un problema d statu quo.

La t

es

i ana litza l

es

teo

ri

es d'Sber t.

l,

per descomptat, l'usem amb les paraul es que ja han estat cata lan itzades:

esport, estand, estatus espot, estrs, estoc, espnsor, etc.

LAPSTROF

EN

S PA

RAULE

S QUE COMENCEN

AMB H

28 No fem servir rof amb les parau les que comencen amb h

asp irada:

el hlding

la lingst ica de Hjelmslev

Per si l a h no

s

asp irada, segu im l

es

normes ortogrfiqu

es

ge nerals:

lH imlaia

l' hoquei

un partit d' handbol

l' hertz

l' haraki

ri

l

APST

ROF

EN

S N

OMBRES

29 Usem l'apstrof davant de les xifres

si,

quan les lleg im, comencen

amb voca l:

24

La

secretaria

est

oberta d'1 a 3.

La

reuni es far 1

11

de febrer.

La

quantitat d'1.000.000 eur

os s

excess i

va.

L XI Congr

s

d'Economistes

Ca

talans tindr lloc

URV.

l APSTROF

DAVANT DE

COMETES, CURSI V

ES

I NEGRETA

30 Apostrofem segui nt les normes ortogrfiques genera ls davant de

parau les que van

en

curs iva , neg reta o entre cometes:

Per a

e s l ~

qesti

ca

ldr ad r

ea r-se

al Departamentd' In

fe

rmer ia, no p

as

al de Cinci

es

Mdiques Bsiques.

Egrup de recerca ha bate jat el nou ordinador amb el nom d

siri

s

Ed

eg

la proposta

d

involuci imprpia del

seg

le

XXI

l

APSTROF DAVANT DETTOLS I NOMS D ENTITATS

31 No fem la contracci de l'article i la preposici davant de tto ls de

llibres, diaris, revistes o altres publicac ions,

si

n que fem servir, si escau,

l'apstrof:

La

informac i d EI Punt ha estat rigoro

sa

.

Les o b s e r v ~ c i o n s del doctorand a El futur de la cincia , el darrer lli bre publ cat sobre

qli

es ti , sn assenyades .

32 Tamb fem servir l'apstrof davant de noms propis dentitats:

La URV

s

un antic cli ent d ' I Corte Ingl

s

.

Per

a la inaugur

ac

i de curs contractarem un espectacle d'Els Comediants.

l APSTROF

DAVANT

DETOPNIMS

33

No

ut i litzem l'apstrof davant de topnims que s'escriuen amb art i-

cle , si n que

seg

ui m en aquest cas l

es

normes ortogrfiques generals:

La

p r o f e s s o r ~ ~ r r i b a v a del Vendrell / *d'EI Ve nd re ll .

Per si el topn im no s cata l ni est cata l

an

itzat, fem servir l'apstrof:

La

professora arribava d

E

I Reti ro .

l APSTROF

DAV

A

NT DE LLETRES ALLADES

34 No apostrofem davant de les ll etres all ades:

La

a i la h sn lle

tres

que ja hem u

sat

en la nos

tr

a classificaci.

l

APSTROF

DAVANT

DE

PA

RAULES

COMEN

ADES

AMB

SEMICONSONANT

35 No apostrofem davant de parau les que comencen amb

i

o

u

sem i-

consonant:

el i ode

el ioga

la confernc ia de lalta

25


14/104

l APSTROF DAVANT D

ADRECES DE

CORREU

ELECTRNIC

I DE llOCS

WEB

36 Uti lit ze m lapstrof davant de les ad reces de correu elect rni c

de

ls

llocs web segu int les reg les ortogrfiques ge nera ls:

L no s la

meva

adrea el ect rnica: et deus haver equivoca t.

(per a la manera descriure adreces de correu elect rni c i de webs,

consulteu els punts 600-605.)

ACCENTS

I

DIRESIS

37 No deixem mai d escriure els acce

nts

i les diresis, enca ra que les

paraules vagin en maj sc ules o versaletes. Cal

esc

riure ls tamb

en

e

ls

ttols

d arxius i documents inform

t

i

cs

i en els missatges de correu electrnic.

38 Quan

apa

reix entre dues xifr

es,

la co njunci o no porta accent:

L ordinador costar uns 1.200 o 1.

500

euros.

39 Ca l estar ate nt al fet que hi ha parau les que porten accent en la

forma femenina per no en la m

asc

ulina, i que nhi

ha

que en porten en el

plural per no en el singu lar:

examen

fen

om

en

ob

l igatori

universitari

*exmen

fe

nmen

ob

i gatri

universitri

exmens

fenm e

ns

ob

ligatria

uni versitria

40 Tamb cal vigi lar la variaci en rel ac i amb laccent i la diresi:

ve

pas

Llus

vens

pasos

Llusos

41 Hem d anar amb compte a escr iure correctament els accents i diresis

dels noms i cognoms:

Cat

al

Ca

stell

Anna

Alla

Fernndez Fern andez

Garcia Garca

Llus Luis

LI

u

sa

Luisa

Mari

Ma

ri ano

Maria Ma

ra

M

riu s Ma

ri o

Ral

Ral

(Pe

r als crit eris sobre la llengua que utilitzem per escr iure un nom o un

cognom, vegeu PRAX I LING STI

CA

l, p. 65 .)

6

L

GUi

42 El gui que sutilitza de ve

des per m arcar un incs ha de ser un

gu i ll arg, i no pas un guionet.

Els

programes infor mt ics usuals de

tractament de textos permeten

esc

riu

re

el gui ll ar

g.

,

El

debat de la ltre dia entre el dir ector del Departament i jo -penso que no es

pot

parlar

prpiament de pol mica- va res

ult

ar ti l.

E debat d e l a ltre

di

a e ntre e l

dir

ector del Departament i jo enso que no es

pot

parlar prpiament de polmica-

va

resultar ti l.

L

GUIONET

,

43 Els mots prefixats no porten guion

et

ent re el prefix i el nuc li :

automatrcula

exrec tor

exa lt crrec

in terdi sc iplinari

pr

eacord

pr

ee lectoral

pr

e

atric

ul ac

i

pseudoparli si

quadrim

es

tre

s

ot

as ignat

sotsarrendar

subdirector

vicegere

nt

vicerec to r

44 S que porten guionet si

s

n substant ius i el prefix s la partcu la

negati

va n

o:

La

no-violncia

La no-adhes i

El

no-r

es

E s no-me

ta

ll s

(Sov

int no

s

clar si

ca

l cons iderar que

un

mot

s

u

sat

com a substant iu o

com a adjectiu .

En

aquests

casos

tendim a escriure la partcu la negati

va

sepa

rada del mot, com

ara

els no admesos els no presentats els no

violents

etc. Per hi podem posar el guionet si necess item expressa r que es tracta

d u

na construcci ineq

u

vocament substantivada.)

45 Tamb esc ri vim el mot amb guion

et si

el nucli v en majscula s

una x

if

ra o s un smbol:

ex-Iugoslvia

co ll ectiu ant i-Bush

la polti

ca

p

os

t-PSOE

se

lecc i sub -2 1

anti cossos anti-I i an

ti

-;

7


15/104

46

Els compo stos s escriuen habitualment

se

n

se

guionet

(e

l primer mot

perd lacce n

t,

si en portava):

fisicoqum ic

teoricoprctic

teor icometodo lgic

pol itico

jur

dic

7

Porten guionet els compos tos seg ents.

a)

El s noms de punts ca rdinals i altres mots que comencen amb el nom

d un punt cardi nal:

nord-est

nord-ame

ri c

sud-asi

ti

c

sud-oest

b

Els

numerals (q uan esca u

):

vint-i-d

os

tres-cen ts

e) El s compostos

pa

trimoni als que tenen el primer element que acaba

amb vocal i el segon que comen

a

amb r s o x, o que podrien pronun

ciar-se errniament

se

n

se

la presncia del gu ionet:

Coma-ruga

Mont-roig

para-sol

para-xocs

penja-rob

es

Vila-rodona

d Altres parau l

es

ds poc freqent en llengua est nda rd co m:

pO -po

ti

xino-xano

a corre-cuita

48 Quan indiquem dos term es duna relaci de po laritat, esc rivim el

guionet (pe rqu no es tracta prpiament d un compost):

L

es

relacions professor-a lumn

e.

La tensi

co

mprador-ve nedo

r

La coalici PSC-PSOE .

El trajecte

Re

us-Valls.

En

aq

uests

casos

sempre

s

possib le la lte

rn at

iva du na construcc i sintc

tica ordi nr ia:

28

L

es

rel

ac

ions e

nlr

e el prof

esso

r i la lumn

e.

La tensi entre el co

mpr

ador i el ve nedor.

La coa lici entre el PSC i el

PSO

E.

E trajecte entre Reus i

Va

ll

s.

En qualsevol cas, hem d ev itar so lucions mixte

s,

que s n inadequades:

*L

es

rel

ac

ions ent re professor-alumne.

*La lensi entre co

mpr

ador-venedor.

*La coa l

ici

entre

PSC-PSOE

.

*E

I trajecte entre Reus-Vall

s.

49 En ca nvi, quan repetim un nom amb la vo luntat d intensificar o

d especificar la prop ietat dautntic, esc rivim l

es

dues ocurrncies del nom

separades per un

espa

i en blan

c:

El

profe

sso

r professor

s

el que no concep la

seva

vida

se

n

se

la docncia.

El

pag

s

pag

s

no

aba

ndona mai la terr

a.

El PUNT VOLAT

50 No esc rivim el punt volat de la

I

geminada com

si

fos un punt i

seg uit. Els programes de trac tament de tex

tos usu

als permeten escr

iur

e

correctament el punt vo lat (normalment pi tjant la tecla de majscul a

conjuntament amb la del nombre 3).

La instal laci / * La instal.laci

s

adequada.

LA

BARRA

INCLINADA

51

La barra inclinada

s us

a sov int per indica r una segona forma*duna

paraula o d un conjunt de paraules, i per indica r coordinaci o opos ici .

Conv tenir en compte que en tots aqu

es

ts

casos s

deixa un espai abans i

desprs de la barra si les seqncies de ba nda i banda s n de ms duna

paraula:

L

es

rel

ac

ions Catalunya/

Espanya

s n el tema del cur

s.

* L

es

relacions Amrica del

Nord

/Amrica del Sud

van

donar lloc a un debat intens.

Les relacions Amrica del Nord / Amrica del Sud va n donar lloc a un debat int

ens.

Se

nyor/a

* Benvolgut amic/ Benvolguda ami

ga

Benvolgut amic / Benvolguda amiga

L ElA

GEMINADA

52 Conv conixe r les paraules que sescriuen amb

I

geminada i les

que no s h i

esc

riuen. En donem

un

a mostra:

all

ega

r/allegac i

allego

ri

a

alludi r

anul lar

co l aborar

*a

lega r/*a legaci

*a legoria

*a ludi r

anular

co

laborM


16/104

col lap

se

colap

se

L S TERMINACIONS

-Cl6

516 I 5516

collecci

colecci

co

llec tiu

collec tiu

53 Conv coni

xe

r les paraules que acaben en -ci -si i i . Don em

co lleg i/co lleg ia

co leg i

/*co

leg ia

una mostra d errors freqents jun tament amb la fo rm a correcta:

co llid ir

co lidir

adhess i

adh

es

i

co

llocar

colocar

admiss i

admisi

co

ll oqui/co ll oquial

co loqui /*co loqui al

a lluss i

allusi

compell ir

compe l ir

; utoritzas i

autorit zaci

auto

ri

sac i

cristall itzar

c

ri sta

li t

za

r

co lli ssi

collisi

ell aborar/ e l laborac i

elaborar/elaboraci

comissi

comisi

conf

ess

i

confesi

elleg ir/ell eccions

eleg ir/e leccions

concess i

con

ces i

elli

dir

el idir conclu

ss

i conclusi

ell ipsi

e

lip

si

confu

ss

i

confusi

ellptic

*d ptic

deciss i

de

c isi

el l isi

eli si

depressi

depres i

elliminar

eli minar

di fuss i

difus

i

excellenVexce

l

ir

excelenVexcel ir

dimi ss i

dimisi

fac il

litar

fa

cilitar

d i

spos

i

ssi

disposic i

idilli/ idl lic

idili/* idlic

di

sso

luci

disoluci

il latiu

il atiu

divissi

divisi

il l

ega

l

ilega l

emissi

emisi

esc iss i

escisi

ill cit

i ll cit

excepsi

excepci

iIlgic

il gic

express i

expr

es

i

il lusi

ilu si

fiss i

fi

si

i1lustar/ i1lu

st

rac i

i us

tr

ar/ i ustr

ac

i

*fuss i

fusi

install ar

instalar

immersi

immerci

intellectual

in

te

l

ec tu

al

impr

ess

i impr

es

i

intellignc ia

inteligncia

inclussi

inclusi

mil leni

mileni

in

se

rsi

in

se

rci

mil lenari

milenari

jerarquitzaci

jerarqu isac i

mat

i

sac

i

matitzaci

mil l

s

im

mil

si

m

misce ll

n

ia

mi

sce

lnia

missi

mis i

novell a

novela

obtensi

obtenci

oscil lar

oscilar

ocassi

ocasi

para

lell a

pa

ral

e

la

posi

ss

i

posici

pe

llcula

pel c ula

po

ssess i

possesi / posesi

protoco llari

protocolari

rebell ia

rebel

ia

precissi

precisi

pr

ess

upos iss

i

pressuposisi

pressuposic i

rell

eva

nt

releva nVrelleva nt

press i

pres i

se ll

ec

tivitat

se

lectic itat

*p rev issi

previsi

s

l

l

aba s l aba

professi

profes i

so

ll ic itud

sol icitud

repercuss i

repercusi

tranqui 1tat

tranquilit

at

rev issi

rev isi

vac i 1lar/vaci

1l

aci

vaci ar/ vaci ac i

sess i

ses

i

solussi

solusi

so

luci

vigil lar/*v igi lncia

vigi l ar/vig i ncia

suposissi

supos isi

sup

os

ici

transmiss i

transmisi

3


17/104

3 Gnere

i

nombre

DUBTES EN

l GNERE

DELS

NOMS

54 Conv reco rdar que

s

n masc u

lin

s els noms segents:

lava ntat

ge

el compte

el corren t

el cos

tu

m

el dubte

el

fu

ll (de paper)

el ll um (l apare )

el sen

ya

l

el web

55 I co nv recordar que

s

n femenins els noms segents:

l a

n

li si

la ca lor

la ful la (de la rbr

e)

la ll um la forma denergia)

la NOA (Normativa do rdenac i acadmica)

la r

esta

la sid a

la sndrome

56

Pe

r al femen de

dos

utilitze m la fo rma

dues:

Les dues

es

menes han arribat d ins el termini.


18/104

59 Per a es tudiant, fem el femen sen

se

d

es

inncia:

una es tudiant / un es estudiants

60 Qu an els noms fe menin s van aco mpanya

ts

dadj ectiu

s, tamb

nescrivim la forma femenina sempre que gramatica lment sigu i po ss ib le),

ja que e ls adjectiu s concorden en g nere amb el nom que acompan

ye

n.

(

Fem

excepci amb ajudant. )

una associada mdica

una tcni ca especialitzada en gesti ambiental

una professora ajud ant

61

Per

a refernc ies ge nriques (quan les persones a qui ens refe

ri

m

tant sn homes com dones

),

consulteu

PR

AXI LINGST I

CA

li,

p.

14

-1 6.

ERRORS FREQENTS REL TIUS

L

GNERE

62 Ca l vigil ar i esc riure la form a del nom o de ladj ec t iu adequada al

g

nere que correspon. s freqent equ ivoca r-se amb adj ectius co m altre/

altra, cmodelcmoda, co ecte/co

rr

ecta

i

negre/negra:

Ha dit que m iraran de troba r una altra/ a ltr e manera de di strib

uir

la c rrega lec

ti

va .

Far

em la cl asse aqu perqu t una taula gran i cmoda/ cmod

e.

La resposta correcta/ co rrecte

s

la prime

ra

de la ll ista.

Va

se

r una nit negra/ negre.

DIFERNCIES

ENTRE L

C T L

I L C STELL

EN L

DESINNCIA

DEL GNERE

63 H

em

de parar

ate

nci amb algun s noms i adjecti usd s co rrent que

s n in variabl

es

en castell per no en

ca

tal:

ca tal

com/comun a

fo ri/forta

gris/grisa

psiqu atre/psiquiatra

verd/verda

castell

com n/co mn

fuerte/fuerte

gri s/g

ri

s

psi

qu

iatra/ ps

iqui

atra

verde/verde

ELS

PLUR LS DELS LL TINISMES D PT TS

64 Seguim el sistema ge neral de la llengua per a la forma del plural

dels ll atinism es adaptats:

el c

amp

us

els campu s

el c

urr

culum

els cur rculums

e ls currcula

el s

imp

s

ium

els simp sium s

e ls simpsia

el d es idertum els desider

tu

ms

Ies des iderata

34

el corpus

lestatus

el frum

el prc

ti

cum

els

corp

us

els es ta

tu

s

els frums

els prctic

um

s

les c

rpor

a

65 Conv ten ir en compte que habitualment fem servir el mot adaptat

currculum (que esc rivi m en rodona i amb accent), i no pas la locuc i

llatina curricu

lum

vitae, que aniria, en tot

cas,

en cursiva i

se

n

se

accent.

Nom

s

en el

cas

que volgu

ss

im

fe

r el plu

ra

l de la locuc i ll atina

esc

riurem

curricula vitae.

Us envio

c

pia dels

currculums qu

e hem rebut.

ELS

PLUR LS EN

-OS

66 Hi ha paraul

es

que,

sego

ns la normativa gramatic al, ad meten tant el

p lural en -s com el plural en -os. En els textos produts per la URV

esc ri

vim

aquests mots amb -os (per el p lu ral daquest el fem sempre

aq

uests):

annex

assa

ig

cos t

desig

di sc

esquetx

fax

imp re v ist

mi

g

mi

xt

passe

ig

pressupost

risc

sort eig

tes t

text

ann exos

assajos

costos

d

es

ilj os

discos

esquetxos

fa xos

imprev istos

mitj os

mixtos

passejos

pressupostos

riscos

so rte

jo

s

tes tos

textos

s

incorrecte el p ural textes)

Fem, per, dues excepc ion

s:

raig

go ig

raigs

go igs

ELS

PLUR LS DELS DIES

DE L SETM N

67 El plural de lsdi

es

de la

se

tm ana (tret del de di

ssa

bte i del de diumen

ge)

s

igual que el singula

r:

el d illuns e ls

dillun

s

els di llu n

sos

el di mar

ts

els dim arts ls

dimartsos

el d

im

ec r

es

els

dim

ecres

el d ijous e ls dij ous

el d ive

ndr es

els divendr es


19/104

el dissabte

el diumenge

els di ssabtes

els di umenges

(Pe

r a l s dels di

es

de la setmana en lexp r

ess

i de l temp

s,

vegeu el punts

469-474

.)

MS SOBRE ELS PLURALS

68 El plural

cie

l

es

sigl

es

i dels smbo ls s igual que el singular

(PRAXI

LlNGSTI\

l,

p. 49-50 i 53).

Pe

l que fa al plural cie les ab reviatures, vegeu

PRAXI LlNGSTI l, p. 46.

6

4. Articles possessius demostratius

i determinants

L ARTICLE PERSONAL

69

No

fe m servir l articl e personal,

ni

com a simple partcula onomstica

cI

aco mpan

ya

ment

cle

l nom

ni

com a forma

ci

e tractament.

l a Sra. Pilar Garcia / * l a Pi lar Garcia / *Na Pi lar Garcia in te r

v

a cont inuac i.

Dr

. Llus Aro la / *

En

Llus Arola

Rec tor de la Universitat Rov ira i Virgil i

L ARTICLE EN ELS TOPNIMS

70 La rticle clels topnims cata lans que en porten s escriu amb mins

cula (s i no

s

que ha danar amb m ajsc

ul

a per posici):

Eprofessor que homenatgem avui prov de lHosp

it

alet de l Infant.

(V

ege

u ta

mb

PRAX I Ll NGS

TI\

l, p.

31-32.)

71

Larticle

cl

els topnims cata lans

fa

contracc i amb l

es

preposicions

a

de i p r

seguint

l

es

norm es ortogrfique ;gen

era

ls:

E s arquelegs de la URV arriben d

una

mi

ssi

al

Morell

a

El

Morell.

Han tra ctat de la dinamitzaci soc ioeconm ica del Baix Camp l

de El

Baix Camp.

La

dega

na hav ia

passat

pel Vendrell per El Vendrell.

72 Per als topnims no ca talans vegeu PRA XI Ll NGSTI\ l, p. 32.

73 A vegacies larticle no forma part, prp iament parlant, clel topnim

no

ca

tal

,

per quan

apa

reix en text

seg

uit

pot ser

que e l trobem

esc

rit

amb articl e. Hi h

a,

en la prctica, una forta vacill aci en aq uest punt. Tot

seg uit mostrem ls que segu im a la URV en rel

ac

i amb alguns cI aquests

no

ms

drees, pasos o reg ions .

La URV aju

da

al

des

envolupam

en

t de l

f

ri

ca.

S han signat con

ve

nis amb Alemanya.

E congrs tindr lloc a Alscia.

A Am ri

ca

el sistema daccs a

la

docncia s diferent.

A l Amrica del

Nord

/ del S

ud

aquesta disc iplina es t molt desenvo lupada.

Edeg ass isteix a un simp

osi

a Anglaterra .

L ICE promou a l Argentina un projecte d ajut als mest res rurals.

Esistema un ive rsitari de ls ia no

s

homogeni.

Han fet un est udi de la fauna a Austrlia.

7


20/104

El projecte

es

realit

zava

a Rondnia, al

Brasil.

A Escandinvia fa temps qu e treba ll en en aquest ca mp.

El becari ha

fet

una estada de recerca als Estats Units.

A Europa la universitat pblica t ms pres tigi que la privada.

A

qu es

t sistema s propi de l Europa del Nord / del

Sud

/ occidental.

El

Dr. Oliv ha fet una estada de recerca a Itlia.

El c

in

easta prov de l

Ir

an.

Enca

ra

hi

ha gue

rr

a a l Iraq.

Ens interessa el co nta cte cientfi c amb el Jap.

La

tr

adici

uni ve

rs

it

r

ia

a Occident s

ga

ir

eb m

il l

enri

a.

A l Oceania encara

qu

eden exemplars da

qu es

ta espc ie.

A l

O ri

e

nt

els sistem

es

daco

llid

a s n difere

nts.

A l

Or

ient Mitj

hi

ha

grans reserves de pe

tro

li

.

AI Regne Unit es fa recerca en corpu s lingstics.

L ep

id

mi

a pro

ve

nia de

la

Xina .

l ARTICLE DAVANT DE TTOLS

74 article no fa contracci amb l

es

prepos icions a de i per davant

dels ttols de

llibres

diaris, r

ev

istes i altres publicacion

s:

L

a

rticl

e es

va

publ icar a

ElsMarges

s un a inform aci ob

tin

g

ud

a

d EI Punl.

Per

ET

emps

hem

sa

but

qu

e es pro

rr

oga

ran els press

up

ostos.

l ARTICLE

I l S

DE

l APSTROF

75 Per a lapostrofac i de larticl

e

vege u els punts 21 -36.

l ARTICLE

DAVANT

D UN INFINITIU

76 Evitem sempre que podem, larticle davant dun infin itiu :

El fet de poder / Poder / El poder estudi ar aquest tema sup osa un aven en el camp de

l

e

nologi

a.

Per ca l tenir en compte que hi ha infini tius que a ms poden funcionar

com a noms. En aq uest cas lgicament, s que els pot ac ompan

ya

r la rticle:

Durant el

si

mposi, serv

ir

el dinar una e

mpr

esa de se

rv

ei dpats.

Tamb poden anar amb articl e algun s infin itius que presenten un valor

parcia lment nominal:

Que el llegi r

no

et fac i

pe

rdre l escriure.

A

rrib

arem

pel

batre.

l ARTICLE

EN lES

DATES

I EN ALTRES EXPRESSIONS

DE

TEMPS

(DIES DE lA SETMANA, MESOS, ETC.)

77 Per a tot aix consu lteu els punts 472-481.

38

l ARTICLE ABSTRACTIU

78 En cata l u

se

m larticle mascul el p

er

expr

essa

r r

efe

ren

ts

abstractes:

No s el que et penses.

El

que passa s que l a

ss

Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil

Documents

Transcript of Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil