Memòria del Pràcticum II de Psicopedagogia

PRÀCTICUM II: FORMACIÓ PERMANENT I A

LES ORGANITZACIONS

Assessorament per a

l’adaptació de processos,

canals i suports comunicatius

en l’atenció i suport sindical a

persones amb diversitat

funcional

Una proposta per a l’adequació dels canals i continguts comunicatius en relació l’atenció i suport a persones amb diversitat funcional que es presta en la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, que consideri l’especificitat d’aquest col·lectiu.

Memòria final Pràcticum II Psicopedagogia

JOAN MARTÍNEZ ABELLÁN ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA

Joan Martínez Abellán

Estudis de Psicopedagogia

Setembre de 2012 – gener 2013

Tutora UOC: Maria del Pilar Martínez Agut

Codi assignatura: 02.127

PRC2 – Formació permanent i a les organitzacions

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Tutora externa: Estrella Gutiérrez Cid

Memòria final Pràcticum II Psicopedagogia Setembre 2012- gener 2013

2 PRC2-Formació permanent i a les organitzacions Joan Martínez Abellán

Índex

ÍNDEX DE FIGURES. .........................................................................................................................4

INTRODUCCIÓ....................................................................................................................................5

1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT. .....................................................................................7

1.1. Canvi de la denominació de la Federació durant el procés de pràctiques. .....................9

2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS...................................................................................................10

3. ANÀLISI DEL CONTEXT. .........................................................................................................15

3.1. Caracterització de l’àmbit. ....................................................................................................15

3.2. Marc normatiu. .......................................................................................................................18

4. MARC TEÒRIC. .........................................................................................................................20

4.1. Supòsits teòrics marc del Projecte. .....................................................................................20

4.2. Concepte de discapacitat. ....................................................................................................21

4.3. Concepte de Diversitat Funcional. .......................................................................................22

4.4. Concepte d’autodeterminació. .............................................................................................23

4.5. La perspectiva constructivista. .............................................................................................25

4.6. Concepte d’inclusió. ..............................................................................................................26

4.7. Perspectiva ètica de la intervenció. .....................................................................................28

4.8. Concepte de “Qualitat de vida”. ...........................................................................................30

5. METES I OBJECTIUS PREVISTOS. ...................................................................................31

5.1. Subjectes als que s’adreça la proposta. .................................................................................32

6. PLA DE TREBALL. ....................................................................................................................32

6.1. Disseny inicial.........................................................................................................................33

6.1.1 Estructura de la proposta i temporalització. ...................................................................34

FASE 1 ...........................................................................................................................................35

FASE 2 : .........................................................................................................................................35

FASE 3 ...........................................................................................................................................35

6.1.2 Objectius de cada fase......................................................................................................35

6.1.3 Estratègies emprades. ......................................................................................................36

6.1.4 Activitats. .............................................................................................................................36

6.1.5 Avaluació. ...........................................................................................................................45



7. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ. ...................................................................................................45

8. BIBLIOGRAFIA BÀSICA. ..........................................................................................................47

9. ANNEXOS. .................................................................................................................................49

Annex I: ...............................................................................................................................................49

Annex II: ..............................................................................................................................................52

RESULTATS DE LES OBSERVACIONS...................................................................................52

ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU. .....................................................................................52

ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL. ....................................................................56

Annex III: .............................................................................................................................................59

Annex IV: ............................................................................................................................................59

DADES INICIALS. ...........................................................................................................................59

COMUNICACIONS IMPRESES. .......................................................................................................61

COMUNICACIONS PRESENCIALS. ..................................................................................................62

COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES. ...............................................................................................63

CORREU ELECTRÒNIC. ..................................................................................................................64

FORMACIÓ. ...................................................................................................................................64

ESPAIS WEB. .................................................................................................................................64

Annex V: .............................................................................................................................................65

Annex VI: ............................................................................................................................................72



ÍNDEX DE FIGURES.

Figura 1. Interacció entre els sistemes. ............................................................................................14

Figura 2. Organigrama bàsic de Comissions Obreres de Catalunya. ..........................................15

Figura 3. Canals comunicatius objecte de la proposta ...................................................................16

Figura 4. Transversalitat àrees federatives i secretaries a Comissions Obrees .........................17

Figura 5. Continguts bàsics dels diferents canals comunicatius ...................................................18

Figura 6. Accés a la bibliografia sobre normativa ...........................................................................19

Figura 7. Accés al document de caracterització de la Diversitat Funcional ................................23

Figura 8. Fases del Projecte. Clic sobre la imatge de la fase que convingui obrir .....................34

Figura 9. Taula horari pràctiques setmanal .....................................................................................34

Figura 10. Clic a la imatge per accedir al registre de reunions .....................................................37

Figura 11. Documents de consulta genèrics ....................................................................................37

Figura 12. Documents de consulta diversitat funcional ..................................................................37

Figura 13. Accés a l’Inventari de recursos .......................................................................................38

Figura 14. Resultats dels qüestionaris de valoració dels canals de comunicació ......................41

Figura 15. Primera aproximació a les propostes d’assessorament ..............................................44

Figura 16. Accés al model de qüestionari ........................................................................................59



INTRODUCCIÓ.

"La raza humana necesita un desafío intelectual.

Debe ser aburrido ser Dios, y no tener nada que

descubrir"

Stephen Hawking.

La proposta explicitada en la present memòria i desenvolupada a partir de l’experiència adquirida durant la realització presencial de les pràctiques professionalitzadores contemplades en el Pràcticum II dels estudis de Psicopedagogia a la UOC, es contextualitza en el Sindicat Comissions Obreres de Catalunya1, i més concretament en la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya2, que ofereix serveis de sindicació a persones d’aquest àmbit territorial per la seva condició de treballadors o treballadores en actiu, atur, jubilació o en procés de formació

Donat que el terme “discapacitat” sembla abundar en les dificultats i limitacions i donat que el terme “intel·lectual” sembla fer referència a una ubicació exclusivament individual d’aquestes dificultats en un funcionament que incorpora funcions molt àmplies, a partir d’aquest moment utilitzarem els termes “diversitat funcional3”, donat ens sembla es correspon millor a la pluralitat de situacions individuals, a la diversitat intrínseca de la condició humana i al fet que aquestes particularitats es manifesten en comportaments igualment diversos en la interacció amb el medi.

L’àmbit d’intervenció en el qual pensem cal situar la nostra proposta és el de “Formació permanent i en les organitzacions”, entenent que és en aquest àmbit en el qual es situen aquelles intervencions psicopedagògiques dirigides a intervenir en programes i actuacions d’actualització laboral, dirigits a la millora de les condicions laborals i competències professionals i personals relacionades, vers l’orientació i la integració laboral i vers la formació permanent.

Concretament, la nostra proposta s’emmarca en les accions que des de les organitzacions sindicals es dirigeixen vers la formació permanent de les persones en relació a la seva qualitat de treballador o treballadora i que tenen per objecte promocionar el coneixement dels drets individuals i col·lectius de caire laboral, contribuir al desenvolupament de competències professionals i personals que han d’afavorir la millora professional, l’actualització professional, la capacitació per a la presa de decisions en relació a altres aspectes relacionats amb el seu projecte de vida laboral i professional, o els processos, actituds i valors relacionats amb la defensa col·lectiva dels drets laborals.

1 Comissions Obreres de Catalunya és un Sindicat que agrupa a treballadors i treballadores d’aquest territori, en situacions diverses d’activitat laboral que s’associen per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Forma part de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, d’abast estatal. 2 Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya: Adreça Web 3 Terme proposat pel “Foro de Vida Independiente” (Gener de 2005)

http://www.ccoo.cat/

http://www.ccoo.es/csccoo/menu.do

http://conc.ccoo.cat/ensenyament/

http://www.asoc-ies.org/vidaindepen/docs/diversidad%20funcional_vf.pdf



Concretament, la nostra proposta s’emmarca en la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, i específicament en aquella secció sindical que s’ocupa de l’atenció, assessorament, promoció, inclusió i suport dels treballadors i treballadores contractats per raó de la seva relació laboral amb serveis d’integració laboral per a persones amb diversitat funcional (diferents tipologies i graus de discapacitat intel·lectual4 i malaltia mental5) i precisament per raó d’aquesta mateixa diversitat.

Seguint el principi d’inclusió, fa força anys que la sensibilitat d’aquesta organització i de les persones que en elles desenvolupen diverses funcions, ha comportat incorporar com a subjectes de la mateixa acció sindical a les persones amb diversitat funcional, ja no com a usuaris d’empreses dirigides a oferir serveis per la integració laboral, sinó com a subjectes en els quals cal reconèixer els seus propis drets laborals i que cal també recolzar en el propi desenvolupament professional, laboral i personal.

Per tant, les persones amb diversitat funcional, com a treballadors i treballadores, no només poden exercir els seus drets de sindicació, sinó també desenvolupar funcions de representació col·lectiva com a delegats i delegades de personal i com a membres de comitès d’empresa.

D’aquesta manera, des de la Federació, i més concretament des de la secció referida, es vertebren i vehiculen diferents processos i procediments dirigits vers l’organització col·lectiva d’aquets treballadors i treballadores, vers el seu desenvolupament personal i professionals, i vers l’adquisició de coneixement i competències que afavoreixin el desplegament de les funcions que tenen com a representants del col·lectiu de treballadors i treballadores de les empreses on desenvolupen la seva tasca laboral i professional.

Un cop assumida aquesta igualtat de drets i deures, es requereix que aquests processos i procediments, tot sovint dissenyats per a una població normativitzada, s’adeqüin a les característiques i necessitats específiques del nostre col·lectiu de referència. És a dir, que l’acció sindical consideri les seves particularitats i que vertebri els suports necessaris com per incorporar-los de manera eficient a la dinàmica sindical.

És en aquesta necessitat en la qual es situa la nostra proposta: assessorar i orientar en l’acció sindical en relació a les característiques de diferents col·lectius amb diversitat funcional de manera que les propostes formatives, les dinàmiques, eines i processos comunicatius i participatius, els espais col·laboratius, els programes i processos dirigits a l’acció sindical, etc., considerin l’especificitat del nostre col·lectiu.

Des de la nostra perspectiva, entenem que aquest assessorament es vincula estretament amb les funcions psicopedagògiques, ja que malgrat tractar-se d’accions amb un grau de formalitat relatiu i amb una amplitud enorme de formats i suports, cerquen que les persones vers qui es dirigeix l’acció s’apropiïn dels diferents continguts que es cerca de transmetre amb la intenció que els elaborin,

4 En aquest enllaç podeu trobar una breu caracterització del concepte de Discapacitat Intel·lectual. 5 En el següent enllaç podeu trobar una breu caracterització d’allò que entenem per Malaltia Mental.

http://www.dincat.cat/ca/qu%C3%A8-caracteritza-la-discapacitat-intel-lectual-_13542

http://www.familiarsmalaltsmentals.org/malaltia01.htm



incorporin i posin en funció en àmbits i dimensions diverses dirigides al desenvolupament personal i la participació social i laboral. Per tant, entenem que cercar de millorar els processos de transmissió d’aquest coneixement específic per tal que el procés didàctic s’adeqüi a les característiques dels subjectes i que d’aquesta manera es produeixi aprenentatge, és una tasca en la qual l’aplicació de coneixement psicopedagògic pot fer aportacions notables, no només vers la millora de tal procés, sinó també vers una major estructuració i formalització de la seqüència.

1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT.

“Un país és també madur i solvent quan és capaç d’aconseguir que no hi hagin persones que tinguin la sensació de ser excloses o de tenir murs (mentals i alguns de físics) que els impedeix tenir una vida plena i escollida per elles mateixes.”

Òscar Martínez (2011)

La inclusió de col·lectius diversos, caracteritzats per allò que anomenem diversitat funcional, en l’àmbit laboral esdevé un element clau per al desenvolupament personal satisfactori i la plena incorporació i participació social. Tal propòsit entenem que requereix sovint d’estratègies particulars i de suports especials que contribueixin a facilitar la seva presència en el mercat laboral, però també requereix que s’incorporin amb normalitat, entenent aquesta con els estàndards habituals, als diferents espais que vertebren les relacions laborals, incloent la seva presència activa en els òrgans de representació de treballadors i treballadores, tant en els centres de treball com en les organitzacions sindicals.

Entenem que aquesta inclusió demana en la mateixa mesura que les persones amb diversitat funcional incorporin en el seu procés formatiu coneixements i competències que afavoreixin la seva participació activa en aquest àmbit, i alhora que els diferents òrgans i organitzacions de representació col·lectiva incorporin mecanismes de suport i d’adaptació a les necessitats i característiques específiques d’aquests col·lectius.

La nostra proposta va dirigida a avaluar els sistemes, canals, continguts i formats de

comunicació per tal d’avaluar la seva adequació a les necessitats i característiques del col·lectiu de treballadors i treballadores amb diversitat funcional.

Afecta a persones amb diversitat funcional per raó de les seves competències i habilitats adaptatives condicionades per les seves especificitats intel·lectuals en edat adulta i que mantenen relacions laborals per raó de la seva contractació en centres especials de treball i en altres serveis d’atenció a persones amb discapacitat, i vers

La finalitat és, doncs,

adequar els processos

comunicatius a les

característiques i

necessitats de les persones

amb diversitat funcional

http://bloc.peretarres.org/2011/12/deutes-pendents-i-diversitat-funcional.htmll



les quals es dirigeix l’atenció sindical de la Federació referida en un sentit ampli (assessorament, orientació, suports, formació,....). Per tant requereixen d’una atenció ajustada a les seves característiques i necessitats particulars, la qual ha de considerar les implicacions que les seves limitacions, capacitats, habilitats i destreses adaptatives, poden tenir de cara al disseny de l’activitat comunicativa i formativa.

Com a objectius ens hem proposat adequar els processos, continguts i suports comunicatius que tenen per objecte la transmissió d’informació i coneixement relacionat amb l’àmbit específic, a les característiques i necessitats d’aquests col·lectius amb la finalitat de facilitar-los l’accés, comprensió i elaboració de tals informacions i continguts.

Ens hem proposat també assessorar en relació a l’accessibilitat dels diferents mitjans de comunicació que s’utilitzen amb la finalitat de generar propostes específiques que orientin l’adaptació de continguts, materials, discurs, processos d’assessorament, orientació, formació, eines de comunicació i suports a través dels quals es presenten i vehiculen.

En el format actual estem en disposició d’oferir unes línies bàsiques d’assessorament, tot i que esperem en finalitzar el projecte poder generar un contingut més ampli, concret i contextualitzat per a l’assessorament de les persones de la Federació que entre les seves responsabilitats inclouen l’atenció, suport, assessorament i orientació laboral i professional vers persones amb diversitat funcional.

Les fases del nostre pla de treball inclouen:

Caracterització del col·lectiu, en un sentit ampli, en relació a tema definit: interessos, capacitats, necessitats de suport, etc.

Estudi dels canals i eines de comunicació que s’utilitzen i avaluació de la seva accessibilitat.

Identificació de les necessitats específiques del col·lectiu destinatari.

Propostes d’orientació i assessorament.

Propostes per a la millora de l’accessibilitat.

Els espais i recursos als quals entenem que ha fet referència aquesta anàlisi són:

Comunicacions impreses. Comunicació oral presencial Espais de comunicació en grup. Espais presencials de treball en grup. Canals electrònics de comunicació. Propostes formatives i continguts d’aquestes. Espai web de la Federació.

Aquesta anàlisi ha requerit de la recerca de documentació de referència i d’estudis acadèmics que orientin la nostra anàlisi i les decisions, i d’experiències aplicades en aquests i altres àmbits de proximitat (acadèmics, professionals i laborals)



També ha requerit de l’anàlisi dels canals, eines, codis i continguts que intervenen en els processos comunicatius i formatius als quals ens referim en el nostre problema, incloent l’anàlisi de la seva accessibilitat.

Igualment, ha estat necessari identificar amb els mateixos destinataris les necessitats i amb els agents les dificultats i necessitats de millora i anàlisi de les accions que es realitzen, la qual cosa hem fet a través de qüestionaris i entrevistes

Finalment caldrà definir un procés de presa de decisions col·laboratiu a partir de les nostres propostes d’orientació inicial per tal que es puguin definir les accions i propostes de millora definitives en el disseny, contingut i canals de comunicació i formació.

El desenvolupament d’aquesta proposta ha requerit d’activitat presencial6 tant per a l’anàlisi de les accions que es realitzen i prospecció de necessitats, com per a l’anàlisi documental. Algunes de les accions que es defineixin en el pla de treball s’han desenvolupat sense aquesta presencialitat directa. L’activitat presencial ha requerit d’anàlisi documental, qüestionaris i entrevistes.

1.1. Canvi de la denominació de la Federació durant el procés de pràctiques.

En el XI Congrés de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya, desenvolupat a Barcelona els dies 16 i 17 de novembre de 2012, a Barcelona i en el qual vaig tenir el privilegi de participar, es va proposar i aprovar canviar la denominació de la Federació d'Ensenyament per la de Federació d'Educació, entenent que aquesta fórmula respon molt més ajustadament a la realitat de sectors formals i no formals que composen la seva presència sectorial.

Alhora, s'entén que aquesta denominació no només fa esment als processos educatius reglats que es donen en l'ensenyament formal, sinó també a aquells processos educatius menys formalitzats però estructurats en els quals es produeixen accions intencionals dirigides a promoure el desenvolupament de les persones en diversos moments, etapes de la vida i necessitats educatives. Igualment, aquesta denominació dóna compte d'una manera més ajustada de la vocació social que el Sindicat té també com a dinamitzador i integrant del debat cultural, econòmic i social en què la ciutadania participa per definir els valors i les estructures educatives que vol al seu servei.

Aquesta denominació es va aprovar com a proposta per a traslladar-la al Congrés de les Comissions Obreres de Catalunya, ja que és aquest òrgan el que ha d'aprovar mesures d'aquesta mena.

D'aquesta manera, el X Congrés de les Comissions Obreres de Catalunya, desenvolupat els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012, també a Barcelona, va aprovar definitivament aquest canvi de denominació, de manera que aquesta és la seva denominació efectiva malgrat no s'hagi canviat encara en les caràtules de la Federació.

6 Accés a la temporització del calendari i presencialitat.

http://issuu.com/jmartinezabe/docs/horari_presencialitat/1



Al Congrés Estatal de CCOO s'ha de presentar la proposta de què a quest sigui un canvi de denominació comú a totes les Federacions corresponents.

Per aquest motiu, hem optat per fer ús d'aquesta denominació al referir-nos a l'organització en la qual es desenvolupa el nostre procés de Pràcticum. Aquest canvi de denominació ha d'afectat tant a les entrades que s’han definit en el diari de camp7 a partir d’aquest canvi de denominació com a la denominació que hem adoptat de cara a la formulació de la present Memòria final del Pràcticum II, tot i que no es correspon amb la que inicialment hem utilitzat en el nostre Projecte de Pràcticum II8.

2. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS.

La nostra proposta no s’ha ubicat ni en l’àmbit ni en l’organització on exercim professionalment com a educador i per tant no es correspon amb el centre on hem desenvolupat el Pràcticum I. Tot i així hi ha certa relació, en el sentit que els subjectes de la nostra actual proposta i els de el Pràcticum I són persones amb diversitat funcional.

Cal esmentar que la presencialitat s’ha desenvolupat un cop finalitzada la nostra jornada habitual i en una localització diferent donada la incompatibilitat de mantenir presencialitat en ambdós llocs alhora. Així, la nostra activitat laboral finalitza de manera habitual a les cinc de la tarda, mentre la presencialitat mantinguda s’ha desenvolupat a partir de les sis de la tarda i fins a les vuit, de dilluns a divendres, i alternant la necessitat de presencialitat física en l’espai de Comissions Obreres i la tasca que s’ha desenvolupat en el nostre propi lloc de residència. D’aquesta manera n’ha resultat una mitjana presencial de 10 hores setmanals en el lloc de pràctiques, més aquelles que es puguin haver desenvolupat a casa, la qual cosa ens dóna un període de pràctiques continuades que s’han estès durant deu setmanes, sense comptabilitzar altres dedicacions que s’han requerit per a l’assoliment dels objectius i activitats de l’assignatura.

La funció de Tutora Externa l’ha realitzat Estrella Gutiérrez Cid, responsable dels serveis d’atenció a persones amb diversitat funcional, entre els quals s’inclouen el Centres Especials de Treball (endavant, CET9), dins la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya. És llicenciada en Psicologia i actualment desenvolupa les funcions d’atenció i assessorament en l’àmbit definit com a alliberada sindical per la secció sindical d’ensenyament. Professionalment ocupa un lloc de treball com a Psicòloga en una Escola concertada d’educació especial. Com a tal, desenvolupa funcions d’assessorament a l’equip de l’escola en els processos educatius, instructius, rehabilitadors i habilitadors que es desenvolupen, alhora que

7 El diari de camp és accessible des de la següent adreça: Pràcticum a mitja llum. 8 Aquí podeu accedir a la proposta inicial del nostre Projecte de Pràcticum II. 9 CET: Tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d'uns serveis d'ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. L'objectiu d'aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. (Font: Departament de Benestar Social i Família)

http://practicumamitjallum.blogspot.com.es/

http://issuu.com/jmartinezabe/docs/projecte_pr_cticum_ii?mode=window



altres funcions d’atenció terapèutica relacionades amb el seu àmbit de coneixement. Per tant, entenem que en el seu àmbit professional les seves funcions es relacionen en diversos aspectes amb l’aplicació de processos d’assessorament psicopedagògics.

En relació a les seves funcions sindicals, al marge de processos relacionats amb la representació col·lectiva en diferents àmbits (Tribunal laboral, taules de sector, etc), es responsabilitza de l’acció sindical dins l’àmbit esmentat. Això inclou accions dirigides vers l’organització de col·lectius laborals, la promoció i defensa dels drets laborals i diverses accions informatives, formatives i de treball col·laboratiu dirigides a la millora de les condicions laborals i la promoció i desenvolupament de competències dirigides vers la formació permanent, el desenvolupament professional i la inclusió laboral.

És en aquestes funcions en les quals entenem es desenvolupen funcions relacionades amb la pràctica psicopedagògica, donat que per a realitzar la seva activitat requereix un profund coneixement de les necessitats, realitats i característiques dels diferents àmbits i col·lectius, amb la finalitat d’adequar les accions de l’acció sindical a tals especificitats i amb l’objectiu que aquesta adequació contribueixi a la incorporació dels continguts que es proposa transmetre.

Aquesta persona, conjuntament amb nosaltres com a col·laboradors ocasionals en les activitats d’assessorament, ens hem proposat, com a continuïtat a anteriors intervencions en les quals compartim l’ús de canals comunicatius amb persones amb diversitat funcional orientats a la informació, suport i assessorament de la seva activitat sindical, la millora de les estratègies, eines i adaptació d’entorns i codis per l’accés a una millor comprensió dels continguts comunicatius. Entenem plegats que el disseny de recursos com els proposats requereix d’una fonamentació formativa que possibiliti el diagnòstic de les necessitats dels professionals i els usuaris en aquest àmbit, un coneixement acurat dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i de les eines proposades, per a la qual cosa la formació de psicopedagogia de la UOC ens sembla prou adequada. La tutora externa ha vetllat pel compliment dels objectius proposats, la rigorositat en les hores de pràctiques i la coherència amb els principis de l’organització sindical.

D’aquesta manera, ja en el nostre oferiment i en la nostra sol·licitud per realitzar el Pràcticum II en aquesta organització, es va requerir de caracteritzar de manera aproximada les funcions pròpies que podia aportar un perfil professional psicopedagògic. Aquesta caracterització ve definida per un espai d’activitat professionalitzadora diferenciat de la resta de perfils que en el moment actual troben en aquesta organització sindical, en el qual es cerca que el coneixement sobre els processos interns i externs de l’aprenentatge i l’accés a la comprensió de la informació rebuda, l’habilitat tècnica per conèixer en profunditat suficient el context i el coneixement sobre els processos d’ensenyament, comunicatius i instructius, possibiliti una presa de decisions aplicades a la realitat que afavoreixi la millora del conjunt del procés d’ensenyament, aprenentatge i comunicació en la interacció entre la persona que ha d’aprendre, el contingut d’allò que ha d’incorporar significativament, el context en què ho ha de fer, els mitjans pels quals ho pot assolir millor i els agents que mediaran en aquesta significació.



L’elecció del contingut del Pràcticum va ser efectuada per la Tutora Externa de manera formal després d’haver contrastat aquesta possibilitat i el mateix format de pràctiques amb els òrgans de responsabilitat de la Federació d’Educació, de manera que ens van fer arribar la proposta amb l’escarida petició de valorar els processos comunicatius en els quals medien persones amb diversitat funcional, amb la finalitat d’oferir orientacions per facilitar l’accessibilitat d’aquestes persones a la informació i continguts comunicatius, alhora que assessorar a les persones de l’organització amb responsabilitats en aquests processos per a l’adequació d’aquest en relació a les necessitats i possibilitats de tals destinataris .

A partir d’aquesta proposta es va retornar el projecte en un primer format, el qual es correspon amb el del projecte del Pràcticum. En aquest sentit entenem que cal destacar tres consideracions bàsiques de la nostra proposta:

Per una banda, que el contingut hauria de fer referència no només a les comunicacions presencials que es donen en la relació d’assessorament sindical, sinó també a aquelles comunicacions presencials que es produeixen entre el conjunt de l’afiliació i els delegats i delegades d’aquest sector d’activitat on les persones amb diversitat funcional mantenen presència, així com en la resta de canals no presencials on es produeix comunicació amb aquest col·lectiu

Per altra banda, que calia definir les característiques específiques del col·lectiu, així com les seves necessitats i interessos en relació a la comunicació, alhora que això s’havia de posar en contrast amb la pràctica habitual i la caracterització dels processos, formats i canals comunicatius en la seva dimensió actual.

Finalment, les propostes havien d’anar dirigides a considerar adequacions d’aquests canals, disposició de suports requerits i significació conjunta de les característiques i necessitats del col·lectiu de persones amb diversitat funcional, de manera que entenem que allò que es cerca és fonamentar la disposició de suports en el medi i no pas dissenyar propostes d’habilitació dirigides a què les persones amb diversitat funcional accedeixin adaptant-se a formats normativitzats.

Aquesta proposta va ser finalment l’acceptada i va prendre cos en el Projecte10 inicial. Per tal de fer el seguiment de les pràctiques i anar avaluant la seva evolució amb la finalitat de validar la tasca desenvolupada, orientar les fases següents i reajustar aquells aspectes que ho requerissin, es van programar un seguit de reunions amb la Tutora externa, corresponents a les diferents fases del procés.

Igualment es va considerar que esdevindria necessària la participació de persones amb diversitat funcional que mantenen responsabilitats o bé com a afiliats i afiliades o bé com a delegats i delegades de personal en els seus centres de treball, els quals són subjectes d’una o diverses d’aquestes dinàmiques comunicatives. Aquesta participació és essencial per copsar l’ús, dificultats i necessitats en l’accés a aquests canals comunicatius.

Finalment, des d’aquesta perspectiva col·laborativa, ha estat necessària la implicació i participació activa de diverses persones amb responsabilitats diferents en aquests processos comunicatius dins la Federació d’Educació donat que aquesta participació 10 Podeu accedir a aquesta proposta des del següent enllaç: Projecte de Pràcticum II




en ha d’ajudar a definir les dificultats i possibilitats derivades de la consideració de les especificitats del col·lectiu de persones amb diversitat funcional en relació a aquests processos.

D’aquesta manera, el Pràcticum ha comptat amb dues fases, diguem-ne, estructurals. La primera fase, en la qual es va definir el mateix propòsit del Pla de treball, el procés i les fonts que fonamenten la nostra proposta. I part de la darrera fase, en la qual es desenvolupa la recollida final de la informació per estructurar-la en una proposta d’assessorament. Cal considerar que la proposta final que aquest projecte de pràctiques permet fonamentar i estructurar està en el moment de formular aquesta Memòria definit en els seus continguts i aspectes genèrics. Tot i així, sabedors que les hores de Pràcticum resulten insuficients com per desenvolupar-lo en la seva totalitat, resta desenvolupar les concrecions metodològiques. D’aquesta manera, la tasca de col·laboració amb la Federació d’Educació es mantindrà fins a donar el format final a aquesta proposta d’assessorament.

El Projecte es desenvolupa en tres fases:

Fases de la intervenció:

Fase 1. “Què s’està fent”: cerca definir els objectius de la intervenció que s’ha desenvolupat i formular les diferents Fases que el composaran, així com els objectius que es persegueix en cadascuna d’elles, els continguts que cerca abastar cada fase, les activitats amb les quals es desenvoluparan, les tècniques que esdevenen necessàries i com, què i quan s’avaluarà cada fase del procés. Alhora, cerca caracteritzar el col·lectiu destinatari i els canals comunicatius objecte de la proposta, juntament amb les referències teòriques del projecte.

Fase 2. “Quines necessitats cal obrir”: cerca identificar el usos del col·lectiu de persones amb diversitat funcional en relació als canals comunicatius, així com les seves necessitats de suport i les dificultats d’accessibilitat amb les quals es troben. Això implica definir el seu nivell de competència disponible en relació a la requerida. Alhora, cerca identificar entre les persones de l’organització responsables d’aquesta accessibilitat les necessitats i oportunitats de millora considerant el col·lectiu de referència.

Fase 3. “Propostes d’assessorament”: Cerca fer una aproximació genèrica a propostes fonamentades i contextualitzades en relació a l’assessorament i orientació per a l’adequació funcional dels canals i recursos de comunicació, alhora que fer propostes concretes per a la millora de l’accessibilitat. Resten per desenvolupar propostes metodològiques específiques que possibilitin el desplegament operatiu dels suports disposats.

La metodologia11 utilitzada és fonamentalment de tipus qualitativa donat que la nostra proposta requereix operar en un context específic dins el qual ens proposem interpretar el fenomen que volem conèixer. Cerquem reflexionar en la mateixa pràctica; interpretant no només els fets, sinó també els significats que se’ls atribueixen. El fet que volem copsar entenem que només es pot interpretar en la seva interacció amb la resta de factors del conjunt. Els subjectes, els processos i els

11 Referència: del Rincón Igea, D. (2000). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. Veure a Bibliografia.



agents d’aquest context específic esdevenen, doncs, la principal font de recollida d’informació.

Per aconseguir aquesta informació utilitzem entrevistes per al seguiment de la intervenció i el procés de col·laboració per a la significació comuna dels fets i la presa de decisions conjunta amb la tutora Externa.

Igualment, utilitzem qüestionaris per tal de copsar les intencions, interessos, coneixements previs i motivacions o dificultats que els subjectes atorguen al fenomen.

També utilitzem la revisió de documentació, tècniques i recursos. Tot plegat entenem que ens permet agrupar resultats, contrastar informacions i extreure conclusions.

Confiem que aquesta metodologia ens permet copsar la realitat a través dels agents i subjectes en el seu mateix context i interpretar les nostres proposicions a través del consens generat amb la metodologia col·laborativa.

El qüestionari ha estat realitzat de manera tancada, realitzant un seguit de preguntes prefixades a les quals es corresponen una sèrie limitada de respostes a manera d’alternatives que cal seleccionar. A partir d’aquestes eleccions es cerca explorar amb profunditat l’àmbit del fet que volem conèixer.

La intervenció que ens hem proposat entenem que respon a una perspectiva sistèmica12 en la qual cada àmbit es concep com a part d’un sistema més ampli amb diferent nivell de complexitat i extensió format per elements interdependents. D’aquesta manera, cada element s’estudia en relació a la resta donat que s’influeixen mútuament un cop establerta aquesta interdependència.

Figura 1. Interacció entre els sistemes.

També hem cercat que la nostra intervenció es desenvolupi des d’una perspectiva col·laborativa13 de l’assessorament psicopedagògic. Des d’aquest enfocament cerquem de construir una representació comuna del problema que ens hem

12 Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. (p.p. 34). Veure referència a Bibliografia. 13 Monereo, C. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. (p.p. 36). Veure referència a Bibliografia.



proposat abordar, per tal de dotar a la proposta de millora d’un sentit i significat compartit. Entenem que aquesta és la via d’accés que ens permet introduir, a través d’aquesta col·laboració, modificacions estables en el context.

3. ANÀLISI DEL CONTEXT.

3.1. Caracterització de l’àmbit.

Un cop iniciat l'accés a l'entorn on desenvolupem el Pràcticum II ens hem adonat de la complexitat de l'estructura organitzativa i de les interrelacions de major o menor dependència que s'estableixen entre les diferents seccions sindicals, els seus i seves responsables i aquells departaments que desenvolupen tasques transversal i comuns a tota l'organització i que per tant tindran també incidència en la nostra proposta.

En un primer moment hem ubicat la proposta en l'assessorament i orientació a l'adaptació dels processos comunicatius dirigits o participats per persones, tant afiliades com no, amb diversitat funcional. D'aquesta manera, en les nostres previsions inicials, vertebràvem la proposta al voltant de l'activitat que es desenvolupa en la secció sindical d'Educació Especial, en la qual s'inclou l'atenció a les persones amb diversitat funcional; atenció que es podia veure determinada per la condició de treballadors/es d'aquests centres en alguns casos i per altra per la seva condició de representants legals dels treballadors(delegats i delegades de personal). Vegem aquesta ubicació en l'organigrama següent de l'organització:

Figura 2. Organigrama bàsic de Comissions Obreres de Catalunya.

http://2.bp.blogspot.com/-oAG8GPl-qOw/UKkgLi1pMuI/AAAAAAAAAoA/rH3OOCdd-Dw/s1600/Ubicaci%C3%B3+1.PNG



En aquest context, els canals comunicatius fan referència a les activitats d'assessorament dirigides al conjunt dels destinataris, incloent les persones amb diversitat funcional, per la seva condició de treballadors/res en actiu o atur en aquest àmbit laboral. Alhora, pot fer referència a l'assessorament i orientació en la seva acció com a representants dels treballadors i treballadores. Cal fer notar que en els darrers anys la presència de persones amb diversitat funcional en comitès d'empresa o òrgans de representativitat col·lectiva han augmentat considerablement. Així, mentre tradicionalment la condició de treballadors/es es vinculava als tècnics i altres professionals de l'atenció a persones amb diversitat funcional en Serveis d'Atenció a Persones amb Discapacitat (residències, centres especials de treball, centres ocupacionals, serveis prelaborals, etc), actualment aquestes persones s'han incorporat activament a l'activitat representativa i sindical quan la seva condició de persones contractades en aquests serveis, especialment en centres especials de treball, es determina per la seva condició contractual i no només per l'assistencial o educativa d'aquests centres.

En aquest context, les persones treballadores amb diversitat funcional també s'han incorporat a les accions formatives dirigides al conjunt dels treballadors i treballadores en formació permanent, però també en aquelles accions formatives dirigides a habilitar als delegats i delegades de personal en les competències i coneixements que requereix exercir tal representativitat (drets i deures, legislació, salut laboral, negociació col·lectiva, assessorament a treballadors i treballadores,...).

És lògic, doncs, considerar que aquesta participació activa s'ha estès a àmbits de participació col·lectiva i grups de treball, com ara assemblees, suports a la negociació col·lectiva, espais de treball cooperatiu del col·lectiu,...

També en aquest context, hem considerat la necessitat d'incorporar l'atenció i suport en canals de comunicació impresa dirigits al col·lectiu del sector, i l'accés a les comunicacions i informacions a les quals s'accedeix a través de canals electrònics, com ara la pàgina web, les xarxes socials, el correu electrònic,...

Figura 3. Canals comunicatius objecte de la proposta

http://2.bp.blogspot.com/-ogjLkHV1ioM/UKklKTSJw8I/AAAAAAAAAoY/C6-3FHIm8q0/s1600/Ubicaci%C3%B3+3.PNG



Però a mesura que hem aprofundit en el context ens ha estat necessari considerar, a més d'aquell específic del sector d'activitat, les seccions transversals que també interaccionen, i protagonitzen en determinats casos, en aquests processos i canals comunicatius.

Això esdevé evident, per exemple en les activitats formatives, en algunes dimensions de la comunicació electrònica i en xarxa, o en algunes concrecions de les comunicacions impreses. D'aquesta manera, entenem que es fa necessari vehicular i fixar també en aquesta transversalitat el procés d'assessorament que pretenem desenvolupar.

Cal, doncs, que considerem també aquesta transversalitat, la qual presentem esquemàticament:

Figura 4. Transversalitat àrees federatives i secretaries a Comissions Obrees

http://2.bp.blogspot.com/-Eza_pLAd59I/UKklFujPP-I/AAAAAAAAAoQ/L3r431ePGYo/s1600/Ubicaci%C3%B3+2.PNG



Fetes aquestes consideracions ubiquem la nostra proposta en la interacció de tots aquests components organitzatius, de manera que es cerca atendre als processos, canals i suports comunicatius en els següents aspectes, a excepció feta de les propostes de formació continua dirigides a docents i tècnics:

Figura 5. Continguts bàsics dels diferents canals comunicatius

3.2. Marc normatiu.

En relació al conjunt del context (CET+STO) el nostre marc normatiu de referència consultat ha estat:

Constitució Espanyola, de 1978. L'article 49 de la Constitució Espanyola va suposar el primer esglaó legislatiu per a la integració social de les persones amb diversitat funcional donat que estableix com a mandat directe als poders públics, fent obligatòria una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics , als que donaran l'atenció individualitzada que requereixen. L'objectiu últim és que les persones amb discapacitat puguin beneficiar-se de tots els drets constitucionals igual que la resta dels ciutadans, incloent el dret al treball que està reconegut en l'article 35 de la Constitució Espanyola. Aquest mandat constitucional va culminar en l'àmbit legislatiu amb la publicació de la llei 13/1982 de 7 d'abril, d'integració social de minusvàlids, coneguda com a LISMI.

https://www.box.com/s/nu8h39goftjrmp5thzqs/1/537672306#/s/nu8h39goftjrmp5thzqs/2/537672306/1403430345/1

http://3.bp.blogspot.com/-LxwLNbDB2bA/UKknbvEj9sI/AAAAAAAAAog/Uy40HfiajQM/s1600/Ubicaci%C3%B3+4.PNG



Ley de Integración Social del Minusválido (LISMI, Llei 13/1982).

Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.

Estratègia Europea per a la inclusió de les persones amb discapacitat.

Llei de l’Estatut dels treballadors i treballadores.

Conveni col·lectiu general de centres y serveis d’atenció a persones amb discapacitat.

Conveni col·lectiu de Centres Especials de Treball de Catalunya per a disminuïts psíquics.

Guia sindical per a la integració laboral de persones amb discapacitat.

Guia per a la contractació de persones amb discapacitat.

Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Reial Decret 604/2006 sobre Reglament dels Serveis de Prevenció.

Reial Decret de Centres Especial de Treball, d’àmbit estatal.

Reial Decret de mesures alternatives a la contractació de persones amb discapacitat.

Llei de Reforma de la negociació col·lectiva.

Llei de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

Per facilitar l’accés i consulta a aquests documents els hem agrupat en una aplicació de consulta. En teniu accés enllaçant amb la següent imatge:

Figura 6. Accés a la bibliografia sobre normativa

https://www.box.com/s/nu8h39goftjrmp5thzqs/1/537672306#/s/nu8h39goftjrmp5thzqs/2/537672306/1403430061/1

https://www.box.com/s/nu8h39goftjrmp5thzqs#/s/nu8h39goftjrmp5thzqs/1/537672306/5174155230/1



















https://www.box.com/s/nu8h39goftjrmp5thzqs



4. MARC TEÒRIC.

Hem cercat de desenvolupar amb certa extensió aquest apartat, a més de les raons que reclamen aquest tipus d’exposició en una memòria de pràctiques, per dos consideracions que valorem fonamentals:

Per una banda, perquè en aquest tipus d’àmbit generalment hi ha poc temps per a la reflexió i la consideració de fonts teòriques, de manera que aquesta és una ocasió idònia per aportar elements teòrics que ens ajudin a interpretar la nostra realitat. Per suposat, aquests referents han estat consensuats i considerats en el treball col·laboratiu desenvolupat.

Per altra banda, entenem que cal anar construint un cos teòric que ens ajudi a interpretar el fenomen de la diversitat funcional i a caracteritzar els serveis que en aquesta memòria s’exposen. Cal fonamentar força, també, la nostra proposta.

4.1. Supòsits teòrics marc del Projecte.

Entenem que la nostra proposta es fonamenta en les següents perspectives teòriques:

Model d’orientació i intervenció col·laboratiu: a partir de la reflexió i aportacions de diferents models i de la pràctica dels professionals i que es construeix en cada context a partir de la participació de tots els protagonistes.

Constructivisme: concepció constructivista dels processos d’ensenyament -aprenentatge.

La pràctica educativa fonamentada en els processos de construcció de significats i atribució de sentit, a través dels mecanismes d’influència educativa i la seva operativitat en el context tractat.

Model d’avaluació psicopedagògica en el context: procés vinculat als espais en els quals es desenvolupa l’activitat educativa, partint de la representació que l’equip es fa de les necessitats evidenciades i de les dificultats detectades.

Atenció a la diversitat: principi educatiu que considera el coneixement de les diferències psicosocials i culturals dels usuaris per identificar les necessitats particulars i educar en el respecte a les diferències.

Avaluació pedagògica de necessitats educatives: es cerca l’adequació de la resposta educativa a les necessitats dels usuaris a través de l’avaluació i l’orientació psicopedagògica

Igualtat d’oportunitats: cerquem afavorir l’accés i permanència en el sistema social de les persones amb discapacitat intel·lectual, la qual esdevé quasi sempre una situació de desavantatge, amb la finalitat de promoure la igualtat d’oportunitats educatives i de participació social.

Anàlisi de casos: com a mètode que ens permet aprofundir en el coneixement d’una realitat d’intervenció complexa i contextualitzada, alhora que identificar com a problema uns esdeveniments determinats, valorar-ne la rellevància i desenvolupar mesures d’intervenció més ajustades, basades en criteris ètics i psicopedagògics adequats.



4.2. Concepte de discapacitat. 14

Partim, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel·lectual de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix:

"El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa bel·ligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicions de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel·lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional) s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició:

"El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius.

"… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència.

"… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés. D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixen per fer-ho. No és per tant una

14 APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL

http://www.scribd.com/doc/70568958/APORTACIONES-DE-LA-DEFINICION-DE-RETRASO-MENTAL



característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibilitar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó que pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem, partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències. Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

4.3. Concepte de Diversitat Funcional.

Els termes "Diversitat Funcional" no fan referència a les categories diagnòstiques i comunament acceptades per la comunitat científica, com ara ho serien Discapacitat (intel·lectual, motriu, sensorial,...) o Retard Mental (aquell utilitzat per l'American Association on Mental Retardation).

De fet es tracta més aviat d'una opció ideològica, però una opció fonamentada, coherent amb els principis d'autodeterminació y atenció centrada en la persona, i aquella que prefereixen les persones que formen part d'aquests col.lectius.

El terme ha estat portat a casa nostra pel Foro de Vida Independiente.

Ara us proposem un document redactat per nosaltres mateixos amb la finalitat de tractar de caracteritzar aquest concepte, ja que és aquest el que utilitzem de manera habitual durant el procés de desenvolupament del Pràcticum II.

http://www.forovidaindependiente.org/



Figura 7. Accés al document de caracterització de la Diversitat Funcional

4.4. Concepte d’autodeterminació.

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació, com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita que no només orienti la nostra proposta, sinó que es faci evident i es visualitzi. És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la intervenció amb persones amb Diversitat Funcional.

En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les persones amb diversitat funcional a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida. Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivament, es converteix simplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides. Entenem que aquesta perspectiva ha d'incorporar-se a la nostra proposta, ja que aquesta opció implica que les decisions que es prenguin han d'anar orientades a oferir els suports necessaris com perquè les persones a qui van adreçades puguin prendre decisions sobre els fenòmens i processos en els quals estan implicats en tota la seva amplitud i no simplement dirigir la direcció de les accions a aquelles que se'ls permet en un entorn protegit en el qual altres determinen quines són les respostes que cal oferir a les seves necessitats. D'aquesta manera, determinades propostes que cerquen vehicular espais de decisió i de participació social, d'autoresponsabilitat amb les pròpies condicions de vida i destí, es produeixen en entorns molt dirigits i controlats. Aquesta mena de propostes ens semblen positives en la mesura que esdevenen eficients de cara a promocionar l'aprenentatge i desenvolupament d'habilitats socials i competències comunicatives,

http://www.scribd.com/doc/110462771/Caracteritzacio-del-concepte-de-Diversitat-Funcional



relacionals i participatives. També afavoreixen petits laboratoris per a la pràctica de l'autoregulació, la presa de decisions i l'autodirecció, però generalment es tracta d'experiències limitades i amb un abast poc transcendent per a determinar decisions vitals que afecten a les pròpies opcions de vida. D'aquesta manera, entenem que l'espai de relacions, presència i representativitat sindical ha d'esdevenir un espai de participació plena en igualtat de condicions i accés a experiències rellevants i transcendents per a les condicions de vida d'aquestes persones. En tot cas, aquest context ha de cercar de participar efectivament de la xarxa de suports que les persones amb diversitat funcional requereixen per al seu ple desenvolupament i dissenyar i promoure els ajustos i recolzaments que es requereixen per incorporar-los a la plena participació i exercici de l'activitat sindical.

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a la dinàmica de participació social i ciutadana a través de les organitzacions sindicals implica facilitar l'oportunitat de participar d'entorns d'exercici de la ciutadania i dels drets socials fonamental, alhora que aporta una major coherència als objectius d'inclusió laboral i social que les polítiques inclusives i les institucions que han d'afavorir-ho. Aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. D'aquesta manera, ha de poder accedir a la informació i continguts de manera que esdevingui capaç d'elaborar-los i de contrastar-los amb les pròpies necessitats i preferències per tal prendre decisions que afecten a les pròpies condicions, alhora que ha de poder incorporar-se als diferents espais de decisions que es corresponen amb la seva condició de membre actiu de la societat en determinats àmbits, en aquest cas laboral, i no pas només a aquells que es corresponen amb la seva condició de persona amb necessitats especials. Aquestes necessitats especials han de ser ateses, entenem, en contextos de normalització, sempre que sigui convenient i possible, incorporant les modificacions necessàries en el context i dotant a aquests dels recursos com per oferir els suports que els seus membre requereixen.

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens agradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pogués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.

Per tant, l'aspecte clau de la proposta no és la persona amb diversitat funcional, sinó sobre els suports que aquest entorn li ofereix per afavorir-li la conducta adaptativa corresponent.



4.5. La perspectiva constructivista.

En la definició del projecte, que una de les qüestions que ha estat necessari resoldre de cara a desenvolupar les nostres propostes final d'assessorament és definir quina és la idea que tenim de l'aprenentatge i en quines fonamentacions epistemològiques es basa, donat que aquesta idea condicionarà les decisions que prenem; la qual cosa, juntament amb els continguts, el coneixement dels aprenents i la contextualització de la seqüència donarà consistència, coherència i continuïtat al procés d'adequació i adaptació dels processos comunicatius que atenem.

La concepció que tinguem de l'aprenentatge ens ha d'orientar de cara a prendre decisions en relació a com generar l'accés a un contingut comú tot respectant alhora les consideracions en relació a les particularitats individuals de cada participant en el procés, definir aquells aspectes metodològics que millor compatibilitzin l'accés a la informació i els continguts amb aquestes característiques idiosincràtiques, així com definir aquelles altres variables que de ben segur condicionaran el desenvolupament de les capacitats requerides i les disponibles Coherentment amb allò desenvolupat durant el període de formació psicopedagògica a la UOC, alhora que per convenciment personal, optem per una concepció de l'aprenentatge en el qual l'accés al coneixement es dóna com a procés de construcció activa per part del subjecte. De totes maneres, sí que hi ha alguns aspectes genèrics que ens agradaria apuntar de cara a visualitzar el tipus de plantejament que fem. El coneixement, segons aquesta perspectiva, es produeix per una acció constructiva en la interacció entre les estructures mentals i el context quan es produeix un conflicte cognitiu i el consegüent desequilibri en aquestes estructures, el qual cal compensar amb la pròpia activitat intel·lectual per cercar de solucionar-ho, produint-se una nova estructuració cognitiva. Per tant, es requereix de la interacció entre l'aprenent i el contingut d'aprenentatge i d'aquesta construcció mediada per dotar-lo de significat, el qual és atribuït culturalment. Però aquesta activitat cal que sigui planificada i orientada, ja que el contingut ha d'estar ubicat a la distància adequat però a l'abast de les possibilitats de l'aprenent si es vol que generin "conflicte cognitiu". El rol de l'educador, del docent, de qui pretén transmetre un contingut, esdevé el de mediador entre aquests i l'activitat constructiva. Caldrà, doncs, que els continguts que els proposem tinguin relació amb els que ja posseeix, de manera que s'estableixi una relació significativa que els permeti integrar-los en l'estructura cognitiva i els pugui contextualitzar en situacions diferents a la controlada inicialment. Per tant, s'han de donar, al nostre entendre i segons l'experiència i els autors d'aquesta perspectiva constructivista, diverses condicions que haurem de considerar en la nostra proposta:

El grau de coneixements previs ha de ser qui condicioni el contingut si es vol que aquest sigui potencialment significatiu.



Els continguts han de guardar coherència interna i lògica. Es requereix de l'acció volguda, conscient, de l'aprenent, la qual depèn en

gran mesura de la seva motivació.

La nostra ambició definitiva és generar els canvis necessaris com perquè l'aprenent de la nostra proposta formativa pugui funcionalitzar els coneixement i habilitats adquirits i desenvolupades a altres situacions i entorns diferents en les quals haurà de generalitzar i posar en funcionament allò adquirit Entenem que la perspectiva constructivista que adoptem implica el desenvolupament d'estratègies que facilitin aquest aprenentatge significatiu,com ara aquelles que afavoreixen la gestió de la informació a partir del tractament dels processos d'atenció, codificació i reestructuració de tal informació. Entenem que això implica el desenvolupament de metodologies que afavoreixin l'exploració de l'entorn en el qual es presenta tal informació, de com aquesta es presenta i estructura o quins són els elements rellevants d'aquesta. això pensen que esdevé fonamental en la interpretació necessària dels marcs i entorns, codis i suports en els quals es presenten les informacions i continguts als quals accedir. Posteriorment, malgrat formi part del mateix continu, ens caldrà, pensem, abordar metodologies que estimulin l'aplicació d'allò que s'ha après, sí és que veritablement volem que esdevingui funcional, adaptatiu i, per tant, significatiu. Això suposa que han de poder recuperar els aprenentatges i informacions disposades per aplicar-los en altres procediments d'estructura similar en contextos diferents. Finalment, entenem que caldrà articular estratègies metodològiques que reforcin i retroalimentin aquests aprenentatges, no només per una qüestió de consolidació, sinó també com a estratègia motivacional. L'objectiu darrer en relació al procés d'aprenentatge es compleix quan els nostres subjectes esdevenen capaços de planificar la seva pròpia execució de les competències adquirides en entorns funcionals i lliurement disposats segons les pròpies preferències i motivacions.

4.6. Concepte d’inclusió.

Parlar de la inclusió activa de persones amb diversitat funcional en entorns normativitzats ha estat una tasca que s'ha anat abordant en els diferents contextos on aquestes persones han estat presents, de manera que s'han anat elaborant processos i procediments per atendre a la seva socialització i ple desenvolupament. Però aquesta referència no ha estat sempre tant clara i evident en aquells entorns o contextos on no han comptat amb la seva presència o no ho han fet de manera tant significativa.

La progressiva incorporació de persones amb diversitat funcional en l'àmbit laboral i, en conseqüència, la incipient presència en el component humà de les organitzacions, han afavorit la encara dèbil presència en els òrgans i organitzacions



de representació col·lectiva de treballadors i treballadores o obliga a aquestes organitzacions a contemplar aquesta diversitat en la seva perspectiva, planificació i gestió.

És per tant un objectiu transversal en la nostra proposta, contribuir a què els responsables d'aquestes organitzacions considerin la necessitat d'incorporar la diversitat funcional en la seva tasca, de la mateixa manera que s'han anat incorporant altres diferències per raons d’origen o gènere.

Alhora, la resta de persones que es relacionen amb persones amb diversitat funcional en els diferents contextos socials, laborals i organitzatius, han de conèixer aquesta realitat i respectar aquesta particularitat, de manera que entenem que en el cas que ens ocupa, les organitzacions sindicals no només tenen el deure d'incloure i atendre aquesta diversitat, sinó també la de contribuir a la conscienciació de la resta de la societat i a mediar per facilitar la seva inclusió en tots els àmbits.

Això implica no només un canvi de paradigma, sinó -allò que és més difícil- un canvi d'actituds i de desenvolupament d'estratègies per garantir que els sistemes socials i organitzatius esdevinguin cada cop més inclusius. L'objectiu final és arribar a incloure la diferència per tal que formi part del teixit social, laboral o cultural en les mateixes condicions i amb les mateixes garanties, la qual cosa suposa acollir la diferència per raó de la seva especificitat i particularitat, i no per les possibilitats que es tinguin d'accedir als estàndards normatius. En aquesta línia, entenem que la nostra proposta ha de contribuir als següents objectius:

Desenvolupar les activitats i processos comunicatius i formatius incorporant al seu disseny, desenvolupament i avaluació, les consideracions a la diversitat per raó del grau de competència en les habilitats adaptatives, socials i funcionals.

Implicar a les organitzacions, al seu component humà i a les mateixes persones amb diversitat funcional en estructures i processos de participació inclusius.

Tot i que puguem caracteritzar la inclusió de manera genèrica com un dret humà i constitucional, entenem que cal fer-ne algunes referències conceptuals. Parafrasejant a Peterson podríem dir que " la inclusió és una forma de vida, de viure junts, fonamentada en la creença que cada individu és valorat i forma part del grup. Una societat, o una organització, inclusiva és aquella en la qual tots els seus membres se senten inclosos".

Per tant, entenem que organitzacions com en la que es contextualitza el nostre projecte, han de fer referència a la inclusió en:

Identificar aquells impediments que dificulten l'accés i la participació per eliminar-los.

Identificar aquells recursos, fortaleses i oportunitats que poden facilitar aquesta inclusió per tal de potenciar-les.

Oferir mecanismes i recursos per la participació plena i la formació, definint i aprovisionant els suports que aquesta participació plena requereixi.



Individualitzant i particularitzant l'atenció, no només generalitzant recursos estandarditzats, de manera que es considerin les necessitats i particularitats individuals.

Prenent consciència dels valors inclusius per viure-ho com una aportació positiva, de manera que promou actituds i conductes de respecte a la diferència, participació plena i reconeixement de la diversitat funcional.

De totes maneres, cal considerar que la finalitat no és només incorporar aquesta diferència de manera retòrica, o fins i tot de manera pràctica però qualitativament de menor valor. La finalitat entenem que rau en desenvolupar valors positius vers les persones i col·lectius que en són dipositaris. Pensem que aquesta perspectiva esdevé important, ja que sovint la incorporació de la diversitat funcional implica esforços i recursos que no semblen compensar d'entrada en relació al volum representatiu i contributiu en relació a col·lectius considerat més homogenis. Per tant, aquesta consideració, aquest valor de l'altre, la comprensió d'aquest i l'empatía, han d'afavorir el desig d'estimular aquesta participació i de considerar la seva discriminació com una mancança i un empobriment col·lectiu.

Aquesta perspectiva contribueix a abandonar posicionaments que cerquen abordar només l'atenció bàsica i proposar mecanismes rehabilitadors; és a dir, tractar d'apropar tant com sigui possible a la persona amb diversitat funcional a estendards de funcionament, per passar a identificar i eliminar els obstacles que estan dificultant l'accés a la igualtat d'oportunitats i la plena participació. Aquests factors interactuen amb la persona, en aquest cas amb diversitat funcional, de manera que dels resultat d'aquesta interacció s’afavoriran situacions que incideixin en la discapacitat i en la discriminació, o s’afavoriran situacions que incideixin en les capacitats que també tenen i en la inclusió. És la nostra determinació que la nostra proposta d'assessorament s'ubiqui en aquesta darrera perspectiva.

Així, considerem que si modifiquem les formes d'organització és possible reduir aquests obstacles. D'aquesta manera, entenem que la perspectiva de la inclusió supera les expectatives de paradigmes més centrats en propostes adaptatives.

4.7. Perspectiva ètica de la intervenció.

Probablement accedim a intervenir en l’àmbit de la diversitat funcional amb l'ànim de contribuir a la inclusió plena d'aquest col·lectiu i amb el compromís de tractar d'oferir oportunitats per a un satisfactori desenvolupament personal i social. Ara bé, si ens aturem un moment en les condicions sota les quals es desenvolupa aquest abordatge, el primer dels interrogants que ens sorgeixen és com pot ser possible que amb el grau de desenvolupament social i ètic sobre la nostra consideració compartida en referència als drets de les persones encara ens trobem que és necessari salvar moltes dificultats a l'hora de cercar aquesta normalització. No tenim cap dubte del progressos assolits, tant en relació a la realitat quotidiana com en relació als paradigmes i models comprensius relacionats amb la diversitat funcional, però encara perduren prejudicis que, si més no, no faciliten la plena inclusió. No es pot menysprear, encara que resultin insuficients, com els canvis en la comprensió i



en els valors han contribuït a la sensibilització i a un desenvolupament normatiu i legislatiu certament molt més esperançador que no pas el de fa un pocs anys.

Durant el desenvolupament de les fonamentacions de la nostra proposta ja hem fet menció a la nova conceptualització de la diversitat funcional, la qual, juntament amb l'ètica i la perspectiva de la qualitat de vida que desenvoluparem posteriorment, orienten les propostes que en aquest àmbit habilitador i inclusiu es puguin fer.

Entenen que aquests avenços en relació als canvis actitudinals i als valors de referència per acostar-nos a la diferència arrelen en la dimensió ètica, la qual ha evolucionat a mesura que s'ha anat imposant la consideració de la igualtat entre les persones; igualtat que es vertebra al voltant d'allò que ens uneix més que no pas en relació a allò que ens diferencia. Aquest plantejament ens condueix irremeiablement a considerar qualsevol persona com a subjecte de dignitat, la qual no és atorgada sinó que és reconeguda també en les persones funcionalment diverses. Pot ser utilitzat com a referència d'això que estem dient la Declaració sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que podeu trobar en la barra lateral d'aquest blog i al final d'aquesta entrada.

Per tant és igualment cert que s'ha avançat en el desplegament de recursos i serveis disponibles per a la millora de la qualitat de vida d'aquestes persones, per a la millora de la consideració de dignitat i en els suports per accedir de manera funcional en l'entorn, de la mateixa manera que continua sent cert que encara ens trobem amb serioses limitacions per participar en igualtat d'oportunitats i condicions en els diferents àmbits i contextos de la vida ciutadana.

Aquestes dificultats que es continuen mantenint no poden ser només explicades per raó de les limitacions en el seu funcionament, sinó per la interacció d'aquestes amb les oportunitats de participació i experiències valuoses que l'entorn els ofereix o permet incidir i interactuar. És aquesta interacció la que condiciona el nivell i grau d'habilitats i coneixements per a un funcionament adaptatiu. La idea de desenvolupament que derivem de les teories ecològiques i socials del desenvolupament humà ens condueixen a considerar alhora el paper actiu de la mateixa persona com el suport actiu dels altres a aquest progrés: la persona es desenvolupa en la interacció amb l'entorn. Vet aquí el valor ètic d'entorns significatius i valuosos en contextos normalitzats, o el rebuig ètic a contextos restrictius o segregadors.

Vet aquí també la importància dels processos amb els quals definim i classifiquem aquesta condició, de manera que l'arbitrària categoria diagnòstica de, per exemple, retard mental, poca cosa ens diu de la persona. D'aquesta manera, allò que ens interessa operativament és mesurar la discrepància que hi ha entre les capacitats i habilitats de les quals disposa una persona i les competències que s'exigeixen per funcionar en cada entorn, la diferència entre les quals no ens dóna les limitacions, sinó que identifica les àrees en les quals es requereix incorporar determinats suports per funcionar adaptativament en cada context. Per tant, no limita la participació en funció d'aquesta discrepància, sinó que ens indica on hem d'incidir ecològicament per reduir-la.



L'apropament, doncs, l'haurem de fer en relació a les capacitats i a les necessitats de suport. A més, el nostre àmbit es centra en l'etapa adulta, una etapa que cal atendre amb plenitud i en la qual cal oferir les oportunitats per construir la pròpia identitat, una etapa que sovint és obviada entre la infantesa i el declivi biològic, de manera que atenem sovint a les persones amb diversitat funcional durant el seu desenvolupament infantil amb referències a la inclusió per després negar les oportunitats per al ple desenvolupament social i personal, per a la sexualitat, la independència, l'autodirecció, la participació cultural, el desenvolupament professional i laborals, l'oci, la participació política,...

En definitiva, la perspectiva no és tant com incorporar, com adaptar, les persones amb diversitat funcional a la societat, sinó com adaptar la societat per tal que totes les persones hi puguin participar en plenitud.

4.8. Concepte de “Qualitat de vida”.

Tal i com comentat en l’apartat anterior, les noves conceptualitzacions i perspectives en relació a la diversitat funcional, fonamentalment a partir de les definicions operatives aportades durant la darrera dècada i les consideracions ètiques que han anat esperonant, han promogut la preocupació vers la millora d'aquestes persones en les diferents dimensions de la vida. La novetat rau en el fet d'utilitzar indicadors de qualitat de vida com un principi avaluador dels recursos, suports, oportunitats i experiències que se'ls ofereixen i a les quals tenen accés. És, doncs, un concepte que s'operativitza per la necessitat d'avaluar l'impacte del context en l'individu, mesurar el desenvolupament en realitats i processos cada cop més complexos i donar veu a les persones per tal que explicitin el seu grau de satisfacció en relació a aquest indicadors de qualitat de vida.

Aquest concepte es relaciona de manera objectiva amb les condicions de vida que s'ofereixen, alhora que també amb la percepció i subjectivació que se'n deriva del grau de satisfacció que cada persona experimenta. Per tant, els indicadors que avaluen aquesta qualitat han de fer referència tant a l'experiència de les persones com a les seves condicions de vida de manera més objectiva. En relació a les persones amb diversitat funcional la conceptualització de la qualitat de vida respon a diverses consideracions específiques: cal avaluar-la en relació a les mateixes dimensions i factors que es consideren importants per a qualsevol persona, a les necessitats bàsiques cal afegir la igualtat d'oportunitats donat que no sempre està garantida, la qualitat de vida millora quan la persona participa en les decisions que afecten a al seva vida, quan estan socialment inclosos i incloses, mesurar-la exigeix conèixer en profunditat a la persona i requereix avaluar també els components subjectius.



5. METES I OBJECTIUS PREVISTOS.

La finalitat darrera del nostre projecte és fonamentar propostes d’assessorament i adequació per a facilitar l’accés i la comprensió significativa dels continguts desenvolupats en els processos comunicatius que des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya s’adrecen o inclouen a persones amb diversitat funcional per raó de les seves especificitats de tipus intel·lectual. Aquesta fonamentació resta caracteritzada per la recollida d’informació en relació a:

Explicacions teòriques del problema que ens ajudin a articular la comprensió i coneixement en la interacció dels fenòmens de la diversitat funcional, els canals, suport i codis comunicatius i el context específic dels serveis d’atenció, assessorament i suport en els quals interaccionen persones amb diversitat funcional. Es tracta de caracteritzar les fonts que han de donar consistència, fonamentació i rigor a la nostra proposta.

Conèixer, amb la finalitat de dotar de contingut i fonamentació metodològica a la proposta, els serveis, eines i recursos d’accés a aquests canals i recursos, tant en quant a la seva disposició i provisió, com en relació a els suports que s’estan facilitant per a l’accessibilitat i comprensió significativa i funcional.

Conèixer les motivacions, interessos, dificultats, necessitats i coneixements previs de la població a la qual va dirigida la proposta per tal d’ajustar la proposta a les necessitats i possibilitats del subjectes concrets, proporcionant orientacions per a les ajudes i suports que cal articular per assolir els objectius d’adequació que ens proposem.

La nostra proposta va dirigida a avaluar els sistemes, canals, continguts i formats de comunicació per tal d’avaluar la seva adequació a les necessitats i característiques del col·lectiu de treballadors i treballadores amb diversitat funcional.

Objectiu general: disposar de les informacions que permetin desenvolupar propostes fonamentades d’assessorament per l’adequació i accessibilitat als canals i continguts comunicatius a persones amb diversitat funcional

Com a objectius específics ens proposem adequar els processos, continguts i suports comunicatius que tenen per objecte la transmissió d’informació i coneixement relacionat amb l’àmbit específic, a les característiques i necessitats d’aquests col·lectius amb la finalitat de facilitar-los l’accés, comprensió i elaboració de tals informacions i continguts.

Ens proposem també assessorar en relació a l’accessibilitat dels diferents mitjans de comunicació que s’utilitzen amb la finalitat de generar propostes específiques que orientin l’adaptació de continguts, materials, discurs, processos d’assessorament, orientació, formació, eines de comunicació i suports a través dels quals es presenten i vehiculen.



5.1. Subjectes als que s’adreça la proposta.

Els subjectes de la nostra proposta són per una banda les persones responsables de l’acció sindical de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, tant en quant aquestes persones es responsabilitzen de l’atenció, assessorament i suport a les persones amb diversitat funcional que gaudeixen d’aquests serveis. Aquestes persones identifiquen la necessitat de rebre assessorament per tal de donar cobertura a les necessitats i perfil específic d’aquest col·lectiu.

Per altra banda, els subjectes de la nostra proposta també és aquest col·lectiu amb diversitat funcional, donat que presenten una diversitat de necessitats i particularitats específiques en relació a altres col·lectius atesos i per raó d’aquesta mateixa especificitat, en relació als processos i procediments d’¡assessorament, comunicació, informació, formació i atenció i acció sindical.

La Federació d’Ensenyament ofereix els seus serveis a un ampli col·lectiu de treballadors/es vinculats amb l’àmbit de representativitat que li resulta específic: ensenyament reglat, escoles públiques, privades, concertades, lleure educatiu, universitat,... però és en l’àmbit no reglat i de l’educació especial on s’ubica específicament la nostra actuació, donat que és en aquest àmbit on majoritàriament s’atén a persones amb diversitat funcional.

6. PLA DE TREBALL.

La proposta de Pràcticum a qual respon la present Memòria s’ha desenvolupat en la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, concretament dins de la secció d’Acció Sindical relacionada amb l’àrea d’activitat dels Centres Especials de Treball; amb la qual nosaltres ja prestem col·laboracions puntuals per raó de la nostra participació en el suport a aquesta acció sindical i per raó de la nostra mateixa responsabilitat de membres d’un òrgan de representació col·lectiva de treballadors i treballadores vinculat a l’àmbit laboral d’aquesta Federació. Per tant, el contacte ja restava establert un cop es va sol·licitar poder cursar les pràctiques, de manera que vam restar oberts a les demandes que ens formulessin, un cop va restar definit el sentit, caracteritzat el rol d’assessorament i intervenció psicopedagògica i la disponibilitat horària.

El Pla de treball inicial, doncs, respon a la demanda explicitada pels responsables de l’acció sindical d’aquesta secció de la Federació d’Educació, concretant-se en una demanda d’anàlisi i assessorament relacionada amb l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional als diversos canals comunicatius referits.

El Pla de Treball respon al consens establert a partir de una primera proposta inicial nostra que es va acabar de definir conjuntament amb la tutora externa. Aquesta proposta inclou pautes per a l’accés temporal a la planificació i desenvolupament del projecte i la definició i planificació de les diferents accions i activitats que ho haurien de fer possible. Es va fer necessari fer notar que el procés és un recorregut sistemàtic i rigorós, de manera que no es podia arribar a la formulació del projecte



sense prèviament situar-lo en el context, fonamentar-lo i conèixer les motivacions, interessos i particularitats competencials dels subjectes a qui va dirigit.

Donat que les hores de dedicació no permetien tota aquesta tasca de fonamentació i completar el disseny exhaustiu del Programa Formatiu es va acordar que aquest restaria dissenyat en quant a objectius, continguts, pautes metodològiques i inventari d’ajudes i suports, mentre que el desplegament complert de les pautes metodològiques es completaria amb posterioritat

El fet fonamental del Projecte, ara descrit, rau en cercar de caracteritzar les necessitats i possibilitats d’accés a alguns recursos i canals comunicatius de la Federació d’Educació per a persones amb perfils competencials certament allunyats de la normativitat estadística, i fer-ho accedint als espais i recursos ordinaris i accessibles on han d’interaccionar comunicativament amb els seus iguals sense diversitat funcional, de manera que l’aprenentatge ha de permetre un ús funcional i autònom recolzat en les ajudes i suports que se’ls pogués oferir. És a partir d’aquest supòsit que es formula el Pla de treball.

Per tant, ha estat necessari, un cop acollida la demanada i negociat allò que es volia fer, establir objectes sobre els quals requeríem informació i que millor ens haurien de permetre accedir als objectius, la qual cosa suposa distribuir les tasques segons la disponibilitat temporal i fer-ho també amb algunes de les accions segons la disponibilitat de recursos i possibilitats de col·laboració.

Tal i com ja hem comentat, hem insistit molt en aprofundir el més possible en el marc teòric. Hem tingut especial cura, pensem, en cercar de descriure el nostre objecte d’intervenció a la llum dels diferents enfocament que ens han de permetre identificar-ho correctament. Dotar-lo d’aquesta significació i descartar altres perspectives alternatives, ha estat, pensem, la part més important donat que ens ajuda a prendre posicionament més ajustat a la realitat en un context i sense massa tradició sistemàtica d’avaluar la realitat per fer propostes innovadores ni temps i recursos per a la investigació i la reflexió sobre la pròpia acció.

6.1. Disseny inicial.

El projecte està estructurat en tres fases, a cadascuna de les quals li correspon un títol que cerca identificar l’objecte genèric que cerca desenvolupar.

La fase 1 es correspon amb el disseny mateix del Pla de Treball i l’accés a la informació que ens ha de permetre conèixer el context de la intervenció, així com definir l’objecte final d’aquesta i articular l’accés al coneixement requerit per desenvolupar-lo. Cerca també estructurar la recerca documental i analítica que ens ha de permetre formular les fonts teòriques i caracteritzar els processos i canals als quals fem referència.

La fase 2 cerca identificar el usos del col·lectiu de persones amb diversitat funcional en relació als canals comunicatius, així com les seves necessitats de suport i les dificultats d’accessibilitat amb les quals es troben. Això implica definir el seu nivell de competència disponible en relació a la requerida. Alhora, cerca identificar entre les persones de l’organització responsables d’aquesta accessibilitat les necessitats i oportunitats de millora considerant el col·lectiu de referència



La fase 3 cerca fer una aproximació genèrica a propostes fonamentades i contextualitzades en relació a l’assessorament i orientació per a l’adequació funcional dels canals i recursos de comunicació, alhora que fer propostes concretes per a la millora de l’accessibilitat. Resten per desenvolupar propostes metodològiques específiques que possibilitin el desplegament operatiu dels suports disposats.

Fase 1 Fase 2 Fase 3

Figura 8. Fases del Projecte. Clic sobre la imatge de la fase que convingui obrir

6.1.1 Estructura de la proposta i temporalització.

La distribució setmanal de l’horari de presencialitat es correspon amb la del següent quadre:

Figura 9. Taula horari pràctiques setmanal

https://sites.google.com/site/jmartinezabe/Home/Fase 1.PNG?attredirects=0





Segons les fases la distribució va esdevenir, sobre la planificació, la següent:

FASE 1 : Què s’està fent? DATA: 15/10 al 29/10 HORES 21

FASE 2 : Quines necessitats cal cobrir? DATA: 30/10 a 21/11 HORES: 30

FASE 3 : Propostes d’assessorament DATA: 22/11 al 13/12 HORES: 24

Malgrat aquesta previsió inicial, cal esmentar que la Fase 2 va ser necessari allargar-

la una setmana sobre el calendari previst, de manera que la Fase 3 no es va iniciar

fins el 3 de desembre, de manera que la presencialitat es va tancar el 21 de

desembre

6.1.2 Objectius de cada fase.

Els objectius seqüencials durant el procés del Pràcticum, un cop definit el Projecte, seguint les diferents fases de planificació del procés15, han esta els següents:

Avaluar els canals, suports i processos comunicatius de la Federació d’Educació.

Identificar les necessitats específiques del col·lectiu destinatari. Generar propostes fonamentades en relació a l’assessorament i orientació per

a l’adequació funcional dels canals i recursos de comunicació. Propostes per a la millora de l’accessibilitat.

Altres objectius genèrics relacionats amb el procés del Pràcticum:

Elaborar el Diari de Pràctiques durant el desenvolupament del procés. Elaborar una Memòria del procés un cop finalitzada la presencialitat i la

planificació prevista.

Donada l’amplitud de canals i procediments comunicatius hem centrat la nostra proposta en aquells en els qual és més habitual la interacció amb persones amb diversitat funcional:

Comunicació impresa: publicacions, comunicacions, convocatòries, fulls volants,...

Comunicació presencial: Assessorament, grups de treball sectorials i seguiment telefònic.

Propostes formatives: formació continua i permanent oferta al conjunt de l’afiliació.

Canals electrònics: correu electrònic i espai web de la Federació d’Educació.

15 Podeu contrastar aquests objectius en el procés planificador en el Projecte de Pràcticum




6.1.3 Estratègies emprades.

Els instruments i tècniques emprats durant el procés es corresponen amb els següents:

Reunions: generalment prenent un format semi estructurat i orientades vers la consecució

d’uns objectius preestablerts. Aquestes s’han desenvolupat amb la tutora externa per establir la estructuració del programa. També s’han realitzat periòdicament per fer el seguiment i orientació del procés i procediments del Pràcticum. També s’han realitzat alguna per dissenyar el procés de disseny del qüestionari, la recollida de dades i la negociació del contingut del Programa Formatiu.

Qüestionari: s’ha passat a una mostra significativa de les persones amb diversitat funcional amb la finalitat de copsar l’ús i dificultats d’accessibilitat als canal comunicatius.

Entrevistes: en un format semiobert en el qual s’havien preestablert un ítems de recerca,

s’han dirigit vers un grup de persones amb diversitat funcional per accedir a informacions relacionades amb l’ús, interessos, dificultats i accessibilitat als canals comunicatius.

També s’han realitzat a persones amb responsabilitat sobre aquests processos amb la finalitat de copsar les inquietuds, necessitats i dificultats en la inclusió de persones amb diversitat funcional en aquests processos comunicatius.

Registres d’observació: s’han realitzat activitats d’observació participativa en activitats de comunicació presencial, concretant-se en tres observacions realitzades durant espais de comunicació en grup i dues en espais d’assessorament presencial.

Anàlisi de dades: ha estat necessari tabular les dades obtingudes amb el qüestionari.

Recerca documental: s’ha realitzat una recerca documental16 que es concreta en un inventari de fonts de referència.

Anàlisi documental: aquests recursos han estat seleccionats, analitzats i agrupats en una

classificació segons criteris de disponibilitat, accessibilitat i necessitats en funció de les seves possibilitats d’ operativització de cara a la seva utilitat referencial i pràctica. Aquesta anàlisi també ha estat necessària en relació a les fonts documentals sobre la normativa de referència i la documentació interna disponible, accessible i pertinent.

6.1.4 Activitats.

Durant el desenvolupament del procés de pràctiques s’han concretat un seguit d’activitats que evidenciem en els recursos que exposem en aquest mateix apartat, els quals en diverses ocasions es proposen alhora en el Projecte de Pràcticum com a indicadors d’avaluació juntament amb les validacions pertinents de la resta d’activitats de l’assignatura del Pràcticum I i els certificats corresponents de presencialitat i avaluació per part de la Tutora externa.

Els proposem com a imatges identificatives del contingut que enllacen a l’allotjament corresponent, de manera que poden ser descarregats i contrastats:

Registre de reunions amb la Tutora Externa:

Es recullen les anotacions corresponents a les diferents reunions mantingudes:

16 Veure apartat activitats / inventari de recursos.



Figura 10. Clic a la imatge per accedir al registre de reunions

Bibliografia i documents de referència:

Es recullen, en un cas, els documents de bibliografia referencials durant la present Memòria i utilitzats per a la fonamentació del projecte; i, per una altra, documents de consulta en línia que han estat utilitzats per a la fonamentació teòrica. Fes clic a les imatges per accedir al recurs.

Figura 11. Documents de consulta genèrics

Figura 12. Documents de consulta diversitat funcional

Inventari de recursos:

El projecte que estem desenvolupant ha generat un notable volum de resultats en la recerca recursos. Aquest recursos s'agrupen en diverses categories en funció de la funcionalitat que poden aportar al projecte que estem desenvolupant. La intenció és genera un inventari que ens permeti disposar-ne amb la finalitat de formular la nostra proposta concreta dirigida a la població que hem definit en el projecte.. D'aquesta manera podem trobar:

http://issuu.com/jmartinezabe/docs/registre_reunions?mode=window





Els recursos propis, tant de l’organització com aquells que es generen en el desenvolupament del projecte.

Aquells dirigits a donar cos i contingut a la nostra proposta d'intervenció psicopedagògica i socioeducativa a l’hora de caracteritzar al col·lectiu amb diversitat funcional.

Aquells dirigits a fonamentar i orientar la nostra proposta en la relació entre les persones amb diversitat funcional i l’àmbit laboral.

Aquells dirigits a fonamentar la nostra proposta en la relació entre la diversitat funcional i les competències i suports comunicatius.

Aquells que recullen bancs documentals que ens fan servei per fonamentar la nostra proposta.

Aquells que han referenciat bibliogràficament la nostra proposta.

Concretament es tracta d'un escriptori virtual generat amb Netvibes. Hem pujat uns quants a manera d'exemple i anirem completant l'inventari en els dies següents.

Des de la següent il·lustració podeu accedir a l'escriptori amb els recursos. A més, deixarem un accés en la columna lateral per tal de poder accedir sempre sense necessitat de cercar aquesta entrada per comprovar si s'han produït actualitzacions en el seu contingut. Clic sobre la imatge per accedir a l’escriptori on s’ubiquen.

Figura 13. Accés a l’Inventari de recursos

Registres d’observació:

Les observacions a les quals fem referència són aquelles en les quals, des d’una perspectiva participant, hem desenvolupat per copsar la dinàmica comunicativa que es produeix en aquells canals presencials: espais de treball col·lectiu i espais d’assessorament presencial.

En relació als primers, es tracta d’espais als quals han estat convocats i convocades totes les persones que desenvolupen funcions de responsabilitat com a representants dels treballadors i treballadores del sector d’activitat del Centres Especials de Treball (i per tant també els delegats i delegades amb diversitat funcional) amb diverses finalitats: rebre informació sobre el sector d’activitat, rebre informació sobre la dinàmica de comunicació i/o de negociació amb la Patronal sectorial, compartir les experiències i situacions dels diferents centres de treball, generar oportunitats i processos d’interacció i col·laboració entre diferents centres de treball, debatre i consensuar els posicionaments del sector davant realitats específiques, elaborar conjuntament propostes de treball en relació als convenis col·lectius o situacions diverses, rebre assessorament col·lectiu en diverses dimensions de l’activitat sindical... Aquestes reunions estan convocades per la persona responsable de l’acció

http://www.netvibes.com/ca-es

http://www.netvibes.com/jmartinezabe



sindical d’aquest sector i generalment conduïdes per aquesta, encara que es pot comptar ocasionalment amb participacions especialitzades en funció de la temàtica: salut laboral, reforma laboral, política social, modificacions del règim de la Seguretat Social,...

Aquest darrer no ha estat el cas i de les tres ocasions en les quals hem participat amb la finalitat d’observar la dinàmica de cara a fonamentar la nostra proposta, les tres han estat conduïdes per la mateixa persona: la responsable de l’acció sindical. També en les tres les finalitats han estat informar de la situació del sector d’activitat, informar de la dinàmica de la negociació col·lectiva amb la Patronal del sector, debat d’aquestes informacions per consensuar les respostes i posicionaments comuns, i formulació de propostes conjuntes per a l’elaboració de la plataforma del Conveni sectorial. En les tres ocasions han participat persones amb diversitat funcional:

En la primera van participar 15 d’aquestes persones en representació de quatre centres de treball. 8 d’aquestes persones van assistir com a únics representants del seu centre de treball i les altres 7 van assistir en companyia d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de treball.

En la segona van participar 9 persones amb diversitat funcional en representació de quatre centres de treball. Totes nou van assistir en companyia d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de treball.

En la tercera van participar 18 d’aquestes persones en representació de cinc centres de treball. D’aquestes, 8 persones van assistir com a únics representants del seu centre de treball i les altres10 van assistir en companyia d’altres representants sindicals sense diversitat funcional dels seus centres de treball.

En aquestes reunions hem participat en qualitat d’observadors participants donat que nosaltres mateixos hem estat convocats a aquestes tres reunions. Prèviament hem comptat amb aquest oferiment per part de la nostra tutora externa i hem informat als presents que es desenvoluparia una observació de la dinàmica comunicativa. Per tant, donat que aquesta participació forma part del nostre horari laboral i no han estat comptabilitzades com a hores de presencialitat. Això ha estat necessari per poder realitzar les observacions en situacions reals a propòsit del calendari de convocatòries establert, ja que no hi ha alternativa per organitzar trobades d’aquesta complexitat i dimensions de manera descontextualitzada de la dinàmica de treball habitual.

Les reunions es van desenvolupar els dies 10 d’octubre de 2012, 20 de novembre de 2012 i 20 de desembre de 2012, totes elles entre les 10h i les 12’30h.

Pel que fa a les observacions d’espais d’assessorament presencial es tracta de trobades entre la persona responsable de l’acció sindical del sector amb comitès o representacions col·lectives de treballadors i treballadores del sector amb la finalitat d’oferir un espai personalitzat en el qual orientar, dinamitzar i assessorar en l’activitat específica d’aquests òrgans de representació en els seus centres de treball. Generalment es tracta d’assessoraments relacionats amb els procediments d’aplicació dels drets i deures d’aquests òrgans de representació en relació als òrgans executius dels seus respectius centres de treball , orientacions per a l’encarament i resolució de conflictes laborals en els respectius centres o dinamitzar el funcionament intern d’aquets òrgans de representació, especialment durant els primers anys d’aquesta representativitat.

Aquests espais tant poden ser demandats pels mateixos i mateixes representants sindicals del centre de treball en qüestió o per la persona responsable de l’acció sindical. Igualment, tant poden ser conduïdes per aquesta persona com per altres responsables, especialment per aquells del Sindicat en el territori on s’ubica el centre de treball. Igualment, aquestes reunions presencials es poden desenvolupar en horaris diversos en funció de les agendes



dels participants i en llocs diversos com ara la seu de la Federació d’Educació a Via Laietana, els respectius centres de treball o els locals del Sindicat Territorial (la seu de CCOO en la població de referència del centre de treball al qual estan adscrits els i les representants sindicals objecte de l’assessorament.

Hem gaudit de la possibilitat de realitzar aquesta observació com a observadors participants en dues ocasions, donat que la dinàmica organitzativa, les ocasions i l’horari de presencialitat no han permès realitzar-ne més. En aquestes hem participat en qualitat de la nostra dedicació parcial com a permanents sindicals per la nostra condició de membres d’un comitè d’empresa del sector, la qual cosa ens permet alliberar hores laborals per dedicar-les a tasques de suport en l’activitat sindical del sector. Per tant, aquestes hores tampoc han estat computades com a presencialitat donat que formen part de l’horari laboral. En tot cas, hem comptat amb el suport de la nostra Tutora Externa i les persones, malgrat estar acostumades a que nosaltres fem aquest acompanyament, han estat informades de què es realitzaria alhora una observació de la dinàmica comunicativa.

Les dues ocasions es corresponen amb:

Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en els locals centrals de CCOO, amb un comitè de sis persones, dels quals tres són persones amb diversitat funcional. La demanda d’assessorament s’explicita en la necessitat d’orientació i suport per encarar un conflicte col·lectiu motivat per modificacions substancials de les condicions de treball en el centre al qual estan adscrits. Aquest espai es va desenvolupar el dia 10 d’octubre de 2012 entre les 18 i les 20 hores.

Espai d’assessorament presencial a petició de la representació col·lectiva, en els locals de Comissions Obreres a Badalona, amb un comitè de 8 persones format exclusivament per persones amb diversitat funcional. La demanda d’assessorament s’explicita en la necessitat d’orientació per a la conducció ordinària de les relacions amb els òrgans de gestió i les dinàmiques comunicatives amb aquests. Aquest espai es va desenvolupar el dia 8 de novembre de 2012 entre les 15 i les 17 hores.

A l’Annex I podeu accedir a la pauta d’observació emprada

Mentre que a l’Annex II podeu accedir a la valoració dels resultats d’aquestes observacions.

Qüestionaris:

Es va passar un qüestionari sobre ús i accés als canals comunicatius que es va passar a 21 persones amb Diversitat Funcional en el marc de la proposta de Pràcticum II corresponent a la Fase 2 del procés de desenvolupament del projecte proposat.

Els qüestionaris es van passar els dies 16, 19, 20 i 21 de novembre, a la seu de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, a Barcelona, entre les 18 i les 20 hores. A cada dia correspon un grup de resposta de cinc persones, a excepció del dia 20 de novembre en què es va passar a sis persones.

El qüestionari es va respondre individualment a través del formulari corresponent, però es va acompanyar d’una presentació en Power Point per a la totalitat del grup de manera que l’entrevistador podia anar oferint les indicacions i els suports necessaris per al correcte compliment del qüestionari.



A l’Annex III podeu accedir al model de qüestionari que es va passar. Mentre que a l’Annex IV podeu accedir a l’aproximació valorativa de les dades extretes del qüestionari. Pel que fa als resultats, podeu accedir clicant sobre la següent imatge:

Figura 14. Resultats dels qüestionaris de valoració dels canals de comunicació

Entrevistes a les persones amb diversitat funcional:

Les entrevistes es van realitzar els dies 16, 19, 20 i 21 de novembre, a la seu de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, a Barcelona, entre les 18 i les 20 hores. A cada dia correspon un grup d’entrevistes de cinc persones, a excepció del dia 20 de novembre en què es va passar a sis persones. Les entrevistes es van passar amb posterioritat al qüestionari i de manera individual. Donat que no es tenia massa temps al haver de passar també el qüestionari, es van preveure unes entrevistes breus de caire obert per situar la resposta al qüestionari i per donar l’oportunitat a respostes més valoratives sobre els canals comunicatius en format obert i no de resposta tancada com en el cas d’aquests. Així, es van realitzar entrevistes d’ aproximadament 10 minuts per a cada cas.

En les entrevistes a persones amb responsabilitats de representació col·lectiva el contingut va ser més extens, ja que una part de les propostes anaven dirigides a qüestions relacionades amb aquestes funcions, la qual cosa no és possible en les 3 persones que no mantenen actualment aquesta representació, tot i que alguna d’elles que les havia mantingut en períodes anteriors en fa en relació a la seva experiència.

El continguts de les entrevistes es va planificar amb anterioritat a partir de diversos ítems preestablerts, encara que en funció del desenvolupament de l’entrevista es van ampliar o restringir en funció de les respostes. El guió orientatiu d’aquestes respon al següent esquema:

Dades sobre els estudis cursats i/o superats. Referències a les seves competències lectoescriptores. Dades sobre el seu historial com a treballador i treballadora. Dades sobre el tipus de tasques laborals que desenvolupa.

http://issuu.com/jmartinezabe/docs/resultats?mode=window&backgroundColor=



Referències al procés pel qual va arribar a responsabilitats representatives. Dades sobre la composició de l’òrgan de representació del qual forma part. Dades sobre la persona, persones o instàncies de CCOO que li ofereixen

assessorament. Coneixement del funcionament de l’òrgan de representació i de les responsabilitats

que assumeix en aquest. Inventari dels processos comunicatius en els quals participa o ha participat, sobre

quins canals comunicatius utilitza i els processos formatius en què ha participat. Valoració de les dinàmiques comunicatives dins de l’òrgan de representativitat. Valoració de les dinàmiques comunicatives amb les persones a les quals representa. Valoració de les dinàmiques comunicatives en relació als òrgans de gestió del seu

centre de referència. Grau de satisfacció i valoració sobre l’assessorament. Grau de satisfacció i valoració sobre les reunions de treball col·lectiu. Grau de coneixement i ús d’entorns i eines tecnològiques. Altres aportacions.

A l’Annex V podeu accedir a l’aproximació valorativa de les dades extretes d’aquestes

entrevistes.

Entrevistes a les persones amb responsabilitats organitzatives:

Les entrevistes a les quals fa referència aquesta aproximació valorativa s’han desenvolupat

en el marc de la nostra proposta de projecte de Pràcticum II en la seva segona Fase. En

aquesta fase s’han cercat de caracteritzar els canals i mitjans comunicatius objecte de la

nostra proposta en tres dimensions:

Avaluar els canals comunicatius des d’una perspectiva d’accessibilitat considerant

les característiques genèriques del col·lectiu de persones amb diversitat funcional.

Conèixer i considerar les dificultats i necessitats d’aquet col·lectiu, detectades a partir

d’entrevistes i qüestionaris a persones amb diversitat funcional en relació a l’accés i

ús dels canals i mitjans comunicatius.

Considerar la perspectiva de les persones de l’organització amb responsabilitats en

algun o alguns d’aquests processos i detectar possibilitats de millora.

Les entrevistes s’ha adreçat a cinc persones amb responsabilitats organitzatives dins la

Federació: 2 que mantenen responsabilitats en la secretaria de comunicació, 1 que les

manté en la Secretaria de Formació i 2 més que mantenen responsabilitats d’acció sindical

vinculada als àmbits d’activitat amb presència de persones amb diversitat funcional. Totes

elles han estat dones.

Cal situar les entrevistes, doncs, en la darrera de les dimensions prospectives que hem

definit. Aquesta activitat tracta de copsar quina és la consideració de la diversitat funcional

en la planificació i provisió de les accions comunicatives, així com el coneixement i

adequació en relació a les característiques generals del col·lectiu, i les dificultats i limitacions

amb les quals es troben a l’hora de planificar i proveir l’accessibilitat i els suports per a

aquesta.



Donat que l’horari de presencialitat s’ha desenvolupat en una franja horària fora de l’habitual

de treball de les persones amb permanència sindical en general i en particular d’aquelles

amb responsabilitat en algun dels processos comunicatius o formatius valorats, l’accés a

aquestes persones per passar l’entrevista ha estat limitat en quant a possibilitats, però tot i

així considerem que hem tingut ocasió d’accedir a una mostra prou significativa i

diversificada, donant-se l’oportunitat de conèixer els canals més significatius a través dels

quals es vehicula la comunicació de l’organització.

D’aquesta manera, les entrevistes s’han pogut mantenir amb dues persones amb

responsabilitat en l’acció sindical i, per tant, amb l’assessorament i orientació sindical (una

d’aquestes persones és la nostra tutora Externa), una persona amb responsabilitats en

l’àrea de formació i, per tant, amb coneixement dels processos planificadors i d’organització

d’aquesta, i dues persones amb responsabilitats relacionades amb la Secretaria de

comunicació i que actuen des de la Federació d’Educació de CCOO. Aquestes entrevistes

van ser consensuades amb la Tutora Externa, la qual ens va facilitar l’organització i ens va

posar en relació per tal de concretar el seu desplegament.

Les entrevistes s’han desenvolupat en tres sessions, corresponents cadascuna d’elles a un

grup de responsabilitat; és a dir, una sessió per a les persones d’acció sindical, una per a

formació i una darrera per a les de comunicació. Les entrevistes es van dissenyar en format

de resposta oberta i s’han anat completant o adaptant en funció del desenvolupament de la

conversa mantinguda al voltant dels eixos proposats. S’han realitzat en grup quan aquestes

es dirigien persones amb responsabilitat en cada àmbit; és a dir, dues entrevistes amb dues

persones i una entrevista amb una persona. Totes elles han estat dones.

L’entrevista a les persones amb responsabilitats en l’Acció Sindical es va desenvolupar el

dia 26 de novembre de 2012, la mantinguda amb la persona amb responsabilitats en l’Àrea

de Formació es va desenvolupar el dia 28 de novembre de 2012, i el dia 29 de novembre de

2012 aquella mantinguda amb les persones amb responsabilitats en la Secretaria de

comunicació; totes elles entre les 18 i les 19h.

El guió orientatiu de les entrevistes es correspon amb el següent esquema:

Esbrinar per a quin sector d’activitat són permanents sindicals.

El temps que porten desenvolupant aquesta responsabilitat.

Responsabilitats anteriors com a permanents sindicals.

Quin tipus de formació de referència posseeixen.

Esbrinar si tenen tracte directe amb persones amb diversitat funcional per raó de les

funcions de la responsabilitat sindical que desenvolupen.

Si en tenen de manera indirecta també per raó de les funcions de la responsabilitat

sindical que desenvolupen.

Relació amb diversitat funcional en àmbits de responsabilitat sindical desenvolupats

amb anterioritat a l’actual.

Relació que mantenen amb persones amb diversitat funcional per raó de les funcions

i responsabilitats sindicals que desenvolupen.

Dificultats que troben en la comunicació amb persones amb diversitat funcional.



Caracteritzar els recursos dels quals els aniria bé disposar en la seva relació sindical

amb persones amb diversitat funcional.

Caracteritzar els coneixements, habilitats i destreses de les quals els aniria bé

disposar en la seva relació sindical amb persones amb diversitat funcional.

Altres consideracions.

A l’Annex VI podeu accedir a l’aproximació valorativa de les dades extretes d’aquestes entrevistes.

Primeres propostes d’assessorament:

El procés desenvolupat durant el Pràcticum ens orienta en la justificació d’un seguit de propostes per a l’adequació i desplegaments de suports orientats a la millora de l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional en el processos comunicatius valorats. De fet, les informacions obtingudes durant el procés esdevenen el subjecte fonamental del Pràcticum donat que permeten ajustar la seva definició i contingut a les característiques, possibilitats, interessos i motivacions de les persones al qual va dirigit.

Aquesta que presentem ara és una primera aproximació, un guió de les propostes que s’han de desenvolupar a partir del tancament del Projecte ara exposat en aquesta Memòria. La previsió és de tancar-lo en el proper mes i que formi part del programa formatiu d’aquest mateix any de les propostes de millora de la Federació d’Educació per a aquest any.

Podeu accedir al programa desenvolupat fins al moment fent clic en la següent imatge:

Figura 15. Primera aproximació a les propostes d’assessorament

http://www.scribd.com/doc/119512123/Propostes-d-assessorament



6.1.5 Avaluació.

L’avaluació del procés de pràctiques es realitza a través de les activitats previstes a l’aula de l’assignatura, el Diari de Pràctiques desenvolupat, els diferents registres documentals aportats i els documents elaborats.

De totes maneres, aquells element referencial de més valor que ens ha permès anar valorant de manera dinàmica el projecte mentre aquest es desenvolupa han estat les contrastacions que es van produint a mesura que avança el procés amb el seguiment per part dels tutors, tant extern com l’assignat a l’assignatura. Aquest seguiment permet anar copsant regularitats, espais descoberts, ajustos i desajustos, i elements de reflexió sobre la pràctica que permeten anar reajustant el procés per respondre més adequadament a les finalitats previstes.

7. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ.

En relació al projecte hem de manifestar la nostra satisfacció en relació als objectius plantejats, encara que és també cert que a mesura que aprofundim en la caracterització i anàlisi de l'entorn i les necessitats definides et resta cert regust agredolç d'haver només pogut accedir de manera superficial, obrint-se un món de possibilitats que ara per ara resten sense resposta per manca de més temps, capacitat i recursos. Malgrat el producte pugui ser satisfactori, no és menys cert que una major dedicació i competència personal hagués permès un procés d'assessorament més ampli i més ajustat a l'àmplia diversitat de necessitats detectades. En quedo amb les ganes de fer moltes més coses i aprofundir-hi molt més.

En relació a l'àmbit tornem a certificar el nostre interès i prospectiva per contribuir a la formalització de la psicopedagogia en àmbits educatius no formals. Refermem la nostra convicció en relació a què és precisament en aquests processos educatius insuficientment definits els que requereixen d'una aproximació disciplinar i tècnica el més rigorosa possible donada la transcendència educativa que aquests processos tenen tot sovint sobre el desenvolupament personal i social de les persones que aixopluguen. Penso, i ara és només probablement un deliri personal, que en el futur proper l'educació, i també en alguna mesura l'ensenyament, adoptarà formats més oberts i flexibles, de manera que vertebrar una psicopedagogia de la complexitat i de la heterogeneïtat és bastir una psicopedagogia de l'efectivitat i l'eficiència en el futur.

Pensem que és important cercar de vincular aquestes pràctiques en un context concret d’intervenció amb la pràctica psicopedagògica en contextos no formals. Això ho comentem perquè tot sovint es vincula quasi en exclusiva aquesta pràctica amb intervencions en àmbits escolars o d’altres similars en educació formal molt més estructurats i definits. Igual que aquesta definició ajuda a copsar les necessitats que han generat aquest perfil professional, en d’altres menys definits aquesta mateixa incertesa dificulta copsar les necessitats que han generat aquest perfil professional, en d’altres menys definits aquesta mateixa incertesa dificulta clarificar el rol i funcions de la pràctica psicopedagògica.



De fet, més enllà de la resposta a la demanada d’assessorament específica que cerca d’aproximar aquesta Memòria, en la nostra intencionalitat hi ha dues raons que han vertebrat la raó del nostre estil d’intervenció:

Per una banda, la convicció que al context específic on hem intervingut li manca una major estructuració i sistemacitat de la seva activitat i contingut. Pensem que és ben cert que aquesta, en certa mesura, indefinició li atorga unes possibilitats de dinamisme, flexibilitat i adaptabilitat que el permet ajustar-se a realitats i subjectes molt diversos de col·lectius ja molt heterogenis. Però per altra banda, aquesta mateixa indefinició o manca d’estructuració rigorosa comporta sovint manca de referents que possibilitin una reflexió de l’acció dirigida vers la innovació per millorar els processos educatius. Aquests mateixos processos són sovint subsidiaris d’altres finalitats socials de les quals semblen desvinculades, de manera que tot sovint manca articular processos i procediments que vinculin aquestes finalitats amb l’accés a mecanismes d’ensenyament que afavoreixin l’atenció rigorosa de les competències que es requereixen en qualsevol comportament adaptatiu. Per aquesta raó hem cercat de parar molta atenció a les fonamentacions teòriques, cercant d’articulars connexions entre les diferents fonts teòriques i referències epistemològiques per contribuir, certament en una mesura molt i molt petita, a generar coneixement sobre l’àmbit concret que ens ha ocupat.

Per altra banda, ens ha preocupat també definir un rol específic de la intervenció i assessorament psicopedagògic en aquest àmbit i contribuir a caracteritzar-lo en els àmbits no formals en general. Entenem que aquest rol ha estat sovint condicionat pels referents de la intervenció escolar, però també estem convençuts que les necessitats que es detecten sovint en aquests contextos requereixen de l’aplicació d’un coneixement específic aplicat des de la perspectiva psicopedagògica.

Estem convençuts que la progressiva significació de contextos com aquest en relació a espais on de manera intencional, sistemàtica i estructurada esdevenen processos d’ensenyament i d’aprenentatge eixampla el perímetre de l’àmbit d’intervenció psicopedagògica. Un cop determinada la significació d’aquests contextos, entenem que esdevé necessari un perfil professional que de manera pràctica i aplicada integri tots els coneixements disponibles per donar resposta a necessitats específiques que esdevenen en contextos concrets i poc estructurats.

Pensem que ens enfrontem a contextos amb una menor tradició i definició de la intervenció psicopedagògica. Per això la necessitat d'un procés i procediment reflexiu sobre la pràctica, però una reflexió que també es fonamenta en el coneixement profund, científic, crític, reflexiu, pràctic i analític dels processos psicològics que intervenen en l'acció educativa, sobre les construccions dels elements i valors culturals, la relació entre aprenentatge, educació i desenvolupament, les interrelacions amb els processos culturitzadors i socialitzadors, els processos específics del binomi ensenyament i aprenentatge i les necessitats educatives que es troben o desvetllen en aquests contextos i en els quals hem de ser capaços d'intervenir, assessorar i orientar; i fer-ho bé.

Pensem que hem trobat l’espai de la intervenció psicopedagògica en el context on ens hem ubicat. Aquell que resulta entre la valoració de les necessitats i particularitats de cada subjecte que atenem, la definició de la seqüència d'accions a través de les quals cerquem de donar resposta a tals necessitats i l'especificitat característica del context. Aquestes accions esdevenen en el marc de la nostra



proposta de servei, però esdevenen de manera lineal, no del tot interactiva. Cada conjunt s’alinea al costat de l'altre formant un triangle d'espais, però no resta tant dinàmic l'espai interactiu entre ells, no es barregen tant com descrivia en les interaccions professionals.

D'aquesta manera, sense trencar ni forçar els dinamismes i estructures, pensem que si que som capaços d’evidenciar un espai en el qual l'especificitat psicopedagògica aporta possibilitats de solució o continuïtat a necessitats no prou resoltes. El que passa és que aquest lloc no té un espai propi, sinó que s'articula precisament prenent com a pròpia aquesta interacció.

Pensem que aporta una perspectiva i una metodologia que integra cada particularitat en un continu d'acció, dotant-la de consistència i de significat a partir de les aportacions conjuntes, esdevenint doncs un marc referencial d'actuació que pren sentit en la mateixa acció educativa i no només en la seva conceptualitat, la qual es construeix conjuntament.

Potser una de les conclusions més significatives per a nosaltres és aquella que esdevé des de la pràctica aplicada que pren com a referent de l'actuació professional al subjecte d'aquesta. Aquest subjecte és el veritable protagonista i nosaltres, de fet, som un suport més per tal que assoleixi les màximes cotes possibles de desenvolupament, participació i, perquè no dir-ho, de plenitud. Aquesta actitud obliga, compromet, al propi desenvolupament competencial i actitudinal per esdevenir capaç de copsar les necessitats de les persones, les seves capacitats, potencialitats i oportunitats. Però també obliga a la màxima qualitat professionals i formativa per esdevenir capaços, col.laborativament, de donar les respostes més adequades i fer-ho en els termes més ajustats.

8. BIBLIOGRAFIA BÀSICA.

American Association on Mental Retardation (2004). Retraso mental. Definición, clasificación y sistemas de apoyo. (X edición).. Madrid: Alianza Editorial.

Armstrong, T. (1999). Las inteligencias múltiples en el aula. Buenos Aires: Manantial.

Arnal Agustín, J (2000). Metodologies d’investigació educativa. A Mètodes d’investigació en educació. Mateo Andrés, J. i Vidal Xifré, M. (Coords.). Barcelona: UOC.

Baumgart, D., johnson, J., i Helnistetter, E. (1996). Sistemas altemativos de comunicación para personas con discapacidad. Madrid: Alianza.

C. Coll, J. Palacios i A. Marches¡ (202), Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la Educación Escolar. Madrid: Alianza.

Colectivo Zoticos: Martínez, O; Planella, J (2010). Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas. Barcelona: Editorial UOC.



Coll, C.; Monereo, C. (Eds.). Psicología de la educación virtual. Madrid: Ediciones Morata.

Del Rincon Igea, D. (2000). Metodologies qualitatives orientades a la comprensió. A Mètodes d’investigació en educació. Mateo Andrés, J. i Vidal Xifré, M. (Coords.). Barcelona: UOC.

Espasa, A.; Bautista,G. (Coords) (2010). Guia del Pràcticum de Psicopedagogia. Barcelona. FUOC.

Gardner, H. (1997): Inteligencias Múltiples. Barcelona: Paidos.

Giné i Giné, C. (Coord) (2004). Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona: Editorial UOC.

Gutiérrez, B.; Verdugo Alonso, M.A. (2009). Discapacidad intelectual. Madrid: Ediciones Pirámide.

M. Ángel Verdugo, (1992). Calidad de vida y educación especial. Aportaciones de la nueva definición de retraso mental de la Asociación Americana sobre Retraso Mental. Aula de Innovación educativa. Barcelona. Ed. Graó.

Monereo, C. (2003). Models d’Orientació educativa i intervenció psicopedagògica. A Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Monereo, C. (Coord.). Barcelona: UOC

Monereo, C. (2004). Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Barcelona: Editorial UOC.

Monereo,C; Solé,I. (coords) (2010). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza editorial.

Rodrigo, Miquel (2001). Teorías de la comunicación. Bellaterra: UAB, Servei de Publicacions.

Verdugo, M.A. (2006). Cómo mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad. Instrumentos y estrategias de evaluación. Salamanca: Amarú ediciones.



9. ANNEXOS.

Annex I:

Pauta d’observació.

CODI: DATA: LLOC: HORA:

ESPAI DE TREBALL COL·LECTIU ESPAI D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL

PARTICIPANTS TOTAL: DIVERSITAT FUNCIONAL:

ASSUMPTE: CONDUCTOR/A:

EN RELACIÓ AL CONDUCTOR/A DE L’ESPAI OBSERVACIONS

Posa en relació als presents

Refresca l’odre del dia/amplia

Explica procediment de treball

Recupera informacions prèvies

Formulacions amb càrrega d’abstracció alta

Estructura discursiva complexa

Expressions o conceptes especialitzats

Acompanyament gestual de suport

Excessiva velocitat discursiva

Ús de llenguatge no inclusiu

Llenguatge amb infantilismes o forçadament adequat

Ús d’explicacions complementàries

Aclariments

Contextualitzacions

Ús de suports gràfics

Ús de suports tecnològics

Adequació d’espais per a la interacció

Estratègies per comprovar grau de comprensió



CONSIDERACIONS





EN RELACIÓ A LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL OBSERVACIONS

Es situen per grups naturals

Es barregen amb la resta

Interactuen informalment entre ells

Interactuen informalment amb la resta

Manifesten pèrdua d’atenció

Participen espontàniament a interaccions de conductor/a

Responen a demandes de participació

Participen espontàniament a intervencions d’altres

Fan proposicions de contextualització o experiència pròpia

Prenen notes

Demanen aclariments o contrasten

Demanen ampliació de informació


Demanen material complementari

Ús de llenguatge amb infantilismes o inapropiat

Manifesten incomprensió quan s’utilitzen estratègies de comprovació



CONSIDERACIONS





EN RELACIÓ A LES PERSONES SENSE DIVERSITAT FUNCIONAL OBSERVACIONS

Es situen per grups naturals

Es barregen amb diversitat funcional

Interactuen informalment amb diversitat funcional

Es dirigeixen espontàniament durant el treball en grup

Els demanen aclariments sobre les seves intervencions

Reforcen les seves intervencions

No donen temps de resposta

Velocitat alta de interaccions en converses

Formulacions amb càrrega d’abstracció alta

Estructura discursiva complexa

Expressions o conceptes especialitzats

Acompanyament gestual de suport

Excessiva velocitat discursiva




Llenguatge amb infantilismes o forçadament adequat

CONSIDERACIONS

Annex II:

Valoració de les pautes d’observació.

RESULTATS DE LES OBSERVACIONS.

ESPAIS DE TREBALL COL·LECTIU.

Conductora de l’espai: de manera habitual, donada l’experiència prèvia, la majoria de presents tenen coneixement de la dinàmica habitual i de la composició del grup de treball. Tot i així, la conductora posa en relació als presents quan es produeixen noves incorporacions, tot i que només es tracta d’una presentació breu i referida a la condició de representativitat i el centre de treball al qual estan adscrits, no produint-se reciprocitat en aquesta presa de contacte amb la resta de presents.

En les ocasions en les quals hem estat presents, la conductora parla de manera natural en català, tot i que canvia a castellà quan coneix que aquesta és la llengua d’algun o alguna dels i les presents amb els i les quals interacciona, o bé quan respon a interpel·lacions o intervencions que han estat formulades en castellà.

Recupera l’ordre del dia, el qual ja ha estat comunicat prèviament per correu als presents i ofereix algun detall més en relació al contingut que cada punt de l’ordre incorpora. Acostumen a tractar-se de temes que mantenen continuïtat entre sessions, de manera que es donen per sabudes moltes informacions prèvies. En cas de noves incorporacions fa una descripció més acurada dels continguts als quals fa referència.

Situa seqüencialment l’episodi que incorpora la informació a transmetre en el continu d’activitat que porta en perspectiva temporal al fet ara rellevant, de manera que es recuperen continguts amb els quals enllaça i cerca d’activar el coneixement previ dels presents sobre l’esdeveniment objecte.

Generalment fa una exposició completa de la informació per després donar pas a interaccions comunicatives de valoració, aclariment i contrast, iniciant així una dinàmica dialògica oberta i flexible en la qual es van succeint interaccions comunicatives espontànies entre la totalitat dels presents.



En quant a l’exposició verbalitza una seqüència narrativa de tipus temporal en la qual va destacant els conceptes i idees clau a mesura que aquestes adquireixen presència en aquest continu. Generalment es tracten de temes especialitzats relatius a l’activitat negociadora en el sector, la situació laboral, social, econòmica i política del sector, novetats legislatives o informació i divulgació de temes sindicals o d’interès general.

Els temes relacionats amb el propi sector d’activitat mantenen una relació més contextualitzada i es vinculen amb l’experiència directa dels presents, de manera que malgrat pugui restar la seva formulació vinculada a certa complexitat discursiva aquests són més accessibles donats els coneixements i experiència prèvia dels interlocutors. En canvi, la resta de temes acostumes a restar menys contextualitzats i presenten una càrrega d’abstracció alta. Tot i així, es cerca d’acompanyar-ho d’explicacions complementaries i exemples de contextualització funcional i vinculats a l’experiència dels i les presents.

L’ús de tecnicismes, conceptes especialitzats i sigles identificatives és alt, però es fan aclariments i explicacions complementaries. No es fa tant en relació a les referències a l’estructura organitzativa i de funcionament de Comissions Obreres i de la Federació d’Educació, les quals es donen per més obviades, igualment com passa amb organismes, estructures o funcions polítiques i socials d’ús més comú. Tot i així, l’estructura comunicativa és força dinàmica i es produeixen intervencions amb demandes d’aclariment o d’aportacions complementaries, les quals s’atenen i incorporen al discurs amb naturalitat.

El missatge s’ofereix quasi exclusivament de manera verbal, sense que s’acompanyin de suports `materials, tecnològics, gràfics i pocs de gestuals. El ritme discursiu és pausat en el mode expositiu, però augmenta molt quan s’entra en dinàmica de diàleg o debat.

No es detecten infantilismes o expressions i fórmules expressives excessivament adequades a les persones amb diversitat funcional, encara que es detecta certa dificultat en l’ús de llenguatge inclusiu. En aquest sentit, malgrat la vocació explícitament inclusiva, cal fer notar que moltes de les persones presents són educadors, monitors o personal tècnic en centres d’atenció a persones amb diversitat funcional, de manera que les seves funcions resten vinculades a l’atenció a aquestes persones. Habitualment, la dinàmica del sector, per manca de presència efectiva d’aquestes persones en òrgans de representació, ha centrat la valoració dels aspectes relatius a la negociació col·lectiva en les pròpies condicions de treball, considerant que tenien un plus de responsabilitat en garantir també les condicions laborals de les persones amb diversitat funcional. La presència d’aquestes persones en els òrgans de representació els atorga protagonisme en aquesta defensa, de manera que la resta de persones no només són ara companys i companyes seus en aquesta responsabilitat representativa, sinó que alhora mantenen una relació de vincle professional d’atenció especialitzada vers elles. D’aquesta manera resulten habituals expressions col·loquials com les que s’acostumen a utilitzar de manera comú als centres per referir-se a les persones amb diversitat funcional que atenen: els nois i nois, els i les usuaris i usuàries, els i les peons,.. Es copsa, per tant, certa dificultat per consensuar un llenguatge funcional i inclusiu que utilitzi tot el col·lectiu. La conductora, malgrat els esforços per establir aquest llenguatge, també troba algunes dificultats en funció de amb qui interactua, de manera que acostuma a utilitzar els termes “peons” o “persones amb discapacitat”, els quals oposa als termes “professionals”, “tècnics” o simplement “nosaltres” o “vosaltres” per referir-se al col·lectiu sense diversitat funcional

La conductora incorpora durant el discurs aclariments o contextualitzacions que dirigeix explícitament a les persones amb diversitat funcional. Igualment, els demana pel grau de comprensió i els ofereix espais per a la intervenció i la participació, donat que en la dinàmica habitual el diàleg es desenvolupa amb rapidesa i no es disposen de massa espais per donar



oportunitat a la interacció. Igualment, va verbalitzant durant la dinàmica comunicativa invitacions explícites per demanar aclariments o fer aportacions que requereixin.

Realitza abans de finalitzar un petit inventari dels acords assolits i de les responsabilitats que es puguin haver derivat, però no es formula cap mena de resum de les qüestions tractades a manera de conclusió nies segueixen estratègies explícites per comprovar el grau de comprensió, més enllà d’aquelles que s’han desplegat durant la mateixa exposició, conversa, diàleg o debat.

Persones amb diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb la resta però mantenint aquests grups en la localització espaial. De manera informal acostumen interaccionen només entre ells i elles o amb les persones sense diversitat funcional amb les quals comparteixen representativitat en el seu centre de treball, als quals sovint dirigeixen interpel·lacions també durant els desenvolupament de les exposicions i converses, suposem que per dirigir vers aquests els aclariments o consideracions que demandin o facin a propòsit del missatge que s’està comunicant.

Les persones amb diversitat funcional que assisteixen sense restar acompanyades per persones amb diversitat funcional mantenen una conducta molt diferent, ja que interactuen una mica més amb la resta, es mantenen més atents durant les exposicions i són les que acostumen a fer aportacions per demanar aclariments durant les converses. Mantenen un comportament més autònom, porten impresa la convocatòria i ordre del dia, alhora que algun o alguna d’ells pren nota durant l’exposició amb la intenció de recollir la informació i derivar-la a la resta de companys i companyes del centre.

No participen de manera espontània en les converses grupals que es generen i no se’ls demana que en participin durant aquestes. Es mantenen en general atents i atentes durant aquestes i s¡adrecen comentaris entre ells i elles.

Sí que participen a iniciativa pròpia ocasionalment durant l’exposició de la conductora, en tots els casos per demanar algun aclariment conceptual o fer propostes de contextualització en la seva realitat i experiència, suposem que per comprovar de quina mena de contingut es tracta i si han assolit suficient grau de comprensió.

Participen tots i totes quan en dues ocasions es fa una roda de intervencions seguint l’ordre de presència en la sala de treball. Tot i així, ho fan de manera molt escarida i molt centrada en limitar la resposta a allò reclamat, sense explicacions complementàries com han fet molts i moltes dels i les altres participants. Durant aquestes rodes de participació resulta comú que la conductora o companys i companyes de la persona amb diversitat funcional que ha intervingut aportin altres complements a aquesta participació, generalment per contextualitzar allò aportat o per aportar informacions complementàries per evidenciar reconeixement vers aquestes.

Alguns i algunes d’aquells i aquelles que venen amb altres companys i companyes sense diversitat funcional es mostren més comunicatius a iniciativa pròpia, especialment quan algun dels seus companys ha donat peu a alguna intervenció d’aquests a partir de referències directes vers la seva tasca o situació. Aquestes intervencions acostumen a referir-se a fets experiencials relacionats amb la pròpia activitat sindical o amb el lloc de treball i condicions laborals en el seu centre de referència, i tenen un alt grau de personalització. En alguna ocasió són exposicions relativament extenses, anecdòtiques i no directament vinculades amb l’objecte de la conversa.



Les persones amb diversitat funcional també manifesten certes dificultats per emprar llenguatge inclusiu, generalment referint-se a ells i elles mateixes també amb expressions con “nosaltres”, “els i les peons” o simplement “los chicos” o los “los compañeros”. No es detecten, però, infantilismes o llenguatge inapropiat i poc corresponent amb l’edat i la condició, encara que potser sí que excessivament particularitzat.

En general no demanen material complementari, encara que sempre demanen el justificant d’assistència.

Igualment, expressen comprensió en les estratègies de comprovació d’aquestes, encara que aquestes no tracten de constatar el grau de comprensió dels diferents temes, continguts i resolucions tractats i assolides, sinó que es dirigeixen vers l’obertura de converses en les quals puguin dirigir aquells dubtes que els puguin haver quedat sense resoldre.

Persones sense diversitat funcional: se situen en grups naturals i es barregen amb la resta però mantenint aquests grups en la localització espaial.

En quant a la relació amb les persones amb diversitat funcional presents cal distingir entre aquells i aquelles que venen acompanyats de persones amb diversitat funcional com a membres del mateix òrgan representatiu en el seu lloc de treball i aquells i aquelles que no tenen aquesta representació en els seus òrgans i que per tant venen acompanyats per companys i companyes sense diversitat funcional o simplement en solitari.

En el primer cas són habituals les interaccions comunicatives entre aquestes persones durant el desenvolupament de les exposicions o converses. Suposem que s’intercanvien aclariments espontanis per part dels companys i companyes sense diversitat funcional o bé que aquests els adrecen aquestes aclariments. En d’altres casos es pot tractar simplement de comentaris en relació a l’objecte de les exposicions i diàlegs o vers la mateixa dinàmica comunicativa. En aquest grup és on les persones sense diversitat funcional acostumen a orientar les intervencions de les persones amb diversitat funcional o bé expliciten invitacions a què aquests i aquestes en participin en relació allò que s’està comentant. En aquest grup, en ocasions es demanen aclariments, exemples, suports o contextualitzacions per part de les persones sense diversitat funcional dirigides a allò que interpreten com a necessitats probables dels seus companys i companyes sense diversitat funcional, o bé que aquests i aquestes els hagin pogut fer saber per tal que ho demanin en nom seu per necessitat pròpia.

En el segon cas quasi no es dirigeixen interlocucions a iniciativa pròpia directament vers persones amb diversitat funcional, tot i que se’n pot fer referència al contingut d’aquestes participacions però dirigides al gran grup i dins la dinàmica dialògica. En cas que es demani un aclariment o es faci un comentari directe, s’acostuma a dirigir vers les persones sense diversitat funcional d’aquell grup de representació. En els casos en els quals es vol fer referència a qüestions relacionades amb el grup de persones amb diversitat funcional que formen part del mateix òrgan de representació però que no venen acompanyats de persones sense diversitat funcional, la majoria d’interpel·lacions es dirigeixen vers la conductora de la reunió, com si s’assumís implícitament que és aquesta qui els representa. Tot i així, es produeixen algunes interpel·lacions i interaccions adreçades directament a aquest grup, la qual cosa encara és menys habitual vers aquelles persones amb diversitat funcional que venen acompanyades.

De totes maneres, es posa de manifest el respecte i consideració vers les intervencions i participacions, dirigides o no, de persones amb diversitat funcional, les quals són acollides i en alguns casos incorporades algunes valoracions en relació a aquestes intervencions en les pròpies intervencions posteriors. No es mostren signes de control o de rebuig quan



aquestes intervencions no semblen del tot adequades pel seu caràcter descontextualitzat o excessivament particularitzat, la qual cosa sí que es fa en ocasions quan aquesta apreciació es fa sobre persones sense diversitat funcional.

Les dinàmiques discursives o diàlegs que s’estableixen en gran grup acostumen a adquirir una major velocitat verbal i expositiva que no pas en el cas de les comunicacions de la conductora, de manera que resulta difícil trobar espais per a la intervenció per aquelles persones amb un maneig més dificultós del llenguatge o amb algunes dificultats de processament de la informació. Generalment no es donen de manera natural o provocada espais per oferir la participació explícita de les persones amb diversitat funcional, a excepció d’aquells que oferta la conductora.

En general, malgrat variar molt en funció de la persona que intervé en cada moment, els missatges acostumen a contenir una gran quantitat d’informació concentrada i de molt diversa naturalesa, amb una destacable càrrega d’abstracció i la incorporació d’alguns tecnicismes, sense que es detectin esforços de contextualització o explicacions complementàries dirigides vers explícitament vers les persones amb diversitat funcional més enllà d’aquells que es considerin necessaris per al conjunt del grup d’oients, de manera que només es produeixen aquells aclariments, complements i contextualitzacions que aporti la conductora.

No es detecten infantilismes o expressions forçadament adequades, però ens remetem a la valoració feta en el primers apartat en relació a les dificultats en l’ús del llenguatge inclusiu. En aquest sentit, també cal destacar algunes limitacions en relació al llenguatge inclusiu per raó de gènere o origen. No ho hi ha dubte, però, de la voluntat inclusiva, de manera que sembla tractar-se més de problemes en el coneixement dels llenguatge més adequat, sovint per manca de significació conjunta.

ESPAIS D’ASSESSORAMENT PRESENCIAL.

Malgrat que les dues situacions a les quals hem assistit en qualitat d’observadors participants han estat demandats a iniciativa dels òrgans de representació col·lectiva de dos centres de treball, la iniciativa en la conducció de la reunió s’ha deixat en mans de la persona que fa l’assessorament, de manera que aquesta ha estat en la pràctica la conductora de la conversa.

Tot i així, cal diferenciar el pes d’aquest rol en cadascuna de les dues situacions:

La reunió del dia 10 d’octubre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè format per tres persones amb diversitat funcional i tres persones sense diversitat funcional i en relació a temes relacionats amb la negociació amb els òrgans de gestió de la seva entitat referents a modificacions substancials de les condicions de treball que afecten a la quasi totalitat de la plantilla, incloses persones amb i sense diversitat funcional. En aquesta trobada l’intercanvi comunicatiu entre la conductora i la resta va ser més dinàmic i interactiu, més en format de diàleg en qual s’alternen intervencions entre les dues parts. En aquesta, malgrat la introducció inicial per part de la conductora, l’exposició de la situació i la part més expositiva del fet és assumida per una de les persones sense diversitat funcional, encara que es van produint altres intervencions ocasionals de les altres persones sense diversitat funcional per aportar elements complementaris,



exemples i contextualitzacions. Durant aquesta fase la velocitat discursiva és alta i les persones amb diversitat funcional no intervenen en cap cas. Malgrat alguns tecnicismes, conceptes especialitzats i alguna càrrega d’abstracció alta, probablement les persones amb diversitat funcional tenen una comprensió elevada del contingut donat que ha format part de converses prèvies en l’òrgan de representació i conté moltes referències a fets concrets i contextualitzats que ells coneixen per experiència pròpia. Tot i així, en l’explicació que aporten es van incorporant elements diferenciadors en relació a diferències en les categories professionals entre persones amb i sense diversitat funcional. Aquesta situació de certa dualitat entre les responsabilitats compartides dins els òrgans de representació col·lectiva i les responsabilitats professionals en l’atenció que sobre persones amb diversitat funcional tenen alhora els mateixos companys i companyes sense diversitat funcional, sembla comportar en ocasions alguns desconcerts i desajustos als quals ja hem fet referència en el primer dels apartats. Un cop finalitzada aquesta intervenció inicial, la conductora demana alguns aclariments i detalls per acabar de fer-se la composició de la situació, alhora que dirigeix vers les persones amb diversitat funcional algunes interpel·lacions específiques per conèixer la seva opinió i afectació concreta, alhora que detalls sobre les seves situacions laborals. En aquest torn les persones amb diversitat funcional responen a tals interpel·lacions i demanen algun aclariment en relació a les preguntes realitzades, però també intervenen ocasionalment les persones sense diversitat funcional per tal d’ajudar a adequar les respostes a la demanda explicitada. El següent torn es centra en l’exposició de la conductora en relació a l’assessorament dirigit a orientar l’actuació dels òrgans de representació, així com a oferir suports i activitats específiques. Aquesta és una intervenció que comporta una càrrega d’abstracció elevada, que carrega amb diversos conceptes especialitzats i amb una estructura discursiva quelcom complexa. Incorpora alguns aclariments conceptuals i moltes contextualitzacions específiques, mantenint una velocitat discursiva calmada. No aporta suports materials, gràfics o tecnològics, encara que acompanya algunes expressions verbals d’acompanyament de suport gestual. Va oferint oportunitats al conjunt per tal que demanin aclariments sobre el contingut de la seva exposició per vehicular una adequada comprensió. Només es produeixen aquests per part de les persones sense diversitat funcional, els quals també dirigeixen a les persones amb diversitat funcional algunes ocasions per demanar aclariments i preguntes per comprovar el grau de comprensió, però no dirigides vers la comprovació de la comprensió del conceptes i continguts sinó formulades de manera tancada vers el conjunt de l’exposició. La conversa continua amb el debat de mesures de concreció, el qual es centra exclusivament entre la conductora i les persones sense diversitat funcional de l’òrgan de representació. És aquest un diàleg amb una estructura complexa que es desenvolupa amb una elevada velocitat i en el qual no s’ofereixen ocasions per a la participació explícita de les persones amb diversitat funcional. La persona que havia assumit el rol de portantveu en la intervenció inicial va incorporant a la dinàmica petits resums a manera de conclusió, els quals dirigeix vers les persones amb diversitat funcional però sense estratègies per comprovar el grau de comprensió. La conductora de la sessió fa al final un petit recull dels acords assolits, els quals dirigeix vers el conjunt, però ho complementa amb alguns complements i estratègies de comprovació de la comprensió dirigides específicament a les persones amb diversitat funcional, però d’abast molt genèric. La sessió es tanca amb un intercanvi de proposicions d’anticipació de l’abast dels acords presos entre la conductora i els membres de l’òrgan de representació sense diversitat funcional.



El llenguatge ha estat inclusiu, en el sentit que les referències a les persones amb diversitat funcional s’han centrat en la definició de la seva categoria professional, sense fer menció a altres referències relacionades amb les capacitats de les persones.

La reunió del dia 8 de novembre de 2012 es va desenvolupar amb un comitè d’empresa d’un centre especial de treball format per 8 persones amb diversitat funcional. Aquest comitè, malgrat incloure en la seva constitució a una persona sense diversitat funcional, funciona operativament només amb aquestes persones. L’objecte de la sessió és oferir-los assessorament i orientació en relació als drets i deures dels òrgans de representació col·lectiva i concrecions per desenvolupar-ho en el propi centre de treball considerant les especificitats d’aquest. Malgrat aquesta és una petició d’assessorament formulada per aquest comitè, la consultora assumeix des d’un primer moment el rol de conductora de la conversa, de manera que es responsabilitza de la part introductòria, en la qual incorpora elements per recuperar coneixements i experiències prèvies, elements per definir la seva responsabilitat i les possibilitats d’assessorament que els pot oferir i elements per estructurar tant el contingut com l’estructura de la conversa. Demana a les persones amb diversitat funcional aportacions, concrecions i conformitat per completar el contingut previst de la reunió. La conversa es desenvolupa amb un intercanvi de preguntes per part de la conductora adreçades al conjunt per tal de fer-se una composició de la situació, en la qual va aportant aclariments, concrecions i exemples, així com estratègies per a la comprovació de la comprensió. Les persones amb diversitat funcional van intervenint de manera espontània i van aportant complements, concrecions i contextualitzacions a les informacions que van donant. Finalment, la conductora va verbalitzant, i escrivint un cop verbalitzat, aquelles indicacions que els fa en correspondència a l’assessorament que demanen, aportant a cada element estratègies per a la comprovació del grau de comprensió i cercant de consensuar responsables quan alguna acció proposada ho requereix. La conversa resulta força dinàmica, amb interaccions constants i es desenvolupa a un ritme que permet les intervencions de les persones amb diversitat funcional. Els tecnicismes o conceptes especialitzats s’expliquen de manera natural dins la conversa. El llenguatge inclusiu emprat tampoc és cap problema donat que es fa referència al col·lectiu directament en segona persona. Se’ls suggereixen suports que els poden resultar adequats, com ara possibilitats de consulta, altres referents en l’entitat o el territori a qui poden dirigir-se en demanda de suport, o materials de consulta. Es comprova si disposen d’aquest material donat que en el moment no es disposa de cap i es defineix la manera en què els serà adreçat el que s’acorda accedir-los.



Annex III:

Model de Qüestionari.

Figura 16. Accés al model de qüestionari

Annex IV:

Valoració dels qüestionaris.

DADES INICIALS.

En total han respost al qüestionari 21 persones amb diversitat funcional, dels quals 12 han estat homes i 9 dones. Aquesta proporció es correspon en general amb la major presència d’homes que dones en els Centres Especials de Treball, probablement relacionat amb els estudis que relacionen el doble factor de discriminació al qual es troben sotmeses les dones amb diversitat funcional: la seva condició de discapacitat i la de gènere. Igualment, malgrat entre les persones sense diversitat funcional que desenvolupen funcions de representativitat col·lectiva hi ha força proporcionalitat de gènere, la desproporció en les persones amb diversitat funcional pot indicar una major disponibilitat dels homes a assumir responsabilitats d’aquesta mena per raons relacionades amb les majors oportunitats i experiències de tipus social o bé també per certa tendència a oferir més aquesta mena de participació a homes que a dones.

En relació a l’edat, el grup més nombrós està entre els 31 i 40 anys, però la mostra és prou significativa en la resta de grups, a excepció feta dels majors de 50 anys. En aquest cas pensem que aquesta circumstància pot ser atribuïble, per una banda, al major deteriorament que acostumen a mostrar aquestes persones a partir d’aquesta franja d’edat i a la menor tradició reivindicativa de les persones de major edat d’aquest col·lectiu, per una altra, ja que acostumen a ser persones que van iniciar la seva relació contractual (i no assistencial) a major edat.

En quant a afiliació, la major part no estan afiliats o afiliades, tot i que la proporció és prou ajustada. Tot i així, 18 d’aquestes persones desenvolupen responsabilitats de representació col·lectiva, la qual cosa implica que de les 18 persones que són delegats o delegades de

http://issuu.com/jmartinezabe/docs/q_estionari?mode=window&backgroundColor=



personal en el seu centre de treball 6 d’elles ho fan recolzades per Comissions Obreres (endavant CCOO) sense estar afiliats o afiliades a aquest sindicat –les altres tres persones afiliades no mantenen responsabilitats d’aquesta mena-. Entre les raons que s’argumenten per justificar aquesta adhesió o no mantenir-la les raons es vinculen al cost econòmic de la quota, encara que també són significatives les justificacions relacionades amb el desconeixement dels factors per valorar adequadament afiliar-se o no fer-ho. Cal aclarir que la quota té un preu universal, encara que CCOO està cercant fórmules per adequar aquest cost a la situació laboral i financera dels treballadors i treballadores, tant per raó de considerar si només estan cobrant el Sou Mínim Interprofessional com per raó de la probable condició de treballadors i treballadores en situació d’atur.

En relació a la informació referent als òrgans de representació col·lectiva, cal fer notar que 18 d’aquestes persones mantenen, com hem comentat, responsabilitats de representació de treballadors i treballadores, mentre que 3 han participat en la seva condició d’afiliats a CCOO sense representació, encara que en un cas ho ha desenvolupat en períodes anteriors. Tots ells i elles amb contracte vigent com a peons en Centres Especials de Treball i distribuïts en cinc d’aquests centres.

La majoria porten més de dos anys desenvolupant aquesta responsabilitat, de manera que tenen suficient experiència i perspectiva com per fer-ne una valoració fonamentada. D’aquestes persones, dues ho fan com a delegats de personal en dos centres acompanyats de dues persones més sense diversitat funcional, tres formen part d’un comitè de 6 persones, 11 d’un comitè de 9 persones (8 d’elles d’un mateix comitè) i dues d’un comitè de dotze persones. D’aquestes, totes elles comparteixen representació en els seus òrgans corresponents als centres amb personal tècnic. La majoria acostumen a ser òrgans amb certa equitat entre persones amb diversitat funcional i persones que no, generalment monitors o educadors, encara que en 2 casos ho comparteixen amb treballador/a social. En general, aquesta composició mixta acostuma a suposar un factor de millora de les possibilitats i capacitats d’aquestes persones, esdevenint un indicador de suport i d’igualtat.

Però no sempre és així: un dels comitès està format per 8 persones amb diversitat funcional i un dels psicòlegs del centre, però no mantenen relació de cooperació, ja que aquest comitè va ser mediat pels òrgans de gestió del centre en un intent que aquestes persones no poguessin accedir a la representació col·lectiva, de manera que aquest company de comitè no es pot considerar un factor de recolzament a la seva tasca, sinó més aviat un entrebanc. Aquest “paternalisme” encara és força comú en alguns centres, de manera que en alguns casos es considera que aquestes persones no estan prou capacitades per desenvolupar tasques d’aquesta mena i defensen que són fàcilment manipulables per la resta de companys i companyes o pels mateixos Sindicats. Malgrat aquest factor de vulnerabilitat pugui ser cert, nosaltres defensem que amb els recolzaments i suports que es corresponguin han de poder accedir als mateixos drets i obligacions que la resta de treballadors i treballadores. A més, la nostra experiència personal ens porta a considerar que en els Sindicats més aviat troben un factor de recolzament que no pas de manipulació, mentre que en alguns centres, malgrat els valors que diuen mantenir vers l’autodeterminació d’aquest col·lectiu, encara es pateix molta sobreprotecció.



COMUNICACIONS IMPRESES.

En general les persones a qui hem passat el qüestionari reben les revistes que CCOO envia a la seva afiliació, o en cas contrari és perquè no resten correctes les dades de tramesa en les bases de dades.

En tot cas, es detecta que aquest no és un mitjà d’informació o divulgació que es valori massa, o en tot cas es fa un ús força superficial. Entenem que aquest fet pot venir donat per diverses raons:

En general tracten de temes genèrics i en la majoria de casos relacionats o bé amb qüestions informatives, divulgatives o analítiques de qüestions laborals, socials, polítiques i laborals d’àmbit genèric, o bé majoritàriament vinculades a l’àmbit de l’ensenyament públic i concertat. D’aquesta manera, troben que en general resten poc vinculades al seu àmbit d’interès, experiència o que els resultin funcionals.

Per altra banda, malgrat la seva vocació divulgativa i reivindicativa, acostumen a tractar temes de força complexitat cognitiva, que requereixen força informació prèvia i de cert domini mínim de les matèries o de competències bàsiques requerides que no sempre posseeixen. D’aquesta manera, sovint el llenguatge és força especialitzat i tècnic, o bé requereixen d’una capacitat d’interpretació i abstracció que els costa assolir sense més suports.

Finalment, el seu disseny i composició no sempre els ajuda en l’accessibilitat a la informació. Malgrat portin índex, es ressaltin idees significatives o es facin apartats de resum o conclusió, no sempre els és fàcil orientar-se entre els continguts o dins d’aquests, ni tant sols localitzar-los o extreure conclusions malgrat aquests recursos emprats.

En relació als fulls informatius, aquests acostumen a fer referència a temes més concrets i més propers a la seva experiència ordinària o laboral, com ara informacions en relació a modificacions legislatives de caire laboral o social, negociació del Conveni Col·lectiu, informacions sobre el seu sector d’activitat o informacions relatives a assembles o grups de treball desenvolupat. D’aquesta manera, en aquest cas millora tant l’ interès com les possibilitats d’accés, encara que es mantenen dificultats per a la seva comprensió i per captar la intenció de la informació rebuda.

En canvi, la comprensió millora molt en les convocatòries de reunió, tot i que els costa extreure informacions que els permetin anticipar quina és la demanda concreta vers ells i elles, a qui s’ha generalitzat la convocatòria, quin serà el procediment de treball que es farà sobre el contingut o a quin continu d’activitat es referix, la qual cosa els ajudaria a activar els seus coneixements previs. Cal considerar que la majoria d’aquestes convocatòries les signa i dirigeix la mateixa persona que els fa la orientació com a enllaç sindical a CCOO, de manera que aquesta persona aporta suports suplementaris donat el coneixement que té del col·lectiu. A més, ara ja tenen experiència i coneixen prou bé els procediments habituals més comuns. Altra cosa és quan aquestes convocatòries venen d’altres òrgans, com ara convocatòries sectorials, d’alguna Secretaria o de la seu local de CCOO. En aquests casos tenen majors dificultats d’accés i comprensió.



COMUNICACIONS PRESENCIALS.

Tots i totes els delegats i delegades de personal del qüestionari reben assessorament, mentre que les persones que només resten afiliades no l’han requerit. L’assessorament entenem fa referència a aquella activitat, requerida o oferta, presencial en la qual es cerca rebre i oferir orientació, informació, suport i recursos per a l’activitat sindical de les persones, en aquest cas amb diversitat funcional, per a un òptim desenvolupament de les seves funcions com a representants dels treballadors i treballadores del seu centre de treball. En aquest sentit, aquest assessorament tant pot anar dirigit vers contingències relacionades amb els propi funcionament intern d’aquest òrgan de representació, com relacionades amb l’activitat ordinària del centre de treball, demandes de companys i companyes representats i representades, negociacions amb òrgans de gestió dels centres de treball o el col·lectiu agrupat en el conjunt de la Federació d’Educació.

En el cas de les persones amb diversitat funcional, aquestes orientacions sovint demanen una major intensitat, freqüència i desplegaments de suports, donat que bona part es centra en accions relacionades amb els drets i deures d’aquesta representació i/o amb les relacions de poder que es donen amb els òrgans de gestió. Per tant, sovint no només reclamen coneixement d’usos i procediments, sinó també estratègies, recursos i suports per a funcionalitzar-ho. Cal esmentar, al marge d’allò copsat en cada variable del qüestionari en aquest apartat, que una bona part de les inquietuds estan relacionades o bé amb situacions de conflicte o bé amb situacions derivades de les afectacions que han provocat els ajustos pressupostaris en els centres de treball derivats de les disminucions en el suport econòmic rebut per part de les Administracions en la concertació de serveis de caire social amb aquestes entitats.

En general valoren molt positivament l’atenció rebuda i consideren s’ajusta a les seves necessitats i possibilitats. Tot i així, encara que no formi part d’aquest projecte, cal portar a consideració el sobreesforç que aquesta mena d’assessorament comporta per als responsables de l’acció sindical, la qual demanda un seguiment i dedicació força superior a l’habitual sense que es disposi de recursos excepcionals més enllà dels disposats ordinàriament, la qual cosa implica que la dedicació extraordinària resta vinculada al compromís i capacitat de treball i implicació d’aquestes persones17.

Pel que fa als espais de treball col·lectiu cal diferenciar tres situacions diferenciades: quan aquest espais fan referència a grups de treball amb altres delegats i delegades del sector, quan ho fan a espais de reunió amb els òrgans de gestió dels seus centres de treball i quan ho fan a espais de reunió o treball amb els propis òrgans de representació (conjunt de delegats i delegades o comitè d’empresa, del propi centre de treball).

En relació als primers, malgrat els resultats fan referència a les seves percepcions i consideracions i es contradiuen amb les nostres observacions en alguns aspectes), cal entendre que se senten gratificats i gratificades per aquesta participació, reconeguts i reconegudes, i satisfets i satisfetes, tant dels seu rendiment participatiu com del grau d’assoliment en quant a comprensió del conceptes i continguts abordats

En relació als tercers la insatisfacció és manifesta, tant en relació al seu rol percebut com a les oportunitats, consideració i recursos per participar activament de manera equitativa. Els temes es relacionen habitualment amb qüestions d’organització i planificació del treball, compliments normatius i legislatius o condicions laborals, les qual impliquen una complexitat

17 De la mateixa manera que hem observat situacions en les quals els i les permanents sindicals es limiten a complir estrictament amb les seves funcions i responsabilitats, també hem copsat molt casos en els quals aquesta dedicació és excepcional, tant en temps com en recursos personals.



conceptual difícilment comprensible sense suports, fins i tot sovint en casos sense diversitat funcional. El discurs a acollir acostuma a ser força tècnic, abstracte i complex.

En relació als tercers, es manté la percepció positiva que hem destacat en la primera de les situacions, tot i que també augmenten considerablement els condicionals en les respostes, la qual cosa ens porta a pensar en una menor satisfacció, un major qüestionament de la pròpia o atorgada capacitat de participació i influència i una menor comprensió general dels temes abordats o dels procediments i acords assolits.

COMUNICACIONS TELEFÒNIQUES.

Aquestes fan referència a les situacions en les quals l’assessorament és demandat ofert per via telefònica. No fem referència a altres comunicacions telefòniques que es pugui haver produït ver altres òrgans de CCOO en relació a formació o demandes d’informació possibles, de manera que ens hem centrat en aquelles que es refereixen als contactes telefònics entre les persones amb diversitat funcional sotmeses a aquest qüestionari i els o les permanents sindicals que els han vehiculat assessorament sindical relacionat amb les seves responsabilitats representatives.

Cal considerar l’elevat nombre de persones que disposen d’aquest dispositiu, la qual cosa també es relaciona amb el seu nivell de competència i habilitat comunicativa, ja que requereix no només d’habilitats tecnològiques determinades que habilitin per al seu ús, sinó també de capacitats cognitives i verbals que possibilitin un ús prou funcional.

De totes maneres són tres quartes parts d’aquestes les que n’han fet ús per a demandes d’assessorament, la qual cosa dóna valor a aquest mitjà com a canal de comunicació en la nostra proposta. Totes aquestes només l’han utilitzat per posar-se en contacte, o per rebre, amb la persona que els assessora habitualment, la qual els i les coneix i està habituada al tracte, la qual cosa fa suposar un major nivell de competència en aquesta mena de relacions superior a l’habitual.

De totes maneres, aquest canal s’acostuma a utilitzar en situacions en les quals no és possible el contacte presencial, bé per urgència o bé per dificultats en anticipar-lo. Tant és així que molt majoritàriament es valora com a menys satisfactori que no pas el presencial en relació a les necessitats per a les quals s’estableix el contacte. Sembla definitiu que es valori que la funcionalitat d’aquest canal per donar curs a les necessitats que es manifesten sigui molt menor que el canal presencial, probablement per la seva limitació a la comunicació verbal, sense que aquesta no es pugui acompanyar d’altres recursos que és possible d’utilitzar en la comunicació verbal: gestos, expressions, llenguatge escrit, imatges,... Tot i així cal considerar també un ús per sota de les possibilitats dels recursos verbals, alhora que una infrautilització de recursos que permeten les noves aplicacions d’aquesta tecnologia donat que la persona que vehicula aquest assessorament només fa ús d’un telèfon mòbil convencional mentre la majoria de les persones amb diversitat funcional amb les quals es comunica tenen terminals configurats en entorns Android

La qüestió de les Noves Tecnologies de la Comunicació i la Informació (endavant TIC) és un aspecte força infrautilitzats malgrat les seves potencialitats adaptatives i funcionals. Aquest dèficit esdevé recurrent en altres aspectes valorats i el vinculem tant a la competència tecnològica i informacionals de les persones objecte del nostre estudi com a les de les persones amb qui interactuen en la Federació d’Educació.



CORREU ELECTRÒNIC.

Malgrat les consideracions que hem fet en l’apartat anterior en relació a les TIC, la majoria de les persones que has donat resposta al qüestionari utilitzen de manera funcional i habitual Internet, encara que la proporció disminueix fins al 60% d’aquests quan es tracta d’utilitzar aplicacions o portals de correu electrònic. Tot i així, d’aquests i aquestes, quasi la totalitat l’utilitza també per a comunicar-se amb òrgans relacionats amb les seves funcions representatives.

D’aquestes comunicacions la gran majoria es vincula amb la relació amb CCOO per raó d’aquesta representativitat, mentre que el seu ús és molt inferior o inexistent quan es tracta de donar-li ús per a establir comunicació amb altres òrgans que també poden estar vinculats amb aquesta representativitat, com ara intra-centres, intra-comitè o inter-comitès.

Sembla que aquest canal facilita l’accés a algunes informacions bàsiques que els i les ajuden a interpretar continguts i finalitats de tal comunicació, alhora que els i les resulta força operativa i funcional.

Allò que no sembla que sigui tan funcional és la bidireccionalitat d’aquesta comunicació, de manera que generalment l’inici de la conversa és iniciativa dels diferents òrgans de CCOO i no els resta clar quina és la possibilitat o demanda d’interacció.

FORMACIÓ.

Només han participat en propostes de formació de CCOO la meitat de les persones amb responsabilitats representatives. D’aquestes totes han cursat la formació bàsica per a delegats i delegades que s’inicien en aquesta responsabilitat i que s’ofereix en el mateix format a la totalitat. Per tant, no s’han previst adaptacions i recursos específics més enllà d’aquells que pugui disposar a iniciativa pròpia la persona responsable d’impartir-la en cada edició. Tots i totes van participar en la mateixa edició del programa formatiu i el van compartir amb una quinzena més de persones sense diversitat funcional.

D’aquestes que van participar, sis han repetit formació en un curs bàsics d’accés a la informàtica. Cal destacar que, mentre la primera participació es va afavorir per l’oferiment des de CCOO, la segona va ser una demanda pròpia, de manera que se’ls va facilitar el recurs però ells i elles van gestionar el seu accés i participació sense cap altra supervisió que el suport per vehicular la matriculació.

Valoren molt positivament l’experiència i en general perceben que es van fer esforços per oferir-los un suport suplementari, malgrat el qual consideren que els continguts eren complexos i de difícil assimilació.

ESPAIS WEB.

En general l’accés a les pàgines web de CCOO ha estat relativament baix i força ocasional, i encara menor en el cas de la pàgina web de la Federació d’Educació.



Malgrat aquest accés, es valora que les pàgines són confuses i que la navegació és complicada. Els costa identificar i interpretar els recursos, encara els costa més trobar aquells que cerquen i desconeixen o no identifiquen moltes de les seves funcionalitats, opcionalitats i possibilitats.

És aquest un canal l’accés al qual resta mediat tant per les restriccions d’accessibilitat, com pel desconeixement de la seva funcionalitat, com per l’habilitació tecnològica i informacionals de les persones amb diversitat funcional objecte del qüestionari.

Annex V:

Valoració de les entrevistes a persones amb diversitat funcional.

Totes les persones entrevistades (en total 21) han cursat estudis bàsics de l’etapa obligatòria de Primària, dels quals 9 els han cursat en un centre ordinari i 12 en un centre d’educació especial en la seva totalitat. Els 9 que han cursat part dels estudis en un centre ordinària es van incorporar entre els 10 i 12 anys a un centre d’educació especial. Tots aquests recorreguts s’han cursat en les poblacions on viuen. D’aquets, 19 els han cursat en la seva totalitat a Catalunya i dos es van incorporar al nostre sistema educatiu a partir dels 9 i dels 10 anys respectivament, amb un historial acadèmic anterior cursat a les Comunitats Autònomes d’Andalusia i de València.

No tenim constància del rendiment i grau d’èxit acadèmic de les persones entrevistades, però tots i totes van continuar en els seus centres d’educació especial fins a edats compreses entre els 16 i els 18 anys, de manera que aquells i aquelles de menor edat són els que es van incorporar amb més retard al món laboral.

No s’han passat proves de competència acadèmica, però dels 21 entrevistats i entrevistades, 16 manifesten tenir un nivell de lectura, escriptura i càlcul força funcional, el qual els permet mantenir un nivell adaptatiu suficient com per llegir textos complexos, copiar textos, escriure textos narratius o descriptius senzills de creació pròpia i operar de manera funcional amb els diners, el telèfon, funcions bàsiques de caire informàtic i mantenir un nivell acceptable d’autodirecció, orientació espaial i temporal, autonomia en els desplaçaments, conducta segura, cura d’ells mateixos i habilitats socials. Entre els entrevistats, 5 manifesten mantenir algunes dificultats en l’escriptura i la lectura de textos complexos, sent capaços de comprendre enunciats i proposicions senzilles. D’aquests darrers, 3 manifesten mantenir algunes dificultats en el maneig dels diners més enllà de l’ús que en fan habitualment en intercanvis quaotidians i de baix cost, així com diferents limitacions d’orientació que limita la seva autonomia en els desplaçaments no coneguts. Tenen, també en aquest cas, un nivell suficient d’autorregulació, autodirecció i habilitats socials.

De les 21 persones entrevistades 9 tenen com a llengua familiar el català, mentre que les altres 12 tenen com a llengua familiar el castellà. Tot i així aquestes darreres afirmen mantenir un bon nivell de comprensió del català i que s’utilitza de manera comú en els seus entorns socials i laborals.

De les 21 persones amb diversitat funcional entrevistades, 20 d’elles viuen en la llar amb els pares o germans i germanes emancipats, i només una afirma viure en parella. Cap d’aquestes persones diu estar incapacitada, tots i totes afirmen comptar amb el suport dels



pares i mares o altres referents familiars per a l’exercici de la representació sindical i es reconeixen amb el suficient grau de responsabilitat i compromís com per exercir-la, tot i que 12 diuen que potser no estan prou preparats o preparades ja que no tenen experiència o s’identifiquen a ells i elles mateixes amb insuficients capacitats. Tos i totes caracteritzen la seva funció representativa com de prestigi i reconeguda socialment, encara que en algun cas manifesten ser víctimes d’incomprensió o rebuig per part dels seus responsables als centres i per algun sector de companyes i companys entre els iguals en categoria laboral.

De les 21 persones entrevistades, 7 van començar a treballar, després del període acadèmic, en el mateix centre de treball o ho fan actualment, de manera que és l’únic Centre Especial de Treball que coneixen; 5 van començar a treballar en un centre ocupacional, després dels període acadèmic, que formava part de la mateixa entitat a la qual pertanyia l’escola a la que anaven fins al moment, per passar posteriorment al Centre Especial de Treball en el que estan actualment; mentre 9 han passat per un o dos Centres Especials de Treball amb anterioritat fins arribar a l’actual.

Tots i totes mantenen relació contractual amb l’entitat que gestiona el seu centre de treball, de manera que tenen un contracte laboral vigent i estan donats d’alta en la Seguretat Social. L’antiguitat de la relació laboral amb els seus centres de treball varia en funció de l’edat, però la diferència d’aquesta no sempre es correspon amb la diferència d’anys contractats, ja que alguns i algunes dels de més edat i que porten més temps en Centres Especials de Treball van iniciar-se en un contracte assistencial en un període en el qual la legislació i finançament no s’havia desplegat del tot, de manera que alguns anys van treballar en un règim especial al qual s’anomenava “transitoris”. Entre els entrevistats, 20 estan contractats en la categoria de “Peons” i un en la categoria de “Especialista de tercera”, segons la classificació professional del Conveni Col·lectiu per a Centres Especials de Treball (vigent en el seu contingut actual des de 2009). Cal precisar que aquestes dues categories són les que els correspon una remuneració inferior en la taula salarial del mateix Conveni.

En quant a les tasques laborals que desenvolupen, malgrat que aquestes no són fixes i han variat durant la seva trajectòria laboral, 6 desenvolupen tasques de manipulat industrial, 2 tasques de custòdia i gestió documental, 1 en línies de manipulat tèxtil, 4 en jardineria d’espais públics, 2 en manteniment urbà, 1 en pintura viària, 2 en bugaderia industrial i 3 en neteja viària.

Cal destacar que de la totalitat 18 formen part d’òrgans de representació col·lectiva en centres que mantenen tradició d’aquesta amb antelació a la incorporació de persones amb diversitat funcional a aquest òrgan; és a dir, que en tots els centres de referència dels quals provenen han existit figures de representació col·lectiva en els quals no es van incorporar persones amb diversitat funcional fins després d’un, dos i fins a tres períodes de mandat sindical només amb representació de personal sense diversitat funcional per raó de les seves especificitats intel·lectuals, encara que en un cas sí que hi havia presència anterior de diversitat funcional per raó d’especificitats motrius.

Aquesta darrera situació descrita és força comú en els Centres Especials de Treball. Malgrat les persones amb diversitat funcional, contractades en aquest centres per donar resposta a les seves necessitats i dificultats d’integració social a través de l’àmbit laboral i malgrat ser l’objecte de les missions d’aquestes entitats i subjectes de la part més important de la totalitat de les plantilles (entre el 70 i el 80% segons els casos), el fet de composar el grup vers el qual es focalitzen les responsabilitats i funcions de la resta de personal (en general tècnics, personal administratiu, de suport i especialitzat) ha comportat dues condicions que han afavorit l’exclusió de les persones amb diversitat funcional dels òrgans de representació



col·lectiva: per una banda, la diferenciació entre les funcions professionals orientades a l’atenció a persones amb diversitat funcional i les funcions derivades de la contractació per raó d’aquesta mateixa diversitat, ha comportat que la defensa de les condicions de treball es centrés en les del personal tècnic, mentre que la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional es vinculava més a la militància social i política que no pas laboral, ja que aquesta venia garantida per les polítiques públiques de caire administratiu, econòmic i social. Per altra banda, moltes entitats que gestionen els Centre Especials de Treball neixen de les iniciatives de les famílies de persones amb diversitat funcional en la seva recerca de trobar alternatives a la seva inclusió que les Administracions Públiques no garantien inicialment. D’aquesta manera, els òrgans de gestió dels centres, malgrat s’han professionalitzat i independitzat progressivament d’aquesta tutela familiar, han mantingut durant molt de temps una perspectiva excessivament paternalista sobre la seva responsabilitat vers les persones amb diversitat funcional, de manera que se sentien en la responsabilitat ètica de defensar aquestes persones de possibles abusos, malgrat aquesta sobreprotecció suposés limitar l’exercici d’algun dret col·lectiu o individual. Des d’aquesta perspectiva, les organitzacions sindicals i els treballadors i treballadores en funcions tècniques que mantenien sensibilitat per la defensa sindical dels drets laborals, han estat objecte de sospita com a manipuladors en benefici propi de les voluntats de les persones amb diversitat, la qual cosa no treu que es puguin haver produït situacions de veritable manipulació en algun moment.

La progressiva caracterització de la diversitat funcional posant l’èmfasi en les capacitats, en els suports i adaptacions de l’entorn, la perspectiva de l’autodeterminació o l’ operativització d’indicadors de qualitat de vida, han comportat que també en aquest aspecte les organitzacions es disposessin en formats més inclusius, donant lloc a que les organitzacions sindicals, el personal tècnic, les famílies i les pròpies persones amb diversitat funcional reclamin i vertebrin espais de participació més equitatius i inclusius. D’aquesta manera, en els darrers 10 anys han anat apareixent experiències, inicialment aïllades, de participació de persones amb diversitat funcional en òrgans de representació col·lectiva, fins al punt que aquesta és una referència obligada actualment en qualsevol procés de constitució d’òrgans de representació col·lectiva en els darrers quatre o cinc anys.

D’aquesta manera, la majoria de persones entrevistades (18 entre 21) s’han incorporat a processos de constitució d’aquesta representativitat a partir de la iniciativa dels diferents Sindicats sectorials o a iniciativa de personal tècnic amb sensibilitat i motivació. La incorporació a aquests processos ha seguit tres vies diferenciades però força equivalents en representativitat pel que fa a les nostres entrevistes:

1. Persones amb diversitat funcional (8 d’un total de 21) que han estat convidades directament a formar part de llistes en eleccions sindicals per part de personal tècnic que ha tingut la iniciativa d’iniciar processos electorals comptant amb la seva participació, tant en un primer procés electoral en determinat centre de treball o en processos de renovació d’òrgans de representació que no comptaven amb anterioritat amb aquesta presència.

2. Persones amb diversitat funcional (6 d’un total de 21) que s’han ofert o presentat a iniciativa pròpia en processos electorals després d’experiències prèvies d’òrgans de representació col·lectiva amb presència de persones amb diversitat anterior en el mateix centre de treball. És previsible que hagin comptat amb el suport de les persones sense diversitat funcional amb les quals han compartit procés, ja que han suposat relleus de persones amb diversitat funcional que probablement havien estat convidades prèviament per aquestes.

3. Persones amb diversitat funcional (4 d’un total de 21) que van manifestar la seva voluntat i compromís per formar part de llistes sindicals en processos electorals d’òrgans de representació col·lectiva després que alguna organització sindical (en



aquest cas CCOO) organitzés processos assemblearis en Centres Especials de Treball que no comptaven fins al moments amb representació col·lectiva dels treballadors i treballadores.

D’aquestes persones, dues ho fan com a delegats de personal en dos centres acompanyats de dues persones més sense diversitat funcional, tres formen part d’un comitè de 6 persones, 11 d’un comitè de 9 persones (8 d’elles d’un mateix comitè) i dues d’un comitè de dotze persones. D’aquestes, totes elles comparteixen representació en els seus òrgans corresponents als centres amb personal tècnic. La majoria acostumen a ser òrgans amb certa equitat entre persones amb diversitat funcional i persones que no, generalment monitors o educadors, encara que en 2 casos ho comparteixen amb treballador/a social.

D’aquestes 21 persones, 18 reben assessorament generalment a través de la persona responsable de l’Acció Sindical en aquest sector d’activitat, encara que també mantenen contacte amb la persona de referència del sector d’educació en la ciutat on s’ubica el centre de treball i ocasionalment han rebut assessorament jurídic i organitzatiu des de la seva Federació Territorial. Aquestes persones es corresponen amb aquelles que desenvolupen tasques de representació col·lectiva i reben l’assessorament de manera regular com a procés de seguiment i suport. A més, participen de les sessions informatives i divulgatives que s’adrecen al conjunt del sector.

Les altres 3 persones no reben aquesta mena d’assessorament donat que no mantenen funcions de representativitat col·lectiva, encara que en algun cas ho han fet amb anterioritat. Participen, però, amb certa regularitat de les assemblees i sessions informatives i divulgatives que s’adrecen al conjunt de l’afiliació d’aquest sector d’activitat. També han cercat assessorament ocasional per situacions laborals individuals, el qual vehiculen a través del servei de consulta de la Federació d’Educació.

En quant al funcionament intern dels òrgans de representació, tots aquells i totes aquelles que formen part d’òrgans de representació on comparteixen aquesta representativitat amb persones sense diversitat funcional (10 sobre 18) no tenen responsabilitats específiques i diferenciades en relació a la resta del col·lectiu dins aquests òrgan, de manera que en tots els casos funcions vinculades a la presidència, secretaria, portantveus o presència en Comitès de Seguretat i Salut en els centres de treball recauen en els membres sense diversitat funcional. Generalment se’ls encomanen de manera específica activitats d’accés a copsar l’opinió o estat del col·lectiu amb diversitat funcional dels seus centres, promocionar entre aquests determinades actituds i comportaments, traslladar-los informacions o acords, etc. De totes maneres, participen col·legiadament en les assemblees dirigides al conjunt de treballadors i treballadores, en reunions conjuntes amb òrgans de gestió dels centres on ostenten representativitat col·lectiva, en reunions internes d’aquest òrgan o assisteixen en el seu conjunt a les convocatòries que els adreça el Sindicat per participar d’assemblees o grups de treball. Quan se’ls pregunta, però, 6 d’aquests 10 admeten que saben que els membres sense diversitat funcional de l’òrgan de representació es reuneixen en alguna o diverses ocasions amb els òrgans de gestió o amb el col·lectiu de treballadors i treballadores sense diversitat funcional, tot i que ho troben correcte i fins i tot lògic i justificat.

Pel que fa a les altres 8 persones amb diversitat funcional, aquestes formen part d’un Comitè d’Empresa de nou persones, en el qual només hi ha 1 persona sense diversitat funcional, però aquesta no formava part de la mateixa llista electoral, de manera que funcionen sense comptar amb aquesta participació. Aquesta llista alternativa es va presentar per oposició a la persona (tècnic) que va alenar la participació de persones amb diversitat funcional, de manera que es va realitzar un procés electoral amb dos col·legis electorals: el de tècnics i personal qualificat i el d’administratius i personal no qualificat. Les 8 persones van sortir electes per aquest darrer col·legi electoral donat que eren majoritaris en quant a



representativitat pel conjunt de treballadors i treballadores, mentre que pel primer dels col·legis va sortir electe la persona de la llista alternativa18. Per tant, en aquest cas les persones amb diversitat funcional es responsabilitzen en la mesura que es troben competents i van rebent recolzament i assessorament per part de CCOO de totes les funcions que assumeix un comitè d’empresa. En aquest cas, doncs, ostenten la presidència i secretaria, alhora que vehiculen la representació col·lectiva davant els òrgans de gestió del seu centre de treball. Igualment, participen dels processos, assemblees i trobades a les quals els convoca CCOO.

Es recull amb més detall i concreció en el qüestionari que s’ha passat al conjunt d’aquestes persones, però considerats globalment trobem la seva participació en tots ells processos comunicatius que considerem en el present projecte. Així, tots i totes participen de processos d’assessorament presencial, encara que aquells i aquelles que mantenen responsabilitats de representació col·lectiva de treballadors i treballadores en els seus centres de treball en participen amb molta més regularitat. El mateix passa en assemblees del sector que s’adrecen al conjunt de la afiliació, així com en altres reunions informatives o divulgatives per ales quals es convoqui també a la totalitat.

Per altra banda, tal i com es reflexa amb més detall en el qüestionari, en major o menor mesura també han participat a través de canals comunicatius via telefònica i a través de correu electrònic. Han accedit i fet un ús menys funcional de les possibilitats comunicatives a través dels espais web de CCOO de Catalunya i de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya. Pel que fa als processos formatius han participat en un de formació bàsica per a delegats i delegades sindicals i en un d’alfabetització digital organitzat des de la Fundació per a la Formació i l'Estudi Paco Puerto, de CCOO.

En general, les persones entrevistades valoren molt positivament la tasca que realitzen i es mostren força motivades per mantenir-la, tot i que a mesura que porten més temps desenvolupant aquestes responsabilitats representatives en fan una valoració igualment positiva però menys entusiasta i més contextualitzada amb la seva experiència concreta.

En general valoren positivament les dinàmiques comunicatives dins del propi òrgan de representació. Aquells que estan acompanyats per persones sense diversitat funcional en els seus òrgans de representació deleguen en aquestes algunes de les responsabilitats, de manera que malgrat consideren que hi ha temes i dimensions d’aquesta funció que no coneixen prou bé o que no dominen consideren que compleixen bé amb les responsabilitats que tenen encomanades i que compten amb els recursos necessaris com per fer-ho adequadament. Igualment consideren que els seus companys i companyes sense diversitat funcional els expliquen de manera adequada i comprensible els continguts, motivacions, accions i acords que es treballen en el conjunt de la representació, així com que els ajuden en la comprensió dels processos informatius, de discussió i de debat que es mantenen amb els òrgans de gestió. Consideren que hi ha temes legislatius i organitzatius o de negociació col·lectiva que són complexes i que requereixen de coneixements que no sempre han adquirit, però que no els és imprescindible dominar, malgrat mantenen interès per conèixer-los en major profunditat. Consideren que en el conjunt de l’òrgan de representació es fan esforços per comunicar, fer-los partícips i ajudar-los a accedir a la comprensió, de manera que atribueixen els casos d’incomprensió més a la seva pròpia limitació que a la manca de suports. Aquells que no estan acompanyats de persones amb diversitat funcional en els seus òrgans de representació col·lectiva identifiquen amb més claredat quins són els

18 Aquesta distribució en dos col·legis electorals és habitual donat l’alt nombre de treballadors i treballadores d’aquests centres, però en general es cerca realitzar una distribució més equilibrada per tal que surtin ben representades les persones amb diversitat funcional en relació a la seva proporció sobre el conjunt però que alhora hi hagi una representació suficient de persones sense diversitat funcional que els puguin fer el seguiment i recolzament necessari i pertinent. D’aquesta manera es garanteix la inclusió i alhora un funcionament operatiu de l’òrgan de representació.

http://www.ccoo.cat/



http://www.ccoo.cat/fppuerto/

http://www.ccoo.cat/fppuerto/



continguts amb els quals tenen majors dificultats de comprensió i els relacionen amb aspectes concrets de la seva funció contextualitzada. Se senten més responsables per trobar recursos per accedir a aquesta comprensió i la cerquen en la persona de CCOO que els fa l’assessorament. Troben també suport en algunes persones concretes del seu centre de treball en responsabilitats tècniques que ocasionalment els ajuden a accedir-hi o a definir alternatives per fer-ho. Es mostren satisfets i satisfetes de la relació i qualitat comunicativa dins el seu òrgan de representació, en el qual hi ha persones que assumeixen un major rol de lideratge i funcions de portantveus. En general, els costa més organitzar-se i planificar la seva activitat, així com consensuar mecanismes de treball i vehiculars els acords presos en accions concretes.

En relació a la valoració de les dinàmiques comunicatives amb les persones a les quals representen es mostren satisfets i satisfetes. Generalment aquestes són molt més intenses, freqüents i fluïdes amb la resta de persones amb diversitat funcional. Se senten reconeguts i recolzats, malgrat refereixen situacions i relacions amb persones concretes que rebutgen aquesta representativitat o la qüestionen de manera habitual. Se senten còmodes en aquesta relació i afirmen que els resulta fàcil fer-los arribar la informació o acollir les seves demandes. Afirmen en molts casos que els seus companys i companyes sovint desconeixen les dificultats i esforços que a ells i elles els requereix aquesta funció. Troben que malgrat és fàcil arribar a comprensions conjuntes, allò més difícil és convertir aquestes en accions dins l’òrgan de representació o vers els òrgans de gestió dels seus centres de treball. No han tingut mai, en cap dels casos, un paper actiu en assemblees de treballadors. Donat que en general no assumeixen responsabilitats de comunicació vers el personal tècnic tampoc refereixen dificultats en aquesta.

Pel que fa a les dinàmiques comunicatives amb els òrgans de gestió dels seus centres de treball, tres de les cinc representacions fan d’entrada una valoració negativa d’aquesta gestió i atribueixen conductes despòtiques, desconsiderades vers el conjunt i molt centrades en els interessos corporativistes sense relacionar-les amb fet concrets, com si s’atribuís un fet característic. En les altres dues representacions aquestes relacions s’encaren d’una manera més equitativa i es constata cert reconeixement de les funcions organitzatives i de gestió en els centres. En general han participat poc de reunions amb els òrgans de gestió, però entre aquells i aquelles que estan acompanyats de persones sense diversitat funcional, i que per tant han delegat en aquests i aquestes tal relació, refereixen una experiència positiva en la qual s’han sentit coprotagonistes i en la qual també entenen que s’han fet esforços que fer-los més accessibles la comprensió dels continguts tractats. En general aquests esforços es centren en ampliacions dels continguts exposats a través d’explicacions complementàries i en contextualitzacions referents a la seva experiència concreta. Entre aquests i aquestes tenen una idea aproximada dels deures d’aquests òrgans vers la informació que han de dirigir a la representació col·lectiva però no han requerit disposar de tots els detalls per operativitzar-la, de manera que hi ha alguns aspectes que desconeixen. En canvi, entre les persones que no compten dins el seu òrgan de representació amb persones sense diversitat funcional es té un coneixement més ajustat d’aquests drets i deures, tot i que troben moltes dificultats concretes per exercir-los. En general aquestes dificultats venen donades per la manca de consideració vers la seva representativitat, la manca de reconeixement de la seva tasca i la desconfiança vers el sindicat que els recolza. Tenen algunes dificultats per vehicular i dirigir aquestes demandes, alhora que es troben amb un menor recolzament a l’hora de rebre informació donat que aquesta s’acostuma a referir de manera força especialitzada i tècnica.

En relació a l’assessorament que reben es mostren en general força satisfets i satisfetes. El seu posicionament s’alterna entre el reconeixement per un suport que els resulta molt important i per l’exigència d’aquest donat que sovint entenen que és una obligació dels Sindicats. En alguns casos afegeixen que aquesta obligació és prescriptiva donat que estan



en aquest procés per respondre a un procés constituent de representativitat col·lectiva el qual ha dinamitzat el propi Sindicat. Troben que l’accés a disposar-ne d’aquest assessorament és senzill i factible, alhora que se’ls atén amb força diligència i rapidesa. Troben que les seves necessitats s’acullen prou adequadament i que les persones que els assessoren tenen un coneixement adequat de les seves necessitats, de les seves característiques i de la matèria. Igualment troben que es fan esforços i s’ofereixen suports per tal de fer-los més accessible la informació, encara que valoren que sovint no se’ls donen prou eines també com per accedir-hi per vies complementàries o alternatives. En general troben que la comprensió durant l’assessorament és prou bona però que en canvi després tenen dificultats per traslladar-ho a la seva representativitat específica, generalment perquè no sempre se’ls ofereixen estratègies d’actuació prou vàlides. Allò que més valoren és que se’ls ajudi a conèixer bé les seves responsabilitats representatives, els drets que comporten i els criteris per a la negociació de les condicions laborals en els seus centres de treball. En fan una atribució força personalitzada i centrada en la seva persona, més que no pas com una eina col·lectiva disponible per al conjunt dels treballadors i treballadores.

Mostren també satisfacció per la seva participació en les reunions de treball col·lectiu, les quals consideren els aporta un ajustat coneixement del sector i del context social, polític, laboral i econòmic en el qual es desenvolupa l’activitat del seu centre de treball. Mostren, però, una menor satisfacció, encara que també la consideren positiva, del seu rendiment i participació activa en aquestes reunions, focalitzant aquesta en la referència que aporten per a la resta de participants sobre les condicions i opinions de les persones amb diversitat funcional, per una banda, i en els coneixements que extreuen per contextualitzar-ho en la seva pròpia tasca sindical en el seu centre de treball, per una altra. En general troben que els resulta accessible l’accés a la informació bàsica, tot i que els costa integrar-la en el conjunt i molt sovint hi ha continguts que se’ls representen aïllats o anecdòtics. Troben que de vegades els temes tractats prenen un discurs complex, molt tècnic o massa centrat en realitats que desconeixen, però no tenen cap dubte sobre la comprensió global i tenen el ple convenciment que accedeixen a les informacions essencial, encara que després en fan referències parcials i inconnexes. Troben que se’ls considera i que tenen oportunitat de participar, però que molt sovint no saben que dir o valoren que no tindrà massa importància per a la resta, alhora que en ocasions troben que es parla massa ràpid o que els diàlegs són desordenats i que costa una mica intervenir-hi.

Els i les que utilitzen correu electrònic per rebre informació de la persona que els assessora, de la Federació d’Ensenyament i de la seva Unió Territorial, també l’utilitzen per dirigir-se, encara que exclusivament vers les persones que els fan l’assessorament. Algun o alguna d’ells i elles han accedit en ocasions a les pàgines web del Sindicat, en alguna ocasió per curiositat o per conèixer-les, però les més per cercar alguna informació específica relacionada amb el Conveni Col·lectiu del sector, cercar informació sobre convocatòries de Vaga General o per consultar alguns articulats de les relacions laborals en la legislació. Reconeixen que l’accés i recerca no els resulta fàcil i que sovint prefereixen fer-ho a través d’un cercador generalista. Desconeixen què és l’àrea d’afiliació i els recursos que en ella poden trobar. Reconeixen que mai se’ls ha informat sobre aquests recursos i que no han rebut suport específic ni orientacions per accedir-hi més enllà d’algunes referències puntuals que es puguin haver fet durant sessions de treball col·lectiu o d’assessorament.



Annex VI:

Valoració de les entrevistes a persones amb responsabilitats comunicatives a

l’organització.

Totes les permanents sindicals que han estat entrevistades desenvolupen tasques sindicals

com a permanents per raó de l’alliberament per acumulació d’hores del qual han estat

subjecte per la seva relació laboral en l’àmbit de l’ensenyament. D’aquestes, quatre ho són

pel sector de l’Ensenyament Públic i una per l’àmbit de l’Educació Especial del sector

d’Escola Concertada. Aquesta darrera persona desenvolupa responsabilitats com a

permanent sindical en l’acció sindical, responsabilitzant-se del sector de l’atenció a persones

amb diversitat funcional.

Totes elles porten més de cinc o més anys com a permanents sindicals. La persona amb

responsabilitats a Formació porta dos anys desenvolupant aquestes funcions i amb

anterioritat en portava quatre en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una de les

persones amb responsabilitats sindicals en la Secretaria de Comunicació porta un any en

aquest àmbit, amb quatre més responsabilitats anteriors també en l’acció sindical en el

sector d’Escola Pública. L’altra persona de la Secretaria de Comunicació porta tres anys

desenvolupant aquesta responsabilitat, amb quatre anteriors en l’òrgan de Política social i

sis més com en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una de les persones d’Acció

Sindical porta 7 anys desenvolupant aquesta responsabilitat des del sector d’Escoles

concertades. L’altra persona d’aquest àmbit en porta nou desenvolupant les responsabilitats

d’Acció Sindical en l’àmbit de les Escoles d’Educació Especial, la qual és la que es

responsabilitza de l’atenció a l’àmbit de la diversitat funcional.

En relació a la formació de referència, de les dues persones d’acció Sindical una és

llicenciada en Psicologia i l’altra Mestra. De les dues persones amb responsabilitats en la

Secretaria de Comunicació, ambdues són Llicenciades en Pedagogia. La persona amb

responsabilitats en Formació és Llicenciada en Història.

Pel que fa al tracte directe amb persones amb diversitat funcional es fan les següents

apreciacions:

Les persones amb responsabilitat en l’assessorament en tenen amb certa freqüència

donat que aquest són subjectes del seu àmbit d’actuació, encara que reconeixen que

tenen molt més tracte en freqüència amb persones sense diversitat funcional com a

treballadors i treballadores en categories de responsabilitat tècnica en centres de

treball del sector. Tot i aquesta major freqüència, una d’elles afirma que

probablement les que requereixen major dedicació i intensitat són les que estableix

amb persones amb diversitat funcional.

Les persones amb responsabilitats en la Secretaria de Comunicació no acostumen a

tenir més contacte que algun de puntual o circumstancia amb persones amb

diversitat funcional, encara que afirmen que aquesta és una perspectiva que han de

considerar, igual que el gènere o l’origen, en la seva tasca. Han desenvolupat

accions específiques dirigides a aquest col·lectiu o referents a situacions que els

afecten, però en sempre s’han treballat amb les persones de la Federació que en

mantenen responsabilitats directes sobre aquest sector i no pas amb persones amb



diversitat funcional directament. Sí que mantenen contactes i relacions amb

col·lectius que els representen, de manera que en el casos de persones amb

diversitat funcional per raó de les seves especificitats motrius o sensorials si que

n’han tingut relació directa, de la mateixa manera que amb entitats que agrupen

famílies o organitzacions d’atenció a persones amb diversitat funcional.

La persona amb responsabilitats en la Secretaria de Formació ha tingut relació

directa amb motiu de la formalització de l’accés a processos formatius d’aquestes

persones, així com en les activitats d’avaluació d’aquests processos, però en cap cas

de manera directa com a docent. Considera que aquesta és una perspectiva que es

considera i en la que cal millorar en el disseny, organització i provisió de la formació.

En tots els casos les relacions amb persones amb diversitat funcional s’estan produint de

manera més intensa en les actuals responsabilitats desenvolupades, de manera que en les

responsabilitats anteriors aquesta relació encara era menor.

Pel que fa al seu àmbit professional de referència i experiència laboral anterior a la

circumstància de Permanent Sindical, només una d’elles, corresponent a la persona amb

responsabilitats en l’acció sindical i provinent de l’àmbit d’escoles d’educació especial, té

experiència prèvia en l’atenció a persones amb diversitat funcional, però en edats infantils i

adolescents.

En relació a les necessitats i dificultats definides per a la millora en l’accés als recursos que

aquestes persones dinamitzen, entenem que les podem agrupar en les següents

consideracions:

Necessitats referides a la conceptualització, coneixement i comprensió del mateix

concepte operatiu de discapacitat i més concretament al de diversitat funcional.

Necessitats referides a l’ús del llenguatge inclusiu. En general s’entén que hi ha

preocupació per fer-ne un ús adequat i respectuós, però lamenten no saber amb

prou exactitud quines són les preferències d’aquest col·lectiu en aquest sentit i els

preocupa que no s’estigui fent ús d’uns termes més respectuosos però que els

continua diferenciant de la resta de la ciutadania en general i del conjunt de

treballadors i treballadores en particular.

Els preocupa que l’organització i provisió dels recursos que ofereixen no s’adapti a

les característiques i nivell de competència requerida del qual disposa cadascú.

Admeten que sovint es dissenyen considerant un nivell de competència

estandarditzat.

Hi ha molta més tradició, recursos i fins i tot consideració conceptual per facilitar

l’accessibilitat i incloure persones amb diversitat funcional per raó d’especificitats

motrius i sensorials que no pas per raó de les característiques intel·lectuals. Es

desconeixen molt més quines són les limitacions que el context afavoreix donades

aquestes característiques i també molt menys els recursos que hi ha per superar-les.

Sovint, en el disseny de recursos, eines i suports a l’activitat o formació sindical es

dóna per suposat un nivell mínim de comprensió i de competències lectores i

escriptores, de manera que no s’acaben de trobar alternatives operatives a aquestes

limitacions ni s’han incorporat de manera funcional llenguatges alternatius o

augmentatius de tipus pictogràfic, tal i com sí s’està fent progressivament amb el

llenguatge en Braille o la llengua de signes.



Generalment el col·lectiu de persones amb diversitat funcional ha estat objecte de

campanyes de suport o de denúncia de les seves condicions socials i laborals, però

no sempre han estat subjecte i protagonistes d’aquestes accions.

Les persones entrevistades, totes però especialment aquelles amb menor

experiència en el tracte directe, se senten insegures en el tracte, ja que els costa

esperar que esperen com acollir-los i acollir-les. Sovint tenen la sensació que són

més sensibles al tracte i que hi ha coses que es prenen malament i que a aquestes

responsables els costa identificar. Els preocupa, doncs, també els aspectes més

relacionals, d’habilitats socials i de coneixement de les característiques emocionals.

Algunes inseguretats i dubtes per saber si en el tracte i el suport es pot estar caient

en l’ infantilisme, o bé si s’estan excedint en una excessiva adequació, si s’està sent

excessivament protector o si per contra se’ls atorga una autonomia i

autodeterminació excessiva.

Tenen també dificultats per conèixer i dominar els suports més adequats en cada cas

i circumstància. Costa identificar la dificultat concreta, quant de limitadors és l’entorn

en cada cas i, per tant, disposar dels suports més adequats i habilitadors. Alhora,

quan es tenen alguns d’aquests coneixements, costa identificar amb quina intensitat i

freqüència cal oferir-los.

En el cas de la formació creuen que cal un coneixement especialitzat i adequat, ja

que sovint és probable que requereixen un procés instructiu i desplegament didàctic

diferent al aprovisionat. Caldria, doncs, una major consideració i coneixement de

recursos metodològics i didàctics adequats.

En aquest cas també es mantenen dubtes per valorar la conveniència o no de fer

processos formatius específics, o bé adaptar la que s’ofereix de manera

generalitzada.

En el cas de la resta també es troba a faltar un major coneixement metodològic i

formatiu, ja que sovint es troben amb dificultats per comprovar que les respostes

donades s’adeqüen a les necessitats.

Totes entenen que també és necessari conèixer i desplegar estratègies adequades

per esbrinar el grau de comprensió, alhora que es mantenen dubtes de si amb

posterioritat al suport o la intervenció caldria disposar un seguiment més proper o

donar més recursos per després de la intervenció.



“El problema no es cómo eliminar las diferencias, sino cómo unirnos sin alterar las diferencias”.

Rabindranath Tagore

Barcelona, 8 de gener de 2012.

Memòria del Pràcticum II de Psicopedagogia

Documents

Transcript of Memòria del Pràcticum II de Psicopedagogia