Metodologies

Jaume Casasola Andiach

Llicncia destudis ( modalitat B2) Curs 2006-2007

IES CAN PLANASBarber del Valls rea de Tecnologia

1

Sillumina ms encenent un llum que descrivint el Sol. (Annim)

Pensar, s processar dades. (Antoni Blai Fontcuberta, psicleg)

Agraments:

Al pedagog sr. Qulez, director de la Institucin Qulez, Barcelona, on vaig estudiar de petit als anys seixanta que, de tant en tant, entrava a classe per substituir el professor per ensenyar duna manera diferent. Amb la seva elegncia en el tracte i amb el seu inseparable corbat ens embaladia els alumnes fent-nos treballar i pensar per tal que adquirssim destreses intellectuals que han perdurat en mi amb el temps. Al professor Andreu Rodn, que amb la seva humanitat i el profund coneixement de la seva professi, ha marcat en mi un punt dinflexi cap a la renovaci de la meva tasca docent.

La realitzaci d'aquest treball ha estat possible grcies a una llicncia d'estudis retribuda concedida pel Departament d'Educaci i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm.:4699 de 17.8.2006).

2

NDEX

PRIMERA PART 1. Introducci .............................................................................................. 2. Les metodologies escollides ................................................................... 2.1 El treball en grup ................................................................................... 2.2 El mtode de lartefacte ........................................................................ 2.3 El mtode dexperts .............................................................................. 2.4 Les Prctiques Normalitzades de Treball (PNT) .................................. 2.5 Leittext .................................................................................................. 2.6 Mtode de projectes ............................................................................. 2.7 Aprenentatge Basat en Problemes (ABP, PBL en angls) .................. 2.8 Algunes caracterstiques de les metodologies tractades ...................... 3. Programa a 1r dESO i metodologies ..................................................... 5 6 6 7 8 8 9 9 10 10 11

SEGONA PART 4. Desemvolupament de les activitats ....................................................... 4.1 Les eines del Taller. Mtode de lartefacte ........................................... 4.2 Les eines delTaller. Treball en grups ................................................... 4.3 Les eines del Taller. El trepant de columna. PNT ................................ 4.4 Les eines del Taller. El soldador elctric. PNT ..................................... 4.5 Les eines del Taller en angls. Projecte de joc .................................... 4.6.a La representaci grfica. Vistes i perspectives i escala. ABP ........... 4.6.b La representaci grfica. Sketchup ................................................... 4.7 Els materials. Lorigen dels materials. Treball en grup ......................... 4.8 Els Materials. Les propietats dels materials. Mtode dexperts ........... 4.9 Els materials. Estalvi i reciclatge. ABP ................................................. 4.10 Els materials. Identificaci de fustes. Mtode dexperts ..................... 4.11 Els materials. La fusta. La serra de mercateria. PNT ......................... 4.12 Els materials. La fusta. Xerracs i serra darc. PNT ............................. 4.13 Els materials. La fusta. La capsa de fusta. Projecte .......................... 4.14 Els materials. La fusta. La capsa de fusta. Leittext ............................ 4.15 Els materials. Els metalls no frrics. Experts ..................................... 4.16 Els materials. Identificaci de plstics. Experts .................................. 4.17 Els materials. Els plstics. Fabricaci dun objecte. Leittext .............. 4.18 Ampliaci de les eines del taller. El pirgraf. PNT ............................. 4.19.Ampliaci de les eines del taller. El trepant porttil. PNT ................... 4.20 Ampliaci de les eines del taller. El peu de rei. PNT .......................... 13 13 17 22 28 33 39 42 43 47 57 61 65 71 77 83 91 96 100 112 116 120

TERCERA PART 5. Comentaris finals ..................................................................................... 125 5.1 Lavaluaci ............................................................................................. 125 5.2 El rol del professorat ............................................................................... 125 5.3 Lexperincia amb lalumnat. Enquesta.................................................. 126

3

5.4 Les competncies bsiques al nou currculum...................................... 133 5.5 A partir dalgunes lectures ..................................................................... 132 5.7 Anexos ................................................................................................... 136 5.7.1 Fotografies de les eines de laula Taller .............................................. 137 5.7.2 Quadern didentificaci de fustes ........................................................ 142 5.8 Fonts documental i recursos................................................................... 158 .

4

1. INTRODUCCI Es conta una histria dun mestre del segle XIX que retorna a la vida a finals del segle XX. Queda absolutament esparverat del tomb que ha fet la societat i la vida dels humans: els edificis, la grandria de les ciutats, els cotxes, els avions, els aparells electrnics, la manera de vestir... Amb aix que veu una escola i hi entra. En veure els alumnes tots asseguts en fileres, cadasc darrera la seva taula, una pissarra davant dells i un mestre explicant la lli, exlama: Sort que hi ha alguna cosa que no ha canviat!

Estava temptat de titular aquest treball: La Tecnologia: pal de paller per a les noves tecnologies. Per resulta que de les tecnologies a qu en faig referncia, no nhi ha cap de nova. Totes tenen fora anys. O molts. Les classes expositives o magistrals, de les que me nhe fet servir quasi sempre, tenen el seu valor. Hi ha mestres i professors que fan unes classes expositives amb les que senduen lalumnat all on volen. Per fer-les servir com a nic recurs o recurs principal, amb la complexitat a diferents nivells que t la nostra societat actual, s limitador. s precisament aquesta complexitat social la que exigeix un ampli ventall del que sanomenen les competncies bsiques. De fet sempre hi ha hagut una demanda a la societat de competncies bsiques, per a cada poca han estat diferents. La classe expositiva, per ella mateixa, no permet el desemvolupament de les que avui han de disposar els nostres alumnes. Si preparar una classe expositiva porta la seva feina, aix com els recursos que calen, preparar les classes amb metodologies actives ho supera amb escreix. Amb el ritme de treball a linstitut en prepares una de tant en tant i amb els temps pots elaborar un cos prou coherent si, a ms, disposes dun grup de treball que facilita la feina denriquiment mutu com s lEquip de Metrodologies de lICE de la UAB amb el que hi collaboro. Aquesta llicncia mha perms principalment dues coses: Poder desemvolupar un projecte global per a lrea de Tecnologia al 1r curs de la ESO, amb algunes extensions per a 2n i 3r que no consten en aquest treball i Repensar la meva feina , la qual cosa necessita dun cert distanciament del dia a dia. Voldria fer alguns daclariments abans dentrar en el tema: Degut al darrer canvi de currculum de la Tecnologia a lESO, les propostes de treball continuen sent vlides i noms patiran canvis en la ubicaci dins els quatre cursos. Independentment del nou currculum, el Departament de Tecnologia del nostre institut va decidir la programaci que es veur ms endavant per al 1r curs. El segon curs, encara no afectat per aquest canvi, el centrarem en

5

lenergia i lelectricitat, per la qual cosa he avanat treball que no estava contemplat en el projecte inicial. Tot el material, fungible i no fungible, que cal per a les activitats que es relacionen s el que tenim al Departament de Tecnologia del nostre institut, un conglomerat de magatzem-deixalleria-museu. La part de lavaluaci de les activitats est ms suggerida que solucionada. La ra s que no podia estar a totes les sessions amb els alumnes, ja que hauria fet quasi tantes classes com abans de la llicncia. El treball realitzat no intenta ser cap recepta, sin un esper per a la creativitat. Mencantaria saber que algun professional de lensenyament que llegs aquest treball comencs una aventura pel seu compte a partir del que li podria suggerir el que trobar aqu.

2. LES METODOLOGIES ESCOLLIDES

Davant el considerable ventall de possibilitats, he fet una tria en funci de les carecterstiques dels alumnes de 1r dESO, que pel seu grau de maduresa els cal encara un treball ms pautat o guiat. Per altra banda, el temari de 1r de Tecnologia s molt descriptiu, per la qual cosa la introducci de lABP (Aprenentatge Basat en Problemes) ha quedat molt restringit. Aix mateix, donat que en cada tema els continguts sn prou variats, tamb ho sn les metodologies que sutilitzen en casacun dells. El que he intentat s una metodologia per a cada situaci daprenentatge i aix no vol dir que sigui lnica possible. A continuaci hi ha una breu explicaci de cada metodologia inclosa en aquest treball. Sn noms uns apunts per orientar. Per ampliar la informaci cal recrrer als anexos i als enllaos indicats.

2.1 El treball en grup s la metodologia mare, podem dir, ja que totes les altres la solen incorporar. Hi ha bsicament dos esculls per salvar: la manca de tradici ben arrelada entre el professorat de les tcniques de treball en equip i la escassssima o nulla preparaci dels alumnes en aquest camp quan arriven de la Primria. Aquest comentari no vol ser una crtica, sin una constataci. Mentre que en la lli magistral lalumnat t un comportament bsicament passiu, en les tcniques de treball en grup hi ha de participar de manera activa. En treballar en grup, lalumne pot resoldre problemes prctics, aplicar coneixements terics i tamb rebre orientaci per part del professor.

6

El treball en grup s un mtode que permet els alumnes convenienment agrupats, realitzar i discutir un treball concret, intervenir en una activitat exterior, o trobar soluci a un problema sotms a lexmen del grup, amb la finalitat de concloure amb uns raonaments concrets. El treball en grup permet aconseguir uns objectius diferents al treball expositiu ja que facilita una major participaci i responsabilitat dels alumnes. Per part dels alumnes, en el treball amb grup, podem contemplar que, no noms sacumulen diferents coneixements, sin tamb diferents estratgies per aprendre. Lalumnat pot desemvolupar les segents destreses: Recerca dinformaci Tcniques dinvestigaci Criteris de selecci del coneixement Habilitats davaluaci de dades Capacitats organitzatives i de gesti crtica del coneixement Tcniques destudi individual Habilitats de pensament crtic Discussi collectiva del coneixement Per part del professorat, el treball amb grup demana certes competncies. El seu paper consisteix en: Animar a prendre decisions Facilitar la interpretaci de la informaci Aplicar procediments per estructurar els grups Compartir pensaments, sentiments i experincies Gestionar el factor hum en les relacions entre els alumnes, especialment les desavinences Per facilitar que el treball sigui realment de grup, en el que el mxim de participants hi intervinguin, podem establir tres etapes: 1. Plantejament de la qesti a nivell individual. Aqu es fora que cada pensi per ell mateix per tal que pugui aportar quelcom al grup. 2. Treball en grup petit, en que saporten les idees individuals. 3. Treball en gran grup o grup classe, on es discuteixen les conclusions dels grups petits.

2.2 El mtode de lartefacte Aquesta metodologia s una bona eina per fer entrar lalumnat en contacte amb un artefacte nou o amb un amb el que volem que es fixin en aspectes que ens interessen que coneguin o aprofundeixin.. De fet s una anlisi guiada que contextualitza qualsevol artefacte amb tots aquells mbits amb els que est relacionat:

7

el personal el social el tecnolgic el medioambiental i leconmic, tots ells dividits en petits apartats. Daquesta manera aconseguim que valorin en la seva justa mida tot el que hi ha darrera dels objectes o bens que lsser hum fabrica i lesfor que ha representat. Tamb deixa entreveure que les solucions que aporta qualsevol artefacte per a satisfer les necessitats humanes no sn niques i que lenginy hum pot aportar diferents solucions per a una mateixa necessitat.

2.3 El mtode dexperts Aquesta metodologia diposita en lalumne una certa responsabilitat: la densenyar als seus companys. Crea situacions daprenentatge entre iguals. Se sol dir que el millor mestre per a un nen de cinc anys s un altre de tamb cinc anys. De fet no s una situaci extranya ja que passa molt sovint, com per exemple quan es passen la informaci de com baixar programes i jocs des dinternet, per posar un cas. Bsicament el procs segueix les pautes de creaci dels grups, repartiment de tasques entre els membres, exploraci i aprenentatge de cada membre amb els membres dels altres equips que han de treballar el mateix aspecte i tornada al grup inicial on exposen cadasc all que ha aprs. Amb lavaluaci tots els membres del grup tenen la mateixa nota, per la qual cosa lexpert sha dassegurar que els altres ho han ents perfectament.

2.4 Les Prctiques Normalitzades de Treball (PNT) Tamb anomenat Procediment Normalitzat de Treball. Aquesta metodologia saplica a les eines o a les mquines-eina. El seu objectiu s el dobtenir amb el seu s correcte: El millor resultat possible, El ms efica i El ms segur. Les PNT han de permetre la tornada enrera del procediment per determinar les causes de les errades i rectificar i les podem aplicar prcticament a totes les eines de laula taller que presentin un cert perill o que demanin certes habilitats: Les eines de tall (serres, xerracs, serres de marqueteria) El trepant de columna i el trepant porttil La termoencoladora La soldadura tova La font dalimentaci Aparells de mesura ( peu de rei, gonimetre, ...) El multmetre

8

La plegadora de plstics i la conformadora de plstics al buit El torn Raspes i llimes

Lestructura de les PNT s la segent: 1. Coberta amb: Ttol de la PNT Nmero Nom del centre Dibuix o fotografia 2. Introducci: On sexpliquen els objectius i les raons de la PNT. 3. Procediments: Detall del mtode de treball, pas a pas. 4. Normes de seguretat, si calen. 5. Prova prctica de suficincia: Es presenta un exercici que han de realitzar exitosament, superat el qual poden fer s de leina o mquina en qesti. 6. Llistat dusuaris autoritzats a utilitzar leina o la mquina. No s mai definitiu, doncs shi poden afegir o treure, segons el cas.

2.5 Leittext Aquesta metodologia permet el coneixement dun tema que sigui nou per a lalumnat amb la mnima participaci del professorat. A partir del plantejament inicial amb una pregunta o vries o dun problema per resoldre, cal resprondre un conjunt de preguntes guiades i jerarquitzades que condueixen a la soluci final. Al llarg de lactivitat lalumnat va aprenent continguts de manera autnoma seguint les preguntes, les solucions de les quals les han de trobar a partir de la informaci que se li proporciona en forma de dossier, carpetes de recursos o en les TIC. Sol ser una activitat de llarga durada. De fet, a partir dun leittext amb un sol problema, projecte o pregunta, es pot estudiar tot un tema. La gesti daquest mtode s un xic complexa, pel que he obtat per una estructura senzilla per alumnes de 1r dESO. Aquest mtode obliga lalumnat a planificar i exigeix el compliment duns terminis, cosa a la que encara no hi estan acostumats o no ho fan eficientment.

2.6 Mtode de projectes Laprenentatge basat en projectes s el ms clssic de lrea de Tecnologia i comparteix amb altres metodolgies els tres passos del que sanomena lacci completa: Pensar Actuar Resoldre

9

I que es poden subdividir en altres passos. Bsicament: 1. Plantejament de la necessitat o problema 2. Pluja didees 3. Tria duna idea 4. Disseny 5. Planificaci 6. Execuci 7. Valoraci 8. Comunicaci Arribats al punt 7, si no sha obtingut un resultat satisfactori, totalment o parcialment tornem al punt 2 o 3. La comunicaci t dos vessants: Lelaboraci duna memria i Lexposici oral a laula del projecte. Bsicament saplica a la construcci dun artefacte o dun muntatge mecnic, elctric, etc.

2.7 Aprenentatge Basat en Problemes (ABP, PBL en angls) Aquesta s una altra metodologia dacci completa. Aqu tamb es parteix de la presentaci dun problema al que sha de trobar la soluci o solucions. No s tant guiat com el Leittext, per comparteix laprenentatge autnom de tots els mbits amb el que est relacionat el problema, per la qual cosa el podem utilitzar per treballar tot o part dun tema. Podem graduar la seva complexitat segons el nivell dels alumnes i permet o exigeix, segons el cas, la interdisciplinarietat. LABP pot ser individual o grupal. Aquesta metodologia est prenent una forta enbranzida i es pot aplicar a tot un pla densenyament o destudis com ja ho fan des de fa temps en algunes universitats arreu del mn.

2.8 Algunes caracterstiques de les metodologies tractades

metodologia

individual

grupal

Acci completa

Objectius especfics

Objectius globals

Interdisciplinari

TIC

Treball en grup Artefacte Experts PNT Leittext Projectes ABP

X X X X X X X X X

X

X X X X X X X

X X

X X

X

X X X X

X X X X X X X

Nota: aquestes caracterstiques poden variar segons el nivell de complexitat. En aquest cas, fan referncia a les possibilitats a lESO.

10

3. PROGRAMA A 1r DESO A lIES CAN PLANAS I METODOLOGIESTEMA 1 Les eines del taller CAPTOLS 1.1 Estudi duna eina 1.2 El Nom de les eines. 1.3 Joc del nom de les eines en angls 2.1 Croquis, caixet, escala, perspectives, vistes, acotaci 3.1 Origen dels materials 3.2 Propietats dels materials 3.3 La fusta 3.3.1 Estalvi de material 3.3.2 Identificaci de fustes 3.3.3 Utilitzaci deines (2) 3 4 6 7 8 9 10 11 12 13 14 5 PNT ABP PROJEC TE ARTEF 1 2 EXPERTS LEITTEXT TREBALL EN GRUP

2

3

La representaci grfica Materials

3.3.3 Projecte capsa de fusta 3.4 El ferro i lacer 3.5 Metalls no frrics 3.6 Els plstics Altres PNTs: 18, 19 i 20

17

15 16

Notes: El treball en grup segueix sempre lordre de treball individual, treball en petit grup i el segueix el treball en grup classe. Pel captol del ferro i de lacer no hi cap activitat preparada. Les activitats16 i 17 no estan en ordre, ja que la identificaci dels plstics s anterior a la PNT de lemmotlladora al buit.

11

Descripci:

Nm. 1 2 3 4 5 6

Metodologia Artefacte Treball en grup PNT PNT Projectes i TIC ABP i TIC Treball en grup Experts ABP Experts PNT PNT Projectes Leittext Experts i TIC Experts PNT PNT

7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Detall Estudi duna eina diferent per grup El nom de les eines i classificaci per funcions El trepant de columna El soldador elctric Construcci del joc de les eines de taller en angls. Recerca del nom de les eines en angls Representaci grfica Les tres vistes i la perspectiva cavallera. Clcul de lescala. Classificaci dels materials pel seu origen Assajar, comprovar i explicar algunes de les propietats dels materials Estalvi i reciclatge de material Identificaci de fustes a partir de mostres La serra de marqueteria PNT de les eines de serrar Projecte de construcci duna capsa de fusta Projectar la construcci duna capsa de fusta. Entra en lactivitat 13 Cada grup ha dexplicar els continguts bsics de cada metall no frric a la resta de la classe Identificaci de plstics a partir dassajos. PNT de lemmotlladora al buit PNT de les eines: Pirogravador, 18 Trepant porttil 19 Peu de rei 20

12

4. DESEMVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS 4.1

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Per primera vegada els alumnes entren en una aula taller, si no sn repetidors. Es tracta de comenar a entrar en contacte amb tot el seu contingut i les eines seran les protagonistes. Com que la Tecnologia s aquella activitat humana que intenta resoldre i ajudar lsser hum a satisfer les seves necessitats, les eines en sn un dels mitjans. A part, les eines sn fruit de varis contextos lhum, el tcnic, el social, el mediambiental, leconmic,...- i s bo que en prenguin conscincia. 1 Les eines del taller de lArtefacte

X

Temporalitzaci Dues sessions

Comentaris

13

Departament de Tecnologia IES CAN PLANAS Barber del Valls

LES EINES DEL TALLER Mtode de lartefacte Noms i cognoms dels components del grup:

Nivell: Grup: Nom de leina: en catal: en castell: en angls:

ANLISI DE LOBJECTE: Fotografia o dibuix:

Context tecnolgic Per a qu serveix aquesta eina?

En quines circumstncies s til?

Existeixen altres alternatives? Quines? s una eina que pot durar molt de temps si es tracta correctament?

14

Context personal Emprar aquesta eina suposa cap perill daccident o per a la salut? Com evitar-ho?

s un artefacte ergonmic? (Sadapta a les formes de la m)

La pots emprar autnomament o necessites collaboraci?

El seu s necessita dun aprenentatge previ?

Lhas emprada alguna vegada abans?

El seu s (si lhas utilitzada abans) tha comportat alguna satisfacci personal quan has pogut resoldre un problema?

A part de ls professional, es pot utilitzar aquesta eina per diversi (p.e. bricolatge)?

Context social s una eina imprescindible?

Si aquesta eina desapareixs, qu passaria?

Aquesta eina podria ser substituda per una altra en el futur? Per qu?

Aquesta eina la pot tenir tothom o noms les persones especialitzades? Quines?

15

Des del punt de vista esttic, s bonica aquesta eina? Cal que sigui bonica?

Context mediambiental El seu s genera residus? Si en genera, com shan de tractar aquests residus?

Quina despesa energtica cal per al seu s?

Aquesta eina s reciclable? Com penseu que es pot reciclar?

Context econmic Saps el lloc de procedncia?

Saps el nom del fabricant? Si el saps, has sentit a parlar o has vist propaganda daquesta marca alguna vegada?

Si es fa malb a linstitut, es pot arreglar? Qui la paga i amb els diners de qui?

Sabries dir el seu preu exacte o aproximat?

16

4.2

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Desprs de la introducci de lactivitat en la que han comenat a entrar en el mn de les eines, segueix el coneixement de totes les eines elementals de les que disposem al taller tot relacionant-les amb les seves funcions. 2 Les eines del taller Treball en grups

X

Temporalitzaci Dues sessions.

Comentaris Pot semblar una activitat repetitiva, per precisament daix es tracta, ja que per saber-se el nom de tantes i tan variades eines que han de memoritzar, fa falta la repetici. Les fotografies de les eines les trobareu a lanex.

17


2. Activitat: CLASSIFICACI DE LES EINES Tema: EINES DE TALLER Noms i cognoms dels components del grup:

Nivell: Grup: Amb aquesta activitat aprendrs els noms de les eines, per a qu serveixen i la seva classificaci segons els seu s:

1. Consultant el llistat de les eines per ordre alfabtic, classifiqueu-les en tants grups com cregueu segons la seva funci. 2. Un cop acabada aquesta classificaci, feu-ne una altra en la que noms hi hagui 9 grups. 3. Amb el grup classe, comprovarem si les classificacions coincideixen. En els casos que no, els discutirem i arribarem a un consens.

18

Primera classificaci de les eines

GRUP DE LES EINES DE

NOM DE LEINA

19

Segona classificaci de les einesNOM DE LEINA GRUP DE LES EINES DE

20

Classificaci DEFINITIVA de les einesGRUP DE LES EINES DE NOM DE LEINA

21

4.3

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Saber utilitzar correctament (amb eficcia i seguretat) la primera mquina eina amb la que treballaran. X 3 Les eines del taller: el trepant de columna PNT

Temporalitzaci Dues sessions.

Comentaris Sembla estrany comenar per una mquina eina en lloc de fer-ho per una eina ms senzilla, per com que el primer projecte s el del joc de les eines en angls i cal foradar la base de contraxapat, sha triat aquesta com la primera PNT si es decideix fer aquesta activitat. Hi ha la possibilitat de fer el joc de les eines ms tard , per la qual cosa aquesta PNT tamb canviaria en la seva ubicaci dins la programaci. Aquesta PNT s una adaptaci de les ja creades per lEquip de Tecnologia de lICE de la UAB.

22

UTILITZACI CORRECTA DEL TREPANT DE COLUMNAPRCTICA NORMALITZADA DE TREBALL

PNT NMERO: 6

Caixa de canvi de velocitats

capal

motor

Palanca de tres braos portabroques Columna de suport Taula portapeces

Base o bancada

Departament de Tecnologia IES Can Planas Barber del Valls

23

1. INTRODUCCI El trepant s una eina de taller que serveix per a fer forats en tota mena de materials que trobars al taller. La utilitzaci daquesta eina exigeix anar amb compte ja que la broca per a foradar aconsegueix velocitats importants, es desprenen encenalls i desprs d un treball arriba a temperatures que et poden ocasionar una cremada. Tot lalumnat ha daprendre obligatriament com utilitzar el trepant de columna amb seguretat i eficcia i es considera un dels objectius procedimentals imprescindibles per a obtenir una qualificaci positiva a lassignatura de Tecnologia. Noms podran utilitzar el trepant de columna aquells alumnes que, superant la prova final, sels consideri usuaris de leina.

2. EL TREPANT Aquesta eina serveix per a foradar materials aixecant ferritja o encenalls, mitjanant una eina anomenada broca. Les broques poden ser de diferent mida segons el dimetre del forat que vulguem fer. Solen ser de cos cilndric. Per a dimetres grans tenim les broques de cullera, com aquestes:

De broques per al trepant de columna nhi ha bsicament de dos tipus: Per a metalls Per a fusta

24

3. RESPONSABILITAT Tota persona que utilitzi el trepant de columna s responsable de fer-ho segons la normativa especificada i, per tant, s responsable de llegir, entendre i acomplir tots els requisits daquest PNT. El professorat de Tecnologia s el responsable de fer acomplir correctament la normativa i de que cada alumne rebi la formaci suficient. A partir del moment en qu un alumne s anomenat usuari del trepant est obligat a acomplir sempre la normativa aqu recollida. En cas contrari, comportar una nota negativa i, si es creu convenient, la retirada del perms com a usuari de forma temporal o permanent.

4. PROCEDIMENT Un cop tinguem el material per a foradar, caldr seguir el procediment segent: 4.1 Assenyalarem sobre la pea el centre del forat que sha de fer. Per aix farem servir els estris de marcatge: un llpis o un punx, si la pea s metllica. Si la pea a foradar s metllica marcarem el punt del foradament picant amb un martell i el punx. Aix facilitar lentrada de la broca i garantir la posici del forat.

4.2

4.3

Cal triar la broca dacord amb el material a foradar i el dimetre que ha de tenir que sol du gravat en el mnec o la cua. Si no fos aix, comprovarem la mida amb el peu de rei. En loperaci de foradar metall si el forat s prou gran, abans foradarem amb una broca ms petita, ja que pot lliscar fcilment damunt la superfcie.

25

4.4

Aixequem la pantalla de seguretat. Observem el dispositiu de fixaci: un gir cap a lesquerra obre el portabroques i cap a la dreta el tanca. Obrim el portabroques fins que sintrodueixi la broca amb facilitat, per mai ho farem fins el fons de tot, ja que en cas contrari el portabroques no tancar. Tanquem manualment fins el mxim que puguem. A continuaci fixem la broca amb la clau de roscar. ATENCI!: hi ha tres forats de fixaci i cal roscar els tres, un darrera laltre. Farem una prova dobservaci: engegarem la mquina per comprovar com gira la broca, si vibrs o la rotaci no fos normal, caldr repetir loperaci de fixaci. Fixarem la pea a foradar. Ha de quedar totalment immbil amb una mordassa o serjants a la taula portapeces. Ens assegurarem que la broca coincideixi amb el senyal on ha danar el forat fent baixar la palanca. Mai agafarem les peces amb les mans, especialment les petites.

4.5

4.6

Taula portapeces serjants

4.7

La broca ha de tenir sortida lliure pel forat de la taula portapeces. s a dir, que un cop traspassada la pea a foradar no toqui el plat. Ja estem a punt per a foradar! Ens colloquem les ulleres de protecci. Abaixem la pantalla de seguretat. Engeguem la mquina. Dirigim la broca cap al punt de foradament.

4.8

4.9

Mentre foradem hem de controlar la pressi sobre la pea, suaument amb petites pauses. Si el material s molt dur o el forat ha de ser profund, de tant en tant, ens caldr aixecar la broca per tal que aquesta es refredi ja que en cas contrari es podria cremar si el material fos fusta.

4.10 Quan el forat ja est fet, pararem el motor. ATENCI!: no toqueu la broca fins que no es refredi ja que pot ocasionar alguna cremada lleu. 4.11 Tornar a deixar la mquina com lhem trobada:

26

Afluixem la pea i comprovem que la feina ha estat ben feta. En aquest cas: Treiem la broca del portabroques amb lajut de la clau de roscar. La deixarem al seu lloc, mai damunt la taula o banc. Netejarem els encenalls o la ferritja.

5. APLICACI DE LA PNT. PROVA DE TREBALL Per tal de poder figurar com a usuaris del trepant, cal que els alumnes supereu la prova del treball en presncia del professorat. Ja se us ha explicat amb detall en qu consisteix la PNT. Per ordre, si cap alumne es veu en disposici dutilitzar correctament leina, es comprova si ha ents b la normativa, si s aix, sel deixa actuar. Si cap alumne no segueix les normes, es det la prova del treball. El professorat indicar qu s el que sha fet malament, per no el deixar continuar la prova, fins que no li consti que has ents b el procediment de treball. Si un alumne segueix la PNT de manera autnoma i supera la prova quedar capacitat per a ser usuari autoritzat del trepant de columna.

6. PROPOSTA DE TREBALL (Problema) Cada alumne ha de realitzar dos forats de mida diferent damunt una fusta amb una separaci de 10 cm entre els dos forats s a dir, entre paret i paret. La pea foradada i polida sentrega al professor o professora amb el vostre nom com a justificant de la prova. Es valorar la tcnica i la distncia entre forats

27

4.4

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Conixer la manipulaci correcta del soldador elctric i el procs de la soldadura blana. X 4 Les eines del taller: el soldador elctric PNT

Temporalitzaci Una sessi

Comentaris Amb aquesta PNT passa el mateix que amb el trepant de columna: pot semblar complicada abans daprendre la manipulaci correcta daltres eines ms senzilles, per est al servei del projecte del nom de les eines en angls, en les que hi ha un circuit elctric. Tamb s una adaptaci del material elaborat per lEquip de Metodologies de lICE de la UAB.

28

UTILITZACI CORRECTA DEL SOLDADOR ELCTRICPROCEDIMENT NORMALITZAT DE TREBALL

PNT NMERO: 5


29

1. INTRODUCCI Per a soldar principalment cables elctrics, ho farem amb loperaci de la soldadura blana. Es diu aix perqu la temperatura per a fondre el metall no arriba a altes temperatures que podrien malmetre tant el material com el seu suport (com per exemple un circuit imprs o una placa electrnica). Tots els alumnes daquesta classe esteu obligats a utilitzar correctament aquesta eina. Lacompliment daquest PNT es considera un dels objectius procedimentals imprescindibles per a obtenir una qualificaci positiva.

2. EL SOLDADOR ELCTRIC Loperaci de la soldadura blana o tova es fa amb el soldador elctric dels que nhi ha de diferents tipus, per tots funcionen de la mateixa manera. Aquesta operaci consisteix en la uni de dos metalls normalment cables elctrics o dispositius electrnics - per la fusi dun segon metall destany, plom o un aliatge dambds. El soldador elctric consisteix en un mnec dins del qual hi ha unes resistncies elctriques que en passar el corrent sescalfen. La calor passa a la punta de leina i s transmesa al metall en forma de fill que es fon i uneix els altres dos metalls.

3. RESPONSABILITAT Tota persona que utilitzi el soldador elctric s responsable de fer-ho segons la normativa especificada i, per tant, s responsable de llegir, entendre i acomplir tots els requisits daquest PNT. En cas contrari, se li retirar el perms com a usuari de leina. Els professors de Tecnologia sn els responsables de fer complir la normativa i de que cada alumne rebi la formacio suficient i necessria per a acomplir-la correctament.

30

4. PROCEDIMENTS PER ESTANYAR ( cables elctrics)

4.1 Disposar damunt la taula de treball, una fusta de base, el soldador, el suport del soldador, el rodet destany i unes alicates preferentment de boca rodona. 4.2 Es connecta el soldador. Mentre no sutilitzi, aquest ha destar sempre collocat al suport.

4.3 Pelar b els dos cables. Procurar que estiguin nets.

4.3 Retorar els cables per evitar fils que formin una escombra.

4.4 Cargolar els dos cables entre ells.

4.5 Damunt la base es posen els cables. Sacosta la punta del soldador i espereu uns moments a que la calor escalfi b els cables. 4.6 Sacosta el fil destany agafat pel rodet per tal de no cremar-nos, o b agafant un boc de fil amb les alicates.

4.7 Veurem com lestany es fon i es torna dun color plata brillant. 4.8 Primer retirarem el fil destany. Subjectarem els cables amb les alicates i quan veiem que lestany de la soldadura es perd la brillantor (vol dir que ja sha 31

solidificat) retirarem el soldador que deixarem damunt del suport. Esperar que es refredi. 5. PRECAUCIONS Cal anar amb compte amb les cremades. No solen ser greus, per s molt molestes com totes les cremades. El soldador no es pot deixar mai damunt la taula, sempre damunt del suport. Vigilar b els cables del soldador, ja que es poden cremar amb la punta roent i deixar visibles els cables elctrics que poden provocar una descrrega si sels toca. La punta del soldador ha destar ben neta, ja que la brutcia i restes daltres soldadures faran que no aconsegueixi la temperatura suficient per a fondre lestany. Els suports solen tenir una esponja. Aquesta ha destar humida i cada vegada que fem una operaci amb el soldador, passar la punta suaument per damunt lesponja. Aix es pot mantenir neta.

6. PROVA DE TREBALL Soldar tres cables elctrics, un a continuaci de laltre. Estirant fort per ambds extrems, no shan de separar.

32

4.5

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Com a tasca intercisciplinria, es proposa la creaci dun joc en el que els jugadors han de saber relacionar la imatge duna eina amb el seu nom en angls. Si el resultat s correcte, sencendr una bombeta. X 5 Les eines del taller en angls Projectes i TIC

Temporalitzaci Dues o tres sessions per a la recerca dels noms en angls, que es pot fer a la classe dangls. Quatre o cinc sessions de treball amb el projecte.

Comentaris Com ja sha esmentat ms amunt, aquest projecte es pot incloure en aquest moment de la programaci o ms tard. La recerca de les paraules en angls es pot fer perfectament i seria el desitjable- a la classe de llengua estrangera. Evidentment tamb es pot fer en francs. En el model que hi ha a continuaci ja hi ha en nom en angls, per s una guia per al professorat ja que fins i tot el dangls el desconeix en la seva totalitat donat que hi ha eines molt especfiques de les sovint que no se saben el nom en catal o castell.

Important: El mtode de projectes s inherent a la Tecnologia i cal que el domini molt b. De totes maneres la introducci al mtode de projectes la trobareu a lactivitat de la construcci duna capsa de fusta, aix com la realitzaci de la memria. Personalment no faria la introducci al mtode de projectes en aquest moment ja que t ms cos i ms significaci en el de la capsa de fusta. El que s crec imprescindible s saber com han delaborar una memria dun projecte, que tamb la trobareu a lactivitat de la capsa de fusta.

33


Activitat: Joc de les eines en angls Tema: Les eines del taller Noms i cognoms dels components del grup:

Nivell: Grup:

DescripciEs tracta de construir el joc tpic dencertar una imatge amb una paraula. En aquest cas, sencn una bombeta. Lactivitat t dues parts : - buscar el nom de les eines en angls a partir de les imatges i dels noms de les eines en catal. Aix es pot fer a classe dAngls. - Construcci del joc a la classe de Tecnologia. Amb aquesta activitat no noms saprenen els noms de les eines, sin tamb les accions que es poden fer amb elles, enriquint el vocabulari i la construcci de frases amb les que es poden construir dilegs ajudats dadjectius, ja que aquestes estan agrupades per funcions i caracterstiques.

Activitat 1: cercar els nom de les eines en angls. Formareu 6 grups a la classe, un per a cada grup deines segons les accions que es poden fer amb elles. Es reparteixen els grups i sentrega un llistat amb les fotos de les eines. Cada grup podeu tenir tamb en format electrnic aquestes fotos on hi escriureu el nom un cop acabada la recerca. Desprs les imprimireu per enganxar-les al joc. Heu de buscar el seu nom consultant el llibre de text, diccionaris i enciclopdies. Com que moltes eines sn ds poc corrent no les trobareu en

34

aquests mitjans i haureu de recrrer a internet. Un bon recurs s entrar en pgines de botigues que venen els seus productes. Com que els seus articles van acompanyats de fotografies, a partir daquestes les podem identificar. Si en un buscador hi escrivim: workshop tools sortiran algunes botigues, com per exemple: http://www.justoffbase.co.uk/Tool-Shop/Carpentry-Woodworking-Tools http://www.eastmanhandtools.com/ Nota: Us podeu trobar que una mateixa eina pot rebre ms dun nom segons on busqui. Aix s normal, fins i tot en catal o castell. Al professorat dangls li correspon la decisi de quin mot escollir.

Activitat 2: contrucci del joc. Per a cada grup cal disposar de: - Una base de contraxapat del 4 de 25 x 30 cm, - 2 llistons de 20 x 20 de 30 cm, - 2 cables unipolars duns 20 cm, cadascun amb 1 jack en una punta - 2 cables unipolars amb una pina de cocodril, - Cable unipolar per a les altres connexions, - 1 portabombetes, - 1 bombeta, - cargols, femelles i volanderes del 3. Els cargols han de ser de canya mitjana ( uns 30 mm).

Procs1. Es dibuixa a la base amb llpis el nom del joc, el nom de les eines i lespai on ha danar la fotografia o dibuix de leina. Els noms en una columna i les fotografies en una altra columna oposada, amb lordre barrejat. TOOLS FOR ........ Fotos noms

2. Es fan els forats amb el trepant amb la broca del 2 al costat de cada imatge i de cada paraula. 35

3. Es tallen els llistons i sencolen a les bandes de dalt i de baix. 4. Es colloquen a cada forat un vis del 3, les volanderes i un cargol. 5. Es connecten els cargols de les fotos amb els seus corresponents cargols dels noms amb cable a la part de sota i sasseguren amb la segona femella. 6. Es munta el circuit elctric a la part de dalt sota el nom del grup deines amb els cables amb jack i pinces de cocodril, la bombeta i el portabombetes:

Cables amb pinces a la font dalimentaci

Tools for

Cables amb jack

7. Es retallen les fotos i els nom impresos i sencolen a la base. Es comprova el joc. Lalimentaci pot ser una pila o b un transformador amb el voltatge ajustat al de la bombeta (normalment 3.5 v)

8. Es pot comenar a jugar. Els grups us heu dintercanviar els vostres respectius jocs.

36

LES EINES DE TALLER EN ANGLS 1. To measure and to trace nom name cinta mtrica tape mesure regle ruler escaire square peu de rei slide calliper gonimetre goniometre punxa de traar prick / thorn punx punch / graver / burin comps de traar compasses 2. To subject number 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 nom cargol de banc serjant serrabiaixos tenalles alicates universals alicates de boca plana alicates rodona banc de treball cola mordasses Name bench vice clamp mitre box pincers plier flat nose plier long nose plier workbench glue corner clamp

number 1 2 3 4 5 6 7 8

3. To cut number 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12 12 13 14 nom xerrac de costella xerrac debenista xerrac de beina serra de marqueteria serra de mecnic tisores per a xapa tisores delectricista alicates tallaferros alicates pelacables enformador gbia ribot cuter xerrac debenista name tenon saw jamb saw hand saw hacksaw / coping saw hack-saw tin sneeps scissors cutting plier wire snip plier chisel gouge plane knives cabinet saw

37

4. To adjust number 1 2 3 4 5 6 7 8 nom llima raspa filaberqu barrina martell martell de bola martell dorelles massa file rasp brace drill hammer pein hammer mallet name

number 1 2 3 4 5 6 7 8

5. To screw / unscrew nom name tornavs de punta plana plain scewdriver tornavs de punta philips screw-driver / cross destrella screwdriver clau fixa spanner clau de tub exagon key/ wheel spanner clau destrella clau de colze ring spanner clau anglesa adjustable wrench clau Allen Allen key brench

number 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

6. Electric machines tools nom name trepadora porttil portable electric drill trepadora de taula drill press / pllar drill broca bit broca de corona hole saw serra de vaiv o de calar jigsaw serra elctrica de scroll saw marqueteria solador elctric electric soldering serra circular circular power saw pistola termoencoladora glue gun torn lathe

38

4.6.

Activitat nmeroTema Metodologia 6.a La representaci grfica. Vistes i perspectiva. Lescala ABP

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectiu

X

Saber calcular lescala dun dibuix tenint en compte lespai disponible. La proposta que sels presenta podria tenir una escala 1:2 en un full en blanc, per amb els marges i el caixet haur de ser 1:3.

Temporalitzaci: 2 sessions Procs: 1. Presentar lABP 2. Constituci dels grups ( 3 o 4 membres) 3. Anomenar un portaveu del grup 4. Resoluci del problema 5. Opcional: recollida dels fulls i correcci per part del professor. 6. Posada en com de la feina de cada grup. 7. Entrega dels fulls.

Comentaris .

39


ABP Aprenentatge Basat en Problemes Activitat: El dibuix a escala Tema: La representaci grfica Noms i cognoms dels components del grup: Nivell: Grup:

IntroducciA classe ja heu treballat quines i com sn les tres vistes amb les que es representen els objectes en el dibuix tcnic: lalat, el perfil i la planta. Tots aquests dibuixos han destar en un mateix full. A ms, en aquest full sempre hi ha dhaver el caixet que cont tota la informaci dels dibuixos. Abans de fer els dibuixos heu de calcular quina escala hauran de tenir. Per calcular aquesta escala heu de tenir en compte: El tamany real de lobjecte i Les mides de lespai disponible al full Per saber quin espai hi ha disponible al full, hem de considerar: Lespai que ocupa el caixet Els marges La situaci en el full i lespai que ocupar cada vista amb les acotacions. Per fer aquesta activitat heu de consultar els apunts que tingueu o el llibre de text.

40

Les activitats Calcular lescala adient i dibuixar en un full DIN A-4 ( 297 x 210 mm) una capsa les mides de la qual sn: 24 cm de llargada 12 cm damplada 9 cm dalada Per fer aquesta activitat abans consulteu les fonts dinformaci. Heu dentregar: el full amb els dibuixos i caixet i els exercicis que trobareu a lapartat 12 de ladrea dinternet que se us ha facilitat. Podeu obtenir una cpia impresa de la pgina on hi trobareu els problemes. Heu dentregar la feina feta el dia

41

4.6.b

Activitat nmeroTema Metodologia 6.b La representaci grfica . Les vistes i les perspectives TIC

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Adquirir destreses en la manipulaci del programa Sketchup. Reforar els conceptes que shan treballat sobre les vistes i les perspectives.

X

Temporalitzaci Amb unes sis sessions poden disposar dun domini com a mnim acceptable per a saber fer els plnols que necessiten per al projecte principal de la capsa de fusta.

Comentaris El programa s relativament senzill. Hi ha el perill, per, que perdin el temps fent i desfent o jugant a la babal. La feina de guia del professorat s la dassegurar una comprensi de totes les eines de dibuix i de sistematitzar el seu s.

42

4.7

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Lactivitat pot semblar banal, per el que ms interessa s que spiguen distingir entre els materials artificials i els sinttics, que s el que ms els costa ja que a nivell de carrer sovint no es fa aquesta distinci perqu sincloent els materials sinttics dins dels artificials. X 7 Els materials. Lorigen dels materials Treball en grup

Temporalitzaci 1 sessi

Comentaris Alguns dells poden ser tant naturals com sinttics, com s el cas del xiclet i del cautx. De totes maneres els que tenim al nostre abast solen ser tots sinttics.

43


Activitat: Classificar els materials segons el seu origen Tema: Els materials Noms i cognoms dels components del grup: Nivell: Grup: Els materials poden tenir diferents origens i posteriors transformacions. El que tractarem aqu s el de tenir ben clar qu sn els materials naturals, els artificials i els sinttics i les diferncies entre ells. 1. Primer de tot contesteu segons el que sapigueu, sense consultar res: a. Qu s un material natural?

Digueu tres exemples:

b. Qu s un material artificial?


c. Qu s un material sinttic?


44

2. Busqueu a dues fonts dinformaci diferents la definici de natural, artificial i sinttic aplicat als materials: Font dinformaci 1: Natural Font dinformaci 2:

Artificial

Sinttic

Escriviu el nom de les fonts dinformaci:

3. Segons el que heu trobat, qu diferencia un material artificial dun de sinttic?

45

4. Classifica els materials segons el seu origen: Suro, fusta, vidre, paper, nil, cermica, plstic polipropil (PP), cuir, cautx, goma elstica, coure, ivori, supergl, cot, viscosa, elastan, xiclet

natural

artificial

sinttic

No ho sabem

Desprs de la correcci i discussi apunteu les respostes correctes: natural artificial sinttic

46

4.8

Activitat nmeroTema Metodologia 8 Les propietats dels materials Experts

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius

X

Establir el primer contacte amb les propietats dels materials. A partir dunes prctiques senzilles, saber-les reconixer i saber relacionar les aplicacions dels materials amb les seves propietats.

Temporalitzaci 2 o 3 sessions, segons si es fan en grup classe o en grups partits.

Comentaris Amb lnica prova que cal anar amb compte s el de la conductivitat trmica, pero el material no ha de tocar la flama. La densitat ja sha treballat abans, per tant ja la coneixen. Cal relativitzar els resultats dalgunes proves ja que dependran de la fora de lalumne i del gruix o llargada del material. No es tracta tant de determinar quin valor li assignem a cada propietat, sin el fet de conixer quines i qu sn les propietats.

47


Activitat: comprovaci de les propietas dalguns materials Tema: LES PROPIETATS DELS MATERIALS Noms i cognoms dels components del grup: Nivell: Grup:

La dinmica daquesta activitat ser la segent: 1Introducci

2Explicar activitat i fer grups

3Repartir tasques i comprovaci de les propietats

4Posada en com en grup petit

5Respondre qestionari

6Correcci del qestionari en gran grup

1El professor o professora far una introducci del tema. De segur que ja teniu una idea de per qu les coses es fan amb uns materials i no amb uns altres. Us imagineu un bolgraf de goma o una motxilla de plom? Clar que tamb veurem com un mateix objecte el podem construir amb materials diferents, com per exemple els marcs duna finestra. Limportant daquesta activitat prvia s la de relacionar les aplicacions amb les propietats, una de les bases de la Tecnologia.

48

2Lactivitat que fareu tracta de comprovar algunes de les propietats dalguns materials que coneixeu i dels que en disposeu unes mostres. Un cop fets els grup els passos a seguir sn els segents: 1. Cada grup disposeu dun joc de mostres en els que hi haur els segents materials: - ferro o acer - alumini - plom - fusta i - goma 2. Cada membre del grup sencarregar de comprovar totes les propietats dun material. A classe hi ha tants racons com propietats on hi haureu de fer els assajos i que estan repartits de la segent manera: - propietats fsiques ( la densitat) i les ptiques, - propietats mecniques: duresa, elasticitat, plasticitat i resistncia a la torsi, - propietats trmiques: fusibilitat i conductivitat trmica - propietats elctriques: conductivitat elctrica i magnetisme Teniu un joc de 6 graelles iguals. Cada membre apunta els resultats en una delles i el sis full s per traspassar-hi els reultats obtinguts. En aquesta guia teniu ms avall com es fan les proves.

3Repartiu-vos els materials, un per membre del grup. Teniu un full per a cada grup de propietats en aquest dossier. Cadasc agafa el seu. Un cop us heu repartit els materials comenceu a comprovar les propietats, al seu rac. Els que esteu en un mateix rac de diferents grups us podeu ajudar.

49

PROPIETATS FSIQUES I PTIQUES

propietat procediment FeEs pesa el material. Sanota el resultat

Pb

resultats Al

fusta

goma

Densitat

Se submergeix en el vas graduat: sanota el resultat

Es fa loperaci: D= M/V

propietat procediment FeSobserva de cada material el color, la lluentor i la transparncia

Pb

resultats Al

fusta

goma

ptiques

50

PROPIETATS MECNIQUES propietat procediment Fe Duresa Intentar ratllar el material amb el punx Pb resultats Al

fusta

goma

propietat procediment Fe Estirar el Elasticitat material amb les dues alicates Pb

resultats Al

fusta

goma

propietat

procediment Fe Pb

resultats Al

fusta

goma

Intentar Resistncia retorar el a la torsi material amb les dues alicates

propietat procediment Fe Plasticitat Es dna un cop de martell als materials Pb

resultats Al

fusta

goma

51

PROPIETATS TRMIQUES

propietat

procediment Fe Pb

resultats Al

fusta

goma

Conductivitat Sagafa el material amb trmica les puntes dels dits i sacosta a la flama del fog sense tocar-la. Es compten els segons fins que notem un xic de calor als dits.

propietat procediment Fe Fusibilitat Sagafa elmaterial amb les pinces i sel situa sobre la flama del fog. Sobserva si es crema, es fon o no li passa res. La flama del fog arriba al voltant dels 600 C, per tant els materials dalt punt de fusi no es veuran afectats.

Pb

resultats Al

fusta

goma

52

PROPIETATS ELECTROMAGNTIQUES

propietat

procediment Fe Pb

resultats Al

fusta

goma

Magnetisme Sacosta limant al material per veure si s atret o no

propietat

procediment Fe Pb

resultats Al

fusta

goma

Conductivitat Es elctrica connecten les dues pinces de cocodril als extrems del material i observem si sencen la bombeta.

4Posada en com Cada membre del grup explica als altres els resultats que ha obtingut en els seus assajos de propietats i ho traspassa al full definitiu.

5Respondre el qestionari Veure els fulls a part.

6Correcci del qestionari Aquesta correcci es far a la pissarra. Per torns cada grup escriu les respostes i collectivament es comenten els resultats. En cas de respostes incorrectes o en les que falta algun punt, sanota a lapartat de correcci

53

QESTIONARI Dels materials dels quals heu comprovat algunes propietats, contesteu quin material utilitzarieu per : Fer cables elctrics dalta tensi 1 Per qu?

correcci

Construir torres elctriques per als cables dalta tenis 2

Per qu?

correcci

Una mnega per a regar 3

Per qu?

correcci

Un taulell o plaf per a penjar-hi anuncis o notes 4

Per qu?

correcci

54

Soldar cables elctrics 5 correcci

Per qu?

Fabricar un mnec duna eina 6

Per qu?

correcci

Fabricar el mnec duna caola 7

Per qu?

correcci

Els imants per a la nevera 8 correcci

Per qu?

55

La carrosseria dun cotxe 9 correcci

Per qu?

El tap duna ampolla 10 correcci

Per qu?

56

4.9

Activitat nmeroTema Metodologia 9 Estalvi i reciclatge de material ABP

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius

X

Saber aprofitar el mxim de material que utilitzem al taller tant des del punt de vista de leconomia com de la disponibilitat dels recursos.

Temporalitzaci Dues sessions

Comentaris Intentarem que els alumnes prenguin conscincia del que representa el malbaratem de recursos de les nostres societats del benestar. Normalment o gaireb sempre, quan els alumnes es troben davant duna pea de contraxapat on t de dibuixar les peces que han de retallar, ho fan en mig de la pea! Com si ho dibuixessin en un paper. Aix els costa de veure.

57


Activitat: ABP Aprenentatge Basat en Problemes Tema: Lestalvi i el reciclatge de material (la fusta) Noms i cognoms dels components del grup: Nivell: Grup: Les raons per lestalvi de material Per economia i per ecologia hem de saber administrar els recursos que la Natura ens ofereix ( fusta, ferro, ...) Per economia perqu les persones i les empreses no podem perdre diners gastant ms material del que necessitem per satisfer la fabricaci dall que ens cal. Per ecologia perqu els recursos del Planeta Terra sn limitats. Les dues activitats que fareu a continuaci tenen lobjectiu de mentalitzar-vos en aquest estalvi. Primer heu de fer el treball individualment, per desprs discutir-lo en petits grups i acabar amb una posada en com de tota la classe per veure quina s la millor soluci per estalviar material. Heu de resoldre les activitats en fulls a part i en net.

ACTIVITAT 1 Al taller de Tecnologia disposem de llistons de fusta de 10 x 100 x 500. Recordeu que les mides dels llistons vnen en millmetres. Qu vol dir que un llist s de 10 x 100 x 500?

Recordeu tamb que quan la serra talla es menja part del material. Entre pea i pea deixarem un marge de 5 mm. Hem de tallar les segents peces: 2 llistons de 10 cm 1 llist de 35 cm 2 llistons de 8.5 cm 1 llist de 5 cm, i 1 llist de 20 cm. Quants llistons necessitarem?: 58

Quant en sobrar de cada llist?: ACTIVITAT 2 Al taller tenim peces de contraxapat de 50 x 50 cm. Hem de tallar les segents peces (posem una lletra per facilitar la feina): 2 triangles rectangles, a i b, de 10.5 cm de base i 15 cm daltura 1 rectangle c, de 38.5 x 15.5 cm 1 rectangle d, de 50 x 4 cm 1 rectangle e, de 19.5 x 31 cm 1 rectangle f, de 29.5 x 18.5 cm 2 quadrats g i h, de 10 x 10 cm 1 cercle i, de 10 cm de dimetre

Recorda que entre pea i pea cal deixar un marge de 5 mm de seguretat per la fusta que es menja la serra o perpossibles desviaments en el tall. Quantes peces de contraxapat ens caldran?: Quant en sobrar?:

Les raons pel reciclatge dels materialsCom ja se us ha dit abans, els recursos dels materials al Planeta sn limitats. A ms, per obtenir-los de la natura calen grans quantitats denergia que, com ja deveu saber, contamina molt. Si sou ciutadans responsables ja sabeu que heu de fer la separaci de residus domstics a casa vostra i dipositar-los als contenidors especials que hi ha al carrer. El que se us proposa a continuaci s que investigueu qu sen pot fer dels residus que es generen al taller de Tecnologia. Pel que fa als residus, el primer que hem de fer s minimitzar-los, s a dir, generar els mnims possibles. Si aprofiteu b el material, en aquest cas la fusta, ja heu fet el primer pas. El segon pas s pensar qu sen pot fer de les serradures que generem a laula. Penseu en algunes propostes i escriviu-les aqu:

59

Pel que fa a la indstria, tamb sprofiten les serradures per a diferents derivats de la fusta. Investiga en el llibre de tecnologia, preguntant a les fusteries. Fins i tot per internet hi trobareu informaci. En aquest cas penseu en una paraula clau. Anoteu en aquest quadre la informaci que hgiu trobat: Font dinformaci

Usos de les serradures recicladesRespostes qu es poden trobar: serradures per eixugar o absorvir lquids briquetes o pellets per la llar de foc o per generar energia en petites indstries plafons per lallament trmic i acstic per animals taulers de DM taulers daglomerat tablex manualitats ( titelles,....) plvora

60

4.10

Activitat nmeroTema Metodologia 10 Els materials: identificaci de fustes Experts

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat

X

Objectius Saber identificar fustes ds ms corrent amb una guia dinterpretaci.

Temporalitzaci Una sessi

Comentaris De la mateixa manera que lalumnat sol dir de prcticament de tots els metalls ferro, com a nom genric substitut de metall, amb la fusta passa el mateix: tot s fusta. O pi! Aquesta activitat els condueix a prendre conscincia que hi ha centenars de fustes diferents, cadascuna amb unes caracterstiques que les fan tils en unes aplicacions i en daltres no. Els derivats de la fusta, un camp cada vegada amb ms sortida comercial, els s un mn del tot distant i cal que el coneguin perqu sel troben continuament. El quadernet amb la clau didentificaci de les fustes el trobareu a lanex.

61


Activitat: IDENTIFICACI DE FUSTES Tema: La fusta Noms i cognoms dels components del grup:

Nivell: Grup: PRESENTACI

La feina que fareu a continuaci consisteix en la identificaci de fustes. La fusta n un dels materials nobles ms antics que ha fet servir la Humanitat des de fa milers danys, acompanyat per la pedra. La fusta ens envolta en la nostra vida quotidiana: mobles, llapis, portes, finestres, cases,... I s important que tingueu una idea aproximada de quina s la millor fusta per a cada s. Amb aquesta activitat aprendreu alguna cosa ms sobre les fustes: Les seves caracterstiques Saber distingir algunes de les ms corrents La seva aplicaci a la vida quotidiana A part que aprendreu a fixar-vos i a identificar materials amb criteris correctes i que us siguin tils.

62

LACTIVITAT 1. Formaci dels grups. 2. A cada grup sus entregar una capsa gran. Dins daquesta trobareu 4 capsetes o bosses ms petiques amb unes mostres de fusta que sn les que heu didentificar. Totes les mostres duna mateixa bossa o capseta pertanyen al mateix grup de fustes: dures, toves, tropicals i derivats de la fusta, per encara no ho sabreu fins que no comenceu lactivitat. Cada membre del grup en tria una. 3. Tamb sentrega a cada grup fulls didentificaci que haureu domplenar, un per grup de mostres. 4. A classe hi ha 4 racons amb un petit lbum amb les claus didentificaci de les fustes. Cada rac s dun sol grup de fustes. Busqueu el vostre. 5. Comenceu la identificaci. Us podeu ajudar amb els altres companys que estan treballant amb el mateix grup didentificaci. 6. Un cop acabada la feina, refeu els grups originals. 7. Cada membre del grup explica als altres quines sn les seves fustes i com les ha identificades. 8. Per finalitzar, fareu una prova que consta de dues parts: a. Tindreu un joc de fustes que heu didentificar amb la informaci que teniu. No es poden consultar les fitxes didentificaci. b. Haureu de contestar unes preguntes.

EL MS IMPORTANT S SABER RAONAR I APLICAR CRITERIS DIDENTIFICACI! , no encertar la resposta correcta.

63


Activitat: IDENTIFICACI DE FUSTES Tema: La fusta Noms i cognoms dels components del grup: Nivell: Grup: Contesteu raonant, les segents preguntes. No en deixeu cap per contestar. 1. Per qu no utilitzareu tauler de DM per a fer els marcs duna finestra?

2. Suposem que heu de comprar un mnec per a una eina del taller o del jard. De quina fusta el triareu, de faig o de pi? Per quina ra?

Com les distingereu?

3. Suposem que acompanyeu els vostres pares a comprar una gandula de fusta per a la terrassa, el jard, el balc o el cmping. De quina fusta la triareu? Per qu?

4. Suposem que voleu fer un avi per a practicar aeromodelisme. Quin tipus de fusta s el millor per a fer lestructura i el xasss de lavi?: Per qu?:

5. Per qu no es fan els llapis amb fusta de roure o de sapelli?

64

4.11 i 4.12

Activitat nmeroTema Metodologia 11 Les eines del taller: la serra de marqueteria PNT

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajades Objectius Totes les PNT tenen la finalitat dafavorir ls correcte de les eines, com ja sha explicat a la introducci de les metodologies. Es considera un s correcte el que proporciona seguretat, eficcia i manteniment de les eines i de les mquines en estat correcte.

X

Temporalitzaci Cada PNT t una durada diferent, segons la seva complexitat. Depenent de si tenim tot un grup o noms grups partits, varia des duna sessi fins a dues o tres.

Comentaris La introducci de les PNTs a la programaci dependr del projecte que hagin de realitzar. No es tracta, ni s bo, de fer-les seguides, sin danar-les introduint a mida que un projecte demana una tcnica de treball amb una eina o mquina especfica. Per tant, es poden anar distribuint al llarg de tota lESO. s per aix que no totes han estat assejades pels alumnes de 1r. Les segents PNTs ja estaven confeccionades per professors i professores que collaboren o han collaborat amb els Equips de Tecnologia i de Metodologies de lICE de la UAB: el soldador elctric, el trepant porttil i el trepant de columna. Aqu les he versionades en funci de lexperincia portada a les alules i el nivell a qui van dirigides. Les PNTs de la serra de marqueteria, el pirogravador, els xerracs i el peu de rei sn delaboraci prpia. En totes les PNTs daquest treball no shan afegit els llistats dusuaris autoritzats.

65

UTILITZACI CORRECTA DE LA SERRA DE MARQUETERAPROCEDIMENT NORMALITZAT DE TREBALL

PNT NMERO: 1

Departament de Tecnologia IES Can Planas Baber del Valls

66

INTRODUCCI

La serra de marquetera s una eina per a tallar contraxapat (anomenat tamb contraplacat) o fustes tropicals molt toves com ara la samba o la balsa. El seu s sembla molt fcil i, de fet, ho s. Per sovint es cometen errors que fan malb leina. Ens hem de fer crrec que no s una serra com les altres i que la tcnica de tallar s del tot diferent. Lobjectiu daquesta PNT (Prctica Normalitzada de Treball), s la densenyar-vos la tcnica de tallar i com treure i collocar els pls de la serra. Tots els alumnes daquesta classe esteu obligats a utilitzar correctament aquesta eina. Lacompliment daquesta PNT es considera un dels objectius procedimentals imprescindibles per a obtenir una qualificaci positiva.

LA SERRA DE MARQUETERA

Aquesta serra consta dun arc, un mnec, dos cargols amb papellons o un de sol segons el model de serra, i el pl. Anomenem pl la tira prima de metall amb dents. Aquestes dents tenen una direcci i han destar sempre mirant enfora i avall si agafem la serra amb la m i la mantenim verticalment. Els pls sn molt frgils, per tant, es trenquen o es dobleguen fcilment. Si segueixes aquestes instruccions, no shan de trencar o doblegar mai. Els papellons o el cargol shan de collar i descollar amb la fora exclussiva de les mans o ajudant-nos de leina de fusta feta per aquest s.

RESPONSABILITAT

Tota persona que utilitzi la serra de marqueteria s responsable de fer-ho segons la normativa especificada i, per tant, s responsable de llegir, entendre i acomplir tots els requisits daquesta PNT. En cas contrari, se li retirar el perms com a usuari de leina.

67

PROCEDIMENTS

1. Canvi de pl: a) Per a les serres antigues amb papellons: Posar-treure els pls: Es descollen els papellons. Es colloquen els pls mirant cap enfora i avall. Es colla primer el papell del mnec. Es tensen cap endins els dos braos de la serra. Es colla el segon papell.

Si cal, utilitzar leina especial de fusta dura no t un nom concretper a fer ms fora per collar:

b) Per a les serres noves amb cargol: Noms cal afluixar el cargol, treure el pl i collocar-ne el nou.

2. Serrar: Per serrar noms hi ha una possiblitat: la serra ha destar absolutament perpendicular a la fusta i es treballa fent fora cap avall. Quan tirem cap amunt, fer-ho ms fluixet.

68

Si arribem al final sense tallar el tros de fusta i hem de treure la serra, separarem amb els dits els dos troos, inclinem la serra i lenretirem. Per fer girs o angles: els girs han de ser oberts; per als angles, girem la serra sense parar danar amunt i avall. Un cop orientada, seguirem endavant.

La velocitat del tall: no pots crrer, es fa suaument i a poc a poc ja que en cas contrari pots trencar el pl o doblegar-lo degut a el calor que genera lesfor

69

PROVA DE TREBALL

Quan estigueu segurs dhaver ents aquesta PNT cal que feu dues proves: Un quadrat de 8 cm de costat

Un cercle de 5 cm de radi.

Es valorar sobretot la tcnica.

70

4.12

UTILITZACI CORRECTA DE LES EINES DE TALLAR: XERRACS I SERRA DARCPRCTICA NORMALITZADA DE TREBALL

PNT NMERO : 2

Departament de Tecnologia IES Can Planas Barber del Valls

71

1. INTRODUCCI De la feina de tallar la fusta en diem serrar. Per serrar ens servim de diferents tipus deines: xerracs i serres i que poden ser manuals o elctriques. En aquesta PNT ( Prctica Normalitzada de Treball) veureu com shan dutilitzar correctament alguns xerracs i serres. Si seguiu aquests consells podrs serrar amb seguretat, amb el mnim esfor i de la manera ms correcta per obtenir els millors resultats. Tots els alumnes heu daprendre obligatriament com utilitzar les eines de tall amb seguretat i eficcia i es considera un dels objectius procedimentals imprescindibles per obtenir una valoraci positiva a lrea de Tecnologia.

2. RESPONSABILITAT Tot persona que utilitzi les eines per serrar s responsable de fer-ho segons la normativa especificada i, per tant, s responsable de llegir, entendre i acomplir tots els requisits daquest PNT. El professorat de Tecnologia s el responsable de fer acomplir la normativa i de que lalumnat rebi la formaci necessria per acomplir-la correctament. A partir del moment en qu un alumne s considerat usuari/a de les eines de tall, est obligat a seguir sempre la normativa aqu recollida. En cas contrari, se li retirar el perms dusuari de forma temporal o permanent.

3. LES EINES DE SERRAR

Com ja deus saber, hi ha moltes menes deines per serrar. Aqu noms tractarem la serra darc i els diferents tipus de xerracs: de beina, de costella, debenista i el de punta.

72

3.1 La serra darc. Serveix per a tallar metalls. Cal agafar-la amb les dues mans, pel mnec i per la part davantera. Procurar no fer moviments de banda a banda. La fora es fa cap endavant. s per aix que les fulles dacer han de tenir les dents mirant cap endavant.mnec tensor

Fulla dacer trempada

Les dents cap endevant

3.2 El xerrac de beina Per a tallar fusta dura o/i dun gruix considerable.

73

3.3 El xerrac de costella Per a tallar fustes toves i de poc gruix i amplada.

3.4 El xerrac debenista Per a tallar pals rodons pims, llistonets i motllures.

3.5 El xerrac de punta El preferirem per a tallar fustes primes i amb formes complexes o perfils arrodonits tant interiors com exteriors.

74

4. COM UTILITZAR LES EINES DE SERRAR4.1 Cal saber que quan serrem, ens mengem una part de la fusta, la que

arrenca leina i que es converteix en serradures. Per tant, quan prenguis les mides de les peces per serrar, has de tenir en compte que la pea resultant ser un xic ms curta. Serra sempre pel costat exterior del senyal que has fet.

4.1 Per a dibuixar o marcar la fusta sempre sha de fer servir nicament el llpis per tal de no deixar marques i que es pugui esborrar fcilment.

4.2 Com es talla:

75

5. NORMES DE SEGURETAT Cal que utilitzis les eines de tall amb cura. De fet, si segueixes les indicacions que has llegit ms amunt no et caldr cap altra norma de seguretat. Atenci!: si notes que el xerrac no talla b, avisa al professor o professora, ja que pot ser que les dents estiguin esmolades (gastades), Llavors caldr tresca-la, que s una operaci que se tensenyar a part. Un xerrac que no talli b s perills ja que pot relliscar o trabar-se.

6. PROVA DE TREBALL 6.1 Per tal de figurar com a usuari de les eines de serrar, cal que els alumnes supereu la prova de treball en presncia del professor o professora. Desprs dhaver llegit aquesta PNT, si esteu segurs dhaver-lo ents b, ho comunicareu per a passar la prova. Si en algun moment no seguiu les normes, saturar la feina i se us dir qu no heu fet correctament. Us haureu de tornar a llegir la PNT per tornar a repetir la prova. 6.2 La proposta de prova s la de fer un dau a partir del cabir o llistonet quadrat que se us proporcionar. Un cop tallat, lheu de polir i marcar-hi els punts.

76

4.13

Activitat nmeroTema Metodologia 13 Els materials: la fusta. Construcci duna capsa de fusta. Projecte Projectes, PNT, Leittext

Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Aquest ser el primer contacte dels alumnes amb el projectes i laula Taller, si hem deixat la construcci del joc de les eines en angls per a ms endevant. Es tracta de familiaritzar-los amb les eines, els materials, el mtode de projectes, les TIC a partir del programa Sketchup i de preveure els problemes que es poden trobar en dissenyar un objecte i fer encaixar les peces.

X

Temporalitzaci 8 sessions

Comentaris Aquesta activitat es presenta en diferents passos en els en cadascun es treballa amb una metodologia diferent segons els objectius que ens volguem fixar. El procs que seguirem ser el segent: 1. Es presenta la PNT amb la que tractarem com utilitzar les eines de tall, en concret els xerracs, si no ho hem fet abans. 2. Es presenta el Leittext de lactivitat per introduir el disseny de la capsa de fusta. El Leittext es fa en grup, mentre que el projecte de la construcci de la capsa s individual aix com la memria que han dentregar. Per tant: la capsa dissenyada en lactivitat Leittext no s la que faran com a projecte i el Leittext que sels presenta s un model daquesta metodologia, per la qual cosa no faran lapartat 4, que s el de lexecuci o construcci de la capsa. Aqu est incls com a exemple sencer daquesta metodologia i que es pot adaptar per a un altre projecte. 3. Es presenta qu s un projecte i els seus passos i es comena. 4. Treballarem a laula dinformtica o parallelament a laula taller si hi tenim ordinadors- el programa Sketchup amb el que han darribar a

77

saber dibuixar la capsa que volen construir. 5. Acabat el projecte, han dentregar la capsa juntament amb la memria.

EL MTODE DE PROJECTES Aquest s el primer projecte que farien a lESO. s important que els quedi clar ja que s el fonament principal de la Tecnologia com a mtode. Podem trobar aquest mtode amb petites variants segons la font dinformaci, per podem establir com a bsic lesquema segent: 1. Definici o plantejament del problema per solucionar. 2. Pluja didees. 3. Decisi sobre la idea que es portar a terme. Definici o concreci de la idea: com ser exactament. Material que necessitarem. 4. Planificaci. 5. Realitzaci. 6. Valoraci o avaluaci. 7. Comunicaci.

Per a que ho entenguin es poden posar diferents exemples. Normalment en trio un que els pot ser proper i que segueix lordre dun projecte: Qu fer un grup damics un diumenge per la tarda?

1. Encara que no ho diguin s implcit: volen passar-sho b: el problema. 2. Cadasc diu la seva: pluja didees. 3. Amb ms o menys esfor sarriba a un consens: decisi. Suposem que han triat anar a casa dalg per veure una pelli llogada. 4. Necessiten el DVD i el pica-pica i decideixen qui porta qu. Queden per lhora: planificaci. 5. Veuen la pellcula: realitzaci. 6. Quan acaben la comenten: si els ha agradat o no: valoraci. 7. Pot ser que quan arribin a casa alg els pregunti qu han fet, si els ha agradat, o b lendem a linstitut ho comentin a alg: comunicaci. Doncs b, lactivitat que faran a continuaci, que s el mtode de projectes, segueix exactament els mateixos passos. No faran res que no spiguen fer o que no hagin fet alguna vegada.

78

El que ara sels planteja s el projecte individual de construcci duna capsa de fusta. En el Leittext sels ha proposat una activitat hipottica. Ara ve la real i estar condicionada pel tipus de material del que disposarem, s a dir, el tipus de llist que tindrem a laula que en el cas denguany s llist de 10 X 70 mm.

Seguint els passos del Leittext ara el que han de fer s: Amb les mides o caracterstiques del llist que disposarem a classe han de pensar com ser la capsa. Fer-ne lesborrany a m alada. Sensenya al professor o professora per a polir o rectificar el que no sigui correcte. Fer lesborrany del disseny de la capsa amb les vistes. Els dibuixos definitius els faran amb el programa Sketchup que safegir a la memria. Fer lespecejament de la capsa, per saber quantes peces necessiten i quines mides de llargada tindran. Construcci de la capsa. Elaboraci de la memria del projecte. Sels explica com sha de fer una memria, ja que seria la primera vegada que ho fan. Entrega del projecte i de la memria.

Sels entrega el model segent o un de similar per afegir a la memria com a guia per avaluar el seu projecte.

79

MEMRIA DELS TREBALLS DE TECNOLOGIA COM ES FA UNA MEMRIA?

Coberta : Ttol del treball Assignatura Nom del/la professor/a Curs Nivell Nom de l alumne/a

ndex : Definici del projecte Explicaci del projecte (si t un funcionament) Dibuixos, plnols, esquemes,... Especejament: llistat dels materials Llistat de les eines. Temporalitzaci: sessions que han calgut, feines fetes a cada sessi. Problemes sorgits i com els han solucionat. Autoavaluaci justificada

80

AUTOAVALUACI DEL PROJECTE

Avalua el teu projecte segons els criteris que tens a continuaci. Un cop hagis marcat les caselles, fes el promig. Aquesta ser la nota del projecte. Recorda que, a ms, la nota del projecte far mitjana amb la memria. La nota de la memria la posa el professor. Al final tens un recordatori de les mnimes condicions que ha de tenir un projecte. Si no les compleix totes, la memria queda suspesa.

Puntuaci del projecte: tems o criteris Exacte 3 Petits defectes 2Thas de fixar per veurels

Defectes considerables 1Es veuen fcilment

Grans defectes 0Potser shauria de repetir

Mesures Serrat

Encolat

Encaixat

Polit

NOTA de promig:

81

Abans dentregar la memria i el projecte s recomenable que en facin un reps de tot plegat. Aquesta guia els pot servir per a que no es deixin res:

Reps de la memria: s T coberta i contracoberta? Est enquadernada o grapada? La coberta t totes les dades? Has incls TOTS els apartats? Has repassat lortografia? Has repassat la manera dexplicar-te? s una memria polida i ben presentada? Ests satisfet daquesta memria? Li has ensenyat la memria als teus pares? no

82

4.14

Activitat nmeroTema Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius Orientar lalumnat a tenir en compte les dificultats que es poden trobar en el disseny dun objecte que han de construir. 14 Els materials: la fusta. Construcci duna capsa de fusta Leittext

X

Temporalitzaci Dues sessions si es fa noms com a introducci al projecte de construcci de la capsa de fusta.

Comentaris Lexperincia mha ensenyart que lalumnat t dificultats quan es troba per primera vegada davant el repte de construir un objecte amb fusta massissa. El problema principal apareix quan dissenyen la capsa i la construiexen sense tenir en compte que en juntar les peces que han tallat no han tingut en compte el seu gruix que sha de restar de les mides originals de la capsa, amb la qual cosa desprs no encaixen i es passen molt de temps rectificant o repetint peces.

83

4.14 LEITTEXT

CONSTRUCCI DUNA CAPSA DE FUSTA

CONSTITUCI DEL GRUP

TTOL Components del grup

................................................................................................... ................................................................................................... ................................................................................................... ................................................................................................... ...................................................................................................

data dinici ...../...../..... 84

PROPOSTA DE TREBALL

Dissenyar la construcci duna capsa de fusta rectangular amb tapa encaixada, tota feta de llistons de 10x100, amb base de contraxapat de 3 mm.

CONDICIONS PER AL DOSSIER

1)

Llegiu detingudament de manera conjunta dins del vostre grup, les instruccions i la descripci de la proposta. Treballeu conjuntament les preguntes-guia que es proposen, procurant que tots els membres del grup hi participin. El procs ptim per a aquesta actuaci s obtenir el consens sobre la millor resposta a cada pregunta, Una vegada treballades les preguntes, podreu iniciar la redacci del pla de treball. El pla de treball ser definitiu quan el signin tots els membres del grup i el professor autoritzi a passar a la fase segent. Aquesta presa de decisions tindr la consideraci de contracte didctic. Sinicia la construcci segons el pla de treball, i durant lexecuci cal portar un diari que reflecteixi el grau dacompliment del pla de treball. Tamb shan danotar els clculs i les operacions fetes durant la execuci. Cal fer una verificaci dels resultats obtinguts i proposar possibles millores del producte final. Finalment recollirem en el dossier les respostes a les preguntes-guia, els plnols de disseny, els clculs, les descripcions i el resultat de la verificaci. Aquest dossier, el quadern leittext i el projecte seran els elements sobre els quals se sustenta lavaluaci que hem de fer de tot el treball realitzat.

2)

3)

4)

5)

6)

85

PREGUNTES GUIA

1. Preguntes prvies: a. Qu s una forma rectangular?

b. Qu s un llist?

c. Quina diferencia hi ha entre...? llistonet llist

cabir

taul

d. Qu s el contraxapat?

e. Qu s un dibuix a m alada?

f. Qu sn les vistes ...? dalat :

de perfil :

de planta :

g. Qu s lespecejament?

h. Qu s lescala?

i. Qu s un llist de 10x100?

86

2. Dibuixeu la capsa a m alada.

3. Dibuixeu a escala les 3 vistes de la capsa, amb les cotes (tingueu en compte lamplada del llist per a la tapa i el gruix del llist per als quatre costats). Feu aquest dibuix a m en un full a part amb el caixet.

4. Especejament:

87

ORIENTACIONS PER A LA PLANIFICACI

Feu un esquema del vostre pla de treball, anoteu els passos que seguireu, numerant-los de manera consecutiva. Feu-ho amb cura, donant el mxim detall a cada operaci. No es pot comenar una construcci sense tenir clar qu i com es vol fer. Per aix quan tinguem les idees definides i lordre amb el que actuarem, farem un contracte didctic que responsabilitzar a cada membre del grup en accions i temps.

CONTRACTE DIDCTIC

DATA DE LLIURAMENT ......./......./....... NOMS I SIGNATURES ........................................................... ........................................................... ........................................................... ........................................................... Professor ........................................................... ........................................................... data ......./......./.......

88

VERIFICACI

La verificaci s lanlisi del que heu fet, com ho heu fet i prendre conscincia del que sha aprs. Aquestes dades valorades es collocaran sobre els punts dels apartats.

AUTOAVALUACI DEL PROJECTEAvalua el teu projecte segons els criteris que tens a continuaci. Un cop hagis marcat les casselles, fes el promig. Aquesta ser la nota del projecte. Recorda que, a ms, la nota del projecte far mitjana amb la memria. La nota de la memria la posa el professor. Al final tens un recordatori de les mnimes condicions que ha de tenir un projecte. Si no les compleix totes, la memria queda suspesa. Puntuaci del projecte: tems Exacte Petits Defectes Grans o defectes considerables defectes criteris 3 2 1 0cal fixar-se per Es veuen veurels fcilment Potser caldria repetir-lo

Mesures Serrat

Encolat

Encaixat

Polit

NOTA de promig:

89

AVALUACI DE TOTA LACTIVITAT

Lavaluaci s la correspondncia dels resultats de la verificaci amb la qualificaci acadmica. Cal ponderar amb criteris lesfor emprat i el guany daprenentatge, tant pel qu fa als conceptes com als procediments i lactitud.

VALORACI DEL TREBALLPlanificaci ............................................................................................................................. DOSSIER Contingut.................................................................................................................

Qualitat...................................................................................................................

AVALUACI INDIVIDUAL

NOMS

Aportacions grup

al Acompliment de les seves Nota responsabilitats

data ..../..../....

4.15

Activitat nmeroTema 15 Els materials. Els metalls no frrics 90

Metodologia Estatus Per assajar Assajat parcialment Assajat Objectius

Experts (adaptat) i TIC

X

Desprs del tema del ferro i de lacer cada grup dalumnes ha dexplicar a la resta de la classe els continguts bsics que shan de saber dels metalls no frrics, excloent lalumni: coure, estany, bronze, nquel, crom, plata, plat, or, plom, zinc i titani. Sexclou lalumini per la seva dificultat, tot i que el coure tamb les t. Del que es tracta s de donar la informaci precisa i concreta: Nom del(s) mineral(s) don sextreu. Procs dobtenci a partir del mineral. Propietats del metall. Aplicacions del metall relacionant-les amb les propietats. Les exposicions les han de fer amb presentacions amb power-point. Temporalitzaci Cinc sessions: 1. Presentaci , formaci dels grups i comenar a cercar la informaci. 2. i 3. Cercar informaci i suport i revisi del professorat de la feina que fan. 4 i 5 exposici dels treballs i avaluaci. Comentaris Les fonts dinformaci poden ser els apunts, el llibre, enciclopdies i per internet. En el cas de les enciclopdies o dinternet es trobaran amb un munt dinformaci que no entendran. La tasca de quia del professorat s la de vetllar que sajustin noms a all que entenen i que sels demana, s a dir discriminar la informaci que necessiten de la que no, tasca, per cert, molt interessant. No sadmet el corte y pega de cap de les maneres. Aquest aprenentatge de discriminaci en la informaci o de lectura crtica els ser molt til en el futur. Les exposicions amb power-point shan preparat a les session que tenen a laula dinformtica. Tot i aix quasi no ha calgut dedicar-hi gaire temps ja que els era una feina que ja han practicat a primria, alguns resultats que mhan deixat parat. Amb aquesta activitat hi ha una part important de lavaluaci que la fan els propis alumnes. TECNOLOGIA 1r dESO Curs 2006-2007 TEMA: ELS METALLS NO FRRICS METODOLOGIA: MTODE DEXPERTS

91

INTRODUCCI Es tracta que de fer grups els quals han dexplicar a la resta de la classe els continguts bsics del seu tema. OBJECTIUS Introduir els alumnes en la recerca dinformaci selectiva i concisa. Saber comunicar la informaci obtinguda, tant pel que fa a la forma com en el contingut. Continuar amb laprenentatge del treball en grup.

ACTIVITATS 1. Passar el vdeo sobre lobtenci de lalumini. Es veu tot el procs metallrgic i hi podem observar sobretot lelectrlisi que es veur en altres metalls com el coure i en el galvanitzat del ferro amb el zinc. 2. Sessi de recollida de dades i estructuraci de lexposici. Com a molt dues sessions. 3. Exposicions dels grups i entrega del dossier de cada grup. 4. Es pot fer una prctica demostrativa de fosa del plom en un motlle.

DESEMVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS. 1. Passar el video tot parant atenci al procs. Un cop acabat, es pot fer un resum a la pissarra per a recollir els punts importants del procs, especialment pel que fa a lelectrlisis. Els alumnes han de copiar aquest resum o esquema. Si hi ha temps, crear els grups de treball. 2. Sessi de recollida de dades i elaboraci de lexposici que es pot fer a la biblioteca on es pot treballar amb comoditat amb grups i es poden consultar altres fonts dinformaci. a. Es fan 10 grups de treball a ra de 2/3 alumnes per grup. b. Cada grup tindr un temps mxim dexposici de 5 minuts. c. Cada grup ha de fer un petit dossier amb el contingut de lexposici i amb el material per acompanyar-la. Aquesta anir acompanyada de mostres de minerals i dobjectes fets amb els metalls, que tenim al departament. d. Els grups que es crearan seran 10: 1. el coure 2. el plom 3. lestany

92

4. el zinc 5. el titani 6. el nquel 7. la plata 8. el plat 9. lor 10. els aliatges de llaut i bronze e. Contingut de lexposici: i. Descripci del metall ii. Mineral(s) don prov iii. Obtenci a partir del mineral. iv. Propietats v. Aplicacions. Relacionar les aplicacions amb les propietats. vi. Mostres del mineral vii. Mostres dobjectes amb el metall explicat. Aquest dossier no hauria docupar ms de dos o tres pgines de text. Es tracta dintroduir els alumnes en la recerca dinformaci molt acotada i de saber-la comunicar. El paper del professor s el dajudar als grups a fer una estructura correcta de lexposici, amb les dades i el material de suport que calgui. Tamb ha de vetllar per lequilibri en els components dels grups. Cada grup ha de preparar un parell de preguntes del seu tema que les faran en acabar lexposici, la qual cosa shaur avisat abans per tal que estiguin atents els oients. Per donar ms importncia a aquest fet, aquestes preguntes orals poden puntuar.

3. Exposici dels treballs. No han de durar ms de cinc minuts. Es tracta dinformaci concisa. 4. Demostraci de la fosa de plom. A laula de Tecnologia hi tenim un forn per a fondre metalls. Bsicament shi pot fondre plom i estany. Alguna vegada sha aconseguit fondre alumini, tot depn de la percia en la manipulaci i en aconseguir suficient temperatura. Cal preveure tenir suficient carb de llenya i un cullerot per a poder introduir el metall dins el forn i abocar-lo desprs als motlles. Tamb disposem d uns motlles fets de goma especial on shi pot abocar el plom.

93

IES CAN PLANAS Barber del Valls Departament de Tecnologia

TREBALL DEXPERTS:

ELS METALLS NO FRRICS

En aquesta nova activitat cada grup haur de cercar informaci dun tema molt concret i exposar-la a la resta de la classe. Sereu els experts en aquest tema i la resta dels vostres companys i companyes aprendran sobre el que vosaltres exposareu. Buscareu informaci molt concreta, que s la que se us demana ms avall. Per a la presentaci del vostre tema la podeu fer amb una presentaci en Power Point. El professor us hi ajudar. Teniu un mxim de 5 minuts per a lexposici. La podeu assajar a casa vostra amb algun parent. Aix us donar seguretat. Un cop acabada lexposici haureu de demanar aclariments de dubtes que tinguin els vostres companys.Desprs els haureu de fer un parell de preguntes sobre el vostre tema. Aquestes preguntes puntuaran. Cada grup puntuar les exposicions dels altres en el full davaluaci. Els apartats del treball sn: 0. Coberta amb totes les dades. i. Nom i descripci del metall o aliatge. Smbol qumic. ii. Mineral(s) don prov iii. Obtenci del metall a partir del mineral. iv. Propietats v. Aplicacions. Relacionar les aplicacions amb les propietats. vi. Les preguntes. vii. Bibliografia.

A part, haureu de disposar de : viii. Mostres del mineral (les tenim a linstitut) ix. Mostres dobjectes amb el metall explicat

Metodologies

Documents

Transcript of Metodologies