mlozano_resum2

1
AUTOSUFICIÈNCIA ALIMENTARIA DE LA TORTUGA MEDITERRÀNIA 1 Robínia 9 Palmera 2 Nesprer 10 Galzaran 3 Alber 11 Aràlia 4 Roser 12 Presseguer 5 Cirerer d’Arboç 13 Llentiscle 6 Ginkgo 14 Marfull 7 Pi Insigne 15 Pi Blanc 8 Iuca Resum: La identificació i introducció de noves espècies vegetals al pati, ha estat l’eix constituent d’aquest treball de recerca. Començant per a la caracterització de la vegetació d’abans d’iniciar el període que abasta un treball, i acabant per la introducció de les espècies vegetals més adients per a què les tortugues puguin ser autosuficients en la seva alimentació. Aquest treball, de caràcter pràctic, m’ha portat a conèixer i recercar sobre temes tant interessants com la comprensió del funcionament dels ecosistemes, la desertització, l’efecte hivernacle, etc. La introducció de noves espècies s’ha fet a partir de tres mètodes diferents, majoritàriament de trasplantaments d’indrets diferents com són els volts de l’escola, la Creu, el Montseny i el Maresme. Al llarg d’aquestes sortides s’han descobert noves espècies vegetals ingerides per les tortugues que es desconeixien, fins i tot a la bibliografia consultada, inclosa la del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), com són Plantago major, i Diplotaxis muralis. També s’ha observat, molt repetidament al llarg d’aquest treball, que les tortugues devoren plantes senceres (aspecte considerat inusual a la bibliografia) i es planteja la qüestió de fins a quin punt aquest fet, en cas de confirmar-se, pot contribuir a la desertització dels seus bitats naturals. Caracterització d’espècies vegetals del pati: A la imatge superior es pot veure un dels punts interessants del treball, la situació i identificació dels vegetals arboris i arbustius del pati, després del qual es va procedir a cercar espècies que poguessin ser ingerides per les tortugues; un cop vist que no era així, es va començar l’estudi per a la introducció d’espècies adequades. Introducció de noves espècies al pati: Després de la introducció al pati de noves espècies vegetals de tres maneres diferents: a partir de plàntules, de planter i de llavor, es constata la validesa dels tres mètodes, però es conclou que el més adient dels tres per al pati de les tortugues, és la introducció a partir de llavors, ja que és el mètode més satisfactori pel fet d’incloure unes pràctiques més accessibles i respectuoses amb la natura. A la imatge es poden veure llavors extretes directament de plantes en estat salvatge, que s’emmagatzemen fins el moment de ser sembrades. Algunes espècies són comercialitzades i per tant fàcils d’obtenir, però la majoria estan considerades males herbes i només es poden aconseguir a partir d’exemplars silvestres al camp. Marta Lozano Azón Tutor: Josep Marí

description

 

Transcript of mlozano_resum2

Page 1: mlozano_resum2

AUTOSUFICIÈNCIA ALIMENTARIA DE LA TORTUGA MEDITERRÀ NIA

1 Robínia 9 Palmera

2 Nesprer 10 Galzaran

3 Alber 11 Aràlia

4 Roser 12 Presseguer

5 Cirerer d’Arboç 13 Llentiscle

6 Ginkgo 14 Marfull

7 Pi Insigne 15 Pi Blanc

8 Iuca

Resum: La identificació i introducció de noves espècies vegetals al pati, ha estat l’eix constituent d’aquest treball de recerca. Començant per a la caracterització de la vegetació d’abans d’iniciar el període que abasta un treball, i acabant per la introducció de les espècies vegetals més adients per a què les tortugues puguin ser autosuficients en la seva alimentació. Aquest treball, de caràcter pràctic, m’ha portat a conèixer i recercar sobre temes tant interessants com la comprensió del funcionament dels ecosistemes, la desertització, l’efecte hivernacle, etc. La introducció de noves espècies s’ha fet a partir de tres mètodes diferents, majoritàriament de trasplantaments d’indrets diferents com són els volts de l’escola, la Creu, el Montseny i el Maresme. Al llarg d’aquestes sortides s’han descobert noves espècies vegetals ingerides per les tortugues que es desconeixien, fins i tot a la bibliografia consultada, inclosa la del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), com són Plantago major, i Diplotaxis muralis. També s’ha observat, molt repetidament al llarg d’aquest treball, que les tortugues devoren plantes senceres (aspecte considerat inusual a la bibliografia) i es planteja la qüestió de fins a quin punt aquest fet, en cas de confirmar-se, pot contribuir a la desertització dels seus hàbitats naturals.

Caracterització d’espècies vegetals del pati: A la imatge superior es pot veure un dels punts interessants del treball, la situació i identificació dels vegetals arboris i arbustius del pati, després del qual es va procedir a cercar espècies que poguessin ser ingerides per les tortugues; un cop vist que no era així, es va començar l’estudi per a la introducció d’espècies adequades.

Introducció de noves espècies al pati: Després de la introducció al pati de noves espècies vegetals de tres maneres diferents: a partir de plàntules, de planter i de llavor, es constata la validesa dels tres mètodes, però es conclou que el més adient dels tres per al pati de les tortugues, és la introducció a partir de llavors, ja que és el mètode més satisfactori pel fet d’incloure unes pràctiques més accessibles i respectuoses amb la natura. A la imatge es poden veure llavors extretes directament de plantes en estat salvatge, que s’emmagatzemen fins el moment de ser sembrades. Algunes espècies són comercialitzades i per tant fàcils d’obtenir, però la majoria estan considerades males herbes i només es poden aconseguir a partir d’exemplars silvestres al camp.

Marta Lozano Azón Tutor: Josep Marí