EL BASSAL DEL PATI DE LES TORTUGUES

Resum: Un ecosistema aquàtic en termes col·loquials és un generador de vida, ja que l’aigua i la vida sempre han estat íntimament lligades, l’aigua és doncs un element vital per tots els organismes. En aquest treball es busca la comprensió del funcionament ecològic del bassal del pati de les tortugues, per això s’ha desenvolupat una part teòrica paral·lela a la realització d’unes pràctiques d’un cert caire indicatiu sobre l’estat ecològic del bassal. Per la millor comprensió del treball, aquest s’ha dividit en tres parts clarament diferenciades: aspectes abiòtics, en la que es porten a terme estudis morfomètrics del bassal i es mesuren els paràmetres fisicoquímics més rellevants; aspectes biòtics, diferenciant entre habitants habituals (macroscòpics i microscòpics) i

visitants del bassal, i un protocol per dur a terme un anàlisis complet de l’estat del bassal. Després de les observacions i proves realitzades encaminades a valorar l’estat ecològic del bassal al cap de 4 anys de la seva construcció (per part d’alumnes de batxillerat en un treball de recerca conjunt), es conclou que manté una bona capacitat d’autodepuració i no pateix signes d’eutrofització, sempre i quant es continuï intervenint en els dos moments més crítics de l’any per treure un excés d’algues verdes filamentoses (a l’estiu) i de fulles dels arbres caducifolis (a la tardor). Realització del mapa de les corbes de nivell (de profunditat) i el de la secció del bassal: Aquesta part del treball es va fer per obtenir dades físiques (de gran repercussió ecològica) posteriorment digitalitzades en forma de mapes. Per realitzar les corbes de nivell es van prendre les profunditats del bassal, en diferents punts del perímetre, cada 20 cm. La secció del bassal està feta a partir del mapa de les corbes de nivell mitjançant la secció longitudinal indicada. Perfil vertical de temperatura: Es va dissenyar i construir un dispositiu amb 5 sondes de temperatura submergibles. La possibilitat de disposar de mesures simultànies a diferents profunditats, juntament amb un acurat procés de calibratge de les sondes, ens ha permès obtenir dades fiables de les temperatures del bassal en funció de la profunditat. Es van fer dos estudis, un a l’estiu i l’altre a l’hivern. A part de les diferències lògiques en els valors absoluts de temperatura (uns 10 graus de diferència entre estiu i hivern), s’observen gradients ben marcats a diferents profunditats, susceptibles d’indicar l’existència d’una termoclina en el bassal (aspecte que seria interessant de comprovar en un futur en algun altre treball). S’ha pogut trobar una explicació experimental al curiós comportament a l’hivern dels carpins vermells (observat

sovint i citat en anteriors treballs de recerca), consistent en que tots es situen a una mateixa profunditat, a prop del fons, indret que coincideix amb la temperatura més agradable (gràfica dreta), mentre que a l’estiu les petites diferències de temperatura, al ser per sobre dels 20 graus centígrads, no influeixen en la distribució dels peixos (gràfica esquerra).

Òscar Cusó Pérez Tutor: Josep Marí

Gradient vertical (estiu)

25,2

23,9

24,7

22,2

21,9

-100

-80

-60

-40

-20

0

Temperatura (°C)

Pro

fund

itat (

cm)

Gradient vertical (hivern)

12,9

12,1

14,9

16,7

13,2

-100

-80

-60

-40

-20

0

Temperatura (°C)

Pro

fund

itat (

cm)

Fig. 28. Gradients verticals de les temperatures, un l‘hivern i l’altre a l’estiu. Es pot apreciar a quina profunditat degut a la temperatura