ZOOLOGIA-ECOLOGIA-INFORMACIÓ ~NATURA-YIATGES-LLlBRES-HUMOR ~

---......'-'a::::OIIICCIICICII......

LUB.¡C)

=-- ---1 ::3'-'a::::

ANY 8 NÚMERO28 200 PTA.(IVA INCLÓSj ~

Benvolguts arruesdel Zoo Club.Estem a punt d'a-cabar un any queha estat Importantper al nostre zo-ològic I. com

sempre. vull aprofitar la revista per fer-vos parucipar d'algunes de les cosesque han passat I d' altres que succeiranen el futurEls ciutadans s'han bolcat envers elZoo. MIlers de persones d' arreu deCatalunya. de comunnats autònomesvernes I del Migdia francès han vinguta visrtar-nos per compartir amb nosal-tres laniversan de Floquet de Neu.QUIDgoig feia passejar pel parc i veurela gent I Se'l, vela contents, feliços de

poder felicrrar Floquet I denotar que no eren els únicsque en tenien ganes. J a uspodeu imaginar que elsmoments més deliciososels van protagonitzar elsmés petits. No oblidarémai les cares que ferenlla il-lusió que posavena fer un dibuix-felici-tació que curosamentpenjàvem davant lamstallació delnostre illustre ho-menatjat.Però no només livan arribar felici-tacions directa-

ment. Molts van utilitzar altressistemes, com la carta, el fax o, fins i totla xarxa Internet. I és que, la veritat, Jasuposàvem que l'amversari tindriaressó, però el resultat va superar lesnostres expectatives.A totes aquestes persones I a les enti-tats i Institucions que ens van donarsuport, vull donar-los les gràcres en nomde tots els que treballem per al Zoològic.

UICN

Els que ens han visitat també han des-caben que estem modermtzant algunesmsral lacions Fa poc. els gorilles hanestrenat un nou hàbitat. I hem creat unnou espai. el dels llops ibèncs. Tambéestem renovant el Terran I l' AVIari. Ah I

I les enes de dofí creixen magnífica-ment.De les acu vrtats dels últims mesos estemespecialment sansfets de la nostra tascapedagògica. Hem ampliat el contacteamb escoles perquè mcorponn dins delsseus programes educanus la classe alDepartament d' Educació del Zoo Hemfet un Cicle de conferències sobre pn-matologia. Amb la Generalitat estem apunt d'acabar a prunera fase d'un pro-jecte per remtrodurr la llúdriga (Lutralutra) als Aiguamolls de l'Empordà.Amb el Govern Balear fem un progra-ma per recuperar els ferrerets (Alytesmuletensis). En el proper número de larevista segurament Ja us podré informard'una nova acnvrtat CIentífica i acadè-mica que estem engegant amb moltail-lusió,Dia a dia ens esforcem per millorar, percréixer I per obrir-nos més a la societat.Ho fem perquè volem que tothomestigui orgullós del Zoo i perquè hemfet una aposta decidida pel seu futur.Estem treballant en el projecte d'un nouParc Zoològic que volem que sigui delsmillors i que compleixi tots els requi-sits d'un zoo modern. Però d'això ja usen parlaré més endavant.Quan rebeu aquest número de la revistaestarem a les portes d'un nou any.Volem que la màgia d'aquests diestambé esngui present al Zoo I que capnen que ens visiti es quedI sense un petitobsequi, un record de la seva estada,perquè també és Nadal al Zoo.

BONES FESTESIEsteve TomàsGerent

lkIión MlnIiaI para la Naturaleza

EIParc Zoològic de Barcelona és membre de la Unió Internacional per a lo Conservació de la Natura,Director :Ferran Costo, Cap de redacció: Josep-Lluís Melera, Redacció:Manel Areste, Eulàlia Bohlgas, RafaelCebnón, Jordi Fàbregas, Joaquim lacueva, Disseny gràfic i maqueta:Norbert Salvador/ Elmonogràf,c,Fotomecànica: Intón, Impre~sió: Gómez BOI,S A Dipòsit legal B-41270-91, Edita: Aluntament de Barcelona,Parc Zoològic de Barcelona, S A, Parc de la Ciutadella, 08003 Barcelona ,Paper ecològic 100% sense cio,

DESEMBRE1996

SUMARI1 EDITORIAL

SUMARI

2 TRENTÈANIVERSARI DEL'ARRIBADADE FLOQUETFloquet de Neu,trenta anys aBarcelona

6 Floquet a Barcelona,la primera etapa

8 Jordi Sabater i Pi:Memòries d'Africa

10 EIrimer goril.la blancde món

14 EL NOSTRE :ZOONova casa per alsnostres goril.les

16 CONSERVACiÓ DELA NATURAConservar la natura alcor d'Africa.Projecte NGI

20 ADOPCIONS

22 PARCS NATURALSElMontsey,La muntanyapropera ....

25 LA FESTAMés de 40.000persones visiotenel zoo en l'aniversaride Floquet de neu

28 CAMPANYA DENADAL

30 CONCURS DEDIBUIX

31 ENTRETENIMENTS

32 NOTiCIES

~Pamcpants 00 programes europeus

de rsorcoocco d especes en caplMtat

"11~.."OON

Floquet a lkunde Foto: Arxiu Zoo

EOQUET DENEU:TRENTA ANYS A BARCELONA

Com ja deveu saber, el passat mes denovembre de 1996 el Zoo deBarcelona va estar de festa. I festa deles grans. I és que fa trenta anys quel'hoste més singular, conegut i estimatdel Zoo, el seu símbol indiscutible,en Floquet de Neu, va arribar a lanostra ciutat procedent de les selvesde la Guinea Equatorial, aleshoresencara la Guinea Espanyola.

En aquell llunyà país africà va néixerel que sens dubte és el gorilla mésfamós del món. Els primers anys dela seva vida deurien ser com la detots els demés gorilles, plàcida itranquil· la dins del grup familiar,sempre sota l'atenta vigilància de laseva mare. Però tot va canviar elmatí del dia I d'octubre de 1966,quan un guineà d'ètnia fang anome-nat Benito Mañé va disparar contraun gorilla que estava destrossant elsseus conreus de plàtans i cafè. Enapropar-se a veure \' animal abatut,va descobrir que es tractava d'unafemella que encara tenia la sevapetita cria aferrada al cos. Però

aquell cadell no era com tots elsaltres, aquell era completamentblanc. Conscient de la importànciade la seva troballa, va recollir l' es-trany animal i el portà a casa seva.Quatre dies després va decidir ven-dre'l a Jordi Sabater Pi, director delCentre d'Adaptació i Experimen-tació Zoològica d'Ikunde, instituciódependent del Zoo de Barcelona en-carregada d'estudiar la fauna gui-neana, qui de seguida es va adonarde l'excepcionalitat de l'animal: enefecte, en Floquet de Neu era, iencara ho és, el primer cas d'albi-nisme en gorilles conegut a tot elmón.

F/aquet de Neu també ha presenciat /a transformació de BarcelonaFotos: Arxiu Zoo

Floquet amb Salvador Dalí

ferència que ens pugui fer sospitarque en el passat hagi existit cap altregorilla blanc. Per aquest motiu enFloquet de Neu, amb el seu pelatgeblanc, la pell rosada i els ulls blaus,és un exemplar completament únici excepcional. Quan el Centred'Ikunde se'n va fer càrrec, el petitgorilla pesava 8,75 quilograms,tenia la dentadura de llet completa iels guineans l'anomenaven Nfumu,que vol dir blanc en llengua fang. Laseva adaptació a la vida en captivi-tat va ser molt ràpida. Així, durantels primers dies de captivitat, el seucaràcter era naturalment agressiu,però de seguida va acceptar la seva

ftlI~..U

OON

Foto' La Vanguard/Q

L'albinisme no és més que unacarència de melanina, el pigmentresponsable del color negre de lapell, el pèl o les plomes dels animals,i és un fenomen que apareix ambcerta freqüència a moltes espècies,

Floquet de Neu és unexemplar completament

únic i excepcional

inclós l'home. Però mai s'ha conegutcap altre cas en els gorilles. Ni tansols els mites de les tribus guinea-nes, i de tot l'Àfrica, recullen cap re-

Floque: IYuma Foto' Antonw GlIuérrez

nova situació i al cap de quinze diesja es deixava acariciar per les per-sones que el vigilaven i fins i tot pas-sejava agafat de la mà amb elles pelrecinte del Centre. Gràcies a aquestafaci li tat d'aclimatació, abans d'unmes ja estava en condicions d' em-

És un dels goril-les mésprolífics del món

III prendre el viatge cap a Barcelona.'li Va arribar a la nostra ciutat el dia l

de novembre de 1966, i des delli primer moment va despertar una ex-__ pectació excepcional al nostre país,., que de seguida traspassava les seves.. fronteres. Molt aviat persones i ins-\I titucions de tot el món van interes-

sar-se per ell, i fins i tot es van pre-

O sentar al Zoo substancioses oferteseconòmiques tant per a comprar-lo

O com per a aconseguir una cessiótemporal. Potser el fet que el va fer

~ saltar a la definitiva fama mundial..... va ser el de aparéixer en la portada

del National Geographic, revista dereconegut prestigi internacional queli va dedicar un ampli reportatge,encara que a nivell més local, totauna sèrie de fets curiosos van resal-tar la seva importància, com quanel pintor Salvador Dalí va voler ferun homenatge a l'animal compro-vant com reaccionava davant d'unmaniquí vestit de núvia immacula-dament blanc o quan l'alcalde deBarcelona en persona va concediraudiència al gorilla albí al'Ajuntament.L'aclimatació al Zoo de Barcelonad'en Floquet de Neu també ha estatmolt bona, com demostra el fet deque amb el pas dels anys ha resultatser un dels gorilles més prolíficsdel món. El 14 d'abril de 1973neixia el seu primer fill, un masclebatejat amb el nom d'Edú quemoriria poc després, i des d'ales-hores ha tingut vint fills més, sis delsquals (Urko i Bindung, dos mascles,Machinda, Ntao, Virunga i Kena,quatre femelles) són vius. Cap

d'ells, però, ha resultat albí, fet im-possible d'aconseguir ja que totesles femelles que s 'han aparellat ambell durant aquests anys (N dengue,Bimvili i Yuma) són normals i notenen el gen recessiu responsable del'albinisme. Tanmateix, tots els seusfills sí que el tenen, perquè el seupare els hi ha transmés. D'acordamb els principis de l' herència es-tablerts per Mendel, si es poguésaparellar en Floquet amb algunafilla seva, les possibilitats de nai-xença d'un nou petit albí serien del50%, i si l'aparellament fos entreels seus fills, serien del 25%. El pro-blema és que fins ara els fills d'enFloquet han demostrat poc interèsper la reproducció, i que ell mateixja comença a ser massa gran,ja queels gorilles no acostumen a pro-longar la seva activitat sexual mésenllà dels trenta anys d'edat, encaraque tinguin una esperança de vidad'uns quaranta o quaranta-cincanys. A la vista d'aquesta situació,s'ha intentat obtenir esperma de l' a-

nimal pel sistema de l electroeja-culació. però fins ara les mostresque s' han obtingut no reuneixen lescandi cian necessànes per al seuposterior aprofitament. És a dir. quede moment. la perpetuació de l' al-binisme d'en Floquet és tota unaincògnita.Aquest èxit reproductiu del nostregorilla es deu. sens dubte. a queaquí al nostre Zoo ha nngu: unescondicions de vida suficients i ade-qüades. La seva installació actual,per exemple, disposa d'una àmpliasala principal que comunica ambtres dormitoris, tots calefactats ambterra radiant, en els que els animalspoden entrar lliurement quan els hiconvé. A més, disposen també d'ungran pati amb terra de gespa i dife-

Els gord-les tenen unaesperança de vidad'uns quaranta o

quaranta cinc anys

rents estructures que els hi perme-ten fer exercici o separar-se si volen.De la mateixa manera, l'alimenta-ció d'en Floquet i dels altresgorilles del Zoo és un aspecte moltimportant a tenir en compte per as-segurar la seva salut: de règim bà-sicament herbívor, la seva dietainclou una amanida en la que hi haenciam, escarola, col-i-flor, bledes,espinacs, pastanagues, tomàquets,patates, cogombres i altres vegetalssegons l'època de l'any, una porcióde fruites del temps i una barreja enla que hi ha alfals sec, pinso, pipes,cigrons, blat de moro, panses, ga-rrofes i cacauets. A més, se' ls hisubministra una aportació de pro-teïnes en forma de batut de llet pelmatí, al qual s'afegeixen les ne-cessàries vitamines i minerals, i detant en tant, iogurts i ous durs. Comveieu, un menjar complet i variat.Però malgrat aquestes ben contro-lades condicions de captivitat en lesque viu en Floquet de Neu, s'ha deconsiderar que quan se' 1va captu-

versos especialistes en diferentsàrees en el que participaven tres ve-terinaris del nostre Zoo. un veten-nan del Zoo de San Diego. un metgerehabilitador. un cardiòleg. unuròleg. un oftalmòleg. un anestesistai un dermatòleg. EI resultat obtin-gut va ser que tan sols patia una der-matitis exfolian va de causa desco-neguda, una mena d' alèrgia poten-ciada per l'acció del sol. i que el seuestat de salut general es bo per unanimal de la seva edat.Doncs bé. després d'aquest petitensurt ja superat, hem pogut cele-brar el seu trentè aniversari entre no-saltres amb una gran festa. Confiemen que no sigui l'última, que encaravisqui molts anys més i que, comfins ara, segueixi essent el mésvolgut i entranyable símbol delnostre Zoo i de la ciutat deBarcelona a tot el món.i Feliç ani versari, Floquet!.

L'estat general de salutde Floquet es bo

rar es calcula devia tenir entre dos I

tres anys i que, per tant. la seva edatja comença a ser considerable perun gorilla. Això provoca que estiguisota una estricta vigilància sanità-ria per tal de detectar ràpidamentqualsevol síntoma de malaltia quees pugui presentar.Iaquest fet es va donar l'any passat,quan es va observar un enrogimentmolt marcat de la pell que podia co-rrespondre a un procés congestiuprovocat per una simple gnp. Peròen no respondre a les teràpies quehabitualment s'utilitzen per a tractaraquest síntoma, es va decidir sot-metre'l a la que possiblement hagiestat la revisió mèdica més impor-tant que s'ha fet mai a un gorilla entot el món. Se'l va adormir i se livafer un examen exhaustiu a càrrecd'un equip multidisciplinari amb di- Rafael CebrianFloquet a la seva mstat-lacio Foto Alia Puarch

1963 1964 1965; 1989 1961 - 1996

~@

~ ~Ndengue Floquet de Neu Bimvili Yuma

(J' ç ç1ftI

1978 1979 1981 1978 1979 1981 ~

~ ~ ~ ~ ~ ~

.."Urko Virunga Kena Machinda Ntao Bindung O(J' ç ç ç ç (J'ON

o Maria Gracia iFloque! de Neu.

I~.."OON

EQUET ABARCELONA:LA PRIMERA ETAPA

La primera residència de Floquet deNeu a Barcelona va ser un pis del'Eixample: a casa del Dr. RomanLuera, aleshores veterinari del Zoo.En aquella època la cria de moltesespècies d'animals als zoos del món

foto: Oriol Maspons

no era ni molt menys tan habitualcom ara. La manca d'experiència, eldesconeixement de tècniques efica-ces i la poca adequació de moltesinstallacions feien que en bastantscasos els pares no se'n fessin càrrecde les seves cries, la qual cosa obli-gava a atendre la creixença delsnadons artificialment, és a dir:criant-los a ma. En aquests casos,qui acostumava a fer-se càrrec delsinfants, especialment si es tractavade ximpanzès, gorilles o altres

primats, era Maria Gracia, esposa deRoman Luera.Hom calcula, per la dentició que pre-sentava, que Floquet tenia al voltantde dos anys en el moment de trobar-lo. Era, per tant, una cria en la primerainfància, pràcticament indefensa, quehavia de completar el seu desenvo-lupament físic i psíquic. Especial-ment important en un orfe com ell eraatendre les necessitats afectives quetenia: havia de rebre mostres d'esti-mació i de protecció. Tot això ho va

trobar a casa dels Luera. El doctorLueraja s'ha retirat del Zoo, peròencara manté la seva consulta vete-rinària particular.La Maria Gracia i ell ens reben perparlar-ne d'aquella llunyana tempo-rada que Floquet va passar a casaseva.La senyora Gracia -"digue'm Mari,sisplau"- ja havia cuidat altresgoril-les abans de fer-se càrrec delFloquet. Quan eren prou grans elsportava al Zoo i s'estava amb ells uns

dies perquè s'anessin fent al nou ha-bitatge. Al Zoo la coneixien amb elsobrenom de mamà goril-la:Quan van tenir notícia de que ungorilla blanc vindria a viure ambvostès?-Ens vam assabentar de l'existènciade Floquet de Neu una setmanaabans de que arribés. Imagina'tquina novetat! Sabiem que era únical món, encara que aviat ens vanarribar informacions de casos degorilles amb parts blanques, per

exemple els avantbraços. Però to-talment blanc com el nostre. és clar.no hi havia cap més.

L'existència Floquethavia de rebre mostres

d'estimació i de protecció

Sempre estaven disposats a teniralgun o altre alUmaIsalvatge a casa?

-En aquell moment no teniem capaltre. Ho feia perque m'agradavenmolt els animals. Ara bé, les hempassat de tots els colors. A vegadesvenien capturats de feia poc, plens depolls i de paràsits. EI primer quefeiem era desparasuar-los, els cuidà-vem uns mesos i cap al Zoo.En una ocasió em vaig estar sota unacampana d'oxigen fent companyia aun gorilla que tenia la varicella. Noes pot negar que, per molt que m'a-gradéssin els animals, allò era una in-consciència pròpia de la joventut.Una altra vegada se'm va posar ungoril-Ia malalt a casa i els medica-ments que havia de prendre estavenal Zoo. No se'm va acudir una altracosa que anar amb el cotxe tocant elclàxon i treient el mocador per la fi-nestra. Finalment em va aturar lapolicia: quan els vaig explicar de quees tractava em van acompanyar laresta del trajecte I

Van tenir algun problema semblantamb Floquet?-EI Floquet, per sort, va arribar senseparàsits. Durant el temps que el vamtenir només va patir un refredat.Quan de temps va estar Floquet acasa?-EI vam tenir onze mesos, desprésdels quals me'l van fer tornar-ho diucom qui es veu obligat a retornar unobjecte preciós que li ha estat confiattemporalment-. Em vaig sentir comaquella mare que porta per primeravegada el seu fill a escola. Anavacada dia a veure'l; m'agafava de lama i em feia seure. La veritat és quedurant aquells mesos vam conviuremolt amb ell. Quan marxavem de va-

~

11~..U

OON

El matrimoni en l'actualitatcances venia amb nosaltres: és aixícom va anar al Montseny i a Menorca.Havent conviscut amb gotil-les i xim-pantès, què ens pot dir del seu caràc-ter?-De l'edat que jo els tenia són ben bécom bebès: si els renyes ploren finsque els perdones. Són manyacs itambé entremaliats. Entremaliats hosón sobre tot els ximpanzès. Ensarrencaven el paper pintat de les

parets per netejar-se el cul i algunavegada els trobava al bany provanttots els pots de cremes i escampantla pasta de dents per tot arreu.Floquet, com tots els gorilles engeneral, era més entenimentat i,potser, més actiu i desconfiat que elsaltres.

Josep-Lluís Melero

Per començar,~&~~~ podriem parlar una

mica del centred'IkundeEl centre d' Ikunde es vafundar l'any 1958 i va ser

una imciativa del senyor Jonch.director aleshores del ParcZoològic. conjuntament ambl'August Panyella, director delMuseu Etnològic, i del senyorRiudor que era el cap de Parcs I

Jardins. EI centre d'Ikunde es vacrear pensat com un centre derecerca humil, molt humil, i a lavegada com un centre d'obtenciód'exemplars pel Parc Zoològic, deplantes i llavors pel servei deParcs i Jardins i de material et-nogràfic i etnològic pel MuseuEtnològic de Barcelona. Aquestesfites es van assolir bastant bé: es vaenviar molt de material als museusi també laquantitat d'animals quees van enviar al Zoo va ser tan im-portant que el Parc Zoològic modernva sortir de l'aportació extraordinà-ria d'animals del centre d'Ikunde.

IRDf SABATERMEMÒRIES D'ÀFRICA

I PI:

Jordi Sabater és naturalista ipsicòleg. Des de 1958fins a 1969va ser conservador del centred'lkunde a Río Muni (GuineaEquatorial) i mentre ocupavaaquest lloc va adquirir Floquetde Neu per al Zoo de Barcelona.Després va ser conservador deprimats del Zoo fins a l'any 1985,època que va aprofitar per aobtenir la llicenciatura dePsicologia. Passà a ocupar lacàtedra d'Etologia quan aquestaes va crear a la facultat dePsicologia.Actualment és catedràtic emèritde Psicobiologia de la Universitatde Barcelona.

Es a dir aquest centre tenia unatriple dependènciaSí, tenia una triple dependència. EIZoo pagava part, el Museu Etnològicpagava una part petita, perquè tenienpocs diners, i Parcs i Jardins pagava

"11:I.."OON

HEI centre d'lkunde es vacrear pensat com Ull

centre de recerca humil,molt humil"

bastant, per exemple, el meu sou, elpagava pràcticament tot Parcs i1ardms.EI Zoo era efque treia un rendimentmés important, però en realitat quiaportava més diners era Parcs iJardins.De tota manera Ikunde produiaprou recursos com per autofi-nançar-seRecursos immensos, el que pássa esque ... en fí, crec que es podia haveraprofitat millor en alguns aspectes.No obstant, del centre d'Ikunde vansortir també programes científicsmolt importants i va obtenir ajuteconòmic dels nordamericans itambé d'altres entitats estrangeres.

Abans de la troballa de Floquetjas 'havien fet treballs sobregoril-les al centre d'IkundeSí molts, molts treballs. EI Zoo vapublicar un el 1964: "Distribuciónactual de los gorilas de llanura en

RíoMuni". Aquests mate-rials tenen molt

interès. Sonhistòrics. En

aquestestudi hi

ha una visió de la distribució delsgorilles a la província de Río Muni.Però la troballa de Floquet va ser unacosa ocasional. Aquest animal es vaobtenir d'una manera inesperada.Esta va en un grup de gorilles que esmenjaven els productes d' unesfinques indígenes i els amos o elscaçadors de la regió els van anar amatar. Van matar la seva mare i vanmatar més animals del grup. Van feruna massacre. Allà possiblement vanmorir tots els components del grupdel Floquet.

El motiu principal d'aquestes ma-tances de goril-le: per part delshabitants de la regió era el de de-fensar les plantacions o hi haviaalgun altre?No, no: els mataven sobre tot permenjar-se'ls. Això encara passa avuien dia.

Pel que hem pogut saber, durantel mes que Floquei va estar aIkunde passant el període d'adap-tació, a Barcelona no hi havia capmena d'expectacióBé,jo vaig comunicar-ho: un goril-laalbí, etcètera. La correspondènciaestà clara, es pot veure. Però aquí nos'em va fer cas. En un primermoment no s'en va donar importàn-cia. Li van donar importància quanun equip de la National GeographicSociety va venir aquí a fer fotos.Aleshores van dir: un animal únic!.Jo els hi havia dit però a mi no emvan fer cas. Van fer cas als norda-mericans. Era una altra època:suposo que ara me'n farien.

Jordi Sobate¡ UJlIlclllplallllllla sèrie de postals del gonl-l« albí foro: Anlll loo

Finalment, però, se li va atorgarla importància que mereixiaAleshores sí, es clar, es va organit-zar un gran tinglado. Ara bé, em potspreguntar: realment s'en va treureun gran profit? Culturalment i cien-tíficament jo crec que no, molt poç.

Defet es van fer UllS estudisSí esvan fer uns estudis que es van pu-blicar i tot. Jo tinc publicacions

,dibuix: Jordi Sabater

sobre la solució de problemes aque el vam sotmetre quan jo eraconservador de primats. Fèiemtests d'intelligència, com el testdeles cadenes. El Ferran Costa ensajudava, en aquella època ell eraun becari.(Ferran Costa és l'actual directortècnic del Zoo de Barcelona)Deixant de banda el Floquet, elsgrans antropoides sempre ens hanintrigat per la seva semblança a no-saltres

La prova està que, per exemple, elsllibres de ciències naturals de fa centcinquanta anys feien classificacionson incloïen pigmeus, goril-les i xim-panzès en el mateix grup. Més re-centment hi ha fms i tot qui ha pro-posat incloure'ls a la família dels ho-mínids. Els ximpanzès no sónhomes, però estan molt aprop de l'home genètica-ment. Sembla ser que els an-tropoides més propers a no-saltres són els bonobos, elsximpanzès mal anomenatspigmeus -perque de pigmeusno tenen res-. La línia evo-

lutiva dels

"Als gralls antropoides IlO

els queden més de cin-quanta a1lys de vida ell el

medi natural"

onobos i la de l'home s' haurienseparat fa quatre milions d'anys. enel cas dels ximpanzès comuns fariacinc milions d'anys de la separaciói en el cas dels gorilles faria de sisa set milions d'anys. Tant és així queels ximpanzès estan genèticamentmés a prop de nosaltres que delsgorilles. És a dir: ells són mésparents nostres que dels gorilles.

Tenen futur els grans antropoi-des en estat natural?No. Si no varien les regles del joc dela conservació, si no es du a termeuna política de conservació enèrgi-ca i amb diners per poder pagarguardes i poder compensar els indí-genes que viuen a aquestes zones pertraslladar-los, els gorilles estan con-demnats. Jo crec que no els quedenmés de cinquanta anys de vida en elmedi natural.

Josep-Lluís Melero

o11~.."OON

rector del CentreRegional del Delta per a

la Invesugació de Primatsde la Universitat de Tulanea Luisiana (EUA). llegia

una carta que acabava d' a-rribar al seu despatx. La carta

provema de la província espanyolade Río Muni. situada al cor del golfde Guinea. a més de 12.000 km dedistància. L'havia tramès JordiSabater Pi, conservador del Centred'Expenmentació Zoològica d'Ikun-de, prop de Bata, capital de Río

MUnI. Sabater havia col laborat ambRiopelle en els seus estudis de campsobre gorilles de plana a Río Munii en aquella carta li feia saber una deles notícies més sorprenents de laseva carrera de primatòleg. Li co-municava que havia arribat al centreun gorilla totalment blanc. amb elsulls blaus i la pell rosada, d'uns dosanys d' edat. "Estic treballant peraclimatar-lo" afegia.La carta de Sabater parlava d'ungorilla albí viu! No era un fet impossible però sí summament extra

La carta parlava d'ungoril-l« albí viu!

ordinari. L'albimsrne és molt pocfreqüent en els mamífers salvatgesi els primats no en són una excepció.De fel. com a estudiós dels gorilles,no recordava que mai s' haguésdescrit un altre exemplar completa-ment blanc. Si l'albí hagués estat unaltre tipus de primat, fóra un fet forçanotable, però un exemplar blanc amb

ELPRJMERGORIL·LA BLANC DEL MÓN

Un dia de mitjans d'octubre de 1966,el professor Arthur 1. Riopelle, di-

A ,)IUI·...·y.~d toddler ¡trf'ot oI'"

wilh ° Oeeee white a~ snow Ullique inAU G()rilla(loIJ}

'1: lo,,'" al ~, .. ""o"" .. "","_h"'u,..I"..;: :all <1,',01.- 1U:a 11 .. , ,.na ""•.rlm ..nl, \'HI',lrw\ .. r !C -th .. 1 I,"'II<I~ 1,01\" all Ihal (un

11.. ,".-.- ~UI'I.._.I 'u. IItll nl.,IM"It.... Ju~t ,"'111fT h\ .v<!.·I>r'I>I .... ,,1jlu,1 ..... ,IiArn ...nt , d ... ,>rin' I...IR ..... 'Iol' r.1f" lor.n¡; liti" fi,...1 .1·bm .. ~.. (lII""u·r ..11< ... 111 '"'('.

nll..~tal.. '.(affa.,.. ul"'r,.. ....• (.....AV Il1al III" muthr .. l,ad ,f.o_k,..·IUIW' I .. ma .... ml .. li l)¡IInalla

«ruu' In ~1""nI..h .. 'Iuatunal (;111-

nra. T1~ r"'fIW'r ..1",.1 I... , ..klltl.,I...n .1.,.('''''''"' I..., J.,rar~'pUrT-. luir ...on .Iut. hlnl!: untu lH'r(ur. :"1<.1., tu d~ Ib" I....a J."'''.,,~ hlllor .Inlr lu.M lI' VUlnF!adJ lrtl In human l'ur ..uuwl."~,,tn li ",,",..Imrtlt "f li ... ao .. ,· .. v..I·"na.run. U,. Ruman 1.lM'.... (:'r.I.J. "L.1e- " •• hnlt r• ., ", .. allW"f'.armIl"Poul;.l. {.,.. 1_I,ul.l .. ,1.-1..,1.

Th r do,...I."',, ",fil", .I",,~r..I~1"Tbe (; •."Ib mant .. ,. I....·..u I...IIlIII rra"",' ili .... ., .. uf 1,0110) a, ,.,1',,,jII!'\no,.fI.l.. .. d ... m .. lh r ,ly.iI, ..I.. nrt"<1 ... "n.lo, ~"rllt.,.:' dll:..aH. "'nu...' 11.. , .. 'OH' ,., tiM'}

.. ,,"-lI"fI antl.I ... :- ~hll" la""", ~ .....

ltal.."" han.I'IR,h.an.1 fu,' lli •• 11•.hUI" hun 11 '.. I I.. m.l.. .. 111m f....1",""Un' an.' trll<l..,l, (..... 1.. hUA Iu..!.Iu,,"'" fuo.l~ (rull. ,.lJtU"t an.l..n p, ...rtal _onll. "'lalllpa~1Jo''&'"'" ' h'" ~ . ..IM' • arr_........ Ilal.. t .. hi " 1'Ut_ .n,1h .. l.... IlIIn In, .. I " ...... 1.... 1.n...rr 1M' , ti ni!!,'" tI",,"~h"lIh I". ,um ,ap,r.1 òlrtHm.llu!>1.'''''''110- t .. ,. li ..tufJ'... 1 fl ..M'I .... ~

o..11~.."ooN Life, maig 1967

laspecie i el capteniment d'ungorilla -una de les espècies més pro-peres a nosaltres- havia de ser unarumal formidable. Impressionat peraquestes novetats. Riopelle deseguida notificà l' interessantíssimdescobnrnent a la National Geo-graphic Sacien'. entitat que patro-cinava els estudis de Riopelle sobreels gorilles de plana.Un mes desprès. Riopelle i Paul A.Zahl. membre del cos de redacció dela revista National Geographic es-pecialista en ciències naturals,vemen cap a Barcelona -ciutat on Jaresidia el petit goril-la després de laseva ràpida aclimatació- amb la in-tenció de conèixer l'animal, elsdetalls del seu descobriment i de do-cumentar-ho fotogràficament. Aquívan assabentar-se de que el gorillablanc es deia Nfumu, però els agradà

més "Floque: de Neu" -o millor dit.Capita de Nieve-, un sobrenom queutilitzava Antoni Jonch. el directordel Zoo. Riopelle va poder veurel i

va trobar que el jove antropoide eraalegre i "no mostrava símptomes desoledat".Des de Barcelona, Riopelle i Zahlcontinuaren cap a Bata per coneixerel lloc i les circumstàncies del des-cobnrnent. Allà trobaren JordiSabater, que els donà totes les ex-plicacions que desitjaven I els pro-porcionà algunes fotografies deNfumu preses durant el període d'a-climatació.Havent vist l'extraordinari exemplari amb la documentació que havienaplegat, Riopelle i Zahl tornaren alsEstats Units a preparar un article perla revista National Geographic.El dia 23 de febrer de 1967, i com a

National Geographic, març 1967

T'U jOLRt-Al or TIH. NATI0NAL CEOGRAPHIC SOCIETY WASHIN{,TON O e

presentació del número de març dela revista en el qual sortia publicatl article de Riopelle i Zahl. laNotional Geographic Societ» feiapública la notícia. El desembre an-terior el Zoo de Barcelona havia pre-sentat el gorilla a la premsa localsense fer menció de cap nom -nI

Nfumu, ni Floquet de Neu- però lanotícia no havia transcendit gaire.

Un mes desprès Riopelle iZahl venien cap a

Barcelona

En canvi, en donar-se a conèixer alsEstats Units va tenir repercussió in-ternacional.L'article del National Geographices titulava "Snowjlake", the world's

[irst white gorilla (Floquet de leu:el primer gonlla blanc del món) i apartir d' aquell moment Ja no hi vahaver dubtes sobre el nom d' aquellsingular primat: es dina oficialmentCopi/o de Nieve . Posteriorment.amb la recuperació de les llibertatsi de l'ús públic del català s'hi afegi-ria la versió catalana: Floquet deNeu.Les reaccions no van trigar aproduir-se: incomptables mitjans decomunicació (agències de premsa,diaris, revistes, emissores de ràdio ide televisió) van escampar la notíciaarreu del món. Un animal tan pecu-liar cridava molt l'atenció, i méstractant-se d'un gorilla, un delsanimals sòlidament incorporats enforma d'estereotips a la cultura demasses. Un allau de cartes, provi-nents en bona part dels EUA, però

....11~..U

OONZoo (Revista del Parc Zoològic de Barcelona), desembre 1966

Baby Is R¡tÍsecl in lIarcelona Zoo

Albino Gorilla Discovered in AfricaBy Phll Casey

Wuhln¡:ton P~t Star! wrner

The discovery m Arrrca orthe cnly white gorrlla cverfound was announced by thcNatronal Geograptnc Societyyesterday.

Found last October In RlOMUnI, Spamsh Equatorial GUI-nea, the baby gortlla IS bemgraised in the Barcelona zoo,where he IS expccted to re-

.mam.

\

Natícnal Geogruphrc says heIS a typtcal gurrlla, except forbemg an albmo He IS white,wrth pink skm and blue eyes.He is judged to be about 21h

!years oid. He wetghed 191/4pounds when captured, about¡!O pounds lesa than an aver-age human or the same age

And he now has two names.'I'he oïnciat name IS Níumu(white), but the name that wrl lsuck IS Lntle Snowflake

ea~;o;n:~~ ~l~n~ l~~~~:t~~~. The world's only }..,no\\n '" hite gori lla protests during hJS fust bath.¡say, He sets hke a litlle boy i ¡

¡and lcoks hke a WIse old man white gorüla comes 310ng,¡the chances are great Ihat hIS usts sec no chance he coulca~~ed O~noh~:la~~ior:U~as b~ whrch screnusts bctlcvc is un- ïather was black Unlessjpass lus t-are lack of pigmecareer. He IS destlned to be hkely Snowflake happened ..~ n to an oífspr mg. _the most celebrated gorrlla 10 HlS mcther was a black low matod .... ¡.. nonet Geogr aphic'lli••• ,< unlesa ancther land ger illa, ': sctentret- ion. ,o51\. cosu.i.s, M', cet

~ht \»\\i~~, ",,~Jf1'6"'J'~,' rf\Il\ÚAR~----

~~_~~~~----

:J: v J

(

i >

.t._~__. _Molts escolars féren arribar els seus dibuixos

també de Gran Bretanya, França,Itàlia i altres països inundà les ofi-cines del Parc. EI Zoo va editar unatargeta amb una foto en color per unabanda i un text explicant la vida ilescaracterístiques de Floquet perl'altra, per poder respondre les nom-broses cartes que en sol licitavenimatges i informació. La major partfelicitaven el Zoo per la destacada

adquisició i s'interessaven per lasalut de Floquet o per la vida queportava o es limitaven a saludar-lo.Altres anaven més enllà, i es mos-traven disposats a comprar-lo. Lesofertes de compra eren d'allò mésvariat: les feien zoos, és clar, peròtambé circs, agents de Hollywood ifins i tot diversos ciutadans parti-culars que pretenien adquirir el

gorilla com a company de jocs delsseus fills! Un importador anglèsoferia a canvi deu mil lliures o elmateix valor en colibrís.Per descomptat, el gori l-la no estavaen venda, però una de les propostesva estar a punt de concretar-se. Estractava de que Floquet fos exhibittemporalment a l'ExposicióUniversal de Montreal.

Ull mes desprès RiopelleiZahl venien cap a

Barcelona

"Floquet de Neu:el primer goril-lablanc del món"

11~..U

OON

EI organitzadors de l' Expo 67 vanposar-se en contacte amb l'ambai-xada espanyola a Canadà, que vatransmetre la sol licitud al Zoo. ElZoo de Barcelona va contestar que]' operació era possible si es com-plien uns estnctes requeriments detransport i d'allotjament que es de-tallaven acuradament. Així mateixhom demanava una compensacióeconòmica d'un milió de dòlars.L'organització de l'Expo va accep-tar aquestes condicions, però final-ment les nombroses dificultats lo-gístiques i la manca de temps mate-rial van impedir que Floquet viatgésa Montreal.Poc temps desprès de tot això, elprofessor Riopelle va tornar ambprojectes d'estudis per realitzar ambFloquet i, el que és més important,amb finançament per portar-los aterme. Fruit d'aquests treballs vanser alguns estudis sobre el desenvo-lupament físic i intel-Iectual delgoni-la albí. A l'octubre de 1970apareixia un segon article alNational Geographic on es resumienels estudis fets i es presentava laimatge d'un Floquet una mica méscrescut.Des d'aquella època, l'expectacióinicial ha donat pas a una fama benassentada i, sobretot, a una profun-da identificació -fonamentada en elsmilions de persones, ciutadanes i fo-rasteres, que han vingut a contem-plar-lo al llarg de tots aquests anys-de Floquet de Neu amb la ciutat deBarcelona.

M..

Josep-Lluís Melero

NVA CASAPER ALSNOSTRES GORIL·LES

,..Un dels orgulls del Zoo de Barcelonaés la seva collecció de primats i mésconcretament el grup de gorilles decosta que manté des de fa moltsanys. Tant l'arxi conegut Floquet deNeu, com les seves companyesBimvili, Yuma i Ndenge, els seusfills Urko, Kena, Machinda,Bindung, Virunga i Ntao, i els quehan vingut de fora com en Willi, hanconviscut en installacions que s'hananat remodelant al llarg del tempsper fer-les més modernes i eficacesa mesura que s'anaven coneixentmés dades de les necessitats vitalsd'aquests fabulosos primats.Quan el 1991 vam celebrar el 25èaniversari de l'arribada de Floqueta Barcelona, vam construir per a elluna installació que ja aportava les

I~.."OOM

millores que eren necessàries. Aixídones, es va habilitar una zona ex-terior i una zona interna visible peral públic, i es va substituir l'antigaseparació amb fossats d'aigua pervidres. L'augment d'espai va serconsiderable i la visió per part delpúblic va millorar ostensiblement.En l'aniversari que celebrem aquestany, els 30 anys que fa que Floquetés entre nosaltres, hem cregut ne-cessari revisar l'habitacle dels seusfills i hem decidit construir una novainstallació per a Urko i les sevescompanyes.

La nova insfa¡.[aciópresenta uns canvis molt

importants respectede l'anterior

La nova installació presenta unscanvis molt importants respecte del'anterior. En primer lloc, es substi-tueix el fossat d'aigua que feia de

barrera, per una tanca construidaamb una palissada de troncs, on s'hiintercalen sis immensos finestralsde 4 per 4 m. D'aquesta manera estriplica l'espai per als animals (passadelOO m2 a 300 m2 aproximada-ment) i es millora la visibilitat queté el públic. En segon lloc, adquireixmolta importància la decoració del'interior, que es fa amb artefactesnaturals (arbres, pedres, troncs, cas-cades) o amb sistemes artificials(fibra de vidre per tapar la paret,cordes perquè els animals juguin, icoves perquè es puguin separar vi-sualment). Aquest muntatge interior,no tan sols fa més bonica i natural lainstal-lació, sinó que serveix sobre-tot per activar el comportament delsgorilles i els permet desenvoluparles seves innates ganes de jugar,enfilar-se, tafanejar i divertir-se. Entercer lloc, es dóna molta importàn-cia a la vegetació. Generalment lesnostres installacions, i sobretot lesdels animals herbívors o que podenmalmetre i menjar-se qualsevol cosa

que broti de terra, estan fetes majo-ritàriament amb terra de ciment, cosaque en simplifica la neteja i evita elproblema de tenir cura de les plantes.Però les noves tendències ques'estan introduïnt en els zoològicssón fer decoracions interiors queimitin el màxim possible l' hàbitat

natural de l'animal i incorporin, pertant, alguns elements vegetals. Aixídoncs, tot i que s' haurà de veure elresultat final, ens hem atrevit aomplir de verd la installació i aplantar-hi un bon grapat d'arbusts,alguns dels quals estan protegits perpastors elèctrics, i d'altres són de

consistència dura i espinosa per pro-curar que els animals no se' lsmengin. És evident que no ens éspossible de reproduir un tros deselva, tal com ens agradaria, ja queles plantes tropicals no aguanten elnostre clima, i en el cas que po-guéssim, els animals tancats en unespai definit acabarien destruint-la,però l'avenç en aquest camp no hafet res més que començar i és possi-ble que en un futur aconseguim ferimitacions molt precises amb plantesespecialment triades per fer aquestefecte.Els problemes que han anat sorgintdurant la construcció han estat demoltes menes, però els que hanocupat gran part de les converses hanestat els sistemes de seguretat i lessolucions per evitar que els animalsno trenquin allò que haviem dissen-yat amb tanta cura. Un gorilla adultpot pesar fins a 250 kg, i tot i que són

tranquils i assossegats, tenen unaforça terrible i una gran capacitatd'obrir cargols i fer forats en llocsque semblen indestructibles, a méstenen tot el temps del món per en-ginyar sistemes per maltractar lainstallació.L'aventura de tota la construcció haestat excepcional i tota la gent quehi ha estat implicada -biòlegs, ar-quitectes, constructors i industrials-n'han après coses noves, ja que pocscops s'ha hagut de dissenyar ni feruna construcció per a uns hostes tanexigents. El resultat final, però, haestat una bona installació, bonicaper fora i per dintre, i el que és mésimportant de tot, on els nostresanimals podran gaudir de molt mésespai 1 per tant, el públic podrà ob-servar un comportament més naturald'aquests primats.

11~..UOON

1ft..

Eulàlia Bohigas

o..11~.."OON

A Guinea Equatorial encara resten importants extensions de selva primària Foto. Parale/o 30

O~UW>-O~Q.

CONSERVAR LA NA-TURA AL COR D'ÀFRICA: ELPROJECTE NGI

Els boscos tropicals de GuineaEquatorial formen part d'un delsquatre refugis biòtics que el planetaconservà durant les oscillacionsclimàtiques del Pleistocè final.Aquests espais naturals d'Àfrica

«....-~OC>

central han esdevingut amb el pasdels anys, un dels paradisos naturalsmés importants de la Terra i, finsl'arrribada de l'home blanc, eren unveritable paradigma del que repre-sentava l'entesa entre l'ésser humà,aprofitador que no explotador, i lanatura que l'envolta i de la qualVIVia.

Les selves plujoses d'aquest petitpaís tropical, antiga colònia espan-yola i d'una superfície (28.050 km2)similar a la de Catalunya, són encaraavui dia territoris d'una espectacu-lar bellesa i una molt destacadariquesa botànica i faunística. Centvuitanta-sis espècies conegudes demamífers, entre les quals destaquenimportants poblacions de gransprimats, ximpanzès, goril-les, lleo-pards i elefants de selva. Són unesterres marrons i verds on encaraviuen estranys ocells endèmics, ele-fants de bosc tropical, felins i vivè-rrids a més de desenes d'espècies derèptils i amfibis incloent-hi lesúniques poblacions conegudes degranota Goliat, l'amfibi més gran

del planeta. Guinea Equatorial és,en definitiva, un petit paradís naturalencara per descobrir en ple cor d' À-frica i amb el qual tenim, per histò-ria i per cultura, una gran relació.Els diversos grups ètnics que poblenl'actual Guinea Equatorial (fang,bubi i ndowe entre d'altres) es tro-baven amb gran pau amb el seuentorn, caçant i aprofitant els boscosd'una manera adient fins l'arribadadels espanyols i els portuguesos.En aquell moment, l'arribada del'home blanc, es trencà l'equilibri persempre més i s'encetà un peria ded'explotació humana tan poc racio-nal com salvatge. Primer, durant unparell de segles, es van robar elshomes, les dones i els nens amb el ge-nocidi més brutal de la història de lahumanitat: l'esclavisme.Posteriorment, es van deixar d'ex-plotar els homes per passar a robar,de la mateixa manera salvatge ibrutal, tots els fruits que la naturaanava produint en forma de fusta,plantes i animals salvatges. Hanestat molts segles de destrucció

Parc Nacional Monle Alien FOia: Paralelo 30

Les selves plujosesd'aquest país SÓ1l encaraavui territoris d'ulla es-

pectacular bellesa

continuada i sense control. untreball fet a consciència que ha estata punt de fer desaparèixer aquest me-ravellós paradís natural i també lavida de la seva gent.Foren altres temps i no es tracta arade reescriure la història, cosa d'altrabanda totalment impossible, però eltemps i la humanitat han canviatmolt. Ara, més que mai, s'exigeixun canvi d'enfocament, una novamirada envers aquelles terres. Ladestrucció que ha patit la natura i lagent de Guinea Equatorial porta,malgrat que ens pesi, segell ambnom i cognoms catalans i espanyols.És horaja d'aquirir un compromís

Bosc galeria a les vores d'un rierol Foto: Paralelo 30

li~.."OON

I..definitiu, de caràcter ètic i moral,sobre la nostra responsabilitat cap aaquell recó de món que tant ens hadonat -també al Zoo de Barcelona-i al qual tan poca cosa hem estatcapaços de retornar. Seria estúpid, noés aquesta la meva intenció, plante-jar un empenediment catàrquic per la"feina" feta pels nostres besavis, aviso pares a Guinea Equatorial, però síque constitueix un repte indefugibleagafar la responsabilitat directa de larestauració, natural i socioeconòmi-ca, d'una petita part de tot el mal fet.Amb aquesta filosofia funciona desde fa uns anys la ONG catalana"Paralelo 30" i el seu projecte de con-servació dels ecosistemes forestalsde Guinea Equatorial. Sense victi-

El gortl-la, encara present a Guinea Equatorial, és el símbol del projecte. Femella amb ena Foto: Paralelo 30

11~..U

OON

mismes, amb humilitat, sense plan-tejaments mesiànics o salvadors queno condueixen enlloc en el món de laconservació de la natura als païsospobres, simplement amb un treballintens, fet amb fe, i en directa col la-boració amb la població local deGuinea Equatorial, les seves institu-cions administratives i l'ajuda d'al-tres institucions catalanes com el Zoode Barcelona i el museu de Zoologia.El plantejament és molt clar: hi hamolta cosa per fer i s'ha de fer jamateix ...

Què és el Projecte Ngi?Ngi és una paraula que en llenguafang, la majoritària a GuineaEquatorial, significa gorilla. La

Imatge simbòlica d'aquest granprimat ens ha servit com a leit-motivper tirar endavant un projecte deconservació de les zones naturals deGuinea Equatorial i de desenvolu-pament econòmic i formatiu de lespoblacions rurals que viuen asso-ciades a l'existència d'aquestsboscos tropicals. Aquest no és unprojecte d'ajut al tercer món,tampoc no és un projecte de coope-ració a l'ús dels que estan tant demoda últimament, no és bona vo-luntat mal entesa, sina que mira detrobar les compensacions socioe-conòmiques i formatives que facinque la població equatoguineana surtidirectament beneficiada de la con-servació de la seva natura.

Cóm treballa aquest projecte?Mirant de dotar la població d'aquestpaís d'alternatives vàlides que li per-metin veure la necessitat urgent deconservar la seva natura. La filoso-fia és molt clara: un arbre o unanimal vius han de valer més que unarbre tallat o un animal mort.El repte és complex, els problemessón molt greus (deforestació, caçatradicional, destrucció agrícola pertales i cremes del bosc) i la seva re-solució es planteja difícl i sempre allarg termini, però aquestes dificul-tats inherents al camí no poden serun obstacle que no ens permeti plan-tejar les solucions necessàries.L'alternativa econòmica més útil ila que més beneficiosa sembla estar

L'explotacIó incontrolada de [ustes nobles és un dels pnncipals factors dedestrucció de /a selva Foto: Paralelo 30

resultant per a le poblacions localsés l ecoturisme. Així. el projecte esplanteja la construcció d'un campa-ment de turisme de natura a la zonade Punta Mbonda. a la costa deGuinea Equatorial. on es permeti l a-rribada de visitants que puguingenerar beneficis econòmics direc-tes per a les poblacions rurals im-plicades en els treballs de conser-vació, La formació de la població ésbàsica, també. per invertir la tendèn-cia actual de destrucció i així. un delseixos bàsics d' aquest treball és lacreació a la capital del país, Malabo,d' un centre de formació tècnica pera la conservació de la natura I també,la recerca. investigació aplicada a lagestió rigorosa i per a l'educació am-biental dels nens del país.D'altra banda el projecte es plante-ja la complementació de l'activitatecoturística amb la creació de petitsfocus de microdesenvolupamentrural per millorar la qualitat de vidade les poblacions rurals. Aquesta ésuna bona manera de guanyar-los, ala població rural, per a la conserva-ció de la natura. Així, es planteja lacreació de centres de cria d'espèciesanimals silvestres per a l'alimenta-

Exemplar de goril.la mascle Foto: Para/e/o 30

CiÓde la gent i el comerç entre lesdiverses poblacions. També es plan-teja el desenvolupament de viversd'espècies botàniques d' interès co-mercial com fustes de construcció.fruites Iplantes medicmals que s' handemostrat útils com a elna per mi-llorar la qualitat de vida de la gent.En aquest mateix sentit s' ha plante-jat la fema de formació de personaldel projecte, que representa llocs detreball directes dins del projecte. aixícom els programes d'educació am-biental adreçats a la població equa-togumeana a realitzar a l edificicentral del projecte a la capital delpaís, Malabo. que ha estat cedit pelgovern guineà com a símbol d'unacorrecta línia de collaboració de-senvolupada en els últims anys,Aquest és el breu resum de les acti-vitats d'un projecte pioner en el seucamp a Guinea Equatorial que esplanteja la conservació de la naturai el desenvolupament des d'un puntde vista realista i humil, cosa que noens treu l'esperança d'arribar bend'hora a algunes fites importants queho seran més encara per ser fetes aun país totalment oblidat per la co-munitat internacional, aïllat des d'unpunt de vista tècnic i fora de tots elscircuits del desenvolupament inter-nacional. És per començar a fer totaaquesta feina I per poder treballarcolze a colze amb una part dels400.000 habitants de GuineaEquatorial que els demanem el seusuport I tot el seu ajut. o..Pere Ortín

fil~..U

OON

el projecte Ngi pro

li difussió i suportaspectes faunístics'

Bernat pescaIre (o)Esplugabous (o)Martinet blanc (o)Marunci de nit (o)Capó reial (o)IbIS sagratBec-planer (o)Ànec VIduÀnec mandaríÀnec de la carolinaÀnec cuallarg europeuÀnec de les BahamesÀnec cullerot comúÀnec xiulador europeuXarxet de Laysan (o)Ànec collverd comúÀnec xiulador de XileMorell cap roig (o)Morell de plomall (o)Morell xocolater (o)Ànec mutXarxet marbrenc (o)Ànec peposacaFaisà de les illes Palawan (o)Polla blava (o)Colom de Nicobar (o)Colom foisàPapagaI de front blau (o)Papagaz de front blanc (o)Papagai d'esquena vermeLla (o)Papagai de cap blanc (o)PapagaI de front groc (o)Papagai de cara groga (o)Cotorra guaruba (o)Lloret cacic (o)Lloro eefèctic (o)Xot (o)Estornell

f~'4 ~ (BUTLLETAD'ADOrCIÓ)

TITOL D'ADOPTANTADOPCIO LLR l"LU ANY

Per només 5.000 pts pots contribuir a que el nostre Zoosigui un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre.Adoptant un animal col.labores a cobrir lesdespesesque origina i per tant ajudes ... 11 1~

a millorar elfuncionament J ~ .. N'!"-"del Parc Zoològic ~ tN'tt lA

ZOO INFANTIL

Pollastre raça PratGall dindiTòrtoresColom cua de paóPeriquitoÀnec domèsticOquesGallines del PenedèsGalls de lluitaColom cap I cuaGuatllaFalSàPerdiuCabra del GabánContll papallonaContll CauformaConill de muntanyaConill holandèsComLl nan OttotCorullet d'Indies

ADOPTA QUALSEVOL DELS NOSTRES ANIMALS IPOSAREM A LA INSTAL,LACIÓ CORRESPONENT

UNA PLACA AMB EL TEU NOM.

RÈPTILS

Tortuga de FloridaTortuga d'aIgua europea (o)Tortuga al.ligàtorTortuga de caixa malaiaTortuga carbonària (o)Tortuga mediterrània (o)Bívia daurada africanaDragó lleopardFalsa coralSerp del blat de moro (o)Colobra nas de porc deMadagascarDragó de cua plana deMadagascarDragó d'ulls daurats

MAMíFERS

Guineu voladora de lindla (o)TItí argentat de cua negra (o)Tui de cara blanca (o)TItí de pinzells blancs (o)TItí de pinzells negres (o)Tití pIgmeu (o)

Tití lleó de cap daurat (o)Tití emperador (o)Tití de mans rosses (o)Tití cap de cotó (o)MaraCOIpÚ

TOTES LES ESPÈCIES MARCADES AMB UN ASTERISC(o) ESTÁN PROTEGIDES PER LA LEGISLACiÓ

AUTONÒMICA, ESTATAL O INTERNACIONAL.

f~'4 ~ (BUTLLETADADOPCIÓI

~~~~~:c~,~~

~~<~~........ ...,.-.:.,_ ...~

TITOL D'ADOPTANTADOPCIO LLR l"LU ANY

DATA I /199_

NOMADOPTANT _

ADREÇA~ __

C P POBLACIO, _

Per adopcions d'altres animalspodeu posar-vos en contacte amb

el Departament de Promoció,

Te" 221 25 06

DATA /199_

NOMADOPTANT _

ADREÇA, _

C P POBLACIÓ' _

ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _ÀNIMÀL ÀDOPTÀT _

Forma de pagament .Efecbu (Rece¡:X:IO del Parc Zoologrc)Fonna de pagament Efèctiu (Recepoó del P<lIC Zcologrc)

JOSÉORTIZ GUERRERO GERMANS NAVARROSERÓ LLUísDEGIBERTATlENZA1 suricata 1 tití cap de cotó 1 falsa coral

JOFREPOU SÁNCHEZ IAMIQUEL ADRIÁ I JÚLIA MIRAllES1 piranya 1 tití emperador 1 bernat pescaire

ELENALÓPEZJIMÉNEZ MARC BOlET SIMÓ ALBERTSAlICHS CALVO1 ase del Ripollès 1 dragó de cua plana 1 tití lleó de cap daurat

LLUísSOLÉ RAMON ESCOLÁTORÁ FRANCESCESPINALTRIAS1 xot 1 falsa coral 1 capó reial

MIQUEL PERAOBIS NAUSICA DEGIBERTBONET FAMíLIAMOLINA MUNTANYOLA1 ibis sagrat 1 tití cap de cotó 1 cocodril de Cuba

PUBLISERVEI 9, aIAN·M'MI."-

PUBlISERVEI CAMY2 LINXS DEL CANADÀ INSTAL· LAClÓ

LLEONS MARINS

(~DlANTJ'...,..,

COMEDIANTS -2 PINGÜiNSSERDfSA

3 CAPIBARES-CONTRATAS Y OBRAS [!§]INSTAL·LAClÓ

DROMEDARIS CALlER ..LABORATORIOS CAlIER SA

~2 PORCS IBÈRICS-"f~ ~ IMSAS ..ZURICH

MSAS CARGO SEGUROS~INTERNATIONAL SA ZURICH ASSEGURANCES

1 GUEPARD 1 DOFí .."lWitIfiijJ !IIt'illan f) O

CÓNDORPElIKAN OINSTAHAClÓ

2 CÒNDORS PELICÀ CRESP N

GALLINA BLANCA2 GIRAFES

BayerEBBAYER-AGFA

BAYER2 PANDES VERMELLS

ti: CHAlSASCORAL SAS

1 TORTUGA GEGANT

INDUSTRIAS TITAN1 TIGRE

BASI HNOS.5 COCODRILS

~

~

11~..uooN

EL MONTSENY,LA MUNTANYA PROPERA ...

D'altres muntanyes diuenmés imponents que tu,com isolades viuen,

no les coneix ningú ...

... Deia el poeta del Montseny,Guerau de Liost, pseudònim deJaume Bofill i Mates, que va cantarla "Muntanya de les Ametistes".Olotí de naixement, polític barcelo-ní i montsenyenc de sentiment,Bofill i Mates va promoure la pro-tecció del massís, proposant des delseu escó de diputat de laMancomunitat de Catalunya lacreació al Montseny del primer parcnacional de Catalunya. Era una pro-posta que, com la pròpia obra li-terària d'aquest polític poeta, beviade les fonts del noucentisme, és a dir

es posava al servei d'una concepcióordenada i equilibrada del país, onla situació del Montseny, a prop dela ciutat, hi jugava un paper decabdal importància. D'altres mun-tanyes, sens dubte més imponents,més impressionants, però llunyanes,iso/ades en relació al nucli verte-brador del país, Barcelona, no me-reixien l'atenció especial dels polí-tics de l'època.

Ara la millora de les comunicacionsha posat a l'abast dels barcelonins idel conjunt de ciutadans deCatalunya en un temps raonablequalsevol racó del país. El cercle deles sortides de cap de setmana o delsllocs tradicionals d'estiueig s'ha ei-xamplat fins al Pirineu. No existei-xen ja muntanyes isolades i sorto-sament la preocupació per un terri-tori ordenat ha arribat a tot arreu.

S'han creat més parcs naturals, s'o-fereixen més paisatges al consumdels visitants i aquest patrimoninatural i cultural ha esdevingut unrecurs notable per al desenvolupa-ment econòmic i el manteniment dela població de comarques que sem-blaven abocades a un període decrisi.Tanmateix el Montseny segueixessent una muntanya propera, en-tranyable, un tros de territori on l' ac-tuació de l'home ha fet realitataquest concepte d'equilibri i ha sabutmodelar un paisatge harmònic, onals valors naturals d'una extraor-dinària diversitat cal afegir aquestapresència constant de l'accióhumana. L'acció més directa, la deles generacions que hi han viscut desde sempre, els veritables arquitec-tes del Montseny actual, però tambél'acció menys tangible, la dels ciu-tadans, polítics, naturalistes, excur-sionistes, artistes ... que han defen-sat, des de diverses posicions la ideade la protecció de la muntanya, o bé

f'l

"I~..U

OON

el camí del Montseny.És un camí que. d' altra banda. es potfer amb la tranquilitat que ens dónael saber que és una muntanya. unconjunt de paisatges. que tenim aprop. i això ens allunya d' aquellneguit que fa que. en visrtar algunsindrets. ens els vulguem "empassar"en quatre dies. doncs "qui sap quanhi tornarem". No. el Montseny elpodem tastar a glops. hi podemtornar una Ialtre vegada i descobnrnoves contrades o redescobm as-pectes de les que creiem que ja co-neixíem.EI parc natural del Montseny és comun llibre de geografia que ens permettransitar en poc temps des d'unalzinar mediterrani o una sureda, alsboscos de faig que, amb els seus

canvis cromàtics ens evoquen. so-bretot a la tardor. els paisatgeshumits cenrreuropeus. A les aveto-ses de les obagues ens podem tras-lladar a l'ambient alpí dels gransboscos de coníferes de muntanya i ales altes carenes. entre el Turó del' Home i Les Agudes o al Matagalls,expenrnentarern les sensacions queInevitablement acompanyen l'altamuntanya. Perquè la lliçó sigui com

Jordi Soler InsaDirector del pare natural del

Montseny.Servei de Parcs NaturalsDiputació de Barcelona.

la dels VISitants que cada cap desetmana fan seu aquest espai irre-nunciable de terra i cel.Es clar, un espai on conflueixen tantsinteressos i on existeixen paisatgesque cal preservar amb una especial

cura. no està exempt de problemes,de tensions i conflictes. EI resultatés, però, engrescador. Per aquestmotiu, des d'aquestes línies gosemconvidar-vos a fer o, ben segur, arefer un camí que ja deveu conèixer,

fOIOS: serrel de Pa/CS Natnrals -Diputacu) de Barcelona

iDiputació de Barcelona

Servei de Parcs naturals

PARC NATURAL DEL MONTSENYEQUIPAMENTS I SERVEIS

Oficina d'informació de ViladrauInformació del parc, venda de publicacions i itine-

raris pedagógics.Tel. (93) 884 80 35

Oficina del Pare Natural, a FontmartinaInformació general del parc natural i venda de

• publicacionsTel. (93) 84751 02

Horari' feiners, de 100 16 30 h; festius,de la 014 h

Casal de cultura del poble de MontsenyExposició permanent sobre

el massís i l'ocupació humanaObert dissabtes i festius

Escoles de naturaActivitats per a grups escolars

i altres entitats i estadesde caps de setmana

Centre d'informació del Figaró. L'EstacióInformació del parc, venda de publicacions i itine-

raris pedagògics.Tel (93) 842 93 61

Centre d'Informació de Can Casades,a la Vall de Santa Fe

Informació general del parc natural i venda depublicacions

Audiovisual multivisió"Les quatre estacions al Montseny"

Tel (93) 84751 13

~

"I~..\I

OON

. Oficina d'informació de SevaTel. (93) 884 Ol 11

Escola de Natura de Can Lleonart,vall de Santa Fe, Fogars de Montclús.Exposició permanent sobre la fageda

Tel. (93) 84750 51Escola de natura de la Traüna,

Fogars de Montclús.Tel. (93) 847 30 59

Escola de Camp EIPolell,Sant Pere de Vilamajor.

Tel. (93) 7445002Escola de Natura de Vallcàrquera,

Figaró-Montmany.Tel. (93) 842 93 61

Centres de documentació del Parc NaturalFons bibliogràfic i documental del Montseny

Secció ciències naturalsMuseu de Granollers-Secció

Ciències Naturals,La Tela; Granollers.Tel. (93) 870 96 51Secció humanitats

Museu Etnològic del Montseny, La Gabella;Arbúcies.

Tel. (972) 86 09 08Audiovisual multivisió

"Llegendes del Montseny".

Centre d'Informació de la Costo, a la Costa deMontseny

Informació general del parc natural I

venda de publicacionsAudiovisual multivisió "Els homes i el Montseny"Horari' feiners, d' 11 a 17 h; festius, d' 11 a 15 h.

Centre d'Informació del Brull, al BrullInformació general del parc natural, venda de pu-

blicacions i de productes alimentarisObert dissabtes i festius,

Càmping de FontmartinaTel. (93) 8475163

Teresa Sandoval, regidora de l'A}1ll1tament de Barcelona, entrega una reproducció del Gegant de la CIUtata Esteve Tomàs, gerent del Zoo.foto: Anil! Zoo

Els Comediants van canviar el pai-satge del Zoo amb les seves activi-tats, que van donar protagonismeals animals de tot el món: cercavi-les, representacions, el Passeig delsSentits i la Ginkazoo que van or-ganitzar arreu del Parc. Els 16.000nens i nenes que aquests dies vanvisitar el recinte van poder realit-zar di verses proves per aprendreaspectes que desconeixien del mónanimal i la natura.Al llarg dels tres dies, institucions,entitats ciutadanes i particulars vanfer arribar els seus obsequis aFloquet de Neu, entre d'altres,l'Ajuntament va fer entrega del

gegant de la ciutat,també va rebresamarretes del

Barça i de l'Es-panyol, així comel diploma de laCambra de Comerç

MÉSDE40.000PER.SONES VISITEN EL ZOO EN L'A·NIVERSARI DE FLOQUET DENEUDe l'1 al3 de novembre, els tres diesque va durar la Festa del TrentèAniversari de l'arribada d'enFloquet de Neu a Barcelona, el Zoova rebre la visita de més de quaran-ta mil persones que volien fer-liarribar la seva felicitació personal.

1ft

"li~.."OON

en agraïment a la promoció que hasignificat la seva arribada a laciutat, un dibuix de Mariscal, unasamarreta de l'Associació Rieba-pua de Guinea Equatorial aBarcelona, el mocador dels Cast-ellers de Barcelona, cistelles defruites ipastissos, un abonamentd'Ibercàmera per als concerts quees faran al Palau de la Música en latemporada 96/97, una bufanda, unapizza de plàtans, un panelletgegant, el carnet del Club Super 3,la connexió Internet perquè es co-muniqui amb tots els zoos del món,i fins i tot un nen de dos anys,Arnau Sánchez, li regalà el seuxumet.Una altra de les atraccions de lafesta va estar el pastís d' aniversa-ri que el Gremi de Pastissers varegalar al goril.la albí.Molts personatges famosos, per-tanyents a diversos àmbits de la

Els Comediants van Inundar el Parc amb la seva màgia. foto: Arxiu Zoo

o

".,:t..U

OON Ni la ràdio nila televinà van faltar a la cita. Glòria Serra, de ràdio Barcelona, entrevista Esteve Tomàs, gerent del Zoo i, a l'altra foto, l'intrèpid reporter de Caiga

quien caiga entrevista Francisco Esteban, cap de cuidadors de primats. foto: Arxiu loo

Pastís d'amversan.foto: Arxiu Zoo En aquest aparador s 'hi exposaven els regals que rebia Floque! de Neu. foto:

vida pública, també van fer actede presència per testimoniar laseva adhesió a l'homentage algoril·la albí. Alguns d'ells erenAngel Casas, periodista, U rruti,ex-jugador de futbol, Blanc, actualjugador del Barça, Pochettino,jugador de l'Espanyol, XavierRubert de Ventòs, filòsof, FinaBrunet, periodista, els Castellersde Barcelona, que van oferir unaactuació, i alguns actors de la sèrietelevisiva Nissaga de Poder, comMontserrat Salvador i CristinaDilla. També va emetre's endirecte des del Zoo el programaradiofònic El Balcó, de RàdioBarcelona, presentat per GlòriaSerra.Floquet de Neu ha rebut tambémilers de felicitacions que els nensi nenes han realitzat personalmentaixí com milers de felicitacionsvia Internet de tot el món.

~

"11~..U

OON

..,Els Castellers de Barcelona van aixecar algunes de les seves construccions.

•

•

I ,•

Des del 6 de desembre de 1996 ZOOfins al 5 de gener de 1997 ~J¡

CINECOLISEVM

(.I~()IIII~S)IIJI:rI(;I~I~S7 Sl~I...I~S

~ FUJIFILM

ELP.AIS

9h'¡llan @

TEATRE~ TíVOLI

[NIRtl[NI M[NTSpiCAt0Yo L--

LES PISTES (j)UE US DONEN A<¡:)UESTSAMICS USSERVIRAN PER ïROBAR EL NOM D'UN ANI MAL.

l.A PRIMERA l.l.ETRA ~S A XACAL I AESCARABAT PERO NO ~S A BÚI=AL toll

A l.LAMA.

LA SEGONA LLETRA ÉS A MERLA IA Ò\..IBA PERb NO és A COIOT NI

A LLORo.

LA "TERCERA l.LETRA ÉS A ZEBRAI A Bú'FAL PERÒ NO E:5 A CAMELL

NI A TALP.~

~..o ,o

l.A QUARTA LLETRA ÉS A ISARDI A TAURÓ PERO NO ÉS A ALIGA

NI A HIENA.

l.A CINC¡:>UENA L\..ETRA ÉS A PINSÀI A CRANC PERÒ NO ÉS A LLORO

NI A "TEIXd

--~:.--..@.. ~

--

EAZ1VIHNDMMUSSOLCFKILFLPLNRTTLBRCFTTEIKAFALCOHLNPTVNZARLFOLBDYTILPPLHHE-=-'~HAGU I LAL~~-T P I H B e zA(~~ CZIAPHS ~ TCINFTT DUCDDOH FPRVZRNESPARVER

EN A<¡:)ue5TA SOPA DE LI.:ETRES\-\\ HA DEU NOM& D'OCELLS

RAPINYAIRES.

SABRíEU OROeNAR. A(j)Ue:.STE5 PARAUL.ES DE MANE-RA ~US' ~Ú\...TIMA LLETRA DE CADA PARAULA SIGI:I! LA MA-

TEIXA cpUE L.A PRIMERA DE LA PARAULA SEGUENT?

ENTREA(j)UE5TSDOS DIBUI-XOS l-\I HASIS D\~E-RÈNCIES.

..f'l11~III

"OON

"MI~..U

OON

DELTA DEL LLOBREGAT:ux ESPAI PLE DE VIDA

L'últim cap de setmana d' octubre vaser l' escollit per ZooClub per fer unavisita naturalística al delta delLlobregat, àrea de gran riquesa i di-versitat biològica.Zones humides. pinedes litorals.dunes i conreus conformen un mosaicd'ambients naturals al mig de la granconurbació de Barcelona.

Un delta esponerósBotànicament el delta mostra un graninterès. essent un exemple els exten-sos canyissars i les maresmes halòfi-les, com ara la jonquera amb esparti-na, que té al delta una de les dues lo-calitats ibèriques conegudes. Tambéés possible observar una de les dotzeespècies d'orquídies que hi viuen enaquestes contrades o bé fruir amb lagran quantitat de plantes psamòfil-les,adaptades a viure en un ambient taninhòspit com són les dunes costane-res. D'altra banda, la fauna deltaica ésnombrosa i variada: des dels desco-neguts microorganismes i invertebratsaquàtics, fins els grups més vistososde vertebrats: els ocells. De fet, unade cada tres espècies d'ocells que ni-difiquen a Catalunya ho fan al delta,algunes d'elles d'importància inter-nacional, com ara el martinet menut(lxobrychus minutus), el corriol ca-manegre (Charadrius alexandrinus),el rascletó (Porzana pus illa) i el rasclettPonana parva).

La tortuga d'aigua: exemple degestió d'una espècieAprofitant l'estada al delta, els assis-tents van tenir l'oportunitat excep-cional de conèixer in situ algunes deles tècniques que es fan servir actual-ment per estudiar una espècie típicadels estanys: la tortuga d'aigua ibèrica(Mauremys leprosa).Els mètodes de captura-recaptura, elmarcatge, conèixer les seves adapta-cions morfològiques i els seuscostums, la problemàtica amb lesespècies forànies, la regeneració debasses per a la seva supervivència i en

Ei grup de participants. Ajupit, amb jersei groc, Josep Garcia.

La tortuga d'aigua ibèrica

definitiva, i per extensió, com gestio-nar els espais naturals del delta delLlobregat, van ser alguns dels aspec-tes discutits entre els assistents.

Un futur ple d'incertesaConèixer els aspectes naturalístics deldelta va ser una activitat gratificantper als socis i simpatitzants del ZooClub, que a més van captar amb espe-cial sensibilitat tots aquells processosque han fet del delta una àrea singu-lar: la difícil supervivència pionera aunes terres inhòspites, les primerestransformacions sofertes amb l'agri-cultura i, més recentment l'expansióhumana i industrial, responsable delscanvis radicals de la configuració del-taica.Avui en dia, el delta del Llobregat ésobjecte de cobdícia i diversos projec-tes urbanístics, com ara]' ampliacióde l'aeroport i del port, així com el des-viament del riu, poden comprometrela seva supervivència futura.Aquesta idea del creixement desbocatxoca amb una altra concepció delprogrés més coherent, com és la deldesenvolupament sostenible. Aquest

concepte va més enllà de la proteccióde les espècies o de la reducció de lesemissions de contanunants industrials,es tracta de trobar l'equilibri armònicentre zones agrícoles, zones mdus-trials, xarxes de comumcació, àreesde serveis i espais naturals.Avui, però, el delta del Llobregatcamina amb incertesa cap al seu futur.Des del Zoo Club ens preocupem peraquest paratge natural, tan pròxim i al'hora tan desconegut i alcem un critd'alerta perque el delta, el nostre delta,encara té molt a dir, té molt a ensen-yar-nos, i en definitiva, perquè aldelta ... encara hi ha vida.

Josep Garcia / Enric de Roa

Durant l'estada al delta els assis-tents vàren tenir l'ocasió de gaudirde la rica avifauna d'aquest espai,amb espècies com el cabussó em-plomallat, el cabussó coll-negre, elmorell xocolater o les diverses ar-pelles. Les hores d'observació es-merçades van tenir la recompensade la inesperada aparició d'un mag-nífic exemplar d'àguila pescadora(Pandion haliaetus) sobrevolant lesmaresmes. Aquest esdeveniment ésespecialment interessant donadal'escassetat de cites d'aquest ra-pinyaire, que actualment es troba enuna situació preocupant.

CICLE DE CO~FERÈ~CIESDeIS al26 de novembre. amb motiudel tren tè arnversari de l' arri bada d' enFloque: de Neu a Barcelona. va tenirlloc al Zoo un cicle de conferènciessobre els primats i els seus hàbitats icostums. Entre els conferenciants hihav ia Jordi Sabater -antic conserva-dor de primats del Zoo. que va parlarsobre la històna natural deIs gorilles-i alguns dels més prestigiosos pale-ontòlegs catalans que han fet aporta-cions recents de transcendènciamundial en el camp de l'evolució delshomínids: Eudald Carbonell, de laUruversitat de Tarragona, va exposarels brillants descobriments d'Ata-puerca (Burgos), excavació que co-dirigeix. Salvador Moya, de l'Institutde Paleontologia Miquel Crusafontde Sabadell, va parlar de les relacionsevolutives entre els grans antropoides-gorilles, xrmpanzès, orangutans ihumans- i va presentar els driopite-cins fòssils trobats al

Vallès (apareguts a les pàgines delsdians sota els noms de Jordi i Montse J.Així mateix va parlar Josep Gibert.també del Paleontològic de Sabadelli descubridor del jaciment d'Orce(Granada). que va ponderar les im-millorables condicions que ofereixper a la investigació paleontològicauna zona que podrra haver acollit elprimer assentament d'homíndsconegut al continent europeu. AlbertISidre. de la Unitat d'AntropologiaBiològica de la Universitat Autònomade Barcelona. va parlar de la bipe-destació I les seves implicacionsanatòmiques. Jaume Xampeny, di-rector de relacions acadèmiques delZoo, va explicar el seu viatge alsvolcans Virunga, hàbitat dels gorillesde muntanya. Per acabar el cicle.Josep Maria Nieto, president deParalelo 30, va explicar els projectesde collaboració en la conservació dela natura que aquesta ONG catalanaporta a terme a Guinea Equatorial, la

pàtria de Floquet

TIGRES no va saber fer-se'n càrrec. En elmoment del néixer pesaven 1,250 i1,100 kg. Els primers dies es van ali-mentar amb biberons de llet maternalformulada especialment per a gats.Un mes i mig després ja rebien unaalimentació mixta de llet i carn.

A finals d'agost van néixer dues ti-gresses de Sumatra filles d'una mareprimerenca que

REOBERTURA DE TOT ELCIRCUIT D'EXHIBICIÓ DELTERRARIDesprés de set anys en què el nostreterrari ha estat parcialment ocupatper les successives exposicions del'empresa Atrox, tota la sevaplanta d'exposició està novamentdisponible per a l'observació delpúblic que visita el Zoo.Aquesta reobertura coincideixamb un gran esforç en la re-modelació de les installa-cians, que ens ha permès ban-

foto: Arxiu Zoo

dejar definitivament l'estètica antigai obsoleta gràcies a la utilització detècniques de naturalització a base deresina de polièster, motlles, plantesnaturals i artificials, terres i troncs. Elresultat de tot això són unesinstallacions que reprodueixen elmedi en el qual es desenvolupa la vidadels amfibis i rèptils de la nostracollecció.La realització d'aquestes installa-cians ha estat possible gràcies altreball meticulós del personal delterrari, així com l'ajut d'empreses ex-ternes dedicades a la naturalitzaciód'ambients. Creiem que, a la vistadels resultats, l'esforç ha valgut lapena. En un futur esperem empren-dre altres remodelacions, com la dela installació de grans cocodrils i la

secció d'amfibis i petits rèptils.Tot aquest nou decorat no fa més quedestacar el fet que la nostra colleccióde rèptils, per la seva espectaculari-tat, varietat i raresa, està a l'alçada deles dels millors zoos del món.

MMli~.."OON

GELIDAAmb motiu de la passada diada deSant Jordi, la biblioteca Jaume Vila iPascual, de Gelida va convocar unconcurs literari per a infants de sis atretze anys. Hi havia dues categories:de sis a nou anys i de deu a tretze. Lesguanyadores del primer premi van ser,repectivament, Meritxell PalomaGuilera i Míriam Torres Margarit.Ambdues van rebre un lot de llibres idues entrades al Zoo de Barcelona.Enhorabona '.

Carta a Floquet de Neu

Concurs literariper a infants

Entrega d'originals fins el12 d'abril a la Biblioteca

Participa si tens entre 6 i 13 anys!Biblioteca, abril de 1996

•f'111~..U

ooN

BALENES A LA MEDITERRÀNIAAquest estiu, al mes d'agost, ZooClub va oferir als socis la posssi-blitat d'embarcar-se durant unasetmana amb la finalitat d'obser-var balenes, dofins i altres cetacisen el seu medi natural, és a dir amar obert. L'embarcació era unmagnífic veler de dos pals i qua-ranta-dos metres molt indicat peraquesta activitat. EI viatge vatrobar una bona acollida entre elssocis i es van fer dos torns conse-cutius.L'experiència va ser d'aquelles queno s'obliden fàcilment. No tots elsdies es poden veure alguns delsanimals més grans que han viscutmai a la Terra!

L'esquena característica del rorqual comú (Balaenoptera physalus)foto: Àlex Garcia

Era una tasca voluntària, però tots els passatgers colaboraven de molt bon grat a la navegació. foto: À/ex Gama

. ~rúu2oo. laratLtS) tato. Medicina Tropical de

. c\ C\' Màbi.a CEchlS ca les Drassanes i la Universitat Autònoma dero' c\'escates serra es Barcelona. El curs és dirigit principalment a metges i in-

Escur,\ .fermeres mteressats en els problemes provocats per aquestsanimals que tantes víctimes causen arreu del món. El cursha estat impartit per Enric Duran, metge de la Unitat deMedicina Tropical que ha impartit les classes clíniques iper Manuel Aresté, biòleg i conservador del Terrari delZoo de Barcelona.

CURS D'ANIMALS VERINOSOSHa tingut lloc a les aules del Departament d'Educació delZoo, el curs "Animals verinosos d'interès clínic", orga-nitzat pel Zoo de Barcelonajuntament amb la Unitat de

CONCURS DEL NUMEROANTERIOR

ENHORABONA!

Els tigres del Zoo pertanyen a la su-bespècie originària de l'illa deSumatra (Panthera tigris sumatrae).D'aquesta subespècie en queden uns650 exemplars vius.Entre les respostes encertades hemsortejat cinc jocs de pins. Els guan-yadorssón:

Adrià Lleonart Ratera,soci núm 9455 .

Albert Molar Ballester,soci núm. 19029

Ricard Marcos Ayala,soci núm. 29075

Jemima Jiménez Marugan,sòcia núm. 31410

Gabriel Garcia Fernández,soci núm.50390

1ftf1I~.."OON

INFORMACiÓ COMERCIAL

•...,.'E KANUBA.i:

U N REG A L GEGANT

The lams Company ha decidit acabar l'any llançant la promoció del"Bidó Eukanuba". Comprant un sac de 15 kg de qualsevol varietatd'Eukanuba per a gossos, obtindreu un magnífic bidó de plàstic degran qualitat -apte per consevar l'aliment- de disseny exclusiu Eukanubaamb capacitat per emmagatzemar 15 kg d'aliment.

A més, comprant els productes Eukanuba col-loborore« amb el TercerMón, ja que P. S. Amigo, S. A., distribuïdor a Espenyo dels productesIAMS&EUKANU8A, dedica el 0)% dels seus beneficis abans d'im-postos a I;organització no governamental Veterinaris sense Fronteres,VETERMON, donant suport així al seus objectius humanitaris en favordel Tercer Món, específicament a travès del sector agropecuari com aeina de desenvolupament rural.Amb els aliments Eukanuba estareu segurs de proporcionar al vostregos una nutrició completa i equilibrada d'alta qualitat. Cada alimentEukanuba ha estat elaborat científicament per satisfer les necessitatsespecífiques dels gossos d'acord amb la seva edat, pes, mida, estil devida i necessitats especials. En la producció de la gamma Eukanubatots els ingredients d'alta qualitat són seleccionats amb cura per a oferiraliments de digestibilitat i palatabilitat excel-Íent.Els aliments Eukanuba han estat desenvolupats per experts que com-prenen les necessitats dels gossos. Estem convençuts de la importàn-cia de que els nostres productes siguin venuts per persones que com-parteixen el mateix entusiasme i experiència. Es per això que Eukanubanomés es ven a clíniques veterinàries i establiments especialitzats.Trobareu aquesta promoció als millors establiments. Vàlida fins al finald'existències.

Més informació a: P.S. Amigo, SA - Ctra. N-152, Km 24,4 - Lliçà deVall (Barcelona) - Tel. 900200 356

oM.,~.."OON

En Iams consideramos que los

gatos pueden hacer milagros en la

salud de sus propietarios. ¿Sabía

Usted, por ejemplo, que el tener un

gato puede reducir el estrés y la

tensión arterial? Muchas personas

dicen que el mimar a su gato hace

que aumente su sensación de

bienestar.

Sabiendo el bien que su gato le

aporta, ¿por qué no devolverle el

favor con una dieta que enriquezca su

vida? Aliméntelo cada día con Iams.

A los gatos les gusta el sabor de la

carne de Iams, que es muy nutntiva,

porque la calidad de sus ingredientes

IAMSI:PARA TODA LA VIDA.

la hace altamente digerible. Así pues,

Usted se sentirá feliz haciendo algo

extra para ofrecer a su gatò una vida

más sana y llena de vitalidad.

Encontrará todas las variedades

de Iams en clínicas veterinarias y

tiendas de animales de compañía

donde la gente se preocupa

realmente por sus mascotas.

Los animales representan mucho

en su vida. Con Iams le ayudamos a

que esta relación sea muy duradera.

•••e.IAMSCOMPANY

~;;}~"" ..~"o".lE".I!.",.IAMS SOLO SE VENDE EN CLlNICAS VETERINARIAS TIENDAS DE ANIMALES DE rOMPANIA Y OTRO) ESTABLECIMIENTOS ESPECIALIZADOS

PARA MAYOR INFORMACIÓN, O/RI)ASE A P S AMIGO S A TEL 900 200 356 50 años de excelencra en numeren

Leu¡ a s a o at e PerezN° SOCI 2036B

111111111111111111111111111111