Art islàmic

Arquitectura i elements decoratius

Perspectiva aèria de la Mesquita de Kairuan (Tunisia). Alminar i pati (sahn). Finals del S. IX.

Mesquita de Kairuan (Tunisia). Minaret (alminar) i pati (sahn). Restes de les fonts (sabil).

Un dels quatre

passadissos que envolten el pati (sahn)

de la mesquita de

Kairuan.

Minaret helicoïdal de la Mesquita d’Ibn

Tulum d’El Caire (Egipte)

Minaret d’Istambul (Turquia)

Minaret (Alminar) de Gaziantep

(Turquia). Detall de la balconada

del muetzí.

Minaret de Turfan (Xina), tot fet de

maons,combinant xarxes,estrelles i

zigazagues geomètriques.

La Kutubia.Alminar de la Mesquita

aljama de Marraqueix

(Marroc), capital de l’antic imperi

almohade.

La Giralda. Antic minaret

de la Mesquita de Sevilla.

Decoració de la Giralda amb

rombes entrellaçats i arcs

mixtilinis

Pati de l’antiga Mesquita de Sevilla des del minaret de la Giralda.

Pati i mesquita principal de

Bukhara (Uzbekistà).

Font per a les ablucions (per a

rentar-se i purificar-se)

d’una mesquita de Diyarbakir

(Kurdistà turc).

Mimbar (púlpit) mòbil de fusta. Mesquita de Shakrisabz (Uzbekistà), lloc de naixement de

l’emperador Tamerlà.

Mesquita d’Edirne

(Turquia). Mimbar i mihrab.

Mihrabs de Kairuan (Tunisia) i d’Ankara (Turquia)

Mesquita de Ispahan (Iran).

Divan: arc de volta obert cap al pati

cobert de mocàrabs. Aquesta

decoració la veuren més tard a

l’Alhambra.

Arc-divan amb mocàrabs a

l’interior d’una medersa de

Bukhara (Uzbekistà).

Decoració d’alicatat (rajoles policromades de ceràmica vidriada). Samarkanda (Uzbekistà).

Decoració de rajoles de ceràmica vidriada (Alicatat). Necròpoli de Shai Zinda (Samarkanda.

Uzbekistà).

Majòlica (pisa d’esmalt metàl.lic) decorativa d’un mausoleu de Samarkanda. El nom procedeix de Mallorca. Els segles

XIV i XV Palma fabricava i exportava moltes peces de “majòlica”.

Medersa (Escola corànica) d’Ulugbeg. Samarkanda (Uzbequistà.)

Medersa de Chir Dor. Samarkanda. Uzbequistà.

Mausoleu d’Abakh Hoja. Kashgar (Xina).

Mausoleu del Taj Mahal (India).

Mausoleu de l’Aga Khan (Assuan. Egipte).

Alcassava d’Almeria

Alcassava de Màlaga (sobre Teatre romà).

Elements de l’arc.

Dos arcs islàmics d’Al-Andalus: el

califal (de ferradura) i el

túmid (de ferradura apuntat)

Castell de Gormaz (Sòria). Arc califal amb arrabà. Alcassava a la frontera d’Al-Andalus amb Castella.

Porta del sol de la ciutat islàmica de Toledo. Podem veure, l’arc de ferradura, l’arc

túmid, arcs entrecreuats,

polilobulats, etc…

Arcs de ferradura

islàmics de l’interior de

l’alcassava de Màlaga amb decoració de

guixeries.

Arcs lobulats de cinc lòbuls. Alcassava de Màlaga.

Palau de la Aljaferia de Saragossa. Arcs polilobulats. Al fons

porta d’arc de ferradura amb arrabà.

Banys àrabs de Girona.

Banys àrabs de Palma.

Torre del Oro (Torre

albarrana a la vora del

Guadalquivir).

Mesquita de Còrdova. Planta primitiva, alminar,

porta principal, arcs, modillons

arqueries interiors.

Mesquita de Còrdova. La doble arqueria.

Recinte emmurallat de la Mesquita de Còrdova.

Primera ampliació

Planta definitiva amb la

incrustació de la catedral

cristiana del s. XVI

Exterior de la Mesquita de Còrdova. A) Porta de Sant Esteve. B) Arc califal amb dovelles vermelles. C) Arcs entrecreuats de ferradura.

Porta del Perdó. Entrada a la mesquita de Còrdova a

travès del Minaret ( avui

campanar cristià)

Pati (Sahn) dels tarongers de la Mesquita de Còrdova

Exterior mesquita de Còrdova. Arc lobulat

de cinc lòbuls.

Interior de la Mesquita. Doble arqueria.

Les nou naus més antigues de la Mesquita. Doble arqueria. Alternànça de dovelles. Cimacis de modillons de rotlles.

Arcs de ferradura. Columnes de marbre.

Dues perspectives de la Macsura de la mesquita de Còrdova. Al fons el Mihrab.

El Mihrab des de la Macsura. Mesquita de Còrdova.

La capella del Mihrab del mur de

l’al-quible. Mesquita de

Còrdova.

El Mihrab. Mesquita de Còrdova.

Cúpula del Mihrab. Decoració de mosaics. Cúpula gallonada.

Interior de la capella del Mihrab. Arcs trilobulats. Decoració epigràfica d’escriptura cúfica i detalls de mosaic de la volta

i del mihrab. Mesquita de Còrdova.

Cúpules de nervis i gallonades (de grells) del Mihrab i de la macsura de la mesquita de

Còrdova.

Cúpula del nou Mihrab (Capella de

Villaviciosa). Mesquita de Còrdova.

Enteixinat de la Mesquita de Còrdova

Enteixinat islàmic del palau de la Aljaferia de Saragossa (a la dreta), i mudejar de San Juan de

los Reyes de Toledo (a l’esquerra)

Enteixinat de l’Alcassava de Màlaga

Antiga mesquita de Toledo (després ermita cristiana del Cristo de la Luz).Exterior i interior.

Palau de l’Al-hamra (Alhambra)

Plànol de l’Alhambra

Doble murada i fos de l’alcassava

de l’Alhambra.

• Jardins i safareig del Partal. Torre de les Dames. Alhambra de Granada.

Pati de Comares o de los

Arrayanes . Accés al Mexuar.

El Mexuar, on el rei nazarí de Granada impartia justicia.

Finestres agimetzades amb gelosies del Mexuar

El Diwan: zona de burocràcia i actes oficials del Palau. Una de les portes d’entrada i interior de les

dependències.

Zona privada del Harem. Saló del repós. Decoració d’alicatat (rajoletes de colors amb

dibuixos geomètrics)

Diferents mostres d’alicatat.

Finestra agimetzada: amb dos arcs

sobre una columneta que

serveix de trencallum.Jardins de Lindaraxa. Alhambra

La importància de la decoració en el palau de l’Al-hamra.- Mirador de Daraxa.

Alhambra de Granada. Pati dels Lleons.

Detalls decoratius de guixeries i els

clàssics capitells nazarís.

Pati i font dels lleons. Alhambra de Granada.

Sala dels Abencerraigs. Guixeries d’atauric i volta de mocàrabs.

Cúpula de mocàrabs. Sala de les Dues Germanes. Alhambra de Granada.

Jardins del Generalife, fora del recinte de l’Alhambra.

Palau de l’Alcàsser de Sevilla. Pati del Guix. Saló d’Embaixadors i detall d’enteixinat.