Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

http://tgnapau.blogspot.com tgnapau@tarragona.tinet.org

nm. 135 novembre 2012

XXVII MARXES CONTRA LES BASES

27 octubre: marxa a Morn

28 octubre: marxa a Rota

LES DONES, LA MSICA I LA PAU

Escola de Cultura de PauAlba Sanfeliu Bardia

Hi ha diferents maneres de participaci de les dones a l'hora de treballar per la pau. En aquest recull es dna a conixer quina ha estat laportaci musical de dones cantants dels ltims 50 anys de diferents llocs del mn en la construcci de la pau.

Les dones cantants han integrat com a part del seu repertori una visi de pau implcita tamb en la seva manera de fer i actuar. La pau s un tema que ha captat linters de les dones al llarg de la histria, sent interpretada de moltes maneres a varis llocs, convertint-se en una polifonia de veus que ens han comunicat i transms el qu senten i entenen envers ella. La seva visi de pau sinterpreta en sentit negatiu, s a dir, la pau s la no guerra, o labsncia de la violncia directa (fsica, verbal i psicolgica); i tamb en sentit positiu, on la pau ja no s noms labsncia de la violncia directa sin tamb de la violncia estructural (que s aquella violncia que forma part de lestructura social i que impedeix cobrir les necessitats humanes bsiques necessitat de supervivncia, de benestar, necessitats identit-ries i de llibertat.

Les dones cantants estan duent a terme moltes activitats per construir la pau, cal que escoltem la seva veu, per aprendre de les seves experincies i per saber qu hi tenen a dir al respecte.

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions segents:

Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procednciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, noms podeu distribuir l'obra generada amb una llicncia idntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicaci de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacci i edici: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinaci i maquetaci: Equip R A. La redacci del full no es responsabilitza de l'opini dels collaboradors.

pgina 2 Materials per la pau nm. 135 novembre 2012

Materials per la pau Amadeo Lpez

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar: cada 1r diumenge de mes a les 12h a Paraules per la Pau

(Pl. de la Font, Tarragona) cada dilluns, a les 20h, a C/ Misser Sitges, 9

enviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.orghttp://tgnapau.blogspot.com

al Facebook: tarragona patrimoni de la pau

12 d'octubre contra la despesa militar Pilar Palacio

MADRID: El 15-M exigeix que el pressupost militar es destini a despeses socialsFont: http://difusionrebelde.blogspot.com.es/2012/10/espana-el-15-m-exige-que-el-presupuesto.html

La Desfilada de les Forces Des-armades ha reivindicat de forma ldica i festiva la pau al mn i el respecte i el reconeixement a tots els pobles originaris, convocat per grups del movi-ment 15-M i organitzacions de pobles indgenes.Coincidint amb la celebraci de la festa nacional i de la desfilada militar, els manifes-tants han fet la seva particular cercavila, amb el lema "Res a celebrar, tot a reconixer", que ha partit de la Plaa d'Isabel II i d'pera i ha concls a la Porta del Sol, passant pel carrer Arenal.Els diversos centenars de con-centrats, als quals shan anat unint ciutadans que circulaven per la zona, han participat en tallers de manualitats, de tim-bals, jocs i balls que reclamaven la fi de les guerres. "Treballem per la Pau. No a la guerra" o "Instruments per construir. Armes per destruir", sn alguns dels missatges de les pancartes que portaven els concentrats.A la Porta del Sol, i desprs de fer un gran cercle, una portaveu ha llegit un manifest que ha recordat que el 12 doctubre "s el dia que Cristfor Colom va posar peu per primera vegada al continent americ". "Des daquest moment, grans quanti-tats de persones procedents d'Espanya van anar arribant a Amrica sense visat, sense papers i amb armes a la m".Els manifestants han reclamat "que el pressupost que dedica el Govern a les despeses militars sinverteixi en cobrir despeses socials". "Avui no anem a la desfilada de les Forces Arma-des. Avui a la desfilada de les persones que construeixen amb

creativitat les seves xarxes socials per al gaudi de la construcci collectiva. Podem sortir-nos de la fila i saludar larribada duna cultura sense violncia", ha concls el comu-nicat.

BILBAO: Des-desfilada mili-tar 12 d'octubreFont: http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article5206

Aquest mat del 12 d'octubre al KEM-MOC i Sinkuartel Konpart-sa Antimilitarista han recorre-gut els carrers de Bilbao parodiant la tradicional i no per aix menys obscena desfilada de les Forces Armades per denunciar les retallades que pateixen els pressupostos en assumptes socials com la Sani-tat i Educaci, mentre que la despesa militar a l'Estat espan-yol continua sent desorbitat.

Durant la desfilada, els mili-tars van simular un mur dafusellament en el que van executar a la Sanitat, l'Educaci i els Serveis Socials. La retal-lada de les Despeses Socials resulta especialment sagnant en observar que les partides desti-

nades a la despesa militar no han patit amb prou feines les conseqncies de la crisi (ascen-deixen al 2012 a 18.476.000 d'euros), o que lexrcit conti-nua mantenint la previsi dadquirir tancs, avions de combat o vaixells de guerra per valor de ms 32.000 milions deuros (una quantitat superior al total de les retallades aplicats pel govern de Rajoy des del comenament de la seva le-gislatura).

Mentre que en els pressupostos generals de l'Estat per al 2013, partides com Sanitat han patit una retallada d'un 22,6%, Educaci un 14,4%, Cultura i Esports un 17,2%, Agricultura, Alimentaci i Medi Ambient un 13,2 %, Cooperaci un 13,4%, el Ministeri de Defensa noms ha patit una retallada d'un 6%, el que indica que pel Govern la guerra, amb tot el que aix comporta (mort, pobresa, fam, destrucci), segueix sent una prioritat.

DESPESES MILITARS PER NECESSITATS SOCIALS NI UN HOME, NI UNA DONA NI UN EURO PER LA GUERRA

pgina 3 Paraules nm. 135 novembre 2012

nm. 135 novembre 2012

Eleccions al Parlament de Catalunya, 25 de novembre de 2012. La Fundaci per la Pau insta els partits a incorporar dotze propostes en els progra-mes per a les eleccions catala-nes.

Pressionar perqu es redueixi la despesa militar, garantir el suport a la societat civil i a les institucions catalanes que treballen pel foment de la pau, i implicar-se en les campanyes internacionals pel desarmament sn algunes de les propostes. Quan es facin pblics els programes farem un balan de quines propostes en clau de pau han recollit els partits.

Propostes per al foment de la cultura de pau, el desarmament i la resoluci de conflictes.

Mentre la pobresa es troba present a la major part del

planeta, i al Nord vivim una greu crisi, la despesa militar mundial per 14 any consecutiu- ha tornat a pujar.

Ms de 500.000 persones moren cada any al mn a causa de la violncia armada.

Molts pasos democrtics van vendre armes a dictadors els anys 2011 i 2012.

Noms aquestes tres dades ja ens situen sobre la irresponsabi-litat i absurditat de moltes de les poltiques que es fan. Ens cal una poltica pblica ambicio-sa, seriosa i responsable per a enfortir les condicions de pau i prevenir la violncia.

Volem una Catalunya sensible als reptes que afecten la humanitat i activament implica-da en la recerca de solucions glo-bals.

Per aix, des de la Fundaci per la Pau ens adrecem als partits poltics que es presenten a les properes Eleccions al Parla-ment amb la voluntat que incorporin al seu programa els segents punts:

Crisi econmica, retallades i des-pesa militarEn lactual context de crisi econmica, aix com de profun-des retallades en lmbit de la sanitat, leducaci, la cultura i les prestacions socials, trobem necessari que el Govern i el Parlament de Catalunya recla-min al Congrs de Diputats i el Govern espanyol una reorien-taci de la despesa pblica. Cal recordar que la despesa del 2012 del Ministeri de Defensa (que representa noms una part de la despesa militar) sha incrementat un 16,88% respec-te a lany anterior.

Propostes electorals per alfoment de la pau

pgina 4 Campanya

Fundaci per la Pau

. 1r Comproms: treballar i pressionar des del Parlament de Catalunya i des del Govern catal per tal que la despesa militar de lEstat es vagi reduint de forma progressiva i, aix, alliberar aquests recursos per a poltiques socials.

Foment de la pauCatalunya s un pas que aposta per la pau. Aix seria profun-dament contradictori amb el desenvolupament o establiment de la indstria militar, els productes de la qual alimenten, mantenen i enquisten les guerres.

. 2n Comproms: una aposta clara per tal que les accions pbliques de promoci empresa-rial, de foment dun pol estratgic o dimpuls de lnies de recerca, siguin sempre de caire estrictament civil i deixin fora la indstria militar. . 3r Comproms: cal una actuaci coherent del Govern de la Generalitat pel que fa a la promoci dels valors de la pau. Cal que les activitats civils de lleure i formaci que es desenvolupen al nostre pas (Festes Majors, Fires dEnsenya-ment, Salons de la Infncia, etc.) quedin lliures de la presncia militar.

Les retallades daquests dos darrers anys tamb han afectat

greument la poltica pblica de cooperaci al desenvolupament i foment de la pau i els drets humans.

. 4t Comproms: aprofundir en la construcci duna poltica pblica catalana al servei de la pau, amb pressupostos sufi-cients i mecanismes viables.. 5 Comproms: partint del consens aconseguit entre els diversos actors socials i poltics, mantenir el suport a lInstitut Catal Internacional per la Pau (ICIP) aix com seguir garantint-ne la seva independncia. . 6 Comproms: mantenir el Consell Catal de Foment de la Pau com a taula de dileg i concertaci entre universitat, mn acadmic, administraci pblica i societat civil.

Des del Ministeri de Defensa shan fet diverses propostes per a promoure una cultura de defensa amb la voluntat dacon-seguir una major legitimaci social del militarisme i facilitar lentrada de joves a lexrcit professional.

. 7 Comproms: demanar la retirada del pla de militaritzaci de lensenyament anomenat cultura de defensa, incompati-ble amb leducaci per la pau.

Avanant cap al desarmament i la desmilitaritzaci

La lluita per la pau passa, necessriament, per desmun-tar la immensa maquinria de guerra en qu shan convertit les poltiques de defensa i que, al capdavall, genera inseguretat a persones i pobles.Apellant a una llarga tradici dimplicaci, proposem:

. 8 Comproms: continuar el suport i seguiment dels tractats internacionals que prohibeixen les mines antipersona i les bombes de dispersi.. 9 Comproms: continuar el suport a la lluita global per labolici de les armes nuclears, una amenaa real a la supervivncia de la humanitat.. 10 Comproms: donar suport als processos diplomtics i civils oberts en la lluita contra la proliferaci de les armes petites i lleugeres, i impulsar el rebuig global a ls darmes amb urani empobrit.. 11 Comproms: refermar el suport de Catalunya a la creaci dun Tractat sobre Comer dArmes que, de forma efectiva, estricta i vinculant, posi el comer darmes sota control i impedeixi les trans-ferncies que alimenten geno-cidis i matances.

Un Parlament i un Govern catal actius en lescena internacional per la pau

Tots els pasos tenen un grau de responsabilitat, per petita que sigui, amb el que passa al mn. El Parlament i el Govern poden fer molt ms per a la promoci de la pau a nivell global. Cal que exercim al mxim aquestes capacitats.

. 12 Comproms: assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles que pateixen la violncia aix com en la denncia dels qui la promouen i lexecuten.

Barcelona, octubre de 2012

pgina 5 Campanya nm. 135 novembre 2012

Comunicat de desacord Premi Nobel de la Pau

Comunicat de desacord en l'otorgament del premi NOBEL DE LA PAU a la Uni Europea de la Federaci d'ONG per la Pau.

La Federaci Catalana d'ONG per la Pau es mostra sorpresa davant l'atorgament del Premi Nobel de la Pau 2012 a la Uni Europea. En primer lloc, perqu existeixen moltes persones, ONG's i xarxes internacionals que impulsen i promouen el foment d'una cultura de pau i de la noviolncia, molt ms mereixedors/es d'un reconeixe-ment internacional.

Segons el Comit Noruec del Nobel, satorga el Premi a la UE per les sis dcades de con-tribuci a la pau, la recon-ciliaci, la democrcia i els drets humans dins dEuropa, per afavorir els drets de les dones, i per les tasques de pacificaci de conflictes. Tamb per la tasca desenvolupada en afavorir relacions poltiques que han judat a eliminar la guerra dins de lespai intern de la UE.Per en canvi, la UE ha gastat 407 milions de dlars de despesa militar aquest passat 2011, essent la segona regi que ms ha gastat en qestions militars desprs d'Amrica del

Nord. I alhora, la UE s la segona regi importadora i exportadora de grans armes (2007 -2011) sobre el total mundial, moltes de les quals sexporten a pasos en vies de desenvolupament i en alguns casos acaben afavorint conflic-tes armats.

Tamb s pals lestancament de la UE, en la gesti i coordinaci sobre el control de les armes convencionals a Europa. Tot i l'inters que es va fer evident el 2010, no s'ha tradut pas en un progrs substancial en el 2011, quedant en un punt mort sense cap aven notable.

A ms a ms, resulta qestio-nable lxit operatiu i d'ajuda a l'estabilitat de la pau i la

seguretat mundial, ms i tot tenint en compte que es pretenen resoldre conflictes o facilitar mediacions a travs de la fora militar. La UE ha portat a terme operacions militars en diferents continents en resposta a situacions de crisi, com per exemple, la lluita l'operaci Atalanta en aiges de loce ndic, per a proporcionar seguretat a empreses privades pesqueres en front de Somlia. Tot i que la UE no t un exrcit permanent com a tal, per, recorre a instrumentalitzar a les forces armades dels pasos membres en el marc de la seva Poltica Europea de Seguretat i Defensa per prioritzar interes-sos geoestratgics de certs pasos i/o lobbies de poder.

D'altra banda, la UE no s capa d'afrontar ni de solucio-nar les desigualtats internes socials i econmiques que molts dels seus pasos membres viuen i pateixen. I, en el context de crisi econmica actual, les seves poltiques econmiques afavoreixen laugment daques-tes desigualtats.

La Pau no s noms absncia de guerra, tamb comporta justcia social i no exportar la guerra a altres indrets. La Uni Europea no s un bon exemple per la pau mundial.

FEDERACI CATALANA D'ONG PER LA PAUBarcelona, 22 d'octubre de 2012

pgina 6 Activisme nm. 135 novembre 2012

El Lokal s un local situat al cor del Raval de Barcelona, dni-ma i praxis llibertria i esperit basat en el sentit com i el suport mutu. Amb aquests trets identitaris s fcil entendre perqu el Lokal ha sigut una crulla autnoma del moviment llibertari no dogmtic de Barcelona i rodalies, lex-cintur vermell de Barcelona...

LAssemblea dinsubmisos de Bcn, a la que vaig participar al llarg de 10 anys, vam tenir el Lokal com a centre de reuni i permanncia, mai millor dit, fins que ens vam dissoldre. Qu vam fer plegats fundadors del CAMPI, restes del MOC i tot un consolat en rebellia de la revoluci zapatista als pocs metres quadrats del carrer de La Cera? Aquesta circumst-ncia noms sentn des duna forma de fer i estar que va ms enll del dogmatisme que ens acostuma a encorsetar als collectius que es tanquen per tal de protegir-se de possibles infeccions i perills ideolgics i de prctica.

Encara tenim pendent una assemblea entre aquells es-tranys, simptics i hiperactius cnsols zapatistes i els mem-bres daquella heterognia, i ms estranya encara, assem-blea antimilitarista que no es creia massa en ella mateixa i que acostumava a comenar les seves assemblees amb la proposta dautodisoluci, i que podia acabar amb una proposta dacci directa per pintar les ncores del govern naval de BCN, davant lastorament mili-tar. Una cita que quasi setma-nalment ens fiem al trobar-nos a la petita llibreria d'El Lokal, pujant o baixant les diminutes escales del Kokal o a algun dels bars de la rodalia on con-tinuaven les assemblees, de manera ms informal, que ja era difcil. s una trobada que ja no es far, cap dels dos

collectius existeixen, es van autodissoldre fa un parell danys. No aix les persones que participaven en elles.

El Lokal representa una part molt important de la Barcelona Rebel de final de segle XX i inici de segle XXI, s ben difcil aglutinar a un espai tant petit a gent tant diversa, s difcil trobar un espai on els neguits i necessitats puguin ser ben gestionades, sense protagonis-mes, des duna ombra autopro-tectora, amb la llum de lesperana i el somriure irnic de la revolta intelligent. I sense esperar res a canvi...

s difcil dentendre quan no shan viscut directament certs moment histrics de la Karcelona postolmpica i del Millet, del cinema Princesa, les contracimeres, les trobades Intergalctiques zapatistes i els

seus cargols, la repressi policial i judicial, la por i lalegria. Saber que el Lokal continua obert, 25 anys des-prs, s important per saber a qui pots trucar quan tens un marr i necessites ajut sense dogma i sense haver de tenir un carnet dafiliat. Segurament si truques s perqu has passat per all i han conegut, participat i actuat amb la gent que li ha donat vida i que continua amb la praxis llibertria que al llarg de tot el segle XX ha illustrat els carrers de Barcelona. Matre-veixo a dir, amb somriure de revolta i certa ironia revolucio-nria, que no han fet ms que continuar amb la tradici.

Des de Tarragona alguns intentem, noms intentem, seguir aquesta tradici... per molts anys companyes i companys!

Toni lvarezEls 25 anys de El Lokal

nm. 135 novembre 2012pgina 7 Retalls de... premsa

nm. 135 novembre 2012

Efectivament, no magrada. I no s que em sumi a les veus nacionalistes, ja sabeu que jo no hi crec amb aquests tipus de nacions, sin que no em sento part del projecte espanyol dunitat de dest en lo universal, no va amb mi. La naci espanyola sorgeix dun pla dunificaci poltica comenat pels Reis Catlics, i es va construir a partir de diferents ampliacions de Castella, tot consolidant el poder de la noblesa a travs dun estat absolutista caracteritzat pel centralisme castell. Una sola llengua i una sola adminis-traci. Fou Felip V amb el decret de Nova Planta, desprs de les guerres de Successi, qui va acabar la feina imposant lorganitzaci poltica i adminis-trativa centralista, unificant a la fora. I a la fora, ja sabeu, ni a dinar!Aquesta unitat perviu, tota Espanya est unida pel reguit-zell de fosses comunes del franquisme. I aix no magrada. LEspanya del que inventen ellos, la de abajo la inteli-gencia y viva la muerte, la de l'alament i els pronunciaments . La de les desfilades militars, amb cabra inclosa, la de la roja i les folklriques. La de la noblesa, duquesa, ducs, prn-ceps i reis, no magrada gens. LEspanya de latur, les astra-canades dels poltics i els robatoris dels banquers. Espan-ya unida, per la corrupci, el frau i els espavilats per metre quadrat. La dels programes de telecorazn i els culebrots, aqu es retalla tot menys lestupidesa. LEspanya que declara la guerra, la que criminalitza, la que exclou, la que condemna. La que omple les presons, la que veu enemics de la ptria pertot. La dels pisos buits i la gent al carrer, la dels bancs plens de bitllets i demanant ajuda, la de la fuga

de capital, la dels patriotes de butxaca. LEspanya de les banderes, de la reconquesta i la descoberta, la de lesglsia catlica i lanalfabetisme, lEspanya privada, la de les 10 famlies, la que fora a emigrar, la de la fam, la de la mort, la de la por, la del control social, ...

Magrada lEspanya del no passaran, la dAntonio Machado i Unamuno, la dAzaa i Lorca, la de Miguel Hernndez i Picasso, la dels comuneros de Castella, la de la repblica de la virtut, lEspanya laica, crtica i cientfica, la dels jornalers que ocupen terres, la dels indignats que rodegen el congrs, la que diu no a la guerra i s a la vida, la solidaria i tolerant, culta i lliure, la que es construeix des de la llibertat, no des de l'obligaci.

Tampoc magrada Catalunya. La dels banquers i aprofitats, la de les 10 famlies, la de les colnies industrials, i botiguers que roben poquet a poquet. La Catalunya carrinclona i ancora-da en un passat heroic, la Catalunya sardanista, joven-vola i de la xerinola. La de lesglsia catlica, la Catalunya racista i insolidria, la que titlla als ciutadans de xarnegos, la que ho justifica tot amb un patriotisme de convenincia, la dels himnes i banderes, la de posici de ferms i salutaci, la dels mossos que desallotgen places amb porres catalanes. La que diferencia als de fora amb dels de dins, la dels eufemismes i la correcci poltica, la dels empresaris que tenen la ptria a la butxaca, la de latur i les retallades, la Catalunya clas-sista tant econmica, com social o culturalment ...

Magrada la Catalunya de Salvador Segu i de Garcia Oliver, la dels joves que ocupen

les places, la solidria i oberta, la que acull i no discrimina, la que no necessita estat, ni catal, ni espanyol, perqu la sobirania rau en el poble, la de leconomia social, la que okupa, la rebel, la internacionalista, la de la rosa de foc, la del no al transvassament, la del no a la guerra i den Gaud, la de Josep M de Sagarra i Papasseit ...

Reflexions que suposo no serveixen de res, ja que podria seguir i seguir amb totes direccions, no magrada Espan-ya, ni Catalunya o magrada Espanya i Catalunya. El que magrada s la gent, no les nacions, ni els estats. Deixo una darrera cavillaci i s que els nacionalismes, al llarg de la histria, han servit per legiti-mar polticament i donar estruc-tures adients a unes activitats econmiques determinades, aix naixeren recolzats per la burgesia incipient enfront el model econmic i poltic feudal. No vull jugar a aquest joc, un altre cop no va amb mi.

En lloc de foto us poso un fragment de la Bolivariana de Patricio Manns:

Humillados desde siglos, seguimos desentendiendoy nos pasamos la

vida separndonos con miedo.

Mientras la fuerza enemiga se nutre

de sueo,ay hermano si

aprendieras que solos nada valemos

Pau GomisA la paret, escrit amb guix, diu:

pgina 8 La contraportada

Espanya no m'agrada!