Parlem_de_Sarria_55

El cava es va quedar a la neve-ra. Volíem celebrar amb unagran festa que per fi, desprésde més de 10 anys de sentirparlar que el TGV passaria perSarrià, aquest es soterraria gai-rebé en la seva totalitat, tretd’un petit tram que va en trin-xera, que ja ho teníem tot apunt per Nadal. Però les notí-cies que ens arriben de l’am-pliació de l’AP-7 ens fan témerel pitjor, i la festa es va deixarper més endavant. I això queens la mereixíem. En sortimd’una, però potser no ens sal-varem de l’altre.

De fet, l’estratègia del’Ajuntament de Sarrià de Ter entots aquests anys de lluita con-tra el TGV, va variar significativa-ment. Primer, amb l’ajut de Copal TAV, hi havia una oposiciófrontal a la nova infraestructura,dient que aquesta no tenia utili-tat social, que el cost era eleva-díssim, que causava un granimpacte mediambiental, que

no servia per el transport demercaderies. Després, quan esva veure que el projecteavançava i que Girona dema-nava el soterrament per fer l’es-tació central, ens vàrem engan-xar a la proposta, tot demanantque també passés soterrat perSarrià de Ter, de manera queno afectés el nucli urbà deSarrià de Dalt. El resultat ésmolt digne, tot i que encara esdemana que no surti per lapujada de Montagut, sinó quecontinuï en túnel fins desprésde Sant Julià.

Mentre, l’altre projecte avança avelocitat de creuer. LaGeneralitat de Catalunya,l’Ajuntament de Girona i el

Ministeri de Fomento apostenper fer un sol corredor per l’AP-7 i la N-II. No cal que expli-quem què vol dir això. Els nuclisurbans de Sarrià de Dalt i Pla del’Horta es veuran greumentafectats. Altra vegada els vellsfantasmes de les expropiacionsde l’any 1969 retornen al nos-tre poble. Què es podrà expro-piar, en quant es podran valorarles propietats que quedarandevaluades per aquesta infra-estructura?. No només afectarà a Sarrià deTer, també Sant Julià de Ramisté els barris de Montagut i laGarriga amb problemes de difí-cil solució i al poble de Medinyàli neix un altre enllaç. Tantimportant era salvar el

Congost? Tants problemes cre-ava l’ampliació de la variant deSant Daniel?. Allà passa prouallunyat dels nuclis de població,no cal enderrocar res. La inso-lidaritat de l’Ajuntament deGirona en aquest tema ja ratllala insolència.

No serveix de res que el dipu-tat Jordi Xuclà arranqués delCongrés una proposició no dellei per tal que l’ampliació nopassés per nuclis urbans jaconsolidats. Sembla que la polí-tica de despatxos ni la voluntatpopular els fa moure un centí-metre. Només si al darrera hiha la mobilització de tot unpoble, reivindicant la dignitat deviure sense sorolls, sense méstrànsit, sense més ampliacions,podrà fer bellugar uns políticsque altra vegada ens han posatl’espasa de Damocles perdamunt els nostres caps. Calfer-nos sentir, i que el clam siguiunànime. Salvem Sarrià!

editorial ~Parlem

de Sarrià ~ 553

Sortir del focper caure

a les brases

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e P A P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:www.sarriadeter.com

Tema de portada Ajuntament

Fira del paperEntitats

Àlbum de fotosCultura

Espai escolarSolidaritatAnecdotari

NaturaNews

CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

IMPRESSIÓ

AGRAÏMENTS

HAN COL·LABORAT EN AQUESTNÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

TIRATGE

E-MAIL

PORTADA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero,Àngel Garcia, Quim Llunell, Gregori Montgé,Josep Rodeja, Assumpció Vila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda. Consorci per a laNormalització Lingüística de Salt

Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Anna Ma. Fornells, Roger Torrent, Josep Ma.Sansalvador, Àngel Mesas, Lluís Aymerich,Escola Bressol Confetti, CEIP Montserrat, GMSarrià, Victòria Padrosa, Nicolàs Pichardo,Esther Ferrero, Cristina Vicedo, Raimon Cros,David Marca, Prese Serrano, J. Lluís Pórtulas,Roser Carles, Rosa Isern.

10 €

1.500 exemplars.

[email protected]

Disseny: Ino García

49212932415159616366

Sumari

AGRAïM LACOL·LABORACIÓ DE

LES ENTITATSCOMERCIALS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

~

~ t

ema

de p

orta

daPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

4

“L’Ajuntament de Sarrià de Ter seguirà treballant i atent aldesenvolupament del traçat del TGV, sense descartar capde les vies obertes fins ara, a fi de minimitzar al màxim l’im-pacte del tren al nostre municipi”.

Amb aquestes paraules es posava de manifest en el mesde juliol passat, el desig de l’Ajuntament de Sarrià de Ter decontinuar treballant i negociant per millorar el traçat delTGV al seu pas per Sarrià de Ter, després del l’última rondade negociacions amb el president de l’Administraciód’Infraestructures Ferroviàries a Madrid El passat 30 de desembre entrava a l’ajuntament l’estudiinformatiu amb la darrera proposta del Ministeri de Fomentsobre el traçat del TGV al seu pas per Sarrià de Ter. El seucontingut recull, per fi, la petició de soterrament total deltram urbà. Aquest soterrament permet creuar per sota, lariera d'en Xuncla, l'autopista AP-7, la muntanya del costatdel CEIP Montserrat - que abans es creuava amb un túnelentre pantalles- i el torrent de Sarrià.El túnel previst passa de tenir 3.660 metres entre els dostrams inicials que es feien a Sarrià, a tenir una llargada de4.680 metres, sortint després de travessar el camí deMontagut. L'estudi informatiu deixa també molt clar que la nova pro-posta representa importants avenços en la integracióambiental, ja que el fet que el TGV travessi bona part de lazona per túnels evita molt l’afectació sobre el territori, evi-tant que el tren travessi rieres com la d'en Xuncla, el torrent

de Sarrià, simplificant el drenatge de tot el recorregut alllarg del municipi i reduint així l’impacte sobre el territori, elpaisatge i les masses forestals.L’Ajuntament de Sarrià de Ter va manifestar, en l’entrevistaque va mantenir a Madrid amb el Secretari d’Estatd’Infraestructures del Ministeri de Foment el passar 25 degener, que presentarà al·legacions al nou traçat del TGV. Elcontingut d’aquestes al·legacions se centraran en el fetque el Ministeri de Foment vigili de no malmetre l'estat delsaqüífers de la zona, el tractament que el Ministeri faci enmatèria de seguretat en els túnels, les sortides d’emergèn-cia i en les ressonàncies acústiques que es produiran a lasortida del tren a la superfície Un altre aspecte és el control que l’ajuntament ha d’exerciren el procés de construcció dels túnels, ja que és una obraextremadament complexa que cal vigilar, perquè l’impacteque el procés constructiu exercirà sobre el territori seràmolt important. En aquest sentit, l’ocupació de terreny a laboca del túnel pel dipòsit de materials i maquinaria pesa-da, la pressió i degradació de camins que hauran de supor-tar un trànsit considerable de maquinària, hauran de serrestituïts al seu estat actual, així com la permeabilitat i dre-natge dels terrenys per on passi el tren, seran entre altresaspectes molt controlats per part de l’ajuntament..

Tots aquests punts són els motius pels quals l’ajuntamentpresentarà aquestes al·legacions als efectes que quedindocumentats en el projecte constructiu.

El soterrament del TGVper Sarrià de TerNicolás Pichardo DelgadoAlcalde de Sarrià de Ter

~

Plànol del pas del TGV per Sarrià de Ter soterrat i secció en trinxera.

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 55

5

No sé quantes vegades hemcomençat un article dient alguna cosaaixí com “a Sarrià tenim la mala sortque ens hi passi tot...” o bé “tenim ladesgràcia d’estar en un lloc estratè-gic...”, etc. Són tantes les vegades queens hem hagut de lamentar perquèuna infraestructura ens feia mal queno ens ha quedat més remei que sermalfiats. I fem bé, perquè des de faanys les males notícies se succeei-xen. Els projectes, propostes, estudisi altres decisions han anat arribant al’ajuntament amenaçant el nostreterritori.

Això, mal ens pesi, forma part de lanostra història recent, com ho és latradició industrial, l’esport o el patri-moni arquitectònic. I tot deixa petjada.En aquest cas no deixa de ser unagran llàstima que aquestes sotraga-des en forma d’infraestructura d’in-terès general hagin condicionat lanostra manera de presentar-nos almón. Hem passat per tants matisos icolors que potser no som conscientsde com ens coneixen els altres avui.

Recordo, per exemple, una vinyetapublicada al Punt no fa pas gairesanys en què la “S” de Sarrià era dibui-xada en forma de carretera. De fet,aquest dibuix sintetitzava la imatgeque es projecta (i es vol projectar) delnostre poble: un Sarrià de Ter con-querit per les carreteres i les vies. Elpreocupant no és que se’ns vinculi ales infraestructures, sinó com afron-tem aquest fet.

Ara tenim el que és una bona notíciasi més no, relativa: ens soterren bonapart del TGV al seu pas per Sarrià. Dicbona part perquè falta mig quilòme-tre, que passarà en superfície. Doncsbé, com hem fet front a aquesta espe-rada realitat? He sentit qui ha optatper seguir amb un discurs fatalistasegons el qual pràcticament hem dedonar les gràcies al Ministeri deFoment per haver-nos “fet el favor” desoterrar el tren. Davant d’això, duescoses: la primera és que tot i que m’a-gradaria pensar una altra cosa, sitenim el tren soterrat es perquè final-ment el que s’ha imposat és l’apostade Girona. Del contrari, probablementel tren no passaria per sota terra. Lasegona, i aquesta és la més interes-sant de cares a lectures futures, ésque no podem ser complaents. Si

finalment s’ha optat per aquestaopció és perquè és de pura lògica. Elque no podia ser és que el TGV pas-sés pel subsòl gironí i per la superfíciesarrianenca. Així doncs el que hem de celebrar noés que ens hagin concedit una gràciasinó que finalment s’hagi imposat elseny. Tots hem treballat perquè aixòsigui així i, per tant, si d’alguna cosapodem estar orgullosos és que elsveïns i veïnes de Sarrià de Ter duranttot el procés hem sigut capaços demostrar i mantenir el nostre posicio-nament. El procés del TGV, a falta delprojecte definitiu i de les al·legacionsque entre d’altres presentarà ERC, vaentrant en la recta final. Els problemesde Sarrià de Ter amb les infraestruc-tures, no. Per això diem precisamentque no podem ser complaents. Araens ve a sobre, amb més força quemai, l’altre gran problema que ensplanteja el mateix ministeri de lesinfraestructures: el desdoblament dela N-II per l’AP-7. No cal tornar a dirquè en pensem de tot plegat, perquèles vegades que hem insistit en queha de passar per la variant de SantDaniel són proporcionals a les vega-des que ens han donat el condol perser de Sarrià. I això és precisament elque ara hem d’evitar.

Sarrià: ens ho hem de creure

Roger Torrent i Ramió Regidor portaveu d’[email protected]

L’AP-7, al seu pas per Sarrià de Dalt. Foto Quim Llunell

Hem de mostrar amb determinació elnostre punt de vista. La defensa delpropi territori és un motiu d’orgull imés si es fa des de la més absolutacoherència. Ens ho hem de creure ihem de fer veure que ens ho creiem.Hem de continuar plantejant el NOals 8 carrils, però també hem dedonar contingut a aquest no. Cal ferun pas endavant i posar en evidènciaquè suposa per a Sarrià de Ter que hipuguin passar els 8 carrils. Hem deser capaços, des de l’ajuntament, devalorar detingudament i exacta el quehi podem perdre si ens fan quatrecarrils més. Cas per cas, casa percasa i família per família. Semprediem que aquesta obra ens farà mal:quantifiquem-ho i expliquem-ho. Queno s’entengui malament, això no voldir fer un llistat de greuges, sinó mésaviat una declaració de fermesa.També ha de ser una mesura tran-quil·litzadora. Hi ha veïns i veïnes quepateixen la incertesa de no sabercom i quan els pot afectar aquestaobra. Per aquests sarrianencs i sarria-nenques el més important són duescoses: la informació i la seguretat.Cosa que acaba resumint-se en tran-quil·litat i qualitat de vida. Això nomésels ho pot donar l’ajuntament. S’ha defer aquest esforç i atendre particular-ment a cadascun dels veïns afectats.Els hi hem de proporcionar la màximaseguretat que puguem, i és la desaber que tenen el seu ajuntamentdarrera.

Aquest és el canvi de mentalitat quereclamem. Hem de passar del fatalis-me i el pessimisme a la fermesa i lail·lusió. Hem de deixar de banda elvictimisme. Fa anys vam ser capaçosde sortir al carrer per lluitar perquèuna autovia es convertís en una avin-guda. Vam treballar perquè el TGVpassés amb les condicions mínimes.Després d’això i ens els darrers anys,en canvi, s’ha instal·lat una cert llen-guatge políticament correcte queimplicava donar la raó als que pensà-vem que, de fet, teníem la mala sortde ser de Sarrià “per què som al migde tot”. Això s’ha de canviar, hem dedir que no volem els 8 carrils, però hohem de fer amb contingut i amb lail·lusió que fa defensar el teu poble.

~ t

ema

de p

orta

daPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

6 Fotografia aèria de Sarrià de Ter ~

Els sarrianencs només podem donar-nos l’enhorabona per petites satisfac-cions, però per petites que aquestessiguin, cal celebrar-les.

El nou estudi del traçat del TGV con-templa el seu soterrament en part delterritori en el qual abans no es pre-veia, com és el sector de la Riera deXuncla i del Torrent de Guilana, peròen canvi no està previst el seu sote-rrament pel sector de l’anomenatCamí dels Cavalls, ara més conegutcom la Pujada de Montagut o del Golf.Evidentment, aquest projecte encarano ens acaba de convèncer perquèno és el soterrament total al seu paspel municipi de Sarrià de Ter, ni perdescomptat, pel municipi de SantJulià de Ramis. Al nostre entendre,aquest problema estaria perfecta-ment resolt continuant l’ascensió deforma gradual (amb un desnivell del0’4%) des del punt quilomètric13,697 que correspon més o menys a200 metres abans d’arribar a la Rierade Xuncla, en lloc de canviar brusca-ment l’ascensió (amb un desnivell del

1,8%) des d’aquest punt fins arribarmés o menys al mateix punt que sor-tia abans, a la pujada del Golf

A més d’aquestes petites satisfac-cions parcials, tenim encara batallesobertes en les quals no podem dirque estiguem massa ben situats. És elcas del desdoblament de l’autopistaAP-7 o el traçat de l’A-2 de les qualsn’hem parlat tantes i tantes vegades.Estem decidits a continuar lluitant pelnostre territori per evitar que se’n sur-tin amb la seva.

Però malauradament això no és tot.Recentment hem tingut coneixementdel Pla d’infraestructures de laGeneralitat, segons el qual, a més depreveure els quatre carrils per bandaa l’Autopista al seu pas per Sarrià, estàprevista una nova línia ferroviària quepassaria paral·lela per l’oest de l’auto-pista i que connectaria amb la líniaconvencional cap a Campdorà oCelrà per resoldre el transport demercaderies mitjançant ferrocarril desuperfície o no soterrat. Si a tot això hi

afegim la proximitat amb la que possi-blement ens passarà la línia elèctricade Molt Alta Tensió, i el projectat pontsobre el Ter entre l’Aurora i la rotondade l’Hospital Trueta, de discutiblenecessitat, aviat ja no sabrem per oncomençar les nostres queixes i reivin-dicacions.

Per tant, hem de continuar la nostralluita i lluny de voler-nos apuntar a laque alguns anomenen “la cultura delno”, nosaltres defensem un progréssostenible; és a dir, no estem en con-tra de la construcció de les infraes-tructures que demanda la societat,sinó que apostem perquè aquestaconstrucció es faci amb la degudacura, respectant el medi natural isocial, i per tant, no refusem contri-buir amb la quota de solidaritat queens correspon, pel sol fet d’estarsituats en aquest punt geogràfic.

Malgrat tot, som i volem ser optimis-tes i cal que estiguem atents als pro-jectes que des les administracionssuperiors ens pretenguin imposar. No

tema de portada ~


7

El TGV sortirà en aquest punt de la falda de la muntanya de Montagut. Foto Lluís Aymerich.

Sarrià: habitat o habitacle...?

Lluís AymerichRegidor portaveu de CiU

obstant, per fer que Sarrià sigui un poble còmodament habi-table, no n’hi ha prou d’estar amatent a les infraestructuressupramunicipals, també cal estar a l’aguait de les actuacionsde les nostres pròpies infraestructures i del model de crei-xement del nostre municipi, i d’això, només n’hem de ferresponsable a la pròpia administració municipal. També,nosaltres mateixos, tanmateix de forma inconscient, podemfer de Sarrià, la nostra vila, un lloc incòmode per viure.

Sarrià de Ter continua essent un municipi integrat per dife-rents nuclis poc cohesionats i que malgrat els intents, alnostre entendre equivocats, no s’ha aconseguit l’adherènciabuscada i desitjada per aconseguir un poble urbanística-ment connex. Exemple clar d’aquesta manca de cohesió és que a mésdels antics pobles de Sarrià de Dalt i Sarrià de Baix, segui-ren la construcció dels grups de pisos del Pla de la Rasa idel Pla de l’Horta, afegint-s’hi més tard les cases del Pla delsVinyers; tot construït sense la necessària planificació quehauria hagut de portar a la unificació en un sol nucli urbà delpoble de Sarrià de Ter.

Ja dins del sistema democràtic municipal i després d’unllarg parèntesi, a Sarrià també ens ha arribat la febre cons-tructora, i ho ha fet de manera bastant similar a la que hohavia fet fins aleshores. És a dir, s’han aprovat projectesurbanitzadors sense planificació general i per tant, sense lanecessària visió de futur que cal tenir per a la construccióde poble. És el cas de la construcció dels polígons de l’a-nomenat sector Cobega i del Camp dels Socs que han estatprojectats prescindint dels nuclis circumdants i de l’enllaçdels nous carrers del polígon amb els dels ja existents, ambla qual cosa es continua i s’augmenta la desconnexió d’unsnuclis amb els altres. Si a més d’això hi afegim una excessi-va densitat d’habitatges, amb la construcció de blocs de bai-xos més sis plantes, amb alçades de més de 20 metres, enstrobarem amb una habitabilitat massa deshumanitzada iamb una societat mancada d’aquella identitat de poble quesempre ens ha caracteritzat.

Un altre exemple d’actuació municipal, tot i no dubtar queha estat feta amb la millor de les intencions, amb l’ànim decohesionar el municipi, és la localització del Pavelló polies-portiu. Es veu que, després d’haver-ho meditat molt, agafantun plànol de Sarrià de Ter i traçant-hi dues línies en diago-nal que unissin els quatre extrems del municipi, el punt onconvergissin les dues diagonals, per cèntric i equidistant,seria el lloc més adequat per construir-hi el pavelló, pres-cindint de l’opinió que podrien haver donat les entitatsesportives i altres implicades. Nosaltres pensem que no éssuficient la centralitat i que per una decisió d’aquestaimportància calia més estudi, més participació i més planifi-cació.

El que nosaltres proposàvem i que encara defensem, mal-grat que algunes actuacions ja executades ho han malmèsés, en efecte, el creixement del nostre poble, però basat enuns principis bàsics i irrenunciables, els quals s’hauran detenir en compte en la redacció del tan esperat POUM (Plad’Ordenació Urbanística Municipal). Els més importants delsquals enumerem a continuació:Creixement sostingut. Cal que el creixement urbanísticsigui degudament planificat i que s’incrementi el nombre

d’habitants de forma gradual, de manera que l’Ajuntamentpugui oferir els serveis necessaris amb el mateix ritme delseu creixement. Creixement sostenible. És necessari i inevitable el creixe-ment del nostre poble, però volem que aquest creixementsegueixi els criteris de sostenibilitat definits en el conjuntd’indicadors ambientals, socials i econòmics que implantal’Agenda 21 i que a Sarrià de Ter es descriuen en el Plad’Acció Local que va ser elaborat en el seu dia.Densitat d’habitatges. Si volem un poble realment habita-ble, amb la qualitat de vida a què estem acostumats, hemd’afavorir el creixement en horitzontal i construir els habi-tatges en cases i edificis de poques plantes i de formaesponjada, mantenint espais lliures, per gaudir del veïnatgei la convivència. Per tant, donada la poca extensió del nos-tre territori, hem de ser conscients de les nostres limitacionsde creixement.Equilibri territorial. Cal planificar el creixement del nostremunicipi amb l’equilibri necessari de sòl residencial i sòlindustrial. Ens agradi o no, formem part de l’àrea urbana deGirona i hem de planificar el nostre creixement pensantamb aquesta característica, estant atents al Pla Director quees pretén redactar des de la capital, de tal manera que nose’ns tracti com una barriada de la ciutat, sinó que, aprofi-tant la proximitat de la capital, sigui el nostre poble qui ofe-reixi serveis d’interès per aquesta àrea urbana a la qual per-tanyem.Cohesió geogràfica i social. A l’hora d’urbanitzar s’ha dedonar prioritat a la interconnexió dels diferents nuclis finsaconseguir que tot Sarrià de Ter sigui una sola àrea urbana.Tenint en compte aquesta característica, recolzada amb ladeguda atenció a totes les entitats i a les planificacions cul-turals, esportives i de festes, s’aconseguiria aquesta cohesióque tots reclamem. Agrupació temàtica d’equipaments. A fi d’optimitzar la uti-lització de tots els serveis promovent, al mateix temps, lamobilitat dels veïns dins de tot el territori municipal, calagrupar temàticament els equipaments. La nostra propostaconsisteix en la creació de diferents zones com, una lúdico-esportiva, una zona cultural i una socio-sanitària; sense obli-dar les instal·lacions de cada nucli, per fer-les més útils idonar el necessari servei de proximitat.

Certament, a vegades resulta difícil lluitar i treballar perqüestions del bé general fent deixadesa de les atencions al’interès privat, motiu pel qual sovint hom pensa i decideix“no ficar-se allà on no el demanen”, dipositant tota la con-fiança en els qui manen que, al cap i a la fi són els que hemvotat, i restar tranquils a casa evitant així complicacions per-sonals. Però, per a un ciutadà d’avui, no n’hi ha prou ambaquesta actitud i si el que volem és viure en democràcia. Amés d’emetre el vot que és el primer dels drets i deures,també cal com a mínim, que siguem crítics amb els nostresgovernants, ja sigui en sentit negatiu o positiu.

Així doncs, cal que l’administració fomenti la participacióciutadana per tal de crear debat copsant les opinions delsciutadans i ciutadanes, element necessari per a formar uncriteri comú i general, que haurà de desembocar en lesactuacions de l’administració, amb integració del sentirgeneral de la població en benefici de la comunitat.

~ t

ema

de p

orta

daPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

8 ~

Estudiant la vialitat del sector de Sarrià de Baix, des de l’ajuntament veiem que la circulació és molt densa i dificultosa.Carrers estrets, nombre elevat de vehicles al nucli, creixement del sector, botigues concentrades pràcticament al mateixcarrer, fa complicada la circulació viària i, de retruc, la circulació veïnal. En aquest sentit, des de l’ajuntament fem un estu-di de possibles solucions per tal de millorar tres aspectes que entenem fonamentals i que són:

• Millor circulació de vehicles pels carrers del sector.• Major seguretat en la circulació de persones• Major nombre d’aparcaments

Entenem que les dues propostes donen solució a aquests tres aspectes fonamentals.

El sector de Sarrià de Baix té quatre carrers que els podem considerar artèries del sector: c/ Major, c/ Firal, c/ Lloses i av.de França, i creiem que fer aquests carrers d’una sola direcció ha de facilitar la circulació viària a l’hora que proporcionarmés aparcaments. Fer carrer d’una sola direcció implica poder fer aparcaments en bateria, que en proporcionen un majornombre, i de no poder-los fer queda la possibilitat de permetre l’aparcament en les dues voreres sense que hi hagi difi-cultat en la circulació.

Altres aspectes que entenem que són importants és que parlem de seguretat i viabilitat i les dues propostes tenen ele-ments a favor i en contra.

ajuntament ~


9

Propostes de circulació

sector Sarrià de Baix

Àngel Mesas MesasRegidor Delegat de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

10

proposta 2

• Permet dos vials d’entrada i sortida al sector, facilitant-nela circulació.

• Facilita la sortida de manera més directa als veïns de l’av.de França i c/ Lloses

• Permet un accés directe als veïns del c/ Carrilet i una partimportant del c/ Major a les botigues del sector

• No genera problemes en la circulació del bus els dies demercat

• Genera un punt conflictiu a la sortida del c/ Major endirecció al Pont Major.

proposta 1

• Concentra tota la sortida del sector pel c/ Firal, creant unpunt de perill a l’entrada i sortida de vehicles pel c/Lloses, ja que tota la sortida del sector es farà en aquestpunt.

• Obliga tots els veïns de la zona av. de França i c/ Lloses ahaver de donar molta volta per sortir del sector.

• No permet als veïns del c/ Carrilet i una part molt impor-tant del c/ Major a accedir a les botigues pel seu propicarrer.

• Genera problemes els dies de mercat, ja que la sortidadel bus pel c/ Carrilet s’haurà de fer de manera incorrec-ta.

~

Assumpció VilaRegidora de Cultura

El municipi de Sarrià de Ter no té unnucli antic medieval, tret de lesmasies esparses que queden a Sarriàde Dalt. El carrer Major, amb cases decos alineades al llarg de tot el queabans fou el camí ral i més tard carre-tera nacional, va néixer cap a finalsdel s. XVII, a redós de les poquescases que hi havia a tocar el pont del’Aigua. Amb els anys, la necessitatd’oferir serveis als viatgers, va confi-gurar el carrer amb les seves fondes,ferreries, magatzems i botigues. Al

llarg de tres segles els sarrianencsvaren aixecar algunes cases senzilles,de tipus rural, i d’altres de senyorials.En moltes, el denominador comú ésla pedra, que emmarca les obertures,portes, finestres i balcons i alguns ele-ments metàl·lics, com reixes i bara-nes.

L’encàrrec d’aquest catàleg i Pla espe-cial a l’equip d’arquitectes del despatxKGB arquitectes, sota la direcció deJoaquim Bover, pretenia dues coses:primer, complir amb la normativa dela Llei d’Urbanisme actual, la qualobliga a identificar els béns que calprotegir, i, d’una altra, complir ambuna de les promeses del programa

electoral de l’equip de govern. Aquestcatàleg també s’adequa als tempsvigents, ja que els criteris de conser-vació i reforma dels nuclis antic s’hananat perfilant i discutint, de maneraque la majoria dels municipis jacompten amb normatives semblants.

En els darrers anys, coincidint amb uncanvi de generació en l’ocupació delshabitatges del nucli antic de Sarrià deTer i fruit de la pressió immobiliària aquè està sotmesa l’àrea urbana deGirona, hem vist com algunes de lescases dels carrers Major i Carrilet hanpassat a mans d’empreses construc-tores, les quals hi han aixecat habitat-ges de tipus plurifamiliar que no

Pla especial i catàleg de protecció

del patrimoni arquitectònic de Sarrià de Ter

ajuntament ~


11

Edifici de nova construcció del carrer Carrilet que ha preservat l’estètica i els balcons de ceràmica de les cases originals de primers del segle XX. Foto: A.Vila

mantenen la tipologia de les casesque han donat personalitat pròpia aSarrià de Ter. Amb la presentació del’avantprojecte d’aquest catàleg i Plaespecial i la suspensió de llicènciesen tant que no s’adeqüessin a la nor-mativa que es pretenia aprovar, elmes de març de 2004, ja es va acon-seguir que algunes construccionsmantinguessin les façanes i els tretscaracterístics de l’edificació que s’en-derrocava. Aquest és el cas d’un blocd’apartaments del carrer Carrilet, quemanté l’estil d’una filera de cases deprimers de segle XX amb un petitbalcó de ceràmica com a elementornamental més característic, i tambéel projecte presentat per edificar elque coneixem com la planxisteriaColomer, que, temps enrera, foumagatzem de la família Ensesa. En elnou projecte es mantenen les reixes iels brancals de pedra de les obertu-res. Desapareix, això sí, l’encavallat defusta de melis que s’havia mantingutfins ara (des de 1888), ja que l’edificipassarà a tenir un ús residencial.

En la catalogació d’edificis i bénspatrimonials s’estableixen cinc criterisde protecció:

1-Masies i Cases Rurals que pelsseus valors arquitectònics i històricses cataloguen com a Bé Culturald’Interès Local. En aquest apartat calsituar els masos esparsos i els quequeden del nucli de Sarrià de Dalt:mas Tomàs, mas Matas, mas Rovira,mas Xuncla, mas Gimbernat, masReig, mas Guilana, can Tiranda, masRiembau, can Busquet, can Marcel·lí,can Parreguera, can Vert i can Vinyes.

2-Edificis protegits. Situats en l’àmbiturbà de Sarrià de Ter que pels seusvalors arquitectònics i històrics escataloguen com a Bé Culturald’Interès Local. En aquest apartat hiha els edificis de propietat municipal,com l’Ajuntament, les Escoles Velles,el Coro i alguns edificis nobles delcarrer Major.

3-Elements singulars que es catalo-guen com a Bé Cultural d’InterèsLocal i que pel seu valor arquitectò-nic, històric o específic necessitin pro-tecció especial. Les torres d’aigua, lavil·la romana, el pou de glaç, lesesglésies, la plaça de can Nadal, el

Cau, la fàbrica Mitjans o els molins,són alguns dels elements que es tro-ben dins d’aquest àmbit de protecció.

4-Edificis de Protecció Morfològica.Edificis amb façana consolidada i delsquals cal conservar els valors arqui-tectònics i compositius del conjunt,els materials emprats o l’ornamenta-ció dels elements compositius.

5-Edificis de Protecció Parcial.Edificis amb elements arquitectònicsque cal protegir, mantenir o recuperari que formen part d’un determinat edi-fici que pot ser susceptible d’unatransformació arquitectònica. Aquestsedificis es podran enderrocar amb lacondició que la nova edificació res-pecti la composició formal i queincorpori els elements que han estatobjecte de protecció.

El catàleg i Pla Especial es va aprovarinicialment el 15 de desembre del2005 i el 27 es va fer una reunióinformativa amb els veïns. Al mateixtemps es va penjar a la pàgina web deSarrià de Ter i els serveis tècnics hanatès diverses consultes dels veïns. Aquest document és un pas previ alPla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal que s’està redactant, i totala normativa legal que contemplaquedarà supeditada a la que regeixi elnou POUM. En definitiva, amb l’aprovació d’a-quest catàleg i Pla Especial s’aconse-gueix preservar el poc patrimoni quetenim a Sarrià, alhora que es demanauna major sensibilitat als constructorsper tal que les noves edificacions enel nucli antic mantinguin l’estètica i lafesomia de poble que ha tingut finsara, quan la majoria de les cases erende tipus unifamiliar.

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

12 ~

Dibuix actual de la planxisteria Colomer i plànol del nou edifici que s’hi pensa construir, mantenint els brancals de pedra.

Les ordenances fiscals són les normes que aproval’Ajuntament per la regulació de les aportacions que, enforma d’impostos, taxes i preus públics, fan els veïns.Correspon a l’ajuntament, doncs, per mitjà de la capacitatde produir ordenances, regular i establir les relacionssocials, els drets i les obligacions dels ciutadans en l’àmbitlocal.

Els impostos són els imports que l’administració, en aquestcas l’administració local, aplica a les activitats i/o els bénsdels ciutadans i les empreses per la seva contribució a ladespesa pública.La taxa és l’import que fixa l’administració per a la presta-ció d’un servei públic, per la realització d’activitats o tas-ques administratives o per l’ús privatiu o especial de la viapública. El servei que es presta derivat del pagament d’unataxa ha de beneficiar particularment al subjecte que l’ha

liquidat. Els serveis que estan subjectes a les taxes no sónde recepció voluntària per als ciutadans. La taxa no potsuperar el cost del servei, garantint, la seva execució, laprovisió del mateix.El preu públic és, com la taxa, l’import que es fixa per laprestació d’un servei; la diferència és que el servei que espresta és de recepció voluntària. El preu públic no estàsubjecte a l’aprovació per ordenança i el seu import potsuperar el cost del servei que es presta.

Per l’any 2006 l’Ajuntament de Sarrià de Ter ha aprovat lescorresponents ordenances fiscals i fixat alguns dels seuspreus públics amb un increment generalitzat del 3,2 % res-pecte les de l’any anterior. Entenem que aquesta és unapuja moderada, sobretot tenint en compte que es situa persota de l’IPC a nivell estatal (3,7 %) i a nivell català (4,3 %).Des de l’equip de govern entenem que cal anar ajustant les

Les ordenances fiscals 2006 ajuntam

ent ~Parlem

de Sarrià ~ 55

13

Plaça del pla dels Vinyers. Foto: A.Vila

Roger CaseroRegidor d’Hisenda pública

ordenances fiscals en correspondència al nivell de vida, ique on convé intervenir des d’una perspectiva de correc-ció social és amb les bonificacions que els mateixos impos-tos i la llei que els regula permeten.

D’aquesta manera les principals bonificacions a què estansubjectes alguns dels principals impostos són, de maneraresumida, les següents:Respecte a l’IBI (Impost de Béns Immobles) tenen dret auna bonificació a la quota íntegra del 50% per un perío-de de com a mínim la durada de l’obra i que com a màximno pot ser superior a tres anys, els béns immobles queconstitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’ur-banització, construcció i promoció immobiliària tant d’o-bra nova com de rehabilitació equiparable a aquesta.

També tenen dret a una bonificació del 50% a la quotaíntegra de l’impost, durant els tres períodes impositiussegüents al de l’atorgament de la qualificació definitiva,els habitatges de protecció oficial i els habitatges queresultin equiparables a aquests d’acord amb la normativad’aplicació de la CCAA. Aquesta bonificació es concediràa petició de l’interessat.

Pel que fa a l’impost de vehicles s’estableixen bonifica-cions del 50% de la quota de l’impost en els supòsitssegüents:

A favor dels titulars de vehicles que incorporin catalitza-dors o acreditin que els han incorporat a partir de l’any1999. S’exclouen aquells vehicles de primera adquisicióque els disposin de fàbrica.

A favor dels titulars de vehicles que s’hagin adaptat per al’ús de biocombustibles (derivats d’olis vegetals, biogas,gas natural comprimit i hidrogen) i dels titulars de vehi-cles elèctrics i bimodals.

Estan exempts, entre d’altres conceptes, del pagamentd’aquest impost, els vehicles matriculats a nom deminusvàlids per al seu ús exclusiu. Aquesta exempció s’a-plicarà mentre es mantinguin les dites circumstàncies,tant als vehicles conduïts per persones amb discapacitatcom als destinats per al seu transport. A aquests efecteses consideren persones amb minusvalia qui tingui aquestacondició legal en grau igual o superior al 33%.

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

14

Iglú de la plaça Genís i Bech al Pla de l’Horta.Foto: A.Vila

En l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions iObres) hi hem afegit supòsits de bonificació, essent un delsmés rellevants la bonificació del 95 % de l’import per lesobres de rehabilitació de façanes en tot el terme municipali de correcció de patologies estructurals tècnicament acre-ditades.

Així doncs tindran una bonificació del 95% les construc-cions, instal·lacions i obres que siguin declarades d’espe-cial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàn-cies socials, culturals, historicoartístiques o de foment deltreball que justifiquin tal declaració. Correspondrà aquestadeclaració al Ple de la Corporació i s’acordarà, prèviasol·licitud, amb el vot favorable de la majoria simple delsseus membres.

Gaudiran d’una bonificació del 95% les obres de rehabili-tació de façanes en tot el terme municipal i de correcció depatologies estructurals tècnicament acreditades.

Tindran una bonificació de fins al 95% les construccions,instal·lacions i obres en les que s’incorporin sistemes perl’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar.

Gaudiran d’una bonificació del 10 % (nivell A) i del 5 percent (nivell B) en la quota de l’impost, aquelles obres denova construcció o rehabilitació que s’acullin al “SegellVerd”.

Gaudiran d’una bonificació del 95 % en la quota de l’im-post aquelles obres de reforma o millora, l’objecte exclusiude les quals sigui l’eliminació de barreres arquitectòniques,o la millora de l’accessibilitat als edificis per part de perso-nes amb una discapacitat que afecti la seva mobilitat.

Sense cap mena de dubte el pagament dels impostos exi-geix, en tant que foment de la despesa pública, la garantiai bon funcionament dels serveis públics. És a través de lesordenances fiscals que l’administració local, l’ajuntament,pot regular els serveis que ha d’oferir, tan els que són de laseva competència com els que, malgrat no ser-ho, sóndemandes dels veïns, necessitats de la població.L’enllumenat, la recollida de les escombraries, l’aigua pota-ble, les voreres, els jardins, la conservació del patrimoni, lesactivitats esportives, culturals, formatives, l’accés a l’educa-ció, el lleure... despesa pública pagada per tots perquè totsseguim fent del nostre municipi, de Sarrià de Ter, un pobleamb vocació de serveis públics.

Per a més informació podeu consultar íntegrament lesordenances fiscals a www.sarriadeter.com

ajuntament ~


15

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~

Les gràfiques són una bona imatgede com, tot i augmentar la població,el que comporta inexorablement unaugment en la generació de residus,aquests mostren un tendència a labaixa any darrera any, en el tant percent d’aquest que va a incinerar alho-ra que, aquest descens és directa-ment proporcional a l’augment detones que segueixen un procés derecuperació selectiva.

Què significa això per Sarrià de Ter?.Doncs bé, d’entrada que hi ha unamajor consciència col·lectiva pel quefa al correcte reciclatge dels residusque es generen. També significa que,el cost de tractament d’aquests resi-dus s’ha reduït considerablement ialhora hem augmentat els ingressosprovinents dels retorns per tona deresidu correctament separat i reciclati per acabar, també vol dir que Sarriàde Ter és capdavantera i model en lagestió que fa dels seus residus.

Ara bé, algú es pot preguntar per quèles taxes que tots hem d’abonar enconcepte de recollida i tractament deresidus no es veuen reduïdes, si cadacop ho fem més bé en la gestió delsrecursos mediambientals i econò-mics?

La resposta és senzilla, tot i haverreduït el cost de tractament dels resi-dus que van a incinerar, en tant hemestat capaços de reduir-ne la sevaaportació, el cost que té per l’ajunta-ment la recollida i posterior tracta-ment de totes i cadascuna de lesfraccions que es generen (rebuig,vidre, paper, envasos, poda, orgànica,voluminosos, etc.) és molt superiorals ingressos que en concepte detaxes i retorns de l’agència catalanade residus, arriben a l’ajuntament.

A Sarrià de Terestem fent bé els deures

No només això, sinó que a més a més, l’ajuntament fa cada any un pas més enla implantació, ampliació i/o millora dels seus sistemes de recollida de residus.Així doncs l’any 2005 es van portar a terme les següents accions:

• Increment de quinzenal a setmanal de la recollida de paper i cartró• Increment de quinzenal a setmanal de la recollida d’envasos• Increment de quinzenal a setmanal de la recollida de voluminosos• Increment de quinzenal a setmanal de la recollida de poda i jardineria

• Implantació de la recollida de la fracció orgànica a partir del mes de març• Implantació de la recollida de cartró comercial

• Augment de contenidors de selectiva en 21 contenidors nous

• Creació de la figura de l’inspector/a municipal

Sense oblidar que la deixalleria mòbil continua venint un cop al més i que elmunicipi disposa de recollida diària de rebuig.

Pel 2006 la dinàmica de millora i ampliació no es pot aturar, així doncs, a mésde continuar millorant els serveis existents, algunes de les accions previstes són:

• Aprovació d’un Reglament de Gestió de Residus i Neteja Municipal• Inici de la construcció de la Deixalleria Comarcal ubicada a Sarrià• Implantació de la recollida d’olis de restaurants i particulars• Implantació del compostatge casolà• Retirada dels contenidors de rebuig de les zones industrials en aplicació de la

Llei de residus de 2003

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

16

Contenidors soterrats del carrer Major. Foto: Esther Ferrero

Esther Ferrero

0

20

40

60

80

100

2002 2003 2004 2005

% rebuig

% reciclat

0

10

100

20

110

120

30

40

50

60

70

80

902002 2003 2004 2005

Vidre 27,43 48,47 51,42 52,32

Paper i cartró 53,85 60,32 82,74 112,48

Envasos lleugers - 15,89 18,53 32,81

Residu voluminós 50,34 77,88 77,90 91,22

Poda i jardineria 14,26 108,26

Orgànica 174,09

Rebuig (tones) 1.809,00 1.749,99 1.733,00 1.419,97

Total residus (tones) 1.940,62 1.952,55 1.981,90 1.991,15

% rebuig 93,22% 89,63% 87,44% 71,31%

% reciclat 6,78% 10,37% 12,56% 28,69%

Cens 3.708 h 3.858 h 4.100 h 4.200 h

Kg/hab/dia 1,34 1,24 1,16 0,93

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,61,336

1,242 1,158

0,926

Dades de l’evolució de la recollida de residus

a Sarrià de Ter

2005

ajuntament ~


17

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

18

Acta de la SessióExtraordinària del 18d’octubre de 2005

Moció de suport a l’Estatutd’AutonomiaDesprés de la intervenció delsrepresentants de cada partit,per unanimitat s’acorda donarsuport a l’Estatut d’Autonomiade Catalunya aprovat en el pledel Parlament de Catalunyaen sessió de 30 de setembrede 2005, com a proposicióde llei orgànica a trametre ales Corts Generals per a laseva tramitació. Al mateixtemps es convida a les enti-tats socials del municipi adonar suport a aquest Estatutd’Autonomia.

Obres del projecte “El Coro”En la primera convocatòriadel concurs que es va formu-lar no es va presentar capempresa i va quedar desert.En la segona convocatòria esva convocar a tres empresesque s’havien interessat a rea-litzar les obres i d’aquestesnomés s’hi va presentar una,SICE, a qui se li adjudica elprojecte de rehabilitació del’edifici “El Coro”, segona fase.El termini de construcció quees preveu és de sis mesos iper tant es preveu finalitzinfinals de maig.

Acta de la SessióOrdinària de 15 dedesembre de 2005

Aprovació definitiva delcompte general de 2004S’aprova amb caràcter defini-tiu els Estats i CompteGeneral, amb els seus anne-xes i justificants correspo-nents a l’exercici de 2004,una vegada han estat infor-mats amb caràcter favorableper la Comissió Especial deComptes després del períoded’informació pública, sensereclamacions ni suggeriments.

Cementiris de Sarrià de TerEl regidor del PSC, Roger Casero va explicar que espretén signar amb el Bisbat un conveni tipus de ces-sió dels Cementiris de Sarrià per tal d’alliberar a lesparròquies de la gestió i manteniment dels cementi-ris. Es respectarà la titularitat dels nínxols i es regu-larà el servei de vigilància. a- S’aprova per majoria absoluta el Plec de clàusu-

les específiques administratives per a l’adjudica-ció de la gestió administrativa integral delsCementiris de Sarrià.

b- S’aprova per unanimitat el Reglament de l’ús delCementiri.

c- S’aprova per unanimitat el Conveni amb el Bisbatde Girona pel qual cedeix a l’Ajuntament l’admi-nistració, gestió i manteniment dels Cementirisde la Parròquia de Misericòrdia i Sant Pau deSarrià de Ter.

El regidor per CiU Lluís Aymerich va manifestar queel millor seria que qui gestionés administrativamentel Cementiri fos el mateix Ajuntament, a la qual cosava respondre Roger Casero tot dient que l’adjudica-ció de l’administració a una empresa no suposaràun increment de la despesa.

Conveni econòmic amb la Diputació per elfinançament de les obres de l’edifici “El Coro” (2afase)S’aprova el conveni de col·laboració econòmicaentre la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Sarriàde Ter pel finançament del projecte de casal d’avis“El Coro” pel qual la Corporació provincial participaeconòmicament concedint a l’Ajuntament la quanti-tat de 120.000€ en dues anualitats de 60.000€

anuals (2005 i 2006) que representa un percentat-ge de finançament del 32,56% que es mantindràconstant en el cas que disminueixi el preu de lainversió com a conseqüència de la seva adjudicaciói execució.

Domini .cat a InternetLa regidora de Noves Tecnologies, Iolanda Jiménez,va explicar els tràmits que l’Ajuntament ha efectuatper l’assumpció del domini .cat i que tan aviat comsigui possible es substituirà el domini .com pel .cat,i s’aniran substituint totes les adreces electròniques.

Conveni amb Funibella S.L.L’alcalde Nicolás Pichardo va explicar que aquestconveni regula la cessió d’una peça de terreny delvial perimetral per l’oest del polígon d’actuació deCobega, d’una superfície aproximada de 1.000m2.

En un principi tothom pensavaque era propietat del Mº deFomento, però Funibella S.L.ha presentat documentacióde la propietat i, per tal dedesencallar la tramitació del’aprovació de l’expedient delprojecte de reparcel·lació delsector de Cobega, s’ha consi-derat fer una cessió deterrenys d’una superfície simi-lar a realitzar en el futur pro-jecte del pla de Sarrià de Dalt.

Els regidors de CiU, LluísAymerich i d’ ERC RogerTorrent varen comentar queaquest expedient presenta uncúmul d’irregularitats en laseva tramitació. LluísAymerich es va discutir ambel secretari en el sentit queentenia que es tractava d’unvial públic i que per tant nocalia que els terrenys fossinescripturats, per l’ús que hantingut de fa temps, a la qualcosa el Secretari responguéque els informes de la secre-taria eren anteriors a queFunibella S.L. presentés laseva documentació.

Al·legacions al Pla deSanejament d’AigüesResiduals de l’Àrea Urbanade GironaEs demana que el PSARU2005 incorpori el documenttècnic d’al·legacions a lesactuacions del PSARU 2005pel sistema de sanejament dela conurbació de Girona.

Reglament Regulador d’ator-gament de subvencions S’aprova per unanimitat elreglament regulador de lessubvencions atorgables perl’Ajuntament de Sarrià de Ter ales entitats del poble, marcantles obligacions, terminis,drets, és a dir es regularitzaun procediment que ja es feia,però que ara queda més clar.

AcordsAjuntament

~

ajuntament ~


19

Denominació de carrersS’aproven inicialment la deno-minació dels carrerssegüents:Carrer Via Augusta: Vial queconnecta el Pont de l’Aiguaamb el carrer Sant Ferriol,transversal a l’Avinguda deFrança. Actualment està pavi-mentat des del Pont de l’Aiguafins la cruïlla amb el carrerJoan Fuster. La Via Augustaera la via romana que traves-sava el poble de Sarrià pelcarrer Major fins al Pont del’Aigua. La presència romana aSarrià és notable i n’és unamostra la important vil·la delPla de l’Horta i el mil·liari romàque es va trobar en un puntproper al pont.

Carrer Joan i Francesc TorrasHostench. Vial paral·lel alFrancesc Cambó que enllaçael carrer Firal amb l’Avingudade França. Els industrials Joani Francesc Torras foren elscreadors del complex deTorraspapel a Sarrià de Teramb la seva implantació l’any1945. En el terreny industrialdesenvoluparen importantsavenços tecnològics i en elterreny social varen promoureel grup d’habitatges protegitsPaulí Torras.

Catàleg de protecció delpatrimoni arquitectònic i Plaespecial de Sarrià de Ter.En l’exposició de la proposta,Assumpció Vila va explicarque tot i que caldrà ampliar-loen el futur i millorar-lo, el catà-leg defineix els elements quecal protegir i estableix els cri-teris utilitzats per la seva cata-logació. Aquesta proposta decatàleg i Pla Especial pel cascantic de Sarrià de Ter permetiniciar la tramitació i trametre’lals organismes pertinents.Roger Torrent va demanarque s’informés als veïns, iLluís Aymerich trobà queincorpora algunes normesmolt rígides i excessiu el ter-

mini de suspensió de llicències, a la qual cosa varespondre Assumpció Vila tot dient que la normati-va que s’aplica és l’actual vigent.

S’aprova inicialment per majoria absoluta amb el votfavorable dels membres de l’equip de govern i delgrup municipal d’ERC i el vot en contra de CiU, elPla Especial i Catàleg de Protecció del Patrimoniarquitectònic redactat de conformitat amb l’article67 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol queaprovà la refosa de la Llei d’Urbanisme deCatalunya. Se suspèn per un any l’atorgament de les llicènciesurbanístiques d’edificació, reforma, rehabilitació,addició i enderrocament de construccions,d’instal·lacions o ampliació d’activitats o usos con-crets i demés autoritzacions municipals connexes,per a totes les façanes del carrer Major i Carriletsempre que suposin una contradicció amb el nourègim establert en les ordenances del catàleg,inventari de béns i àrees d’interès arquitectònic iarqueològic.

Al·legacions a l’estudi informatiu i d’impacteambiental de l’Autovia A-2 , tram Girona-FronteraFrancesa.Aquesta proposta s’ha presentat amb el suport delstres grups municipals. En el text es manifesta el nos-tre rebuig a les propostes presentades a l’estudi, jaque entenem suposen una afectació al municipi deSarrià de Ter, des del punt de vista social, patrimo-nial i medi ambiental, ja que afecta directament aveïns i barris, a la qualitat de vida del poble i al seudesenvolupament futur, malmet patrimoni històric,cultural i natural i suposa a més, un augment de lacontaminació visual, acústica i ambiental del nostremunicipi.Les propostes presentades en l’esmentat estudiexclouen una alternativa possible (l’actual traçat dela N-II) i inclou alternatives extraordinàriamentagressives i difícilment plantejables. Es demana alMinisteri que realitzi un estudi que contempli el des-doblament de l’actual N-II, variant Est de Girona, ique incorpori a l’estudi l’impacte mediambiental delTGV al seu pas per Sarrià de Ter. També s’insta laMinisteri que doni compliment a la proposició no deLlei aprovada al Congrés dels Diputats en sessióplenària del dia 1 de juny de 2005.

Precs i PreguntesEl regidor d’ERC, Roger Torrent va preguntar el quesegueix:• Sobre el cas de legionel·losi detectat a Sarrià de

Ter, a la qual cosa va contestar Roger Casero totdient que el Departament de Sanitat ha efectuat

tots les anàlisi i comprova-cions pertinents i els resul-tats són negatius i les ins-tal·lacions reuneixen lescondicions higièniques.

• Que es prevegui en el pres-supost del 2006 pavimentaralguns carrers del municipi,a la qual cosa va contestarl’alcalde Nicolás Pichardo totdient que ja està previst.

• Que es tingui en compte laparticipació ciutadana perelaborar el pressupost,seguint el que estipula elPALS, dient Roger Caseroque es treballarà per tal quesigui així.

• Ja que el servei de recollidade brossa ha experimentatmodificacions caldria unareforma de l’ordenança deneteja, a la qual cosa va con-testar Nicolás Pichardo totdient que s’estan introduintreformes constantment irecentment s’ha nomenat uninspector de residus.

• Demana si es rehabilitaranles pintures de l’església deSarrià de Dalt a la qual cosarespongué Assumpció Vilaper dir que es disposa d’unpressupost però es preveurealitzar l’any 2007, ja queaquest any s’ha d’acabar depagar la pintura de tota l’es-glésia.

• Demana si el municipi deSant Julià té la voluntat d’in-volucrar-se en el projecte deconstrucció de la novaBiblioteca i el posterior man-teniment i conservació, a laqual cosa va contestarAssumpció Vila per dir quees preveu un conveni per lagestió i el manteniment con-junt, però no per la cons-trucció.

• Ja que amb la Biblioteca escontemplen altres equipa-ments, demana quin ús pre-veu l’Ajuntament per tots elsequipaments, també per alCentre Parroquial.Assumpció Vila va contestarque a mesura que estiguinconstruïts s’anirà definint els

Acords Ajuntament

~

usos de cada equipament, ies preveu signar un conveniamb el Bisbat per la cessiódel teatre de Sarrià de Dalt.

• Demana si es resoldrà laperillositat de la cruïlla entrel’accés al Pont de l’Aigua, elcarrer Major i el JosepFlores, a la qual cosa el regi-dor Àngel Mesas va contes-tar que aquests punts con-flictius són prou coneguts ique s’està treballant persolucionar-los.

• Caldria definir la ubicaciódefinitiva del mercat setma-nal, a la qual cosa va contes-tar l’alcalde Nicolás Pichardotot dient que en principi con-tinuarà ubicat al mateix llocon ara se celebra.

• Els veïns del Pla de l’Hortavaren demanar que es fes la

Dolors Grau va comentar quel’estat de neteja dels conteni-dors de brossa i recollidaselectiva no és el més ade-quat i que caldria instar al’empresa concessionària quefos més curosa amb aquestaspecte. També va demanar sies pot millorar el servei devigilància nocturn ja que temoltes mancances, a la qualcosa va contestar el regidorÀngel Mesas que els respon-sables del servei nocturn sónla Policia Local de Girona i elsMossos d’esquadra.Jordi Costa va demanar quancomençaran les obres de la2a fase del Coro, a la qualcosa Nicolás Pichardo va con-testar que ja s’han iniciat i quees preveu finalitzin el mes demaig.

Acords Ajuntament

~

poda dels arbres de la plaça vil·la romana per solu-cionar el problema dels estornells, i sembla que nos’ha fet d’acord amb el que ells varen demanar, ala qual cosa va contestar l’alcalde que la poda ésla que varen decidir els tècnics de l’empresa con-tractada que sembla ser era la més adequada.

Lluís Aymerich, regidor per CiU va demanar:• Com està la pavimentació del passatge de la Font

a la qual cosa va contestar Nicolás Pichardo quees preveu pavimentar enguany.

• Que es podin les branques de la pujada del Pi dela Bateria, contestant l’alcalde dient que els tre-balls ja estan encarregats i es demanarà que s’e-fectuïn d’immediat.

• Demana si es preveu fer un vial que connecti elpolígon Xuncla amb la rotonda del Trueta, a la qualcosa va contestar l’alcalde tot dient que quan s’ur-banitzi el mas Boscosa ja es preveu un vial queconnecti amb aquesta rotonda i amb el nou pontper anar a Pedret.

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

20

~

fira del paper ~Parlem

de Sarrià ~ 5521

Ja en portem set. De fet ja estem caminant cap al vuitè anyde Fira del Paper. Sovint les avaluacions profundes del fun-cionament de les coses es realitzen coincidint amb aniver-saris rellevants dels esdeveniments. Però en el nostre cas,sempre hem preferit realitzar-les any darrere any, a fi demillorar constantment i alhora detectar a temps aquellspetits signes que indiquen que una cosa o una altra s’ha derevisar.

Aquesta avaluació la fem observant. Sí, observem des delprivilegi de poder ser a tot arreu i conèixer els entrellats del’organització i, alhora, amb el handicap d’estar massaimplicats com per ser totalment objectius i per aquestmotiu escoltem. Escoltem les persones que d’una manerao altra formen part de l’esdeveniment, visitants, artistes,veïns i veïnes i evidentment els marxants i talleristes. Tots icadascun d’ells tenen una opinió i un criteri que ens resul-ta de gran valor a l’hora d’avaluar.

Set anys consecutius organitzant el mateix esdeveniment,tot i intentar en cada edició millorar els continguts i l’orga-nització, fa que hi hagi el risc del relaxament, que provoca

una excessiva confiança en allò que ja funciona per si sol,per això no dubtem que estar atents és un bon acte deprevenció i responsabilitat.

Hem d’agrair profundament als sarrianencs i sarrianenquesla seva fidelitat a l’hora de visitar la fira any darrere any, ésde ben segur el públic més entusiasta de la Fira. Ara bé, ésnecessari donar a conèixer Sarrià i la seva Fira en unentorn més ampli, atreure famílies, grups i persones de foraa fi que ens coneguin i alhora incrementin el nombre devisitants. Això només és possible amb uns bons canals dedifusió i publicitat, que de ben segur hem de millorar.

Tanmateix hi ha un altre factor amb el qual també hem decomptar, alhora que competir-hi, ens referim al gran nom-bre de fires coincidents amb la nostra que, tot i que lacompetència sempre hem dit que és sana i desitjable, nodeixa de ser una factor a tenir molt present alhora de pen-sar quin tipus de Fira estem oferint.

Aquest darrer punt ens porta inevitablement a obrir undebat, el resultat del qual fins ara teníem molt clar, sobre la

La setena firadel paper

Esther Ferrero

Una de les parades habituals d’objecte fets en paper. Foto : A.Vila

~ f

ira

del pa

per

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

522

idoneïtat d’ampliar el tipus de productes que ofereix la nos-tra Fira, que sempre han estat només de paper, a d’altrescom ara artesania, alimentació, etc. No podem negar, però,que no tenim la certesa que l’ampliació del tipus de pro-ducte comportarà un augment de visitants, però sí quesabem que no fer res pot comportar el seu declivi gradual.

Arribats en aquest punt ens adonem que estimem la Fira,que ja forma part de la història (tot i que recent) del poblei que d’una manera o altra també forma part de la nostrahistòria com a persones anònimes, que any darrere anyhem fet que aquesta sigui possible. Motius tots ells per

seguir repensant fórmules que facin que en la seva VIII edi-ció, la Fira del Paper de Sarrià de Ter tingui tots els ele-ments necessaris per atreure novament l’interès i la curio-sitat de tothom.

Des d’aquestes ratlles vull agrair a la Núria Rodríguez i a enPere Salvatella, que durant aquests anys han treballat devalent i amb l’única gratificació del treball ben fet, la sevadedicació, el seu esforç i la seva paciència. Ells deixenaquest any la comissió, però esperem poder comptar ambells, com cada any, el diumenge de la fira a les 6 del matí.~

Andreu Mateu ensenya a fer paper a mà. Els nens són els protagonistes de la Fira del paper, pintant, fent

capses, màscares, màgia i activitats durant tot el dia. Fotos: A. Vila

La Fira del Paper suposa una bonaoportunitat per a la població de Sarriàde Ter per aprofundir una mica mésen el món de l’art, de vegades estre-tament lligat al paper com a suport opart integrant de la mateixa obra ensi. O d’altres, a través d’exposicionsdivulgatives i clarament pedagògi-ques que il·lustren a la perfecció eltema al voltant del qual giren lesJornades del Paper.

Aquest és el cas de les Jornades delPaper 2005 que van arribar a la seva7a edició i que estaven dedicades al’Any del Llibre i la Lectura. Calia,doncs, donar pas a artistes del paper,però també detenir-se un temps areflexionar sobre el paper que el lli-bre ha jugat i jugarà en el desenvolu-pament humà, en la difusió de les cul-tures o en la transmissió dels valorspersonals i col·lectius.

Les propostes dels espais d’exposicióde Sarrià de Ter van ser “Recherche”,de Tatiana Rozenblat, a la Sala LaCaixa, “Les Biblioteques Populars enla pau i en la guerra” a la SalaPatronat i “El placer de leer” a l’espaide can Vila.

Exposicions de lesVII jornades del paper de Sarrià de TerCristina Vicedo

“RECHERCHE”

La Tatiana Rozenblat, una artista menuda i discreta vinguda de França, més concreta-ment de Perpinyà, va ocupar durant tot el mes d’octubre l’espai de la sala “La Caixa”.Com també el van “ocupar” les seves figures volumètriques d’un blanc gairebé trans-parent que semblaven dansar, giravoltant sobre elles mateixes. I, ja a les parets de la sala, la recerca continuava amb l’experimentació de les texturesi els pigments. La Tatiana posseeix allò que caracteritza els bons artistes, aquella menade curiositat innata per “tastar” els materials i veure què en pot obtenir. Sempre a larecerca.En aquesta exposició es va oferir al visitant diferents nivells de lectura que li perme-tien tenir la seva pròpia interpretació amb tota llibertat. La seva obra es mou sovintentre la dualitat i l’oposició, l’alternança. Ella mateixa ho defineix així:

“Sempre m’ha agradat més treballar amb paper.Primer l’he plegat, cargolat, cosit.L’he arrencat, encolat, mullat ...Si bé aquestes manipulacions m’han estat necessàries, no m’han satisfet.El que buscava era la seva substància interna, la seva fibra. En aquest punt, el quetenim entre les mans és una matèria viva, tova i amorfa però que ofereix grans pos-sibilitats.A més, la pasta de paper guarda memòria del treball del gest, del contacte de lesmatèries, de la presència de l’aigua que s’ha evaporat. Totes aquestes traces contribueixen al resultat final i donen el sentiment que es pot influenciar cadaetapa de la creació.Així, el meu treball explora sobretot unes pistes que resulten de les diferents tendèn-cies de la nostra època. Hi ha diferents tècniques : emmotllament pel que fa als «Boucliers », presència del grafisme per la sèrie dels « X » o utilització del gravat.Si bé algunes peces semblen que siguin organitzades per tema o sèrie, no esticdefinint conjunts sinó al contrari, m’agrada dissipar les fronteres, fondre o con-fondre les categories, desvetllar el dubte ...


de Sarrià ~ 5523

Textures de Tatiana Rozenblat a la sala Carrilet

“LES BIBLIOTEQUES POPULARSEN LA PAU I EN LA GUERRA”

La Sala Patronat retrocedí en el tempsdurant aquest darrer mes d’octubre,gràcies a aquesta exposició promo-guda pel Departament de Cultura dela Generalitat. L’exposició se centrava en una part dela història de les biblioteques aCatalunya. Concretament ens trans-portà en un període de la nostrahistòria recent que va des del projec-te impulsat per la Mancomunitat deCatalunya l’any 1915, continua ambaquells dies en què el drama humà itambé social provocat per la guerracivil ho trasbalsà tot i finalitza amb l’a-rribada de la democràcia a l’Estatespanyol. Un ampli repàs del paperjugat per les biblioteques en tant quevehicles de comunicació i cohesiósociocultural i també el seu sistemaorganitzatiu, nascut en temps de pau,que afavoria la descentralització delscentres de lectura. En efecte, amb la constitució de laMancomunitat de Catalunya l’abril de1914, que federava les quatre diputa-cions provincials catalanes, el nostrepaís recuperà per primera vegada desdel 1714 una institució d’autogovernque, tot i ser bàsicament una einaadministrativa, des del principi vamostrar una gran preocupació perdesenvolupar tots els aspectes cultu-rals, pedagògics i d’acció social.Durant aquells anys, i fins a la sevadesaparició l’any 1925 amb laDictadura de Primo de Rivera, es vapotenciar el paper de l’Institutd’Estudis Catalans i de la Bibliotecade Catalunya, i es va crear per tot el

territori català una àmplia xarxa debiblioteques.Un sistema que es va haver d’adaptar,del 1936 al 1939, als temps de gue-rra. Calia assegurar-se de dues cosesbàsiques. D’una banda, preservar elpatrimoni cultural de Catalunya prote-gint el fons bibliogràfic i documental. Ide l’altra, garantir el servei de lecturaa les poblacions aïllades per la guerrai també als homes i dones que lluita-ven al front. A tal efecte el govern dela Generalitat de Catalunya, que teniatransferits pel govern republicà elsserveis en aquest camp, va crear elServei de Biblioteques del Front, quejuntament amb iniciatives com el“bibliobús” van acostar la lectura acasernes, hospitals de sang i fins i total mateix front, en un temps d’espe-cial dificultat en les comunicacionsviàries

A través d’una quinzena de plafonsil·lustratius amb reproduccions defotografies de l’època, l’exposició ofe-ria un veritable recorregut històric dela trajectòria de les bibliotequespopulars o públiques a Catalunya desdels seus inicis fins a la democràcia, imostrava el compromís de tots elsagents que hi intervenen, institucions,intel·lectuals o bibliotecaris, per ferarribar a la població en igualtat decondicions el llibre i la cultura. I moltespecialment, reflectia la gran tascaportada a terme pels bibliotecaris ibibliotecàries que de manera anòni-ma han contribuït a fer funcionar elsistema de lectura pública, ja sigui encondicions normals o en el transcursd’una guerra, disminuint en la mesuradel possible els seus estralls.

Aquesta és la raó per la qual m’estimo més parlar de jocs d’alternança :

entre el pla i el volum,entre la transparència i la opacitat,entre la unitat i la repetició,un vocabulari més aviat clàssic per una recerca que no s’atura mai.

Tatiana ROZENBLAT va fer la carrera de Belles Arts i després d’obtenir elDiplôme National d’Arts Plastiques (títol estatal), es va interessar per lestècniques tradicionals lligades al paper. Períodes de formació alConservatoire des Ocres du Roussillon i al Museu Molí Paperer deCapellades, ... Actualment participa en molts projectes, al temps que esdedica a l’ensenyament i a transmetre a les joves generacions el seu plaerpel reciclatge. Aquesta dimensió pedagògica contribueix també a la sevarecerca artística.

~ f

ira

del pa

per

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

524

Tatiana Rozenblat, a la presentació de la seva exposició.

L’exposició “les Biblioteques en la Pau i en la Guerra” va estar present a la Sala Patronat des de la sevainauguració per la Fira del Paper fins a finals d’octubre.

Telèfon 972 17 11 51

“EL PLACER DE LEER”

L’exposició constava d’una selecció defotografies provinents de l’11è certa-men fotogràfic convocat per laBiblioteca Municipal “TorrenteBallester” de Salamanca. Com el seunom indica, el llibre i la lectura eren eltema bàsic de la mostra que es vapoder contemplar a l’espai de can Vila.Un espai que, despullat de qualsevolaltre element que no sigui la seva

arquitectura industrial, va ser l’encarre-gat d’emmarcar una instal·lació delibe-radament impregnada de practicitatvisual.Les fotografies, algunes en color i mol-tes en blanc i negre, se succeïen en unrecorregut irregular mostrant tots icada un dels aspectes que envoltenl’acte de llegir. Un univers personal,gairebé podríem dir-ne “íntim”, noexempt de sensualitat i plaer, tan benreflectit per algunes de les fotografies

que fins i tot podia arribar a sorprendreel visitant per tantes coses que li sug-gerien, ja fossin emocions, relacions oestats d’ànim.Homes i dones, ancians i nens. En elcamp, davant del mar o esperant elmetro a les ciutats. Orient i Occident.Sense sabates o amb corbata. En bici-cleta o sobrevolant l’oceà. Rient,absorts o meditant. Rostres marcatsamb arrugues o amb la pell tibant i unblanc somriure africà. Rere unes ulle-res o sorgint d’un xador la curiositat alsulls. Tan sols els uneix el llibre entre lesmans. I la mirada indiscreta del fotò-graf que ha gosat esmunyir-se enaquell moment íntim i màgic que com-parteixen el lector i el seu llibre.

Aquesta exposició fotogràfica aconse-guia crear, a través de les imatges, unconjunt d’estímuls visuals enormementsuggeridors que ajudaven a descobrirde manera atractiva la lectura com aactivitat creativa i plaent. Una cosa quepot ser practicada de forma individualo col·lectiva, a qualsevol edat, en qual-sevol lloc i temps i que, a més a més,és un plaer assequible per a tothom.

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER


de Sarrià ~ 5525

~Exposició de fotografies “el placer de leer”

es va poder veure a l’espai can Vila.

Les Jornades del Paper d’enguany coincidien amb el 50èaniversari de la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter.Per celebrar l’efemèride s’aprofità la jornada tècnica perparlar de la problemàtica de les biblioteques, de quins sónels reptes actuals i de quina és la seva funció, educativa icultural, en una societat que tendeix més cap a l’audiovi-sual que a la lectura. Al matí, un grup de sarrianencs s’a-propà a la Biblioteca Comarcal Carles Fages de Climent deFigueres, on la seva responsable, Lluïsa Vidal, va ensenyartots els racons del nou edifici situat a la cèntrica plaça delSol. Es tracta d’una biblioteca de 2.000 m2 distribuïts enquatre plantes: al nivell zero se situa la recepció, la sala delectura amb diaris i revistes i les mostres de novetats. Enaquesta àrea s’intenta atreure el públic juvenil, amb còmicsi música, i també a un públic més general que s’interessipel seu contingut; en el mateix nivell hi ha una petita salad’actes on es fan les presentacions de llibres i xerradesliteràries. Al nivell inferior es troba la planta infantil, amb unpetit racó per explicar contes. A la planta primera, lesobres de consulta segons temàtiques, l’espai de consultaInternet, i a la planta superior el fons local de Figueres, ambuna col·lecció molt important que provenia de l’antigabiblioteca. Lluïsa Vidal no només va mostrar l’espai físic, sinó quetambé explicà els problemes de funcionament, de mante-niment i les relacions amb l’ajuntament, una informaciómolt valuosa a tenir en compte pels que dissenyen biblio-teques. Per posar un exemple, va dir que el que no es pre-veu en un primer moment, després no hi ha possibilitat defer-ho, perquè el pressupost de funcionament i d’adquisicióde fons documental es menja tots els recursos disponibles.

A la tarda, a la Sala Patronat es va celebrar una taula rodo-na on es va parlar del futur de les biblioteques. Anna M.Fornells, responsable de la Biblioteca Emília Xargay deSarrià de Ter, va exposar l’evolució de la biblioteca des dela seva inauguració. L’increment del fons documental desque va entrar a formar part de la xarxa de biblioteques icom ha anat variant el perfil d’usuaris, sobretot des que hiha Internet. Un recorregut ràpid d’aquests cinquanta anys,que es pot resumir en el fet que compta amb un públicmolt fidel i amb un fons molt valuós.Jordi Artigal, des de la seva experiència a la BibliotecaJaume Ministral de Salt, va explicar que cada biblioteca téuna dinàmica pròpia en funció del públic a qui es dirigeix.A Salt, concretament, necessiten més recursos humans ihan necessitat l’ajut dels Serveis Socials de l’Ajuntamentper resoldre petits conflictes i per ensinistrar el públic en elfuncionament de la biblioteca. També l’any passat van cele-brar els seus 50 anys, amb actes similars als de Sarrià deTer. En definitiva, no s’ha d’oblidar l’entorn on es troba cadabiblioteca, no existeixen biblioteques estàndard i el queimporta és captar el públic del mateix barri. La bibliotecaés un equipament de proximitat.Dolors Portús, excap de la Central de Biblioteques deGirona i de la Generalitat de Catalunya, va explicar que elsreptes de la societat obliguen a adaptar-se a noves neces-sitats. Si en els inicis es volia que les biblioteques nomésfossin de préstec, cada vegada adquireix més importàncial’ús de noves tecnologies i l’espai Internet. La biblioteca encontacte amb el públic evoluciona, com també evolucio-nen els fons. Les noves directrius són d’atreure més públic,sobretot adolescent, una aposta perquè a la llarga es con-

Assumpció VilaRegidora de Cultura

Cap a un nouconcepte debiblioteques públiques

~ f

ira

del pa

per

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

526

Dolors Portús, Assumpció Vila, Anna Ma. Fornells i Jaume Artigal durant el col·loqui sobre les biblioteques públiques.

verteixin en lectors o, si més no, usuaris.També va explicar el Mapa de la LecturaPública de Catalunya, que pretén incremen-tar notablement aquests equipaments amoltes ciutats catalanes i en pobles de mésde 3.000 habitants.

Després de la taula rodona, l’arquitecteManel Martín va fer un tast de l’avantpro-jecte de la nova biblioteca de Sarrià de Ter,amb una presentació en 3D, una visita vir-tual per l’interior del nou equipament.

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona


de Sarrià ~ 5527

~

Lluïsa Vidal, responsable de la Biblioteca Carles Fages de Climent

explica als visitants els diferents espais de la Biblioteca.

Anna Fornells i Dolors Portús.

El concurs de fotografia de les Jornades del Paper permet,any rere any, sorprendre’ns amb noves creacions, ambvariants o semblants de creacions ja vistes i, fins i tot,embadalir-nos amb alguna de les fotografies. El concurs defotografia esdevé un espai de trobada de diferents autors,alguns llunyans, amb l’objectiu de seguir reflexionant sobreel paper en totes les seves dimensions. Creativitat i tècnicaes conjuguen i conjuren en forma d’imatge, de fotografia,interpel·lant, a través de la mirada, el conscient, el sub-conscient i l’inconscient de qui l’observa. Cada fotografiaamaga una cosmovisió de qui l’ha creat i en genera unaaltra, no necessàriament coincident, en qui l’observa. L’obrad’art, en aquest cas la fotografia, no és més que el vehicle,el mitjà de comunicació entre l’autor i el públic.

Malgrat la subjectivitat de tots aquests processos d’interre-lació que genera l’art, el concurs de fotografia no pot evi-tar generalitzar una certa objectivació, jerarquitzar lesobres segons una valoració, que d’altra banda és una valo-ració subjectiva de cada un dels membres que componenel jurat. La suma, doncs, de la seva subjectivitat esdevé unelement objectivable suficientment vàlid per a convenir unacerta jerarquia.

En aquesta edició el jurat ha estat format pel Sr. MiquelRuiz, fotoperiodista del diari El Punt; el Sr. Xavier Fontané,dissenyador gràfic; el Sr. Edgar Massegú, pintor, dibuixant,músic i fotògraf de Sarrià de Ter; el Sr. Quim Llunell, fotò-

graf amateur de Sarrià de Ter, i per Roger Casero, actuantde secretari i en representació de la comissió organitzado-ra de les VII Jornades del Paper de Sarrià de Ter.

Les obres presentades enguany es van exposar a can Vila,compartint espai amb l’exposició “El placer de leer”, esde-venint-ne l’avantsala. De totes les obres presentades n’hiva haver una, EL VIATGE DEL PAPER, de Manel RodríguezLópez, que per no ajustar-se a les bases no va ser selec-cionada. La resta d’obres, que van ser seleccionades peròno premiades, van ser:

• VIDA, de Xavier Morera Jordan• AMB LA “A” DE SARRIÀ, de Paquita Dorca Gibert• ULL, d’Àngel Vilà Serra• ONES, d’Anna Boadas Dalfó• LA PASTA EN SÍ, de Gemma Nonó Rius

Les tres obres premiades van ser:• Segon Accèssit de 150 € a l’obra MÀSCARES DE SARRIÀ,

presentada per Pilar Planagumà Oliveras, de Girona.• Primer Accèssit de 150 € a l’obra OCELL DE PAPER, pre-

sentada per Joan Sadurní Brugué, de Girona.• Primer premi dotat amb 600 € a l’obra EL LIBRO, pre-

sentada per Oscar Carrasco Ragel, d’Algeciras, Cadis.

Les obres premiades formen part del fons patrimonial del’Ajuntament de Sarrià de Ter.

Concurs defotografiade les VIIJornadesdel Paper deSarrià deTerRoger Casero Gumbausecretari del concurs de fotografia i membre de la comissió organitzadora

~ f

ira

del pa

per

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

528 ~

La fotografia guanyadora, el “Libro” provenia d’Algeciras.

Tres festes i un munt d’activitats són elresultat d’un treball conjunt que des de faanys ve organitzant l’Associació de Veïnsde Sarrià de Dalt. Un resultat que fa queseguim avançant i que vegem recompen-sat l’esforç amb una notable participació,una participació imprescindible, sensdubte, perquè tot plegat sigui un èxit.

Tres grans festes resumeixen un any 2005de gran activitat. La festa de primavera ode maig, que enguany coincidia amb el50è aniversari del nostre poble, obria lesportes amb una exposició de fotografieshistòriques del grup Paulí Torras i delsseus veïns, alhora que se celebrava lafesta de maig amb un dinar popular i unacantada d’havaneres.

La revetlla d’estiu o de Sant Pere és la nos-tra segona festa de l’any, enguany amb untemps immillorable i amb un èxit de públicd’unes 400 persones, que van gaudir,sens dubte, d’un sopar amb els amics iballar fins ben entrada la matinada.

La castanyada popular és la nostra festaque tanca l’any, una festa de tardor queanima els veïns de Sarrià a venir a menjarcastanyes. Enguany se’n van coure mésde 50 quilos. Estaven torrades al punt, i

Raimon Cros

Tres festes iun munt d’activitats

es van poder degustar les coques que generosament els veïns i veïnes deSarrià preparen per a l’ocasió.S’ha continuat apostant per un gran nombre d’activitats que creiem que sónimportants i que cal mantenir, com la baixada de carretons, la qual en lasegona edició va duplicar el nombre de participants i que anirem millorantcada any, i l’exposició d’espantaocells que cada any augmenta la qualitat i laquantitat.

entitats ~Parlem

de Sarrià ~ 5529~

La castanyada popular que organitza l’Associació de Veïns de Sarrià de Dalt a finals d’octubre, ja és un clàssic de tardor. Fotos: A.Vila

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

30

Cinquè cicle de concerts de Nadala Sarrià de Terla música brinda una ànima a tot

Henri Stendhal

Arribar a fer cinc anys no és qualsevolcosa. És tota una mà de dits! I bencontent que l’obre, la mà, aquest petitcicle de concerts que té moltes ganesque li aneu fent un lloc entre les tra-dicions nadalenques a Sarrià. Si hemarribat fins aquí, ha estat perquènosaltres des de la TACA ho hem pro-posat, l’Ajuntament hi ha apostat i hoha recolzat, i sobretot, vosaltres, elpúblic, ha respost, venint, gaudint,comentant,... i fins i tot a vegades par-ticipant com a músic o cantaire i des-prés escoltant el treball d’altres com-panys.

Aquest any han vingut les noies delcor Nàiade, el jovent de la coral ElGínjol, el grup de Cantaires deViladamat, el cor InTERval, la CoralSant Gregori i els Cantaires de Sarrià.Una mostra prou completa i variadadel cant coral de les comarques giro-nines.

El primer concert, el divendres 23 dedesembre, va tenir lloc al teatre delCentre Parroquial de Sarrià de Dalt. LaCoral Sant Gregori, dirigida per PauCastanyer, repetia visita, ambcançons de Nadal escollides d’aquí id’arreu. El Grup de Cantaires deViladamat, dirigits per M. Pilar Motas iacompanyats al teclat per JordiRedondo, van oferir una actuació moltdinàmica amb espirituals negres i untema de Lluís Llach. La Coral inTERvalde Cervià de Ter, que dirigeix RoserMerino, és una formació únicamentde veus blanques –femenines- queens portaven un repertori nadalencclàssic però igualment acurat. Els

Cantaires de Sarrià, dirigits des de fauns mesos per Núria Gibrat i acom-panyats al teclat per qui signa aques-tes línies, van interpretar diversesnadales de tots els temps i llocs delmón: de l’Àfrica a Bolívia, passant perCastella i l’Anglaterra de Haendel,acabant amb una cançó de Nadal deFrancesc Vila.Per acabar, els cants conjunts van serEl Trineu, El Noi de la Mare i la PastoraCaterina, als quals es va afegir elconegut Oh Happy Day, amb NúriaGibrat com a solista, i la participacióde tot el públic.

El segon concert va ser a la SalaPatronat el 26 de desembre, SantEsteve, que és precisament una diadaon moltes corals de Catalunya fan unconcert amb significació especial,com ara l’Orfeó Català o tantes d’al-tres. A Sarrià vam comptar amb ungrup de sis noies de la comarca de laSelva, el grup vocal Nàiade. Ellesmateixes defineixen el seu especta-cle, que fuig de la rigidesa escènica iintrodueix petites coreografies i ele-ments relacionats amb les cançons,com “una varietat de cançons d’arreui de diferents estils amb un punt encomú: la visió que té la dona davantel món que l’envolta... tot plegat vestitamb la millor arma... la veu cantadaamb encís, potència i amb bona qua-litat musical...”. Cançó italiana, un hitdels ABBA, música llatinoamericana,el tendre T’estimo de Lluís Llach... vanser algunes de les peces d’aquestexquisit puzzle musical sobre la con-dició de dona i sobre les relacionshumanes. El concert va cloure amb laintervenció especial del públic aGood News, un espiritual negre ambaires de Nadal.El darrer concert ens va aplegar denou el diumenge 8 de gener a la SalaPatronat amb la Coral Joventut del

Gínjol de Maçanet de la Selva.Aquesta coral és una de les quatreque formen part de l’associació elGínjol, una entitat molt dinàmica queofereix també formació musical i artís-tica per a totes les edats. La Coralestà dirigida per Judit Giralt, que ensva explicar la cohesió a què han arri-bat després de més de deu anys can-tant plegats, ja que la majoria delsmembres del cor –on hi ha una equi-librada proporció de nois i de noies,cosa poc freqüent per desgràcia...sempre falten veus masculines a lescorals...- porten des de ben petitscantant al Gínjol. Un element que haajudat sense cap dubte a aquestacompenetració són els intercanvis,fins i tot a nivell europeu, que ha fetfins ara la coral: tenir ocasió de viatjarper compartir experiències en el móncoral, permet no només guanyar l’en-riquiment humà del viatge, sinótambé per al cantaire, el músic i tot elgrup.El concert es va dividir en dues parts,una d’autors més o menys coneguts,dins el que es podria anomenar músi-ca culta, i que incloïa temes del segleXVI, XVIII, XIX i XX, passant per laperfecta melodia de Mozart, el ritmede Villalobos, un emotiu Eli Eli deBárdos sobre les últimes paraules deCrist, un tema compost per AlbertSampablo expressament per al Ginjolque juga amb els sons, i el retorn alNadal de sempre amb La PastoraCaterina. La segona part es podia eti-quetar com a música popular, i dinsaquest sac hi havia tonades que fasegles que es canten, i d’altres que alllarg del segle passat s’han fet músicade tothom, com el New York que can-tava Frank Sinatra, el Love me tenderd’Elvis o el Bridge over troubled waterde Simon i Garfunkel. Alguns delstemes van tenir l’acompanyament alteclat d’Ester Ramos. Per acabar,

Rosa Isern i Romeu,professora de música i

membre de l’associació TACA

novament vam tornar al Nadal ambun tema del mestre Civil amb lletra deSalvador Sunyer, i El cant dels ocells,la melodia que va portar des deCatalunya a tot el món el mestre PauCasals.

Quan s’apaguen els llums de les boti-gues, es reciclen els avets i s’endre-cen els pessebres, sembla que elNadal també ha de quedar guardadetper al proper any, però... aquest oce-llet de paper que la Cristina Simonens ha dissenyat per als concertsd’enguany, aquest ocellet de paperde Sarrià, tinguem-lo a prop, que totl’any segur que continuarà cantant,ben baixet, amb una mica de malen-conia, per als homes i dones de bonavoluntat... tot l’any...

LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADAAL SERVEI DELS SARRIANECS

· TABACS · LOTERIES · FOTOGRAFIA · CAVA· REGALS· PAPERERIA· PREMSA

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES

i FAX

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - [email protected]

entitats ~Parlem

de Sarrià ~ 5531

Grup de Cantaires de Viladamat. Foto: Mariona Puigbaldoyra

Grup vocal Nàiade. Foto: A.Vila

Coral Gínjol de Maçanet de la Selva. Foto: Mariona Puigbaldoyra.~

~ à

lbum

de

foto

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

32àlbum de fotos

Els pastorets del Centre parroquial de Sarrià de Dalt, amb Pere Vilà i Esteve Pineda.

L’arribada dels reis sembra la il·lusió entre els més menuts.

Casal de Nadal al pavelló, organitzat pel Mijac.

Breu història del desenvolupament de la planta embotelladora de la Compañia de BebidasGaseosas, S.A., COBEGA, a Sarrià de Ter, relatada pel seu director David Marca i Cañellas,

tarragoní d’origen, barceloní de formació i gironí d’adopció des de 1955.

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 55

33

“La Cocacola” de Sarrià de Ter

L’any 1926 s’embotellà per primera vegada Coca–Cola aSanta Cruz de Tenerife i el 1928, The Coca-Cola Company,propietària de la marca, adjudicà diverses concessions arreud’Espanya. El 1930 The Coca-Cola Export Corporation —braç de l’organització a càrrec de l’expansió mundial—, creàa Madrid la Compañia Coca-Cola de España. El 1932 es tras-lladà a Barcelona, al carrer Balmes i més tard al carrer Aragó.Amb tot, s’ha de dir que entre el 1926 i el 1953, Coca-Colapassà gairebé desapercebuda. James Farley, president de The Coca-Cola ExportCorporation, que havia sigut Secretari de Comunicacions delGovern d’EE UU, liderat les dues campanyes electorals delpresident Roosevelt i president del partit demòcrata, el1949 s’entrevistà amb Franco i gestionà l’expansió, quecomportava importacions. Ràpidament s’adjudicaren concessions i el 1951 la deCatalunya va ser-ho a Santiago Daurella de Rull, conegutindustrial barceloní de pesca salada i begudes gasoses. S’hade dir que, en aquells temps, la seva marca “D” de begudesera l’única amb cobertura a tot el territori espanyol. Mésendavant el grup s’ampliaria amb Aragó, País Basc, Navarra,Balears, Canàries i el sud-est de França i Mònaco. Una parti-cipació important en la concessió de Madrid i les de dotzepaïsos de la costa mediterrània i atlàntica d’Africa, han cul-minat últimament l’impressionant treball del grup financerfamiliar Daurella, convertint-lo amb un dels més grans con-cessionaris de Coca–Cola del món.

El maig del 1953 s’inaugurava la primera planta embotella-dora a Barcelona. A l’any 1960 ja n’hi havien vuit i els anysvuitanta vint-i-una arreu de l’Estat espanyol. A Catalunya n’hihagueren quatre: Barcelona, Girona, Tarragona i Sabadell. Elcriteri seguit era el d’un volum mínim rendible, la vinculacióindustrial amb les comarques, l’aproximació amb els clientsdetallistes i la vinculació social amb els consumidors.D’empresa americana sols en tenia el nom del producte i lesnormes d’organització i tècniques. Cobega ha estat sempreuna empresa ben catalana, tant pel que fa a la capitalitzaciócom a la plantilla de personal. Tothom, però, l’ha anomenatsempre popularment «la cocacola».Capitanejats pels dos joves germans Josep i FrancescDaurella i dirigits pel seu pare Santiago, un grup de gent jove,entusiastes del món de la venda, n’iniciaren la introducció aBarcelona i àrea metropolitana. Un d’ells, d’origen tarragoní iresident a Barcelona, Intendent Mercantil i llavors en estudisper fer la validació a Ciencias Económicas y Empresariales,s’apuntà per organitzar Tarragona. L’hivern del 1953 i totl’any 1954 treballà allí i el 1955, ja amb el mercat encarrilat,aterrà a Girona amb el mateix objectiu. Un magatzem a lacarretera de Barcelona de primer i un de més gran al carrerIberia, foren les primeres instal·lacions. Ben aviat es veié quela implantació de la marca en el seu gran mercat turísticnecessitava atenció especial. El promotor, llavors delegat dela societat, d’acord amb l’empresa, s’instal·là l’any 1956 aGirona.

David Marca i Cañellas

Els magatzems ben aviat foren insufi-cients per al volum de venda i hompensà en adquirir un terreny destinata ser una futura planta embotelladora.Just acabada de posar en servei “l’au-tovia” de Sarrià de Ter, hi haviaterrenys disponibles. Sols els volàtilsalcohols mercaptans, resultat deltractament químic de la pasta depaper, els quals afloraven per lesxemeneies de Torras Hostench, ambla seva olor pestilent podien ser unproblema. L’eminent doctor en quími-ca i farmàcia Juan Manuel Zaballos,del Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques i cap del laboratori decontrol de qualitat de la CompañiaCoca-Cola de España, S.A., —el“Generalísimo” no acceptà mai elnom americà en anglès— dictaminàque amb un filtrat rigorós i un circuitforçat d’aire a la zona d’embotellat, nohi hauria cap dificultat. La filial de TheCoca-Cola Bottle Export Corporation,a Madrid, donà doncs el vistiplau al’emplaçament.

Llavors el patrimoni rural dels Ensesade Sarrià de Ter s’estava liquidant is’arribà a un acord per a la comprad’una finca amb façana a “l’autovia”.L’única consideració que li feren alnovell director en proposar la comprava ser: «No és massa lluny?». Elterreny de 23.600 metres quadratses comprà a 5 pessetes el pam. Enaquells moments no era barat i elssarrianencs deien: «Aquests de lacocacola rai, que en tenen molts!».Com gairebé passava pertot arreu, elsacabaven de batejar: “la cocacola”seria per sempre el seu nom.

L’any 1965, el Fomento de Obras yConstrucciones, amb projecte delsarquitectes Masramon i Duixans,construïren les tres primeres naus.Aquestes restaven separades de lafaçana i emplaçades amb previsió dela construcció de la futura plantaembotelladora. Uns arcs de formigóde vint metres de llum, de Butsems,despertaren l’interès d’arquitectes iconstructors. L’edifici d’oficines cons-truït poc després a la zona nord, per-meté deixar definitivament els localsde Girona i instal·lar-se a Sarrià de Ter,funcionant només com a emmagatze-matge i distribució. Una zona degespa a la façana de la carretera i unaplantada de pomeres als terrenyssobrers del darrere, alegraven l’as-

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

34

Interior de la fàbrica de begudes Cobega, quan estava en funcionament. Fotos cedides per David Marca.

pecte poc agradable de les parets nues dels magatzems,sense cap mena de gràcia. Després, amb la construcció dela fàbrica, quedarien interiors, és clar. Un parc d’arbres i jar-dins a la zona d’entrada nord, amb el temps, donà caràctera l’indret.

En créixer, començà a incorporar-se a l’empresa personalde Sarrià de Ter, al qual sempre es donà preferència.Després de l’estiu de 1969, les vendes efectuades i la sevaprogressió auguraven per als anys vinents unes xifres sufi-cients per a una planta d’embotellar. El director, que s’ha-via titulat projectista en cursos nocturns a l’Escola Industrialde Barcelona, dissenyà l’avantprojecte de la nova planta. Jahavia col·laborat amb l’Enric López, cap de producció deCobega, i amb l’enginyer Alvaro Casas, de la CompañiaCoca-Cola, en la reforma de la planta del carrerAlmogàvers, en la distribució de la nova del carrerGuipúzcoa, de Barcelona, i en la nova de Palma deMallorca. Els arquitectes ho assumiren i projectaren, i el dia7 de gener de 1970 començaven les obres. El 6 de juliol,amb totes les instal·lacions acabades —els americans notoleren cap mena d’improvisació—, s’emplenava la primeraampolla de Coca-Cola. Va ser tot un rècord, encara noigualat. El funcional disseny de la façana, reculada deumetres de la línia d’edificació, recoberta amb ceràmica dela Bisbal i amb un 50 % d’envidriat, que permetia veure lamaquinària, va ser motiu d’elogis generalitzats.

Com que per norma no s’utilitza mai aigua pròpia en capembotelladora, hi hagué la necessitat d’un important sub-ministrament d’origen públic. La bona relació des del pri-mer dia amb l’Ajuntament, permeté l’acord de finançamentper part de Cobega, S.A. de la portada d’aigua per a tota lazona, amb una part de restitució pagada amb consum dela mateixa. Com que hi havien restriccions i s’havien deregar la gespa i les pomeres, el veïnat es revoltà i hi hague-ren veritables problemes per a fer-los entendre que l’aiguaera exclusivament dels dos pous propis, legalitzats degu-dament. La sang no arribà al riu!Hi hagué una anècdota prou divertida relacionada ambl’aigua. Per a dosificar el clor reglamentari a l’aigua de con-sum subministrada per l’Ajuntament, Cobega els obsequiài hi instal·là en el dipòsit d’aigua, dos moderns aparells dela Companyia d’Aigües de Barcelona. L’agutzil els haviad’emplenar amb regularitat amb clor d’alta qualitat, submi-nistrat per Cobega. El laboratori de control de qualitat de laplanta i el farmacèutic local havien notat que en haver-hifestes, el percentatge de clor pujava inexplicablement. Enarribar les vacances, l’agutzil va fer “els seus càlculs” i tiràdirectament al dipòsit d’aigua tres o quatre galledes declor. Ell ho va fer per lliurar-se d’obligacions unes setmanes.Al poble no hi quedà ni un peix viu! Gats, gossos i conills—i força persones— restaren amb diarrea, i els galls perde-ren els colors de les crestes. Bona part dels guisats d’a-quells dies anaren a parar a les deixalles! S’hagué de bui-dar el dipòsit riera avall i emplenar-lo de nou. La venda d’ai-gua desbordà les botigues del poble i Cobega subministràgratuïtament aigua tractada a qui ho volgué. I l’agutzil tanfeliç...

La vinculació amb Sarrià augmentà considerablement.Seguint l’esperit d’empresa de vinculació econòmica amb

les ciutats i comunitats properes, els tallers d’automòbils,carrosseria, serveis exteriors, maquinària, fusteria, serralle-ria, fusteria metàl·lica, acer inoxidable, restaurants i d’altres,foren emprats de manera habitual. De fet, tot el que espodia o tenia proveïdor, es feia al poble. La col·laboracióamb els esports i actes cívics i socials, també tingué unaatenció especial. D’altra banda, s’ha de dir que ben aviatprop del 50 % del personal va ser de Sarrià i rodalies. Laxifra més elevada era els estius, en què ratllaven els 400treballadors entre fàbrica, magatzem, distribució, publicitat,relacions exteriors i administració. No hi hagueren mai pro-blemes socials ni sindicals i sols amb motiu d’una vagageneral, la planta parà un dia. S’ha de dir que el nivell deretribució va ser sempre molt alt. De fet, era paral·lel ambel gran ritme de treball i d’eficiència del personal, el qualmai regatejà hores i esforços. Es respirava un encomiableesperit d’empresa compartit que, sens dubte, tenia unaforta relació amb el rendiment. Les festes familiars d’em-presa de Nadal i Reis eren esperades per tothom.

El ritme de fabricació —60.000 ampolles estàndard a l’ho-ra— arribà a fites molt altes en ser les fàbriques deBarcelona deficitàries bona part de l’any. El subministra-ment a les comarques del Maresme, Osona, Vallès i Bages,i migdia de França, ajudà al rendiment de la fàbrica.Semblava que no hi havien d’haver problemes de futur. Bensovint, la resta de concessionaris, enviaven directius o pre-sumptes executius de venda o de fabricació per examinarl’equilibrada organització de la fàbrica. L’índex de qualitat —el qual sempre controlà rigorosament la Comapñia Coca-Cola de España— va ser sempre altíssim. La línia deCobega, de promoure la pròpia gent i no d’aliena, donàexcel·lents resultats. En desenvolupar-se el negoci, l’efi-cient grup de directius sortí de la plantilla. Alguns d’ells, deSarrià de Ter. El seu nivell professional va ser sempre moltelevat i motiu d’exemple a l’organització. El personal deldepartament de vendes, en ser el més ostentós i vist, vaser motiu d’assajament de noves empreses que sortien almercat.

Passaren els anys i les noves lleis del Mercat ComúEuropeu, tal com és ben sabut, eliminant fronteres i deixantpràcticament sense efecte les demarcacions internacionalsde les concessions, exigiren noves estratègies. El lliuretrànsit de mercaderies i les importants diferències de cos-tos de producció —sobretot de la mà d’obra— amb algunspaïsos d’Europa, exigí la concentració per aconseguirmillors preus de fabricació i poder competir. Les plantesembotelladores es modernitzaren i engrandiren. D’altrabanda la distribució, que representava ben a prop del 50%de la plantilla —gairebé a tot el món—, s’adjudicà a tercers.La idea de vinculació amb les ciutats, amb la fabricació a lavista, i la proximitat amb els clients va canviar. Del GrupDaurella la primera en tancar va ser la de Sant Sebastià.Seguí Tarragona i després Saragossa. Inevitablement seguíGirona. De les vuit plantes del Grup Daurella sols quedarenBilbao, Barcelona, Sabadell i Palma de Mallorca. La deSarrià deixà de produir en acabar les Olímpiades del 1992. El director, estretament vinculat amb als quefers cívics i cul-turals de Girona i les seves institucions, feia set anys queera parlamentari estatal. Davant de la desagradable alter-nativa de desmuntar l’empresa, en la qual tants esforços i


de Sarrià ~ 55

35

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

36

Fotos de l’enderroc realitzades per Àngel Mesas

Vista aèria de la fàbrica Coca-Cola. Foto cedida per David Marca.

il·lusions havia esmerçat, i molt possiblement haver de retor-nar a Barcelona, es plantejà deixar l’organització. Així ho vafer el mateix any 1992, exactament quaranta anys desprésd’haver començat.

S’ha de dir que el personal més jove tingué l’oportunitat decontinuar a Barcelona o Sabadell i el més gran, que era lamajoria, acceptà la generosa oferta de l’empresa. No hihagué ni un sol problema. Els que possiblement hi perderenmés foren els industrials i proveïdors de Sarrià, vinculatscomercialment amb Cobega.

Traslladada l’activitat comercial a unes noves instal·lacionsdel Polígon Industrial de Celrà, el 2002 es posaren a lavenda edificis i terrenys. La Immobiliària Perú, de Barcelona,adquirí els terrenys per construir-hi 330 habitacles de migpreu. Tot seguit començaren els problemes! Els gairebé qua-tre anys de lluita per aconseguir el canvi de qualificació i elpermís, acabaren la seva paciència. L’estira i afluixa ambl’Administració podria ser motiu d’un best-seller. S’ha de dirque l’Ajuntament donà facilitats i que els entrebancs forenprincipalment de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat.D’altra banda, l’Administració de l’Estat, la qual per llei ha deretornar als seus antics propietaris —si així ho pretenen— lesexpropiacions forçoses fetes per a la construcció de l’anticaccés a l’autopista, en deixar de ser d’utilitat pública, desprésde tants anys encara no les tenen a nom seu! I el que és mésgreu, no saben ben bé els límits de la seva incerta propietat.En l’última multitudinària reunió amb l’Administració Central,a l’Ajuntament de Sarrià, l’arquitecte Manuel Martin i el secre-tari del consisitori, els hagueren d’ensenyar in situ els límitsde la seva indocumentada finca i s’hagué de recórrer a lamemòria històrica de l’antic director de la cocacola per acla-rir-ho. Una vertadera vergonya!

La immobiliària ho ha revenut a una d’estatal la qual ho tiraendavant. El projecte de ciutat jardí, parc interior comú i pàr-quing subterrani en tota l’àrea —idea de l’antic director,desenvolupada pel prestigiós arquitecte Manel MartinMadrid— no es realitzarà. Diuen que el projecte era massabonic per a Sarrià de Ter (¿!) i l’han insaculat llastimosament,juntament amb l’autor. El compromís entre l’Ajuntament il’empresa urbanitzadora catalana Immobiliària Perú —araForfax—, de cessió en l’edifici de façana a l’antiga autovia NII

—actualment magnífica avinguda arbrada— del 10 % regla-mentari d’aprofitament urbanístic, assumit legalment i admi-nistrativament per la nova constructora, dotarà el poble dela magnífica àrea cívica prevista, divulgada fa ben poc.

D’altra banda, d’acord amb la nova tendència globalitzadoramundial i manat per les circumstàncies europees, entreMartorelles i Parets del Vallès, ben a prop de l’autopista A 7,una nova macro factoria de Cobega entrarà en servei a prin-cipis del 2006. Serà com una mena de poble... Les últimesinnovacions en maquinària, emmagatzematge, electrònica,laboratoris, tractament d’aigua i robotització, faran que siguila més avançada tècnicament i, segurament, una de les demajor capacitat de producció del món. Les entranyablesfàbriques de Barcelona i Sabadell, tan vinculades a les ciu-tats, ben aviat seran suprimides. Algú escriurà potser la sevahistòria, que, en realitat, és tot el que quedarà realment. El director de la de Sarrià de Ter —últimament havia evitatpassar pel davant— fa uns dies hi va fer una visita. No poguéevitar un nus a la gola i una llàgrima cara avall. Sol, enmig deles muntanyes de runes, evocà els anys de la construcció; laposada en marxa; la gran expansió; la vinculació amb elpoble de Sarrià i Girona; les angoixes i les satisfaccions vis-cudes i els més que treballadors, amics, els quals a les sevesordres, varen saber donar vida a una empresa exemplar.L’operari d’una gran màquina de destrucció, li digué que allíno hi podia estar. Si hagués pogut saber que el visitant eral’autor dels dissenys, construcció i direcció mentre existí, d’a-quell exemplar centre industrial i eminentment humà, queara ell estava enderrocant!

Tot és efímer i, fatalment, no podia ser d’altra manera, lacocacola de Sarrià de Ter s’ha acomiadat per sempre. Desdel 1965 fins al 2002 ha estat present i assistit com a espec-tador privilegiat al desenvolupament de Sarrià de Ter. Potserels urbanistes respectaran els grandiosos i ara maltractatspins avets, els quals el director plantà ara fa quaranta anys ique ha vist créixer des del seu despatx. Quedarien com atestimoni mut d’unes èpoques inoblidables i d’un centreindustrial i comercial de treball que acomplí amb escreixdurant trenta-vuit anys les fites previstes. Als vells i jubilatssarrianencs, antics treballadors de Cobega, de segur que elsagradaria. L’antic director és un romàntic incurable: no hipot fer més.

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43


de Sarrià ~ 55

37

~

“Mentre dormiu, jo vetllo.He après els corredors de la nit,i vaig de plenilunis a nocturns

pels desolats carrers de paisat-ges ocults”

(desembre 1980, un dia al vespre, ja malalt a casa)

La matinada del dia 31 de gener de1981 en Just moria a l’edat de 34anys. Aquell mateix dia el ConsellMunicipal de Sarrià de Ter, que finsaquell moment ell havia presidit, es vareunir en sessió extraordinària peracordar per unanimitat convocar unacte públic d’homenatge i concedir-liel títol de Sarrianenc d’Honor, que seli va concedir el 28 de febrer d’aquellmateix any; aquest mateix dia enQuim Rodríguez assumia laPresidència del Consell Municipal deSarrià de Ter. Curiosament, pocs diesdesprés el Ple de l’Ajuntament deGirona, del qual ell havia estat regidor,va acordar l’inici de l’expedient desegregació de Sarrià de Ter i Salt.

Al llarg d’aquests 25 anys, d’ençà lamort d’en Just, són molts els actesd’homenatge i record que s’han fet,precisament el primer va ser el deSarrià de Ter. Amb motiu del 25è ani-versari de la seva mort, l’objectiu d’a-quest article no és repassar la sevabiografia, ni reflexionar sobre el ques’hauria esdevingut si fos viu; la volun-tat és redescobrir-lo i fer-ho a partirdels seus escrits, redescobrir el polí-tic, l’escriptor, el cronista, el poeta, elciutadà, ...

La seva vida social i política i els seusescrits han estat publicats en dos lli-bres: Quiosc (Diputació de Girona,1981; CCG Edicions, 2001), reculldels articles publicats a la columnadiària que tenia amb aquest mateixnom al Punt Diari, i Memòria de Just(Jaume Guillamet, Edicions 62,1999), biografia d’en Just feta a partird’alguns dels escrits d’en Just, algunsd’àmbit personal, i dels records i tre-balls de documentació del periodista,professor i amic Jaume Guillamet. Laseva vida, juntament amb la del seudesaparegut germà, Josep Casero,també forma part del llibreBenvinguts Absents II, de JoanFerrerós (Ajuntament de Figueres iEd. Empordà SL, 2004).

En Just escrivia, escrivia molt, des dela seva joventut. Al llarg de la sevavida va publicar a Vida Parroquial, a

Presència, a Serra d’Or, al DiariTele/Exprés, al Diari d’Andorra, a laRevista Poble i, juntament amb JaumeGuillamet, Narcís Jordi Aragó i PiusPujades, va escriure el llibre Gironagrisa i negra (Edicions 62, 1972).Naturalment hi ha escrits que no esvan publicar, alguns els va rescatar enJaume Guillamet per fer-ne la biogra-fia, d’altres formen part d’una versióprivada més extensa del mateix llibrei segurament podria ser que encaran’hi haguessin per ser descoberts.

La vida política d’en Just el va acostara Sarrià de Ter; veí del Pont Major desdel 1974, l’any 1979 va ser escollitregidor de l’Ajuntament de Girona i vaser designat President del ConsellMunicipal de Sarrià de Ter. La sevadedicació a Sarrià de Ter va fer que elnostre poble esdevingués un delsmotius de la seva escriptura, bé en

Redescobrint Just M. Casero…25 anys després de la seva mort.Roger Casero Gumbau

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

38

Just Casero amb els seus fills, Roger i Bernat, a casa seva. Foto cedida per Mercè Gumbau.

escrits polítics, bé a la columna diària que tenia al PuntDiari, bé en escrits d’àmbit més personal. Un dels escritsmés bonics i emotius referents a Sarrià de Ter va ser el dis-curs, escrit a mà, que va llegir a casa durant la visita queels Reis d’Orient de Sarrià i el Pont Major li varen fer, jamalalt, el dia 5 de gener de 1981. La imatge dels Reis acasa és inesborrable per un nen de sis anys; la mantincencara en el meu record, encara que més emboirada pelpas del temps.

“Amics de Sarrià:Tots aquests dies de Nadal, Cap d’Any i Reis he canviat lavostra companyia per la dels malalts de l’Hospital. No pasper voluntat meva, sinó per designi d’aquesta malaltia queem manté rodejat de metges i medicaments.M’hauria complagut ser a prop vostre. Us he recordatvivament, emocionadament, com em consta que heu fetvosaltres amb la meva persona.No sé encara quan em reintegraré a les tasques de Sarrià.Però en aquest moment assenyalat de la presència entrenosaltres dels Reis vull demanar-los una cosa: que man-tinguin en el nostre poble ben viu el sentiment de fraterni-tat i solidaritat.Ens cal fer l’esforç d’oblidar diferències i velles ferides pertal de fer entre tots un Poble a on sigui possible una vidaamb dignitat i treball.Sapigueu, amics de Sarrià, nens i grans, que em sentomés que mai disposat a treballar al vostre costat. Queacabeu les festes en pau, i que els Reis siguin generososamb tots vosaltres.Bon any nou.Visca els tres Reis d’Orient!.”

Nascut l’any 1946 a Portugal en el si d’una família exiliadad’Extremadura, l’any 1950 arribava, conjuntament amb laseva família, a Catalunya, concretament a Figueres. Al vol-tants dels anys setanta va escriure:

“Jo vaig començar a ser català un matí de primavera, al’any 50, pocs dies abans d’acomplir el meu quart aniver-sari de permanent exili, fill de patriotes nòmades.L’arxiu familiar, més aviat escàs en testimonis, guardaamb zel una fotografia commemorativa de la nostra presade possessió de Catalunya. Sis persones morenes, colorde terra estrangera, roba aprofitada... Els grans –el pare,la mare i la tia- amb un cert esplendor de millors temps. Itan desgraciats que eren aquells dies!. Els petits –enJosep, la Darlinda i jo-, viva imatge de les possibilitatseconòmiques familiars: espardenyes de roba, rentadesper tercera vegada; uns pantalonets subjectats per unselàstics de roba; i una camiseta de coll rodó, de terceramà, amb les corresponents puntades a l’aixella. Aquestaera el primer jo: l’honorable Just M. Casero.La gent no s’estranyava pas de nosaltres. Érem tanmateixuna estampa vulgar en la Catalunya d’aquells dies. Latribu dels immigrants en aquest nou continent.Vivíem en les millors zones urbanístiques de cada ciutat iens havien reservat les millors i més rendibles professionslaborals.

(...) No hi havia lloc als suburbis. Això nostre no se’npodia dir casa, ni barraca. Una cova –com cavernícoles-que havia servit de refugi per la guerra. Fèiem vida alcarrer, i el forat ens servia principalment de dormitori.Aquell temps la gent ens planyia, però tampoc senseinsistència. La nostra situació no era pas ni més bona nimés dolenta que la de molts. El que calia era treballar,procurar subsistir, al marge del lloc de residència.(...) No hi havia ni llum, ni aigua ni cap servei relacionatamb la civilització o progrés. N’estàvem al marge, encara,i durant uns quants anys per la nostra comunitat les nitsserien llargues i profundes. Únicament ens hem sentitacompanyats d’estels, aquelles hores de solitud”.

Redescobrint en Just apareix, també, el Just poeta. Poesiaen català i castellà, sobre la fe, l’amor, la seva mateixaexistència:

“Dos caminospara no encontrarse nunca,partidos por el àspero silenciode la ciudad.Dos almas ansiosas de vivirse.Y voy desaforadopor mi calleja larga hasta tu sueño,y te pierdes,sendero de mi mismo,entre capricho en mi sombra.Y lloro la imposible razón de mi destinoojos adentro.”(sense data)


de Sarrià ~ 55

39

Just Casero, al seu despatx de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Foto cedida per Mercè Gumbau.

“Ha passat temps.Ja no recordo el darrer instantdel meu record per tu.No ho hagués dit mai, jo.Però t’he oblidat, com en les tardess’oblida el pas del sol per la ciutat.”(estiu 1966)

“Tres cosas que no sabíalas aprendí del camino.Andar siempre hacia adelante el hori-zontevivir sencillo y calladoy llegar cada momento.”(sense data)“He après, tot aquest temps,a estimar aquelles petites coses quetu estimes.Les flors damunt la taula,i el llum petit que tens encèsmentre prepares un jersei.I el petó de la tarda, quan arribo,i la darrera carícia de la nit,mig adormida,quan m’he quedat omplint papers al menjador.Tanmateix una dona.”(1972)

En Just, coneixedor de la seva malal-tia i del desenllaç que s’esdevindria,va encarar la seva mort, com va des-criure Modest Prats, amb alegria,serenitat i valentia. El llibre de JaumeGuillamet descriu, en paraules delmateix Modest Prats, com en Just vaencaixar la notícia de la irreversabili-tat de la seva malaltia: “sembla quequan el metge li ho va dir, va tenir unaprimera reacció de quedar-se sol i noveure ningú. Després ho va assumir iva tenir aquella actitud tan extraor-dinària. Em va demanar que li portésun llibre de poesia a l’hospital.” EnJust va rebre moltes visites, d’amics,de la família, de coneguts, de repre-sentants polítics... es va sentir sempreacompanyat dels qui estimava i l’es-timàvem, també acompanyat per lapoesia que llegia i per la que, fins alsdarrers dies, va escriure.

“He cregut que lligant la tarda a lafinestrapodria quedar-me aquest color ver-mell per sempre.Però ara som finestra i jo els perdutsen el definitiu viatge de l’ocàs cap a lamort.Adéu casa, adéu carrer, adéu ciutat.

No he pas triat marxar,però és dolç i càlid i sagnant i bellseguir la papallona encesa en el seuvol finalal cementiri de tardes enganxades afinestres.Adéu planeta, adéu sol, adéu galàxia.Segueixo el corredor que em durà lallum possible,l’artèria terminal de tanta sang.”(sense data)

Una plaça a Figueres, un monòlit, unabiblioteca i un carrer a Girona, unpremi literari, la seva biografia,referències a diversos llibres, els seusescrits, els seus poemes, el recordd’aquells que el van conèixer i com-partir amistat, coneixença, feina, polí-tica... també el record d’aquells quel’hem conegut més en la mort que enla vida, fins i tot el record dels que elconeixen només en la mort, tots man-tenim viu el seu testimoniatge, para-digma d’una generació que amb tre-ball i compromís han fet de Catalunya,la seva terra, mantenint, això sí, unsospir d’enyorança vers la terra i gentllunyana.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

40 ~

Just Casero, Mercè Gumbau i els seus fills en una manifestació.

Josep Brugada

Sao Tomé i Príncipe són dues illessituades al golf de Guinea, davant lescostes del Gabon a la part més orien-tal del continent Africà. Van ser duesilles descobertes pels portuguesos alsegle XV. Aleshores eren desertes iun segle més tard van ser incorpora-des a la corona. El descobriment deles propietats del cacau va provocarque els portuguesos portessin aaquelles illes mà d’obra esclava delspaïsos propers per tal d’exportaraquella matèria primera. Multitudd’immigrants de Moçambic, Angola iCap Verd van ser explotats en condi-cions infrahumanes fins al 1895, enquè formalment i teòrica es va abolirl’esclavitud. La cosa certa, però, ésque a les explotacions de cacau, cafèi cocotars de les selves exuberants,l’Obo, les condicions de vida i de tre-ball no van ser clares fins ben entratel segle XX.

Aquesta novel·la del periodista portu-guès Miguel Sousa Tavares és unacceptable retaule de la vida tropicalen aquestes illes en els primers anysdel segle XX. La novel·la, que té coma rerefons la situació de l’esclavatge ala zona, evoluciona perfectament–com el millor dels guions cinema-togràfics- per la sociologia de les illes,en una successió encadenada d’es-deveniments del millor novecento. Del’inconfusible regust literari portuguèsdel realisme d’Eça de Queirós. A mésd’un ambient de lluita contra l’explo-tació de l’home per l’home, a Equadors’hi desgranen moments únics d’atre-vida i profunda passió amorosa.Deixant de banda els bons propòsitshistoricopolítics que recrea el text, elfil conductor més emocionant per al

lector, són també comptat i debatut,els deliris amorosos del seu aristocrà-tic protagonista, el jove governadorLuís Bernardo Valença. I ja se sap queles passions profundes són cosa dedos, per la qual cosa, l’autor, MiquelSousa, impregna la novel·la d’un ver-nís de bovarysme perquè la disposi-ció de les senyores que hi apareixenen els primers plans fa pensar inevita-blement en els desvaris d’AnnaKarenina, d’Emma Bovary, o d’AnaOzores.

Estic convençut que aquesta novel·la,de lectura senzilla, que progressaadequadament, s’inicia en elsambients nobles, aristocràtics de lasocietat lisboeta de finals del segleXIX i principis del XX. Eça de Queirósja marcà per a la literatura portugue-sa –com en tota bona literatura euro-pea del segle dinovè- el punt mésàlgid de la bona i llegida literatura rea-lista. La novel·la d’un cert gruix queesdevingué el retaule social i morald’una època, és present en les pàgi-

nes d’Equador. Com hom ha sostingutaltres vegades, Eça de Queirós éssens dubte el Balzac portuguès i quanes parla de bona novel·la europea -del fulletó a la novel·la de tesi realista-no es pot menystenir la seva estètica.És en aquesta tessitura que avança lahistòria que ens conta Sousa Tavares.

Si no fos que ja hem tingut la pre-caució d’advertir els lectors que lanovel·la no pot desempallegar-se delrealisme portuguès d’obres d’una solapeça, tan seductores com El cosíBasili o El crim de mossèn Amaro,quan hom s’endinsa en les pàginesd’Equador, el lector podria tenir laimpressió que es troba davant d’unguió de telenovel·la sentimental i lla-grimer. Diria que no es tracta d’això,encara que ho pugui semblar. És,comptat i debatut, la història del destíd’un jove, Luís Bernardo Valença (unsolter d’or que diríem ara), dirigentd’una companyia naviliera, el qual éscridat per la monarquia portuguesade l’època, Sa Majestat el Rei Carles I,cap de la casa de Bragança, a fi i efec-te de persuadir-lo perquè dugui aterme una responsable missió políticai diplomàtica a aquestes illes de SaoTomé i Príncipe. A Luís Bernardo se liencarrega de preservar amb la sevagestió política els destins i l’honor dela nació portuguesa. Aquest esde-vindrà el veritable destí d’aquest joveseductor, enamoradís –una mena decosí Basili- que encegarà les damesmés altívoles de la societat que l’en-volta. La seva més alta missió, doncs,serà la d’intentar per tots els mitjans,lluitar per tal d’eradicar les formesd’esclavatge i el caciquisme a les illes.Anomenat governador d’aquestescolònies, Bernardo Valença imposade seguida un nou tarannà a la gent ientre els capatassos de les planta-

Sensualitati passió al tròpic

EQUADOR, de Miquel Sousa TavaresNovel·la. Edicions La Campana, Barcelona, 2005

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 55

41

cions de cacau. Tot per fi de bé i per demostrar als angle-sos que la corona portuguesa de cap manera admetia l’ex-plotació ni l’esclavatge. Quan Luís Bernardo arriba a SaoTomé, ambdues coses eren més que palmàries.

La novel·la no és ben bé lineal perquè després del desen-volupament d’alguns episodis que situen l’acció narrativa,aquesta es trasllada breument a l’Índia. Allà, un jove queostentava el càrrec de cònsol en una ambaixada britànica,es veu implicat en un escàndol, de manera que es veu obli-gat a abandonar el càrrec. No li ofereixen més alternativaque anar a raure a les illes de Sao Tomé; una mena de des-terrament per a una carrera diplomàtica, amb la finalitat decontrolar les empreses angleses d’importació de cacau iinformar el govern britànic de la situació de l’esclavatge al’indret. El diplomàtic no viatja a Sao Tomé sol. Té una dona

esvelta, encantadora, que s’enamora bojament del gover-nador. Ja deuen imaginar-se per on va la cosa. Llavors, lapassió destarota la missió i tota la diplomàcia que homs’havia proposat. La xafogor intensa que regna en aquelleslatituds afavoreix les escenes de rebolcades passionals ifurtives que en un “culebrot” televisiu no serien visibles,però que en aquest text la imaginació i la intuïció dels cos-sos ardents entregats a totes les passions, desencadenenl’acció narrativa enmig de visites ministerials, ambaixades iintervencions diplomàtiques cap a un destí que esdevindràfatal i irreversible.

Si els agrada llegir novel·les, aquest gènere que algunsescriptors i saviassos del gremi de la literatura nostrada enels nostres temps es dediquen a menystenir com a cosamundana i populatxera, no els facin cas. Llegeixin –si els vede gust- imaginin i gaudeixin de les obres simples. Deixin-se de llibres enrevessats (que per complicar-nos la vida, jaexisteix un gènere que se’n diu assaig). Equador és unanovel·la que sense donar un excessiu protagonisme alrerefons històric, diria que passa bé. ¡No ens compliqués-sim pas la vida avui!

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

42

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

~

Imatges de la illa de Santo Tomé.

El vuitè llargmetratge de FrançoisTruffaut (1932-1984) i el tercer decinc del cicle d’Antoine Doinel, perso-natge interpretat pel mateix actorJean-Pierre Léaud, és la síntesi delcreixement i evolució del personatgeseguint el ritme biològic i temporaldel pas del temps. Antoine Doinelamb 14 anys a “Los cuatrocientos gol-pes” (Les quatrecents coups, 1959), 17a “Antoine et Collette” episodi de “Elamor a los veinte años” (L’amour avingt ans, 1962), els altres foren codi-rigits per Renzo Rosesellini, ShintaroIshima, Marcel Ophüls i Andrej Wajda,23 a “Besos robados “ (Baisers volés,1968), 25 a “Domicilio conyugal”(Domicile conjugal, 1970) i 34 a“L’amour en fuite”, 1979.

Igualment “Besos robados” són pinze-llades autobiogràfiques del cineastaen els sentiments a la més absolutasinceritat. L’obra de Truffaut és elresum de la infància, l’amor i la cultu-ra. El seu estil com a recurs expressiués la utilització constant de veus en“off” (narrador, veu anònima, protago-nista, text literari, etc.), el travelling,els apropaments de càmera de plamitjà a primer pla en els momentsclau de narrativa psicològica, elsmoviments de grua. A més, no hi fal-ten els elements iconogràfics de graninterès, com les fotografies (l’obsessióper la imatge fixa), el foc – a través deciris, lots, quinqués, canelobres,...totplegat és el compendi del protagonis-ta absolut del foc, la llum i la flamasota la complicitat de la magistralfotografia de la mà de NéstorAlmendros, entre altres també impor-tants com Raoul Coutard, a la primeraèpoca (1960-1967), Nicolas Roeg oHenry Decae.

“Besos robados”, per a molts, és con-siderada com la millor i la més alegrecomèdia de Truffaut, per a altres unaobra mestra per la frescor de les imat-ges, la màgia narrativa i un pèl detarannà nostàlgic. Tant se val, perquèel cinema de Truffaut és molt perso-

nal, on tenen cabuda els sentiments,les emocions de conèixer la vida, larealitat. Tampoc no és un cinemaintel·lectual, només de sentiments (lapor, la timidesa, la culpa, la solitud, lanecessitat d’afecte, la curiositat, ladesconfiança, etc...).

Truffaut, en una entrevista el 1978, jaho va deixar ben clar:..”només m’a-trauen els sentiments. Les trobades iexperiències que he tingut en ma vidahan estat tan misterioses, tan rara-ment satisfactòries que han excitat la

meva curiositat”1. És a dir, una decla-

ració de principis, que el seu cinema

és autobiogràfic, però també ambpinzellades d’homenatge als seusmestres més admirats.

Ara només resta fer aquest pas, degaudir el cinema, conèixer Truffaut talcom és, amb la seva òpera-prima,“Los cuatrocientos golpes”, també dis-ponible a la Biblioteca, entre altresmés, si més no la primera del cicle“Antoine Doinel”.

1. L’Expréss, 13-19 de març 1978. p-145

Besos robados

(Baisers volés, 1968)de François Truffaut

Josep Rodeja Tulsà

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 55

43

~

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

44

Empremtes i Identitats ésléxposició que es va fer alCentre Cívic la Cooperativa

el mes de novembre de2005. Es va inaugurar el 8de novembre a les 20.00 h,amb un acte diferent delsque estem acostumats a la

Cooperativa, perquè lártistava compaginar els seus qua-dres amb la poesia, és a dir,cada quadre expressava en

poesia el sentiment que voliatransmetre.

Empremtes i identitats

Prese Serrano

Tot just fa un any, estava mantenint una alegre conversa amb el meu cosí DavidMartínez, el qual em va manifestar que coneixia una artista amb un carismaespecial, fins i tot em va donar el seu telèfon de contacte ja que creia que laseva obra era mereixedora de ser coneguda per tots els sarrianencs. En Davidem va fer arribar una inquietud vers aquesta gran artista, inquietud que va anarcreixent i que va desencadenar un primer punt de contacte: una trucada telefò-nica a Tuni Temple Boada.

Ras i curt, en el primer contacte telefònic vàrem quedar entesos per trobar-nosla setmana següent. Després de la protocol·lària presentació d’ambdues parts, livaig oferir realitzar una exposició de la seva meravellosa obra al Centre Cívic “LaCooperativa”. Considero que ha estat tot un regal l’acceptació de l’artista Turi Temple a expo-sar les originals obres d’art.

Tots plegats hem pogut gaudir dels seus quadres i, amb lájuda de la poesia delÉva Naranjo, sabem què sent lártista en el moment de la creació de lóbra.

Tuni Temple Boada va néixer a Olot al gener de 1948. Dels dotze als divuit anysassisteix a classes de pintura particulars i a lÉscola de Belles Arts.No torna a practicar láctivitat artística fins als trenta anys, assistint a les magis-trals classes de pintura i ceràmica al taller de Domènec Fita. Posteriorment,assisteix a lÉscola de Ceràmica de la Bisbal becada per la Caixa.En paral·lel, fa estudis de Magisteri i es dedica a lÉducació Infantil, on té lópor-tunitat dáplicar molts dels seus coneixements artístics apresos en els anys ante-riors.

Nicolás Pichardo, Prese Serrano, Eva Naranjo i Tuni Temple en la inauguració de l’exposició “empremtes i identitats”.

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5545

Als cinquanta anys, reprèn elsestudis de pintura als CentresCívics i assisteix a classes deldibuixant, pintor i músic DavidMartínez.A causa de les seves i diversesmalalties -artrosi, fibromiàlgia i lasíndrome de la fatiga crònica- queli impedeixen exercir qualsevoltipus de feina i li minven la sevacapacitat cognitiva i de comunica-ció, que per ella és molt necessà-ria, torna a la pintura com unmètode dáutoconeixement i unaforma de projectar en les teles elseu afany expressiu.

El tema de les seves pintures trac-ta sobretot el món mineral, perquè hi veu reflectit el seuestat. Per un costat, la immobilitat i léstatisme de lespedres; però per láltre la intensistat, la força, suggeri-ments, memòria i bellesa.Les pintures de la Tuni juguen amb els colors, els materials,els relleus i les textures per aconseguir un efecte poètic iobrir una multiplicitat de suggeriments i emocions.Les obres pictòriques sácompanyen de textos de la poe-tessa gironina Eva Naranjo.

L’Eva Naranjo fa més de deuanys que recita en públicen grup o individualment.Al costat dáltres persones,participa i col·labora deforma desinteressada en ini-ciatives lligades al mónartístic i cultural, unes activi-tats que compagina amb laseva professió.Aquesta era la primeraexposició de la Tuni, unaexposició plena díl·lusions iganes dénsenyar una obraque marca l’inici de lártistaolotina.

Desitgem que recordi el poble de Sarrià de Ter com el llocon va començar la seva anhelada carrera dártista.

Des d’aquí m’agradaria fer-te arribar la mostra més sincerad’agraïment per haver escollit el Centre Cívic “LaCooperativa” per exposar la teva obra; alhora, destijar-teles millors de les sorts i, tot i que tinguis dies no gaire bonscom a conseqüència de la teva malaltia i això faci que hagisde parar la teva obra, aprofita els dies bons per dibuixar totallò que sents i tan bellament només tu saps transmetre.

~L’artista Tuni Temple i la poetessa Eva Naranjo a la sala central del Centre Cívic “La Cooperativa”.

46~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

L’exhumació dels fossars de la guerra civil, la identificacióde les restes, la recerca dels parents desapareguts i endefinitiva la recuperació de la memòria històrica, són qües-tions de les quals s’ha parlat força en els darrers temps.Dos llibres toquen aquest tema des de perspectives moltdiferents.“Per un sac d’ossos” de Lluís-Anton Baulenas abordaaquesta temàtica des d’un punt de vista original.Un antic presoner d’un camp de concentració a Mirandade Ebro, ja en el seu llit de mort l’any 1941, fa un encàrrecal seu fill de només quinze anys: recuperar les restes d’uncompany seu del camp i enterrar-les dignament. Vuit anysmés tard, l’any 1949, Genís Aleu, en Niso, convertit en unsergent de la Legió començarà el seu periple des de Melillafins a Miranda per complir l’encàrrec del seu pare. La sevacondició de legionari li permetrà el lliure accés al campconvertit en un Campament d’Instrucció de Reclutes, peròno li serà fàcil aconseguir el seu objectiu.El personatge adopta la fatxenderia pròpia del seu càrrecfent-se simpàtic i odiós al mateix temps. Mancat d’escrú-pols a estones però amb la ferma determinació sempre decomplir la promesa feta al pare, ens captiva des del primermoment. Els capítols ens aniran relatant alternativament laseva gesta a Miranda plena d’entrebancs, que aixeca sus-picàcies de personatges tan grotescos com reals, i lesseves vivències de la guerra quan era petit, internat en unhospici d’on acabarà fugint i sent enviat a l’Àfrica com acàstig, a les ordres d’un legionari.Al meu parer, l’encert més gran del llibre és el to aparent-ment distès. Tant els episodis de la guerra com els de larecerca al Camp, estan farcits d’anècdotes i situacionscòmiques (o més aviat tragicòmiques). Amb aquest plante-jament Lluís-Anton Baulenas intenta i potser aconsegueixdesdramatizar un episodi turbulent i corprenedor de la nos-tra història.

Situat molt més lluny en el temps, “El Clan de l’Ós de lesCavernes” de la novel·lista nord-americana Jean M. Auel,ens parla també, en certa manera, de la memòria històrica.Estem a finals del Pleistocè, fa uns 30.000 anys. En unazona situada al nord del Mar Negre, un terratrèmol sacse-ja la terra obligant a una nena Cromanyó a fugir per tal desalvar la vida. Un grup de Neandertals que també fugen, latroben i l’adopten tot i que no és del seu clan. La nena,esprimatxada i llarga, amb les cames rectes, rossa i amb elsulls blaus, desperta tota mena de reticències en la tribu decames arquejades i cos cobert de pèl. La seva actitud pers-picaç i curiosa contrasta amb el paper atribuït a les dones

del clan, submises idòcils i provoca nombrosos enfrontamentsamb els homes. Això li farà suportar mil i una humiliacionsi càstigs, mortificacions que la subleven i que no acabad’acceptar perquè no entén. La seva conducta és mal vistafins i tot per les dones, que la consideren altiva i arrogant.Però la seva capacitat per comptar, la traça en l’aplicacióde les herbes remeieres (ha estat adoptada per la curan-dera de la tribu de qui n’aprèn els secrets) i el seu com-portament resolt i valent davant de qualsevol perill, la faranser cada vegada més respectada pel clan.Malgrat tot, allò que de cap manera no li poden permetreels homes de la tribu, és la seva destresa amb la fona i laseva gosadia quan comença a caçar. El paper de caçadorés exclusiu dels homes, i una dona que caça podria nonecessitar-los, podria ser autosuficient i per tant deixar deser submisa, i això el Clan no ho pot tolerar.Un altre episodi determinant de la seva vida és quan la noiaés aparellada amb un Neandertal i pareix un fill híbrid, queel Clan considera deforme. El mag intueix, més que no pasentén, que potser la seva espècie de Neandertals està envies d’extinció i que l’única possibilitat de perviure seràbarrejant-se amb els Altres.

La novel·la, que és la primera de la saga “Los Hijos de laTierra” que consta de cinc volums, està molt ben docu-mentada amb l’assessorament d’alguns paleontòlegs irecrea, en una narració farcida de detalls, d’emoció i d’a-ventures, allò que hauria pogut passar fa molts milersd’anys, i ens presenta també una faula d’allò que a horesd’ara encara està passant: el paper relegat de la dona, lapor de l’estrany i el mestissatge com a solució indefugiblei natural.

la memòriahistòrica

Àngel Garcia

~

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5547

AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

El Centre Parroquial de Sarriá de Dalt vol programar uns nous Pastorets pel Nadal vinent.

Vols fer de pastor, o de dimoni, o d’àngel?T’hi vols apuntar?

Fes-ho al mateix Centre Parroquial o bé a l’àrea de cultura del’Ajuntament (972 170211) , [email protected]

Vols fer de pastor, o de dimoni, o d’àngel?

T’hi vols apuntar?

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

48

Tan bon punt s’entrava a la SalaPatronat, hom s’adonava de la fasci-nació que l’urbanisme ha exercit iexerceix sobre molts de nosaltres. Laliteratura l’ha recreat a través de lesseves narracions. L’arquitectura evi-dentment se n’ha preocupat a basta-ment. Però també alguns artistes hihan trobat la seva particular font d’ins-piració.

A la mostra de Joan Mateu i Bagueria,jove artista nascut a Salt l’any 1976, laciutat i els seus pobladors es conver-teixen en protagonistes de la sevaobra. Metres i metres quadrats de for-migó que només s’interrompen pelreflex dels raigs que arranca el vidrede les múltiples finestres, i tots elsmatisos del gris plujós.

La representació artística d’aquestsnous paisatges urbans res té a veureamb el bucolisme pictòric d’altresèpoques. Tot i així, som molts els quitrobem harmonia en els carrers ata-peïts de persones atrafegades que

van o vénen. Aturades sense mirar-sedavant d’un semàfor o contemplantembadalides la immobilitat d’unaescultura humana.

És massa agosarat titllar d’orgullosauna ciutat? Doncs Nova York, o mésben dit, l’sky-line de Manhattan, teniaalguna cosa d’orgull en la impressio-nant tela de Joan Mateu que presidia,com un vaixell insígnia, l’exposició dela Sala Patronat. Però també París iGirona compartien protagonisme enaquesta fascinació de l’artista pelspaisatges urbans. En l’obra de Mateuels edificis, i en especial els gratacels,dominen l’espai. Entre ells es mouenels personatges de manera gairebé

anònima, d’esquenes, i amb el rostretan sols esbossat. Homes i donesocupen les voreres, seuen en elsbancs i les escales o travessen elscarrers... I, en fer-ho, humanitzen l’as-falt i el situen en el mateix pla que elsrefrescants prats d’Aix-en-Provence oles enormes barcasses lliscant riuavall dels impressionistes.

Les obres, urbanites i acuradamentrealistes, de Joan Mateu i Bagueria esvan poder contemplar a la SalaPatronat, del 4 al 30 de novembre de2005. Poc després l’artista tenia pre-vista una exposició a Nova York.Esperem veure ben aviat noves obresseves.

joanmateu

i bagueria mostraSala Patronat

del 4 al 30 de novembre

Cristina VicedoÀrea de Cultura

~

País Íntim,de Maria Barbal.Aquesta novel·la és la trajectòria d’unafamília durant la Guerra Civil, laDictatura i la transició a la democràcia,i els seus efectes en els personatges.Amb aquesta obra, Maria Barbal vaguanyar el 39è premi PrudenciBertrana.

L’Historiador, d’ElizabethKostova. És un relat intricat ple demisteri i suspens. L’escriptora haesmerçat deu anys de recerca i docu-mentació, però li ha suposat el seudebut literari. Aquesta novel·la fareferència a una obra d’art i té compo-nents llegendaris.

Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol.Aquesta història va començar amb tres enterraments i vaacabar amb un cor trencat: el meu. Així comença lanovel·la que porta el lector a la frontera entre la veritat ila mentida, la crueltat i la tendresa.

La Mort, una aurora,d’Elisabeth Kübler-Ross. Aquestllibre ens demostra que la mort és unrenaixement, una nova aurora i l’e-xistència d’una vida més enllà de lamort. L’autora és doctora en medicina ipsiquiatria, i ha treballat vint-i-cinc anysen les seccions de malalts terminals dediferents hospitals dels Estats Units.

Sis homes, de Josep M.Fonalleras. Són uns relats de sis pro-tagonistes, que ens parlen de vellesa,de pietat, amistat, literatura i mort desde la distància d’una veu irònica i des-creguda. Fonalleras és un dels escrip-tors amb més presència a la literaturacatalana actual.

L’illa dels 5 fars, de Ferran Ramon-Cortés.Aquest llibre és una petita faula per poder comunicar-sei descobrir quines són les claus perquè els nostres mis-satges arribin amb claredat a les persones a qui ens diri-gim.

b i b l i o t e c aNovetats

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5549

~

Anna Maria Fornells

Un dels records d’infància més entranyables queconservo és una excursió que vaig fer amb elsmeus oncles a la font d’en Fita, a Sant Daniel, perestrenar una motxilla de lona, verdosa, amb tot debutxaques i sivelles, que m’havien regalat. Els hau-ria agradat que m’aficionés al muntanyisme mili-tant però no se’n van sortir, almenys en la mesu-ra desitjada. Més o menys, sempre m’ha agradatla muntanya, però segons quines alçades lestrobo disuasòries, no m’he considerat mai unmuntanyenc acabat i dec tenir certa predisposició naturalcap a la mandra. La meva relació amb l’excursionisme eslimita a bones passejades per distàncies raonables, perdesnivells de per riure i per territoris coneguts. No se m’a-cudiria anar a descobrir serralades a l’altra banda del món,però sí que, cada vegada més, m’interessa conèixer lesmuntanyes amigues i amables que dibuixen l’orografia delnostre país immediat. Són muntanyetes d’estar per casa,res de grans components d’aventura ni grans dosis d’es-port ni risc, però que formen part del nostre paisatge mésproper : són el decorat que emmarca l’escenari on ens hatocat viure.

El Collsacabra, les Guilleries, les Alberes, l’Ardenya … i lesGavarres. De les Gavarres voldria parlar: ja fa uns númerosque podem trobar a la biblioteca la capçalera Gavarres–revista de les Gavarres i de l’Ardenya- que m’haureu depermetre que us recomani francament, amb tota la mevamal dissimulada admiració. És una revista de luxe: és unluxe de revista. Des del paper amb què està impresa, desde les il·lustracions que la il·luminen, tot és encertat.Només en surten dos números l’any: estiu i hivern, però ésd’aquelles publicacions capaces d’aguantar mesos i mesosa la tauleta de nit, fins que arriba la següent, que s’apilonaamb les altres. Cada exemplar té un caràcter més o menysmonogràfic: la cacera del senglar, els oficis, les dones, laguerra, … i hi ha una sèrie de seccions fixes: entrevistes,perfils personals i familiars, pàgines sobre el patrimoninatural, cultural, històric del massís i seccions sobre natura,cuina i rutes i excursions per dur-hi a terme: aquelles pas-sejades que us deia abans. És una revista que es guisa

entre Cassà de la Selva i la Bisbal, però el seu àmbit s’es-tén des de Sant Daniel fins a marina i a part de ser unapublicació centradíssima en un entorn geogràfic benencerclat, treballa els personatges i les històries –grans ipetites- que s’hi han esdevingut. Deixa testimoni escritd’uns temps i unes persones, d’unes vivències i d’una cul-tura que, aviat, ja ningú no recordarà. Per poques arrelsque es tinguin en aquest territori, Gavarres no deixa aningú indiferent.

Si hem de ser estrictes, geogràficament parlant, a Sarriàquedem fora de l’àmbit d’aquests cims, però si consideremque els relleus que arriben fins a la ciutat de Girona i lesmodestes alçàries que trobem en arribar al Congost ja ensón els primers contraforts, hi estem ben a prop. Hi haautors que afirmen que el nostre Pont de l’Aigua n’és unaporta d’entrada, per bé que situen el barri del Pont Majorja dins d’aquest modest massís i consideren la muntanyade Sant Julià com un apèndix, només interromput pel cursdel Ter. És per això, doncs, que us convido a fullejar aques-ta revista: fixeu-vos-hi bé i poseu-hi els cinc sentits. Hi flai-rareu la terra xopa sota els suros, hi sentireu brollar l’aiguade les fonts, notareu la fragància d’un cistell d’ous de reigacabats de collir, i a mig matí, podreu rebre-hi la frescor dela marinada. Us transportarà per paratges insospitats i uspresentarà protagonistes increïbles. Realitats properes, quede tan modestes i quotidianes que són, aviat gairebé ja noserem conscients ni de la seva existència.

Josep M. [email protected]

Muntanyesamigues

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

50 ~

Què fem els divendres al matí?Fa dos anys, l’equip educatiu es va plantejar de

fer una activitat conjunta per tal d’afavorir la rela-ció entre totes les educadores i els infants de

l’escola.

A partir d’aquí va sorgir el “SHOW DEL DIVENDRES”.En el “show”, cada quinze dies dues educadores preparen una proposta: representacions teatrals, titelles, contes, cançons,danses, ...Quan tots els nens/es han arribat a l’escola ens reunim en una aula, aleshores tots els infants s’asseuen per veure l’es-pectacle i també hi participen.

Ens agradaria que fos una activitat oberta a la família, a la gent del poble.., voldríem que aquesta activitat servís per fomen-tar la relació entre la família, l’escola i el poble: per això us obrim les portes de l’escola, podeu explicar el vostre ofici otocar un instrument… Sabem que cada persona té moltes qualitats i ens agradaria conèixer la vostra i gaudir-ne tots junts.

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 55

51

“El show del divendres”Nuri Senén i Agnès Vila,Educadores de l’EBM Confetti

Seguidament us volem explicarun conte:

Una vegada un nen va anar enuna escola. Ell era ben petit. I l’escola era bengran. Però quan el nen va veure quepodia anar a la seva classe cami-nant directament des de la portade fora es va sentir feliç i l’escolano li va semblar així tan gran.Un matí, quan feia poc que ell estava a l’escola, la mestrava dir:Avui farem un dibuixBé! – va pensar ell.A ell li agradava dibuixar.Ell podia fer totes les coses: lleons, tigres, gallines, vaques,trens i vaixells…i va agafar la caixa de colors i va començar a dibuixar.Però la mestra va dir:Espereu! No és hora de començar!I ell es va esperar fins que tots estiguessin preparats.Ara! – va dir la mestraAnem a dibuixar flors.Bé - va pensar el nen.A ell li agradava pintar flors.I va començar a pintar boniques flors amb colors roses,taronges, blaus...Però la mestra va dir:Espereu! Jo us ensenyaré com es fan. Així! – va dir la mestraI era una flor vermella amb la tija verda.Ara sí!- va dir la mestraAra podeu començar.El nen va mirar la flor de la mestra i llavors mirà la seva.A ell li agradava més la seva flor que la de la mestra.Però no va protestar.Senzillament va guardar el seu paperi va fer una flor com la de la mestraEra vermella amb la tija verda.Un altre dia,quan el nen va obrir la porta de forala mestra va dir:Avui farem plastilina.Bé – va pensar el nen.Ell podia fer tot tipus de coses amb plastilina:serps i ninots de neu, elefants i cues, cotxes i camions...i va començar a aixafar i amassar la bola de plastilina.Però la mestra va dir:Espereu! No és hora de començar!I ell es va esperar fins que tots estiguessin preparats.Ara! – va dir la mestraAnem a fer una serp!

- Bé - va pensar el nen.A ell li agradava de fer serps...I va començar a fer-ne unes de dife-rents mides i formes.Però la mestra va dir:Espereu! Jo us ensenyaré com es fauna serp llarga..Així! - va dir la mestraAra podeu començar.El nen va mirar la serp de la mestra.Llavors va mirar les seves.A ell li agradaven més les seves que la

de la mestra.Però no va protestar.Senzillament va amassar la plastilina en una gran bola i va fer una serp com la de la mestra,que era una serp llarga.

Així que el nenva aprendre a esperari a observari a fer les coses com la mestra i llavorsell ja no feia les coses per si mateix.

Llavors va succeirque el nen i la seva famíliaes van traslladar en una altra casa, en una altra ciutat,i el nen va haver d’anar en una altra escola.Aquesta escola era molt més gran que la primera,hi havia una porta a fora per arribar a una gran sala,alguns escalons i seguir per un passadís llargper arribar, finalment, a la seva classe.I justament el primer dia que ell era allàLa mestra va dir:Avui farem un dibuix.Bé! – va pensar el nen.I va esperar que la mestra li digués com fer-ho,però ella no va dir res. Només caminava per la classe.Quan es va acostar al nen,ella li va dir: - Tu no vols dibuixar?Sí – va dir el nen, però...què farem?Jo no ho sé fins que tu ho facis- va dir la mestraCom ho faré? – va preguntar el nen.Per què? – va dir la mestra. De la manera que vulguis.I de qualsevol color? – va preguntar ell.De qualsevol color- va dir la mestra.Si tots fessin el mateix dibuixi el pintessin amb els mateixos colors,com podria saber qui ha fet què?i quin seria de qui?Jo no ho sé –va contestar el nen.I va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.

HELEN BUCKLEY. UN NIÑO

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

552

Si els adults no interferim i deixem que els infants facinels seus propis descobriments,

els potenciem la imaginació i la creativitat. Nosaltres podem mantenir aquest gran tresor. ~


de Sarrià ~ 55

53

En l’article “Nou curs, nous reptes, nous pro-jectes” del número 54 d’aquesta revista, usexplicàvem que per canalitzar les diferentsactivitats i projectes que ja portàvem aterme a l’escola, tots amb la finalitat de for-mar “bons ciutadans”, se’ns havia atorgat afinal del curs passat un projecte d’innovacióeducativa, el projecte “Educació per a la ciu-tadania”. Aquest atorgament ens suposa for-mació per als mestres, una dotació econòmi-ca i la formació al centre d’una comissió pertirar el projecte endavant, preparant diferentsactivitats per a realitzar amb els alumnes.

Els objectius generals del projecte són:Educar per a una ciutadania global que abas-ti desenvolupament, drets humans, mediam-bient, la pau, interculturalitat i coeducació.

• Proposar activitats coordinades a tota lacomunitat educativa per tal de fomentar l’e-ducació intercultural i promoure la igualtatd’oportunitats per tal d’evitar qualsevoltipus de marginació i exclusió.

• Emprant una metodologia:• Basada en el diàleg, el debat i la mediació.• Que potenciï el treball oral previ a l’escrit.• Que treballi les diferències interculturals

com a elements de diversitat i no com aelements de desigualtat.

En aquest article us volem explicar l’activitatrealitzada aquest primer trimestre.Va consistir en l’explicació i treball d’unconte diferent a cada cicle, per tal que elsalumnes prenguessin consciència i reflexio-nessin sobre la diferència, el compartir, lesnecessitats bàsiques, … i elaboressin unmural.

Projecte d’innovacióeducativa: educacióper a la ciutadania

Comissió d’Educació per a la Ciutadania.Esther MarunyMercè Planella Mònica RabionetCarme CanteroMontserrat Xandrich

EDUCACIÓ INFANTIL

El conte PER QUÈ?, és la història d’una granota i un ratolí que es bara-llen per una flor. La disputa es complica fins a desembocar en una bata-lla campal entre totes les granotes i tots els ratolins. Aquesta història enspermet reflexionar sobre les conseqüències de barallar-se, la inutilitat deles guerres i la necessitat de compartir allò que tenim o fem amb elsaltres.

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

554

CICLE INICIALEl conte UN NEN NOU I DIFERENTens explica com un nen, en Joan,arriba nou a l’escola del petit poblatde Nuagumbé i els nens de l’escola eltrobem molt diferent i estrany. A par-tir de l’explicació del conte es vapoder reflexionar amb els nens inenes sobre el fet que tots som dife-rents i els avantatges que això com-porta.

CICLE MITJÀEl conte UN POBLE ens explica comen una vall fèrtil hi arriben un bon diadues tribus diferents. L’una s’instal·laal pla, vora el riu, i l’altra, dalt del turó.Cada tribu va a la seva fins que un diaen passa una de grossa i es necessi-ten. Llavors s’ajunten no com a dospobles diferents, sinó formant-ne unde sol, fet de la barreja de tots dos,però respectant-se les diferències.L’objectiu era parlar de les personesd’altres cultures que han vingut aquí atreballar i de la necessitat que totsplegats tenim de conviure en pau, aixícom de l’enriquiment que s’obté ambla convivència entre persones dediferents procedències.

CICLE SUPERIOREl conte LA PETITA CARLOTA ensexplica la història d’una nena petitaque es veu obligada a fugir de la sevallar. Abans de trobar calor, protecció iafecte en una nova llar, la nena expe-rimenta el rebuig i la inseguretat.Amb aquest conte es va aconseguirque els nens prenguin consciènciadels conceptes de diferència i d’ex-clusió, junt amb el de necessitatsbàsiques i universals dels nens.

Un cop explicats els contes i des-prés que els nens donessin la sevaopinió, es van elaborar quatremurals amb els següents encapça-laments:Què bonic és compartir!!Tots som diferents, que avorrit seriaser tots iguals!!Tots som diferents, però hem detreballar plegats!!Tots som diferents, però tots neces-sitem: estimar, menjar, dormir ijugar!!

Va ser una activitat amena i engres-cadora que tots plegats hem valoratpositivament i que ens encoratja atirar-ne d’altres endavant.El resultat d’aquests murals elpodeu veure en aquestes imatges.~

Apunts dels primersmesos del curs

2005-2006

En algun número anterior de Parlem de Sarrià havíem fet elpropòsit d’aparèixer puntualment a cada edició. Sovint elspropòsits són incomplerts a la primera ocasió i quedenreduïts a això, a bones intencions. Aquest és un fet inqües-tionable, però com que el darrer numero coincidia amb eldescans estiuenc, ara ens tornem a presentar per resumir-vos com s’ha iniciat el curs actual.

Contes, dansa, pintura, teatre, funky, kung-fu, circ, màgia igloboflèxia, minihandbol, revista escolar, hort i jardí, bibliote-ca i ludoteca …Tot això i molt més és el que, el present curs,oferim com a activitats extraescolars per a l’alumnat que faús del servei de menjador al nostre centre. Aquesta vegadamés que mai, l’oferta és extensa i amb un catàleg tan amplicom aquest s’ha projectat la selecció d'activitats, accessòriesa les assignatures de cada cicle, que potenciïn la creativitat,l’expressió, la constància, la imaginació, la forma física, l’es-perit d’equip, la comunicació. Es busca, per una part, que elsnens i nenes ocupin el temps lliure al migdia duent a termeactivitats atractives i interessants i, alhora, que siguin un veri-table complement a la tasca docent que el centre imparteix.Creiem que estem avançant en la direcció correcta, ja queels resultats són excel·lents i cada vegada hi ha un nombred’inscrits superior.

L’actual curs, per altra banda, ha començat amb la magníficarealitat del Banc de Llibres ja en marxa, que possibilita el tanesperat aprofitament, amb el corresponent estalvi per partde les famílies i conscienciant els alumnes que els llibres idiccionaris són eines valuoses, que val la pena cuidar i con-servar i que els companys que vénen tot darrera també enseran beneficiaris. Agraïm des d’aquestes pàgines lacol·laboració de tantes mares i pares voluntaris que han“matat” tardes polint i folrant llibres.

Pensant en les mares i pares, conjuntament amb l’escola,aquesta tardor hem aconseguit dur a terme un cicle de tresxerrades formatives adreçades a l’àmbit familiar, impartidesper especialistes . Els nous models i la diversitat familiar, con-viure amb la diferència, l'acolliment familiar... han estat elstemes tractacts: qüestions d'actualitat, ben presents a lasocietat actual, que convé encarar amb claredat de pensa-ment. Els assistents a aquestes sessions en fan una valora-ció molt favorable i poden certificar la qualitat dels contin-guts, dels ponents i de l’aprofitament. Com sempre, hemd’encoratjar-vos a participar de manera activa en les novesiniciatives que promourem.

Quant a temes més comptants i sonants, hem continuatcol·laborant amb l’escola dins de les nostres possibilitatseconòmiques. A inici de curs hem invertit alguns recursos enla maquinària i instal·lacions de cuina i menjador a fi i efectede seguir prestant aquest servei en tan bones condicionscom sempre. El darrer projecte dut a terme durant lesvacances de Nadal, ha estat el de participar ambl'Ajuntament de Sarrià en la instal·lació d’unes estructures defusta amb ponts i tobogans al pati per a esbarjo dels alum-nes. Hi estem molt engrescats (fa goig, veniu-ho a veure) i,no cal ni dir-ho, els nostres fills i filles encara més.

Pel que fa a activitats socials, la nostra tradicional represen-tació nadalenca s’ha dut a terme al Centre Cívic de Sant Juliàde Ramis, amb la voluntat de fer-ne partícips directes elsalumnes i famílies allí domiciliats. L’assistència, com sempre,ha estat nombrosa: més de cinc-centes persones han pogutaplaudir els nostres intèrprets de cançons i nadales. Tenimel propòsit (que farem realitat!) de celebrar la clàssica sorti-da a la Vall de Núria durant aquest hivern i d’organitzar unacaminada familiar de diumenge al matí. Aquest any voldríemdescobrir la muntanya de Sant Julià i les meravelles naturals,històriques i arquitectòniques que ens pot mostrar.

Ja ho veieu: pretenem ser una entitat viva, que no pari d’or-ganitzar activitats. Tenim aquest compromís, però aixònomés s'aconsegueix amb el vostre suport i la col·labora-ció de tothom.


de Sarrià ~ 55

55

Josep M. Sansalvador AMPA CEIP Montserrat

~

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

556

Per què ens emocionem? Recordo a tall d’anècdota icom a pinzellada introductòria, el dia que vaig assistir coma pare al primer festival del col·legi on participava la mevafilla, que llavors tenia tres anys. Em disposava a filmarperò va ser del tot impossible copsar cap imatge, perquèen uns minuts les llàgrimes negaven del tot l’objectiu ocu-lar de l’aparell i em servia més per amagar-me i de passa-da que ningú s’adonés de l’estat en què em trobava.Realment m’havia emocionat, no podia controlar el queem passava, era una barreja tremenda de sentiments, eraun no saber ni poder controlar el que tens entre mans.Voldria lligar-ho una mica amb aquestes ratlles per parlardel poder de les emocions i una mica potser per tal queens apropin als fins últims de l’educació i no com si parlar-ne esdevingués una moda passatgera. De fet molts estu-dis han portat a concloure que:

“probablement les emocions i els sentiments no siguinen absolut intrusos en el bastió de la raó, sinó quedeterminats aspectes del procés de l’emoció i del sen-timent són indispensables per a la racionalitat.”.

Estarem d’acord que una de les coses importants, quanparlem d’emocions o del món emocional, és la necessitatque tenim totes les persones de sentir-nos estimats. Avuidia hi ha moltes depressions, la malaltia del nostre segle,però quan l’ésser humà satisfà les necessitats considera-des primàries, ens adonem que les satisfaccions quebuscàvem tenen poc a veure amb l’aliment i l’abric físic imolt a veure amb l’aliment i l’abric emocional.

Ara em ve al cap el text de J. De Vietinghoff, que diu:

MARXANT DE FELICITAT

És la història d’un home que estava tip de plorar.Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia aldavant.Estirà la mà i la volia agafar.La felicitat era una flor. La va collir.I encara no la tenia a la mà que ja s’havia desfullat.La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escal-far-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb elsdits.Les cordes es posaren a grinyolar.Quan al capvespre tornava a casa, el bon home con-tinuava plorant.L’endemà va continuar buscant la felicitat.A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.Per tranquil·litzar-lo collí una flor i la hi donà.La fragància de la flor els perfumà ambdós.Una pobra dona tremolava de fred coberta amb elsseus parracs.Ell la va portar fins al sol i també ell s’hi escalfà.Un grup de nois cantava.Ell els acompanyà amb la seva guitarra.També ell es delectà amb aquella melodia.En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

J. Lluís Pórtules i Díaz

Laimportànciade les emocions: raó versus emocions

57espai escolar ~


Per tant, doncs, quan se’ns acull o se’ns respecta i valoraens sentim més feliços. L’afecte és vital per a l’estabilitatemocional de totes les persones.Però ningú pot estimar o sentir-se estimat sinó hi ha l’al-tre. Per tant ens movem entre dos eixos bàsics: estimar il’altre.

No voldria enfrontar o suplantar la raó o el pensament perl’emoció, sinó que ens podríem plantejar seriosament elfet de parlar d’educar les emocions i anar cap a un noumodel que combinés l’emoció, el pensament i l’acció. I ésimportant parlar de les emocions per tres raons:a) Per poder fer un retrobament i acceptació de nosaltres

mateixos. (Conèixer les pròpies emocions és necessariper acceptar-se un mateix.)

b) Per retrobar i acceptar l’altre. (És la interacció amb elsaltres el que ens situa, el que ens fa descobrir el quesentim i ens ajuda a saber qui som.)

c) Per millorar l’educació, que és la base del desenvolupa-ment individual i col·lectiu. (Ha de ser una educació perla vida, cercar la millora en tots els àmbits per construiruna existència individual i col·lectiva més gratificant.)

Sobre el paper sembla fàcil, però el fet no sols d’educar lesemocions sinó educar des de les emocions, o sigui edu-car emocionalment, és extremadament delicat. En definiti-va, el que seria desitjable, però, és que tota educació fosportada a terme emocionalment.

Com a pares som els primers que tenim molt a dir-hi i molta fer: el bressol de termes com l’autoconcepte (el que séde mi) i l’autoestima (el valor que em dono) és a la vidafamiliar. La forma com nosaltres com a pares conduïm lesnostres pròpies emocions i reaccionem davant dels fillsdeterminarà la competència emocional dels nostres fills.Aprendre a viure les nostres emocions dia a dia des deben petits farà que es vagin incorporant d’una maneramés natural.

Això ens ha de fer reflexionar, sovintpenso en qui escriu aquestes ratlles,que si pogués rebobinar (actitud per-manent de revisió personal), cada diahauria de corregir moltes actuacions iaixò em crea un cert neguit. El quevull dir és que quan hi hagi un curs ouna escola d’educació emocional feu-m’hi un lloc. Ah!, i no voldria acabarsense recordar les paraules deCharles Chaplin a “El Gran Dictador”:

“ el camí de la vida pot ser el de lallibertat i el de la bellesa, però mal-grat això, ens hi hem ben perdut.La cobdícia enverinà l’ànima delshomes... aixecà muralles d’odi en elmón... ens està fent avançar a pasd’ànec cap a la misèria i la mort.Hem creat l’època de la velocitat,però ens hi sentim enclaustrats.La màquina que produeix abundorens ha deixat en la penúria.Els coneixements ens han fetescèptics; la nostra intel·ligència

ens ha fet mesells i cruels.... Pensem massa i sentimben poc.No ens calen màquines, ens cal humanitat. No ens calintel·ligència, ens cal amor i tendresa .Sense aquestes virtuts, la vida és violència i tot es vaperdent.”

Què us sembla si a la societat d’avui dia hi deixem unespai per a “ les bones formes “

Aquestes ratlles d’opinió voldrien seguir una mica la líniad’algunes de les idees i consells que va apuntar el sociò-leg Sr. Salvador Cardús el dia que ens va visitar al Centrei amb les quals podrem estar-hi o no d’acord, però quepotser convindria recordar-les o si més no discutir-les itenir-les en compte.La societat en general, en tots els aspectes, ha evolucio-nat ràpid i massa acceleradament donant-nos la sensacióque hi ha aspectes que no podem controlar, o és que pot-ser no ens veiem capaços de controlar-los perquè supo-sen un esforç i una responsabilitat?.Que tristes les paraules que va pronunciar un psicopeda-gog, autor d’un estudi encarregat per CC.OO quan afirma-va:“Los padres no tienen ni tiempo ni posibilidades deejercer la capacidad educativa. Como consecuencia,los chicos y las chicas no tienen normas, llegan a laescuela sin normas. No decimos que la familia seaahora peor, sólo que el trabajo educativo es más com-plicado”.(1).

I tant que resulta molt més complicat, avui dia algunspares deleguen massa el paper d’educar només a l’escolai no assumeixen la part de responsabilitat que els pertoca.Per què, doncs, a més de parlar de normes no parlem de“formes”?. Però unes formes en les quals els adults enshauríem de posar d’acord, fent servir les paraules del Sr.Cardús, unes convencions.

Cert és que els mestres juguen un paper molt important enla transmissió d’aquestes “formes “, ja que poden influirdecisivament i de bon començament en la vida social delsnens. Pares i mestres, és el nostre deure ajudar a madurari a educar la seva sociabilitat.

Sobre el paper és molt fàcil, però tots sabem que la reali-tat sovint és una altra; no obstant això, el que sí tenim a l’a-bast és el que a l’escola de ben segur se’ls fan arribarmodels socials, positius i humans, on els fomenten la nocompetència, que es consideri a cadascú pels seus propisvalors, la col·laboració, el fet de compartir i el fet de teniruna visió àmplia i comprensiva de cara a les altres comuni-tats socials i a la mateixa evolució generacional.Es tracta d’anar tots d’acord.“reivindico la importància de les formes com a instru-ment de canvi, sobretot, de bona entesa “ (2)

convencions bé de convenir, que vol dir anar al mateixlloc i sobretot per poder anar al mateix lloc sense donar-nos empentes ens cal la qualitat del civisme.Aquestes convencions caldrà que siguin pràctiques, per-què al ser pràctiques fan possible la convivència.“en definitiva, les convencions que associem a l’educa-ció cívica són unes regles de joc, i les acceptem comuna declaració - no sempre conscient- del fet que totsreconeixem l’existència i l’ocupació d’un espai comú,en el qual cadascú té un lloc relativament precís per nofer-nos nosa i des del qual reconeixem l’existència delsespais dels altres “ (3)

A través de les formes també educarem el fons, el fonsde les persones, l’interior, uns bons hàbits acosten al fonsd’uns valors de manera clara i estable.Molts ens preguntem les causes d’aquesta mala educaciócívica actual i una possible resposta apunta cap al fet dedescobrir ara amb més facilitat uns costums forasters,també el fet de compartir diferents estils i maneres dins elmateix territori i els canvis d’organització i per tant d’ideo-logies; tot això fa que s’hagin d’adoptar noves convencionspràctiques.

Tots estarem d’acord que les “bones formes” seran unaqüestió de rutines, de virtuts, però també i molt importantde vincles emocionals entre les persones.

Les persones ben educades saben el que han de fer per ano molestar i per mostrar el seu respecte al grup (siguifamília, comunitat, amics, etc.). També és aprendre a rela-cionar-se amb l’autoritat i l’obediència, que són dues virtutsque exigeixen un grau elevat d’emotivitat madura.“ Aprendre a exercir l’autoritat amb bon tracte i apren-dre a obeir de manera digna és, actualment, una neces-sitat urgent.” “...abunden els pares que se senten mala-ment a l’hora d’exercir la seva autoritat paterna i aca-ben tiranitzats per uns fills que no són pas culpables,sinó víctimes de la situació. I hi ha mestres que han desuportar impertinències gravíssimes dels pares que elsparalitzen a l’hora de saber com han d’exercir la sevaautoritat sobre els alumnes. I a les organitzacionsempresarials abunden els caps que es mouen entre l’e-xercici paternalista emocionalment confús de la sevaautoritat i l’autoritarisme emmascarat d’unes formes

suposadament racionals i anònimes d’imposar els seuscriteris capriciosos.Per tant, l’anàlisi de la mala educació actual hauria deconsiderar els factors generals de la crisi de confiançaen les convencions per resoldre problemes de con-vivència pràctica, però també aquesta complexitat emo-cional que s’amaga darrere d’un comportament incí-vic.”(4)

Finalment, cal dir que aquesta bona educació cívica és pertant una qüestió de bona comunicació en un món cada diamés complex i establir uns bons vincles emocionalsmadurs amb la comunitat on hem de conviure. Sempre tor-nem al tòpic de sempre que sobre el paper i opinar és moltfàcil, però si més no és important el fet ja de parlar-ne, dedonar el nostre punt de vista, trobar la solució és difícil,però de tant en tant podem pensar-hi per veure si entretots podem anar fent un món una mica menys complicat.

Si ens trobem en aquesta mena de situació de confusió,potser el que caldria és asseure’s i parlar a diferents nivellsper tal d’arribar a que les rutines i les convencions ens per-metin trobar l’entesa bàsica per poder arribar a l’encreua-ment de camins i sobretot agafar el que entre tots hauremestablert que és el més correcte.

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

558

Notes bibliogràfiques:

1/ Villanueva, Rafael. Psicopedagogo. Autor del estu-dio encargado por CC.OO.2/ Cardús,Salvador. Ben educats. Una defensa útil deles convencions. El civisme i l’autoritat. FundacióCaixa Sabadell. Seminari. Novembre de 2003.3/ Espinàs, Josep Mª. Aprendre a conviure. Reflexionssobre la civilitat. La Campana, nº 2.4/ Cardús, Salvador. Op. Cit. Ant.

~

59solidaritat ~Parlem

de Sarrià ~ 55

El passat 12 de novembre es va complir 30anys de l’ocupació marroquina, amb la ver-gonyosa complicitat del govern espanyold’aleshores, del territori del SàharaOccidental. Des d’aquell moment la pobla-ció sahrauí s’ha vist condemnada a l’exili alscamps de refugiats de Tinduf (Argèlia) o aviure en el seu propi territori sota la repres-sió del règim marroquí, amb tot el que supo-sa de divisió de les famílies i de viure enunes condicions de vida de precarietatabsoluta.

Gràcies a diferents projectes: Colònies d’es-tiu, Caravana d’ajut humanitari, diferentscampanyes de sensibilització hem pogutconèixer quines eren les condicions alscamps de refugiats de Tinduf; però ben pochavíem pogut conèixer de la situació de lapoblació sahrauí que viu als territoris ocu-pats. El tancament del territori, la por delpocs que podien fugir de les represàliessobre els seus familiars ho feia difícil.

El maig de l’any passat, però, ens vancomençar a arribar imatges i missatges delsterritoris ocupats via internet. Justamentaleshores havia començat l’anomenada“intifada sahrauí”. Els sahrauís estaven fartsde les seves condicions de vida, del seu

Per Roser CarlesACAPS Girona

estatus, de la no resolució del seu conflicte i varen sortir al carrer demanera pacífica per demanar el respecte als Drets Humans i el dret al’autodeterminació tantes vegades reconegut per les instàncies interna-cionals. Les imatges que ens van arribar colpien per la brutalitat de larepressió de la policia marroquina cap a tothom, infants, dones iancians.

Aquestes manifestacions que demostraven que els sahrauís conserva-ven la seva identitat malgrat els trenta anys d’ocupació, es varen repetira diferents ciutats dels territoris ocupats i també a altres ciutats on hihavia estudiants sahrauís. Justament els joves que han estat formats ales escoles i universitats marroquines eren majoritaris en aquestesmanifestacions.

La resposta marroquina va ser repressió, presó i tancament del territoriabsolutament a tothom, polítics elegits democràticament i observadorsinternacionals. La resposta del govern espanyol i de les institucionsinternacionals de preocupació per la tensió del conflicte, de denúnciade la violació dels drets humans cap ni una.

37 activistes sahrauís varen ser empresonats, torturats, algunes donesviolades, obligats a viure amuntegats com animals en presons insalu-bres, amb pressions físiques i psicològiques als seus familiars... Davantaquesta situació el dia 9 d’agost aquests presos van iniciar una vaga defam que va durar 51 dies i que va malmetre ostensiblement el seu estatde salut ja que no van rebre cap mena d’assistència sanitària.

Diverses ONG varen denunciar públicament la situació: Amnistia inter-nacional, les Associacions Solidàries amb el Poble Sahrauí, ..., fins i totl’Associació Marroquina dels Dret de l’Home. Reporters sense Fronteres

Què passa al Sàhara ocupat? Què passa al Sàhara ocupat?

Camp de refugiats de Tinduf

~ s

olid

aritat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

560

funcionaris de l’estat” per part de la justíciamarroquina. Al judici celebrat el desembrehi varen poder assistir advocats de diferentspaïsos europeus; els quals van manifestarque el judici va ser una farsa i que la justíciamarroquina va mostrar una imatge pèssima.

Actualment els presos sahrauís condemnatshan iniciat una altra vaga de fam per denun-ciar les pèssimes condicions en què viuen ila manca de fonamentació legal de lespenes imposades.

Mentrestant les institucions internacionals iel govern de l’Estat Espanyol actuen passi-vament sota els dictats de Marroc, no foscas que en vetés la pesca de la sardina oimposés alguna altra condició als acords demercat o a les empreses espanyoles esta-blertes allà. La contundència i la fermesadel govern Zapatero davant la retirada deles tropes d’Iraq no s’ha vist en cap momental Sàhara, tot i que el govern espanyol n’ésresponsable. Els sahrauís han optat per cer-car una solució negociada, per protestarpacíficament pel respecte als drets humans,han alliberat tots els presos marroquins, ...què més s’espera d’ells? No és hora dedemanar fets també a Marroc

va denunciar l’estat de tancament del territori als mitjans de comunica-ció i el fet que des dels territoris ocupats no es pogués accedir a lespàgines de diverses organitzacions considerades “prosahrauís”.

El mes de juliol va ser detingut Ali Salek Tamek al propi aeroport del’Aaiun quan tornava després d’una estada a Barcelona per qüestionsmèdiques. Una de les cares més visibles, per la seva implicació i pel fetde ser dona, és Amonatu Haidar, recentment alliberada.

El dia 30 de novembre moria Lembarki Hamdi Salek Mahuayub, un jovede 31 anys, després de les brutals pallisses rebudes de la policia durantuna manifestació a l’Aaiun.

Una delegació de cinc regidors catalans varen poder arribar com a turis-tes a l’Aaiun ocupat, el que varen trobar-hi va ser un munt de controls,una ciutat ocupada amb un toc de queda, una població repressariadaque era sotmesa a múltiples detencions; era evident que hi ha una vio-lació dels drets humans.

Cosa que es va evidenciar durant el judici que es va fer als presos sah-rauís, acusats de “constitució de banda criminal” i de “violència sobre ~

Roger Casero (regidor de Serveis Socials), Roser Carles, JordiAlonso (Acaps) i Salvador Maneu (Càritas), en la presentació del’agenda llatinoamericana i el reportatge sobre el Sàhara.

anecdotari ~Parlem

de Sarrià ~ 55

61

Els que hi entenen afirmen que elscotxes diuen moltíssim sobre la per-sonalitat de qui els condueix. Fa anys,d’un R12 pintat en plan Starsky iHutch, amb tapisseria de lleopard iamb una casset del Fary a tot drap note’n podies esperar gaire res de bo. Siveies un Dyane groc amb adhesius de“Nuclear, no gràcies” i de fulles decannabis, també et podies anar fentuna idea encertada de què anava lahistòria. Ara, a l’hora de fer un psi-cotècnic a un vehicle, el més eficientés donar-li una mirada a la part pos-terior i veure quin animal hi duuenganxat. La batalla més visceral esva lliurar l’any passat entre lluïdors del“burro català”, paradigma de lesessències i valors nacionalistes, i por-tadors d’un "toro d’Osborne" conver-tit en representant de l’espanyolismemés carrincló. Els amants dels sím-bols (banderes, himnes, colors,escuts, …) han vist com tots aquestshan quedat reduïts a siluetes zoomòr-fiques que, convenientment planta-des al darrera del cotxe, representenla manera més senzilla i pràctica defer una declaració d’intencions. A partde la ideologia de cadascú, com queles matrícules dels vehicles ja nomostren indicatius provincials que enpermetin reconèixer l’orígen, reduï-des a una assèptica combinació dequatre xifres i tres lletres, els filo-simbòlics estan d’una pega suple-mentària, ja que no se’ls pot ubicar enun territori geogràfic concret.

Si l’ase (alerta: també és el símbol delPartit Demòcrata dels Estats Units) i eltoro (alerta: inicialment només serviaper anunciar uns bons vins i brandisde Xerès) són els grans protagonistesi els més vistos en carrers, aparca-ments i carreteres, recordo que fa unsanys van començar a córrer cotxesamb la silueta d’una guilla que indica-

va que procedien o tenien vinclesamb la zona de les Guilleries, de SantHilari Sacalm exactament. A horesd’ara, a Osona s’hi enganxen un porc,ufanós, que canta les excel·lències del’especialitat pecuària comarcal; deles comarques de muntanya en baixala poc tranquil·litzadora silueta d’unsenglar i als cotxes gironins de lacapital hi adhereixen una mosca: laveneració a Sant Narcís és omnipre-sent. Tampoc deixaré de parlar de lainiciativa del Catigat, un gat negre quehavia de ser també senyal de catala-nitat inequívoca, però que en aques-tes comarques no ha arrelat prou. AlPaís Valencià, es popularitza un ratpenat que fins ara era senyal de bla-verisme, però que actualment volrepresentar tot el contrari.

Ases, braus, guilles, porcs, mosques,senglars … Quina animalada! Totauna arca de Noé sense aturador, finsque ha aparegut un disseny autoad-hesiu de forma animal que ha trencatmotllos: el pintor Pere Reixach, (a) “elgall xinador”, conegut per tenir obresrepresentant aquest aviram a granpart dels establiments d’hostaleriad’aquests verals (tot un personatge,que fins i tot té una sardana dedicada,homònima de l’àlies, obra del mestreAntoni Albors) ha presentat un gallesquemàtic però complet. Ho té tot:inclou una barretina, una botifarra , unporró i el CAT indicatiu de Catalunya.De tot plegat, l’artista en confegeix lasilueta d’un gall, que no podreunegar-me que, a falta de l’escut delBarça, té tot el que faria feliç al mésexigent dels filosimbòlics catalanistes.Tot un compendi d'elements folklòricscatalanescos o, si més no, un exem-ple brillant de surrealisme en estatquímicament pur.

bestiari autoadhesiuJosep M. Sansalvador

[email protected]

62~ a

necd

otar

iPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

per unbestiarisarria-nencSi algú tingués la temptació de crearuna engaxina zoològica per identificarels vehicles sarrianencs, jo podriadonar-li algunes idees: la silueta deltoro d’Emília Xargay, a imatge de l’es-cultura que lluïm a la plaça que portael nom de l’autora podria ser unapeça de gran valor artístic pel seu dis-seny, però és possible que fos vistamb mals ulls precisament per ser del’espècie bovina i relacionar-se, visual-ment, amb l'espanyolisme més mese-tari. És prudent evitar confusions imés ara que la tauromàquia està entan baixes hores.

Un altre “bitxo” que resultaria simpà-tic i seria un bon emblema distintiu ésel gall que porta a la mà el nostregegant Cinto. La llegenda d’en Cinto,la Maria i el Pont de l’Aigua és prouarrelada a Sarrià i ja constitueix un tretd’identitat local. Fa uns anys, elsAmics dels Gegants n’havien fet algunexemplar en forma de penell i inclúsen subvencionaven parcialment lacompra i instal.lació. Com que perpropi disseny ja és una silueta ambgran força gràfica, podria fer molt bonefecte.

Però si hem de triar un representantque sigui científicament present a lafauna sarrianenca el més indicat és eldragó comú (Tarentola Mauritanica).A pocs llocs com a les façanes delcarrer Major, en càlides nits d’estiu, sen'hi pot veure una concentració mésgran. Si algun animaló és característicde Sarrià, aquest simpàtic rèptil hauriade ser el principal candidat a lluir alcostat de les plaques de matrículadels darreres dels nostres autos.

972 17 04 24Carrer Escoles, 5

SARRIÀ DE TER

✆

REPARACIONS ELECTRO-DOMÈSTICSINSTAL·LACIONSCLIMATITZACIÓ

~

63natura ~Parlem

de Sarrià ~ 55

Hi ha moltes maneres degaudir de la muntanya. Usualment, i dit de formamolt planera, la millor és anar-hi a donar un tomb, però això espot fer de moltes maneres i amb molts mitjans diversos. Hi ha qui s’hi passe-ja amb cotxe, ja sigui turisme o tot terreny, hi ha qui s’hi desplaça a peu, potser en unbreu passeig tot recollint bolets o castanyes, o en una llarga ruta muntanya a través. Finsi tot hi ha qui s’hi mou amb bicicleta, o per l’aire amb parapent o ala delta, o pels riusen canoa. Però a l’hivern, quan la neu cobreix els camins, senders i boscos, la cosaes complica i canvien els mitjans, així apareixen les raquetes per caminar per sobrela neu, els grampons pel gel o els esquís, als quals dedicarem aquest article.Si hom pensa en els esquís, el primer que li vindrà al cap seran grans instal·lacionsa la muntanya amb un gran aparcament, algun o altre edifici, unes màquines que por-ten la gent cap amunt, llargues cues de gent esperant el torn pel telecadira i més gentbaixant les pistes. Però existeix una altra modalitat d’esquí que fuig d’aquest tòpic, quebusca els cims de les muntanyes, l’aire fresc, els paisatges verges de la neu nova i la lliber-tat de moviment, es tracta de l’esquí de muntanya, que no és res més que utilitzar uneseines que ens permetin practicar el muntanyisme en condicions hivernals, tot facilitant iaccelerant la baixada.Doncs, què fa un esquiador de muntanya? S’aixeca molt d’hora al matí, agafa el cotxe ies desplaça fins al peu de la ruta que vol fer. Un cop allà, cal preparar tot el material,posar-se la roba d’abric per afrontar les baixes temperatures, carregar una motxilla ambel menjar i beure, ulleres de sol per protegir-se dels raigs solars, també la crema solar,els esquís, les botes d’esquí de muntanya, els pals i, molt important, els elements d’e-mergència, com són una pala, una sonda i un ARVA (Aparell de Recerca de Víctimesd’Allaus). Ah!, i no ens oblidem d’un element clau i diferenciador de l’esquí de muntan-

Marc TarradasGRUP MUNTANYA SARRIÀ

Neu, muntanya iesquí

Neu, muntanya iesquí

~ n

atur

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

55

64

~

ya!, es tracta de les pells de foca, que ens permetenque a la pujada i amb els esquís als peus puguemavançar sense patinar enrere, però no patiu, no sónde foca, són sintètiques imitant la funcionalitat de lapell d’una foca, ja que aquesta té un pèl molt rígidorientat en una direcció que li permet patinar enda-vant i quedar frenada cap enrere.Seguim amb l’esquiador que ja té tot l’equip posat ies desplaça cap a dalt la muntanya tot fent lliscar elsesquís sota els seus peus i ajudant-se amb els pals.Es pot trobar amb neu tova o dura, però en cap cass’enfonsarà. Si troba planer seguirà recte, però sitroba pendent, pujarà fent esses per tal de facilitarl’ascensió al cim. Durant el trajecte, gaudirà del pai-satge, de l’esport que practica i potser un parell decops del menjar que du a la motxilla. Un cop a dalt,cal observar el paisatge, amb tota seguretat seràmeravellós, amb vistes de muntanyes nevades a totel voltant. I ara la baixada, es traurà les pells de foca, posarà lesbotes en posició rígida per l’esquí, s’inclinarà enda-vant tot donant-se un impuls i avall! La baixada seràunes cinc vegades més ràpida que la pujada, gaudiràde la neu verge i de la llibertat del fora pista, fentesses sobre la neu amb sort arribarà a baix sensehaver caigut cap cop, però si ho fa, s’aixecarà totblanc de neu i rient-se d’ell mateix.

Un cop al cotxe, endreçarà tot el material i se’n tor-narà cap a casa, i a la muntanya no hi deixarà mésrastre que la seva traça efímera sobre la neu. Però uncop a casa cal repassar el material, especialment lesfustes dels esquís, que estiguin en condicions per ala propera ascensió. Probablement necessitaran unmanteniment, cal tapar les ratllades, afilar els cantellsi una nova encerada.En el Grup Muntanya Sarrià, recentment ens hem afi-cionat molt a aquest esport d’hivern, ja que ens per-met tenir una nova relació amb la muntanya. Ja l’anypassat vàrem organitzar un curs d’esquí de muntan-ya, i aquest any hem adquirit tot el material necessa-ri per fer un manteniment adequat a les fustes delsesquís, unes eines que ja poden utilitzar tots els nos-tres socis. També tenim programades unes sortidesper a la pràctica de l’esquí de muntanya que podeuconsultar a www.grupmuntanyasarria.tk .

Victòria Padrosa

La famosa assutzena compta amb una llarga històriacom a planta medicinal, però no és res més que unade les varietats d’una gran bellesa d’aquesta família deles liliàcies.Els bulbs es poden trobar a finals de tardor o a princi-pis de la primavera o com a plantes que ja s’hagindesenvolupat a la primavera o començaments d’estiu.Si les aboneu de manera apropiada durant la tempo-rada de creixement i procureu que la terra no s’empa-pi massa a l’hivern, moltes liliàcies resulten raonable-ment plantes perennes i tornen a sortir a la temporadasegüent.A vegades els bulbs de mida gran es divideixen al finalde la floració, ja que li surten bulbs molt petits que éspossible conrear per separat. Els bulbs petits podentardar un o dos anys a arrelar-se i arribar a la midanecessària per florir.A l’hivern s’han de protegir els bulbs plantats amb tes-tos, tapant-los amb una bossa de plàstic.Aquesta planta és originària del Mediterrani i l’OrientMitjà, prefereix les terres alcalines i amb un bon dre-natge. A finals de l’estiu les plantes es debiliten i nomésconservaran unes poques fulles i en aquest estatsobreviuran el temps de sequera i calor. No s’han detocar els bulbs de lloc una vegada s’hagin plantat.

LesLiliàcies

FlorsEmíl ia Cris t ina

A SARRIÀ DES DE 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 917840 SARRIÀ DE TER

Tel. 972 17 04 47

65natura ~


~

66~ n

ews

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

5

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: L’estàtua de la Llibertat té aquest nom perquè li va posar el seu autor. No perquè estigui alsEstats Units. El Perich

The Sarrià NewS

EditorialAmb el crit de “¡Vivaspaña!” lacaverna fa sentir altre cop el seubram enverinat: la llei que autoritza(no obliga, eh?) els casaments homo-sexuals, la religió a l’escola, elspapers de Salamanca, Gas Natural-Endesa, l’Estatut, Perpinyà, o el queconvingui. Qualsevol tema és bo permuntar un sidral, tirar carnassa ipredicar la fi del món tot mirant derecuperar el vot de les Espanyesprofundes.I mentrestant, els de la Ceba defen-sen que l’Estatut no calia ni portar-lo a Madrid (“no n’han de fotre res,allà”) i la Caverna assegura que deltext no en quedarà ni l’espina. I així,entre la Caverna i la Ceba, anempassant l’estona.

Sam Enfot,Redactor en Cap

Política interna-cionalDavant l’assetjament implacable aquè el sotmet l’oposició, el presi-dent Zapatero perdé els nervis itraient el geni digué: “mecachis!”Al Congrés es va fer el silenci i tot-hom es va mirar sorprès: enZapatero indignat! Allò era el súm-mum!No sé on anirem a parar amb aques-ta agressivitat i manca de cintura delpresidente...

Frederic J. de Tots els Sants,enviat especial a la Kope

InternacionalEl País de la Llibertat i laDemocràcia s’inventa armes de des-trucció massiva inexistents per mas-sacrar un país, en l’atac utilitzaarmes químiques prohibides i a méstrasllada els presos (fent escala aBarcelona o Mallorca) a presonsil·legals on es practica la tortura.Nois! Quin currículum!

Jeims Ailoviu,TSN, Guasington

Casa Reial“Tres dies després del naixement dela infanta, el príncep reprèn la sevaactivitat.” Reprèn? Activitat?Hi ha notícies que mai no acabaremd’entendre.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari

EstatutModesta contribució, per tal de lli-mar asprors, a la definició deCatalunya en el nou Estatut, dins elmarc de la Constitució, la Convencióde Ginebra i complint el protocol deKyoto: “Si pot ser, Catalunya és”.

Óscar Baile,TSN, Lingüista

PartitsA les properes eleccions, el tripartital poder (La Caixa, TV3 i el Barça)se les haurà de veure amb el tripartita l’oposició: la totxana, la sotana i elgolf. La confrontació es presentaemocionant.

Amadeu Vot, TSN,Parlament de Catalunya

Grans enigmes de l’universPer què les agulles imperdiblestambé es perden?Per què l’orella dreta, davant d’unmirall, és l’orella esquerra?Per què de la fila índia se’n diu filaíndia?Per què els envasos “obrefàcil” cos-ten tant d’obrir?Si la Banca ha guanyat un 35%, quiho ha perdut?Per què els anuncis de perfums nos’entenen?

Raffel, TSN, Enigmista

CiènciaAls Estats Units, algunes escolesneguen Darwin i la seva teoria de l’e-volució.Quin disbarat! L’evolució és innega-ble, tot i que aquí alguns polítics(Acebes, Zaplana, etc.) potser la des-menteixen.

Eduard Puntet,TSN, Científic

Medi ambientL’aparició de les cintes del Prestigeconfirmen el que tots sabíem: allò vaser una bola, guatlla, nyepa, nyap,butllofa, bòfia, pafa, llufa, gallofa,bufa, castanya. En castellà: chapuza.

Marià Rajolí,TSN, A Corunya

DesmentitsNo és cert que la temible grip aviàriahagi afectat la gallina del Pont. Jaestava podrida d’abans.No és cert que el nou equipament quees farà a Sarrià es dirà Biblio-Cola.No és cert que en acabar un curs decatalà, et donin un diploma de sevilla-nes.

Laica Grangé,TSN, Sarrià del Mig

EsportsEl Barça, en un acte de generositat ien un gest d’alta responsabilitatnacional, hauria de deixar-se guanyarpel Madrid, per veure si els marxal’emprenyament que porten a sobre.Podria ser el preu de l’Estatut.

Jan Senseporta,TSN, Can Barça

EnhorabonaEvo: benvingut a la batalla!

Pere Piula, TSN,Analista de Llatinoamèrica

La reivindicacióHa fet trenta anys de la mort del dic-tador, però per més pistes que donemde com es pot fer per treure la gallinadel Pont, no hi ha manera que ningúfaci el primer pas. Potser és que elsque manen no ens llegeixen.Però no defallirem. Ens molesta cadacop que la veiem i seguirem exigint:¡la gallina a la cassola!

Parlem_de_Sarria_55

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_55