Les eleccions municipalshan dibuixat un nou escena-ri. Per una banda, ha perdutel PSC, partit que haviagovernat Sarrià de Ter desde 1979, ha guanyat ERC iha perdut pes específic elpartit de CiU, tot i que ambla aliança amb ERC per l'al-caldia és present en elgovern municipal. El noualcalde ho és per mèritspropis, per haver preparatel terreny al llarg de vuitanys a l'oposició, per haverrealitzat una bona campan-ya, per tenir un bona pre-paració i també per nohaver explicitat amb clare-dat durant la campanya, lapossible política de pactesen el cas de guanyar pernombre de regidors. Per primera vegada tambégoverna un polític profes-sional, una persona que fade la política la seva raó deviure. Això, a priori, no ésbo ni dolent, sinó diferent. AFrança, els polítics solen

sortir de la prestigiosa esco-la d'administració pública,però a Espanya, fins ara, elsalcaldes eren persones quefeien un parèntesis en laseva vida professional perdedicar-se uns anys a lagestió local. Si per un cos-tat, un bon currículum teòricaportarà un plus a l'alcaldia,per altra banda, la mancad'experiència en altresàmbits li restarà coneixe-ment de la realitat.

Roger Torrent en l'entrevistaque publiquem en aquestnúmero, promet ser unalcalde proper a la gent ique aquest govern escol-tarà el poble. Tots els alcal-

des de pobles petits són,per definició, alcaldes pro-pers, ja que solen ser pre-sents en la majoria del actespúblics i això permet a lagent accedir o parlar ambells amb facilitat. Però non'hi ha prou amb escoltarsinó que també s'ha d'en-tendre. Entendre el perquède les demandes, saber lahistòria dels conflictes i sersobretot conciliador. El quees demana a un alcalde, amés que formi un bon equipde treball de manera que eldia a dia no grinyoli, és quegoverni. Amb coherència,equilibri i justícia. Que lesdecisions que prengui nosiguin arbitràries, que millo-

rin el poble i la seva gent, iper sobre de tot que no per-judiquin a ningú.

Aquest any el nou govern téper missió gestionar unpressupost, actes i obresiniciades o preparades pelgovern anterior. Serà a par-tir del nou pressupost i apartir de l'any vinent quanveurem el full de ruta, leslínies mestres del seu pro-jecte electoral. Tot i això,des d'aquesta revista por-tem més de 12 anys seguintde prop els projectes i lespromeses dels alcaldes iconeixem també les limita-cions pressupostàries d'unmunicipi amb molta despe-sa consolidada i poquessorpreses pressupostàries.De fet, fa temps que hemdeixat de creure en elsmiracles i hem après que,com en totes les famílies, lahipoteca es paga any reraany.

Un nou governmunicipal per als

propers quatre anys

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NNOOTTAA:: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció)amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:wwwwww..ssaarrrriiaaddeetteerr..ccaatt

Tema de portada Entrevista

AjuntamentEntitatsCultura

Àlbum de fotosAnecdotari

Espai escolarEl petit PdS

SalutEsports

News

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ

DDIISSSSEENNYY ii MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

IIMMPPRREESSSSIIÓÓ

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

HHAANN CCOOLL··LLAABBOORRAATT EENN AAQQUUEESSTTNNÚÚMMEERROO

SSUUBBSSCCRRIIPPCCIIÓÓ AANNUUAALL

TTIIRRAATTGGEE

EE--MMAAIILL

PPOORRTTAADDAA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M.Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Josep Brugada

Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Lluís Aymerich, Roger Torrent, CEIPMontserrat, Prese Serrano, Dolors Xabé,Ariadna Monerris, Dani Hernández, EulàliaFerrer, AV Sarrià de Dalt, Xavier Sayols,Raimonda Coll, Loli Fernández, EmiliMarco, CB Sarrià de Ter.

10 €

1.500 exemplars.

revista@sarriadeter.cat

Els tres candidats, Lluís Aymerich, RogerTorrent i Roger Casero fotografiats abansde l’inici de la campanya electoral. Foto: Lluís Serrat, diari EL PUNT

41317223034535458596166

Sumari

AAGGRRAAïïMM LLAACCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE

LLEESS EENNTTIITTAATTSSCCOOMMEERRCCIIAALLSS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

editorial~

PdS 61

3

~

Esquerra força mésvotada

I nosaltres estàvem con-vençuts que la il·lusió i lanova embranzida quenecessitava el poble l'a-portàvem el nostre grup.Que les cares noves i lesidees renovades vindriend'Esquerra. I els resultatsens han donat a la raó.Amb 766 vots, un 36,30 %del cens i 4 regidors vamser la força més votada ales eleccions del passat 27de març. La lectura mésclara dels resultats, doncs,era que hi havia un grupmunicipal, el d'Esquerra,que era la opció més esco-llida per governar.

ERC va ser la guanyadora.Això no obstant, però, novam obtenir majoria absolu-ta. Per tant, per governar enscalia arribar a un acord esta-ble amb alguna de la restade forces municipals.Arribats a aquest punt cal-

De la mateixa manera queper explicar les notes d'unestudiant no podem pren-dre només els darrers diesdel curs com a referència,per fer un balanç dels resul-tats electorals hem derepassar, per força, tota lalegislatura. Perquè cenyir-nos només als quinze diesque estrictament i legaldura la campanya seria feruna lectura esbiaixada iparcial. La feina es cons-tant. Els resultats no esdeuen a la tasca que es potarribar a fer en una quinze-na de dies més o menysfrenètics, sinó que responal que s'ha sembrat durantquatre anys, o més.

Aconseguir dibuixar unprojecte municipal engres-cador, definir un programaelectoral coherent, ambi-ciós i realista i sobretot,saber trobar un grup degent preparada, il·lusionadai amb l'empenta necessàriaper poder portar les regnesde l'ajuntament no s'impro-visa. El camí no és senzill,sinó que implica un esforçimportant per créixer, en elnostre cas, des de la oposi-ció.

Tots plegats heu pogutveure la trajectòria quehem seguit com a grup. I nocal dir que des d'Esquerrahem treballat constantmentaquest temps per arribar algrau de maduresa que ensha permès ser govern.Construint des de la oposi-ció una idea pròpia depoble i alhora sumant les

~ t

ema

de p

orta

da [e

lecc

ions

mun

icip

als]

PdS 61

4

El camí del nou govern. Valoració del grup d'esquerra de leseleccions municipals.Roger Torrent i Ramió Portaveu del grup d'Esquerra

persones i sensibilitats necessàries per donar-li contin-gut humà. Tornant a l'exemple de l'estudiant: aquestperíode de vuit anys ha estat el nostre curs, les elec-cions del març, el nostre exàmen.

Relleu generacional

Es durant anys que hem anat construint el projecte idonant-lo a conèixer als nostres veïns i veïnes. Es enaquest temps que hem anat donant forma a una idea:la del relleu. Sempre hem dit que els pobles funcionena través de fornades. D'etapes. I que quan una arriba alseu final se'n obra una altra. Aquesta és l'evolució natu-ral de les coses. I en el nostre cas, el de Sarrià de Ter,quedava clar ja abans de la campanya que els comicissuposarien definitivament un canvi de cicle.

Es vivia en l'ambient que el 27 de maig suposaria eltancament d'una etapa històrica en la vida políticamunicipal i se'n obria una de nova. Aquesta veritatanava molt més enllà dels regidors que finalment trau-ria cada grup que ens presentàvem, perquè tenia pocde conjuntural i molt de renovació generacional. Lacampanya va servir per constatar i posar de manifestaixò que ja venia de temps: que les persones i les ideesque havien estat protagonistes de la política sarrianen-ca durant els darrers anys (fins i tot decennis), havienquedat superades i que calia generar noves cares.

Foto: ERC

Parada d'ERC al Pla de l'Horta

dria fer una reflexió gairebé obvia. La riquesad'un municipi, més ben dit, la de la seva vidapolítica és la proximitat. Es basant-nos en aques-ta proximitat que podem valorar els projectes iespecialment les persones que els lideren desd'un punt de vista estrictament local, sense plan-tejar grans disquisicions generals, conflictes par-tidistes nacionals o fins i tot problemes de filoso-fia política. Com molt bé se sol dir: en un pobleel que importen són les persones.

O com diríem en altres termes, la política locales dirimeix únicament i exclusiva sota parà-metres locals. I això per nosaltres volia dir quequalsevol acord es decidiria només a Sarriàde Ter i amb criteris de Sarrià de Ter. I per fer-ho vam decidir llegir molt bé què ens haviendit els veïns i veïnes a través de les urnes i ensegon lloc comparar els projectes i progra-mes electorals respectius, perquè al capdavallserien el full de ruta de la nova legislatura.

Evidentment, vam mantenir converses i troba-des amb les dues formacions restants per tro-bar punts en comú, objectius compartits i(molt important) la complicitat necessària pertreballar colze a colze durant quatre anys.Vam parlar de programes electorals i d'àreesde gestió. Vam explicar quina era la nostraproposta de distribució de competències iobjectius de govern. I sobretot vam escoltar.Vam escoltar amb la voluntat de crear unequip que abordés la renovació que calia algovern municipal. Una condició, aquestadarrera, indispensable. Perquè una cosa era clara: el 63% de lapoblació de Sarrià de Ter va optar per les can-didatures que apostàvem d'una manera oaltra, pel canvi. 1.338 sarrianencs i sarrianen-ques vam recolzar formacions que propugnà-

PdS 61

5

tema de portada [eleccions m

unicipals]~Fo

to: E

RC

vem la renovació. Quedava clar, doncs, que aquest era un primer i ine-quívoc missatge que calia tenir en compte.

L'Acord pel Canvi. Pautes del nou govern.

Es per això que vam optar per l'Acord pel Canvi amb CiU. Perquè comdiu el mateix document del pacte: “l'opció que més s'apropa a lavoluntat del poble és la que aposta per una unió entre les dues for-macions renovadores. I els grups municipals d'Esquerra iConvergència i Unió som qui representem aquest esperit de canvi”.No en va, estem disposats a aportar la regeneració de la vida políticamunicipal que Sarrià de Ter, després de 24 anys de majoria absoluta,necessita. Volem introduir les noves idees, nous projectes i novesmaneres de fer que convenen a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

En conseqüència, vam signar un pacte fort que crea un govern esta-ble. No volem estridències ni trajectòries sinuoses, volem fermesa iuna línia clara. Per fer què? Fonamentalment per treballar pel progrésmunicipal i el benestar de les persones. I es que hem de tenir encompte que aquesta serà la legislatura en que haurem d'afrontar l'in-crement humà del nostre municipi. La legislatura que ens pertocaràadequar els serveis a aquest creixement. I això voldrà dir que hauremde ser capaços de combinar la gestió diària amb la planificació dedemà. Com a govern ens hem proposat garantir eficàcia i eficiènciaen el dia a dia però també que tinguem la capacitat d'anar més enllài avançar-nos a les necessitats que vindran.

I això ho farem entre nosaltres però també amb tots i cadascun delssarrianencs i sarrianenques. Amb diàleg constant. Perquè tal com vamdestacar quan vam iniciar aquesta nova legislatura mai fins ara dosgrups ens havíem hagut de posar d'acord per formar govern. I això ésimportant perquè vol dir que hem hagut d'arribar a una entesa i aquestés un element destacable pel valor afegit que comporta. El valor deldiàleg i el valor del consens. Que serà sempre la forma d'actuar d'a-quest ajuntament. Un ajuntament on per sort, l'escala encara humanadel nostre municipi ens permet dialogar de tu a tu. Cara a cara.

Per acabar vull retornar al concepte del relleu. El grup d'Esquerra hemassumit el relleu municipal. Conjuntament amb CiU hem assumit lesregnes de l'ajuntament del nostre municipi. Aquesta és una respon-sabilitat no només pel que implica de projecció al futur sinó pel quesuposa d'herència del passat. Sabem que cada nou govern, cada novageneració ha de saber aprofitar allò que li han de deixat els prede-cessors i projectar-ho. Hem de sumar, saber sumar. Hem arribat finson som avui. A nosaltres ens pertoca fer un pas més. Per això tenimaquest mandat que avui comença. I per això tenim, sobretot la fermavoluntat de fer avançar el poble on vivim. El poble que estimem.~

Raimon Cros en el mítin d'esquerra defi de campanya.

Foto: ERC

Presentació del candidat RogerTorrent a la sala del Coro.

~ t

ema

de p

orta

da [e

lecc

ions

mun

icip

als]

PdS 61

6

Les eleccions municipals han mar-cat, inevitablement, l'any 2007 aSarrià de Ter, tan pel que fa a la pre-campanya i a la campanya, com pelque fa als resultats i, sobretot, alpacte posterior per formar govern.El procés electoral ens ha dibuixatun nou escenari polític a Sarrià deTer, un nou escenari que ens hadonat, al grup municipal del PSC, unnou paper. Però no tot ha estat tansimple i senzill com podria semblar,ha estat un procés complex queportes endins hem analitzat abasta-ment i amb detall, i que volem com-partir, d'una manera més sintètica ides del nostre punt de vista, ambtots vosaltres.

La pre-campanya

Recordo que a finals d'any moltagent em deia: “i vosaltres, que nofareu la vostra presentació de can-didat?”. CiU havia fet la presentaciódel candidat al setembre i ERC alnovembre. Nosaltres, els socialis-tes, malgrat a principis d'agostl'Alcalde Nicolás Pichardo ja haviaanunciat que no es presentaria ique segurament el candidat a l'al-caldia seria Roger Casero, vamdecidir que fins entrat l'any 2007 no

començaríem la pre-campanya, ésa dir, no presentaríem el candidat.Davant la pregunta inicial la nostraresposta era: “les eleccions són afinals de maig, acabem de passardos processos electorals (Estatut aljuny i Parlament de Catalunya alnovembre), us volem deixar respiraruna mica, per tant fins al 2007 noparlem d'eleccions.

El 29 de gener d'enguany RogerCasero era proclamat candidat delPSC a l'alcaldia de Sarrià de Ter i el22 de febrer es presentava oficial-ment com a candidat en un actepúblic al Centre Cívic laCooperativa, amb la presència delDiputat al Parlament Joan Manel delPozo. A partir d'aquí reunions degrup, reunions amb entitats, confec-ció de la llista i, el 4 de maig, la pre-sentació de la candidatura, de totala candidatura, amb la presència dela Diputada al Parlament Pia Bosch.Temps sobretot per preparar elbalanç del govern 2003-2007 i elnostre programa electoral pel perí-ode 2007-2011.

La pre-campanya, però, és un perí-ode cada vegada més llarg i difús,fins al punt que hi ha qui diu que és

el període que comença just l'en-demà de les eleccions. Aquest ésun error que malmet i confon latasca dels grups municipals durantun mandat. La pre-campanya hauriade limitar-se només a aquell perío-de d'entre 4 i 6 mesos de prepara-ció d'una campanya electoral.Nosaltres així ho vam entendre i aixího vam fer.

Per la campanya vam presentar unacandidatura renovada, sobretot alsprimers llocs de la llista, per donarun nou impuls al grup municipal delPSC. La nostra era una candidaturaque, després de l'etapa de JosepTurbau, finalitzada per NicolásPichardo, obria, i de fet obre, unnou període del PSC a Sarrià de Ter.

La campanya

La nostra campanya electoral d'en-guany ha estat intensa, amb unaclara voluntat de proposta, cons-tructiva, positiva, innovadora i deproximitat. Hem fet campanya alsbarris, al carrer, hem fet actespúblics, xerrades, reunions ipresència al carrer. Hem elaboratdocumentació, el balanç i el progra-ma de govern, fruit del treball en

Eleccions municipals: nou escenari, nou paperCronologia de les eleccionsmunicipals a Sarrià de Ter.

“(...) els perdedors són els queguanyen. Perdi aquests diners per

mi. És tot el que em queda.”Fragment del llibre de Graham Greene

El que perd, guanya.Roger Casero Gumbau, regidor portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terrogercasero@sarriadeter.cat - http://sarriadeter.socialistes.cat

equip de la candidatura i del nostregrup de suport. Hem fet una cam-panya seguint els esquemes tradi-cionals des de sempre, però alhorahem innovat utilitzant les noves tec-nologies, editant 2 vídeos, un d'ellsen format DVD, un de presentaciódel candidat i l'altre de presentacióde la candidatura. Sobretot hem fetcampanya a la xarxa, amb unaàmplia i actualitzada presència aInternet, a través de la pàgina delPSC de Sarrià de Ter (http://sarria-deter.socialistes.cat) i d'una pàginapersonalitzada del candidat RogerCasero (http://rogercasero.munici-pals2007.cat). En aquest sentit hemestat innovadors i pioners nonomés a Sarrià de Ter sinó a lesnostres comarques, a través de l'e-campanya. També hem estat pre-sents a la xarxa a través del canalde Roger Casero al YouTube(http://youtube.com/rogercasero).

Les xifres de la campanya són,aproximadament:7 actes públics a Sarrià de Ter3 debats, dos a Ràdio Sarrià i un aTGVi3 entrevistes, una a Ràdio Sarrià idues als diaris locals15 notícies publicades als mitjansde comunicació escrits60 notícies publicades a la pàginaweb del candidat330 roses repartides420 clavells repartits200 cartells2 vídeos autoeditats9 vídeos penjats a la pàgina de can-didat21 galeries de fotos publicades a la

pàgina web del candidat, amb mésde 420 fotografiesMés de 180 subscriptors a la pàgi-na del candidat i a la del PSC deSarrià de TerMés de 2.600 visites a la pàginaweb del PSC de Sarrià de Ter entreabril i maigMés d'11.500 visites a la pàginaweb del candidat des de mitjansd'abril fins a finals de maig

Des del PSC valorem positivamentla campanya que hem fet, malgratque pensem que el model de cam-panya està variant; en aquest sentitenguany nosaltres ens hem avançata cap on van cada vegada més lescampanyes electorals: dos o tresactes públics multitudinaris (els tra-dicionals mítings), molta presènciaal carrer, a les places, als parcs, unadiversitat de material de suport(programa, tríptics i dvd) amb elspunts importants del programa iuna o dues o tres plataformes a laxarxa, a Internet.

A la segona setmana de la campan-ya ens arriba el rumor que ERC, anivell de la demarcació de Girona,difícilment pactarà amb el PSC, siaquest perd la majoria, en una sèriede municipis governats pel PSCamb majoria fins ara; entre elsmunicipis citats hi ha Sarrià de Ter.

Els resultats

El resultat de les eleccions munici-pals a Sarrià de Ter va ser sorprenentper a tothom, també per nosaltres. Lanostra sorpresa va ser doble: primer

per la pèrdua de dos regidors, des-prés per no haver estat la força mésvotada. Entrava en els nostres càlculsperdre la majoria, però potser no tot-hom havia calculat aquest escenari,perdre 2 regidors i situar-nos a 69vots de la força més votada. Malgratel resultat, però, la força del grupmunicipal del PSC continua essentimportant a Sarrià de Ter, amb 4 regi-dors, els mateixos que ERC i un mésque CiU.

Aquests resultats no s'expliquenamb una sola i simple causa, hanestat una sèrie de circumstànciesque, sumades, expliquen el resultatelectoral. No es tracta, sota el nos-tre punt de vista, de trobar-hi res-ponsables, ja que tampoc és atri-buïble a cap persona ni esdeveni-ment en concret aquest resultat,però sí que hi ha hagut una sèrie defactors personals, de desgast (ente-nent-lo més com un factor de “can-sament” del mateix partit governanttants anys), d'erosió (per acció delsaltres dos grups municipals) i devoluntat de trencament de la majo-ria al govern (per una important partde l'electorat).

Hi ha alguns fets que també expli-quen el resultat: era la primeravegada, des de l'any 1991, que elPSC es presentava sense JosepTurbau de cap de llista. A finals del'any 2004 Josep Turbau va deixarl'Alcaldia a mans de NicolásPichardo; la decisió de l'equip degovern de llavors no responia a unaestratègia electoralista (no estàvem,com d'altres, en pre-campanya);vam decidir en clau 2005 i no enclau 2007. Les circumstàncies vanfer que l'Alcalde Nicolás Pichardono es presentés de cap de llista ales eleccions; el fet que l'Alcalde nofos el cap de llista i que el cap dellista no hagués estat alcalde és unelement més que ha influït en elsresultats. La lectura que en fem ésque en un període de tres anys elPSC ha tingut tres noms al davantdel projecte socialista, fruit del pro-cés de canvi i de renovació, és cert;però la gent vol estabilitat i pocscanvis en les estructures internesdels grups municipals. Malgrat això,el procés de canvi era inevitable inecessari. En clau de futur, enssembla que serà positiu.

tema de portada [eleccions m

unicipals]~

PdS 61

7

Roger Casero i Narcís Casassa, fent campanya al mercat de Sarrià de Ter.

Foto

: Agu

stín

Jaim

e

Un altre dels elements que ha estatclau ha estat el desgast i l'erosió delgovern. Governar sempre passafactura, ja que governar vol dirprendre decisions, i és sempre moltdifícil que totes les decisions siguindel gust de tothom. A part del lògicdesgast dels anys de govern socia-lista cal afegir-hi l'acció d'erosió delgovern que han anat fent els grupsmunicipals fins ara a l'oposició.Aquest és un procés natural en lapolítica, és el que s'esdevé com aalternança. Potser a Sarrià de Ter ésun fet excepcional; no és tant quel'alternança no hagi estat possibleara sinó que fins ara no havia estatpossible.

Hi ha altres factors que depenenmés del propi plantejament de cam-panya, i aquí ens vam arriscar ambun concepte que, per dissort nos-tre, no va quallar prou durant lacampanya, però sí, curiosament,just després de les eleccions: l'e-quip per sobre de les individualitats.A les eleccions municipals sabemque la gent, en un percentatge moltelevat, valora molt més el cap dellista que no pas la pròpia llista.Nosaltres, en un plantejamentvalent, vam voler posar al mateixnivell la valoració de poder disposard'un bon cap de llista, d'un alcalda-ble, amb la valoració que l'alcalda-ble disposi d'un equip humà divers icohesionat, un equip potent. Durantla campanya, i sobretot després deles eleccions, molta gent, gentsobretot que no ens havia votat, ensreconeixia que la nostra era la llistamés equilibrada i amb un equipmés potent, més preparat, més sol-

vent. Sabíem que a nivell d'alcalda-ble no sortíem des d'una posicióavantatjada: el nostre candidat hoera per primera vegada (no en elcas dels altres dos grups munici-pals, el candidat del PP no va deixarde ser l'anècdota poc graciosa deles eleccions), havia estat al governperò no era l'Alcalde, ni era el can-didat amb un major grau de conei-xement per part de la població,entre d'altres perquè era un candi-dat nouvingut al poble fa vuit anys.Sabem que la gent valora més, al'hora de votar, el cap de llista, peròa l'hora de governar, l'equip. El nos-tre no ha estat un plantejamenterroni, pensem que possiblementen algunes ocasions el vam sobre-valorar. Estem convençuts que lagent, poc a poc, i davant la comple-xitat de la governació municipal,anirà valorant cada vegada més aparts iguals l'alcaldable i el seuequip.

Després dels resultats del dia 27 demaig un veí ens va comentar: “voliaque perdéssiu la majoria, però nopas tant!.” Els resultats van ser tanclars com ho són cada quatre anys:la voluntat conjunta dels electors.De fet els conceptes de guanyar operdre no són mai absoluts, sónrelatius, en funció de la lectura quecadascú faci. I sobretot perquè elsresultats només dibuixen un esce-nari, sobre el qual, aquest any sí, esfeia necessari el pacte entre com amínim dues forces per formargovern.

Els no pactes

No hi ha millor manera que explicar,cronològicament, els fets que esvan esdevenir a partir de l'endemàde les eleccions municipals.

Dia dilluns 28 de maig: la candidaturai el grup de suport del PSC ens tro-bem per fer balanç de la campanya idels resultats. Marquem també l'es-tratègia a seguir en la negociació ambels altres grups per assolir un pactede govern. Després d'un intens debat,decidim prioritzar, tal i com havíem dital llarg de la campanya, un pacte d'es-querres, és a dir, el pacte ERC-PSC ésper nosaltres prioritari, descartantquasi per complet un pacte amb CiU.En qualsevol cas arribem a la conclu-sió que és millor estar a l'oposició quegovernar amb un mal pacte, o enqualsevol cas que un pacte ambnosaltres ha de ser equitatiu amb elresultat electoral, la qual cosa enssitua com a segona força empatada acàrrecs electes amb la primera.

~ t

ema

de p

orta

da [e

lecc

ions

mun

icip

als]

PdS 61

8

Foto

: Agu

stín

Jaim

e

Foto: Agustín Jaime

Roger Casero va acudir a votar juntament amb la seva família.

El regidors pel PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, Roger Casero, Assumpció Vila, LoliFernández, Iolanda Jiménez.

tema de portada [eleccions m

unicipals]~

PdS 61

9

A partir d'aquest debat elaborem elspropers dies un document en quèdefinim les nostres condicions depacte: alcaldia per ERC els 4 anys;assumir les àrees d'Hisenda, ServeisSocials i Gent Gran, Igualtat, Educaciói Lleure, Cultura i Medi Ambient;assumir la 1a i la 2a tinença d'alcaldiai adoptar les decisions de l'Àread'Urbanisme a través de la Junta deGovern Local. A partir d'aquesta basehi ha d'altres qüestions d'organitzacióinterna i d'àrees que estem disposatsa negociar, i no entrem, en aquestpunt, a discutir el programa, ja queens sembla que són moltes les simili-tuds entre els programes del PSC id'ERC.El mateix dilluns al vespre rebem unatrucada del cap de llista d'ERC pertrobar-nos el dijous. Com a llista mésvotada correspon al cap de llistad'ERC iniciar els moviments per for-mar govern, motiu pel qual nosaltresno fem el primer pas, ni amb ERC niamb CiU. El mateix dilluns ja deduïmque quan ERC es trobi amb nosaltresel dijous ja hauran fet una primeratrobada amb CiU.

Dijous 31 de maig: trobada entreels regidors electes d'ERC i del PSC.ERC ens pregunta què oferim perun pacte, nosaltres entenem que,en tant que convocants de la reu-nió, són ells qui han de dir quinessón les seves propostes. En la sevaprimera intervenció només expres-sen la seva voluntat de tenir l'alcal-dia durant els quatre anys, però noespecifiquen res més. Per la nostrapart, nosaltres comentem que tot ésnegociable, malgrat la qüestió de

l'alcaldia no serà, per part nostre,un impediment. Nosaltres elscomentem que tenim unes condi-cions mínimes per poder formargovern, condicions que en el casd'un pacte amb ERC dibuixen unescenari en què els majors votsd'ERC els dóna l'alcaldia, però quemés enllà d'aquest fet, parlem dedos grups de 4 regidors cada grupi amb el nostre amb 3 regidors ambexperiència de govern. No entremen detalls, ni ells ni nosaltres, mal-grat que quedem que nosaltresl'endemà els enviarem la nostraproposta, en espera que ells, al llargdel cap de setmana i com a màximel dilluns següent, ens donaran res-posta.Nosaltres els preguntem fins a quinpunt tenen ganes d'explorar unpacte amb nosaltres, ja que en totmoment es mostren molt freds i dis-tants: ells responen que tan con-templen un pacte amb nosaltrescom amb CiU, la qual cosa, des delnostre punt de vista, de deixa deser tota una revelació i, en el fons,una declaració d'intencions.

Divendres 1 de juny: enviem undocument a ERC amb la nostra pro-posta de pacte. Entenem que lanostra proposta s'ajusta als resultatsi a una primera situació d'ERC algovern; valorem que nosalres apor-tem coneixement i experiència algovern, sobretot en unes àrees molttreballades pels regidors que hemestat escollits electes. Fet aquestpas optem per fer una trobada ambCiU. Malgrat que no prioritzem unpacte amb CiU, entenem que és

necessari tenir-hi una trobada pertransmetre'ls la nostra voluntat deno pactar-hi. Així doncs, truquem alcap de llista de CiU i ens emplacemper l'endemà mateix, dissabte.

Dissabte 2 de juny: trobada entreels caps de llista de CiU i el PSC. Enla trobada, més aviat curta peròmolt cordial, els dos caps de llistaacordem que no avançarem ennegociacions, ja que ara per arasuposaria un esforç massa gran perpart dels dos grups assolir un mínimnivell d'entesa programàtica i d'or-ganització d'un possible govern. Laclaredat i sinceritat del grup de CiUcontrasta enormement amb la fre-dor mostrada per ERC. De la troba-da amb CiU deduïm que entre ERCi CiU les converses estan en unestat molt més avançat que no pasles d'ERC i el PSC.

Dilluns 4 de juny: la candidatura i elgrup de suport del PSC ens trobemde nou al vespre per valorar la res-posta d'ERC a la proposta que elsvam fer el divendres. Ni al llarg detot el cap de setmana, en què ensvam veure tot el diumenge al'Homenatge a la Vellesa, ni al llargdel dilluns no rebem cap respostad'ERC. A darrera hora de la tardadel dilluns rebem per correuelectrònic la resposta d'ERC. Ja alvespre rebem un missatge mòbildel cap de llista d'ERC confirmant-nos que ens ha enviat la resposta.La resposta d'ERC no és una con-tra-proposta, és una proposta sevasense tenir en compte la propostaque nosaltres els havíem enviatquatre dies enrere, el divendres. La seva proposta és: alcaldia perERC els 4 anys; 1r tinent d'Alcaldeper ERC, 2n i 3r pel PSC; cartipàsde 22 àrees de govern repartidesdesequilibradament en 14 per ERC i8 pel PSC, i d'aquestes 8 només 3coincideixen amb les que en la nos-tra proposta volíem assumir: igual-tat, medi ambient i hisenda. Pel quefa als elements programàtics, en laseva proposta ERC ens convida adefinir-los per, se suposa, seguir-neparlant.Rebuda la seva proposta la reuniódel nostre grup es centra en treba-llar-la, descartant la primera opcióde rebutjar-la unilateralment perpoc respectuosa (no oferir la 1a

Foto

: Agu

stín

Jaim

e

En aquesta campanya, el PSC ha tingut molta presència al carrer, com aquesta parada al Pla de l'Horta.

tinença d'alcaldia denotava poquesganes de pactar i no es corresponiaamb una voluntat de pacte entredues forces empatades a regidors).Fins entrada la matinada preparemuna contraoferta a la seva, en previ-sió de fer-la-hi arribar l'endemàdimarts. En la nostra contra-propos-ta fusionàvem la nostra inicial ambla seva, amb la voluntat d'arribar aun acord de govern en què, al con-trari de la seva proposta, el grupmunicipal del PSC no quedés desdi-buixat.

Dimarts 5 de maig: a primera horadel matí ens assabentem que el grupd'ERC el dilluns al vespre havia cele-brat una reunió amb tota la candida-tura amb l'objectiu que el seu cap dellista els comuniqués el pacte ambCiU. És a dir, el missatge de mòbilenviat pel cap de llista d'ERC al PSCsegurament el va enviar, sinó en plesopar, de camí. Aquesta informacióens fa desistir d'enviar, de moment, lanostra contra-proposta a ERC, enespera de confirmar-se o no el pacteERC-CiU. Al voltant de les onze desd'ERC se'ns informa del pacte ambCiU, el qual tenen previst fer-lo públicel mateix dimarts al migdia.ERC, doncs, ens pren el pèl enviant-nos la seva proposta i convidant-nosa seguir-la treballant, sobretot perquèens l'envia tenint el pacte tancat ambCiU al mateix moment que ho comu-nica a la seva candidatura.El dimarts al midgia es fa públic elpacte CiU-ERC i a la tarda el PSCfem pública la nostra valoració.

Vist amb perspectiva hi ha algunescoses clares i alguns interrogants:ERC no va voler pactar en capmoment amb nosaltres, no va fercap gest ni cap moviment per asso-lir un acord. Si ho tenia tan clar, per-què no ens ho va comunicar eldilluns, en comptes de fer-nos per-dre el temps, enviant-nos la sevaproposta i animant-nos a seguir lesconverses. ERC, en aquest sentit, vamostrar-se com un partir immadur ipoc respectuós. La nostra opció degovern passava per un pacte ambERC i l'alcaldia no ens suposava capproblema: els 4 anys per ERC. Arabé, a partir d'aquí el nostre paperen un govern no podia ser residuali marginal: nosaltres estàvem dispo-sats a arribar a un bon acord, satis-

factori per les dues parts, amb ERC,però també teníem clar que preferí-em treballar fora del govern abansque en un mal govern. Amb CiU lescoses van ser molt clares per amb-dues parts: el pacte PSC-CiU era ladarrera de les respectives opcions.

Des del PSC tenim la consciènciamolt tranquil·la, vam voler pactarensenyant les cartes, i no vam volerconvertir, com sí ho ha fer ERC, lanegociació del futur govern munici-pal en un joc de sobretaula. Si apartir del dia de les eleccions ERCens hagués comunicat que la sevaprioritat era pactar amb CiU hohaguéssim acceptat i ho haguéssimagraït.

És cert, el poble, els electors, vandecidir que cap partit tingués lamajoria, però és igualment cert queuna tercera part dels electors vanvoler que governéssim, i són moltsmés els qui volien un pacte d'es-querres a Sarrià de Ter.

El pacte ERC-CiU

És un pacte totalment legítim i elrespectem, malgrat que com moltsdels nostres veïns i veïnes, no elcompartim. És un pacte que con-verteix en guanyadora la força ambmenys representació al Consistori i,el què és pitjor, és un pacte quedibuixa un govern molt desequili-brat, amb algun regidor sobrecarre-gat d'àrees en contrast amb algunsaltres, que passaran aquest mandatmolt lleugers. És un pacte que haformat un govern que necessitarodatge i temps, que naturalmentnosaltres els hi donarem, comesperem que també els veïns i veï-nes. Aquest pacte confirma elrumor que a mitja campanya ens vaarribar, i es confirma no només elcas de Sarrià de Ter, sinó també eld'un altre municipi del Gironès enquè el PSC també ha perdut lamajoria, de manera que en tots elsmunicipis on ha estat possible (enels altres de la llista el PSC ha reno-vat el govern amb majoria) ERC noha volgut fer un pacte d'esquerres.

Aquest pacte entre CiU i ERC dibui-xa un nou govern a Sarrià de Ter,pel què també dibuixa, en l'horitzó,una nova alternativa de govern.

Aquest any s'ha produït l'alternança,un fet que esperem que faci madu-rar la política al nostre poble.L'alternança forma part del jocdemocràtic i nosaltres l'acceptemara, en el nou paper que ens dóna,fora del govern.

És molt aviat encara per valoraraquest pacte amb suficient profun-ditat, tenim quatre anys per enda-vant per anar-lo analitzant. Algunsveïns i veïnes, però, ja ens han fetarribar les seves pròpies impres-sions: hi ha qui diu que aquestpacte ha donat a CiU oxigen sufi-cient per pair els seus mals resul-tats, edolcint així la seva no-victòria;també hi ha qui diu que amb aquestpacte ERC precisament el que volés respirar tot l'oxigen que ara téCiU, ja que els càlculs que fa ERCde cares al 2007 és, per assolir lamajoria absoluta, engolir CiU desdel govern. També hi ha qui ens hadit, als socialistes, que el pas pelpurgatori ens era necessari perpoder tornar al govern en un futur...

El grup municipal del PSC

Tres regidores i un regidor formemel grup municipal del PSC al'Ajuntament de Sarrià de Ter.Seguirem treballant pel nostrepoble, Sarrià de Ter, fora el govern.Serem crítics amb allò que elgovern hagi de corregir, cercaremel consens i serem constructius ipropositius en la nostra acció muni-cipal. Del nostre programa degovern emanen propostes i progra-mes que són i poden ser, n'estemconvençuts, molt positius per alnostre poble i en la nostra acciomunicipal treballarem per fer-losrealitat. El grup municipal del PSCsom i serem, també, l'alternativad'aquest nou govern, una alternati-va formada a partir d'un grup imunicipal i de suport renovat,obrint, amb noves idees, un nouperíode per l'espai progressista id'esquerres de Sarrià de Ter.

Som la Iolanda Jiménez, la LoliFernández, l'Assumpció Vila i enRoger Casero, els qui restem a lavostra disposició, entitats i veïns iveïnes, per seguir fent, entre totes itots, de Sarrià de Ter un bon lloc perviure-hi.

~ t

ema

de p

orta

da [e

lecc

ions

mun

icip

als]

PdS 61

10

~

El dia 27 de maig tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter,igual com a tots els altres municipis de l'estat espanyol,estàvem cridats a triar el nostre alcalde i els regidorsque hauran de dirigir i gestionar el poble durant els pro-pers quatre anys (des del juny de 2007 fins al juny de2011).

Moltes crítiques ha rebut el nostre sistema electoral, tande professionals amb alts coneixements en ciència polí-tica, com d'altres persones que més o menys entesesgosen opinar sobre la qüestió. És bo que hi hagi gentamb criteris clars i que, a més, els expressin sense com-plexos, però confesso que sense un estudi més acuratno m'atreveixo posicionar-me sobre un sistema a apli-car a les eleccions generals, autonòmiques o municipalscent per cent equànime.

De tot el que s'ha escrit sobre si el sistema és o no elmés adequat, en lloc he sabut veure que no fos un sis-tema democràtic, però sí que és cert que en moltesocasions dóna l'alcaldia o la presidència a una personaque tot i líder d'un determinat grup polític no ha estat elmés votat, però que en conjunt sumen la majoria sufi-cient per privar que la llista més votada -qui ha guanyatles eleccions- presideixi l'administració estatal, autonò-mica o municipal en joc. És el cas de les passades elec-cions autonòmiques que tot i que la llista més votadafou la de CiU, el pacte PSC, ERC i ICV, va donar la pre-sidència de la Generalitat al líder del PSC, Sr. JoséMontilla, en detriment del més votat, Sr. Artur Mas. Elmateix ha passat en molts ajuntaments, que de resultesde les passades eleccions municipals els grups políticshan formalitzat diversos pactes amb el clar objectiu dedesbancar aquella persona o grup polític que tenia l'al-

caldia. Aquest no ha estat pas el cas de Sarrià de Terque és alcalde el cap de la formació política més vota-da.

Entrant de ple en l'anàlisi dels resultats de les eleccionsmunicipals de Sarrià, el primer que cal veure és l'alt graud'abstenció. Quan gairebé 4 de cada 10 persones novaren anar a votar, fa pensar que no tot deu ser pur pas-sotisme, sinó que potser moltes d'aquestes personesvaren prendre una de les opcions possibles en uneseleccions: “no me n'agrada cap, no voto”. Consideroque essent l'abstenció una opció passiva, en aquest casno deixa de ser una postura voluntàriament escollida laqual cal tenir en consideració per part dels grups polí-tics.

Tanmateix, és evident que l'aspecte que cal valorar coma més important del resultat de les eleccions municipalsés el nombre de vots obtingut per cadascun dels grupsque es presentava. En primer lloc, s'ha de dir que no hiha hagut sorpreses respecte als 48 vots obtinguts pelPartit Popular. Tampoc podem dir que el nostre grup deCiU, amb 572 vots, obtingués un resultat brillant, ans alcontrari, tot i mantenir-se amb el nombre històric de tresregidors cal reconèixer una davallada important enquantitat de vots (-108). On realment es produeix la sor-presa és en la pèrdua de dos regidors (-429 vots) perpart del grup del PSC i el guany de vots del grup d'ERC(+362) doblant el nombre de regidors que tenien (dedos a quatre). Així doncs, amb 766 vots, la llista d'ERCresulta ser la més votada.

Un cop feta aquesta senzilla anàlisi, resulta també sen-zill interpretar la voluntat del poble sarrianenc: dels més

tema de portada [eleccions m

unicipals]~

PdS 61

11

El poble demanava canviLluís Aymerich i Viñals

Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter iPortaveu del grup municipal de CiU

Roda de premsa del 5 de juny, dels regidors de CiU i ERC per comunicar el pacte. A la taula, Jordi Paretas, Dolly Grau, Jordi Costa, Roger Casero, Lluís Aymerich, Sergi Torrentà i Raimon Cros.

Foto: CiU

~ t

ema

de p

orta

da [e

lecc

ions

mun

icip

als]

PdS 61

12

de 6 de cada 10 veïns i veïnes de Sarrià de Ter quevaren votar, també més de 6 ho varen fer per Esquerrao Convergència i Unió (1338 persones de les 2083).Prop del 64% dels sarrianencs i sarrianenques varenoptar pel canvi, aquesta és, si més no, la lectura quefem des del grup CiU.

Després del 27 de maig i un cop expressades les nos-tres felicitacions al grup guanyador, amb l'anàlisi inequí-voca esmentada, ens vàrem limitar a esperar propostesper part de qui com a llista més votada li pertocava for-mar govern. Mentre passaven els dies i ens plantejàvemles tres opcions teòricament possibles: pactar amb elgrup d'Esquerra, romandre a l'oposició o pactar amb elgrup dels socialistes, haguérem de descartar aquestadarrera pel clar rebuig d'aquell grup, tot i que cal con-fessar que tampoc el nostre grup hi tenia cap interès. Lapossibilitat de servir al nostre poble des de l'oposiciófou àmpliament debatuda entre nosaltres, però la inter-pretació que els veïns i veïnes de Sarrià demanaven uncanvi en el govern municipal i que cap dels grups queel podíem garantir havíem aconseguit la majoria absolu-ta, era prou potent i demanada pels sarrianencs comper no defraudar-los i acceptar, per tant, l'oferta delscompanys d'Esquerra per formar un govern de coaliciófort i estable.

La nostra visió era molt clara: l'alcaldia corresponia a lallista més votada, en cap moment pretenguérem l'as-sumpció de l'alcaldia ni que fos temporalment. Amb

aquesta base començàrem a treballar per arribar a unacord de les dues formacions polítiques construït sobreels pilars de la lleialtat i la solidaritat. El cert és que, ambaquestes bases absolutament fermes, no fou gens cos-tós arribar a l'acord pretès i el dia 5 de juny passat amb-dues parts signàvem oficialment el pacte.

Quedi clar que aquest pacte no és entre grups minori-taris amb el simple objectiu de desbancar els que, finsara i des de fa 24 anys, havien governat. És un acordper regir de manera diferent els destins del nostre poblei per donar estabilitat a la formació política més votada.La nostra participació en el govern municipal no ésnomés un simple recolzament a la formació políticaguanyadora, és una participació compartida en les tas-ques de govern des d'on podrem donar compliment alcompromís adquirit amb els nostres electors, bo i defen-sant les línies programàtiques ja anunciades durant lacampanya electoral i que amb diferents matisos hemconsensuat les dues formacions al govern municipal.

Des d'aquestes pàgines volem agrair a les persones quehan confiat en el nostre projecte, també a totes aquellesque havent preferit altres opcions comprenen, i fins i totcomparteixen, la bondat del pacte i també als qui pot-ser descontents amb la nostra presència en el governrespecten la legitimitat del pacte. A tots ells i elles, i perextensió a tots els habitants, els oferim la nostra lleialtati, per descomptat, el nostre treball per a tots i cada undels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.~

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiuMaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TERTelèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83a/e: ohpaper@wanadoo.es

entrevista [Roger Torrent i Ramió]~

PdS 61

13

Nascut fa 28 anys ha viscutsempre a Sarrià de Ter, al“Centre”. És llicenciat en

Ciències Polítiques i Tècnicurbanista. Entre d'altres, hatreballat a l'Ajuntament de

Sabadell i ha estat assessorde la Diputació de Girona,

feina que ha deixat perdedicar-se exclusivament al'Ajuntament de Sarrià. Haestat regidor a l'oposició

des de 1999, temps durantel qual va ser el portaveudel grup d'ERC. El passat

mes de maig va ser el capde llista de la candidaturamés votada. Ara, des del16 de juny i gràcies a un

pacte entre Esquerra i CiU,és l'Alcalde.

RogerTorrent iRamió,

Alcalde de Sarrià

de Ter

“Tenim com a prioritat adaptar els ser-veis a la nova onada de gent que vindràperquè els veïns no hi surtin perdent”

Com han estat aquests primers mesos d'Alcalde?Han estat uns mesos molt intensos, de posada a punt de molts projectes i de posada apunt també a nivell personal. He hagut d'assentar-me al nou càrrec i assumir la nova res-ponsabilitat.

He de dir, però, que aquest procés ha estat senzill. Per una banda, he rebut l'ajuda delscompanys de Govern i dels mateixos treballadors de l'Ajuntament i per altra, m'ha ser-vit molt l'experiència que ja tenia al consistori.

En qualsevol cas, per algú que estima el seu poble, és un veritable honor ser alcalde.Per tant, aquests han estat els primers dies d'una feina que per a mi és apassionant.

Després d'anys de majoria del PSC a l'Ajuntament, vostès, Esquerra, van guanyar leseleccions, però necessitaven d'un pacte per poder governar. Perquè van optar performar Govern amb CiU?En un poble el que compta són les persones. I per sort, la mida de Sarrià fa que ensconeguem tots i que ens sigui més fàcil calibrar les candidatures i els seus projectes.Això és el que vam fer. Vam imposar criteris sarrianencs a qualsevol decisió. Vam par-lar amb els altres dos grups. Vam comparar programes i vam parlar d'àrees de gestió.

I evidentment, tampoc podíem oblidar el que havien dit els sarrianencs i sarrianenquesa les urnes: la majoria dels electors van triar canvi. És per aquest motiu que vam optarper l'Acord pel Canvi amb CiU. Amb el grup de Convergència en conjunt i, especialmentamb el Tinent d'Alcalde, Lluís Aymerich, vam detectar coincidències importants des d'unpunt de vista programàtic i des del primer moment vam tenir una actitud extremadamentlleial i constructiva. A més, entre tots dos grups garantíem allò pel qual se'ns havia votat:la renovació política.

Com valora la relació entre els partits que conformen el Govern durant aquests primersmesos?La sintonia personal a l'hora de treballar és fonamental i hem aconseguit un bon grup deregidors i regidores que conjuga experiència, preparació, joventut i empenta.

Treballem com un equip en que cada regidor té la seva àrea, però on cada projecte idecisió important es trasllada al conjunt. L'important es treure suc al capital humà queforma el govern municipal. Crec molt en el valor de la feina conjunta i del consens.Aquesta és la forma de governar que ens hem imposat.

Foto

s: Da

ni H

erná

ndez

Dani Hernández Torrent

Pensa estendre aquest consenstambé al PSC?Evidentment. Del PSC n'espero unaoposició responsable i constructiva. Siaixò és així, estic convençut que seremcapaços de consensuar especialmentaquells temes més importants per alpoble.

El dia de la seva presa de possessióvostè va fer un breu i inusual reconei-xement als alcaldes que el van prece-dir. Com valora la seva tasca?Crec que són persones que estimavenel seu poble i que van honrar el càrrec.No em fa cap mal reconèixer-ho, enca-ra que pugui semblar estrany perquèformem part de partits diferents. Coma regidor, jo he conviscut durant sisanys amb en Josep Turbau com alcal-de i dos amb en Nicolàs Pichardo.Evidentment hem tingut diferènciespolítiques, representàvem opcions dis-tintes, però els dos m'han aportat moltcom a referents. Els considero amics.D'en Josep sempre dic que m'agrada-ria saber, com ell, pensar sempre enles generacions properes. Aquest ésun dels deures d'un bon alcalde. I d'enNico, n'haig de destacar la seva huma-

~ e

ntre

vist

a [R

oger

Tor

rent

i Ra

mió

]

PdS 61

14

nitat. Per mi és un orgull succeir-los. Però també haig de dir que vaig mantenir unaexcel·lent relació amb en Martí Ballada, amb qui vaig compartir extenses conversessobre el poble i el seu futur.

En general, crec que es important poder escoltar i debatre sobre els temes del'Ajuntament, de Sarrià. De fet, no cal compartir el 100% dels plantejaments peròés bo rebre diferents idees i opinions. Finalment, del que es tracta es que tots ple-gats treballem per millorar el poble.

I vostè, quin caràcter pensa imprimir en la figura de l'Alcalde? Quin serà el seusegell distintiu?La proximitat. Per mi l'alcalde ha de ser una figura propera als veïns i veïnes i ha detenir el poble al cap. Vull dir que ha de ser capaç de pensar en la globalitat del muni-cipi. En tots els seus veïns, els seus problemes i les seves ambicions. No significaaixò que hagi de poder resoldre-ho tot, perquè no ens enganyem, no es pot arribara tot arreu. Però l'alcalde ha de conèixer la realitat del seu municipi, i això noméss'aconsegueix trepitjant el municipi, parlant amb la gent, escoltant-los. Ho he fetdurant tots aquests anys i penso continuar-ho fent.

Per altra banda, crec que per afrontar els reptes que tenim per davant, ens cal unAjuntament fort i cohesionat. A l'Ajuntament, cadascú ha de fer la seva tasca, peròl'alcalde ha de liderar els projectes i jo estic disposat a dedicar-hi el que faci falta. Ien aquesta línia hi ha també un aspecte cada vegada més important en l'agendad'un l'alcalde: buscar finançaments. Els ajuntaments necessitem els diners que pro-venen d'altres administracions, fins i tot de l'entesa amb privats, per finançar els pro-jectes municipals.

Parlant ja dels reptes que Sarrià haurà d'afrontar, quins són els objectius princi-pals que es marca per aquest quatre anys?Crec que per aquesta legislatura tenim tres grans objectius: planificar el futur delpoble; aconseguir més i millors equipaments; i convertir Sarrià en un municipi mésactiu i acollidor.

«Crec molt en el valor dela feina conjunta i delconsens. Aquesta és la

forma de governar que enshem imposat»

Pel que fa a la planificació ens caldràafrontar el Pla d'OrdenacióUrbanística (POUM) que és una einaque ja hauria d'estar aprovada. Ensha de servir per dibuixar quin és elpoble que volem per als propersanys, ordenar el creixement i preveu-re els serveis necessaris.

Perquè un dels temes que ens preo-cupa és, sens dubte, com conjugar elcreixement del poble amb els ser-veis. I en aquest camp ja no podemperdre més temps. Molts dels equi-paments que tenim ja ens han que-dat petits i la demanda va creixent.Des de l'Escola Bressol i el CEIPMontserrat, a la piscina municipal i elcamp de futbol, passant per la biblio-teca. Tots ells s'hauran de renovar iampliar.

I finalment, també tenim reptesimportants a l'hora de millorar l'aten-ció a les persones, especialment a lagent gran, la gent jove i les famíliesamb fills petits. Caldrà que a travésde les demandes que ens arribenanem perfilant serveis i creant-nenous. Aquí podem parlar de temescom el transport públic, l'atenciódomiciliària, els serveis post horariescolar, etc.

Anem per feina, doncs. Quines polí-tiques orientades a la gent granpensa dur a terme?Ens cal trobar i posar en marxa altresactivitats relacionades amb l'as-sistència i el lleure de la gent gran. ElCoro ha estat un equipament llarga-ment esperat, però que ha d'anar amés. És un edifici que, ara com ara,no té tot el rendiment que hauria.Hem d'explotar tot el seu potencial, iper fer-ho, volem parlar-ne i treballarconjuntament amb l'Esplai.

També en aquesta línia, creiem queens cal un Centre de Dia. Cada vega-da hi ha més gent gran amb necessi-tats i amb l'actual sistema que tenim

entrevista [Roger Torrent i Ramió]~

PdS 61

15

d'assistència domiciliària, que anem ampliant de mica en mica, no n'hi ha prou.És per això que ens agradaria que Sarrià pogués disposar d'un espai per a l'a-tenció permanent. I estic convençut que aquest seria un equipament molt impor-tant per a moltes famílies.

Anem als joves. El principal problema del jovent és l'accés a l'habitatge. Tenim 22 pisos de pro-tecció oficial en construcció que properament seran adjudicats i seguirem tre-ballant en aquesta direcció per afavorir l'accés a l'habitatge de la gent jove.

El darrer col·lectiu que esmentava eren les famílies amb fills.Per a les famílies amb fills, hi ha dues qüestions cabdals. Per una banda, hi ha elfet que el poble disposi d'uns adequats equipaments educatius. Haurem de seraudaços per tal de trobar els recursos necessaris que ens permeti ampliar-losper donar cabuda als nous sarrianencs i sarrianenques sense que això perjudi-qui el més mínim la qualitat d'aquests centres.

Per altra banda, considero bàsic el fet que el poble disposi d'un bona xarxa d'en-titats, que fomentin la vida associativa i participativa i complementin així l'edu-cació més formal del sistema educatiu. És per això que tenim com a prioritat aju-dar a aquestes entitats, que actualment ja realitzen una gran tasca participant iimplicant-se en molts dels esdeveniments que tenen lloc al poble. Com mésnombroses i més fortes siguin, més bé ens anirà com a poble.

Durant aquests mesos que és Alcalde ha tingut temps de prendre algunamesura en aquest sentit?En aquest poc temps, hem pogut parlat amb tothom d'aquests temes per reco-llir informació i per explicar-los els nostres projectes. Però també ens hemcomençat a arremangar. Dos exemples: hem signat un conveni per disposar demés aparells de teleassistència per a persones amb necessitats i hem ampliatl'Escola Bressol. Així podrem donar servei a 18 famílies més. Aquest és, entenc,una qüestió que era important que acceleréssim. Ara hem de pensar en unaampliació definitiva per als propers anys.

Durant la campanya es va parlar molt de les instal·lacions esportives i delsespais culturals. Que pensen fer en aquest àmbit?Quan diguem que tot s'ha de posar al dia, també ho diem pels espais esportius.I hem començat pel Pavelló Municipal, posant les parets, les graderies i el pavi-ment nou. Ara, ens toca treballar per acabar la 4a fase.

D'altra banda, hem iniciat ja l'estudi per preveure com hem de fer les amplia-cions i modernitzacions del camp de futbol de la Rasa i la piscina municipal.També hem parlat amb la UES per començar a solucionar el problema del seupavelló.

Quant als espais culturals, podem dir que les obres de la biblioteca van a bonritme i ben aviat podrem veure com es va materialitzant el projecte. D'altra bandatambé hem iniciat les obres del Passeig Mossèn Cinto per tal de conservar idivulgar les restes arqueològiques que s'hi ha trobat. I a més llarg termini, tre-ballem en un projecte per reformar l'edifici Masó.

Un dels seus eslògans de campanya deia que volien que Sarrià continués sentun poble però amb serveis de ciutat. Com pensa posar a la pràctica aquestaidea?Doncs intentant mantenir l'essència que ens defineix com a poble tot reclamanti millorant uns serveis de qualitat. A Sarrià volem continuar sent un poble, un solpoble, i no diversos barris inconnexos units només per un nom. Això significa feruna clara aposta per la preservació dels elements propis i per la integració delsnouvinguts.

«Un alcalde ha detrepitjar el municipii escoltar a la gent.

Això ho he fetdurant tots aquestsanys i penso conti-nuar-ho fent-ho»

«Volem mantenir l'essència que ens defineix com a poble

tot reclamant i millorant uns serveis de qualitat»

~ e

ntre

vist

a [R

oger

Tor

rent

i Ra

mió

]

PdS 61

16

Ser d'un poble significa anar pelcarrer i poder saludar a tots els queens creuem. Perquè els coneixem.Perquè són els nostres veïns i formenpart de la nostra comunitat. I a ningúse li escaparà que tot això té molt aveure amb qüestions com el fet dedisposar d'un rica i dinàmica vidaassociativa o d'un comerç de proximi-tat.

Pel que fa als serveis, el que hauremde fer és un nou vestit a mida delpoble. Hem d'ampliar-los i crear-ne denous. Volem una millor connexió ambels altres pobles, volem millorar elnostre entorn natural i disposar, cadavegada, d'uns carrers i places mésnets, volem un millor servei de segu-retat, etc. Haurem d'identificar lesnoves demandes i crear l'oferta.

I com ho pensa fer?Doncs reclamant més recursos a lesaltres administracions i buscant lessinergies pròpies d'una àrea metropo-litana.

Hi ha gent de Girona, Salt, Quart, etc.que ve a viure a Sarrià de Ter. Hi hamolts veïns de Sarrià que es despla-cen cada dia a Girona, Celrà o SantGregori per treballar. Sigui com sigui,està clar que existeix una àrea geogrà-fica de proximitat amb unes necessi-tats comunes. I està clar que hem decompartir serveis.

Hem de millorar, per exemple, la qua-litat i la freqüència del transportpúblic. Està bé que passin autobusoscada quart d'hora, però hem de millo-rar la puntualitat i els recorreguts querealitzen. Per altra banda, ja hem ini-ciat les converses amb TEISA per ofe-rir, el més aviat possible, targetes detransport gratuït per als jubilats.Aquesta és una aposta important i quecreiem que beneficiarà a molts veïnsdel nostre poble.

Sembla que la nova Facultat de Ciències de la Salut de Girona podria ubicar-sea Sarrià. Què representaria per al poble disposar d'aquest equipament?De fet, com molts veïns recordaran, va ser el grup municipal d'Esquerra, aleshoresa l'oposició, el primer que va plantejar aquesta possibilitat l'any 2000. Ara, des delGovern ens toca treballar-hi més a fons. Hem iniciat converses amb la Generalitat,la Universitat de Girona, els propietaris i la comunitat sanitària. I crec que anem pelbon camí per aconseguir tenir aquests equipaments tan interessants per Sarrià.

Interessants perquè evidentment, significarien un impuls important pel poble. Enprimer lloc, perquè ens posaria al mapa. Passaríem a ser un municipi universitariamb tot el que això comporta. I en segon terme, perquè atrauria no només estu-diants, professors i professionals de la medicina a Sarrià, sinó probablement també,altres inversions públiques i privades.

Amb tot, seria una manera molt important de començar a gaudir d'alguna cosapositiva de ser àrea urbana de Girona. Ja que fins ara sembla que només en patimconseqüències negatives.

A què es refereix?Al desdoblament de la NII per l'Ap-7. No hi estem d'acord i seguirem oposant-nosa que es facin 8 carrils per aquesta carretera. Hem agafat aquest tema com unaprioritat i hem tingut trobades amb ABERTIS, el Ministeri i la Generalitat per mos-trar el nostre rebuig a aquesta obra i per defensar els interessos dels veïns deSarrià.

«Com més nombroses i més fortes siguin lesentitats, més bé ens anirà com a poble»

«Hem de renovar iampliar l'EscolaBressol, el CEIP

Montserrat, la pisci-na municipal, el

camp de futbol, labiblioteca, i fer unCentre de Dia per a

la gent gran»

«Ja hem iniciat les converses amb TEISA peroferir targetes de transport gratuït per alsjubilats i perquè millori la puntualitat i els

recorreguts que realitzen» ~

La filosofia principal dels serveis socials de Sarrià de Teres divideix en tres grans eixos:

• Treballar la proximitat, amb la idea d'apropar els serveissocials als ciutadans i no a la inversa, la implicacióhumana dels professionals i l'acolliment dels usuaris.

• Donar visibilitat i eines als col·lectius més desafavoritsper a la gestió dels seus propis interessos

• Treballar en xarxa, amb una perspectiva integradora itransversal; donant prioritat a polítiques preventi-ves i de dinamització comunitària.

Per tant, per donar cabuda i poder ordenar totes aque-lles accions que destinem al treball comunitari, s'hanrealitzat diferents projectes i programes integrats endiferents plans: el Pla Integral de Gent Gran; el Pla Donaa l'Acció i el Pla Local de Joventut.

I volent anar encara més enllà, ens vam plantejar lamanera de poder treballar de manera global i integralsobre aquells temes que poguessin afectar a tot el con-junt de la població. I va ser com, pensant en el treballcomunitari i en una manera de fer integradora i trans-versal, va sorgir la idea del mes de la salut. Per que lasalut és un tema fonamental en la vida de les persones,sense discriminar edat ni sexe, ni raça ni procedència,sense importat quin és el lloc que s'ocupa dins de lasocietat, ni de quin barri som. La salut ens importa a

tots. És justament aquest l'objectiu general d'aquestprojecte: potenciar les actituds positives que fomentinunes condicions de vida i hàbits saludables.Integralitat

Perquè volem intervenir des d'una perspectiva global,de manera que s'interrelacionin diferents àmbits quecreiem conformen part de la vida de les persones (rela-xació, gènere, oci, alimentació, informació, sexualitat,psicologia, prevenció, etc.)Participació

Perquè la població de Sarrià de Ter participa en el pro-jecte de manera informativa i propositiva. Cada any esrecullen totes les propostes que surten dels/les partici-pants i es tenen en compte a l'hora d'elaborar la pro-gramació de l'any següent. Transversalitat

Perquè el treball comunitari significa que sigui la pròpiacomunitat la que detecti les seves necessitat i sigui ellamateixa gestora dels seus interessos. Per tant, ésimprescindible la implicació dels màxims agents socials,com entitats i persones a títol individual. En aquestaocasió els agents implicats han estat: l'Ajuntament (àreade serveis socials, àrea de cultura), el CAP (Centred'Atenció Primària), Jubilus Gerontologia, els Amics delsGegants, Gerds, l'Ateneu Jove i Infantil, el CEIP

ajuntament

~

PdS 61

17

Mes de la Salut,+ Salut

Eulàlia Ferrer i BenitoEducadora Social

Susanna Vila i BaselaMonitora Social

Mercè Lladó, llevadora del CAP, va fer una xerrada amb adolescents sobre sexualitat .

Montserrat, l'AMPA CEIP Montserrat, l'Escola BressolConfetti, el Centre Esplai PL, el Gimnàs D'ARTS, AxialCentre de Salut Integral. A més de tot un seguit de per-sones que a títol individual han volgut formar part d'a-quest projecte (els/les talleristes).A tall de resum, destaquem que aquest any s'han realit-zat un total de 13 tallers (des de salut postural fins atallers de cuina i relaxació), 2 activitats (la xurrada i elcine-èxit) i la parada al mercat.Han participat un total de 350 persones i segons lesavaluacions que hem anat elaborant, han vingut per-sones de tots els barris de Sarrià de Ter, però cal desta-car la participació de persones de fora del municipi (St.Julià, Girona, les Preses, Olot, Banyoles, Palol deRevardit, Cornellà, Salt i Campdorà).

Totes les activitats han tingut molt bona acollida i unavaloració molt positiva dels i les participants, cosa queens fa pensar que és un tema que preocupa i a la vega-da interessa a la població i que s'ha de seguir poten-ciant. Creiem que el Mes de la salut, + salut és un pro-jecte ja consolidat i que ja forma part del poble de Sarriàde Ter, la gent se'l va fent seu i el va dibuixant i adaptanta les diferents realitats individuals.

Si ens voleu fer arribar les vostres propostes o suggeri-ments o podeu fer dirigint-vos a l'Oficina de ServeisSocials situada al Club Sant Jordi EL CORO, o enviar-lesper correu electrònic a serveissocials@sarriadeter.cat.

~ a

junt

amen

t

PdS 61

18Telèfon 972 17 11 51

~

Dansa del ventre, xerrades al Coro, presència al mercat i taller de relaxació, són algunes de les propostes del mes de la Salut del 1 al 31 de maig.

ajuntament

~

PdS 61

19

El passat diumenge 3 de juny es vacelebrar el 35è Homenatge a laVellesa de Sarrià de Ter, organitzatper l'Esplai de Sarrià de Ter, el CCPMn. Domingo Casanellas i els àreesde Serveis Socials i la Gent Gran deSarrià de Ter, amb la col·laboraciódels Cantaires, dels Amics delsGegants de Sarrià de Ter, de “laCaixa” i de Flors Emília Cristina.

Més de 530 persones vam omplirel Pavelló Municipal per homenatjarla gent gran del nostre poble. Jasón molts els anys que el primerdiumenge de juny és una data sen-yalada al calendari de Sarrià de Ter.El poble fa un reconeixement a lespersones grans, a la vellesa.

La diada va començar amb el con-cert dels Cantaires de Sarrià a laParròquia de la Nostra Sra. de laMisericòrdia. Seguidament elsAmics dels Gegants de Sarrià de Tervan fer una cercavila d'acompanya-ment de l'església fins al PavellóMunicipal.

Al migdia, ja al Pavelló, i abans deldinar de germanor, l'autora del car-tell i del poema que acompanya elprograma, Dolors Xabé, els presi-dents de l'Esplai i del Patronat de la

vellesa del CCP, Pere Coll i EstevePineda, respectivament, i l'alcaldede Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo,van fer els parlaments oficials.

Enguany, com a novetat, es vanhomenatjar les dues persones cen-tenàries de Sarrià de Ter, la Sra.Francisca Torroella Teixidor, que ésla persona més gran del poble, i laSra. Joaquima Martínez Merdel.Cap de les dues va poder assistir aldinar de germanor.

Pel que fa als assistents al dinar degermanor, com cada any es vahomenatjar la dona més gran, laSra. Anna Verdaguer Dorca, i l'ho-me més gran, el Sr. JoaquimRamírez de Cartagena. Una altranovetat va ser la d'homenatjar aljubilat més jove assistent al dinar degermanor, en aquest cas va ser elSr. Antonio Fernández Muñoz.

Finalment, els homenatjats propo-sats per les entitats van ser la Sra.Carme Roura Bernada pel CCP Mn.Domingo Casanellas i la Sra. DolorsGarriga Pueyo i el Sr. IsidrePalomeras Güell per part de l'Esplaide Sarrià de Ter.

Després del dinar de germanor es

va fer un concert de sardanes acàrrec de la Cobla Baix Empordà iposteriorment el ball a càrrec deBoratuna.

Homenatjar la gent gran és reconèi-xer la vellesa com una etapa vital enla vida de les persones; la vellesano és cap sala d'espera, és unaetapa per fruir, fins allà on permetila salut mental i física, plenament dela vida: el lleure, l'esport, els viatges,el coneixement, la sexualitat, la lec-tura, l'aprenentatge, el testimoniat-ge... a la vellesa, com en la infante-sa, en l'adolescència i en la madu-resa, si ens ho proposem tot estàper fer i tot pot ser possible. És peraquest motiu que és tan important inecessari que les administracions,totes i cadascuna d'elles, potenciïnpolítiques actives per a la gent gran,posant a la seva disposició serveis irecursos econòmics no només peratendre les seves necessitats bàsi-ques (econòmiques, de dependèn-cia...) sinó també les necessitatssecundàries o superiors (la cultura,l'aprenentatge, el lleure...), en defini-tiva per reforçar i potenciar la quali-tat de vida de les persones, totesles persones, al crepuscle de lesnostres vides. ~

XXXV Homenatge

a la Vellesa deSarrià de Ter

La vellesa, el crepusclede la vida

Roger Casero Gumbau, regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Dolors Garriga i Isidre Palomeras reben de l'alcalde NicolásPichardo el premi de l'Esplai de Sarrià de Ter.

Fotos: Serveis Socials Sarrià de Ter

Salvador Tixis recull el regal als membres del Centre CulturalParroquial de Sarrià de Dalt, Mn. Domingo Casanellas, per laseva contribució a la cultura de Sarrià amb la representació

dels Pastorets durant 30 anys.

El passat 23 de juny, revetlla de Sant Joan, de la mà delCentre Excursionista de Sant Julià de Ramis i delsAmics dels Gegants de Sarrià de Ter, i després de moltsanys, la Flama del Canigó va arribar a Sarrià de Ter. La Flama del Canigó és el foc amb el què s'encenenbona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreudel país. La Flama és tot l'any a la cuina del museu dela casa Pairal de Perpinyà. Cada any, el 23 de juny el focsurt de la Casa per encendre una foguera que es fa alcim de la muntanya del Canigó i des d'allà es reparteixper totes les terres catalanes.La idea va néixer l'any 1955 a la Catalunya Nord de lamà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés del Tec (ElVallespir), el qual, inspirat en el poema de Verdaguer“Canigó”, va tenir la iniciativa d'encendre el primer focdes del cim del Canigó. L'any 1966 la iniciativa vacreuar clandestinament la frontera entre l'estat francès il'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Desd'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris delpaís fins al punt que avui són poques les ciutats i barris

~ a

junt

amen

t

PdS 61

20

La Flama del Canigó arribaa Sarrià de Ter

que no encenen la seva foguera amb la Flama delCanigó.

Aquest any doncs, a tots aquests pobles i viles quereben la flama dels Països Catalans, s'hi va afegir Sarriàde Ter. Des del nou equip de govern, no volíem que l'a-rribada de la flama fos un acte menor, limitant-nos aveure passar pel carrer uns corredors amb la flama, sinóque vàrem anar més enllà: vam convidar totes les asso-ciacions de barris i de carrers ( a tots aquells que orga-nitzen un sopar a la fresca) a rebre la Flama. Perquè elfoc del Canigó pogués presidir les seves respectivesrevetlles. Per altra banda, els tinents d'alcalde i regidorsdel nou Ajuntament van ser els encarregats de repartirla Flama amb una torxa preparada especialment per l'o-casió. Evidentment, aquest tipus d'actes també tenenun inevitable component d'afirmació nacional. És peraixò que es va llegir un manifest de la Comissió orga-nitzadora, mentre el so de les gralles dels Amics delsGegants entonaven el nostre himne Els Segadors.

Sergi Torrentà i LozanoRegidor de Cultura

Els membres del Centre Excursionista de Sant Julià de Ramis varen pujar al Canigó per portar la flama del foc de Sant Joan a Sarrià de Ter.

Foto: Toni Martínez

En definitiva, tot i ser un acte senzill, per nosaltres l'arri-bada de la Flama a Sarrià de Ter és un fet molt signifi-catiu. És molt important, i aquest és un dels meus objec-tius com a regidor de cultura, que Sarrià contribueixi enl'esforç per mantenir els elements més destacats de lesnostres festes i tradicions més arrelades i és clar, parti-

cipi també (en la mesura de les nostres possibilitats)dels actes de reafirmació nacional i preservació de lanostra cultura. Sarrià de Ter forma part d'una comunitatlingüística i cultural més àmplia i per tant, és feina nos-tra saber compaginar els elements identitaris propisamb els que ens són comuns amb la resta del país.

ajuntament

~

PdS 61

21

~

Eva Martínez, del Centre Excursionista de Sant Julià encén la flama que li apropa Lluís Aymerich, alcalde accidental de Sarrià de Ter.

Foto: Toni Martínez

Enguany ha tingut lloc a Sarrià de Ter, la III Trobada deCorals. Des de fa tres anys, arribat el mes de juny, corals de lescomarques gironines ens trobem per fer un concert, enel qual cada coral interpreta quatre o cinc peces de lesque ha treballat durant l'any en els assajos.Aquesta vegada, la trobada es va fer al nostre poble. Vatenir lloc el diumenge 10 de juny a les 18h de la tardaa l'església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. El concert va durar aproximadament una hora i mitja i vaser molt divers. Es van interpretar cançons tradicionalsde diversos països, cançons populars catalanes, pecesclàssiques... Les corals que van participar a la trobada van ser lessegüents: La coral Vol d'Oreneta de Sant Sadurní del'Heura, la Coral de Sant Gregori, el Cor de Montjuïc deGirona, el Cor Indika de l'Escala i nosaltres Els cantairesde Sarrià, com a organitzadors. Feia goig veure l'església de Sant Pau plena de gent

gaudint amb les cançons que s'anaven interpretant. Lamúsica va arribar a tothom i la gent ens ho va fer notar.L'ambient era molt familiar i agradable.Un cop fet el concert ens vam trobar tots plegats al patidel CEIP Montserrat de Sarrià per tal de berenar i con-versar entre nosaltres.La tarda va ser molt animada, fins hi tot una coral,espontàniament, va treure una guitarra i va aplegar unabona colla de gent que de seguida es va engrescar acantar. La veritat és que tots vam quedar molt satisfets de la tro-bada.Durant els assajos que fem setmanalment treballemperquè esdeveniments com aquest surtin bé i la gentgaudeixi escoltant-nos.Amb el concert de diumenge, a tots ens va quedar moltbon gust de boca i la gent ens va felicitar. Això és moltpositiu per nosaltres i ens engresca a continuar treba-llant encara amb més il·lusió.

~ e

ntitat

s

PdS 61

22

III Trobada de CoralsEls Cantaires de Sarrià de Ter

~

Els cantaires de Sarrià de Ter, la coral Vol d'Oreneta, la coral de Sant Gregori, el cor Montjuïc i el cor Indika aplegats dalt del presbiteri de l'església de Sarrià de Dalt.

entitats~

PdS 61

23

El diumenge 13 de maig a les 11 h del matí vam fer elsegon aplec d'en Cinto i la Maria. Un aplec vol dir aplegargent i és el que nosaltres pretenem, volem persones dediferents llocs i interessos, tots al voltant de les tradicionsi dels nostres entranyables gegants. Aquesta festa es vacomençar amb la idea de donar a conèixer els gegants i,sobretot, el grup dels Amics dels Gegants amb totes lesseves activitats. Volem obrir al màxim la participació denois, noies, nenes, nens, avis, àvies i dones i homes en lescercaviles, ja sigui portant o acompanyant els gegants,fent música amb els grallers i timbalers o fent animació decarrer.

Aquesta festa la vam fer al pavelló municipal durant tot elmatí. Hi havia els gegants i nans exposats per tal que totsels poguessin provar i també taules amb tota mena derecords i materials relacionats amb els gegants (el nostrecòmic, el CD de les cançons amb l'Àngel Daban…)Es van fer un seguit d'activitats per tal de permetre la par-ticipació de tothom. Els més menuts podien fer uns dibui-xos i punts de llibre, alhora es feien tallers de cançons decoreografies per fer ballar els nans i gegants, i de gralla aon qui volia provava de tocar alguna cançó.Tots aquests tallers van acabar amb un cercavila on els quihavien participat provaven de posar a la pràctica tot allòque havien provat. A continuació hi va haver obsequis (gorres, còmics…) pera tots els participants i un piscolabis-vermut. L'aplec vaacabar finalment amb una mostra de música de jazz balla-ble oferta per alguns membres del grup de música Latinjazz Rom Candela i algun altre col·laborador.Estem molt contents del grau de participació dels assis-tents i des d'aquí us volem animar a decidir-vos a veniramb nosaltres a les cercaviles. La nostra activitat es basa en anar a diferents festesmajors (unes 8 o 10 a l'any) i participar de les cercavilesportant els gegants i fent música al costat d'altres colles.Aquestes festes sempre solen començar o acabar amb unàpat de germanor que ens ofereix el poble amfitrió i aixífem tertúlia i gresca entre tots.Aquesta activitat no té més compromís que anar de festaen festa sempre que sigui possible i és molt adequada perla participació de gent de totes les edats. Els avis, elspares i nens... tots poden tenir una funció a fer en la collai estem amb els braços oberts a que vingueu amb nosal-tres sempre que vulgueu. Si esteu més interessats i voleuinformació podeu consultar el nostre blog:http://gegantsarria.blogspot.com/, el nostre web:http://www.gegants.org/sarriadeter/ o truqueu al 972171404. No us feu pregar!!!

II Aplec de’n Cinto i la Maria

Dani Cañigueral Viñals

Fotos: Albert Rispau

~ e

ntitat

s

PdS 61

24

La Festa de Primavera i la Revetlla d'Estiu

a Sarrià de DaltAAVV de Sarrià de Dalt

Es diu que no s'han de perdre els bons costums. I aixòhem fet l'Associació de veïns de Sarrià de Dalt aquestaprimavera i estiu. Hem organitzat a Sarrià de Dalt LaFesta de Primavera i La Revetlla d'Estiu. Els sarrianencscom en els últims anys, han respost a la crida, hempogut ajuntar en aquestes festes més o menys el mateixnombre d'assistents que vàrem tenir l'any passat. Quèsignifiquen per a nosaltres aquestes celebracions?Doncs il·lusió, feina i finalment la satisfacció d'havercompartit amb els veïns unes bones jornades d'esbarjo.

El dissabte 19 de maig a la tarda ens vàrem trobar totsels membres de la Junta de l'Associació de veïns al parcdel centre cívic La Cooperativa i vàrem muntar lesmalles d'ocultació penjades dels arbres per tal d'ampliar

la zona d'ombra pel dinar de l'endemà, a mitja tardaquan caigueren unes poques gotes de pluja ens pre-guntàrem si realment era necessari fer aquest muntat-ge. Decidirem continuar muntant les malles. L'endemàdiumenge brillava un esplèndid sol confirmant que real-ment la nostra feina del dissabte era necessària.

El diumenge 20 es va celebrar La Festa de Primavera talcom estava previst. La coincidència amb una festa al'escola Montserrat va reduir l'assistència de nens inenes a la gimcana infantil. Malgrat això la quitxalla hi vaparticipar amb ganes i il·lusió. Seguidament es va rea-litzar el Quo vadis juvenil amb la col·laboració del Mijaci comptant també amb la col·laboració no programadadel metge i la infermera de guàrdia del CAP de Sarrià.

Quo vadis infantil de la Festa de la Primavera.

Foto: AV de Sarrià de Dalt

A diferència de l'any passat ques'havia servit fideuà, aquest anypel dinar es va recuperar el clàs-sic arròs i pollastre a la brasa.Per les postres tothom va podermenjar i repetir de coca de pin-yons i crema. Unes 230 perso-nes varen participar en aquestdinar popular.

Seguidament el grup d'havane-res va interpretar havaneres,valsos mariners i altres peces decançó popular. Mentrestant enset cassoles de fang es cremavael rom juntament amb els altresingredients necessaris per a ferun bon cremat: talls de poma, lli-mona, sucre, canyella i brandi.Tot en la proporció adequada ielaborat amb la direcció i super-visió dels experts: el Sr.Domingo Infante i el Sr JordiPujades. El resultat final: tots elsassistents varen poder degustarun exquisit cremat que estava“al punt”. I amb les havaneres i elcremat va finalitzar La Festa dePrimavera.

I pràcticament un mes i escaigdesprés a tornar-hi ! Calia pre-parar la revetlla d'estiu !. A pri-mera hora de la tarda del dis-sabte 30 de juny cuineres i cui-ners de l'empresa contractadacomençaven a preparar els platsdel sopar mentre nosaltres mun-

entitats~

PdS 61

25

taven les taules. A quarts de nou del vespre es començaven a presentar elsveïns per ocupar el seu lloc a les taules. La festa començava !. Aquest any enshavíem decidit per servir un bon entremès, un plat de carn a la brasa i un gelatde postres. Després del sopar, com en els anys anteriors el conjunt NovaGamma va amenitzar la vetllada amb un animat ball de revetlla. Finalmentmoments abans de la mitja part vàrem repartir coca de crema i pinyons rega-da amb moscatell. Per aquests ocasió havíem decidit lliurar un tiquet gratuït acada soci de l'Associació que ho sol·licités. Juntament amb els tiquets venutsvarem aconseguir ajuntar a la vora de 300 persones que participaren d'unaagradable revetlla.

Per finalitzar aquest balanç sobre aquestes dues activitats d'esbarjo organitza-des per l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt a la primavera i estiu, volemagrair a totes les persones que no essent de la Junta ens ajuden a portar enda-vant aquests actes, venent tiquets i ajudant-nos en aquestes dues diades festi-ves.

De segur que repetirem l'any que ve aquestes dues celebracions per a “con-servar els bones costums”. ~

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

Tot remenant el cremat amb què s'acaba una tradicional cantada d'havaneres.

Foto: AV de Sarrià de Dalt

~ e

ntitat

s

PdS 61

26

Les activitats que realitzen les diferents associacions ientitats de Sarrià de Ter s'erigeix com la columna verte-bral per perpetuar i consolidar un element bàsic dinsl'ens local, el sentiment de pertànyer a un territori deter-minat; en aquest cas el podem catalogar com a “sarria-nisme”.El leit motiv de les associacions de veïns s'ha adaptat altemps. En un principi, consistia en la reivindicació d'unsserveis bàsics; ara, en un manteniment i millora d'a-quest serveis. Tot i així, no hem d'oblidar un aspecte pri-mordial i clarivident per a tot grup de persones, ja hotenien clar els francesos en la seva revolució: la frater-nitat. En concret, l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta hamantingut sempre aquest objectiu com a abanderat enla realització d'activitats: més barri, més Sarrià de Ter. Lamaterialització d'un acte que s'ha estat gestant durantvàries telefonades i reunions amb els membres de lajunta i, per extensió, amb totes les persones implicades;

esdevé tota una gesta en el moment que hi ha una bonaacollida per part dels sarrianencs. És un orgull veureque la gent s'ho passa bé, s'obvia que nosaltres ens hopassem bé amb ells. Al final tot resulta ser encisador.Les tradicions, els costums i les festes generen una cul-tura enriquidora per tots els vilatans, un tarannà concreti únic: la Botifarrada, el caga Tió, la Festa d'Estiu sónaplecs populars i locals que ofereixen una denominacióespecífica al barri. Val a dir, que han sorgit noves inicia-tives que han resultat ser tot un èxit; un clar exemplesón els Jocs Tradicionals. Mantenir el moviment de l'associacionisme de barrisper se, és caure en una profunda crisi de principis i enun irrisori parany. Els membres de l'Associació de Veïnsdel Pla de l'Horta, contràriament, sempre han tingutcom a punta de llança la congregació, la solidaritat, lamunió... En definitiva, allò patent, congruent que esreconeix ineluctablement com a propi; el barri, el poble,una part del meu jo.

Gemma Simón

~

Foto: Agustín Jaime

AV Pla de l’Horta

El dinar popular, la botifarrada, del diumenge 22 d'abril sol aplegar

una munió de gent sota un sol inclement.

entitats~

PdS 61

27

El vuit de juny d'enguany, uns amicsi amigues organitzàrem un retroba-ment d'exalumnes que per aquellallunyat mes de juny de l'any 1975acabàvem el 8è curs d'EnsenyançaGeneral Bàsica, a la particular esco-la que disposava el municipi deSarrià en aquell temps: “uns baixossota els pisos del Pla de l'Horta”.

La trobada feta en un conegut res-taurant de Sarrià va ser molt emo-cionant i excitant al mateix temps.Un munt de sentiments ja fluïen enles hores prèvies, en el moment dela trobada, durant el sopar i en l'a-comiadament final. Sentiments d'e-moció, alegria, sorpresa, felicitat,amistat, companyonia,... Nostàlgiapels que no vingueren i pena pelsque ja no hi són. Sentiments, endefinitiva, molt humans.

Va venir la Carme, la Conxi, enJordi, l'Encarna, l'Assumpció, laSole, la Rosa, l'Àngel, la Carolina ,en Jordi, la Dolors, en Carles ,l'Albert, en Toni, en Daniel, en Santi,en Pedro, la Rosa, la Mercè i enXavier i el professor Josep Vilagrantambé.

Mancaren a la trobada per diferentsmotius, de feina, familiars, mancade contacte: l'Àngel, la Rosa, enBenjamí, la Dolors, en Fernando, enCarlos, en Miquel, la Neus,l'Antonio, la Carme, l'Assumpció,en Mèrio, el professor Brufau...També hi mancaren per no estarentre nosaltres l'Enric Franc, enPedro Mesas i el professorFrancesc Sala.

Vinguérem dels pobles de residèn-cia actual: Melianta, Mata,Banyoles, Tossa de Mar, Girona,Camallera, Sant Julià de Ramis iSarrià. Tots i totes contents depoder estar junts a la cita i explicar-nos trossets de la nostra vida parti-cular i col·lectiva: prolongació delsestudis d'alguns amb una carrerauniversitària, formació professionald'altres, família, fills, filles, treball,amistats, política, etc.

Alguns havíem canviat molt, d'altresno tant, malgrat els anys passatstots i totes ens reconeguérem deseguida, si no pel nom, sí pel cog-nom. El que més ens va sobtar

Després detrenta-i-tants

anys

Trobada d'exalumnes de 7èi 8è de les aules dels

baixos del Pla de l'Horta.

Curs 7è '73-'74, maig '74

Curs 8è EGB,'74-'75

mirant les fotos que portàvem, vaésser observar el canvi en els ves-tits de l'època, el cabell i els posatsde cadascú de nosaltres.

El tema predominant aquella nit, engairebé tot moment va ésser l'esco-la, la relació entre nosaltres i altrescompanys de diferents classes, lesamistats més profundes d'alguns ialgun que altre, potser, amor-desa-mor.

Vam trobar que es manté igual elprofessor Vilagran, que continuaexplicant les seves batalletes, comja feia a classe. Esperem que enaquesta trobada ens aprovés a totsi totes com en el darrer curs va fer,amb nota d'excel·lent, “creiem posi-tivament que sí”.

Passades unes ràpides hores deconverses, rialles, abraçades, encai-xades de mans, cops d'afecte i tirar-nos un miler de fotos, vam tocar lafelicitat. Qui toca la felicitat té mésganes de continuar lluitant en lavida. La vida ara més que mai, enuns moments de crisi, d'identitatsperdudes, de valors caducs, de sen-timents passats de moda. Sabemtambé que no tenim quinze anys,però en aquest vuit de juny, va sem-blar-nos per uns moments que elstornàvem a tenir, que tornàvem al'adolescència.Creiem fermament doncs, quecaldrà repetir una nova trobada

molt aviat, tornar-la a reviure, val lapena. Val la pena fruir de la vida. Lavida en definitiva, que ben portadasón tres dies i, si la malbaratem, ensón dos.Si algun lector o lectora hi veuparal·lelisme entre aquest escrit i lacançó “18 de maig a la Villa” delcantautor català de Xàtiva, Raimon,res està més a prop d'aquestaintenció. Els sentiments que trans-met la cançó, el context en què esva fer i els fets que traspuava aque-lla vesprada, tenen molta similitud.Si no recordeu la cançó, val la penaescoltar-la, potser també reviureuun tros de la vostra vida dels anyssetanta o vuitanta. Anys que mal-grat tot, van ésser bons. Els que noexistíeu encara, intenteu imaginar-vos-ho i somieu. Si se somia enpositiu, també es crea una forma deviure la vida agradablement. Usrecomano que ho proveu.

Xavier Sayols, exalumne de 8è d'EGB del1975, als baixos del Pla de l'Horta.

Mentre es construïa la nova escolaMontserrat, nosaltres estudiàvem ales aules dels baixos del Pla del'Horta. Va ser un temps d'impàs,uns veníem de l'Escola Paulí Torrasde Sarrià de Dalt i els altres de l'es-cola de Sarrià de Ter.

Va ser una escola, en la qual ambpocs mitjans però amb molta il·lusióper part de tots, alumnes i profes-

sors, tots recordem com uns cursosmolt profitosos, tan a nivell personalcom d'aprenentatge. Va ser una etapa de descobrimentd'un món exterior que anàvemconeixent, talment com el nostrepaís estava entrant en una etapa detransició social i política.

Tot i no disposar d'un pati escolar,les estones d'esbarjo les passàvemal carrer, davant l'escola; tot obser-vant les restes de la vil·la romanadescoberta durant la construcciódels blocs de pisos del Pla del'Horta.Recordàrem altres fets, com quanvam plantar els plataners de laplaça Vil·la Romana. També la collade Sarrià de Dalt recordàrem elcamí que fèiem, passant pel carrerGuilana, la Pça. Mn. J. Poch i tra-vessant el torrent de Can Guilanaper anar a l'escola, per nosaltresera tota una aventura!

Mercè Lladó, ex-alumna de 8è d'EGB del1975, als baixos del Pla de l'Horta.

Finalment volem donar-vos les grà-cies per haver tingut la paciència dellegir aquestes ratlles, escrites perdos companys que tot i que passende la quarantena, encara se sentenjoves i els agrada, de vegades, fervolar coloms.

Xavier i Mercè

~ e

ntitat

s

PdS 61

28

La trobada dels exalumnes de 7è i 8è de les aules dels baixos del Pla de l'Horta es va celebrar amb un sopar a l'Hotel Nord Gironí, el 8 de juny.

~

entitats~

PdS 61

29

El passat dia 7 de juny i després de passar 4 mesos a la presó el jutge de l'Audiència Nacional, Juan delOlmo, va decretar la llibertat sota fiança de la Núria Pòrtulas. Davant d'aquest fet l'assemblea d'amics i fami-liars en suport de la Núria Pòrtulas volem manifestar un seguit de reflexions:

Malgrat que reconeixem que no és el mateix estar entre barrots que al carrer no ens sembla quepuguem parlar de llibertat quan s'ha hagut d'assumir, a instàncies del fiscal Miguel Ángel Carballo, una fiançade 15.000€ i quan la Núria té l'obligació de presentar-se cada dia als jutjats.

Continuarem amb la campanya fins que no s'assoleixin tots els objectius que ens havíem marcat desde l'inici. És a dir, no en tenim prou amb aquesta llibertat vigilada i restringida i, per tant, continuarem treba-llant per l'arxivament del cas. Al mateix temps, entenem que cal exigir la dimissió dels responsables políticsd'aquesta operació policial, començant per Joan Boada i Joan Saura. No pot ser de cap manera que per-metem que els surti gratuït mantenir una persona a la presó sense cap mena de fonament.

Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repres-sió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els pre-sos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els movi-ments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, muntatges policials, multes i en algunscasos empresonaments. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la respostad'un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que lluiten.

Aquesta campanya ha estat possible pel suport i la solidaritat que hem rebut durant aquests 4mesos per part de moltes persones i col.lectius. Volem aprofitar el clima de conscienciació que s'ha generatarran d'aquest cas per tal de continuar lluitant. Perquè no podem permetre que continuï vigent la llei antite-rrorista ni l'Audiència Nacional, perquè no podem permetre que continuïn els muntatges policials, perquè nopodem permetre la impunitat amb què actuen polítics i jutges... perquè en definitiva, encara ens queden mol-tes (massa) raons per continuar lluitant...

I és per això, que ara més que mai, exigim:

• A l'Audiència Nacional, l'arxivament d'aquesta investigació i la llibertat real, sense restriccions, de laNúria.

• Al Departament d'Interior, el reconeixement de la innocència de la Núria, el tancament definitiu d'a-quest muntatge policial, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concreta-ment de la solidaritat amb les persones preses, i la dimissió dels responsables polítics d'aquesta ope-ració policial.

~ c

ultu

ra

PdS 61

30

Alguna vegada, definitivament, eldia de Sant Jordi demanaré festa ala feina. Em llevaré ben d'hora, aniréa comprar una rosa per a la mevadona, esmorzaré i marxaré “pitant”cap a la Rambla de Girona a passe-jar-m'hi i remenar entre taules iparades de llibres. És una activitatque sempre m'ha plagut i que famolts anys -llàstima !- que no pucgaudir. El 23 d'abril és la gran festadel llibre i la cultura en general alnostre país i confesso que miro deviure-la activament. A part de llibresque es presenten, novetats que s'e-diten, aventures literàries i editorialsque es despleguen, concursos quefan públics veredictes …, existeixeninfinitat de petites propostes queredueixen la literatura i la llengua ala mínima fracció, però que no dei-xen de ser interessantíssimes.

Un saltataulells de la lletra com joprocura estar al corrent de les ini-ciatives que es proposen cada any ique permeten viure aquestes jorna-des amb una intensitat especial. Enaquesta ocasió he seguit amb aten-ció el programa Apadrina unaparaula, convocat per iniciativaconjunta de l'Escola d'Escriptura del'Ateneu Barcelonès i la Escuelad'Escritores de Madrid, en llenguacatalana i castellana, respectiva-ment. L'objectiu era el d'apadrinaralguna paraula en vies de desapari-ció amb la finalitat de crear unregistre, una reserva natural demots amenaçats, en desús, perpoder-los rescatar definitivamentde l'oblit. Ha estat un èxit: se n'hanrecuperat a milers, que són consul-tables i esperen tornar a ser pro-nunciats i escrits. Uns padrins d'ho-nor han contribuït a donar-hi un certrelleu. Per exemple, el PresidentJosé Montilla ha apadrinat singlar,Artur Mas ho ha fet amb mesell,

Xavier Grasset ha patrocinat capça-na, el mestre verbívor Màrius Serra,atzucac…Però el gruix de debò haestat aportat per ciutadans anò-nims. En el nostre àmbit familiarhem mirat de registrar-n'hi algunscom ara resolis, escrivent, dispesa.Els meus apadrinats personals hanestat, en castellà tablajero i encatalà mumaraca, parauleta aques-ta que ha resultat un èxit i quetambé m'han acceptat en el progra-ma televisiu Caçadors de Paraulesde TV3, de similars propòsits. Vetaquí una altra proposta molt reco-manable.

Sant Jordi és la gran festa de lesroses, dels llibres i de la lletra, iaquestes facècies ludolingüístiquesque explico són purs entreteni-ments de tercera divisió. A primeradivisió hi juguen els bons, i a Sarriàcada any per Sant Jordi s'hi celebraun partit d'aquesta categoria. Japortem 27 edicions dels PremisLiteraris Sant Jordi, que han presuna anomenada i un prestigi sòlidsen el calendari dels certàmens pri-maverals que tenen lloc arreu delpaís. Fidel a la cita, l'edició actualdels premis havia obert, com sem-pre , convocatòries en vers i enprosa, de temàtica lliure. L'apartatinfantil accessori girava al voltant dedues efemèrides commemorades

aquest 2007: Rafael Masó (cente-nari de l'obtenció del títol d'arqui-tecte) i Tintín (centenari del naixe-ment d'Hergé). El lliurament de pre-mis es va celebrar el divendres 27d'abril, al Teatre del Centre CulturalParroquial, on com a aperitiu del'acte oficial se'ns va oferir el mun-tatge “El pensament a les cartes”,compost per una íntima i extraor-dinària lectura musicada de pecesde la correspondència entre RafaelMasó i la seva muller, EsperançaBru, a càrrec de la companyia LaMinúscula, i un audiovisual sobre lavida i l'obra de l'arquitecte.

Els guardonats infantils es resumei-xen en aquest quadre :

CCaatteeggoorriiaa mmiittjjaannss -- PPrroossaaPPrriimmeerr:: Enric Sansalvador Boadas(Tintín i el gran desastre)Segon: Nerea Pachón Busta (Tintína la selva)Tercer: Alba Naranjo Mateos(Tintín)Accèssits: Olga Palomares Vargas(Rafael Masó) i Gerard Soler Senén(Missió a l'illa)

CCaatteeggoorriiaa mmiittjjaannss.. PPooeessiiaaPrimer: Isaac Jiménez Solís ( EnTintín)Segon: Abel Hernández Pajuelo (EnTintín)

Premis Sant Jordi 2007

Josep M. Salsalvador i Provensal

Dos actors de la companyia La minúscula varen oferir una lectura musicada de “El pensament a lescartes” basada en la correspondència entre Rafel Masó i Esperança Bru.

Fotos: Agustín Jaime

cultura~

PdS 61

31

Categoria grans - ProsaPrimer: Ariadna ResplandisAntonio (El petit Masó)Segon: Kevin Fernández Pérez(Tintín)Tercer: Alejandra Bahí Ossa (Unaaventura de somni)Accèssits: Ariadna SañudoFonseca (Carta d'Hergé a Masó) iSílvia Comas Fernández (En Tintín ala recerca del teatre)

Categoria grans - PoesiaPrimer: Mireia Cros Pérez (Tintín iHergé)Segon: Judith Felipe Piqueras(Rafael Masó)Accèssit: Sergi Palomares Vargas(Tintín)

Pel que fa als guardonats en cate-goria adults, en prosa fou escollida,a veredicte del jurat l'obra Trípticde quatre cares, de RamonPardina Villanueva, de 30 anys,creatiu publicitari i escriptor, autord'un llibre de relats (La novel·la queno he escrit mai. Ed. FundacióSanostra, Premi Miquel Àngel Riera2005). Es tracta d'un recull de tresrelats de mitja distància (Les condi-cions atmosfèriques a Oslo, La vidaés mòbil, i Ctrl+Z). Gràcies a la dis-ponibilitat de l'organització he tin-gut accés a la lectura de l'obra pre-miada i puc asseverar que es tractade tres narracions molt ben gira-des. En totes tres hi és present unestudi psicològic dels personatges,que se solen veure immersos enespirals de complicada sortida.Ctrl+Z, potser la peça més sorpre-

nent, compta amb unes traces dedetall i minuciositat esplèndides.S'hi recrea una ambientació literàriai relata una situació pròpia de ladimensió desconeguda. En parau-les del professor Josep Brugada,portaveu del jurat, es tracta d'unaobra que representaria un gran ihonorable èxit en cas de la sevapublicació, atenent que els tresrelats que composen el Tríptic des-til·len frescor i aporten múltipleselements sorprenents i fantasiosos.

Josep Brugada va fer igualmentelogi de l'obra designada com aguanyadora en l'apartat de poesia,Flotó de verds, de l'autor bagencJosep Fàbrega i Selva, 60 anys,professional de l'ensenyament i veíde la població de Calders. A criteridel portaveu del jurat, l'obra guar-donada “té un aire noucentista,profundament mediterrani, amb unconsiderable dring carnerià iinfluències de Guerau de Liost”.Aquesta definició plagué a l'autor,que en el moment de recollir elpremi va citar una dita apresa delseu pare: “De pagès, de boig i depoeta tots en tenim una miqueta”.Per l'avançament que se'ns en vadonar, per algun verset llegit a l'at-zar, es pot entendre que l'obra pre-miada canta els arbres, el paisatge,la natura…drings que d'algunamanera fan prou bon complementa l' univers noucentista, arquitectò-nic i de disseny de Rafael Masó quehavíem assaborit a l'audiovisual.

Roger Casero amb Alba Naranjo

Ariadna Resplandis i Loli Fernández

a baix:Josep Fàbrega, guanyador del premi de poesia,per l'obra Flotó de verds, amb Assumpció Vila

Nicolás Pichardo fa entrega del premi al’Escola Montserrat als nens Marc Soler,

Clàudia Casero i Àlex Jaime

~ c

ultu

ra

PdS 61

32

Una vegada passa-da la festa de SantJordi i celebrat ellliurament dels pre-mis, a part de poetaconsumat i de mag-nífic artesà de laparaula, JosepFàbrega se m'harevelat com a unmestre en la cons-trucció de pangra-mes, una altra pro-posta ludolingüísti-

ca. Un pangrama és una frase ambun mínim sentit -com més curtamillor- que ha de contenir totes leslletres de l'alfabet. Per aquellescasualitats de la vida i d'Internet, haresultat que el poeta Fàbrega és unpangramista prolífic i hem coincidit-sense coneixença ni tenint-neconsciència- en un projecte pan-gramàtic monumental a Manresa.Si ho hagués sabut a temps, quantm'hauria agradat convidar-lo a anara prendre un cafè i poder-hi xerraruna llarga estona !

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~

Fotos: Agustín Jaime

Josep Brugada, portaveu del jurat, va qualificar l'obra de Josep Fàbrega com “d'aire noucentista,

amb un considerable dring carnerià”.

L'alcalde Nicolás Pichardo va entregar el premi al guanyador de la categoria de prosa, Ramon Pardina Villanueva, per l'obra Tríptic de quatre cares.

CURS DE GRALLA GRATUÏTComença el nou curs de gralla de la temporada 06-07.Animeu-vos a venir al curs gratuït de gralla que es farà els dissabtes de20.30 h a 21.15 h.Està obert a persones de totes edats. Es farà iniciació a la lectura de par-titures, tècnica de bufar, cura de l'instrument i es practicaran des de l'i-nici cançons per a poder tocar immediatament.

Cal que us inscriviu • Truqueu al 972 171 404.El curs començarà el dia 1 de setembre i es farà a l'escola Montserrat.

Inici dels assajos del grup de grallers i timbalersEl dia 1 de setembre comencen els assajos col·lectius del grup de timba-lers i grallers.

Està obert a tots aquells que ja estan iniciats en la gralla i els timbals ien especial a tots els que ja havien tocat abans i que fa temps que notoquen. A part de la gralla i el timbal també s'incorporen al grup lestarotes i algun altre instrument.Es faran si no hi ha cap novetat a l'escola Montserrat.

Aquests assajos conjunts del grup seran de les 21.15 h fins a les 22 h.

Si algun graller necessita ajuda (lectura de partitures, tècnica...) pot par-ticipar en el curset que es farà a les 20.30 h al mateix lloc.

Igualment si algú vol practicar individualment o en petit grup pot venirabans i fer-ho.

La participació als assajos del grup és gratuïta.

Informeu-vos-en i inscriviu-vos trucant al 972 171 404.

cultura~

PdS 61

33

Debat electoral del 22 de maig organitzat per TVGi i el Punt, a la sala del Coro.

~ à

lbum

de

foto

s

PdS 61

34

El 17 de maig es va celebrar el primer dels dosdebats electorals a Ràdio Sarrià, amb NeusMercader de conductora. D'esquerra a dreta, elscandidats, Àngel Escolano del PP, Roger Torrentd'ERC, Roger Casero del PSC, Neus Mercader iLluís Aymerich de CiU.

Foto: Ràdio Sarrià

Foto: Carmina Solano. Diari El Punt

Els alumnes del CEIP Montserrat celebrant ladiada de Sant Jordi.

La Jornada de Portes Obertes al CEIP Montserrat ,va comptar amb una exhibició de funky per part

d’algunes alumnes.

Fotos: Agustín Jaime

àlbum de fotos

~

PdS 61

35

Diferents sortides familiarsdels alumnes del CEIP

Montserrat

A dalt: els pares i nens de 2n.Al mig: els de P5.

A baix: la sortida familiardels alumnes de 3r.

Fotos: Roger Caser o i Agustín Jaime

~ c

ultu

ra

PdS 61

36

Aquest mes de setembre es clouràl'any dedicat a l'arquitecte RafaelMasó. Una de les darreres exposi-cions que s'ha pogut veure aGirona, ha estat la del COAC,(Col·legi d'Arquitectes de Catalunya)a la seu de la demarcació deGirona, l'edifici de la Pia Almoina,amb la presentació del treball“Radiografia de l'obra de RafaelMasó”. Aquest treball centra la sevamirada en dotze obres significativesde l'arquitecte, amb l'elaboració defitxes tècniques que defineixen elseu estat de conservació, les sevespatologies estructurals, la persistèn-cia dels elements originals, fins arri-bar a establir criteris d'intervenció. L'encàrrec del COAC es va realitzara l'AADIPA (Agrupaciód'Arquitectes per a la Defensa i laIntervenció en el PatrimoniArquitectònic) i en una primera fasees va basar en l'estudi de sis edificisde l'arquitecte Masó: la CasaMasramon d'Olot, la Casa Casas aSant Feliu de Guíxols, la façana delCementiri de Girona, la CasaCendra, d'Anglès, el Mas el Soler, aSant Hilari Sacalm i les Escoles deSarrià de Ter. Més endavant s'ampliàl'estudi a sis edificis més, la reforma

Any Masó: El que ha quedat en el tinterAssumpció Vilaregidora pel PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

del Mas Ordis a Crespià, el Cementiri Municipal de Juià, la reforma i restau-ració de Sant Salvador de Bianya, la Casa Oller a Brunyola, la reforma delMas La Dou, a la Vall d'En Bas, i la Central Elèctrica Vinyals a Flaçà.

Per l'estudi de les antigues escoles de Sarrià de Ter, l'edifici Rafael Masó delcarrer Major, els arquitectes Enric González, Georgina Vázquez i ManuelVázquez varen comptar amb l'ajut de Ma Àngels Roura, arquitecte tècnic del'Ajuntament de Sarrià de Ter, la qual els va facilitar totes les dades disponi-bles, tant històriques com de planimetria què es disposava fins aquellmoment.

L'estudi consta de quatre fitxes:

1-AnàlisiEs detalla l'entorn social de l'edifici, els elements característics de l'arqui-tectura de Masó durant el període 1906-1912 (les escoles són dels anys1909-1910), les característiques arquitectòniques de les escoles, els mate-rials i els colors usats (la gamma de verds i grocs) i el que queda dels ele-ments originals, sobretot després d'haver reformat l'aula de nenes el 1987per usar-se com a CAP, així com les remodelacions fetes a l'aula de nensper utilitzar-se com escola d'adults.

2-SerralleriaEs descriuen les portes de la façana exterior i les dues interiors del vestíbul,les quals mantenen els elements originals de serralleria, com el picaportade la porta principal i la xapa de ferro bombada picotejada de la porta delvestíbul. Aquestes peces són obra del serraller Nonito Cadenas i Caballer.A la porta principal, la xapa de ferro inferior presenta una banda centralbombada amb les inicials d'Alfons Teixidor, el propietari de l'edifici .També s'analitza el badalot del segon pis, amb dos perfils curvilinis que s'en-casten a la paret de la façana principal. Els arquitectes centren el seu interès

Detall de la serralleria de les antigues escoles de Sarrià de Ter, obra de Rafael Masó.

cultura~

PdS 61

37

en les reixes de la planta baixa, una agrupació de dos barrots verticals de rodómassís, unides per passamans i reblons que estan tal qual es feren en el seu ori-gen.

3-Coberta i ceràmica exterior.EEll rrààffeeccss-- És de notar l'estudi que fan del badalot del segon pis, format per mènsules defusta treballades en la seva cara inferior, que recullen unes motllures en cerà-mica sense vidriar. També s'analitzen els ràfecs de la façana posterior i delsedificis annexos, que semblen ser els originals, si més no de l'estil de l'arqui-tectura de Masó.

LLaa cceerrààmmiiccaa--Masó fa ús de diversos tipus de ceràmica només a la façana principal: d'unabanda maons massissos treballats i vitrificats de color verd, per resoldre elampits de les finestres i la coronació de l'edifici. Per una altra, utilitza peces deceràmica verda vidriada de 20x20 i les col·loca sobre la porta d'entrada i enl'interior de les motllures d'estucat que emmarquen les finestres de plantabaixa. Com a detall decoratiu, utilitza una garlanda de fulles verd fosc quecorona amb una peça en forma de capitell dòric, just sota la llosa del balcó ique per molts ens havia passat desapercebuda.Finalment, en l'anàlisi de la ceràmica emprada en l'edifici, es descriu la balus-trada del segon pis formada per peces de ceràmica groga col·locades simè-tricament.

4-Intervencions de conservació i mantenimentL'apartat de l'estudi més polèmic és el de la intervenció a realitzar en l'edifici,sobretot la recerca de quins són els elements originals de Masó o que sóncontemporanis a la seva època. Els arquitectes no aposten per cap ús en con-cret però recomanen rehabilitar-lo seguint la mateixa distribució que teniaquan era escola: enderrocar els envans que es varen fer per adaptar-lo a CAP,mostrar les dues columnes de fosa de l'aula de nenes, recuperar l'antic patiexistent entre l'aula de nenes i la de nens i redescobrir l'antic porxo.

Aquest és el punt més conflictiu, ja que ara per ara, no hi ha consens entre elsactuals partits polítics per definir el seu ús. Pel grup del PSC, ja que l'edifici es trobamolt prop de l'Ajuntament, creiem que el millor és adaptar-lo per Jutjat de Pau: laprimera planta per serveis administratius, la planta baixa com a sala noble per acelebrar casaments i d'altres cerimònies civils i també un ús polivalent com a salad'actes i exposicions, i el segon pis per entitats, a ser possible del barri. Ambaquest ús, a més d'ennoblir l'edifici, s'aconseguiria alliberar l'espai que actualmentocupa el Jutjat de Pau dins l'Ajuntament, el qual es destinaria als serveis adminis-tratius propis del Consistori. Per altra banda, només es rehabilitaria l'aula de nenes,deixant l'aula de nens com a seu per a entitats, tal com està en l'actualitat.

Per al grup d'ERC, l'edifici hauria de convertir-se en un Ateneu Cultural i pelgrup de CiU, en un centre d'Arts Plàstiques i Arxiu Històric de l'Ajuntament.Totes les propostes es poden estudiar i debatre. Com arxiu és difícilment uti-litzable, ja que les voltes del primer pis no estan previstes per suportar unacàrrega d'armaris compactes amb el pes dels lligalls i entraria en contradiccióamb el nou Centre Cultural del sector Cobega on ja es contempla aquest equi-pament i que s'ha d'entendre com un servei annex a la Biblioteca.

La seva utilització com a Centre Cultural o centre d'Arts Plàstiques, vol dir afe-gir una nova oferta o competir amb la que té o tindrà el municipi, amb elCentre Cívic la Cooperativa, el nou Centre Cultural Emília Xargay, a més de lapossible adquisició i rehabilitació en el futur del Centre Cultural ParroquialMossèn Domingo Casanellas.En qualsevol cas, en el que tots estem d'acord és que és l'únic edifici que reu-neix les característiques per ser presentat en el programa de subvenció delMinisterio de Fomento dins del programa de l'1% cultural, és a dir, és de pro- Detalls de la ceràmica de la façana

principal de les escoles.

~ c

ultu

ra

PdS 61

38

pietat municipal i és un edifici catalogat com a BéCultural d'Interès Local (BCIL), aquest possible ús s'hade debatre amb urgència, amb la participació de tots elssarrianencs. Cal doncs, definir el seu ús, efectuar l'encà-rrec de l'avantprojecte i sol·licitar la subvenció en com-pensació per les infraestructures que es preveuen ferpassar per Sarrià de Ter (TAV i N-II per l'autopista)

La casa Pòrtulas

L'any 2006, l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sarriàde Ter va demanar a l'arquitecte Joaquim Bover un estu-di de rehabilitació de la façana de la casa Pòrtulas i unaproposta de pintura i embelliment, seguint la gamma dela carta de colors del carrer Major. En aquest estudi escompara el projecte inicial segons els plànols de l'ar-quitecte Masó que es troben al COAC, amb l'edifici enel seu estat actual. Es proposen algunes actuacions, -neteja de la façana i consolidació dels balcons-, com atreballs previs a pintar-la i es va demanar a la família siera possible la seva execució dins l'any Masó. En prin-cipi aquest projecte s'havia de realitzar a primers d'a-quest any 2007, però les circumstàmcies familiars prouconegudes han fet endarrerir els treballs, tot i que espe-

ro es puguin realitzar aviat. La casa Pòrtulas té unesdimensions de façana molt notables i la seva neteja con-tribuiria a ennoblir el carrer Major. En arquitectura es diu que la façana no és només delpropietari de la casa, sinó també de qui la mira. Aquestaseria una actuació que milloraria el conjunt del carrerMajor.

Les plaques informatives dels edificis

Una de les darreres actuacions de l'Ajuntament deGirona ha estat col·locar en l’edifici de “la Punxa”, edificirealitzat per l'arquitecte Rafel Masó un placa de bronzeexplicativa amb el nom de la casa, l'any en què es vaconstruir i el nom de l'arquitecte. Tot i que la propostano ha nascut de la Comissió Masó sinó del ConsistoriGironí, es podria adaptar la mateixa placa i col·locar-laa cadascun dels edificis de factura masoniana del muni-cipi.

Aquestes tres propostes han quedat en el tinter. Convéque l'any Masó no passi endebades pel nostre poble ique, a més d'haver contribuït amb la rehabilitació de l'e-difici del Coro, les actuacions iniciades tinguin continuïtat.~

La placa de bronze que l'Ajuntament de Girona ha col·locat a la façana de l'edifici “la Punxa” i que es podria adaptar als edificis de l'arquitecte Rafael Masó

que tenim a Sarrià de Ter.

La casa Pòrtulas al carrer Major, tal com està en l'actualitat, a l'espera que es pugui rehabilitar la façana.

Fotos: A. Vila

cultura~

PdS 61

39

Aquest cas podria semblar increï-ble, però us ben asseguro que ésrigorosament cert. La cunyada d'unque treballa a la fàbrica Torras, queés coneguda d'una vocal de l'asso-ciació de mares i pares de l'escolabressol li va explicar confidencial-ment: fa pocs anys, dos matrimonissarrianencs amics seus havien anata veure la processó del DivendresSant a Girona, i malgrat que duranttot el dia havia fet un sol esplèndid,al vespre s'havia girat mal temps.Feia fred (el mes d'abril, ja se sap…)i en acabar la solemne cerimònia,quan totes les confraries ja eren detornada a la Catedral, haviacomençat a ploure. Un xim-xim queràpidament es convertí en ruixat.Corrent cap a sopluig, els seusamics, que havien hagut de deixarel cotxe aparcat gairebé al Pont dela Barca, van trobar un manaia, ambla capa, la cuirassa i el pilum, queanava en la mateixa direcció queells i mirava de protegir-se del tem-poral. Patint pel llautó del casc ialtres peces daurades de l'unifor-me, es van oferir a fer-li paraigua ivan encetar-hi conversa. El manaiaexplicà que també era de Sarrià,que no els coneixia però que ellsempre s'havia estat al Pla del'Horta, i que aprofitant la bonançade la tarda havia marxat tot xino-xano però que qui s'havia de pen-sar que la cosa acabaria a plujabatent …A ells, fent-se càrrec delproblema i havent d'anar en lamateixa direcció, temps els va faltarper oferir-se a acompanyar-lo acasa en cotxe. Que no patís: a l'au-to hi havia espai per a tothom, i comque era un monovolum dels gros-sos, la llança i l'escut ja cabrien almaleter.

El matrimoni propietari del vehiclees va asseure als seients del davant,com és lògic, i l'altra parella i elmanaia ocuparen els seients poste-riors. El viatge va ser breu (van tenirla sort de trobar tots els semàforsen verd) i distret, animats per laconversa: van bromejar sobre l'ai-guat que els acabava de caure aldamunt i sobre el creixement urba-nístic del poble. Aviat ja no queda-ria ni un pam quadrat per edificar!Ja arribats a Sarrià, quan es dirigiencap al Pla de l'Horta havent trencatper un giratori, van tenir l'ensurtque difícilment oblidaran mai més.En anar a preguntar al manaia onl'havien de deixar: puf!, es van ado-nar que ja no era dins el cotxe.S'havia volatilitzat, tot i que nohavien fet cap parada des que vanengegar a Girona, que la velocitatno havia baixat en cap moment dels40 quilòmetres per hora i que lesportes del darrera estaven bloque-jades, com a mesura de protecció

per a la mainada que habitualmenthi viatjava, de manera que nomésera possible obrir-les des de fora.La llança, el pilum del manaia,també havia desaparegut del porta-equipatges del monovolum.

Aquesta desaparició els va com-moure a tots quatre. No donavencrèdit a l'experiència que acabavende viure i van fer el propòsit de noexplicar a ningú aquesta estranyavivència, convençuts que els pren-drien per llampats o els acusarien,directament, d'haver regat amb gar-natxa, potser de manera massagenerosa, els bunyols del ressopó.

Només la casualitat va contribuir aaportar una resposta a l'angoixaque els turmentava. Mesos méstard, a la sala d'espera de la consul-ta d'un dentista, un dels testimonisdel fenomen (sembla ser que elmateix conductor del monovolum),fullejava amb indolència una revistad'aquestes que presenten reportat-ges d'interès suposadament cientí-fic, mentre esperava que el fessinpassar per obturar-li una càries quefeia dies que li feia veure la padrina.Enmig d'un reportatge que versavasobre espiritisme, hi havia unaentrevista a una reconegudamèdium, que explicava que el casmés impressionant que havia viscutúltimament era el del fantasma d'uncenturió, legionari de l'època tar-doimperial, enterrat a la necròpolid'una antiga vil·la romana de Sarriàde Ter, que vagarejava de nits peraquells paratges, d'on l'havien fora-gitat de la seva sepultura en exca-var-hi per fer els fonaments d'unxalet unifamiliar d'aquests d'obravista, que ara estan tant de moda.

El centurióJosep M. Sansalvador i Provensal

~ c

ultu

ra

PdS 61

40

El curs 2006-2007 al centre cívic“La Cooperativa” s'han portat aterme diversos cursos, tallers, expo-sicions i xerrades dirigides alssarrianencs i sarrianenques.La mitjana d'alguns cursos ha estatde deu persones aproximadament,com són els cursos d'anglès pernens de primària, d'ESO i també elsd'anglès d'adults. Les professoresque han fet les classes són laMarissa Martínez i l'Anna Quera. El curs d'anglès per adults s'hasegregat segons el nivell dels alum-nes, per aquest motiu s'han fet doscursos diferents; un ha estat el d'ini-ci, en el qual han començat des dela base i l'altre nivell ha estat el deperfeccionament, on els alumnes jatenen un cert nivell d'anglès, tenenun cert coneixement de vocabulari,gramàtica ... i també poden establiruna conversa entre companys.

El curs de Tast de Vins també ha tin-gut una bona acollida, s'han fet dosnivells; I nivell i II nivell. El professorque l'ha portat a terme ha estatl'Eduard Carlos.El primer nivell es va oferir amb eltríptic dels cursos que es feien a laCoope per fer-lo el mes de novem-bre. Però, el segon nivell, va sorgirper iniciativa dels alumnes quehavien iniciat el primer nivell, volienfer un segon nivell per poderampliar el seus coneixements de l'e-nologia i la viticultura, ampliant elmarc geogràfic de la vinya aCatalunya i l'elaboració i l'envelli-ment dels vins i tot això portar-lo ala pràctica amb el tast del vins.

Dansa del Ventre ha estat un curson la seva professora la MònicaCáceres ha conquistat a les alumnesper atrapar-les en aquest ball, en elqual hi ha una barreja d'expressiócorporal i cultura àrab.

Centre Cívic “La Cooperativa”

Els cursos d'informàtica no necessiten presentació perquè com cada any hiha molta gent interessada per posar-se al dia en el tema informàtic perpoder buscar informació a Internet, per poder enviar correus electrònics iestar connectat amb amics, familiars... La professora del curs ha estatl'Esther Segura.

Els cursos amb un nombre aproximat de 15 alumnes han estat; Formació d'a-dults, Ioga i Cuina de Temporada.Formació d'Adults i Ioga fa uns quants anys que es porten a terme, tot i aixíencara tenen un nombre d'alumnes considerable que volen continuar fentaquests dos cursos.

Presen SerranoÀrea de Cultura

L'exposició El mar de deixalles amb alumnes del CEIP Montserrat

La sala de la cooperativa amb l'exposició del COAC “10 anys de premis d'arquitectura de les comarques gironines”.

cultura~

PdS 61

41

La Dolors Garcia és la professora de Ioga. El Ioga ajuda a relaxar-te del dia a dia i la Formació d'Adults t'ajuda a formar-tea nivell personal, a recordar la cultura general, a reciclar-te de català, castellà,història, geografia... també s'inicien en el món informàtic, van a radio Sarrià perfer tertúlia, convidem una persona de prestigi pel poble o diversos professionalsdel poble com poden ser una infermera del CAP del Sarrià, la policia municipal...Les classes han estat dinàmiques i enriquidores a nivell personal.Com podeu veure, volen continuar any rere any fent aquest curs perquè el reci-clatge els ajuda a estar al dia a nivell cultural.

El curs que s'ha estrenat en el període 2006-2007 i que ha tingut una acollidamolt bona per part del poble, ha estat el curs de cuina, concretament “Cuina deTemporada” a càrrec del cuiner Francesc Ribó.S'ha estrenat amb 15 alumnes, dones i homes. Això, està molt bé perquèdemostra que no només les dones tenen interès culinari a Sarrià, sinó quetambé els homes volen aprendre o reciclar-se a fer plats diferents per la família.

En el Centre Cívic s'han portat a terme una xerrada per mes amb una assistèn-cia de públic variable, potser destacaria amb un nombre considerable d'unes 25persones és la que es va fer de jardineria “Què sembrem o plantem”, a càrrecde Teresa Adserias.Tot aquest conjunt ens pot orientar i posar en evidència que a Sarrià ens agra-da de tenir cuidades les nostres plantes i els nostres jardins.

Pel que fa a les exposicions, s'ha exposat una cada mes. El mes de novembreva exposar el nostre artista local Quim Pradas. “Formes” és el nom que li va posar l'artista a la seva exposició i la veritat és unnom molt encertat perquè les seves escultures de fusta són originals formes.El mes d'abril es va acollir al centre cívic l'exposició “La mar dedeixalles”.Aquesta exposició és de la diputació de Barcelona, de CEM (Centred'Estudis del mar). No ha estat una casualitat el tenir aquesta exposició, sinó ques'ha volgut exposar per tal que els nens i nenes del CEIP Montserrat la pogues-sin visitar i a la vegada fer un treball de medi ambient sobre el mar. L'exposicióha estat visitada per tota l'escola Montserrat, inclòs cicle infantil. Per tal quepoguessin visitar l'exposició és va adaptar uns plafons que imiten un mar i aixíes va poder visualitzar i entendre l'exposició.Hem d'agrair a l'escola Montserrat la seva col·laboració amb el centre cívic.Aquest any han visitat la Cooperativa en tres ocasions, la primera va ser alnovembre, quan des de l'escola ens van oferir l'exposició “El reciclatge” i l'es-cola va venir a veure-la. L'altra ha estat el mes d'abril “La mar de deixalles” i la

tercera visita de l'escola va seral març amb l'exposició “Donai mitjans de comunicació”.Aquesta exposició ha estat d'e-laboració pròpia dels nens inenes de l'escola en col·labo-ració amb les V Jornades de laDona Treballadora. És d'agrair que l'escola vulguiimplicar-se en les activitats quees fan al poble i en els dife-rents equipaments del poble.

L'exposició que va acollir elmes de maig al centre cívic vaser “10 anys de premis d'arqui-tectura de les comarques giro-nines”.

És una exposició itinerant delcol·legi d'arquitectes deGirona. Aquesta exposava elstarjetons dels premis arqui-tectònics dels 10 anys juntamb el vídeo on trobaves infor-mació sobre l'exposició.

S'ha de destacar que l'exposi-ció tenia una gran catifa ver-mella que enlluernava tota lasala del centre cívic i li donavaun gran “glamour” als premisd'arquitectura.

~

~ c

ultu

ra

PdS 61

42

Pilar Niebla dedica al seu pare, que va morir d'alzheimer,l'exposició “Memòria Episòdica”, per ella, el fil conductorde la memòria de les coses.Goethe admirava a Winckelmann, exclusivament per la pas-sió que tenia aquest últim per la Bellesa. També li va retre,com la Pilar, un homenatge (Goethe a Winckelmann), per-què cap com ell havia esmerçat tants esforços per trobar-la.Aquest va trobar la Bellesa en els clàssics, grecs i romans.Per la Pilar, la Bellesa està en la pintura, en la seva creacióque és interacció amb tot el que passa al seu voltant, siguisofriment o felicitat.Potser es decanta, com Èsquil, quan diu que “Zeus ha obertals moridors els camins per a ésser savi, que ha establertcom a llei “pel sofriment la comprensió, la malaltia com aredempció”.Sòfocles, creu amb la curació, no amb el cruel destí. Unsversos d'Antígona, diuen així: “Moltes són les coses queadmirem, i cap n'hi ha que admiri més que l'home.”Ell - l'home- fins més enllà de la blanquina gran mar, amb elllebeig tempestuós avança, travessant les aigües infladesque entorn s'apregonen.”L'home domina el mar i també la terra, quan:“I dels déus la suprema, la Terra inconsumible, infatigable,turmenta, amb el vaivé de les arades,D'any en any, quan la gira, amb la força de la nissaga cava-llina”.

També domina amb ginys la feréstega bèstia muntanyana,I el cavall de pelut bescoll, el mena sota el jou que li voltala tossa,I el brau de la serra, incansable.I el llenguatge, i el pensament que és com un vent,I l’impuls d'habitar ciutats, és ell mateix que se'ls ha apre-sos;Com a refugi els trets al ras de les incòmodes glaçades ide les males pluges,Amb recursos per tot; sense recursos a res no s'aventuradel futur; només de la mort no es procurarà una fugida; lesmalalties intractables ha imaginat, però, com evadir-se'n.”

I ara només resta dir-te: -adéu siau- a reveure, Pilar. Haspassat uns dies per aquesta terra, pel nostre poble, i facisel que facis i vagis on vagis, sàpigues que ens has obert:UNA PORTA!!

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

Pilar NieblaRaimonda Coll

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~

Nicolás Pichardo, Raimunda Coll, Pilar Niebla i Assumpció Vila en la presentació de l'exposició Memòria episòdica ,

del 9 de maig a la sala Patronat.

Foto: Roger Casero

cultura~

PdS 61

43

El divendres 4 de maig, es va pre-sentar al teatre del CentreParroquial de Sarrià de Dalt el grupROM CANDELA, una formació dejoves artistes, provinents d'àmbitsmusicals diferents i que defineixenla seva música com a latin jazz elèc-tric. El trio el formen Pau Bohigues(guitarra) que també toca ambToadstools de la Cellera de Ter, MiaPrat (baix), habitual del grup Kirtanade Girona i el sarrianenc EdgarMassegú (bateria) el qual tambéforma part del grup Percuter's.

El grup defineix així la seva música:“Volem oferir un viatge sonor quecreua els tròpics, un repertori variatd'estàndards de jazz amb un tocpersonal d'energia elèctrica i ritmesllatins; un combinat de moments

pausats per escoltar i d'altres mésexplosius i moguts.”

No sabíem ben bé què anàvem aescoltar, però la curiositat de veurel'Edgar embolicat en una altra aven-tura musical va poder més que lamandra. El ritme de les cançons ensva anar enganxant a la cadira delCentre, tot i que les cames voliensortir del petit reducte entre elseient i la filera del davant.L'envolvent música de les cançonsens transportà als barris de NovaOrleans, Rio de Janerio o del'Havana: O Pato (samba-latin), Haveyou meet Miss Jones (latin-swing),Falling Greace (samba-bossa), Bodyand soul (bolero), Days of Wine andRoses (bossa nova), A night inTunisia (afro-cuban) barrejant-se

amb algun tema de creació pròpia,com la batejada E fuca le sambé,una peça d'estil que defineixen coma jazz modal afro-cuban, i Fabelasdo Janeiro, gairebé un clàssic delsoul-jazz, tot i que l'estrenaven.

El grup ha anat evolucionant i ara jafa concerts arreu de les comarquesgironines. Ha participat en el festivalde jazz de Begur i està convidat alfestival de jazz de Girona per aquestsetembre. L'acompanyen a vegadesd'altres músics, com el saxofonistaFerràn Miàs, que en el concert deSarrià de Ter va ésser-hi per lesdues primeres cançons, i ara la pia-nista Noelia Rico. Convé seguir-losals concerts, ja que cadascun ésuna experiència nova.www.myspace.com/romcandela

Assumpció Vila

~

Rom Candela

FlorsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

~ c

ultu

ra

PdS 61

44

Jorge Bucay va néixer aBuenos Aires l'any 1949. Éspsiquiatre i psicoterapeuta,especialista en malalties men-tals. Ha escrit nombrosos lli-bres d'autoajuda com perexemple: Compta amb mi,Contes per pensar, Escolta'm,De l'autoestima a l'egoisme,entre d'altres...També escriu els diumengesal Diari de Girona. És l'autorde la revista “Mente Sana”, larevista de psicologia positivade RBA. Surt cada segonaquinzena de mes i és moltamena perquè tracta demolts temes interessants.

“20 passos cap endavant”

11.. TTrreebbaallllaa ppeerr ccoonnèèiixxeerr--ttee.. Si vols avançar, has d'adonar-te dequi ets i acceptar-te sense preocu-par-te què pensen els altres de tu.

22.. DDeecciiddeeiixx llaa tteevvaa lllliibbeerrttaatt.. La capacitat per escollir dins lescapacitats que tinguis, de ser quiets i de dir el que penses.

33.. OObbrree’’tt aa ll’’aammoorr..La realització personal no existeixsense la capacitat de sentir-se esti-mat i estimar intensament. Peraconseguir els teus objectius, hasde ser capaç de mantenir una rela-ció amb algú que sigui importantper tu i que aconsegueixi fer-te sen-tir important també.

44.. DDeeiixxaa qquuee fflluueexxii llaa rriiaallllaa..

Comença a riure't de tu mateixi dels altres. Somriu sempre pertransmetre alegria.

55.. AAuuggmmeennttaa llaa ccaappaacciittaatt dd’’eess--ccoollttaarr..Si aprens a escoltar el que els altresobserven en les teves actituds i elque diuen de tu, coneixeràs elsaspectes de la teva personalitat queestan amagats i aprèn a acceptarles crítiques.

66.. AApprrèènn aa aapprreennddrree aammbbhhuummiilliittaatt.. Tenir la capacitat d'acceptar que etqueda molt per aprendre i agrair ala gent que t'ensenya el que nosaps i enriquir-te amb el saber deles altres persones.

77.. SSiigguueess sseemmpprree ccoorrddiiaall.. Seràs tractat de la mateixa maneraque tractis. Has de créixer en el res-pecte per les persones i no ferpagar als altres el fet que et sentisfrustrat o enfadat.

88.. OOrrddeennaa eell qquuee ééss iinntteerrnn ii eellééss eexxtteerrnn.. Has de donar a les coses laimportància que els correspon ianar per ordre de prioritat.

99.. TTrraannssffoorrmmaa’’tt eenn uunn bboonnvveenneeddoorr.. Cadascú de nosaltres té un produc-te per vendre, tu mateix: “Vendresignifica fer arribar als altres lamillor informació de com sóc i lameva manera d'actuar”.

1100.. EEssccuullll bboonneess ccoommppaannyyiieess..Escull amb el teu cor els teus com-panys de ruta i gaudeix del plaer decompartir les coses amb ells.

1111.. AAccttuuaalliittzzaa eell qquuee ssaappsssseennssee pprreejjuuddiicciiss.. Convé que actualitzis els teusconeixements, el que ja saps. Calrevisar, descartar, descobrir, com-pletar i millorar el que ja saps sensecap prejudici.

1122.. SSiigguueess ccrreeaattiiuu.. Si tu vols que alguna cosa canviï,comença a canviar el que fas. Deixade fer el mateix per tenir un resultatdiferent. Potser cometràs méserrors, però t'ajudarà a créixer ienriquir-te com a persona.

1133.. AApprrooffiittaa eell tteemmppss.. És la teva responsabilitat invertircada segon en obtenir el millor detu i pel que estimes. Gaudeix delpresent.

Jorge Bucay. “20 passos cap endavant”. Editorial Rba La magrana

Eva Martínez i Escobosa

cultura~

PdS 61

45

1144.. EEvviittaa lleess aaddddiicccciioonnss ii lleessaaffeecccciioonnss.. No depenguis de ningú. Has de sercapaç d'entrar i sortir de cada situa-ció, de cada moment. En un camíllarg, es poden travessar momentsdifícils i cadascú ha de ser capaçd'afrontar-los.

1155.. CCoorrrree nnoommééss eellss rriissccoossaavvaalluuaattss.. Descarta del tot les actituds i con-ductes que tinguin una possibleconseqüència que no justifiqui elrisc que has corregut i que tinguisun benefici màxim que no compen-si al mal que t'exposes.

1166.. AApprrèènn aa nneeggoocciiaarr.. Només en els negocis, en els con-flictes, però no en les teves rela-cions personals. En aquest cas hasd'arribar a un acord.

1177.. IIgguuaallaa sseennssee ccoommppeettiirr..L'èxit en els resultats s'obté siactues de la manera més adequa-da, eficaç i sàvia que la majoria deles persones, però sense humiliar aningú.

1188.. NNoo ttiinngguuiiss ppoorr aall ffrraaccààss..El més important és aprendre acréixer. Per tant, si t'equivoques,aprèn dels errors i significa que lapropera vegada ho faràs millor.

1199.. TToorrnnaarr aa ccoommeennççaarr.. Començar de nou i caminar capenrera fins a l'indret on em vaigequivocar de rumb. Rectificar és desavis.

2200.. NNoo dduubbttiiss mmaaii ddeell rreessuullttaatt.. És important que confiïs en tumateix per aconseguir els seusobjectius i que t'envoltis de gentque et transmetin la seva confiança.Qualsevol persona pot aconseguirel que desitja, però amb paciència imantenint una lluita constant fins alfinal.

Cal destacar que el passat 13 d'abrilJorge Bucay va fer una presentaciódel seu llibre “20 passos cap enda-vant” al Pavelló Poliesportiu deTorroella de Montgrí. L'acte va serorganitzat per la Sra. Teresa Calabúsde la Llibreria El Cucut. Hi assistiren

més de 800 persones. Vaig tenirl'oportunitat de poder assistir-hi ipresenciar la conferència en quèpresentava el seu nou llibre.Sincerament, va ser espectacular.Va presentar el llibre mostrant tottipus d'exemples per ordinador, vafer participar el públic i va fer pujarun espectador a l'escenari perpoder practicar un petit experiment.

Aprofito l'avinentesa per expressarla meva gran admiració pel que ésun geni de la psicologia i un gransavi. Seria tot un honor que algundia Jorge Bucay fes una conferèn-cia a Sarrià!.Us recomano aquest llibre que deben segur us farà veure la vida d'una altra manera i us portarà al crei-xement personal.Agraeixo la col·laboració de laLlibreria El Cucut de Torroella deMontgrí per aportar totes les dadespertinents per poder elaborar l'arti-cle. ~

Jorge Bucay al pavelló deTorroella de Montgri.

Foto: Eva Martínez

~ c

ultu

ra

PdS 61

46

M'han convidat a passar un cap de setmana a la lluna, i a fe que em fa il·lusió, d'un temps ençà que ho portava entrecella i cella, perquè mireu, pel que em diuen els que conviuen amb mi, hi estic molt sovint a la lluna, però jo no me'nassabento i, és clar, ja podeu imaginar-vos el que m'ha d'atraure anar-hi, així, conscientment, i comprovar si hi ha al-guna relació entre l'estada en aquell satèl·lit, i els meus moments d'absència. Per altra banda, de petita, quan demanava alguna cosa que no estigués al nostra abast, solien dir-me: sí dona, lalluna en un cove et pescarem; i quin desig no m'entrava de veure-la eixir de l'estany i emportar-me-la cap a casa.Mai no la vaig poder haver, tan se val ….. i … qui m'ho havia de dir, ara se m'ha presentat l'oportunitat d'anar a casaseva. Qualsevol no l'aprofiti !!!!!!Però en realitat el gran deliri de conèixer-la em va envair una nit al pati dels Rabins d'Isaac el Cec, mentre escolta-va un recital de cant. Estàvem en un balcó del pis de dalt de tot, sols, en Martí i jo (i que consti que ja fa molts anysque hem superat la lluna de mel). Quina nit tan bella. Renoi !!! Mireu us la descriuré amb la pseudo poesia (i dicpseudo perquè desconec les tècniques d'aquesta disciplina) i també em cal advertir que els mots inevitablementdesvirtuaran el sentiment. Malgrat tot, vet aquí el que em va inspirar.

Encís al pati dels rabins

Un cap de setmana de somni

Dolors Xabé, gener 1983

Suspesa del bell mantell que la nit ha desplegatpedra fina d'eix joiellesdevens, a mon esguard.

En albirar-te, s'ha fosel guspireig dels estels,com si cerquessin repòsembolcallats en tes vels.

Tot passejant-te, falaguera,l'espai amares de claror,al teu entorn, la gran tenebra,la llum, abilla de blavor.

Com una perla encisadorael firmament engalanant,faràs d'espill, fins a l'aurora,del fulgor de l'astre gegant.

Sóc conscient que entre el meu somni i la descripció que han fet de la lluna els que l'han visitada, no hi ha capmena de semblança, d'aquí ve la meva dèria per anar-hi a fer un tomb, a fi de poder comprovar quines sensacionsse'm desvetllen.El que de veritat m'agradaria seria anar-hi sola, quedar lliure de tota presència humana. Aquest pensament em pro-voca una barreja de plaer i de pànic summament atractiu.Bé el que passarà no us ho podré explicar fins a la tornada.A reveure doncs, i si no torno, serà que hauré trobat el lloc idoni. ~

cultura~

PdS 61

47

L'autor d'Ébano Ryszard Kapuscinski va néi-xer a Pinsk (Bielorrússia) l'any 1932. Va estu-

diar Història a la universitat de Varsòvia ientre l'any 1959 i l'any 1981 exercí el perio-disme, treballant com a corresponsal a l'Àfri-

ca, Àsia i Amèrica Llatina.Considerat per molts com el mestre del

periodisme, va col·laborar a Times, The NewYork Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung,

entre altres publicacions de prestigi.Doctor Honoris Causa per la Universitat

Ramon Llull i premi Príncep d'Astúries l'any2003, va morir a les primeries d'aquest any

2007.

Ébano, que recull les seves vivències en els temps de ladescolonització en que ell fou corresponsal a l'Àfrica, ésmolt més que un reportatge sobre el continent negre.Suposa el relat minuciós i detallat de la realitat decadascun dels països que ell travessa. Però per nocaure en enganys ni simplificacions, en el pròleg ja ensavisa: “Aquest continent és massa gran per a descriure'l.Només per una convenció reduccionista, per comoditat,en diem Àfrica. En realitat, tret del nom geogràfic, Àfricano existeix”.I partint d'aquesta premissa, ens explica les seves expe-riències a diferents països, pobles o llogarrets. Enmig defestes populars o de conflictes bèl·lics; perdut al deserto a punt de morir de malària; llogant un helicòpter perdonar cobertura a una notícia o viatjant en un atrotinatcamió que es desmunta a cada revolt. Però no és, ni delluny, un llibre d'aventures: és fonamentalment una crò-nica lúcida i allunyada dels estereotips, els tòpics, elsprejudicis i les frases fetes. Tot això combinant la crue-sa de la força descriptiva amb un lirisme propi de l'es-criptor consumat que fou.Les seves paraules ens ajuden a entendre la història maino escrita d'Àfrica. “Documents? Aquí mai no n'hi hahagut. No hi ha ordres escrites, ni mapes de l'estatmajor, ni claus, ni octavetes, ni crides, ni diaris, ni corres-pondència. No hi ha el costum d'escriure memòries nidiaris perquè, la majoria de vegades, no hi ha paper. Noexisteix la tradició d'escriure la història. I en tot cas, quiho faria? No hi ha col·leccionistes d'objectes per alrecord, ni especialistes en museus, ni historiadors, niarqueòlegs. Aquí la història apareix de sobte, recull laseva collita de sang i víctimes i desapareix sense deixarrastre”.

Els capítols sobre Ruanda, amb l'anàlisi més aclaridoraque mai he llegit sobre el genocidi dels Grans Llacs,Etiòpia, Libèria o Sudan, entre d'altres, ajuden força acomprendre aquest continent.“Estant a l'Àfrica, l'europeu no hi veu més que una part:per regla general veu tan sols la seva capa exterior, quesovint no és la més interessant, ni tampoc la que té mésimportància. La seva mirada llisca per la superfície,sense penetrar a l'interior, com si no creies que al darre-re de cada cosa s'hi pot amagar un misteri”.

La seva lectura resulta obligada per a copsar la situaciódramàtica en què es troben la majoria d'estats i poblesd'aquell continent, el galdós paper que van fer lesmetròpolis i la indiferència més absoluta d'allò que en

ÉbanoUna mirada

a l’ÀfricaÀngel Garcia

~ c

ultu

ra

PdS 61

48

diem el primer món. I noens enganyem: aquest noés un llibre recomanableper a aquelles personesque no tinguin un clardesig d'informació, un puntd'actitud autocrítica i unmínim de sensibilitat. Si nosou d'aquesta mena, no elllegiu: en podríeu sortirescaldats, perquè és comun cop de martell sobre lanostra consciència d'euro-peus rics i blancs.

Ébano és un excel·lent lli-bre elogiat per la críticamundial, on al costat d'a-quests grans drames,també hi trobem episodisdivertits que ens ajuden aconèixer els detalls méspetits i, potser per a nosal-tres, més insignificants dela vida quotidiana delspobles i les tribus d'aquestcontinent que “no existeix”.

AUTOESCOLAGIRONÈSGGIIRROONNAA:: AAvv.. JJaauummee II,, 3366 -- TTeell.. 997722 2200 2277 1144FFOONNTTAAJJAAUU:: RR.. XXaavviieerr CCuuggaatt,, 5522 -- TTeell.. 997722 2222 1122 5577SSAARRRRIIÀÀ:: CC//.. MMaajjoorr,, 1111 -- TTeell.. 997722 1177 0066 5522ee--mmaaiill:: iinnffoo@@aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoommwwwwww..aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoomm

~

cultura~

PdS 61

49

Àngel Garcia

Casualment ha arribat a les meves mans aquesta mag-nífica alhora que divertida fotografia. L'autor n'és Mariode Biasi, un dels més alts exponents del neorealisme ita-lià, que amb més de trenta anys de carrera, ha emple-nat amb les seves imatges centenars de portades icol·laboracions en prestigioses revistes.La seva detinguda contemplació em va suggerir un jocque ara us proposo.

11Havia tingut un dia dur al taller. Reparàvem un vell motorLambordini i em portava de cap. Necessitava esbargir-me una mica i treure'm les teranyines del damunt. Vaigsortir sense saber on anar. Fins l'hora de sopar em veniade gust vagarejar per aquí i per allà, sense tenir res perfer, matar el temps. La meva vida no era un jardí deroses. De mena introvertit (al taller els companys sem-pre m'ho deien: “sol com un mussol”) , tenia pocs amicsi les noies, ai les noies, no es fixaven gaire en mi.En arribar a la plaça la vaig veure. Era allà, al davantmeu. Robusta, desitjable, provocativa. I em vaig dir, perquè no? Total el pitjor que em podia dir era que no i aixòja ho tenia. No hi havia res a perdre. Llança-t'hi Luciano,una dona així bé val un acte de valentia, vaig pensar. Iem vaig decidir. Vaig fer una passa endavant i em vaigaturar. El seu moviment rítmic i poderós em va paralit-

zar. Una immensa por em va dominar i una sobtada suorfreda m'envaí tot el cos. No sabia què fer i allí em vaigquedar, palplantat, una vegada més com un veritableestaquirot.

22M'havien dit que solia passar per aquella plaça de tanten tant i m'hi vaig acostar amb un cop de Lambretta sor-tint de l'estudi d'arquitectura. Les sabates enllustrades,els guants de pell de cabrit i la moto lluent: estava segurque no es podria resistir als meus encants. Més encarasi tenim en compte la colla de pòtols que s'aplegaven:mecànics, paletes o algun oficinista de poca volada.Xusma, obrerots al capdavall. I va aparèixer ella. Esplendorosa i magnífica.Convençuda de que era el centre del món. I resolta amenjar-se'l. Vaig apagar la cigarreta i me la vaig mirar dereüll.Mai no ho he entès: jo era l'únic que podia oferir-li algu-na cosa al seu nivell i no es va dignar ni mirar-me.

33Tenia pressa per arribar a casa. Havia sortit de l'obramés tard del previst i a casa m'esperava la dona, fins alcapdamunt dels quatre fills trinxeraires i mal educats, ila mare enllitada i sempre rondinant. És per això quevaig decidir passar per la plaça, per fer-ne més via.I allà, darrera d'aquella munió de gent la vaig veure. Déumeu, quina dona! Com pot haver homes que tinguin la

Deu personatges(Sobre “els italians es giren” de

Mario de Biasi)

~ c

ultu

ra

PdS 61

50

sort de tenir una femella així? Però és clar que no s'ha fetla mel per als rucs. I a més on anava jo, que amb prou fei-nes podia mantenir la casa amb el meu sou de manobre,a pagar els capricis d'una reina com aquella!Emprenyat, vaig donar cop de pedal a la moto i, encaraabans de marxar, vaig adreçar-li una última llambregada.

44--Creu-me Paolo, deixa't estar de manies. Al cap i a la fi tunecessites al teu despatx una secretària i aquesta de bensegur que et faria bé la feina, tu ja m'entens... I la teva donano tindria per què saber-ho. Ella amb les seves amigues ales seves coses i tu a les teves. Que la vida és curta i unaalegria bé que ens la mereixem, no? Que prou que hempatit per aixecar l'empresa quan venien maldades i totse'ns girava a la contra. Doncs ara que les coses ens vanmig bé...Ep! I que si no la vols, ja me la quedaria jo, que gaire feinano tinc, però ja li'n buscaria, ja...

55La vida és fugissera. Sempre n'he tingut la certesa. Però ésara, quan els anys em pinten de blanc els pocs cabells queem resten i les arrugues solquen la meva pell, és ara queaixò és més evident.Si jo fos més jove, ara que ella em mira de fit a fit, m'hiadreçaria i gentilment la convidaria a prendre un gelat, ipotser li llegiria les últimes poesies que vaig escriure pocdesprés que em jubilessin del meu lloc de contable. Llocque amb pulcritud i diligència vaig exercir durant més dequaranta anys.Potser em mira perquè encara em troba atractiu? Oh! Vana il·lusióA qui vols enganyar?Si mai donzella fadrinaEn mon rostre es va fixar.

66Valga'm Déu! On anirem a parar!Qui s'haurà cregut que és aquesta bagassa! Si tingués acasa un home com cal, no la deixaria anar així pel carrer,no... Però, és clar, avui les dones es pensen que podenanar pel món mig nues, provocant els homes com si res, idesprés passen les coses que passen.Jo de jove també feia goig, no ens hem d'enganyar, peròmai no m'havia atrevit a anar així pel món. Clar que el meuVittorio tampoc no m'ho hauria permès. Bon un ell. Quesempre es mirava totes les dones de reüll i si algú, ni quefos sense intenció, em mirava a mi, se li girava una cara degos que Déu n'hi do.Més val que vagi a comprar la farina que necessito, per-què veure aquesta noia em regira els budells.

77Havia sortit a fer un encàrrec. Els nebots m'havien dema-nat feia temps que els comprés algun conte i, la veritat, noels sé dir que no. Què voleu? La meva feina de fuster m'a-passiona. Treballar la fusta ho trobo com si fos una sort. Jasé que és dur i sovint no gaire ben pagat, però jo m'hopasso bé. I amb els dos petits de la meva germana sócl'home més feliç del món.Anava buscant doncs una llibreria i quan era a la plaça, lavaig veure venir. De cop em van marxar del cap els llibres,els nebots, la fusta i el món sencer. Em vaig quedar badantperquè allò era com si un àngel hagués baixat del cel is'hagués vestit de dona. No era només l'atractiu sexual,sinó l'harmonia, la sensualitat, la llum que desprenia.

No sé quanta estona m'hi vaig quedar, no sé si hi haviaalgú més: jo m'estava allà creuat de braços i mirant-laencaterinat.Allò era com una aparició. Un miratge.

88M'ho havia dit el meu amic Giovanni i vaig veure que nom'havia exagerat. Estava bona. Molt bona. I encara queell digués que no, aquell pendó buscava brega. Que jod'altra cosa potser no hi entenc, però de dones en séun niu i ningú no m'ha d'ensenyar res. I parlant d'en-senyar, a aquesta meuca ja l'hi ensenyaria jo un parell otres de coses. Vine aquí, petita, gira la cara i veuràs elque tinc. Vols saber el que és un home de debò?En Giovanni em va abraçar per sobre l'espatlla. No sé siera per donar-me suport o per contenir-me i evitar quem'hi llancés. Cosa que hauria fet ben a gust.

99La feina de viatjant és feixuga. Tot el dia amb la carterai les mostres de mitjons amunt i avall. Tot el dia fentbona cara “bon dia don Carlo, bon dia Sr. Roberto” i totel dia sentint excuses barates: passi la setmana que ve,amic Tonio, que encara no necessitem res. L'avantatja,que sempre n'hi ha alguna, és que voltes pel carrer,veus públic, respires l'energia de la gent i no t'has d'es-tar tancat en un despatx.De tota manera, aquella tarda res d'allò no em servia deconsol. Anava capficat perquè el dia havia estat espe-cialment dolent. Cap dels clients no m'havia fet capcomanda.I va ser en aquell moment, quan travessava la plaça, quevaig veure la noia més guapa que mai havia vist.Desenfadada, provocativa i resolta. I maca, molt maca.No havia venut ni un sol mitjó, però aquella noia m'ha-via alegrat el dia.

1100Em sentia contenta. Oportunitats com aquella no se'mpresentaven cada dia i jo feia temps que l'estava espe-rant. I a més, què dimonis! me la mereixia.Jo era una noia un punt atrevida però decent. La feina ala fàbrica tèxtil no em trauria mai de la misèria, i jo aspi-rava a més. Tampoc no pensava menjar-me el món,com em deien algunes companyes de feina, però sí queera capaç de torejar-me qualsevol poca-solta que se'mposés pel davant.I així va arribar el dia assenyalat. Em vaig arreglar unamica. La faldilla blanca una mica ajustada que m'haviafet jo mateixa amb una peça que sobrava al taller i labrusa que hi feia joc. Les sabates d'estiu de taló i labossa de mà que m'havia regalat un xicot que vaig tenir.No necessitava res més. Em vaig pintar els llavis d'unvermell llampant i vaig anar a trobar-lo. Nerviosa peròdecidida: era la meva gran oportunitat.I allà estava. Amb tota una colla de gent que vaig supo-sar que eren figurants, m'esperava en Mario, el fotògrafque m'havia promès un bon pessic per posar per ell,això sí, vestida, que ja ho havíem deixat clar de bonprincipi.Tot va anar molt de pressa: tu posa't aquí i ni te'ls miris.Camina, atura't. Ja està.El que mai no li vaig perdonar és que no se'm veiés lacara. Si serà poca-solta!~

cultura~

PdS 61

51

De tothom és coneguda l'afició delsanglesos al ritu i al consum del te.Durant les èpoques daurades del'imperi Britànic les incorporacionsde l'exotisme del te que procediende l'Índia i posteriorment de la Xina,acabaren per consolidar un costumen la societat anglesa. Més que unbeuratge, el te en els territoris de laXina va ser i és una infusió remeiera,per tant, a les èpoques medievals elte ja s'utilitzava per les seves propie-tats curatives. Tant a la Xina, comdesprés al Japó, el té va esdevenirun conreu molt apreciat per lesseves qualitats, de tal manera que lesseves propietats i les seves varietatsvan donar origen cap al segle XV aun culte, a una religió, el teisme (dete > teisme) . El teisme esdevé unculte a les coses nobles de la vida, unritu de puresa basat en l'adoració dela bellesa que està pel damunt de lesvulgaritats de l'existència quotidiana.Per tant, doncs, els anglesos -quesempre han estat uns mestres moltfins a l'hora d'incorporar les cosesbones, agradables i positives delspaïsos que han colonitzat- no van ferres més que traslladar, perpetuar iennoblir un culte al te que ja esconeixia a la Xina més enllà del segleVIII.

Opi, és doncs, una novel·la d'actuali-tat escrita per un jove escriptorfrancès, Fermine Maxence el qual hasabut endinsar-nos en la història per-sonal d'una família de comerciantsde te britànics del segle XIX demanera que en algun moment lanovel·la d'aquest escriptor francès fapensar en El Perfum de PatrickSüskind. Sembla que els anglesosnomés coneixien les varietats del tenegre (tipus pekoe, souchong, con-gou) però a la Xina de bell antuvi,existien també les varietats de teblau, de te verd i de te blanc. Lahistòria de la família Stowe se situa aprincipis del vuit-cents i la vida deRobert Stowe girà a l'entorn delcomerç i l'afició del te que va tras-passar al seu fill Charles el qual esde-vindrà el protagonista de la històriade la novel·leta. Situats, doncs, en elsmillors moments dels rèdits polítics ieconòmics de l'Imperi Britànic,Charles Stowe decideix saber-ho totsobre les rutes del te, per la qualcosa decideix iniciar un periple queel dugui pels camins de l'Índia fins als

indrets més remots de la Xina.Charles és un gentelmen ric que pre-tén descobrir tots els secrets delconreu del te. S'embarca cap aCeilan al sud de l'Índia però algú l'in-forma que per descobrir l'autènticpaís del te, li convé endinsar-se enles profunditats de l'imperi del solnaixent. A partir de les informacionsque hom li proporciona, a la populo-sa ciutat de Ceilan, s'inicia el verita-ble periple de Charles Stowe i el textnovel·lesc comença també a experi-mentar una autèntica progressió enels fets i les vivències que s'hi deta-llen. A partir del què hem explicat, ellector que vulgui endinsar-se en elmoll de la qüestió, experimentaràtambé una clara sensació de pro-gressió. L'argument de la novel·laavança en la mesura que CharlesStowe fa mans i mànigues per des-cobrir els misteris del conreu del te.Malgrat algunes dificultats amb lesquals es troba Charles, la novel·laavança adequadament i això activauna clara sensació d'enjòlit en el lec-tor. Stowe esdevé un personatgeobstinat, segur del que va a recercar,però en un punt determinat de latrama argumental, toparà amb ladura filosofia, amb el caràcter ferrenyi amb el secretisme de la mentalitatoriental. No obstant això, Stowe per-severa i desitja saber-ho tot sobre elte. Per mediació d'un comerciant

irlandès que ha conegut a Xangai,coneix el sinistre Wang el qual adver-teix l'anglès dels perills que corre sivol aprofundir més en els secrets delte. L'objectiu serà descobrir els mis-teris i les propietats del te blanc. Elsecret de tot plegat és el totpoderósLu Xen traficant d'opi. Qui és peròveritablement Lu Xen? Aquí rau elquid de la novel·la. No aconseguiremsaber qui és en realitat Lu Xen fins alfinal de tota la trama. Charles, mal-grat els esculls que li posen, voldràarribar fins al final i evidentment licaldrà passar també pels filtres del'amor.

L'embriaguesa i la passió es desfer-men quan Charles, recomanat perWang, coneix Loan, una dona enci-sadora “d'un erotisme torbador”,extraordinàriament bella que fumavaflor de cascalls, o sigui, opi i quehavia estat l'esposa del misteriós ipoderós Lu Xen. Loan sedueixCharles i li explica que el tercersecret del te és Lu Xen. Loan engan-ya Charles i a partir d'aquest episodi,no és pertinent explicar res més delque s'esdevé a la novel·la puix quearribat aquí, el lector encara tindrà lasensació que entrem en un desenvo-lupament argumental molt més críp-tic, molt més secret.

Wang davant la insistència deCharles l'adverteix i li diu que si per-severa en la idea d'anar a trobar LuXen, tot s'haurà perdut.

La novel·la de Fermine Maxence estàimpregnada d'exotisme de l'ambienti els paisatges incomparables de laXina profunda i ens transporta -comen un viatge opiaci, al·lucinatori- versels miratges de la vida oriental.A voltes amb unes pinzellades literà-ries proustianes, el text d'aquestanovel·leta també ens va donant lesseves sentències vitals, com perexemple la veritat absoluta segons laqual és impossible que ningú puguiescapar-se del propi destí. Res méscert, doncs, per a un text ben originalque fa que la ment del lector naveguipel mig de la frondositat dels rius i lesselves de la Xina profunda i s'esplaien la percepció d'uns paisatges ima-ginaris. Finalment l'escriptor ensguarda un inesperat cop d'efecteque ben segur no ens deixarà indife-rents.

Opi,els misteris

de la ruta del te

Fermine Maxence Edicions La Campana,

Barcelona, 2003

Josep Brugada

~ c

ultu

ra

PdS 61

52

Els mitjans de comunicació audiovi-suals -com és la televisió- tenen enels nostres temps moderns unagran capacitat de divulgació, fins itot d' aquells aspectes lingüísticsque tradicionalment havíem de cer-car als llibres. Dic això perquèaquesta darrera temporada de latelevisió catalana ha tingut forçaaplaudiment un programa queescorcolla i treu a la llum paraulesde l'àmbit dialectal dels PaïsosCatalans, em refereixo a la sèrie,Caçadors de paraules que ha esde-vingut molt popular. En un delsdarrers programes es van referir ala paraula MOMARACA, MUMARA-CA, MOMARAQUES, paraula d'in-terès dialectal que hom circumscri-via precisament a la població deSarrià de Ter. Diré que l'esment dela paraula em va causar grata sor-presa perquè a més, aquest és unmot que jo he sentit dir tota la vidaa casa meva i a casa dels meus avisper referir-se justament al prodigide la televisió i al que hom veu através de la petita pantalla. A casatothora havia sentit allò de, “Apa,apagueu les mumaraques que hemde sopar”, “Què feu àvia, avi? - Sí,res, goitar les mumaraques!”“només fan que mumaraques”. Pertant, si el mot 'mumaraca' o 'moma-raca', es diu a Sarrià de Ter tal i comho anunciava la tele catalana, segu-rament en altres famílies del poblela paraula resulta també ben cone-

guda i freqüent. M'agradaria sabersi a les llars sarrianenques aquestmot és encara ben viu. Ja me'n tra-metreu notícia.

En el seu origen la paraula MOMA-RACA, pronunciat amb [u] segons lafonètica del català central, MUMA-RACA que es diu també en altresindrets del domini lingüístic català igrafiat de diversa manera (Llofriu,Palafrugell, Granollers) significaESPANTAOCELLS. Als espantao-cells se'ls anomenava antigamenttambé amb el nom de MOMARA-QUES.

Sembla que l'origen de la paraulavindria de la paraula MOMA, motque significa: 'Ninot o drap que es

posa damunt la garbera per aespantar els ocells', (Documentatpel Diccionari Alcover-Moll aPalafrugell i Sant Feliu de Guíxols).En el seu sentit etimològic tal vega-da provindria de la contracció deMAHOMA > MOMA, d'aquíMOMARACA i totes les variants quela cultura popular ha transmès imodificat, així: MOARACA tal i comho diuen a Bordils, MOMERACA,MOMEROCA, com hom ha sentit aPeratallada. A Llinars del Vallèsdiuen amb el mateix significat,MUMAROTA i a Sora (Osona),MULLERACA.

La saviesa popular, quan van sortirels primers aparells de televisió,batejaren el prodigi de la tècnicaamb el nom de 'momaraques' /'mumaraques', [mum´rákes].Escolto també [nemurák´s] o siguique la gent d'aquests verals assimi-laren el concepte de momaraca pri-migèniament als espantaocells iposteriorment al que sortia a travésde l'aparell de televisió. ¡Vegeu comen pot ser d'instructiva també lanostra televisió¡ Bé, però de tant entant també va bé obrir les pàginesd'un llibre o fer petar la xerradaentre la gent del poble, segur quesempre s'aprèn alguna cosa. Vigileui no us encanterineu mirant massatemps les 'momaraques' no perdes-sim els valors de la llengua delsavantpassats. ~

Les momaraques

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

Josep Brugada

anecdotari~

PdS 61

53

Un anacronisme al carrerMentre Salt i Sarrià van estar annexionats a Girona, perevitar confusions de nomenclàtor urbà els carrers prin-cipals d'ambdues poblacions es van denominar demanera oficial com a carrer Major de Salt i Major deSarrià, respectivament. En el nostre cas (a Salt ja hotenen resolt) les plaques que es van gravar aleshoresencara romanen fixades en façanes i cantoneres ambaquella inscripció, com si la població no hagués recu-perat la sobirania. He pogut comprovar que moltssarrianencs nouvinguts que hi hem fixat residència, pro-bablement orientats pel que hem llegit a les plaques delcarrer, en un moment o altre hem donat l'adreça ambtota l'extensió. El propi Ajuntament, sense anar méslluny, també fa constar en alguns impresos i en la prò-pia web que té domicili al carrer “Major de Sarrià”.Això de “Major de Sarrià” personalment sempre m'ha fetun gran efecte i em sona molt barceloní i literàriamentevocador. El carrer Major de Sarrià existeix de maneracerta a Barcelona. Un dels seus establiments més cone-guts és l'emblemàtica pastisseria Foix. I quan em fixoen la placa del nostre carrer Major, no puc evitar fercórrer la imaginació i pensar que de qualsevol racó enpodria sortir el fantasma, elegant i esportista com undandy, de JV Foix. Ell sí que vivia i treballava al carrerMajor de Sarrià. És quan dormo que hi veig clar …

Nivell C

Una altra de plaques de carrers i places. Els catalansdevem ser els únics habitants del planeta que hem dedemostrar amb una cartolina que coneixem la llenguadel propi país. En aquell temps, quan acabàvem el COU,només ens donaven un copet a l'espatlla i ens enviavena fer la selectivitat. Uns anys després, com a record delpas per l'institut, ja hi van afegir -de franc i sense ferexamen- el nivell C de català. Segurament és per això que els indocumentats que nodisposem d'aquell títol ens veiem abocats a fer visitesconstants al diccionari. En una d'aquestes, he pogutdeduïr que qui va cuidar-se de retolar la placa amb elnom de la plaça Vil·la Romana, del Pla de l'Horta, tam-poc devia gaudir del famós nivell de coneixement denostra llengua.(Quan es fa referència a un centre d'explotació agràriade l'època romana que incloïa una residència, conreus,premses per vi i oli, etc … com és el cas, vil·la s'escriuaixí, amb ela geminada. Diccionari dixit.)

Ecos de la campanya electoral

Una anècdota utilitària, auxiliar, de la campanya munici-pal. Una qüestió de back-office, que se'n diu ara.Celebrades les eleccions municipals el diumenge 27 demaig, la nit del dilluns dia 28 la candidatura de CiU aSarrià de Ter ja havia despenjat de fanals i altres suportsels cartells de propaganda electoral. Entre els dies 29 i30 ho féu la del PSC, i més tard la d'ERC, que semblaque havia encomanat la funció a una empresa especia-litzada. La candidatura del PP no havia fet ús d'aquestselements propagandístics i no hi tenia res a despenjar.Tal vegada és per aquest motiu que a l'hora de la veri-tat no els coneixia ni quisqui…

Bookcrossing a la Cooperativa

Des de fa uns mesos, hi ha al centre cívic LaCooperativa una ben proveïda taula de dipòsit de llibres,revistes i material imprès divers que funciona amb eficà-cia. Per voluntat d’Assumpció Vila i de Raimonda Coll,amb el suport de la coordinadora del centre, PreseSerrano, s'ha posat en marxa aquesta variant sarrianen-ca del bookcrossing, oberta a tothom que vulgui fer-neús. S'hi pot trobar de tot, des de números endarrerits deParlem de Sarrià fins a manga japonesos, des de llibresde text fins a novel·les. Volums antics i altres de sorpre-nentment actuals. Alguna vegada que hi he donat uncop d'ull hi he pogut veure un exemplar de VidaPrivada, de Josep M. de Sagarra, i una curiosa edició encastellà del Petit Nicolas de Jean-Jacques Sempé i RenéGoscinny, entre d'altres peces interessants. Quan tin-gueu ocasió de visitar la Coope, no deixeu de fer un voltper la sala gran, al pis de dalt. Un bon lloc per abando-nar llibres, un bon lloc per anar-ne a recuperar.

Quadern d’apuntsJosep M. Sansalvador, jsansalvador@sarriadeter.cat

~

Fotos: Josep M. Sansalvador

~ e

spai

esc

olar

PdS 61

54

Hem arribat al final d'aquest curs2006-07 i una vegada més volemcompartir amb tots vosaltres lesactivitats que hem dut a termedurant aquest últim trimestre.L'AMPA ha col·laborat en la festa deSant Jordi del Centre, en els JocsFlorals celebrats i en el certamenliterari infantil dels premis Sant Jordide Sarrià de Ter. Aquest any els pro-tagonistes dels relats i poemes delsnens i nenes han estat en RafaelMasó i en Tintín. Els hem de felicitarper l'alta participació i la qualitatdels seus treballs. També hem parti-cipat i hem ofert un taller sobreergonomia dins les activitats progra-mades per l'ajuntament pel Mes dela Salut.

Des de fa tres cursos participemjuntament amb l'escola en el pro-jecte de socialització de llibres. Haanat augmentant en nombre debeneficiaris i de llibres socialitzatsgràcies a la donació de llibres perpart de les famílies, alhora que haanat rebent, des del seu inici, elsuport econòmic de l'AMPA, així

com dels ajuntaments de Sarrià deTer i de Sant Julià de Ramis i laGeneralitat. El projecte de socialit-zació de llibres promou que lesfamílies que ho desitgen utilitzin lli-bres d'altres alumnes, en condicióde préstec, amb el compromís detenir-ne cura i conservar-lo en bonestat per una futura reutilització.

D'aquesta manera el projecte com-pleix el doble objectiu d'implicació isensibilització dels alumnes per nomalbaratar recursos i el respectevers els béns comuns, així comreduir la despesa familiar en llibresde text.

AmpaCEIPMontserratLoli Fernández HerreraPresidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat

Festa de fi de curs a l'escola, amb el tast de pastissos.

Foto: Agustín Jaime

espai escolar~

PdS 61

55

L'escola de mares i pares és la nos-tra assignatura pendent, hem pro-gramat cursos d'informàtica i dife-rents xerrades i tallers on a diferèn-cia de la resta d'activitats la partici-pació ha estat més baixa, per aixòestem treballant per tal de buscarmecanismes que facilitin una majorparticipació, qualsevol suggerimentserà ben rebut!

Després de la bona rebuda del cursanterior el dissabte 26 de maig vamorganitzar una jornada de portesobertes per tal que les famíliespoguessin conèixer els monitors iles activitats complementàries queels seus fills i filles duen a terme al'hora del menjador, tant pel que faal curs que s'acaba com per esco-llir-les per al proper.

També hem proposat dues sortidesmés en aquest trimestre en que laparticipació ha estat molt alta. Laprimera el 29 d'abril ens vam des-plaçar cap a França, seguint la ruta

dels Càtars per visitar la ciutatmedieval de Carcassonne. L'antigaciutat fortificada és la més gran imillor conservada de l'Europamedieval i declarada patrimoni dela humanitat per la UNESCO al1997. Passejant pel seus carrersempedrats i visitant el seu castellconstruït al segle XII et sents trans-portat a l'època dels trobadors!La caminada per la ruta dels MolinsII el 20 de maig va ser la segona iamb una guia excepcional,l'Assumpció Vila. Aquesta ruta ensva permetre veure els elementsmés importants del patrimoni natu-ral de Sarrià de Ter, la riera Xuncla iel volcà del puig de can Guilana,així com el molí d'en Pérez i el decan Tomàs. De tornada a l'escolaens esperava la suculenta fideuàd'en David Saulina, que ja s'ha con-vertit en un altre clàssic anual.

I com a cloenda, la festa de fi decurs! Al matí tallers mediambientalsper als nens i nenes. I a la tarda tot

d'activitats per a grans i petits: par-tit de futbol, ball de funky, exhibicióde kungfú, jocs de cucanya i castellflotant per als més petits. Animacióper totes les edats amb el conjuntTRAPI i el ja tradicional concurs depastissos. El sopar exquisit preparatper les nostres cuineres l'Isabel, laPaqui i la Carmen i tot seguit ball.

Juny també és temps d'acomiada-ments, els nens i nenes de sisè hande marxar de l'escola per començaruna altre etapa molt important de laseva vida, l'etapa de secundària,estudieu molt i sigueu vosaltresmateixos. També acomiadem a lesmestres i als nens i nenes que perdiverses circumstàncies el propercurs no estaran a l'escola, us enyo-rarem! Ha estat la d'aquest curs una tascalaboriosa però feta com sempreamb molta il·lusió. Arriba l'estiu i elcol·legi resta sense canalla però noadormit..., nous projectes han d'en-gegar el nou curs escolar... ~

En tornar de caminar per la riera Xuncla, enDavid Saulina i d'altres pares enshavien preparat una suculenta fideuà.

Foto: Agustín Jaime

~ e

spai

esc

olar

PdS 61

56

Per aquestes dates, l'any passat, us informaven quehavíem guanyat un premi de vídeo que varen elaborarels alumnes de sisè.Enguany, el cicle superior del Ceip Montserrat, ha seguitles mateixes petjades que el curs passat. Per què diemaixò?, doncs, molt senzill: hem tornat a guanyar el premiLa Mostra d'Audiovisuals, organitzat pel Departamentd'Educació de la Generalitat.Aquest curs, s'han presentat dos vídeos de temàtiquesdiferents: Les dones i els mitjans de comunicació i Undia d'escola.Els dos treballs estan emmarcats en el Programad'Innovació d'Educació per a la Ciutadania que és elsegon any que el duem a terme.

El primer, té com objectiu defensar els drets de lesdones en els mitjans. Els alumnes de sisè van fer unmuntatge audiovisual a partir de la recerca dels estere-otips i prejudicis que els mitjans de comunicació actualsencara trameten. No els va ser difícil trobar exemplesde la dona tractada com a objecte, de la dona consu-midora obligada a comprar un munt de productes debellesa, de les dones belles forçosament ruques i de leslletges intel·ligents, i de l'esport com a cosa només d'ho-mes; però sí els va costar molt trobar notícies en què lesdones fossin les protagonistes positives. Va ser presen-tat durant el Dia de la Dona Treballadora a “LaCooperativa”, juntament, amb la resta de treballs fets perl'escola. El format és amb powerpoint; una presentació

Premi La Mostra’07

Eva Bassó i PuigMontserrat Xandrich i Francisco

La dona als mitjansde comunicació

i El dret a l'educació

El grup d'alumnes de 6è, guanyadors del premi “La Mostra d'audiovisuals”.

Foto: CEIP Montserrat

espai escolar~

PdS 61

57

de diapositives amb imatges (fixes i movi-ment) on les frases escrites i l'audio, li donenuna força reivindicativa brutal.El segon treball, té com a objectiu principalel de conèixer i defensar els drets delsinfants a tenir una educació, temps lliure,temps de joc, ... . Mitjançant el visionat de la pel·lícula “Ni unde menys” de Yimou Zang i de la lectura detextos on es fa pal·lesa la lluita, del dia a dia,dels infants d'altres cultures, per poder anara l'escola, els alumnes de sisè, van volerensenyar què feien ells durant un dia d'es-cola i van filmar una breu història basada enla pròpia experiència i que està relacionadaamb el dret a l'educació. Abans però, de ferla pel·lícula, els alumnes van haver de conèi-xer conceptes teòrics sobre moviments de lacàmera, angles, plans, guions, llum, so, edi-ció, ... .Aquesta activitat va permetre: afavorir en lapresa de postures i la formació d'opinionsdavant històries de vida, donar a l'alumnatuna educació artística i comunicativa pròpiadel present, formar espectadors crítics pertal de trencar amb l'hàbit d'empassar-se lespel·lícules sense pensar, fer alumnes méssensibles afavorint l'empatia i la comprensióde l'altre, ampliar horitzons ajudant a com-prendre altres països i altres gents: intercul-turalitat, per tant, va permetre formar ciuta-dans.Tot plegat, va comportar molta feina però,alhora va ser molt divertit. Va ser una expe-riència molt bona per tothom i, ens en sen-tim tots plegats molt orgullosos. Pensem quela feina ben feta té futur i, nosaltres seguiremtreballant en aquesta línia a fi i efecte que elsnostres alumnes coneguin l'educació audio-visual i, alhora es sensibilitzin en temesactuals i de la nostra societat.Si voleu visionar aquests dos treballs elspodeu descarregar de:• http://www.xtec.cat/ceipmontserratsarria/ (apartat activitats)• http://phobos.xtec.net/audiovisuals/lamos-tra/007/treballs.php (apartat de vídeo)Desitgem que us agradin!

Diferents imatges del vídeo “Un dia a l'escola”

~ e

l pe

tit

PdS

PdS 61

58

Estava al casal d'estiu a Girasol. Com sempre a Girasol podem escollir el

que més ens agrada i a mi m'agrada la fusteria. Vaig començar volent

fer un cotxe però era molt difícil. Vaig veure un tall de fusta petit que en

Joan (que és la persona que ensenya a utilitzar les eines...), tenia al seu

costat. Aleshores vaig decidir fer una moto però com que veia complicat

fer girar les rodes vaig decidir enganxar-la en un paper i posar-la al mig

del desert. D'aquesta manera com que hi havia tanta sorra les rodes no

podien girar. Aleshores vaig veure que uns meus

companys ja havien acabat i feien màgia amb una llimona. Aquí podeu

veure el resultat de l'obra de la moto i em vaig posar a fer màgia.

Jugar al Girasol és un dels regals més grans d'aquest estiu.

Ganda Singhateh Tixis

"La moto en el desert“

PdS 61

59

salut ~

Totes les persones estem sotmesosa pressions que poden ser d'orí-gens i d'àmbits diversos:1. Familiar2. Laboral/professional3. Econòmiques4. Socials.....etc

Davant els estímuls que ens amena-cen, el nostre organisme reaccionaamb el que denominem estrès.L'estrès és una part insubstituïblede la nostra vida. La definició es vaintroduir a l'any 1936 per un metgeAustríac denominat Hans Selye.

Què és?És un reflex, és a dir un automatis-me que predisposa el cos per a l'ac-ció o la fugida, en un intent d'asso-lir una adaptació a noves situacions.De totes maneres, per la vida quoti-diana és necessari una certa quan-titat d'estrès.El nostre cos reacciona posant enmarxa el sistema endocrí, de mane-ra que allibera substàncies com l'a-drenalina, cortisol, glucosa i altres.Aquesta activitat hormonal és l'en-

carregada de lligar els senyals delsistema nerviós, són la causa de lesreaccions físiques com la taquicàr-dia, la sudoració, l'augment de larespiració, l'augment de la tensióarterial....etc. És en aquest momentquan el nostre subconscient es pre-para per fugir o afrontar la realitatintentant actuar i fins i tot lluitar. Uncop desapareix l'amenaça, l'orga-nisme torna al seu funcionamenthabitual i es recupera de la grandespesa d'energia física i emocio-

nal. Quan l'amenaça persisteix oaixí ho sent l'individu, és manté l'es-tat d'alerta permanent i en aquestcas, l'organisme no té el tempsnecessari per recuperar-se icomença a esgotar-se de forma físi-ca i psíquica. Moltes situacions a la nostra vidapoden ser la causa de l'estrès, compodrien ser:1. Divorciar-se.2. Casar-se.3. Mudar-se de casa.4. Canviar de treball.5. Manca de treball o acomiada-ment.6. Naixements.7. Morts.8. Emmalaltir...etc.Hem de dir que l'estímul estressantpot provenir del propi individu, desde la malaltia fins les qüestions dela pròpia autoexigència. En tot casallò que estressa mentalment oemocionalment és el que la perso-na interpreta com a “Massa”.

MOLT = MASSA

Massa vol dir més enllà de les pos-sibilitats i recursos que la personacreu que té per afrontar les situa-cions. Apareix el sentiment de

Estrès i relaxació“A mi m'agrada respirar”

Dionisia Barragan, infermeraEmili Marco, metge

~ s

alut

PdS 61

60

fracàs, d'incompliment, la insatis-facció, l' angoixa. En resum, noestressa el molt o el poc, allòdolent o allò bo sinó el pensa-ment que no podrem assolirquelcom i això tindrà conse-qüències importants percebu-des per l'individu.Dins del concepte modernd'estrès, podem afirmar queinteraccionen al menys tres fac-tors:

1. L'entorn.2. La forma en què l'individuveu l'entorn (creences, expe-riència, personalitat prèvia).3. La sensació d'eficiència queté la persona. És a dir, elsrecursos que l'individu creutenir per fer front a les deman-des de l'entorn.

Com podem imaginar, té molt aveure com la persona, “veu,interpreta, creu i sent”. El nivelld'estrès a la nostra societat vacada cop en augment

Què podem fer?

Sentir-lo, Eliminar-lo, Reduir-lo iAcceptar-lo.• Sentir-lo, no negar-lo. • Identificar les causes• Elimineu, eviteu, reduïu aquells

estressants que pugueu: ( elssorolls, els programes violentsde la TV, les pel·lícules delcinema.

• Planifiqueu el vostre temps. Noexigeixi a vostè mateix mésdel que pot fer.

• Intenteu fer el que hem de fer,però amb gust. Hem de gaudiraquest moment. Per fer-hohem de tenir la ment en elmoment present.

• Poseu-vos fites realitzables, allarg i a curt termini

• Expresseu els sentiments deforma adequada i modereules reaccions físiques al'estrès amb exercicis derelaxació i respiracions.

• Construïu defenses físiques:“mens sana in corpore sano”fent exercici, amb una bonaalimentació, descansant eltemps necessari i alternant eltreball amb el plaer.

• Construïu reserves emocio-nals: a. Relacions personals emoti-vament gratificants.b. Buscar recolzament emo-cional.c.Plantegeu-vos fites o objec-tius realistes.d. No volgueu ser perfectes.Tractar de millorar és admira-ble, aconseguir la perfeccióés impossible. No us encapa-rreu amb els propis errors.Reconeixeu-los i rectifiqueu.e. Accepteu que sols vosal-tres pot canviar-vos a simateixos.

NO PODEM CANVIAR ELS ALTRES

f. Estigueu preparats peracceptar algunes frustra-cions, penes, fracassos. Nous castigueu.

DOLOR = SOFRIMENT

Hi ha situacions doloroses quesón inherents a la vida. ElsBudistes afirmen que gran partdel sofriment d'aquest món ésper no acceptar la realitat, allòque és. ~

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

Frases per recordar:

“No existeix el camí de la felici-tat, la felicitat és el camí”.

“La persona més rica és aquellaque està contenta amb el que

tè”.

“No és més feliç el que més té,sinó el que menys necessita”.

Curs de Ioga 2006-2007

esports~

PdS 61

61

Vam acabar la segona temporadadel Club de Bàsquet Sarrià de Teramb la satisfacció de veure comtants esportistes estan dedicantesforç i il·lusió en l'aprenentatged'un esport. Des d'aquí voldria felicitar a tots elsesportistes, tècnics, pares i col·labo-radors que han fet possible aquestatemporada que deixem enrere.

Cada vegada són més les personesque fan esport a Sarrià i d'això n'es-tem molt orgullosos. El bàsquet ésuna de les diverses ofertes esporti-ves del nostre poble i com les altresajuda a donar una educació integral

a les nostres filles i fills. En l'inici dela temporada sovint quan planifi-quem les activitats de l'any ensplantegem si l'activitat esportiva valla pena, si és bo dedicar estonesdels vespres i del dissabte a feresport. Moltes famílies que fanesport us poden dir la seva opinió,de com ajuda en la millora delcaràcter i de la salut de tots. Nonomés ho diuen els metges si notambé els psicòlegs, cal dedicartemps del nostre a l'activitat espor-tiva. Si teniu ja la vostra activitat, no ladeixeu, potencieu-la però si voleuprovar de fer esport tot jugant a

bàsquet veniu al C B Sarrià ja queés una de les millors opcions per afer bàsquet que podeu trobar.Disposem d'un bon equip tècnicque s'està formant constantmentamb l'ajuda d'un coordinadoresportiu. A més el pavelló munici-pal enguany estrenarà grades,il·luminació i parquet, cosa quemillorarà de molt la qualitat esporti-va. Esperem veure'ns de nou amb lacamiseta i fent esport.Visiteu la nostra web http://bas-quet.sarriadeter.com/o el nostre blog http://basquetsa-rria.blogspot.com/

~ e

spor

ts

PdS 61

62

Fem esport al poble!!Junta del CB.Sarrià de Ter

Sopar de fi de curs.

esports~

PdS 61

63

a dalt: les nenes de l’equip infantil jugant un partital mig: a l’esquerra l’equip mini masculí i a la dreta el pre-mini femení

a baix: l’equip pre-infantil masculí

Fotos: CB Sarrià de Ter

~ p

ublic

itat

PdS 61

64

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

esports~

PdS 61

65

a dalt: basquet fi de curs senior intermunicipalal mig: equip sènior masculí

a baix: l’equip infantil femení 2007

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: El problema de les nostres carreteres no és que tinguin mala fama. És que tenen mal Estat.

PERICH

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

EditorialA les passades eleccions municipalsvan aterrar a Sarrià uns candidatsllençats des de Barcelona amb paracai-gudes pertanyents al PP(Paracaigudistes Populars), que ni sóndel poble, ni en saben res, ni els impor-ta. L'objectiu era clar: arreplegant qua-tre vots aquí i quatre allà, poder dir quesón presents a les nostres comarques ique han tret tants vots. Ai! I nosaltresinnocents que ens pensàvem que lesmunicipals eren per votar gent conegu-da del poble amb ganes de treballar pelpoble...També a propòsit de les eleccions idavant l'altíssim percentatge d'absten-ció, tots els partits van anunciar quecalia una profunda reflexió. A la vistade les conclusions, semblaria que vanseure una estona, van apretar els ulls iho van deixar córrer.Estem apanyats!

Sam Enfot,Redactor en Cap

Racó poèticAmb la suma d'altres votshas guanyat l'alcaldiasi poguessis evitarels carrils de l'autopista,tots viuríem tan contentsque en els rostres se'ns veuriala llum de l'agraïmenti a tothora et cantaríemuna cançó pels teus fetsque entre tots et faríemi una cançó i una mésperquè enmig de tant merdertu fossis la nostra guia.Roger, Roger,batlle de la nostra vilaRoger, vas bési salvem Sarrià de Ter.

Miquel Martí Pal,Poeta local.

TrànsitL'Asnar visita una cava i, després defer un tastet (I supouse) diu: “A miningú no m'ha de dir quantes copes pucbeure” i “a vostès qui els ha demanat

que condueixin per mi?”Per un cop tens raó, Josemari, les cosescom són. Ningú no els ho ha demanat.I per cert: a tu qui et va demanar queens fiquessis en una guerra a totsnosaltres, eh?Ai, bocamoll! Que ja ho deia l'EfestiviWonder “Si beus, no condueixis” I sipot ser, no parlis. Plis.

Jaume Radar,TSN, DGT.

PolíticaAlguns politòlegs afirmen que eldescrèdit dels partits polítics ha donatpeu al creixement de formacions comCiutadans per Catalunya o Basta Ya!Perquè mai no ens puguin acusar de noservir a la governabilitat i a la partici-pació ciutadana, aquí van algunesidees de nous partits: PC (Partit delsConductors), PCCB (Partit Contra lesComissions Bancàries), PPH (Partitdels Pagadors d'Hipoteques) PAF(Partit dels Afeccionats al Futbol) oPATAPAM (Partit d'Afectats per lesTarifes Abusives Promotors d'Abaratirel Mòbil). Tots ells podrien ser partitsd'una gran militància. De res.

Miquel Piula, TSN,PPN (Partit de Proposar Noms).

Medi AmbientL'ex-vicepresident Al Gore que no vapoder canviar el món presidint elsEUA, vol canviar-lo ara disfressat deCapità Enciam fent pel·lícules sobre elcanvi climàtic i organitzant concertsmultitudinaris.Ai! Quina por que ens fan aquestsamericans quan es proposen salvar elmón.

Jeims Ailoviu, TSN,Guasington.

Ses illesLa coneguda escriptora Ma de la PauJaner s'apunta a CiU a les eleccions alParlament, però com que en Mas nogoverna, es fa enrere i després s'apun-ta al PP balear d'en Matas que tampocno governa, i també es fa enrere.

Caram! La vocació de servei i la claredatd'idees d'aquesta noia, ens esborrona.

Bartomeu Porcel,TSN, Palma.

LingüísticaSi abans es deia que RENFE potservolia dir Rogamos Empujen NuestrosFerrocarriles Estropeados, ara ja sabemquè vol dir: Rodalies Espatllades,Nosaltres Fotuts i Estafats.

Pau Gimferrer, TSN,Estació de Sants.

GeografiaEls germans Dupont & Dupont, presi-dent i primer ministre de Polònia res-pectivament, prohibeixen llegirDostoievski i Kafka a les escoles i pro-clamen que Kapuscinski era comunis-ta i els Teletubbies homosexuals.Les coses que hem de veure! Encararesultarà que el Polònia de TV3 és unpaís més seriós que el de veritat.

Andrzej Poloski,TSN, Varsòvia.

EsportsNo podem donar crèdit a la crònica queens ha enviat el nostre redactor d'esports.Doncs no diu que la Copa d'Amèrica deVela s'ha disputat a València i que haguanyat un equip de Suïssa?Home, que ja sabem que els esports no liagraden gaire, però posats a inventar-seuna notícia, almenys que sigui creïble,no?

Nolasc A. Gat,Becari.

La reivindicacióUn cop resoltes reivindicacions majús-cules, tornem a la nostra petita i parti-cular croada: no volem la gallina alpont!la cassola, és clar)

~ n

ews

PdS 61

66