PI didactica general (PCC)

FLORIDA UNIVERSITÀRIAGRAU EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DIDÀCTICA GENERAL

L’ESCOLA QUE SOMIEM

Treball realitzat per l’equip 7 Sambori: Professora: Carmen Campos Curs: 1B Educació Primària Raül Victòria Alberola Data de presentació: 23/05/2011Sara Soler Talens CatarrojaVicent Chiva SansaloniCarolina Sànchez PalomaresAnaïs del Vigo FerrerM. José Martínez Morató

Índex

Introducció.......................................................................................................................3

1. De què partim?..........................................................................................................4

1.1 El nostre entorn físic i soci- cultural.............................................................4

1.2 Perfil del nostre Col·legi................................................................................5

1.3 Necessitats educatives especials.....................................................................6

1.4 Finalitats educatives.......................................................................................8

2. Què ensenyar?..........................................................................................................9

2.1 Objectius de l’educació primària..................................................................9

2.2 Continguts de l’etapa...................................................................................10

A. Continguts actitudinals per a totes les àrees d’Educació Primària............10

3. Com ensenyar?.......................................................................................................11

3.1 Criteris metodològics....................................................................................11

4. Avaluació................................................................................................................13

4.1 Criteris generals d’avaluació i promoció...................................................13

A. Avaluació del propi PCC................................................................................13

B. Avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat.....................................................14

C. Avaluació d’actituds i valors..........................................................................15

D. Avaluació de l’actuació del docent.................................................................17

E. Promoció de l’alumnat....................................................................................17

F. Comunicació del procés d’avaluació..............................................................20

G. Recuperació......................................................................................................21

5. Materials curriculars i recursos didàctics...........................................................22

5.1 Materials........................................................................................................22

5.2 Organització..................................................................................................23

6. Temes transversals................................................................................................25

7. Pla d’acció tutorial.................................................................................................31

8. Necessitats Educatives Especials..........................................................................35

Annex..............................................................................................................................40

Didàctica General Pàgina 2

INTRODUCCIÓ

El PEC (Projecte Educatiu de Centre) és el document que integra la informació del

procés d’intervenció educativa, a més d’incorporar la informació relacionada amb els

plantejaments que es duen a terme en la intervenció i en la seua evolució. Aquest

document informa sobre quins valors, principis, pautes de conducta, etc. hi predominen

al centre. Resumint, el PEC li dona una personalitat pròpia al centre, és a dir, el

diferència de la resta i el fa específic.

El PCC (Projecte Curricular del Centre) és un instrument de gestió pedagògica formulat

dins del marc del Disseny Curricular. Els encarregats d’elaborar-lo són el professorat i

el claustre, a través d’un procés de contextualització i diversificació curricular, havent

estudiat les característiques de l’alumnat i les seues necessitats específiques

d’aprenentatge. Recull els objectius educatius, els continguts, els mètodes d’actuació

didàctica, l’organització espai- temporal de la classe i els criteris d’avaluació del procés

educatiu.

La programació és una proposta educativa- didàctica que desenvolupen els/les docents

per a un grup determinats d’escolars en una classe i un curs específic. La programació

inclou els elements generals del Programa del Currículum en la LOGSE.

El PCC es diferència del PEC (Projecte Educatiu del Centre) en que aquest últim és més

ampli, inclou aspectes com objectius prioritaris i bàsics, formes d’organització i

coordinació i models de societat.

La diferència que trobem entre aquestos tres conceptes és que es poden classificar de

més general a més específic. El primer seria el PEC, ja que li dona identitat al centre,

després el PCC que ve determinat per la ideologia del centre (PEC) i, per últim, la

programació que esta inclosa dins el PCC i és la forma d’organitzar el contingut de totes

les assignatures en general.


1. De què partim?

1.1 El nostre entorn físic i soci- cultural

Cullera en la història

La ciutat ha sigut identificada com a Sucro, Sicana abans de la colonització romana,

sent poblada fa més de 25000 anys, tal i com ho demostren els restos del Paleolític

superior que van ser trobats en la cova del volcà.

Estudis recents de fonts literàries, històriques i geogràfiques confirmen que aquesta

ciutat es trobava ubicada en lo alt del Mont de Cullera, anomenada mont de les Raboses.

Més tard, durant la dominació musulmana, el poble es va anomenar Colla- Aeria, que

es va adaptar a Cullera. Des d’aquest moment es va donar una transformació

econòmica, en els sistemes de regadius, nous mètodes de cultiu, etc. i social.

Des dels anys 60, la població de Cullera ha viscut un auge, gràcies a la qualitat de les

seues platges i el seu clima, que la converteixen en una localitat turística molt atractiva,

con els beneficis i problemes que això pot crear.

Cullera limita con Sueca, Corbera, Fortaleny, Llaurí, Favara y Tabernes de Valldigna. A

més s’ubiquen San Antonio de la Mar, el Faro, el Dossel, el Brosquil, el Mareny de San

Lorenzo, el Marenyet, l’Estany, el Racó, la Bega, el Puerto, la Raval de San Agustín i la

Villa.

Sectors de treball de la població

La seua economia ha estat basada en l’agricultura, sent els cultius principals l’arròs i els

tarongers. A més la pesca també ha tingut un creixement donat el desenvolupament

turístic que es dona des dels anys 60, produït per l’especulació urbanística, amb la qual

cosa molts ciutadans es van dedicar al sector de la construcció.

Després d’aquest creixement es va donar un període de decadència donat que el turisme

es va decantar per altres zones dels voltants. A més es traïa poc de l’horta, per el que

molts camps s’abandonaren. Es va deixar de construir i l’economia es va dirigir cap a un

turisme deficient, que no era capaç d’alimentar a la població.


1.2 Perfil del nostre Col·legi

Situació

El C. Concertat Ausiàs March d’Educació Primària, està situat en Cullera. Al col·legi

s’accedeix per la N-332 i la CV-5040, ja que està situat al tram que enllaça Cullera amb

Favara. En concret, al carrer Favara, a 100 m. dels casc urbà i del riu Xúquer.

Transport escolar

Donat que els xiquets i xiquetes que vénen a l’escola es troben en diferents poblacions properes

a Cullera, disposem de transport escolar que passa per les diferents parades recollint a tots

aquells que van a l’escola.

Unitats, dependències i material

Respecte a l’edifici i a les seues dependencies, el centre escolar va ser construït l’any 2009. Els

espais del centre són els següents:

- Aules d’educació Primària ........................................ 6

- Aules d’Educació Artística …………………………. 2

- Aules d’Informàtica ................................. 2

- Aula de pedagogia terapèutica .................................. 1

- Aula musical ................................. 1

- Aula de l’assignatura d’Anglès ……………………………. 1

- Aules d’audiovisual …………………………… 2

- Laboratori d’idiomes …………………………………. 1

- Laboratori per a Ciències Naturals ……………………………….. 1

- Biblioteca ……………………………. 1

- Gimnàs ……………………..... 1

- Ascensors amb cabuda de 8 persones …………………………… 2

- Taquilles ……………………………… 140

- Menjador ……………………………………. 1

- Dependències dedicades a Secretaria, Sala de Professors, Despatxos de Reunions, de

Directius, Seminaris, serveis de professors/res i serveis de l’alumnat en totes las plantes

- Infermeria ………………………… 1


Altres consideracions

El nostre centre, d’educació primària, ha incorporat el Programa d’Ensenyament

Valencià Enriquit (PEVE), que treballa l’aprenentatge integrat de llengües i afavoreix el

disseny d’un currículum a l’àrea d’Anglès per a tota la primària. Tota la comunitat

educativa contribueix a que l’organització del Centre es plantege des del plurilingüisme

additiu.

Contem amb 20 docents, dels quals tenim una professora de pedagogia terapèutica i un

orientador educatiu i psicopedagoga. La resta són docents de les diferents assignatures

tractades en l’escola. També comptem amb 18 persones com a personal no docent i 120

alumnes.

El centre acollirà tant a alumnes de Cullera com dels municipis propers, donat que

Cullera esta limitada per les poblacions de Sueca, Corbera, Fortaleny, Llaurí, Favara i

Tavernes de la Valldigna. Les classes són de 20 alumnes en cadascuna.

1.3. Necessitats educatives especials

El centre Ausiàs March està adaptat per acollir a xiquets/es amb diferents trastorns i

dificultats en el seu aprenentatge. Per aquest motiu, es deuen atendre de manera

especial en referència a la seua escolarització, a més d’ajustar el centre a les seues

necessitats.

Una part important que inclou el currículum, és l’àrea del llenguatge, ja que és molt

important saber expressar-se, escoltar, comprendre un text, etc.

Per això a la nostra escola hi ha un departament de logopèdia que s’encarrega de la

integració de l’alumnat amb necessitats educatives en aquesta area. La seua tasca

principal és la intervenció en les alteracions del llenguatge i la comunicació.

Aquest departament està coordinat amb la resta de professorat, per poder proporcionar

materials per a l’aprenentatge en relació als seus problemes.

Cal dir que el professorat intentarà despertar en l’alumnat el seu interès i curiositat en

aquesta area i per a facilitar això, el centre disposa de biblioteca per a que l’alumnat

puga consultar i emportar-se els llibres a casa.


També existeix un departament, el departament d’orientació, que s’encarrega de la

atenció als problemes d’aprenentatge, tant per excés com per dèficit. Aquest actua com

a recolzament per a l’alumnat que no responga als objectius programats pel centre i serà

el o la psicòloga qui determine les mesures oportunes per al reforç educatiu.

El centre també disposa d’un aula de pedagogia terapèutica que està destinada a

l’alumnat amb necessitats educatives especials, tant per discapacitat física, psíquica o

sensorial, per a l’alumnat amb trastorns de personalitat o amb problemes de conductes.

En aquesta aula es realitza una intervenció mitjançant programes que són adaptats

curricularment a cada individu. En el centre hi haurà dos professores de Pedagogia

Terapèutica per millorar la integració de l’alumnat tenint en compte les seues necessitats

educatives. En aquesta aula hi haurà recursos materials adequats per a les necessitats

específiques de l’alumnat i per a qualsevol problema que posseisca, a més de disposar

de recursos informàtics que faciliten el procés d’ensenyança a l’alumnat.

Per al recolzament a les minories ètniques, el col·legi ha vist oportú i necessari llogar a

diversos tipus professionals per a l’ajuda d’aquestes persones.

Pel que respecta a la manera d’ajustar el centre a les necessitats de l’alumnat especials,

el centre estarà dotat d’algunes instal·lacions per a millorar l'autonomia de l’alumnat

amb problemes en el seu desenvolupament motor. Algunes de les mesures que s’han dut

a terme són: la presència d’ascensors, rampes per millorar l'accessibilitat, els corredors

del col·legi que siguen amplis, possessió del WC adaptats, portes d'accés grans, classes

adaptades en relació als diferents trastorns y dificultats que posseïsca l’alumnat. El

centre, a més, disposa d’una infermeria per a qualsevol urgència que puga ocórrer.

Les aules poden estar dotades d’alguns professionals externs al centre, com per exemple

interpretes en el llenguatge de signes,per als alumnes amb dèficit visual. Altres elements

son taules especials per a l’alumnat que està en cadira de rodes, a més de tindre llibres

escrits en braile.

La finalitat del centre Ausiàs March és afiançar i desenvolupar les capacitats físiques,

afectives, cognitives i comunicatives dels alumnes amb necessitat educatives promovent

el major grau d’autonomia personal i d’integració social. Cal anomenar que sols poden

haver dos alumnes amb N.E.E.

1.4. Finalitats educatives


Desenvolupar un coneixement adequat de les seues tradicions, cultura, modalitats

lingüístiques... i preparar a l'alumnat per participar activament en la vida social i

cultural. D'aquesta forma, l’alumnat podrà comptar amb elements de referència que li

permetin conèixer i assentar la seva pròpia identitat.

Fomentar una educació no discriminatòria, respectant la diversitat lingüística, de

raça, religió i de cultura; promovent actituds tendents a una convivència en pau.

Educar per viure en democràcia sabent respectar opinions diferents, assumint la

responsabilitat dels seus propis actes i implicant-se activament en les activitats de grup.

Garantir la participació conjunta en la millora de les instal·lacions i ofertes

educatives del centre, així com aprofitar els recursos que tenim al nostre abast, donar-

los a conèixer, potenciar la participació i fomentar valors de respecte i cura als béns

comuns i individuals.

Potenciar activitats que impliquin la participació conjunta i global de tota la

comunitat educativa i afavorir la participació activa del professorat, alumnat, família i

personal no docent en el funcionament i organització de les activitats del col·legi.

Desenvolupar i potenciar el seu entorn, la preparació, així com la integració

d'alumnes amb discapacitat fomentat per a això la coordinació del professorat i la

família.

Desenvolupar un esperit crític, procurant la tolerància en l'exposició d'idees.

Afavorir la convivència escolar, els hàbits i coneixements per al tracte amb les

persones.

Fomentar la solidaritat i compartir el treball i preocupacions amb els/les altres; així

com propiciar la tolerància, la comprensió i les actituds de respecte i ajuda mútua.

Facilitar mecanismes que garanteixin la igualtat d'oportunitats i la no discriminació

en activitats del centre per raons de tipus econòmic, cultural, social, de sexe o

minusvalidesa física o psíquica de qualsevol gènere.


2. Què ensenyar?

2.1 Objectius de l’Educació Primària

Article 3. Objectius de l'Educació primària.(BOE)

L'Educació Primària contribuirà a desenvolupar en els nens i nenes les capacitats que els

permetin:

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d'acord

amb elles, preparar-se per a l'exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans,

així com el pluralisme propi d'una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d'equip, d'esforç i responsabilitat en

l'estudi així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal,

curiositat, interès i creativitat en l'aprenentatge.

c) Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que

els permetin desembolicar-se amb autonomia en l'àmbit familiar i domèstic, així com en

els grups socials amb els quals es relacionen.

d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les

persones, la igualtat de drets i oportunitats d'homes i dones i la no discriminació de

persones amb discapacitat.

e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si la hi hagués, la

llengua cooficial de la Comunitat Autònoma i desenvolupar hàbits de lectura.

f) Adquirir en, almenys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica

que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desembolicar-se en

situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de

problemes que requereixin la realització d'operacions elementals de càlcul,

coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaces d'aplicar-los a les

situacions de la seva vida quotidiana.

h) Conèixer i valorar el seu entorn natural, social i cultural, així com les possibilitats

d'acció i cura del mateix.


i) Iniciar-se en la utilització, per a l'aprenentatge, de les tecnologies de la informació i

la comunicació desenvolupant un esperit crític davant els missatges que reben i

elaboren.

j) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la

construcció de propostes visuals.

k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les

diferències i utilitzar l'educació física i l'esport com a mitjans per afavorir el

desenvolupament personal i social.

l) Conèixer i valorar els animals més propers a l'ésser humà i adoptar maneres de

comportament que afavoreixin la seva cura.

m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en

les seves relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als

prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

n) Fomentar l'educació vial i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels

accidents de trànsit.

2.2 Continguts de l’àrea de la etapa

A. Continguts actitudinals per a totes les àrees d’Educació Primària

a) Respectar i tractar correctament a totes les persones (indeferentment de la cultura,

religió, les discapacitats personals , sexe...).

b) Acceptar i respectar totes les normes socials.

c) Fomentar l’autonomia personal.

d) Fer ús dels hàbits saludables de la higiene, l’alimentació i la salut personal.

f) Interès per a aprendre i realitzar totes les tasques de manera adequada.

g) Utilitzar la coeducació per a eliminar el sexisme, els rols tradicionals, les

discriminacions, etc.

h) Mantindre la neteja i l’ordre de totes les instal·lacions educatives.


3. Cóm ensenyar ?

En aquest apartat es mencionen una sèrie de consideracions generals, que serviran als

membres de l’equip docent per l’elaboració de les programacions i disseny d’activitats

per a l’ensenyança, aprenentatge i avaluació.

3.1 Criteris metodològics generals

Totes les situacions d’aprenentatge estan influenciades per un gran nombre de variables:

l’experiència i personalitat del professorat, els recursos de que es disposa, l’edat dels

escolars, el grau de motivació, la homogeneïtat o heterogeneïtat del grup-classe,... Per

tant, els mètodes i estratègies que es proposen seran complementaris i múltiples.

Respecte a les estratègies, es seleccionaran aquelles més adequades depenent per una

banda d’allò que es desitge aconseguir, amb qui i en quines circumstàncies, i per altra,

del propi professorat. Cada mestre/-a té un estil diferent per a presentar una activitat a

l’aula, degut a la seua formació i experiència professional en canvi, es aconsellable

establir una sèrie de mesures que faciliten el diàleg i concens entre els membres de

l’equip docent.

En aquest projecte, es proposa una metodologia integradora és a dir, orientada a la

utilització d’uns mètodes determinats en funció de la diversitat de l’alumnat, de

l’existència de diferents grups, de les necessitats de cada etapa,... A més, s’intenta no

repetir les tècniques o processos per evitar la monotonia.

S’utilitzen mètodes inductius en els quals es parteix de fets i realitats concretes de

l’experiència de l’alumnat, per assimilar els conceptes a través de la comparació i

manipulació dels fets observables(aprenentatge significatiu). Ara bé, de vegades es

necessari l’ús de mètodes deductius per a que l’alumnat participe de forma activa en la

construcció del seu propi coneixement.

Com a resultat de tot el mencionat anteriorment es considera que la planificació del

treball del professorat i del model d’ensenyança i aprenentatge han de complir els

següents principis generals:

Adequada selecció i seqüenciació dels continguts, per a que hi haja un equilibri

entre els objectius i els medis utilitzats per aconseguir-los.


Flexibilitat en les diverses situacions d’aprenentatge, tant en la metodologia

utilitzada en cada ocasió, com en l’organització d’espais, temps i agrupament

de l’alumnat.

Tractament de la diversitat de l’alumnat i elaboració de programes específics,

atenent a les diferències de cada grup, a les distintes procedències de l’alumnat,

al diferent ritme d’aprenentatge,...

Aprenentatge autònom dels xiquets i xiquetes per a que es senten protagonistes

del mateix però també, aprenentatge actiu on es posen en funcionament

aspectes motors, manipulatius, cognitius i emocionals per tal que, l’alumnat

participe en processos on “prenga consciència de...”, “obtinga coneixement

de...”,”prenga partit en...”,etc. Processos que impliquen funcions com l’atenció,

percepció, reconeixement, comparació, memòria, etc.

L’ús d’aportacions constructives en l’aprenentatge dels xiquets i xiquetes.

A partir d’aquestos principis s’arriba a la necessitat de:

a) Plantejar a l’alumnat la informació de forma que s’analitze la nova informació i

es relacione amb altres aprenentatges ja adquirits.

b) Facilitar al mestre/a la situació de l’alumnat respecte a la manca d’informació,

errors,les idees,els sabers i interpretacions que tant els xiquets com xiquetes

tenen de la realitat que els envolta per poder ajustar la programació al grup-

classe des de l’ inici i així facilitar-los nous coneixements.


4. Avaluació

4.1 Criteris generals d’avaluació i promoció

A. Avaluació del Projecte Curricular del Centre

Parlar de l’avaluació del Projecte Curricular suposa per una banda avaluar tots els

elements que integren el PCC (Projecte Curricular de Centre), a més d’analitzar i

valorar si tots els objectius i els components que s’han considerat al PCC s’han

aconseguit al llarg del curs lectiu.

Per realitzar aquesta avaluació, partim d’uns indicadors per poder afirmar que els

elements que integra el PCC són de qualitat o si cal realitzar alguna millora o

modificació d’alguns elements. Aquests indicadors son: en primer lloc quins aspectes

anem a avaluar, quins elements, quines funcions i el resultat que s’ha obtingut al llarg

del curs.

Aquests indicadors proporcionaran una informació per prendre decisions sobre si alguns

aspectes es deuen de millorar, han de modificar-se per complet i implantar-se un de nou

o funciona adequadament i no cal cap modificació. A més, suposa una avaluació i una

valoració del propi PCC, per analitzat si tot el que exposa el PCC s’ha aconseguit

realment.

Una altres indicadors en que es centrarà aquesta avaluació són:

- L’existència de coherència entre diferents elements com per exemple: els objectius

que s’imposen en cada cicle, els continguts que s’han de donar en el curs lectiu,

quina metodologia utilitza el docent per impartir les classes, quins recursos utilitza

per poder impartir les classes i quin tipus d’avaluació utilitza el docent). És

important que tots aquests elements tinguen congruència entre ells per poder

realitzar una docència de qualitat.

- Si el programa d’estudi està adaptat per a l’alumnat amb necessitats especials,a més

si el centre conté els recursos necessaris per a els alumnes extraordinaris (amb

problemes d’aprenentatge o els d’altes capacitats intel·lectuals).


- S’analitzarà el grau d’autonomia que posseeixen els/les alumnes en les classes,

l’organització que existeix en el centre, el clima en sentit ampli i concret (les

relacions interpersonals, cooperació entre els docents...).

- S’avaluarà que tots els recursos del centre (tecnològics, recursos personals...)

funcionen adequadament i amb un funcionament òptim.

Aquest procés d’avaluació és un mitjà per millorar el sistema educatiu, i deu eliminar

l’idea que aquesta avaluació serveix per analitzar el progrés de l’alumnat Sinó que és

una ferramenta per millorar la tasca educativa abarcant l’avaluació de la pràctica del

docent, el funcionament del centre i el propi currículum.

Els agents que duran a terme aquesta avaluació serà el equip docent i el E.T.C.P (Equip

tècnic de Coordinació Pedagògica).

B. Avaluació de l’aprenentatge dels/les alumnes

El nostre projecte educatiu es basa en el concepte d’avaluació formativa, contínua,

global i personal de l’alumnat, és a dir que hi ha una necessitat de recollir dades

personals per obtindre la informació per poder realitzar una avaluació única i personal.

Aquest procés d’avaluació té diferències sistemàtiques del sistema tradicional

d’avaluació, ja que cada alumne posseeix unes capacitats d’aprenentatge diferent i és

important adaptar el currículum com també la forma d’avaluació per a cada alumne.

La informació obtinguda en aquest procés és necessària per valorar el progrés continu

de l’alumne i per observar el seu procés d’aprenentatge, a més, el docent utilitzarà

aquesta informació per obtindre un feedback sobre el procés d’aprenentatge de

l’alumnat i així saber si cal realitzar algun tipus d’informació.

És important determinar que l’avaluació no és un sistema d’etiquetatge, sinó que el

docent utilitzarà la informació per observar i determinar quin tipus de desenvolupament

està obtenint l’alumne/a.

El tipus d’avaluació que es realitzarà en el centre “Ausiàs March” serà de tipus

formativa, parcial i global i s’utilitzarà una avaluació tant interna com externa.


Pel que fa al tipus d’avaluació formativa, ja que el procés d’avaluació s’utilitza com una

estratègia de millora per ajustar durant el curs els objectius, els mètodes, els continguts

que l’alumne deu adquirir. Per un altra banda, l’avaluació contínua i global, la contínua

es realitza per valorar el programa educatiu i el rendiment de l’alumne. En canvi

l’avaluació global es tracta de realitzar un avaluació com una totalitat en la que la

modificació de qualsevol element de la metodologia, metes, continguts que ha de donar

l’alumne es veurà afectada.

A més, l’avaluació serà de dos tipus, interna i externa. En l’avaluació interna serà

realitzada pels propis alumnes del centre educatiu, realitzant una autoavaluació,

convertint-se els alumnes en els seus propis avaluadors dels seus treballs. Per un altra

banda, l’avaluació externa, aquest tipus d’avaluació està realitzada pels docents, i com

ja s’ha comentat anteriorment aquesta avaluació serà personal i individual.

Per finalitzar, s’explicarà els diferents moments de realització del procés d’avaluació a

l’alumnat, en primer lloc, es realitzarà l’avaluació inicial,aquesta avaluació es realitzarà

a l’inici del curs per observar la situació de l’alumnat al principi de curs per saber la

situació d’aquest.

En segon lloc, està l’avaluació procedimental, en aquesta avaluació es pretén una

recollida contínua i sistemàtica de dades, per observar el procés continu del procés

d’aprenentatge de l’alumne per observar si està aconseguint les metes determinades a

l’inici del curs, a més d’observar si els materials i els mètodes utilitzats són els adequats

per al determinat alumne/a.

En tercer lloc es troba l’avaluació final, aquest tipus d’avaluació serveix per valorar

algunes dades al finalitzar el període del temps lectiu. El/la docent utilitzarà aquest tipus

d’avaluació per analitzar el procés d’aprenentatge de l’alumne/a al llarg del curs.

C. Avaluació d’actituds i valors

Les actituds i els valors no s’aprenen mitjançant un ensenyament sistemàtic ni

conscient, en l’escola Ausiàs March realitzem un ensenyament de les actituds i valors en

cada cicle escolar. Aquests valors i actituds seran ensenyats per qualsevol docent/a del

centre en les diverses matèries, a més els/les alumnes deuran interioritzar i assumir en

un procés reflexiu.


Aquest aprenentatge no es realitza de manera conscient ni de manera sistemàtica, per

aquest motiu, en aquest document s’especificarà en quins valors i en quines actituds el

centre insistirà en el seu aprenentatge.

Les actituds que es van ha treballar són:

- Neteja personal: mitjançant l’obligació de portar els/les alumnes dur a classe una

tovallola i sabó per a netejar-se després de l’activitat física.

- Respecte pel material i les instal·lacions del centre: es important saber respectar els

recursos comunitaris del centre escolar. Per aquest motiu cada xiquet o xiqueta

tindrà en possessió seua taquilla personal, que tindrà una contínua revisió per part

del personal de manteniment per penalitzar el no tenir consciència del material

públic.

- Respecte als companys: el respecte als demés companys i als docents són elements

importants i essencials en el nostre centre. És important destacar que s’inculcaran

idees no sexistes, proporcionant també el personal docent i no docent un llenguatge i

una educació coeducació. Els /les alumnes deuen tindre consciència de les conductes

negatives com és el riure dels demés companys, de no respectar al professorat, etc.

- Respecte a les regles o normes del joc: els alumnes deuen de respectar les diferents

normes que existeixen en el centre (com per exemple les normes del menjador, del

gimnàs, de la classe, del pati...). Els/les alumnes deuen de respectar les normes del

centre, si aquests no les accepten i les valoren, aquests seran penalitzats.

- Interrupcions de classe: els alumnes que no respecten la continuïtat de les sessions

de les classes, seran penalitzats, ja que l’alumnat deu d’aprofitar al màxim el temps

que es disposa de cada sessió.


D. Avaluació de l’actuació docent

Què avaluar?

El professorat valorarà l’esforç, l’aptitud i la millora de cadascun/a de l’alumnat, atenent

a les necessitats individuals.

L’escola utilitzarà una metodologia avaluativa qualitativa, és a dir, no s’avaluarà

quantitativament sinó que es tindran en compte aspectes com l’auto superació, la

qualitat del treball, l’esforç, etc.

Amb què avaluar?

-Llibre d’actes de Cicle.

- Autoavaluació.

- Observador extern.

- El contrast d’experiències amb altres cicles.

- Qüestionaris, escales de valoració descriptives, etc.

Quan avaluar?

Al llarg de tot el procés educatiu i fundamentalment en els períodes que coincideixen

amb les

revisions trimestrals del Pla Anual i en l’elaboració de la memòria a final de curs.

E. Promoció de l’alumnat

1. En finalitzar cada un dels cicles i, com a conseqüència del procés d’avaluació, el

professorat del grup adoptarà les decisions corresponents sobre la promoció de

l’alumnat, prenent-se especialment en consideració la informació i el criteri de la mestra

o mestre /tutor.

2. L’alumnat accedirà al cicle següent sempre que es considere, d’acord amb els criteris

d’avaluació de les diferents àrees, que ha aconseguit el desenrotllament corresponent de

les competències bàsiques i l’adequat grau de maduresa.

3. Així mateix, accedirà al cicle següent l’alumnat amb avaluació negativa en alguna de

les àrees, sempre que els aprenentatges no aconseguits no li impedisquen seguir amb

aprofitament el cicle nou.


4. L’alumnat que accedisca a un cicle amb avaluació negativa en alguna de les àrees del

cicle o cicles precedents, rebrà els suports necessaris per a la recuperació d’estes. A este

efecte, les programacions didàctiques han d’incloure activitats destinades a l’adquisició

d’estos aprenentatges, amb la indicació del professorat responsable.

5. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en els apartats 2 i 3 del present

article, s’ha d’estar un any més en el mateix cicle. Esta mesura es pot adoptar una sola

vegada al llarg de l’educació primària i haurà d’anar acompanyada d’un pla específic de

reforç o recuperació.

6. S’accedirà a l’educació secundària obligatòria si s’ha aconseguit el desenrotllament

corresponent de les competències bàsiques i l’adequat grau de maduresa. S’accedirà,

així mateix, sempre que els aprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb

aprofitament la nova etapa.

7. Les mares, els pares o tutors hauran de participar i donar suport en l’evolució del

procés educatiu de les seues filles, fills o tutelats, així com conèixer les decisions

relatives a l’avaluació i promoció, i col·laborar en les mesures de suport o reforç que

adopten els centres per a facilitar el seu progrés educatiu.

8. La conselleria competent en matèria d’educació establirà els criteris sobre la

promoció al cicle o etapa següent o la permanència en el mateix cicle, així com els

relatius al pla de reforç o recuperació a què es refereix l’apartat 5 del present article, que

haurà d’organitzar cada centre.

Promoció de l’alumnat per cicles:

Primer cicle: Els alumnes passaran al 2on cicle si tenen les matemàtiques i el

valencià aprovats.

Segon cicle: Els alumnes passaran a 3er cicle si tenen les matemàtiques i el valencià

aprovats.

Excepcionalment, tant en primer cicle com en segon , l’equip del professorat i la

comissió pedagògica valorarà el grau de consecució dels objectius de cicle, la maduresa

i l’actitud de l’alumne i la seua possibilitat de continuar amb èxit els estudis. A tal

efecte, s’analitzaran i ponderaran les dificultats observades en les diferents àrees per tal


de determinar en quin grau poden impedir un adequat desenvolupament del seu progrés

d’aprenentatge del curs següent. Aquesta presa de decisió serà realitzada pel tutor/a.

Si la valoració de l’alumne/a és positiva, promocionarà de curs.

Si la valoració del nen o la nena no és positiva, l’alumne/a repetirà curs.

Abans de prendre la decisió de promocionar o no a un alumne/a, el tutor/a escoltarà

l’opinió de la família i l’alumnat.

Tercer cicle: Els alumnes i les alumnes promocionaran de forma automàtica aquells

que:

Tinguen aprovades totes les assignatures.

Hagen repetit una vegada en l’etapa.

No es podrà promocionar si l’alumne té més de tres assignatures suspeses.

Si tenen dos assignatures suspeses que siguen instrumentals, no passaran.

Excepcionalment, l’equip de cicle promocionarà a un alumne o alumna amb un màxim

de tres àrees no superades sempre que la repetició del curs no siga beneficiosa per a ell

o ella.

En qualsevol de les opcions, així com quan s’ha promocionat amb alguna assignatura

suspesa, la decisió deurà d’anar acompanyada d’una descripció de les dificultats

observades i de la proposta de les mesures educatives complementàries que s’estimen

necessàries.

En l’acta que expendrà el tutor o la tutora de cada grup, constaran totes les decisions

que s’adopten com a conseqüència del procés d’avaluació.

Cal tenir present que en cap cas, un alumne podrà repetir més d’una vegada al llarg de la

Primària.

Aquestes propostes seran revisades anualment a la finalització de cada curs per l’equip

de cicle i la comissió pedagògica, i proposaran al Claustre les mesures de millora que

s’estimen convenients.


F. Comunicació del procés d’avaluació

La forma en la que la escola Ausiàs March informarà a la família i l’alumnat serà la

següent:

Referent a la família:

A principi de curs hi haurà una Assemblea on es tractaran els aspectes generals del

currículum i la forma d’avaluar.

Durant el curs, si alguna mare o algun pare vol parlar amb el tutor/a o viceversa, per a

tractar algun aspecte del seu fill/a es realitzaran entrevistes individuals, per a que puga

hi haure un intercanvi d’informació mutu per a afavorir a la xiqueta o al xiquet implicat.

Si es veu oportú el nen o la nena també assistirà.

Al final de cada trimestre el professorat dura a terme entrevistes individuals per a

comentar els resultats de l’alumnat i informar a la família els punts forts i febles dels

seus fills i les seues filles.

Referent a l’alumnat:

Al començament del curs a classe l’alumnat farà una Assemblea on se’ls exposarà els

objectius i els continguts que han d’aconseguir i la forma d’avaluació que se’ls aplicarà.

En la Assemblea ells i elles podran comunicar els seus punts de vista, llavors si el

professorat ho veu convincent es podrà modificar algun aspecte de l’avaluació ( la

Assemblea es durà a terme a partir de tercer de primària, ja que d’aquest curs enrere són

massa petits).

En el transcurs del curs, el professorat anirà informant als xiquets i les xiquetes si van

be o han de millorar alguna coseta.

Aquesta escola valorarà globalment les aptituds i activitats realitzades al llarg del curs.

El professorat valorarà l’esforç, l’aptitud i la millora de cadascun/a de l’alumnat, atenent

a les necessitats individuals.

L’escola utilitzarà una metodologia avaluativa qualitativa, és a dir, no s’avaluarà sols

quantitativament sinó que es tindran en compte aspectes com l’autosuperació, la qualitat

del treball, l’esforç, etc.


G. Recuperació

Les recuperacions es duran a terme cada trimestre, ja que l’escola Ausiàs March

considera l’error una forma d’aprenentatge. Un error ens dona a entendre que una cosa

no està ben assolida del tot, per lo tant, hi ha que repassar-ho de nou per a que aquest

error més avant no es convertisca en una dificultat.

*Per als més menuts de l’escola , és a dir, l’alumnat d’infantil i de primer cicle de

primària, incorporarem la recuperació en el procés normal de l’aula.


5. Materials curriculars i recursos didàctics

És considerable l’ajuda que es pot rebre dels diferents tipus de recursos i materials

didàctics, ja que pot fer l’activitat docent més fàcil i, a més, pot contribuir en

l’aprenentatge dels i de les infants.

A més dels recursos amb els que compta el col·legi, cal esmentar l’entorn pròxim a

aquest. Així es fan nombroses eixides per a gaudir del paratge natural, descobrir

Cullera...

Com a recursos interns, comptem amb la Biblioteca que, a més de ser una ajuda

importantíssima com a font d’informació, apropa als xiquets i les xiquetes a la lectura,

fent que s’interessen per aquesta.

5.1 Materials curriculars

Quant als materials curriculars cal fer una distinció. Així parlem de dos tipus: per als i

les docents, que els serveix d’ajut per a programar l’ensenyança que es va a realitzar, i

per a l’alumnat. A més cal fixar-se en cada àrea: Coneixement del Medi, Matemàtiques,

Llengua, Idioma, Música, Plàstica...

Tots aquests materials serveixen com ajut per a portar a terme els objectius establerts al

principi. La selecció dels materials és molt important, encara que s’han de fixar uns

criteris per al seu ús: on es troben, qui s’encarrega, com s’administren... Cada Cicle ha

de fer un Inventari del material de Cicle i revisar-ho periòdicament per tal que no falte

cap material.

A l’hora de seleccionar els llibres de text és molt convenient que el o la docent tinguen

algun recurs per a fer una comparació entre els diferents materials que ens ofereixen.

Aquest recurs pot ser una taula de valoració com la que s’adjunta a l’annex 1.


5.2 Organització didàctica

a. Espais

Per a qualsevol plantejament metodològic cal tindre en compte la organització de

l’espai escolar, és a dir, l’aula, un espai molt utilitzat, ja que l’alumnat és on passa la

major part del seu temps; els espais intraescolars, com poden ser el pati, la biblioteca,

passadissos...; per últim, cal tindre en compte, també, els espais extraescolars, aquells

que es situen fora del col·legi.

Quan pensem en qualsevol activitat és molt important pensar en els espais, a més dels

continguts que s’han de tractar, ja que guarden estreta relació. S’han d’elegir espais

que faciliten un clima factible per a la interacció, a més de potenciar l’autonomia

personal, actituds d’ajuda mútua i cooperació, de cura i respecte del material...

Al nostre Centre comptem amb la biblioteca, el laboratori o audiovisuals, el pati i

l’entorn.

b. Agrupaments

Treballar en grups afavoreix notablement el desenvolupament de la responsabilitat i la

participació activa, per la qual cosa es fan grups integrats per xiquets i xiquetes de

diferent nivell maduratiu per a que s’ajuden entre ells. A més, seran rotatius, per a que

puguen aprendre uns dels altres i no es cree monotonia. També es faran grups reduïts,

dins o fora de l’aula, de reforç. Quant a les activitats més generals es realitzaran en

conjunt, és a dir, la classe en general.

c. Temps

Cada activitat requereix un temps i aquest depèn del ritme de l’alumnat per assolir els

coneixements, ja que el important és que el que has après puga servir per a tota la vida.

Per aquest motiu, s’han d’alternar períodes de curta duració, és a dir, activitats que

necessiten més atenció, amb activitats en les que necessiten moure’s i participar

activament, les quals són de llarga duració. Cal deixar entre activitat i activitat un

espai de descans i per a aquells alumnes que acaben més ràpidament, s’han de

plantejar altres activitats o bé deixar que ajuden als que van més enrere.


d. Activitats

A l’hora de plantejar les activitats cal fixar-se en el grup. Cal combinar activitats

col·lectives amb individuals, respectar els horaris de descans així com els d’activitat.

Així es fan diferents tipus d’activitats depenent allò que es va a tractar a la unitat. Al

principi de la unitat es fan activitats que interessen a l’alumnat per a que coneguen el

tema. Durant el transcurs del tema es van resolvent una sèrie d’activitats que es

plantegen per a conèixer-lo millor i assolir millor la informació. Per a finalitzar la

unitat, es realitzen altres activitats que pretenen deixar el coneixement permanent.

Estan pensats segons les necessitats bàsiques de l’alumnat i les seues característiques.


4. Temes transversals

1.- Orientacions per al seu tractament:

Segons el que és diu a les normatives, "los objetivos, contenidos y criterios de

evaluación de las diferentes áreas del currículo integrarán de forma transversal,

equilibrada y natural los valores cívicos y éticos, reflejando los principios de igualdad

de derechos entre los sexos, rechazo de todo tipo de discriminación negativa, respeto a

las diversas culturas y fomento dé los hábitos de comportamiento democrático, y

destacando la contribución de las mujeres en el progreso de la sociedad. Así mismo, la

diversidad cultural, el desarrollo sostenible, la cultura de paz, la utilización del tiempo

de ocio, el desarrollo de hábitos de consumo y vida saludable, y la introducción de las

tecnologías de la información y la comunicación son aspectos que deberán estar

presentes en las diferentes áreas del currículo a lo largo de toda la etapa". (Decret

148/2002).

El sistema educatiu ha de promoure el desenvolupament de noves actituds i valors i ha

de ser prou flexible per recollir les noves necessitats formatives característiques d'una

societat plural i en permanent canvi. Per això, en el currículum, que ha de donar

resposta al quin i com ensenyar, podem assenyalar els temes transversals:

Educació moral i cívica

Educació per a la pau i la convivència

Educació ambiental

Educació del consumidor


Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els sexes

Educació sexual

Educació per a la salut

Educació vial

Les característiques dels temes transversals són:

Fan referència a qüestions actuals de gran transcendència per a la vida individual i

social, enfront de les quals convé generar posicions personals i col·lectives (la salut, la

pau, la vida en societat...).

Contribueixen a l'educació integral.

Les temàtiques pròpies dels diferents temes transversals són complementàries i

interdependents.

Impregnen les diferents àrees de coneixement.

Tenen un caràcter obert.

En el nostre centre, el desenvolupament d’aquestos continguts transversals, se abordaran

d’ acord a les següents consideracions:

Cada Departament, d’acord amb la distribució que s’arreplega en el quadro adjunt,

inclou en la programació didàctica els temes transversals relacionats amb els continguts

propis de les matèries impartides, ja siga elaborant unitats didàctiques específiques per

els diferents temes o incorporant-los de manera parcial o puntual com part de

determinades unitats didàctiques més amplies.

El Departament d’ Activitats Complementaries i Extraescolars, en coordinació amb els

Departaments Didàctics, inclourà en les seues programacions activitats relacionades

amb diversos temes transversals per a profunditzar i complementar el desenvolupament

dels mateixos. Per al qual es podrà aprofitar l’oferta d’organismes e institucions que

aborden temàtiques relacionades amb la E. per a la Salud, la E. per a la Pau, la

prevenció de Drogodependències...

El departament d’Orientació inclourà en el Pla d’ Acció Tutorial (PAT) activitats

relacionades amb diferents temes transversals. Per aquesta tasca es podrà utilitzar


l’elaboració d’activitats especifiques que es realitzaran en l’hora de les tutories. Serà des

d’aquest departament on s’elaborarà un Pla d’Educació en Valors en el que cada curs

escolar es potenciarà aquells continguts i activitats relacionades amb els temes

transversals que s’acorden en el Claustre.

Per al desenvolupament d’alguns continguts transversals es demanarà la col·laboració

de la Conselleria de la Comunitat Valenciana, dels programes escolars de l’Ajuntament

de Cullera, col·lectius i associacions... que treballen els mateixos temes transversals en

contextos no escolars. Al començ del curs, cada Departament didàctic elaborarà una

síntesis de la programació dels temes transversals atenent als següents elements (veure

quadre 1 i 2):

- Tema transversal (E. per a la Salud, per a la Pau, Medi ambiental...)

- Continguts (conceptes, procediments i actituds).

- Unitats didàctiques en les que s’inclouen.

- Recursos didàctics necessaris (audiovisuals, agrupaments, recursos externs...).

- Temporalització. Es tindrà en comte el nombre d’hores (sessions de classe

necessaries) i el moment del curs en que es preveu que es van a treballar cada un

dels temes o continguts programats .

L’ Equip Tècnic de coordinació Pedagògica planificarà al principi de cada curs escolar

el desenvolupament dels continguts transversals per a seqüenciar el tractament dels

mateixos, coordinar els seus en focs des de les distintes àrees y potenciar la seua

presència en els programes dels diferents cursos.


2- Distribució dels continguts transversals per als departaments

ÀREES TRANSVERSALS

C. N

AT

UR

AL

S

E. P

LÀ

STIC

A

E. F

ÍSIC

A

C. S

OC

IAL

ES

ING

LÉ

S

LE

NG

UA

MA

TE

MÁ

TIQ

UE

S M

ÚSI

CA

TE

CN

OL

OG

ÍA

A.C

/

EX

TR

AE

SCO

L

OR

IEN

TA

CIÓ

PAU / TOLERÀNCIA IGUALTAT OPORTUNITATS SALUD SEXUAL PRE. DROGODEPENDÈNCIES AMBIENTAL CONSUM VIAL CÍVICA / DEMOCRÀTICA

Quadre 1

NIVELL ÀREES TRANSVERSALS DEPARTAMENT

CONTINGUTS:Conceptes, procediments i

actituds

TEMA/UNITATDIDÀCTICA

TEMPORIZACIÓ RECURSOSDIDÁCTICS( Xerrades,

audiovisuals,…)SESSIONS MES

Quadre 2


3-Propostes per a potenciar el seu tractament:

ÀMBIT EDUCACIÓ

ACTIVITAT/EDUCACIÓ PROGRAMA DIRIGIT A ... DATES OBSERVACIONS

Quadre 3

Podem mencionar que per al proper curs s’ha demanat un projecte de formació amb

l’objectiu d’elaborar quatre unitats didàctiques per a treballar els elements de la

programació, on es relacionen les activitats complementaries i els temes transversals.

Al llarg de vint-i-sis sessions de dues hores cada una, plantegem, organitzem,

contrastem, elaborem, intercanviem experiències, i experimentem les quatre unitats

didàctiques següents:

1.- “Els drets del xiquets i xiquetes ” . Del 20 d’ octubre al 20 de novembre.

2.- “Els Nadals”. Del 24 de novembre al 19 de desembre.

3.- “Respecte, tolerància i solidaritat per a tots i totes”:

· La pau i la no violència.

· Ajudem i salvem La Terra.

· La dona.

· No al racisme.

Del 12 de gener al 3 d’ abril.

4.- “La salut: Mira’t i cuida’t”. Del 21 d’ abril al 5 de juny.


L'elecció d'aquestes unitats didàctiques, els títols i la temporalització s'ha fet amb la

finalitat de fer coincidir les dates del calendari escolar que tenen un significat positiu i

educatiu amb els continguts i activitats que volíem desenvolupar. D'aquesta manera

queden vertebrades amb les activitats complementàries i els temes transversals.

La metodologia proposada i empleada va ser la següent: A través de les coordinadores

dels cicles, la coordinadora del projecte i l'equip directiu, es van triar els temes i

continguts de l'U. Didàctiques a treballar. A partir d'aquest moment es va establir un

calendari de reunions i sessions de treball de la tarda formativa per dur-ho a terme.

Cada U. Didàctica s'ha elaborat partint d'un guió previ el qual ha anat desenvolupant-se

amb les propostes i orientacions sobre els continguts a seleccionar, el marc d'activitats a

desenvolupar, temporalització, suggeriments quant al tractament didàctic dels temes,etc

per part del director/-a i el coordinador/-a del projecte.


7. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

7.1 Àmbit dels alumnes

A. Objectius generals

1. Facilitar l’adaptació dels nous alumnes al Centre.

2. Coneixement del grup-classe.

3. Potenciar la cohesió, interacció i autoestima del grup.

4. Ajudar els alumnes en llur desenvolupament personal i escolar.

5. Orientar l’alumnat en els processos d’aprenentatge.

6. Desenvolupar la coordinació amb el servei d’orientació/comissió Pedagògica i les

mesures d’intervenció educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

7. Atendre i tindre cura dels alumnes en els períodes d’esbarjo i en altres activitats no

lectives (visites, excursions, etc.).

B. Planificació general

Activitats

Realització de les jornades d’acollida als canvis de cicle i a l’inici de l’escolaritat i

sempre que es done un canvi de grup i/o de mestre.

Lectura d’informes i documentació dels alumnes que va a tindre. Complimentar la

història personal de l’alumne a l’inici de l’escolaritat.

Realitzar i participar en l’avaluació inicial del grup d’alumnes, en el canvi de cicle o de

professor.

Elaborar, consensuar i donar a conèixer en el grup les normes bàsiques de convivència a

l’aula i al Centre.

Realització d’activitats que potencien la cohesió i autoestima del grup.

Coneixement de quins alumnes porten tractament mèdic continu o necessiten un

tractament especial a nivell fisiològic o psicopedagògic.


Elecció de Delegat/ada, sotsdelegat/ada i altres càrrecs que el mestre estime oportuns.

Conèixer la dinàmica del grup. Realització d’activitats que potencien la solució dels

problemes de convivència i intervindre en els casos necessaris.

Registrar diàriament les faltes d’assistència i sol•licitar la seua justificació.

Atendre amb especial cura els casos d’absència escolar per motius de malaltia amb la

finalitat de proporcionar a l’alumne l’ajuda escolar necessària.

Realització d’entrevistes individuals a fi de col•laborar en el desenvolupament personal

i escola.

Informar a l’alumne del seu procés d’aprenentatge, valorant l’esforç i realitzant i

potenciant l’autoavaluació, així com criteris d’avaluació i recuperació.

Realitzar l’avaluació contínua de l’alumnat, fent un seguiment individual del grau de

consecució dels objectius programats, donant-li la informació pertinent a l’alumnat.

Planificar/desenvolupar amb els alumnes que ho requereixquen les mesures de reforç

pedagògic/adaptació curricular, seguint els models establerts a l’efecte.

Observar i col•laborar amb l’alumne/a quan siga necessari per a l’orientació escolar.

7.2 Àmbit del professorat

A. Objectius generals

1. Participar en la confecció/revisió del Pla d’Acció Tutorial.

2. Dur a terme el Pla d’Acció Tutorial.

3. Coordinar el procés d’ensenyament i avaluació de l’alumnat del seu grup.

4. Realitzar l’avaluació del procés d’ensenyament i la pràctica docent.

5. Participar en les coordinacions professor-cicle i intercicles.

6. Participar en l’avaluació de: PEC, PCC, Memòria, etc.

B. Planificació general

Activitats


Planificació del treball a realitzar partint de la proposta general.

Revisió trimestral i final de les activitats realitzades en el pla d’acció tutorial.

Coordinar al menys anualment el pla d’acció tutorial amb els companys del mateix cicle

i nivell.

Realització d’activitats previstes seguint els models establerts.

Coordinar la realització de l’informe inicial i final de cada cicle amb l’equip docent.

Coordinar la planificació del treball a realitzar amb el seu grup tenint en compte els

professors que hi intervenen.

Coordinar les sessions d’avaluació e informar a les famílies o autoritats pertinents els

casos d’absentisme escolar.

Coordinar la planificació i realització de les mesures educatives complementàries.

Coordinar la decisió sobre promoció de cicles seguint els criteris establerts.

Complimentació d’expedients administratius. Actes, Expedients, llibres d’escolaritat…

Realització de les mesures organitzatives complementàries.

Complimentar informe de final de cicle.

Elaborar informe especial per trasllat de l’alumne.

Participar seguint les orientacions donades en l’avaluació final de curs/cicle.

(Organització de l’aula i dels processos d’ensenyament. Coordinacions).

Participar en les reunions de coordinació de cicle a fi de:

1. Coordinar amb la resta de professors del cicle, la metodologia i materials a utilitzar i

la millora progressiva dels hàbits personals i socials i les tècniques de treball individual.

2. Coordinar amb la resta de professors del cicle/intercicle/ etapa els objectius i la

temporalització de les activitats complementàries i extraescolars i realitzar les propostes

de modificació.


3. Participar en les reunions que es convoquen per la Planificació i avaluació del Pec,

PCC, (P.A.)…


8. Tractament de la diversitat i de les necessitats educatives especials

És important acceptar que en el sistema educatiu existeixen una gran diversitat

educativa, aquesta situació devem d’assumir-la i afrontar-la per poder realitzar i ofertar

una donar un tipus d’educació de qualitat per a tots els/les alumnes escolaritzats en el

centre.

Un dels principis de l’ensenyament del centre Ausiàs March es el principi de la

comprensivitat i el tractament de la diversitat, per proporcionar a cada alumne un

ensenyament de qualitat i idoni per a cada alumne/a.

En conclusió, dins de l’alumnat del centre hi ha molta heterogeneïtat, presentant

cadascú unes característiques diferents i presenten una realitat específica, fent així

constància de l’existència de les diferències i la gran diversitat.

A partir de la lei de la LOE es va determinar que el sistema educatiu fora comprensiu i

integrador per establir un currículum escolar adaptat a l’alumnat. Deu ser un sistema

educatiu comprensiu per a poder oferir a tot l’alumnat del centre les mateixes

d’oportunitats i experiències educatives independentment de les característiques que

posseisca el alumnat. Per un altra banda, també deu ser un sistema integrador per a que

les necessitats educatives de l’alumnat siguen satisfetes adaptant-se a les diferents

característiques i capacitats dels/les alumnes. Fent així possible adaptar una ensenyança

ajustada ales necessitats de cada alumne/a, potenciant així la personalització del seu

procés d’ensenyança.

8.1 Els objectius generals

-Adequar els objectius educatius per a cada alumne/a, per a que cadascú puga arribar als

objectius de cada assignatura.

-Si l’alumne no s’adequa al currículum ordinari, cal adequar el currículum a l’alumnat,

per a poder tindre resposta a les seues necessitats educatives.


8.2 Característiques dels/les alumnes

- Alumnes que presenten diversitat en els estils d’aprenentatge.

-Alumnes amb diversitat de capacitat per a aprendre.

-Alumnes que presenten dificultats en el seu aprenentatge.

-Alumnes amb algun tipus de minusvalia psíquica i /o sensorial.

-Alumnes amb tractament logopeda.

-Alumnes que pertanyen a diferents grups socials desfavorits i/o marginats.

-Alumnes que pertanyen a minories ètniques o grups socials desfavorides o marginals.

-Alumnes amb una escolarització tardia

8.3 Com es coordina l’equip docent de les aules ordinàries i el personal de

recolzament i especialitzat en les necessitats educatives de l’alumnat

Fase de detecció: En primer lloc, el tutor o professor de l’aula exposa el possible

problema existent de l’alumne al departament d’orientació, i el psicòleg del centre deu

proposar algun qüestionari per a que el complimente entre el professorat i els familiars.

Aquest qüestionari s’intenta determinar si hi ha alguna conducta estranya i/o anormal

que faci provocar la sospita que el/la alumne/a tinga algun problema en el seu procés de

desenvolupament.

Després s’avaluen les diferents proves que li hagen passat al alumne/a, el/la psicòleg/a

realitza una entrevista personal amb el determinat alumne/a i després d’observar la

informació que s’obté als qüestionaris i la informació de l’entrevista es determina quin

tipus d’ajuda necessita específicament.

Fase en procés on l’alumne/a ja està instaurat en les ajudes especifiques: en aquest

moment el professorat de les aules ordinàries deuen estar en coordinació amb els

docents de l’aula terapèutica, ja que és necessari per ajudar a millorar el seu

desenvolupament social i educatiu. És important per incentivar l’autoestima, facilitar la

integració de l’alumne a l’aula ordinària i intentar ajudar a l’alumne/a a mantindre els

objectius que se li hagen assignat.

A més de estar coordinat els/les docents de l’aula ordinària i els de l’aula terapèutica,

també es deu realitzar diverses reunions amb les famílies d’aquest tipus d’alumnat, per

observar el seu procés de desenvolupament i de millora.


8.4 Objectius Generals d’Integració per a l’alumnat amb NEE

-Formació global de la personalitat i les capacitats de l’alumnat

-Aprofitar al màxim els mitjos educatius del sistemes d’ensenyança ordinari per integrar

el màxim possible a l’alumne.

-Complementar la formació i el seu desenvolupament en aquelles àrees que tinguen el

problema.

-Ajudar a la comunitat educativa (docents, alumnat, familiars) a conèixer i acceptar a

l’alumne amb algun determinat problema.

-Adaptar les activitats del programa i/o currículum a les necessitats dels/les alumnes

amb algun tipus de discapacitat.

-Treballar amb les famílies per a que assumisquen i accepten els problemes que

posseeixen el seu fill/a.

8.5 Organització

El/la docent de l’aula terapèutica atén als alumnes (dos o tres com a màxim d’una

determinada classe) que presenten algun tipus de retràs, ja siga significatiu o no

significatiu, i estan durant 55 minuts dos o tres sessions per setmana en un aula fora de

l’ordinària.

Els alumnes amb N.E.E reben un tractament específic en les àrees on es modifiquen els

objectius acadèmics, ja que no arriben, aquests tipus d’alumnes s’anomenen A.C.I.s

significatius. Aquests tipus d’alumnat necessiten una atenció individualitzada. I aquesta

atenció individualitzada dependrà de les necessitats específiques de cada alumne/a,

segon la gravetat de les seus dificultats d’aprenentatge.


8.6 Metodologia

Les bases de la metodologia es poden resumir en els següents punts:

- La dinàmica que s’utilitza per a l’alumnat amb N.E.E. es específica a l’alumne

adequant-la a les seues dificultats.

- La metodologia es seguida tant en els/les docents de l’aula ordinària i de l’aula

terapèutica, ja que aquests professionals estan cooperant per a millorar la situació de

l’alumne/a.

- Un element important d’aquesta metodologia és que els propis alumnes siguen els

protagonistes directes del seu procés d’aprenentatge.

- A més de treballar els aspectes cognitius, en aquesta metodologia es treballarà

l’adquisició d’hàbits d’autonomia i estratègies socials, per poder treballar i comunicar-

se amb la resta dels companys de classe.

- La metodologia utilitzada es centrarà i en la seua zona de desenvolupament òptim,

realitzant i promovent objectius reials per al determinat alumne.

8.7 Mitjans i recursos

Els recursos que es necessita per promoure un ensenyament de qualitat als alumnes amb

N.E.E. són tan suport tècnic i humà específic per a la compensatòria educativa.

Per una banda el suport tècnic serà:

Professorat de l’aula de pedagogia terapèutica.

Un/a orientador/a

I si es necessari, algun/a persona amb coneixements de llenguatge de signes.


Pel que fa als recursos tècnics i no humans, podem exposar:

Material informàtic per utilitzar les noves TICS en el seu procés d’ensenyament.

Llibres o materials adaptats per a les capacitats de l’alumne

Taules especials, (si va en cadira de rodes)

Llibres en braille, si es invident, o te algun grau de ceguera elevat.

8.8 Avaluació

El procés d’avaluació de l’alumnat amb N.E.E. és diferent en relació al tipus al que

pertany.

Si pertany al grup de ACI no significatiu, el alumnat serà avaluat en relació als objectius

exposats a les classes ordinàries i també amb la mateixa metodologia.

Si l’alumnat del qual ens referim posseeix algun tipus de trastorn motor, o d’algun dels

sentits, els objectius també són similars als de la classe ordinària, simplement s’ha

d’adequar els models dels processos d’avaluació a les necessitats de l’alumnat.

Però si ens referim als ACI significatius, l’alumnat serà avaluat en relació als objectius

imposats en relació a les seues característiques personals. En aquest cas, s’anirà

observant i puntuant les característiques o els processos d’aprenentatge que vagen

assolint.

Per a aquest tipus d’alumnat, s’elaborarà un informe cada trimestre realitzat pel/la

docent de l’aula terapèutica analitzant el seu procés d’aprenentatge. I un al final de curs,

observant i analitzant les seues millores i el seu treball al llarg del curs.


Annex 1

TAULA DE VALORACIÓ PER A L’ELECCIÓ DEL MATERIAL CURRICULAR

EDITORIAL: ___________________

ÀREA/ CICLE: ___________________

MATERIALS CURRICULARSVALORACIÓ

1 2 3 4 5

1. Ofereixen una ensenyança motivadora

2. Ofereixen situacions rellevants d’aprenentatge

3. S’adeqüen als objectius del Centre

4. Existeix relació entre objectius i continguts

5. Segueixen una progressió d’aprenentatge

6. S’adapten a una metodologia significativa

7. Els dona importància als continguts procedimentals

8. Es proposen varietat d’activitats

- De motivació

- De coneixements previs

- De desenvolupament

- De reforç

- D’ampliació

9. Inclouen proposta d’avaluació

10. Ofereixen varietat d’elements per a adaptar-se a diferències individuals

11. Incorporen propostes de desenvolupament d’actituds:alimentació, salut, no discriminació, respecte al medi...


PI didactica general (PCC)

Documents

Transcript of PI didactica general (PCC)