PLA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA - Ajuntament de Lleida

http://www.daleph.com

PLA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA

MEMÒRIA

Barcelona i Lleida, 2010

http://www.daleph.com

EQUIP REDACTOR

D’ALEPH INICIATIVAS Y ORGANIZACIÓN, S.A.

Gerència d’Habitatge i Urbanisme

Guillen Díaz i Falo, economista diplomat en Gestió Urbanística

Albert Jové i Deltell, economista diplomat en Valoracions Urbanístiques

Francisco Javier Alberca Rodríguez, economista i periodista

Sònia Llera Arce, economista i màster en anàlisi econòmica

Emmanuelle Jouve, geògrafa i diplomada en Urbanisme i Ordenació de Territori

EMU DE LLEIDA I AJUNTAMENT DE LLEIDA

Coordinació

Cristina Ballesté, gerent de l’EMU de Lleida.

Teresa Serentill, gerent d’urbanisme i consellera delegada de l’EMU de Lleida

Joan Blanch, coordinador de planificació urbanística i habitatge

Juan Antonio Manciñeiras, arquitecte

Serveis tècnics municipals

David Portolés, arquitecte

Marisun Ros Domingo, Institut Municipal d’Informàtica

Albert Barrufet Rosinach, secció de Sistemes d’Informació

Jesús Font Pijoan, director financer

Penèlope Gómez Gómez, tècnica OLH

Esther Colomina Lecha, secretària de direcció

Roser Castells Olives, administrativa

Equip tècnic i administratiu

ÍNDEX

...................................................................................... PLH Lleida-Memòria PLH

3

Índex

1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 7 1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I NATURALESA DEL PLH ................................................... 7

1.1.1 ANTECEDENTS.......................................................................................... 7 1.1.2 MARC LEGAL ........................................................................................... 7 1.1.3 NATURALESA ........................................................................................... 7 1.1.4 CONTINGUT I DETERMINACIONS .................................................................... 8

1.2 PROCÉS DE REDACCIÓ, TRAMITACIÓ I PARTICIPACIÓ DEL PLA LOCAL D’HABITATGE ............... 9 1.2.1 PARTICIPACIÓ .......................................................................................... 9

1.3 SÍNTESI DEL PLH ............................................................................................ 10 1.3.1 DIAGNOSI ............................................................................................. 10 1.3.2 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES ......................................................................... 10

1.4 OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA ..................................................................... 11 1.4.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES ......................................................................... 11 1.4.2 METODOLOGIA PER AL CÀLCUL DE L’OSU ....................................................... 12 1.4.3 RESULTAT ............................................................................................. 12 1.4.4 RITME DE CREIXEMENT QUINQUENNAL .......................................................... 14

2 ANÀLISI ............................................................................................................. 15 2.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL ............................................................................... 15

2.1.1 SITUACIÓ I ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL MUNICIPI ......................................... 15 2.1.2 ESTRUCTURA URBANA I RESIDENCIAL DEL MUNICIPI .......................................... 16 2.1.3 ECONOMIA DEL TERRITORI ......................................................................... 16 2.1.4 COMUNICACIONS .................................................................................... 17 2.1.5 MOBILITAT ............................................................................................ 18 2.1.6 DESCRIPCIÓ DE LA TRAMA URBANA EXISTENT .................................................. 19 2.1.7 EQUIPAMENTS MUNICIPALS ........................................................................ 20

2.2 PARC D’HABITATGES EXISTENTS ......................................................................... 20 2.2.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES ......................................................................... 20 2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PROBLEMÀTICA DE CONSERVACIÓ I ADEQUACIÓ A LA

NORMATIVA .......................................................................................... 21 2.2.2.1 Tipologia edificatòria .................................................................................. 21 2.2.2.2 Dimensió i programa .................................................................................... 22 2.2.2.3 Antiguitat, estat de conservació i patologies constructives ...................................... 23 2.2.2.4 Accessibilitat i ascensors .............................................................................. 24 2.2.2.5 Adequació de les instal�lacions ....................................................................... 25

2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I ÚS ............................................................ 25 2.2.3.1 Propietat ................................................................................................. 25 2.2.3.2 Règim de tinença ....................................................................................... 26 2.2.3.3 Tipus d’ús ................................................................................................ 26 2.2.3.4 Ocupació ................................................................................................. 27

2.2.4 DETECCIÓ DE SITUACIONS D’UTILITZACIÓ ANÒMALA ......................................... 28 2.2.4.1 Anàlisi de l’infrahabitatge ............................................................................. 28 2.2.4.2 Anàlisi de l’habitatge buit ............................................................................. 39 2.2.4.3 Anàlisi de sobreocupació ............................................................................... 43

2.3 POBLACIÓ .................................................................................................... 46 2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIONS DE POBLACIÓ I LLARS 2008-2013. ................ 46 2.3.2 PROJECCIÓ DE LLARS AL BIENNI 2014-2015 ..................................................... 59 2.3.3 SENSE LLAR I ALTRES COL�LECTIUS EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL ........................... 60

2.4 DEMANDA D’HABITATGE ................................................................................... 62 2.4.1 PRESENTACIÓ ........................................................................................ 62 2.4.2 METODOLOGIA ....................................................................................... 62 2.4.3 PERFIL DE LA DEMANDA ............................................................................ 63

ÍNDEX


4

2.4.4 CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES SOL�LICITATS ......................................... 79 2.4.5 MOTIVACIÓ DE LA DEMANDA ...................................................................... 92

2.5 OFERTA D’HABITATGE ..................................................................................... 97 2.5.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES ......................................................................... 97 2.5.2 EVOLUCIÓ DE L’EDIFICACIÓ A LLEIDA I EL SEU ENTORN ...................................... 98 2.5.3 EVOLUCIÓ I SITUACIÓ DE L’HABITATGE PROTEGIT ............................................ 99 2.5.4 L’OFERTA DE MERCAT ............................................................................. 101

2.6 PLANEJAMENT ............................................................................................. 112 2.6.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES ........................................................................ 112 2.6.2 PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL ................................................................ 112

2.6.2.1 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA ....................................................... 112 2.6.2.2 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT, 2007 ..................................................... 113 2.6.2.3 PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE L’HABITATGE ................................................... 113 2.6.2.4 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE LES TERRES DE PONENT: LLEIDA ................................................................................................... 114

2.6.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL: PLA GENERAL DE LLEIDA ........................ 115 2.6.4 SÒL URBANITZABLE ................................................................................ 117

2.6.4.1 PLANEJAMENT APROVAT ............................................................................. 118 2.6.4.2 PLANEJAMENT EN TRÀMIT............................................................................ 121 2.6.4.3 PLANEJAMENT INICIAT ................................................................................ 121 2.6.4.4 PLANEJAMENT NO INICIAT ........................................................................... 123 2.6.4.5 PREVISIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA SOBRE SÒL URBANITZABLE .................................. 125

2.6.5 SÒL URBÀ ............................................................................................ 126 2.6.5.1 PLANEJAMENT APROVAT O EN TRÀMIT ............................................................. 127 2.6.5.2 PLANEJAMENT NO TRAMITAT ........................................................................ 129 2.6.5.3 PREVISIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA SOBRE SÒL URBÀ ............................................. 131

2.6.6 CAPACITAT POTENCIAL PLA GENERAL VIGENT ................................................ 131 2.6.7 PRODUCCIÓ POTENCIAL DISPONIBLE PER AL PLH: SECTORS DE DISPONIBILITAT

IMMEDIATA .......................................................................................... 132 2.6.7.1 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LA PRODUCCIÓ POTENCIAL ......................................... 135

2.6.8 PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE (PMSH) ........................................ 135 2.6.9 CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE PLANEJAMENT ............................................... 135

2.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE ............................... 136 2.7.1 RECURSOS ECONÒMICS DE L’EMU ............................................................... 136 2.7.2 RECURSOS HUMANS DE L’EMU ................................................................... 139

3 DIAGNOSI ......................................................................................................... 143 3.1 PROBLEMÀTICA D’ACCÉS I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D’HABITATGES ..................... 143

3.1.1 ACCÉS A L’HABITATGE: LA DEMANDA EXCLOSA............................................... 143 3.1.2 NECESSITATS D’HABITATGES ..................................................................... 147

3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ ................................... 148 3.3 COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT I NECESSITATS D’HABITATGE ................................. 151 3.4 COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS D’HABITATGE ... 152

4 CAPACITAT PER A RESOLDRE NECESSITATS .............................................................. 154 5 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES ................................................................................... 159 5.1 OBJECTIUS .................................................................................................. 159

OBJECTIU 1: SATISFER LES NECESSITATS D’HABITATGE GENERADES DINS DEL CONTEXT ECONÒMIC ACTUAL, TANT GENERALS COM, ESPECÍFICAMENT, SOCIALS. ................ 159

OBJECTIU 2: ADEQUAR L’OFERTA ASSEQUIBLE A LES NECESSITATS CALCULADES PEL PRESENT PLH. .................................................................................................. 160

OBJECTIU 3: OPTIMITZAR LA QUALITAT DEL PARC I LES SEVES CONDICIONS D’ÚS. .............. 161 OBJECTIU 4: CONSOLIDAR L’EMU COM A SERVEI D’HABITATGE MUNICIPAL VINCULAT A

L’HABITATGE. ....................................................................................... 161 OBJECTIU 5: RENDIBILITZAR SOCIALMENT EL SÒL PÚBLIC DESTINAT A HABITATGE. ............. 161

5.2 ESTRATÈGIES ............................................................................................... 162

ÍNDEX


5

ESTRATÈGIA 1: GENERACIÓ DE NOUS CONTINGENTS D’HABITATGE LLIURE PERÒ, ESPECIALMENT, ASSEQUIBLE. .................................................................... 162

ESTRATÈGIA 2: ESTABLIR LÍNIES DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ. ............................... 163 ESTRATÈGIA 3: ESTABLIR LÍNIES D’INSPECCIÓ, DETECCIÓ I REALLOTJAMENT DE CASOS DE

SOBREOCUPACIÓ. .................................................................................. 163 ESTRATÈGIA 4: POTENCIACIÓ I INCREMENT DELS SERVEIS APORTATS DES DE L’ACTUAL OFICINA

D’HABITATGE. ...................................................................................... 164 ESTRATÈGIA 5: GESTIÓ I MOBILITZACIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE. .... 164

6 ACTUACIONS ..................................................................................................... 166 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 166 ACTUACIONS PROPOSADES ...................................................................................... 167 1 PROMOCIÓ D’HABITATGE ................................................................................ 167 2 FOMENT DEL PARC D’HABITATGE PROTEGIT IMPULSAT PER ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, COOPERATIVES, SINDICATS I AGENTS PRIVATS............................................................... 168

2.1 HABITATGE PROTEGIT DE NOVA CONSTRUCCIÓ .............................................. 168 2.2 FOMENT DE L’HABITATGE PROTEGIT DE LLOGUER ........................................... 168

3 PLANEJAMENT ............................................................................................. 169 3.1 Redacció del nou POUM ........................................................................... 169 3.2 Desenvolupament de l’ARE de Lleida .......................................................... 169 3.3 Modificació puntual del planejament general per a la cessió de la parcel�la de Ciutat

Jardí (SUR2) reservada per als 150 habitatges dotacionals universitaris ............... 170 3.4 Modificació puntual del planejament general per a possibilitar la promoció d’HPO de

lloguer. .............................................................................................. 170 4 PATRIMONI DE SÒL I HABITATGE ........................................................................ 171

4.1 Cessió del dret de superfície gratuït de 50 anys sobre la parcel�la de Ciutat Jardí (SUR 2) destinada a edificar 150 habitatges dotacionals universitaris ......................... 171

4.2 Cessió a l’EMU de Lleida la parcel�la 386 de Ciutat Jardí (SUR 2)........................ 171 4.3 Cessió a l’EMU de Lleida la parcel�la 10 de Torre Salses (SUR 42) ....................... 171 4.4 Cessió a l’EMU de Lleida la parcel�la UZ-6 del SUR 12 ...................................... 171 4.5 Cessió a l’EMU de Lleida la parcel�la UZ1-9B1-1 a Magraners (UA 71) ................... 171

5 REHABILITACIÓ I MILLORA DEL PARC EXISTENT ....................................................... 172 5.1 Campanya de foment del manteniment del parc ............................................ 172 5.2 Mesures vinculades a les situacions de sobreocupació ...................................... 173 5.3 Ajuts a la instal�lació d’ascensors i a la rehabilitació dels edificis i habitatges del

Centre Històric ..................................................................................... 173 5.4 Campanya de difusió dels ajuts existents a la instal�lació d’aigua calenta solar en

edificis sense instal�lació de gas ................................................................ 174 5.5 Exempció fiscal a les obres de rehabilitació .................................................. 175

6 GESTIÓ DELS HABITATGES ............................................................................... 175 6.1 Detecció i mobilització del parc vacant per a alimentar la borsa de mediació ........ 175 6.2 Mobilització de l’estoc d’obra nova ............................................................ 176 6.3 Gestió de la Borsa Social i de la Borsa Jove adscrites a la Xarxa de Mediació pel

Lloguer Social ....................................................................................... 176 6.4 Gestió d’habitatges per criteris socials ........................................................ 177

7. HABITATGE LLIURE ........................................................................................ 178 8 RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENT .......................................................... 180

8.1 Consolidació i desenvolupament de l’Oficina Local d’Habitatge de Lleida ............. 180 8.2 Organització de Jornades ciutadanes sobre habitatge ...................................... 180 8.3 Creació d’un Observatori Local d’Habitatge .................................................. 181 8.4 Organització de jornades tècniques o think tanks entre agents públics i privats ..... 181

9 PROJECTES D’INTERVENCIÓ INTEGRAL ................................................................ 182 9.1 Pla de Barris “La Mariola” ....................................................................... 182 9.2 Pla de Barris “Centre Històric” ................................................................. 183 9.3 Pla de Barris “Portal de la Magdalena-Noguerola” .......................................... 184

CALENDARI DE LES ACTUACIONS ............................................................................... 186 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ......................................................................... 186

ÍNDEX


6

7 EXECUCIÓ DEL PLA ............................................................................................. 187 7.1 GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLA ........................................................................... 187 7.2 PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DEL PLH......................... 190 7.3 CONCERTACIÓ DEL PLH ................................................................................... 191 7.4 INDICADORS DE SEGUIMENT ............................................................................. 191

8 ANNEXOS ......................................................................................................... 196 ANNEX 1. DOCUMENT DE SÍNTESI I CONCLUSIONS SOBRE NECESSITATS D’HABITATGE ................ 196

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DEMOGRÀFIC................................................................ 196 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’OFERTA ................................................................... 196 CONCLUSIONS DE L’ESTUDI DE DEMANDA ................................................................ 197 DESEQUILIBRIS QUALITATIUS ............................................................................... 198 PERSPECTIVA GLOBAL ....................................................................................... 199 TIPOLOGIA DE LES LLARS EXCLOSES DEL MERCAT D’HABITATGE LLIURE DE LLEIDA ............. 202 CONCLUSIONS ................................................................................................. 205

ANNEX 2. ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS ........................................................................ 209 TAULES ........................................................................................................ 209 GRÀFICS ....................................................................................................... 215

ANNEX 3. MODEL DE FITXA ...................................................................................... 219 ANNEX 4. CONVERSIÓ DE SECCIONS CENSALS A BARRIS ..................................................... 221 ANNEX 5. TAULES RELATIVES A REHABILITACIÓ ............................................................. 223

TAULES APORTADES PER LA DGH .......................................................................... 223 TAULES APORTADES PER L’OLH DE LLEIDA .............................................................. 224

ANNEX 6. DETERMINACIÓ DE L’OSU: EXTRAPOLACIÓ A 20 ANYS .......................................... 225 ANNEX 7. PLÀNOLS ............................................................................................... 226 ANNEX 8. HABITATGES PROTEGITS PREVISTOS PER BARRIS I SECTORS DE PLANEJAMENT ............. 233 ANNEX 9. FITXES D’ACTUACIONS ............................................................................... 234 ANNEX 10. QUADRES RESUM .................................................................................... 317

Q1A. NECESSITAT D’HABITATGES LLIURES AL PLH ..................................................... 317 Q1B. NECESSITATS D’HABITATGES ASSEQUIBLES AL PLH.............................................. 318 Q1C. POTENCIAL D’HABITATGES ASSEQUIBLES DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC PER AL PLH ... 319 Q2. PROGRAMACIÓ D’ACTUACIONS ....................................................................... 320 Q3. PROGRAMACIÓ D’HABITATGES ....................................................................... 321 Q4. AVALUACIÓ ECONÒMICO-FINANCERA DEL PLH ..................................................... 322

ANNEX 11. MEMÒRIA DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA ..................................................... 328 INFORMACIÓ SOBRE LES SESSIONS REALITZADES ....................................................... 328 APORTACIONS REBUDES ..................................................................................... 328

© Equip tècnic de D’Aleph.

1 INTRODUCCIÓ


7

1 INTRODUCCIÓ

1.1 ANTECEDENTS, MARC LEGAL I NATURALESA DEL PLH

1.1.1 ANTECEDENTS

El present Pla Local d’Habitatge (PLH) s’elabora en resposta a la sol�licitud de l’Ajuntament i l’EMU de Lleida a D’ALEPH INICIATIVAS Y ORGANIZACIÓN S.A. per a la seva redacció.

Durant els mesos de maig de 2008 a setembre de 2009 s’ha desenvolupat el procés de redacció de l’avanç de PLH, la primera versió del qual es lliura a l‘Ajuntament de Lleida i a l’EMU de Lleida el mes de setembre de 2009. Del mes de setembre de 2009 al juliol de 2010 s’ha desenvolupat el procés de redacció de la part propositiva, de gestió i d’avaluació econòmico-financera del PLH, resultant en el present document, lliurament de la Memòria del PLH per a la seva aprovació provisional pel Ple Municipal del mes de juliol de 2010.

1.1.2 MARC LEGAL

El Pla Local d’Habitatge es redacta dins del marc del desenvolupament de les competències que la Constitució, l’Estatut de Catalunya i la legislació de règim local atorguen als ajuntaments per a dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d’habitatge; i de la definició d’aquest instrument en la Llei 18/2007 de 28 de desembre del Dret a l’Habitatge de Catalunya, i en el Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, i el Decret 305/2006 de 18 de juliol per el que s’aprova el seu Reglament.

En efecte, l’article 84 de l’Estatut de Catalunya estableix que els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

Pel que fa a la Llei del Dret a l’Habitatge, en el seu article 11 inclou als Plans Locals d’Habitatge entre els instruments de planificació i programació d’habitatge; i en el seu article 14 els defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge amb l’administració de la Generalitat,

També el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en l’article 69.4, equipara el Pla Local d’Habitatge a la Memòria Social dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, sempre que continguin tots els aspectes relacionats en l’esmentat article.

1.1.3 NATURALESA

El present Pla té una doble naturalesa. D’una part, constitueix l’instrument de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, en aplicació de les competències pròpies de l’Ajuntament de Lleida.

D’altra banda, constitueix també un instrument de planificació i programació en desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge.

1 INTRODUCCIÓ


8

El PLH també tindrà el contingut adequat i complet que ha de permetre, si s'estima convenient, substituir a la Memòria Social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en els seus continguts relatius a habitatge.

1.1.4 CONTINGUT I DETERMINACIONS

El Pla Local d’Habitatge (PLH) és un document tècnic que té com a finalitats, d’una part definir les polítiques locals d’habitatge, i d’altre possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

El contingut del Pla Local d’Habitatge s’ajusta, d’una part a la metodologia desenvolupada per D’ALEPH en la seva experiència d’assistència tècnica als municipis en matèria d’habitatge, i d’altra part, al contingut definit per als PLH en l’article 14 de la Llei 18/2007, i inclou una triple perspectiva: analítica, estratègica i programàtica.

El contingut analític del PLH comprèn l’estudi de la demografia i la demanda actual d’habitatge al municipi i la seva projecció futura a curt-mig termini (6 anys); la descripció de l’estructura urbana residencial i del parc d’habitatges existent detectant els dèficits i les necessitats de rehabilitació; l’estudi de la oferta del mercat d’habitatge local i la comparació amb la demanda per tal d’avaluar la part de la demanda que queda exclosa d’aquest mercat; el diagnòstic de les persones i llars que precisaran d’habitatge protegit o social o d’ajuts en matèria d’habitatge en el període estudiat; i finalment l’avaluació de les possibilitats que ofereixen el planejament urbanístic, el patrimoni municipal de sòl i habitatge i els recursos materials i organitzatius de l’ajuntament per a fer front a aquestes necessitats.

El contingut estratègic se centra en la definició dels objectius i estratègies de l’ajuntament en matèria d’habitatge, tenint en compte la diagnosi efectuada, els objectius generals definits en la legislació i normativa catalana i estatal en matèria d’urbanisme i habitatge, i la pròpia capacitat dels instruments disponibles des de l’ajuntament .

Finalment, el contingut programàtic del PLH consisteix en la definició del programa d’actuació municipal en matèria d’habitatge en els sis anys següents a la seva aprovació, i, si s’escau, de les actuacions d’aquest programa que requeriran de concert amb l’administració de la Generalitat.

En concret, el contingut programàtic donarà compliment als aspectes que determina l'article 69.3 del RLU, per remissió del 69.4:

a. Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s’insereixen, amb estimació de les necessitats d’habitatge social d’acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.

b. Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública, atenent els objectius d’evitar la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus i d’afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d’edificacions per destinar-les a aquests tipus d’habitatges.

c. Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d’acord amb l’article 66.3 del Reglament LU, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d’habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.

d. Mecanismes previstos per a l’obtenció del sòl per a la construcció d’habitatge protegit promogut a iniciativa pública.

e. Previsió de les necessitats d’habitatges dotacionals públics, si s’escau, amb indicació dels col�lectius als quals s’adrecen, als efectes d’establir les qualificacions i reserves adequades.

f. Previsions temporals per a l’inici i l’acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d’habitatge dotacional públic.

1 INTRODUCCIÓ


9

g. Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.

h. Anàlisi de les necessitats d’equipaments comunitaris d’acord amb les previsions de nous habitatges i de l’adequació de l’emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.

Per consegüent, com a tal programa, el PLH conté la identificació i descripció detallada de les actuacions que l’integren, la seva avaluació econòmica, la identificació de l’agent gestor i de les fonts de finançament de cadascuna d’elles, la seva programació temporal, les modalitats i instruments de gestió a implementar, els resultats perseguits i els indicadors que permetran avaluar el grau d’assoliment d’aquests resultats.

El contingut del PLH de Lleida es concreta en la present Memòria i els seus annexos de quadres, fitxes i plànols.

1.2 PROCÉS DE REDACCIÓ, TRAMITACIÓ I PARTICIPACIÓ DEL PLA LOCAL D’HABITATGE

El PLH respon a la demanda realitzada per l’Ajuntament i l’EMU de Lleida d’analitzar la situació del municipi en matèria d’habitatge i determinar escenaris possibles d’evolució així com la proposició d’actuacions a desenvolupar des de l’Ajuntament.

Així mateix també es ressalta com a motiu clau l’obtenció d’una descripció exhaustiva de les necessitats d’habitatge social al municipi, per tal d’orientar el seu programa previst de generació d’habitatges.

La complexitat del Pla requereix la intervenció de diferents organismes i serveis, destacant l’EMU de Lleida i l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida, així com també el corresponent servei de suport.

El PLH de Lleida queda dividit en dues fases: la primera fase, que es correspon amb l’avanç del Pla i la segona i darrera fase que es correspon amb l’elaboració del contingut programàtic del Pla i, per consegüent, del conjunt del Pla.

El seguiment en el procés d’elaboració i redacció del PLH, ha estat realitzat mitjançant un seguit de reunions de treball planificades en funció de les diferents etapes del procés en les quals han participat els diferents responsables i personal de l’EMU de Lleida i l’Ajuntament de Lleida i els membres de l’equip redactor.

1.2.1 PARTICIPACIÓ

El procés de participació ciutadana al PLH de Lleida s’ha realitzat per mitjà d’una doble via.

D’una banda, mitjançant la col�laboració del Col�legi d’API de Lleida en l’elaboració de l’estudi de la demanda que forma part de la diagnosi del present PLH.

D’una altra, a través de la realització de tres sessions de presentació de resultats de les tres fases de desenvolupament del PLH de Lleida i de les converses sostingudes amb representants del Col�legi d’API i els components de la Mesa Sectorial de la Construcció de Lleida1.

El detall de les sessions realitzades i les aportacions recollides es pot trobar a l’annex 11 del present document.

1 Federació de Gremis de la Construcció (FGC); Gremi de Constructors de les Terres de Lleida (GCOLL); Col�legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Lleida; Col�legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida; i Associació de Promotors-Constructors d’Edificis de Lleida.

1 INTRODUCCIÓ


10

1.3 SÍNTESI DEL PLH

1.3.1 DIAGNOSI

L’aplicació del grau d’exclusió residencial a les projeccions demogràfiques de llars permet quantificar el volum de noves llars que, de mantenir-se les condicions del mercat i les característiques de les pròpies llars, romandran excloses del mercat d’habitatge. Des d’aquesta perspectiva, i considerant l’escenari demogràfic més plausible (intermedi alt), el 42’8% de la demanda representa 778 noves llars excloses al punt de partida del PLH i 3.335 al període 2010-2015 (556 anuals).

Pel que fa a la rehabilitació, el parc d’habitatges està en bon estat, tot i què el pes notable del parc plurifamiliar l’exposa molt més a desgast i deteriorament. En aquest sentit, es considera recomanable establir mesures per a fomentar el manteniment d’aquest parc. També s’aprecien problemes visibles en accessibilitat i instal�lació d’ascensors.

En relació als recursos, actualment, es detecta una possible necessitat de reforçar l’actual estructura de personal destinat a tasques d’habitatge, tot i què únicament es farà efectiva si les actuacions que es proposen així ho requereixen.

1.3.2 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

OBJECTIUS:

1.- Satisfacció de les necessitats d’habitatge generades dins del context econòmic actual, tant globals com, específicament, socials.

2.- Adequació de l’oferta d'habitatge assequible, tant lliure com amb protecció, a les necessitats calculades pel present PLH.

3.- Optimització de la qualitat del parc d’habitatges i de les seves condicions d’ús.

4.- Consolidació de l’EMU com a servei municipal vinculat a l’habitatge.

5.- Rendibilització social del sòl públic destinat a habitatge.

ESTRATÈGIES:

1- Generació de nous contingents d’habitatge lliure i assequible,

a. Mobilització d’habitatge buit.

b. Mobilització de l’estoc d’obra nova i de segona mà existents.

c. Promoció d’habitatge protegit en la mesura que el planejament actual ho permet.

2- Establiment de línies del foment de la rehabilitació.

a. Millora de l’accessibilitat dels edificis del municipi, amb especial prioritat sobre la instal�lació d’ascensors en edificis plurifamiliars de tres o més plantes d’alçada.

b. Detecció sobre el terreny d’edificis en condicions d’infrahabitatge per a la posterior intervenció en aquells que ho requereixin.

c. Rehabilitació d’edificis, amb particular prioritat sobre aquells que presentin estat dolent o estat límit en la possibilitat de recuperació.

d. Foment de la conservació i manteniment del parc existent en bon estat.

3- Establiment de línies d’inspecció, detecció i reallotjament de casos de sobreocupació.

1 INTRODUCCIÓ


11

a. Elaboració de la normativa municipal reguladora de les situacions de sobreocupació.

b. Detecció sobre el terreny d’habitatges sobreocupats.

c. Cerca de solucions per a les famílies en situació de sobreocupació.

4- Potenciació i increment dels serveis aportats des de l’actual OLH.

a. Mobilització de l’habitatge buit, així com d’aquell d’obra nova o de segona mà en oferta a favor del servei de mediació, que es veuria convenientment potenciat.

b. Gestió d’un eventual parc públic de lloguer de titularitat municipal.

c. Control de l'habitabilitat dels habitatges, si s'estableix legalment la seva competència municipal.

5- Gestió i mobilització del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH), com a requeriment per a conservar i ampliar el sòl i el sostre residencial de titularitat pública.

1.4 OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA

1.4.1 CONSIDERACIONS PRÈVIES

L’article 73 de la Llei 18/2007 estableix que els municipis de més de 5.000 habitants hauran de disposar, en un període de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Aquest requisit és el que es coneix com a Objectiu de Solidaritat Urbana (OSU). Però, a més de l’anterior, l’OSU especifica que el creixement del nombre d’aquests habitatges obtingut en cada quinquenni mitjançant la nova construcció, la rehabilitació o l’adquisició, no podrà ser inferior al 25 % del nombre d’habitatges que manquin per a arribar a l’objectiu final del 15% del total d’habitatges principals.

En defecte del Reglament que haurà de concretar els conceptes d’habitatge destinat a polítiques socials i els mètodes de càlcul d’aquest objectiu, a continuació s’estableixen uns criteris provisionals per a quantificar l’objectiu per a un PLH.

A partir de la seva enumeració en l’article 74 de la LLDH i definició d’alguns d’ells en l’article 3, es consideraran habitatges destinats a polítiques socials els següents:

1. Habitatges amb protecció oficial (concertat de Catalunya, preu concertat, règim general, règim especial, lloguer protegit o altres formes de cessió d’ús): habitatges de nova construcció que compleixin els requisits que estableixi la llei i que siguin així qualificats per la DGH.

2. Habitatges de titularitat pública: habitatges propietat d’administracions o empreses públiques no qualificats com a HPO.

3. Habitatges dotacionals públics: habitatges destinats a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.

4. Habitatges d’inserció: habitatges gestionats per administracions públiques o per altres sense afany de lucre, que en règim de lloguer o d’altres formes d’ocupació es destinen a atendre persones que requereixen una atenció especial.

5. Allotjaments d’acollida d’immigrants: allotjaments disposats per l’administració pública o per entitats amb finalitats socials per a acollir de manera temporal població immigrant amb necessitats d’acollida.

1 INTRODUCCIÓ


12

6. Habitatges cedits a l’administració pública: habitatges privats cedits a l’administració pública per a posar-los en lloguer, a canvi de garanties del seu manteniment i del cobrament dels lloguers.

7. Habitatges privats en xarxes de mediació social: habitatges privats integrats en xarxes de mediació per al lloguer, dintre del sistema de concertació pública-privada per a estimular als propietaris i inversionistes privats a incorporar al mercat de lloguer habitatges destinats a persones i llars amb dificultats de tot ordre per accedir al mercat lliure.

8. Habitatges en contractes de copropietat: habitatges de venda amb reserva parcial de titularitat per part de l’operador públic, a canvi de l’oferta d’un preu inferior al de mercat. Es basa en la regulació de la Comunitat de béns en el Codi Civil.

9. Habitatges de preu intermedi: habitatges promoguts per operadors públics, de preu intermedi entre l’habitatge d’HPO i el de mercat lliure, però que no es regeixen per les regles del mercat lliure.

1.4.2 METODOLOGIA PER AL CÀLCUL DE L’OSU

El càlcul de l’OSU requeriria disposar d’estimacions del parc d’habitatges principals a 20 anys vista. En el moment actual, però, existeixen dues limitacions en el càlcul de l’OSU:

• No existeixen estimacions oficials ni del parc d’habitatges principals ni de les llars –assimilables a habitatges principals- d’aquí a 20 anys.

• No és recomanable realitzar estimacions a un període superior a 6-8 anys –el corresponent al present PLH- perquè la fiabilitat de les mateixes és inversament proporcional a l’horitzó de previsió2.

Així doncs, es planteja el càlcul de l’OSU en els mateixos termes establerts per la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, circumscrit al període 2009-2015. Aquest càlcul se subdivideix en dos conceptes:

• Dèficit existent 2008: és el dèficit existent a la ciutat en el moment de realitzar el PLH, és a dir, el dèficit del parc social respecte al 15% del parc d’habitatges principals l’any 2008. Es tracta d’un dèficit que s’haurà d’eixugar en els propers 20 anys i, per tant, es proposa que al llarg dels set anys de desenvolupament del PLH s’hagi d’assolir les 7/20 parts d’aquest dèficit.

• Dèficit generat 2009-2015: és el dèficit associat al creixement en el nombre d’habitatges principals previst al PLH és a dir, el 15% de l’increment d’habitatges principals previst pel PLH.

A més, cal tenir en compte la restricció segons la qual, en cada quinquenni, caldrà un creixement del parc assequible de, com a mínim, un 25% del nombre d’habitatges que manquin per a arribar a l’objectiu final del 15% del total d’habitatges principals.

1.4.3 RESULTAT

Dèficit existent 2008

D’acord amb les dades publicades al Pacte nacional per a l’Habitatge a Catalunya relatives a parc social pendent3, per a la ciutat de Lleida, les xifres són les que figuren a continuació:

2 Amb tot, a l’annex 6 es mostren els resultats d’un exercici d’extrapolació lineal a 20 anys vista de les estimacions realitzades per al període 2009-2015. 3 El parc social pendent és aquell que el Pacte nacional per a l’Habitatge determina com la diferència entre el 15% del parc principal existent a un municipi l’any 2006 i la suma dels habitatges que es consideren parc social

1 INTRODUCCIÓ


13

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de la DGH.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, la darrera xifra de parc social existent (5.142 unitats l’any 2006) és una dada que necessita ser actualitzada i completada. Actualitzada en tant es limita al període 1992-2006 i es pot ampliar amb informació dels anys 2007 i 2008, com a mínim, referent als habitatges protegits acabats. Completada en tant ha d’incorporar conceptes d’habitatge social que no recullen els càlculs del Pacte (com ara, per exemple, informació de les borses de mediació, entre d’altres). En el cas de Lleida, aquestes dades són les següents:

• Qualificacions definitives l’any 2007 (DGH): 88 unitats.

• Qualificacions definitives l’any 2008 (DGH): 46 unitats.

• Habitatges mediats per la Borsa jove l’any 2008 (Ajuntament de Lleida): 108 unitats.

• Habitatges mediats per la Borsa d’habitatge l’any 2008 (Ajuntament de Lleida): 51 unitats.

Això suposa què cal afegir aquestes 293 unitats d’habitatge assequible a la dada general de parc social existent.

Així mateix, també es requereix una actualització, en la mesura del possible, de la dada de parc principal, que al Pacte es refereix a l’any 2006. En el cas de Lleida, aquesta dada és de 47.513 llars per l’any 20084, equiparables a habitatges principals. Sobre aquesta dada es realitza l’aplicació del criteri del 15% que estipula la Llei.

Per tant, en resum, el dèficit 2008 d’habitatges assequibles a la ciutat de Lleida és el següent:

Font: DGH i elaboració D’ALEPH.

D’acord amb les dades disponibles, actualment, caldrien uns 1.690 habitatges assequibles addicionals per què es complís el criteri que estipula la Llei pel Dret a l’Habitatge en relació al criteri d’Objectiu de Solidaritat Urbana.

Per tant, per al compliment del criteri d’OSU, d’acord amb la metodologia proposada, el PLH haurà de comptar l’any 2015 com a primera xifra (que justificarà la reducció proporcional del dèficit actual):

1.692 habitatges de dèficit x (7/20) = 592 habitatges assequibles

existent (parc de lloguer anterior a 1985, parc de titularitat pública i HPO acabats entre 1992 i 2006 tant de venda com de lloguer). 4 D’acord amb l’escenari intermedi alt, que és el que es va determinar com a plausible i, per tant, com a base per a la diagnosi del PLH.

Parc d'habitatge principal, 2008 47.51315% d'habitatge principal (a) 7.127

Parc social existent segons Pacte (b) 5.142Actualització 2008 (c) 293

Parc social existent estimat 2008 (d)= (b)+(c) 5.435

Dèficit actual OSU (a)-(d) 1.692

Càlcul del dèficit actual OSU Lleida

Població a 1/1/2006 125.677Parc d'habitatge total, 2006 64.310

Parc d'habitatge principal, 2006 45.37715% d'habitatge principal (a) 6.807

Parc de lloguer anterior a 1985 (b) 1.266Parc de titularitat pública (c) 1.668Habitatges amb protecció oficial de venda acabats (92-06) (d) 2.181Habitatges amb protecció oficial de lloguer acabats (92-06) (e) 26

Parc social existent, 2006 (f=b+c+d+e) 5.142

Lleida

1 INTRODUCCIÓ


14

Dèficit generat 2009-2015

A la xifra anterior caldrà afegir el resultat de cobrir el 15% de l’increment del parc principal previst per al final del període del PLH (any 2015)5.

Segons l’escenari intermedi alt de les projeccions demogràfiques, considerat el més plausible en termes de llars, a Lleida hi haurà un total de 53.810 llars l’any 2013. D’altra banda, s’estima que el bienni 2014-2015 el nombre de llars s’incrementarà en 2.4346.

Aquestes xifres suposen un creixement, respecte l’any 2008, de 8.731 nous habitatges principals. Per tant, la segona meitat del càlcul de l’OSU vindrà donada pel càlcul següent:

8.731 llars x 15% = 1.310 habitatges assequibles.

Dèficit total

Per tant, la quantitat global mínima d’habitatges assequibles que aquest PLH hauria de garantir per a cobrir l’OSU per als propers sis anys i l’any en curs serà:

592 + 1.310 = 1.902 habitatges assequibles.

En resum...

Font: elaboració D’ALEPH.

1.4.4 RITME DE CREIXEMENT QUINQUENNAL

El redactat de la Llei pel dret a l’habitatge determina que els municipis subjectes a l’OSU no només han d’assolir el criteri del 15% del seu parc principal com a assequible en vint anys, sinó que el creixement del nombre d’aquests habitatges obtingut en cada quinquenni mitjançant la nova construcció, la rehabilitació o l’adquisició, no podrà ser inferior al 25 % del nombre d’habitatges que manquin per a arribar a l’objectiu final del 15 % del total d’habitatges principals.

Dissortadament, per poder complir aquest criteri ad litteram cal saber quin serà el parc principal d’un municipi a vint anys vista. Aquesta dada no existeix encara, de manera que no és possible facilitar una estimació quinquennal acurada. Com a contrapartida, el PLH proposa treballar amb l’estimació septennal calculada més amunt i plenament compatible amb l’abast temporal del mateix.

Per tant, el PLH de Lleida hauria de garantir 1.902 habitatges assequibles fins l’any 2015 per a cobrir l’OSU. Addicionalment, haurà de garantir 1.100 unitats addicionals si es pretén cobrir la resta del dèficit existent 20087.

5 S’assumeix que el nombre futur d’habitatges del parc principal ve determinat pel nombre de llars projectades. 6 Vegeu secció 2.3.2. 7 Diferència entre les 1.692 unitats de dèficit existent 2008 total i les 592 unitats de dèficit existent 2008 ja incloses en els càlculs per al present PLH.

Dèficit actual (a) 1.692Proporcionalitat sexennal (b= a*7/20) 592

TOTAL cobertura dèficit present (c) 592

Increment d'habitatges principals 2009-2015 (d) 8.731Objectiu del 15% (e=d*0,15) 1.310

TOTAL cobertura d'increment d'habitatges principals (f) 1.310

TOTAL OSU PLH (g=c+f) 1.902

Càlcul de l'objectiu d'OSU PLH Lleida

2 ANÀLISI


15

2 ANÀLISI

2.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL

2.1.1 SITUACIÓ I ESTRUCTURA TERRITORIAL DEL MUNICIPI

Lleida, capital de la província homònima i capital de l’àmbit de ponent (Terres de Lleida), se situa a la part central Segrià, comarca molt extensa a l’extrem ponent de Catalunya.

El terme municipal, el més gran de la comarca, té una superfície de 212 km2, i concentra 131.731 habitants (INE 2008), resultant una densitat mitjana de 621,35 hab./km2. Està limitada pel Nord amb Torre-serona i Torrefarrera; al nord-est amb Alpicat, Almacelles; al oest amb Tamarite de Litera de la província de Osca i Gimenells; al sud amb Alcarràs, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Alfes, Aspi; al sud-est amb Artesa de Lleida i Torregrossa; al est amb Els Alanes, Bell-lloc d’Urgell i al nord-est amb Alcoletge i Corbins.

A nivell local, Lleida és al centre de diversos sistemes urbans. Es troba com capçalera de l’àmbit funcional de Ponent, dins del sistema urbà de Lleida.

Font: web Grup Enciclopèdia Catalana.

Lleida en relació amb la comarca del Segrià

Font: elaboració D’ALEPH

2 ANÀLISI


16

2.1.2 ESTRUCTURA URBANA I RESIDENCIAL DEL MUNICIPI

L’estructura urbana de la ciutat s’ha dissenyat en base al seu model "doble": una malla reticular al sud, orientada per l’eix de la carretera N-II, i una forma en malla radial al nord, sobre els eixos vials de la CN-230 i la CN-240. Aquestes dues xarxes queden connectades i travades unitàriament pel sistema de ponts, sobre la barrera natural del riu Segre en el seu tram urbà.

En definitiva, l’estructura urbana de Lleida s’articula al voltant del riu Segre, a les ribes del qual s’ha construït la ciutat. Es distribueix en diferents barris, situats a ambdues parts del riu i units per una estructura de ponts:

� Centre històric: es la part més antiga de la ciutat.

� Cappont: situat al marge esquerra del riu Segre, és un dels barris amb el creixement més intens. Es composa de grans centres d’oci i del campus universitari.

� La Bordeta: ubicat a l’extraradi de la ciutat, es el barri més poblat de la ciutat i també presenta un creixement més que notable. Es troba a prop de la zona residencial Copa d’or, una de les actuacions urbanístiques més importants de la ciutat.

� Magraners: és un barri d’entrada pel sud de la ciutat, amb un creixement recent al zona oest del barri, connectat en el futur amb la resta de la ciutat mitjançant diversos sectors urbanístics.

� Pardinyes: situat en una zona privilegiada, aquest barri està envoltat de naturalesa, zones d’oci i de passeig. Separat del centre per les vies del ferrocarril, el seu creixement està vinculat a l’arribada del ferrocarril. El seu procés de creixement continua vigent a l’actualitat..

� Balàfia: s’ubica entre els barris de Sant Pere i Pardinyes. Ha experimentat un destacable creixement residencial, particularment a prop de les zones del Secà de Sant Pere i de la carretera de Torrefarrera.

� Secà de Sant Pere: ubicat al nord de la ciutat, fou fundat per immigrants els anys 1950-1960.

� Camp d’esports–Joc de la Bola: a aquest barri s’alternen grans edificis amb centres comercials i cases unifamiliars.

� La Mariola: és uns dels barris històrics de la ciutat, on s’ubiquen nombrosos blocs d’habitatge de protecció oficial, construïts durant el franquisme.

� Ciutat Jardí: barri residencial, amb un component fonamentalment unifamiliar, situat a la sortida de Lleida per la carretera d’Osca.

Els equipaments i elements de serveis públics també s’entenen com una trama "focalitzada", en la qual el conjunt d’elements es projecta més coherentment i es recolza en un grau de concentració i d’ordenació més gran a partir de set “nodes”, tres d’ells sobre l’eix de la malla de la Ctra. N-II, (Campus de Cappont i la Bordeta- Canal), i dos sobre els punts focals del model radial del nord (Ctra. d’Osca Montserrat i Gualda- Marimunt).

2.1.3 ECONOMIA DEL TERRITORI

Al nivell econòmic, l’agricultura té un paper primordial en el desenvolupament de la ciutat. En efecte, la seva situació estratègica a banda i banda del Segre li dóna nombroses zones d’hortes i d’importants extensions de recs. La superfície conreada ocupa la major part de l’extensió del terme i gairebé tota és de regadiu. Hi ha principalment les cultures dels arbres fruiters, del farratge i de la vinya).

La indústria representa també una part notable de l’economia i es veu afavorida per la seva condició de nus viari important, fet que la configura com a pol d’atracció de noves empreses

2 ANÀLISI


17

(principalment del sector agroalimentària: agricultura i ramader; industria de transformació de productes del sector primari, i el ram metall).

Ara bé, el sector terciari és la principal font econòmica. Lleida actua com a centre comercial i de serveis d’una gran àrea que ultrapassa els límits comarcals i que afecta poblacions de les comarques veïnes i territoris de la comunitat aragonesa. Dins el sector terciari, el subsector del comerç i dels serveis és el que mostra un major pes.

2.1.4 COMUNICACIONS

Es un important centre comarcal, agrícola i comercial, al que confluïen las vies de comunicació de la Catalunya interior. La privilegiada situació de Lleida, com lloc de pas entre la Catalunya marítima i la interior, fa que es trobi al centre d’un sistema radial de carreteres. L’origen d’aquesta xarxa de carreteres és molt antic.

Font: web Generalitat de Catalunya.

Font: web municipal.

2 ANÀLISI


18

La N-II travessa el municipi i la ciutat de Lleida, mentre que la moderna autovia voreja la ciutat pel nord. Es tracta d’una de les vies principals de comunicació entre Lleida i Barcelona. L’altre eix important de comunicació és l’autopista AP-2, que té l’origen en la de la Mediterrània al terme del Vendrell (on enllaça amb l’AP-7), i travessa el municipi al sud de Lleida.

En la xarxa secundaria, es troba la N-240 que travessa el terme i la ciutat de Tarragona a Binèfar, procedent de les Borges Blanques. A més surten de Lleida diverses carreteres com la N-230 vers la Vall d’Aran; la C-12 que provinent d’Amposta es dirigeix a Àger o la C-13 de Lleida a Esterri d’Àneu passant per Tremp i Sort, la qual enllaça amb l’A-2.

D’altra banda, existeix una xarxa de carreteres locals que uneix les poblacions veïnes de Benavent de Segrià, Artesa de Lleida, etc.

Lleida és també un important nus ferroviari amb un trànsit molt intens. L’estació se situa a l’esquerra del Segre, entre el nucli urbà i el barri de Pardinyes. La xarxa ferroviària inclou la línia AVE Madrid-Saragossa-Barcelona, i les línies de ferrocarril de Barcelona-Burgos-Lleida-Astúries-Galícia, Barcelona-Lleida-Logronyo-País Basc i Lleida-Reus-Tarragona-Barcelona.

Finalment cal comentar també la presència de tota una sèrie de línies d’autobusos que faciliten la comunicació per carretera de la comarca amb les comarques veïnes, i uneixen Lleida amb el diversos municipis del Segrià.

2.1.5 MOBILITAT

Per motius de treball –principal causa de mobilitat- Lleida genera els desplaçaments especificats a la taula inferior:

Desplaçaments dins 40.081

Desplaçaments a fora 9.450

Desplaçaments des de fora 11.197

Total generats 49.531

Total atrets 51.278

Diferència atrets/generats 1.747

Com es pot comprovar, a Lleida es generen cada dia més de 49.500 desplaçaments interns i externs, tant d’entrada com de sortida; per la seva banda, s’atreuen prop de 51.280 desplaçaments, comptant els que venen des de fora i els que són interns del propi municipi.

Mitjans de transport per motiu laboral

només

individual només

col�lectiu només altres

individual i col�lectiu

individual i altres

col�lectiu i altres

no aplicable

Desplaçaments dins 34.048 3.567 244 569 39 15 1.599 Desplaçaments a fora 4.973 223 12 34 2 2 4.204 Desplaçaments des de fora 8.841 398 60 89 4 1 1.804 Total generats 39.021 3.790 256 603 41 17 5.803 Total atrets 42.889 3.965 304 658 43 16 3.403 Diferència atrets/generats 3.868 175 48 55 2 -1 -2.400

Font: elaboració D’ALEPH partir de dades de l’IDESCAT.

A més, la major part d’aquests desplaçaments és exclusivament en transport individual, en tots els tipus de desplaçaments.

Val a dir que, per a desplaçar-se des de l’exterior, el percentatge que suposa el transport públic en relació al conjunt de desplaçaments des de fora (398 sobre un total d’11.197 desplaçaments des de fora, és a dir, un 3’6%) és inferior al percentatge corresponent respecte el còmput total de desplaçaments generats (7’7%).

2 ANÀLISI


19

Tipologia SÒL URBÀ Zona ClauCentre històric (1H)Centre comercial (1C)Renovació urbana (1R)Eixample residencial (2R)Edificació oberta (2E)Urbana residencial (3A)Edificació suburbana (3B)Unifamiliar (4A)Volumètrica (4B)Concentrada (4C)Específica (4D)General (4E)Aïllat (5A)Tipus 1 (5B)Tipus 2 (5C)Tipus 3 (5D)Industial urbana (6A)Polígon industrial (6B)

(7A)Remodelació urbana (8U)Activitat terciària (8T)Remodelació industrial (8R)Tipus 1 (9A)Tipus 2 (9B)Tipus 3 (9C)D’edificació contínua 1 (10E)D’edificació contínua 2 (10T)Rehabilitació urbana (10V)D’edificació aïllada (11A)D’edificació contínua (11C)

D’ordenació especial

Contínua i rehabilitació

Nuclis urbans

Font: Pla General de Lleida (web municipal).

Habitatge unifamiliar

Industrial

De planejament aprovat Remodelació

Centre urbà

Eixample

Eixample nou

D’ordenació urbana

Tipologia SÒL URBANITZABLE Zona ClauTipus 1 (12A)Tipus 2 (12B)Tipus 3 (12C)

(13A)(14A)

Terciàries (15T)Logístiques (15L)

Font: Pla General de Lleida (web municipal).

Urbanització residencial

D’urbanització industrial D’urbanització unifamiliar D’activitats econòmiques

2.1.6 DESCRIPCIÓ DE LA TRAMA URBANA EXISTENT

En el sòl urbà (58’8 Ha) la zonificació segueix els criteris i límits establerts en el PGM 1979, tot i que s’introdueixen simplificacions i s’incorporen alguns plans parcials, de manera que al sòl urbà s’estableixen 11 grans tipologies que, a la vegada, es regulen en 30 zones:

El sòl urbanitzable (615 Ha) es divideix en 4 grans tipologies que se subdivideixen en 7 zones:

En el sòl urbanitzable residencial la zonificació s’estableix a partir de la determinació de cinc densitats brutes:

� 55 habitatges/hectàrea, quan es tracta de les zones de més elevada densitat (12A).

� 45 habitatges/hectàrea a les zones residencials de densitat mitjana (12B).

� 20 habitatges/hectàrea en el cas de les zones d’habitatge unifamiliar (12C).

� 15 habitatges/hectàrea, quan es tracta de les zones de més elevada densitat (12D).

� 10 habitatges/hectàrea en el cas de les zones d’urbanització unifamiliar (14A).

Pel que fa al sòl urbanitzable d’activitat la seva tipificació depèn del tipus d’activitat o ús que es preveu per aquestes zones -industrials, logístiques i terciàries.

2 ANÀLISI


20

Categoria Equipement

Cultura La Llotja de Lleida

Cultura Conservatori Municipal de Música

Cultura Auditori Municipal Enric Granados

Cultura Escola Municipal de Belles Arts

Cultura Teatre de l'Escorxador

Cultura Museu d'Art Jaume Morera

Cultura Centre d'Art la Panera

Cultura Museu de l'Aigua

Cultura Museu de l'Automoció Roda Roda

Biblioteques Biblioteca Pública de Lleida

Biblioteques Biblioteques de la UdL

Biblioteques Institut d'Estudis Ilerdencs

Altres institucions Diputació de Lleida

Altres institucions Generalitat de Catalunya

Altres institucions Administració Oberta de Catalunya

Altres institucions Administració de l'Estat

Altres institucions Institut Català de la Salut

Altres institucions Consell Comarcal del Segria

Altres institucions Universitat de Lleida

Altres institucions Fira de Lleida

Altres institucions Mercolleida

Altres institucions Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida

Altres institucions Centre de Negocis i Convencions

2.1.7 EQUIPAMENTS MUNICIPALS

A la taula que figura a continuació, se cita una llista no exhaustiva dels principals equipaments de Lleida:

Font: elaboració D’ALEPH a partir d’informacions de la web municipal

2.2 PARC D’HABITATGES EXISTENTS


En aquest apartat es recopilen les dades sobre el parc d’habitatges existent, i s’analitzen tant des del punt de vista de les seves característiques físiques (tipologia edificatòria, dimensions, antiguitat, estat de conservació, equipaments, etc) com d’ús i propietat (habitatges principals, secundaris o buits, propietat pública o privada, règim de tinença, grau d’endeutament, etc.). Així mateix, es tindran en compte aspectes com ara l’adequació de les instal�lacions analitzades i el compliment de la normativa d’edificació.

L’anàlisi es fonamenta, en general, en les dades disponibles al darrer Cens d’habitatges (2001), i inclourà la comparació de les dades de Lleida amb les de la província, i també amb les d’alguns municipis8 per als quals es disposa d’informació. Així mateix, s’utilitzaran les dades facilitades des de l’Ajuntament que es considerin d’interès.

Els municipis referits, comparables amb Lleida des de la perspectiva del nombre d’habitants i de la rellevància territorial, són els següents:

� Cornellà de Llobregat, 84.477 habitants (1 de gener de 2007).

8 Les dades corresponents a Sabadell procedeixen del PLH de Sabadell 2008-2014. Les referents a Reus s’han extret de l’avanç del PLH de Reus. Les dades referents a la resta dels municipis són d’elaboració pròpia.

2 ANÀLISI


21

Edifici sol amb Edifici sol amb més Edificis principalment Edificis principalment Edificis principalment

un habit. Familiar d'un habitatge amb habitatges amb habitatge amb locals compartits

familiar familiars compartits col�lectiu amb algun habitatge

amb locals

77,9% 13,2% 8,8% 0,1% 0,0%

77.054 13.061 8.678 139

48,7% 21,7% 29,3% 0,3% 0,0%

5.198 2.316 3.129 3539,9% 29,3% 30,0% 0,1% 0,6%

51.263 37.623 38.564 145 774

9,0% 29,7% 60,2% 0,3% 0,8%

3.626 12.026 24.340 123 331Font: elaboració pròpia a partir del Cens de 2001

Total província

Total província

Taula 1. Tipologia edificatòria del parc d'habitatge de Lleida destinat principalment a habitatge any 2001.

edificis

llars

% Província

% Municipi

Total municipi

% Província

% Municipi

Total municipi

� El Prat de Llobregat, 62.663 habitants (1 de gener de 2007).

� Reus, 104.835 habitants (1 de gener de 2007), capital del Baix Camp.

� Mataró, 119.035 habitants (1 de gener de 2007), capital del Maresme.

� Rubí, 70.494 habitants (1 de gener de 2008).

� Sabadell, 201.712 habitants (1 de gener de 2007), co-capital del Vallès Occidental.

� Sant Cugat del Vallès, 74.345 habitants (1 de gener de 2007).

� Sant Boi de Llobregat, 80.727 habitants (1 de gener de 2007).

� Terrassa, 202.136 habitants (1 de gener de 2007), co-capital del Vallès Occidental.

� Vilanova i la Geltrú, 63.196 habitants (1 de gener de 2007), capital del Garraf.

En especial s’avalua el parc existent d’habitatges buits, diferenciant-lo dels ocupats en primera i en segona residència, tot posant-lo en relació amb les dades sobre característiques físiques i propietat, en ser potencialment una eina per a solucionar els dèficits que es detecten en la fase de diagnosi.

2.2.2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I PROBLEMÀTICA DE CONSERVACIÓ I ADEQUACIÓ A LA NORMATIVA

2.2.2.1 Tipologia edificatòria

El parc d’habitatges de Lleida es composa d’edificis d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars gairebé a parts iguals: el 48,7% dels edificis d’habitatges existents l’any 2001 tenia consideració d’unifamiliar, un percentatge, d’altra banda, sensiblement inferior al de la mitjana provincial (77,9%).

Ara bé, aquest parc unifamiliar només donava residència a un 9,0% de llars. Tenint en compte que aquestes llars sumaven un total de 3.626 casos, el diferencial amb el conjunt de parc unifamiliar (5.198 habitatges) ha de ser interpretat majoritàriament en clau de segona residència.

Com és lògic, el parc plurifamiliar aplega un percentatge de llars proporcionalment superior al d’edificis sota aquesta tipologia (diverses famílies resideixen en un mateix edifici). Val a dir que el diferencial és molt important: en el 51% d’edificis resideixen el 90% de les llars de la ciutat.

Font: elaboració D’ALEPH a partir del Cens de 2001.

A banda, cal citar l’anomalia dels edificis principalment amb locals i compartits amb algun habitatge. Tant a Lleida ciutat com a la província, no es contemplen edificis d’aquest tipus, mentre que sí que es comptabilitzen llars residents en immobles d’aquestes característiques, per bé que en percentatges molt baixos. Això només pot explicar-se per una deficiència en la dada Censal.

Des de la perspectiva comparativa, Reus presentava un 91’6% d’habitatges plurifamiliars segons el Cadastre de 2007, un percentatge sensiblement superior al de la ciutat de Lleida. No obstant això, cal tenir present que les dades de Lleida corresponen a l’any 2001 i, per tant, el percentatge

2 ANÀLISI


22

Menys 31-45 46-60 61-75 76-90 91-105 106-120 121-150 151-180 Més de Superf.

30 m2 m2 m2 m2 m2 m2 m2 m2 m2 180 m2 Mitjana

0,2% 1,7% 5,2% 11,6% 30,7% 19,3% 13,6% 9,9% 3,5% 4,3% 100,0% 100,1

259 2.169 6.682 14.919 39.415 24.823 17.488 12.661 4.494 5.486 128.3960,2% 2,1% 5,8% 16,0% 37,6% 17,3% 10,3% 6,6% 2,1% 2,0% 100,0% 91,4

98 843 2.352 6.461 15.190 6.997 4.166 2.678 834 829 40.448

0% 1,5% 4,4% 14,4% 37,4% 17,9% 11,3% 7,7% 2,6% 2,7% 100,0%

187 1.706 4.859 16.054 41.781 19.930 12.607 8.601 2.876 3.014 111.615

1% 4,4% 13,7% 17,8% 37,1% 14,3% 6,9% 2,5% 1,1% 1,0% 100,0%46 174 542 703 1.464 565 271 98 43 38 3.944

Font: elaboració pròpia a partir del Cens de 2001

% Província

Total província

llars

població

Taula 2. Superfície del parc d’habitatge de Lleida any 2001.

% estrangers

Total

Total estrangers

Total municipi

% Població

Total municipi

% Municipi

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 i més

hab. hab. hab. hab. hab. hab. hab. hab. hab. hab.

0,4% 1,7% 7,4% 16,3% 30,9% 28,4% 8,3% 3,6% 1,4% 1,7% 100,0%

494 2.182 9.504 20.967 39.625 36.425 10.605 4.601 1.846 2.147 128.3960,5% 1,9% 9,6% 19,1% 32,9% 28,3% 4,9% 1,7% 0,7% 0,5% 100,0%

183 776 3.865 7.715 13.307 11.433 1.974 707 274 214 40.448

0,2% 1,3% 8,4% 17,9% 32,0% 30,7% 5,6% 2,2% 0,8% 0,8% 100,0%

273 1.434 9.357 20.017 35.693 34.283 6.296 2.505 903 854 111.615


Taula 3. Programa funcional del parc d’habitatge de Lleida any 2001.

Total

llars

% Província

% Municipi

Total municipi

pob. % Població

Total municipi

Total província

d’habitatges plurifamiliars a Lleida pot haver-se incrementat fins l’any 2007 a un ritme prou intens com per a haver escurçat les distàncies exposades.

2.2.2.2 Dimensió i programa

La superfície mitjana dels immobles de Lleida és sensiblement inferior a la de la demarcació, en coherència amb la tipologia unifamiliar predominant en cada àmbit territorial.


Així, els 91’4 metres quadrats de mitjana locals contrasten amb els més de 100 de la província, marcats sens dubte per l’aportació dels nombrosos habitatges unifamiliars de notables dimensions en moltes poblacions de la demarcació.

D’acord amb les dades censals, tres de cada vuit llars de la ciutat es trobaven en habitatges entre 76 i 90 metres quadrats, és a dir, de dimensions mitjanes. Aquest patró és gairebé el mateix si es considera el nombre de persones, tant espanyoles com estrangeres. Val a dir que entre aquestes darreres, s’aprecia una certa concentració en habitatges més reduïts, de fins a 60 metres quadrats.

És precís recordar que la mostra en oferta obtinguda a l’Estudi de l’Oferta d’aquest mateix Pla Local d’Habitatge presentava una superfície mitjana pràcticament idèntica a la censal (91’85 metres quadrats). Tot i les diferències conceptuals (l’estudi d’oferta només incorpora aquells habitatges en el mercat) i temporals, la similitud de les dades pot apuntar cap a una estabilitat de l’estructura del parc al llarg dels anys, amb una tendència a la reducció de la mida de l’habitatge per a fer-lo més assequible econòmicament.

En termes comparatius, els habitatges principals del parc de Sabadell mostraven l’any 2001 una superfície útil mitjana de 84 m2, mentre que la corresponent als habitatges de Reus s’eleva fins els 96’5 m2, més en consonància amb la superfície del parc de Lleida, tot i què s’ha de tenir present que les dades de Reus procedeixen del Cadastre de gener de 2007 .

L’anàlisi de la programació funcional (nombre d’habitacions9) desprèn que una majoria de casos té més de cinc habitacions. El gruix de casos (61’2%) està entre cinc i sis, fet que implica una casuística d’habitatges preferentment entre tres i quatre dormitoris.


9 Cal dir que segons el Cens de 2001, el concepte d’habitació no inclou banys, vestíbuls, passadissos i terrasses obertes, però sí la cuina i les terrasses tancades. Per tant, “habitació” no és equivalent a “dormitori”.

2 ANÀLISI


23

Ruinòs Dolent Deficient Bo No aplicable

Total

1,0% 1,9% 8,3% 88,8% 0,0% 100,0%

1.036 1.838 8.178 87.880 0 98.932

1,7% 3,2% 10,3% 84,8% 0,0% 100,0%

177 342 1.100 9.059 0 10.678

0,5% 1,3% 6,7% 90,8% 0,6% 100,0%

665 1.698 8.603 116.629 801 128.396

0,9% 2,6% 8,7% 87,0% 0,8% 100,0%

361 1051 3529 35174 333 40448

1,8% 5,1% 16,1% 76,0% 1,1% 100,0%

0,8% 2,1% 7,2% 89,2% 0,7% 100,0%

981 2.708 9.265 97.813 848 111.615

0,9% 2,4% 8,3% 87,6% 0,8% 100,0%

87 214 749 2.866 28 3.944

2,2% 5,4% 19,0% 72,7% 0,7% 100,0%


Total estrangers

% Total estrangers

llars

població

Total província

Total municipi

% persones lloguer municipi

% persones propietat

% Total població

Total població

Taula 5. Estat de conservació del parc d'habitatge de Lleida destinat principalment ahabitatge any 2001.

% Província

% Municipi

edificis

Total municipi

% Província

% Municipi

Total província

Una observació interessant és que el 31’1% de llars viu en habitatges amb menys de cinc habitacions i el 24’1% de llars en menys de 75 m2, fet que té tota la lògica, ja que la major part d’habitatges per sota d’aquestes dimensions té entre un i tres dormitoris, als que cal afegir normalment una cuina i un menjador.

En relació a la població que ocupa aquests programes funcionals, s’aprecia que els habitatges amb menor nombre d’habitacions apleguen percentatges de població inferiors als que resulten de fer el mateix resultat per llars. Per tant, al menys en termes generals, a l’any 2001 no s’apreciaven riscos visibles de sobreocupació.

2.2.2.3 Antiguitat, estat de conservació i patologies constructives

Per establir l’antiguitat del parc d’habitatges de Lleida s’ha afegit a la informació del Cens les dades d’habitatges acabats derivada dels visats d’obra nova del Col�legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida fins l’any 2007. El resultat és el que es descriu en el quadre següent:

Font: elaboració D’ALEPH a partir del Cens de 2001i de la DGH a partir de dades del CAAT de Lleida.

En termes generals, el parc d’edificis local és molt més jove que el de la demarcació de Lleida: 38,6 anys i 54,8 anys d’antiguitat, respectivament. Això denota, clarament, que una part significativa del creixement residencial de la ciutat ha estat relativament recent. Efectivament, el parc existent al municipi ha reflectit percentatges superiors als de la província entre 1950 i 1980.

De fet, les principals dècades de datació han estat els anys 60, 70, i els 90. Això ha tingut una relació directa en la generació de llars fins l’any 2001: són precisament aquestes dècades els moments de major creació de llars.

Una dada interessant és la presència quasi testimonial d’immobles anteriors a l’any 1920 (3’3%), en contraposició a la província (26’9%, el 21% anteriors a 1900). Una dada com aquesta també apunta a un procés de renovació residencial molt potent al llarg del segle XX.

Com a punt de referència, el parc d’habitatges de 2007 tant Sabadell com de Reus mostraven un percentatge d’unitats de més de 30 anys d’antiguitat al voltant del 50-60% del parc total, per tant, comparables al 58% que s’observa en el cas de Lleida.

Pel que fa a l’estat de conservació, la taula 5 (a continuació) mostra com, previsiblement, la major part del parc de Lleida està en bon estat.


Abans 1900- 1921- 1941- 1951- 1961- 1971- 1981- 1991- Antig.

1900 1920 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2001 Mitjana

21% 5,9% 5,9% 6,6% 9,1% 10,0% 13,0% 10,5% 12,7% 0,8% 0,8% 0,9% 1,2% 0,9% 0,8% 100,0% 54,8

21.792 6.214 6.187 6.910 9.542 10.420 13.561 11.025 13.281 806 859 973 1.206 893 869 104.538

2% 1,3% 4,2% 9,4% 15,4% 16,9% 18,5% 10,5% 16,4% 1,1% 0,9% 0,8% 1,1% 0,9% 0,9% 100,0% 38,6

186 152 470 1067 1743 1919 2098 1190 1853 120 107 90 126 102 99 11.32213% 4,2% 4,6% 6,0% 8,8% 14,6% 22,7% 11,1% 15,4% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%

16.102 5.312 5.920 7.616 11.287 18.573 28.931 14.183 19.671 127.5951% 1,0% 2,5% 5,9% 9,1% 20,4% 35,9% 9,5% 14,8% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%399 414 988 2.348 3.650 8.170 14.399 3.814 5.933 40.115

Font: elaboració pròpia a partir del Cens de 2001 i de la DGH a partir de dades del CAAT Lleida

2005 20062003 2004

Total província

Total província*

Total municipi*

2002

Taula 4. Antiguitat del parc existent destinat principalment a habitatge de Lleida any 2007.

2007 Total

% Municipi

Total municipi

% Municipi

% Província

edificis

llars

% Província

2 ANÀLISI


24

Una dada rellevant es troba en que el percentatge de casos en bon estat és inferior al provincial, fet paradoxal si es té en compte la major joventut del parc local. Darrera d’aquesta realitat pot haver tant una certa manca de cultura pel manteniment dels edificis, com un possible major envelliment dels materials producte d’una construcció molt centrada en les dècades dels 60 i 70, en un moment en què els criteris de qualitat constructiva quedaven supeditats a les creixents necessitats d’habitatges per part d’una població en ràpid creixement.

D’altra banda, s’aprecien percentatges de població en habitatges en estat deficient i dolent per als grups de població en lloguer i estrangera visiblement superiors al resultant per al conjunt poblacional. En el cas del parc de lloguer, indicaria que a algunes situacions d’arrendament no s’estaria desenvolupant un adequat manteniment de la finca. El mateix succeeix amb els casos de població estrangera, tot i que l’any 2001 encara no es podia observar un volum d’immigració des de països del tercer món i de l’Est europeu tant notable com el produït sis anys després.

No es disposa d’informació específica respecte a les patologies constructives.

En el cas de Sabadell, el 86’3% dels habitatges principals l’any 2001 mostraven un estat de conservació bo, mentre que l’1’4% es trobava en un estat ruïnós, l’1’9% en un estat dolent i el 10’3% restant en un estat deficient.

2.2.2.4 Accessibilitat i ascensors

Les llars de Lleida presenten una situació d’accessibilitat lleugerament millor a la del conjunt provincial. Sens dubte, a causa de la major antiguitat del parc provincial. En qualsevol cas, es considera que la dada del 78’6% de llars de la ciutat sense condicions d’accessibilitat és prou significativa.

En relació amb el percentatge de llars on la persona principal és estrangera, els casos sense accessibilitat és molt elevat: engloba a nou de cada deu llars.

Ascensor en edificis de 3 i més plantes

Ara bé, si es consideren només els edificis de 3 i més plantes, el percentatge de disponibilitat d’ascensors millora sensiblement tant a la capital com a la província, fet que es considera clarament positiu. Al cas de la ciutat de Lleida, dos terços de les llars en edificis de tres o més plantes disposava l’any 2001 d’aquesta instal�lació, una proporció també notablement superior a la de la demarcació.


Ascensors en edificis de 3 o més plantes. Ciutat de Lleida, 2001.

Amb ascensor67,0%

Sense ascensor33,0%

Ascensors en edificis de 3 o més plantes. Província de Lleida, 2001.

Amb ascensor49,2%

Sense ascensor50,8%

Manca Manca

ascensor condició

accessibil.

73,3% 83,9%

94.111 107.679

40,5% 78,6%

16.377 31.797

55,8% 91,5%777 1.274


LLARS

Taula 6. Accessibilitat i ascensors del parcd'habitatge de Lleida any 2001.

Total província

% Província

Total estrangers%Total estrangers

Total municipi

% Municipi


2 ANÀLISI


25

Manca Manca Manca Manca Manca

aigua sistema aigua calefacció bany o

corrent evacuació calenta dutxa

central

0,2% 0,6% 37,9% 23,7% 0,9%

297 748 48.704 30.448 1.102

0,0% 0,2% 64,9% 16,4% 0,9%

17 90 26.240 6.651 363

0,0% 0,1% 73,8% 49,2% 2,6%0 2 1.028 685 36


Taula 7. Mancances del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

Total estrangers%Total estrangers

% Municipi

Total municipi

% Província

Total província

LLARS

2.2.2.5 Adequació de les instal�lacions

Els principals diferencials en termes d’instal�lacions entre el municipi i la demarcació poden ser explicats, en bona part també, per l’estructura de la tipologia del parc. Així, les mancances en aigua calenta centralitzada són superiors a la ciutat respecte a la província, en un context de llars en edificis plurifamiliars, construïts molts d’ells en una època on aquest no es considerava un equipament imprescindible per a una edificació. Com a contrapartida, les llars de la capital estan millor dotades pel que fa a calefacció en termes relatius.

També és destacable el sensiblement major percentatge de casos sense calefacció en llars de la ciutat on la persona principal és estrangera, fet que podria relacionar-se, fins a cert punt, amb el pitjor estat relatiu del parc ocupat per aquestes persones, esmentat anteriorment.

Aquesta circumstància mateixa, la gran proporció de cases, pot estar darrera també del comparativament elevat percentatge de situacions on hi ha carència de sistemes d’evacuació. Això tindria més sentit en algunes situacions marginals de construccions fora de la normativa edificatòria existent i ubicades en llocs aïllats de la resta del parc.


La resta d’instal�lacions presenten proporcions semblants a la del conjunt de la demarcació. En general, es pot dir que el de Lleida capital és un parc ben assistit en termes de serveis i equipaments.

2.2.3 CARACTERÍSTIQUES DE TINENÇA I ÚS

2.2.3.1 Propietat

Novament, la tipologia dels edificis imposa el seu segell a l’estructura de la propietat del parc de la ciutat en termes de tipus de propietari. Així, i respecte al parc d’habitatges principals, mentre que a la ciutat, marcat per un pes elevat dels edificis d’habitatges plurifamiliars, gairebé dos terços dels habitatges principals es troben en edificis que estan en mans d’una comunitat –és a dir, estan constituïts en comunitat de propietaris (per l’extensió del règim de propietat horitzontal, bàsicament), al conjunt de la província aquest percentatge cau fins al 32%. De fet, hi ha una elevada proximitat entre l’estructura de la propietat i la tipologia del parc del municipi (veure taula 1, pàgina 20, percentatges de llars).


Una La Una Un No és

persona comunitat societat organisme aplicable

67% 32,0% 0,6% 0,0% 0,6%

85.711 41.060 795 29 774

35% 63,2% 1,3% 0,1% 0,8%14.004 25.574 516 21 331

Taula 8. Habitatges principals del parc de Lleida per tipus de propietari del'edific al qual es troben ubicats any 2001.

Total municipi

% Província

% Municipi

HABITATGES PRINCIPALS

Total província

2 ANÀLISI


26

Pel que fa a la titularitat del parc, es distribueix com recull la taula 8bis.

Com és previsible, la pràctica totalitat del parc de la ciutat és de titularitat privada. Només l’1’2% és de propietat pública (organismes i entitats administratives) al que es podria afegir un 0’2% residual en mans d’entitats privades de dret públic (col�legis professionals, federacions esportives, etc.).

Aquestes dades procedeixen de l’Ajuntament de Lleida i corresponen a l’any 2008, la qual cosa explica la diferència amb les xifres totals de les taules anteriors en relació al còmput de parc.

2.2.3.2 Règim de tinença

El parc de Lleida és eminentment de propietat, en un nivell molt semblant al del conjunt de la demarcació. S’aprecia, però, una diferència molt important entre els dos àmbits territorials, dins d’aquesta estructura de propietat: el percentatge de casos en herència o donació, quantitativament reduït a la capital, suposa, en contrast, més de la sisena part de situacions al conjunt provincial. Això s’explica pel caràcter rural de bona part d’aquesta, amb una presència àmplia de masos molt antics que es transmeten de generació en generació, però també per la transmissió dels edificis en general.


La relativa joventut d’aquest parc i el major dinamisme immobiliari de la ciutat també es manifesta a través d’un altre fenomen: la rellevant diferència a l’alça en el nombre de propietats per acabar de pagar, és a dir, hipotecades. Tenint en compte que estem parlant de dades de l’any 2001, caldria esperar que aquest percentatge encara fos major sis anys més tard, en funció de la dinàmica hipotecària dels últims anys.

Addicionalment, a la taula 9 s’observa una estreta relació entre la població estrangera i el lloguer, relació que es podia intuir a l’anàlisi relatiu a l’estat del parc (apartat 2.3).

Finalment, s’observa una estructura per edats clarament típica, especialment simptomàtic des del punt de vista de l’emancipació familiar: només el 15% dels caps de llar amb tota la propietat pagada estava per sota dels 34 anys.

2.2.3.3 Tipus d’ús

La tipologia de l’ús dels habitatges de Lleida és pot considerar freqüent o típica de contexts urbans: predomini clar de l’habitatge principal, pes reduït de la segona residència i –un fet que pot ser en part causat per la pròpia metodologia o problemàtica censal- una forta presència d’habitatges buits.

Taula 8bis. Titularitat del parc de Lleida, 2008.

Unitats %

Privada 62.516 98,6%Pública 744 1,2%

Entitats de Dret Públic 128 0,2%

TOTAL 63.388 100,0%Font: Ajuntament de LleidaFont: elaboració D’ALEPH a partir del Cens de 2001.

Total Pendent Herència

propietat pagaments o donació

81,7% 42,1% 22,4% 17,1% 9,7% 2,3% 3,5%

128.369 54.094 28.779 21.991 14.806 3.447 5.252

83,0% 47,0% 32,7% 3,4% 11,6% 1,2% 1,7%

40.446 18.990 13.232 1.355 5.499 567 803

111.615 51.188 39.281 3.946 13.687 1.443 2.070

84,6% 45,9% 35,2% 3,5% 11,9% 1,1% 1,6%

3.944 362 661 44 2.783 61 33

27,1% 9,2% 16,8% 1,1% 68,9% 0,9% 0,5%

75,7% 15,0% 58,6% 2,2% 19,7% 2,2% 2,4%

17.209 2.580 10.077 374 3.389 381 408

86,7% 45,4% 37,4% 3,9% 10,4% 1,2% 1,8%

73.386 33.318 27.471 2.849 7.601 858 1.289

84,4% 72,7% 8,2% 3,4% 12,8% 1,0% 1,8%

21.020 15.290 1.733 723 2.697 204 373


edats caps de llar

Total municipi

Propietat

Pagada

% Total població

Total província

Entre 20-34

Entre 35-64

població

Entre 65 i més

Taula 9. Règim de tinença del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

habitatges

principals % Província

% Municipi

AltresLloguer Cedida

% entre 35-64

% entre 65 i més

Total població

Total estrangers

%Total estrangers

% entre 20-34

2 ANÀLISI


27

Edat Edat Edat

mitjana ruinòs dolent def. mitjana ruinòs dolent def. mitjana ruinòs dolent def.

29,0 0,9% 2,6% 8,7% 27,7 0,7% 2,0% 7,9% 30,9 1,6% 2,8% 10,8%361 1051 3529 45 134 522 20 35 135


Total habitatges

Estat conservació

Taula 10. Antiguitat mitjana i estat de conservació del parc d'habitatge de Lleida any 2001.

MUNICIPI Estat conservació Estat conservació

% Habitatges

Habitatges principals Habitatges secundaris Habitatges buits

Ús dels habitatges de la ciutat de Lleida, 2001.

Principals70,5%

Secundaris11,5%

Buits15,8%

Altres2,2%

Ús dels habitatges de la província de Lleida, 2001.

Principals66,2%

Secundaris17,4%

Buits15,3%

Altres1,1%

Nombre de persones per llar, Cens de 2001. Lleida(% sobre total de llars)

1 persona20,5%

2 persones26,6%

3 persones23,1%

4 persones20,6%

5 persones6,4%

6 persones2,0%

Més de 6 persones

0,9%


La principal diferència entre els resultats locals i els provincials es troba en els percentatges d’habitatges secundaris. Aquest suposen sis punts més al conjunt de la província, fet que té lògica en tant incorpora zones d’alta presència de segona residència (especialment Pirineus).

Quant al gran percentatge de parc vacant, amb molta probabilitat està força sobrevalorat (alguns estudis han revelat dades d’habitatge buit real molt inferior a les censals). En qualsevol cas, aquest 15’8% d’habitatge buit aportat pel Cens és prou significatiu com per a què calgui ser observat de forma acurada a través d’altres variables, com ara els consums d’aigua. Aquesta serà, precisament, l’anàlisi que es contempla a l’apartat 4.2.

D’altra banda, la dècada dels 90 va observar un decreixement relatiu de l’habitatge principal. D’acord amb això, el 76’4% d’habitatges principals existents l’any 1991 va passar a un 70’5% l’any 2001, tot apropant-se a la mitjana provincial.


2.2.3.4 Ocupació

Segons els Cens de 2001, el 97% de les llars de la ciutat de Lleida estaven formades per cinc o menys persones. Només un residual 0’9% de casos estava per sobre de les sis persones per llar.

2 ANÀLISI


28

Val a dir que, d’aquestes llars amb més de sis persones censades, els casos de risc de sobreocupació suposaven casos puntuals. Entre aquests, caldria destacar quatre situacions particularment greus: un cas de set persones en menys de 30 m2, dos casos més de nou persones en les mateixes dimensions, i un de 10 (o més) persones en un habitatge entre 30 i 45 m2.

Per tant, tot i què l’any 2001 el Cens no va detectar situacions arriscades llavors de forma generalitzada, els anys transcorreguts i la presència de grans fluxos migratoris des d’ençà recomanen observar què succeeix en l’actualitat a través de dades de Padró. És, precisament, el que s’observa a l’apartat 4.3.

2.2.4 DETECCIÓ DE SITUACIONS D’UTILITZACIÓ ANÒMALA

Tot i l’avenç indubtable que s’ha produït durant els darrers quaranta anys en la millora de les condicions dels habitatges, així com en la seva adequada utilització, encara avui és possible trobar amb certa facilitat usos i situacions anòmales pel que fa a aquests ítems.

De fet, les creixents dificultats per accedir a un habitatge al mercat lliure, així com l’increment espectacular de la població espanyola i catalana poden acabar influint en un canvi de tendència en la millora abans esmentada.

A banda d’això, l’article 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge preveu la normalització dels Plans Locals d’Habitatge (en endavant, PLH) com a eina de planificació de la política d’habitatge a seguir per un municipi. L’apartat e) especifica que els PLH han de contenir una anàlisi de les situacions d’infrahabitatge i dels edificis d’habitatges i habitatges que no compleixen les condicions de qualitat definides en aquesta Llei. Per la seva banda, l’article 22 especifica que s’entén per qualitat d’un habitatge, el conjunt de característiques i prestacions que ha de reunir per complir eficientment la seva funció social, adaptades als estàndards de seguretat i confort adequats a cada moment.

Les anteriors definicions suposen que els Plans Locals d’Habitatge han d’incorporar l’anàlisi del que l’article 41 de la Llei del Dret a l’Habitatge anomena situacions anòmales en l’ús dels habitatges: infrahabitatge, sobreocupació i desocupació (aquestes dues situacions darreres explicitades com a incomplidores de la funció social definida a l’article 5).

Al llarg de les properes línies, s’analitzaran els nivells bàsics d’anàlisi per a cadascuna de les anomalies especificades al paràgraf anterior. El nivell bàsic d’anàlisi és aquell que es queda només amb la informació procedent del processat de bases de dades d’origen estadístic o secundari, en general. No obstant això, la detecció d’aquestes situacions és sempre complicada, degut a la seva irregularitat –que les obliga a mantenir-se al marge de la llum pública- i la manca d’adequats registres públics que permetin evidenciar la seva presència.

Per aquest motiu, és fonamental identificar quines són les dades disponibles, i quina cobertura tenen en cada cas, per si calgués combinar informació procedent de diferents fonts.

2.2.4.1 Anàlisi de l’infrahabitatge

Metodologia

Per a poder disposar d’informació en aquest nivell analític bàsic, l’única informació sistematitzada a nivell local és la que aporta el Cens de 2001, en forma de les diverses variables estrictes d’habitabilitat –aquelles què, per sí soles ja suposen causa d’infrahabitatge, és a dir, d’impossibilitat de concessió de la cèdula d’habitabilitat. Tot i què, necessàriament, s’ha d’atorgar certa credibilitat a aquesta font degut al caràcter principal dels habitatges consultats10, val a dir què no és una font exempta de grans riscos per la seva antiguitat.

10 Normalment es tracten habitatges principals, és a dir, ocupats en primera residència.

2 ANÀLISI


29

En aquest sentit, en paral�lel, serà imprescindible efectuar una consulta als tècnics locals competents en habitatge, amb l’objecte de detectar possibles estudis o bancs de dades existents relatius a l’estat del parc existent o a les seves característiques relacionades amb l’habitabilitat.

En qualsevol cas, les properes línies descriuran la informació disponible a partir de l’INE, amb la qual es construirà un interval aproximatiu mínim d’infrahabitatge al municipi.

Anàlisi

Les tres variables d’habitabilitat facilitades per l’INE referides anteriorment són:

• Manca de serveis o lavabos dins de l’habitatge.

• Carència d’evacuació d’aigües residuals: casos on no hi ha sistemes d’evacuació, sigui via clavegueram, sigui mitjançant sistemes alternatius com, per exemple, foses sèptiques.

• Edificis en estat de conservació ruïnós o dolent:

o Estat dolent: l’edifici on es troba l’habitatge té esquerdes acusades o panxes a qualsevol de les façanes, esfondraments o manca d’horitzontalitat en sostres o sòls, així com la possibilitat de pèrdua de sustentació de l’edifici.

o Estat ruïnós: l’edifici on es troba l’habitatge està apuntalat, s’està trametent la declaració oficial de ruïna o existeix una declaració oficial en aquest sentit (la consideració de ruïna comporta l’ocupació de l’immoble).

A més d’aquestes variables, que seran les que s’utilitzaran per a construir l’interval mínim d’infrahabitatge, el Cens aporta un parell d’estadístiques més que poden complementar a aquestes, sense arribar, no obstant això, al mateix grau explicatiu. Aquestes estadístiques addicionals, que no permetran aportar dades concloents sobre infrahabitatge però sí que serviran de suport a les a dalt explicades, són les següents:

• Superfície de l’habitatge: el Cens permet saber quins habitatges tenen menys de 30 metres quadrats. Aquesta superfície és la mínima legal per obra nova i producte de gran rehabilitació, de manera què, en principi, tots els d’aquest grup censal serien il�legals. Ara bé, el Cens és de 2001 i el Decret que determina aquesta superfície, de 2003. Així, tots els casos inclosos al Cens serien considerats al Decret com de segona mà i, en aquest cas, els mínims legals són de 20 i, fins i tot, de 15 m2. Per tant, el bloc de superfícies inferiors a 30 m2 no donaria informació absoluta sobre infrahabitatge. Només es podria afirmar que inclou aquells habitatges amb superfícies il�legals. Per tant, la informació corresponent ha de ser presa com a reforç a les dades obtingudes per a la resta de variables (evacuació, estat de conservació, etc.).

• L’altra variable de reforç és el que el Cens anomena “indicador d’habitabilitat” Aquest indicador considera una sèrie de circumstàncies dels immobles, algunes de les quals són clarament causes d’infrahabitatge i d’altres, només circumstàncies que poden fer que un habitatge sigui més o menys confortable o habitable .

Aquest indicador s’utilitza per als habitatges familiars principals, aquells utilitzats durant tot l’any o la major part de l’any com a residència habitual d’una o més persones. Les puntuacions d’habitabilitat prenen els valors de 0 a 100 en funció de les condicions en les què es trobi l’habitatge. Cada habitatge parteix d’un valor de 100 i s’hi resta certa quantitat en funció de si compleixen les condicions considerades a l’indicador, fins a un mínim de 0.

2 ANÀLISI


30

Entitat de població Parc principal

SI NO % SI/parc total

TOTAL 40.446 363 40.083 0,6%

XALETS-HUMBERT TORRES 1.509 12 1.497 0,6%

UNIVERSITAT 4.016 29 3.987 0,5%

TEMPLERS 1.751 9 1.742 0,4%

SECÀ DE SANT PERE 1.167 6 1.161 0,4%RAÏMAT-SUCS 335 0 335 0,0%

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 3.825 47 3.778 0,8%

PARDINYES 3.569 30 3.539 0,7%

MARIOLA 4.268 46 4.222 0,9%

MAGRANERS 674 4 670 0,4%LA BORDETA 3.432 27 3.405 0,6%

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 4.002 79 3.923 1,1%

CIUTAT JARDÍ 1.393 9 1.384 0,4%

CAPPONT 3.399 19 3.381 0,4%

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 2.287 12 2.276 0,4%

BALÀFIA 3.277 22 3.255 0,5%ALTRES BARRIS 1.543 13 1.530 0,6%

Manca de servei o lavabo dins de l'habitatge principal. Lleida, 2001.

En relació amb la manca de servei o lavabo, els resultats del Cens per a Lleida, en relació amb la comarca del Segrià, determinaven el que es pot apreciar a la taula següent.

Es pot comprovar com, per a aquest ítem, Lleida presenta un valor mitjà superior al del conjunt comarcal, per bé que de forma moderada. Per tant, no s’aprecia una problemàtica comparativa greu sobre aquest particular, tot i què sí que és visible. En aquest sentit, qualsevol dada posterior a 2001 podria matisar si aquest valor per sobre de la mitjana ha continuat en el mateix sentit, o bé s’ha corregit.

Anant al comportament de les diverses zones del municipi, cal fer un aclariment metodològic. Els barris de Lleida no estan directament contemplats en les dades censals, que es limiten a dividir la ciutat en districtes i seccions censals. Per tant, s’ha hagut de realitzar una translació de les diverses seccions als barris d’acord amb la divisió que s’està utilitzant per al present Pla Local d’Habitatge de Lleida. Aquesta translació es detalla a l’annex 4 del present document.

Font: elaboració D’ALEPH a partir del Cens d’Habitatges 2001 (INE).

La majoria de barris de la ciutat presentaven l’any 2001 nivells correctes per a la disposició d’aquest equipament. Només Príncep de Viana-Clot, Pardinyes, Mariola i Ferran-Centre Històric

Municipi Parc principal

SI NO % SI/parc total

SEGRIÀ 58.571 430 58.141 0,53%

Aitona 670 2 668 0,23%

Alamús (Els) 223 2 221 0,75%

Albatàrrec 419 1 418 0,19%

Alcanó 82 0 82 0,00%

Alcarràs 1.592 5 1.587 0,24%

Alcoletge 597 0 597 0,00%

Alfarràs 1.024 6 1.018 0,49%

Alfés 110 0 110 0,00%

Alguaire 962 3 959 0,26%

Almacelles 1.885 9 1.876 0,41%

Almatret 183 0 183 0,00%

Almenar 1.171 7 1.164 0,47%

Alpicat 1.375 1 1.374 0,06%Artesa de Lleida 446 1 445 0,19%

Aspa 106 1 105 0,68%

Benavent de Segrià 342 1 341 0,24%

Corbins 386 0 386 0,00%

Gimenells i el Pla de la Font 354 5 349 1,16%

Granja d´Escarp (La) 386 1 385 0,18%Llardecans 224 0 224 0,00%

Lleida 40.446 363 40.083 0,63%

Maials 345 0 345 0,00%

Massalcoreig 187 0 187 0,00%Montoliu de Lleida 149 0 149 0,00%

Portella (La) 225 3 222 1,03%

Puigverd de Lleida 381 2 379 0,36%

Rosselló 614 0 614 0,00%

Sarroca de Lleida 159 1 158 0,44%

Seròs 617 1 616 0,11%

Soses 465 3 462 0,48%

Sudanell 243 0 243 0,00%

Sunyer 93 0 93 0,00%Torre-serona 115 0 115 0,00%

Torrebesses 122 7 115 3,26%

Torrefarrera 652 0 652 0,00%Torres de Segre 638 2 636 0,24%

Vilanova de la Barca 314 3 311 0,73%

Vilanova de Segrià 269 0 269 0,00%

Manca de servei o lavabo dins l'habitatge principal. Segrià, 2001.


2 ANÀLISI


31

superaven la mitjana de la ciutat (requadrats en vermell) i, de fet, tan sols aquest darrer barri mostrava un valor sensiblement superior a aquesta mitjana (tacat en vermell).

Quant a la manca de sistemes d’evacuació d’aigües residuals, el 0’28% del parc de la comarca no tenia un servei d’aquestes característiques (taula de la pàgina següent). Aquest percentatge es veia notablement superat en el cas d’alguns municipis (ombrejats amb color vermell), com ara Gimenells i el Pla de la Font, Vilanova de la Barca, La Portella o Alpicat. En aquest sentit, la ciutat de Lleida mostra un bon índex, molt inferior al comarcal (0’16%).


Una anomalia com aquesta acostuma a ser freqüent en entorns de presència d’urbanitzacions d’habitatge unifamiliar, especialment si aquestes inclouen casos d’autoconstrucció, no sempre respectuoses amb la normativa edificatòria existent, o molt antigues i pendents de grans reformes.

També es detecta en barriades antigues construïdes per a acollir de manera massiva a una gran quantitat de població nouvinguda. Tot i què normalment estaven mínimament dotades de serveis, en ocasions eren clarament insuficients.

A la ciutat de Lleida, aquesta anomalia es distribueix de la forma que mostra la taula de la pàgina següent:


Clavegueram Altres tipus

No disposa

No és aplicable

% No disposa/Parc total

SEGRIÀ 58571 54942 2987 224 418 0,28%

Aitona 670 632 20 5 13 0,58%

Alamús (Els) 223 200 19 3 1 1,13%

Albatàrrec 419 419 0 0 0 0,00%Alcanó 82 82 0 0 0 0,00%

Alcarràs 1.592 1.571 6 8 7 0,38%

Alcoletge 597 529 55 0 13 0,00%Alfarràs 1.024 1.008 11 0 5 0,00%

Alfés 110 105 3 2 0 1,09%

Alguaire 962 908 51 1 2 0,09%Almacelles 1.885 1.766 104 4 11 0,18%

Almatret 183 179 1 2 1 0,66%

Almenar 1.171 1.046 121 1 3 0,07%

Alpicat 1.375 1.316 34 23 2 1,30%

Artesa de Lleida 446 434 5 6 1 1,12%

Aspa 106 104 1 1 0 0,68%

Benavent de Segrià 342 208 134 0 0 0,00%Corbins 386 369 17 0 0 0,00%

Gimenells i el Pla de la Font 354 307 16 31 0 7,18%

Granja d´Escarp (La) 386 379 6 1 0 0,18%

Llardecans 224 221 0 3 0 0,94%

Lleida 40.446 37.777 2.248 90 331 0,16%

Maials 345 345 0 0 0 0,00%

Massalcoreig 187 186 1 0 0 0,00%Montoliu de Lleida 149 149 0 0 0 0,00%

Portella (La) 225 216 1 7 1 2,41%

Puigverd de Lleida 381 355 18 8 0 1,43%

Rosselló 614 575 26 7 6 0,84%

Sarroca de Lleida 159 159 0 0 0 0,00%

Seròs 617 595 15 6 1 0,68%

Soses 465 432 8 6 19 0,96%

Sudanell 243 241 1 1 0 0,30%

Sunyer 93 93 0 0 0 0,00%

Torre-serona 115 115 0 0 0 0,00%

Torrebesses 122 122 0 0 0 0,00%

Torrefarrera 652 649 3 0 0 0,00%Torres de Segre 638 584 51 2 1 0,24%

Vilanova de la Barca 314 297 11 6 0 1,46%

Vilanova de Segrià 269 269 0 0 0 0,00%

Evacuació d'aigües residuals dels habitatges principals. Segrià, 2001.

2 ANÀLISI


32


Destaquen els nivells relativament elevats de les zones de Ciutat-Jardí i Altres Barris. La resta d’àrees aporten nivells força inferiors, i només Mariola i Magraners superen lleugerament la mitjana de la ciutat.

En tercer lloc, s’analitza l’estat del parc. En relació amb la resta de la comarca, Lleida presenta una situació desfavorable, amb una proporció de casos dolents i ruïnosos per sobre de la mitjana general.



Ruïnós Dolent Deficient Bo No és aplicable

% (ruïnós+dolent)/

parc total

SEGRIÀ 58.571 421 1.135 4.535 52.062 418 1,92%

Aitona 670 3 1 32 621 13 0,46%

Alamús (Els) 223 0 1 3 218 1 0,38%

Albatàrrec 419 1 7 68 343 0 1,55%

Alcanó 82 0 0 0 82 0 0,00%

Alcarràs 1.592 9 23 126 1.427 7 1,54%

Alcoletge 597 6 0 40 538 13 0,74%Alfarràs 1.024 1 5 90 923 5 0,49%

Alfés 110 0 4 5 101 0 2,17%

Alguaire 962 2 4 130 824 2 0,52%

Almacelles 1.885 4 0 67 1.803 11 0,18%

Almatret 183 3 3 6 170 1 1,97%

Almenar 1.171 8 4 63 1.093 3 0,80%

Alpicat 1.375 0 5 29 1.339 2 0,28%

Artesa de Lleida 446 1 0 13 431 1 0,19%Aspa 106 0 0 5 101 0 0,00%

Benavent de Segrià 342 4 5 13 320 0 2,18%

Corbins 386 1 0 10 375 0 0,22%

Gimenells i el Pla de la Font 354 0 3 29 322 0 0,69%

Granja d´Escarp (La) 386 4 0 4 378 0 0,74%Llardecans 224 1 1 16 206 0 0,63%

Lleida 40.446 361 1.051 3.529 35.174 331 2,46%

Maials 345 0 0 4 341 0 0,00%

Massalcoreig 187 0 0 3 184 0 0,00%

Montoliu de Lleida 149 0 0 1 148 0 0,00%

Portella (La) 225 0 2 5 217 1 0,69%

Puigverd de Lleida 381 0 2 19 360 0 0,36%Rosselló 614 1 0 11 596 6 0,12%

Sarroca de Lleida 159 2 3 11 143 0 2,21%

Seròs 617 5 1 7 603 1 0,68%

Soses 465 0 1 23 422 19 0,16%

Sudanell 243 0 1 2 240 0 0,30%

Sunyer 93 0 0 3 90 0 0,00%

Torre-serona 115 1 0 7 107 0 0,77%

Torrebesses 122 0 3 33 86 0 1,40%

Torrefarrera 652 0 1 33 618 0 0,11%

Torres de Segre 638 1 2 54 580 1 0,36%

Vilanova de la Barca 314 0 2 41 271 0 0,49%

Vilanova de Segrià 269 2 0 0 267 0 0,60%

Estat de l'edifici (habitatges principals). Segrià, 2001.


Clavegueram Altres tipus

No disposa

No és aplicable

% No disposa/parc

total

TOTAL 40.446 37.777 2.248 90 331 0,2%

XALETS-HUMBERT TORRES 1.509 1.485 11 0 13 0,0%

UNIVERSITAT 4.016 3.916 70 0 30 0,0%TEMPLERS 1.751 1.677 73 0 1 0,0%

SECÀ DE SANT PERE 1.167 1.077 46 0 44 0,0%

RAÏMAT-SUCS 335 332 1 1 1 0,2%

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 3.825 3.721 52 0 53 0,0%PARDINYES 3.569 3.474 69 0 25 0,0%

MARIOLA 4.268 4.101 152 14 1 0,3%

MAGRANERS 674 598 73 4 0 0,4%

LA BORDETA 3.432 3.187 228 2 15 0,0%FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 4.002 3.833 82 0 87 0,0%

CIUTAT JARDÍ 1.393 1.008 327 33 25 1,6%

CAPPONT 3.399 3.273 117 9 0 0,2%

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 2.287 2.217 64 5 1 0,2%BALÀFIA 3.277 3.121 119 3 34 0,1%

ALTRES BARRIS 1.543 758 765 19 1 0,9%

Evacuació d'aigües residuals dels habitatges principals. Lleida, 2001.

2 ANÀLISI


33

Com a punt de referència cal recordar que, a Sabadell, el 3’3% dels edificis destinats a habitatge familiar presentava un estat de conservació dolent o ruïnós l’any 2001, percentatge superior al que mostrava la ciutat de Lleida.

La ciutat de Lleida tenia ,l’any 2001, dues zones que presentaven nivells elevats d’habitatges en estat ruïnós o dolent: Ferran-Centre Històric i, molt especialment, La Mariola. Aquests són uns resultats poc sorprenents en tant al Centre Històric s’agrupen habitatges antics i amb una conservació deficient, i a La Mariola es troben contingents de parc públic de renda molt limitada i amb problemes de qualitat constructiva.

Un cop mesurades les tres variables indicatives de possibles infrahabitatges, es procedeix a determinar un valor global d’infrahabitatge, com a indicador resum de totes tres. Atès que, evidentment, no podrà ser un valor universal en disposar només de tres ítems, aquests defineixen un volum “mínim” d’infrahabitatge.

Per a determinar aquesta dada de percentatge mínim d’infrahabitatge, s’ha de tenir en compte que hi haurà situacions amb només un dels tres problemes, situacions amb dos dels tres, i situacions on es produiran simultàniament tant un estat de conservació dolent, com una mancança de serveis i un problema d’evacuació d’aigües. Per tant, no es determina un únic percentatge sinó un interval de percentatges mínims, amb un llindar superior i un llindar inferior.

El llindar superior procedeix de considerar la hipòtesi extrema consistent en què en cap dels habitatges del parc coincideixen tots tres problemes a la vegada (manca d’evacuació d’aigües residuals i de servei i lavabo, i estat de conservació de l’edifici ruïnós o dolent). El llindar inferior procedeix de considerar, per contra, que tots els habitatges del parc tenen tots tres problemes simultàniament.

A banda, aquests càlculs tracten habitatges familiars principals, ja què les dades existents per a les variables de mancança de serveis i d’evacuació d’aigües residuals només es determinen per a aquest subconjunt del parc d’un municipi. Per tant, per tal de poder efectuar el càlcul anterior, les dades sobre estat de conservació es refereixen també a aquest segment d’habitatges, els principals. Ara bé, es pot disposar també de la informació d’estat de conservació per habitatges secundaris i buits. Així, es corregiran els percentatges anteriors afegint els possibles casos d’aquest tipus, per tal de determinar un interval de percentatge mínim d’infrahabitatge per al conjunt del parc d’habitatges.

Els resultats del càlcul de l’interval per als habitatges principals i no principals dels municipis del Segrià es troben exposats a la taula de la pàgina següent.


Ruïnós Dolent Deficient Bo No és aplicable

% (ruïnós+dolent) /parc total

TOTAL 40.446 361 1.051 3.529 35.174 331 2,46%

XALETS-HUMBERT TORRES 1.509 0 0 83 1.413 13 0,00%

UNIVERSITAT 4.016 36 162 636 3.152 30 3,49%

TEMPLERS 1.751 5 94 64 1.587 1 3,92%

SECÀ DE SANT PERE 1.167 2 54 190 876 44 3,64%

RAÏMAT-SUCS 335 2 0 2 330 1 0,49%

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 3.825 7 34 421 3.312 53 0,71%

PARDINYES 3.569 41 14 192 3.296 25 1,22%

MARIOLA 4.268 103 244 484 3.436 1 6,47%

MAGRANERS 674 2 7 28 637 0 0,99%LA BORDETA 3.432 13 56 59 3.288 15 1,53%

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 4.002 92 266 645 2.912 87 4,87%

CIUTAT JARDÍ 1.393 3 10 80 1.275 25 0,61%

CAPPONT 3.399 2 57 208 3.132 0 1,28%

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 2.287 4 0 18 2.264 1 0,13%

BALÀFIA 3.277 48 48 311 2.835 34 2,00%ALTRES BARRIS 1.543 1 6 107 1.427 1 0,33%

Estat de l'edifici (habitatges principals). Lleida, 2001.


2 ANÀLISI


34


D’acord amb els càlculs realitzats, poc més de la quarta part dels municipis del Segrià presentava l’any 2001 uns llindars d’infrahabitatge mínim superiors als de la comarca (línia vermella). Això s’explica perquè la majoria d’aquests casos, sense incloure Lleida ciutat, estan molt per sobre dels valors comarcals (taca vermella), i això influeix notablement a l’alça sobre les mitjanes.

El cas de Lleida ciutat mostra un interval de percentatges lleugerament superiors als comarcals. En general, aquesta no és una dada excessivament positiva, ja que cal insistir en què les mitjanes comarcals es veuen penalitzades per uns pocs municipis amb valors molt elevats. Així, si es compara amb d’altres municipis, els valors de Lleida són relativament més elevats, principalment a causa de la variable relacionada amb l’estat de l’habitatge.

D’altra banda, els intervals d’infrahabitatge mínim als municipis i les comarques dels quals s’ha disposat de dades són els que es mostren a la taula següent, conjuntament amb la població segons el Cens de 2001:

Interval del percentatge d’infrahabitatge mínim a diversos municipis de Catalunya

Població 2001 (Cens)

VALLÈS OCCIDENTAL 326.222 3,84% 2,69%Rubí 28.225 4,15% 2,44%Sabadell 80.032 5,40% 4,50%Sant Cugat del Vallès 28.736 2,20% 1,13%Terrassa 78.873 3,23% 2,30%

MARESME 179.584 2,91% 1,73%Mataró 46.720 5,12% 3,71%

BAIX LLOBREGAT 299.985 4,39% 3,08%Cornellà de Llobregat 32.835 5,54% 4,45%

Interval % mínim infrahabitatge total

Font: elaboració D’ALEPH.

Parc total 2001

SEGRIÀ 80.951 2,73% 1,92% 1,43% 1,14% 4,16% 3,36%

Aitona 867 1,27% 0,58% 0,81% 0,81% 2,08% 1,38%

Alamús (Els) 265 2,26% 1,13% 0,75% 0,75% 3,02% 1,89%

Albatàrrec 517 1,74% 1,55% 1,74% 1,74% 3,48% 3,29%Alcanó 119 0,00% 0,00% 0,84% 0,84% 0,84% 0,84%

Alcarràs 2.082 2,16% 1,54% 1,92% 1,59% 4,08% 3,46%

Alcoletge 813 0,74% 0,74% 1,11% 1,11% 1,85% 1,85%Alfarràs 1.227 0,98% 0,49% 0,82% 0,73% 1,80% 1,31%

Alfés 184 3,26% 2,17% 3,80% 3,80% 7,07% 5,98%

Alguaire 1.151 0,87% 0,52% 0,78% 0,70% 1,65% 1,30%Almacelles 2.215 0,77% 0,41% 0,36% 0,36% 1,13% 0,77%

Almatret 304 2,63% 1,97% 4,93% 4,93% 7,57% 6,91%

Almenar 1.495 1,34% 0,80% 2,14% 1,81% 3,48% 2,94%

Alpicat 1.766 1,64% 1,30% 0,51% 0,34% 2,15% 1,81%

Artesa de Lleida 535 1,50% 1,12% 0,56% 0,37% 2,06% 1,68%Aspa 146 1,37% 0,68% 0,68% 0,68% 2,05% 1,37%

Benavent de Segrià 413 2,42% 2,18% 2,66% 2,66% 5,08% 4,84%

Corbins 461 0,22% 0,22% 0,43% 0,43% 0,65% 0,65%

Gimenells i el Pla de la Font 432 9,03% 7,18% 1,39% 1,39% 10,42% 8,56%

Granja d´Escarp (La) 542 1,11% 0,74% 0,55% 0,55% 1,66% 1,29%

Llardecans 318 1,57% 0,94% 5,03% 4,09% 6,60% 5,97%

Lleida 57.324 3,25% 2,46% 1,43% 1,12% 4,68% 3,89%

Maials 531 0,00% 0,00% 6,78% 5,84% 6,78% 6,78%

Massalcoreig 299 0,00% 0,00% 1,00% 1,00% 1,00% 1,00%Montoliu de Lleida 225 0,00% 0,00% 0,44% 0,44% 0,44% 0,44%

Portella (La) 291 4,12% 2,41% 2,75% 2,41% 6,87% 5,15%

Puigverd de Lleida 560 2,14% 1,43% 1,07% 1,07% 3,21% 2,50%Rosselló 831 0,96% 0,84% 0,72% 0,72% 1,68% 1,56%

Sarroca de Lleida 226 2,65% 2,21% 1,33% 1,33% 3,98% 3,54%

Seròs 884 1,47% 0,68% 0,57% 0,45% 2,04% 1,24%Soses 626 1,60% 0,96% 2,40% 1,60% 3,99% 3,35%

Sudanell 336 0,60% 0,30% 2,38% 2,38% 2,98% 2,68%Sunyer 126 0,00% 0,00% 3,17% 3,17% 3,17% 3,17%

Torre-serona 130 0,77% 0,77% 3,08% 3,08% 3,85% 3,85%

Torrebesses 215 4,65% 3,26% 9,77% 7,91% 14,42% 13,02%

Torrefarrera 924 0,11% 0,11% 0,54% 0,54% 0,65% 0,65%

Torres de Segre 824 0,85% 0,36% 0,85% 0,73% 1,70% 1,21%Vilanova de la Barca 412 2,67% 1,46% 0,97% 0,97% 3,64% 2,43%Vilanova de Segrià 335 0,60% 0,60% 0,30% 0,30% 0,90% 0,90%

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim. Segrià.Interval % mín infrahabitatge principals

Interval % mín infrahabitatge no

principals

Interval % mín infrahabitatge total

2 ANÀLISI


35


Fins a 30

m2

30-45

m2

46-60

m2

61-75

m2

76-90

m2

91-105

m2

106-120

m2

121-150

m2

151-180

m2

Més de

180 m2

% < 30

m2

SEGRIÀ 58.571 136 1.078 3.066 7.982 19.866 10.585 7.191 5.101 1.792 1.774 0,23%

Aitona 670 8 5 50 78 166 100 96 108 36 23 1,19%

Alamús (Els) 223 3 2 7 2 37 46 48 44 21 13 1,35%

Albatàrrec 419 1 2 15 14 74 150 71 57 18 17 0,24%

Alcanó 82 0 0 6 5 14 14 16 10 11 6 0,00%

Alcarràs 1.592 3 15 48 108 464 363 291 179 79 42 0,19%

Alcoletge 597 1 3 5 37 175 123 104 97 29 23 0,17%Alfarràs 1.024 0 15 42 151 369 188 137 79 27 16 0,00%

Alfés 110 0 0 4 16 27 27 14 11 4 7 0,00%

Alguaire 962 2 25 56 106 265 189 149 109 38 23 0,21%Almacelles 1.885 2 16 87 210 671 376 249 158 74 42 0,11%

Almatret 183 0 3 17 20 30 42 39 23 6 3 0,00%

Almenar 1.171 1 11 44 63 317 236 222 185 50 42 0,09%

Alpicat 1.375 2 9 23 41 240 193 192 218 161 296 0,15%Artesa de Lleida 446 1 5 16 47 83 82 90 63 36 23 0,22%

Aspa 106 0 3 4 6 24 24 20 18 4 3 0,00%Benavent de Segrià 342 0 4 10 16 66 57 61 53 37 38 0,00%

Corbins 386 4 5 18 21 83 63 74 73 26 19 1,04%

Gimenells i el Pla de la Font 354 2 4 7 22 79 104 70 43 13 10 0,56%

Granja d´Escarp (La) 386 0 5 23 75 129 52 42 34 17 9 0,00%Llardecans 224 0 3 11 10 36 63 31 40 14 16 0,00%

Lleida 40.446 98 843 2.351 6.461 15.190 6.996 4.166 2.678 834 829 0,24%

Maials 345 0 3 7 37 60 44 56 68 36 34 0,00%Massalcoreig 187 0 2 3 25 42 50 24 25 6 10 0,00%

Montoliu de Lleida 149 0 1 6 3 31 28 25 33 6 16 0,00%

Portella (La) 225 0 8 13 15 41 41 39 44 11 13 0,00%Puigverd de Lleida 381 0 1 14 21 99 76 99 45 10 16 0,00%

Rosselló 614 2 5 20 34 202 125 102 78 26 20 0,33%

Sarroca de Lleida 159 0 1 5 16 56 31 28 11 3 8 0,00%

Seròs 617 2 13 36 64 150 104 99 111 27 11 0,32%

Soses 465 2 5 23 49 116 93 91 61 17 8 0,43%

Sudanell 243 0 4 15 23 49 54 41 42 7 8 0,00%Sunyer 93 0 0 1 7 16 23 17 15 6 8 0,00%

Torre-serona 115 0 1 4 4 19 16 31 24 5 11 0,00%

Torrebesses 122 0 4 8 28 36 23 13 5 2 3 0,00%Torrefarrera 652 0 3 17 59 115 161 140 76 41 40 0,00%

Torres de Segre 638 2 42 20 45 143 114 117 93 26 36 0,31%

Vilanova de la Barca 314 0 5 14 28 90 62 48 42 16 9 0,00%Vilanova de Segrià 269 0 2 16 15 62 52 39 48 12 23 0,00%

Superfície útil dels habitatges principals. Segrià, 2001.

En el cas de la ciutat de Lleida11, els principals problemes derivats de la presència d’infrahabitatge es troben als ja esmentats barris de La Mariola i Ferran-Centre Històric.

En ambdues zones, el factor que ha disparat els seus valors totals és l’estat de conservació del parc. En el cas de Ferran-Centre Històric, a més, l’estat del parc no principal també mostra uns valors importants en els casos ruïnosos o dolents, fet que incrementa l’interval total d’una manera molt visible.

A continuació, i per a contextualitzar els intervals calculats, es valoraran les dades relatives a superfície útil i a l’índex

d’habitabilitat. Tot i què, com s’ha explicat més amunt, disposar de superfícies útils inferiors a 30 m2 no suposa entrar en situació d’infrahabitatge, la presència de contingents importants d’habitatges per sota d’aquestes dimensions podria emmascarar la presència d’habitatges impossibilitats d’obtenir la cèdula d’habitabilitat.


11 Per a les dades de la ciutat no ha estat possible separar els diversos tipus d’habitatges no principals (buits, secundari i altres) a causa de limitacions del motor d’explotació censal de l’INE. Per aquest motiu, no hi ha un interval d’infrahabitatge per a parc no principal, sinó un valor únic (1,53%), que s’ha sumat a l’interval determinat als casos d’habitatges principals. Així mateix, aquest fet ha tingut una repercussió en la dada total de la ciutat de Lleida: l’interval que apareix a la taula comarcal no és el mateix que el de la taula de la ciutat. La diferència, però, és menyspreable (0,1%).

Entitat de població

TOTAL 3,25% 2,46% 4,78% 3,99%

XALETS-HUMBERT TORRES 0,58% 0,58% 0,58% 0,58%

UNIVERSITAT 4,00% 3,49% 5,43% 4,92%

TEMPLERS 4,27% 3,92% 5,58% 5,22%

SECÀ DE SANT PERE 4,06% 3,64% 5,84% 5,43%

RAÏMAT-SUCS 0,74% 0,49% 0,74% 0,49%PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 1,53% 0,82% 2,47% 1,76%PARDINYES 1,89% 1,22% 2,24% 1,57%

MARIOLA 7,59% 6,47% 9,62% 8,50%

MAGRANERS 1,87% 0,99% 2,20% 1,32%LA BORDETA 2,16% 1,53% 3,16% 2,53%

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 5,94% 4,87% 11,53% 10,46%

CIUTAT JARDÍ 2,59% 1,57% 3,32% 2,30%CAPPONT 1,88% 1,28% 2,40% 1,80%CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 0,66% 0,37% 0,79% 0,50%

BALÀFIA 2,53% 2,00% 3,08% 2,55%ALTRES BARRIS 1,80% 0,86% 3,04% 2,11%

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim per zones. Lleida, 2001.

Interval % mín infrahabitatge principals Interval % mín

infrahabitatge total


2 ANÀLISI


36

A Lleida, la proporció d’habitatges amb superfície inferior a 30 m2 se situa lleument per sobre de la mitjana però, en tot cas, es tracta de 98 casos. En aquest sentit, la probabilitat de què existeixin contingents més o menys notables i detectables d’infrahabitatge motivats per disposar de dimensions molt reduïdes és baixa. Si més no l’any 2001. Des de llavors, la tendència alcista constructiva ha provocat que s’edifiquin habitatges cada vegada més petits en un esforç per rendibilitzar el preu per metre quadrat. No obstant això, des de 2003, està prohibit que l’obra nova i el producte de gran rehabilitació a Catalunya presenti menys de 30 metres quadrats de superfície; així, l’única forma de què s’hagin generat infrahabitatges derivats de superfícies inferiors a la mínima legal passa per l’existència de divisions il�legals d’habitatges més grans, normalment destinats al lloguer per a immigració irregular.

Concretament, prop de la meitat dels 98 casos de la ciutat de Lleida es concentren al barri de Ferran-Centre Històric, de forma que si hi ha un cert risc d’infrahabitatge per superfícies reduïdes –sempre segons els indicis que pot indicar el Cens- es trobaria en aquesta part del municipi.

Finalment, un darrer complement del càlcul d’infrahabitatge es troba a l’Índex d’Habitabilitat censal. Aquest valor no només estima circumstàncies lligades estrictament a l’habitatge, la qual cosa l’obliga a limitar-se a contextualitzar l’interval determinat més amunt. La idea és que, mentre més baix sigui aquest índex, menys atractiu és el municipi en termes d’habitabilitat, entesa en un sentit molt ampli.

Lleida disposa d’un valor per sobre de la mitjana, la qual cosa posa a la ciutat en millor situació que la majoria dels municipis de la comarca. Probablement, dins d’aquest resultat ha influït el caràcter de capital comarcal i provincial: la qualitat de vida percebuda serà molt millor que en municipis amb poblacions molt baixes i serveis reduïts. No obstant això, cal explicitar que algunes de les variables que defineixen aquest índex són subjectives, i depenen totalment de la valoració del subjecte consultat. Per tant, excepte en el cas en què aquest sigui realment baix, no caldria donar-li més lectura que la que pugui servir per contextualitzar els percentatges calculats per l’interval d’infrahabitatge.

Dins de la ciutat, que té un índex amb un valor global de 64’4 sobre 100 no hi ha zones amb caigudes greus de

Municipi Indicador d'habitabilitatSEGRIÀ 62,5

Aitona 59,3

Alamús (Els) 54,7

Albatàrrec 58,2

Alcanó 60,9

Alcarràs 57,8

Alcoletge 58,0

Alfarràs 56,6

Alfés 60,0

Alguaire 55,1

Almacelles 61,1

Almatret 53,6

Almenar 56,1

Alpicat 61,5

Artesa de Lleida 56,2

Aspa 63,8

Benavent de Segrià 53,2

Corbins 61,5

Gimenells i el Pla de la Font 56,5

Granja d´Escarp (La) 60,6

Llardecans 54,3

Lleida 64,4

Maials 58,3

Massalcoreig 57,0

Montoliu de Lleida 68,1

Portella (La) 52,8

Puigverd de Lleida 59,9

Rosselló 60,5

Sarroca de Lleida 56,4

Seròs 51,5

Soses 57,2

Sudanell 78,8

Sunyer 59,5

Torre-serona 62,7

Torrebesses 46,4

Torrefarrera 62,6

Torres de Segre 53,1

Vilanova de la Barca 56,2

Vilanova de Segrià 61,8

Indicador d'habitabilitat. Segrià, 2001

Font: elaboració D’ALEPH a partir del Cens d’Habitatges 2001 (INE)

Entitat de població TOTAL Fins a 30

m230-45 m2 46-60 m2 61-75 m2 76-90 m2 91-105

m2

106-120

m2

121-150

m2

151-180

m2

Més de

180 m2% < 30 m2

TOTAL 40.446 98 843 2.351 6.461 15.190 6.996 4.166 2.678 834 829 0,24%

XALETS-HUMBERT TORRES 1.509 4 13 45 171 381 334 238 221 63 39 0,27%

UNIVERSITAT 4.016 3 42 163 444 1.334 1.008 560 304 108 50 0,07%

TEMPLERS 1.751 3 25 93 171 523 283 239 274 81 59 0,17%SECÀ DE SANT PERE 1.167 0 20 86 274 517 149 71 29 14 8 0,00%

RAÏMAT-SUCS 335 1 0 12 25 106 70 57 34 9 21 0,30%

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 3.825 7 52 181 474 1.320 896 536 270 47 41 0,17%

PARDINYES 3.569 6 25 187 529 2.161 437 146 54 12 12 0,17%MARIOLA 4.268 2 246 282 1.355 1.314 524 333 161 29 22 0,05%

MAGRANERS 674 5 19 36 131 273 110 46 29 13 14 0,72%

LA BORDETA 3.432 5 43 183 573 1.690 490 215 126 65 41 0,15%

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 4.002 44 207 432 572 1.094 633 491 358 106 66 1,10%

CIUTAT JARDÍ 1.393 7 13 54 162 336 196 136 159 87 242 0,49%

CAPPONT 3.399 2 21 122 549 1.403 831 316 108 30 19 0,06%

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 2.287 3 19 63 228 668 379 427 323 89 91 0,11%

BALÀFIA 3.277 4 85 348 635 1.588 353 155 71 20 19 0,12%ALTRES BARRIS 1.543 3 12 64 170 482 304 203 156 62 87 0,20%

Superfície útil dels habitatges principals per zones. Lleida, 2001.


2 ANÀLISI


37

Entitat de població Indicador d'habitabilitat

TOTAL 64,4

XALETS-HUMBERT TORRES 69,5

UNIVERSITAT 67,0

TEMPLERS 70,3

SECÀ DE SANT PERE 58,8

RAÏMAT-SUCS 60,0

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 68,0

PARDINYES 69,3

MARIOLA 63,5

MAGRANERS 57,6

LA BORDETA 61,8

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 57,3

CIUTAT JARDÍ 61,4

CAPPONT 70,0

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 77,7

BALÀFIA 63,5

ALTRES BARRIS 58,0

Indicador d'habitabilitat per zones. Lleida, 2001.


Rehabilitació d'edificis a Lleida, 2002-2008

2002 22

2003 22004 32005 22

2006 82007 182008 56TOTAL 131

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’OLH de

Lleida i la DGH.

l’índex. De fet, amb taca vermella (casos més “greus”) s’han destacat aquelles zones amb índex inferior a 60. Ferran-Centre Històric és la zona amb menor índex, i és de 57’3.

La realitat posterior a 2001

Certament, tant per a les dades relatives a parc en general com per a infrahabitatge en particular, des del darrer Cens han passat set anys, fet que obliga a actualitzar la informació disponible. Per a aquesta finalitat s’han fet servir dades procedents de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) i de la Direcció General d’Habitatge (DGH) vinculades a actuacions de rehabilitació al període 2002-2008. Òbviament, les dades no poden corregir numèricament a les censals, en procedir de fonts diferents, però si que poden alterar qualitativament les percepcions derivades únicament del Cens de 2001.

Val a dir què, tant per la diferència de fonts com pel contingut de les dades, fins i tot no és possible compatibilitzar entre sí les corresponents als anys 2002 a 2008. En aquest sentit, és convenient consultar l’annex 5 del present document, on puntualment es detalla la relació d’informació aportada per l’OLH i la DGH. En general, es consideraran les dades de la DGH per al període 2002-2005 i les dades de l’OLH per al període 2006-200812.

En qualsevol cas, durant les properes línies s’aproximarà una quantificació de la rehabilitació realitzada a la ciutat, a partir de les dades corresponents a edificis i habitatges.

En relació als edificis, les dades considerades es troben a la taula de la pàgina següent:

12 Tot i què l’OLH va facilitar dades corresponents a 2005, tal i com queda reflectit a l’annex 5, aquestes apunten a una reduïda activitat de rehabilitació, especialment si es compara amb el període 2006-2008. Així, es van sol�licitar les mateixes dades a la DGH per tal de contrastar si la rehabilitació portada a terme l’any 2005 havia estat, realment, tan escassa. El resultat també es troba recollit a l’annex 5 i les informacions corresponents són les que, finalment, s’han emprat a l’anàlisi.

2 ANÀLISI


38

Rehabilitació d'habitatges a Lleida, 2002-2008

2002 462003 652004 812005 ND2006 32007 32008 8TOTAL 206

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’OLH de Lleida i la DGH.

Val a dir què cal prendre aquesta xifra de 131 edificis rehabilitats amb extremada prudència. En primer lloc, les dades entre 2002 i 2004 (DGH) parlen d’actuacions iniciades a edificis. Les relatives al període 2006-2008 (OLH) defineixen edificis on hi ha hagut sol�licituds d’ajuts a la rehabilitació acceptades. Finalment, les dades de 2005 (de nou DGH) fins i tot es limiten a parlar d’expedients. Però, quants habitatges queden afectats per les obres de rehabilitació sobre aquests edificis? La informació disponible no permet asseverar-ho, excepte per al període 2002-2004: llavors, els 27 edificis afectats suposaven la afectació a un total de 271 habitatges. Tenint en compte que, amb posterioritat s’ha intervingut a 104 edificis, és d’esperar que la xifra d’habitatges afectats sigui força major.

Així mateix, la manca de detalls sobre el tipus de rehabilitació executada als edificis fa impossible saber si aquestes intervencions han suposat aspectes tan diferents com la instal�lació d’ascensors, la creació d’itineraris accessibles, la reforma de cobertes i/o façanes, o, arribant a l’extrem, la rehabilitació integral de l’edifici. Per tant, ni tan sols es poden aproximar reduccions en les variables corresponents de les anàlisis de parc i d’infrahabitatge. En el millor dels casos, es pot considerar que aquests 131 edificis han suposat l’1,16% d’un parc d’edificis l’any 2007 equivalent a 11.322 unitats (tot i què, d’aquests 131 edificis en els quals s’ha realitzat algun tipus d’actuació, 56 daten de 2008).

En relació als habitatges rehabilitats de forma individualitzada (les dades anteriors sobre habitatges feia referència a aquells afectats per obres en edificis), queda de la següent manera:

De nou succeeix el mateix que als edificis pel que fa a l’origen de les fonts: cadascuna aporta un tipus de dada que no necessàriament ha de ser compatible amb la de la resta de fonts. I, novament, es torna a trobar el concepte d’actuacions iniciades per als anys 2002-2004 a les dades de la DGH i el de sol�licituds d’ajuts tramitades acceptades per als anys 2006-2008. Per l’any 2005, les dades de la DGH xifren en 259 els habitatges afectats per rehabilitació, però atesa la gran divergència entre aquesta dada i les corresponents al període immediatament anterior i posterior, s’ha adoptat una posició prudent tot deixant la casella de la taula anterior en blanc.

Així mateix, tampoc és possible saber en què han consistit les reformes d’aquests 206 habitatges, i poden haver anat des de la instal�lació de serveis o lavabos fins a la creació d’elements d’accessibilitat interior. Per tant, de nou, només es pot asseverar que la intervenció directa sobre aquests 206 habitatges ha suposat la millora del 0’31% sobre el parc estimat d’habitatges en 2007, calculat en 66.066 habitatges13.

Per la seva banda, les dades sobre rehabilitació no donen informació relativa a la seva ubicació, excepte quan es tracta d’actuacions relacionades amb el conveni existent amb la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge per a la Rehabilitació d’especial interès i amb caràcter excepcional del Centre Històric. Gràcies a aquesta informació, és possible saber que, l’any 2008, es van tramitar sol�licituds de 7 edificis d’aquesta zona, així com 193 Test de l’Edifici (TEDI). Aquest volum d’actuacions hauran minimitzat, sens dubte, els elevats ratis d’infrahabitatge detectats a Ferran-Centre Històric, els més elevats de tots els barris de la ciutat, fins i tot superior als de La Mariola.

13 La taula de la pàgina 41, referent a l’estimació del percentatge de parc vacant, conté el detall de l’estimació del parc d’habitatges de 2007.

2 ANÀLISI


39

Finalment, cal tenir present que les xifres analitzades recullen una mínima part del volum total de rehabilitació portat a terme al llarg dels anys 2002-2008 per dos motius:

1 Es tracta de xifres de rehabilitació oficials. Pel seu abast limitat com a obra, moltes reformes petites que suposen millores al parc no es detecten però són, normalment, vàlides a l’hora d’avaluar les condicions d’habitabilitat. Això és especialment cert en reformes d’habitatges individuals, els quals, com s’ha vist, generen ratis teòrics de rehabilitació francament baixos. Ho és menys en el cas de la intervenció sobre edificis, ja que l’entitat de les obres requerides fa que la gran majoria acabin passant per registres oficials.

2 Són dades de rehabilitació protegida i, per consegüent, no contempla tot el volum de rehabilitació que es porta a terme sense finançament públic.

2.2.4.2 Anàlisi de l’habitatge buit

Antecedents: l’estudi bàsic

L’estudi de parc vacant de Lleida té com a objectius aproximar el volum d’aquesta anomalia en l’ús dels habitatges al municipi. Per a aquesta finalitat, es genera un univers d’estudi creat a partir de diferents bases de dades de consums d’aigua. Aquest univers és el resultat del que es pot anomenar “anàlisi bàsica” del parc vacant de la ciutat, que no és més que una primera aproximació als possibles casos que poden existir a la ciutat. S’anomena “bàsica” per contrast amb l’anàlisi “avançada”, que és la que resultaria d’un posterior i eventual treball de camp.

Per tant, es pot afirmar que l’anàlisi bàsica aportarà un primer percentatge brut de parc vacant de la localitat, que haurà de ser refinat posteriorment per un eventual treball de camp. A continuació, es presenta el resultat d’aquesta primera etapa analítica.

El Cens de 2001 aporta per a Lleida un percentatge de parc vacant sobre parc total del 15’8%, lleugerament superior al provincial. Aquesta xifra, sens dubte, reflecteix distorsions derivades tant d’imperfeccions del procés censal, com de l’antiguitat de la informació. Per tant, el principi de prudència recomana efectuar l’anàlisi bàsica, descrita a continuació.

Metodologia

El coneixement exacte dels habitatges que estan buits a Lleida constitueix una necessitat de primer ordre, tant per als responsables polítics com per a tots els agents que operen en el mercat immobiliari de la ciutat.

Les úniques informacions disponibles provenen de les operacions censals decennals, les quals generen un nombre important d’indefinicions i d’errades inevitables.

Les dades del Cens de 2001 tenen una fiabilitat limitada en la quantificació del parc vacant degut a dues causes:

1. Per imprecisions derivades del procés de recollida de dades (poden estar inclosos habitatges acabats recentment, que es troben en oferta o tot just acabats de comprar, habitatges en desús temporal, habitatges obsolets, habitatges en procés de transmissió interfamiliar o habitatges adquirits com a inversió, etc.).

2. Pel temps transcorregut, coincident amb una entrada molt elevada d’immigrants a l’Estat Espanyol: durant els anys que han passat des del 2001, ben segur que s’han ocupat una part dels immobles considerats buits.

Per aquestes dues causes cal pensar que, amb tota probabilitat, el percentatge real d’habitatge buit del municipi és, actualment, sensiblement inferior al que es desprèn de la dada oficial del darrer Cens.

No cal dir que, per tal de poder parlar en termes precisos del parc que és realment utilitzable dins d’aquest conjunt cal fer un esforç de recerca i de depuració específics.

2 ANÀLISI


40

El propi procés censal no permet un treball d’aquestes característiques, perquè es veu sotmès a una exigència legal de preservació del dret a la intimitat de les persones. Com a conseqüència, la màxima aproximació a la realitat individualitzada resta tallada al nivell merament quantitatiu i agregat per a cada secció censal.

Per tant, prendre el Cens com a font d’informació per a la detecció d’habitatge buit no és la millor alternativa per a analitzar la situació, com a mínim en entorns urbans i dinàmics. Això és especialment decebedor, especialment quan no només és la única font sistemàtica, sinó també la que permet disposar d’informació fins i tot per districtes i seccions censals, és a dir, força desagregada pel territori.

Una altra font contemplada és la constituïda pels padrons. Segons aquesta font, la idea és localitzar aquells habitatges sense població empadronada. No obstant això, la imprecisió d’aquesta font ha obligat a la seva contrastació sobre el terreny en el cas que consta en què s’ha fet servir per a un estudi (Barcelona). Addicionalment, hi ha el problema de base de què pot existir un nombre indeterminat (no necessàriament petit) d’habitatges on no hi viu ningú des de fa temps, però on continua existint alguna persona empadronada.

Finalment, la tercera font d’informació sistemàtica què serà presa en consideració no respon a cap estadística pública. Es tracta dels consums de subministraments, amb els quals es pretén localitzar aquells indrets on trobem situacions extraordinàries. Un habitatge buit forçosament ha de mostrar consums baixos o nuls dels diversos subministraments disponibles: aigua, llum, gas, telèfon... Quin és el més adient? Cal descartar possibilitats. Els consums de telèfon no són la millor opció ja que, d’una banda, difícilment hi haurà habitatges efectivament buits amb línia activa de telèfon (amb freqüència, és un dels primers subministraments en donar de baixa), i d’altra banda, ni tan sols hi ha la garantia d’existència de línia fixa als habitatges ocupats, en un entorn de creixent telefonia mòbil.

Els consums de gas, tampoc no són una bona font d’informació, atès què encara existeixen uns 10 milions de llars a Espanya on se subministra gas butà, del qual, per definició, no consten registres de consum individuals per habitatge.

Amb els consums de llum sí què pot establir-se més linealitat entre l’ocupació i el consum. De fet, no seria un tipus de subministrament massa dolent per a la detecció d’habitatge buit.

Finalment, queden els consums d’aigua. A l’igual que la llum, no és una font dolenta. Però és preferible a aquella ja que es pot considerar menys volàtil en el seu comportament. En aquest sentit, és més probable que un habitatge buit tingui consums no del tot baixos per aparells encesos (encara que sigui per accident durant esporàdiques visites de manteniment) que no que quedin obertes vies d’aigua que disparin els consums.

Per tant, és preferible el consum d’aigua com a variable d’anàlisi. A més, té l’avantatge afegit de què la informació que es requereix està disponible en empreses del propi municipi o en sucursals locals d’entitats majors. És a dir, normalment, serà una informació accessible.

Aquests consums no poden ser de qualsevol forma. Cal tenir clar què se cerquen habitatges buits, però això no suposa quedar-se amb consums zero. Poden haver –i, de fet, n’hi ha- casos d’habitatges buits que reben visites esporàdiques de manteniment. Quedar-se només amb els consums zero suposarà perdre, en ocasions, una part molt important de casos. També cal tenir en compte la presència d’altes i baixes de comptadors.

Atès que l’objectiu és obtenir un univers d’estudi prou precís com per què ens permeti acotar al màxim l’univers d’habitatges buits, les adreces que es demanen han d’estar prou treballades com per a què la proporció de parc vacant que incloguin sigui la més elevada possible.

En definitiva, se sol�liciten tres ítems a les empreses de subministraments, referents al darrer any:

a) Altes de servei

b) Baixes de servei

2 ANÀLISI


41

c) Consums iguals o inferiors a 5 m3

Sobre els tres conjunts de dades enumerats es porten a terme quatre filtrats amb l’objectiu d’assolir un univers d’estudi que determinarà un “nivell màxim” d’habitatge buit per al municipi objecte d’estudi:

1- Primer filtrat: adreces que no són habitatges.

El llistat base utilitzat és el de consums baixos. Aquest incorpora, no només adreces d’habitatges, sinó de tota mena de llocs on es puguin registrar consums (boques d’incendi, obres, locals, etc.). Així, el primer filtrat consisteix en treure totes aquelles adreces que no correspondran amb tota seguretat a habitatges. No obstant això, poden restar casos associats fonamentalment a locals comercials o a garatges. Per això és fonamental realitzar amb la màxima cura aquest filtrat: és quan més casos es descarten sobre els llistats originals, i si no es fa correctament, es pot inflar enormement l’univers d’estudi, la qual cosa seria nefasta tant si es fa treball de camp (davant mostres limitades, minimitzaríem la proporció d’habitatge buit trobat) com si no es fa (s’aportarien percentatges d’habitatge buit artificialment elevats).

2- Segon filtrat: a les baixes de servei, treure les adreces similars existents dins de les altes.

Es tracta d’eliminar aquelles baixes que hagin consistit en canvis de propietat i que, previsiblement, no correspondran a immobles que hagin quedat buits. La no realització del mateix desdoblarà adreces en l’univers d’estudi, generant òbvies distorsions.

3-Tercer filtrat: treure les altes a les adreces supervivents de consums baixos.

Aquest filtrat pretén, bàsicament, eliminar adreces d’obra nova al llistat general de consums baixos. Es parteix, òbviament, de la hipòtesi què aquestes altes es tradueixen en –fonamentalment- habitatges ocupats de forma efectiva. Aquest filtrat només perd, per a l’estudi, aquells casos en els quals les noves adquisicions es fan amb finalitats especulatives. Es considera que aquesta no és una situació tant estesa i, per tant, es pot assumir aquest nivell d’error.

4-Quart filtrat: incorporar les baixes supervivents del segon filtrat al llistat general.

D’aquesta manera, s’afegeix al llistat bàsic la bossa d’habitatges ocupats durant bona part de l’any (i per tant, que han registrat consums més elevats) i que han estat donats de baixa, probablement per una venda no associada a una compra posterior. Aquest filtrat és especialment interessant si s’opta per la realització posterior del treball de camp.

Així, un cop realitzats els quatres filtrats es considerarà, com a hipòtesi de treball, que tot el parc vacant està inclòs en aquest univers i, per tant, que és la dada de primera línia que es vol assolir.

Finalment, cal dir què deixar l’anàlisi en el nivell bàsic (no fer el treball de camp) perdrà dos valors molt importants: la localització de les adreces buides, així com la possibilitat de fer una caracterització del parc vacant d’un territori. Tampoc no permetrà la detecció de casos fora d’univers.

Ara bé, en el cas de Lleida s’ha plantejat una dificultat addicional, atès que ha estat possible obtenir dades referents a l’any 2007 sobre altes i baixes anuals, i sobre consum anual nul, però no de consum anual entre 1 i 5 m3 a causa de què el sistema informàtic de l’empresa subministradora només permet dades referents a consums bimensuals però no anuals. Per aquest motiu, en comptes d’analitzar i filtrar una única matriu d’adreces amb un consum anual associat entre 1 i 5 m3, ha estat precís analitzar i filtrar sis matrius de dades referents a adreces amb consum bimensual d’1 m3, cadascuna d’elles referent a cadascun dels sis bimestres anuals.

S’ha optat per considerar només les adreces amb consum bimensual d’1 m3, en el benentès que, una adreça que aparegués a cadascun dels sis bimestres correspondria a un immoble amb un consum anual de 6 m3 i, per tant, englobaria també tots els casos entre 1 i 5 m3. D’altra banda, precisament com a conseqüència de l’argument anterior s’ha aplicat un cinquè filtrat, consistent en eliminar totes aquelles adreces que apareixen a tots els bimestres per correspondre a immobles amb un

2 ANÀLISI


42

Xifra bàsica de parc vacant

Origen Xifra

Consums teòrics entre 1 i 5 m32.053

Consums zero 382

Baixes de comptador 146

TOTAL 2.581Font: consums d'aigua de Lleida, 2007

consum anual associat superior al màxim establert (és a dir, sis consums d’1 m3 cadascun, el que suposa 6 m3 en total).

Resultats

Així, de l’aplicació de la metodologia exposada a les pàgines anteriors, ha derivat un percentatge de parc vacant del 3’91% del parc total d’habitatges.

S’ha de tenir molt present, però, que aquest percentatge determina l’univers màxim d’habitatges buits, especialment si es té en compte que, degut a les característiques de les dades disponibles, els cinc tipus de filtrats podrien no haver eliminat completament els casos amb consums superiors a 5 m3 (per exemple, una adreça amb consum d’1 m3 a tots els bimestres a excepció d’un bimestre en el qual té un consum de 10 m3 romandrà a l’univers resultant, és a dir, formarà part del percentatge anterior, però, òbviament, no es pot considerar buit).

D’acord amb la taula annexa, es determina que a la ciutat de Lleida hi hauria un màxim possible de 2.581 casos d’habitatge buit, molt per sota dels 9.033 que determina el Cens de 2001. No obstant això, cal tenir en compte que, sens dubte, aquesta dada serà en realitat més baixa, circumstància que haurà de ser confirmada per un posterior i eventual treball de camp.

Quina part del parc de la ciutat suposen aquests 2.581 possibles habitatges buits? La darrera comptabilització de parc data de 2001 i afirmava que a Lleida hi havia 57.324 habitatges. Des de llavors, el parc s’ha incrementat notablement, de manera que no es poden comparar les dades procedents dels consums d’aigua de 2007 amb un parc de sis anys enrere. Per tant, s’han procedit a una actualització de la dada de parc, mitjançant les xifres d’habitatges acabats entre 2002 i 2007 procedents dels visats del Col�legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida i facilitats per la Direcció General d’Habitatge. Així mateix, s’ha efectuat una petita correcció motivada per la presència d’enderrocs derivats dels processos de renovació urbana.

A la dada final del càlcul anterior s’ha aplicat la xifra bàsica de parc vacant procedent dels consums d’aigua, i serà el percentatge estimatiu del 3’91% que s’especificava més amunt.

Com a punt de referència, val a dir que Sabadell presenta un percentatge bàsic de parc vacant del 4’3% (3.600 habitatges en tota la ciutat sobre 84.615 habitatges totals l’any 2007), a més de 1.000 habitatges addicionals d’obra nova pendent de vendre que no s’han comptabilitzat en el present càlcul. En el cas de Rubí, aquest percentatge se situa en l’1’95% l’any 2008, mentre que s’eleva a 2’43% a Vilanova i la Geltrú14 i a 5’60% en el cas del Prat de Llobregat, tot i què, en el cas de Vilanova i la Geltrú es tracta de dades de 2007 i en el cas del Prat de Llobregat a 2006.

14 Després de realitzar el treball de camp a partir de la mostra obtinguda de l’univers determinat amb l’anàlisi bàsica, aquest percentatge es va situar en un 0’63%.

PARC

Cens 2001 57.324

Habitatges acabats 2002-2007 9.409

Parc estimat brut 66.733

Factor enderrocament 1% -667

Parc estimat net (a) 66.066

XIFRA ESTIMADA DE PARC VACANT 2.581Percentatge bàsic de parc vacant a Lleida (b/a) 3,91%Font: Elaboració D'ALEPH a partir de Cens 2001, dades DGH, iconsums d'aigua de Lleida, 2007

*S'estima que s'ha enderrocat un 1% del parc per motius desubstitució i renovació del mateix.

Estimació del percentatge de parc vacanta Lleida

2 ANÀLISI


43

2.2.4.3 Anàlisi de sobreocupació

Metodologia

La Llei defineix l’habitatge sobreocupat com aquell en el què s’hi duu a terme una activitat d’allotjament amb ocupació excessiva en consideració a la superfície i als serveis de l’habitatge, tal com la determinin els estàndards de superfície per persona fixats com a requisits mínims d’habitabilitat de Catalunya.

Addicionalment, de conformitat amb el previst a la Llei del Dret a l'Habitatge, la sobreocupació constitueix una utilització anòmala dels habitatges i un incompliment de la funció social de la propietat. A fi de determinar l'existència dels supòsits de sobreocupació que es preveuen en els articles 5 i 41 en relació amb l'article 3 e) de l'esmentada Llei, es fixa un estàndard mínim de superfície per persona en els habitatges, segons el qual correspongui a cada ocupant la superfície mínima que resulta de l'aplicació dels paràmetres següents:

Dissortadament, l’actual normativa sobre habitabilitat (259/2003 de 21 d’octubre) no fixa cap requisit mínim legal, sinó que parla d’una “ocupació màxima recomanada”. En aquest sentit, l’avantprojecte de Decret d’Habitabilitat, que haurà de substituir a l’esmentat 259/2003, és més taxatiu, i considera que l’anterior estàndard

“…posat en relació amb la superfície útil de cada habitatge, determina el seu llindar màxim

d'ocupació, i l'incompliment tindrà els efectes que se'n deriven de la Llei del Dret a

l'habitatge. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si

l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de

salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l'entorn. Als efectes d'aquest

Decret s'entendrà que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de

consanguinitat i afinitat, i aquelles que compleixin les condicions previstes a la Llei d'unions

estables de parella.” (Art. 6)

No obstant això, sota la norma actual el mateix criteri per a definir sobreocupació és interpretable. A més, en un habitatge sobreocupat –d’acord amb la taula anterior, i tant pel Decret vigent com per l’avantprojecte- poden concentrar-se persones d’una mateixa unitat familiar, amb la qual cosa és encara més difícil determinar la bondat d’un límit legal: evidentment, no es pot separar a una família perquè l’ocupació d’un habitatge superi de manera raonable aquests estàndards recomanats. Tot i així, aquesta taula es pot prendre com a referència: en tant se superin aquestes recomanacions de nombre màxim de persones, podríem considerar que un habitatge es troba en risc de sobreocupació.

De nou malauradament, encara que s’acceptin aquestes recomanacions com a límits que defineixen el concepte de sobreocupació, actualment no hi ha cap font estadística o mínimament sistemàtica que permeti la seva detecció de manera fiable.

La font més òbvia sobre l’ocupació d’un immoble és el Padró municipal. Ara bé, actualment és força habitual no estar empadronat a l’habitatge on s’està residint, la qual cosa redueix la fiabilitat de la dada: és tan possible que en un habitatge amb –per exemple- deu persones empadronades hi visquin moltes menys com tot el contrari, que on estigui empadronada només una persona el nombre real de residents sigui sensiblement més elevat (els pisos d’estudiants solen ser exemples paradigmàtics, més enllà dels “pisos pastera” associats generalment a immigració). Per tant, és una dada què, per si mateixa, no necessàriament ha de mostrar situacions de sobreocupació.

Superfície m2 Persones

20 2

30 3

40 448 5

56 664 7

72 8

80 98+8n n

2 ANÀLISI


44

Nivell bàsic de sobreocupació, 2008

Llars totals 53.097

Llars amb 7 o més empadronats 1.120

Percentatge referencial bàsic de sobreocupació 2,1%

Font: Padró municipal

Addicionalment, no hi ha cap informació que permeti posar en relació la dada d’empadronaments amb la superfície dels corresponents habitatges, la qual cosa fa que sigui realment molt difícil aplicar la taula d’estàndards.

No obstant l’anterior, tot i les limitacions exposades, el Padró serà la font estadística d’informació de referència davant l’absència d’altres dades més fiables, fet que condicionarà enormement l’establiment del nivell bàsic d’anàlisi de les situacions de sobreocupació.

Resultats

Així, per a aquesta anàlisi bàsica es comptabilitzaran aquelles llars amb set o més persones empadronades a partir del filtrat del nombre de membres de la llar. La informació obtinguda per aquest sistema queda recollida a la taula.

Del quadre anterior cal interpretar que, de les 53.097 llars existents a la ciutat, es poden detectar 1.120 (un 2’1%) que tindrien majors probabilitats d’albergar situacions d’infrahabitatge. Això no vol dir que no es donin casos no incorporats en aquest grup (per exemple, habitatges amb poques persones empadronades però amb moltes persones vivint-hi). Tampoc no vol dir que aquest 2’1% inclogui només casos de sobreocupació: a banda de possibles divergències entre empadronats i residents dins d’un habitatge, podrien donar-se casos on set empadronats (i residents alhora) estiguessin ocupant un habitatge de 100 metres quadrats. Segons els estàndards marcats amb anterioritat, no ens trobaríem en cap cas davant d’una situació de sobreocupació.

Per tot l’anterior és recomanable que, en una fase posterior al Pla, es desenvolupi un treball de camp en relació a la detecció de casos efectius de sobreocupació.

Des de la perspectiva comparativa, a Sabadell aquest percentatge s’ha situat en l’1’5%, tot i què, tal i com s’ha exposat anteriorment, no necessàriament inclou tots els casos de sobreocupació presents al municipi, i també pot incorporar casos que no es consideren sobreocupació. Ara bé, aquest percentatge adopta concrecions diverses segons el barri considerat i, així, els barris perifèrics són els que presenten un risc més elevat de sobreocupació (Can Puiggener, Torre Romeu i Nord –Sant Julià, Planada del Pintor, Can Deu i La Roureda-). En particular, quan es consideren els casos de llars ocupades per 8 o més membres, aquest percentatge és només del 0’8%, però s’eleva fins el 4’17% en el cas de Can Puiggener, per exemple.

Resulta igualment interessant conèixer com es distribueixen entre els diferents barris de Lleida aquests 1.120 casos amb set o més persones empadronades a un únic habitatge. Per tal d’efectuar aquesta distribució, s’ha realitzat una equivalència entre seccions censals i barris (veure annex 4).

D’acord amb això, aquestes situacions amb major probabilitat de sobreocupació es distribueixen a Lleida segons s’indica a la taula adjunta.

Com es pot comprovar, als barris de Ferran-Centre Històric, Príncep de Viana-Clot i Mariola els nivells de llars amb set o més empadronats són relativament elevats, superiors al 13% en tots els casos.

Distribució de les llars amb set o més empadronats, Lleida 2008.

Casos %

Ferran-Centre Històric 185 16,55%

Príncep de Viana-Clot 147 13,11%

Mariola 146 13,04%

Balàfia 98 8,71%

Pardinyes 88 7,84%

Universitat 85 7,59%

La Bordeta 75 6,70%

Cappont 73 6,48%

Templers 43 3,84%

Ciutat Jardí 38 3,39%

Altres barris 38 3,38%

Xalets-Humbert Torres 31 2,77%

Camp d'Esports-Joc de la Bola 24 2,14%

Secà de Sant Pere 24 2,10%

Magraners 20 1,82%

Raïmat-Sucs 6 0,54%

TOTAL 1.120 100,00%


2 ANÀLISI


45

No obstant això, fins a quin punt aquests percentatges suposen concentracions de llars teòricament molt ocupades, o senzillament reprodueixen una distribució territorial semblant a la del conjunt de llars? Com es pot apreciar a la taula següent, els tres barris esmentats estan entre els cinc més poblats en nombre de llars, però cap d’ells mostra un percentatge de llars global tan elevat com el que tenen quan es tracten els casos amb set o més empadronats.

Per tant, es pot afirmar que, certament, no només s’està davant de tres zones amb percentatges elevats de possibles sobreocupacions, sinó que, a més, les xifres apunten cap a una certa concentració d’aquestes situacions dins d’aquestes subdivisions urbanes: apleguen un major percentatge de casos amb nivells d’ocupació elevats que el que es podria esperar en funció del seu volum de llars total.

El propi Ajuntament ja ha mostrat la seva sensibilitat davant d’aquesta anomalia tot aprovant el passat 31 de juliol de 2008 un Decret per a impulsar actuacions orientades a eradicar situacions de sobreocupació. Aquest Decret, que es bassa en condicions tècniques i legals com les descrites en aquest capítol, condiciona l’empadronament en un habitatge al compliment dels paràmetres d’ocupació màxima establerts pel Decret d’habitabilitat de la Generalitat i reforçats per la Llei pel dret a l’habitatge, mitjançant l’aportació de la cèdula d’habitabilitat o “documentació equivalent”. El Decret municipal va entrar en vigor l’1 de setembre de 2008.

En aquest sentit, caldria incidir mitjançant treballs de camp en aquestes zones pel que fa a la detecció efectiva de casos sobre el terreny, tal i com preveu el mateix Decret.

D’acord amb l’esmentat Decret, la superfície útil mínima corresponent a 7 persones s’estableix en 64 m2. Atès que l’anàlisi del nombre d’habitatges amb 7 o més persones empadronades no ha tingut en consideració la superfície dels habitatges en els quals resideixen (davant la impossibilitat de creuar nombre de persones empadronades amb superfície de l’habitatge), és probable que, la distribució per barris dels casos comptabilitzats es modifiqui si s’aplica un criteri de superfície com el que determina el Decret.

Així, s’ha realitzat un exercici –completament experimental- de calcular un factor de correcció de la distribució dels casos de 7 o més empadronats, que permeti incorporar la superfície dels habitatges als diferents barris de la ciutat. La taula annexa recull els resultats.

El procediment emprat ha constat de dues etapes:

1. S’ha determinat pel pes que tenen els habitatges principals de menys de 64 m2 útils segons el Cens de 2001 sobre el total

Distribució de les llars totals, Lleida 2008

Casos % Ferran-Centre Històric 5.907 11,12%

Balàfia 5.159 9,72%Mariola 5.042 9,50%

Universitat 4.919 9,26%

Príncep de Viana-Clot 4.856 9,15%Pardinyes 4.717 8,88%

Cappont 4.614 8,69%

La Bordeta 4.550 8,57%

Camp d'Esports-Joc de la Bola 2.701 5,09%Templers 2.290 4,31%

Altres barris 2.126 4,00%

Xalets-Humbert Torres 1.783 3,36%

Ciutat Jardí 1.706 3,21%Secà de Sant Pere 1.499 2,82%

Magraners 865 1,63%

Raïmat-Sucs 362 0,68%TOTAL 53.097 100,00%


Habitatges principals <64 m2 i totals, i factor de correcció

TOTAL Inferior a 64 m2 *

(%) <64 m2 Factor de correcció

TOTAL 40.446 4.584 11,3% 1,0

ALTRES BARRIS 1.543 113 7,3% 0,6

BALÀFIA 3.277 564 17,2% 1,5

CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 2.287 130 5,7% 0,5

CAPPONT 3.399 255 7,5% 0,7

CIUTAT JARDÍ 1.393 106 7,6% 0,7

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 4.002 797 19,9% 1,8

LA BORDETA 3.432 347 10,1% 0,9

MAGRANERS 674 86 12,8% 1,1

MARIOLA 4.268 801 18,8% 1,7

PARDINYES 3.569 324 9,1% 0,8

PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 3.825 335 8,7% 0,8

RAÏMAT-SUCS 335 18 5,4% 0,5

SECÀ DE SANT PERE 1.167 161 13,8% 1,2

TEMPLERS 1.751 155 8,9% 0,8

UNIVERSITAT 4.016 297 7,4% 0,7

XALETS-HUMBERT TORRES 1.509 96 6,4% 0,6

* D'acord amb el Decret de sobreocupació aprovat per l'Ajuntament de Lleida, la superfície útil mínima

corresponent a 7 persones és de 64 m 2 . Per tant, el factor de correcció a aplicar als casos de 7 o més personesempadronades ha de recolzar-se en el càlcul del nombre d'habitatges amb una superfície útil inferior a la mínimapermesa per a aquest nombre de persones. L'estimació del nombre d'habitatges amb una superfície entre 60 i 63

m 2 s'ha realitzat mitjançant interpolació lineal.

Font: Cens d' Habitatges 2001, INE.

2 ANÀLISI


46

d’habitatges principals a cada barri15.

2. S’ha comparat el pes calculat al pas 1 a cada barri amb el pes del conjunt de la ciutat. Els factors resultats constitueixen el factor de correcció a aplicar al nombre d’habitatges de 7 o més persones empadronades a cada barri.

Aquest factor de correcció s’ha emprat per a calcular el nombre corregit de casos de 7 o més persones empadronades per barris i per a determinar novament la seva distribució sobre el total de casos corregits de la ciutat de Lleida. Els resultats es mostren a la taula següent.

Com es pot apreciar, la distribució canvia, notablement en alguns casos. Ferran-Centre Històric continua sent el barri que més risc de sobreocupació presenta, tot i què aquest risc s’ha elevat en incorporar l’efecte corrector de la superfície útil. La Mariola passa ser el segon barri amb més probabilitat, i el seu risc corregit es duplica respecte a l’originari. Balàfia era inicialment el quart barri amb més risc de sobreocupació i, després de la correcció, passa ocupa el tercer lloc, amb un increment gens menyspreable de l’acumulació de casos de sobreocupació.

Per contra, els barris amb el menor risc de sobreocupació (Raïmat-Sucs, Magraners, Camp d’Esports-Joc de la Bola i Xalets-Humberts Torres) es mantenen posteriorment a l’exercici, tot i què els dos darrers han experimentat una correcció notable en tant el seu risc s’ha vist reduït pràcticament a la meitat.

En conclusió, si bé la distribució corregida pot permetre orientar adequadament els esforços a realitzar en un potencial futur treball de camp que tingui per objectiu detectar efectivament els casos de sobreocupació presents a la ciutat (tal i com preveu el Decret), únicament els resultats d’aquest treball permetran identificar clarament els casos efectius de sobreocupació.

2.3 POBLACIÓ

2.3.1 ANÀLISI DEMOGRÀFICA. PROJECCIONS DE POBLACIÓ I LLARS 2008-2013.

Des d’una perspectiva estrictament quantitativa, les necessitats d’habitatge van estretament lligades a l’evolució demogràfica i als ritmes de formació de noves llars. Ara bé, per ser més rigorosos, el que resulta més determinant a l’hora d’aproximar-se a les necessitats d’habitatge és la

15 El Cens divideix les superfícies en intervals. Així, en particular, es poden obtenir dades d’habitatges amb superfícies fins a 60 m2 i de 61 a 75 m2, però no directament d’habitatges fins a 64 m2. Per a aconseguir-ho s’ha realitzat una interpolació lineal del tram 61-75 m2.

Casos % Factor de correcció % corregit

Ferran-Centre Històric 185 16,5% 1,8 26,3%

Mariola 146 13,0% 1,7 19,5%

Balàfia 98 8,7% 1,5 12,0%

Príncep de Viana-Clot 147 13,1% 0,8 9,2%Pardinyes 88 7,8% 0,8 5,7%

La Bordeta 75 6,7% 0,9 5,4%Universitat 85 7,6% 0,7 4,5%

Cappont 73 6,5% 0,7 3,9%

Templers 43 3,8% 0,8 2,7%Secà de Sant Pere 24 2,1% 1,2 2,3%

Ciutat Jardí 38 3,4% 0,7 2,1%Altres barris 38 3,4% 0,6 2,0%

Magraners 20 1,8% 1,1 1,9%

Xalets-Humbert Torres 31 2,8% 0,6 1,4%Camp d'Esports-Joc de la Bola 24 2,1% 0,5 1,0%Raïmat-Sucs 6 0,5% 0,5 0,2%

TOTAL 1.120 100,0% 1,0 100,0%

Distribució original i corregida de les llars amb set o més empadronats, Lleida 2008.

Font: elaboració D'ALEPH a partir de dades del Padró municipal i del Cens de 2001.

2 ANÀLISI


47

quantitat i la tipologia de les llars. Dues poblacions amb el mateix nombre d’habitants poden tenir diferents necessitats d’habitatge si no comparteixen la mateixa estructura familiar. El nombre i el tipus de llars vénen fixats per les característiques de les persones principals, el nombre de persones de la llar, la independència residencial de la gent gran, la proliferació de les noves formes familiars, el grau d’emancipació dels joves o la taxa de fecunditat, entre d’altres.

Els resultats que es presenten a continuació es recolzen en les dades del padró continu de població del 1986 a 2007, les dades de llars de Lleida dels anys 1991, 1996 i 2001, les informacions sobre moviment natural de la població des del 1975 fins l’any 2006, i el detall dels moviments migratoris de 2000 a 2006.

Així mateix, atès que s’ha disposat de dades de població tancades per l’any 2007 però no dels components de la variació experimentada respecte l’any 2006, ha estat precís fer una estimació del valor dels mateixos per l’any 2007, a partir de la població del mateix any i de la seva variació absoluta respecte a 2006 i del comportament dels components en el passat recent. Igualment, i atès que s’ha disposat de dades de llars per als tres anys esmentats anteriorment, ha estat necessari estimar el nombre de llars de 2007 com a punt de partida de les projeccions per al període 2008-2013.

Metodologia de la PROJECCIÓ DE POBLACIÓ

La projecció de la població de Lleida s'ha realitzat mitjançant el mètode dels components, que consisteix en determinar el comportament futur de la població a partir de l’estimació del comportament futur dels diferents components que afecten el seu creixement: mortalitat, fecunditat i migracions.

Els principals avantatges d’aquest mètode -en comparació amb d’altres- són dos:

� En primer lloc, el mètode dels components no només considera els canvis que es poden produir en els fenòmens demogràfics, sinó també l'efecte que tenen les variacions en el volum i en l'estructura de la població sobre els components del creixement.

� En segon lloc, el mètode dels components permet obtenir els resultats desagregats per edat, i aquest és un element crucial per a la determinació de la demanda d'habitatges en el futur.

Per a la realització de la projecció dels components, l'element clau és l'anàlisi de l'evolució recent dels diferents components del creixement demogràfic, element que constitueix la base per a la formulació de les diverses hipòtesis sobre el seu comportament futur.

La mortalitat és el component demogràfic que ha tingut, i previsiblement tindrà, una evolució més homogènia respecte al passat: s’ha produït un procés històric de tendència a un augment de l'esperança de vida de la població, mercès als avenços mèdics, higiènics i socials, fet que ha provocat una reducció de les probabilitats de morir en edats més joves.

Consegüentment, i tot partint de la informació tendencial que ofereixen les dades per al període 1975-2006 -especialment, la corresponent al període 2000-2006- i l’estimació de 2007, les projeccions contingudes en aquest document es basen en la hipòtesi què la taxa de mortalitat entre 2008 i 2013 se situarà a un nivell similar al del període precedent, amb un creixement en el volum de defuncions associat a l’increment projectat de població.

Amb tot, l’error que es pugui introduir en la previsió final de població pel fet d’haver escollit una hipòtesi de mortalitat equivocada és poc important, ja que el possible error només afectaria a les edats més avançades, és a dir, a la major o menor supervivència de llars existents.

Respecte al nombre de naixements, s’han pressuposat dos escenaris d’evolució, conservador i optimista, ambdós amb una perspectiva de creixement del nombre de naixements associat a l’evolució de la població projectada. Ara bé, l’escenari conservador pressuposa que la taxa de fecunditat mitjana projectada per 2008-2013 serà lleugerament inferior a la taxa mitjana de 41 per mil heretada del període 2000-2007, de manera que el nombre de naixements creixerà en consonància amb la població, és a dir, es moderarà la taxa de natalitat. En canvi, l’escenari

2 ANÀLISI


48

1997-2006 Mateixa comarca Resta demarcació Resta Catalunya Resta d'Espanya Total

Nombre de persones -4.893 617 -2.006 153 -6.129Contribució saldos positius (%) 80,1 19,9 100,0Contribució saldos negatius (%) 70,9 29,1 100,0

optimista parteix de la hipòtesi que la taxa de fecunditat mitjana projectada es mantindrà en el nivell heretat, fet que comportarà un manteniment de la taxa de natalitat.

A l’hora de projectar els naixements, s’han tingut en compte tres elements:

� Primer, un endarreriment en el moment de formar parella i tenir la descendència, associat a les dificultats del mercat de l’habitatge i del mercat laboral, que podria generar un retard en l’edat de maternitat.

� Segon, els intensos canvis en el rol de les dones, que han provocat que les generacions més joves hagin decidit tenir menys fills al llarg de la seva vida fecunda, raó per la qual no seria d’esperar un augment significatiu dels nivells de fecunditat actuals.

� I tercer, el comportament dels fluxos migratoris, que, d‘una banda, semblen apuntar l’inici d’un canvi de tendència en els darrers set anys -en particular, gràcies a les migracions exteriors- i, de l’altra, aporten població fonamentalment en edat de formar o aportar família (entre els 5 i els 54 anys); si el canvi de tendència es confirmés, les migracions potenciarien la taxa de fecunditat, mentre que, en cas contrari, la taxa de fecunditat mostraria una moderació respecte al comportament observat en anys anteriors.

Els moviments migratoris (emigracions i immigracions) són els que, en principi, més poden afectar el volum i l'estructura de les poblacions locals.

A l’hora d’elaborar les projeccions s’ha partit de la tendència dels fluxos de població al període 2000-2006, i de l’estimació dels corresponents a 2007, per estimar la seva evolució futura. Les dinàmiques observades permeten arribar a dues conclusions:

1. El saldo migratori intern ha estat continuadament negatiu entre el 1997 i l’any 2006, resultat de dos grups de comportament: d’una banda, una aportació globalment positiva per part del saldo corresponent a la resta de la demarcació de Lleida (Segrià exclòs) i de la resta d’Espanya, i una aportació contínuament negativa per part de la resta del Segrià i de la resta de Catalunya (taula 1a). En particular, l’aportació dels fluxos de la resta del Segrià i de la demarcació de Tarragona –i de la demarcació de Barcelona els anys 2000 i 2005- han més que compensat les contribucions positives de les procedències esmentades (taula 1b).

Taula 1a. Saldo migratori intern a Lleida segons grups de procedències, acumulat 1997-2006

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’ INE i l’IDESCAT.

Taula 1b. Migracions internes a Lleida segons grups de procedències, 2000-2006


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Resta de Catalunya-demarcació de Barcelona -198 85 -12 46 -4 -291 56Resta de Catalunya-demarcació de Girona -14 -12 -25 -8 0 -93 -16 Resta de Catalunya-demarcació de Tarragona -205 -74 -95 -153 -184 -173 -142 Resta de Lleida (demarcació) -508 -226 -248 -353 -431 -518 -749

Resta de Lleida (demarcació)-resta Segrià -431 -286 -304 -396 -602 -717 -993 Resta de Lleida (demarcació)-no Segrià -77 60 56 43 171 199 244

Resta d'Espanya -254 84 238 283 368 -452 56

TOTAL -1.179 -143 -142 -185 -251 -1.527 -795

SALDO TOTAL INTERN

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Resta de Catalunya-demarcació de Barcelona 187 361 452 658 807 702 837Resta de Catalunya-demarcació de Girona 18 37 52 85 119 73 93Resta de Catalunya-demarcació de Tarragona 73 112 148 167 209 226 289Resta de Lleida (demarcació) 561 793 1.207 1.410 1.645 1.711 1.987

Resta de Lleida (demarcació)-resta Segrià 305 414 553 694 809 819 957Resta de Lleida (demarcació)-no Segrià 256 379 654 716 836 892 1.030

Resta d'Espanya 459 644 1.060 1.385 1.939 1.482 1.780TOTAL 1.298 1.947 2.919 3.705 4.719 4.194 4.986

IMMIGRANTS TOTALS INTERNS

2 ANÀLISI


49


Taula 1c. Migracions internes a Lleida procedents de la resta de la pròpia demarcació, 2000-200616


Tot i què la contribució dels fluxos de població de la demarcació de Barcelona únicament són rellevants en dos moments del període analitzat, val la pena observar la taula 1d (pàgina següent) i notar que, tret dels municipis de menys de 10000 habitants, són les comarques del Barcelonès i el Vallès Occidental les que realitzen una aportació superior a la resta de municipis.

16 Les variacions residencials disponibles a l’INE no permeten identificar els municipis amb una població inferior a 10.000 habitants, municipis que es reflecteixen de forma agregada a la categoria corresponent.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Municipis de menys de 10.000 hab -493 -247 -281 -358 -478 -507 -792 513 720 1025 1232 1394 1490 1718 1006 967 1306 1590 1872 1997 2510Balaguer -8 16 7 3 23 20 26 22 44 40 56 82 69 90 30 28 33 53 59 49 64Mollerussa 0 0 18 7 -4 -48 14 60 53 61 61 104 42 46 65 109 90La Seu d'Urgell -13 -3 7 -2 11 10 -2 4 6 18 25 31 26 16 17 9 11 27 20 16 18Tàrrega 6 8 1 -3 17 7 5 22 23 64 44 77 65 59 16 15 63 47 60 58 54TOTAL -508 -226 -248 -353 -431 -518 -749 561 793 1207 1410 1645 1711 1987 1069 1019 1455 1763 2076 2229 2736

SALDO TOTAL INTERN IMMIGRANTS TOTALS INTERNS EMIGRANTS TOTALS INTERNS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Resta de Catalunya-demarcació de Barcelona 385 276 464 612 811 993 781Resta de Catalunya-demarcació de Girona 32 49 77 93 119 166 109Resta de Catalunya-demarcació de Tarragona 278 186 243 320 393 399 431Resta de Lleida (demarcació) 1.069 1.019 1.455 1.763 2.076 2.229 2.736

Resta de Lleida (demarcació)-resta Segrià 736 700 857 1.090 1.411 1.536 1.950Resta de Lleida (demarcació)-no Segrià 333 319 598 673 665 693 786

Resta d'Espanya 713 560 822 1.102 1.571 1.934 1.724TOTAL 2.477 2.090 3.061 3.890 4.970 5.721 5.781

EMIGRANTS TOTALS INTERNS

2 ANÀLISI


50

Taula 1d. Migracions internes a Lleida procedents de la demarcació de Barcelona, 2000-2006

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’INE i l’IDESCAT.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Municipis de menys de 10.000 hab -25 30 -18 4 -6 -29 7 11 43 35 55 81 49 57 36 13 53 51 87 78 50Abrera 0 0 0 0 0 0 -3 3Arenys de Mar 0 0 -1 -1 1 1 0 1 3 2 1 1 1 1 2 1 1Argentona 0 0 1 5 0 -2 -3 2 5 1 1 3 3Badalona -15 10 9 -3 -3 -28 13 2 15 17 14 42 14 41 17 5 8 17 45 42 28Badia del Vallès -3 0 0 0 -1 -2 0 3 1 2Barberà del Vallès -3 1 1 2 2 2 -2 1 1 3 4 3 1 3 1 2 1 3Barcelona -42 9 22 37 8 -102 29 92 121 196 259 262 247 332 134 112 174 222 254 349 303Berga 0 1 5 4 4 -1 -1 1 2 7 5 4 1 2 1 1 2 1 2 3Calaf 0 -2 0 0 0 0 0 2Caldes de Montbui 0 1 1 0 2 -1 0 1 2 2 2 1 1 1 1 1 1Calella 2 -5 1 -1 1 -2 2 3 1 3 5 1 5 1 2 2 3Canet de Mar 0 0 0 0 0 0 -1 1Canovelles -1 0 2 1 -2 -2 0 4 1 1 1 6 1 2 3 3 6Cardedeu 0 -1 0 0 1 -2 2 2 1 2 1 1 3Castellar del Vallès 3 -2 0 1 0 -7 7 3 2 2 7 2 1 2 7Castellbisbal 0 0 0 0 -1 0 0 1 1 1Castelldefels 3 -6 -4 -10 -6 -13 0 3 1 1 5 10 15 8 7 5 15 16 28 8Cerdanyola del Vallès -2 -1 -14 3 -5 -3 7 2 3 2 8 5 6 18 4 4 16 5 10 9 11Corbera de Llobregat 0 0 0 0 -1 1 0 1 1 1 1Cornellà de Llobregat 6 -1 4 3 11 -1 8 6 3 7 8 17 14 14 4 3 5 6 15 6Cubelles 0 0 0 0 0 1 0 1 3 3Esparreguera 0 0 4 -2 -3 -2 -8 1 4 7 3 1 9 3 5 8Esplugues de Llobregat 0 -2 1 1 -2 4 -5 1 3 2 4 2 5 1 5 1 3 4 1 5Franqueses del Vallès 0 0 0 -3 4 -2 2 1 5 2 2 1 3 1 4Garriga, La 0 0 0 0 -1 1 -1 3 1 2 3 1 1 1 1Gavà -2 -1 1 4 -2 -5 -5 1 1 4 4 1 2 1 3 2 3 3 7 6Granollers -3 3 -1 -5 -5 -10 0 2 5 4 5 12 12 6 5 2 5 10 17 22 6Hospitalet de Llobregat, L' -14 3 3 24 7 -7 16 7 17 23 55 36 31 49 21 14 20 31 29 38 33Igualada -2 0 -2 -5 -1 -7 -1 1 7 2 12 11 15 16 3 7 4 17 12 22 17Llagosta, La -3 0 -2 -1 1 1 -1 1 3 3 2 1 2 1Lliçà d'Amunt 0 0 -2 -3 1 0 1 1 1 2 3Malgrat de Mar 0 -2 4 1 -2 -1 -1 4 1 1 2 2 1 2Manlleu 0 -1 1 -2 -2 5 -3 1 1 3 7 1 1 3 5 2 4Manresa -2 0 2 0 -4 -8 13 2 5 15 9 29 28 37 4 5 13 9 33 36 24Martorell 1 -2 -3 -3 -3 0 -3 1 4 8 4 2 2 3 7 11 4 5Masnou, El 0 2 2 -1 -4 -1 3 2 2 3 2 2 3 2 1 1 6 3Mataró -2 16 0 -5 -2 -8 12 8 21 6 11 17 18 27 10 5 6 16 19 26 15Molins de Rei 2 2 -2 4 3 1 3 2 2 5 5 1 4 2 1 2 1Mollet del Vallès -5 1 -8 -3 -1 1 1 6 1 6 9 11 7 5 5 9 9 10 10 6Montcada i Reixac -1 -1 0 -2 0 -2 -1 1 2 3 4 2 1 4 3 6 1Montornès del Vallès 0 1 0 0 3 0 2 1 1 6 1 3 1 3 1 1Olesa de Montserrat 0 0 2 -2 -1 -8 -10 1 1 2 1 1 3 1 1 1 3 2 11 11Palau-solità i Plegamans -4 3 1 0 -1 -1 -2 3 1 1 1 4 1 1 1 3Pallejà 0 0 0 0 0 -4 1 1 4Parets del Vallès 0 2 -2 -2 1 0 2 3 2 2 2 1 2 2 1 2Piera 0 0 0 0 0 -1 -1 1 2 1 1 3Pineda de Mar -2 1 -2 1 2 1 -4 2 1 6 4 4 1 4 2 5 2 3 5Prat de Llobregat, El -3 4 -3 5 11 16 -4 1 6 4 7 14 24 8 4 2 7 2 3 8 12Premià de Mar -4 2 -1 3 -4 1 -4 2 2 6 5 7 5 2 6 7 2 11 4 6Pujalt -1 0 0 0 0 0 0 1Ripollet -1 -1 4 -1 -14 -1 0 5 2 3 3 3 1 1 1 3 17 4 3Rubí 0 -2 6 3 4 -1 -2 5 8 10 12 8 7 7 2 7 8 9 9Sabadell -5 6 -12 -4 -7 -6 -2 4 15 10 21 38 32 25 9 9 22 25 45 38 27Sant Adrià de Besòs 1 0 -2 -5 -1 -3 0 2 1 3 1 2 2 2 1 1 5 6 3 5 2Sant Andreu de la Barca 0 2 0 0 -1 0 0 3 5 1 4 1 6 1 4Sant Boi de Llobregat -1 4 -2 8 3 2 3 2 5 2 12 7 11 10 3 1 4 4 4 9 7Sant Celoni 0 -2 0 0 -2 0 -1 3 2 2 3 1Sant Cugat del Vallès -10 -1 -1 -2 7 -20 4 1 7 7 8 4 8 10 2 8 9 1 24 4Sant Feliu de Llobregat -1 -4 -4 1 -1 0 -1 3 3 3 1 2 1 4 7 4 2 2 2 2Sant Joan de Vilatorrada 0 0 0 0 0 -6 -2 1 6 3Sant Joan Despí -10 -2 -1 -2 0 -3 -3 1 1 3 2 1 11 3 1 5 2 4 3Sant Just Desvern 1 0 -2 -1 0 -2 -1 1 1 4 1 2 5 2 1Sant Pere de Ribes -4 0 1 0 -5 5 0 1 3 5 1 4 3 5 1Sant Quirze del Vallès 0 3 0 0 0 -5 1 3 1 1 1 1 6Sant Sadurní d'Anoia 0 0 1 -2 2 -2 2 1 2 2 2 2Sant Vicenç dels Horts 0 0 -2 -1 4 1 6 1 1 3 5 2 6 1 3 4 1 1Santa Coloma de Gramenet -1 3 3 5 4 -12 7 5 4 14 25 26 17 20 6 1 11 20 22 29 13Santa Perpètua de la Mogoda 1 -1 1 1 -1 2 -2 1 1 1 3 2 1 1 4 3Sitges -2 2 -1 0 -1 -3 1 1 3 2 2 1 2 6 3 1 3 2 2 5 5Terrassa -14 9 0 0 -1 -14 -19 2 13 16 16 28 20 21 16 4 16 16 29 34 40Tordera 0 -1 1 -1 -2 1 -1 1 1 1 1 1 2 2Torelló -1 3 0 0 1 -2 -1 3 1 1 1 1 2 1Vallirana 0 0 0 0 -2 0 -3 1 3 3Vic -1 0 -2 -8 1 3 8 2 3 9 6 13 18 21 3 3 11 14 12 15 13Viladecans -1 3 1 5 2 0 -2 5 2 7 6 3 2 1 2 1 2 4 3 4Vilafranca del Penedès -10 4 -6 0 -4 1 1 6 2 6 9 8 6 10 2 8 6 13 7 5Vilanova del Camí -1 0 1 1 4 0 -6 1 1 1 5 1 1 1 1 7Vilanova i la Geltrú -13 -3 -2 4 7 -3 2 3 3 4 10 11 8 7 16 6 6 6 4 11 5Vilassar de Mar -3 -2 4 -4 -1 3 0 5 3 2 3 2 1 4 1 2TOTAL -198 85 -12 46 -4 -291 56 187 361 452 658 807 702 837 385 276 464 612 811 993 781

SALDO TOTAL INTERNS IMMIGRANTS TOTALS INTERNS EMIGRANTS TOTALS INTERNS

2 ANÀLISI


51

D’altra banda, de la demarcació de Tarragona (taula 1e) cal destacar les aportacions negatives de Cambrils, Reus, Salou, Tarragona (capital) i Vila-seca, que, conjuntament, aporten de mitjana al voltant del 60% del saldo negatiu acumulat generat per la demarcació esmentada entre 2000 i 2006.

Taula 1e. Migracions internes a Lleida procedents de la demarcació de Tarragona, 2000-2006


Des de la perspectiva d’edats (taula 1f), el saldo migratori intern és negatiu de forma més o menys continuada només per al grup de població entre 5 anys i 69 anys, mentre que la població major de 69 anys és l’única que comença a contribuir positivament al final del període estudiat.

En conjunt, es podria concloure que:

� El tram de menors de 35 anys realitza una aportació neta negativa constant durant tot el període de dades, fonamentalment a causa de l’evolució de les migracions internes entre 25 i 34 anys.

� Es produeix una certa substitució en el rol dels grups entre 35 i 64 anys i dels majors de 64 anys, atès que les aportacions del darrer grup són negatives al començament del període i, progressivament, passen a ser positives, mentre que l’altre grup –entre 35 i 64 anys- mostra el comportament oposat.

Taula 1f. Migracions internes a Lleida segons trams d’edat, 2000-2006


2. Pel que fa a la segona conclusió, el saldo migratori exterior ha estat positiu de forma continuada pràcticament a tots els trams d’edat (taula 2a, pàgina següent). Destaquen els fluxos corresponents a la població entre 20 i 49 anys, per aportar al voltant del 80%, de mitjana, del flux exterior total en el període analitzat.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Municipis de menys de 10.000 hab -30 -5 5 -64 -24 -29 -35 23 36 47 38 74 55 76 53 41 42 102 98 84 111Amposta -3 2 4 -2 -5 -2 -6 1 2 4 5 4 6 4 2 10 6 12Calafell -3 1 -7 2 -9 -3 2 1 2 3 1 6 5 4 1 7 1 10 9 3Cambrils -16 -26 -24 -32 -6 -32 -18 9 4 11 6 21 10 16 25 30 35 38 27 42 34Cunit 0 0 0 -37 0 0 0 1 37 1Deltebre 1 0 -1 1 0 1 1 1 1 1 2 1 1Reus -41 -7 -15 31 -26 -14 -29 9 20 22 31 30 39 35 50 27 37 56 53 64Salou -17 -13 -3 -19 -29 -26 -13 2 6 9 9 7 17 20 19 19 12 28 36 43 33Sant Carles de la Ràpita -2 3 -4 -6 -2 3 -7 1 5 1 2 4 9 4 3 2 5 8 6 6 11Tarragona -62 -3 -19 -18 -37 -37 2 19 31 35 41 33 47 72 81 34 54 59 70 84 70Torredembarra -6 -13 -12 1 -5 -8 -9 2 8 7 9 4 10 8 13 20 6 14 12 19Tortosa -2 -1 -10 6 2 -1 -5 2 1 1 11 9 13 10 4 2 11 5 7 14 15Valls -1 0 -2 -6 -5 -13 -1 1 2 5 6 2 13 1 1 4 11 11 15 14El Vendrell 0 -2 -3 -2 -15 -19 -6 3 3 3 7 2 3 11 3 5 6 9 17 22 17Vila-seca -23 -10 -4 -8 -23 7 -18 1 5 6 8 16 8 23 11 9 14 31 9 26TOTAL -205 -74 -95 -153 -184 -173 -142 73 112 148 167 209 226 289 278 186 243 320 393 399 431


2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

0-4 anys 0 0 0 0 -4 -8 -57 0 0 0 0 9 78 158 0 0 0 0 13 86 2155-9 anys -34 23 12 -7 -37 -87 -92 15 61 148 188 266 237 239 49 38 136 195 303 324 33110-14 anys -96 19 -8 -33 -43 -40 -72 80 112 151 150 156 165 154 176 93 159 183 199 205 22615-19 anys -70 -7 -28 -14 -21 -30 -19 58 67 112 120 141 104 134 128 74 140 134 162 134 15320-24 anys -53 -19 2 0 -25 -52 -60 41 58 89 133 183 224 289 94 77 87 133 208 276 34925-29 anys -80 -18 -38 -37 -2 -213 -125 78 166 211 349 551 577 700 158 184 249 386 553 790 82530-34 anys -132 -6 -44 -2 -60 -415 -71 187 269 480 677 919 823 1.040 319 275 524 679 979 1.238 1.11135-39 anys -164 -14 61 -48 3 -265 -86 234 321 547 603 877 659 777 398 335 486 651 874 924 86340-44 anys -125 1 39 56 5 -158 -68 204 261 386 479 576 454 518 329 260 347 423 571 612 58645-49 anys -82 -12 -4 1 -5 -125 -56 122 206 271 323 378 275 318 204 218 275 322 383 400 37450-54 anys -86 -28 -22 -32 -31 -52 -56 70 95 148 183 198 181 185 156 123 170 215 229 233 24155-59 anys -42 -10 -13 -37 -4 -53 -32 50 83 98 104 118 89 94 92 93 111 141 122 142 12660-64 anys -61 -24 -50 -48 -6 -36 -44 36 46 52 77 75 63 65 97 70 102 125 81 99 10965-69 anys -25 -16 -15 -3 -19 -9 -19 21 38 41 60 55 47 54 46 54 56 63 74 56 7370-74 anys -35 -14 -16 -23 -9 -4 7 21 36 37 39 49 44 62 56 50 53 62 58 48 5575-79 anys -28 -12 -16 2 19 -4 23 18 38 32 58 56 39 67 46 50 48 56 37 43 4480-84 anys -18 -8 7 2 7 8 6 25 22 43 47 43 50 44 43 30 36 45 36 42 3885 anys i més -48 2 -9 38 -19 16 26 38 68 73 115 69 85 88 86 66 82 77 88 69 62TOTAL -1.179 -143 -142 -185 -251 -1.527 -795 1.298 1.947 2.919 3.705 4.719 4.194 4.986 2.477 2.090 3.061 3.890 4.970 5.721 5.781


2 ANÀLISI


52

Taula 2a. Migracions exteriors a Lleida segons trams d’edat, 2000-2006


La contribució positiva del saldo migratori exterior procedeix, fonamentalment però no únicament, d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud (taula 2b).

Taula 2b. Migracions exteriors a Lleida segons país de procedència, 2000-2006


Com a conseqüència de les dinàmiques esmentades anteriorment s’han contemplat dues hipòtesi de projecció de les migracions que s’exposen a continuació:

� Les sortides netes de població que marxa a l’estranger directament obeeixen raonablement a aquella tipologia de persona en edat de formar família o d’haver començat a formar-la i que cerca allotjament fora del municipi, fonamentalment als municipis de la resta de la comarca amb població inferior a 10.000 habitants, presumiblement motivada per la cerca d’una millora en la relació qualitat/preu residencial en l’entorn més immediat. En coherència, a l’escenari conservador es considera una intensificació de les pèrdues netes mitjanes del període 2000-2007, mentre que a l’escenari optimista s’ha incorporat una perspectiva d’atenuació de la tendència observada en els darrers vuit anys, en el benentès que, la tendència iniciada l’any 2001 no es perllongarà en el futur i, per tant, la pèrdua neta de població del passat més recent no perdurarà amb la mateixa intensitat.

� Les notables entrades netes de població procedent directament de l’estranger –que més que quadrupliquen les sortides netes internes, en valor absolut i en termes acumulats entre 2000 i 2007- corresponen en gran majoria a grups de població en edat de formar família i amb famílies formades, i la descendència associada, en tractar-se de persones menors de 60 anys en una gran part, persones que poden cercar oportunitats laborals al municipi i la comarca associades a possibles millores d’activitat econòmica. En conseqüència, a l’escenari conservador es planteja una moderació de les dinàmiques observades al període 2000-2007, mentre que a l’escenari optimista és d’esperar un manteniment i, fins i

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

0-4 anys 0 0 0 0 9 52 72 0 0 0 0 9 52 76 0 0 0 0 45-9 anys 9 28 70 103 137 161 196 9 28 70 106 144 169 202 0 3 7 8 610-14 anys 33 79 119 141 137 183 196 33 79 119 143 138 191 201 0 2 1 8 515-19 anys 21 73 101 122 131 164 220 21 73 101 122 133 172 222 0 0 2 8 220-24 anys 23 58 89 170 297 400 486 23 58 91 171 301 405 497 2 1 4 5 1125-29 anys 58 197 281 383 754 762 716 58 197 286 385 771 781 741 5 2 17 19 2530-34 anys 152 328 406 474 882 687 651 152 328 426 479 906 717 676 20 5 24 30 2535-39 anys 156 288 341 382 610 537 454 156 288 360 386 633 557 476 19 4 23 20 2240-44 anys 108 195 232 253 420 333 307 108 195 239 256 427 352 318 7 3 7 19 1145-49 anys 54 127 125 132 257 189 179 54 127 132 136 260 195 187 7 4 3 6 850-54 anys 30 78 65 83 131 134 99 30 78 71 85 134 140 107 6 2 3 6 855-59 anys 18 32 44 45 71 54 54 18 32 44 45 73 55 57 0 0 2 1 360-64 anys 8 16 24 21 29 31 23 8 16 24 21 29 32 25 0 0 0 1 265-69 anys 5 12 11 17 19 13 22 5 12 11 18 21 18 23 0 1 2 5 170-74 anys 4 5 8 9 15 16 19 4 5 9 9 18 20 20 1 0 3 4 175-79 anys 0 6 -3 4 9 10 5 0 6 2 4 10 11 7 5 0 1 1 280-84 anys 4 1 2 1 5 1 3 4 1 2 1 6 1 3 0 0 1 0 085 anys i més 2 1 1 2 3 1 1 2 1 2 2 3 1 1 1 0 0 0 0TOTAL 685 1.524 1.916 2.342 3.916 3.728 3.703 685 1.524 1.989 2.369 4.016 3.869 3.839 0 0 73 27 100 141 136

SALDO TOTAL EXTERIOR IMMIGRANTS TOTALS EXTERIORS EMIGRANTS TOTALS EXTERIORS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2000 2001

Europa 121 282 447 614 1.046 1.021 1.109 121 282 520 641 1.146 1.162 1.245 0 0 73 27 100 141 136Àfrica 259 536 632 859 1.692 1.479 1.199 259 536 632 859 1.692 1.479 1.199 0 0 0 0 0 0 0Amèrica del Nord 16 18 33 31 47 61 16 16 18 33 31 47 61 16 0 0 0 0 0 0 0Amèrica Central 37 72 60 88 113 92 127 37 72 60 88 113 92 127 0 0 0 0 0 0 0Amèrica del Sud 241 586 720 685 839 870 864 241 586 720 685 839 870 864 0 0 0 0 0 0 0Àsia 11 30 23 65 166 181 161 11 30 23 65 166 181 161 0 0 0 0 0 0 0Oceania 0 0 1 0 1 0 1 0 0 1 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0No consta 0 0 0 0 12 24 226 0 0 0 0 12 24 226 0 0 0 0 0 0 0TOTAL 685 1.524 1.916 2.342 3.916 3.728 3.703 685 1.524 1.989 2.369 4.016 3.869 3.839 0 0 73 27 100 141 136

20062002 2003 2004 2005

SALDO TOTAL EXTERIOR IMMIGRANTS TOTALS EXTERIORS EMIGRANTS TOTALS EXTERIORS

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

2 ANÀLISI


53

Gràfic 1. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Lleida (1990-2007)

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Habitatges iniciats Habitatges acabats

999 iniciats anuals914 acabats anuals

1.299 iniciats anuals860 acabats anuals

1.852 iniciats anuals1.568 acabats anuals

tot, una certa millora en el saldo migratori exterior en termes mitjans respecte als vuit anys previs.

Com a resultat, l’edat mitjana de la població de Lleida, que ha passat de 39’5 a 39’6 anys entre 2000 i 2007, s’incrementarà fins els 40’4 anys al final del període de projecció segons l’escenari conservador, i fins els 39’8 anys segons l’escenari optimista.

Metodologia de la PROJECCIÓ DE LLARS

La projecció de les futures noves llars de Lleida es basa en dos pilars:

� L’observació del nombre mitjà de persones per llar al municipi i el seu entorn més immediat, l’Àmbit de Ponent, i les projeccions elaborades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per a l’Àmbit de Ponent.

� Les projeccions de població i l’estructura de llars observada per al període disponible segons l’edat de la persona principal, i la seva projecció per al període 2008-2013.

Lleida tenia l’any 1991 36.904 llars residents al municipi, que s’han transformat en 40.448 l’any 2001, és a dir, s’han elevat en 3.544 llars. Ara bé, la seva evolució no ha estat homogènia en tot el període: mentre que, entre el 1991 i el 1996 varen créixer a un ritme anual mitjà de 260 llars, entre el 1996 i el 2001 varen evolucionar a un ritme mitjà de 448 llars anuals. Així, s’ha estimat, com a punt de partida, que el número de llars a Lleida a l’any 2007 és de 46.635, xifra que implicaria un creixement anual mitjà entre 2001 i 2007 d’unes 1.030 llars, en consonància amb el ritme de construcció d’habitatges en aquest subperíode, que es comentarà a continuació.

Aquestes observacions són igualment aplicables si s’analitza l’evolució de l’activitat constructiva al municipi, variable per a la qual es disposa d’informació fins l’any 2007 (gràfic 1): entre els anys 1991 i 2007 s’han iniciat 23.480 habitatges nous i s’han acabat 18.840, és a dir, 1.480 habitatges iniciats i 1.178 habitatges acabats en termes mitjans anuals, respectivament. Ara bé, mentre que entre els anys 1996 i 2001 s’ha iniciat i acabat un volum d’habitatges situat en el mateix ordre de magnituds que els registrats entre el 1991 i el 1996, el volum d’habitatges iniciats i acabats entre 2001 i 2007 dupliquen pràcticament els corresponents al primer del períodes considerat (1991-1996).


D’altra banda, la dimensió mitjana de les llars a Lleida ha passat de 3’10 persones per llar l’any 1991 a 2’76 l’any 2001; és a dir, ha mostrat la tendència descendent registrada de forma generalitzada tant a Catalunya com a la resta de la península. Addicionalment, l’esmentat descens s’ha donat també a l’Àmbit de Ponent, tot i què la dimensió mitjana a Lleida s’ha situat

2 ANÀLISI


54

sistemàticament algunes dècimes per sota de la dimensió mitjana en l’àmbit territorial esmentat. Així, per a l’estimació del punt de partida, s’ha considerat una dimensió mitjana de 2’73 persones per llar l’any 2007, en consonància amb la tendència descendent i amb les dues hipòtesi considerades per l’IDESCAT per a l’Àmbit de Ponent (2’87 per a l’escenari tendencial, i 2’75 per a l’escenari alt).

Des del punt de vista estructural, les llars amb una persona principal d’edat inferior a 35 anys han passat de representar una cinquena part del total de llars (21%) l’any 1991 al 16’9% l’any 2001. Per contra, les llars amb persones principals entre 35 i 65 anys i de 65 anys i més han guanyat pes sobre el total en el mateix període de temps: del 55’2% l’any 1991 al 56’1% del total l’any 2001, i del 23’8% l’any 1991 al 27’0% l’any 2001, respectivament.

Tots els elements exposats anteriorment han permès considerar dos escenaris de projecció de dimensió mitjana de les llars (tal i com mostren la taula 3 i el gràfic 9b):

� ESCENARI 1: es pressuposa un manteniment de la tendència observada en els darrers anys en termes d’emancipació i, per tant, en el pes de les llars segons edat de la persona principal; en aquest sentit, en el període 2008-2013 les llars amb una persona principal menor de 35 anys representaran el 16’1% de mitjana, les entre 35 i 65 anys el 56% de mitjana, i les llars amb una persona principal de 65 anys i més, el 27’9% de mitjana. Com a conseqüència, la dimensió mitjana continuarà caient fins a situar-se en 2’58 persones per llar l’any 2013, tot reflectint la tendència decreixent observada en termes generals.

� ESCENARI 2: parteix de la hipòtesi que reflecteix un increment moderat en el grau d’emancipació, recollit en un lleuger increment del pes de les llars amb una persona principal menor de 35 anys (17’1% de mitjana), una lleu caiguda del pes de les llars situades al tram entre 35 i 65 anys (55’8% en termes mitjans) i un manteniment del tram de 65 anys i més (27’2% de mitjana). Se’n deriva una moderació de la tendència descendent de la dimensió mitjana en passar a situar-se en 2’68 persones per llar l’any 2013, conseqüència del fet que les noves llars que es formaran, i que voldran residir al municipi, tenen una importància superior a la mostrada els darrers anys.

L’aplicació de cadascun d’aquests dos escenaris a la població projectada permet obtenir quatre escenaris de projecció de llars (taula 3 i gràfic 9a):

� ESCENARI BAIX: parteix de l’aplicació de l’escenari 2 de llars a la població projectada segons l’escenari conservador. Implícitament, pressuposaria que la població intensifica les tendències heretades del període 2000-2007 i que la dimensió mitjana de les llars es redueix molt gradualment gràcies a les aportacions fonamentalment del residents procedents de l’estranger. Aquest residents aporten llars que ja estan formades, en gran part dels casos, i població en edat de formar-ne de noves.

� ESCENARI INTERMEDI BAIX: parteix de l’aplicació de l’escenari 1 de llars a les projeccions de població de l’escenari conservador. Incorpora la hipòtesi que la població mantindrà les tendències heretades del període previ, i que els fluxos migratoris aportaran famílies formades o en procés de formació, o bé joves que, tot i voler emancipar-se, esperaran a aconseguir estabilitat econòmica i laboral per a prendre la decisió corresponent.

� ESCENARI INTERMEDI ALT: aplica l’escenari 2 de llars a la població projectada segons l’escenari optimista. És a dir, pressuposaria que la població potencia les tendències heretades del període 2000-2006, no només com a llars ja formades que cerquen canviar de municipi de residència, sinó també com a llars que es formen noves i que busquen un lloc on portar a terme la seva emancipació.

� ESCENARI ALT: aplica l’escenari 1 de llars a la població projectada d’acord amb l’escenari optimista. És a dir, pressuposaria que la població mostra un dinamisme superior al del període 2000-2006, però en forma de llars ja constituïdes quan es plantegen residir al municipi.

2 ANÀLISI


55

EVOLUCIÓ POBLACIÓ TOTAL LLEIDA I ENTORN(1986-2007) (base 100=1996)

2006: 116

1986: 97

2006: 116

1986: 99

1986: 96107.749 persones(67'9% pobl. Segrià)

2007: 114127.314 persones(66'8% pobl. Segrià)

80

85

90

95

100

105

110

115

120

125

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Segrià Lleida (demarcació) Lleida (ciutat)

19.565persones

4.286persones

15.279persones

Resultats de la PROJECCIÓ DE POBLACIÓ

D’acord amb les dades que mostra el gràfic 2, entre els anys 1986 i 2007 la població total de Lleida s’ha incrementat en 19.565 persones, és a dir, un 18% més que l’any 1986 (el 0’8% anual acumulatiu o un ritme anual mitjà d’unes 932 persones). Aquesta evolució és resultat de dos comportaments ben diferents: entre el 1986 i el 1996 la població es va incrementar únicament en 4.286 persones, és a dir, a un ritme d’unes 429 persones/any; en canvi, entre el 1996 i l’any 2007 la variació de població va ser de 15.279 habitants, el que suposa un creixement de 1.389 habitants anualment, és a dir, més del triple que el període anterior.

Gràfic 2

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’INE.

L’esmentada evolució s’ha nodrit especialment de la població menor de 5 anys i entre 25 i 49 anys, tant per la seva evolució com pel corresponent pes específic en el conjunt d’habitants: del 13’5% que ha crescut la població de Lleida entre els anys 2000 i 2007, el tram d’edats esmentat és responsable de més del 80%.

Gràfic 3

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’IDESCAT.

Població total de Lleida per grups d'edat quinquenals (%) 2000-2007

-12,5% -10,0% -7,5% -5,0% -2,5% 0,0% 2,5% 5,0% 7,5% 10,0% 12,5%

Menys de 5 anys

5-9 anys

10-14 anys

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65-69 anys

70-74 anys

75-79 anys

80-84 anys

85 anys i més

% sobre total

20002007

2 ANÀLISI


56

EVOLUCIÓ POBLACIÓ ESTRANGERA LLEIDA I ENTORN (1996-2007)

(base 100=1996)

1996: 1001.884 persones(1'7% pobl. total)

2007: 105519.872 persones(15'6% pobl. Total)

01002003004005006007008009001000110012001300

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007


1.635 persones anuals

EVOLUCIÓ POBLACIÓ NO ESTRANGERA LLEIDA I ENTORN (1996-2007)(base 100=1996)



90

95

100

105

110

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007


-246 personesanuals

Des del punt de vista del lloc de naixement, i segons queda recollit al gràfic 4, en el període 1996-2007 la població estrangera s’ha més que multiplicat per 10, en haver passat de 1.884 a 19.872 habitants -de l’1’7% al 15’6% de la població total, 1.635 persones anuals per terme mitjà-. Addicionalment, aquest ritme de creixement reprodueix l’experimentat per la població corresponent de la demarcació de Lleida i del Segrià.

Gràfic 4


En contrast, la població no estrangera (gràfic 5), ha mostrat un decreixement continuat en haver passat de 110.151 persones l’any 1996 a 107.442 persones l’any 2007 –és a dir, del 98’3% al 84’4% de la població total de Lleida, respectivament, o 246 persones menys cada any en termes mitjans-, a diferència del manteniment que ha mostrat aquesta població a l’entorn més immediat. Com a conseqüència, des del 1996 les sortides netes de població nascuda a Espanya en general han estat les responsables de què el dinamisme demogràfic del municipi no hagi estat superior, fonamentalment pel seu continuat decreixement i pes específic en el conjunt de la població.

Gràfic 5


Els resultats de les projeccions es mostren als gràfics 6 i 7: en el primer cas es recullen les dades històriques i les projeccions d’ambdós escenaris en nombre d’habitants, i en el segon es representen en base 100=1996. D’acord amb les projeccions elaborades, la població de Lleida passarà de 127.314 habitants l’any 2007 a 133.224 l’any 2013 segons l’escenari conservador, o a

2 ANÀLISI


57

EVOLUCIÓ POBLACIÓ TOTAL LLEIDA(1986-2013*)

2013*: 133.224 hab.(64'5% Segrià)

2013*: 143.972 hab.(69'7% pobl. Segrià)

1986: 107.749(67'9% pobl. Segrià)

2007: 127.314(66'8% pobl. Segrià)

100.000

110.000

120.000

130.000

140.000

150.000

160.000

170.0001986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

2012*

2013*

Lleida (ciutat) projec. comp.-e.conservador Lleida (ciutat) projec. comp.-e.optimista

Lleida (ciutat)

* Projeccions

932 anuals 985-2.776anuals

429 anuals 1.389 anuals

EVOLUCIÓ POBLACIÓ TOTAL LLEIDA I ENTORN(1986-2013*) (base 100=1996)

2013*: 119

2013*: 129

2007: 116

1986: 97

2007 116

1986: 99

2007: 114

1986: 96

80

90

100

110

120

130

140

150

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008*

2009*

2010*

2011*

2012*

2013*

Lleida (ciutat) projec. comp.-e.conservador Lleida (ciutat) projec. comp.-e.optimistaSegrià Lleida (demarcació)Lleida (ciutat)

* Projeccions

143.972 segons l’escenari optimista (entre 5.910 i 16.658 persones de creixement en termes absoluts, al voltant de 985-2.776 anuals de mitjana).

Gràfic 6


Gràfic 7


Per grups d’edat quinquennals, les projeccions elaborades assenyalen un increment fonamentalment en el pes dels grups d’edat infantil (sobretot en l’escenari optimista), jove i adulta, és a dir, de la població en edat de formar famílies o d’acabar-les de constituir, i de la descendència associada a les famílies ja formades.

2 ANÀLISI


58

Llars Variació (%) Variació (abs) Persones/llar Llars Variació (%) Variació (abs) Persones/llar2007: Punt de partida (estimació) 46.635 2,73 46.635 2,732008* 47.513 1,88% 878 2,72 47.664 2,21% 1029 2,712009* 48.452 1,98% 939 2,72 48.907 2,61% 1242 2,702010* 49.651 2,47% 1199 2,71 50.511 3,28% 1604 2,672011* 51.164 3,05% 1513 2,69 52.166 3,28% 1655 2,642012* 52.536 2,68% 1372 2,68 53.892 3,31% 1726 2,612013* 53.810 2,42% 1274 2,68 55.714 3,38% 1822 2,582008*-2013* 7.175 9.079

Nombre de llars a Lleida, 2007-2013*Escenari intermedi alt Escenari alt

Llars Variació (%) Variació (abs) Persones/llar Llars Variació (%) Variació (abs) Persones/llar2007: Punt de partida (estimació) 46.635 2,73 46.635 2,732008* 47.284 1,39% 649 2,72 47.435 1,71% 800 2,712009* 47.555 0,57% 271 2,72 48.002 1,20% 567 2,702010* 48.239 1,44% 683 2,71 49.074 2,23% 1072 2,672011* 49.039 1,66% 800 2,69 49.999 1,89% 925 2,642012* 49.491 0,92% 452 2,68 50.769 1,54% 769 2,612013* 49.793 0,61% 302 2,68 51.555 1,55% 786 2,582008*-2013* 3.157 4.919

Nombre de llars a Lleida, 2007-2013*Escenari baix Escenari intermedi baix

Gràfic 8


Resultats de la PROJECCIÓ DE LLARS

Les projeccions de llars elaborades sobre la base de la metodologia exposada apunten a què, les 46.635 llars residents l’any 200717 es convertiran en gairebé 49.800 l’any 2013 segons l’escenari baix o fins a 55.700 i escaig segons l’escenari alt, és a dir, creixeran a un ritme mitjà entre 526 llars anuals com a mínim i 1.513 llars anuals com a màxim (taula 3; gràfics 9a i 9b, pàgina següent).

Taula 3

17 Segons l’estimació realitzada del punt de partida.

Població total de Lleida per grups d'edat quinquenals i escenaris de projecció (%) 2007-2013*

-12,5% -10,0% -7,5% -5,0% -2,5% 0,0% 2,5% 5,0% 7,5% 10,0% 12,5%

Menys de 5 anys

5-9 anys

10-14 anys

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65-69 anys

70-74 anys

75-79 anys

80-84 anys

85 anys i més

% sobre total

2013* e.alt2013* e.baix2007

* Projeccions

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’INE i l’IDESCAT. *Projeccions.

2 ANÀLISI


59

EVOLUCIÓ NOMBRE DE LLARS A LLEIDA (1991-2013*)

199136.904 2013*

49.793

2013*51.555

200746.635

2013*53.810

2013*55.714

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

1991 1996 2001 2007 2013*

Llars reals E. baix E. intermedi baix E. intermedi alt E. alt

* Projeccions

260 llarsanuals

448 llarsanuals

1.089 llarsanuals

526-1.513llars anuals

EVOLUCIÓ DIMENSIÓ MITJANA DE LES LLARS A LLEIDA (1991-2013*)

19913,10

20072,73

2013*2,58

2013*2,68

2,40

2,50

2,60

2,70

2,80

2,90

3,00

3,10

3,20

1991 1996 2001 2007 2013*

Dimensió real E1 E2* Projeccions

Gràfic 9a

Gràfic 9b


2.3.2 PROJECCIÓ DE LLARS AL BIENNI 2014-2015

A partir de l’observació de l’evolució de les noves llars projectades al sexenni 2008-2013 segons l’escenari intermedi alt (el més plausible), s’han determinat tres hipòtesi plausibles de comportament al bienni 2014-2015:

� Evolució segons la taxa mitjana de variació dels darrers 6 anys: d’acord amb aquesta hipòtesi, les noves llars l’any 2014 creixerien un 8’9% (taxa mitjana del període 2008-2013) i l’any 2015 un 9’3% (taxa mitjana del període 2009-2014).

� Evolució segons la tendència decreixent prevista per als anys 2012-2013: tal i com queda recollit al quadre adjunt, el nombre de noves llars creixerà fins l’any 2011, amb especial intensitat al segon bienni de vigència del PLH (2010-2011), moment a partir del qual

2 ANÀLISI


60

decreixeran a una taxa del -9’4% entre 2011 i 2012, i del -7’1% entre el 2012 i el 2013. Partint d’aquesta base, es pressuposa una segona hipòtesi d’evolució, consistent en un decreixement els anys 2014 i 2015, a unes taxes del -4’9% i del -2’7%, respectivament.

Font: PLH de Lleida, document de Projeccions demogràfiques 2008-2013 (abril 2008) elaborat per D’ALEPH.

� Evolució conservadora: es considera que el volum de noves llars els anys 2014 i 2015 se situarà en la mitjana del primer trienni del PLH (1.005 noves llars/any) per tractar-se dels tres anys amb el volum de noves llars més reduït i, per tant, respondre a una postura conservadora.

Així, el volum de noves llars al bienni 2014-2015 procedeix de la mitjana del volum de noves llars derivat de cadascuna de les tres hipòtesi anteriors: 1.201 l’any 2014, i 1.233 l’any 2015.

2.3.3 SENSE LLAR I ALTRES COL�LECTIUS EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Introducció

Segons l’article 3, apartat m), de la Llei 18/2007 pel Dret a l’Habitatge (LDH), es defineix com a sense llar la persona o unitat de convivència amb mancança d’un habitatge digne i adequat, ja que no disposa d’un domicili, viu al carrer o viu en un espai no apte com a habitatge, d’acord amb el que estableix aquesta llei, i pateix l’exclusió social efectiva a causa de barreres socials o de dificultats personals per a viure de manera autònoma. També tenen la condició de sense llar les persones que han estat objecte d’un procés de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer.

Així mateix, a l’article 14.5, apartat a), especifica que l’apartat d’anàlisi i diagnosi dels Plans Locals d’Habitatge han de contenir, com a mínim, l’anàlisi i les previsions demogràfiques, i la diagnosi de les necessitats d’habitatge de la població, amb la identificació dels segments de població amb dificultats d’accés o precarietat en la tinença, i l’anàlisi de la situació dels sense llar.

Addicionalment, a l’apartat g) de l’article 2, la LlDH estableix, com a una de les seves finalitats, assolir una oferta significativa d’habitatges destinats a polítiques socials, centrada especialment en les diferents modalitats d’habitatges amb protecció oficial, que sigui territorialment equilibrada, s’adapti a la diversitat de situacions personals i familiars, a la diversitat de capacitats funcionals i a la diversitat territorial, urbana i socioeconòmica que la justifiquen i presti una atenció especial als col�lectius que pateixen exclusió o ris d’exclusió, per raons estructurals o conjunturals, en l’accés al mercat de l’habitatge.

El present document pretén complementar l’anàlisi de la demanda exclosa del mercat d’habitatge lliure de Lleida continguda a l’avanç lliurat, tot aportant l’anàlisi bàsica dels col�lectius sense llar i altres col�lectius en situació de risc o risc d’exclusió social al municipi.

Resultats

Des dels diferents Serveis Socials18 d’Atenció Primària de la ciutat de Lleida es va recollir l’any 2004 informació sobre 258 famílies que tenien com a principal dificultat l’accés a un habitatge digne. En aquest sentit, cal considerar aquesta dada, degut a la seva antiguitat, com a referència a la baixa de la situació actual. Durant els cinc anys que han passat fins l’any 2009, les condicions d’accés al mercat sens dubte s’han endurit –deixant fora progressivament a col�lectius més nombrosos-. I a

18 Informe de les necessitats d’habitatge detectades pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida, març de 2004.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2008-2013Noves llars 878 939 1.199 1.513 1.372 1.274 7.175Taxa de variació anual (%) - 6,9 27,7 26,2 -9,4 -7,1

Dimensió mitjana projectada 2,72 2,72 2,71 2,69 2,68 2,68 2,70

2 ANÀLISI


61

l’actualitat, les fortes inèrcies del mercat immobiliari fan que la crisi actual encara no s’hagi traduït en millores significatives d’aquest mateix accés.

Val a dir que seria esperable que els Serveis Socials detectessin contingents de famílies excloses més elevades dels que els càlculs d’exclusió d’HPO puguin determinar (a la fi, els casos realment greus seran invisibles en sol�licituds d’habitatge lliure i, fins i tot, protegit). Per tant, que les previsions biennals fins l’any 2015 mostrin mitjanes d’unes 200 noves famílies excloses cada dos anys és compatible amb una dada molt similar cinc anys abans en un context més benigne.

En general, aquests exclosos detectats pels Serveis Socials es localitzen majoritàriament al Centre Històric, on es concentra el 52% dels casos. En aquesta zona es reconeix l’existència encara d’habitatges en condicions deficients, i que estan ocupats única i exclusivament per una qüestió de baix preu.

Des dels Serveis Socials es distingeixen dos grups entre els 258 casos detectats:

a) Persones/famílies amb dificultats per assolir un lloguer elevat.

b) Persones/famílies amb dificultats econòmiques i de relació amb el veïnatge.

a) Persones/famílies amb dificultats per assolir un lloguer elevat

Sumen un total de 208 nuclis familiars, que incorporen no només casos de dificultats per a assolir un lloguer elevat sinó també situacions de discriminació on els propietaris es neguen a llogar per motius d’origen (immigrants, persones d’ètnia gitana...) Més de la meitat són nuclis d’una o dues persones, mentre que una sisena part correspon a famílies entre 5 i 7 persones.

Les seves condicions econòmiques són força restrictives. Així, més de la meitat de llars no arriba al SMI (actualment, IPREM). Aquesta dada té plena concordança amb el fet què només el 20% d’elles té com a font d’ingressos el treball assalariat. La prestació majoritària (35% dels nuclis) és la renda mínima d’inserció (PIRMI).

b) Persones/famílies amb dificultats econòmiques i de relació amb el veïnatge

Inclou els 50 nuclis restants dels detectats per Serveis Socials. Es tracta, sobretot, de:

� Persones d’ètnia gitana provinent d’assentaments.

� Persones soles, sense suport familiar, i amb alcoholisme, malalties orgàniques cròniques, mentals, en definitiva, persones en processos d’exclusió residencial.

Aquestes característiques són obstacle per a la relació amb el seu entorn i veïnatge, motiu pel qual requereixen d’atenció molt especial, sobretot tractant-se de persones que viuen, generalment, en habitatges precaris, amb estructura deficient i manca evident de salubritat.

El 30% dels nuclis d’aquest grup són unipersonals, és a dir, persones que viuen soles. D’altra banda,un altre 30% són llars nombroses entre 5 i 7 persones i, fins i tot, es detecta un 6% de casos que presenten entre 8 i 10 persones.

Les condicions econòmiques d’aquest grup són encara més greus que a l’anterior: quasi dos terços de les llars no arriben al SMI (IPREM), només un únic nucli rep ingressos procedents del treball assalariat i, de nou, el principal tipus de prestació és el PIRMI, amb la diferència respecte al grup anterior consistent en què el percentatge de llars que perceben la renda mínima d’inclusió s’eleva fins al 48%.

En aquest sentit, s’han identificat fins a 258 necessitats força immediates d’habitatge social a les que cal facilitar la seva cobertura amb especial urgència, de les quals, 50 corresponen a situacions de dificultats econòmiques i d’inserció social, i 208 a casos de dificultat per assolir un lloguer elevat, bé per motivacions econòmiques, o bé per patir discriminació directa en l’accés a l’habitatge.

2 ANÀLISI


62

2.4 DEMANDA D’HABITATGE

2.4.1 PRESENTACIÓ

L’estudi de la demanda d’habitatge a Lleida pretén dibuixar el perfil de la demanda d’habitatge del municipi de Lleida i les característiques dels habitatges sol�licitats.

Conèixer el perfil socioeconòmic dels sol�licitants d’habitatge permet ajustar les decisions públiques en matèria d’habitatge a les necessitats expressades per la demanda que no pot trobar sortida dins les relacions mercantils lliures, especialment pel que fa al seu nivell de recursos econòmics disponibles, els motius pels quals cerquen habitatge i les característiques jurídiques, econòmiques, físiques i geogràfiques dels habitatges cercats.

A continuació es presenta la metodologia emprada, així com també els resultats més rellevants.

2.4.2 METODOLOGIA

El present estudi es recolza en dues fonts d’informació referents a un total de 2.890 sol�licitants.

D’una banda, les dades sobre edat, nombre de persones i ingressos familiars mensuals nets referents a les 2.524 sol�licituds d’HPO (2.256 vàlides per l’anàlisi) corresponents a les dades (de maig de 2008) contingudes al Registre de Sol�licitants de l’Oficina Local d’Habitatge del municipi, i a algunes informacions derivades de l’explotació realitzada per la Universitat de Lleida de les dades de la mateixa font a desembre de 2007 i al període Gener-Juny de 200719.

De l’altra, la informació quantitativa continguda a les fitxes que, fins a la data d’elaboració, han omplert els 28 agents immobiliaris (agents de la propietat urbana immobiliària i administradors de finques) més rellevants de la ciutat, seleccionats a partir d’un llistat inicial consensuat amb l’EMU de Lleida i el Col�legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida. Aquestes fitxes fan referència a les sol�licituds rebudes durant els darrers sis mesos en les seves empreses, 366 fitxes en total –de les quals 193 corresponen a sol�licituds d’habitatge de propietat i 164 a sol�licituds d’habitatge de lloguer; la resta, 9 fitxes, no es decanta per cap tipus de règim en particular, per tant han estat emprades per dibuixar el perfil dels sol�licitants pel que fa a la resta de característiques.

Com hom pot observar, la confecció del present estudi ha estat possible gràcies a la col�laboració d’aquests professionals, als quals fem públic el nostre més sincer agraïment pel temps i l’atenció dedicats.

L’anàlisi realitzada considera ambdues font d’informació separadament. En conseqüència, s’ha procedit a determinar el perfil de la demanda d’habitatge lliure i de la demanda d’HPO individualment. Per tant, tota anàlisi referent als sol�licitants d’HPO vindrà explicitada pel comentari corresponent i els títols de les taules i gràfics associats.

19 OFICINA LOCAL D’HABITATGE. INFORME EXPLOTACIÓ DE LA BASE DE DADES. Gener-Juny de 2007 i OFICINA LOCAL D’HABITATGE. INFORME EXPLOTACIÓ DE LA BASE DE DADES. Desembre de 2007. Carme Bellet Sanfeliu i Josep Ramon Modol Ratés. Departament de Geografia i Sociologia. Universitat de Lleida.

Ag.Immob.JORDI ESTEVE IMMOBLES FINCALEX LLEIDA, S.L.EIZASA IMOGRUPESPAIS DE VIDA INMOFINCASEUROFERMA INMOLLEIDAF. FRANCH M. J. Gilart Serveis I GestióFARRÉ CONSULTING MSIFINQUES ESTEVE NUALSA 2000 S.L.FINQUES ITRAP S.L. PGSFINQUES JUANMARTÍ ROCA BORRÀS S.L.FINQUES MALLOL SEGRELLAR HABITATGES S.L.FINQUES PLANES SERVEIS LLEIDAFINQUES VILALTA S.L. SONCAS GROUPGRUP 90 TARRÓS & ASSOCIATSIMMO HABITAT CONSULTING ULGAR S.L

2 ANÀLISI


63

Per a l’anàlisi territorial s’emprarà la mateixa divisió per barris de la ciutat de Lleida considerada a l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge que forma part del present PLH.

Per últim, també s’ha considerat l’Estudi sobre les Necessitats d’Habitatge a la Ciutat de Lleida a efectes de realitzar una comparativa temporal20 en el cas d’algunes característiques d’interès.

2.4.3 PERFIL DE LA DEMANDA

Característiques personals i familiars

L’estructura d’edats de la població sol�licitant d’habitatge permet determinar si existeix un grup de població que està exercint pressió sobre el mercat de l’habitatge i, per tant, és potencialment demandant d’ajut públic.

A Lleida, els sol�licitants que demanen habitatge lliure són, majoritàriament, gent jove i jove adulta, entre 25 i 39 anys, en el 50’5% dels casos, seguit pels col�lectius entre 40 i 54 anys (23’9%) i de menys de 25 anys (17’6%). El 7’9% restant està constituït pel grup de sol�licitants de 55 anys i més.

Gràfic 1. Sol�licitants segons edat (% sobre el total)

Taula1. Sol�licitants segons

edat (% sobre el total)

Els sol�licitants d’HPO reprodueixen el patró dels sol�licitants d’habitatge lliure, tot i què intensifiquen el pes dels trams entre 25 i 54 anys i de 65 anys i més: els sol�licitants d’HPO entre 25 i 39 anys suposen el 52’8% del total, el 26’2% té entre 40 i 54 anys, i el 6’6% 65 anys o més. En contraposició, el pes dels menors de 25 anys és la meitat.

Taula 1HPO. Sol�licitants d’HPO

segons edat (% sobre el total)

Gràfic 1HPO. Sol�licitants d’HPO segons edat (% sobre el total)

20 ESTUDI SOBRE LES NECESSITATS D’HABITATGE A LA CIUTAT DE LLEIDA. 2004. Ajuntament de Lleida i Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida, SL.

Menys de 20 anys 4,720-24 anys 12,925-29 anys 17,030-34 anys 20,135-39 anys 13,540-44 anys 9,645-49 anys 8,850-54 anys 5,555-59 anys 3,860-64 anys 2,265 anys i més 1,9Total 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxescomplimentades a les agències immobiliàries.

Menys de 20 anys 0,520-24 anys 7,925-29 anys 19,430-34 anys 18,935-39 anys 14,540-44 anys 12,345-49 anys 8,650-54 anys 5,455-59 anys 3,460-64 anys 2,465 anys i més 6,6Total 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dadesfacilitades per l'EMU de Lleida sobre els sol�licitantsd'HPO del Registre de Sol�licitants de l'Oficina Locald'Habitatge.

55-64 anys5,9%

65 i més6,6%

Menys de 25 anys8,4%

40-54 anys26,2%

25-39 anys52,8%

Menys de 25 anys17,6%

25-39 anys50,5%

40-54 anys23,9%

55-64 anys6,0%

65 anys i més1,9%

2 ANÀLISI


64

L’anàlisi de l’estructura d’edats dels sol�licitants d’habitatge lliure segons lloc de naixement no revela diferències respecte al comportament global, si bé és cert que el col�lectiu més present a la mostra (25-39 anys) suposa gairebé la meitat de tots els nascuts a Espanya (46’7%), i fins el 60’8% de tots els nascuts a l’estranger. En canvi, mentre que el 10’7% dels sol�licitants nascuts a Espanya presenten edats madures i avançades (55 anys i més), aquest pes és deu vegades inferior entre els sol�licitants nascuts a l’estranger.

Com a conseqüència de les dades recollides, el col�lectiu que, potencialment, cerca un habitatge lliure per emancipar-se de la família (20-29 anys), d’una banda és nascut a Espanya en el 63% dels casos, i, de l’altra, suposa el 26% del total dels nascuts a Espanya i el 39% del total dels nascuts a l’estranger.

Les persones soles -en un sentit ampli: homes sols, dones soles o persones soles amb fills i/o persones grans - que sol�liciten habitatge lliure a Lleida superen una tercera part del total (40’7%), mentre que les parelles suposen més de la meitat (54’3%; amb fills 29’9%, sense fills 24’4%). La resta, un reduït 5%, els models familiars tradicionals -parelles amb fills i/o persones grans-. Com a conseqüència, el demandant tipus d’habitatge lliure del municipi és, clarament, una parella –amb o sense fills-.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Espanya 5,0 12,6 13,4 18,4 14,9 10,0 10,0 5,0 5,0 3,1 2,7 100,0Europa 0,0 20,8 20,8 20,8 8,3 16,7 4,2 8,3 0,0 0,0 0,0 100,0Llatinoamèrica 11,1 11,1 33,3 16,7 2,8 11,1 5,6 8,3 0,0 0,0 0,0 100,0Magrib 0,0 12,5 29,2 29,2 12,5 4,2 8,3 4,2 0,0 0,0 0,0 100,0Àfrica subsahariana 0,0 7,1 21,4 42,9 21,4 0,0 7,1 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Àsia 0,0 0,0 0,0 25,0 25,0 0,0 0,0 25,0 25,0 0,0 0,0 100,0Total 4,7 12,7 17,1 20,1 13,5 9,6 8,8 5,5 3,9 2,2 1,9 100,0

Taula 2. Sol�licitants per lloc de naixement segons edat (% sobre el total a cada lloc de naixement)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a les agències immobiliàries.

Homes sols 18,6Dones soles 14,1Persona sola amb fills 6,6Persona sola amb persones grans 0,6Persona sola amb fills i persones grans 0,8Parella sense fills 24,4Parella amb fills 29,9Parella amb persones grans 1,1Parella amb fills i persones grans 3,9Total 100,0

Taula 3. Sol�licitants segons tipus de família (%sobre el total)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades ales agències immobiliàries.

0

50

100

150

200

Menys de 25anys

25-39 anys 40-54 anys 55-64 anys 65 anys i més

Gràfic 2: Sol�licitants segons lloc de naixement i edat (nombre de casos)

Espanya Estranger

Gràfic 3: Sol�licitants segons tipus de família (% sobre el total)

Parelles amb o sense fills54,3%

Famílies tradicionals

5,0%

Persones soles amb o sense

fills/persones grans40,7%

2 ANÀLISI


65

Quant a la tipologia familiar dels sol�licitants d’HPO, un tret distintiu és l’aparició dels grups de convivència entre les diverses modalitats familiars, fet que reflecteix les conseqüències de les creixents dificultats d’accés a l’habitatge, especialment intenses per a algunes famílies, dificultats que requereixen que un habitatge sigui compartit per més d’un nucli familiar per tal de poder fer front al pagament del cost derivat. Ara bé, si no es considera aquesta tipologia de nucli residencial –que únicament suposa el 4’6% del total de sol�licitants d’HPO-, s’obté que la presència de les diferents formes de persones soles s’intensifica respecte als sol�licitants d’habitatge lliure, i arriba fins el 58’1% i, en canvi, el pes de les parelles –amb o sense fills- i de les famílies tradicionals baixa fins el 41’7% i el 0’1%, respectivament.

La consideració de la tipologia familiar creuada amb l’edat dels sol�licitants d’habitatge lliure determina que, la demanda de gent jove, jove adulta i adulta (25 i 54 anys) està formada principalment per parelles -amb o sense fills- i, en menor proporció, persones soles. Com és d’esperar, en general el pes de les parelles amb fills creix a mesura que s’incrementa l’edat dels sol�licitants, i és superior entre els 30 i els 59 anys que a la resta de trams. En canvi, entre les persones de menys de 25 anys predominen la tipologia d e persona sola –homes sols i dones soles, fonamentalment-. Per tant, el sol�licitant tipus d’habitatge lliure a Lleida és una parella jove i jove adulta.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Homes sols 31,3 23,4 14,8 26,8 18,4 14,3 9,7 0,0 7,1 25,0 42,9 18,7Dones soles 50,0 31,9 21,3 0,0 12,2 5,7 9,7 15,0 0,0 12,5 0,0 14,2Persona sola amb fills 6,3 2,1 1,6 8,5 6,1 14,3 6,5 15,0 14,3 0,0 0,0 6,7Persona sola amb persones grans 0,0 0,0 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 0,0 7,1 0,0 0,0 0,6Persona sola amb fills i persones grans 0,0 2,1 0,0 2,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8Parella sense fills 12,5 34,0 49,2 22,5 20,4 5,7 6,5 5,0 35,7 25,0 14,3 24,2Parella amb fills 0,0 6,4 9,8 35,2 36,7 57,1 58,1 45,0 28,6 12,5 42,9 29,8Parella amb persones grans 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 3,2 0,0 7,1 12,5 0,0 1,1Parella amb fills i persones grans 0,0 0,0 3,3 2,8 6,1 0,0 6,5 20,0 0,0 12,5 0,0 3,9Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 4. Sol�licitants per edat segons tipus de família (% sobre el total a cada tram d'edat)

Home sols/Dones soles 40,0Persona sola amb fills 15,2

Persona sola amb persones grans 0,1

Persona sola amb fills i persones grans 0,0Parella sense fills 15,3

Parella amb fills 24,5Parella amb persones grans 0,1Grup de convivència 4,6

Total 100,0

Taula 2HPO. Sol�licitants d'HPO segons tipus defamília (% sobre total)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'EMUde Lleida sobre els sol�licitants d'HPO del Registre de Sol�licitantsde l'Oficina Local d'Habitatge.

0

25

50

75

100

125

150

Persones soles amb osense fills/persones

grans

Parelles amb o sense fills Famílies tradicionals

Gràfic 4: Sol�licitants segons tipus de família i edat (nombre de casos)

Menys de 25 anys 25-39 anys 40-54 anys 55-64 anys 65 anys i més

Gràfic 2HPO: Sol�licitants d'HPO segons tipus de família(% sobre total)


0,1%

Persones soles58,1%

Parelles amb o sense fills41,7%

2 ANÀLISI


66

D’acord amb la informació recollida, el lloc de naixement no distorsiona el patró observat en termes globals quant a tipologia familiar, si bé el pes de les persones soles –en sentit ampli- entre els nascuts a Espanya és lleugerament superior que entre els nascuts a l’estranger (42% i 38%, respectivament), mentre que les famílies tradicionals suposen el 5% del total en casdascun dels dos casos.

L’ocupació mitjana de les llars que sol�liciten habitatge lliure és de 2’49 persones per habitatge, determinades en més de la meitat dels casos per les llars on viuran entre 1 i 2 persones (58’2%), en el 39’8% per llars entre 3 i 5 membres, i en un escàs 1’9% per llars de 6 persones.

Nota: és precís tenir present que la taula indica les edats de totes aquelles persones que estan cercant un habitatge a Lleida, i el tipus de família al qual pertanyen aquestes persones segons la seva edat.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Homes sols 7,5 16,4 13,4 28,4 13,4 7,5 4,5 0,0 1,5 3,0 4,5 100,0Dones soles 15,7 29,4 25,5 0,0 11,8 3,9 5,9 5,9 0,0 2,0 0,0 100,0Persona sola amb fills 4,2 4,2 4,2 25,0 12,5 20,8 8,3 12,5 8,3 0,0 0,0 100,0Persona sola amb persones grans 0,0 0,0 0,0 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 50,0 0,0 0,0 100,0Persona sola amb fills i persones grans 0,0 33,3 0,0 66,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Parella sense fills 2,3 18,4 34,5 18,4 11,5 2,3 2,3 1,1 5,7 2,3 1,1 100,0Parella amb fills 0,0 2,8 5,6 23,4 16,8 18,7 16,8 8,4 3,7 0,9 2,8 100,0Parella amb persones grans 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 25,0 25,0 0,0 25,0 25,0 0,0 100,0Parella amb fills i persones grans 0,0 0,0 14,3 14,3 21,4 0,0 14,3 28,6 0,0 7,1 0,0 100,0Total 4,5 13,1 17,0 19,8 13,6 9,7 8,6 5,6 3,9 2,2 1,9 100,0

Taula 5. Sol�licitants per tipus de família segons edat (% sobre el total a cada tipus de família)


Homes sols

Dones soles

Persona sola amb fills

Persona sola amb persones grans

Persona sola amb fills i persones grans

Parella sense fills

Parella amb fills

Parella amb persones grans

Parella amb fills i persones grans

Total

Espanya 73,1 76,5 75,0 50,0 66,7 70,9 71,0 75,0 71,4 72,3Europa 6,0 5,9 0,0 0,0 33,3 7,0 7,5 0,0 14,3 6,7Llatinoamèrica 3,0 17,6 20,8 0,0 0,0 12,8 6,5 0,0 7,1 9,8Magrib 11,9 0,0 0,0 0,0 0,0 8,1 7,5 0,0 7,1 6,7Àfrica subsahariana 6,0 0,0 4,2 0,0 0,0 1,2 4,7 25,0 0,0 3,4Àsia 0,0 0,0 0,0 50,0 0,0 0,0 2,8 0,0 0,0 1,1Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Taula 6. Sol�licitants per tipus de família segons lloc de naixement (% sobre el total a cada tipus de família)

1 persona 20,6

1-2 persones 0,3

2 persones 37,3

3 persones 20,6

4 persones 15,6

4-5 persones 0,6

5 persones 3,16 persones 1,9

Total 100,0

Taula 7. Sol�licitants segons nombrede persones que hi viuran (% sobre eltotal)


0

50

100

150

200


grans

Parelles amb o sensefills


Gràfic 6: Sol�licitants segons lloc de naixement i tipus de família (nombre de casos)

Espanya Estranger

Gràfic 7: Sol�licitants segons nombre de persones que hi viuran (% sobre el total)

1-2 persones58,2%

6 persones1,9%

3-5 persones39,8%

2 ANÀLISI


67

En el cas de les llars que sol�liciten HPO, la dimensió mitjana disminueix fins a 2’24, en lògica consonància amb el pes de les tipologies familiars detectades entre aquests sol�licitants, ràtio que procedeix de dues terceres parts dels casos consistents en famílies entre 1 i 2 membres, gairebé un terç dels casos entre 3 i 5 membres, i un 3’1% de 6 a 10 membres. Cal destacar, però, que, a diferència dels sol�licitants d’habitatge lliure, es donen casos de famílies de més de 6 components.

Característiques professionals

Segons la situació laboral declarada pels sol�licitants d’habitatge lliure, el 82% treballa com a única activitat, i un 7’3% la combina amb els estudis. El 5’6% dels casos són pensionistes, el 3’7% estudiants a temps complet, i l’1’4% restants dels sol�licitants està compost o bé per persones aturades o bé per persones que es dediquen a les feines de la llar.

Com era d’esperar, la presència dels sol�licitants d’HPO que treballen és inferior a la detectada a la mostra de sol�licitants d’habitatge lliure (70’8%), i, en canvi, el col�lectiu d’aturats/des i de pensionistes i jubilats té un pes notablement superior (sengles 12’7%) que el que mostren els sol�licitants d’habitatge lliure.

Per edats, el gruix de la demanda d’habitatge lliure que només treballa (la més nombrosa) es concentra, com era d’esperar, principalment en el segment entre 25 i 39 anys –un 57’4% del total de la demanda que només treballa-, mentre que la totalitat dels que només estudien o els que combinen estudis i treball tenen menys de 30 anys.

1 persona 41,0

2 persones 25,3



7 persones 0,8


Total 100,0

Taula 3HPO. Sol�licitants d'HPO segonsnombre de persones que hi viuran (%sobre total)

Font: elaboració pròpia a partir de les dadesfacilitades per l'EMU de Lleida sobre elssol�licitants d'HPO del Registre de Sol�licitants del'Oficina Local d'Habitatge.

Gràfic 3HPO: Sol�licitants d'HPO segons nombre de persones que hi viuran (% sobre total)

3-5 persones30,7%

6-10 persones3,1%

1-2 persones66,3%

0

50

100

150

200

Menys de 25anys


Gràfic 9: Sol�licitants segons situació laboral i edat (nombre de casos)

Treballa Estudia Estudia i treballa Aturat/da Feines de la llar Pensionista

Gràfic 8: Sol�licitants segons situació laboral (% sobre el total)

Treballa82,0%

Estudia3,7%

Estudia i treballa7,3%

Aturat/da0,6%

Feines de la llar0,8% Pensionista

5,6%

2 ANÀLISI


68

Ingressos familiars

D’acord amb la informació recopilada, els demandants d’habitatge lliure de Lleida gaudeixen d’un nivell de renda mitjà al voltant dels 1.770 € familiars mensuals nets, aproximadament una mica menys de 1.300 segons l’estudi de 2004. L’esmentat nivell mitjà es concentra en un dels trams d’ingressos més elevat: entre 1.800 i 2.999 €, el 37’3% dels casos. A continuació, i en contraposició, es troba el tram més baix en el tram d’ingressos (Menys de 1.200 €, el 31’2% del total), fonamentalment format per aquells sol�licitants que disposen entre 900 i 1.199 €. Segueix el tram intermedi per ordre d’importància -entre 1.200 i 1.799 €, el 22’2% del total. El grup de sol�licitants que disposa de 3.000 € familiars mensuals nets o més no arriba al 10% del total.

Per tant, el segon grup més nombrós és un col�lectiu que no pot destinar més de 420€ mensuals al pagament d’un lloguer (considerant un esforç màxim del 35% dels ingressos familiars mensuals nets), motiu pel qual pot constituir un dels grups potencialment sol�licitant d’algun tipus d’ajut públic per accedir a un habitatge, especialment si es té en compte que el lloguer mitjà que ofereix el mercat és d’uns 615 € mensuals (Estudi de l’Oferta d’Habitatge a Lleida) i només el 5% dels casos presents a la mostra d’ofertes de lloguer té un preu inferior a 420 €. No obstant això, caldrà analitzar les motivacions dels sol�licitants d’habitatge de lloguer per tal de determinar el grau d’ajut necessari.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Treballa 0,7 10,0 18,3 22,8 16,3 11,8 10,0 6,2 3,1 0,7 0,0 100,0Estudia 38,5 46,2 15,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Estudia i treballa 34,6 34,6 15,4 11,5 3,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Aturat/da 50,0 0,0 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Feines de la llar 0,0 0,0 0,0 66,7 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Pensionista 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 10,0 5,0 25,0 25,0 35,0 100,0Total 4,8 12,5 17,0 20,1 13,6 9,6 9,1 5,4 4,0 2,0 2,0 100,0

Taula 9. Sol�licitants per situació laboral segons edat (% sobre el total a cada situació laboral)


Entre 300€ i 599€ 2,9Entre 600€ i 899€ 6,4Entre 900€ i 1.199€ 21,9Entre 1.200€ i 1.499€ 12,9Entre 1.500€ i 1.799€ 9,3

Entre 1.800€ i 2.099€ 16,4

Entre 2.100€ i 2.399€ 9,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 3,5

Entre 2.700€ i 2.999€ 8,4

3.000 € o més: 9,3

3.000 € 0,3

3.500 € 0,3

4.000 € 1,6

5.000 € 0,3NS/NC 6,8

Total 100,0

Taula 10. Sol�licitants segons ingressos familiarsmensuals nets (% sobre el total)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentadesa les agències immobiliàries.

Gràfic 10: Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total)

Entre 1.800€ i 2.999€37,3%

3.000€ o més9,3%Menys de 1.200€

31,2%

Entre 1.200€ i 1.799€22,2%

2 ANÀLISI


69

Com era d’esperar, la possible problemàtica que es pot derivar de la presència de famílies sol�licitants amb ingressos inferiors a 1.200 € mensuals nets s’intensifica en el cas dels sol�licitants d’HPO, atès que la seva presència s’incrementa fins a suposar les tres quartes parts del total, a causa del pes que té el tram entre 600 i 899 €: 32’4% entre els sol�licitants d’HPO, i aproximadament 4’3% entre els sol�licitants d’habitatge lliure. En conjunt, la mitjana se situa al voltant dels 950 € mensuals nets.

En general, i respecte als sol�licitants d’habitatge lliure, el volum d’ingressos de la llar i l’edat mostren una correlació positiva, en el sentit que, a mesura que augmenta l’edat s’incrementen els ingressos i, per tant, es redueix la proporció de sol�licitants amb baixos ingressos. El percentatge de sol�licitants amb uns ingressos inferiors a 1.200 € familiars mensuals nets es redueix a mesura que augmenta l’ edat fins al tram de 40-54 anys, grup a partir del qual aquest percentatge s’eleva en general fins a assolir el 80% dels sol�licitants de 65 anys i més. D’altra banda, tres quartes parts dels

sol�licitants que disposen de menys de 1.770 € familiars mensuals nets (la mitjana) té menys de 40 anys, percentatge que decreix fins al 61% en el cas de les persones que declaren disposar de 1.770 € com a mínim.

Menys de 20 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys 45-49 anys 50-54 anys 55-59 anys 60-64 anys 65 anys i més TotalEntre 300€ i 599€ 18,2 2,7 3,5 3,0 2,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 20,0 2,9Entre 600€ i 899€ 9,1 16,2 7,0 6,1 2,6 3,3 3,7 5,3 10,0 0,0 0,0 6,5Entre 900€ i 1.199€ 36,4 29,7 24,6 25,8 12,8 10,0 11,1 15,8 20,0 37,5 60,0 22,0Entre 1.200€ i 1.499€ 9,1 13,5 8,8 15,2 7,7 20,0 11,1 26,3 10,0 12,5 0,0 12,9Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 5,4 17,5 12,1 10,3 10,0 3,7 0,0 0,0 12,5 0,0 9,4

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 16,2 17,5 15,2 25,6 10,0 22,2 15,8 20,0 12,5 0,0 16,5

Entre 2.100€ i 2.399€ 9,1 10,8 10,5 4,5 5,1 13,3 7,4 5,3 10,0 25,0 20,0 8,7

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 3,5 1,5 7,7 0,0 3,7 10,5 10,0 0,0 0,0 3,2

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 2,7 5,3 10,6 12,8 3,3 18,5 15,8 10,0 0,0 0,0 8,4

3.000 € i més 18,2 2,7 1,8 6,1 12,8 30,0 18,5 5,3 10,0 0,0 0,0 9,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 11. Sol�licitants per edat segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tram d'edat)

Menys de 300€ 4,6Entre 300€ i 599€ 18,9Entre 600€ i 899€ 32,4Entre 900€ i 1.199€ 19,8Entre 1.200€ i 1.499€ 11,7Entre 1.500€ i 1.799€ 6,9

Entre 1.800€ i 2.099€ 2,7

Entre 2.100€ i 2.399€ 1,3

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,7

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,53000€ o més 0,4Total 100,0

Taula 4HPO. Sol�licitants d'HPO segonsingressos familiars nets (% sobre total)

Font: elaboració pròpia a partir de les dadesfacilitades per l'EMU de Lleida sobre els sol�licitantsd'HPO del Registre de Sol�licitants de l'Oficina Locald'Habitatge.

0

25

50

75

100

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i1.799€

Entre 1.800€ i2.999€

3.000€ o més

Gràfic 11: Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets i edat (nombre de casos)


Gràfic 4HPO: Sol�licitants d'HPO segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre total)

3.000€ o més0,4%

Entre 1.800€ i 2.999€5,2%

Entre 1.200€ i 1.799€18,7%

Menys de 1.200€75,7%

2 ANÀLISI


70

Quant als sol�licitants d’habitatge protegit, el creuament dels ingressos familiars amb l’edat dels sol�licitants lògicament reprodueix el patró general d’aquest tipus de sol�licitant. Així, els que disposen de menys de 1.200 € mensuals nets (primer tram en importància entre aquest tipus de sol�licitants) tenen entre 25 i 39 anys en la meitat dels casos (51%), pes que s’incrementa amb els ingressos fins a un màxim del 61% corresponent al tram entre 1.800 i 2.999 €. Inversament, el pes dels sol�licitants entre 40 i 54 anys es redueix suaument a mida que s’incrementen els ingressos familiars mensuals nets.

Nota: és precís tenir present que la taula indica les edats de totes aquelles persones que estan cercant un habitatge a Lleida, i el ingressos mensuals nets totals de la família al qual pertanyen aquestes persones segons la seva edat.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Menys de 300€ 0,0 2,8 1,8 2,6 5,2 4,7 6,7 8,3 14,3 5,5 8,7 4,6Entre 300€ i 599€ 36,4 14,5 13,2 16,2 14,6 20,5 19,2 23,1 22,1 32,7 42,7 18,9Entre 600€ i 899€ 45,5 40,2 28,1 33,6 40,9 36,3 29,5 24,0 20,8 20,0 27,3 32,4Entre 900€ i 1.199€ 9,1 16,8 25,6 22,5 16,2 18,7 18,7 23,1 15,6 14,5 12,0 19,8Entre 1.200€ i 1.499€ 9,1 11,7 14,4 11,7 11,0 9,7 11,4 13,2 15,6 14,5 6,0 11,7Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 7,8 8,9 6,6 8,8 4,7 8,8 5,0 3,9 9,1 1,3 6,9

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 5,0 3,7 2,8 1,5 3,2 2,6 0,0 3,9 0,0 1,3 2,7

Entre 2.100€ i 2.399€ 0,0 0,6 2,1 1,9 0,6 0,7 1,0 2,5 1,3 1,8 0,0 1,3

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 1,1 0,7 0,6 0,7 1,0 0,0 1,3 0,0 0,7 0,7

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 0,0 1,1 0,9 0,3 0,4 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,53000€ o més 0,0 0,6 0,0 0,5 0,3 0,4 0,5 0,8 1,3 1,8 0,0 0,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Menys de 300€ 0,0 4,8 7,7 10,6 16,3 12,5 12,5 9,6 10,6 2,9 12,5 100,0Entre 300€ i 599€ 0,9 6,1 13,6 16,2 11,3 13,4 8,7 6,6 4,0 4,2 15,0 100,0Entre 600€ i 899€ 0,7 9,8 16,8 19,5 18,3 13,8 7,8 4,0 2,2 1,5 5,6 100,0Entre 900€ i 1.199€ 0,2 6,7 25,1 21,5 11,9 11,7 8,1 6,3 2,7 1,8 4,0 100,0Entre 1.200€ i 1.499€ 0,4 7,9 23,8 18,9 13,6 10,2 8,3 6,0 4,5 3,0 3,4 100,0Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 9,0 25,0 17,9 18,6 8,3 10,9 3,8 1,9 3,2 1,3 100,0

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 14,8 26,2 19,7 8,2 14,8 8,2 0,0 4,9 0,0 3,3 100,0

Entre 2.100€ i 2.399€ 0,0 3,4 31,0 27,6 6,9 6,9 6,9 10,3 3,4 3,4 0,0 100,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 31,3 18,8 12,5 12,5 12,5 0,0 6,3 0,0 6,3 100,0

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 0,0 41,7 33,3 8,3 8,3 8,3 0,0 0,0 0,0 0,0 100,03000€ o més 0,0 11,1 0,0 22,2 11,1 11,1 11,1 11,1 11,1 11,1 0,0 100,0Total 0,5 7,9 19,4 18,9 14,5 12,3 8,6 5,4 3,4 2,4 6,6 100,0

Taula 5HPO. Sol�licitants d'HPO per edat segons ingressos familiars nets (% sobre total a cada tram d'edat)

Taula 6HPO. Sol�licitants d'HPO per ingressos familiars nets segons edat (% sobre total a cada tram d'ingrés)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'EMU de Lleida sobre els sol�licitants d'HPO del Registre de Sol�licitants de l'OficinaLocal d'Habitatge.

0

200

400

600

800

1000

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i1.799€

Entre 1.800€ i2.999€

3.000€ o més

Gràfic 5HPO: Sol�licitants d'HPO per ingressos familiars mensuals nets segons edat (nombre de casos)

Menys de 25 anys 25-39 anys 40-54 anys 55-64 anys 65 i més

Menys de 20 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys 45-49 anys 50-54 anys 55-59 anys 60-64 anys 65 anys i més TotalEntre 300€ i 599€ 22,2 11,1 22,2 22,2 11,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 11,1 100,0Entre 600€ i 899€ 5,0 30,0 20,0 20,0 5,0 5,0 5,0 5,0 5,0 0,0 0,0 100,0Entre 900€ i 1.199€ 5,9 16,2 20,6 25,0 7,4 4,4 4,4 4,4 2,9 4,4 4,4 100,0Entre 1.200€ i 1.499€ 2,5 12,5 12,5 25,0 7,5 15,0 7,5 12,5 2,5 2,5 0,0 100,0Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 6,9 34,5 27,6 13,8 10,3 3,4 0,0 0,0 3,4 0,0 100,0

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 11,8 19,6 19,6 19,6 5,9 11,8 5,9 3,9 2,0 0,0 100,0

Entre 2.100€ i 2.399€ 3,7 14,8 22,2 11,1 7,4 14,8 7,4 3,7 3,7 7,4 3,7 100,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 20,0 10,0 30,0 0,0 10,0 20,0 10,0 0,0 0,0 100,0

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 3,8 11,5 26,9 19,2 3,8 19,2 11,5 3,8 0,0 0,0 100,03.000 € o més 6,9 3,4 3,4 13,8 17,2 31,0 17,2 3,4 3,4 0,0 0,0 100,0Total 3,6 12,0 18,4 21,4 12,6 9,7 8,7 6,1 3,2 2,6 1,6 100,0

Taula 12. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons edat (% sobre el total a cada tram d'ingrés)


2 ANÀLISI


71

La solvència de la demanda també ve determinada, en part, pel lloc de naixement. En particular, mentre que els sol�licitants nascuts a Espanya es divideixen a parts pràcticament iguals entre aquells que disposen d’uns ingressos familiars mensuals nets de 1.770 € o més i els que no arriben als 1.770 € (53% i 47%, respectivament), només el 20% dels sol�licitants nascuts al Magrib (tercer lloc de naixement més freqüent) i el 32% dels nascuts al Llatinonamèrica (segon lloc de naixement en importància) tenen uns ingressos familiars mensuals nets de 1.770 € o més.

El creuament del nivell d’ingressos mensuals i la tipologia familiar permet dibuixar el perfil de famílies amb un elevat risc potencial de patir dificultats econòmiques. Com era d’esperar, i reproduint l’esquema mostrat pels demandants d’habitatge lliure a d’altres municipis de Catalunya, en el cas de Lleida també són les persones soles la tipologia familiar que presenta un major risc d’insolvència.

Efectivament, del total de persones soles que sol�liciten habitatge, un 51% de mitjana disposa d’uns ingressos mensuals inferiors als 1.200 € (53’5% si només es consideren les dones soles, el pes més elevat de totes les categories de persones soles més freqüents). A la resta de tipologies familiars el pes d’aquest tram d’ingrés és notablement inferior: 13% en el cas de les famílies tradicionals i el 18% en el cas de les parelles.

Entre 300€ i 599€

Entre 600€ i 899€

Entre 900€ i 1.199€

Entre 1.200€ i 1.499€

Entre 1.500€ i 1.799€

Entre 1.800€ i 2.099€

Entre 2.100€ i 2.399€

Entre 2.400€ i 2.699€

Entre 2.700€ i 2.999€

3.000 € o més

Total

Espanya 66,7 45,0 56,7 70,0 72,4 66,7 66,7 90,0 96,2 100,0 70,5Europa 0,0 0,0 9,0 12,5 6,9 11,8 11,1 0,0 0,0 0,0 7,1Llatinoamèrica 22,2 20,0 14,9 10,0 6,9 11,8 14,8 0,0 0,0 0,0 10,4Magrib 11,1 30,0 10,4 2,5 3,4 3,9 3,7 0,0 3,8 0,0 6,5Àfrica subsahariana 0,0 5,0 6,0 5,0 10,3 5,9 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2Àsia 0,0 0,0 3,0 0,0 0,0 0,0 3,7 10,0 0,0 0,0 1,3Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Entre 300€ i 599€

Entre 600€ i 899€

Entre 900€ i 1.199€

Entre 1.200€ i 1.499€

Entre 1.500€ i 1.799€

Entre 1.800€ i 2.099€

Entre 2.100€ i 2.399€

Entre 2.400€ i 2.699€

Entre 2.700€ i 2.999€

3.000 € o més

Total

Espanya 2,8 4,1 17,5 12,9 9,7 15,7 8,3 4,1 11,5 13,4 100,0Europa 0,0 0,0 27,3 22,7 9,1 27,3 13,6 0,0 0,0 0,0 100,0Llatinoamèrica 6,3 12,5 31,3 12,5 6,3 18,8 12,5 0,0 0,0 0,0 100,0Magrib 5,0 30,0 35,0 5,0 5,0 10,0 5,0 0,0 5,0 0,0 100,0Àfrica subsahariana 0,0 7,7 30,8 15,4 23,1 23,1 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Àsia 0,0 0,0 50,0 0,0 0,0 0,0 25,0 25,0 0,0 0,0 100,0Total 2,9 6,5 21,8 13,0 9,4 16,6 8,8 3,2 8,4 9,4 100,0

Taula 13. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons lloc de naixement (% sobre el total a cada tram d'ingrés)

Taula 14. Sol�licitants per lloc de naixement segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada lloc de naixement)


0

50

100

150

200

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i1.799€

Entre 1.800€ i2.999€

3.000€ o més

Gràfic 13: Sol�licitants segons lloc de naixement i ingressos familiars mensuals nets (nombre de casos)

Espanya Estranger

0

50

100

150

200

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i1.799€

Entre 1.800€ i2.999€

3.000€ o més

Gràfic 15: Sol�licitants segons ingressos familiars mensuals nets i tipus de família (nombre de casos)

Persones soles amb o sense fills/persones grans Parelles amb o sense fills Famílies tradicionals

2 ANÀLISI


72

Per contra, els recursos econòmics de les parelles, amb o sense fills, usualment són força més elevats que els de la resta com a conseqüència de la possibilitat de gaudir de dos salaris; constitueix el 73’1% de mitjana del total de la demanda d’habitatge lliure amb uns ingressos mensuals mínims de 1.770 € (la renda familiar mitjana).

Pel que fa als sol�licitants d’habitatge protegit, deixant de banda la categoria dels grups de convivència (gràfic adjunt), l’anàlisi dels ingressos familiars segons edat del sol�licitant desprèn, en contraposició al perfil dels sol�licitants d’habitatge lliure, que gairebé la meitat dels sol�licitants amb ingressos inferiors a 1.200 € mensuals nets són famílies tradicionals (46%), percentatge que es redueix a mida que s’incrementen els ingressos considerats. En canvi, la presència de les parelles –amb o sense fills- entre els sol�licitants d’HPO s’eleva amb els ingressos i, així, passen de representar el 35% sobre el total dels casos amb els ingressos més baixos (menys de 1.200 € mensuals nets) assolir el 75% sobre el total del tram superior d’ingressos (3.000 € o més).

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Entre 300€ i 599€ 8,3 4,7 4,5 0,0 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 2,9Entre 600€ i 899€ 6,7 16,3 13,6 0,0 0,0 4,2 3,3 0,0 0,0 6,5Entre 900€ i 1.199€ 33,3 32,6 31,8 0,0 100,0 11,1 15,4 0,0 16,7 22,1Entre 1.200€ i 1.499€ 21,7 11,6 13,6 50,0 0,0 9,7 6,6 33,3 25,0 12,7Entre 1.500€ i 1.799€ 11,7 14,0 0,0 0,0 0,0 13,9 4,4 0,0 0,0 8,8

Entre 1.800€ i 2.099€ 8,3 7,0 18,2 0,0 0,0 25,0 19,8 33,3 16,7 16,6

Entre 2.100€ i 2.399€ 6,7 2,3 9,1 0,0 0,0 11,1 11,0 33,3 16,7 9,1

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 4,5 50,0 0,0 5,6 5,5 0,0 0,0 3,6

Entre 2.700€ i 2.999€ 3,3 4,7 4,5 0,0 0,0 9,7 13,2 0,0 16,7 8,43.000€ o més 0,0 7,0 0,0 0,0 0,0 8,3 20,9 0,0 8,3 9,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 15. Sol�licitants per tipus de família segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada tipus de família)


Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Entre 300€ i 599€ 55,6 22,2 11,1 0,0 0,0 11,1 0,0 0,0 0,0 100,0Entre 600€ i 899€ 20,0 35,0 15,0 0,0 0,0 15,0 15,0 0,0 0,0 100,0Entre 900€ i 1.199€ 29,4 20,6 10,3 0,0 4,4 11,8 20,6 0,0 2,9 100,0Entre 1.200€ i 1.499€ 33,3 12,8 7,7 2,6 0,0 17,9 15,4 2,6 7,7 100,0Entre 1.500€ i 1.799€ 25,9 22,2 0,0 0,0 0,0 37,0 14,8 0,0 0,0 100,0

Entre 1.800€ i 2.099€ 9,8 5,9 7,8 0,0 0,0 35,3 35,3 2,0 3,9 100,0

Entre 2.100€ i 2.399€ 14,3 3,6 7,1 0,0 0,0 28,6 35,7 3,6 7,1 100,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 9,1 9,1 0,0 36,4 45,5 0,0 0,0 100,0

Entre 2.700€ i 2.999€ 7,7 7,7 3,8 0,0 0,0 26,9 46,2 0,0 7,7 100,03.000€ o més 0,0 10,3 0,0 0,0 0,0 20,7 65,5 0,0 3,4 100,0Total 19,5 14,0 7,1 0,6 1,0 23,4 29,5 1,0 3,9 100,0

Taula 16. Sol�licitants per ingressos familiars mensuals nets segons tipus de família (% sobre el total a cada tram d'ingrés)


0

200

400

600

800

1000

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i1.799€

Entre 1.800€ i2.999€

3.000€ o més

Gràfic 7HPO: Sol�licitants d'HPO per ingressos familiars mensuals nets segons tipus de família (nombre de casos)

Persones soles Parelles amb o sense fills Famílies tradicionals

2 ANÀLISI


73

Municipi de procedència i lloc de naixement

A Lleida el grup de sol�licitants d’habitatge lliure que resideix a la mateixa ciutat representa el 73’1% del total; els procedents de municipis de la resta del Segrià (fonamentalment, Alcarràs, Alpicat, Alcoletge i Rosselló) només suposen el 13’3%, els que resideixen a la resta de la demarcació de Lleida (Segrià exclòs; bàsicament, Mollerussa i Tàrrega) suposen el 4’2%, i el 6’4% procedeixen de la resta de Catalunya (Barcelona, Girona o Tarragona). L’escàs 3% restant procedeix de la resta d’Espanya.

Homes sols/Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Grup de convivència

Total

Menys de 300€ 0,0 8,4 0,0 0,0 2,2 3,5 0,0 5,2 4,1 4,7Entre 300€ i 599€ 0,0 31,8 0,0 0,0 10,2 12,0 33,3 21,5 15,3 18,7Entre 600€ i 899€ 0,0 34,0 33,3 0,0 23,5 30,8 0,0 35,2 32,7 31,9Entre 900€ i 1.199€ 0,0 16,5 0,0 0,0 19,8 22,6 0,0 21,0 11,2 20,0Entre 1.200€ i 1.499€ 100,0 4,4 33,3 100,0 18,9 13,7 0,0 9,5 17,3 11,7Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 3,4 33,3 0,0 11,5 10,1 33,3 4,7 9,2 7,2

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 1,2 0,0 0,0 5,6 3,1 33,3 2,0 2,0 2,7

Entre 2.100€ i 2.399€ 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 1,5 0,0 0,6 5,1 1,4

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 0,0 0,0 1,9 1,7 0,0 0,1 0,0 0,8

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 0,0 0,0 0,0 2,2 0,4 0,0 0,0 2,0 0,53000€ o més 0,0 0,3 0,0 0,0 0,9 0,6 0,0 0,1 1,0 0,4Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Homes sols/Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Grup de convivència

Total

Menys de 300€ 0,0 27,0 0,0 0,0 7,0 18,0 0,0 44,0 4,0 100,0Entre 300€ i 599€ 0,0 25,9 0,0 0,0 8,4 15,7 0,3 45,9 3,8 100,0Entre 600€ i 899€ 0,0 16,2 0,1 0,0 11,3 23,6 0,0 44,1 4,7 100,0Entre 900€ i 1.199€ 0,0 12,6 0,0 0,0 15,2 27,7 0,0 41,9 2,6 100,0Entre 1.200€ i 1.499€ 0,4 5,7 0,4 0,4 24,8 28,9 0,0 32,5 6,9 100,0Entre 1.500€ i 1.799€ 0,0 7,3 0,7 0,0 24,5 34,4 0,7 26,5 6,0 100,0

Entre 1.800€ i 2.099€ 0,0 6,9 0,0 0,0 31,0 27,6 1,7 29,3 3,4 100,0

Entre 2.100€ i 2.399€ 0,0 0,0 0,0 0,0 37,9 27,6 0,0 17,2 17,2 100,0

Entre 2.400€ i 2.699€ 0,0 0,0 0,0 0,0 37,5 56,3 0,0 6,3 0,0 100,0

Entre 2.700€ i 2.999€ 0,0 0,0 0,0 0,0 63,6 18,2 0,0 0,0 18,2 100,03000€ o més 0,0 11,1 0,0 0,0 33,3 33,3 0,0 11,1 11,1 100,0Total 0,0 15,2 0,1 0,0 15,3 24,5 0,1 40,0 4,6 100,0

Taula 7HPO. Sol�licitants d'HPO per tipus de família segons ingressos familiars nets (% sobre total a cada tram d'ingrés)

Taula 8HPO. Sol�licitants d'HPO per ingressos familiars nets segons edat (% sobre total a cada tram d'ingrés)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l'EMU de Lleida sobre els sol�licitants d'HPO del Registre de Sol�licitants de l'Oficina Local d'Habitatge.

Lleida 73,1Resta del Segrià 13,3Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià) 4,2Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa) 6,4Resta d'Espanya 3,0Total 100,0

Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa): Barcelona, Cadaqués, Girona, l'Hospitalet del'Infant, La Pineda, Sant Sadurní d'Anoia i Tarragona.

Resta de Espanya: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Canàries, Cantàbria, Comunitat Valenciana iMadrid.

Taula 17. Sol�licitants segons lloc de procedència (% sobre el total)


Resta del Segrià: Aitona, Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Almenar, Alpicat, Els Alamús, Maials,Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sucs i Torrefarrera.

Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià): Cervera, La Granadella, Mollerussa, Palau d'Anglesola,Solsona, Tàrrega, Torrelameu, Tremp i Vielha e Mijaran.

Gràfic 17: Sol�licitants per lloc de procedència(% sobre el total)

Resta del Segrià13,3%

Resta de Catalunya (Segrià exclòs)

10,5%

Resta d'Espanya3,0%Lleida

73,1%

2 ANÀLISI


74

Respecte als sol�licitants que procedeixen de Lleida i dels quals es coneix amb exactitud el barri d’origen (vegeu gràfic adjunt), els resultats indiquen que sengles quartes parts resideixen a Ferran-Centre Històric (25’7%) o a la zona Sudest (24’3%; Cappont, La Bordeta i Magraners), una cinquena part al Centre-Nord (22’3%; Camp d’Esports-Joc de la Bola, Pardinyes, Príncep de Viana-Clot i Xalets-Humbert Torres) i un 15’8% a la zona Nord de la ciutat (Balàfia, Ciutat Jardí i Secà de Sant Pere). L’11’9% restant resideix al Centre-Sudoest (Mariola, Templers i Universitat) o a Altres barris.

L’anàlisi del municipi de procedència més freqüent conjuntament amb l’edat del sol�licitant d’habitatge lliure no desprèn resultats sorprenents: el 13% dels sol�licitants procedents de la resta de la comarca tenen menys de 25 anys, mentre que aquest percentatge s’eleva gairebé fins al 16% en el cas dels que procedeixen de Lleida, i fins el 34% quan es tracta dels residents a la resta de Catalunya (Segrià exclòs). En canvi, el 54% dels sol�licitants que resideixen a Lleida tenen una edat situada en el tram més freqüent -entre 25 i 39 anys-, percentatge que es redueix fins el 43% quan es consideren el sol�licitants procedents de la resta del Segrià, i fins el 37% en cas de la resta de Catalunya. Amb elevada probabilitat, els sol�licitants procedents de la resta de Catalunya cerquen un habitatge tant per millorar l’anterior com per emancipar-se, mentre que és probable que la primera de les motivacions esmentades sigui l’incentiu principal dels sol�licitants procedents de la resta de localitzacions.

Altres barris 2,7Balàfia 8,7

Camp d'Esports-Joc de la Bola 8,0Cappont 9,8Ciutat jardí 0,8

Ferran-Centre Històric 19,7La Bordeta 7,2

Magraners 1,5

Mariola 2,3Pardinyes 6,4

Príncep de Viana-Clot 2,3

Secà de Sant Pere 2,7Templers 0,4

Universitat 3,8Xalets-Humbert Torres 0,4

NS/NC 23,5Total 100,0

Taula 17b. Sol�licitants residents a Lleida segons barri deprocedència (% sobre el total de residents a Lleida)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a les agènciesimmobiliàries.

0

50

100

150

200

Lleida Resta del Segrià Resta de Catalunya(Segrià exclòs)

Gràfic 18: Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i edat (nombre de casos)


Gràfic 17b: Sol�licitants residents a Lleida per barri de procedència (% sobre el total de sol�licitants residents a

Lleida que han declarat una procedència)

Ferran-Centre Històric25,7%

Sudest24,3%

Altres barris3,5%

Centre-nord22,3%

Centre-sudoest8,4%

Nord15,8%

Centre-Nord: Camps d'esports-Joc de la bola, Pardinyes, Príncep de Viana-Clot, Xalets-Humberts Torres. Centre-Sudoest: Mariola, Templers, Universitat. Nord: Balàfia, Ciutat Jardí, Secà de Sant Pere. Sudest: Cappont, La Bordeta, Magraners.

2 ANÀLISI


75

Ara bé, clarament, la gran majoria de la població que demanda habitatge a Lleida és una parella jove -amb o sense fills- que procedeix de la mateixa ciutat de Lleida.

El perfil de distribució de sol�licitants d’habitatge lliure segons ingressos familiars mensuals nets també es troba reflectit si es tenen en compte les procedències (més freqüents), tot i què mostren alguns trets diferenciadors interessants respecte al perfil d’ingressos a nivell global.

Mentre que el 46% de les persones procedents de la resta de Catalunya no arriba als 1.770 € mensuals nets com a mínim (60’4% en el cas del residents a la resta de la demarcació de Lleida, i 36’3% pel que fa als procedents de la resta de les demarcacions de Catalunya), aquest percentatge s’incrementa fins al 51% quan es consideren els demandants procedents de la resta de la comarca, o fins al 55% quan es tracta dels sol�licitants procedents de Lleida. És evident, doncs, que la població que sol�licita habitatge a Lleida i que resideix al

municipi és un dels col�lectius que, potencialment, requerirà més ajut econòmic, element fonamental si es considera que es tracta de parelles joves adultes, amb o sense fills, i, per tant, en edat de formar famílies o bé amb famílies ja formades. En canvi, els procedents de la resta de Catalunya són els que aporten un nivell d’ingressos superior.

Si es considera el lloc de naixement del sol�licitant d’habitatge lliure, es pot apreciar que un 28’1% dels sol�licitants d’habitatge lliure han nascut a l’estranger, entre els quals predominen els procedents de Llatinoamèrica (9’9%), i el Magrib i Europa (sengles 6’6%).

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Lleida 3,4 12,2 20,2 21,3 12,5 10,3 8,4 4,9 3,8 1,9 1,1 100,0Resta del Segrià 6,4 6,4 6,4 23,4 12,8 14,9 6,4 10,6 2,1 4,3 6,4 100,0Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià) 0,0 33,3 6,7 20,0 6,7 0,0 13,3 6,7 13,3 0,0 0,0 100,0Resta de Catalunya(demarcació de Lleida exclosa) 8,7 26,1 4,3 13,0 21,7 0,0 13,0 4,3 0,0 4,3 4,3 100,0Total 4,5 12,8 17,0 20,3 13,4 9,7 8,6 5,6 3,9 2,2 1,9 100,0

Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa): Barcelona, Cadaqués, Girona, l'Hospitalet de l'Infant, La Pineda, Sant Sadurní d'Anoia i Tarragona.

Resta de Espanya: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Canàries, Cantàbria, Comunitat Valenciana i Madrid.

Taula 18. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons edat (% sobre el total a cada lloc de procedència especificat)


Resta del Segrià: Aitona, Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Almenar, Alpicat, Els Alamús, Maials, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sucs i Torrefarrera.

Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià): Cervera, La Granadella, Mollerussa, Palau d'Anglesola, Solsona, Tàrrega, Torrelameu, Tremp i Vielha e Mijaran.

Entre 300€ i 599€

Entre 600€ i 899€

Entre 900€ i 1.199€

Entre 1.200€ i 1.499€

Entre 1.500€ i 1.799€

Entre 1.800€ i 2.099€

Entre 2.100€ i 2.399€

Entre 2.400€ i 2.699€

Entre 2.700€ i 2.999€

3.000€ o més

Total

Lleida 3,2 6,8 23,5 13,6 9,0 14,9 9,5 3,6 6,3 9,5 100,0Resta del Segrià 4,3 4,3 21,7 15,2 6,5 21,7 6,5 2,2 13,0 4,3 100,0Resta de Lleida demarcació(excepte Segrià) 0,0 23,1 15,4 0,0 23,1 15,4 0,0 7,7 7,7 7,7 100,0Catalunya(demarcació deLleida exclosa) 0,0 0,0 15,8 10,5 10,5 10,5 21,1 5,3 15,8 10,5 100,0

Total 2,9 6,5 22,1 13,0 9,4 15,6 9,1 3,6 8,5 9,1 100,0

Taula 19. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons ingressos familiars mensuals nets (% sobre el total a cada lloc de procedència especificat)






0

25

50

75

100

125

150

Lleida Resta del Segrià Resta de Catalunya(Segrià exclòs)

Gràfic 19: Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i ingressos familiars mensuals nets (nombre de

casos)

Menys de 1.200€ Entre 1.200€ i 1.799€ Entre 1.800€ i 2.999€ 3.000€ o més

2 ANÀLISI


76

Els resultats derivats de l’anàlisi de les dades del Registre de Sol�licitants a desembre de 2007 mostren un presència més dèbil dels nascuts a Espanya (63’8%) i un pes superior dels nascuts a Àfrica (22’2% envers el 10’5% corresponent als sol�licitants d’habitatge lliure procedents del Magrib i de l’Àfrica subsahariana).

L’anàlisi del municipi de residència més freqüent segons el lloc de naixement del sol�licitant d’habitatge lliure també més freqüent revela diferències força interessants. Òbviament, la gran majoria dels nascuts a Espanya, Llatinoamèrica, el Magrib i Europa resideixen a Lleida, tot i què, entre els darrers la proporció és més elevada (els residents a Lleida suposen el 69% dels nascuts a Espanya i el 83% dels nascuts a l’estranger, en particular, 96% en el cas dels nascuts a Europa, 79% dels nascuts a Llatinoamèrica i 78% dels nascuts al Magrib). En contraposició, els

procedents de la resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa) representen el 6% dels nascuts a l’estranger, justament la meitat del pes que mostren entre els nascuts a Espanya.

Espanya 71,9Europa 6,6Llatinoamèrica 9,9Magrib 6,6Àfrica subsahariana 3,9Àsia 1,1Total 100,0

Taula 20. Sol�licitants segons lloc denaixement (% sobre el total)


Espanya Europa Llatinoamèrica Magrib Àfrica subsahariana Total

Lleida 68,7 8,8 10,3 6,9 3,8 100,0Resta del Segrià 76,6 0,0 10,6 6,4 6,4 100,0Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià) 73,3 0,0 6,7 13,3 6,7 100,0Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa) 91,3 4,3 4,3 0,0 0,0 100,0Total 72,3 6,7 9,5 6,4 3,9 100,0

358




Taula 21. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons lloc de procedència més freqüent (% sobre el total a cada lloc de procedènciaespecificat)

Font:elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades pels mateixos sol�licitants.


0

50

100

150

200

Espanya Europa Llatinoamèrica Magrib Àfricasubsahariana

Gràfic 21: Sol�licitants segons lloc de procedència i lloc de naixements més freqüents (nombre de casos)

Lleida Resta del Segrià Resta de Catalunya (Segrià exclòs)

Gràfic 20: Sol�licitants segons lloc de naixement (% sobre el total)

Estranger28,1%

Espanya71,9%

2 ANÀLISI


77

Habitatge de procedència

El 24’3% dels sol�licitants d’habitatge lliure viuen en un habitatge propietat de la família, com a conseqüència del fort pes de la gent jove en la formació de la demanda, i estretament vinculat al procés d’emancipació de molts joves i joves adults. En canvi, un 38% dels sol�licitants viuen en un habitatge de la seva propietat o propietat de la parella, grup que, segurament, cercarà un habitatge amb el desig majoritari de millorar el propi o per motivacions de caire laboral o acadèmic, o escissions familiars. D’altra banda, un 35% d’aquests demandants viu en règim de lloguer, percentatge inferior a d’altres municipis i estretament vinculat a l’inferior nivell d’ingressos mitjà.

En conjunt, el 62% no procedeix d’un habitatge en propietat (pràcticament el 55% en el cas de l’estudi de 2004) la venda del qual permeti finançar totalment o parcial la compra d’un habitatge, fet que, en combinació amb d’altres factors, serà essencial per arribar a determinar el grau d’exclusió residencial dels sol�licitants d’habitatge de Lleida.

Considerant l’edat conjuntament amb l’habitatge de procedència, es confirma el fort pes de la gent jove i jove adulta entre la demanda d’habitatge lliure que s’emancipa: el 51’5% de mitjana d’aquests sol�licitants (no procedents d’habitatge propi) són menors de 30 anys. En l’altre extrem, els sol�licitants que ja tenen un habitatge en propietat es concentren majoritàriament entre els 30 i els 54 anys en un percentatge del 90’6% del total de persones que demanden habitatge a Lleida i que disposen d’un habitatge propi.

Propietat del sol�licitant 29,0Propietat de la parella 9,0Propietat de la família 24,3Lloguer propi 16,8Lloguer de la parella 16,2Lloguer de la família 2,1Habitatge cedit per l’empresa 0,9Habitatge cedit per la família 0,3Altres 1,5Total 100,0

Taula 22. Sol�licitants segons habitatge deprocedència (% sobre el total)


Altres: lloguer compartit, habitació llogada, cedit per amics.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Propietat del sol�licitant 0,0 3,1 7,2 13,4 22,7 16,5 13,4 5,2 9,3 6,2 3,1 100,0Propietat de la parella 0,0 6,7 0,0 20,0 10,0 20,0 16,7 20,0 3,3 0,0 3,3 100,0Propietat de la família 13,8 27,5 17,5 18,8 6,3 5,0 3,8 1,3 2,5 1,3 2,5 100,0Lloguer propi 8,9 12,5 25,0 30,4 7,1 5,4 7,1 1,8 0,0 1,8 0,0 100,0Lloguer de la parella 1,9 14,8 35,2 22,2 7,4 5,6 3,7 5,6 3,7 0,0 0,0 100,0Lloguer de la família 0,0 14,3 14,3 28,6 28,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 14,3 100,0Habitatge cedit per l’empresa 0,0 33,3 0,0 33,3 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Habitatge cedit per la família 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Altres 0,0 20,0 20,0 0,0 40,0 20,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Total 5,1 13,5 16,8 20,1 12,6 9,9 8,4 4,8 4,2 2,4 2,1 100,0

Taula 23. Sol�licitants per habitatge de procedència segons edat (% sobre el total a cada tipus d'habitatge de procedència especificat)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a les agències immobliàries.


0

25

50

75

100

125

150

Propietat sol�licitant/parella No propietat sol�licitant/parella

Gràfic 23: Sol�licitants segons habitatge de procedència i edat (nombre de casos)


Gràfic 22: Sol�licitants segons habitatge de procedència(% sobre el total)

Propietat sol�licitant/parella

38,0%

No propietat sol�licitant/parella

62,0%

2 ANÀLISI


78

L’anàlisi creuada de l’habitatge de procedència segons lloc de naixement del sol�licitant d’habitatge lliure confirma la particular situació social, econòmica i familiar de molts dels immigrants estrangers: el 15% dels sol�licitants nascuts a l’estranger procedeix d’un habitatge propi (percentatge, no obstant això, superior a d’altres municipis de Catalunya), mentre que el mateix grup de sol�licitants representa el 46% entre els nascuts a Espanya.

Atenent al municipi de residència, la proporció de propietaris que cerquen habitatge lliure a Lleida i resideixen a Lleida és del 65’6% del total de propietaris, percentatge que s’eleva al 76% en el cas del no propietaris. En canvi, els que procedeixen d’un habitatge propi que resideixen a la resta de Catalunya suposen l’11’2% del total de propietaris, i, en concordança amb el nivell d’ingressos, baixa fins al 10’3% per al grup de no propietaris.

Propietat del sol�licitant

Propietat de la parella

Propietat de la família

Lloguer propi

Lloguer de la parella

Lloguer de la família

Habitatge cedit per l’empresa

Habitatge cedit per la família

Altres Total

Espanya 90,7 86,7 95,0 54,5 48,1 14,3 0,0 100,0 0,0 74,7Europa 2,1 3,3 0,0 5,5 14,8 28,6 33,3 0,0 40,0 5,7Llatinoamèrica 3,1 6,7 5,0 20,0 16,7 28,6 0,0 0,0 0,0 9,3Magrib 3,1 0,0 0,0 10,9 18,5 0,0 33,3 0,0 60,0 6,9Àfrica subsahariana 1,0 0,0 0,0 9,1 1,9 14,3 33,3 0,0 0,0 2,7Àsia 0,0 3,3 0,0 0,0 0,0 14,3 0,0 0,0 0,0 0,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0




Lloguer propi





Altres Total

Espanya 35,5 10,5 30,6 12,1 10,5 0,4 0,0 0,4 0,0 100,0Europa 10,5 5,3 0,0 15,8 42,1 10,5 5,3 0,0 10,5 100,0Llatinoamèrica 9,7 6,5 12,9 35,5 29,0 6,5 0,0 0,0 0,0 100,0Magrib 13,0 0,0 0,0 26,1 43,5 0,0 4,3 0,0 13,0 100,0Àfrica subsahariana 11,1 0,0 0,0 55,6 11,1 11,1 11,1 0,0 0,0 100,0Total 29,2 9,0 24,1 16,6 16,3 2,1 0,9 0,3 1,5 100,0


Taula 24. Sol�licitants per habitatge de procedència segons lloc de naixement més freqüent (% sobre el total a cada tipus d'habitatge de procedència)

Taula 25. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons habitatge de procedència (% sobre el total a cada lloc de naixement)





Lloguer propi





Altres Total

Lleida 66,3 63,3 65,0 77,8 90,7 85,7 33,3 0,0 100,0 72,0Resta del Segrià 16,8 23,3 13,8 13,0 5,6 14,3 33,3 0,0 0,0 14,0Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià) 3,2 10,0 5,0 1,9 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 3,6Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa) 8,4 0,0 11,3 5,6 3,7 0,0 0,0 100,0 0,0 7,0Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 26. Sol�licitants per habitatge de procedència segons lloc de procedència més freqüent (% sobre el total a cada tipus d'habitatge de procedència)

0

50

100

150

200


Gràfic 24: Sol�licitants segons lloc de naixement i habitatge de procedència (nombre de casos)

Espanya Estranger

0

50

100

150

200


Gràfic 26: Sol�licitants segons lloc de procedència més freqüent i habitatge de procedència (nombre de casos)

Lleida Resta del Segrià Resta de Catalunya (Segrià exclòs)

2 ANÀLISI


79

Menys de 42.000€ 0,542.000€ - 60.099€ 1,660.100€ - 90.149€ 2,790.150€ - 120.199€ 13,3120.200€ - 180.299€ 29,8180.300€ - 240.399€ 30,9240.400€ o més: 21,3

240.400€ i 300.000€ 5,3300.001€ i 360.000€ 2,7

360.001€ i 420.000€ 1,1

420.001€ i 480.000€ 1,1

480.001€ i 540.000€ 0,5NS/NC 10,6

Total 100,0


120.200€ - 180.299€29,8%

Menys de 120.200€18,1%

240.400€ o més21,3%

180.300€ - 240.399€30,9%

2.4.4 CARACTERÍSTIQUES DELS HABITATGES SOL�LICITATS

Preus

Respecte al mercat de compravenda, el sol�licitant d’habitatge lliure tipus està disposat a pagar un preu mitjà lleugerament superior als 187.600 € (uns 111.500 €, aproximadament, segons els resultats de l’estudi de 2004), determinat, en primer lloc (30’9%) pel desig de comprar un habitatge amb un preu màxim comprès entre 180.300 i 240.399 €, seguit de prop per la demanda que cerca un habitatge entre 120.200 i 180.299 € (29’8%), i per la que està disposat a pagar com a mínim 240.400 € (21’3%), -concentrada entre 240.400 i 300.000 €, en cas de disposar de la informació corresponent. El 13’3% està disposat a pagar entre 90.150 i 120.199 €, i la resta de trams de preus (inferiors a 90.150 €) només suposen un 4’8%, fet que sobta pel seu allunyament de la realitat del mercat immobiliari de Lleida, tenint en compte que es tracta de preus inferiors a 90.150 €, i atès que únicament el 0’6% de l’oferta del mercat residencial local mostra un preu inferior a 90.150 €.

Com a conseqüència, el 63’3% dels sol�licitants d’habitatge estaria disposat a pagar un preu màxim inferior als 209.791’35 € que costa un habitatge de propietat representatiu segons l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge a Lleida.

Taula 28. Sol�licitants segons preu

màxim de compra revelat (% sobre

el total)

Gràfic 28. Sol�licitants segons preu màxim de compra revelat (%

sobre el total)

L’anàlisi del preu de compra màxim revelat segons l’edat dels sol�licitants d’habitatge lliure mostra el mateix perfil dibuixat en termes globals. No obstant això, i en coherència amb els ingressos familiars, en general el pes dels sol�licitants que demanen habitatges més econòmics que la mitjana (menys de 209.791’35 €), és superior en els menors de 25 anys (87% del total en aquest tram d’edat), i es redueix a mida que augmenta l’edat i considerablement entre els 40 i els 54 anys.




Lloguer propi





Altres Total

Lleida 26,6 8,0 21,9 17,7 20,7 2,5 0,4 0,0 2,1 100,0Resta del Segrià 34,8 15,2 23,9 15,2 6,5 2,2 2,2 0,0 0,0 100,0

Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià) 25,0 25,0 33,3 8,3 0,0 0,0 8,3 0,0 0,0 100,0Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa) 34,8 0,0 39,1 13,0 8,7 0,0 0,0 4,3 0,0 100,0Total 28,9 9,1 24,3 16,4 16,4 2,1 0,9 0,3 1,5 100,0






Taula 27. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons habitatge de procedència (% sobre el total a cada lloc de procedència)


2 ANÀLISI


80

0

25

50

75

Menys de 120.200€ 120.200€ - 180.299€ 180.300€ - 240.399€ 240.400€ o més


0

25

50

75

100

Menys de 120.200€ 120.200€ -180.299€

180.300€ -240.399€

240.400€ o més

Espanya Estranger

Gràfic 29. Sol�licitants segons edat i preu màxim de compra revelat (nombre de casos)

Taula 29. Sol�licitants per edat segons preu màxim de compra revelat (% sobre el total a cada tram d’edat)

Taula 30. Sol�licitants per preu màxim de compra revelat segons edat (% sobre el total a cada tram de preu màxim de compra)

L’anàlisi del lloc de naixement conjuntament amb el preu màxim de compra revelat apunta un fet comú a d’altres municipis: només el 10’9% dels sol�licitants d’habitatge lliure estrangers estan disposats a pagar un preu màxim de compra de 209.791’35 € o més, percentatge que s’eleva fins al 40’8% en el cas dels sol�licitants nascuts a Espanya. De fet, el preu mitjà que estan disposats a pagar els sol�licitants nascuts a Espanya és proper als 197.400’00 €, mentre que no supera els 137.000’00 € en el cas dels nascuts a l’estranger.

Gràfic 31. Sol�licitants segons lloc de naixement i preu màxim de compra revelat (nombre de casos)

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Menys de 42.000€ 33,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,542.000€ - 60.099€ 33,3 0,0 0,0 2,7 0,0 0,0 0,0 0,0 9,1 0,0 0,0 1,660.100€ - 90.149€ 0,0 12,5 0,0 2,7 0,0 4,2 0,0 0,0 0,0 0,0 20,0 2,790.150€ - 120.199€ 33,3 43,8 15,8 16,2 3,2 4,2 9,1 8,3 9,1 16,7 20,0 13,4120.200€ - 180.299€ 0,0 12,5 52,6 27,0 41,9 12,5 22,7 33,3 36,4 50,0 0,0 29,0180.300€ - 240.399€ 0,0 31,3 31,6 35,1 22,6 41,7 31,8 25,0 27,3 33,3 40,0 31,2240.400€ o més 0,0 0,0 0,0 16,2 32,3 37,5 36,4 33,3 18,2 0,0 20,0 21,5Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0


Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Menys de 42.000€ 100,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,042.000€ - 60.099€ 33,3 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 100,060.100€ - 90.149€ 0,0 40,0 0,0 20,0 0,0 20,0 0,0 0,0 0,0 0,0 20,0 100,090.150€ - 120.199€ 4,0 28,0 12,0 24,0 4,0 4,0 8,0 4,0 4,0 4,0 4,0 100,0120.200€ - 180.299€ 0,0 3,7 18,5 18,5 24,1 5,6 9,3 7,4 7,4 5,6 0,0 100,0180.300€ - 240.399€ 0,0 8,6 10,3 22,4 12,1 17,2 12,1 5,2 5,2 3,4 3,4 100,0240.400€ o més 0,0 0,0 0,0 15,0 25,0 22,5 20,0 10,0 5,0 0,0 2,5 100,0Total 1,6 8,6 10,2 19,9 16,7 12,9 11,8 6,5 5,9 3,2 2,7 100,0


2 ANÀLISI


81

Entre 120€ i 239€ 5,6Entre 240€ i 359€ 16,1Entre 360€ i 479€ 30,4Entre 480€ i 599€ 32,9600€ o més: 14,9

600€ i 720€ 6,2

721€ i 840€ 5,0NS/NC 3,7

Total 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxescomplimentades a les agències immobliàries.

600€ o més14,9%

Menys de 479€52,2%

Entre 480€ i 599€32,9%

Taula 31. Sol�licitants per preu màxim de compra revelat segons lloc de naixement (% sobre el total a cada tram de preu màxim de compra)

El lloguer que està disposat a pagar el sol�licitant d’habitatge lliure tipus se situa al voltant dels 466 €, determinat en primer lloc pel segment entre 480 i 599 € (32’9% dels sol�licitants), en segon lloc pel tram entre 360 i 479 € (30’4% del total), en tercer lloc, pels que estan disposats a pagar com a màxim entre 240 i 359 € (16’1%), i en quart lloc pels que declaren una disposició a pagar mínima de 600 € (14’9%, fonamentalment entre 600 i 840 €). L’escàs 5’6% restant declara estar disposat a pagar no més de 240€.

En conseqüència, les dades impliquen que el 86’3% dels sol�licitants d’habitatge lliure sobre els quals es disposa d’informació no estarien disposats a arribar als 615 € que costaria un habitatge de lloguer mitjà segons l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge a Lleida del present PLH.

En contrast, i com era d’esperar, els resultats derivats de l’anàlisi de les dades dels sol�licitants d’HPO a desembre de 2007 assenyalen que el 43’4% està disposat a pagar un preu màxim de lloguer inferior a 300 €, el 25’3% entre 300 i 400 €, el12’7% entre 401 i 500 €, el 9’2% entre 501 i 600 €, i sengles 4’7% entre 601 i 700 € i més de 700 €. Com a conseqüència, el 90’6% dels sol�licitants d’HPO estan disposats a pagar un lloguer mensual màxim inferior o igual a 600 €, quan en el cas dels sol�licitants d’habitatge lliure l’esmentat percentatge es redueix fins el 85% del total, fet que, òbviament, reflecteix la correlació existent amb els ingressos familiars.

Taula 32. Sol�licitants segons

lloguer màxim revelat (% sobre

el total)

Gràfic 32. Sol�licitants segons lloguer màxim revelat (% sobre el total)

Condicions de pagament

Els sol�licitants del mercat de compravenda lliure a Lleida que preveuen la hipoteca com a única forma de finançament de la compra representen el 56%. Un 29% addicional planteja complementar-la amb la venda d’un habitatge de la seva propietat o bé realitzant una part del pagament al comptat, o mitjançant l’ajut de la família o de l’administració, factors que evidencien el baix nivell de renda analitzat a la secció anterior especialment si es té en compte que el 7’3% preveu complementar la hipoteca amb l’ajut familiar. El 15% restant no preveu necessitar cap préstec hipotecari, bé perquè pot pagar al comptat o mitjançant la venda d’un altre pis o ambdues coses, o bé amb l’ajut familiar o de l’Administració.

Menys de 42.000€

42.000€ - 60.099€

60.100€ - 90.149€

90.150€ - 120.199€

120.200€ - 180.299€

180.300€ - 240.399€

240.400€ o més

Total

Espanya 0,0 33,3 80,0 80,0 83,3 91,4 100,0 87,6Europa 0,0 0,0 0,0 4,0 1,9 5,2 0,0 2,7Llatinoamèrica 100,0 66,7 20,0 4,0 7,4 1,7 0,0 5,4Magrib 0,0 0,0 0,0 8,0 1,9 1,7 0,0 2,2Àfrica subsahariana 0,0 0,0 0,0 4,0 3,7 0,0 0,0 1,6Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00


Comptat 6,2Ajut de la família 2,6Hipoteca 56,0Venda d’un pis de la meva propietat 5,2Comptat / Ajut de la família 0,5Comptat / Hipoteca 2,6Comptat / Venda d'un pis propi 0,5Ajut de la família / Hipoteca 7,3Ajut de la família / Hipoteca / Ajuts oficials del'administració 0,5Hipoteca / Venda d'un pis propi 18,1Hipoteca / Ajuts oficials de l'administració 0,5

Total 100,0

Taula 33. Sol�licitants segons formes de pagamentprevistes de l'habitatge en propietat (% sobre el total delssol�licitants de l'habitatge en propietat)

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a lesagències immobiliàries.

2 ANÀLISI


82

Dintre del segment de demanda d’habitatge lliure de 65 anys o més és on es troba la major proporció (80% en total sobre aquest tram d’edat) de sol�licitants que pagaran la compra de l’habitatge mitjançant la venda de l’habitatge anterior, totalment o amb el complement de la realització d’una part del pagament al comptat, com a conseqüència de què aquesta demanda té un major poder adquisitiu i una considerable proporció de propietaris que cerquen un habitatge millor per a les seves necessitats. En canvi, la demanda de gent jove, jove adulta i adulta (menys de 55

anys) depèn força més de les condicions de finançament actuals, i així, entre un 86% i un 97% del total d’aquests sol�licitants en preveuen l’obtenció d’un préstec hipotecari com a única forma de pagament o bé complementat amb d’altres formes.

La relació entre preu màxim i ingressos

La relació entre el preu màxim de compra revelat i ingressos familiars mensuals nets permet determinar si el grau d’endeutament planificat per una llar és excessiu o, per contra, suportable dintre d’uns límits raonables. En particular, una relació superior a 62 indica que la llar haurà de destinar més del 35% dels seus ingressos nets a fer el pagament de la quota hipotecària corresponent al preu màxim revelat -considerant el finançament del 100% del preu de venda de l’habitatge, a 30 anys, per a un tipus d’interès del 5’403%*-.

* Mitjana de l’IRPH dels darrers dotze mesos corresponent a préstecs a més de tres anys pel conjunt d’entitats.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Comptat i/o Venda d'un pis propi 0,0 0,0 0,0 5,3 0,0 16,0 8,7 16,7 63,6 42,9 80,0 12,6

Hipoteca sola o combinada (amb o sense ajuts) 66,7 93,8 95,0 94,7 100,0 84,0 91,3 83,3 36,4 42,9 0,0 84,8

Ajuts família i/o administració 33,3 6,3 5,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 14,3 20,0 2,6Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 34. Sol�licitants per edat segons forma de pagament prevista de l'habitatge en propietat (% sobre el total a cada tram d'edat)


0

25

50

75

100

125

150

Comptat i/o Venda d'unpis propi

Hipoteca sola ocombinada (amb o sense

ajuts)

Ajuts família i/oadministració

Gràfic 34: Sol�licitants segons forma de pagament prevista de l'habitatge en propietat i edat (nombre de casos)


Gràfic 33: Sol�licitants segons forma de pagament prevista de l'habitatge en propietat (% sobre el total de sol�licitants

d'habitatge en propietat)

Ajuts família i/o administració

2,6%

Comptat i/o Venda d'un pis propi (amb

o sense ajuts)12,4%

Hipoteca sola o combinada (amb o

sense ajuts)85,0%

2 ANÀLISI


83

Menys de 61'9 9,1

Entre 62 i 89'9 39,4

Entre 90 i 119'9 28,8

Entre 120 i 150 10,6Més de 150 12,1

Total 100,0


* Per la realització dels càlculs s'ha pres el punt migde cada tram d'ingressos i de preu màxim de compracom a indicador de valor de cada interval.

D’acord amb les dades recollides, el 89’4% dels sol�licitants que cerquen un habitatge en propietat en destinaran més del 35% dels seus ingressos familiars mensuals nets en concepte de finançament del preu de compra que estan disposats a pagar.

Taula 35. Sol�licitants segons ràtio

[preu màxim de compra

revelat/ingressos familiars mensuals

nets] (% sobre el total de sol�licitants

d’habitatge en propietat)

Gràfic 35. Sol�licitants segons ràtio [preu màxim de compra

revelat/ingressos familiars mensuals nets] (% sobre el total de

sol�licitants d’habitatge en propietat)

D’altra banda, evidentment el cost del finançament vindrà determinat també per l’existència d’ajuts al finançament i, en concret, per la disponibilitat d’un habitatge en propietat que permeti finançar parcialment o total la compra del nou habitatge.

Si s’analitza la relació preu de compra/ingressos només per al col�lectiu de sol�licitants que no procedeix d’un habitatge en propietat, el grup de persones que presenta una relació superior a 62 s’eleva fins el 90’9%.

Taula 35b. Sol�licitants no procedents

d’habitatge en propietat segons ràtio

[preu màxim de compra

revelat/ingressos familiars mensuals

nets] (% sobre el total de sol�licitants

d’habitatge en propietat)

En el cas dels sol�licitants que cerquen un habitatge en lloguer, la relació entre disposició a pagar i ingressos familiars mensuals nets també determina si el grau d’endeutament previst supera els límits considerats raonables.

En concret, un relació superior a 0’35 indica que la llar està planificant pagar un lloguer màxim que suposarà destinar més del 35% dels seus ingressos familiars mensuals nets al pagament del lloguer, assenyalant així un endeutament excessiu.

D’acord amb les dades recopilades, i en contrast amb els resultats obtinguts a d’altres municipis, només el 48’3% dels sol�licitants d’habitatge de lloguer a Lleida sobrepassen el límit del 0’35; per tant, és el grup que es podria trobar en una situació de risc mesurada per un elevat endeutament.

Menys de 30 0,6

Entre 30 i 61'9 10,0

Entre 62 i 89'9 39,4

Entre 90 i 119'9 28,1

Entre 120 i 150 13,8Més de 150 8,1

Total 100,0


* Per la realització dels càlculs s'ha pres el punt mig de cadatram d'ingressos i de preu màxim de compra com a indicadorde valor de cada interval.

Màxim 6210,6%

Superior a 6289,4%

2 ANÀLISI


84

Inferior o igual a 0,35 51,7Més de 0,35 48,3

Total 100,0


* Per la realització dels càlculs s'ha pres el punt mig de cadatram d'ingressos i de preu màxim de lloguer com a indicadorde valor de cada interval.

Taula 36. Sol�licitants segons ràtio [preu

màxim de lloguer revelat/ingressos

familiars mensuals nets] (% sobre el

total de sol�licitants d’habitatge en

lloguer)

Superfície útil

Tot reflectint el nombre de persones que hi viuran a l’habitatge, el 68’1% dels sol�licitants d’habitatge lliure cerquen un habitatge plurifamiliar amb superfície inferior als 90 m2 –un 25’3% de sol�licitants cerquen un habitatge de menys de 60 m2 i un 42’8% està interessat en un habitatge plurifamiliar entre 60 i 89 m2-. A força distància es troba la demanda interessada en els habitatges plurifamiliars de 90 m2 o més (25’6%). El 6’4% restant sol�licita un habitatge unifamiliar.

Gràfic 37. Sol�licitants segons superfície de l’habitatge (% sobre el total)

Taula 37. Sol�licitants segons superfície

de l’habitatge (% sobre el total)

Com a conseqüència de les dades recopilades, la superfície mitjana cercada pels sol�licitants que cerquen un habitatge lliure plurifamiliar (el més freqüent) és propera als 76’5 m2, mentre que la superfície mitjana oferta pel producte plurifamiliar present al mercat (segons l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge a Lleida) és lleugerament superior als 86 m2, fet que assenyala la presència de possibles desequilibris essencials entre oferta i demanda d’habitatge a Lleida.

L’anàlisi de la superfície de l’habitatge lliure segons la tipologia familiar no revela diferències considerables respecte a les superfícies cercades en termes globals. No obstant això, cal destacar diversos trets presents a la demanda: d’una banda, i com era d’esperar, al voltant de sengles 40% de les persones soles en sentit ampli cerquen habitatges de menys de 60 m2 o entre 60 i 90 m2; d’altra banda, el 44’7% de les parelles –amb o sense fills- cerca un habitatge plurifamiliar entre 60 i 90 m2; i, per últim, sengles 39% de les famílies tradicionals cerquen un habitatge plurifamiliar entre 60 i 89 m2 i de 90 m2 o més.

Apartament < 40 m27,2

Habitatge plurifamiliar < 60 m218,1

Habitatge plurifamiliar 60 - 89 m242,8

Habitatge plurifamiliar 90 - 120 m216,1

Habitatge plurifamiliar > 120 m29,4

Habitatge unifamiliar 6,4

Total 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentadesa les agències immobiliàries.

Habitatge unifamiliar

6,4%

Apartament o Habitatge

plurifamiliar <60 m2

25,3%

Habitatge

plurifamiliar >89 m2

25,6%

Habitatge plurifamiliar 60-89

m2

42,8%

2 ANÀLISI


85

0

25

50

75

100

125

150

Persones soles amb o sensefills/persones grans


Apartament o Habitatge plurifamiliar <60 m2 Habitatge plurifamiliar 60-89 m2Habitatge plurifamiliar >89 m2 Habitatge unifamiliar

1 dormitori 8,82 dormitoris 32,2

2/3 dormitoris 1,4

3 dormitoris 30,3

3/4 dormitoris 1,9

4 dormitoris 19,8

5 dormitoris 3,0Indiferent 2,5

Total 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxescomplimentades a les agències immobliàries.

1-2 dormitoris43,5%

3-5 dormitoris57,9%

* Els percentatges no sumen 100 perquè s'ha volgut reflectir la freqüència individual de cada categoria.

Gràfic 38. Sol�licitants segons superfície de l’habitatge i tipus de família

(nombre de casos)

Taula 38. Sol�licitants per tipus de família segons superfície de l’habitatge (% sobre el total a cada tipus de família)

Taula 39. Sol�licitants per superfície de l’habitatge segons tipus de família (% sobre el total a cada tram de superfície)

Nombre de dormitoris

Els sol�licitants d’habitatge lliure de Lleida que no romanen indiferents cerquen 3 dormitoris en termes mitjans (2’76). Aquesta mitjana procedeix d’una mica menys del 58% dels sol�licitants que busquen un habitatge entre 3 i 5 dormitoris, i de les peticions d’habitatges entre 1 i 2 dormitoris, que representen el 43’5%. Clarament reflecteixen la tendència a la reducció de la superfície mitjana de les famílies i l’increment de les dificultats d’accés a l’habitatge, atès que segons l’estudi de 2004, el percentatge de sol�licitants que cercaven entre 1 i 2 dormitoris era només del 23’3%.

Taula 40. Sol�licitants

segons nombre de

dormitoris (% sobre el

total)

Gràfic 40. Sol�licitants segons nombre de dormitoris (% sobre el total)

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Apartament < 40 m2 22,4 11,8 4,2 0,0 0,0 4,7 0,0 0,0 0,0 7,3

Habitatge plurifamiliar < 60 m2 25,4 35,3 12,5 0,0 0,0 22,4 4,8 50,0 7,1 18,3

Habitatge plurifamiliar 60 - 89 m2 34,3 37,3 54,2 0,0 100,0 50,6 40,0 25,0 42,9 42,3


Habitatge plurifamiliar > 120 m2 7,5 3,9 4,2 50,0 0,0 3,5 17,1 25,0 21,4 9,6

Habitatge unifamiliar 0,0 0,0 4,2 0,0 0,0 9,4 12,4 0,0 7,1 6,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Apartament < 40 m2 57,7 23,1 3,8 0,0 0,0 15,4 0,0 0,0 0,0 100,0

Habitatge plurifamiliar < 60 m2 26,2 27,7 4,6 0,0 0,0 29,2 7,7 3,1 1,5 100,0



Habitatge plurifamiliar > 120 m2 14,7 5,9 2,9 2,9 0,0 8,8 52,9 2,9 8,8 100,0

Habitatge unifamiliar 0,0 0,0 4,3 0,0 0,0 34,8 56,5 0,0 4,3 100,0

Total 18,9 14,4 6,8 0,6 0,8 23,9 29,6 1,1 3,9 100,0


2 ANÀLISI


86

0

25

50

75

100

125

150


grans


1-2 dormitoris 3-5 dormitoris

En canvi, segons els resultats de l’anàlisi de les dades del Registre de Sol�licitants de desembre de 2007, el nombre mitjà de dormitoris és de 2’47, sensiblement inferior al corresponent als sol�licitants d’habitatge lliure, conseqüència d’un 51’2% que cerca entre 1 i 2 dormitoris, i un 48’8% que manifesta la voluntat de trobar un habitatge protegit entre 3 i 5 dormitoris, i en correspondència amb la inferior dimensió mitjana de les llars que sol�liciten habitatge protegit (en comparació amb les que cerquen habitatge lliure).

La demanda d’habitatges lliures entre 3 i 5 dormitoris està formada, fonamentalment, per parelles amb o sense fills (68’9% de mitjana sobre el total d’aquest nombre de dormitoris), mentre que la tipologia d’habitatges més petita, entre 1 i 2 dormitoris, és sol�licitada per les persones soles en el 61% dels casos. A diferència d’altres municipis de Catalunya, cap dels sol�licitants cerca un habitatge amb més de 5 dormitoris, fet que evidencia, no només la tendència descendent de la dimensió familiar, sinó també les implicacions econòmiques que té un habitatge amb un nombre elevat de dormitoris sobre el preu final. Entre els indiferents, els homes sols, les dones soles i les parelles sense fills tenen el mateix pes (25% cadascuna de les tipologies esmentades).

Gràfic 41. Sol�licitants segons tipus de família i nombre de dormitoris

(% sobre el total)

Taula 41. Sol�licitants per tipus de família segons nombre de dormitoris (% sobre el total a cada tipus de família)

Taula 42. Sol�licitants per nombre de dormitoris segons tipus de família (% sobre el total a cada nombre de dormitoris)

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

1 dormitori 22,4 15,7 4,2 0,0 33,3 8,0 0,0 0,0 0,0 8,9

2 dormitoris 44,8 51,0 33,3 0,0 66,7 40,9 10,4 25,0 23,1 32,7

2/3 dormitoris 1,5 3,9 0,0 0,0 0,0 2,3 0,0 0,0 0,0 1,43 dormitoris 14,9 13,7 50,0 50,0 0,0 36,4 39,6 25,0 23,1 30,2

3/4 dormitoris 1,5 2,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,7 0,0 0,0 2,0

4 dormitoris 10,4 5,9 12,5 50,0 0,0 9,1 39,6 50,0 38,5 19,85 dormitoris 1,5 3,9 0,0 0,0 0,0 1,1 4,7 0,0 7,7 2,8Indiferent 3,0 3,9 0,0 0,0 0,0 2,3 0,9 0,0 7,7 2,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

1 dormitori 46,9 25,0 3,1 0,0 3,1 21,9 0,0 0,0 0,0 100,02 dormitoris 25,6 22,2 6,8 0,0 1,7 30,8 9,4 0,9 2,6 100,0

2/3 dormitoris 20,0 40,0 0,0 0,0 0,0 40,0 0,0 0,0 0,0 100,0

3 dormitoris 9,3 6,5 11,1 0,9 0,0 29,6 38,9 0,9 2,8 100,03/4 dormitoris 14,3 14,3 0,0 0,0 0,0 0,0 71,4 0,0 0,0 100,0

4 dormitoris 9,9 4,2 4,2 1,4 0,0 11,3 59,2 2,8 7,0 100,0

5 dormitoris 10,0 20,0 0,0 0,0 0,0 10,0 50,0 0,0 10,0 100,0Indiferent 25,0 25,0 0,0 0,0 0,0 25,0 12,5 0,0 12,5 100,0

Total 18,7 14,2 6,7 0,6 0,8 24,6 29,6 1,1 3,6 100,0

50,0 37,5 12,5Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a les agències immobiliàries.

2 ANÀLISI


87

Localització

Lleida és la ubicació més sol�licitada per l’habitatge lliure amb diferència: un 90’4% del total (90’7% dels casos que es decanten per una destinació específica). D’altra banda, el 7’1% dels sol�licitants cerca un habitatge a la mateixa comarca i l’1’4% a la mateixa demarcació, però, en tots dos casos, fora de la ciutat de Lleida. L’ínfim 1’1% restant o bé expressa el seu desig de residir a la resta d’Espanya o bé roman indiferent.

Taula 43. Sol�licitants segons municipi

de destí (% sobre el total)

Gràfic 43. Sol�licitants segons municipi de destí (% sobre el total)

Pel que fa al barri triat pels sol�licitants d’habitatge lliure que volen viure a Lleida, cal remarcar que, el segon grup majoritari -el 19’7% dels sol�licitants- es mostra indiferent respecte a la ubicació concreta a Lleida. Clarament, en aquests casos pesen altres elements a l’hora de fer la tria de l’habitatge, com ara preu, tipologia o estat. D’altra banda, si s’analitzen només les respostes d’aquells sol�licitants que han especificat un barri de destí a Lleida, el 31’4% s’ha decantat a favor de Ferran-Centre Històric, el 29’9% pel Sudest –integrat pels barris de Cappont, La Bordeta i Magraners- i el 26’5% pel Centre-Nord –compost pels barris de Camps d'Esports-Joc de la Bola, Pardinyes, Príncep de Viana-Clot, Xalets-Humberts Torres-. De la resta, el 16’7% ha optat pel Nord -Balàfia, Ciutat Jardí, Secà de Sant Pere-, el 5’7% pel Centre-Sudoest -Mariola, Templers, Universitat-, i el 4’9% restant per Altres barris.

Gràfic 43b. Sol�licitants segons barri de destí a Lleida (% sobre el total de sol�licitants

que cerquen habitatge a Lleida i especifiquen un barri)

Taula 43b. Sol�licitants segons barri de

destí a Lleida (% sobre el total)

En contraposició, segons les dades del Registre de Sol�licitants de desembre de 2007, els indiferents (NS/NC) suposen el 70’2% del total, i els barris més sol�licitats són Pardinyes (9’5%), Balàfia (6’7%) i Cappont (4’5%).

Lleida 90,4Resta Segrià 7,1Resta Lleida demarcació (Segrià exclòs) 1,4Resta Catalunya 0,8Indiferent 0,3

TOTAL 100,0

Resta Catalunya: Cambrils, La Pineda i Salou.

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades ales agències immobliàries.

Resta Segrià: Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Alpicat, Artesa deLleida, Rosselló i Torrefarrera.

Resta de Lleida: Juneda, Pobleta de Bellvei i Torregrossa.

Resta Segrià7,1%

Resta de Catalunya2,2%

Lleida90,7%

Altres barris 3,9Balàfia 9,1Camp d'Esports-Joc de la Bola 10,9Cappont 16,1Ciutat jardí 2,7Ferran-Centre Històric 25,2La Bordeta 6,7Magraners 1,2Mariola 0,6Pardinyes 8,5Príncep de Viana-Clot 1,8Secà de Sant Pere 1,5Templers 0,3Universitat 3,6Indiferent 19,7

TOTAL 111,8

* Els percentatges no sumen 100 perquè s'ha volgut reflectir lafreqüència individual de cada categoria.

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades ales agències immobliàries.

Nord16,7%

Centre-nord26,5%

Centre-sudoest5,7%

Altres barris4,9%


Sudest29,9%

*Els percentatges no sumen 100 perquè s'ha volgut reflectir la freqüència individual de cada categoria.Centre-Nord: Camps d'esports-Joc de la bola, Pardinyes, Príncep de Viana-Clot, Xalets-Humberts Torres. Centre-Sudoest: Mariola, Templers,

Universitat. Nord: Balàfia, Ciutat Jardí, Secà de Sant Pere. Sudest: Cappont, La Bordeta, Magraners.

2 ANÀLISI


88

0

10

20

30

40

Balàfia Campd'Esports-Jocde la Bola

Cappont Ferran-CentreHistòric

La Bordeta Pardinyes

Balàfia Camp d'Esports-Joc de la Bola Cappont

Ferran-Centre Històric La Bordeta Pardinyes

Barris d’origen

Si s’analitza el barri de destinació a Lleida cercat pels sol�licitants d’habitatge lliure que n’han especificat un en funció del barri de residència a Lleida més freqüent, s’obtenen interessants resultats que permeten dibuixar la direcció dels fluxos de població interns que es produirien si es complís la voluntat dels sol�licitants en termes d’habitatge.

D’acord amb les informacions recopilades a les fitxes, i considerant únicament els barris d’origen i destinació més freqüents, es desprèn que els sol�licitants manifesten un intens arrelament al barri d’origen. Ferran-Centre Històric i Cappont es presenten com a les segones opcions més freqüents.

Gràfic 43c. Sol�licitants residents als barris de Lleida segons barri de destinació més

freqüent (nombre de casos)

Taula 43c1. Sol�licitants residents a Lleida segons barris de procedència i de destinació més freqüents (% sobre el

total a cada barri de destinació)

Taula 43c2. Sol�licitants residents a Lleida segons barris de procedència i de destinació més freqüents (% sobre el

total a cada barri de procedència)

De l’estudi de les motivacions de la localització de l’habitatge lliure segons les respostes obtingudes -en aquells casos en què el sol�licitant ha explicitat un motiu- es desprèn que el 47’6% hi addueix una combinació dels diversos motius, el 15’2% es decanta per la ubicació cèntrica de la zona, i el 13’9% manifesta una preferència clara pels preus de l’habitatge presents. D’altra banda, un 7’5% s’inclina pel fet de trobar amics o familiars habitant la zona escollida, un 3’9% pel tipus d’habitatge present a la zona, un 3’6% per les bones comunicacions, i un 3’3% per la proximitat d’equipaments o serveis; la resta de motius representen conjuntament un 5% sobre el total.

ORIGEN Balàfia Camp d'Esports-Joc de la Bola

Cappont Ferran-Centre Històric

La Bordeta Pardinyes TOTAL

Balàfia 33,3 0,0 6,3 15,6 0,0 0,0 10,4Camp d'Esports-Joc de la Bola 8,3 40,9 3,1 6,7 0,0 0,0 11,5Cappont 8,3 18,2 40,6 4,4 7,7 13,3 13,7Ferran-Centre Històric 8,3 22,7 21,9 55,6 23,1 33,3 26,9La Bordeta 8,3 0,0 9,4 2,2 61,5 6,7 9,3Pardinyes 8,3 0,0 6,3 4,4 0,0 26,7 6,0

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

DESTINACIÓ DESITJADA

ORIGEN Balàfia Camp d'Esports-Joc de la Bola

Cappont Ferran-Centre Històric

La Bordeta Pardinyes TOTAL

Balàfia 47,1 0,0 11,8 41,2 0,0 0,0 111,8Camp d'Esports-Joc de la Bola 11,1 50,0 5,6 16,7 0,0 0,0 116,7Cappont 10,0 20,0 65,0 10,0 5,0 10,0 125,0Ferran-Centre Històric 4,7 11,6 16,3 58,1 7,0 11,6 114,0La Bordeta 16,7 0,0 25,0 8,3 66,7 8,3 141,7Pardinyes 18,2 0,0 18,2 18,2 0,0 36,4 100,0

TOTAL 15,4 14,1 20,5 28,8 8,3 9,6 116,7

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades a les agències immobliàries.


DESTINACIÓ DESITJADA

2 ANÀLISI


89

Cèntric 15,2

Preus 13,9

Tipus habitatge 3,9

Bones comunicacions 3,6

Qualitat ambiental 1,7

La gent que hi viu 1,4

Viuen amics/família 7,5

Proximitat equipaments/serveis 3,3

Altres: proximitat feina/estudis, no desig d'un canvi dezona, barris en expansió, gent jove. 1,9

Combinacions dels diferents motius 47,6

Total 100,0


Lloguer45,9%

Propietat54,1%

En canvi, si es consideren les diferents motivacions individualment, els determinants a l’hora d’escollir la ubicació de l’habitatge lliure són la situació cèntrica de la zona (34’9%),els preus i el tipus de l’habitatge que ofereix la ubicació escollida (sengles 31’6%) i les bones comunicacions (21’1%).

Taula 44. Sol�licitants segons motius de la

localització de l’habitatge (% sobre el total)

Gràfic 45. Sol�licitants segons motius individuals de la localització de l’habitatge (% sobre

el total)

Règim de tinença

Tot reflectint molt clarament les dificultats associades a la compra d’un habitatge lliure en la conjuntura actual, d’acord amb la informació recopilada, la demanda d’habitatge lliure de Lleida està formada en un 54’1% per futurs compradors, percentatge inferior als registrats en d’altres moments del cicle immobiliari. Aquest pot ser un dels factors crucials de desequilibri si es considera que només l’11’7% de l’oferta residencial del municipi és de lloguer, mentre que el 45’9% dels sol�licitants cerquen un habitatge de lloguer, especialment atenent a les seves motivacions de cerca d’un habitatge de lloguer. En contrast, segons l’estudi de 2004 només l’11% dels sol�licitants cercava lloguer.

Gràfic 46. Sol�licitants per règim de tinença de l’habitatge (% sobre el total)

Si bé, entre els sol�licitants d’habitatge protegit (a desembre 2007) que s’han decantat per un règim en concret, l’habitatge de propietat i el de lloguer comparteixen importància a parts pràcticament iguals, amb un pes del lloguer superior al de la compra, el percentatge d’indecisos és notablement superior entre aquests sol�licitants respecte als que cerquen habitatge lliure (733 casos d’un total de 2.016 dels primers, i 9 casos de 366 en total dels sol�licitants d’habitatge lliure).

En lògica concordança amb els ingressos familiars nets i la procedència d’un habitatge propi entre els sol�licitants d’habitatge lliure, les parelles –amb o sense fills- són la tipologia familiar que presenta una voluntat majoritària de comprar un habitatge (65’8% del total de sol�licitants d’aquesta tipologia), si bé les famílies tradicionals que cerquen un habitatge en propietat representen el 55’6% del total. En contrast, el 60’4% de les persones soles –en sentit ampli- mostra la seva preferència per llogar un habitatge. No obstant això, caldrà analitzar les motivacions dels sol�licitants per determinar les raons d’aquest comportament.

Qualitat ambiental13,6%

La gent que hi viu9,4%

Viuen amics/fam.16,1%

Proximitat equipaments/serveis

15,2%

Altres2,8%

Cèntric34,9%

Preus31,6%

Tipus habit.31,6%

Bones comun.21,1%


2 ANÀLISI


90

0

25

50

75

100

125

150

Persones soles amb osense fills/persones grans


Propietat Lloguer

Gràfic 47. Sol�licitants segons tipus de família i règim de tinença de

l’habitatge (nombre de casos)

Taula 47. Sol�licitants per tipus de família segons règim de tinença de l’habitatge (% sobre el total a cada tipus de família)

Taula 48. Sol�licitants per règim de tinença de l’habitatge segons tipus de família (% sobre el total a cada règim de tinença)

La tria del tipus d’habitatge lliure cercat també està vinculada a l’edat del sol�licitant com a conseqüència de la situació socioeconòmica: en general, a mida que augmenta l’edat del demandant s’incrementa el percentatge de persones que opten per comprar un habitatge en comptes de llogar-lo.

Ara bé, aquest percentatge assoleix un màxim absolut entre els sol�licitants entre 55 i 64 anys. En canvi, els sol�licitants amb edats inferiors als 25 anys presenten el percentatge màxim de futurs llogaters: 82’4%.

Gràfic 49. Sol�licitants segons règim de tinença de l’habitatge i

edat (nombre de casos)

Taula 49. Sol�licitants per edat segons règim

de tinença de l’habitatge (% sobre el total a

cada tram d’edat)

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Propietat 36,9 41,2 43,5 50,0 33,3 58,8 71,4 75,0 50,0 54,5Lloguer 63,1 58,8 56,5 50,0 66,7 41,2 28,6 25,0 50,0 45,5Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Propietat Lloguer TotalMenys de 20 anys 17,6 82,4 100,020-24 anys 35,6 64,4 100,025-29 anys 33,9 66,1 100,030-34 anys 53,5 46,5 100,035-39 anys 64,6 35,4 100,040-44 anys 71,4 28,6 100,045-49 anys 71,9 28,1 100,050-54 anys 60,0 40,0 100,055-59 anys 84,6 15,4 100,060-64 anys 87,5 12,5 100,065 anys i més 71,4 28,6 100,0Total 53,8 46,2 100,0


0

25

50

75

100

125

150

Menys de 25anys


Propietat Lloguer

Homes sols

Dones soles




Parella sense fills

Parella amb fills



Total

Propietat 12,5 10,9 5,2 0,5 0,5 26,0 39,1 1,6 3,6 100,0Lloguer 25,6 18,8 8,1 0,6 1,3 21,9 18,8 0,6 4,4 100,0Total 18,5 14,5 6,5 0,6 0,9 24,1 29,8 1,1 4,0 100,0


2 ANÀLISI


91

Nou44,7%

Indiferent15,9%

Segona mà49,3%


Estat de l’habitatge

Si s’analitza l’estat de l’habitatge lliure sol�licitat s’obté que, el 15’9% està preocupat per altres elements diferents de l’estat de l’habitatge, com ara els preus o la localització. En canvi, un 44’7% es decanta per un habitatge nou, el 31’8% opta un habitatge de segona mà semi-nou, un 16’2% per un de segona mà reformat i un 7’7% dels sol�licitants vol comprar un habitatge de segona mà per reformar.

Com a conseqüència, el 49’3% dels demandants opta per un habitatge de segona mà, fet d’especial rellevància si es té en compte que el 83% de les ofertes d’habitatge de propietat a Lleida són de segona mà i, en canvi, només el 17% són d’obra nova**.

Gràfic 49. Sol�licitants segons estat de l’habitatge (nombre de casos)

L’anàlisi de l’estat de l’habitatge lliure conjuntament amb l’edat no presenta sorpreses, en el sentit que mostra un patró que respon a les possibilitats financeres de les famílies segons l’edat: a mesura que augmenta l’edat del sol�licitant s’incrementa la proporció de persones que cerquen un habitatge nou o semi-nou, amb un màxim absolut al grup de persones de 65 anys i més. En canvi, el grup de sol�licitants que presenta un desig més intens de trobar un habitatge de segona mà reformat o que es troba indiferent té menys de 25 anys.

Des d’una perspectiva diferent, cal destacar que, mentre que el 44% dels sol�licitants menors de 40 anys opten per un habitatge nou, aquest percentatge es manté en el tram entre 40 i 64 anys però s’incrementa fins a assolir el 86% entre els sol�licitants d’habitatge lliure de 65 anys i més. En canvi, la proporció més elevada de sol�licitants que cerquen un habitatge de segona mà es troba entre els que tenen edats situades a l’interval 40-64 anys (53% del total del tram). Pel que fa als indiferents, la presència més forta es dóna entre els menors de 40 anys, en clara correspondència amb els ingressos familiars nets (el 19% del total d’aquest tram d’edats).

** Nota: els percentatges de tram corresponent a la segona mà recollit al gràfic no coincideix exactament amb la suma derivada dels mostrats a la taula per a les categories de segona mà semi-nou, segona mà reformat i segona mà a reformar, donat que el primer no ha estat calculat a partir de la taula sinó des de les dades originals.

2 ANÀLISI


92

0

25

50

75

100

125

150

Nou Segona mà Indiferent


Resta equipaments8,1%

Tots menys mobles19,8%

Tots6,7%

Tots menys garatge2,8%

Tots menys a. cond.2,8%

Calef. i/o asc. sols o amb d'altres equipaments

59,9%

Nou Segona mà (semi-nou)

Segona mà per reformar

Segona mà reformat

Indiferent Total

Menys de 20 anys 23,5 35,3 5,9 35,3 23,5 123,520-24 anys 36,2 23,4 8,5 21,3 21,3 110,625-29 anys 45,9 36,1 1,6 18,0 16,4 118,030-34 anys 43,8 31,5 8,2 8,2 21,9 113,735-39 anys 57,1 22,4 10,2 8,2 14,3 112,240-44 anys 57,1 40,0 0,0 14,3 5,7 117,145-49 anys 40,6 40,6 9,4 21,9 12,5 125,050-54 anys 35,0 30,0 15,0 25,0 10,0 115,055-59 anys 35,7 42,9 28,6 21,4 7,1 135,760-64 anys 25,0 37,5 12,5 12,5 25,0 112,565 anys i més 85,7 14,3 0,0 0,0 0,0 100,0Total 44,6 32,0 7,7 16,0 16,0 116,3



Gràfic 51. Sol�licitants segons estat de l’habitatge i edat (nombre de

casos)

Taula 51. Sol�licitants per edat segons estat de l’habitatge (% sobre

el total a cada tram d’edat)

Equipament i serveis de l’habitatge

Pel que fa als equipaments i serveis de l’habitatge sol�licitat, la calefacció i l’ascensor són dos elements indispensables per al 91’9% dels sol�licitants donat que els demanen com a únics equipaments o bé en combinació amb d’altres o amb tots els restants. En particular, per a un 32%, són importants pràcticament tots els equipaments i serveis considerats (calefacció, ascensor, mobles, aire condicionat i garatge)21.

Gràfic 52. Sol�licitants segons equipaments i serveis de l’habitatge(% sobre el total)

2.4.5 MOTIVACIÓ DE LA DEMANDA

Els resultats indiquen que, més d’un terç dels sol�licitants cerca un habitatge lliure per millorar en el confort, la qualitat i/o la superfície (39’2%) i un 9% pel desig de ser propietària. La voluntat d’emancipar-se de la família representa un incentiu per al 9’3% dels casos, mentre que un 9’9% cerca un habitatge per motivacions laborals, i un 6’8% cerca habitatge per trobar-se immers en un procés d’escissió familiar. Un 10’4% respon a la resta de motius (exposats a la taula 53) i el 15’3% a una combinació dels diferents motius considerats.

21 Les dades reflectien que l’1’9% del total de sol�licitants romanien indiferents. Atesa la manca de rellevància d’aquesta dada s’ha optat per no recollir-la al gràfic adjunt.

2 ANÀLISI


93

Ara bé, si s’analitza la freqüència individual dels diversos motius de la cerca d’habitatge lliure, els sol�licitants d’habitatge lliure actuen motivats, en més de la meitat dels casos (60’8%) per la cerca d’una millora en el confort, la qualitat o la superfície, o bé, per ser propietari (13’4%) o per cercar l’emancipació (10’7%) o per motivacions de caire acadèmic o laboral (17%). Al voltant de sengles 8% cerquen habitatge o bé per trobar-se immersos en processos de divisió familiar o bé la resta de motivacions (exposades al gràfic 54 i a la taula 53).

En el cas dels resultats de l’estudi de 2004, la motivació per millora era igualment la més freqüent, tot i què a una distància genys menyspreable de la derivada del present estudi (47% dels casos per millora de l’habitatge o de l’entorn sobre una base de 100; en el cas del present estudi es tractaria de gairebé un 52% igualment sobre una base de 100).

Els motius de la cerca d’un habitatge lliure estan relacionats directament amb l’edat del sol�licitant, entre d’altres variables, en lògica concordança amb la seva situació socioeconòmica.

Els menors de 20 anys cerquen un habitatge per motivacions de caire acadèmic o laboral (fonamentalment, acadèmic). A mesura que augmenta l’edat s’incrementa el pes del desig de ser propietari o d’emancipar-se de la família, de manera que, el 42’6% dels sol�licitants entre 20 i 24 anys, el 36’1% dels que tenen entre 25 i 29 anys, el 26% dels de 30 a 34 anys i el 24’5% dels que tenen entre 35 i 39 anys segueixen aquesta motivació. Ara bé, a partir dels 25 anys, la millora del confort o la qualitat és la motivació predominant i adquireix un pes creixent amb l’edat, amb un mínim entre els sol�licitants de 65 anys i més (57’1% sobre el total d’aquest tram d’edat). Així mateix, amb l’edat també s’incrementa el pes dels qui cerquen un habitatge per escissions familiars amb un màxim també al tram dels sol�licitants de 65 anys i més.

Nota: és precís tenir present que la taula indica les edats de totes aquelles persones que estan cercant un habitatge a Lleida, i les motivacions de la cerca d’un habitatge per part de la família al qual pertanyen aquestes persones segons la seva edat.

Menys de 20 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65 anys i més

Total

Millor confort i/o qualitat 17,6 19,1 44,3 41,1 42,9 62,9 46,9 55,0 64,3 62,5 57,1 43,0Cerca habit. més gran 17,6 6,4 14,8 24,7 20,4 22,9 28,1 20,0 14,3 0,0 0,0 18,2Desig habit. propietat 0,0 14,9 16,4 16,4 18,4 5,7 12,5 5,0 7,1 25,0 0,0 13,2Per estudis 58,8 19,1 3,3 0,0 0,0 0,0 6,3 0,0 0,0 0,0 0,0 6,3Per feina 11,8 8,5 11,5 13,7 18,4 2,9 9,4 10,0 7,1 0,0 0,0 10,7Emancipació família 17,6 27,7 19,7 9,6 6,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 10,5Separació / divorci 5,9 2,1 1,6 6,8 10,2 14,3 12,5 10,0 14,3 12,5 28,6 8,0Habitatge per altres familiars 0,0 4,3 0,0 2,7 4,1 2,9 0,0 5,0 0,0 12,5 28,6 3,0Inversió 0,0 4,3 0,0 0,0 2,0 0,0 3,1 10,0 14,3 0,0 0,0 2,2Segona residència 0,0 2,1 0,0 0,0 2,0 2,9 9,4 10,0 7,1 0,0 0,0 2,5Altres: impossibilitat de pagar la hipoteca 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3Total 129,4 108,5 111,5 115,1 124,5 114,3 128,1 125,0 128,6 112,5 114,3 117,6

* Els percentatges no sumen 100 perquè s'ha volgut reflectir la freqüència individuals de cada categoria.

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes complimentades pels mateixos sol�licitants.

Taula 55. Sol�licitants per edat segons motius individuals de la cerca d'habitatge (% sobre el total a cada tram d'edat)

0

25

50

75

100

125

150


Gràfic 55: Sol�licitants segons motius individuals de la cerca i edat (nombre de casos)

Millor confort, qualitat o superf. Desig propietat / Emancipació fam.

Per estudis o feina Separació / divorci

Hab. Familiars / Inversió / Segona residència / Altres

Gràfic 54: Sol�licitants segons motius individuals de la cerca d'habitatge (% sobre el total)


7,4%

Separació / divorci7,9%

Per estudis o feina17,0%

Desig propietat / Emancipació fam.

24,1%

Millor confort, qualitat o superf.

60,8%


2 ANÀLISI


94

L’anàlisi creuada dels motius de la cerca de l’habitatge lliure i el municipi de procedència més freqüent dels sol�licitants resulta especialment interessant. D’una banda, entre els sol�licitants procedents de Lleida, predomina la cerca d’una millora en confort, qualitat o superfície (72’2%), i el desig de ser propietari o d’emancipar-se en segon lloc (27’4% conjuntament). D’altra banda, entre els sol�licitants procedents de la resta de la comarca perd pes el primer

conjunt de motivacions (es redueix al 47’9% del total sobre aquest tram) i guanyen rellevància les motivacions de caire laboral o acadèmic (22’9%). En canvi, per als procedents de la resta de Catalunya les motivacions clau són els estudis o la feina (71’1%, dividit pràcticament a parts iguals entre totes dues motivacions individuals).

Lleida Resta del Segrià Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià)

Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa)

Total

Millor confort i/o qualitat 50,2 35,4 13,3 4,3 42,2

Cerca habit. més gran 22,1 12,5 6,7 0,0 18,1

Desig habit. de propietat 14,8 18,8 0,0 4,3 13,6

Per estudis 1,9 4,2 26,7 34,8 6,1

Per feina 3,4 18,8 53,3 30,4 10,8

Emancipació família 12,5 10,4 6,7 0,0 10,8

Separació/divorci 8,4 10,4 6,7 4,3 8,1

Habitatge per altres familiars 2,7 2,1 0,0 13,0 3,1

Inversió 1,1 4,2 6,7 8,7 2,2

Segona residència 0,8 2,1 0,0 17,4 2,5

Altres: impossibilitat de pagar la hipoteca 0,4 0,0 0,0 0,0 0,3

Total 118,3 118,8 120,0 117,4 117,8

Taula 57. Sol�licitants per lloc de procedència més freqüent segons motiu de la cerca individual de l'habitatge (% sobre el total a cada lloc de procedència)

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

Lleida Resta del Segrià Resta de Catalunya

Gràfic 57: Sol�licitants segons motius individuals de la cerca i lloc de procedència més freqüent (nombre de casos)

Millor confort, qualitat o superf. Desig propietat / Emancipació fam.

Per estudis o feina Separació / divorci


Lleida Resta del Segrià Resta de Lleida demarcació (excepte Segrià)

Resta de Catalunya (demarcació de Lleida exclosa)

Total

Millor confort i/o qualitat 86,8 11,2 1,3 0,7 100,0

Cerca habit. més gran 89,2 9,2 1,5 0,0 100,0

Desig habit. de propietat 79,6 18,4 0,0 2,0 100,0

Per estudis 22,7 9,1 18,2 36,4 100,0

Per feina 23,1 23,1 20,5 17,9 100,0

Emancipació família 84,6 12,8 2,6 0,0 100,0

Separació/divorci 75,9 17,2 3,4 3,4 100,0

Habitatge per altres familiars 63,6 9,1 0,0 27,3 100,0

Inversió 37,5 25,0 12,5 25,0 100,0

Segona residència 22,2 11,1 0,0 44,4 100,0

Altres: impossibilitat de pagar la hipoteca 100,0 0,0 0,0 0,0 100,0

Total 73,1 13,3 4,2 6,4 100,0



* Els percentatges no sumen 100 perquè s'ha volgut reflectir la freqüència individual de cada motivació.


Taula 58. Sol�licitants per motius individuals de la cerca d'habitatge segons lloc de procedència més freqüent (% sobre el total a cada motiu de la cerca)



2 ANÀLISI


95

Quant a les motivacions de la cerca d’habitatge lliure segons el lloc de naixement, mentre que la millora representa la motivació més important per a tots els sol�licitants, els nascuts a Llatinoamèrica presenten el pes més baix (44’4% vers un mínim del 60’5% que és el pes que assoleix entre els nascuts a Espanya). D’altra banda, si bé el desig de ser propietari o d’emancipar-se és el segon incentiu en importància present a les dades recollides, aquest conjunt desapareix entre els nascuts al Magrib. En general, les motivacions de caire laboral o acadèmic es mostren en general com a tercer grup en importància.

Pel que fa al lloguer, un 40’1% declara cercar un habitatge lliure d’aquest règim perquè no disposa de suficients recursos per accedir a la propietat, i un addicional 10’5% l’addueix en combinació amb les restants motivacions, mentre que un 27’8% manifesta planificar fer una estada temporal al municipi i un 0’6% l’addueix en combinació amb d’altres motivacions. Un 12’3% no desitja un lligam econòmic a llarg termini, bé com a únic motiu o bé combinat amb d’altres i un 8’6% té una situació laboral inestable.

No disposa de prou recursos econòmics per accedir ala propietat 40,1

Estada temporal 27,8

No desitja un lligam econòmic a llarg termini 10,5

Té una situació laboral inestable 8,6

Recursos insuficients / Estada temporal 3,7

Recursos insuficients / Estada temporal / No lligamec. llarg termini 0,6

Recursos insuficients / No lligam ec. llarg termini 2,5

Recursos insuficients / No lligam ec. llarg termini /Sit. lab. inest. 0,6

Recursos insuficients / Sit. lab. inest. 3,1

Estada temporal / Sit. lab. inest. 0,6

No lligam ec. llarg termini / Sit. lab. inest. 1,9

Total 100,0

Taula 61. Sol�licitants segons motius de la cerca d'habitatgede lloguer (% sobre el total de sol�licitants d'habitatge delloguer)


Espanya Europa Llatinoamèrica Magrib Àfrica subsahariana

Total

Millor confort i/o qualitat 40,6 62,5 38,9 58,3 38,5 43,1Cerca habit. més gran 19,9 16,7 5,6 16,7 23,1 18,0Desig habit. de propietat 15,3 8,3 13,9 0,0 7,7 13,3Per estudis 8,4 0,0 2,8 0,0 0,0 6,4Per feina 9,6 4,2 16,7 16,7 15,4 10,8Emancipació família 12,3 4,2 11,1 0,0 7,7 10,5Separació/divorci 10,0 0,0 5,6 0,0 0,0 8,0Habitatge per altres familiars 2,3 0,0 5,6 8,3 7,7 3,0Inversió 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 2,2Segona residència 2,7 8,3 0,0 0,0 0,0 2,5Altres: impossibilitat de pagar la hipoteca 0,0 0,0 2,8 0,0 0,0 0,3Total 124,1 104,2 102,8 100,0 100,0 118,0

Taula 59. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons motiu de la cerca individual de l'habitatge (%sobre el total a cada lloc de naixement)

0

50

100

150

200

250


Gràfic 59: Sol�licitants segons motius de la cerca d'habitatge i lloc de naixement més freqüent (nombre de casos)

Millor confort, qualitat o superf. Desig propietat / Emancipació fam.Per estudis o feina Separació / divorciHab. Familiars / Inversió / Segona residència / Altres


Total

Millor confort i/o qualitat 67,9 9,6 9,0 9,0 3,2 100,0Cerca habit. més gran 80,0 6,2 3,1 6,2 4,6 100,0Desig habit. de propietat 83,3 4,2 10,4 0,0 2,1 100,0Per estudis 95,7 0,0 4,3 0,0 0,0 100,0Per feina 64,1 2,6 15,4 10,3 5,1 100,0Emancipació família 84,2 2,6 10,5 0,0 2,6 100,0Separació/divorci 89,7 0,0 6,9 0,0 0,0 100,0Habitatge per altres familiars 54,5 0,0 18,2 18,2 9,1 100,0Inversió 100,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0Segona residència 77,8 22,2 0,0 0,0 0,0 100,0Altres: impossibilitat de pagar la hipoteca 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0 100,0Total 72,1 6,6 9,9 6,6 3,6 100,0



Taula 60. Sol�licitants per motius individuals de la cerca d'habitatge segons lloc de naixement més freqüent (%sobre el total a cada motiu de la cerca)

2 ANÀLISI


96

En conjunt, la cerca d’un habitatge lliure de lloguer sembla obeir més a una situació obligada per les circumstàncies, és a dir, involuntària, -no disposar de recursos econòmics suficients, tenir una situació laboral inestable, trobar-se en una situació irregular o inestable, i alguns casos d’estada temporal, en total 81’8%-, que a una situació voluntària –estada temporal en algunes situacions, no desitjar un lligam econòmic a llarg termini, en total 32’4%-.

En tots dos casos, les motivacions principals són les que es troben amb

més freqüència, és a dir, les de caire laboral o acadèmic (el 68’4% entre les situacions voluntàries, i el 67% de les involuntàries), i la cerca d’una millora en confort, qualitat o superfície (a considerable distància: el 25’7% de les situacions de cerca voluntària de lloguer, i el 27’3% de les situacions de cerca involuntària). Ara bé, com és lògic, entre els sol�licitants que realitzen un cerca voluntària d’habitatge lliure de lloguer les escissions familiars tenen un pes inferior al que es mostra entre els que el cerquen involuntàriament (3’4% i 5’9%, respectivament).

La motivació de caire involuntari es presenta amb més intensitat en el cas dels nascuts a l’estranger -pràcticament al 100% sobre el total-, envers el 67% del total dels nascuts a Espanya.


Total

No disposa de prou recursos econòmicsper accedir a la propietat 37,3 68,4 73,1 55,0 54,5 50,3Estada temporal 45,8 15,8 15,4 25,0 18,2 32,9No desitja un lligam econòmic a llargtermini 18,1 10,5 19,2 10,0 18,2 16,1Té una situació laboral inestable 7,2 21,1 23,1 20,0 36,4 14,9Total 108,4 115,8 130,8 110,0 127,3 114,3


Total

No disposa de prou recursos econòmicsper accedir a la propietat 38,3 16,0 23,5 13,6 7,4 100,0Estada temporal 71,7 5,7 7,5 9,4 3,8 100,0No desitja un lligam econòmic a llargtermini 57,7 7,7 19,2 7,7 7,7 100,0Té una situació laboral inestable 25,0 16,7 25,0 16,7 16,7 100,0Total 51,6 11,8 16,1 12,4 6,8 100,0



Taula 63. Sol�licitants per lloc de naixement més freqüent segons motiu de la cerca individual de l'habitatge delloguer (% sobre el total a cada lloc de naixement)

Taula 64. Sol�licitants per motius individuals de la cerca d'habitatge de lloguer segons lloc de naixement mésfreqüent (% sobre el total a cada motiu de la cerca de lloguer)

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Gràfic 63: Sol�licitants segons motius de la cerca d'habitatge de lloguer i lloc de naixement més freqüent (nombre de

casos)

Voluntari Involuntari

Gràfic 62: Sol�licitants segons motius de la cerca d'habitatge de lloguer (% sobre el total de sol�licitants d'habitatge de

lloguer)

Involuntari81,8%

Voluntari32,4%


2 ANÀLISI


97

2.5 OFERTA D’HABITATGE


L’estudi de l’oferta d’habitatge de Lleida té com a objectiu analitzar l’oferta residencial de la ciutat a fi de conèixer amb detall quin producte immobiliari troba la demanda d’habitatge principal del municipi, com a part de l’anàlisi necessària per a l’elaboració del Pla Local d’Habitatge.

El coneixement de l’habitatge en oferta a Lleida, especialment pel que fa a preus i superfície, permet precisar els desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge i, consegüentment, facilita la presa de decisions en matèria de política d’habitatge i ajuda a millorar l’eficiència de les mesures adoptades.

Metodologia

Per a la realització d’aquesta anàlisi s’ha estudiat directament l’oferta a partir de mitjans de comunicació específics del sector, tant pel que fa a obra nova com a segona mà i lloguer. En total, s’han recollit 888 ofertes extretes de:

Habitat 24 Fotocasa Habitaclia Idealista

Aquestes fonts d’informació apleguen ofertes de diversos agents immobiliaris. Per tant, en ocasions es repeteixen ofertes d’habitatges. Cal dir que aquestes repeticions, quan s’han detectat, s’han eliminat i no estan registrades en els còmputs expressats. En cas què un mateix immoble hagi aparegut en dues o més ofertes diferents, s’ha optat per seleccionar la de menor preu en el benentès que un comprador racional que hagués cercat habitatge s’hagués comportat de la mateixa forma.

Aquestes ofertes es composen de la manera següent:

� Obra nova: 133 casos (15,0% del total, 17,0% sobre el total de propietat)

� Segona mà: 651 casos (73,3% del total, 83,0% sobre el total de propietat)

� Lloguer: 104 casos (11,7% del total)

En addició a les dades procedents d’ofertes immobiliàries, s’han consultat altres fonts secundàries que han servit per contextualitzar la informació de la mostra. Aquestes dades han estat:

� Visats d’obra nova dels Col�legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics.

� Mercat immobiliari de Catalunya. Col�legi d’API i Direcció General d’Habitatge.

� Estadística de síntesi de la Direcció General d’Habitatge.

� Estudi sobre les Necessitats d’Habitatge a la Ciutat de Lleida, Empresa Municipal d’Urbanisme, Ajuntament de Lleida.

� Estudi de preus de l’habitatge d’obra nova a Lleida.

En relació a la mostra obtinguda, el considerable nombre de casos totals permet donar un cert grau de significativitat a la majoria de subgrups en què es dividirà aquesta per a la seva anàlisi. No obstant això, només la mostra en el seu conjunt, així com el subconjunt de segona mà (i de segona mà plurifamiliar) tenen massa crítica suficient com per a què les dades tinguin realment significativitat estadística. La resta de subgrups, així com les subdivisions territorials, s’han de contemplar de forma descriptiva, si bé amb un nivell d’informació rellevant.

D’altra banda, sempre que ha estat possible obtenir o aproximar la informació, la superfície dels immobles s’ha expressat en metres quadrats útils.

2 ANÀLISI


98

Gràfic 1. Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Lleida (1990-2007)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Habitatges iniciats Habitatges acabats



1.852 iniciats anuals1.568 acabats anuals

2.5.2 EVOLUCIÓ DE L’EDIFICACIÓ A LLEIDA I EL SEU ENTORN

Des del 1996 i fins l’any 2007, el sector de l’habitatge en el conjunt de Catalunya s’ha trobat en una fase expansiva que s’ha traduït en un increment de l’activitat constructora, de les operacions de compravenda, dels preus (a partir del 1998) i, en conseqüència, del deute familiar. La intensitat i la durada d’aquesta fase expansiva del cicle han dut a què la majoria dels experts apuntin des de fa un temps a un proper refredament del mercat. De fet, les més recents dades de construcció d’habitatges procedents dels visats d’obra dels Col�legis d’Aparelladors mostren una caiguda global a Catalunya en obra iniciada del 33%, percentatge que es reprodueix de forma semblant entre les diferents demarcacions.

A la ciutat de Lleida, l’evolució constructiva ha seguit aquest patró català (i, de fet, en general, espanyol) en bona mesura. Fins a 1997 es mantenen els nivells de construcció propis de la primera meitat dels anys 90 –a la ciutat no es registra una caiguda de l’activitat a partir de 1992 com a d’altres indrets de Catalunya- però, a partir de 1998, comença a créixer de forma espectacular el volum d’edificació fins a arribar als seus màxims als anys 2005 i 2006. Aquesta tendència queda completament truncada l’any 2007, quan la ciutat inicia de manera sobtada un 50% menys d’habitatges que l’any anterior, tornant a nivells de 1998 i 1999. Aquest és l’indici més visible del fre constructiu del moment present22.

Paradoxalment, un observador extern apreciaria l’any 2007 com millor encara que 2006: el nombre d’habitatges acabats es va incrementar en un 23’5% i es va situar en prop de 2.000 unitats, probablement el major nombre d’habitatges acabats per any de la història de la ciutat. Val a dir que això és normal com a conseqüència dels grans ritmes de construcció dels anys anteriors. Si es manté el descens de l’any 2007 en el futur, només serà qüestió de temps un ajust de l’obra acabada.

A més, si la conjuntura constructiva fos especialment severa, el nombre d’habitatges acabats podria descendir fins i tot per sobre del que seria esperable, producte d’obres que no s’han pogut finalitzar per causa d’una eventual crisi.


No obstant l’anterior, el ritme de construcció d’habitatges aquests darrers anys ha estat globalment elevat: entre 2000 i 2007, a Lleida es van acabar de promig 12’0 habitatges per cada

22 El temps de comercialització de les promocions també ha empitjorat visiblement, d’acord amb dades del Col�legi d’API publicades per la DGH. L’any 2004, el 90,9% de les operacions de venda a Lleida ciutat es realitzaven en menys d’un mes des de la seva posada en oferta. L’any 2006, aquest percentatge havia caigut al 62,5%, i més d’un 34% de la comercialització es feia entre els 3 i els 6 mesos. Les darreres dades disponibles, de 2007, diuen que no es realitza cap comercialització per sota d’un mes des de l’aparició de l’oferta, quasi dos terços entre 1 i 3 mesos, quasi un terç entre 3 i 6 mesos, i més d’un 5% en més de mig any.

2 ANÀLISI


99

mil habitants, una taxa similar a la comarcal i a la provincial –el pes de la ciutat és indubtable- i superior a la de Catalunya (10’4).

En relació a l’evolució de preus, durant el període 1996-2006 Lleida ha estat –en general- la ciutat amb menor preu per metre quadrat de les quatre capitals catalanes. Aquest diferencial s’ha pronunciat més a partir de 2004.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades del DGH.

Tot i aquest creixent diferencial competitiu de preus respecte a les altres tres capitals de província, és evident que entre 1996 i 2006 la tendència ha estat molt expansiva, especialment a partir del canvi de segle. Així, els 2.463 €/m2 que aporta l’estadística de la DGH per a 2006 a la ciutat suposen un preu 3’6 vegades més elevat que l’existent deu anys abans. Amb tot, és l’increment més baix de les quatre capitals: la resta han multiplicat el seu preu del 1996 al menys per quatre, d’acord amb la mateixa font.

Així mateix, els preus podrien estar mostrant, per la seva banda, un símptoma posterior de la present desacceleració del mercat immobiliari. La mostra sobre la qual es basa el principal cos d’anàlisi del present estudi d’oferta (presa en abril de 2008, un any i escaig després de la darrera dada de la DGH) conclou un preu general de compravenda d’obra nova a la ciutat de 3.077 €/m2, és a dir, un 24’9% superior.

Evidentment, cal anar molt en compte davant de les fonts de dades heterogènies, però si tenim present que ambdues fonts procedeixen de dades reals de mercat, certament no haurien de presentar diferencials excessius en dues hipotètiques sèries paral�leles23.

2.5.3 EVOLUCIÓ I SITUACIÓ DE L’HABITATGE PROTEGIT

Al menys des del 1990, la producció d’habitatge protegit a Lleida ha estat, en general, superior a la del conjunt de Catalunya en percentatge de casos sobre total de construcció d’habitatges. Malgrat això, de la mateixa manera que a Catalunya, el nivell de producció d’habitatge protegit de principis i mitjans dels noranta no té res a veure amb els febles percentatges de qualificacions provisionals i definitives sobre total d’edificació propis del segle XXI.

23 Hi ha una dada addicional que reforça la bondat de la informació mostral. El text d’avantprojecte d’habitatge de preu concertat, publicat recentment, determina que a la ciutat de Lleida, el preu vigent (zona B) és de 2.600 €/m2. Durant la presentació de l’avantprojecte, precisament al Saló Immobiliari de Lleida (http://es.noticias.yahoo.com/ep/20080411/tlc-sale-a-exposicin-pblica-la-figura-de-2120d1b.html), es va afirmar que aquest preu suposaria una reducció del 20% del preu mitjà, la qual cosa posaria aquest en uns 3.120 €/m2 per a l’obra nova, xifra molt similar a l’obtinguda al present estudi.

Gràfic 2. Evolució dels preus unitaris de l'oferta d'obra nova a

les quatre capitals catalanes (1996-2006) (€/m2)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Any

Barcelona Lleida Girona Tarragona

2 ANÀLISI


100

La dinàmica expansiva del mercat immobiliari ha convertit en poc atractius per als promotors privats la creació d’habitatge protegit als preus taxats en cada moment (fet molt evident fins l’any 2006, i menys evident amb posterioritat24). Aquest fet, en conjunt, amb una capacitat pública per a generar habitatge protegit inferior a les d’altres comunitats autònomes, ha provocat l’efecte perniciós de combinar increments elevats en les necessitats ciutadanes d’habitatge social -provocats pel creixement sostingut de preus- amb un descens en picat de la principal eina destinada a atendre-les: l’habitatge protegit.


Tant el gràfic d’habitatges iniciats com el d’acabats presenten la tendència descrita anteriorment, més abrupta en el primer cas i més suau al segon.

De la comparativa entre les tendències de la ciutat de Lleida i del seu entorn immediat (comarca i província) es pot observar la absoluta preponderància de la capital en la producció d’habitatge protegit, mostrat per la similitud general de totes tres corbes.

Finalment, també és interessant destacar el repunt de producció protegida en 2007, especialment destacat en obra nova iniciada, que es produeix al conjunt de Catalunya i que es reprodueix amb més intensitat a la capital del Segrià. Dues explicacions simultànies motiven aquest visible repunt: en primer lloc, entre 2006 i 2007 certament ha crescut la creació d’habitatge protegit en termes absoluts, però aquest increment ha vingut acompanyat d’una caiguda important en els visats d’obra nova, molt rellevant al cas de Catalunya (-32’7%) i crític a la ciutat de Lleida, on s’han reduït fins a la meitat.

24 La possibilitat explícita d’integrar com a habitatge de preu concertat català l’habitatge lliure existent en estoc és un mostra més del descens d’expectatives al mercat de l’habitatge.

Gràfic 3. Quota de protecció dels habitatges iniciats a Lleida i el seu entorn 1990-2007

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Lleida (ciutat) Segrià Lleida (demarcació) Catalunya

Gràfic 4. Quota de protecció dels habitatges acabats a Lleida i el seu entorn 1990-2007

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Lleida (ciutat) Segrià Lleida (demarcació) Catalunya

2 ANÀLISI


101

Taula 1. Preus mitjans de l'oferta immobiliària a Lleida, 2008

Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 )

Obra nova 201.117,95 3.057,06

Segona mà 211.563,34 2.282,26

Conjunt propietat 209.791,35 2.413,70

Lloguer 615,13 8,70

Aquest repunt s’associa de forma inevitable als fenòmens existents a mitjans dels noranta, on produccions més baixes d’habitatge anaven lligades a més qualificacions protegides, fet que disparava els percentatges de producció protegida. Tot i què 2007 és el primer any en què s’observa aquest fenomen i no es pot aventurar una solució de continuïtat, el present moment d’expectatives menys optimistes per part d’agents públics i privats concordaria perfectament amb l’existència d’una dada com la de l’any passat en percentatge d’HPO.

2.5.4 L’OFERTA DE MERCAT

Preus

L’estructura de preus mitjans de l’oferta immobiliària global de la ciutat de Lleida és, en termes generals, “típica”, atès que els preus per metre quadrat són superiors en obra nova que en segona mà.

Tot i així s’observa que, en relació al preu total, l’obra nova mostra una xifra inferior en 10.000 euros a la segona mà, la qual cosa implica que aquest subgrup de l’oferta immobiliària incorpora habitatges de menor superfície que els que són de segona mà, tal i com es veurà a l’apartat corresponent.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de diversos mitjans especialitzats.

D’acord amb aquesta situació es pot inferir una realitat paradoxal. Mentre que el preu de l’obra nova és en realitat més elevat (3.000 €/m2 respecte 2.300 €/m2 de segona mà), per a un possible comprador d’habitatge li pot ser més atractiu adquirir un habitatge d’obra nova, tot sacrificant superfície a canvi de quota hipotecària.

Aquesta podria ser una resposta del sector promotor davant dels propers anys d’expectatives reduïdes al sector: generació d’habitatges força petits a canvi de preus de venda relativament baixos i, per tant, assequibles al comprador, que veuria reduïdes les seves expectatives en superfície.

La contrapartida d’una situació com aquesta estaria en el mercat de segona mà: els actuals propietaris d’habitatges que volguessin vendre el seu immoble haurien de rebaixar sensiblement el preu de venda no tant per una qüestió de finançament (encara que aquesta serà, sens dubte, una causa de pes en un context de percentatges elevats dels ingressos destinats a la hipoteca) com per fer el seu producte més atractiu en un mercat on la demanda està funcionant per la variable preu de forma molt acusada.

En relació al lloguer, el preu mitjà determinat a la mostra presenta una mitjana de 615 euros, la qual cosa suposa una xifra sensiblement major que la que aporta la DGH a tercer trimestre de 2007 (518 euros). No obstant la diferència de fonts de dades, aquest diferencial en el termini de sis mesos es pot emmarcar en un context de creixement continuat, que es podria haver pronunciat després del segon trimestre de l’any passat (gràfic 5, pàgina següent)25.

25 De tota manera, cal insistir en la diferència de fonts d’informació, especialment en aquest cas. La font de la DGH mostra dades de les fiances d’INCASÒL al llarg de l’any (fins al tercer trimestre de 2007), mentre que les del present treball són una mostra exhaustiva de la realitat del tall pres a principis d’abril de 2008. A més, les fiances fan referència a contractes ja subscrits, mentre que la mostra tracta casos a subscriure. Si considerem plausible que tenen més sortida els lloguers més econòmics que no pas els més cars, hi hauria una explicació addicional per a una part del diferencial de preus entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2008.

2 ANÀLISI


102

Taula 2. Preus màxims i mínims de l'oferta immobiliària a Lleida, 2008

Màxim Mínim Màxim Mínim

Obra nova 661.113,00 92.000,00 4.550,68 1.128,79

Segona mà 878.000,00 82.000,00 5.462,14 816,67

Conjunt propietat 878.000,00 82.000,00 5.462,14 816,67

Lloguer 1.300,00 350,00 13,75 5,10


0

100

200

300

400

500

600

700

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 I T 07 II T 07 III T 07 IV T 07* I T 08**

Període

Gràfic 5. Evolució del preu de lloguer a Lleida (€/mes), 1998-2008

2007

Taula 3. Superfície de l'oferta immobiliària de Lleida (m 2 ), 2008

Mitjana Màxima Mínima

Obra nova 68,68 300,00 35,00

Segona mà 96,59 390,00 35,00

Conjunt propietat 91,85 390,00 35,00

Lloguer 75,79 225,00 35,00


*Dada del IV trimestre de 2007 no disponible.

**Dada procedent de la mostra d’ofertes immobiliàries.

A principis del mes d’abril de 2008 no era possible trobar cap immoble a Lleida amb un preu inferior als 82.000 €. Es tracta d’un apartament de 46 m2 de segona mà al barri de Mariola, amb un preu unitari de 1.782’61 €/m2, un 35% per sota del preu mitjà de la ciutat. El seu baix preu unitari, tenint en compte que es tracta d’un habitatge reduït, s’explica pel fet que data de l’any 1957 i requereix d’inversió per a la seva modernització. A més, s’inscriu a un barri on el preu de l’habitatge ja és el més baix de la ciutat.


Paral�lelament, destaca el molt elevat preu màxim en segona mà (prop de 900.000 euros), explicat per una casa de 270 m2 al barri de Ciutat Jardí. És rellevant que l’obra nova també presenti màxims totals més baixos que la segona mà, més encara tenint en compte que es tracta d’una casa de 300 m2, fins i tot més gran que la de Ciutat Jardí. Com sempre, hi ha una explicació d’aquesta competitivitat aparent: la casa es troba a Butsenit-Rufea, molt més allunyada del centre de la ciutat que l’anterior a Ciutat Jardí.

Finalment, és interessant la dada del mínim disponible de lloguer, equivalent a 350 € de renda mensual (present a dos apartaments del Centre Històric i Universitat). Aquesta dada és rellevant des que es té en compte que aquest és un mercat què, entre d’altres demandants, té a persones que no poden accedir a la propietat.

Superfície

Les superfícies mitjanes de Lleida es poden considerar pròpies d’una ciutat gran amb clar predomini del parc plurifamiliar. Així, la mitjana de 91’80 m2 ve flanquejada per màxims que no superen els 390 m2, ni mínims per sota dels 35 m2.


2 ANÀLISI


103

Taula 3 bis. Distribució de l'oferta immobiliària d e Lleida per superfícies i tipologies, 2008 (% sobr e total mercat)

Unifamiliar Plurifamiliar Unifamiliar Plurifamiliar Unifamiliar Plurifamiliar Unifamiliar Plurifamiliar

Fins a 40 m2 0,00% 10,66% 0,00% 0,16% 0,00% 1,89% 0,00% 2,00%De 40 a 59 m2 0,00% 38,52% 0,00% 9,40% 0,00% 14,21% 0,00% 25,00%De 60 a 89 m2 63,64% 35,25% 5,88% 35,17% 20,00% 35,18% 25,00% 48,00%De 90 a 119 m2 18,18% 14,75% 20,59% 44,08% 20,00% 39,24% 50,00% 17,00%De 120 a 149 m2 0,00% 0,82% 11,76% 7,62% 8,89% 6,50% 0,00% 5,00%De 150 a 179 m2 0,00% 0,00% 0,00% 2,43% 0,00% 2,03% 0,00% 3,00%Més de 180 m2

18,18% 0,00% 61,76% 1,13% 51,11% 0,95% 25,00% 0,00%Total 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Obra nova Segona mà Conjunt propietat Lloguer

A la taula 3 es pot confirmar el que ja es comentava a l’apartat de preus. L’oferta d’obra nova presenta una superfície mitjana molt inferior (gairebé un terç) de la que aporta la segona mà. Cal aclarir que això no és deu precisament a que no es faci obra nova unifamiliar: de fet, el percentatge d’aquesta sobre el conjunt d’obra nova és superior al de la segona mà unifamiliar sobre el total de segona mà. Per tant, estem davant d’un context on la promoció immobiliària estaria portant a terme una estratègia de notables reduccions de superfície per fer més competitiu el preu global de venda de les promocions.

Concretament, a la taula 3 bis es pot veure aquest fenomen de manera més acurada. En conjunt, l’oferta plurifamiliar es distribueix a parts iguals i de forma majoritària entre els 60 i els 120 m2, amb molt pocs casos per sota dels 40 m2. No obstant això, l’estructura varia sensiblement en funció de què ens trobem davant del mercat de segona mà o el d’obra nova. Mentre que en segona mà el principal grup és el d’habitatges entre 90 i 119 m2, en obra nova és el que va entre els 40 i els 59 m2.

Com a element moderador d’aquest fort contrast, val a dir què en ambdós casos hi ha un sòlid contingent de casos entre 60 i 89 m2, de tipus mitjà. També té molta significativitat que més del 10% de l’obra nova plurifamiliar estigui per sota dels 40 m2, quan aquest segment de superfície és pràcticament simbòlic en segona mà.


Així mateix, l’oferta unifamiliar presenta característiques semblants. Si, en global, més de la meitat dels casos estan per sobre dels 180 m2 de superfície (quelcom gens estrany), en diferenciar entre obra nova i segona mà es reprodueixen les grans diferències del mercat plurifamiliar, fins i tot magnificades. En segona mà, el grup principal continua sent el de cases amb més de 180 m2. En obra nova, la superfície del contingent més nombrós s’enfonsa fins a arribar als 60-89 m2.

La causa d’aquesta gran caiguda de superfície cal trobar-la en què 60-89 m2 és el rang fonamental de dimensions de la principal promoció unifamiliar vigent a la ciutat en el moment de dur a terme el mostreig. Òbviament, en aquesta dada hi ha un component de circumstancialitat notable (les promocions que apareguin dependran sempre del moment del mostreig), però no deixa de ser significatiu que s’estiguin plantejant cases per sota de 90 m2, dimensions reduïdes fins i tot per a cases arrenglerades com són aquestes.

Tipologia

A l’apartat anterior ja s’ha avançat alguna informació relativa a la tipologia dels habitatges en oferta. De nou estem davant d’una estructura típicament de ciutat compacta, amb predomini dels casos plurifamiliars sobre els unifamiliars, els quals no arriben a suposar el 6% del conjunt de l’oferta (taula 4).


Taula 4. Tipologia de l'oferta immobiliària de Lleida, 2008(% casos sobre el total)

Plurifamiliar Unifamiliar

Obra nova 91,79% 8,21%

Segona mà 94,78% 5,22%

Conjunt propietat 94,27% 5,73%

Lloguer 96,19% 3,81%

2 ANÀLISI


104

A la taula anterior es pot apreciar quantitativament el fenomen apuntat, referent a una major presència de l’oferta unifamiliar dins de l’obra nova. En qualsevol cas, tenint en compte que el grup de casos d’obra nova és sensiblement menor al de segona mà, és més fàcil que estigui sotmès a percentatges més excèntrics.

A banda, també s’ha de destacar el més baix percentatge de casos unifamiliars al mercat de lloguer, fet lògic en tant els clàssics motius esgrimits per a llogar (estades temporals, dificultats per a comprar) són més indicats per a habitatges plurifamiliars, més reduïts i amb preus inferiors. De fet, de seguida es veurà que, dins de l’escassetat de casos de lloguer unifamiliar, només un d’ells respondria a l’estàndard de casa gran amb preu elevat.


Més enllà del fenomen ja explicat de preus absoluts d’obra nova inferiors als de segona mà, i que a la taula 5 es pot comprovar com succeeix tant al mercat unifamiliar com al plurifamiliar, es pot considerar que l’estructura de preus per tipologia també és habitual. En aquest sentit, l’oferta unifamiliar és més cara en termes absoluts, però té una menor repercussió per metre quadrat.

Crida l’atenció que el preu del lloguer unifamiliar no sigui excessivament major al plurifamiliar. A banda del baix nombre de casos trobats de cases en lloguer, val a dir que majoritàriament corresponen a unitats amb relativament poca superfície, allunyades del centre de la ciutat i, per tant, amb rendes baixes. En aquest sentit, es tractaria d’habitatges unifamiliars pràcticament equiparables a plurifamiliars. Només un dels casos mostra preus relativament elevats amb superfícies notables, és a dir, corresponent a un lloguer dirigit a rendes mitjanes-altes que vulguin ocupar una casa de grans dimensions.

Contrast amb l’estudi de preus realitzat per l’APCE i el Col�legi d’API

Molt recentment, les delegacions lleidatanes de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) i del Col�legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) van editar un breu estudi de preus relatius a l’obra nova plurifamiliar de la ciutat.

Les dades d’aquest estudi difereixen en alguns aspectes de les que aporta el present document. Potser una de les diferències més rellevants es troba en el preu unitari que el treball d’ambdues institucions facilita per a l’obra nova plurifamiliar: 3.707’21 €/m2, que es contraposen amb els 3.057’06 €/m2 del present estudi.

Sense el menor ànim de menysvalorar els resultats del treball de l’APCE i el Col�legi d’APIS, aquest se suporta sobre 65 casos, mentre que el present estudi juga amb un total de 122 ofertes d’obra nova plurifamiliar. D’altra banda el resultat general de 3.707’21 €/m2 procedeix de considerar que totes les àrees de la ciutat tenen el mateix pes en oferta d’obra nova (els 65 casos se’n dedueixen de les tretze zones que es destaquen per cinc ofertes per zona).

La realitat de l’oferta detectada al treball de D’ALEPH mostra que, més enllà dels diferencials de preus que puguin haver entre els dos estudis barri a barri, l’oferta està lluny de ser alíquota entre les diverses zones de la ciutat. Per exemple, al barri de La Bordeta el nombre d’ofertes detectades ha estat molt superior al de Camp d’Esports-Joc de la Bola.

Finalment, les ofertes treballades en el present document procedeixen d’anuncis publicats a immobiliàries. Per tal de valorar de forma més adequada tant el diferencial global de preus existent entre els dos documents com el dels diversos barris, seria convenient disposar dels anuncis o materialitzacions de les ofertes que han possibilitat les dades del treball de promotors i agents immobiliaris.

Taula 5. Preu mitjà de l'oferta immobiliària de Lleida segons mercats i tipologia d'habitatge, 2008

Unifamiliar Plurifamiliar TOTAL Unifamiliar Plurifamiliar TOTAL

Obra nova 302.465,27 191.980,08 201.117,95 2.740,06 3.085,64 3.057,06

Segona mà 387.193,88 201.885,15 211.563,34 2.010,04 2.297,26 2.282,26

Conjunt propietat 366.482,44 200.249,95 209.791,35 2.188,49 2.427,41 2.413,70

Lloguer 712,50 611,24 615,13 5,69 8,82 8,70


2 ANÀLISI


105

Dormitoris Sanitaris

(nombre mitjà) (Banys + lav.)

Obra nova 2,25 1,40

Segona mà 3,16 1,59

Conjunt propietat 3,00 1,56

Lloguer 2,38 1,36

Taula 6. Programa funcional de l'oferta immobiliària de Lleida, 2008

Programa funcional

Pel que fa al programa funcional –nombre de peces-, i segons la informació disponible, els habitatges de Lleida (taula 6, pàgina següent) disposen entre 1 i 2 peces sanitàries (banys més lavabos). Així mateix tenen tres dormitoris de mitjana. Com seria esperable en una oferta d’obra nova amb dimensions generals més reduïdes, aquestes mitjanes globals cauen, especialment pel que fa a dormitoris.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de diversos mitjans

especialitzats.

Els habitatges de tres dormitoris són els majoritaris en segona mà de compravenda. Per la seva banda, l’obra nova disposa majoritàriament de dos dormitoris en la seva oferta disponible (taula 6 bis) i presenta quasi una cinquena part de casos amb un sòl dormitori.

El mercat de lloguer també aporta ofertes majoritàriament de dos dormitoris, la qual cosa és lògica si es considera que la seva superfície mitjana era força més reduïda que la del conjunt del mercat de segona mà.


Localització

Pel que fa a la localització, cal fer una consideració inicial. S’ha fet servir la distribució per barris que presenta el plànol disponible al web municipal. Alguns d’aquests barris, però, s’han integrat entre sí, tant per simplificar en la mesura del possible l’anàlisi com per fer-ho més compatible amb l’Estudi sobre les necessitats d’habitatge a la Ciutat de Lleida, editat l’any 2005 per l’Empresa Municipal d’Urbanisme i Pagés Editors.

Així, els barris/zones que s’han considerat són:

Balàfia Pardinyes Camp d’Esports-Joc de la Bola (inclou els dos barris homònims)

Príncep de Viana-Clot

Cappont Raïmat-Sucs Ciutat Jardí (incorpora Ciutat Jardí i Vila Montcada-Ciutat Jardí)

Secà de Sant Pere

Ferran-Centre Històric (uneix el Centre Històric amb Rambla Ferran-Estació)

Templers

La Bordeta Universitat Magraners Xalets-Humbert Torres Mariola Altres barris (Engloba la resta de barris)

Taula 6 bis. Estructura de l'oferta segons el nombre de dormitoris, 2008


Un dormitori 19,70% 2,77% 5,63% 12,50%

Dos dormitoris 44,70% 18,49% 22,92% 53,85%

Tres dormitoris 26,52% 44,53% 41,49% 19,23%

Quatre dormitoris 9,09% 30,20% 26,63% 11,54%

Cinc dormitoris 0,00% 3,39% 2,82% 2,88%

Sis dormitoris 0,00% 0,15% 0,13% 0,00%Més de sis dormitoris 0,00% 0,46% 0,38% 0,00%

2 ANÀLISI


106

Font: web municipal.


Gràfic 6. Oferta immobiliària detectada per zones , 2008 (% sobre total)

Cappont16,1%


Pardinyes14,1%

La Bordeta12,4%

Balàfia7,3%

Universitat6,9%

Raïmat-Sucs0,3%

Magraners1,5% Altres Barris

2,9%

Príncep de Viana-Clot6,3%

Templers2,7%

Xalets-Humbert Torres2,6%

Secà de Sant Pere2,3%

Mariola3,3%

Camp d'Esports-Joc de la Bola5,1%

Ciutat Jardí1,7%

888 casos

2 ANÀLISI


107

Taula 7. Tipologia de l'oferta immobiliària per zones, 2008(% sobre total a cada zona)

Tipologia Unifamiliar Plurifamiliar

Cappont 0,70% 99,30%

Ferran-Centre Històric 0,77% 99,23%

Pardinyes 0,00% 100,00%Bordeta 6,31% 93,69%

Balàfia 1,56% 98,44%

Universitat 3,28% 96,72%Príncep de Viana-Clot 0,00% 100,00%

Camp d'Esports-Joc de la Bola 6,67% 93,33%

Mariola 3,45% 96,55%Templers 0,00% 100,00%

Xalets-Humbert Torres 0,00% 100,00%

Secà de Sant Pere 5,00% 95,00%Ciutat Jardí 40,00% 60,00%

Magraners 69,23% 30,77%

Raïmat-Sucs 100,00% 0,00%Altres Barris 53,85% 46,15%TOTAL 5,52% 94,48%

D’acord amb el gràfic 6 (pàgina anterior), el principal contingent de l’oferta immobiliària de la Ciutat de Lleida es troba al barri de Cappont, que engloba una sisena part del total de la mostra. De fet, hi ha un visible grau de concentració en l’estructura de l’oferta: prop del 60% es localitza entre els barris/zones de Cappont, Ferran-Centre Històric, Pardinyes i La Bordeta, i quasi el 83% de casos està concentrat en la meitat de les zones definides.

Aquesta concentració fa que, per a les zones amb menor presència de casos, la segmentació de l’oferta disponible en termes de mercat (obra nova, segona mà, lloguer) i de tipologia (unifamiliar, plurifamiliar), fragmenti la mostra fins a quedar en alguns casos subgrups minúsculs que no aporten informació significativa. En aquest sentit, durant les properes taules, qualsevol segmentació que incorpori tres o menys casos serà considerada no significativa i es traduirà a les caselles amb un “NS”. La no disponibilitat de dades passarà a representar-se amb un “ND”.

En relació a la tipologia dels habitatges (taula 7), hi ha diferències notables en funció del barri o de la zona. A la majoria de localitzacions, el percentatge d’habitatge unifamiliar tot just supera el 6% (la mitjana de la ciutat és 5’51%), i en molts casos, ni tant sols s’ha identificat oferta d’aquest tipus o és merament testimonial (Cappont, Ferran-Centre Històric, Pardinyes, Balàfia, Príncep de Viana-Clot, Templers i Xalets-Humbert Torres).


Com a contrapartida, les zones de Ciutat Jardí, Magraners, Raïmat-Sucs i Altres Barris (que engloba majoritàriament partides fora del nucli principal) presenten percentatges de casos unifamiliars en cap cas inferiors al 40% de la seva oferta.

Transposant la taula anterior, considerem les aportacions de les diferents zones de la ciutat a la tipologia de l’oferta (taula 7 bis, pàgina següent). En general, s’aprecia com la majoria de les zones amb més gran percentatge de casos unifamiliars de la taula anterior també són les que més casos incorporen a aquesta tipologia. Com a excepció, destaca el barri de La Bordeta, que tot i tenir poc més del 6% d’oferta interna unifamiliar, aporta una setena part dels casos de la ciutat degut al seu gran pes mostral.

En la banda contrària, Raïmat-Sucs, amb tota la seva oferta de tipus unifamiliar, suma molt poc al còmput general de la tipologia (6’12%) a causa de la seva escassa presència a la mostra de casos.

2 ANÀLISI


108

Taula 7 bis. Tipologia de l'oferta immobiliària per zones, 2008(% sobre total de tipologia)

Tipologia Unifamiliar Plurifamiliar

Cappont 2,04% 16,92%Ferran-Centre Històric 2,04% 15,38%

Pardinyes 0,00% 14,90%

Bordeta 14,29% 12,40%

Balàfia 2,04% 7,51%Universitat 4,08% 7,03%

Príncep de Viana-Clot 0,00% 6,67%

Camp d'Esports-Joc de la Bola 6,12% 5,01%

Mariola 2,04% 3,34%Templers 0,00% 2,86%

Xalets-Humbert Torres 0,00% 2,74%

Secà de Sant Pere 2,04% 2,26%Ciutat Jardí 12,24% 1,07%

Magraners 18,37% 0,48%

Raïmat-Sucs 6,12% 0,00%

Altres Barris 28,57% 1,43%TOTAL 100,00% 100,00%


Pel que fa als preus de les diverses zones, també s’aprecien diferències sobre la mitjana de la ciutat. El gràfic 7 disposa visualment la situació relativa de les zones tractades en termes de preu per metre quadrat i superfície, i es comparen amb la situació del conjunt urbà.


Al gràfic es pot comprovar com l’oferta disponible de la zona de Ciutat Jardí és actualment la de major superfície, fet que, sens dubte, limita el seu preu per metre quadrat. Altres dos outliers del gràfic són els barris de Mariola i Magraners, amb un preu per metre quadrat baix, combinat en el cas de Mariola (barri on ha residit històricament un segment significatiu de població amb rendes limitades) amb superfícies baixes. A Magraners, aquesta limitació de preu unitari ve donada tant per la presència de casos unifamiliars com per la seva distància relativa al centre de la ciutat.

Per la seva banda, la resta de barris pivoten al voltant del preu mitjà de la ciutat. Per sota d’aquest es troben les zones de La Bordeta, Cappont, Balàfia, Secà de Sant Pere i Ferran-Centre Històric. A l’altre costat de l’espectre tenim Templers, Xalets-Humbert Torres, Camp d’Esports-Joc de la Bola, les partides que envolten a la ciutat (amb un pes destacat de la partida de Llívia fonamentalment en casos plurifamiliars), Príncep de Viana-Clot i, més allunyats, Universitat i Pardinyes.

Gràfic 7. Situació relativa dels barris de Lleida per superfície i preu de l'habitatge, 2008

50,00

70,00

90,00

110,00

130,00

150,00

170,00

190,00

210,00

1.900 2.000 2.100 2.200 2.300 2.400 2.500 2.600 2.700

(€/m2)

m2

Mitjana

ciutat

Ciutat Jardí

Altres barris

Magraners

Mariola

Universitat

Pardinyes

TemplersCamp d'Esports-

Joc de la Bola

Xalets-H. Torres

Príncep de

Viana-ClotFerran-

Centre HistòricSecà de Sant

Pere

BalàfiaBordeta

Cappont

2 ANÀLISI


109

Els dos quadres següents mostren el preu per mercat i tipologia a cada zona de la ciutat. Mentre que el primer ho fa de manera general, el segon se centra exclusivament en el mercat plurifamiliar, en el benentès que aquest mercat és el que ha de servir de referència real davant de la política d’habitatge.

2 ANÀLISI

....................................................................................................................................... PLH Lleida-Memòria PLH

110

Taula 8. Preus de l'oferta segons mercat i zones, 2008

Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 )

Cappont 244.767,64 3.104,06 198.949,03 2.231,44 202.949,07 2.307,62 628,24 9,50

Ferran-Centre Històric 168.166,09 3.030,81 192.278,85 2.221,83 186.974,04 2.399,80 597,83 8,48Pardinyes 188.666,39 3.753,42 218.129,74 2.420,93 212.686,77 2.673,26 653,88 8,61

Bordeta 217.495,32 2.854,13 180.148,59 2.095,17 190.301,10 2.301,49 652,57 8,02

Balàfia 179.604,20 3.379,34 180.151,65 2.270,93 180.103,63 2.368,15 593,63 8,30

Universitat 204.486,88 3.189,94 221.182,93 2.520,73 218.457,04 2.629,99 579,17 9,50

Príncep de Viana-Clot NS NS 209.519,25 2.507,73 210.113,21 2.512,64 611,25 9,75

Camp d'Esports-Joc de la Bola NS NS 254.920,50 2.317,64 252.930,23 2.349,14 821,67 7,53

Mariola 244.838,50 3.110,05 148.594,76 1.771,80 163.993,76 1.985,92 517,50 11,03

Templers NS NS 237.559,39 2.314,60 244.839,43 2.426,18 NS NSXalets-Humbert Torres NS NS 224.264,68 2.442,96 221.308,09 2.464,93 ND ND

Secà de Sant Pere 150.192,27 2.693,65 165.111,38 1.984,52 156.474,00 2.395,07 NS NS

Ciutat Jardí NS NS 412.542,64 2.270,75 410.039,80 2.357,47 ND ND

Magraners 204.378,00 2.601,15 223.775,00 1.423,61 214.076,50 2.012,38 NS NS

Raïmat-Sucs NS NS NS NS NS NS ND ND

Altres Barris 200.543,56 2.481,25 347.503,38 2.505,85 294.597,84 2.496,99 NS NSTOTAL 201.117,95 3.057,06 211.563,34 2.282,26 209.791,35 2.413,70 615,13 8,70


Taula 8 bis . Preus de l'oferta plurifamiliar segons mercat i zones, 2008

Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 ) Preu total (€) Preu unitari (€/m 2 )

Cappont 244.767,64 3.104,06 199.115,25 2.233,47 203.132,66 2.310,08 628,24 9,50

Ferran-Centre Històric 168.166,09 3.030,81 190.425,32 2.217,22 185.478,83 2.398,01 597,83 8,48

Pardinyes 188.666,39 3.753,42 218.129,74 2.420,93 212.686,77 2.673,26 653,88 8,61Bordeta 204.419,24 2.815,75 180.148,59 2.095,17 185.457,79 2.252,79 652,57 8,02

Balàfia 179.604,20 3.379,34 174.272,27 2.271,68 174.748,34 2.370,58 593,63 8,30

Universitat 204.486,88 3.189,94 209.558,72 2.560,33 208.695,43 2.667,50 579,17 9,50Príncep de Viana-Clot NS NS 209.519,25 2.507,73 210.113,21 2.512,64 611,25 9,75

Camp d'Esports-Joc de la Bola NS NS 248.548,72 2.369,40 246.623,08 2.401,20 726,00 7,88

Mariola 244.838,50 3.110,05 151.814,50 1.790,22 167.318,50 2.010,19 517,50 11,03

Templers NS NS 237.559,39 2.314,60 244.839,43 2.426,18 NS NSXalets-Humbert Torres NS NS 224.264,68 2.442,96 221.308,09 2.464,93 ND ND

Secà de Sant Pere 150.192,27 2.693,65 160.851,00 2.058,65 154.337,33 2.446,71 NS NS

Ciutat Jardí NS NS 257.343,25 2.352,69 270.416,22 2.488,10 ND ND

Magraners NS NS ND ND NS NS NS NSRaïmat-Sucs ND ND ND ND ND ND ND ND

Altres Barris 142.972,38 2.515,94 210.746,25 2.899,18 165.563,67 2.643,69 NS NSTOTAL 191.980,08 3.085,64 201.885,15 2.297,26 200.249,95 2.427,41 611,24 8,82


Font de les dues taules: elaboració D’ALEPH a partir de diversos mitjans especialitzats.

2 ANÀLISI


111

Es pot apreciar com, en funció del mercat (taula 8), pot alterar-se el caràcter car o econòmic d’un mateix barri. Potser el cas més notori és el de Mariola, el barri més econòmic de la ciutat en segona mà -amb diferència respecte la resta-, però que està presentant uns preus d’obra nova fins i tot lleument per sobre de la mitjana.

En termes generals, l’obra nova més cara es troba a Pardinyes per cost unitari (3.753’42 €/m2). No obstant això, per a un comprador d’habitatge a abril de 2008, la principal repercussió per a la seva hipoteca en termes mitjans26 estarà –sorprenentment- a Mariola i a Cappont. Ambdós barris mostren preus mitjans d’obra nova per sobre de 244.000 €.

La segona mà presenta tres zones per sobre dels 2.500 €/m2, per tant, les més cares de la ciutat: Universitat, Príncep de Viana-Clot i Altres barris, on influeix l’elevat preu unitari d’algunes cases d’alta qualitat a Boixadors o Butsenit, així com d’ofertes plurifamiliars a Torres de Sanui.

Finalment, en lloguer, el preu global mitjà més elevat es troba a Camp d’Esports-Joc de la Bola, per sobre dels 800 euros de renda mensual, tot i que el metre quadrat més car de nou es troba, contra pronòstic a Mariola, amb més d’11 € per metre quadrat. La causa cal trobar-la en una oferta escassa en aquest darrer barri i de superfícies molt reduïdes, fets que disparen el preu unitari. Com a contrapartida, aquest mateix barri, per a un eventual llogater, seria el més assequible per a la seva renda familiar.

En relació a l’oferta plurifamiliar (taula 8 bis), en molts casos els paràmetres són els mateixos o molt similars als de la taula 8 degut a la gran preponderància i, fins i tot, exclusivitat d’aquesta tipologia en el conjunt de l’oferta disponible. Potser el diferencial més destacable es troba al grup d’Altres barris, a causa de la notable presència d’oferta d’habitatges plurifamiliars a Llívia i, en menor mesura, a Torres de Sanui.

Finalment, pel que fa a superfícies (taules 9 i 9 bis), es pot comprovar com per a totes les zones estudiades amb dades significatives el mercat de segona mà està aportant dimensions dels habitatges superiors a l’obra nova, en ocasions, de forma molt acusada, fet que s’observa tant per al conjunt de l’oferta com només per a l’específicament plurifamiliar.

Un cas que resulta una mica especial és el de l’oferta en lloguer de la zona Camp d’Esports-Joc de la Bola, amb 114 m2 de mitjana de superfície (taula 9), certament elevada. La causa cal observar-la en el fet què, en conjunt, hi ha poca oferta en aquesta àrea, i queda molt distorsionada per alguna oferta unifamiliar de molt grans dimensions. La mateixa observació a la taula 9 bis permet observar de forma corregida aquesta aparent anomalia.


26 Cal recordar que els barris o zones amb tres o menys ofertes disponibles per mercat i tipologia es considera que generen dades no significatives i, per tant, no es valoren per a l’anàlisi.

Taula 9. Superfície mitjana dels immobles segons mercat i zones, 2008

Obra nova Segona mà Conjunt Propietat Lloguer

Cappont 79,73 90,95 89,97 71,47

Ferran-Centre Històric 55,91 90,76 83,09 75,97

Pardinyes 53,26 91,44 84,29 76,88

Bordeta 76,86 87,27 84,44 85,86

Balàfia 53,60 80,83 78,44 73,13

Universitat 64,38 94,68 89,73 64,42

Príncep de Viana-Clot NS 88,88 88,85 64,75

Camp d'Esports-Joc de la Bola NS 115,87 114,18 114,00

Mariola 77,50 84,71 83,56 47,00

Templers NS 114,50 111,00 NS

Xalets-Humbert Torres NS 97,91 95,96 ND

Secà de Sant Pere 56,09 87,25 69,21 NS

Ciutat Jardí NS 189,64 184,00 ND

Magraners 81,40 164,20 122,80 NS

Raïmat-Sucs NS NS NS ND

Altres Barris 83,89 159,38 132,20 NS

TOTAL 68,68 96,59 91,85 75,79

Taula 9 bis. Superfície mitjana dels immobles plurifamiliars segons mercat i zones, 2008

Obra nova Segona mà Conjunt Propietat Lloguer

Cappont 79,73 90,96 89,97 71,47

Ferran-Centre Històric 55,91 90,25 82,62 75,97Pardinyes 53,26 91,44 84,29 76,88

Bordeta 73,62 87,27 84,28 85,86

Balàfia 53,60 78,20 76,00 73,13

Universitat 64,38 84,79 81,32 64,42

Príncep de Viana-Clot NS 88,88 88,85 64,75Camp d'Esports-Joc de la Bola NS 107,86 106,30 91,80Mariola 77,50 85,95 84,54 47,00

Templers NS 114,50 111,00 NSXalets-Humbert Torres NS 97,91 95,96 NDSecà de Sant Pere 56,09 80,71 65,67 NSCiutat Jardí NS 111,88 111,11 ND

Magraners NS ND NS NS

Raïmat-Sucs ND ND ND NDAltres Barris 56,88 80,75 64,83 NSTOTAL 63,73 90,73 86,27 73,82

2 ANÀLISI


112

2.6 PLANEJAMENT


Segons l’article 14.c. de la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya (LDH), “... en l’apartat d’anàlisi i diagnosi el plans locals d’habitatge han de contenir (...) l’anàlisi del planejament urbanístic i del seu potencial d’oferta d’habitatges, amb la determinació de la quantitat, les modalitats, el règim d’accés i la iniciativa pública o privada de les reserves de sostre per a habitatge amb protecció oficial, i de sòl qualificat o reservat destinat al sistema d’habitatge dotacional que estableix la legislació urbanística, i la diagnosi de la cobertura de les necessitats d’habitatge de la població”.

Per consegüent, s’estableix la necessitat d’analitzar el planejament vigent a la ciutat per una doble motivació:

� La LDH així ho exigeix.

� L’anàlisi del planejament permetrà determinar el potencial territorial disponible per a fer front a les necessitats d’habitatge diagnosticades a la primera fase del present PLH.

Així, en la present secció s’analitza tota la informació disponible referent al planejament vigent de la ciutat de Lleida i, en particular, a aquella part del planejament que es preveu sigui rellevant dintre de l’horitzó de desplegament del PLH. En particular, s’examina el volum d’habitatges previstos segons modalitats i règims d’accés, per tipus de sòl i sectors, amb l’objectiu d’obtenir els elements necessaris per a diagnosticar el grau de cobertura de les necessitats previst al PLH. D’altra banda, s’incorpora la informació disponible referent a les reserves de sòl per al sistema d’habitatges dotacionals i els components del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge.

Addicionalment, també s’estudia el planejament supramunicipal en el benentès que es tracta d’un component que pot afectar a les actuacions que es puguin derivar de les anàlisis i diagnosis realitzades.

2.6.2 PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL

2.6.2.1 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, és:

� L’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya.

� El marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis, i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.

El PTGC defineix set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial (Àmbit Metropolità, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Ponent i Terres de l’Ebre), i inclou les, també set, determinacions següents:

� La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.

� La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora.

� La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès general referida a tot el territori.

2 ANÀLISI


113

� La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

� La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.

� La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics.

� La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya.

2.6.2.2 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT, 2007

L’articulat del Pla Territorial pel que fa als seus objectius respecte a habitatge és perfectament coherent amb la pròpia metodologia i plantejaments considerats en la redacció del PLH.

“Article 3.18. Habitatges de protecció pública

1. El Pla té entre els seus objectius el de propiciar la creació d’habitatge de protecció oficial per avançar cap a un territori socialment més cohesionat que eviti la segregació espacial dels col�lectius econòmicament més febles. Es tindrà present aquest objectiu en la definició del planejament urbanístic dels municipis que s’ha d’elaborar d’acord amb les estratègies del sistema d’assentaments establertes pel Pla.

2. El Pla recomana que el planejament urbanístic augmenti la proporció mínima establerta per la normativa vigent en matèria d’habitatge de protecció oficial quan es donin les circumstàncies següents:

� Municipis amb una estratègia de creixement potenciat o de canvis d’ús i reforma interior.

� Municipis on la demanda exògena de segona residència pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars de residents al municipi.”

Pel que fa al segon punt de l’article 3.18, en trobem un bon exemple en l’aprovació de l’ARE de Lleida.

D’altra banda, tal i com especifica el propi Pla Territorial Parcial de Ponent, “El planejament urbanístic definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen dels límits establerts...”.

2.6.2.3 PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE L’HABITATGE

Amb data del 8 d’octubre de 2007 se signa el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2016 (PNH 2007-2016) com a una de les principals actuacions per tal de dinamitzar el sector de l’habitatge a Catalunya, les mesures del qual es concreten mitjançant el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (PTSH).

El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, que es troba en fase d’informació pública des del mes d’abril d’enguany, constitueix el ‘marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge en els propers deu anys, principalment les establertes en el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007-2016, a partir del màxim aprofitament i la millora dels habitatges existents, i de la construcció de nou habitatge, de manera preferent en sòl urbanitzat i, quan sigui necessari, en sòls urbanitzables, establint així mateix programes orientadors de l'actuació pública en aquestes matèries.

Així mateix, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge ha de desplegar el Pla Territorial General de Catalunya (1995) i ha d’ésser coherent amb els plans territorials parcials i directors territorials que estableixen l’ordenació territorial en el conjunt de Catalunya, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge i l’article 17 de la Llei 23/1983 de política territorial,

2 ANÀLISI


114

que defineix els plans territorials sectorials com “els plans d’incidència territorial que elaboren els Departaments de la Generalitat”.

En els aspectes territorials i urbanístics, el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (art. 12.2 de la Llei del dret a l’habitatge i art. 18.1 de la Llei 23/1983) haurà de determinar les necessitats, els dèficits i els desequilibris territorialitzats en matèria d’habitatge, i establir les previsions, normes i criteris d’aplicació que consideri necessaris per tal de complir les seves finalitats’.

A partir dels treballs corresponents al PNH 2007-2016 i el PTSH es va elaborar –i aprovar per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya- el document d’objectius i Propòsits del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de Catalunya (PDU-ARE-CAT). Aquest document, que donava llum verda al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE), una nova figura urbanística definida en el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, estableix la xifra d’habitatges protegits de nova creació que han de satisfer les ARE i determina, en particular, que:

� El principal objectiu de les ARE és disposar, a curt termini, de sòl urbanitzat per al desenvolupament dels programes d’habitatge que es plantegen a cadascun del municipis inclosos.

� Les ARE s’estableixen a partir de la redacció de 12 Plans directors urbanístics; a 13 de març de 2009 constava l’aprovació definitiva de 10 plans directors.

� L’aprovació definitiva del planejament de les ARE implica desenvolupar 68 actuacions en un total de 60 municipis catalans, el que suposaria la construcció de 69.523 nous habitatges (37.670 en règim de protecció) en 1.164 hectàrees de sòl. Això suposa més d’un 75% de les previsions de l’aprovació inicial.

� Les ARE tindran una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% seran protegits.

� Les ARE es desenvoluparan de forma integrada amb la trama urbana existent o prevista, tindran una adequada dotació d'equipaments i serveis, i gaudiran de la necessària prestació de transport públic.

Per consegüent, les ARE realitzen tres aportacions importants:

� Incrementen les reserves per habitatge protegit en sectors establerts en els plans urbanístics municipals o plurimunicipals.

� Creen nous sòls per al desenvolupament de sectors urbanitzables amb reserves importants per habitatge protegit.

� Acceleren la gestió del sòl i la inversió en urbanització per tal d’escurçar els terminis per disposar dels sòls per iniciar els habitatges protegits.

2.6.2.4 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE LES TERRES DE PONENT: LLEIDA27

En el cas de Lleida s’ha aprovat el Pla Director de Ponent, que inclou una ARE al municipi de Lleida.

L’àmbit de l’actuació de l’ARE és al marge esquerra del riu Segre en el seu pas pel centre de Lleida, entre el barri de Cappont (a l'Oest) i el polígon industrial El Segre. L'abast de l’àmbit comprèn una àrea agrícola, parcialment amb hivernacles, una zona amb terciari destinat a hotel i estació de servei, bàsicament, i algunes construccions residencials. L’àrea es compon de tres zones unides -SUR 8, SUR 9 i SUR 23- i té una superfície total definitiva de 61’40 Ha.

27 Memòria de l’ARE de Lleida (2605.1). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

2 ANÀLISI


115

Els objectius fonamentals de l’ARE de Lleida són 5:

� Produir un nou accés a Lleida a través d’un vial que connecta l’antiga Carretera Nacional amb l’estació del TGV i el centre de Lleida.

� Ampliar la Fira amb l’accés que proporcionarà l’anterior vial, ampliació prevista per l’Ajuntament de Lleida, i ubicada en gran part dins de l’àmbit d’aquesta ordenació.

� Col�locar, a la cruïlla entre aquest nou vial i la Nacional, uns grans paquets de comercial tal com preveia el Pla General Metropolità de Lleida, que donaran més centralitat a tota l'actuació.

� Augmentar el parc d’habitatges de protecció oficial i lliure en un barri cèntric, donant façana a aquest nou accés a Lleida.

� Generar sòl per a equipaments locals.

La densitat que proposa el Pla de les ARES, definida pel Pla Director Urbanístic de l’àrea de Ponent, és de 60 habitatges per hectàrea, per tant, es podran construir 3.673 habitatges. Addicionalment, es preveu una reserva de l’1’5% del total del sòl per construir 419 habitatges dotacionals, que no computen en la densitat màxima.

Com a resultat, i tal i com es mostrarà més endavant (en la secció corresponent), els habitatges assequibles derivats de l’ARE fins l’any 2015 són els recollits a la taula següent:

Règim de protecció m2/habitatge Unitats H.P. Règim especial 75’00 246 H.P. Règim general 75’00 762 H.P. Règim concertat 97’00 418 H.P. Règim concertat català 97’00 418 Total habitatges protegits 1.844

Les dades que consten en el comunicat d’aprovació definitiva (març de 2009), amplien aquests 1.844 habitatges en règim de protecció fins a 1.867.

2.6.3 PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL: PLA GENERAL DE LLEIDA

El Pla General de Lleida (PGL), que va ser aprovat el 21 de desembre del 1995 en Ple municipal i s’estén fins l’any 2015, procedeix de la revisió del Pla General Municipal de Lleida (PGM), aprovat el 1979.

El PGL 2015 conté cinc línies estratègiques -capitalitat, territorialitat, urbanització, sostenibilitat i continuïtat del model urbanístic del Pla General de 1979, a partir de les quals segueix un model urbanístic complex, que orienta el desenvolupament de la ciutat preexistent cap a una ciutat més cívica dins d’un territori sostenible.

Per al desenvolupament de les determinacions d’ordenació del PGL en sòl urbà es preveu la redacció i el desenvolupament dels següents Plans Especials de Reforma Interior (PERI): PERI de la zona de remodelació de Cappont, PERI de la zona de remodelació de Balàfia, PERI de reforma de l’antiga Cros i Pla Especial de la minivariant industrial, i el Pla de Millora Urbana de l’Estació de RENFE.

Per al desenvolupament de les determinacions d’ordenació del PGL en sòl urbanitzable es preveu la redacció i el desenvolupament dels següents Plans Parcials (pàgina següent):

2 ANÀLISI


116

Pla Parcial Hectàrees Habitatges/Ha Habitatges Tipus Zonificació1 Raïmat 6’79 15 102 Res 12C2 Ciutat Jardí Sud 55’96 15 839 Res. 2C3 Creu del Batlle 3’96 0 Activ. 7A4 Secà de Sant Pere 9’44 55 519 Res. 12A5 Canal de Seròs-Copa d’Or 44’00 45 1.980 Res. 12B6 Canal de Seròs-Aubarès 23’25 45 1.046 Res 12B7 Llívia oest 5’28 15 79 Res. 12C8 Eix de Barcelona- Picos 27’08 0 Activ. 15T9 Eix de Barcelona-Canal 25’85 0 Activ. 15T10 Bòviles Bordeta 1 20’00 15 350 Res. 12C11 Carretera de Tarragona 3’81 0 Activ. 15L12 Magraners 20’42 45 919 Res. 12B13 Pardinyes 10’99 55 604 Res. 12A14 Balàfia – 11 de Setembre 26’59 15 399 Res. 12C15 Bòviles Bordeta 3 8’33 15 125 Res. 12C16 Ciutat Jardí nord 19’46 15 292 Res. 12C17 Rufea Segre 43’83 0 Activ. 15L18 Balàfia Montcada 32’71 15 491 Res. 12C19 Balàfia nord 62’93 55 3461 Res. 12A20 Pardinyes Corbins 14’97 55 823 Res. 12A21 Bordeta sud 12’00 45 540 Res. 12B22 Llívia nord 7’16 15 107 Res. 12C23 Pont de Pardinyes 13’35 0 Activ. 15L24 Bòviles Bordeta 2 21’24 45 319 Res. 12C25 Quatre Pilans 51’04 55 2.807 Res. 12A26 Bòviles- Magraners 58’53 15 878 Res. 12C27 Carretera de Barcelona 36’35 0 Activ. 13A28 Torre – Ribera 96’70 0 Activ. 15L29 Sucs nord 11’88 15 178 Res. 12C30 Sucs sud 7’22 15 108 Res. 12CTotal sectors residencials(R) 530’19 16.966Total sectors d’activitat (A) 280’93Font: Pla General de Lleida (web municipal).

Zona i concepte Tipologia d’habitatge Habitatges

Habitatges en plans especials en sòl urbà (1) Habitatge plurifamiliar 307

Habitatges en les unitats d’actuació del sòl urbà (2) Habitatge plurifamiliar (80%) 10.012

Habitatges en el sòl amb planejament aprovat (3) Habitatge plurifamiliar 4.077

Habitatges en el sòl urbanitzable programat (4) Segons els plans parcials 6.612

Habitatges en el sòl urbanitzable no programat (4) Segons els plans parcials 10.354

31.362

Font: Plan General de Lleida (web municipal).

(4) Càlcul detallat en funció de l’apartat 9 (Plurifamiliar 76,7 % -Unifamiliar 23,3%).

Potencial total en núm. d’habitatges 2015(1) Estimat directament dels cinc PERIS residencials en sòl urbà.

(2) Estimat a partir de les vuitanta-dues unitats d’actuació, existents en el sòl urbà.

(3) Estimat a partir dels cinc plans parcials aprovats i en procés d’urbanització.

De les 280’93 Ha marcades com a sectors d’activitat, 184’65 Ha correspondrien actualment a activitats, i la resta (SUR 8-9-23) és l’actual ARE.

En conjunt, el potencial total d’habitatges derivat del PGL 2015 és de 31.362 unitats:

Atès que, com es podrà apreciar als documents de Determinació de la OSU i de Síntesi i Conclusions elaborats a la segona fase del present PLH, el potencial d’habitatges derivat del sòl urbà i del sòl urbanitzable hauria de permetre satisfer suficientment les necessitats totals estimades fins l’any 2015 i l’Objectiu de Solidaritat Urbana, la voluntat municipal respecte a l’anàlisi del planejament exclourà el sòl no urbanitzable per tal de mantenir les reserves disponibles per al futur.

L’anàlisi s’estructura en cinc blocs.

� En el primer bloc s’analitza la producció total prevista al sòl urbanitzable segons el PGL 2015, tant en termes globals, com per sectors segons l’estat del planejament, així com també les previsions d’execució directa.

� En el segon bloc s’estudia la producció prevista al sòl urbà, tant en total com en el seu detall per sectors i estat del planejament, segons el PGL 2015. Igualment s’analitzen les previsions d’execució directa.

� En el tercer bloc es mostren un resum global de la producció potencial derivada del PGL 2015.

2 ANÀLISI


117

� Al quart bloc s’incideix sobre aquella producció que es derivarà de sectors que estan urbanitzats i què, per tant, que estan disponibles per a resoldre necessitats de manera més immediata al PLH.

� Per últim, en el cinquè bloc es proposa una desagregació anual de la producció prevista d’habitatges fins l’any 2015, com a element crucial per a determinar (posteriorment, al document de Síntesi i Diagnosi de la segona fase del present PLH) la cobertura de les necessitats que aquesta producció ofereix.

2.6.4 SÒL URBANITZABLE

La superfície total dels sectors urbanitzables a data actual és de 611 hectàrees distribuïdes entre 28 sectors amb diferents estats de planejament, incloent-hi les 558’18 hectàrees de tipus residencial, les 61’45 hectàrees de l’ARE, i quatre SUR de desplegament posterior (31, 32, 33 i 42).

En concret:

� PLANEJAMENT APROVAT

Planejament i gestió aprovats: SUR 2 (Ciutat jardí sud), SUR 5 (Canal de Serós-Copa d’Or), SUR 6 (Canal de Serós-Aubarés 1), SUR 12 (Magraners), SUR 13 (Pardinyes), i SUR 33 (Canal Serós-Aubarés 2).

Planejament aprovat sense gestió: SUR 21 (Bordeta Sud), SUR 31 (Quatre pilars 2), SUR 42 (Torre Salses), i l’ARE.

� PLANEJAMENT EN TRÀMIT

SUR 4 (Secà de Sant Pere), SUR 19A (Balàfia Nord), SUR 19B (Balàfia Nord), SUR1 (Raïmat), SUR 7 (Llívia Oest).

� PLANEJAMENT INICIAT

SUR10 (Bòviles Bordeta 1), SUR14 (Balàfia-11 de setembre), SUR20 (Pardinyes Corbins), SUR24 (Bòviles Bordeta 2), SUR25 (Quatre Pilans 1) i SUR26 (Bòviles-Magraners).

� PLANEJAMENT NO INICIAT

SUR15 (Bòviles Bordeta 3), SUR16 (Ciutat Jardí Nord), SUR18 (Balàfia Montcada), SUR22 (Llívia Nord), SUR29 (Sucs Nord), SUR30 (Sucs Sud) i SUR32 (Montserrat).

De les 611 hectàrees de sòl urbanitzable, amb una edificabilitat del 0’58 (m2 sostre/m2 sòl), resulta un sostre total superior a les 354 hectàrees. Del 91’3% que correspon a sostre residencial, més de dues terceres parts es preveu que es destinin a habitatge lliure i un 32’2% a habitatge protegit de diferents règims. El sostre residencial anterior es traduirà en poc més de 24.730 habitatges, lliures en un 55’3% i d’HPO (de compravenda, règim general o especial; o de lloguer) en un 28’8% del total.

Ara bé, aquests percentatges no s’obtenen de forma homogènia a tots els sectors, atès que, en el cas dels sectors amb planejament aprovat28, els habitatges lliures suposen prop del 69% del total d’aquests sectors, mentre que en els cas dels sectors amb planejament en tràmit, els habitatges lliures representen el 50% del total previst als sectors corresponents. En canvi, el percentatge es redueix fins a una tercera part dels habitatges totals als sectors amb planejament no tramitat.

28 Planejament i gestió aprovats i Planejament aprovat sense gestió.

2 ANÀLISI


118

Font: EMU i Ajuntament de Lleida.

En conjunt, els més de 24.730 habitatges previstos fins l’any 2015 en sòl urbanitzable, procedeixen fonamentalment del sectors amb planejament aprovat (12.573 en total, procedents de sòl urbanitzat i del sòl no urbanitzat amb planejament aprovat a parts pràcticament iguals; 3.687 corresponen a l’ARE, el 50’8% del total amb planejament aprovat i el 14’9% del total en sòl urbanitzable). Quant als habitatges lliures, els sectors amb planejament aprovat també aporten més de la meitat del total (8.650, 1.844 de l’ARE, sobre 13.672 en total, 63’3%).

En termes d’habitatges assequibles (en total, poc més d’11.060 previstos fins l’any 2015), l’aportació dels sectors amb planejament aprovat i els sectors amb planejament no tramitat es divideixen a parts iguals gairebé tres quartes parts de la producció total. En concret, els sectors amb planejament aprovat suposen un 35’5% del total (3.923, 1.844 de l’ARE), i els sectors amb planejament tramitat un 38’3% (4.236). La resta, els sectors amb planejament en tràmit, aporten més d’una quarta part del potencial total (2.902, el 26’2% del total).

2.6.4.1 PLANEJAMENT APROVAT

Les 275’62 hectàrees de superfície total dels sectors amb planejament aprovat, amb una edificabilitat del 0’65, es transformen en 178’58 hectàrees de sostre, residencial en el 90’2%, el 69’3% per a habitatge lliure, que, previsiblement, es traduirà en 12.573 habitatges totals fins l’any 2015 amb una densitat mitjana de 46 habitatges/hectàrea.

Aquests habitatges procedeixen pràcticament en les mateixes proporcions de sectors amb planejament i gestió aprovats i de sectors amb planejament aprovat sense gestió -6.423 habitatges i 6.150 habitatges, respectivament. Ara bé, en el primer cas es tracta fonamentalment d’habitatges lliures (5.001 habitatges lliures de 6.423 previstos a aquests sectors, el 78%); en contrast, l’habitatge assequible té la presència més notòria als sectors amb planejament aprovat sense gestió: dels 6.150 previstos a aquests sectors, el 40’7% són assequibles de diverses tipologies i règims de protecció.

Total Superfície 2.141.680 614.508 2.756.188 875.022 1.472.783 1.006.809 2.479.592 6.110.801 100,00%

Edificabilitat 0,59 0,85 0,65 0,78 0,48 0,36 0,43 0,58

Total Sostre 1.263.481 522.332 1.785.813 683.345 710.951 363.614 1.074.565 3.543.723

Sostre LL 1.062.758 84,11% 184.352 35,29% 1.247.110 238,76% 354.706 51,91% 388.341 54,62% 202.897 55,80% 591.237 113,19% 2.193.053 61,89%

Sostre HPP 146.462 11,59% 92.176 17,65% 238.639 45,69% 218.079 31,91% 143.993 20,25% 67.632 18,60% 211.625 40,52% 668.343 18,86%

Sostre HC 33.061 2,62% 46.088 8,82% 79.149 15,15% 52.959 7,75% 71.996 10,13% 33.816 9,30% 105.813 20,26% 237.921 6,71%

Sostre HCC 0 0,00% 46.088 8,82% 46.088 8,82% 0 0,00% 57.709 8,12% 33.816 9,30% 91.525 17,52% 137.613 3,88%

Sostre terciari 21.200 1,68% 153.627 29,41% 174.827 33,47% 57.602 8,43% 56.500 7,95% 25.453 7,00% 81.953 15,69% 314.381 8,87%

Sostre altres 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%

Aprof. Mig Plurifamiliar 86.353 0 86352,87207 0 0 0 0 86.353

Aprof. Mig Unifamiliar 7.901 0 7901,22 0 0 0 0 7.901

Aprof. Mig 7,46% 2,66%

Densitat 36 60 42 52 27 20 24 36

Nombre habitatges 7.778 3.687 11.465 4.517 3.996 2.014 6.009 21.991

Densitat alternativa 41 46 66 29 26 40

Nombre hab. addicionals 1.159 1.159 1.301 762 762 3.222

Addicionals voluntari 305 305 0 305

Hab. HLL 6.807 76,60% 1.844 50,00% 8.650 68,80% 2.915 50,12% 1.381 31,90% 725 36,02% 2.106 33,21% 13.672 55,28%

Hab. HPO 1.669 18,78% 922 25,00% 2.590 20,60% 2.354 40,47% 1.542 35,62% 644 31,99% 2.186 34,47% 7.131 28,83%

Hab. HC 330 3,72% 461 12,50% 791 6,29% 530 9,11% 771 17,81% 322 15,99% 1.093 17,23% 2.414 9,76%

Hab. HCC 80 0,90% 461 12,50% 541 4,30% 18 0,30% 635 14,67% 322 15,99% 957 15,09% 1.516 6,13%

Total H Protecció 2.079 23,40% 1.844 50,00% 3.923 31,20% 2.902 49,88% 2.948 68,10% 1.288 63,98% 4.236 66,79% 11.061 44,72%

Total habitatges 8.886 100,00% 3.687 100,00% 12.573 100,00% 5.817 100,00% 4.329 100,00% 2.014 100,00% 6.343 100,00% 24.733 100,00%

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS

Iniciats No Iniciats

Planejament aprovat

TOTAL

PLANEJAMENT VIGENTSENSE ARE ARE

Planejament en tràmit

Planejament no tramitat

TOTAL

2 ANÀLISI


119

Els sectors que més habitatges aporten (SUR 2, SUR 5, SUR 6, SUR 42 i ARE), són els responsables de la producció total de 10.132 habitatges, més del 80% dels habitatges totals:

Cal tenir present, addicionalment, que cinc sectors estan completament urbanitzats (i parcialment edificat en el cas del SUR 6) i, per tant, es troben immediatament disponibles per a resoldre necessitats.

Al SUR 5, el sector que farà previsiblement la segona aportació més important, es preveu que el 85% de la producció fins l’any 2015 correspongui a habitatge lliure, percentatge que cau fins al 69% al SUR 6 i fins al 50% a l’ARE. Ara bé, al SUR 2, tot i ser el sector que menor aportació total d’habitatges realitzarà, es preveu la major participació d’habitatge lliure: 956, el 88% del total al sector.

Destaca el sector SUR 2 no només per la seva importància en termes d’aportació a la producció prevista, i per ser d’immediata disponibilitat, sinó també per ser un dels dos únics sectors que aportaran els 547 habitatges dotacionals previstos al PGL 2015: 128 HPO en total, instrumentats mitjançant un conveni amb la Universitat per fer pisos en lloguer per a estudiants sobre un terreny d’equipaments via execució directa (que ha requerit una modificació puntual del PGL i del PP que establís la clau d’habitatge dotacional29), i 419 a l’ARE a partir d’una reserva de l’1’5% del total del sòl30.

29 Les darreres informacions rebudes apunten que podrien arribar a situar-se en 150 unitats. 30 Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Àmbit de Ponent. Memòria de l’ARE de Lleida (2605.1). Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

Sectors SUR 2 Ciutat

Jardí Sud

SUR 5 Canal de Serós-Copa d’Or

SUR 6 Canal de Serós-Aubarés 1

SUR 42 Torres Salses

ARE TOTAL CINC

SECTORS Habitatges totals

1.084 2.633 1.268 1.429 3.687 10.132

Aportació (%)

8’6% 21’2% 10’1% 11’4% 29’3% 80’6%

2 ANÀLISI


120

Font: Ajuntament de Lleida.

URBANITZAT URBANITZAT URBANITZAT URBANITZAT URBANITZAT

Sector SUR 2 SUR5 SUR6 SUR 12 SUR 13 SUR 21 SUR 31 SUR 33 SUR 42 ARE LLEIDA

Nom Ciutat Jardí Sud

Canal de Serós-Copa d'Or

Canal deSerós-Aubarés 1

Mangraners Pardinyes Bordeta Sud Quatre Pilans 2 Canal Serós-Aubarés 2

Torre Salses

Total Superfície 542.220,00 m² 444.945,47 m² 169.187,00 m² 74.675,00 m² 108.689,85 m² 125.154,57 m² 72.332,80 m² 53.944,35 m² 550.530,60 m² 614.508,00 m² 2.756.187,64 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 0,40 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,65 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,65 m²st/m²sl 0,65 m²st/m²sl 0,65 m²st/m²sl 0,40 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,65 m² Edificabilitat

Total Sostre 216.888,00 m² 378.203,65 m² 143.808,95 m² 48.538,75 m² 92.398,89 m² 81.350,47 m² 59.165,22 m² 35.063,83 m² 208.063,30 m² 522.331,80 m² 1.785.812,86 m² Total Sostre

Sostre LL 200.496,78 m² 340.533,10 m² 130.202,65 m² 23.485,47 m² 82.639,35 m² 81.350,47 m² 14.314,32 m² 31.557,45 m² 158.177,96 m² 184.352,40 m² 1.247.109,95 m² 69,83% Sostre LL

Sostre HPP 16.391,22 m² 37.670,55 m² 13.606,30 m² 14.755,78 m² 9.759,54 m² 31.648,90 m² 3.506,38 m² 19.123,73 m² 92.176,20 m² 238.638,60 m² 13,36% Sostre HPP

Sostre HC 10.297,50 m² 13.202,00 m² 9.561,86 m² 46.088,10 m² 79.149,46 m² 4,43% Sostre HC

Sostre HCC 46.088,10 m² 46.088,10 m² 2,58% Sostre HCC

Sostre terciari 21.199,75 m² 153.627,00 m² 174.826,75 m² 9,79% Sostre terciari

Sostre altres 0,00 m² 0,00 m² 0,00% Sostre altres

Aprof. Mig Plurifamiliar 15.060,00 m² 37.670,55 m² 13.606,30 m² 9.759,54 m² 1.886,38 m² 8.370,10 m² 0,00 m² 86.352,87 m² Aprof. Mig Plurifamiliar

Aprof. Mig Unifamiliar 1.331,22 m² 0,00 m² 0,00 m² 0,00 m² 1.620,00 m² 4.950,00 m² 0,00 m² 7.901,22 m² Aprof. Mig Unifamiliar

Densitat 20 hab/Ha 55 hab/Ha 55 hab/Ha 65 hab/Ha 55 hab/Ha 45 hab/Ha 45 hab/Ha 45 hab/Ha 20 hab/Ha 60 hab/Ha 465 hab 42 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 1.084 hab 2.447 hab 931 hab 485 hab 598 hab 563 hab 325 hab 243 hab 1101 hab 3687 hab 11.465 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 59 hab/Ha 75 hab/Ha 63 hab/Ha 65 hab/Ha 26 hab/Ha 0 hab/Ha 46 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 216 hab 388 hab 82 hab 145 hab 328 hab 0 hab 1.159 hab Nombre hab. addicionals

Addicionals voluntari 186 hab 119 hab 0,00 m² 305 hab

Hab. HLL 956 hab 2.261 hab 880 hab 216 hab 479 hab 563 hab 143 hab 209 hab 1099 hab 1844 hab 8.650 hab 68,80% Hab. HLL

Hab. HPO 128 hab 402 hab 388 hab 155 hab 201 hab 0 hab 195 hab 33 hab 166 hab 922 hab 2.590 hab 20,60% Hab. HPO

Hab. HC 0 hab 0 hab 0 hab 114 hab 0 hab 0 hab 132 hab 0 hab 84 hab 461 hab 791 hab 6,29% Hab. HC

Hab. HCC 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 80 hab 461 hab 541 hab 4,30% Hab. HCC

Total H Protecció 128 hab 402 hab 388 hab 270 hab 201 hab 0 hab 327 hab 33 hab 330 hab 1844 hab 3.923 hab 31,20% Total H Protecció

Total habitatges 1.084 hab 2.663 hab 1.268 hab 485 hab 680 hab 563 hab 470 hab 242 hab 1429 hab 3687 hab 12.573 hab 100,00% Total habitatges

8,6% 21,2% 10,1% 3,9% 5,4% 4,5% 3,7% 1,9% 11,4% 29,3%

PGL Clau 12C 12A 12A 12B 12A 12B 12B 12B 12C

HLL HPO HC HCC Total H Protecció Total hab.

Planejament igestió aprovada 5.001 hab 1.308 hab 114 hab 0 hab 1.422 hab 6.423 hab

Planejament aprovat sensegestió 3.649 hab 1.283 hab 677 hab 541 hab 2.501 hab 6.150 hab

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS. PLANEJAMENT VIGENT APROVAT.

TOTAL %

2 ANÀLISI


121

2.6.4.2 PLANEJAMENT EN TRÀMIT

Els sectors amb planejament en tràmit ocupen una superfície total de 87’5 hectàrees, que passen a ser 68’3 hectàrees amb una edificabilitat del 0’78, superfície destinada a residencial en més d’un 91% (més de la meitat per a habitatge lliure). Amb una densitat mitjana de 66 habitatges/hectàrea, implica una producció de 5.817 habitatges en total fins l’any 2015, distribuïts a parts pràcticament iguals entre habitatge lliure i habitatge assequible (50’1% i 49’9%, respectivament).

El 84% de la producció total prevista és responsabilitat del SUR 19A i del SUR 19B: es preveu que, fins l’any 2015, el SUR 19A aporti 3.151 habitatges totals i el SUR 19B 1.727 addicionals. Val a dir que al sector SUR 19A hi ha una finca de l'INCASÒL que representa el 35’3% de la superfície total.

Els percentatges de distribució de la producció d’habitatges entre lliures i assequibles s’observa d’una manera més o menys uniforme a tots els sectors amb dues excepcions: al SUR 1 i al SUR 7 la producció prevista d’habitatge lliure representa tan sols entre l’11% i el 12% a cada sector de la producció total corresponent.


2.6.4.3 PLANEJAMENT INICIAT

El sòl corresponent als sectors amb planejament iniciat s’estén a 147’3 hectàrees, les quals, amb una edificabilitat de 0’48, es tradueixen en 71 hectàrees de sostre residencial pràcticament en la seva totalitat, i en un 54’6% corresponent a habitatge lliure. Aquest sostre residencial possibilita 4.329 habitatges fins l’any 2015, amb una densitat mitjana de 29 habitatges/hectàrea, assequibles en un 68%.

Sector SUR4 SUR 19A SUR 19B SUR1 SUR7

Nom Secà de Sant Pere Balàfia Nord Balafia Nord Raimat Llívia Oest

Total Superfície 103.620,29 m² 420.254,42 m² 230.300,00 m² 68.000,00 m² 52.847,37 m² 875.022,08 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 0,85 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,78 m² Edificabilitat

Total Sostre 88.077,25 m² 357.216,26 m² 195.755,00 m² 23.800,00 m² 18.496,58 m² 683.345,08 m² Total Sostre

Sostre LL 50.562,50 m² 185.955,00 m² 101.389,75 m² 3.850,84 m² 12.947,61 m² 354.705,69 m² 51,91% Sostre LL

Sostre HPP 24.697,56 m² 117.225,80 m² 64.764,00 m² 7.692,16 m² 3.699,32 m² 218.078,84 m² 31,91% Sostre HPP

Sostre HC 12.817,19 m² 20.790,00 m² 11.340,00 m² 6.161,82 m² 1.849,66 m² 52.958,66 m² 7,75% Sostre HC

Sostre HCC 0,00 m² 0,00% Sostre HCC

Sostre terciari 33.245,46 m² 18.261,25 m² 6.095,18 m² 57.601,89 m² 8,43% Sostre terciari

Sostre altres 0,00 m² 0,00% Sostre altres

Aprof. Mig Plurifamiliar Aprof. Mig Plurifamiliar

Aprof. Mig Unifamiliar Aprof. Mig Unifamiliar

Densitat 73 hab/Ha 55 hab/Ha 55 hab/Ha 15 hab/Ha 15 hab/Ha 52 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 757 hab 2.311 hab 1.267 hab 102 hab 79 hab 4.517 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 75 hab/Ha 75 hab/Ha 66 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 841 hab 461 hab 1.301 hab Nombre hab. addicionals

Addicionals voluntari

Hab. HLL 395 hab 1.618 hab 882 hab 12 hab 9 hab 2.915 hab 50,12% Hab. HLL

Hab. HPO 247 hab 1.303 hab 720 hab 50 hab 35 hab 2.354 hab 40,47% Hab. HPO

Hab. HC 115 hab 231 hab 126 hab 40 hab 18 hab 530 hab 9,11% Hab. HC

Hab. HCC 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 18 hab 18 hab 0,30% Hab. HCC

Total H Protecció 362 hab 1534 hab 846 hab 90 hab 70 hab 2.902 hab 49,88% Total H Protecció

Total habitatges 757 hab 3151 hab 1727 hab 102 hab 79 hab 5.817 hab 100,00% Total habitatges

PGL Clau 12A 12A 12A 12D 12D

HLL Hab. HPO Hab. HC Hab. HCC Total H Protecció Total hab.

TOTAL 2.915 hab 2.354 hab 530 hab 18 hab 2.902 hab 5.817 hab

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS. PLANEJAMENT VIGENT EN TRÀMIT.

TOTAL %

2 ANÀLISI


122


Sector SUR10 SUR14 SUR20 SUR24 SUR25 SUR26

Nom Bòviles Bordeta 1 Balàfia-11 de setembre Pardinyes Corbins Bòviles Bordeta 2 Quatre Pilans 1 Bòviles-Mangraners

Total Superfície 213.733,00 m² 381.090,05 m² 168.086,44 m² 206.316,11 m² 272.307,90 m² 231.249,49 m² 1.472.782,99 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 0,40 m²st/m²sl 0,40 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,65 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,48 m² Edificabilitat

Total Sostre 85.493,20 m² 152.436,02 m² 142.873,47 m² 72.210,64 m² 177.000,14 m² 80.937,32 m² 710.950,79 m² Total Sostre

Sostre LL 47.705,21 m² 56.401,33 m² 100.011,43 m² 40.293,54 m² 98.766,08 m² 45.163,03 m² 388.340,60 m² 54,62% Sostre LL

Sostre HPP 15.901,74 m² 38.109,01 m² 28.574,69 m² 13.431,18 m² 32.922,03 m² 15.054,34 m² 143.992,98 m² 20,25% Sostre HPP

Sostre HC 7.950,87 m² 19.054,50 m² 14.287,35 m² 6.715,59 m² 16.461,01 m² 7.527,17 m² 71.996,49 m² 10,13% Sostre HC

Sostre HCC 7.950,87 m² 19.054,50 m² 0,00 m² 6.715,59 m² 16.461,01 m² 7.527,17 m² 57.709,14 m² 8,12% Sostre HCC

Sostre terciari 5.984,52 m² 19.816,68 m² 7.588,12 m² 5.054,74 m² 12.390,01 m² 5.665,61 m² 56.499,69 m² 7,95% Sostre terciari




Densitat 20 hab/Ha 20 hab/Ha 55 hab/Ha 15 hab/Ha 45 hab/Ha 15 hab/Ha 27 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 427 hab 762 hab 924 hab 309 hab 1225 hab 347 hab 3.996 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 40 hab/Ha 29 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 762 hab/Ha 762 hab Nombre hab. addicionals


Hab. HLL 125 hab 457 hab 516 hab 54 hab 169 hab 60 hab 1.381 hab 31,90% Hab. HLL

Hab. HPO 151 hab 534 hab 272 hab 128 hab 314 hab 143 hab 1.542 hab 35,62% Hab. HPO

Hab. HC 76 hab 267 hab 136 hab 64 hab 157 hab 72 hab 771 hab 17,81% Hab. HC

Hab. HCC 76 hab 267 hab 0 hab 64 hab 157 hab 72 hab 635 hab 14,67% Hab. HCC

Total H Protecció 303 hab 1067 hab 408 hab 256 hab 627 hab 287 hab 2.948 hab 68,10% Total H Protecció

Total habitatges 427 hab 1524 hab 924 hab 309 hab 797 hab 347 hab 4.329 hab 100,00% Total habitatges

PGL Clau 12C 12C 12A 12D 12B 12D


TOTAL 1.381 1.542 771 635 2.948 4.329

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS. PLANEJAMENT INICIAT.

TOTAL %

2 ANÀLISI


123

La distribució de la producció total prevista entre habitatges lliures i assequibles es manté únicament als sectors SUR 10 i SUR 14. En canvi:

� Al SUR 20 el producte assequible previst redueix el seu pes sobre del total del sector fins a suposar el 44% (408 habitatges).

� I als sectors SUR 24, SUR 25 i SUR 26: la producció d’habitatge assequible adquireix més rellevància que el que mostren les dades globals, i el seu pes s’eleva fins al 78%-83% del total a cadascun dels tres sectors (al SUR 24, 256 sobre un total de 309; al SUR 25, 627 sobre un total de 797; i al SUR 26, 287 sobre un total de 347).

D’altra banda, els sectors que major aportació realitzaran previsiblement són el SUR 14 (1.524 habitatges totals, més de la tercera part del total), el SUR 20 (924 habitatges totals, més de la quarta part del total), i el SUR 25 (797 el 18’4% del total).

És precís, no obstant això, tenir present que els paràmetres es podrien veure alterats a causa de les modificacions de densitat que es troben, actualment, en situació d’aprovació inicial o provisional, i que es mostren a la taula següent:


2.6.4.4 PLANEJAMENT NO INICIAT

Els sectors amb planejament no iniciat ocupen un sòl total de 100’68 hectàrees, amb un sostre total de 36’36 hectàrees, íntegrament residencial (55’8% per a habitatge lliure), per a una edificabilitat de 0’36, sostre que es preveu es tradueixi en 2.014 habitatges totals fins l’any 2015 amb una densitat mitjana de 20 habitatges per hectàrea.

Del total d’habitatges previstos, que procedeixen fonamentalment dels sectors SUR 18, SUR 16, SUR 32 i SUR 29, el 64% correspondrà a habitatges assequibles, i el 36% a habitatges lliures. Aquesta distribució entre producció assequible i producció lliure d’habitatges s’observa en general a tots els sectors, tot i què s’intensifica en alguns casos: al SUR 32, el pes dels habitatges assequibles es redueix al 44’3%; i als sectors SUR 15, SUR 16 i SUR 18 s’eleva fins al 70’9%. No obstant això, els quatre sectors que més habitatges totals aporten són també els que més contribueixen als habitatge assequibles globals:

Sectors SUR 16 Ciutat

Jardí Nord

SUR 18 Balàfia Montcada

SUR 29 Sucs Nord

SUR 32 Montserrat

TOTAL QUATRE SECTORS

Habitatges totals Aportació (%)

436 21’6%

560 27’8%

226 11’2%

352 17’5%

1.573 78’1%

Habitatges assequibles totals Aportació (%)

309 24’0%

397 30’8%

140 10’9%

156 12’1%

1.001 77’7%

Núm. Exp. Títol Estat de tramitació Densitat Inicial Hab. Inicials Densitat Modificada Hab Finals Increment

10026/2007 MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLEIDA SUR20

Aprovació inicial Ple dedata 27/03/09

55 hab/Ha 924 80 hab/Ha 1.345 420

10004/2007 MODIFICACIO PUNTUAL PLA GENERAL LLEIDA SUR 10 Aprovació provisional Plede data 27/02/09

20 hab/Ha 427 40 hab/Ha 855 427

10014/2008 MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA GENERAL EN EL SECTORSUR 14

Aprovació provisional Plede data 22/11/08

20 hab/Ha 762 40 hab/Ha 1.524 762

10018/2008 MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLEIDA EN ELSECTOR SUR 25

Aprovació inicial Ple dedata 25/04/08

45 hab/Ha 1.269 70,89 hab/Ha 2.000 730

TOTAL INICIAT 3.384 5.724 2.340

EXPEDIENTS MUNICIPALS DE MODIFICACIÓ DE DENSITAT-SECTORS URBANS AMB PLANEJAMENT INICIAT

2 ANÀLISI


124


Sector SUR15 SUR16 SUR18 SUR22 SUR29 SUR30 SUR32

Nom Bòviles Bordeta 3 Ciutat Jardí Nord Balàfia Montcada Llívia Nord Sucs Nord Sucs Sud Montserrat

Total Superfície 78.434,39 m² 217.870,26 m² 279.839,00 m² 69.768,77 m² 113.221,59 m² 71.912,29 m² 175.762,30 m² 1.006.808,60 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 0,40 m²st/m²sl 0,40 m²st/m²sl 0,40 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,35 m²st/m²sl 0,25 m²st/m²sl 0,36 m² Edificabilitat

Total Sostre 31.373,76 m² 87.148,10 m² 111.935,60 m² 24.419,07 m² 39.627,56 m² 25.169,30 m² 43.940,58 m² 363.613,96 m² Total Sostre

Sostre LL 17.506,56 m² 48.628,64 m² 62.460,06 m² 13.625,84 m² 22.112,18 m² 14.044,47 m² 24.518,84 m² 202.896,59 m² 55,80% Sostre LL

Sostre HPP 5.835,52 m² 16.209,55 m² 20.820,02 m² 4.541,95 m² 7.370,73 m² 4.681,49 m² 8.172,95 m² 67.632,20 m² 18,60% Sostre HPP

Sostre HC 2.917,76 m² 8.104,77 m² 10.410,01 m² 2.270,97 m² 3.685,36 m² 2.340,75 m² 4.086,47 m² 33.816,10 m² 9,30% Sostre HC

Sostre HCC 2.917,76 m² 8.104,77 m² 10.410,01 m² 2.270,97 m² 3.685,36 m² 2.340,75 m² 4.086,47 m² 33.816,10 m² 9,30% Sostre HCC

Sostre terciari 2.196,16 m² 6.100,37 m² 7.835,49 m² 1.709,33 m² 2.773,93 m² 1.761,85 m² 3.075,84 m² 25.452,98 m² 7,00% Sostre terciari




Densitat 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha 20 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 157 hab 436 hab 560 hab 140 hab 226 hab 144 hab 352 hab 2.014 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 20 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 0 hab Nombre hab. addicionals


Hab. HLL 46 hab 127 hab 163 hab 53 hab 86 hab 55 hab 196 hab 725 hab 36,02% Hab. HLL

Hab. HPO 56 hab 154 hab 198 hab 43 hab 70 hab 45 hab 78 hab 644 hab 31,99% Hab. HPO

Hab. HC 28 hab 77 hab 99 hab 22 hab 35 hab 22 hab 39 hab 322 hab 15,99% Hab. HC

Hab. HCC 28 hab 77 hab 99 hab 22 hab 35 hab 22 hab 39 hab 322 hab 15,99% Hab. HCC

Total H Protecció 111 hab 309 hab 397 hab 87 hab 140 hab 89 hab 156 hab 1.288 hab 63,98% Total H Protecció

Total habitatges 157 hab 436 hab 560 hab 140 hab 226 hab 144 hab 352 hab 2.014 hab 100,00% Total habitatges

PGL Clau 12C 12C 12C 12D 12D 12D 14A


TOTAL 725 hab 644 hab 322 hab 322 hab 1288 hab 2014 hab

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANITZABLES RESIDENCIALS. PLANEJAMENT NO INICIAT

TOTAL %

2 ANÀLISI


125

Ara bé, actualment s’estan elaborant els informes previs corresponents a la sol�licitud de modificacions de densitat a tres dels set sectors urbans amb planejament no iniciat –tal i com recull la taula mostrada a continuació-, modificacions que alterarien els paràmetres anteriors.


2.6.4.5 PREVISIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA SOBRE SÒL URBANITZABLE

Aquestes previsions fan referència a execució en règim de protecció i a molt curt termini.


Les informacions recollides al quadre de la pàgina anterior indiquen, per tant, que hi ha 74 habitatges protegits de diferents règims disponibles per a resoldre necessitats, 44 acabats (i no

ESTAT LLIURAMENT ACTUACIÓ

Parcel.la L 1 Habitatge Entorn SCCL (CCOO) 84 Venda (Règim Cooperatiu). Conveni abril 2007

AI 2008-2009 Conveni Firmat

Parcel.la L 2 (I) La Caixa 117 Lloguer joves. Conveni abril 2007

AI 2008-2009 -

Parcel.la L 3 (II) PORT FONT SCCL 117 Venda HPO. Conveni 2006 AI 2008-2009 Iniciat

93 HPO r. general

24 HC

Parcel.la L 4 (III) Habitatges Veïnals de Catalunya SCCL

84 Venda concurs HC. Conveni 2006

AI 2008-2009 -

Parcel�la H-1 Paeria 80 Modifi. Pun. Densitats

SUR-6- Aubares ( En tràmit augment de densitat)

Parcel.la 17 Benito Arnó o hijos, SA 22 Concursos HPO règim general venda

AI No s’han començat

Av Fontanet sn 2004 Llicencia exp. 302/06 2008

Parcel.la 28 Fundació Habitatges per a tots 21 Concursos HPO règim general venda 2004

AI 2008 Fase de fonaments

Av Enginyer Antoni Llovet 63 (Construccions Pallas) Llicencia exp. 94/06

Parcel.la 29 Benito Arnó o hijos, SA 51 Concursos HPO règim general venda 2004

PI 2008-2009 No s’han començat

Av Enginyer Santi Companys sn Llicencia exp. 303/06

SUR-13-Pardinyes

Parcel.la 11 Habitatge Entorn SCCL (CCOO) 30 Venda (Cooperativa). Conveni 2006

AI Llicencia 7-11-06 2008 Fase de tancaments

C Euskadi sn

Parcel.la 16 Paeria 10 Concursos HPO règim general venda (2004)

AI aprx 2009 -

Parcel.la 21 PORT FONT SCCL 18 18 EE Llicencia 28-11-05 Lliurat Acabat

C Josep Pallach 21

Parcel.la 28 INCASOL 22 22 Lloguer EE Llicencia 28-06-06 2008 Acabat

Av Alcalde Santgenis 1

Parcel.la 29 INCASOL 22 22 HPO general. Lloguer EE Llicencia 28-06-06 1r trimestre 2008 Acabat


Parcel.la 30-31 Proviure Ciutat de Lleida SL (Caixa de Catalunya)

44 44 44 Lloguer 25 anys. Conveni 2006

EE Llicencia 18-07-06 Lliurat Acabat

SUR-21-Bordeta Sud

Foment Immobiliari Assequible SAU. (La Caixa)

45 44 Lloguer HPO PI 2008

SUR-33-Canal Seros Aubares II(IV) VOLUMETRIC (PLM) 15 Venda HC. Concurs 2006 AI 2009 -(V) VIVENDIA 9 Venda HC. Concurs 2006 AI 2009 -

SUR-42-Canal Seros Aubares II

Parcel�la 10 EMU 82 Venda HPO PA 2010 -

SUR-2 EMU 74 A determinar 2010 Projecte

SUR-2 universitat 150 Dotacional públic

SUR-12 72 Reparcel�lació

TOTAL SÒL URBANITZABLE 1169 106 88

PARCEL.LES H.P.O. i H.P.C. EN VENDA O LLOGUER

(I) Es tracta de la venda de la parcel�la L-2 del SUR-5, per un import de 2.173.092'00 €, amb escriptura de data 25/11/2008, destinada a HPO en lloguer, amb un termini de llicència de 9 mesos i adjudicació segons conveni 3/10/2008.(I) S'han suspès els tràmits d'obtenció de llicència.(I) S'ha sol�licitat una pròrroga de la llicència al mes de març d'enguany.(IV) Correspon a la venda proindivís 77,17% de la parcel�la 7 PP SUR 33 (Avda. Fontanet 101-111) per valor de 812.100'00 € (expedients i llicència 73/06 decret 7.11.06 / 108/06 decret 15.11.06; adjudicació JGL 22/12/2006), amb escriptura de data 10/05/2007,destinada a HPC i amb un termini de llicència de 10 mesos.

(V) Correspon a la venda de la parcel�la 6 PP SUR 33 (Avda. Fontanet 81-99) per valor de 576.100'00 € (expedients i llicència 7144/08 decret 4.11.08; adjudicació JGL 13/02/2007), amb escriptura de data 17/01/2008, destinada a HPC i amb un termini de llicènciade 10 mesos.

SÒL URBANITZABLE

SUR-5-COPA D’OR

Concursos HPO règim general venda cooperatiu (2004)

Núm. Exp. Títol Estat de tramitació Densitat Inicial Hab. Inicials Densitat Modificada Hab Finals Increment

10022/2007 MODIFICACIÓ AUGMENT DE DENSITAT DE VIVENDESDESTINADES A PROTECCIO OFICIAL AL SUR 7, LLÍVIA

Informe previ 15 hab/Ha 91 35 hab/Ha 211 121

10051/2008 MODIFICACIO PUNTUAL PGL SUR 32 Informe previ 10 hab/Ha 176 40 hab/Ha 766 590

06/2009 ESTUDI PREVI DE LA PROPOSTA DEL PLA PARCIAL DEL SUR26

Informe previ 15 hab/Ha 456 35 hab/Ha 1.065 608

TOTAL NO INICIAT 723 2.042 1.319

EXPEDIENTS MUNICIPALS DE MODIFICACIÓ DE DENSITAT-SECTORS URBANS AMB PLANEJAMENT NO INICIAT

2 ANÀLISI


126

lliurats) i 30 en fase de tancaments. Així mateix, hi ha 105 addicionals que es troben en diverses etapes de la fase d’inici i què, per tant, poden estar disponibles amb relativa immediatesa. És a dir, 179 en total.

2.6.5 SÒL URBÀ

El sòl urbà abasta 58’8 hectàrees, seccionades en 17 sectors:

� Planejament aprovat: UA 18, UA 28, UA 29, UA 48, UA 61 i UA 71.

� Planejament en tràmit: PE 3 (Pla de Millora Urbana de l’Estació) i UA 16.

� Planejament no iniciat: PE 1 (remodelació de Cappont), PE 2 (remodelació de Balàfia), UA 25, UA 30, UA 30BIS, UA 52, UA 65, UA 72 i UA 73.

Amb una edificabilitat de 0’80, la superfície total es concreta en un sostre de 47’2 hectàrees, residencial en un 78’1%, del qual es preveuen 3.925 habitatges fins l’any 2015, lliures en més de dues terceres parts (70%).

Els sectors amb planejament aprovat i els de planejament no tramitat són els que aporten el gruix del total (81’7%): 1.664 (42’4% del total) i 1.542 unitats (39’3%), respectivament.

Cal remarcar que la distribució de la producció global prevista entre habitatge lliure i assequible no es reprodueix de manera uniforme a tots els sectors: mentre que tant als sectors amb planejament en tràmit com als sectors amb planejament no tramitat es preveu al voltant d’un 39% d’habitatges assequibles, aquest percentatge es redueix al 17’7% en el cas dels sectors amb planejament aprovat. Com es veurà més endavant, més de la meitat dels 1.664 habitatges totals previstos als sectors amb planejament aprovat procedeix d’aquells que no tenen reserva obligatòria d’habitatges assequibles, sectors als quals no es preveu cap habitatge d’aquesta modalitat.


Total Superfície 198.679,31 143.796,55 245.525,07 588.000,93 100,00%

Edificabilitat 0,78 1,07 0,67 0,80

Total Sostre 154.665,21 153.455,41 164.193,06 472.313,68

Sostre LL 127.364,27 82,35% 37.384,84 24,36% 91.619,73 55,80% 256.368,84 54,28%

Sostre HPP 15.578,64 10,07% 12.330,48 8,04% 30.539,91 18,60% 58.449,03 12,38%

Sostre HC 6.562,30 4,24% 6.165,24 4,02% 15.269,95 9,30% 27.997,50 5,93%

Sostre HCC 5.160,00 3,34% 5.771,84 3,76% 15.269,95 9,30% 26.201,80 5,55%

Sostre terciari 91.803,00 59,82% 11.493,51 7,00% 103.296,51 21,87%

Sostre altres

Aprof. Mig Plurifamiliar 7.109,35 14.145,54 16.419,31 37.674,20

Aprof. Mig UnifamiliarAprof. Mig 9,22% 10,00% 7,98%

Densitat 82 50 63 66

Nombre habitatges 1.629 719 1.542 3.890

Densitat alternativa 84 67

Nombre hab. addicionals 338 338

Addicionals voluntari 37 37

Hab. HLL 1.370 82,33% 435 60,55% 937 60,74% 2.742 69,86%

Hab. HPO 220 13,23% 144 20,00% 303 19,63% 667 16,98%

Hab. HC 74 4,45% 72 10,00% 151 9,82% 297 7,57%

Hab. HCC 0 0,00% 68 9,44% 151 9,82% 219 5,59%

Total H Protecció 294 17,67% 284 39,45% 605 39,26% 1.183 30,14%

Total habitatges 1.664 100,00% 719 100,00% 1.542 100,00% 3.925 100,00%

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS URBANS RESIDENCIALSPLANEJAMENT VIGENTPlanejament aprovat Planejament en tràmit No Tramitats

2 ANÀLISI


127

2.6.5.1 PLANEJAMENT APROVAT O EN TRÀMIT

De les 34’48 hectàrees que ocupa el sòl urbà amb planejament aprovat o en tràmit, 30’81 hectàrees corresponen al sostre total amb una edificabilitat de 0’90; el sostre residencial supera el 70% i el residencial lliure se situa en poc menys del 54%. Amb una densitat mitjana de 70 habitatges/hectàrea, aquest sostre es traduirà fins l’any 2015 en 2.383 habitatges totals (incloent-hi 37 habitatges addicionals), assequibles en gairebé una quarta part dels casos.

Aquests volum global d’habitatges procedeix en un 74’1% de 3 sectors:

Sectors PE 3 Pla de Millora Urbana de l’Estació

UA 28

UA 29 TOTAL TRES SECTORS

Habitatges totals 680 600 487 1.767 Aportació (%) 28’5% 25’2% 20’4% 74’1%

D’altra banda, la distribució dels habitatges globals per modalitats d’accés té una concreció heterogènia entre diversos sectors urbans amb planejament aprovat o en tràmit:

� La producció d’habitatge lliure suposa entre el 60% i el 70% de la producció total únicament en el cas de PE 3, de la UA 16 i de la UA 28, tot i què, en el PE 3 és l’únic sector que aportarà HCC i la producció corresponent representa el 10% del total del sector, és a dir, mostra un pes tres vegades i mitja superior al que té l’HCC en termes globals.

� En marcat contrast, més de la meitat de la producció de la UA 71 serà d’HPO (100 de 175 habitatges) i el 8% d’HC (14 habitatges), és a dir, gairebé dues terceres parts de la producció total de la UA 71 fins l’any 2015 correspondrà a habitatge assequible, proporció 2’7 vegades superior a la considerada en termes globals.

� La producció que es derivarà de la resta de sectors (UA 18, 61; i UA 48, 55) serà íntegrament d’habitatge lliure.

2 ANÀLISI


128


Sector PE 3 UA 16 UA 18 UA 28 UA 29 UA 48 UA 61 UA 71

Nom Pla Especial de l'Estació 51.503,70 m²

Total Superfície 135.928,55 m² 7.868,00 m² 7.695,09 m² 60.518,43 m² 48.732,39 m² 6.838,08 m² 57.366,52 m² 17.528,80 m² 342.475,86 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 1,10 m²st/m²sl 0,50 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 1,00 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,50 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,90 m² Edificabilitat

Total Sostre 149.521,41 m² 3.934,00 m² 6.156,06 m² 51.600,00 m² 48.732,39 m² 5.470,46 m² 28.683,26 m² 14.023,04 m² 308.120,62 m² Total Sostre

Sostre LL 34.631,04 m² 2.753,80 m² 6.156,06 m² 30.960,00 m² 48.732,39 m² 5.470,46 m² 28.683,26 m² 7.362,10 m² 164.749,11 m² 53,47% Sostre LL

Sostre HPP 11.543,68 m² 786,80 m² 10.320,00 m² 5.258,64 m² 27.909,12 m² 9,06% Sostre HPP

Sostre HC 5.771,84 m² 393,40 m² 5.160,00 m² 1.402,30 m² 12.727,54 m² 4,13% Sostre HC

Sostre HCC 5.771,84 m² 5.160,00 m² 10.931,84 m² 3,55% Sostre HCC

Sostre terciari 91.803,00 m² 91.803,00 m² 29,79% Sostre terciari


Aprof. Mig Plurifamiliar 13.752,14 m² 393,40 m² 0,00 m² 5.160,00 m² 0,00 m² 547,05 m² 0,00 m² 1.402,30 m² 21.254,89 m²

Aprof. Mig Unifamiliar 6,90% Aprofitament mig

Densitat 50 hab/Ha 50 hab/Ha 79 hab/Ha 99 hab/Ha 100 hab/Ha 80 hab/Ha 50 hab/Ha 80 hab/Ha 69 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 680 hab 39 hab 61 hab 600 hab 487 hab 55 hab 286 hab 140 hab 2.348 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 50 hab/Ha 100 hab/Ha 70 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 303 hab/Ha 35 hab 338 hab Nombre hab. addicionals

Addicionals voluntari 37 hab 37 hab Addicionals voluntari

Hab. HLL 408 hab 27 hab 61 hab 420 hab 487 hab 55 hab 286 hab 61 hab 1.805 hab 75,76% Hab. HLL

Hab. HPO 136 hab 8 hab 0 hab 120 hab 0 hab 0 hab 0 hab 100 hab 364 hab 15,27% Hab. HPO

Hab. HC 68 hab 4 hab 0 hab 60 hab 0 hab 0 hab 0 hab 14 hab 146 hab 6,12% Hab. HC

Hab. HCC 68 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 hab 68 hab 2,85% Hab. HCC

Total H Protecció 272 hab 12 hab 0 hab 180 hab 0 hab 0 hab 0 hab 114 hab 578 hab 24,24% Total H Protecció

Total habitatges 680 hab 39 hab 61 hab 600 hab 487 hab 55 hab 286 hab 175 hab 2.383 hab 100,00% Total habitatges

PGL Clau 9C 9C 9C 9A 9B 9C 9B

GECR 96/2004 GPPM 4/2005 GECR 139/03 GECR 92/2004 GPPG 10/20046


Tramitats sense reservaobligatòria d'HPP 889 hab 0 hab 0 hab 0 hab 0 889 hab

Tramitats amb reservaobligatòria d'HPP 481 hab 220 hab 74 hab 0 hab 294 775 hab

En tràmit 435 hab 144 hab 72 hab 68 hab 284 719 hab

TOTAL 1.805 hab 364 hab 146 hab 68 hab 578 hab 2.383 hab

DESENVOLUPAMENT PLANS DE MILLORA URBANA RESIDENCIALS-APROVATS O EN TRÀMIT

TOTAL %

2 ANÀLISI


129

2.6.5.2 PLANEJAMENT NO TRAMITAT

Els 9 sectors urbans amb planejament no tramitat s’estenen al llarg d’un total de 24’55 hectàrees, les quals suposen un sostre de 16’42 hectàrees amb una edificabilitat de 0’67, i 1.542 habitatges totals amb una densitat mitjana de 63 habitatges/hectàrea.

Dels 9 sectors urbans amb planejament no tramitat, 3 aportaran dues terceres parts de la producció total d’habitatges prevista fins l’any 2015:

Sectors UA 30 UA 30BIS UA 73 TOTAL TRES SECTORS Habitatges totals 309 334 385 1.029 Aportació (%) 20’0% 21’7% 25’0% 66’7%

D’altra banda, gairebé el 61% de la producció global correspon a habitatge lliure, una cinquena part a habitatge assequible d’HPO, i sengles desenes parts a cadascuna de les dues tipologies d’habitatge assequible concertat.

La distribució global d’habitatges es reprodueix a tots els sectors, tot i què, als sectors amb plans especials (PE 1 i PE 2) la modalitat assequible té una presència superior a la que presenta en termes globals: a tots dos sectors els habitatges assequibles previstos suposen el 53% del total, i, dintre dels habitatges assequibles, els d’HPO representen més del 26% sobre el total a cada sector, igual que les dues tipologies d’habitatge concertats conjuntament a cada sector.

2 ANÀLISI


130


Sector PE 1 PE 2 UA 25 UA 30 UA 30BIS UA 52 UA 65 UA 72 UA 73

Nom Remodelació Cap Pont Remodelació BalàfiaTotal Superfície 10.363,92 m² 9.601,92 m² 5.139,19 m² 61.831,00 m² 66.896,59 m² 12.501,39 m² 28.708,80 m² 2.322,24 m² 48.160,02 m² 245.525,07 m² 100,00% Total Superfície

Edificabilitat 1,50 m²st/m²sl 1,50 m²st/m²sl 1,00 m²st/m²sl 0,50 m²st/m²sl 0,50 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,50 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,80 m²st/m²sl 0,67 m² Edificabilitat

Total Sostre 15.545,88 m² 14.402,88 m² 5.139,19 m² 30.915,50 m² 33.448,30 m² 10.001,11 m² 14.354,40 m² 1.857,79 m² 38.528,02 m² 164.193,06 m² Total Sostre

Sostre LL 8.674,60 m² 8.036,81 m² 2.867,67 m² 17.250,85 m² 18.664,15 m² 5.580,62 m² 8.009,76 m² 1.036,65 m² 21.498,63 m² 91.619,73 m² 55,80% Sostre LL

Sostre HPP 2.891,53 m² 2.678,94 m² 955,89 m² 5.750,28 m² 6.221,38 m² 1.860,21 m² 2.669,92 m² 345,55 m² 7.166,21 m² 30.539,91 m² 18,60% Sostre HPP

Sostre HC 1.445,77 m² 1.339,47 m² 477,94 m² 2.875,14 m² 3.110,69 m² 930,10 m² 1.334,96 m² 172,77 m² 3.583,11 m² 15.269,95 m² 9,30% Sostre HC

Sostre HCC 1.445,77 m² 1.339,47 m² 477,94 m² 2.875,14 m² 3.110,69 m² 930,10 m² 1.334,96 m² 172,77 m² 3.583,11 m² 15.269,95 m² 9,30% Sostre HCC

Sostre terciari 1.088,21 m² 1.008,20 m² 359,74 m² 2.164,09 m² 2.341,38 m² 700,08 m² 1.004,81 m² 130,05 m² 2.696,96 m² 11.493,51 m² 7,00% Sostre terciari


Aprof. Mig Plurifamiliar 1.554,59 m² 1.440,29 m² 513,92 m² 3.091,55 m² 3.344,83 m² 1.000,11 m² 1.435,44 m² 185,78 m² 3.852,80 m² 16.419,31 m²

Aprof. Mig Unifamiliar 10,00% Aprofitament mig

Densitat 100 hab/Ha 100 hab/Ha 100 hab/Ha 50 hab/Ha 50 hab/Ha 80 hab/Ha 50 hab/Ha 80 hab/Ha 80 hab/Ha 63 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 104 hab 96 hab 51 hab 309 hab 334 hab 100 hab 144 hab 19 hab 385 hab 1.542 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 0 hab Nombre hab. addicionals

Addicionals voluntari 0 hab Addicionals voluntari

Hab. HLL 49 hab 45 hab 32 hab 194 hab 210 hab 63 hab 90 hab 12 hab 242 hab 937 hab 60,74% Hab. HLL

Hab. HPO 28 hab 26 hab 10 hab 58 hab 62 hab 19 hab 27 hab 3 hab 72 hab 303 hab 19,63% Hab. HPO

Hab. HC 14 hab 13 hab 5 hab 29 hab 31 hab 9 hab 13 hab 2 hab 36 hab 151 hab 9,82% Hab. HC

Hab. HCC 14 hab 13 hab 5 hab 29 hab 31 hab 9 hab 13 hab 2 hab 36 hab 151 hab 9,82% Hab. HCC

Total H Protecció 55 hab 51 hab 19 hab 115 hab 124 hab 37 hab 53 hab 7 hab 143 hab 605 hab 39,26% Total H Protecció

Total habitatges 104 hab 96 hab 51 hab 309 hab 334 hab 100 hab 144 hab 19 hab 385 hab 1.542 hab 100,00% Total habitatges

PGL Clau 8U 8U 9A 9C 9C 9B 9C 9B 9B


TOTAL 937 hab 303 hab 151 hab 151 hab 605 hab 1.542 hab

DESENVOLUPAMENT PLANS DE MILLORA URBANA RESIDENCIALS-NO TRAMITAT

TOTAL %

2 ANÀLISI


131

2.6.5.3 PREVISIONS D’EXECUCIÓ DIRECTA SOBRE SÒL URBÀ

Aquestes previsions fan referència a execució en règim de protecció i a molt curt termini.


Per consegüent, hi ha 123 habitatges protegits de diferents règims procedents de sòl urbà disponibles per a resoldre necessitats, 78 acabats (8 HPO en venda i 70 HPO en lloguer a 25 anys) i 45 en fase de tancament (19 HPO en lloguer a 30 anys, 14 HPO en venda de règim especial i 12 HC). Addicionalment, s’ha signat el conveni per a l’edificació de 50 habitatges més, tots en règim de lloguer. En total, 173 habitatges que permetran resoldre necessitats amb relativa immediatesa.

2.6.6 CAPACITAT POTENCIAL PLA GENERAL VIGENT

La taula que es mostra a continuació recull la producció potencial del planejament vigent fins l’any 2015, resumida per tipus de sòl i modalitat d’habitatge.

D’acord amb aquestes dades, s’estima que el potencial del territori quant a producció d’habitatge és de 28.658 unitats en total:

� Lliures en un 57’3% i assequibles en el 42’7% restant.

� Procedents en un 86’3% dels sectors urbanitzables (24.733 habitatges totals als sector urbanitzables per 3.925 habitatges als sectors de sòl urbà).


Habitatges Acabats Lloguer

Cavallers 14-20 EMU 19 19 Lloguer HPO 30 anys AI Llicencia 30-08-06 2008

2009 Tancaments

Cavallers 27-29 EMU 16 16 EE Llicencia 25-02-05 2008

juliol Acabat

Cavallers 37 EMU 5 5 Rehabilitació Lloguer HPO AI Llicencia 12-02-07 2009 Desacord de la resta de propietaris

No s’han començat els treballs de Rehabilitació

Cavallers 39-41 EMU 14 Venda habitatges r. especial AI Llicencia 17-04-07 2009

Fase de Tancaments

C Eduardo Velasco 1-3 EMU 8 8 8 Rehabilitació Lloguer HPO AI 2008

Llicencia exp. 153/07 setembre Acabats

Lluis Besa-68 EMU 6 6 Lloguer final 2009 Projecte

Cavallers Galera EMU 14 14 Lloguer final 2009 Projecte

Alzamora-Galera EMU 3 3 Lloguer Permuta

Poligon 2-Labordeta EMU 75 Mod. Pun. Densitats i Rotonda

UA 3’C.Històric Benito Arnó o hijos, SA 12 Venda HC EE Llicencia 28-06-06 2008 Tancaments

Pl. Ereta 2009

EMU 8 Venda HPO EE Llicencia 14-06-06 2008

SUCHS Acabat

Av. 8 de març

SUCHS EMU 12 Venda HPO PA 2009

Av. 8 de març No s’han començat

Prat de la Riba 114 (Balafia) INCASOL 70 70 70 Lloguer HPO (25 anys) EE Llicencia 28-06-06 2008 Acabat

UA 22 Balàfia ÇABIRA, SCCL (Agrupació Mutua) 50 Venda-concurs HPO 2006 AI 2008

Parcel�la E -

UA-28 Mariola Foment Immobiliari Assequible SAU. (La Caixa)

60 Lloguer HPO PI 2009 -

UA-29 Mariola INCASOL 52 52 Venda HPO reallotjament (1 habitatge Explosió Mariola)

AI jun-09

Av. 11 setembre Llicencia exp. 360/06 Acabat

UA-43 (I) BATLLE CERVERA dintre de termini per demanar llicència

UA-71 (II) Foment Immobiliari Assequible SAU. (La Caixa)

50 50 Lloguer PI 2008-2009 Conveni firmat

Magraners -

TOTAL SÒL URBÀ 474 130 191

(I) Es tracta de la venda de la parcel�la 4 del sector UA-43, amb data d'escriptura 25/11/2008, un import de 249.591'00 €, destinada a HPO, amb un termini de llicència de 10 mesos (adjudicació JGL 28/10/2008).(II) Es tracta de la venda de la parcel�la B del sector UA-71 (inscrita al Registre de la Propietat amb data 26/02/2009), amb data d'escriptura 25/11/2008, un import de 923.507'74 €, destinada a HPO en lloguer, amb un termini de llicència de 3 mesos (adjudicació11/04/2008).


SÓL URBA

Lloguer joves. Ampliacio i reformes

2 ANÀLISI


132

� Corresponents a planejament aprovat en un 49’7% (10.550 més 3.687 de l’ARE), en un 22’8% a sectors amb planejament en tràmit (6.536), i en un 27’5% a sectors amb planejament no tramitat (7.885).

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’Ajuntament de Lleida.

Quant als sectors de sòl urbanitzable, el 50’8% de la producció total estimada procedeix dels sectors amb planejament aprovat (8.886 més 3.687 de l’ARE) i al voltant de sengles quartes parts dels sectors amb planejament en tràmit i dels sectors amb planejament no tramitat (5.817 i 6.343, respectivament). Val a dir que l’ARE aporta per si sola el 14’9% de la producció potencial derivada dels sectors urbanitzables i el 12’9% de la producció total del planejament vigent.

Pel que fa als sectors en sòl urbà, el 42’4% dels habitatges potencials procedeixen dels sectors amb planejament aprovat, el 18’3% dels sectors amb planejament en tràmit i el 39’3% restant dels sectors amb planejament no tramitat.

2.6.7 PRODUCCIÓ POTENCIAL DISPONIBLE PER AL PLH: SECTORS DE DISPONIBILITAT IMMEDIATA

La informació de previsions de producció d’habitatges és rellevant pels motius que s’han exposat anteriorment, tot i què, més rellevant encara és determinar quins sectors estan més desenvolupats o estan disponibles immediatament, per tractar-se de sectors que aportaran producció d’habitatges a més curt termini que la resta de sectors del territori. Ara bé, resulta igualment crucial assenyalar quins són els sectors que acumulen la major part de les reserves de sòl que s’empraran per a produir els habitatges esmentats. A continuació s’identifiquen tots dos tipus de sector:

� Sòl urbanitzable:

o L’ARE de Lleida, a més de ser un dels dos sectors on més quantitat de sòl hi ha, aporta el 73’6% del total dels habitatges dotacionals (419 de 569 totals).

Hab. HLL 6.807 76,6% 1.844 50,0% 2.915 50,1% 2.106 33,2% 13.672 55,3%

Hab. HPO 1.669 18,8% 922 25,0% 2.354 40,5% 2.186 34,5% 7.131 28,8%

Hab. HC 330 3,7% 461 12,5% 530 9,1% 1.093 17,2% 2.414 9,8%

Hab. HCC 80 0,9% 461 12,5% 18 0,3% 957 15,1% 1.516 6,1%

Total H Protecció 2.079 23,4% 1.844 50,0% 2.902 49,9% 4.236 66,8% 11.061 44,7%

Total habitatges 8.886 100,0% 3.687 100,0% 5.817 100,0% 6.343 100,0% 24.733 100,0%

Hab. HLL 1.370 82,3% 435 60,6% 937 14,8% 2.742 69,9%

Hab. HPO 220 13,2% 144 20,0% 303 4,8% 667 17,0%

Hab. HC 74 4,4% 72 10,0% 151 2,4% 297 7,6%

Hab. HCC 0 0,0% 68 9,4% 151 2,4% 219 5,6%

Total H Protecció 294 17,7% 284 39,4% 605 9,5% 1.183 30,1%

Total habitatges 1.664 100,0% 719 100,0% 1.542 24,3% 3.925 100,0%

Hab. HLL 8.177 77,5% 1.844 50,0% 3.351 51,3% 3.043 38,6% 16.414 57,3%

Hab. HPO 1.889 17,9% 922 25,0% 2.498 38,2% 2.489 31,6% 7.798 27,2%

Hab. HC 404 3,8% 461 12,5% 602 9,2% 1.244 15,8% 2.712 9,5%

Hab. HCC 80 0,8% 461 12,5% 86 1,3% 1.108 14,1% 1.735 6,1%

Total H Protecció 2.373 22,5% 1.844 50,0% 3.186 48,7% 4.842 61,4% 12.244 42,7%

Total habitatges 10.550 100,0% 3.687 100,0% 6.536 100,0% 7.885 100,0% 28.658 100,0%

Planejament en tràmit

PLANEJAMENT VIGENT

PLANEJAMENT VIGENT. DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS RESIDENCIALS.Planejament no tramitat

TOTAL

URBÀ

URBANITZABLE

SENSE ARE ARE

Planejament aprovat

2 ANÀLISI


133

o El SUR 5 (Canal de Serós -Copa d’Or) ja està urbanitzat i, per tant, és de disponibilitat immediata. Tot el 10% d’aprofitament està compromès amb cooperatives, amb les quals es van signar els convenis pertinents al 2008.

o El SUR 2 (Ciutat Jardí Sud) ofereix els 150 habitatges dotacionals referits als apartats anteriors (el 32’4% del total dels habitatges dotacionals als inicis del mes d’octubre estava en marxa una promoció i restava pendent una altra).

o El SUR 6 (Canal de Serós-Aubarés 1) és de disponibilitat immediata, no només per estar completament urbanitzat, sinó també per trobar-se parcialment edificat.

o El SUR 42 (Torre Salses) també es troba disponible immediatament per estar completament urbanitzat. Cal posar de manifest, però, que per a fer-ho viable s’hauria de dur a terme el pont que connecti el SUR42 amb La Bordeta, per sobre del recorregut ferroviari.

� Sòl urbà:

o El 70% del sòl del sector PE 3 (Pla de Millora Urbana de l’Estació) passa a ser municipal per mitjà d’un conveni amb la RENFE. De fet, és l’altre sector on més quantitat de sòl hi ha.


Així, els sectors indicats aportarien el 37’5% de la capacitat total prevista dintre de l’horitzó del PLH, el 45’4% de la producció total d’habitatge lliure i el 27’1% de la producció total d’habitatge assequible.

En termes de sòl urbanitzable, els sectors de disponibilitat immediata aportaran el 40’7% de la producció total derivada d’aquest tipus de sòl fins l’any 2015, 51’5% de la producció total d’habitatge lliure al sòl urbanitzable i 27’5% de la producció d’habitatge assequible.

En el cas del sòl urbà, els sectors de disponibilitat immediata suposen només un 17’3% del total d’habitatges previst (un 14’9% dels lliures i un 23’0% dels protegits).

Les taules que figuren a continuació (pàgines següent) mostren el detall de la producció potencial derivada dels sectors de disponibilitat immediata i, per tant, disponible de manera més immediata per a resoldre necessitats d’habitatge.

Règim N. habitatges % % Disp. immediata/Total PLH

Hab. HLL 7.040 69,5% 51,5%

Hab. HPO 2.006 19,8% 28,1%

Hab. HC 545 5,4% 22,6%

Hab. HCC 541 5,3% 35,7%

Total H Protecció 3.091 30,5% 27,9%

Total habitatges 10.132 100,0% 41,0%

Hab. HLL 408 60,0% 14,9%

Hab. HPO 136 20,0% 20,4%

Hab. HC 68 10,0% 22,8%

Hab. HCC 68 10,0% 31,0%

Total H Protecció 272 40,0% 23,0%

Total habitatges 680 100,0% 17,3%

Hab. HLL 7.449 68,9% 45,4%

Hab. HPO 2.142 19,8% 27,5%

Hab. HC 613 5,7% 22,6%

Hab. HCC 609 5,6% 35,1%

Total H Protecció 3.363 31,1% 27,5%

Total habitatges 10.812 100,0% 37,7%

URBÀ

TOTAL

PLANEJAMENT VIGENT. DESENVOLUPAMENT DELS SECTORSRESIDENCIALS DE DISPONIBILITAT IMMEDIATA. HORITZÓ 2008-2015.

URBANITZABLE

2 ANÀLISI


134


URBANITZAT URBANITZAT URBANITZAT URBANITZAT

Sector SUR 2 SUR5 SUR6 SUR 42 ARE LLEIDA PE 3 TOTAL %

Nom Ciutat Jardí Sud Canal de Serós-Copa d'Or Canal deSerós-Aubarés 1 Torre Salses RENFE

Total Superfície 542.220,00 m² 444.945,47 m² 169.187,00 m² 550.530,60 m² 614.508,00 m² 135.928,55 m² 2.457.319,62 m² 100,00% Total Superfície

0,00 m²Edificabilitat 0,40 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,85 m²st/m²sl 0,40 m²st /m²sl 0,85 m² 1,10 m²st/m²sl 0,66 m² Edificabilitat

Total Sostre 216.888,00 m² 378.203,65 m² 143.808,95 m² 208.063,30 m² 522.331,80 m² 149.521,41 m² 1.618.817,10 m² Total Sostre

0,00 m²Sostre LL 200.496,78 m² 340.533,10 m² 130.202,65 m² 158.177,96 m² 184.352,40 m² 34.631,04 m² 1.048.393,93 m² 64,76% Sostre LL

Sostre HPP 16.391,22 m² 37.670,55 m² 13.606,30 m² 19.123,73 m² 92.176,20 m² 11.543,68 m² 190.511,68 m² 11,77% Sostre HPPSostre HC 9.561,86 m² 46.088,10 m² 5.771,84 m² 61.421,80 m² 3,79% Sostre HC

Sostre HCC 0,00 m² 46.088,10 m² 5.771,84 m² 51.859,94 m² 3,20% Sostre HCC

Sostre terciari 21.199,75 m² 153.627,00 m² 91.803,00 m² 266.629,75 m² 16,47% Sostre terciari

Sostre altres 0,00 m² 0,00 m² 0,00 m² 0,00% Sostre altres

0,00 m²Aprof. Mig Plurifamiliar 15.060,00 m² 37.670,55 m² 13.606,30 m² 8.370,10 m² 0,00 m² 13.752,14 m² 88.459,09 m² Aprof. Mig Plurifamiliar

Aprof. Mig Unifamiliar 1.331,22 m² 0,00 m² 0,00 m² 4.950,00 m² 0,00 m² 0 6.281,22 m² Aprof. Mig Unifamiliar

0,00 m²Densitat 20 hab/Ha 55 hab/Ha 55 hab/Ha 20 hab/Ha 60 hab/Ha 50 hab/Ha 40 hab/Ha Densitat

Nombre habitatges 1084 hab 2447 hab 931 hab 1101 hab/Ha 3687 hab 680 hab 9.930 hab Nombre habitatges

Densitat alternativa 59 hab/Ha 75 hab/Ha 26 hab/Ha 0,00 m² 0 hab/Ha 44 hab/Ha Densitat alternativa

Nombre hab. addicionals 216 hab 388 hab 328 hab 0,00 m² 0 hab 932 hab Nombre hab. addicionals

Addicionals voluntari 186 hab 0,00 m² 0,00 m² 186 hab

Hab. HLL 956 hab 2261 hab 880 hab 1099 hab 1844 hab 408 hab 7.449 hab 68,89% Hab. HLL

0 habHab. HPO 128 hab 402 hab 388 hab 166 hab 922 hab 136 hab 2.142 hab 19,81% Hab. HPO

Hab. HC 0 hab 0 hab 84 hab 461 hab 68 hab 613 hab 5,67% Hab. HCHab. HCC 0 hab 0 hab 80 hab 461 hab 68 hab 609 hab 5,63% Hab. HCC

0 habTotal H Protecció 128 hab 402 hab 388 hab 330 hab 1844 hab 272 hab 3.363 hab 31,11% Total H Protecció

0,00 m²Total habitatges 1084 hab 2663 hab 1268 hab 1429 hab 3687 hab 680 hab 10.812 hab 100,00% Total habitatges

0 habESTAT 0 hab ESTATDATA 0 hab DATA

PGL Clau 12C 12A 12A 12C

HRL HPO HC HCC total HPP Total hab.

Urbanitzables: SUR 2, SUR 5,SUR 6, SUR 42 i ARE

7.040 hab 2.006 hab 545 hab 541 hab 3.091 hab 10.132 hab

Urbans: PE 3 408 hab 136 hab 68 hab 68 hab 272 hab 680 hab

TOTAL 7.449 hab 2.142 hab 613 hab 609 hab 3.363 hab 10.812 hab

DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS DE DISPONIBILITAT IMMEDIATA. PLANEJAMENT VIGENT

2 ANÀLISI


135

Convé recordar, igualment, que, tal i com indiquen les dades referents a les previsions d’execució directa en sòl urbanitzable i en sòl urbà, hi ha en total 352 habitatges assequibles amb diferents tipus de protecció disponibles per a resoldre necessitats, de venda i lloguer a parts pràcticament iguals, 179 procedents de sòl urbanitzable i 173 de sòl urbà.

2.6.7.1 DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LA PRODUCCIÓ POTENCIAL

Tan crucial com determinar quina és la producció que cal que es porti a terme dintre del període de vigència del PLH és temporalitzar aquesta producció, és a dir, determinar o aproximar el ritme amb el qual es trobarà disponible per a resoldre necessitats d’habitatge de les llars que sol�liciten un habitatge –excloses o no del mercat d’habitatge lliure o no. La fase propositiva del present PLH detallarà, precisament, l’esmentada temporalització.

2.6.8 PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE (PMSH)

Tot i no existir un inventari del PMSH de la ciutat de Lleida –motiu pel qual una de les possibles actuacions recomanades al PLH serà la realització de l’inventari corresponent-, s’ha pogut accedir al següent llistat, procedent de l’EMU i l’Ajuntament de Lleida, de finques susceptibles d’ésser alineades (2008-2009):

1. Parcel�la 16 del SUR 13, adscrita al PMSH.

2. SUR 2. L’EMU té moltes parcel�les del 10% però, per la zona en la qual estan situades, s’hauran de vendre com a lliures, malgrat que el producte obtingut s’haurà de destinar al PMSH.

3. UA 65. Es tracta d’un terreny rebut per l’EMU en permuta per Magisteri. Hi ha una condició suspensiva en relació amb la modificació puntual del PGL de l’illa Magisteri. Es desconeix l’estat de tramitació.

4. UA 23. Queden uns 594’1667 m2/st.

5. UA 43. Parcel�la 4, de 1.203’60 m/st. D’aquest sostre, un 27’25% és lliure i un 72’25% és protegit.

6. UA 22. Proindivís d’un 23’3% en Parcel�la F-4. Destinada a lliure. El sostre municipal és de 632’19 m2.

7. Parcel�la F-3 del Pla de Millora Urbana P 4. La parcel�la prové del 10% de cessió, per tant, malgrat ser industrial, és probable que tingui certa vinculació al PMSH.

8. US 52. Parcel�la 2 de 1.027’60 m/st. Prové del 10% de cessió i, per tant, està adscrita al PMSH.

9. Parcel�la H-11 del SUR 5.

10. Parcel�la 10 del SUR 42, adscrita al PMSH. Està en procés d’augmentar la densitat.

2.6.9 CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE PLANEJAMENT

De l’anàlisi anterior es desprenen les següents consideracions:

� El PGL 2015 de Lleida presenta un grau de desenvolupament molt reduït, i té contingents considerables de sòl en molt diverses situacions de desenvolupament de diferents tipologies per a edificar. Aquesta situació fa que el desenvolupament del planejament es fonamenti en promocions d’habitatge nou.

� Els habitatges que es podrien executar de forma més immediata procedeixen de sis sectors, cinc de sòl urbanitzable i un de sòl urbà (corresponent a un Pla de Millora de Urbana en marxa), i aportarien el 37’5% del potencial total d’habitatges del planejament vigent.

2 ANÀLISI


136

� Els habitatges d’HPO que es podrien obtenir de manera immediata procedents de desenvolupament vindrien de tots els sectors de disponibilitat immediata, i suposarien un màxim de 3.363 habitatges de protecció (el 27’1% dels habitatges protegits totals que es derivarien del planejament vigent).

� Del sòl destinat a sistemes d’equipaments es preveuen 569 habitatges dotacionals, procedents únicament dels sectors: 419 de l’ARE i 150 del SUR 2.

� Caldrà determinar les possibilitats d’obtenció d’HPO a partir del PMSH.

2.7 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE

Un dels elements determinants de la viabilitat de les actuacions que es proposin al PLH és el potencial de recursos que presenta, no només en termes econòmics, sinó també, entesos com a dotació humana que possibiliti el correcte desenvolupament de les actuacions previstes.

Cap actuació té sentit, per molt perfectament que s’hagi dissenyat, si no és possible posar-la en pràctica perquè, o bé no es disposa de les possibilitats econòmiques necessàries, o bé els recursos humans existents són insuficients (en nombre i/o qualificació), o bé ambdues coses.

Ara bé, atès que l’Ajuntament de Lleida realitza funcions administratives i de control des del punt de vista del planejament i de les actuacions urbanístiques, però el gruix de les funcions en matèria d’habitatge recauen sobre l’EMU, s’examinaran:

� Els recursos econòmics destinats per l’EMU a les actuacions que realitza (amb dades de l’EMU).

� Els recursos humans de l’EMU, tant en total com els que tenen dedicació a habitatge (a partir de dades de l’EMU).

2.7.1 RECURSOS ECONÒMICS DE L’EMU

L’EMU és una empresa pública amb forma de societat mercantil de capital íntegrament públic, tot i que actua subjecta al dret privat, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar en el compliment de les seves funcions.

L’activitat de l’EMU ha crescut de forma molt considerable al llarg del darrer sexenni: entre 2002 i 2007, els ingressos pràcticament s’han quadruplicat, i les existències (que recullen les promocions encara per vendre) i l’endeutament s’han triplicat. En particular, destaquen els ingressos totals i les existències tant per la seva magnitud com per l’evolució experimentada entre 2002 i 2007.

Taula 1. INGRESSOS I DESPESES DE L’EMU DE LLEIDA 2002-2007

milers d'€ 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Ingressos totals 5.385,34 21.029,84 29.103,13 20.161,08 22.516,95 19.196,66

Patrimoni - Immobilitzat netd'amortitzacions 3.510,06 5.385,54 6.366,89 7.050,28 6.558,27 5.985,41

Existències 15.744,59 20.231,57 24.396,82 28.000,87 37.847,68 48.828,30

Endeutament 5.132,24 5.099,30 6.222,13 4.964,41 9.524,03 16.495,39

Despeses d'administració 153,12 344,25 404,81 280,63 626,71 634,42

Despeses de personal (Seg. Soc.inclosa) 352,67 350,74 432,33 524,61 695,71 785,19

taxa de variació (%) 2003/2002 2004/2003 2005/2004 2006/2005 2007/2006 2007/2002

Ingressos totals 290,5 38,4 -30,7 11,7 -14,7 256,5

Patrimoni - Immobilitzat netd'amortitzacions 53,4 18,2 10,7 -7,0 -8,7 70,5

Existències 28,5 20,6 14,8 35,2 29,0 210,1

Endeutament -0,6 22,0 -20,2 91,8 73,2 221,4

Despeses d'administració 124,8 17,6 -30,7 123,3 1,2 314,3

Despeses de personal (Seg. Soc.inclosa) -0,5 23,3 21,3 32,6 12,9 122,6

Font: elaboració D'ALEPH a partir de dades de l'EMU.

2 ANÀLISI


137

Un fet a remarcar és que, si bé els ingressos sempre s’han mantingut per sobre de l’endeutament, desprès de registrar la màxima distància l’any 2004 ambdues variables han anat convergint posteriorment. Cal tenir present que l’endeutament ha multiplicat la seva quantia de forma molt significativa31 després de mantenir-se constant entre 2002 i 2005. Així mateix, també s’observa que el creixement de l’endeutament ha anat de la mà de l’increment d’existències, i, per consegüent, es podria afirmar que el finançament principal de l’augment d’existències (de promocions en curs o a la venda) ha procedir de l’endeutament a partir de 2006, és a dir, precisament en el moment en que les existències aguditzen la seva tendència ascendent.

L’evolució del compte de pèrdues i guanys entre 2007 i 2008 (taules pàgina següent) presenta un increment més que notable: una mica més del 80% tant en despeses com en ingressos. Aquest creixement no ha estat uniforme per a totes les partides de despesa i d’ingrés: de les partides de despeses que han experimentat un ascens més acusat (comptes 601, 607 i 662) únicament destaca el compte 607 (treballs fets per altres empreses) per suposar més de la meitat de les despeses totals (50’94%) i haver experimentat l’increment més intens (161’9%, és a dir, s’ha multiplicat per 2’6).

Quant als ingressos, les principals partides són els comptes 700, 705 i 710/11 (vendes, prestació de serveis i variació d’existències-alienació de promocions construïdes, respectivament): el dos primers respresenten al voltant d’una sisena part dels ingressos totals, mentre que el compte 710/11 en suposa pràcticament la meitat. De les tres partides anteriors destaquen els comptes 700 i 710/11 tant pel seu pes sobre el total com per l’evolució mostrada durant el darrer any: 80’4% en el primer cas; 92’8% en el segon cas, és a dir, la variació d’existències quasi s’ha doblat entre 2007 i 2008, en correspondència amb el gràfic de la pàgina anterior.

31 Segons s’ha pogut contrastar, la capacitat legal màxima d’endeutament de l’Ajuntament és del 110%, límit que s’aplica al deute consolidat. Per consegüent, en principi la capacitat d’endeutament de l’EMU ve determinada per l’endeutament de l’Ajuntament. Ara bé, aquest límit legal aplica només en cas de què l’EMU tingui pèrdues però, com es pot apreciar a les dades mostrades, l’EMU té beneficis i, per tant, a la pràctica, no es veu afectada per la limitació legal d’endeutament.

INGRESSOS, EXISTÈNCIES I ENDEUTAMENT DE L'EMU DE LLEIDA 2002-2007 milers d'€

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

40.000,00

45.000,00

50.000,00

2002 2003 2004 2005 2006 2007

Ingressos totals Existències Endeutament

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades per l’EMU.

2 ANÀLISI


138

CODI 31/12/2007 31/12/2008 ∆∇∆∇∆∇∆∇ % 2008/2007 31/12/2007 31/12/2008 ∆∇∆∇∆∇∆∇ % 2008/2007

6 21.383,75 38.522,37 80,1 Vendes i Ingressos 21.975,11 39.725,49 80,8

600 8.066,08 9.934,84 23,2 700 Vendes 3.412,21 6.156,63 80,4

601 1.559,58 3.713,81 138,1 701 358,26 1.542,30 330,5

607 7.492,21 19.622,72 161,9 702 0,00 2.744,01 -621 15,76 5,46 -65,3 705 5.832,94 6.707,86 15,0

622 194,61 204,34 5,0 710/11 10.178,49 19.622,69 92,8

623 888,67 1.086,23 22,2 738 1.681,57 2.601,92 54,7625 29,22 32,15 10,0 752 265,57 278,85 5,0626 1,94 2,03 5,0 769 73,00 5,48 -92,5 627 219,00 273,75 25,0 775 50,81 50,81 0,0628 57,83 60,73 5,0 779 122,24 3,67 -97,0

629 47,14 49,50 5,0

631 1.065,34 1.221,24 14,6 21.975,11 39.725,49 80,8

640 603,13 789,88 31,0642 148,82 190,89 28,3649 35,23 36,99 5,0662 287,22 529,99 84,5663 117,14 119,60 2,1669 29,81 31,30 5,0679 13,76 14,45 5,0

681 3,67 0,48 -86,9 682 507,57 602,00 18,6

Ingressos per Lloguers

Subvencions Capital Traspasades Exercici

Ingressos Extraordinaris

Altres Ingressos Financers

Vendes RepercusióObres-P.P.Pol.2 Bordeta-2aF-SUR19

Variació d' Existències

Incorporació a Inmobilitzat d' Edificis

Prestació de Serveis

Amortització Immobilitzat MaterialAmortització Immobilitzat Immaterial

Altres Despeses Financeres

Despeses Extraordinaries

Interessos Deutes Curt Termini

Interessos Deutes Llarg Termini

Seguretat Social Càrrec Empresa

Altres Despeses Socials

Despeses de Personal

Primes d'Assegurances

Serveis Professionals Independents

Serveis Bancaris

Publicitat

Suministres

Altres Serveis

Altres Impostos

Arrendaments

Reparacions i Manteniments

Treballs fets altres empreses

DENOMINACIÓ COMPTE

7

Rehabilitacions

DEURE HAVER

Compres i Despeses

Compres i expropiacions

CODI DENOMINACIÓ COMPTE

Vendes 8 Unifamiliars Sucs-Parkings

milers d'€

Taula 2. EMU DE LLEIDA-COMPTES DE PÈRDUES I GUANYS PROVISIONALS

En conjunt, entre 2007 i 2008 els beneficis es multipliquen per dos fonamentalment gràcies al fort increment dels resultats d’explotació, tot i què els negatius resultats financers han crescut pràcticament un 100% en aquest període, fenomen vinculat a l’increment de l’endeutament exposat anteriorment sense cap dubte.

Taula 3. EMU DE LLEIDA-BENEFICIS

Respecte l’any 2009, d’acord amb les informacions disponibles en el moment de redactar el present document32, el pressupost aprovat per l’EMU de Lleida suposa un increment del 22% respecte l’any 2008 en haver passat dels 79’8 a 94’7 milions d’euros, amb un fort impuls a les inversions, entre les quals destaquen les detallades a la taula de la pàgina següent.

32 Notícies de La Paeria del 9-12-2008.

31/12/2007 31/12/2008 ∆∇∆∇∆∇∆∇ % 2008/2007

793,24 1.838,51 131,8

-361,18 -675,42 87,0432,07 1.163,09 169,2

159,29 40,03 -74,9

591,35 1.203,12 103,5

2,07 4,21 103,5

589,28 1.198,91 103,5


Pèrdues/Beneficis AbansImpostos (e=c+d)

Impost s/ societats (f)

PÈRDUES / BENEFICIS (g=e-f)

milers d'€

Resultats d' Explotació (a)

Resultats Financers (b)

Pèrdues/Beneficis ActivitatsOrdinàries (c=a+b)

Resultats Extraordinaris (d)

CODI 31/12/2007 31/12/2008 31/12/2007 31/12/2008

6 100,00 100,00 Vendes i Ingressos 100,00 100,00

600 37,7 25,79 700 Vendes 15,53 15,50

601 7,29 9,64 701 1,63 3,88607 35,04 50,94 702 0,00 6,91621 0,07 0,01 705 26,54 16,89

622 0,91 0,53 710/11 46,32 49,40

623 4,16 2,82 738 7,65 6,55625 0,14 0,08 752 1,21 0,70626 0,01 0,01 769 0,33 0,01627 1,02 0,71 775 0,23 0,13628 0,27 0,16 779 0,56 0,01

629 0,22 0,13

631 4,98 3,17 0,00 0,00640 2,82 2,05642 0,70 0,50649 0,16 0,10

662 1,34 1,38663 0,55 0,31669 0,14 0,08679 0,06 0,04681 0,02 0,00682 2,37 1,56


DEURE HAVER

Compres i Despeses

DENOMINACIÓ COMPTE

% sobre el total

CODI DENOMINACIÓ COMPTE

7

Compres i expropiacions

Rehabilitacions Vendes 8 Unifamiliars Sucs-Parkings

Treballs fets altres empreses Vendes RepercusióObres-P.P.Pol.2 Bordeta-2aF-SUR19

Arrendaments Prestació de Serveis

Reparacions i Manteniments Variació d' Existències

Serveis Professionals Independents Incorporació a Inmobilitzat d' Edificis

Primes d'Assegurances Ingressos per Lloguers

Serveis Bancaris Altres Ingressos Financers

Publicitat Subvencions Capital Traspasades ExerciciSuministres Ingressos Extraordinaris

Altres Serveis

Altres Impostos

Despeses de Personal

Seguretat Social Càrrec Empresa

Altres Despeses Socials

Amortització Immobilitzat Material

Altres Despeses Financeres

Despeses Extraordinaries

Amortització Immobilitzat Immaterial

Interessos Deutes Llarg Termini

Interessos Deutes Curt Termini

2 ANÀLISI


139

Taula 4. Inversions més destacades al pressupost inicial de 2009 de l’EMU de Lleida (milions d’euros) Construcció o acabament de 109 habitatges protegits (majoritàriament, en lloguer)

5’3

Pla de Millora Urbana de l’Estació Finalització de la construcció del pont de Príncep de Viana Urbanització i cobriment de les vies

8’2

Urbanització de zones d’expansió (La Bordeta) 1’0 Plans de Barris

La Mariola Centre històric

7’0

TOTAL 21’5 % sobre pressupost total 22’7%

Font: elaboració D’ALEPH a partir de les notícies publicades a la web municipal

2.7.2 RECURSOS HUMANS DE L’EMU

L’EMU disposa d’una plantilla total de 30 persones, que es distribueixen tal i com mostren les taules que figuren a continuació, d’acord amb les dades de 2008 i 2009.


Si bé l’any 2008 el 13% del total estaven contractades a temps parcial, aquesta ràtio s’ha reduït al 10% l’any 2009. De la resta del personal, destaquen l’equip administratiu -que ha passat a suposar el 36’7% del total (2008: 50%)-, la resta de personal i Gerència -16’7% del total l’any 2009, 23’3% l’any 2008-, i el conjunt de treballadors adscrits a l’OLH l’any 2009 (16’7% del total).

Ara bé, no tots els recursos referits es dediquen a habitatge:

• L’any 2008 el 13’3% del total (quatre persones) no treballava en matèria d’habitatge (15’4% del total amb jornada completa): 1 arquitecte/a, 1 administratiu/va, el sobrestant i 1 enginyer/a. Per consegüent, 26 persones en total es dedicaven a l’EMU a temes d’habitatge, 4 a temps parcial (15’4%, tres arquitectes i un arquitecte tècnic) i 22 a temps complet (administratius/ves en el 53’8% dels casos).

• L’any 2009, el 16’7% del total del personal (cinc persones, 18’5% del total del personal amb dedicació completa) no es dedicava a habitatge: 1 administratiu/va, els 2 sobrestants i 1 treballador de la resta de presonal i Gerència. En definitiva, 25 treballadores i treballadors es dediquen a temes d’habitatge a l’EMU, 3 a temps parcial (2 arquitectes i 1 arquitecte tècnic, en conjunt el 12% del total dedicat a habitatge) i 22 a temps complet (administratius/ves en el 40’0% dels casos).

nombre de persones 12-35 h/setmana

jornada completa

TOTAL

Arquitecte/a 3 1 4

Arquitecte/a tècnic 1 1 2

Advocat/da 2 2

Administratiu/va 15 15

Sobrestant 1 1

Deliniant 1 1

Resta de personal i Gerència 5 5

TOTAL 4 26 30

Taula 8a. Dedicació del personal de l'EMU destinat a urbanismei habitatge 2008


jornada completa

TOTAL

Arquitecte/a 2 2


Advocat/da 1 1


Sobrestant 2 2

Deliniant 1 1

OLH 6 6


TOTAL 3 27 30

Taula 8b. Dedicació del personal de l'EMU destinat a urbanismei habitatge 2009

2 ANÀLISI


140


Quant a la dedicació del personal de l’EMU que treballa matèries d’habitatge, l’any 2008 només el 15’4% es dedicava a temps parcial (els 3 arquitectes i 1 dels 2 arquitectes tècnics), percentatge que s’ha reduït al 12% l’any 2009 (els 2 arquitectes i 1 dels 2 arquitectes tècnics). És a dir, poc més del 10% del personal que es dedica a temes d’habitatge té una dedicació setmanal que podria ser ampliada, en cas de ser necessaris més recursos humans sense plantejar una ampliació del personal contractat, fet que podria resultar problemàtic en cas de planificar actuacions al PLH que requerissin un increment dels recursos humans dedicats a habitatge.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’EMU.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Arquitecte/a Arquitecte/a tècnic

Advocat/da Administratiu/va Deliniant Resta de personal i Gerència

RECURSOS HUMANS DE L'EMU DE LLEIDA EN MATÈRIA D'HABITATGE SEGONS TIPUS DE LLOC DE TREBALL I DEDICACIÓ SETMANAL 2008

(%)

12-35 h/setmana jornada completa

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Arquitecte/a Arquitecte/a tècnic

Advocat/da Administratiu/va Deliniant Resta de personal i Gerència

RECURSOS HUMANS DE L'EMU DE LLEIDA EN MATÈRIA D'HABITATGE SEGONS TIPUS DE LLOC DE TREBALL I DEDICACIÓ SETMANAL 2009

(%)

12-35 h/setmana jornada completa


jornada completa

TOTAL

Arquitecte/a 3 3


Advocat/da 2 2


Sobrestant 0

Deliniant 1 1


TOTAL 4 22 26

Taula 8a-II. Dedicació del personal de l'EMU destinat ahabitatge 2008


jornada completa

TOTAL

Arquitecte/a 2 2


Advocat/da 1 1


Sobrestant 0

Deliniant 1 1

OLH 6 6


TOTAL 3 22 25

Taula 8b-II. Dedicació del personal de l'EMU destinat ahabitatge 2009

2 ANÀLISI


141

L’organigrama actual de l’EMU (pàgina següent) presenta una estructura liderada per la gerència, per sota de la qual hi ha responsables dels serveis d’habitatge, jurídics, administratius, tècnics, comissionat del sòl industrial i Pla de Barris.

2 ANÀLISI


142

Organigrama de l’EMU, 2009

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades de l’EMU de Lleida.

GERÈNCIA

HABITATGE COMISSIONAT DEL

SOL INDUSTRIAL

PLA DE BARRISS.TÈCNICSADMINISTRACIÓS.JURÍDICS

R. DEPT.

AUX.

CAP DEL

SERVEI

LLIC. ADMIN.

D.PERSONAL

R. DEPT.

CAP DEL

SERVEI

TÈCNIC MIG SOBRESTANT ARQUIT.

DELINIANT

CAP DEL

SERVEI

ASSISTENT

SOCIAL

SOBRESTANTD.

COMPTAB.

R. DEPT.

AUX.

AUX.

RECEPC.

SECRET. DIR.

ARQUIT. SECRET.

OLH

AUX. AUX. AUX. AUX. TÈCNIC MIG

DEPT. PREMSA

LLIC.

DIR. FINANCER

ORGANIGRAMA EMU 2009.

3 DIAGNOSI


143

3 DIAGNOSI

3.1 PROBLEMÀTICA D’ACCÉS I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS D’HABITATGES

3.1.1 ACCÉS A L’HABITATGE: LA DEMANDA EXCLOSA

Els resultats de les projeccions demogràfiques apunten a què:

� La població de Lleida creixerà intensament fins l’any 2015 a causa de les pròpies dinàmiques i, en particular, de l’afluència de població que procedeix directament de l’estranger, i passarà de 127.314 persones l’any 2007 a més de 150.000 persones segons l’escenari optimista (el més plausible en termes de població).

� El nombre de persones per llar continuarà baixant per sota del nivell 3 i assolirà cap el 2015 una dimensió de 2’68 per l’escenari 1 (el més plausible en termes de dimensió mitjana).

� El nombre de llars s’incrementarà en tots els escenaris de projecció considerats i, en particular, les 46.635 llars estimades l’any 2007 es convertiran en 56.244 l’any 2015 segons l’escenari intermedi alt (el més plausible en termes de llars)33.

� Dintre del període de projecció, el creixement més intens en nombre de llars a l’escenari intermedi alt es presenta en el primer i el segon bienni de vigència del PLH, els quals comportaran, previsiblement, un volum de noves llars similar (2.712 el bienni 2010-2011, i 2.645 el bienni 2012-2013).

Per la seva banda, l’oferta d’habitatge local presenta els següents trets:

� El nivell de construcció d’obra nova de Lleida ha crescut a partir del 1998 de forma espectacular, amb dos màxims els anys 2005 i 2006 (més de 2.300 habitatges iniciats i al voltant de 1.600 habitatges acabats en cadascun dels dos anys). La seva evolució ha estat truncada l’any 2007 amb una caiguda del 50% en els nous inicis i el consegüent retorn als nivells d’activitat edificatòria residencial de finals dels 90.

� Malgrat les opinions recollides dels agents immobiliaris i la conjuntura actual, especialment difícil pel que fa a les transaccions immobiliàries, el mercat immobiliari de Lleida encara mostra cert dinamisme, amb nivells especialment elevats de segona mà i un volum considerable d’intermediaris immobiliaris (col�legiats i no col�legiats).

� L’habitatge de propietat representatiu de Lleida té un preu total de 209.791’35 €, una superfície de 91’85 m2 i un preu unitari de 2.413’70 €/m2 (mitjanes de valors mostrals). Així mateix, presenta 3 dormitoris i es troba ubicat a Cappont, Ferran-Centre Històric, Pardinyes i La Bordeta amb més probabilitat.

� L’habitatge d’obra nova de Lleida té uns 68’7 m2, 2 dormitoris (2’25), està ubicat al La Bordeta, Ferran-Centre Històric o Pardinyes amb més probabilitat, i té un preu mitjà total de 201.117’95 €. El preu unitari mitjà per metre quadrat va ser de 3.057’06 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

� Pel que fa a l’habitatge característic del mercat de segona mà de la ciutat, presenta un preu mitjà de 211.563’34 €, amb una superfície mitjana de 96’6 m2, 3 dormitoris (3’16),

33 Vegeu la secció 2.3.2 per a obtenir el detall de la projecció de llars al bienni 2014-2015.

3 DIAGNOSI


144

es localitza al Cappont, Pardinyes, Ferran-Centre Històric i La Bordeta amb més probabilitat, i presenta un preu unitari de 2.282’26 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

� Pel conjunt de la propietat, la zona més econòmica, en termes de preu unitari, és la Mariola, amb poc menys de 2.000 €/m2 i un preu total mitjà de 163.993’76 €; per contra, la més cara en termes unitaris és Pardinyes, amb 2.673’26 €/m2, i amb uns preus totals de 212.686’77 €.

� Pel que fa a preus totals del conjunt de la propietat, Ciutat Jardí és també la zona més cara (410.039’80 €) i el Secà de Sant Pere és la més econòmica, amb un preu mitjà total de 156.474’00 €.

� Respecte al lloguer, l’habitatge té uns 75’8 m2, i un preu mitjà de 615’13 € al mes, 2’38 dormitoris (el 66% dels casos amb 2 dormitoris com a màxim) i està ubicat especialment a Ferran-Centre Històric i Cappont. El cost unitari mitjà és de 8’70 €/m2 (mitjana de preus unitaris mostrals).

Pel que fa a la demanda d’habitatge a Lleida, les conclusions de l’estudi corresponent assenyalen el perfil del sol�licitant tipus d’habitatge al municipi, entre d’altres informacions, tal i com es posa de manifest als següent punts:

� El perfil tipus de la demanda d’habitatge lliure a Lleida és una parella, amb o sense fills, o bé una persona sola –en sentit ampli-, entre 25 i 39 anys, que ha nascut a Espanya, i que resideix al mateix municipi, amb una dimensió mitjana per llar de 2’49 membres, que gaudeix d’uns ingressos mensuals nets propers als 1.770 € de mitjana, i que tant cerca l’habitatge per millorar la qualitat, el confort o la superfície de l’anterior, com per ser propietari, per motivacions de caire acadèmic o laboral o per emancipar-se de la família, en aquest ordre.

� Segons la informació recollida sobre els sol�licitants d’habitatge lliure a la ciutat, Lleida aporta la major part de la població jove que demanda habitatge.

� L’habitatge lliure més cercat es troba a Lleida, és plurifamiliar del mercat de compravenda o de lloguer, i nou o de segona mà, pràcticament de forma indistinta, amb una superfície entre 60 i 89 m2 (76’5 m2 en el cas dels habitatges plurifamiliars sol�licitats) i prop de 3 (2’76) dormitoris. Així mateix, mostra una disposició a pagar entre 180.300 € i 240.399 €, tot i que una part gens menyspreable dels sol�licitants estaria disposada a pagar entre 120.200 € i 180.299 € o bé 240.400 € o més, i un preu mitjà no superior als 187.600 €.

� El sol�licitant mitjà d’habitatge lliure unifamiliar de compravenda està disposat a pagar no més d’uns 249.220 €. En el cas de l’habitatge lliure plurifamiliar aquest preu és d’uns 180.226’67 €.

� El 45’9% dels sol�licitants cerca un habitatge en lloguer lliure de segona mà, d’uns 69 m2, entre 2 i 3 dormitoris (2’35) i disposa d’uns 1.400 € familiars mensuals nets.

� Del grup de sol�licitants d’habitatge lliure en lloguer, el 86% està disposat a pagar un lloguer mensual inferior o igual a 600 €, i, com a conseqüència, el sol�licitant tipus està disposat a pagar un lloguer mitjà de 466 € mensuals de lloguer. La ubicació més sol�licitada és Ferran-Centre Històric o Cappont.

� La demanda d’habitatge procedeix especialment de Ferran-Centre Històric, i Cappont, Balàfia, Cap d’Esports-Joc de la Bola, La Bordeta i Pardinyes en menor grau, en aquest ordre. Tots els sol�licitants mostren una forta preferència per continuar residint al mateix barri del qual provenen, tot i què Ferran-Centre Històric i Cappont es mostren com a les segones opcions més sol�licitades.

� Els sol�licitants d’HPO de Lleida són, també, joves entre 25 i 39 anys, persones soles (en sentit ampli) o bé parelles, amb 2’24 persones per llar, però amb uns ingressos familiars

3 DIAGNOSI


145

mensuals nets al voltant dels 950 € (el 32’4% declara entre 600 i 899 € familiars mensuals nets).

� El 90’6% dels sol�licitants d’HPO estan disposats a pagar un preu de lloguer no superior a 600 € mensuals, fet que comporta que el lloguer mitjà que està disposat a pagar el sol�licitant tipus d’HPO sigui de 343’79 € mensuals.

De la confrontació dels resultats de l’oferta i la demanda d’habitatge a Lleida es deriven uns desequilibris qualitatius i, el que és més important, el grau d’exclusió residencial: el percentatge d’unitats familiars que cerquen habitatge al municipi però que, no disposen dels ingressos familiars mensuals nets mínims necessaris per a adquirir el producte més econòmic mitjà del mercat, ni procedeixen d’un habitatge propi amb el qual finançar-ne l’accés. Tant els desequilibris com el grau d’exclusió residencial s’exposen a continuació:

� Un dels primers desequilibris qualitatius entre oferta i demanda d’habitatge a Lleida, que és preocupant quant al grau de cobertura de la població que se’n deriva, es troba en el règim de l’habitatge, vist que només l’11’7% de l’oferta és de lloguer però, en canvi, el 45’9% dels sol�licitants cerca un habitatge en lloguer, en gran part per motius involuntaris. L’any 2004, aquest darrer percentatge era només de l’11%.

� El segon desequilibri detectat fa referència a l’estat de l’habitatge de propietat: mentre que el 83% de l’oferta de compravenda present al mercat de Lleida és de segona mà, una mica menys de la meitat de les persones que cerquen un habitatge s’inclinen per un de segona mà. No obstant això, es necessari fer dues consideracions:

o Gairebé el 16% dels sol�licitants romanen indiferents respecte a l’estat de l’habitatge cercat.

o És evident que no es tracta d’un desequilibri preocupant, en el sentit que, lògicament, qualsevol sol�licitant que cerqui un habitatge d’obra nova i no el trobi per l’escassetat de l’oferta d’aquesta tipologia podrà trobar un producte semi-nou al mercat de segona mà (tot i què, en aquest cas, els sol�licitants de segona mà que no poden accedir a un producte nou, es podrien veure desplaçats del mercat).

� El tercer desequilibri s’origina en la divergència entre les superfícies sol�licitades i les ofertes pel mercat immobiliari de la ciutat, desequilibri que, lògicament comportarà divergències en els preus totals.

o El sol�licitant tipus d’habitatge lliure en cerca un de compravenda (obra nova o segona mà) amb una superfície mitjana d’uns 76 m2 i la del producte tipus en oferta (compravenda de segona mà) és d’uns 97 m2, desajustament dimensional que comportarà un preu total en oferta superior al preu màxim que està disposat a pagar el sol�licitant tipus.

o El sol�licitant tipus d’habitatge lliure també en cerca un de lloguer d’uns 69 m2 mentre que el producte tipus de lloguer en oferta a la ciutat mostra una superfície d’uns 76 m2, desajustament dimensional que, igual que abans, implicarà un preu total de lloguer superior al màxim que aquest sol�licitant tipus està disposat a pagar.

� Ara bé, el desequilibri crucial al mercat residencial de Lleida fa referència als preus.

o En termes globals, mentre que el sol�licitant tipus està disposat a pagar al voltant de 187.600 € de mitjana per un habitatge de compravenda (obra nova o segona mà) d’uns 76 m2, l’habitatge tipus en oferta al municipi (compravenda segona mà) té un preu de 211.563’34 € i una superfície de gairebé 97 m2; com a conseqüència, el 63’3% expressa la voluntat de pagar un preu inferior a la mitjana.

o En termes de tipologia dintre del segment de compravenda, l’habitatge lliure unifamiliar en oferta presenta un preu mitjà del producte de 366.482’44 €, mentre que el preu mitjà que els sol�licitants d’aquest tipus d’habitatge estan disposats a pagar

3 DIAGNOSI


146

Noves llars

Noves llars amb necessitats

Noves llars


Noves llars


Noves llars


Noves llars


TOTAL biennal 1.817 778 7.792 3.335 2.712 1.161 2.645 1.132 2.434 1.042

Mitjana anual 1.817 778 1.299 556 1.356 580 1.323 566 1.217 521

2012-20132010-2015Punt de partida 2014-2015

Escenari intermedi alt

2010-2011

és de 249.220’00 €. Com a conseqüència, el 95% dels sol�licitants té un preu de reserva inferior al mitjà de mercat.

o Respecte a l’habitatge lliure de compravenda plurifamiliar, el producte en oferta presenta un preu mitjà de 200.249’95 € i una superfície mitjana propera als 86 m2 -és a dir, 2.328’49 €/m2-, mentre que els sol�licitants d’aquest tipus de producte estan disposats a pagar uns 180.226’67 € per una superfície mitjana no superior als 77 m2 -2.355’90 €/m2-. Aquestes dues observacions són preocupants per un doble motiu: primer, el 63% dels sol�licitants té un preu de reserva inferior al mitjà de mercat; i segon, el sol�licitant tipus cerca un habitatge plurifamiliar de compravenda amb una superfície mitjana inferior a la que ofereix el mercat, que es tradueix en un preu total inferior al que mostra el producte tipus d’aquest submercat.

o Els sol�licitants d’habitatge de lloguer no troben només dificultats en termes de volum, sinó també, i fonamentalment, en termes de preus. El sol�licitant tipus d’habitatge lliure de lloguer està disposat a pagar uns 466 € de mitjana, i el sol�licitant d’HPO prop de 344 €, mentre que el mercat ofereix un lloguer mitjà de 615’13 €, preu que requereix uns ingressos familiars mensuals nets de 1.760 €, com a mínim si es considera un esforç màxim del 35%, i dels quals no disposa el 72’3% del total de sol�licitants d’habitatge lliure de lloguer i el 93’4% dels sol�licitants d’HPO. La situació s’agreuja si s’observa que una cinquena part dels sol�licitants d’habitatge lliure de lloguer i la meitat dels sol�licitants d’HPO està disposat a pagar un preu inferior als 350 € que, com a mínim, ofereix el municipi.

El percentatge de llars no propietàries que no poden accedir al mercat lliure segons els seus ingressos familiars mensuals nets, és a dir, el grau d’exclusió, se situa en el 42’8%. Cal fer dues observacions:

1. En termes comparatius amb l’experiència que aporta D’ALEPH en l’àmbit municipal, aquest percentatge se situa dintre dels més baixos registrats, no ja en la difícil conjuntura actual, sinó també en els moments àlgids del passat més immediat del cicle immobiliari.

2. El percentatge anterior continua essent un referent adequat del grau d’exclusió del mercat d’habitatge lliure de Lleida, tot i el temps transcorregut des que es va determinar, a causa de dos elements que han actuat en direccions oposades:

� D’una banda s’ha intensificat la crisi econòmica iniciada al darrer trimestre de 2007 amb una clara manifestació a les creixents taxes d’atur registrades.

� D’altra banda, s’han produït notables reduccions tant dels tipus d’interès de referència dels crèdit hipotecaris com dels preus dels habitatges. En aquest darrer cas, les reduccions han estat promogudes tant pels propietaris d’habitatges nous o de segona mà en oferta, com per les mateixes entitats financeres que han hagut de passar a ser propietàries dels habitatges en situació d’impagament.

Des d’aquesta perspectiva, quant al mercat d’habitatge lliure de propietat, i segons grau d’exclusió, el 42’8% de la demanda representa 778 llars en el punt de partida del PLH segons l’escenari intermedi alt (el més plausible), i 3.335 al sexenni 2010-2015 (556 llars anuals amb necessitat d’ajut) -1.161 el bienni 2010-2011 (580 anuals), 1.132 el bienni 2012-2013 (566 anuals) i 1.042 el bienni 2014-2015 (521 anuals)-. En total, 4.113 noves llars excloses al període 2009-2015 (514 noves llars excloses anualment).

3 DIAGNOSI


147

3.1.2 NECESSITATS D’HABITATGES

A partir de les fitxes dels sol�licitants d’habitatge, amb una classificació per règim i per tipologia d’habitatge (un/dos, tres i quatre dormitoris), i l’aplicació de criteris (de mida familiar i de ‘la millor elecció’) i correccions (de mercat i de joventut) adients s’han qualificat les unitats familiars excloses en termes de característiques dels habitatges que requeririen i del règim al qual podrien accedir. L’esmentada qualificació es troba recollida a la taula següent:

Com es pot apreciar, els règims HPO de preu concertat i habitatges concertats de Catalunya no figuren a la taula anterior. Aquest fet es deu a que aquestes dues tipologies d’habitatge assequible presenten, en totes les superfícies considerades, preus superiors al del producte lliure més econòmic mitjà.

En aquesta estratificació destaquen tres elements:

1) Predominen de forma molt contrastada els grups d’habitatge de lloguer, especialment el que necessita un habitatge petit o intermedi.

2) Més de la meitat del total dels habitatges no hauria de tenir més de 2 dormitoris. La major part dels restants hauria de tenir 3 dormitoris.

3) El grup d’exclosos d’HPO34 representa una cinquena part del total. En aquest sentit, caldria tenir en compte les necessitats estimades a l’anàlisi de situacions en exclusió residencial i que detectaven fins a 258 casos especialment urgents.

L’aplicació de la qualificació mostrada anteriorment a les xifres referides no només permet estratificar el volum de noves llars excloses, per règim i característiques del habitatges, sinó també periodificar-lo durant el període d’aplicació del PLH.

Així, el 42’8% de la demanda exclosa del mercat d’habitatge de compravenda lliure segons l’escenari intermedi alt de projecció demogràfica (el més proper a la realitat) presenta fins l’any 2015 els trets i periodificació mostrats a la pàgina següent:

34 Unitats familiars sol�licitants d’habitatge a la ciutat que disposen de rendes tan baixes, que ni tan sols poden accedir a un lloguer protegit més econòmic, que és el de renda bàsica a 30 anys.

1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 5,5% 2,8% Residual 8,3%Especial 2,0% 1,6% Residual 3,6%Lloguer 39,2% 27,6% 1,9% 68,7%Exclosos HPO 10,8% 7,5% 1,0% 19,4%TOTAL 57,6% 39,5% 3,0% 100,0%

Llars excloses del mercat lliure d'habitatge de Lleida segons règim inombre de dormitoris (base=sol�licitants totals)

3 DIAGNOSI


148

Punt de partida 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 43 22 0 65Especial 15 12 0 28Lloguer 305 214 15 534Exclosos HPO 84 59 8 151TOTAL 448 307 23 778

2010-2015 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTALGeneral 184 93 0 277Especial 66 52 2 119Lloguer 1.308 920 63 2.291Exclosos HPO 362 252 35 648TOTAL 1.920 1.316 99 3.335

2010-2011 1-2 dormitoris 3 dormitoris 4 dormitoris TOTAL

General 64 32 0 96

Especial 23 18 1 42

Lloguer 455 320 22 797

Exclosos HPO 126 88 12 226

TOTAL 668 458 34 1.161


General 62 31 0 94

Especial 22 18 1 41

Lloguer 444 312 21 778


TOTAL 652 447 34 1.132


General 57 29 0 86

Especial 21 16 0 37

Lloguer 409 287 20 716


TOTAL 600 411 31 1.042

Quantificació de les necessitats per règim i nombre de

dormitoris. Escenari intermedi alt, hipòtesi 42’8%

És a dir, de mantenir-se les condicions del mercat immobiliari local i dels ingressos familiars mensuals nets considerades al present document, 3.737 noves llars es veuran excloses del mercat immobiliari fins l’any 2015, 778 al punt de partida del PLH i 3.335 el sexenni 2010-2015 (556 anuals) -1.161 el bienni 2010-2011 (580 anuals), 1.132 el bienni 2012-2013 (566 anuals) i 1.042 el bienni 2014-2015 (521 anuals). En total, 4.113 casos (514 anuals).

3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ

De l’anàlisi del parc segons les dades dels Cens de Població i Habitatges de 2001 actualitzades amb les diverses fonts disponibles, es desprenen les següents conclusions:

Necessitats de Rehabilitació

• Grau de conservació del parc de Lleida: el 84’8% dels edificis estan en bon estat, en un grau inferior al provincial (88’8%).

• Accessibilitat: el parc de Lleida presenta una situació visiblement favorable respecte al conjunt provincial (el 78’6% de les llars de Lleida presenta carència de la condició d’accessibilitat, 83’9% en el cas del parc provincial).

• La proporció d’edificis de tres plantes amb ascensor és notablement inferior a la de la demarcació de Lleida (49’2% a Lleida, 67’0% a la província), fet que es magnifica si es considera que proporció de parc plurifamiliar és ostensiblement superior a la de la província.

• Des de 2001 s’han efectuat intervencions de diversa naturalesa als edificis d’habitatges de Lleida que han afectat a l’1’16% del parc d’edificis de 2007 i el 0’31% del parc d’habitatges (estimat) de 2007. Atès que es tracta d’un volum reduït d’intervencions sobre el total del parc, caldria continuar aplicant mesures d’incentiu en l’accessibilitat del parc.

3 DIAGNOSI


149

Parc total 2001

SEGRIÀ 80.951 2,73% 1,92% 1,43% 1,14% 4,16% 3,36%

Aitona 867 1,27% 0,58% 0,81% 0,81% 2,08% 1,38%Alamús (Els) 265 2,26% 1,13% 0,75% 0,75% 3,02% 1,89%

Albatàrrec 517 1,74% 1,55% 1,74% 1,74% 3,48% 3,29%Alcanó 119 0,00% 0,00% 0,84% 0,84% 0,84% 0,84%

Alcarràs 2.082 2,16% 1,54% 1,92% 1,59% 4,08% 3,46%

Alcoletge 813 0,74% 0,74% 1,11% 1,11% 1,85% 1,85%Alfarràs 1.227 0,98% 0,49% 0,82% 0,73% 1,80% 1,31%

Alfés 184 3,26% 2,17% 3,80% 3,80% 7,07% 5,98%

Alguaire 1.151 0,87% 0,52% 0,78% 0,70% 1,65% 1,30%Almacelles 2.215 0,77% 0,41% 0,36% 0,36% 1,13% 0,77%

Almatret 304 2,63% 1,97% 4,93% 4,93% 7,57% 6,91%

Almenar 1.495 1,34% 0,80% 2,14% 1,81% 3,48% 2,94%Alpicat 1.766 1,64% 1,30% 0,51% 0,34% 2,15% 1,81%

Artesa de Lleida 535 1,50% 1,12% 0,56% 0,37% 2,06% 1,68%Aspa 146 1,37% 0,68% 0,68% 0,68% 2,05% 1,37%

Benavent de Segrià 413 2,42% 2,18% 2,66% 2,66% 5,08% 4,84%

Corbins 461 0,22% 0,22% 0,43% 0,43% 0,65% 0,65%

Gimenells i el Pla de la Font 432 9,03% 7,18% 1,39% 1,39% 10,42% 8,56%

Granja d´Escarp (La) 542 1,11% 0,74% 0,55% 0,55% 1,66% 1,29%

Llardecans 318 1,57% 0,94% 5,03% 4,09% 6,60% 5,97%

Lleida 57.324 3,25% 2,46% 1,43% 1,12% 4,68% 3,89%

Maials 531 0,00% 0,00% 6,78% 5,84% 6,78% 6,78%

Massalcoreig 299 0,00% 0,00% 1,00% 1,00% 1,00% 1,00%Montoliu de Lleida 225 0,00% 0,00% 0,44% 0,44% 0,44% 0,44%

Portella (La) 291 4,12% 2,41% 2,75% 2,41% 6,87% 5,15%

Puigverd de Lleida 560 2,14% 1,43% 1,07% 1,07% 3,21% 2,50%Rosselló 831 0,96% 0,84% 0,72% 0,72% 1,68% 1,56%

Sarroca de Lleida 226 2,65% 2,21% 1,33% 1,33% 3,98% 3,54%

Seròs 884 1,47% 0,68% 0,57% 0,45% 2,04% 1,24%

Soses 626 1,60% 0,96% 2,40% 1,60% 3,99% 3,35%Sudanell 336 0,60% 0,30% 2,38% 2,38% 2,98% 2,68%Sunyer 126 0,00% 0,00% 3,17% 3,17% 3,17% 3,17%

Torre-serona 130 0,77% 0,77% 3,08% 3,08% 3,85% 3,85%

Torrebesses 215 4,65% 3,26% 9,77% 7,91% 14,42% 13,02%

Torrefarrera 924 0,11% 0,11% 0,54% 0,54% 0,65% 0,65%

Torres de Segre 824 0,85% 0,36% 0,85% 0,73% 1,70% 1,21%

Vilanova de la Barca 412 2,67% 1,46% 0,97% 0,97% 3,64% 2,43%Vilanova de Segrià 335 0,60% 0,60% 0,30% 0,30% 0,90% 0,90%

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim. Segrià.Interval % mín infrahabitatge principals

Interval % mín infrahabitatge no

principals

Interval % mín infrahabitatge total

• Com a conseqüència de l’estat de l’habitatge de Lleida, un màxim d’11.682 edificis requeririen ajuts a la instal�lació d’ascensor (per tractar-se d’edificis de tres o més plantes que no en disposen, incloent-hi aquells als quals s’ha incorporat aquesta instal�lació amb posterioritat a 2001 per la impossibilitat de desagregar aquesta informació de la resta de dades corresponents a intervencions de rehabilitació), i més de 8.900 per solucionar els problemes d’accessibilitat. Addicionalment, del total d’habitatges principals del parc de Lleida, un mínim de 361 es trobarien en un estat de conservació ruïnós, 19 unifamiliars i 342 plurifamiliars, en edificis que podrien ser susceptibles d’enderroc i que, per tant, demandarien, en el cas dels edificis ruïnosos ocupats, el reallotjament dels habitants.

• Així mateix, pel que fa a situacions susceptibles de ser considerades infrahabitatge, el municipi presenta uns valors per sobre de la mitjana comarcal, fonamentalment explicats per uns valors moderadament elevats del parc en estat dolent o ruïnós (pàgina següent).


• Quant a l’interval del percentatge mínim d’infrahabitatge per barris del municipi (pàgina següent), els principals problemes es troben tant a Ferran-Centre Històric com a La Mariola, en ambdós casos a causa del pes de les situacions d’habitatges en edificis que es troben en estat ruïnós o dolent, i en el primer cas també a causa de la presència de casos amb absència de servei o lavabo dintre de l’habitatge. No obstant això, s’han de tenir presents dues observacions: una, que amb posterioritat a l’any 2001 s’han dut a terme intervencions al Centre Històric dintre del marc del conveni existent amb la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge per a la Rehabilitació d’especial interès i amb caràcter excepcional; i, dos, que La Mariola també ha passat a formar part dels barris objecte de rehabilitació protegida.

3 DIAGNOSI


150


• En aquest sentit, seria recomanable la realització d’un treball de camp que detecti d’una manera més acurada les situacions d’infrahabitatge en el nucli del municipi no localitzades mitjançant el treball d’inspecció de situacions de sobreocupació que s’ha realitzat d’ençà que es va aprovar el decret corresponent (juliol de 2008). Aquests resultats podran afinar de manera molt significativa la quantificació de les necessitats de rehabilitació.

Habitatges buits

El Cens de 2001 aporta per a Lleida fins a un total de 9.033 casos d’habitatge buit, que suposen un 16’1% del conjunt de parc existent llavors. Aquest nivell és prou elevat com per a que calgui ser revisat per una anàlisi posterior basat en consums d’aigua al municipi, més encara quan la dada censal s’ha revelat en molts entorns com a poc precisa pel que fa a la quantificació d’habitatge buit.

A partir dels consums d’aigua, s’ha aproximat un potencial d’habitatges buits equivalent a 2.581 unitats, el 3’91% del parc d’habitatges, una part dels quals és de tipus plurifamiliar i, per tant, especialment apta per a la seva mobilització a través del mercat mediat de lloguer. Per consegüent, esdevé molt important la seva comprovació física sobre el terreny, per a validar els casos que realment corresponguin a parc vacant, i poder procedir a la seva mobilització.

Finalment, el Cens aproxima que, sobre els 9.033 casos buits un 7’1% (641 casos) estaria en estat dolent (417 unitats) o ruïnós (224 unitats). Aquests casos podrien requerir una rehabilitació integral o bé, fins i tot, un enderroc. Val a dir que el treball de camp sobre infrahabitatge podria identificar físicament, al menys en part, la localització d’aquests casos.

Sobreocupació

La detecció de 1.120 casos amb set o més empadronats, tot i no ser concloent pel que fa a la identificació de situacions reals de sobreocupació, si exclouen la probabilitat elevada de presència d’aquesta anomalia en l’ús dels habitatges.

En tot cas, es recomana la identificació sobre el terreny.

Observacions finals

• Es tracta d’un parc amb edificis unifamiliars i plurifamiliars a parts iguals (encara que les llars resideixen en edificis plurifamiliars amb una freqüència superior), relativament joves, en règim de propietat (privada de manera pràcticament exclusiva l’any 2008), i amb una notable proporció de situacions encara per pagar la hipoteca. Està composat per un conjunt d’immobles en bon estat de conservació, però amb un nivell d’accessibilitat molt millorable, especialment pel que fa a ascensors en edificis amb altures de 3 o més plantes, amb presència moderada d’habitatges amb deficiències en el seu estat de conservació i en alguna mancança important.

Entitat de població

TOTAL 3,25% 2,46% 4,78% 3,99%

XALETS-HUMBERT TORRES 0,58% 0,58% 0,58% 0,58%

UNIVERSITAT 4,00% 3,49% 5,43% 4,92%

TEMPLERS 4,27% 3,92% 5,58% 5,22%

SECÀ DE SANT PERE 4,06% 3,64% 5,84% 5,43%

RAÏMAT-SUCS 0,74% 0,49% 0,74% 0,49%PRÍNCEP DE VIANA-CLOT 1,53% 0,82% 2,47% 1,76%PARDINYES 1,89% 1,22% 2,24% 1,57%

MARIOLA 7,59% 6,47% 9,62% 8,50%

MAGRANERS 1,87% 0,99% 2,20% 1,32%LA BORDETA 2,16% 1,53% 3,16% 2,53%

FERRAN-CENTRE HISTÒRIC 5,94% 4,87% 11,53% 10,46%

CIUTAT JARDÍ 2,59% 1,57% 3,32% 2,30%CAPPONT 1,88% 1,28% 2,40% 1,80%CAMP D'ESPORTS-JOC DE LA BOLA 0,66% 0,37% 0,79% 0,50%

BALÀFIA 2,53% 2,00% 3,08% 2,55%ALTRES BARRIS 1,80% 0,86% 3,04% 2,11%

Interval del percentatge d'infrahabitatge mínim per zones. Lleida, 2001.

Interval % mín infrahabitatge principals Interval % mín

infrahabitatge total

3 DIAGNOSI


151

• Amb aquest panorama, esdevé fonamental identificar, per un costat, els casos concrets d’habitatges en mal estat o en ruïna per a la seva rehabilitació i, en la mesura del possible, posterior mobilització si estan desocupats. També caldria realitzar una identificació més afinada dels possibles habitatges buits per a valorar la seva eventual mobilització a través de la borsa de mediació. Finalment, caldria incentivar la millora de l’accessibilitat i de la instal�lació d’ascensors en edificis plurifamiliars de tres o més plantes.

3.3 COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT I NECESSITATS D’HABITATGE

a) Coherència entre els paràmetres generals del Pla General vigent i les necessitats totals d’habitatge diagnosticades.

Segons es desprèn de les conclusions de l’estudi demogràfic, el nombre total de llars de Lleida passarà de 46.635 (estimades) l’any 2007 a 56.244 l’any 2015 segons l’escenari més plausible, és a dir, 9.609 noves llars en total fins l’any 2015.

D’acord amb l’anàlisi del Pla General vigent, per l’estat de tramitació dels diferents sectors, l’any 2015 es podrien construir fins a 28.658 habitatges. D’aquest potencial 10.812 correspondrien a sectors de disponibilitat immediata, és a dir, 10.812 habitatges podrien resoldre necessitats d’allotjament dintre del període de vigència del PLH, magnitud que cobreix suficientment les necessitats totals d’habitatge diagnosticades.

Habitatges totals 10.812 Necessitats totals (nombre de noves llars)

9.609

COBERTURA (%) 113%

b) Coherència entre les previsions d’HPO del Pla General vigent i les necessitats d’aquest tipus d’habitatge.

D’acord amb l’anàlisi de planejament, els sectors de disponibilitat immediata podrien arribar a aportar 3.363 habitatges protegits fins l’any 2015 -2.142 HPO, 613 HC i 609 HCC-, una desena part dels quals es troba actualment en marxa o acabada (352 segons es desprèn de les previsions d’execució directa).

D’acord amb l’estudi de necessitats d’habitatge social, les necessitats d’allotjament a Lleida corresponents a llars excloses del mercat d’habitatge lliure ascendeixen a 4.113 entre 2008 i 2015.

Per tant, les possibilitats del planejament actual de Lleida, en el supòsit d’executar tot l’habitatge protegit possible, permeten cobrir gran part de les necessitats d’habitatge social.

Habitatges protegits 3.363 Necessitats totals d’habitatge social (nombre de noves llars excloses)

4.113

COBERTURA (%) 81’8%

Aquestes promocions haurien de tenir en compte l’estructura del perfil de demanda exclosa del mercat, d’acord amb la taula de la secció 3.1.2.

Addicionalment, és precís tenir present que, atesa la situació actual del mercat, una part (indeterminada) dels habitatges lliures es construiran com a protegits per a adequar-se a les possibilitats del mercat i, per tant, incrementaran l’anterior grau de cobertura.

D’altra banda, per tal d’evitar una excessiva o completa dependència de la producció de nou habitatge, total i protegit, es fa imprescindible l’establiment de mesures al PLH alternatives a la promoció directa d’habitatge protegit per a contribuir a satisfer una part de les necessitats no satisfetes d’habitatge assequible, especialment si es té en compte la presència contingents d’habitatge lliure en oferta pendent de ser col�locat.

3 DIAGNOSI


152

c) Coherència entre les necessitats d’habitatge per a nivells de renda baixos o d’habitatges assistencials amb les possibilitats de creació d’habitatge dotacional.

La presència de col�lectius en risc d’exclusió residencial recomana que es generin contingents d’habitatge dotacional públic, segons preveu l'article 34.3 de la LUC, i s’entén que el PLH és l'instrument adequat per a detectar la necessitat i proposar la ubicació.

Aquest tipus d'habitatges destinats a eventuals casos especials, difícilment tindrien una superfície de 60 m²/habitatge mitjà. És clar que l'instrument urbanístic que els autoritzi també haurà de proposar una superfície mínima.

En el cas d'habitatge assistit per a la tercera edat s’aproxima més a una imatge hospitalària o hotelera que a l'habitatge pròpiament dit: es podrien considerar uns 22/30 m² per habitatge (sala d’estar, menjador i cuina, 14 m²; dormitori, 10 m²; bany, 3 m²) als quals caldria afegir 15/20 m² més de serveis comuns (sales, menjadors, cuines, bugaderia, atenció mèdica, etc...). Per tant es podria tractar de 42/50 m² útils de mitjana, equivalents a 55/65 m² construïts.

Quant als col�lectius en situació marginal, es requeriria un habitatge una mica més gran (sala d’estar, menjador i cuina, 16 m²; dos dormitoris, 16 m²; bany, 4 m²), és a dir, 36/40 m² útils per habitatge, mentre que els serveis comuns podrien disminuir, fins a l’entorn dels 10 m² per habitatge. S’arriba així, també, a uns 65 m² construïts.

L'article 58.1.g de la LUC preveu que el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals podrà preveure reserves en sectors de planejament urbanístic derivat, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics, i no superin el 5% de la reserva d'equipaments públics locals.

Segons la diagnosi de l’estudi de necessitats d’habitatge social, les necessitats més peremptòries per als habitatges dotacionals cal estimar-les en 799, magnitud corresponent a les llars, no només excloses del mercat d’habitatge lliure, sinó també excloses de l’HPO.

En canvi, d’acord amb l’anàlisi de planejament es preveuen 569 habitatges dotacionals, volum que cobreix una part important de les necessitats d’aquests col�lectius però no la totalitat:

Habitatges dotacionals 569 Necessitats exclosos HPO (nombre de noves llars excloses d’HPO)

799

COBERTURA (%) 71’2%

En conseqüència, convindrà cercar entre els possibles instruments de política d’habitatge vies alternatives per a cobrir les necessitats de les 230 llars excloses d’HPO no cobertes pels habitatges dotacionals previstos.

d) Coherència de la programació de desenvolupament del Pla General vigent amb les projeccions dels 8 anys següents a l’aplicació del PLH

Es proposa que la programació temporal de les actuacions que es dissenyin a la fase propositiva del present PLH s’ajusti tant com sigui possible a l’evolució temporal de les necessitats diagnosticades.

3.4 COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS I NECESSITATS D’HABITATGE

Actualment, l’EMU de Lleida presenta una estructura de personal fonamentada en dedicacions a temps complet en el 90% de la plantilla. Per tant, qualsevol ampliació de les seves competències i/o de les actuacions desenvolupades derivades de les actuacions a seguir pel PLH (com ara un increment dels habitatges incorporats a les borses de mediació) podria suposar haver de reforçar l’estructura de personal d’aquesta àrea.

3 DIAGNOSI


153

Finalment, la capacitat d’endeutament disponible i les dimensions pressupostàries que té actualment l’EMU de Lleida la doten de capacitat financera per a continuar apostant per la realització d’inversions reals moderades, sobretot atenent a l’actual conjuntura econòmica i immobiliària, que requereix cautela a l’hora de planificar actuacions en termes de promoció directa d’habitatge protegit.

4 CAPACITAT PER A RESOLDRE NECESSITATS


154


En aquest apartat, a partir de la informació disponible corresponent a l’any 2008 i, parcialment, a l’any 200935, s’analitzarà quina ha estat la capacitat de l’Ajuntament de Lleida d’anar donant resposta a les necessitats que el propi PLH detecta per al període 2008-2015.

En primer lloc, la borsa d’habitatge de l’Ajuntament mostra una bona dinàmica de funcionament inicial, incrementant en set mesos el 40% (de 51 a 72 habitatges amb contracte) de la seva activitat respecte a tot l’any anterior. Si s’extrapola el volum d’activitat de 2009 al total de l’any, i s’aplica el factor corrector corresponent a la rotació dels habitatges, s’estima que el nombre de necessitats resoltes per la borsa d’habitatge de l’Ajuntament s’hauria duplicat només en un any.

En aquest sentit, tot i què la quantitat de contractes no és molt gran, una futura potenciació del servei mitjançant dotació de personal permetria millorar els resultats obtinguts.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades per l’EMU

de Lleida.

En el cas del programa de cessió d’ADIGSA, la informació fa referència únicament al període disponible de l’any 2009, però mostra un nivell d’activitat comparable al de la borsa d’habitatge de l’Ajuntament al mateix període. Prèvia extrapolació de les dades dels set primers mesos de 2009 a l’exercici complet i aplicació del factor corrector de rotació, s’obté que han resolt 88 necessitats fins el mes de juliol, i podrien arribar a incrementar-se en 38 addicionals (pàgina següent).

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades

per l’EMU de Lleida.

La borsa jove és especialment interessant de potenciar, atès que atén a població jove, un dels sectors amb més necessitat d’ajut per a accedir a un habitatge segons l’estudi de necessitats, i que el rendiment que s’està obtenint és força bo segons es mostrarà a continuació.

35 Gener-juliol de 2009.

CONTRACTES FC1(1)NECESSITATS RESOLTES

2008 51 3 542009(2) 72 4 762009* 103 6 109% INCREMENT 09*-08 102% 101%

BORSA HABITATGE AJUNTAMENT

(1)Factor de correcció 1 = Habitatges llogats a diferents

arrendataris

(2) Gener-Juliol

* Extrapolació lineal amb un factor de l'1'43

CONTRACTES FC1(1)NECESSITATS RESOLTES

2009(2) 73 15 882009* 104 21 126

PROGRAMA CESSIÓ ADIGSA

(1)Factor de correcció 1 = Habitatges llogats a

diferents arrendataris

(2) Gener-Juliol




155

Durant els primers set mesos de 2009 s’ha igualat el volum de contractes de la borsa jove l’any 2008. Cal tenir present que estem parlant de pisos compartits, amb contractes de 5 anys, i amb una rotació contrastada per l’EMU de 18 mesos. Per tant, al llarg de la vida d’un contracte estàndard, un mateix pis resol més d’una necessitat d’habitatge social; en particular, s’estima que els 108 habitatges de la borsa jove amb contracte de l’any 2008 resoldran unes 720 necessitats al llarg de cinc anys, i els 104 contractats entre el gener i el juliol de 2009 resoldran fins a 990 necessitats també al llarg de cinc anys (si s’extrapolen linealment).

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades per l’EMU de Lleida.

D’altra banda, les estimacions realitzades a partir de les dades disponibles indiquen que aquests 108 habitatges de l’any 2008 i 104 dels sets primers mesos de 2009 podrien resoldre entre 1.134 i 1.710 necessitats en total al període 2008-2013, és a dir, entre el 36’9% i el 55’7% de les 3.071 llars excloses al mateix període (d’acord amb la diagnosi del present PLH), i, per tant, podrien cobrir completament les necessitats de les llars excloses joves, atès que el 47’4% d’aquestes llars són joves menors de 35 anys.


Respecte als ajuts tramitats, només es disposa de la informació corresponent a l’any 2008. En qualsevol cas, cal considerar l’apreciació que els ajuts al lloguer, més que resoldre una necessitat, eviten que se’n generi una de nova. En aquest sentit, es fan constar però no s’incorporen com a necessitat resolta. En canvi, sí que es consideren els ajuts a la Renda Bàsica d’Emancipació, perquè es tracta d’un tipus d’ajut que solucionen una part de les necessitats calculades: les d’aquells joves que cerquen un habitatge per emancipar-se (47’4% dels exclosos tenen menys de 35 anys; respecte als sol�licitants d’habitatge lliure, el 9’1% dels sol�licitants d’habitatge lliure en cerquen un per emancipar-se, fonamentalment joves menors de 35 anys).


TRAMITATS FC3 (1) FC4 (2) CONCEDITS-MÍNIM* CONCEDITS-MÀXIM*

AJUTS LLOGUER 798 30,4% 56,8% 242 453AJUTS RBE 273 30,4% 56,8% 83 155

(1) Factor de correcció 3 = % ajuts concedits/ajuts tramitats (mínim)(2) Factor de correcció 4 = % ajuts concedits/ajuts tramitats (màxim)

AJUTS 2008

* Estimació

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2008-2014MÍNIM (1) 144 198 198 198 198 198 1.134MÀXIM (2) 144 342 342 342 342 198 1.710

BORSA JOVE (PISOS COMPARTITS)NECESSITATS RESOLTES TOTALS I ANUALMENT

(1)Es considera que tots els habitatges amb contracte l'any 2008 formen part dels habitatges amb

contracte l'any 2009

(2)Es considera que cap dels habitatges amb contracte l'any 2008 formen part dels habitatges amb

contracte l'any 2009

CONTRACTES FC2(1)

NECESSITATS RESOLTES (5 anys)

MITJANA ANUAL

2008 108 18 mesos 720 1442009(2) 104 18 mesos 693 1392009* 149 18 mesos 990 198% INCREMENT 09*-08 38% 38%

BORSA JOVE (PISOS COMPARTITS)

(1) Factor de correcció 2 = Durada del contracte de lloguer (nombre de mesos)

(2) Gener-Juliol




156

Finalment, s’han considerat aquelles previsions d’execució directa que l’EMU considera en vies de finalització, finalitzats o fins i tot lliurats en el període 2008-2009 (taula a continuació i pàgina següent). Es tracta, doncs, d’habitatges que estan disponibles actualment o bé ho estaran properament per resoldre les necessitats de 352 del total de llars excloses fins l’any 2015:

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Lleida.

VENDA LLOGUER LLOGUER/VENDA TOTAL

SÒL URBANITZABLE 135 22 22 179SÒL URBÀ 34 139 173TOTAL 169 161 22 352

PLANEJAMENTHPO disponibles 2008-2009 per previsions d'execució directa



157



Habitatges Acabats Lloguer

Cavallers 14-20 EMU 19 19 Lloguer HPO 30 anys AI Llicencia 30-08-06 2008

2009 Tancaments

Cavallers 39-41 EMU 14 Venda habitatges r. especial AI Llicencia 17-04-07 2009

Fase de Tancaments

UA 3’C.Històric Benito Arnó o hijos, SA 12 Venda HC EE Llicencia 28-06-06 2008 Tancaments

Pl. Ereta 2009

EMU 8 Venda HPO EE Llicencia 14-06-06 2008

SUCHS Acabat

Av. 8 de març

Prat de la Riba 114 (Balafia) INCASOL 70 70 70 Lloguer HPO (25 anys) EE Llicencia 28-06-06 2008 Acabat

UA-71 (II) Foment Immobiliari Assequible SAU. (La Caixa)

50 50 Lloguer PI 2008-2009 Conveni firmat

Magraners -

Parcel.la L 1 Habitatge Entorn SCCL (CCOO) 84 Venda (Règim Cooperatiu). Conveni abril 2007

AI 2008-2009 Conveni Firmat

SUR-6- Aubares ( En tràmit augment de densitat)

Parcel.la 28 Fundació Habitatges per a tots 21 Concursos HPO règim general venda 2004

AI 2008 Fase de fonaments

Av Enginyer Antoni Llovet 63 (Construccions Pallas) Llicencia exp. 94/06

SUR-13-Pardinyes

Parcel.la 11 Habitatge Entorn SCCL (CCOO) 30 Venda (Cooperativa). Conveni 2006

AI Llicencia 7-11-06 2008 Fase de tancaments

C Euskadi sn

Parcel.la 28 INCASOL 22 22 Lloguer EE Llicencia 28-06-06 2008 Acabat


Parcel.la 29 INCASOL 22 22 HPO general. Lloguer EE Llicencia 28-06-06 1r trimestre 2008 Acabat


(II) Es tracta de la venda de la parcel�la B del sector UA-71 (inscrita al Registre de la Propietat amb data 26/02/2009), amb data d'escriptura 25/11/2008, un import de 923.507'74 €, destinada a HPO en lloguer, amb un termini de llicència de 3 mesos (adjudicació11/04/2008).


SÓL URBA

SÒL URBANITZABLE

SUR-5-COPA D’OR



158

Cobertura actual

Així doncs, les dades disponibles i les estimacions realitzades permeten afirmar que l’activitat realitzada durant el bienni 2008-2009, en termes d’habitatges assequibles, procedents de les borses de la producció de nou habitatge, està permetent resoldre un mínim de 1.033 necessitats en total, unes 516 anuals per terme mitjà. Addicionalment, els ajuts al lloguer concedits evitarien que les necessitats estimades s’incrementessin en 242 unitats més; és a dir, resoldrien 242 necessitats ja existents.

Font: elaboració D’ALEPH a partir de dades facilitades per l’EMU

de Lleida.

Atès que, tal i com s’ha reflectit a la diagnosi, les necessitats estimades per al període 2008-2015 s’eleven a 4.113, i evolucionen a un ritme anual mitjà de 514 noves llars excloses, UN MANTENIMENT DEL RITME ACTUAL D’ACTIVITAT A LES BORSES I LA FINALITZACIÓ DELS HABITATGES QUE HI HA EN MARXA ASSEGURARIEN EL COBRIMENT DE LES NECESSITATS FINS L’ANY 2015.

No obstant això, és precís puntualitzar que el balanç entre necessitats i activitat realitzada s’ha portat a terme sense qualificar la tipologia de les necessitats i, per consegüent, s’ha pressuposat que els habitatges considerats poden resoldre qualsevol tipus de necessitat. Per tant, es recomana que les actuacions del present PLH prevegin l’execució d’alguna part del nou habitatge assequible potencial derivat dels sectors de disponibilitat immediata del planejament vigent, com a complement a les vies alternatives de política d’habitatge, per tal d’assegurar que les necessitats dels exclosos es cobriran, no més en termes quantitatius globals sinó també, i sobretot, en termes qualitatius.

BORSA HABITATGE AJUNTAMENT 2008* 54BORSA HABITATGE AJUNTAMENT 2009* 76PROGRAMA CESSIÓ ADIGSA 2009* 126BORSA JOVE (PISOS COMPARTITS) 2008* 144BORSA JOVE (PISOS COMPARTITS) 2009* 198AJUTS RBE 2008* 83HPO DISPONIBLES 2008/2009* 352

TOTAL 1.033

AJUTS LLOGUER 2008 242

MÍNIM DE NECESSITATS RESOLTES 2008-2009

5 OBJECTIUS I ESTRATÈGIES


159


Els objectius i estratègies del PLH de Lleida venen condicionats per la diagnosi i anàlisi de la situació actual, el context socioeconòmic i les polítiques d’àmbit supramunicipal que afecten a l’habitatge.

En aquest sentit, el PLH incorpora aquelles mesures destinades tant a satisfer les necessitats futures com a optimitzar l’atenció a les originades a curt termini. A més, aquestes mesures requereixen una especial atenció sobre l’estructura municipal dirigida a atendre les necessitats ciutadanes en matèria d’habitatge.

Arribats a aquest punt, és important efectuar una consideració de caràcter estratègic, i que necessàriament ha de condicionar de forma decisiva el procés d’elaboració i la implementació del PLH.

La conjuntura econòmica i constructiva passa per un moment de declivi que, com a mínim, seguirà vigent a curt termini. Això té una doble repercussió pel que fa als objectius i estratègies del PLH.

En primer lloc, té una afectació directa sobre les finances locals, les quals es veuran afectades en el sentit de limitar de forma molt directa el seu poder inversor. A més, no es pot inferir que l’administració autonòmica tingui tots els recursos necessaris com per a cobrir aquesta limitació local, ja que també es veu afectada per la caiguda d’ingressos.

En segon lloc, cal tenir en compte la manca (o retraïment) de recursos inversors des del sector privat, molt especialment en el sector constructiu.

Així, cal pressuposar que en el futur més immediat, i si no hi ha algun factor extern fins ara no conegut que hi intervingui de manera important en sentit contrari, les possibilitat teòriques de promoció d’habitatge protegit tindran dificultats a l’hora de traduir-les en execucions efectives.

En aquest sentit, els principals objectius sobre els que s’articula el present Pla Local d’habitatge i les estratègies que es plantegen per a assolir-los es poden resumir en els punts continguts a les següents subseccions.

5.1 OBJECTIUS

OBJECTIU 1: SATISFER LES NECESSITATS D’HABITATGE GENERADES DINS DEL CONTEXT ECONÒMIC ACTUAL, TANT GENERALS COM, ESPECÍFICAMENT, SOCIALS.

La dinàmica expansiva dels darrers anys ha provocat una pressió sobre l’oferta immobiliària que ha disparat els preus de mercat i, per tant, una progressiva expulsió dels col�lectius amb rendes més baixes.

Per tant, es podria interpretar que el canvi de tendència experimentat a partir de 2007-2008 a la major part del territori català i espanyol hagués millorat les condicions d’accés al mercat lliure producte dels descensos registrats en els preus de l’habitatge. Res més lluny de la realitat. Aquest descens ha anat de la mà d’una crisi econòmica que ha afectat a l’ocupació (i, per tant, a les rendes familiars) així com al sector financer, que ha reduït de manera dràstica la injecció de crèdits a empreses i particulars. Per tant, la conseqüència ha estat un empitjorament d’aquest accés: les vendes d’habitatges han caigut, motivant un efecte directe sobre les empreses constructores que, en el millor dels casos han reduït dràsticament la seva activitat prevista per a concentrar-se en els actius presents en curs.

En aquest sentit, d’acord amb el discurs inicial i el plantejament anterior, el present PLH proposa una filosofia general consistent en arribar a ASSOLIR UNA COBERTURA DEL TOTAL DE NECESSITATS



160

ASSEQUIBLES GENERADES DURANT EL SEU PERÍODE DE VIGÈNCIA. Així doncs, es planteja que amb el desenvolupament del planejament urbanístic vigent –a priori més que suficient per donar sortida a aquestes necessitats- poden cobrir-se aquelles necessitats que la resta d’eines de generació d’habitatge assequible del Pla no puguin assolir (mobilització d’habitatge buit, i nou i de segona mà en oferta amb dificultats de venda). El grau d’exclusió residencial ha quedat quantificat en un 42’8% de les llars que cerquen residència, determinades pel fet de no tenir un habitatge propi i per no poder accedir al mercat lliure en funció dels seus ingressos familiars mensuals nets. La quantificació de les necessitats fins l’any 2015, segons l’escenari intermedi alt, és de 4.113 noves llars excloses, 778 al punt de partida del PLH i 3.335 al sexenni 2010-2015.

Cal dir que l’objectiu anterior es considera realista però té un caràcter limitat, atès que, en el fons, implica que el potencial de desenvolupament del planejament vigent és suficient per donar cobertura a aquelles necessitats no solucionades per la resta d’eines que aquest pla proposa.

Òbviament, tot i les limitacions anteriors, cal deixar molt clar que el present PLH té com a prioritat absoluta la cobertura de les necessitats d’habitatge social generades, i molt particularment les dels col�lectius més desafavorits.

OBJECTIU 2: ADEQUAR L’OFERTA ASSEQUIBLE A LES NECESSITATS CALCULADES PEL PRESENT PLH.

Els futurs contingents d’habitatge assequible han d’adequar-se tant com sigui possible a l’estructura de la demanda determinada a les conclusions de l’Estudi de Necessitats d’Habitatge Social que incorpora el present PLH, especialment a l’hora de donar resposta a les necessitats generades a curt termini.

En aquest sentit, és precís realitzar tres consideracions:

� La IMPORTÀNCIA DEL LLOGUER esdevé clau, d’acord amb l’estructura resultant de la diagnosi de necessitats d’habitatge. Com s’ha vist, el primer desequilibri que posa de manifest l’anàlisi d’oferta i demanda residencial apunta a què un 11’7% de l’oferta és de lloguer, enfront d’un 45’9% dels sol�licitants que cerquen accedir a aquest règim.

� Atès el desajustament dimensional detectat entre l’oferta i la demanda d’habitatge lliure, resulta igualment CRUCIAL ADEQUAR LES DIMENSIONS DELS HABITATGES ASSEQUIBLES A LES NECESSITATS DIAGNOSTICADES.

� Com es veurà a l’apartat d’estratègies, es proposarà un MARC DE CARÀCTER PROGRESSIU PER A LA PROMOCIÓ DE NOUS HABITATGES, d’acord amb un escenari de gradual recuperació del sector constructiu. Aquest mateix caràcter progressiu també tindrà aplicació en les mesures mobilitzadores de parc que es desenvolupin des de l’Oficina d’Habitatge, d’acord amb el seu propi dinamisme històric.

Com a conseqüència, les unitats d’habitatge assequible que preveu el present PLH seran relativament baixes al principi del període de vigència del mateix, per anar creixent progressivament. Com a contrapartida, les necessitats d’habitatge assequible que determina la diagnosi es distribueixen de manera considerablement uniforme al llarg del període 2010-2015. En aquest sentit, tot i els esforços que impliquen les mesures del PLH en termes de cobertura, serà inevitable que al principi del període de vigència quedin desateses algunes necessitats que, en tot cas, seran recuperades a mesura que aquest avanci en el temps.

En qualsevol cas, tal com ha quedat de manifest en el precedent apartat de coherència entre planejament i necessitats d’habitatge, el desenvolupament dels sectors de planejament urbanístic de disponibilitat immediata (en fase avançada d’urbanització) en l’anàlisi de planejament, cobriria completament les necessitats de noves llars, i podria garantir el 81’8% de les necessitats d’habitatge social del període. Tot i així, com posarà de manifest la fase de propostes del present PLH, es prioritzaran vies alternatives a la nova promoció (mobilització d’habitatge buit, i nou i de segona mà en oferta amb dificultats de venda) per tal de donar cobertura al màxim de necessitats socials.



161

OBJECTIU 3: OPTIMITZAR LA QUALITAT DEL PARC I LES SEVES CONDICIONS D’ÚS.

El parc de Lleida, tot i què no presenta greus dèficits, requereix millores en alguns aspectes relacionats especialment amb el seu estat de conservació i en la seva accessibilitat. Tal i com es desprèn de l’anàlisi de situacions d’infrahabitatge, el parc de Lleida presenta un percentatge d’edificis en estat ruïnós i dolent (2’46%) superior a la mitjana de la demarcació (1’92%), i que és notablement més elevat en el cas de barris com La Mariola i Ferran-Centre Històric.

A més, si bé no s’han detectat grans problemes en el seu ús, sembla evidenciar L’EXISTÈNCIA D’UN CONTINGENT D’HABITATGES SOBREOCUPATS I D’UNITATS DESOCUPADES QUÈ, en el context actual, HAN DE SER MOBILITZADES DE MANERA INELUCTABLE, doncs tindran un paper clau en l’atenció de necessitats d’habitatge assequible al municipi.

Dins d’aquestes unitats desocupades han de prendre especial rellevància aquelles considerades directament buides, és a dir, desocupades sense motiu justificat aparent (en venda, en lloguer, etc.), quantificades en un màxim potencial de 2.581 casos, el 3’91% del parc total, per tractar-se d’unitats aptes per a ser incorporades a la borsa d’habitatges, requereixin o no rehabilitació prèvia.

OBJECTIU 4: CONSOLIDAR L’EMU COM A SERVEI D’HABITATGE MUNICIPAL VINCULAT A L’HABITATGE.

Actualment, els serveis en matèria d’habitatge corresponen a l’Oficina d’Habitatge, depenent de l’EMU de Lleida, que té una estructura de personal amb poc marge d’increment en les seves dedicacions. L’anàlisi de recursos assenyala que, en cas de requerir una ampliació dels recursos humans existents dedicats a habitatge sense incrementar el nombre actual de treballadors, únicament el 12% de la plantilla de l’EMU oferiria la possibilitat d’incrementar la dedicació actual.

La idea, doncs, passa per:

� PRIORITZAR L’ADEQUACIÓ DE L’ESTRUCTURA FUNCIONAL I ORGÀNICA, VALORANT LA NECESSITAT D’UN REAJUSTAMENT DE FUNCIONS I, EVENTUALMENT, UN INCREMENT DE L’ESTRUCTURA DE RECURSOS HUMANS DE L’EMU per tal de poder CONTINUAR ATENENT A LES NECESSITATS EN MATÈRIA D’HABITATGE, especialment davant la voluntat de cobrir les necessitats diagnosticades mitjançant vies alternatives a la producció de nou habitatge, tal i com s’ha exposat a l’objectiu 1.

� FOMENTAR QUE L’EMU SIGUI EL REFERENT CIUTADÀ PEL QUE FA ALS DIFERENTS ÀMBITS DE L’HABITATGE.

OBJECTIU 5: RENDIBILITZAR SOCIALMENT EL SÒL PÚBLIC DESTINAT A HABITATGE.

La realitat actual apunta a què el 68’7% de les noves llars només podran accedir a un habitatge assequible en règim de lloguer i el 19’4% no podran accedir a cap dels habitatges assequibles, a causa de què els ingressos mitjans dels sol�licitants d’HPO no arriben a 1.000 € familiars mensuals nets i els dels sol�licitants d’habitatge lliure se situen en uns 1.400 € també familiars mensuals nets, mentre que el producte més econòmic mitjà del mercat lliure de propietat requeriria, com a mínim, 1.899’06 € familiars mensuals nets i el producte mitjà del mercat lliure de lloguer 1.757’53 € familiars mensuals nets.

Per consegüent, la presència d’un estoc de sòl i sostre residencial de titularitat pública es fa més necessària que mai per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge a les persones amb recursos més limitats. En aquest sentit, es considera imprescindible ESTABLIR MESURES QUE GARANTEIXIN L’ESTOC NECESSARI DE SÒL I SOSTRE RESIDENCIAL DE TITULARITAT PÚBLICA PER FER FRONT A LES POSSIBLES ACTUACIONS PREVISTES AL PLH EN

RELACIÓ A LA CREACIÓ D’HABITATGE ASSEQUIBLE DE TITULARITAT PÚBLICA, QUE COMPLEMENTI LES INICIATIVES DE CARÀCTER PRIVAT.



162

5.2 ESTRATÈGIES

La consecució dels objectius anteriors passarien per les següents cinc grans línies estratègiques, que a la seva vegada tenen diverses especificacions.

ESTRATÈGIA 1: GENERACIÓ DE NOUS CONTINGENTS D’HABITATGE LLIURE PERÒ, ESPECIALMENT, ASSEQUIBLE.

Mitjançant tres vies principals:

a. Promovent habitatge protegit per a complementar les aportacions d’habitatge assequible derivades de la mobilització de parc existent. El planejament actual permet un desenvolupament suficient per a atendre totes les necessitats generades d’habitatge assequible –només la producció potencial derivada dels sectors de disponibilitat immediata podria cobrir fins el 81’8% de les necessitats d’habitatge assequible fins l’any 2015-, però ja s’ha vist que la conjuntura sectorial i general recomana ser extremadament prudents a l’hora de considerar les seves capacitats executives a curt termini. Per tant, es considera més realista proposar un escenari en el qual la promoció serà estratègica en la cobertura de necessitats que no quedin solucionades per la resta de vies proposades. En qualsevol cas, el PLH determinarà els mecanismes idonis i les localitzacions preferents per incentivar l'execució del planejament en cada període temporal.

Igualment, serà precís estudiar i decidir la utilització dels altres mecanismes que proporciona la Llei d'Urbanisme per a assolir els objectius fixats, com ara àrees de tempteig i retracte, delimitació d'àmbits d'expropiació, registre de solars, etc...

Així mateix, es proposa un escenari de progressivitat en termes de producció, motivat pel context recessiu actual i que es preveu que vagi millorant amb posterioritat.

Finalment, es recomana que una part rellevant de les noves promocions siguin en règim de lloguer -atès que, segons la diagnosi del present PLH, el 68’7% de les llars excloses podrà accedir a un habitatge assequible únicament si és en règim de lloguer-, especialment si n’hi ha alguna que finalment es determinés promoure des de l’Ajuntament de manera directa. D’aquesta manera, no només hi hauria una millor adequació als perfils de demanda d’habitatge existents (molt majoritàriament perfilats en règim de lloguer) sinó que s’afavoriria el manteniment i/o creixement del sòl i sostre públic destinat a habitatge.

b. Mobilitzant habitatge buit mitjançant la borsa de mediació. Tot i que no es preveu una aportació massiva de casos, d’acord amb l’anàlisi de parc vacant (2.581 casos; és a dir, un parc vacant màxim potencial equivalent al 3’91% del parc total), la mobilització d’aquestes unitats contribuirà decisivament a la resolució d’una part de les necessitats d’habitatge assequible durant el període del PLH.

c. Mobilitzant estoc existent, d’obra nova i de segona mà, amb previsibles dificultats per a ésser col�locat al mercat. També passaria per la via de la mobilització via parc. L’existència d’estoc d’obra nova al municipi no és marginal –d’acord amb les dades de la DGH, 612 habitatges l’any 2008, el 40% de l’habitatge nou acabat- i, per tant, tot i què no existeix una quantificació de l’estoc de segona mà, aquesta via esdevé clau, igual que l’anterior, atès que un context de crisi dificulta la venda d’habitatges i comporta la inevitable conversió parcial en lloguers, independentment del seu origen nou o usat.

Igual que a la promoció d’habitatges, i atenent al creixement gradual del servei de Borsa des de la seva creació, a la mobilització de parc també es planteja un escenari d’evolució moderada.

Així mateix, tot i què no s’espera que la mobilització de parc existent desocupat (nou o buit) sigui la via que aporti la major part dels habitatges que resolguin necessitats, sí que es considera la més estratègica, en tant possibilita una posada en circulació



163

relativament ràpida de casos, afecta de manera molt lleu a les finances locals i no suposa inversió en obra nova per part de promotors privats.

Resulta crucial remarcar que, mitjançant aquestes vies, es poden satisfer necessitats d’habitatge per la via del lloguer, que és precisament el règim de tinença protegit al qual pot accedir a curt termini el 68’7% de les necessitats d’habitatge assequible projectades segons l’estudi de necessitats d’habitatge.

Per tant, l’estratègia d’aquest bloc aniria destinada al compliment del que proposen els objectius 1, 2 i 5.

ESTRATÈGIA 2: ESTABLIR LÍNIES DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ.

Les dades de l’anàlisi d’infrahabitatge a Lleida indiquen que, si bé no es pot parlar d’un problema d’infrahabitatge al municipi, sí que existeixen problemes puntuals, principalment relacionats amb l’estat de conservació del parc. Per zones, els barris de Ferran-Centre Històric i La Mariola presenten situacions que requereixen actuacions més urgents, barris en els que l’Ajuntament ja ha iniciat intervencions actives, especialment mitjançant un conveni de rehabilitació per al Centre Històric.

En aquest sentit, serà interessant incidir en les següents quatre línies d’actuació:

a. Millora de l’accessibilitat dels edificis del municipi, amb especial prioritat sobre la creació d’itineraris accessibles, atès què, d’acord amb la diagnosi del present PLH, un màxim d’11.682 edificis requeririen ajuts a la instal�lació d’ascensor. Així mateix, també és molt important incidir en la instal�lació d’ascensors en edificis plurifamiliars de tres o més plantes d’alçada (més de 8.900).

b. Detecció sobre el terreny d’edificis en condicions d’infrahabitatge amb la intenció d’intervenir posteriorment a aquells que es detectin i, eventualment, incorporar-los a la borsa d’habitatges. L’anàlisi d’infrahabitatge es fonamenta en les dades del Cens de 2001 i empra les informacions posteriors disponibles per a matisar-les, motiu pel qual assenyala potencials màxims d’edificis i habitatges en situació precària. En aquest sentit és aconsellable portar a terme una comprovació sobre el terreny del potencial assenyalat per l’anàlisi elaborada al PLH.

c. Rehabilitació d’edificis, amb particular prioritat sobre aquells que presentin estat dolent o directament ruïnós. De l’anàlisi d’infrahabitatge es desprèn que un mínim de 361 habitatges es trobarien en estat ruïnós.

d. Foment de la conservació i manteniment del parc en bon estat, que representa més del 80% del parc existent al municipi.

Aquesta línia estratègica fa referència a l’optimització de parc proposada a l’objectiu 3.

ESTRATÈGIA 3: ESTABLIR LÍNIES D’INSPECCIÓ, DETECCIÓ I REALLOTJAMENT DE CASOS DE SOBREOCUPACIÓ.

Els resultats obtinguts de l’anàlisi de les dades del padró municipal de Lleida, amb les correccions metodològiques pertinents, apunta a un 2’1% de llars amb alta probabilitat de trobar-se en situació de sobreocupació; això suposa més de 1.100 llars, que fan recomanable l’aplicació de mesures concretes com les que s’especifiquen a continuació. A nivell de barris, cal parar especial atenció a Ferran-Centre Històric, La Mariola, Balàfia i Príncep de Viana-Clot, per aquest ordre.

a. Elaboració de la normativa municipal reguladora de les situacions de sobreocupació.



164

El corresponent Decret municipal va ser aprovat el 31 de juliol de 2008, dintre del marc del PLH, amb l’objectiu d’impulsar actuacions orientades a eradicar situacions de sobreocupació.

b. Detecció sobre el terreny d’habitatges sobreocupats.

Com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’esmentat Decret municipal l’1 de setembre de 2008, i paral�lelament al procés de redacció del PLH de Lleida, es va posar en marxa un treball de camp d’inspecció i detecció dels casos de sobreocupació dintre del parc d’habitatges del municipi.

c. Cerca de solucions per a les famílies en situació de sobreocupació.

Plantejament de solucions alternatives a les famílies que resideixin a habitatges sobreocupats.

Aquesta línia estratègica també incideix en l’optimització de parc proposada a l’objectiu 3.

ESTRATÈGIA 4: POTENCIACIÓ I INCREMENT DELS SERVEIS APORTATS DES DE L’ACTUAL OFICINA D’HABITATGE.

Mitjançant aquesta línia es tractaria de reforçar el servei actual tant en serveis aportats com en recursos (primer en termes d’hores de dedicació, posteriorment i si calgués, en termes de personal). Així, a més de la tasca actual, hauria d’aportar els següents serveis:

a. Mobilització de l’habitatge buit, així com d’aquell d’obra nova o de segona mà en oferta a favor del servei de mediació, que es veuria convenientment potenciat.

En el cas de l’habitatge buit, l’anàlisi bàsica realitzada redueix la xifra del 15’8%, que indicava el cens de 2001, a una realitat amb un univers màxim del 3’91% del parc en situació de vacant. Això implica un potencial de 2.581 casos d’habitatge buit, xifra prou important com per a plantejar un treball de camp que permeti la identificació i caracterització d’aquest parc, per tal de poder plantejar mesures que facilitin la seva mobilització.

Quant a l’estoc d’obra nova –l’únic quantificat fins el moment- l’any 2008 s’elevava a 612 habitatges, el 40% dels habitatges nous acabats. És a dir, 612 unitats són susceptibles de ser mobilitzades i incorporades a les borses i, per derivació, de resoldre les necessitats de 612 noves llars excloses del mercat lliure.

b. Gestió d’un eventual parc públic de lloguer de titularitat municipal.

Aquesta línia estratègica es planteja per cobrir la necessitat que disposa l’objectiu 4.

ESTRATÈGIA 5: GESTIÓ I MOBILITZACIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE.

El PMSH constitueix un fons de sòl, immobles, habitatges i recursos econòmics amb destinació específica on s’integren els recursos patrimonials següents:

� Sòls procedents de cessió obligatòria d’aprofitament urbanístic (article 156.2).

� Sòls i immobles procedents d’expropiació per incompliment (article 104.1, apartats c i e).

� Import de les sancions urbanístiques (article 215.3).

� Import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del Registre de solars (article 177).



165

� Imports procedents de l’aplicació d’altres mecanismes previstos per la legislació urbanística.

� Sòls procedents de delimitació de reserves de sòl (articles 151 i 154).

� Sòl i immobles procedents de l’exercici del dret de tempteig i retracte (article 164).

� Sòls i immobles procedents del Registre de Solars (article 169).

� Imports per alienació i cessió de béns afectes al PMSH (articles 158,159,160 i 161).

� Imports per concessió del dret de superfície (article 162).

El marc normatiu que el regeix està composat per quatre decrets, dues lleis i un reglament:

� Decret 287/2003, de 4 de novembre, que aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març.

� Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

� Decret legislatiu 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (RPEL).

� Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC).

� Art.156 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

� Art. 220 al 225 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, decret 305/2006.

� Art.122.3 i 123.3. de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.

D’acord amb les determinacions de l’article 156.1 i la disposició addicional novena del DL 1/2005, els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor del DL 1/2005, han de diferenciar, com a patrimoni separat de la resta de béns municipals, els béns que integren el PMSH. Per tant, una gran majoria dels ajuntaments de Catalunya, inclòs el de Lleida, han de constituir el PMSH. A aquesta obligació cal afegir, però, l’interès social indubtable d’aquesta mesura.

Ara bé, l’interès social no es limita únicament a la constitució del PMSH: encara més important que constituir el PMSH és assolir el control, la gestió i mobilització adequades dels recursos incorporats, sense les quals la constitució no aconseguirà el seu objectiu principal de conservar i ampliar el sòl i el sostre residencial de titularitat pública, i, en particular, no permetrà:

� Intervenir en el mercat per abaratir els preus del sòl.

� Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat.

� Possibilitar el creixement correcte del municipi i la millora de la qualitat de vida.

� Facilitar la implantació de sistemes urbanístics (zones verdes equipaments, etc.).

� Protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.

Precisament aquesta seria l’estratègia a seguir en el cas de la ciutat de Lleida, atès el seu PMSH està constituït formalment.

Aquesta línia estratègica va en concordança amb l’objectiu 5.

8 ANNEXOS


326

Punt de partida 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total €

Ingressos Corrents 314.200 246.383-253.133 308.217-317.967 370.050-382.800 431.883-447.633 493.717-512.467 555.550-577.300 2.405.800-2.491.300

ingressos Ingressos capital

Total ingressos 314.200 246.383-253.133

308.217-317.967

370.050-382.800

431.883-447.633

493.717-512.467

555.550-577.300

2.405.800-2.491.300

Despeses Corrents 6.400 28.067 49.733 71.400 93.067 114.733 136.400 493.400Despeses Despeses Capital

Total despeses 6.400 28.067 49.733 71.400 93.067 114.733 136.400 493.400

TOTAL 6. GESTIÓ DELS HABITATGES

ESTIMACIÓ ECONÒMICA

AFECTACIÓ P.P.S.H. Dinerari (€) Sòl (m2) Sostre (m2) (habitatges)

ENTRADES

SORTIDES

FINANÇAMENT

GENERALITAT DE CATALUNYA

FINANÇAMENT

ALTRES

El cost de les actuacions 6.1. i 6.2. es consideren inclosos en l’operativa habitual de l’Ajuntament i de l’EMU de Lleida, en el benentès que els treballs necessaris s’internalitzarien.

S’hauran de valorar els costos associats a la gestió dels habitatges de les Borses a l'actuació 6.3., tot i què estan inclosos a l’operativa habitual de l’OLH.

En el cas de l'actuació 6.4., que implica una coordinació estreta entre la Regidoria de Serveis Personals de l’Ajuntament de Lleida i l’OLH atès que la Borsa de Mediació podria proporcionaruna part dels habitatges necessaris per a aquesta finalitat, per a la Regidoria de Serveis Personals de l'Ajuntament de Lleida, es plantejarien costos mensuals per habitatge al voltant dels400 €, amb 54 habitatges anuals mediats amb criteris socials (una part dels quals procediria dels 245 habitatges dotacionals previstos fins l’any 2015). Així mateix, es planteja recuperar el50% de la despesa en concepte d’ingressos de lloguer. D’aquesta forma, es proposa un model on el llogater paga la meitat de la renda i l’Ajuntament l’altra meitat.

Punt de partida 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Total

Ingressos Corrents


Total ingressos

Despeses Corrents

Despeses Despeses Capital

Total despeses

ESTIMACIÓ ECONÒMICA


ENTRADES

SORTIDES

FINANÇAMENT


FINANÇAMENT

ALTRES

TOTAL 7. HABITATGE LLIURE

S’hauran d’analitzar els costos que puguin derivar-se de les tasques associades a l’actuació.

8 ANNEXOS


327


Ingressos Corrents


Total ingressos

Despeses Corrents


Total despeses

L'actuació 8.4. tindria un cost referencial molt reduït, però variable segons les característiques definitives de les jornades. D’altra banda, si es planteja la possibilitat d’elaborar estudis d’utilitat a partir deles conclusions obtingudes dels grups de discussió, aquests estudis podrien tenir un cost anual d’uns 15.000 euros. L’establiment d’aquesta actuació i de l’actuació O2 (de debat ciutadà), permetria a l’Ajuntament i a l’EMU disposar d’una excel�lent via simultània per conèixer amb regularitat i fidelitat l’estat del sectorresidencial i de les necessitats d’habitatge protegit a Lleida, i aplicar mesures davant possibles problemes que es puguin detectar.

FINANÇAMENT

ALTRES

Els costos associats a les actuacions 8.1. i 8.3. es consideren inclosos dintre de les despeses derivades de l’operativa habitual de l’Àrea d’Urbanisme i de l’EMU de Lleida.

El cost referencial d’una actuació com la 8.2. seria molt reduït, però variable en funció de les característiques definitives de les jornades, actuació que pot anar acompanyada de l’establiment d’una agendade debat que podria realitzar-se prèviament, de manera conjunta entre els gestors públics i els representants ciutadans.

SORTIDES

FINANÇAMENT


TOTAL 8. RECURSOS, ORGANITZACIÓ I CONEIXEMENTESTIMACIÓ ECONÒMICA


ENTRADES


Ingressos Corrents 2.375.000 2.193.981 2.193.981 1.468.981 1.468.981 1.468.981 1.468.981 12.638.887


Total ingressos 2375000 2.193.981 2.193.981 1.468.981 1.468.981 1.468.981 1.468.981 12.638.887

Despeses Corrents 4750000 4.387.962 4.387.962 2.937.962 2.937.962 2.937.962 2.937.962 25.277.774


Total despeses 4750000 4.387.962 4.387.962 2.937.962 2.937.962 2.937.962 2.937.962 25.277.774

A l'actuació 9.1., els costos i els ingressos corresponen a la distribució uniforme entre els 12 anys màxim d’execució dels treballs previstos dels 11’1 M d’€ de pressupost total i dels ajuts equivalents al 50% d’aquestpressupost.

A l'actuació .2., els costos i els ingressos corresponen a la consideració dels treballs pendents d’execució, al supòsit de què aquests treballs es portaran a terme al llarg dels primers anys de desplegament del PLH, i a ladistribució uniforme del pressupost corresponent i els ajuts equivalents al 50% d’aquest pressupost.

A l'actuació 9.3., els costos i els ingressos corresponen a la distribució uniforme entre els 6 darrers anys de desplegament del PLH del pressupost total i dels ajuts equivalents al 50% d’aquest pressupost.

FINANÇAMENT 50% del pressupost total d’execució a finançar amb els fons de la Llei de Barris


FINANÇAMENT

ALTRES

ENTRADES

SORTIDES

TOTAL 9. PROJECTES D'INTERVENCIÓ INTEGRALESTIMACIÓ ECONÒMICA



Ingressos Corrents 2.689.200,00 2.440.364,00-2.447.114,00

2.502.198,00-2.511.948,00

1.839.031,00-1.851.781,00

1.900.864,00-1.916.614,00

1.962.698,00-1.981.448,00

2.024.531,00-2.046.281,00

155.044.687,00-155.130.187,00


Total ingressos 2.689.200,00 2.440.364,00-2.447.114,00

2.502.198,00-2.511.948,00

1.839.031,00-1.851.781,00

1.900.864,00-1.916.614,00

1.962.698,00-1.981.448,00

2.024.531,00-2.046.281,00

155.044.687,00-155.130.187,00

Despeses Corrents 4.756.400,00 4.416.029,00 4.437.695,00 3.009.362,00 3.031.029,00 3.052.695,00 3.074.362,00 203.771.174,00


Total despeses 4.756.400,00 4.416.029,00 4.437.695,00 3.009.362,00 3.031.029,00 3.052.695,00 3.074.362,00 203.771.174,00

És precís tenir present que l'actuació 2.1. té un pressupost global per a tot el PLH no distribuit per anys, motiu pel qual les xifres de l'avaluació econòmico-financera s'afegeixen únicamental final del PLH però no any a any i la suma de les dades anuals és inferior al total que figura al quadre. Per consegüent, als imports recollits al quadre anterior any a any s'haurien d'afegirles que correspondrien a la periodificació dels imports totals de l'actuació 2.1.

D'altra banda, cal recordar que l'interval reflectit als ingressos obeeix a la valoració econòmica de l'objectiu proposat a les Borses vinculades a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social,establert a partir d'un interval d'habitatges a mediar.

FINANÇAMENT 50% del pressupost total d’execució a finançar amb els fons de la Llei de Barris

GENERALITAT DE CATALUNYAFINANÇAMENT

ALTRES

ENTRADES

SORTIDES

TOTAL PLH LLEIDAESTIMACIÓ ECONÒMICA


8 ANNEXOS


328

ANNEX 11. MEMÒRIA DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

INFORMACIÓ SOBRE LES SESSIONS REALITZADES

Tal i com s’avança a la secció 1.2.1. el procés de participació ciutadana del PLH de Lleida s’ha portat a terme per dos vies desenvolupades en dos moments diferents del procés de redacció del Pla.

D’una banda, l’estudi de la demanda que forma part de la diagnosi del present PLH ha comptat, com a element imprescindible, amb la col�laboració del Col�legi d’API de Lleida i dels principals agents intermediaris immobiliaris locals per a l’obtenció de la informació analitzada a l’esmentat estudi. En aquest sentit, se’ls ha comunicat i explicat amb claredat la posada en marxa i l’objectiu del treball.

D’altra banda, s’han portat a terme tres sessions de presentació i recopilació d’aportacions, dues un cop tancat l’Avanç del Pla, i una un cop elaborada la proposta d’actuacions.

La primera de les sessions es va celebrar dimarts 25 de maig de 2010 a les 18:00 a la sala de reunions de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) i va reunir als representants de les diverses entitats i associacions que integren la Mesa Sectorial de la Construcció de Lleida47, i a representats de l’Ajuntament48 i de l’EMU49 de Lleida, i de D’ALEPH50, empresa redactora del Pla, amb l’objectiu de presentar els principals resultats de l’anàlisi i diagnosi realitzades, i els objectius i estratègies plantejats a partir d’aquesta anàlisi i diagnosi.

La segona sessió va tenir lloc dimarts 8 de juny de 2010 a les 10:00 a les dependències de l’Ajuntament de Lleida ubicades a la segona planta de l’Edifici Pal�las. Convocada per als representants del Col�legi d’API de Lleida, va tenir el mateix objectiu i va comptar amb els mateixos representants de l’Ajuntament de Lleida, l’EMU de Lleida i D’ALEPH que la primera sessió.

La tercera sessió, celebrada divendres 16 de juliol de 2010 a les 11:00 a la sala de reunions de la COELL, va aplegar a representants de la Mesa Sectorial de la Construcció, el Col�legi d’API, l’Ajuntament i l’EMU de Lleida i D’ALEPH. La finalitat d’aquesta sessió va venir determinada per la presentació de la proposta d’actuacions inclosa al present PLH, i la recopilació d’aportacions al respecte per part dels diversos representats d’entitats i associacions vinculades al sector immobiliari i de la construcció a Lleida.

APORTACIONS REBUDES

La presentació de l’Avanç del PLH a les dues primeres sessions celebrades ha produït un conjunt d’aportacions per part del Col�legi d’Api de Lleida, fonamentalment vinculades a l’estratègia 4. En

47 Federació de Gremis de la Construcció (FGC); Gremi de Constructors de les Terres de Lleida (GCOLL); Col�legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Lleida; Col�legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida i Associació de Promotors-Constructors d’Edificis de Lleida. 48 Joan Blanch, coordinador de planificació urbanística i habitatge, i Juan Antonio Manciñeiras, arquitecte municipal. 49 Cristina Ballesté, gerent de l’EMU. 50 Sonia Llera, técnica consultora.

8 ANNEXOS


329

particular el Col�legi d’API com a representant dels intermediaris immobiliaris que operen a la ciutat planteja:

1.- Proposta de conveni de col�laboració entre el Col�legi d’Agents de la Propietat Urbana de Lleida i l’EMU:

• Per agilitzar els tràmits d’adjudicació en venda o lloguer de les vivendes de protecció oficial.

• Per gestionar amb celeritat les vendes o lloguers de les vivendes no adjudicades en un primer sorteig, lliurement a totes aquelles persones que estiguin inscrites en el Registre de sol�licitants i no tan sols la de les llistes d’espera.

2.- Fixar un procediment d’adjudicació que clarifiqui, flexibilitzi i acceleri el procés:

• CLARIFIQUI la possibilitat d’exigir als adjudicataris entregues a compte del preu final durant el procés de construcció de l’edifici.

• FLEXIBILITZI el procés, en cas de habitatges de protecció oficial sobrants (es a dir, els que no resultin adjudicats d’acord amb el procediment general d’adjudicació), per tal que la seva adjudicació sigui lliure.

• ACCELERI el procés, mitjançant la negociació simultània amb les entitats bancàries per tal d’aconseguir el corresponent finançament als adjudicataris.

D’altra banda, els components de la Mesa Sectorial de la Construcció de Lleida plantegen la necessitat d’emprar tots els instruments a l’abast per a agilitzar la tramitació vinculada a la producció d’habitatge protegit i per a possibilitar la producció d’habitatges amb unes superfícies més adaptades a les necessitats i disponibilitats pressupostàries de la demanda d’habitatge.

Com es pot apreciar a la secció 6, tots dos conjunts d’apreciacions es troben recollits a les actuacions proposades.

PLA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA - Ajuntament de Lleida

Documents

Transcript of PLA LOCAL D’HABITATGE DE LLEIDA - Ajuntament de Lleida