SRIE: PRESOCRTICS.101 TEXT: La major part dels qui varen filosofar per primer cop consideraren que els nics principis de totes les coses sn de tipus material. All a partir del qual existeixen totes les coses, all primer a partir del qual es generen i on es corrompen, romanent la substncia mentre canvien els accidents, diuen que s lelement i el principi de les coses que existeixen; per aix consideren que res no es genera ni es corromp, puix que la naturalesa es conserva sempre. [...] Hi ha dhaver, doncs, alguna naturalesa nica o mltiple a partir de la qual es generen les altres coses i que es conserva ella mateixa. No tothom diu el mateix sobre el nombre i lespcie de tal principi, sin que Tales, el qual inici aquesta mena de filosofia, defensa que s laigua (i per aix tamb manifest que la terra s sobre laigua). Potser va arribar a aquesta concepci en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es mant en la humitat car all a partir del qual es generen totes les coses ns el principi. Per aix va arribar a aquesta concepci, i tamb perqu totes les llavors sn de naturalesa humida i laigua s el principi natural de les coses humides. ARISTTIL, Fsica PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text. 2. Expliqueu les caracterstiques que Aristtil atribueix a l'arkh en el text. 3. Per qu Tales volia explicar-ho tot a partir d'una sola substancia o primer

principi? 4. Quin sentit creieu que pot tenir avui defens que tot prov del "aigua"?

SRIE: PRESOCRTICS.102 TEXT: Dentre els qui diuen que s u, movent i infinit, Anaximandre, fill de Praxiades, un milesi, successor i deixeble de Tales, va dir que el principi i element de les coses existents era l'peiron (indefinit o infinit), havent estat el primer a introduir aquest nom de principi material. Diu que aquest no s ni l'aigua ni cap dels anomenats elements, sin alguna altra naturalesa peiron de la qual neixen tots els cels i els mons que hi ha dintre dells. Dells ve el naixement a les coses existents i en ells, segons que sembla, es converteixen segons la necessitat, ja que es paguen mtuament pena i retribuci per la seva injustcia segons la disposici del temps" i ho descriu aix, en termes bastant potics. SIMPLICI. Fsica. PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text. 2. En les paraules dAnaximandre trobem la primera afirmaci sobre lexistncia

duna llei fsica (de physis) o natural (que regeix la natura) universal. Expliqueu aquesta afirmaci a partir de les paraules dAnaximandre i digueu per qu s important aquesta formulaci.

3. Expliqueu la frase del text: "segons la necessitat, ja que es paguen mtuament pena i retribuci per la seva injusticia segons la disposici del temps".

4. Quin sentit creieu que pot tenir avui l'peiron?

SRIE: PRESOCRTICS.103 TEXT: Els anomenats pitagrics es van dedicar a les matemtiques i van ser els primers a fer-les progressar; absorts en els seus estudis, van creure que els seus principis (arch, en plural) eren els principis de totes les coses (...) i en els nombres creien contemplar moltes consemblances amb els ssers existents [...], per tal com veien que els atributs i les relacions de les escales musicals eren expressables en nombres i que semblava que totes les altres coses sassemblaven en naturalesa (physis) als nombres (...). Els cels tots eren harmonia i nombre (...); per exemple, com creuen que la dcada s perfecta i que abasta la naturalesa sencera dels nombres, afirmen que tamb els cossos que es mouen en els cels sn deu, per com que els visibles sn nou solament, s'inventen, per aquesta ra, el des, lAnti-terra [...]. Tamb creuen que els elements del nombre sn el que s parell i el que s senar; que d'aquests el primer s illimitat i el segon limitat, i que la unitat procedeix d'ambds (perqu s, a la vegada, parell i senar); que el nombre procedeix de la unitat i que tots els cels, com s'ha dit, sn nombres. Uns altres membres de la mateixa escola afirmen que els principis sn deu i els disposen per columnes de parelles coordinades: Limitat - Illimitat Senar - Parell U - Mltiple Dret - Esquerre Mascul - Femen Esttic - Moviment Recte - Corb Llum - Obscuritat Bo - Dolent Aquesta s la manera com sembla que Alcmon de Crotona ho va concebre (...), i aquest tamb afirma que la majoria de les coses humanes sn duals. ARISTTIL, Metafsica, I, 5. PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text. 2. Expliqueu les caracterstiques que els pitagrics atribueixen als "nombres"

segons aquest text. 3. Comenteu la columne dels oposats (o parelles coordinades) respecte tant

dels elements que hi surten com de les valoracins implcites. 4. Quin sentit creieu que pot tenir avui defens que tot s explicable

matemticament?

SRIE: PRESOCRTICS.104 Fragments d'Herclit El carcter de lhome s el seu dest. (fr. B-57) La saviesa tan sols consisteix a conixer el pensament que ho governa tot a travs de tot. (fr. B-71) Pensar s la virtut ms gran, i la veritable saviesa s dir la veritat i actuar escoltant la naturalesa (fr. B-28) No ens banyem dos cops en el mateix riu. (fr. B-82) El cam que puja i el cam que baixa sn un i el mateix. (fr. B-49) No descobrir aquesta unitat s el greu error de la majoria dels homes, que no reflexionen sobre les coses que tenen al davant i, fins i tot, un cop instruts, no comprenen res, sin que mantenen les prpies opinions. (fr. B-44) Cal saber que la guerra s comuna [a totes les coses] i que la justcia s discrdia, i que totes les coses sesdevenen per la discrdia i la necessitat. (fr. B-80) Totes les coses es canvien recprocament amb el foc i aquest, al seu torn, amb totes les coses, com les mercaderies amb lor i lor amb les mercaderies. (fr. B-90) El Sol no sobrepassar mai la seva grandria; si ho feia, les Ernies, executores de la justcia, el reduirien a elles. (fr. B-94) Les coses en conjunt sn tot i no tot, idntic i no idntic, harmnic i no harmnic; all que s U neix del tot i de l'U neixen totes les coses. (fr. B-10) Els homes sempre es queden sense comprendre que el Logos s aix com el descric, tan abans d'haver-lo sentit com desprs; ja que, encara que totes les coses s'esdevenen segons aquest Logos, els homes semblen gent sense experincia. (fr. B-12) Du s dia-nit, hivern-estiu, guerra-pau, fartada-fam; canvia com el foc, el qual, quan es barreja amb perfums, s'anomena segons la fragncia de cadascun dells.(fr. B-67) Per a Du totes les coses sn boniques, bones i justes, per els homes han suposat que unes sn justes i les altres, injustes. (fr. B-102) Per tant, cal seguir all que s com; tanmateix, encara que el Logos s com, la majoria viu com si tingus una intelligncia particular. (fr. B-23) Quan lhome dorm encn un llum en si mateix. Mentre viu, toca els morts en el somni, i despert toca els qui dormen. (fr. B-32) Aquest cosmos, el mateix per a tothom, no l'ha fet cap du no cap home, sin que ha estat, s i ser foc sempre viu, que s'encn i s'apaga segons una mesura. (fr. B-106)

SRIE: PRESOCRTICS.105 TEXT: Un nic discurs resta com a cam: lsser s; en aquest cam hi ha molts senyals que ens mostren que lsser s ingnit i indestructible, car s complet, immbil i sens fi. No ha estat ni ser mai, ja que s ara tot de cop, u i continu. Si no, quin origen podries trobar-li? Com i don hauria sorgit? No et permetr que pensis ni que parlis de res que no sigui, ja que el no-sser no s ni expressable ni pensable. Car, quina necessitat lhauria impulsat a nixer desprs ms que no pas abans, si provingus del no-res? Aix, doncs, o ha de ser de manera absoluta o no ha de ser. Cap fora de convicci no permetr que, del no-sser, en provingui alguna cosa a ms d'ell mateix. Per aix, la Justcia no permet ni que s'engendri ni que mori, afluixant-ne les cadenes, sin que les mant fermes; aquesta s la ra de tot aix: o s o no s. Per est decidit que cal abandonar un cam com a impensable i sense nom (que no s el de la veritat) i cal acceptar l'altre com a real i veritable. Com podria all que s, desprs daix, morir? Com podria nixer? Car, si nasqu, ni s ni ser mai. Resta, per tant, elminat el naixement i ignorada la destrucci. Fragment del poema de PARMNIDES PREGUNTES

1. Expliqueu breument la idea principal del text. 2. Compareu (coincidncies i divergncies) les afirmacions de Parmnides amb

les d'Herclit. 3. Digenes el cnic va pretendre refutar Parmnides afirmant: "El moviment es

demostra caminant". s una bona crtica? Per qu? 4. Creus que es pot pensar el no-res? Per qu es du que tant Herclit com

Parmnides s'aparten de la tradici fsica?

SRIE: PRESOCRTICS.106

En la columna de lesquerra se tofereixen textos de diversos historiadors o pensadors que parlen de les doctrines dels pluralistes; en la columna de la dreta se tofereixen idees, teories o actualitzacions que, d'una manera o altra, estan connectades amb els punts de vista dels pluralistes. Estableix tu la connexi: indica amb quin text pluralista es correspon cadascuna de les visions o actualitzacions de la dreta. (Relacioneu un nmero amb una lletra)

Sobre Empdocles dAgrigent 1. Empdocles postula quatre elements materials, foc, aire, aigua i terra, tots eterns, que augmenten i decreixen mitjanant la mescla i la separaci. [...] Daquests elements en nasqueren tots els ssers que han existit i existiran, els arbres, els mascles i les femelles, les bsties, les aus, els peixos que es nodreixen de laigua i tamb els dus de llarga vida. SIMPLICI, Fsica. 2. Els autntics primers principis, els que transmeten el moviment a aquells (foc, aire, aigua i terra), sn l'Amor i la Discrdia. Els elements estan constantment sotmesos a un canvi alternant, barrejant-se unes vegades per obra de l'Amor i separant-se unes altres per lacci de la Discrdia. SIMPLICI, Fsica. 3. Brotaren sobre la terra nombrosos caps sense coll, folgaven braos solts mancats despatlles i erraven ulls solitaris sense front. I contnuament s'anaven unint a latzar... Van nixer criatures amb dos caps i dos pits, bous amb cap dhome i homes amb cap de bou... Els ssers constituts dun mode apte, tot i estar-ho per atzar, van sobreviure. ARISTTIL, De caelo. Sobre Anaxgores de Claxmenes 4. Essent les coses aix, hem de suposar que hi ha moltes coses de cada tipus en cada cosa que sest unint, sements de totes les coses sota tota classe de formes, colors i gustos.... Aix, doncs, com podria nixer el cabell del que no s cabell i la carn del que no s carn? En cada cosa hi ha partcules de cada cosa. SIMPLICI, Fsica. 5. La Ment s la ms subtil i la ms pura de totes les coses; t el coneixement sobre totes les coses i el mxim poder. La Ment governa totes les coses que tenen vida, tant les ms grans com les ms petites. SIMPLICI, Fsica. Sobre els atomistes: Leucip i Demcrit 6. Leucip i el seu company Demcrit afirmaren que els elements sn el ple i el buit, els anomenaren sser i no-sser. Lsser s ple i slid; el no-sser s buit i subtil. ARISTTIL, Metafsica. 7. ...aquests toms es mouen en el buit infinit, separats els uns dels altres i diferents entre ells en figures, grandria, posici i ordre; en sorprendres els uns amb els altres xoquen i alguns sn expulsats... SIMPLICI, De caelo. 8. Atribueixen a latzar la causa tant del firmament com de tots els mons; ja que de latzar neix el remol i el moviment que, mitjanant separaci, va dur lUnivers a I'ordre actual. ARISTTIL, Fsica.

A. Freud: Eros (les forces de l'amor) i Thnatos (les forces de la mort o de la destrucci) determinen l'evoluci de la vida personal i de la vida social. B. Model atmic actual: els nostres toms no sn atmics (indivisibles); el xoc entre determinades partcules pot produir efectes catastrfics. C. Lavoisier (segle XVIII) sadona que els elements clssics ara ja no sn elements; per exemple, laigua ja no s element sin una combinaci qumica dhidrogen i oxigen. D. Darwin (segle XIX): en el procs de reproducci es produeixen modificacions espontnies; els individus dotats de canvis o modificacions favorables tenen, en la lluita per la vida, ms possibilitats de sobreviure. E. Mendeleiev: les seves investigacions van permetre de posar en ordre, en taules, la varietat d'elements bsics de la natura que anaren emergint rpidament al llarg del segle XIX. F. Biologia: es produeixen mutacions i pensem que noms latzar les explica; desprs, es restableix lordre, sapliquen les estrictes lleis de Mendel. G. Fsica: entre el nucli de ltom i els electrons que giren al voltant seu, hi ha un immens buit. H. Laplace afirma el 1812: si exists una ment que conegus totes les variables de lUnivers i la posici de totes les partcules, podria predir el ms petit esdeveniment amb el mxim rigor.