Recull de

Premsa

At ISTOAI TESANIA

1 rey Juan Carlos posee una biblioteca concientos de encuadernaciones artesanales:coma lambi6n un caserio en El Pardo reple-

t.o de piezas de taxidermia. Ciemos de arist.6cratas sigaen cn-cargando sus firboles geneal6gicos y muchos son los que acuden

~ a cursos del mejor caligrafo de Espafia. i,Qui~nes son y d6nde

~ est’.n? Lean. |) t~,xm~rm~.. Los hermanos Garoz prefieren_~ ~ llamarse "escultores taxidermistas". Es la tercera generaci6n.~ ~ de una familia que desde Los Y~benes. Toledo, realiza encar-~ "~ gas para Africa. Asia ;’ Oceania. Considerados una de as d ez= a’ taxidermias mils importantes del mundo, ban sido los creado-

2 ~ res de la famosa jirafa de Roca. y han trabajado para Franco,~ ~’ Fraga, Emilio Botin v el rey Juan Carlos v cueman con Adolfa

~ ~ Sufrez Illana, Esparta¢o o Juan Abell6 como sus mejores clicn-" "~ tes. "Es un oficio que fiene m~is de arte que de artesania ’, el

z ~ masse ha expandldo ’. asegura Ram6n Garoz. 9c,-oz~ : |l C~tIGRAFi~,. "Terminal uniendo el disefio grdfico v Ia caligrafiao ~ para Ile’~arla al terreno del protocolo". Y ask el argentino Jos6

Maria Passalacqua, instalado en Madrid desde el aria 2000, seha ganado la confianza de la alta sociedad y de ias marcas delujo. Marlsa de Borb6n. los March, los Entrecanales y basra ellibra de firmas de la boda de Eva y Cayetano llevan su grafia(iY son sus alamnos!), i,Quiere conocerle? ~:erfi~r~ppen,~11 .~atmca. ~’Ordeno la matemfitica de la historia". Jaim~Cordero lleva casi 25 afios realizando los escudos de armas ylos ~.rboles genealdgicos a casi todos los nobles (y a algunos sintitulo) de Espafia. "’A veces me llegan los linajes condados,marquesados con menos historia", nos confia desde su taller

Moreno de gorb6n, una de las m~s prestigiosas encuadernado-ras de Espafia. asegura qae "se ha perdido la encuadernaci6nindustrial, pero la artistica se mantiene y prospera’" Entre sastrabajos, el libro de firmas del Palau de la Mfisica o la restaura-cidn de las obras del Palacio Real. Por supuesto, su mejor clien-tees el rey Juan Carlos, y el mils insdlito, el presidente Putin.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

140000

39178

Mensual

540 CM² - 100%

18600 €

27

España

1 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 DIMARTS, 22 DE DESEMBRE DEL 2015 ara cultura

difícil: “Que sigui un joc, un diverti-mento per desconnectar el cervell”. També un joc ple d’enigmes és Cor-Roc, la proposta d’Escarlata Circus a la sala Hiroshima per als dies 25, 26 i 27: circ, art i teatre d’objectes.

La companyia de circ EIA ha tornat a Barcelona (fins al 27 de de-sembre a la Sala Petita del TNC) per tancar la gira de Capas, un es-pectacle escènic i acrobàtic que ha sigut guardonat amb premis com el Ciutat de Barcelona (2012) i el Zirkolika (2011). Capas ha recorre-gut dotze països europeus en cinc anys i neix de la reflexió de dos con-ceptes: de les capes materials i físi-ques i les capes que fan referència a la personalitat humana i la soci-etat. I també de “l’hospitalitat en-tesa com a forma d’art”, diu l’artis-ta Fabrizio Giannini. Acrobàcies, música en directe i dansa servits per cinc personatges humans... i un armari gegant.

El circ tradicional es podrà tro-bar a la carpa museu del Circ Raluy, com cada any instal·lat al Port Vell de Barcelona fins al 14 de febrer, on la família Raluy presentarà Altius, que compta amb tres números nous de barres, pallasso i malabars i equi-libris. En gran format, al Palau Sant Jordi s’hi instal·larà el Cirque du So-leil amb Varekai (de l’1 al 10 de ge-ner); i al Pavelló de Fontajau de Gi-rona, el Gran Circ de Nadal del 25

al 28 de desembre. Serà una produc-ció exclusiva, amb la màgia com a fil conductor, en què intervindran 46 artistes de 12 països, com ara el mag de Las Vegas Jidinis Magic, l’il·lu-sionista Raúl Alegría, els experts en quick-change Duo Kybalion i l’ama-zona Gaby Dew. MÀGIA Un dels hits de Nadal serà precisament un mag, Josep Maria Lari, que aprofita les dates per es-trenar el xou Ozom, al Teatre Con-dal fins al 31 de gener. És un espec-tacle en format cabaret on Lari es desdobla en cinc personalitats per retre homenatge a grans mags de la història. “Sempre havia fet especta-cles unipersonals a partir del format de números enllaçats amb humor”, explica, però com que crear perso-natges se li dóna bé, ha ideat un es-pectacle per poder explotar la seva faceta interpretativa. Promet nú-meros de totes les mides però, per primera vegada, cap joc de cartes. El Mag Lari també participa en el tra-dicional concert de Sant Esteve del Palau de la Música que reuneix els Cors de l’Orfeó i que enguany es ti-

tula La màgia del Nadal. Més pro-postes màgiques i familiars: al Te-atre Museu - El Rei de la Màgia (El vaixell pirata, de la Capsa Màgica) i al Teatre Raval (amb obres com Màgia Júnior). TITELLES I OBJECTES Una de les noves apostes nadalenques més interessants és el cicle Oh! Poètiques de la il·lusió. Del 27 de desembre al 10 de gener, el Mercat de les Flors obre la porta a muntatges interdis-ciplinaris, poètics, que juguen amb el moviment, l’objecte, la música, la paraula. Estrenes com Nàufrags, un espectacle visual amb titelles i mú-sica, de Lluís Danés, no es poden considerar familiars, però sí per a un públic ampli. En clau més con-vencional, també hi ha lloc per a les ombres i els titelles al Teatre Tanta-rantana. A l’ombra del pessebre és un espectacle que escenifica les fi-gures del pessebre de les quals par-la Joan Alavedra en el seu Poema del pessebre. La titellaire Mercè Framis està acompanyada de música i na-dales de Catalunya i Veneçuela can-tades per Sarina Guerra.

Nadal en família: de la sobretaula

al teatre Els teatres afinen la punteria per buscar grans públics, del Mag Lari a ‘El Petit Príncep’ passant per la carpa

“Quan pensava en l’espectacle, te-nia una imatge: un avi i un nét que vénen al teatre i s’ho passen bé rient junts”, explica Guillem Albà, el di-rector de Garbuix, a l’Ateneu de 9 Barris. Aquesta és la filosofia que impregna tota la programació tea-tral, aquestes dates: es busquen grans públics (ergo familiars) i es-pectacles de solvència contrastada (d’aquí tanta reposició). La campa-nya de Nadal és la millor de l’any per a les empreses teatrals, una corba que la crisi encara ha accentuat: el gener passat va ser el millor mes de l’any, amb més de 320.000 especta-dors (el 13% del total), i el va seguir el desembre, amb 280.000 especta-dors (11%). Encertar-la, amb obres populars i susceptibles de ser rega-lades, és molt important.

Nadal ha començat aquest cap de setmana amb les representacions dels Pastorets. Fins al 30 de gener se’n faran més de 240 funcions al país, que mouran 6.600 persones entre bambolines i uns 60.000 es-pectadors. Enguany els de Folch i Torres celebren el seu centenari, i fins i tot el Liceu els dedica el Con-cert de Nadal, amb la cantata de Jor-di Galceran i Albert Guinovart (27 de desembre). L’irreverent versió Jisàs de Netzerit de Pau Riba amb The Mortimers fa el salt al Poliora-ma el dia 23. La cartellera comerci-al ofereix una allau de propostes per compartir en família. CIRC El Garbuix de Guillem Albà i Alberto Feliciate és la 20a edició del Circ d’Hivern de l’Ateneu de 9 Bar-ris. Cinc artistes de circ experts en tècniques clàssiques com trapezi, acrobàcia, perxa xinesa, teles, corda i clown han unit els seus talents en una creació que té la base en la co-mèdia i que busca també moments poètics i espectaculars. Segons Al-bà, Garbuix no pretén “explicar una història”, sinó una cosa encara més

BARCELONANÚRIA TARRAGÓ

Oberta la convocatòria de la segona edició del premi Lluís Carulla La Fundació Carulla convoca la segona edició del premi Lluís Carulla, destinat a impulsar projectes culturals en els diver-sos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament. El guardó està dotat amb 100.000 euros i el termini de presentació de les candidatures es tancarà el 16 de

març del 2016. En la primera edició el gua-nyador va ser el projecte fotogràfic Terra-nova.cat, impulsat pel fotògraf, dissenya-dor i editor Ignasi López, el poeta i assa-gista Vicenç Altaió, el dissenyador gràfic i professor Sergi Opisso, i el fotògraf, edi-tor i docent Román Yñán.CULTURA

Cinc artistes de circ juguen amb la manipulació a Garbuix, a l’Ateneu de 9 Barris. ESTUDI CARMEL

Novetat Lluís Danés estrena ‘Nàufrags’ en un nou cicle al Mercat de les Flors

Clàssic A Catalunya es faran 240 funcions dels Pastorets, amb 60.000 espectadors

01. Nàufrags, de Lluís Danés, al Mercat de les Flors. 02. El Petit Príncep, una reposició cantada. 03. El Mag Lari muta en cinc personatges a Ozom. DAVID RUANO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

14121

Diario

1226 CM² - 146%

5883 €

44-45

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

45ara DIMARTS, 22 DE DESEMBRE DEL 2015 cultura

Els èxits tornen ‘a casa’ aquestes festes

amb cinc actors, que demostra la contemporaneïtat de l’obra: “Volí-em acostar Hamlet a nosaltres i hem acabat anant nosaltres cap a ell. Hamlet és tossut”, deia Molins.

TRILOGIA MOZART A partir de la trilogia que Mozart va compon-dre amb Lorenzo Da Ponte (Les no-ces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte), la companyia Dei Furbi es treu de la màniga a La Seca Espai Brossa un espectacle amb un gran protagonisme del teatre físic, a més del text i el cant: Così fan Dei Furbi. “Busquem l’essencial del joc de Mo-zart: el seu humor i la seva capacitat de barrejar rigor i divertimento”, de-ia la directora, Gemma Beltran.

ELS VEÏNS DE DALT Amb el re-lleu de Carme Pla per Nora Navas, i al costat d’Àgata Roca, Pere Arqui-llué i Jordi Rico, el debut com a dra-maturg de Cesc Gay torna al Teatre Romea per parlar del gran tema que agermana a tothom: parelles, sexe, desenganys i fantasies.e

Núria Espert i Ramon Madaula han sigut premiats amb dos Butaca pels seus papers a El rei Lear. ROS RIBAS

‘El rei Lear’ encapçala les reposicions dels triomfadors

El rei Lear ha capgirat la seva pròpia història malastruga perquè torna a reviure –i ho fa cada nit– al Teatre Lliure de Montjuïc. Va ser, de llarg, l’espectacle més vist d’aquest teatre la temporada passada, va exhaurir entrades en pocs dies i aviat se’n va anunciar la reposició. Coincidint amb les festes, redobla l’aposta per tornar a tenir una ocupació del 100%. Igual com El Petit Príncep, un musical que ja té aire de clàssic na-dalenc. O Mar i cel, que salparà del Teatre Victòria després de Reis; i Bits seguirà al Poliorama unes set-manes més. És la jugada que fan di-verses sales barcelonines, que de passada ofereixen al públic l’opor-tunitat de repescar èxits recents. EL REI LEAR Lluís Pasqual busca-va el millor actor per interpretar el rei Lear, i va resultar ser una actriu: Núria Espert. Un repartiment es-tel·lar (Jordi Bosch, Laura Conejero, Míriam Iscla, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique, David Sel-vas) l’acompanya en una tragèdia co-ral despullada i concentrada en les emocions en la qual Shakespeare va fer “un resum de la vida”, diu un dels personatges. Torna amb un premi Ceres i quatre Butaca.

RHUM L’espectacle d’homenatge a Joan Montanyès, Monti, és un com-pendi del millor del seu teatre: ten-dresa, poètica, sensibilitat, musica-litat, gamberrisme i bogeria. Al Lliu-re de Gràcia, cinc grans pallassos re-viuen la seva “animeta” de clown.

EL LLARG DINAR DE NADAL Quina meravella. Quin plaer. El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder, que La Ruta 40 recupera al Círcol Maldà després de guanyar el Butaca a obra de petit format, és una filigrana que descriu en una hora to-ta una nissaga familiar, els seus an-hels i frustracions, al voltant de la taula d’un menjador senyorial. L’es-cenografia, el vestuari, el text, els ac-tors... un espectacle rodó.

HAMLET De Nadal a Nadal. Rai-mon Molins torna a encarnar a la Sala Atrium un Hamlet que “no és ni un heroi ni un antiheroi, és un de nosaltres”. Molins i Marc Chornet van dissenyar un muntatge brookià,

BARCELONALAURA SERRA

‘La Força’ no fa rècord a la taquilla espanyolaLa taquilla espanyola és de les poques del món on El despertar de la Força no ha assolit un rè-cord històric de recaptació. Els 8,4 milions d’euros que ha aplegat el cap de setmana de l’estrena no superen els aconseguits per la se-gona part de Crepuscle (9 milions), Lo imposi-ble (8,9 milions) i Torrente 5 (8,4 milions).

Josep Maria Colom obre els concerts al TibidaboEl pianista barceloní Josep Maria Colom in-augura avui la primera edició del cicle Christ-mas Concert Barcelona, que se celebra al Temple del Tibidabo a partir de les 19.30 h. Colom interpretarà un programa dedicat a Chopin. Serà el primer cop que el temple aco-llirà un concert de piano.

Altres sales posen el focus en gè-neres aliens a la seva cartellera ha-bitual. Per exemple, el Teatre Gau-dí acull l’espectacle de dansa en clau moderna El Trencanous, a càrrec de la Som-hi Dansa.

TEATRE MUSICAL Aquesta és una categoria per al tret segur. Co-mençant per El Petit Príncep, que la sala Barts torna a acollir aquest Na-dal després de l’èxit de públic i críti-ca de any passat (a més de tres pre-mis Butaca). El muntatge escènic i musical és obra d’Àngel Llàcer i Ma-nu Guix, i combina música, actors, personatges virtuals en 3D i una es-cenografia sorprenent. Però també és una història plena de sensibilitat. Segons Llàcer, han “aconseguit fer d’un llibre molt reflexiu un especta-cle absolutament emotiu”.

El nou Eixample Teatre recupe-ra Lo tuyo y lo mío, una comèdia amb excusa romàntica però un reperto-ri musical (peces de Rocío Jurado, Mecano, Shakira i Fangoria) per a generacions diverses. En clau més infantil, pel Teatre Apolo hi passa, fins al 23 de desembre, la gira del

musical Peppa Pig Big Splash, un muntatge de titelles per a canalla de 2 a 6 anys. El Teatre Poliorama acull la versió catalana de Somriures i llà-grimes fins al 3 de gener: el musical de l’aspirant a monja segueix can-tant Do-re-mi des que es va estrenar a Broadway el 1959. També hi hau-rà música al Goya fins al 10 de gener, amb El gran llibre màgic, que expli-ca les aventures de dos xarlatans del segle XIX que inicien una missió per resoldre el misteri del llibre que canvia el final dels contes clàssics. L’escenografia, un llibre amb vida pròpia, és clau en aquesta obra d’Al-bert Gràcia i David Ávila.

Opera Divertimento presenta El pequeño Pinocho al Teatre Condal fins al 31 de desembre, una repre-sentació del conte tradicional en versió lírica. Més musicals inspirats en obres literàries: El llibre de la sel-va i Oliver Twist al Teatreneu i Pa-tufet, el musical, al Coliseum. No hi ha sala que no s’apunti als horaris infantils. Fins i tot cinemes com el Texas, que fins al 5 de gener oferi-rà pel·lícules doblades en català i per 3 euros, a les 12 h i les 16 h.e

Adient El Círcol Maldà recupera la filigrana familiar d’‘El llarg dinar de Nadal’

01 02

03

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

14121

Diario

1226 CM² - 146%

5883 €

44-45

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL MUNDO. MARTES 22 DE DICIEMBRE DE 2015

14

ESPAÑA i

La CUP redobla la presión para echar a Mas tras el fiasco del 20-D Junqueras se niega a aprovechar el ‘sorpasso’ de ERC pese a sus diferencias con Convergència

DANIEL G. SASTRE BARCELONA Tras la tregua relativa de la campa-ña, el foco político en Cataluña se traslada de nuevo a las negociacio-nes para la investidura del nuevo presidente de la Generalitat. Y, tal como esperaba la CUP, el batacazo de Convergència –que pasó de la primera plaza en 2011 a la cuarta el domingo– le permite ahora redoblar su presión sobre Artur Mas para que deje paso a otro candidato.

A partir de ahora, el calendario manda. La investidura debe cerrar-se antes del 10 de enero; si no, se convocarán automáticamente nue-vas elecciones autonómicas. La CUP celebrará el domingo una asamblea decisiva, donde se some-terán a la opinión de más de 1.800 militantes cuatro opciones. La vic-toria de dos de ellas allanaría la re-elección de Mas, mientras que si se impone alguna de las otras dos y Junts pel Sí se encastilla en su can-didato los catalanes votarán de nuevo en marzo.

Para preparar esa asamblea, el partido antisistema distribuyó po-co después de conocerse los resul-tados del domingo un comunicado en el que pide a Junts pel Sí –la efí-mera coalición entre CDC y ERC– que presente a otro candidato.

«Ante los buenos resultados de las formaciones de izquierdas e in-dependentistas, la CUP emplaza a Junts pel Sí a cerrar el proceso de conversaciones que está mante-niendo con la CUP con una oferta

que incluya una Presidencia alter-nativa que pueda generar un am-plio consenso», dice un punto del escrito de la formación, que no se presentó a las generales.

La insólita victoria en Cataluña de En Comú Podem, la marca elec-toral del partido de Pablo Iglesias, coincide con el ascenso de ERC a la segunda plaza en la comunidad –triplicando sus tres escaños de 2011– y el hundimiento convergen-te: el candidato Francesc Homs

perdió la mitad de los 16 diputados que logró CiU en las anteriores ge-nerales. La CUP esperaba que el sorpasso republicano empujara a Oriol Junqueras a sumarse a la presión contra Mas.

Pero, de momento, eso no ha su-

cedido. Y los plazos apremian: hoy se cierran las conversaciones entre Junts pel Sí y la CUP, de las que de-be salir el acuerdo que los militan-tes de la formación antisistema vo-tarán el domingo. De ese texto so-bre un «plan de choque» con diversas medidas sociales y, sobre todo, de la opinión sobre él que los negociadores transmitan a los afi-liados dependerá en gran medida el resultado de la asamblea.

En cualquier caso, cada día hay

más síntomas de que la unidad en-tre ERC y Convergència se tamba-lea. Los partidos decidieron pre-sentarse por separado a las genera-les y ahora hacen también análisis distintos de los resultados.

El fiasco de Democràcia i Lliber-

tat –la marca que eligió Convergèn-cia– empujó a Homs y a Mas a tra-tar de apropiarse para su causa la victoria de En Comú Podem. Por ar-te de magia, los convergentes están recuperando estos días en sus dis-cursos la defensa del referéndum y del derecho a decidir, que desde ha-ce meses habían orillado en favor de la opción unilateral.

Homs dijo ayer que los resulta-dos del 20-D abren «ventanas inte-resantes» que su formación está dispuesta a aprovechar, y aseguró que CDC está «expectante» a la es-pera de ver si desde la política es-pañola se plantea un referéndum.

Pero en ERC no se plantean esa marcha atrás. Según el pacto de Junts pel Sí, Mas debe ser presi-dent, pero también el Govern debe aplicar un plan que incluya pasos unilaterales hacia la independencia y la votación en 18 meses de una nueva Constitución catalana.

Junqueras advirtió ayer a Pode-mos de que hay un 70% de diputa-dos del Congreso en contra de un referéndum de autodeterminación en Cataluña, y descartó que el PSOE abrace esa iniciativa. Por ello, propuso a En Comú Podem sumarse «al único referendo posi-ble, el de la Constitución catalana».

Tras insistir en que su candidato a president sigue siendo Mas, el lí-der de ERC afirmó que ni se podrá celebrar un referéndum de inde-pendencia ni tampoco reformar la Constitución española.

LA SITUACIÓN TRAS EL 20-D EL FACTOR CATALÁN

El juzgado no puede tasar las sedes de CDC embargadas

GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA El Juzgado de Instrucción núme-ro 30 de Barcelona tiene dificul-tad para conseguir la tasación de las 15 sedes –distribuidas en 23 fincas urbanas– que Convergèn-cia Democràtica de Catalunya (CDC) puso a su disposición co-mo garantía de su responsabili-dad civil por el caso Palau.

Un informe de la Delegación en Cataluña de la Agencia Tribu-taria rechaza la petición del juez José Julián García de Eulate pa-ra que los peritos de Hacienda realicen una tasación de las fin-cas ofrecidas por Convergència «como garantía de prestación de fianza». CDC ya había aportado una valoración económica de es-tas sedes, calculada por una so-ciedad de tasación, y ascendía a unos 3,6 millones de euros.

En abril, CDC informó al juz-gado de que iba a vender la se-de depositada originalmente co-mo garantía de su responsabili-dad civil. Para ello, entregó como nuevo aval otras 15 sedes, algunas distribuidas en más de una finca. El juez ordenó el em-bargo de ellas, aunque no elevó a 6,6 millones de euros la res-ponsabilidad civil a título lucra-tivo del partido por este proce-so, como pedía la Fiscalía. El Ministerio Fiscal considera que la formación de Artur Mas se benefició presuntamente de es-ta cantidad por el supuesto co-bro de comisiones por adjudica-ción de obra pública de una constructora a través de dona-ciones al Palau de la Música.

La negativa de la delegación catalana de Hacienda a realizar la tasación se argumenta en que el juzgado no ha pedido ayuda en «aspectos tributarios», sino en tema de tasación, y que el gabinete técnico de este orga-nismo no tiene competencias exclusivas para realizar esta ta-rea sino que es «una mera acti-vidad auxiliar».

Además, el delegado especial de la Agencia Tributaria en Cata-luña recuerda que «como conse-cuencia de la carga de trabajo» y de la «insuficiencia de medios para atender adecuadamente la creciente demanda de solicitudes de valoración», Hacienda contra-ta asistencia técnica externa. De esta forma se acredita «sobrada-mente la insuficiencia de medios, no ya para acometer labores de auxilio a otras administraciones, sino para llevar a buen fin las propias». Por esta razón, el juez ha vuelto a reiterar la misma pe-tición de tasación de las fincas de CDC embargadas a la Agencia Estatal de la Administración Tri-butaria en Madrid.

LOS SOCIOS DE JUNTS PEL SÍ QUIEREN GRUPOS SEPARADOSCongreso. ERC y Democràcia i Llibertat prefieren tener grupos separados en el Congreso y sólo contemplarían negociar uno conjunto si la Mesa de la Cámara Baja les impidiera tener sendos grupos. Ambos partidos confiaron en que una interpretación relajada del reglamento salve los inconvenientes y se puedan saltar la norma, ya que ninguno de ellos alcanzó el mínimo del 15% en la provincia de Barcelona. Evocaron el caso de 2004, cuando ERC obtuvo grupo propio con ocho diputados, y se mostraron confiados en que no se repetirá el veto a Amaiur de 2011.

El presidente de la Generalitat en funciones, Artur Mas, durante la celebración de la reunión de la Ejecutiva nacional de CDC, ayer, en Barcelona. EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

901000

147877

Diario

165 CM² - 16%

6240 €

14

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1 juez del ’caso Palau’ no puedetasar las sedes de CDC embargadasInsta a la Agencia Tributaria en Madrid a que cuantifique el valor de las 23 fincas del partido

GERMAN GONZ.~LEZ BARCELONAE1 Juzgado de Instrucci6n nfimero30 de Barcelona tiene dificultad paraconseguir una tasaci6n de las 15 se-des, distribuidas en 23 fincas urba-nas, que Converg~ncia Democrfiticade Catalunya (CDC) puso a su dispo-sici6n tras apalabrar la venta del lo-cal principal del parfido en Barcelo-na que inicialmente era la garantiade su responsabilidad civil por el ca-so Palau. Un informe de la Delega-ci6n en Catalufla de la Agencia Tri-butaria rechaza la petici6n del juezJos6 Julifin Garcia de Eulate paraque los peritos de Hacienda realicenuna tasaci6n de las fincas ofrecidaspor el partido (>. E1 delegado especialde la Agencia Tributaria en Catalufiarecuerda que ~como consecuenciade la carga de trabajo~ y de la ~dnsu-

ficiencia de medios para atenderadecuadamente la creciente deman-da de solicitudes de valoraci6n)), Ha-cienda contmta asistencia t6cnica ex-tema. De esta forma se acredita (~so-

bradamente la insuficiencia demedios, no ya para acometer laboresde auxilio a otras administraciones,sino para llevar a buen fin las pro-pias)). Por esta raz6n, el juez ha reite-rado la misma petici6n de tasaci6nde las fincas de CDC embargadas ala Agencia Estatal de la Administra-ci6n Tributaria en Madrid.

Por otro lado, se han producido al-gunos problemas con estas sedesembargadas ya que el juzgado detec-t6 que los registradores de la propie-dad habian denegado algfin embar-go preventivo ya que constaba comopropietaria otra persona u empresa

La delegacibnde Hacienda enCataluSa rechaz5la peticidn judicial

El partido acredit6que era propietariode los locales deTortosa y Amposta

diferente a CDC. Desde la formaci6nse asegur6 que se desconocia esta si-tuaci6n antes de la notificaci6n judi-cial y que entonces se comprob6 queen algunos registms de la propiedadconstaba todavia el nombre de losanteriores titulares de esas fincas yaque no se habia realizado debida-mente el cambio de propietario.

En esta situaci6n est/~n las sedesde Amposta y de Tortosa. E1 letradode CDC, Javier Melero, present6 ha-ce un rues en el juzgado documenta-ci6n en la que acredita que el partidoera propietario de la finca de Tortosadesde el afio 2000 y de la de Ampos-ta desde el 2008 y que se habianiniciado los tr/~mites para inscribir-las correctamente.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

44000

8860

Diario

476 CM² - 46%

2760 €

22

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

¿Ingovernabilitat o pacte social?F acin les seves apostes per veu-re qui governarà Espanya ja que, malgrat els copets a l’es-quena dels representants dels qua-tre partits més votats, n’hi ha per posar-se les mans al cap. Els nervis i la incertesa ocupen un lloc central en la societat espanyola que, amb els seus vots, ha manifestat la immi-nent necessitat d’un canvi. És cert que el PP segueix sent la força més votada, però el resul-tat que ha obtingut no és ni molt menys suficient per governar un escenari tan divers, on l’esquerra ha obtingut una representació difí-cilment eludible. Això ha convertit la injusta llei electoral en la prota-

gonista de la jornada. Aquesta llei ha aixecat nombroses queixes res-pecte a la seva inadaptabilitat amb els temps que corren i ha reobert el debat sobre la desigualtat entre els escons obtinguts amb els resul-tats reals de les urnes. Malgrat que la ingovernabilitat sembla haver-se convertit en sinònim d’Espanya, el resultat electoral podria ser posi-tiu, ja que obliga al diàleg entre tots els partits i mostra la necessitat de representar tota la ciutadania, que ahir va reflectir a les urnes que la re-alitat fa necessari un nou pacte soci-al i polític que inclogui tots els ciu-tadans. Ara bé, ¿prevaldrà el sentit comú i la responsabilitat envers un

país que està cansat d’estar cansat, o seguirem amb el «tu vas fer i jo prometo»? Amb aquests resultats electorals ara es presenta l’opor-tunitat de fer honor a la paraula democràcia perquè els acords i la tolerància siguin la seva moneda de canvi i treure Espanya del forat es faci a través de l’educació i les reformes socials, i no a través de l’estrangulament i la degradació dels ciutadans.

Marina Saiz

Estudiant.Barcelona

eleccionS generalS 20-d

Canvi de nom

E l centre dreta nacionalista s’ha quedat orfe. No n’hi ha hagut prou amb el canvi de nom. Els penosos resultats obtinguts per Conver-gència en aquestes eleccions mostren clarament que els seus partidaris volen un partit nou net de corrupció. El nostre país necessita omplir el buit ge-nerat per la pràctica desaparició de Convergència i que neixi com més aviat millor un nou partit que deixi molt clara la seva posició davant la corrupció, representant d’autònoms, de petita i mitjana em-presa i professionals, i defensor dels valors de l’es-forç, l’honradesa i la feina que sempre ens han ca-racteritzat. Fan falta uns representants nets i capa-ços de defensar aquests valors que sota Convergència han quedat corromputs. No és suficient de canviar les sigles. S’ha d’iniciar el procés de creació d’un nou partit de centre dreta catalanista. Sense aquest par-tit nou no hi ha procés. Els ciutadans han dit clara-ment que volen una Catalunya més sobirana o inde-pendent, però els nostres representants no ens han acompanyat.

Jordi ruiz

Autònom. Badalona

Tòpics anticatalans

E l resultat electoral que ha obtingut Ciutadans, tot i ser una força relativament nova, és per analitzar-lo amb deteniment. C’s tenia el con-venciment que es convertiria en la segona força més votada en aquestes últimes eleccions generals i d’aquesta manera arribaria a desbancar el PSOE, s’aproximaria al Partit Popular i, per descomptat, su-peraria clarament l’emergent Podem. La resposta que finalment ha sortit de les urnes ha resultat ser una altra força diferent de la que s’espe-rava. L’esquerra renovadora representada pel partit Podem, que sorgeix de Catalunya, Madrid i València, triomfa arreu i es converteix en una nova força amb un pes important d’electors. Ciutadans punxa, per-què la dreta espanyola no es fia de les forces nascudes a Catalunya encara que es vesteixin de Cid Campea-dor. Que ho tingui en compte i ho analitzi amb pro-funditat el candidat de Ciutadans Albert Rivera. Els tòpics anticatalans que sempre es pregonen des d’Es-panya vencen i per ells encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda.

rafael Martínez

Pensionista. La Vansa i Fórnols

Val més boig conegutE l que ens hem jugat en les eleccions de diumenge pas-sat no ha sigut el president del Govern, ni el partit en el poder, ni tan sols les persones que tindran un escó en el futur Parlament, sinó la dignitat de tot un poble. Em pre-ocupa que després de patir l’Execu-tiu més corrupte, incapaç i depra-vat de la història recent d’Espanya, que després de patir les pitjors reta-llades socials que es recorden des del franquisme, els pares de tots aquests joves que no tenen feina, que no tenen estudis i ni tenen pers-pectives de futur encara continuïn votant els seus botxins. Ens ho mereixem tot com a po-

ble i com a nació si els treballadors reduïts a l’esclavitud, els malalts ig-norats i postergats i els jubilats –les reserves de les seves pensions es gas-ten a comprar deute– segueixen els flautistes que els condueixen fins al precipici. La coneguda frase de «més val boig conegut que savi per conèi-xer» s’hauria d’haver convertit en l’eslògan electoral del partit polí-tic que ha presidit l’últim Govern. Però el conegut no és que hagi si-gut dolent, sinó que ha resultat ser, encara que sembli impossible, el pitjor del pitjor. No obstant, la por, la ignorància i la incultura con-dueixen els ramats cap a l’escorxa-

dor on han de ser sacrificats. I el súmmum de tots els mals, els ciu-tadans encara se sorprenen que s’eliminin dels programes educa-tius matèries com la Filosofia i les Humanitats. Opino que un poble que obli-da el seu passat està condemnat a repetir els mateixos errors que ha comès abans. I sembla que en aquest país ja fa segles que fem gi-rar la mateixa nòria.

José luis Posa

Administrador.Barcelona

canvi cliMàtic

La cimera de París

Ionut TutumanRipollet

Els mitjans de comunicació han parlat de l’èxit de la Cimera de Pa-rís que tenia com a propòsit arribar a un acord per lluitar contra el canvi climàtic. Un acord que, segons John Kerry, respecta els interessos de tots els països. ¿El planeta s’ha d’adap-tar a aquests interessos, o són els go-vernants els que han de fer l’impos-sible per frenar el canvi climàtic? I, fins on jo sé, les victòries es canten una vegada acabat el partit, que en-tenc que en aquest cas és tan impor-tant que per això han decidit jugar-lo el 2020, que serà quan entrarà en vigor l’acord. Tampoc és res de l’al-tre món que disminueixi el nivell d’aigua dels rius i llacs, que desa-pareguin molts animals o que aug-mentin les malalties respiratòries. Sempre podran sentir-se orgullosos davant els seus fills i els seus néts, en-cara que no serà així per a les genera-cions futures.

record

En la mort de Pepita

Xavier SolàBarcelona

Als 89 anys ens ha deixat l’actriu, cantant, professora de piano, decla-mació i compositora Pepita Llunell i Sanahuja, viuda del mestre Fèlix Martínez i Comin, distingida fa dos anys amb la Creu de Sant Jordi. Al-guns oients la recordareu per l’espai A frec de pell amb Pepita Llunell a El Su-plement de Catalunya Ràdio. M’unia amb la Pepi una profunda amistat i admiració que vull compartir com a mostra d’afecte i respecte. Discreta i senzilla, brillava intensament. Art i talent humanitzats, impregnats per un humil i immens esperit al servei de la bondat. Tot un honor haver-la conegut i après tantes coses al seu costat. Una personalitat estimada, entranyable, inoblidable. ¡Pepi, fins aviat i fins sempre!

coMarqueS

Límits municipals

Adam MaciàManlleu

Volia donar la meva opinió sobre els límits municipals, especialment a Osona, ja que crec que hi ha muni-cipis que podrien modificar-los con-juntament amb altres per millorar serveis respecte a les cases o masi-es aïllades i nuclis separats. Altres podrien fusionar-se per reduir des-peses, per exemple, Roda de Ter i Masies de Roda, on s’ha construït

un nou ajuntament i una guarde-ria que es podrien compartir perquè els dos municipis formen una sola població. El mateix passa amb Sant Hipòlit i Masies de Voltregà. Altres, com el de l’Esquirol, podria deixar que Cantonigròs sigui independent. També podria ampliar el seu muni-cipi amb zones rurals de darrere de la muntanya de Cabrera, on hi ha masies que són terme de la Vall d’en Bas. Rupit i Pruit podrien fer el ma-teix a la zona a prop de Falgars d’en Bas, ja que les cases no tenen camí públic cap a la vall i tenen l’ajunta-ment i la bústia a una distància de 20 quilòmetres. Agrairia als respon-sables dels ajuntaments que s’ho ru-miessin per veure si aquest tema pot tenir algun interès.

rèPlica

Palau de la Música

Joan OllerDirector de la Fundació Orfeó Català-Pa-lau de la Música Catalana

En resposta a la carta de Luis Saba-tés Palau de la Música: Aforament sobre-explotat, m’agradaria precisar que en el nostre sistema de compra, ja sigui a través de la web o directa-ment a la taquilla, sempre es veu quin seient s’està comprant. En el cas que l’escenari s’hagi ampliat, a l’adquirir la tercera fila es pot veu-re que l’entrada estarà situada just al davant de l’escenari. A més a més, el sistema ofereix dues fotos que re-creen la visió des de la butaca esco-llida i en aquest cas s’especifica que la visibilitat és reduïda. No posar a la venda aquestes entrades signifi-caria impedir a altres persones que, assabentades d’aquestes caracterís-tiques, vulguin accedir a aquesta lo-calització. Respecte a la seguretat, l’espai entre l’escenari ampliat i la primera fila respecta la normativa que s’aplica a totes les files de la sa-la. Sobre la possibilitat d’enfonsa-ment de la part ampliada de l’esce-nari, no es preveu aquest risc, ja que se segueixen les mesures de segure-tat escaients.

DIMARTS24 22 DE DESEMBRE DEL 2015

Fe d’errates

33 Els escons corresponents al PSC, Democràcia i Llibertat (DL) i Ciutadans (C’s) en el gràfic de la pàgina 3 de l’edició d’ahir són imprecisos. Els correctes són PSC (8), DL (8) i C’s (5).

99

33

55

00DL(CiU)PSC PPC Unió(ICV

EUiA)ECP ERC C’s

1616 10 CDC10 CDC++

8888

55

1212

33

1111

2015 2011

6 Unió6 Unió

ESCONS A CATALUNYA

1414

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

513000

89305

Diario

106 CM² - 10%

1930 €

24

España

22 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Joan DausàJULIÁN GARCÍABARCELONA

RICARD FADRIQUE

Joan Dausà (Sant Feliu de Llobregat, 1978) tanca etapa. Després de qua-tre productius anys en què ha publi-cat dos discos, ha ofert a prop de 150 actuacions i ha compost les cançons de dues bandes sonores, el cantau-tor català completa cicle amb La fes-ta final, un doble concert amb aires d’epíleg, potser de comiat, diumen-ge que ve, al Palau de la Música, i di-lluns, dins del Banc Sabadell Festi-val Mil·lenni.

–El doble concert es denomina La festa final. ¿Final de què?–Final d’etapa, no només de gira. És una sensació que tinc des de fa me-sos. Han sigut quatre anys molt in-tensos en un món que desconeixia i necessito celebrar-ho. A vegades ens passen coses en la vida que no sabem disfrutar-les… També vull do-nar gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. I, per descomptat, vull descansar.

–¿Se sent cansat?–Cansament… No l’hi sabria dir. És més aviat una sensació que aquesta manera de treballar arriba fins aquí, que alguna cosa ha de canviar. De la mateixa manera que fa quatre anys vaig tenir l’impuls de fer música es-coltant el meu cos, ara m’escolto i sento que el que necessito és parar. Tenia la sensació que tot el que fe-ia era molt previsible, i això que sóc molt de jugar, de provar coses alter-natives, com el que vaig fer amb An-tonio Díaz al Liceu o les bandes sono-res de Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern…

–¿Què farà a partir d’ara?–Estic obert a totes les coses que pu-guin sorgir, però no ho tinc ni deci-dit ni pensat. Deixarem un espai en blanc perquè la vida proposi. No sé si d’aquí a un any i mig tornaré a fer el mateix, o si seguiré cantant.

–¡No espanti els seus fans!–¡Segurament sí que seguiré can-tant! Però és una cosa que he de sen-tir. Sempre s’ha de pujar als trens que passen i, si alguna cosa no et convenç, baixar a la primera esta-ció. Això és el que vull fer ara: sortir de la meva zona de control i deixar que la vida em torni a sorprendre.

–¿Quin balanç personal fa d’aquests quatre anys?–Molt positiu. Ha sigut sorprenent. Feia anys que estava fent mil histò-ries, locutor, actor, presentador, i va ser una cosa molt especial con-nectar amb la música, amb les me-ves emocions personals, amb les emocions de la gent…

–Té una habilitat especial per con-nectar emocionalment amb el pú-blic. ¿Quin és el secret perquè una persona faci seva una cançó?–Compondre i cantar des de la veri-tat emocional. Quan feia teatre, [el director argentí] Javier Daulte ens deia: «Per molt extravagant que si-gui el que estigueu dient, si sou sin-cers emocionalment l’espectador s’ho creurà i connectarà amb vosal-tres». En les cançons passa una mica això. No és que parli sempre de mi, però parlo de la veritat. Em sorprèn molt que les meves cançons hagin pogut connectar amb gent tan dife-rent, fins i tot gent que va al Prima-vera Sound.

–Les seves cançons, generalment, destil·len un perfum melancòlic i afligit. ¿Un segell?–Al principi intentava obligar-me a no ser monotema. Però té raó, és una característica que em defineix: la marca Joan Dausà, el cantautor de les cançons tristes. Potser és per-què parlar de la tristesa, el desamor o la mort m’ha servit per connec-tar amb mi mateix. Sempre em pre-gunto quines 10 cançons m’empor-taria a una illa deserta. Vuit seri-

en nostàlgiques. Però no fem un drama: tothom qui ve als meus concerts sap que parlem molt de la tristesa, però sense tristesa. Si

parlo de la tristesa i la mort no és perquè estigui deprimit o trist, sinó perquè sóc feliç per estar viu.

–Li volia preguntar, precisa-ment, per la naturalitat

amb què tracta el te-ma de la mort a les

seves cançons.–Quan era pe-tit, als 20 di-es, va morir la meva ma-re. Després he

tingut una se-gona mare. La

mort ha format

«Sento que ara necessito parar»

DIMARTS58 22 DE DESEMBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila icultEl cantautor tanca una etapa amb dos concerts

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

1276 CM² - 120%

23167 €

58-59

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

part de la meva vida des de sempre. I estic preparat per morir en qualse·vol moment.

–Tinc entès que el seu avi era poeta. ¿Ha pensat a musicar algun dels seus poemes?–Narcís Dausà i Dausà. No és conegut pel gran públic ni pel mitjà. El que passa és que els seus poemes eren molt tècnics, molt de diccionari, i crec que lliguen poc amb la manera en què he treballat la música fins ara. Però tinc els llibrets guardats amb un llaç i potser algun dia... És bonic pen·sar que el teu avi escrivia i que per la sang corren una mica les ganes d’ex·plicar coses a través de les paraules.

– A part de l’èxit dels seus dos dis-cos, és conegut per fer les cançons

«Vull que la vida em torni a sorprendre. No sé si d’aquí un any i mig tornaré a fer el mateix»

«Tothom qui ve als meus concerts sap que parlem molt de la tristesa, però sense tristesa»de Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern. ¿Quant els deu a aques-tes pel·lícules, i viceversa?–Són dos projectes que han demos·trat que un i un poden ser tres. La pel·li hauria pogut funcionar sola i jo se·guir fent el meu camí amb la música, però es va crear una simbiosi que ens va alimentar tots dos a parts iguals.

–Senyor Dausà, imagini’s que hi ha a Barcelona, el mateix dia i a la mateixa hora, un concert d’Eels i un altre de Si-gur Rós. ¿A quin aniria?–Ostres… (silenci, llarg silenci). Pel meu caràcter, lluitaria fins a l’úl·tim minut per veure’n mig i mig. Mi·ra que sóc tonto. Perquè és una refle·xió que em faig sempre a mi mateix. ¿Joan, pots acostumar·te a viure una cosa, renunciar a l’altra i disfrutar·la? Però, bé, si em fessin escollir, crec que aniria al con·cert d’Eels... H

Vegeu l’acústic d’‘Andrea, ya nada puede ser’ a través del mòbil o a e-periodico.cat

LLL

espectacles 22 DE DESEMBRE DEL 2015 59DIMARTS

Jarabe de Palo, vulnerableCRÒNICA Donés va recórrer els seus èxits a Luz de Gas mentre reflexionava sobre el càncer

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

Va ser un concert d’emer·gència, fruit de l’even·tualitat i la fatalitat del càncer, presència que

setmanes enrere va fer saltar pels aires l’agenda de Jarabe de Palo. Un recital relacionat amb una poderosa causa benèfica que al seu torn va mostrar perfils poc corrents del Pau Donés intèr·pret, encoratjat com a narrador d’històries i mostrant el seu per·fil més fràgil. Donés va connec·tar amb els seus seguidors, diu·menge a Luz de Gas, per un con·ducte íntim, esquitxant la seva selecció de cançons de Jarabe amb confessions desdramatitza·dores i brots d’humor. Per obrir va triar una cançó, Realidad o sueño, que convida a posar l’oient en uns llimbs en què es barregen sensacions ter·renals i il·lusions. «Què hi ha de dolent a somiar despert», es va preguntar Donés, assegut infor·malment al set de percussió, com a pòrtic d’un recital en què flota·va ja des d’abans de començar la

inquietant convivència amb la ma·laltia, a la qual el cantant va voler treure ferro immediatament. «Ja ho veieu, ¿no? No passa res!», va ex·clamar com a benvinguda en una sala plena, amb les entrades esgota·des des de feia dies (també ho estan les del segon concert, avui). «Tinc un càncer i aquí estic, i tampoc pas·sa gran cosa», va afegir, i va adver·tir: «En parlarem poquet del càn·cer», si bé, per dir la veritat, no va ser exactament així, ja que tota la sessió va estar banyada en reflexi·ons sobre la seva experiència i la manera d’afrontar·la, amb molts agraïments («no pensava que fos una persona tan estimada») i algun cordial retret. Hi ha, va assenyalar, dues coses que el molesten. Una, «que et recordin que estàs malalt amb frases tipus ‘fas bona cara’». I l’altra, les invitacions a donar guer·ra. «Això de ‘vinga, valent, ¡lluita contra la teva malaltia’!».

MELANCOLIA I HUMOR / Donés va comp·tar amb un únic còmplice, el pianis·ta de Jarabe, Jaime Burgos, per recór·rer unes cançons que es podien lle·gir en clau de vulnerabilitat, amb

doble capa de melancolia a Grita i re·lativitzant la realitat més que mai a Depende. Caminant en equilibri en·tre l’emotivitat i la desimboltura, va canviar la seva guitarra pel minús·cul ukelele a Mucho más, mucho mejor, que va cantar col·locant·se una per·ruca amb tupè i parodiant l’Elvis

Presley de Blue Hawaii, del qual va ex·plicar que és «superfan». De nou acostant·se al piano de Burgos, va entrar en un territori més transcendent amb Déjame vivir i Te miro y tiemblo, i potser perquè s’es·tava posant bastant sentimental va canviar de tema parlant·nos jocosa·ment de les exnòvies. «Unes quan·tes», va dir fent broma, que li han do·nat aquests dies «mostres d’afecte i carinyo», encara que la carta que

li va enviar una, i que va llegir amb certa sorna a l’escenari, va sonar ben poc reconfortant: «No saps que ma·lament que ho vaig passar amb tu», li recordava aquell vell amor. Repertori condensat en 13 can·çons, amb la melancolia de Frío, reflex d’una passió «irrepetible», indicado·ra que «Sant Valentí no existeix», i l’àl·gid Agua, que Donés va cantar a peu dret entre plecs melodramàtics lla·tins, amb aires propis d’un bolerista. I una seqüència tendent al ritme tro·pical a Dos días en la vida i El lado oscuro, amb el cantant tocant les congues.

FINAL SOLEMNE / La flaca va posar el co·lofó, una mica més solemne de l’habi·tual i secundada pels fans, i en el bis va sonar Bonito, que Donés va inter·pretar vestint una bata d’hospital en·tre paraules de gratitud al centre de la Vall d’Hebron. «Bonita la gente que vi-ene y que va / Bonita la gente que no se de-tiene…». Versos que, com tots, van gua·nyar aquella nit nous matisos i van te·nir com a destinatari final la recerca científica, l’estudi d’aquest intrús de·nominat oncogèn BRAF, que des de fa uns mesos li ha canviat la vida al can·tant de Jarabe de Palo. H

33 Pau Donés parodia Elvis Presley, durant el concert benèfic celebrat a Luz de Gas per recaptar fons per a la lluita contra el càncer.

FERRAN SENDRA

El cantant va parodiar Elvis, va llegir una carta d’una exnòvia i va cantar ‘Bonito’ amb una bata d’hospital

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

1276 CM² - 120%

23167 €

58-59

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 22 DESEMBRE 2015 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 47

Una comunidad como Castilla yLeón, con nueve provincias perocon pocos diputados por provincia, entre dos y cinco. Otra, comoelPaísVasco, conpartidosnacionalistas; y la última, Andalucía,con ocho provincias que eligenentre cinco y doce diputados por

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President

Carlos Godó Valls ...................................................Conseller DelegatJosep Caminal ...........................................................Director General de PresidènciaJaume Gurt .................................................................Director General Corporatiu - Negoci PremsaPere G. Guardiola ....................................................Director General ComercialXavier de Pol ..............................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .......................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-Editor

Òscar Ferrer ...............................................................Director GerentXavierMartín ............................................................ControllerJuan Carlos Ruedas ...............................................Director deMarketing

© La vanguardia ediciones, sL. BarceLona, 2015. ToTs eLs dreTs reservaTsaquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per cap mitjà, siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.a efectes del que preveu l’article 32.1 del Text refós de l’LPi, La vanguardia ediciones, sL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de ferressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La vanguardia ediciones, sL

Catalunya i BalearsTrimestre ..........................................122 eurosSemestre ...........................................239 eurosAnual..................................................449 euros

eL Preu deL exemPLars endarreriTsés eL doBLe deL Preu de PorTada

TARIFeS SubScRIpcIonS

Espanya i AndorraCorreu (trimestre) .................... 180 euros

Europa - Zona 1Correu (trimestre) ................... 449 euros

Resta de països - Zona 2Correu (trimestre) .................... 576 euros

edita La Vanguardia EdicionEs sLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internet www.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSn 2014-1718 (edició impresa)ISSn 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix crE-a imprEsionEs dE cataLunya sLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, Madrid

Distribueix marina Bcn distriBucions sLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

AnuncIS I eSqueleSpuBLiprEss mEdia sLper telèfon 902 178 585barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09

ATencIÓ Al SubScRIpToRTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATencIÓ Al lecToRTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587cartes dels lectorscartes@lavanguardia.catDefensor del lectordefensor@lavanguardia.cat Difusió controlada per OJD

circunscripción. En la comunidad de Castilla y León, el resultado habría sido que el PP hubieratenido cuatro diputados menos,el PSOE hubiera perdido uno,mientras que Podemos y Ciudadanos sacarían dosmás cada uno,e IU pasaría de cero a uno. En el

País Vasco habría pocos cambios.El PNV perdería un diputado,que ganaría EHBildu. En el casode Andalucía, con 61 diputados yocho provincias, el PSOE y el PPperderían dos diputados cadauno, que irían: uno para Podemos, y tres para IU, actualmentesin representación.Realmente no se formaría una

sopa de siglas en el Parlamento,como vaticinan algunos, sino quePSOEyPPperderían representación que ganarían los partidosmás pequeños, sobre todo IU.

MANUELVARGAS RAMÍREZZaragoza

IncertidumbreCon nuestro voto hemos ca

nalizado las esperanzas futuras,hemos evaluado la gestión delGobierno y, muy probablemente,también la del gobierno anterior,fundamentalmente su nula respuesta al estallidode la crisis económica.La amplia representación de

losnuevospartidospolíticos, junto con el declive de los tradicionales, augura una época de incertidumbre en dos sentidos: la fidelidad a las promesas electorales(traicionadas en el pasado) y lacapacidad y entendimiento necesarios para formar gobierno ypactos enmateria legislativa.De fondo, y como asuntos prio

ritarios, la búsqueda de soluciones a la incipiente pobreza o pérdida de capacidad económica degran parte de los hogares y la unidad territorial.Me llama la atención el gran

apoyoconque siguencontandoelPP y el PSOE, considerando queambos tienen alternativas ideológicas, y que podría interpretarsecomoese sentimiento que a vecesnos hace temer enfrentarnos a lodesconocido o, sencillamente,que no se tiene intención algunade que las cosas cambien lo másmínimopor ser claramente beneficiarios del orden establecido.Como sociedad teóricamente

adulta, deberemos asumir el resultadoelectoral; eso incluye a lasfuerzaspolíticas, quedeberánencontrar la forma de olvidar susintereses en favor del beneficiocomún, tratando de representarfielmente la voluntad de sus electores; a la sociedad en su conjunto, admitiendo la controversiay la disparidad de opiniones, y alos medios de comunicación,mostrando la realidad con objetividad y rigor, conscientes de suresponsabilidad.

ANTONIO PÉREZGALLEGOMadrid

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

m Hace unos días asistí conmi nieta al concierto de Carmina Burana en el Palau de laMúsica Catalana. Comoconsecuencia de la ampliación provisional del escenariopara conseguir unamayor capacidad de espacio por elnúmero demúsicos participantes, las filas primera y segunda de la platea estaban bajo el escenario. Por lo cual la filatercera pasaba a ser el primer espacio de butacas frente alescenario. Los espectadores que estábamos en las dos primeras filas tuvimos una visiónmagnífica de los zapatos ybajos de los asientos de los violinistas situados en la primera línea demúsicos, pues estaban a 20 centímetros denuestras caras. El resto del escenario era imposible verlo.Prefiero pensar que es por una negligencia en la gestiónartística y organizativa de un lugar tan emblemático quepor los intereses económicos en la recaudación y conseguirasí 2.000 euros más aproximadamente.Además, no existía ningún espacio de seguridad entre

el escenario y la primera fila de butacas para acceder a lassalidas de emergencia. Tampoco ningún espacio de seguridad entre el escenario provisional soportado sobre unoscaballetes metálicos y la primera fila de butacas en casode hundimiento del escenario.

LUIS SABATÉS CALZADABarcelona

Palau de laMúsica

m Ens plau informarlo que en el nostre sistema de compra, ja sigui a través del web o a les taquilles, sempre es veuquin seient s’està comprant. En el cas que l’escenari s’hagiampliat, en adquirir la fila 3 es veu que la seva entradaestarà situada just davant de l’escenari. A més, el sistemaofereix dues fotos que recreen com es veurà l’escenari desde la butaca escollida, i en aquest cas s’especifica que lavisibilitat és reduïda. Com en qualsevol auditori del món,la visibilitat és diferent per a cada localització i cada clientpot triar els seients que prefereixi. No posar a la vendaaquestes entrades significaria impedir a altres personesque, assabentades d’aquestes característiques, vulguinaccedir a aquesta localització més propera.Pel que fa a la seguretat, l’espai entre l’escenari ampliat

i la primera fila té els mateixos espai i normativa que s’apliquen a totes les files de la sala. No és un espai d’evacuació.L’evacuació de les files té lloc cap al passadís central i elslaterals corresponents. Sobre la possibilitat d’enfonsamentde la part ampliada de l’escenari, no es preveu aquest risc,ja que se segueixen les mesures de seguretat escaients.

JOANOLLERDirector general de la Fundació Orfeó CatalàPalau de laMúsicaCatalana

Undels acudits verdsmés vells que el del gosMistetas és fal∙locràtic. Com que no sé explicar acudits i, a més, no em fa cap gràcia,només en descriuré el mecanisme. Va d’unhome que porta un tatuatge al sexe. S’hi llegeix “recoble” en posició flàccida, però quan trempa el missatges’allarga exageradament fins que s’hi pot llegir “recordd’una nit d’amor a Constantinoble”. L’he traduït perquèésigualdedolent,peròsemprel’haviasentitencastellà (recoplarecuerdo blablablá Constantinopla). RebouncorreudeNominaliaquem’hi fapensar.M’anuncien un nou domini a internet i me l’ofereixen. Elproper 12 de gener ja es podrà preregistrar i el 21 demarç serà lliure, confiemque enunmes lliure d’eleccions, també.Noseriaunagrannotíciasinofosperla longitud. Aquest nou domini no té ni dues lletres (com elsdels estats independents, per exemple .es, .ad o .fr) nitres (com certs àmbits temàtics .edu, .com, .net, .org,queés l’escletxaper laqualesvacolarelcultural .cat)nitampoc quatre (com el .info, que no sé qui punyeta emva convèncer fa anys que seria clau, i encara vaig renovant el mariusserra.info sense saber gaire per què). Elnou domini que ara ens ofereixen de franc com a grannovetat té nou lletres, nou, el domini .barcelona. Jaexisteixel .bcn, restringit a serveismunicipals.Es demostra que això dels dominis d’internet és can

Pixa.Opitjor encara, canPixa iRellisca.Aquè treu capundominidenou lletres?SiBarcelona téel seudomini,la lògica indica que, en qüestió d’unsmesos, Vilanova i

la Geltrú també voldràtenir el seu. I si creieuque m’enceguen elsmeus ancestres locals,proveu de buscar elnom real d’una capitaltanpobladacomBangkok. Té més de centlletres. Ja entenc queBarcelona és tambéuna marca i que no ésun llast comd’altres sinó un tresor, però noveig que tambéhagi de

ser un domini d’internet. El missatge que he rebut faservir tàctiquesdevenedordepisosdesesperat.Emdiuen que m’afanyi a sol∙licitar el registre dels meus dominis (ai) amb l’extensió .barcelona perquè ningú noempassi al davant.M’hoofereixende franc fins quenoarribi l’hora de la veritat, que llavors ja m’obligaran agratarme la butxaca. El projecte del domini d’abastciutadà, obert a tothom, ja té uns quants anys i, de fet,s’ha endarrerit fins ara. És opinable que sigui necessario superflu, i encara bo que a cap il∙luminat no se li haacudit proposar el .barna, un domini de longitud intermèdia que ara sona vintage. El domini .barcelona vacontra l’economia lingüísticaquecaracteritzava laxarxa, téafanyrecaptatori iésunamostramésdequilatémésllarguisme.

Localitats numerades

E L R UM R UME L L E C T O R E X P O S A

L A R E S P O S TA

BarcelonaésConstantinoble

Màrius Serra

Es demostra queaixò dels dominisd’internet és canPixa i Rellisca;a què treu capun domini denou lletres?

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

657000

141874

Diario

283 CM² - 25%

7450 €

47

España

22 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LA CONTRA

Tinc70anysiemsentode27.DeLondres,viscalaciutatuniversitàriadeCambridge. Lamevadonaésviolista.Tenimdosfills,unvamorir.Sócunliberalidealista, lamevasimpatiaestàambelfeble.Lamúsicaajuntalagentilapolíticalasepara.Senseespiritualitatseríemcossossenseànima.Sócanglicà

“Si vols fer riureDéu,explica-li els teusplans”

JORDI PLAY

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Lamúsicaésunvaloressencialdela comunitat, i quan dic essen-cialhodicambtotelpesdelapa-raula.

Sí, de comunitats humanes,d’ocells,degrills...

Lamúsicacreaharmonia.Hihauncomponentde misteri com hi és en la religió. Per a moltsmúsicsésuna formadepregària.

Enlareligióanglicanaescanta.Joelque lidica lagentésquesiguihumil: l’ho-menohoés tot.Creuquealgunsteòricss’enfa-darienambmiperdiraixò?

Jonom’enfadaria.Jo no vull que es perdi la religió, però tampocnovullqueoprimeixi.Itotaixòqueliexplicoéspresenten lamevamúsica.

MisterChristmascreuenJesucrist?Ha, ha, ha... M’encanta el Nadal; en aquestaèpocaquanerapetit assajàvemintensamentalcorirecordoqueenlarepresentaciójovoliaferde Sant Josep, però no vaig passar mai de serl’hostalerqueelsvarebutjar.

Nosécomconsolar-lo.Em consola que en aquestes dates, per unsquantsdies,nosentimparlardelspolítics i tin-guem l’oportunitat de veure compodria ser elmónquanens concentremen la família (enun

temps en què les famílies tendeixen a trencar-se) i a agrair l’amistat. El Nadal simbolitzal’oportunitat de tornar a començar. Despréstot tornaasercomabans.

Creu que el relat del naixement és his-tòric?Sí, per molt que certs passatges de l’Evangelisemblinunconte.La sevahistòria ensparladegent ordinària i oprimida que obre la porta alsmiracles. De tota manera, l’important no éstant si ésunahistòriaveritable, sinósi és inspi-radora.

Comlamúsica.Exacte, l’importantd’una simfoniadeBeetho-venésqueens inspira.No importad’onvesinóonensporta.

RecordaalgunNadalespecial?Teniadotzeanys i emvandonarelpaperprin-cipal enunaòpera infantil.Vaser l’últimaobraen la qual vaig tenir veude soprano, en sisme-sos lavaig perdre.Vaserelmeuúltimmomentdeglòria.

Quinescosesessencialshacomprès?Clixés, ha, ha, ha..., però els subscric.Unde fo-namental:Obtensde lavidaelquedónes.

Tambéhiharegals inesperats...Hasd’intentardeixarunacosapositivadarrereteu, ésmolt trist veure gent amb talent que ha

estatvençudaperlamandra.Nos’obtéressen-semoltd’esforç imolta feina, iaixòésespecial-mentcerten lamúsica.

Iquinéselpremi?Intenta deixar un món millor del que vastrobar.

Aixòéspretendremolt.En l’intent hi ha el premi. Ami el que em fun-ciona és triar una cosa negativa i intentar can-viar-la, un objectiu de la meva mida. Si volscanviarelmóncomençapelméspròxim.Liex-plicaré lescosesque lamentode lamevavida.

Endavant.M’hauria encantat passar més temps amb elsmeus fills i m’atreveixo a aconsellar als jovesque abans de tenir fills s’assegurin que podenpassar tempsambells.

Avostèse livamorirunfill.EnChristopher vamorir als 19 anys d’un acci-dent.Teniatota lavidaperdavant.Vapassar facatorze anys, encara que sovint sembla que vaserahir.La feridanos’acabade tancarmai,pe-ròpotsviureambaixò.Unaexperiènciaaixí etdónaunaperspectivadiferent sobreelmón.

Quinaperspectiva?Al Regne Unit hi ha moltíssims memorials deguerra i cementirisplensde làpidesquerecor-den joves com en Christopher. No m’haviaadonat mai que eren allà fins que ell vamorir,llavorsvaigprendreconsciènciaquecadanomescritenaquestsmemorialseraeld’algúquevaserestimatcomelnostre fill.

Vostèvaescriureunaobradegranformatdedicadaal seufill,Massof thechildren.Dos anys després de la sevamort. No volia es-criureun rèquiem.Vaig volermostrar unmónlluminós en el qual apareixien elements queerenespecialsperalmeufill.Vaig fer servirelshimnes que cantaven almatí i a la nit a la sevaescola. Un obre l’obra i l’altre la tanca. Dos re-cords feliços.

Quèhabuscatvostèa lavida?Subscricaquestafrasequediu:“SivolsferriureDéu,explica-lielsteusplans”.Somjugadorsdela vida, ens toquen unes cartes determinadesamb les quals hem de jugar, jo sóc conscientqueentreelleshihaviacertsdonsmusicals, in-tel·lectuals, socials, i ambtotplegathe intentatfer-hoelmillorquehesabut.

Lasevamúsica sonaencelebracionsde lacoronabritànica...Sí, perònoés elitista. Intento arribar aungranpúblic, gent que tingui lamúsica al cor encaraque no tingui una educaciómusical, però aixòno vol dir ser menys exigent o més fàcil osenzill.

Senzilléstotelqueésveritablementgran.He intentat portar l’accessibilitat del pop, queté un gran públic, sobretot entre els joves, a lamúsica clàssica. Però jo sóc un compositor declàssica, i sempre s’ha de ser sincer, això és in-dispensable, és el punt de partida: compondreallòenquèuncreu.

Haviscutalgunmiracle?Ha,ha,ha, lamúsicaéselmeumiraclediari.

HarmoniaÉselcompositordemúsi-cacoralviumésinterpre-tatdelmón,insisteixaassenyalarquequancan-temjuntsestemenharmo-nia.Liagradacompondrenadalesientéunaproduc-cióenorme.Cadaanypro-tagonitzaidirigeixaLon-dresconcertsnadalencsquesónmoltpopulars, laqualcosanoli impedeixfer-seambl’aristocràcia,ésd’aquellspersonatgesquetothomestima.VacompondreperencàrreceltemaThisistheday,queesvainterpretaralcasa-mentdelpríncepGuillemiCaterina, i lasevamúsicasonaencelebracionsdelacorona.Vacelebrarelseuaniversaridirigintelscorsdel’OrfeóCatalàinter-pretantlessevesobresalPalaudelaMúsica, i lasevamúsicatornaràain-terpretar-s’hienelCon-certdeSantEsteve.

!

$(""

CUPÓ

IMA SANCHÍS

JohnRutter, director i compositor de música coral

molts infantsnecessitenmotiusper somriure

Ajuda’nsadibuixar-loswww.socsomriure.orgTel. 93 317 00 13

“La Caixa”2100-3001-62-2500027076 – Catalunya Caixa 2013-0087-16-0200448775

DILLUNS, 21 DESEMBRE 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

657000

141874

Diario

918 CM² - 81%

22680 €

96

España

21 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Portada01/01/2016Aristoartesanía

22/12/2015Nadal en família: de la sobretaula al teatreEl juzgado no puede tasar las sedes de CDC embargadasEl juez del 'caso Palau' no puede tasar las sedes de CDC embargadasPalau de la Música«Sento que ara necessito parar»Localitats numerades

21/12/2015" Si vols fer riureDéu, explica-li els teus plans"