ANY II BARCELONA, i5 D' ABRIL DE Igo6 NÚM. ''^ T

REVISTA QUINZENAL

ARTS * LITERATURA * CIENCIES

Preus de snscripció: trimestre . . . . 1 pessetaFòra de ciutat, trimestre . . 1'15 »Número solt, ab folletins . . . . . 15 cèntimsNúmero endarrerit, ab folletins . . . 25 e

REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ

ATENEU OBRER DEL DISTRICTE SEGON, Mercaders, 38ESCOLES DEL DISTRICTE SEGON, Mercaders, 40

SUMARI: El «Centre Autonomista de Dependents del Comerç y de l'lndustria». per F. Jové y Vergés. —Cant de la Senyera, per Joan Maragall. — Música. per Robert Goberna. — Cant de Pasqua (poesia), perManel Folcli y Torres.— L'Eloy (fragment del drama), per Angel Guimerà. —Quan fa fosca (poesia), perMiquel R. Ferrà. — Valor pedagogic del Folk-lore (acabament), per Maria Baldó. — Cel que s'obre(fragment de la comedia), per R. Suriñach Senties. — Bells actes educatius. — Crònica d'art, perAntoni Torrella, R. R., R. Riera, E. H., A. Moya Carulla.— Necrologia: Enric Paz y Marcalló.-Llibres. — Noves. —Avisos. —Anuncis.

La redacció de la nostra Revista ha quedat constituida ab els següents companys de lletres, queanotem per ordre alfabètic:

I. L. Brichs Quintana, Joseph Bordas, Joseph Carner, J. Capdevila, Joan Gibert y Camins,Eladi Homs, Félix Jové y Vergés, Manel Moya, Anton Moya, Joseph Olibart y Sapera y Se-bastià Xanxo.

De Inés a més compta ab la constant y valiosa cooperació de distingits poetes, prosistes y críticsd'art, com són, entre molts altres que deixem d'anomenar pera no fer inacabable aquesta llista, els senyorssegüents:

Gabriel Alomar, Bartomeu Amenguas, Victori Bisbal, Jaume Bofill y Matas, Maria Baldó,Aureli Capmany, Pompeu Crehuet, Geroni Estrany, Félix Escalas, Manuel y Joseph M. Folchy Torres, Enric de Fuentes, Martí Genis y Aguilar, Salvador Genis y Bech, Emili Genis yHorta, Angel Guimerà, Adrià Gual, Joseph Kotter, Joseph Lleonart, Joan Maragall, AlfonsMaseras, Trinitat Monegal y Nogués, Esteve Monegal y Prat, Octavi Pell y Cuffi, P. Prat yGaballí, Carles Rahola, Frederiç Rahola, Rossendo Serra y Pagès, Valer¡ Serra y Boldú,Ismael Smith, Pau Valldeneu, Emili Vallès y Xavier Viura.

PUNTS DE SUSCRIPCIO«Centre Autonomista de Dependents del Comerç y de l'Industria», A7ontjuic de Sant Pere, 12, pral.Llibreria «L'Avenç », Ronda Universitat, 20, y en la Redacció y Administració de la nostra Revista.

\ C.

iiá

138 ART -,JOVE

EI, CENTRE AUTONOMISTADE

DEPENDENTS DEL COMERÇ Y DE L'INDUSTRIA

U rrs quants joves que en els més grossosobstacles veuen un motiu d'encorat-jament en la realisació de poderoses inicia-tives, varen reunir-se ara fa uns tres anyspera conseguir que fos un fet lo que no méssemblava pogués arribar a esser aspiraciósomniada: la fundació del «Centre Auto-nomista de Dependents del Comerç y de1' Industria ».

Ja'l títol indica ben ciar quin havia d'es-ser l'esperit deis seus organisadors: era'! deconstituir una entitat ab fins nobles y enlai-rats, de forta corrent educativa, que respon

-guessin a les necessitats dels interessos mo-rals y materials de l'important classe' dedependents del comerç en l'avenç creixentde la nostra vida mercantil.

Abans el dependent del comerç no re-presentava cap força, ni era instrument d'unideal. Fòra d'honroses y comptades excep-cions, veya passar.ab indiferencia'ls tempsmillors de la vida, els anys preciosos de lajoventut, adalerat no més darrera de diver-s-ions malsanes, sense preocupar-se dé resque signifiqués una espurna de perfecciona-ment individual o colectiu. El qui millorempleava les hores vagatives que'l descansli deixava, era pera passar-les en alguna deles innombrables societats de ball que hihavien escampàdes per la nostra ciutat. Allísois trobava' l seu esperit esbarjo y espandi-ment, únic motiu de preocupació per ell.

Pera ell no hi havia altra cosa que meres-qués fixar-hi l'atenció. Estaven tancats dinsla foscor d'una nit eterna'ls ideals de l'ho-me conscient que busca una situació mésperfecta de la vida en la perfecció de] nostreesser integral, que fa viventes les nostresmés preuades ilusions d'aquest món delluita y anyorança.

Y aquest estat de suicida indiferencia nopodia pas continuar. S'imposava un cambiradical en la manera d'esser del nostre de-pendent del comerç, cambi que exigien al'hora l'acció potenta de la nostra vida mer-cantil y el mateix millorament social del de-pendent, coses compenetrades per cert en

una mateixa finalitat. El comerç català ha-via d'esser portat per la força dels acontei-xements a una condició ben diferenta de laque presentava en altres temps. Havia d'ar-ribar al lloc enlairat aont empenyen sesfecondes energies els pobles capdavantersde la civilisació moderna.

Y pera això era indispensable'! concursde l'instrument de la vida mercantil, deldependent de] comerç. Faria profitós aquestconcurs substituint a ]'indiferencia suicidad'ahir l'entusiasme decidit d'avuy; a l'oblitde tot perfeccionament, l'afició constant ainstruir-se, a educar-se; a l'esbojarramentper les diversions malsanes, la plàcida frui-ció dels armoniosos accents d'un art verita-ble, l'hàbit a les higièniques excursions, quedonen força al cos y llum a l'esperit.

Tot això y molt més encara ho està rea-lisant el nostre Centre de Dependents. Apoc a poc, però avançant sempre, han arri

-bat a conseguir bona part de la tasca impor-tantíssima que's va imposar desde un bonprincipi y que ha anat executant ab unaconstancia y fe ardenta incomparables.

Van abarcar ja en el primer moment sosiniciadors tota la complexitat del problemaque havia de portar un millorament tantsenyalat en la dependencia mercantil. Ycom que eren dèbils al principi les forces,encara que no manqués l'entusiasme, varentenir 1'acert de començar per lo que repre-sentava una necessitat més urgenta, ja quetot plegat no poguessin pas fer -leo. Per aixòes que, tot just constituits al carrer de laBoria, pensaren en l'establiment de les «Es-coles Mercantils Catalanes», que havien jade funcionar quan, trasladats al poc tempsal carrer de la Palla, , podien disposar delloc més a propòsit y gran pera permetreingressar als nombrosos socis ab que s'anavaenrobustint 1'allavors ja poderosa entitat.

Girant a l'entorn de l'important secciód'Educació, s'ha anat desenrotllant sa vida,cada dia més floreixenta pel nombre crescu-díssim de socis ab que compta y pels actesque realisa. Entre'ls seus socis n'hi figurenmolts de protectors, que són les cases decomerç establertes, que ab sa cooperació,almateix temps que ajuden a fer més robustala vida del Centre, són exemple digne d'es-ser imitat per totes les nostres classes mer-

ART JOVE 139

cantils, que han de veure en el perfecciona-ment dels seus dependents motius de nousavenços, pera tots ben convenients.

Actualment tenim el Centre de'Depen-dents establert en un espayós primer pisdel carrer de Montjuic de Sant Pere, afe-gint a la Secció permanent d'Educació, pri-merament establerta, la de Socors Mutuals,la de Propaganda, la d'Excursions, y tambéfunciona dintre del mateix local una secciód'Sport. Es la realitat ab que veuen coro-nats els simpàtics dependents els esforçosde sa acció coratjosa.

No planyen res pera que la vida de lesSeccions, que totes juntes formen les delCentre, sigui de debò ufanosa. Cada anyaumenten el nombre d'ensenyances. Aras'hi donen classes de Llengües, de GeografiaComercial, Calcul y Teneduría de Llibres,y algunes d'altres. Darrerament han deciditestablir una lliçó d'Arabe, que tants horit-zons ha de senyalar ab els fruits abundososque forçosament produirà a tantes cases decomerç, que ab un auxiliar tant poderóscom el domini d'aquesta llengua en la nos-tra dependencia podrá fer fácil el dominide nous mercats pera'¡ comerç de la nostraterra.

El qui com jo hagi observat pas a pasl'avenç realisat desde'ls temps de sa funda-ció pel Centre, ha de veure-hi en el seudesenrotllament motiu de doble satisfacció:a la tasca profitosa realisada hi acompanyal'exemple d' una acció colectiva veramentdigna d'imitació. • Ben pocs al principi, quanenrobustint-se pel nombre de socis, sem-blava que havia de fer-se perillosa sa exis-tencia, aquesta s'arrela més que may, fent

-se de tots plegats una sola energia que,naturalment, ab una empenta de tantaforça havia d'arribar aon volien sos arditsiniciadors.

Es l'acció individual la propulsora de lesgrans y fecondes iniciatives. Però aquestaacció, pera donar tot el fruit de ses energies,de tota sa virtut potencial, necessita forço-sament l'engranatge d'una força colectiva.Ay de nosaltres si no la sabem compendre]'eficacia de l'acció colectiva! No s'aguan-tar i a pas gaire temps l'empenta que porta lavida catalana.

Sostenim -la, y mirem en el Centre de

Dependents l'alt exemple que'ns encoratjaa fer-la cada dia més ferma y perdurable.

F. JOVÉ Y VERGÉS

CANT DE LA SENYERA (1)Com ans en la primavera,a l'ombra deis nous plançons,a l'ombra de la Senyera,cantem trenta mil cançons.

Refila, refila, — refila, aucellada;refila, refila, — refilem, minyons.

Tenim la veu prima y claraigual com el rossinyol,y el cant sembla '1 de la marey encara sent el breçol.

Refila, refila, — refila, aucellada;refila, refila, — re fi lem, minyons.

Les ales del cor tremolen,glateixen a cada mot.Les aus, quan han cantat, volen:nosaltres, més alt y tot.

Refila, refila,—refila, aucellada;refila, refila, — refilem, minyoys.

JOAN MARAGALL

MÚSICA '2)

TEMA AB VARIACIONS

L essencia moral d'un poble's manifestaab els seus actes; ab la manera de pen-sar; ab el domini de les seves costums; yquan totes aquestes manifestacions vanguiades pel camí del verdader progrés, benbé pot dir-se que aquest poble arribarà moltlluny y s'enaltirà, essent l'admiració delsdemés. Poble que així vol escalar el cim dela gloria, es poble viril y fort, y es molt di-fícil que l'empenta que porta quedi inter-ceptada.

Una de les qualitats més hermoses delnostre poble es aquesta afició a la músicaque tant l'enalteix.

(i) Aquest himne es el que's canta a les «Esco-les del Districte segon », qual lletra fou posada enmúsica pel Mestre Piqué.

(2) Aquest article, per causes imprevistes,deixà de publicar-se en el número darrer.

140 ART JOVE

Arreu se formen orfeons y societats co-rals que proporcionen el més ideal esbargi-ment y allunyen als entusiastes cantadorsdel vici y males costums.

En molts paísos d'Europa l'ensenyançade la música es obligatoria y el solfeig s'en-senya ja desde'ls sis anys. Hem vist aquí yfòra d'aquí que nens de vuit y nou anys Ile-geixen a primera vista lliçons de solfeigd'alguna dificultat. Aquesfs seran demàgrans músics. Ab totes les nostres forceshavem de procurar que l'ensenyança de lamúsicas divulgui fins a vessar.

Un dels consols més grans pera l'esperitel proporciona la música, y precisamentpera aliviar el seu malestar convé'1 cultiuseriós d'aquest art, que naix de la verdaderadivinitat.

Convé estudiar de molt jove la música,no pera fer mecànics dels que avuy s'estilen,sinó pera fer art verdader, estudiant profon-dament les divines sensacions que surtendel cor, y d'aquesta manera donar esbarjoal desfogament del sentiment.

Tenim a casa nostra corporacions queenalteixen per sa cultura artística y per laseva exquisidat en el sentir, 1'ilustració delnostre poble.

A cada esclat que dóna'l nostre «OrfeóCatalà», s'hi nota més avenç y més pulcri-tut en matisar les obres que interpreta, yper molts conceptes deixa enrera certes ma

-nifestacions artístiques que venen de fòracasa, ab lo qual provarem que'¡ nostre«Orfeó» no necessita anar a buscar elementsde fòra que l'ajudin pera res, y ab qualcompanyia res guanya ni artística ni mate-rialment.

Aquesta entitat, y com aquesta tantesaltres, són dignes de veure-s secundades pertothom, fins pels més indiferents en música,sols pels beneficis morals que la seva exis-tencia reporta.

Y ja que parlem d'aquestes manifesta-cions o esclats artístics, direm quelcom,sense intenció de molestar a ningú, dels úl-ti ms concerts, o de lamunió de concertsdonats últimament en el Teatre Principal.Digna de Iloa es l'audició de la Avlissa Soleni-nis de Beethoven que s'ha donat a l'anome-nat teatre.

Aquesta obra necessita molt estudi indi-

vidual: es una obra que, pera executar-se bé,cada músic que hi pren part ha d'estudiar

-se ben bé'l seu paper, com qui estudía unalliçó de solfeig fins a saber-la del tot de me-moria. Els cantors no sols l'han de sabersolfejar a la perfecció, sinó que la tenen devocalisar, perquè es de difícil mecanismepera la ven, y després tenen de fer un estu-di especial del sentiment que en ella hi nia.Quan s'hagi fet tot això, els ensajos nos'han d'escatimar, y el conjunt res deixaràque desitjar, majorment quan se té lá direc-ció confiada a una personalitat que ningúdiscuteix, com es el mestre Lamote deGrignon. No fent-se així, no han de donar-se aquestes obres ont una caiguda es fatal.

Per això alabem 1'intenció de la susdita.Associació, que molt pot fer cultivant l'en.tusiasme pel verdader art, y que nosaltresaplaudim ab entusiasme.

Ja fa molt temps que en cert periòdicindicava l'equivocació dels concertistes enel camí que segueixen cada qual en el seuinstrument.

Ab poques paraules ens entendrem. Te-nim a casa nostra un Vidiella, un 1Malats,un Granados, un Calado, un Albeniz, totsells de talent que ningú discuteix, com aconcertistes y com a interpretadors.

Escolteu -los ab atenció religiosa quaninterpreten, y no'ls veureu may deixar-seimposar per la mecànica, condició especia-líssima pera que imperi sempre'l sentimenty bont gust.

La gran mecànica, aquesta mecànicaque deixa entontits als oyents, no té mésmèrit que'l de batre'l record, com ho fan enles apostes de veure qui corre més, o en al-tres lluites similars; però l'Home que domi-ni mecànicament totes les més grans di fi cul-tats d'un instrument, ja podeu dir que'lseu sentiment n'està ressentit, perquè hu-manament no hi ha temps material peraveure de tal manera les dificultats d'execu-ció y posseir el total domini del bon gust.

Recordeu el frassejar d'en Granados y eld'en Sauer, y ab tota imparcialitat compa-reu. No compareu la màquina, perquè esmés gran y més perfeccionada la del segon;però'l verdader art està en el primer; y comlo que tothom ha sentit y vist no es neces-sari provar-ho, acabarem dient que'l verda-

ART JOVE 141

der art no consisteix en fer mil notes persegon, ni posar en els programes que lapeça tal es la més difícil que s'ha escritpera piano, ab ló qual queda demostrat

que lo que's procura es batre'l record de lesdificultats; y, si no, ¿per què no posen en

algun programa que l'obra tal es la de méssentiment que s'ha escrit?

Doncs senzillament perquè la màquina

pot adquirir-se ab el suc de tamboret (que

dèyem quan estudiavem), però la sensibili-

tat exquisida del sentiment verdader són

pocs que la posseixen; y repetim lo que di-

guerem temps endarrera: les industries d'a-

vuy dia estan molt avançades. Per molt

que s'estudii'l mecanisme del piano, que es

l'instrument que en aquests moments ens

ocupa l'atenció; per molt que s'estudii, ja-

may venceran ab tanta perfecció les di5cul-

tats com aquestes màquines que avuy van

perfeccionant-se, y ab tota sinceritat direm

que no'ns dol gens aquest avenç: al con-

trari, com més se perfeccionin aquests apa

-rells, més s'haurà de cultivar l'escola del

verdader sentiment; y en aquesta batalla

sempre vencerà la veritat, vencerà l'art se-

riós, y, quan els concertistes de piano esta-

ran ben convençuts de que] mecanisme

gos es secundari pera l'art veritat, podrem

anar a escoltar-los ab verdadera ilusió, per-

què'I seu art anirà forçosament directe al

cor y les seves sensacions seran el dolç bàl-

sem de l'ànima.

ROBERT GOBERNA

CANT DE PASQUA

Aleluya!... Aleluya!... Aleluya!...

Cantem, companys! Cantem el cant de joya

que esclata en tots els cors aquesta_nit.Bestreta generosa de la toya

del perfumat Abril, Pasqua ha florit.

Pasqua ha florit en el festós somriure

ab que s'ha desvetllat la Creació:arreu tot lo creat torna a reviurey canten terra y cel: Resurrecció)

Cantem, companys! La Pasqua es arribadaab la promesa d'altres de millors

que'ns durant triomfalment resucitadala patria que ara anyoren nostres cors.

A n'aquest cant fem-hi avesar els llavis,y, quant la nostra Pasqua hagi arribat,podrem rependre on van deixar- lo 'ls avisel càntic de la nostra llibertat.

Aleluya!... Aleluya!... Aleluya!...

Cantem, companys! Cantem el cant de joyaque esclata en tots els cors aquesta nit.Bestreta generosa de la toyadel perfumat Abril, Pasqua ha florit.

MANEL FOLCH Y TORRES

L'ELOÏ

Escena de l'acte tercer, enire'1 ceguetMIQUES y el )Ien JOSEPET.

MIQUES

Tanquem. Tanca, que ara aquí jo mano,y no entrarà ningú que jo no vulga. (EnJosepet ha anat a tancar.) Oy, Josepet?

JOSEPET

Escolta, escolta, Miques.

MIQUES

Ja t'escolto. (Pausa curta.)

JOSEPET

Què ets tu aquí?

MIQUES

Jo? Tot. El padrí del nostre nen.

JOSEPET

Ja ho sé. (Pausa.) Y no t'hi veus gens,gens?

MIQUES (senil!)Gens.

JOSEPET (pausa)També ja ho sabia. Y ets com les altres

persones, oy?MIQUES

Sí. (Un sí llarg de convicció.)

JOSEPET

Y plores com tot-hom, eh que sí?

MIQUES

Quan convé, prou. Doncs si no plorava,per què 'Is tindria'ls ulls? M'entens?

JOSEPET (pausa)Sí. (Baix, ab certa por.) Donques... tu

no has vist may, may, may al nen?

MIQUES

Oh! Això sí! Més que tu, vès!

JOSEPET

Com l'has vist?

142 ART JOVE

MIQUES MIQUES

Co.m? Veyent-lo. Fins li, veig l'animeta Mira: aquí passen unes grans tribula-jo, y tu no li veus. cions. Sabs què són tribulacions, tu?

JOSEPET JOSEPET

L'animeta? Sí: que criden, y s'enfaden, y no estan

MIQUESmay be enlloc, y... Ja ho se, ja.

%1

Sí. Es... com te diré?... es fina, fina, es...com un brunzit dolç y suau y que fa unaescalforeta al cor... Y ab unes aletes com...com d'un aucell que tot siga plomiçol, totplomiçol, sabs?

JOSEPET

Sí. (Se coneix que no ho entén-.)MIQUES

Cah! No m'entens, no; y no sé com dir-t'ho, perquè tu bi veus.

JOSEPET

Y escolta, escolta. En Joanet...

MIQUES

No, Joanet: li dic Joanetet, perquè esmés fi.

JOSEPET

Te voldria demanar una cosa que als decasa no'ls goso a dir perquè... em miren...

MIQUES

Què es, qué es?

JOSEPET

Que diuen que'l pare y la mare del nen...no són casats? (La paraula casats molt baix.)

MIQUES

Ptsé! (No sabent què dir.)

JOSEPET

Què es no ser casats? Tot-hom se n'es-garrifa !

MIQUES

Ser casats es... m'entens ?... es... Es sercom el teu. pare y la teva mare; es això: ser...com el teu pare y la teva mare.

JOSEPET

Sí. (No entenent-ho tampoc.)

MIQUES

Això mateix.

JOSEPET

Y com se coneix que són casats?

MIQUES (depressa)Perquè'ls han casat. Ay, ay! Els casen a

!'iglesia, davant de Nostre-Senyor, y desprésja ho són.

JOSEPET

Sí. (Pausa.) Y com se coneix després?

MIQUES

Doncs ne passen moltes aquí d'això, y elpobre Joan també'n passa. Que si jo fos deNostre Senyor ja't dic que'ls treu ría a esgar-rapades les penes, y els faria feliços an elly als d'aquí, y el Joanetet tindria pare.

JOSEPET

Que no'n té ara de pare?MIQUES

Ne té y no'n té, y no'n té y en té. Sónunes confusions això, fill meu, que ja ni séen quina paret toco. Ho vaig preguntar l'al-tre dia al senyor rector de Bethlem, y'm vafer de contesta: «No t'hi amohinis, home».Jo que li vaig dir després, això sí, molt hu-mil: «Senyor rector, què hi diu, y perdoni,Nostre Senyor y la Mare de Déu, en aixòdel Joanetet; perquè tots els nens tenen pare,y el fill, tant si ho volen com no, es tambédel pare, perquè es fill d(! pare, m'entén, yes seu, pera que l'ensenyi a caminar peraquest món que es tant dolent. Y vegi sitot-hom en té de pare, que fins Nostre Se-nyor Jesucrist, quan era criatura, que no'ntenia de pare aquí baix a la terra, pera queno n'estés sense, n'hi van donar un: SantJoseph. Y això que'1 Jesuset se n'hauria po-gut estar perquè tenia per mare a la Marede Déu, que es tot lo que's pot dir ».

JOSEPET

Sí. (No l'ha entès de res.)MIQUES

- Ja veus si jo capisso, eh?JOSEPET

Sí. (Pausa.) Jo una vegada vaig anar aun casament. Y que hi van fer un dinar abbesties grosses, senceres, en unes platassesmolt grans les besties, y que fins hi haviaampolles que petaven, y no eren grassioses,no; y crema.

MIQUES

Y, com te dic, el senyor rector no'm varespondre y va girar cua. Y això que quans'explica a la trona té molta llabia.

JOSEPET

Sí. (Pensant en altra cosa.).AUQUES

Sí.JOSEPET

Doncs jo voldria que'ls casessin, sabs? Yque'ns convidessin a tots els de casa.

ART JOVF. 143

MIQUES

Eh! Quina rabia que'm fas! Vès en quepenses! (Truquen.)

ANGEL GUIMERÁ

QUAN FA FOSCA

Quan ja fa fosca, en la polsosa carreterauna blancor esmortuida reverbera,llum sense brill que, desprenent-se'n vagament,pel llunyadar de sos revolts se va perdent.Fa una tristesa caminar en aquella hora,sentint tant sols els cans que lladren allà enfòradesde les cases que endarrera van quedantlAl lluny la fosca s'espesseix, y en el voltantsembla que un reste d'hora-baixa encara alluma,aont el ramatge clar de fulles y adormitdels ametllers en l'aire pàlit de la nitcom una febla terenyina amunt s'esfuma.

El tronc que guaita sobre '1 marge del camísembla que, mut, desesperat, vulla fugi,y, malehint l'oculta força qui 'l detura,en sa actitut mostra un dolor sense mesura.Y el vianant, que pitja el pas, tot espantatd'aquell espectre dolorós, mitg apagat,un altre pas que '1 persegueix sent a darrera,y en la paret veu com una ombra que l'espera,y pel brancam dels garrofers mitg ajupitsmonstres obscurs que s'hi repengen adormits..

Y ell, que camina y tot ho va deixant enfòra,mirant brillar pel firmament, que marca l'hora,la cabalística estelada que allá endinscombina'ls signes misteriosos dels destins.

MIQUEL R. FERRA

VALOR PEDAGOGIC

DEL FOLK-LORE

(Acabament)

Atots els actes de la vida'! Folk-lore hi

fa pendre part a 1'infantesa; de mane-

ra que insensiblement els nens van fent-sè

càrrec de totes les festes y dels actes més so-

lemnes de la vida, ab certes pràctiques, cos

-tums, cançonetes, etc.

Així tenen -la diada dels Reys, an elis

exclusivament dedicada. Celebren el Car-

nestoltes ab gran gatsara y cançonetes tantpopulars com la que quasi ab les mateixesparaules se canta també entre nosaltres, yque comença:

Carnestoltes, bones voltes, etc.

• Per Pasqua es d'absoluta necessitat fer

volar el cacherulo (estel), y qui sab si's fijenmés en aquesta festa per la coincidencia del

joc, així com els es més grata la festa de la

Mare de Déu dels Desamparats, perquè en

aquesta diada's fan gaire bé totes les prime-

res comunions.

Per Nadal tenen ses cançonetes típiques.

Els pessebres d'aquí'is representen elis ma-

teixos ab les figures del Diví Infant de Ma-

ria y Joseph, y per aquesta diada tenen can-

çonetes d'un sentiment intensíssim, desti-

nades a fer sentir tota la tendresa que'is ha

d'inspirar un Déu nen com ells, y així can-

ten: «La Mare de Deu, etc.», «Demà bere-

narem morralla, etc.», «Bon Jesús hermós,

etcétera», y moltes altres,.

Vagi-n una per mostra:

Bon Chesús hermós,chelat tot de fred,com has volgut nàixer

tant pobre y nuet?Bon Chesús hermós,de pit amorós,dóna-m lo teu cory serà deis dos.Bon Chesús hermós,més blanc que la neu,dóna-nm el teu cor,y jo't donaré'I meu.

Tot això fa que aprenguin les costums

de sa terra y's desenrotllin llurssèntiments,

perquè tot lo que diu el poble, y advertei-

xi•s que no volem dir el populaiger, té una

poesia encisadora que's filtra directament

al cor.

El Folk-lore fins pot constituir assigna-

tures l'historia sagrada y profana, explica-

des pel poble ab tradicions y llegendes, des-

apareixent la sequedat que tenen ens els

llibres y convertint-se en narracions ben

sucoses y en extrem agradables.

També pot influir el Folk-lore en la ma-

nera d'enraonar els nens: no hi ha pas

M

144 ART JOVE

dubte que una criatura, quan el mestre'spreocupi de la seva manera de parlar y lafaci exercitar articulant bé, se corretgiràdels seus defectes; però això requereix unesforç per part de la criatura, que la molesta.Es molt més fàcil fer-li dir un enibarbossa-ineni folk-lòric qualsevol que la corretgeixidels seus defectes sense que s'en donguicompte, y que sigui pera ella un agradívolentreteniment (i).

Els llibres moderns de primera ense-nyança gaire bé tots segueixen en llur ex-posició el procediment intuitiu, que consis-teix en representar gràficament l'objecte ques'ha d'explicar al nen, perquè aquest elcomprengui millor y ab més facilitat. Doncsd'això se n'havia ja ocupat el Folk-lore, aqual efecte té les auques, ab les que aprèn elnen les coses pràcticament, y sense cap abs-tracció, ja que'Is sentits són els que prenencompte d'aquelles impressions. No tenen fini compte les coses que aprenen les criatu-res ab les auques de redolins: historia, histo-ria natural, hagiografia, biografies d'homescèlebres, viatges y monuments, costumspúbliques, arguments d'obres ]iteraries inm-mortals, com El Qixot, y mil altres cosesmés, moltes de les quals queden gravadesfins a la vellesa pel poder sugestiu del dibuixy la frase curta, condensada y exposada envers.

De manera que'l Folk-lore, si es impor-tant en tots conceptes, desde'I punt de vistade l'educació infantil es de grandíssimatrascendencia. En ell els nens troben elconreu de ]'inteligencia, el desvetllamentdels sentiments y la manera de formar elcaràcter, condicions que no's troben en l'es-cola merament instructiva.

L'educació s'imposa si hem d'anaravant,perquè quan l'home sigui conscient delsseus actes, conciencia que s'ha d'inculcardesde petits, ell per sí sol s'instruirà; men-tres que si no pensa, ni té personalitat pro-pria, va repetint tots els seus actes senseevolució y, per tant, ab l'estancament pro-pri de lo rutinari.

Ja es hora de que'ns apartem d'aquestapetrificació moral que ofega tota idea d'a-

(i) Pera no allargar el present treball, en supri-mim els exemples.

venç, y, ja que hem d'educar al poble, ser-vim-nos de ses mateixes concepcions, sem-pre sublims, ja que són nascudes de l'amorintens y puríssim de lo més sant que hi haen el món, que es l'amor de la familia.

Pera poder demanar compte dels seusactes a les generacions que pugen, es precísque elles no'ns diguin abans que no les hemeducades. Per tant, aprofitem a casa y a l'es-cola'l Folklore pera fer deis nens uns sersconscients que sàpiguen el dia de demàesser homes.

MARIA BALDO

TTTTT^^^Y°► Y^`^^^`7TT^^^T^^T^^^^T

FRAGMENT DE LA COMEDIA

CEL QUE S'OBRE

La Remey y en Jaunle s'han quedat sols.Una lla rga pausa. Després la Remet' suri delseu encantament y mira al cancell ab intentd'arnar-ser:, y diu per ella mateixa, seguint elfil d'una idea:

REMEY

Déu nos en guard.

JAUME

Aon vas, Remey?

REMEY

Me n'anava...JAUME

Ja has vist, Remey... Sembla mentida!REMEY

A mi 'm sembla que surto d'un malsomni.

JAUME

Oh! Y que no s'estimaran may: el corm'ho diu.

REMEY

May... may... No s'estimaran may.JAUME

Ha de ser terrible!

REMEY

A mi tanta pena'm fa l'un com l'altre.JAUME

(mirant a terra y mossegant-se'ls Ilavis,•faanar el cap amunt y avall, y din:)

No s'adobarà re. Són diferents y se n'a-donen ara que estan units... y no s'estima-ran may.

ART JOVE

145

REMEY

Si jo m'hagués casat y em trobés així...Mare de Déu! Me moriria.

JAUME

Pobra de tu! Perquè tu l'amagaries, elpatir: ja t conec, Remey; tu l'amagaries y eldesconsol t'aniria per dintre.

REMEY

Déu nos en guard.

JAUME

Y potser t'hauria passat igual, perquè enManel no ho es de carinyós, no que no hoes, y les dònes ne voleu molt de carinyo.

REMEY

No donguis la culpa sols an en Manel.La Maria també es capritxosa y sensiblecom una nena.

JAUME

Els dos en tenen la culpa. (La Remeys'enjo7t,a de bellnou en els seus pensaments.)Penses en ells? En què penses?

REMEY

Pensava...

JAUME

Si no pots dir - m'ho...REMEY

Sí que t'ho puc dir, sí. Me trobo al teucostat com una germana y t'ho puc dir tot.Pensava en lo enamorada que jo estava d'enManel... y pensava que ab mi pot-ser nohaurien passat aquestes coses.

JAUME

Que vols que't digui! Després de veuretot això, un dubta de tot.

REMEY

Jo l'hauria amorosit, jo...

JAUME

Que ets bona! Ets tant bona, Remey,que fins ne tinc una alegria de que en Ma-nel . .. (Calla de sobte.)

REMEY

Ja ho pots dir tot. Anaves a dir de queen Manel m'hagués deixat. Sí, sí: va esserell qui va deixar-me... y vaig plorar molt.

JAUME

Jo ab la Maria no hauria estat tant feliçcom me pensava. Va fer bé de distreure-sde mi... y jo d'adonar-men... (Pausa.) PobraRemey! Tu y jo buscavem un mateix gran

amor en dos cors diferents dels nostres...No varem trobar-lo y no'ns en haviem con-solat... (Ben marcat, espayadament.) Peròens adonem de que tu y jo buscavem ungran amor.

REMEY (ab tota emoció)Sí, Jaume, sí: nosaltres voliem estimar

molt y ens han pagat malament.JAUME

Pot-ser més val aixís. Aixís ens trobemjunts y sabem lo que voliem, y en mig detantes tristeses s'hi sent una dolcesa...

REMEM

Es una simpatia que'ns acosta y que'nsunirà sempre.

JAUME

Una simpatia? Y per què no pot-ser unamor? (Inefable.) El cel se'ns obre, Remey,el cel se'ns obre! (Pausa.) Remey, jo no socpas irreflexiu -ni impressionable. No't sor-prengui que't digui tant depressa que't sa

-bria estimar molt... que t'estimaria sempre...

REMEM

No dubto gens de tu, però no 'm parlisd'amor. Pot-ser més endavant... Avuy estictant trista...

JAUME

Avuy es quan vuy veure un somriure enels teus llavis. Quan tu m'estim-is ja som

-riuras sempre... No't dol que't parli aixís,veritat?

REMEY

No... no'nm dol... però...JAUME

Hi tens tanta seguretat en mes paraules!Veritat, Remey? El meu amor no't faràsofrir may: el teu a mi tampoc... (Pausa.)Benehit el sofrir que'ns ha fet conèixer.

REMEY

Jaume... Jaume... Deixa passar méstemps... Ja ho seré la teva enamorada, peròdeixa passar més temps.

JAUME

Per què?REMEY

No ho sé. Sento masses emocions.

JAUME

Doncs digues que m'estimes.

REMEM

Ja t'ho diré quan tu no m'ho demanis, yab tot el cor.

146

ART-JOVE

JAUME

Y per què no ara?REMEY

Ja t'ho diré... Ho sento que t'ho diré.T'ho vuy dir plena de joya, quan no estiguiabatuda...

JAUME

Potser creus que sempre sentiras algunacosa per en Manel?

REMEY

No... això no...JAUME

Potser un caliu d'amor...

REMEY (ab un crit de protesta)No... No... Això no!

R. SURIÑACH SENTIES

BELLS ACTES EDUCATIUS

AGERMANAR l'educació dels sentiments ab 1'ilustració de ]'inteligencia; cooperar

a l'harmònic desenrotllament de totes lesfacultats humanes, fent que sia integral elresultat de la tasca educativa, es una de leselementals prescripcions de la ciencia d.'en-senyar.

Y, pera educar els sentiments, res millorque fer intervenir als noys de les Escoles enaquells actes on s'exalta la práctica de totamena de virtuts; portar-los a realisar bellsexemples de caritat, de bénevolença, d'agra

-himent; presentar-los tes persones que's fanmereixedores de llur respecte y estimacióper qualsevol obra enaltidora; donar-los, enuna paraula, motiu d'esplayar lo que sentenen lo més íntim de l'ànima.

Ab els ulls fixes en aqueixa mira edu-cativa, les «Escoles del Districte segon» pro-porcionen sovint a llurs alumnes ocasionsde manifestar els sentiments que nien enllurs tendres cors, .y: que, desplegant-se,poden constituir en el pervindre els tretsprincipals de llur caràcter d'homes honrats,dignes patricis y bons ciutadans. No es pastant llunyà encara'l concert benèfic que, abla valiosa cooperació de l'«Orfeó Canigó»y el «Círcol Musical Bohemi», donaren afavor del «Patronat de Catalunya pera lal luita contra la tuberculosis», lo qual fou

una esplèndida manifestació d'amor enversels pobrets atacats d'aquella terrible ma-laltia. Però si aquell concert fou importantcom acte públic, no ho són pas menys,encara que envolquellats per. la modestiade ]'intimitat en que han tingut lloc, d'altresque de poc ençà han portat a cap.

Algunes distingides senyoretes, desitjosesde portar llur concurs a l'obra de culturaque realisen les Escoles, varen empendre abgalanteria y delicadesa inestimables la feinaartística de brodar la Senyera que, segonshermós projecte de l'eminent arquitecte donLluís Domènech y Montaner,. tenen a puntd'estrenar, y no cal dir si han complert sonvoluntari comès ab gust y perfecció. Al capd'aquest benemèrit aplec de dames cata-lanes hi figura Na Concepció Vallescà, a laqual, en representació de totes, li feren en-trega'ls noys d'un pergamí bellament poli-cromat, imprès en lletres gòtiques y vorejatper una cinta de les quatre barres ab un se-gell de cera vermella, que porta, firmada perla Junta Directiva y els Mestres, la següentendreça:

«La Junta de les «Escoles del Districtesegon », els Mestres y els Deixebles, en de-mostració de l'agrahiment de que estan pos-sehits envers la senyoreta Concepció Va-llescà y Soca, que ha brodat, gentil yperfectament, la Senyera de les susdites Es-coles, interpretant el projecte de D. LluísDomènech y Montaner, complimentant l'a-cord de la Junta Directiva del dia 2 de Març,fan constar la llur reconeixença mitjansantel present document.»

Aquesta entrega, feta ab gran solemnitat,fou acompanyada del següent parlament,dit en nom de sos companys per l'alumneJoan Batllori :

«Senyoreta:»L'elevació de sentiments y la noblesa

de cor se manifesten ab obres hermoses ylloables com la que vós heu fet per les nos-tres «Escoles del Districte segon ».

»Sempre més el vostre nom, que nosal-tres venerem, restará unit a n'elles per medide la Senyera que les vostres delicades manshan brodat. Y al desplegar-se la preuadajoya a l'aire en nostres festes y solemnitatsescolars, el pensament y les aclamacions detota ]'infantesa que desde ara en aquestes

ART JOVE '47

Escoles s'eduqui, volaran carinyoses cap àvós com fervent tribut d'agrahimcnt perl'artística obra que us heu dignat consa-grar-li.

»Fidel y constant testimoni de l'afectuósrecord que les «Escoles del Distrite segon»guarden, senyora, de la vostra generositat:,,es el modest pergamí que avuy us ofereixen,y que, en nom d'elles, us preguem volgueuacceptar. Molt millor que en aquesta pobrapenyora material, en el cor de tots els dei-xebles de les nostres Escoles tindreu sem-pre gravat el sentiment de fonda estimacióque la vostra ofrena riquíssima'ns inspira,

»Noble y respectable dama Na Concep-ció Vallescà, que Déu vos guard molts anyspera que pogueu emplear vostra clara inte-ligencia y vostra destresa artística en tantbenemèrites y patriòtiques obres.

»Junt ab nosaltres, Catalunya us endona avuy corals mercès y festoses enhora-bones.»

Acabà'] memorable acte ab escayentesfrases d'agrahiment y modestia pronun-ciades per la senyoreta Vallescá, y ab unespontani y sentit discurs del President dela Junta, Sr. Monegal, recalcant als noysl'importancia de la feina de dita senyoreta,recomanant-los que a tota hora la recordincom una benefactora desinteressada de lesEscoles.

(Acabará)

CRÓNICA D'ARTTEATRES

ROMEA.—L'Eloy; drama en tres actes,d'Angel Guimerà.

L'estrena d'una obra d'un autor comen Guimerà, de fama universal, representaaquí, com a tot arreu, un aconteixementteatral, y es lògic que a ]'aixecar-se'l telóestessim ansiosos tots els que erem al teatre.de fruir una altra producció del nostre grandramaturg, y les esperances no'ns defallirenpas. Comença. L'Eloy-ab una escena d'unarealitat sorprenent, y ab quatre pinzelladesde mà d'en Guimerà veyem clarament lasituació d'aquell_ interior obrer aon mo-ments abans hi regnava aquella tranquilitatde parella enamoradá lligada més: que mayper la naturalesa; però, com núvol en mitgd'aquella bonança, ve l'arribada del pare

d'ella, de 1'Eloy, ]'obrer forjador de dignitatequivocada, que'ls exigirá reparació al seupecat d'amor, venint a enterbolir la paud'aquell niuet, esclatant al seu punt la tem-pesta, lluitant en ella diversos amors y dife-rents caràcters, fins que ab la mort de 1'Eloyrenaixerà la calma, quedant sois en el cordels dos enamorats un deix de tristesa queno s'esborrarà mai.

En Guimerà d'aquesta obra es el Gui-merà de sempre: vell y nou. Vell, per essersa obra feta ab aquella empenta tant carac-terística del primer dramaturg de la nostraèpoca; nou, perquè en sa obra hi ha semprequelcom desconegut en son teatre..

En Guimerà, que primer va fer aquellestragedies romàntiques y que tothom reco-neixia que en tal genre no tenia rival, es elprimer autor que va portar-nos els nostresobrers a l'escena: es l'autor d'aquella MariaRosa y d'aquella Terra Baixa que ha anatpel món entusiasmant ab son art el públicde totes les terres; y ell, el mateix Guimerà,l'autor de drames romàntics, de la MariaRosa y de la Terra Baixa, de feréstega be-Ilesa, es l'autor d'aquell idili de Mossèn Ja-noi, d'aquell bíblic Jesús, tant embellit persa imaginació de poeta, y es ell qui, al veurela societat odiant -se, va escriure sa Festa delBlat, cant d'amor que uneix totes les ànimes.

Doncs, a pesar d'haver-se mostrat ab tantdistintes personalitats, fins a l'extrem de queno crec que hi hagi autor de cap temps queho hagi lograt, s'.ens presenta en L'Eloti abpersonalitat diferenta.

De dues maneres distintes hem de consi-derar aquesta obra: com humana y comobra de tesis. Com obra humana, es d'unarealitat sorprenent, y negar-la al tipo de1'Eloy seria negar la llum del sol. Lo que hiha es que en Guimerà, admirador de la be-Ilesa, nos'entusiasma en la corrent tranquiladel riu : ell s'entusiasma quan, botent l'aiguasobre les roques, la descompon en sos salts.En Guimerà'ns presenta 1'Eloy en situacionsexcepcionals de la vida, y obra tenint perguia sos nirvis y ses idees, que es lo méshumà que hi ha.

Y com la veritat d'aquest personatge,podria demostrar-se lo humans de tots elsdemés. ¿Es possible copiar més bé ab fonò-graf aquella escena del segon acte en queuns quants vehins menestrals estan jugant acartes? Aquí. es aon puc aplicar allò quedeya de que en aquesta obra sens presentaen Guimerà ab di ferenta personalitat. Conei-xem d'en Guimerà guerrers, senyors y pa-gesos, però may ens havia presentat nostrepoble menestral com cap autor català hohavia fet encara, y en Guimerà ens el pre-senta retratat de cos enter, ajudant -se ve-hins ab vehins ab inconscient carinyo enmoments de necessitat, ab ses preocupacions

1 -148

ART JOVE

y sos egoismes; y entremitg d'aquells tiposhumans, fins brutalment humans, aquellceguet, en Miques, que no's mourà maydel costat del nen com àngel de la Guarda.Que n'es d'hermós!

Considerat L'Eloy com obra de tesis,en Guimerà's conserva en el just punt a queha de mantenir-se l'autor dramàtic. Presentaun cas especial de matrimoni que les lleysdels Domes no poden resoldre, perquè ab leslleys hi ha les preocupacions. Resolgueu-hocom volgueu, diu en Guimerà: jo us ense-nyo una nafra de la societat: la societat queve producte d'ella que's cuidi d'esborrar-la.

Tractant se d'una obra d'en Guimerà,res té d'extrany que'Is actors procuressin fer -hi tot lo que humanament els permetessinses forces. Deixant apart el treball d'en Soler,quals alabances de ma part podrien semblarde • partit pres, val la pena de dedicar enprimer lloc un elogi a n'en Jaume Borràs perla presentació del tipo en el primer acte. Lasortida en escena respongué completamental personatge qual descripció coneixiemabans per la Beneta. Era ]'obrer forjador alqual circumstancies obligaren a fer d'amod'establiment de comestibles. Respecte al'execució, ¿quin dubte hi ha que en algunsmoments resultà exagerat, com per exempleen la mort? Però de totes maneres tingui -s encompte la dificultat de sostindre'1 perso-natge durant els tres actes, ja que en bonapart els om plena tots.

La Llorente, admirable, tenint momentsde gran actriu; molt bé en Barbosa, y bé enVinyes, la Baró y la Faura. -

Una observació: may he sigut partidarid'aquells galans y actors als qui agradacambiar de trajo a cada escena; però si esjust en L'Elogi- que tots portin el mateix enel primer y segon acte, no ho es pas gensen el tercer. Passen els dos primers actes endos dies arreu, y quasi en un mateix pis,perquè no hi ha altra separació d'habitacióa habitació que la paret mitgera; però en eltercer acte ha passat algun temps, el pis enque viuen 1'Eloy y la Cristina es lluny d'a-quell en que haviem vist al primer acte, y,a pesar d'això, ¿no resulta extrany que tots,tots els personatges vagin vestits d'igualmanera, especialment la senyora Parrenyo?

No n'hi ha prou en dar a les paraulesl'entonació y sentit que representen: peraesser actor complet es precís que'1 vestit yfins el caminar responguin exactament a laposició social y situació del personatge que'srepresenta.

De totes maneres bé val un aplaudimentla bona voluntat de tots plegats. — ANTONITORRELLA.

Sirena, d'Apeles Mestres, es una notasenzilla, però hermosa, de mà de mestre'1

llenguatge, ànima d'artista l'ambient. Lamúsica, bonica: durarà en els cartells. Elscòmics? D'aquella manera. La presentació?M igradeta.

Per cert, no podria '1 senyor Borràs dira l'apuntador que'l públic no'! necessita?No podria'1 senyor Borràs dir als còmicsque no busquessin tant aviat la conxa deL'apuntador? Si no saben el paper, que es-tudiin. — R. R.

PRINCIPAL.—Va quedar satisfet el se-nyor Lluís de Pedralves ab la seva carrin-elonada en un acte La nona de Pasqua: esuna obreta senzilleta y dolenteta. Es unamés que cau al fons de l'oblit, o als fossos:no vindrà d'una.

S'anuncía l'estrena de l'obra del nostrecompany Viura. Serem justos en la crítica,però podem innovar als nostres llegidorsque plaurà molt. En Graner ho presentaràriquíssimament, com ja hi té la mà trencadaen fer-ho; en Morera ha posat escayentamúsica, y els escenògrafs pinten unes deco-racions magnífiques. El Dissabte de Gloriano fem falta al Principal. Si'ls empressarisy artistes fan lo que poden pera atreure-ns,cooperem-hi al menys ab la presencia.

Y després ve'i gran Guimerà, que estre-narà La Santa Espina, ab música d'en Vives.- R. RIERA.

TINA DI LORENZO. — De veritablesolemnitat artística pot qualificar-se la re-presentació que de la bellíssima tragedia deShakespeare Romeu y Julieta donà'l dia 5del corrent, en el Teatre de Novetats, lacompanyia dramàtica italiana de Tina diLorenzo. La circumstancia d'esser les darre-res representacions en nostra ciutat de latournée d'aquesta companyia y haver-hi mol-tes persones que no havien encara vist a laTina, per un costat, y per altre l'atractiu del'obra, de molts anys no representada aquí,y el criteri sentat per en Tintorer en sonhermós estudi de dita actriu de que era ellala més indicada pera encarnar el paper dela romàntica Julieta, a més d'esser el bene -fici d'en Cariní, foren el• motiu de que'1Teatre de Novetats se vegés atestadíssimd'espectadors, especialment en el darrer pis.

L'immortal tragedia d'amor que, «coml'or, no s'oxida ab el temps », com diu enBenot, semblà que ab les filigranes del tre-ball de la Tina di Lorenzo adquirís unanova joventut, després de tres segles comfa que fou escrita. No cal repetir aquí lesllohances que tothom ha tributat a l'artista:sols direm que no confiem pas veure actriuque tant intensament senti y expressi'l pa-per de Julieta, si no es la mateixa Tina.

Sabut es que la veu de la Tina té unencís especial que captiva y enamora: jamay

r•

ART JOVE

'.49

d'altres llavis que dels seus pot sortir tantamorosament pronunciat aquell «Romeo,Romeo!» de dòna forta y sincerament ena

-morada.Si la Tina, per la seva ingènita ánima

d'artista, féu una Julieta ideal, en Carini, anostre entendre, per manca de les refinadesdots artístiques que aquella posseeix, no es-tigue a la mateixa alçada malgrat sa volun-tat, no decaient per això jamay ni cometenttampoc faltes que puguin citar-se. Aquellaveu gangosa no expressant ab suficient exac-titut l'amor sencer y la bonesa de cor; safigura poc elegant, y sa mateixa cara un xicinexpressiva, contribuiren a que en Romeufos quelcom inartístic y poc ideal al costatde Julieta, no conseguint del tot guanyar lasimpatia certament: una Julieta-Tina diLorenzo requereix un Romeu-Garavagliapera que alcanci l'obra'l maximtuni d'emocióartística.

Els restants actors, si bé's ressentien demanca d'ensajos, estigueren bé: solamentaquella Dida ens-e semblà massa caricatu-rada.

La presentació escènica, impecable en elsquadros principals, si bé en el segon acte(balcó de la cambra de Julieta y jardí) re-queria la decoració un escenari més espayóspera causar un efecte complet. Deis cortesd'escenes, que desfiguren bastant l'original,podriem dir-ne quelcom.

El públic, llevat d'una selecta minoria,no arribà a entusiasmar-se fondament, o sis'entusiasmà no ho demostrà lo suficient,com calia. Pot -ser no está 1-rou educat en-cara pera fruir les refinades manifestacionsde l'art veritable, quan les buidors y efectis-mes del teatre francès el somouen més queles obres clàssiques. _

Molt ens plauria poder parlar extensa-ment de l'obra de Shakespeare, fer-ne unestudi, donar-la a conèixer als qui no l'hanvista ni llegida, car molts són els qui solsla coneixen de nom. Es tasca aquesta de ferconèixer les obres clàssiques que fóra moltconvenient, perquè són molts els que estanal corrent de les produccions literaries mo-dernes més a la moda, y en cambi desconei-xen completament les clàssiques y antiguesque perduren potentes a travers dels segles,desconeixent molts d'ells al mateix Calde-ron y Lope de Vega. — E.qH.

PINTURA

Notable ha sigut aquesta última quin-zena l'exposició de Can Parés.

En Joseph Masriera, després de molttemps d'estar retret del públic, s'ha tornata presentar a rompre llances en el camp del'Art.

Pot dir-se que en Masriera ha fet com

l'au. fènix: ha tornat a la lluita rejovenit yab noves energies.

No'ns entretindrem a classificar les sevesobres en l'escola antiga o en la moderna,no: les obres que en Masriera presenta en lapresent exposició no la tenen aquesta clas-sificació: l'única que podrien tenir seria lade que pertanyen a l'escola veritat, perquè,tant en els dibuixos a la ploma com en elspaisatges a l'oli, no s'ha apariat de la veri-tat: els seus quadros tenen vida, ambient,llum, es a dir, són una copia perfecta de laNaturalesa, y feta ab tant sentiment quepodem dir que'l seu autor no es tant sols undibuixant y un pintor acabadíssim, sinóque també es un poeta de la Naturalesa.

Com a joves que som, no'ns heno pre-ocupat de la part mecànica, de l'execució,que es esmeradíssirna, de la pulcritut en lamanera de treballar la ploma: ens hem fixatsolament en el sentiment que s'emana dedites obres, que en el nostre concepte sónimmillorables.

An els que fins ara no coneixiem an enJoseph Masriera més que per alguna obrasolt y pel nom y la fama que en altrestemps havia guanyat, ens ha sigut una satis-facció poder admirar lès seves obres, ab lesque'ns demostra que'l geni no té edat.

També hem vist al Saló Rovira unaaquarela del mestre Mas y Fontdevila, fetaab la traça que es en ell acostumada.

ESCULPTURA

En el Saló deis senyors Masriera y Gam-pins hem vist un bonic agrupament, obrade l'esculptor francés en Gustau Violet, re-presentant al rey d'Espanya montat a cavall.

La tal obra ha estat encarregada per laCambra de Comerç francesa de Barcelona,y sembla que serà'l present que dita entitatfarà al rey d'Espanya ab motiu del seu prò-xim casament. — A. MOYA CARULLA.

MÚSICA

El diumenge dia t. cr d'Abril donà l'«Or-feó Canigó », al Teatre Comtal, un concertpopular dirigit pel mestre Piqué.

Ho són força de profitosos . peral pobleaquests concerts!

En ells s'acostuma a sentir la seva mú-sica, la música popular, la música dels sen-timents purs, la que no encén passions, laque sols aixampla dolçament el cor.

D'ells ne surt tot un altre, ne surt pura-ment enamorat, ne surt culte, y la sevacultura es tota delicadesa, tota sensibilitat,quedant prompte a rebre tota acció educa-dora y quedant inconscientment desviadadel camí de desmoralisació.

y J `

150 ART JOVE

Felicitem de cor a l'Orfeó Canigó »,encoratjant-lo a seguir la seva obra popular.

ENRIC PAZ Y MARCALLÓ

Ha mort un company. En la flor de laseva jovenesa'ns abandona l'amic y les lletrescatalanes han perdut altre entusiasta con-reuador. Estimava a Catalunya. El conei-xiem d'anys, y temps ha que'! vèyem perdut,no essent ni ombra d'ell mateix. La mort elvoltava y se l'ha endut. Publicà un llibre,qual edició es agotada. Fou crític teatral dela revista Catalunya, y allí poguerem apre-ciar la seva imparcialitat. Recabarem de ladesconsolada familia, a qui acompanyem enson dolor, el permís pera publicar quelcomde lo que ha deixat inèdit.

Ell ha mort, més nosaltres no oblidaremel que fou en vida bon company, fidel amicy pulcre escriptor. Q. E. P. D.

LLIBRES

L'Eloy.—S'ha posat a la venda pulcra-ment impresa la darrera obra del nostre grandramaturg Angel Guimerà, de qual obra,en son lloc corresponent, ressenyem I'estre-na, y que ab tant èxit ve representant -se enel Teatre Romea. L'obra es impresa en elstallers de «La Renaixensa». Excusa dir loben deixat del treball.

Fent memoria. — El distingit es-criptor J. V. Colominas ha entregat a 1'im-premia «La Renaixensa» un volum quedintre poc temps serà posat a la venda. Detal llibre tenim les més falagueres impres-sions, y creyem que'! Fent memoria, a niésd'esser un nou èxit pera l'autor, el públiccorrespondrà justicierament.

Als nostres llegidors oferirem les pri m i-cies del llibre.

fo

NOVESEn testimoni de profon agrahiment a

D. Lluís Graner per la seva espiendidesa ydesprendiment al secundar gratuitament ables «Audicions Graner» una obra educativay de cultura de les «Escoles del Districtesegon », la Junta Directiva ha acordat que'!dia 14 del corrent, dissabte de Gloria, a dosquarts de dèu de la nit, en obsequi als con-currents al Teatre Principal, l'«Orfeó de lesEscoles del Districte segon », format per noysde 7 a 12 anys y dirigit pel sub-director donJoan Gibert y Camins, cantarà a dues y atres veus les Caramelles dels infants, Els trestambors, El bon Caçador, Les Aloses y LaMarrruixa.

També ha acordat que desde'! dia 14quedi exposada en el Saló Parés la rica ymagnífica Senyera que pera dit Orfeó hanbrodat varies senyoretes d'aquesta capitalinterpretant fidelment l'artístic projecte delconegut arquitecte D. Lluís Domenech yMontaner.

XAVIER VIURA

PASQUA FLORIDAPOEMA

DE VENDA EN TOTES LES LLIBRERIES

PREU: 50 C$NTIMS

Un català, D. Conrat Falguera, home detalent claríssim y a la vegada dotat de l'es-perit pràctic que caracterisa a nostra raça,acaba d'inventar dos aparells que sens dubteestan cridats a prestar utilíssims y grans ser-veys en la fabricació de filats y teixits.

Dinamhilomelre anomena a un d'ells l'in-ventor, y el destina a determinar ab exacti-tut matemàtica l'elasticitat, resistencia ynombre de fils de tota classe de fibres textils.

L'altre, qual nom no té encara concre-tat, té per objecte analisar la composició detota classe de mostres de teixits, feina finsavuy dificilíssima per lo entretinguda y ex-posada a equivocacions, y que per medi del'esmentat aparell podrà fer-se ab tota segu-retat y ab una senzillesa admirable.

No essent-nos possible, per la mancad'espay, donar a conèixer dits aparells deta-lladament, recomanem als nostres llegidorsque assisteixin a la conferencia que'l senyorFalguera donarà en el «Centre Autonomistade Dependents del Comerç y de !'Industria»

ART JOVE

E5E

(Montjuic de Sant Pere, 12, pral.), el dis-sabte 21 del corrent, en la qual donarà totaclasse de detalls referents a la construcció,funcionament y aplicacions dels mateixos.

Rebi'l senyor Falguera la nostra més en-tusiàstica felicitació. ART JovE, que té per fiprincipalíssim treballar pera la cultura y elprogrés de nostre poble, se felicita a la ve-gada de poder anunciar en ses columnestant falaguera nova.

AVISOS

Recomanem als nostres suscriptors defòra enviin l'import de la suscripció al segon

trimestre en segells de correus de cinc o dèucèntims a la major brevetat possible.

Els senyors suscriptors que desitgin ob-tindre enquadernat el poemet Pasqua floridapoden passar per la Redacció (Mercaders,núm. 38), aon, mitjansant els foiletins, se'lsentregarà qualsevol dia feiner, de dèu a dotzede la nit.

Els suscriptors de fòra poden enviar-losa la Redacció, desde on se'ls enviarà fran-quejats. Els que pera més seguretat enviiuun segell de ral, els serà enviat certificat.

Tip. «L'Avenç», Ronda de 1'Universitat, 20, Barcelona

LAS NOVEDADES.oti, OPW Q ó0< ' Q Q

UiZ , - Q PVúo(y0`rP

QP J OS NP5ALP 9;4, SEP RA w;N05

RRBA1EREA

alzado de gomaá 6 ptas. Par

cO RartiblaFstudioa,74 y Caquda.2BAS1°NES Y PARAGUASar ARTECU1OS TELEFONO. 20/J

^ 4̂ aE IStPp O&' BARCELONA—F ol

Ropas hechas para Caballeros .Trajes para nifos

Celler Catalá y Bar de Cervesa, de J. CAMPAÑABONS VINS DE TAULA Y RANCIS * Depòsit de la tant acreditada Cervesa E. PETRY

Se serveix a domicili'1 VI y la CERVESA (aquesta a preus de fàbrica)

En el bar se fan XOPS y DOBLES de CERVESA, y tant sols hi ha GASEOSA corn a refrescant

PREUS DEL DETALL

USUAL {Xop 10 cèntims PILSEN {Xop 15 céntims GASEOSA a 15 céntimsDoble 20 n Doble 20 e

Carrer de la CORRIBIA, 2 3 (davant de les escales de la Sèu)

n

clorosis, esllanguitnent, pobresa de sang,- desarreglos periòdics, palpitacions ner-vioses, desvaneixements, debilitat perl'excés de treball mental, agotament perperdues humorals, se curen aviat ab la

rGraubemoolobi