UN

IVE

RS

ITAT

DE

BA

RC

ELO

NA

Juny

de

2012

Any

xv

i w

ww

.ub

.ed

u57

la Universitat

Reportatge: La tria d’idioma en entorns bilingües Entrevista en VO: Jonathan Parry

Impuls a la regió d’innovació en salut Salvador Alemany, nou president del Consell Social

Encarna Roca«Crec en els meus companys; en les

persones, no en els càrrecs»

magistrada del Tribunal Suprem

La universitat pública és un mosaic que suma passat, present i futur. Aquesta revista us parla, de nou, de la nostra realitat diversa, plural i potent, de les múltiples dimensions de la Universitat de Barcelona i del nostre compromís decidit amb el nostre país, amb el nostre món.

Aquest any hem vist com mesures urgents i altres disposicions han retallat el finançament, com s’han quedat pel camí drets laborals i retri­bucions, com es proposa apujar els preus de matrícula i es dificulta les possibilitats d’accés a l’educació superior amb un empitjorament del sistema de beques, tot i que tant el Govern com la UB hem assumit el compromís que ningú amb capacitat i mèrit deixi d’accedir a la univer­sitat per motius econòmics. L’amenaça als fonaments de l’estat del benestar és clara, com ho és la meva resposta crítica i compromesa.

Parteixo de la comprensió davant d’algunes de les mesures difícils i de l’acceptació de sacrificis per superar la conjuntura, per sortir d’aquesta ja massa llarga crisi; però vull expressar també la meva veu crítica, la meva solidaritat amb el descontentament i la desafecció que són la reacció davant les polítiques desequilibrades que discre­pen dels estàndards de les darreres dècades i de l’Europa continen­tal en les prioritats en salut, en educació, en benestar.

Hem gestionat amb rigor i hem fet ajustaments. De tota manera, seguim amb la revista de la Universitat de Barcelona com a símbol per projectar la nostra qualitat i difondre la feina i els beneficis socials que generem. Hi podreu llegir que al maig vam acollir el desè aniver­sari de la xarxa LERU, en què les 21 principals universitats europees intensives en recerca vam estar debatent el futur de la recerca i de la universitat; també l’entrevista amb Encarna Roca i els reportatges que mostren la nostra diversitat i el nostre compromís amb l’actitud crítica i el coneixement científic.

Aquestes pàgines us aproparan al dia a dia de la nostra universi­tat, que és resultat de l’esforç de tots i cadascun dels membres de la nostra comunitat activa.

Dídac RamírezRector

Editorial

la Universitat

La UB: un mosaic de feina feta, de crítica i compromís

EDITORIAL 3

SumariEntrEvista

4 Encarna Roca

rEportatgE

10 La tria de llengua en entorns bilingües

EntrEvista En vo

14 Jonathan Parry

notíciEs

19 El HUBc impulsa la creació d’una regió d’innovació en salut

20 Salvador Alemany, al capdavant del Consell Social de la UB

rEcErca

22 L’empremta còsmica reflectida en la distribució de galàxies

23 Identificat un gen involucrat en la formació d’edemes al cervell

24 La UB i l’ONCE col·laboren en una recerca sobre la ceguesa

UnivErsitat i sociEtat

28 Impuls a la innovació mitjançant la tecnologia

Revista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; M. Helena Gaya, directora de Comunicació.

Editada per la Universitat de Barcelona. Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Bonmatí, Patrícia Lainz, Judith Llop, Rosa Martínez i Núria Quin tana. Assessorament lingüístic: M. Rosa Bayà, Silvia Freile i Meritxell Subirana. Ad mi nis tra ció: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Cata­lanes, 585, 08007 Bar celona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu. PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu ni cació del Parc Científic de Bar ce lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3­UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo ració fotogràfica: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 5.000 exemplars. Dis tri bu ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B­19682­97.

Versió digital: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/Revista/revista.html

entrevista4

Encarna Roca«Sempre he tingut les idees clares i no he estat mai disposada a vendre res per obtenir un benefici»

Encarna Roca i Trias (Barcelona, 1944)

Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (1966). Ha estat la primera dona al país que ha ocu-pat una càtedra de Dret Civil (1979), la primera a accedir a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1980), la primera a arribar a la Sala Civil del Tribunal Suprem (2005) i, des de fa uns mesos, la primera a ser admesa a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Espanyola. També és membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans (1995), Creu de Sant Jordi (2003) i doctora honoris causa per la Universitat de Girona (2012).

Text: Ester ColominasFotografies: J. M. Rué

Durant la conversa fa ben evident que sempre ha tingut les idees clares, i realment costa imaginar-li un esquitx de volubilitat. Parla amb determinació i amb un punt controlat de vehemència sobre la seva especialització, el dret de família. Creu en la igualtat entre home i dona, en l’equilibri subtil entre els drets d’uns i altres, i en les persones, més que no pas en els càrrecs. A la tarda rebrà el Premi Josep M. Puig Salellas, que atorga el Col·legi de Notaris, un guardó que porta el nom de qui va ser president del Consell Social de la

EntrEvista 5

alumnes, dels quals deu eren molt bons, i a aquests no els podia fer gaire cas perquè els que em preocupaven eren els altres trenta. M’esgotaven, li dic la veritat (riu). Així que quan em van telefonar per demanar­me si m’interes­sava anar a la Sala Primera del Suprem, el primer que vaig pensar és: «No hauràs de fer mai més classe». I ho vaig acceptar (riu).

Precisament, avui (4 de juny de 2012), El Periódico publica un reportatge titulat «La fàbrica de jutges», on esmenten que la major part dels alumnes de l’Escola Judicial són dones... Sí, senyora, i tant!

No necessàriament de classe alta...No!

I amb voluntat de connectar amb la so-cietat. Potser el que vostè trobava a faltar en els alumnes de la Facultat. No ho sé... No, perquè ells són la societat, no? Però molts d’ells estan allà «de cos pre­sent» . Això ha passat tota la vida; jo també ho feia en les classes que no m’interessaven, les coses com siguin. Era més aviat una sen­sació meva, allò de dir: «És que fa quaranta anys que estudio, i tot això que he après no ho puc transmetre perquè els he d’explicar el més elemental perquè, si no, no entenen res».

Passa sovint, amb molts estudis universi-taris, que els alumnes arriben sense saber ben bé per què i sense saber què suposa haver triat el que han triat estudiar.Sí, però miri, jo no vaig escollir Dret per vo­cació. És més, trobo difícil que es triï Dret per vocació.

Home...Home, sí! Una persona pot voler ser jutge, que és potser l’únic que li pot sonar... Però, fer de notari? No em digui vostè que si una persona no té un parent notari pot tenir gaire vocació de notari! I d’advocat de l’Estat en­

Com gestiona el fet que avui en dia en-cara sobti que les dones formin part de tots els sectors i nivells professionals? Ho gestiono molt malament perquè penso que és normal que puguem participar en tots els sectors. Hi hauria d’haver una mentalit­zació de la societat sobre aquesta qüestió, de manera que es valori el mèrit de cadascú i no el fet que se sigui home o dona. A mi, que m’he dedicat tota la vida a intentar es­borrar aquesta diferència, em neguiteja que sempre em diguin: «Oh!, és que vostè és la primera dona que entra a l’acadèmia, la pri­mera catedràtica de Dret Civil, la primera dona a la Sala Primera del Suprem...». Em sembla molt bé, tot això, però alguna cosa dec haver fet jo, no? No em deuen haver es­collit solament pel fet de ser la primera dona!

Va triar la carrera per vocació?No, la carrera no la vaig triar per vocació, per­què al batxillerat —ni abans ni ara— no es dóna cap noció del que és la carrera de Dret. No tenia cap noció d’aquesta carrera, ni cap familiar s’hi dedicava. El meu besavi havia estat procurador dels tribunals però en aque­lla època no calia haver estudiat Dret per fer aquesta feina. La meva família tenia proble­mes i jo sempre vaig estudiar amb beques. La cap d’estudis del meu col·legi, el Jesús i Maria, li va dir un dia a la meva mare que si jo estudiava el que volia —que era llatí—, no em guanyaria mai la vida. Com que nosaltres no teníem prou posició econòmica per estudiar una carrera per diletantisme, havia de triar uns estudis que em donessin una sortida. Per això vaig triar Dret. D’altra banda, sempre he estat molt curiosa i el Dret em va desper­tar la curiositat, i em va agradar molt.

Quina Universitat va trobar quan hi va accedir? La Facultat en aquell moment estava molt oberta a idees molt progressistes. Hi havia, és clar, catedràtics de tota mena, però el nu­cli dur de la Facultat estava format per tres o

quatre que eren persones molt obertes, que permetien discutir de tot. Allà no hi havia cap limitació. Quan vaig acabar la carrera, el 1966, ja hi havia problemes perquè la famosa manifestació de capellans va ser justament el 1966, la tancada als Caputxins de Sarrià va ser també durant aquell curs. Com a mínim, a la Facultat de Dret es notava un altre aire, molt diferent del que es podia respirar en un col·legi de monges, per descomptat. Això també fa que una persona inquieta trobi el caldo de cultiu necessari per fer alguna cosa.

A la Universitat ha estat docent i també ha exercit càrrecs institucionals. Tot i així, diu que se sent molt a gust al Suprem. Em sento a gust al Suprem per diverses ra­ons, la primera de les quals és que et permet seguir investigant. Tinc un company que diu que hi ha dues menes de jutges: els que es­tudien i els que només posen sentències. I això, li ho dic per experiència, és veritat. Pe­rò si tu ets dels primers, el Suprem et permet estudiar i fer una bona feina perquè, al cap i a la fi, la nostra tasca no és solament per al nostre plaer personal, sinó que resolem pro­blemes. I no solament resolem «el problema» —sobretot al Suprem—, sinó que resolem aquell problema i els que vénen al darrere. I això és importantíssim.

Una altra raó és l’ambient. L’ambient dels companys al Suprem, almenys a la meva sala, és molt agradable, molt de parlar entre nosaltres. Si algú s’ha barallat amb algú altre, cosa que pot passar, s’intenta que, com a mínim, no repercuteixi en les reunions. He conviscut amb dos jutges que no es parla­ven entre ells, i no es notava.

Vostè al mig, i aquí no ha passat res... Jo i els altres! Una altra cosa és que un d’ells anés als dinars i sopars, però aquest és un altre tema. L’ambient de feina és cordial, dins d’un ordre. A la Universitat l’ambient entre els professors era molt dur i, pel que en sé, se­gueix igual. I les classes... Tenia quaranta

Veu amb bons ulls la decisió del Govern de la Ge neralitat de reformar el model de control i gestió de les universitats?No conec a fons el programa i, per tant, m’és difícil jutjar­lo, però com que entenc que ha d’estar dins la línia que tots coneixem —perquè s’ha publicitat prou quins són els inconvenients de la universitat i quines són les coses que cal rectificar o liderar per actualitzar­la, per al seu «aggiornamento» amb la resta d’universitats estrangeres—, considero que aquests programes de reforma són molt importants. Sempre que es portin a terme amb plena conscièn­cia i amb plena col·laboració amb la mateixa univer­sitat.

UB quan Encarna Roca n’era la secretària general i Josep M. Bricall —bon amic i ara veí d’escala—, el seu rector. Durant l’acte de lliurament li recordaran, un cop més, que ha estat la primera dona que ha arribat a diferents estaments del panorama jurídic, dins i fora de Catalunya, però el premi li atorguen «en reconeixement a una llarga i brillant trajectòria jurídi-ca i, molt en especial, per la seva extraordinària pro-ducció científica, que l’ha convertit en una de les juris-tes contemporànies més unànimement reconegudes». Com diria ella, no l’hi donen pel fet de ser dona.

entrevista6

cara menys! I de lletrat de les Corts encara menys! El que sí que és veritat és que la car­rera de Dret és una mica comodí i les sorti­des professionals que té són impressionants! És una carrera molt bàsica i les portes que t’obre són immenses.

Repassant algunes de les entrevistes que li han fet, he ensopegat amb decla-racions que poden arribar a sobtar: «Jo no confio que les lleis facin res. Les lleis no fan res» No, les lleis no fan res. Si no és que... Miri, ara estic preparant el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Madrid i estic llegint un llibre que m’ha fet pensar molt, un llibre sobre la història del dret de família a Suècia. La senyora que escriu aquest llibre diu una cosa que, aquí, és impen­sable. Ella diu, i ho documenta, que als anys vint els grans socialistes suecs, els que van crear la socialdemocràcia sueca, es van propo­sar que les dones accedissin al mercat de tre­ball i, per això, van crear un dret de família que no protegís les dones. Fixi’s que n’és d’impor­tant, això! Tu et cases? Perfecte. Et divorcies? No tens pensió compensatòria. Per què? Per­què si no, no t’espaviles! Si tu tens assumit que el matrimoni no és una assegurança de vida, què faràs? Treballaràs. Això sí que serveix! És una manera de configurar la societat a través d’un programa jurídic important. No és l’única cosa a fer, evidentment, perquè això ha d’anar acompanyat d’escoles bressol, etc.

Que també ho van fer...Exacte. Però una part és aquesta: a Suècia no hi ha hagut mai pensió compensatòria. Quan ho explico, la gent diu: «Però, tan pro­gressistes com són!». Però és que la pensió compensatòria no és progressista! Una altra cosa és una persona de setanta anys que ha viscut tota la vida casada sense treballar; aquest és un altre tema. O, per exemple, en el tema dels abusos a menors, la llei no ser­veix de res. Sempre hi haurà abusos a me­nors, perquè la història ens demostra que quan una persona té al cap la idea de come­tre un delicte, la pena no és dissuasòria, mai! Miri, si no, abans els tallaven el coll i al món encara hi ha delictes!

També ha dit en alguna ocasió que «el plet sempre deixa un vencedor i un vençut». El plet civil sempre deixa un vencedor i un vençut. La justícia és donar a cadascú el que és seu, cosa que implica que el que reclama un és correcte i el que reclama l’altre no ho és. El dret romà ja definia la justícia com a «ius suum cuique tribuere», és a dir, «donar a cadascú el que li pertoca».

I el que li pertoca o no, és el resultat d’aplicar la llei o del fet d’interpretar-la?A veure, tots tenim un drets, però aquests drets estan limitats pels drets dels altres. Quan això ho plantegem des del punt de vis­ta legal, hem de fer aquest equilibri de drets.

Per exemple, en un divorci, el dret dels nens menors d’edat té preferència sobre els drets dels pares. Per tant, sí que els pares tenen dret a quedar­se la casa però, si tenen fills menors d’edat, el dret dels pares a que­dar­se la casa és de menys categoria que el dels nens, perquè l’ordenament jurídic ha considerat que els menors són més dignes de protecció. I aquest és l’equilibri que fa el dret civil. El dret penal és diferent però el civil sempre fa aquest equilibri de drets: uns els col·loca davant dels altres. Aquest equilibri és molt subtil, eh?

De fet, es basa en una jerarquització...Una jerarquització molt subtil. Perquè, evi­dentment, com vostè ha dit, a això hi arribes després d’una interpretació del dret.

La família, com a nucli social de primer ordre, ha experimentat canvis impor-tants en les darreres dècades que alho-ra han tingut repercussió en jurispru-dència. Quins han estat els aspectes més significatius d’aquests canvis? El primer, la igualtat, que no sempre ha estat assumit i no s’assumeix prou encara. Aquesta igualtat entre l’home i la dona, per mi, és fona­mental. Després, la protecció dels nens, per­què si llegeix alguns autors americans veurà que abans els nens eren una inversió, els pa­res invertien en els nens. En la meva època això estava clar, perquè els nens et treien de

«La modernització és l’assignatura pendent més urgent de la justícia, es-pecialment en el sentit d’aprendre mitjans tecnològics», assegura Roca. “Els jutges, els notaris, els advocats —és un defecte aplicable a tota la classe jurídi­ca— són molt conservadors en aquest sentit, no els agrada gaire canviar, perquè això suposa un esforç importantíssim per modificar tot el que ja s’ha après. I és que quan a un li ha costat bastant aprendre una cosa, aprendre’n una altra és una mi­ca complicat, no? Això no em passa a mi. A mi m’agrada canviar; bé, canviar no, avançar. Hi ha molts jutges que estan molt avançats, però no són la majoria. Espero que els joves ens portin aire fresc.”

EntrEvista 7

pobre quan et jubilaves. Ara és al contrari: in­verteixes en nens, però ho fas per ells. Són ells els que hi guanyen i no han de tornar res. Per­què, després no els reclamis aliments, que ja veuràs què et diran (riu). En qualsevol cas, aquest canvi és importantíssim.

A partir d’aquí , es van produir altres can­vis: que la conflictivitat entre l’home i la dona es pugui resoldre d’una manera civilitzada, amb una cosa que es diu divorci, sense cau­ses, eh?, per mi també és fonamental. Si jo no estic bé, no tinc per què anar­li a explicar a un senyor que es diu jutge per què em vull divorciar. A ell no li importa! El jutge l’únic que farà és això: «Vostè es vol divorciar? Perfecte, vingui, segui. Miri, la llei li diu que si vostè es vol divorciar el que no pot fer és deixar els nens al carrer, sap? I que els haurà d’alimen­tar. I si té unes coses en comú amb la seva parella, i un règim de béns, els hauran de partir, i els haurà de reglar. I si té una hipoteca de la casa, l’hauran de pagar a mitges. Però a mi no m’interessa en absolut per què es vol divorciar». I els efectes d’aquest divorci seran els mateixos tant si aquell senyor és un fill de sa mare com si és sant Josep, és igual. Això per mi és bàsic, però la societat, de vegades, no ho acaba de captar.

Un discurs tan vehement com el seu so-bre el dret de família xoca amb el fet que, segons tinc entès, a vostè aquesta espe-cialitat, d’entrada, no li interessava gens.

És veritat, no m’interessava. Però és que quan jo vaig acabar la carrera... Allò no era dret, no hi havia igualtat. Em vaig separar del meu marit l’any 1975, i llavors no tenia la pà­tria potestat del meu fill. No la vaig tenir fins al 1981! O sigui, si en aquell moment havia de fer el passaport al meu fill, havia d’anar a buscar son pare! Era absurd! Jo em feia càr­rec de la criatura però, per contra, no podia fer res! Per això, vaig dir que el dret de famí­lia era una tonteria: jo volia estudiar el «dret dret», tota la tècnica jurídica de l’argumenta­ció, el gran aparell jurídic, que no són només les lleis. Les lleis en són una part, després ve l’intèrpret, que som nosaltres, i que per això aprenem unes tècniques. El mateix que fa l’àrbitre de futbol, que té un reglament que també ha d’interpretar.

Amb la Constitució va canviar tot, però els canvis, com a mínim pel que fa al dret, són molt lents, s’han anat produint molt a poc a poc. Recordo un dia a la Facultat, amb el Dr. Villavicencio, que era una persona molt oberta, d’aquells a qui em referia abans quan parlàvem del nucli dur de la Facultat, que em va dir: «Mira, noia, això ha canviat tant! Fa­mília i persona, han canviat tant, que vosal­tres encara no us en heu adonat! I vosaltres, que sou els joves, sou els que heu de fer que això sigui veritat». I vaig pensar que tenia raó. Arran d’això —per aquella època em vaig posar a aprendre anglès—, vaig descobrir un grup anglès extraordinari que tenien

aquest enfocament, un enfocament sociole­gal. Llavors vaig fer un any sabàtic i vaig anar a Oxford a treballar sobre aquest tema.

Però sembla que la sociologia jurídica encara ara està poc desenvolupada en aquest país. En quins casos ha trobat més a faltar aquestes dades?En els casos de família, sens dubte. En dret de família hi ha, primer, una manca d’esta­dístiques, i les que hi ha no són bones. I des­prés, hi ha una manca del seguiment dels casos. D’això n’he parlat no fa gaire amb una persona del Consell General del Poder Judi­cial, lletrat de les Corts, i em va dir que faria circular la idea. Quan el cas ja s’ha tancat, que passa? El president de la Sala Primera al Suprem1, que és una persona molt intel­ligent, ens està especialitzant una mica. A mi m’ha especialitzat en casos de família per­què diu que tinc unes idees molt obertes. I per una altra raó, i és que sóc dona, sap?

Ja hi som! Hi ha algunes coses que si les diu un home no són acceptables, però si les dic jo, s’aguanten (riu). Doncs jo li proposo, mig en broma, que els casos de nens, que en tenim els noms —no es publiquen, és clar, però nosaltres els tenim—, els reunim a tots a la plaça que tenim davant el Suprem, els donem una xocolata amb xurros i els preguntem: «I a tu, com et va amb el papa o la mama?»

«Cal distingir molt i molt entre el Consell General del Poder Judicial i els tribunals»

1. Juan Antonio Xiol. Al tancament d’aquesta edició és nomenat president en funcions del Tribunal Suprem.

entrevista8

Abans deia que els canvis són lents, potser s’acabarà fent...Això val diners... I és el Parlament el que hau­ria de crear aquests grups, dins les comissi­ons, per saber què és el que han de fer en les reformes futures, si cal reformar o no. Perquè, reformar perquè a mi m’ho sembla, no és el millor, no?

Doncs aquest és un problema, perquè, pel que en sé, vostè té poca fe en els polítics... I en la justícia?Doncs sí, en els polítics, poca. La justícia no la qüestionaria tant com es qüestiona ara, perquè normalment les discussions sobre la justícia no vénen de la manera de fer de la major part dels jutges, sinó que vénen del Consell General del Poder Judicial, que és un òrgan de govern de la justícia i, per tant, tor­nem a la política. En canvi, el jutge normal, com aquests que veiem ara, que estan a l’Es­cola Judicial, són gent que actuen i treballen amb normalitat i fan la seva feina el millor que poden. De vegades sí que surt algun boig, però jo sempre dic que el percentatge de bo­jos existeix a totes les professions. Home, sí, hi havia aquell jutge que feia les sentències en vers, o aquell altre que es va negar a casar uns homosexuals, ara no sé d’on era... I aquesta és una altra! Els jutges no poden fer objecció de consciència. Si a vostè la llei no li agrada, marxi. Estem en un país democrà­tic i les lleis s’aproven democràticament, i tenen un límit, que és el límit constitucional. Si vostè pensa que aquella llei no està

d’acord amb la Constitució, pregunti­ho, pe­rò el que no pot fer és investir­se d’autoritat. El jutge té l’autoritat que té, i punt. Per tant, com li deia, en els jutges, en els meus com­panys, hi crec. Per què? Home, és que en algú s’ha de creure! I jo crec en les persones, que normalment són millors del que acostu­mem a pensar. Les persones; els càrrecs, no. Fixi’s que moltes persones quan tenen càr­recs es desfan, es fan malbé. Això és terrible! N’he conegut bastants, eh? I que mantinguin, diguem­ne, la integritat anterior a quan tenen un càrrec n’he conegut poquíssims, perquè s’omplen de vanitat. Es pensen que això del càrrec és perquè són fantàstics. I no, miri: un ha de ser humil i saber d’on ve i per què ve d’on ve i per què està on està.

Li ha comportat gaires problemes pre-servar la seva independència, el seu esperit crític? No, aquest és un dels grans avantatges del Tribunal Suprem, que la gent és molt indepen­dent. No ho dic per mi, perquè jo sóc una roda boja, però al Tribunal Suprem hi ha dues vies d’entrada: la normal, la del jutge que comença com aquests xicots en primera instància o instrucció i que aniran pujant en l’embut i arri­baran, potser, al Suprem. I una altra via, la dels magistrats que vénen de fora. Fa molts anys, potser més de cent, que una cinquena part dels magistrats del Suprem vénen de fora. Jo sempre dic que sóc magistrada del Suprem, però no sóc jutge, perquè no sóc jutge de car­rera. Per tant, el corporativisme no m’afecta,

«M’agrada molt l’òpera, m’agrada molt Wagner. També m’agrada mol-tíssim, i cada vegada més, la música petita, és a dir, el contrari de Wag-ner, el lied, la música de cambra, perquè t’envolta, t’obliga a estar-ne pendent», confessa quan parla de la seva gran afició, la música. “És com si estiguessis al costat de l’intèrpret. Em fascina la teoria de la interpretació, com una persona pot donar­li sentit a una co­sa que no ha fet ella. El dret és el mateix, per això cada vegada llegeixo més filò­sofs del dret, sobretot americans, com Ronald M. Dworkin o Richard A. Posner, perquè són gent que tenen una manera molt diferent d’enfocar les coses i que, a més, molts d’ells utilitzen aquest paral­lelisme entre música i dret.”

perquè no pertanyo a aquesta corporació. Crec que els jutges no són tan corpora­

tivistes com es diu. Quan algun company te’n fa alguna —i això ho he vist, eh?—, sembla que no passi res, però no l’hi perdonen i aca­ba als peus dels cavalls. I això no és ser cor­porativista, perquè el corporativisme és pro­tegir­se, no mirar... I no. Trigaran, però al final te les carregaràs.

Però de portes enfora...Procuren mantenir la seva imatge i, per això, resolen els problemes de portes endins. Per regla general, no toleren que ningú pugui causar danys al prestigi de la professió. Cal­dria distingir molt i molt entre el Consell Ge­neral del Poder Judicial, amb tots els proble­mes d’un òrgan polític, i els tribunals.

També ha dit que «un mateix s’adona de quan fa les coses bé i quan les fa mala-ment». Què ha fet bé i què malament?Sempre he tingut unes idees molt clares i no he estat mai disposada a vendre res per ob­tenir un benefici. Comprar i vendre no va gaire amb mi, i pastelear, tampoc (riu). Si m’accepten, m’accepten tal com sóc i si no... Sí que és veritat que intentaré —i això ho he fet al Suprem, perquè ja li he dit que hi vaig caure com un extraterrestre enmig de la pla­ça de Catalunya— aprendre una mica els costums, la manera de veure les coses dels companys, perquè estàs en un lloc que no és el teu. I no fer veure que sóc la repanotxa, perquè no hi ha ningú que ho sigui.

REPORTATGE10

En format llibre s’ha publicat recentment l’es­tudi Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana, coeditat pels professors dels departaments de Filo­logia Catalana Emili Boix i de Filologia Romà­nica Rosa Maria Torrens Guerrini, de la UB. El volum és el resultat d’una recerca que tenia com a objectiu conèixer quina llengua trien per comunicar­se entre ells i amb els fills parelles mixtes de determinats territoris de parla catalana. Al seu torn, un estudi del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvit­ge (IDIBELL), liderat pel professor del Depar­tament de Psicologia Bàsica de la UB Anto­ni Rodríguez­Fornells, pretén esbrinar les diferències individuals entre persones bilin­gües a l’hora de canviar d’una llengua a l’al­tra. El treball es va publicar el gener passat a la revista especialitzada Frontiers in Psy-chology.

Dones, sofàs i grups de referènciaDeu investigadors de quatre universitats (UB, UAB, URL i UIB) analitzen a Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de parla catalana quines llengües es parlen a casa i per què es parlen, i ho fan a partir d’un centenar d’entrevistes personals enfocades

En entorns on es parlen habitualment dues o més llengües, què ens porta a utilitzar-ne una en lloc de l’altra? Quins factors influeixen en la nostra elecció? Què fa que passem d’una llengua a l’altra segons el context, l’interlocutor o, fins i tot, durant una mateixa conversa? Dos estudis de publicació recent en què hi ha implicats investigadors de la Universitat de Barcelona han girat al voltant d’aquest tema, la tria de llengua en entorns bilingües o multilingües, i ho han fet des de dues disciplines diferenciades: la sociolingüística i les ciències cognitives.

La tria de llengua en entorns bilingües

Text: Ester ColominasFotos: J. M. Rué

REPORTATGE 11

a aconseguir respostes sobre l’adquisició de les llengües a la família d’origen i a l’escola, la llengua de comunicació amb la parella i amb els fills, i també amb l’entorn, amb el grup o grups de referència i, en definitiva, opinions personals sobre tot plegat. Els cent casos analitzats són famílies plurilingües i pluriculturals (majoritàriament castellanoca­talanes, però s’inclouen també parelles ita­locatalanes, galaicocatalanes i nipocatala­nes) de Catalunya, Mallorca i la Plana de Castelló, amb la particularitat que les cent entrevistes efectuades s’han fet només a do­nes, perquè s’ha considerat que són elles les que acostumen a tenir un rol predominant en l’educació i la socialització primerenca dels fills, a més de mantenir una relació més ha­bitual amb l’escola.

La comparació entre tres zones diferen­ciades, la selecció de grups socials diversos i l’anàlisi de diferents «barreges lingüístiques» contextualitza encara més l’estudi, els resul­tats del qual assenyalen que, a Catalunya, el més habitual en les parelles estudiades és que cadascú transmet la seva llengua, per bé que hi ha traspassos i, dins d’aquests tras­passos, els més freqüents són del castellà al català; és a dir, persones de llengua castella­na d’aquestes parelles decideixen parlar en català als fills. Aquesta tendència no és tan

acusada a les Balears i resulta totalment con­trària al territori valencià, on les dades deno­ten un abandonament de la llengua força important per part dels valencianoparlants.

En l’estudi també es detecten diferències significatives segons l’origen o l’estatus social de les entrevistades. A partir de les 85 en­questes fetes a Catalunya, s’observa que els catalanoparlants dels sectors populars de l’àrea metropolitana de Barcelona mostren en bastants casos el que tècnicament s’anomena baixa vitalitat etnolingüística, és a dir, no tenen una relació identitària amb la llengua sinó ins­trumental, i en general consideren que el ca­talà no els és gaire útil en l’àmbit laboral. La mateixa visió es registra a l’altre extrem de l’escala social, per exemple als barris de clas­se alta de Barcelona, on l’ús i el domini del català és menys valorat que el del castellà o l’anglès, i per motius similars. Per contra, el català sí que és una llengua que s’identifica amb sectors importants de les classes mitja­nes i urbanes —amb forta presència en oficis, professions i ocupacions de prestigi—, tant a la gran ciutat com a l’interior del país.

Sembla, doncs, que, segons el centenar d’entrevistades a Les llengües al sofà, el fac­tor determinant en l’ús habitual d’una llengua o l’altra és, si més no al Principat, el grup de referència. «És curiós —fa notar el coeditor

La lupa d’Or 2011

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha atorgat el premi La Lupa d’Or 2011 a l’obra Les llengües al sofà. El plurilin-güisme familiar als països de parla catalana (Pagès Editors), que es va presentar el 28 de març a la llibreria Alibri de Barcelona. En l’obra, editada per Emili Boix i Rosa Maria Torrens Guerrini, professors dels departaments de Filologia Catalana i Filologia Ro-mànica de la UB, respectivament, hi han participat vuit investigadors més de les universitats de Barcelona, Autò-noma de Barcelona, Ramon Llull i Illes Balears, entre els quals hi ha el també professor de Filologia Catalana de la UB Francesc Bernat.

Sobre aquesta temàtica el professor Emili Boix ha publicat, amb anteriori-tat, Català o castellà amb els fills (2009) i, recentment, ha editat, amb Miquel Strubell (UOC), Democratic policies for language revitalisation: the case of catalan, una obra que s’adreça a un potencial lector estranger i en què s’expliquen les polítiques lingüístiques que s’han aplicat per recuperar el ca-talà als tres territoris principals del domini lingüístic, des de l’aprovació de la Constitució espanyola del 1978 fins a l’actualitat.

REPORTATGE12

par per primera vegada un qüestionari de canvi entre llengües que permetés entendre les diferències individuals entre persones bilingües quan alternen una i altra llengua, fenomen que es coneix amb el terme d’alter-nança de codi o switching. El Bilingual switching questionnaire (BSWQ) s’ha dut recentment a terme en una mostra de 566 estudiants universitaris bilingües català­cas­tellà —majoritàriament de Barcelona, però també d’altres àrees de Catalunya, i en un 75 % dones— i arriba a la conclusió que els factors que determinen el canvi d’una llen­gua a l’altra són bàsicament tres: el coneixe­ment i el grau de competència que es tingui en cadascuna de les llengües, el context en el qual es parla i els canvis inconscients.

En el primer cas, quan la persona bilin­güe parla català i en un moment donat no troba el mot adequat en aquesta llengua pot recórrer a la paraula en castellà, i a l’inrevés. Aquesta situació té a veure amb el bagatge lingüístic: «Tinc el concepte, no trobo la pa­raula concreta en un idioma però sí en l’altre i, per tant, m’és fàcil canviar de llengua». El context en què es troba el parlant bilingüe —la feina, la família, l’escola, els espais lú­dics, el carrer, etc.— i quina llengua hi acos­tuma a parlar, l’interlocutor (en quina llengua acostuma a expressar­se) o fins i tot la temà­tica de la conversa (col·loquial o especialit­zada) constituirien el segon desencadenant

«Determinen el canvi d’una llengua a l’altra el grau de competència, el context i els canvis inconscients»

del llibre, Emili Boix— que tant algú que hagi passat a parlar el català a partir del castellà com a primera llengua, com algú que ho ha­gi fet a l’inrevés, utilitzin a les entrevistes la mateixa expressió: “era el bitxo raro”. És a dir, hi ha alguns catalanoparlants, sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, que diuen que són bitxos raros pel fet de parlar català en aquesta zona. I, alhora, trobem castellanoparlants que han passat a treballar, a viure, o que s’han aparellat amb algú d’una ciutat, d’una vila, o d’un barri on domina el català —posem per cas el barri de Gràcia, a Barcelona—, que diuen tot el contrari: “Jo era un bitxo raro perquè parlava en caste­llà”». Segons Boix, «el grup de referència és fonamental». El cas valencià, però, és dife­rent: «Com que a l’escola hi ha línies lingü­ístiques separades, els casos en què hi ha hagut recuperació del català —n’hi ha hagut alguns— són de gent que segueix la línia educativa en català».

Competència, context i canvis inconscients

El Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL, liderat pel psicòleg Antoni Ro­dríguez­Fornells, es plantejava una altra qüestió: què fa que les persones que parlen indistintament català i castellà canviïn en un moment donat d’una llengua a l’altra? Un dels objectius de l’estudi va ser desenvolu­

Emili Boix. A pàgina anterior, Emili Boix i RM. Torrens Guerrini durant la presentació del llibre.

Antoni Rodríguez-Fornells.

© Idibell.

REPORTATGE 13

Diversos laboratoris d’arreu del món s’han mostrat interessats pel qüestio­nari elaborat pel Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL (foto), pel fet que es tracta d’un instrument pioner en la seva matèria. De fet, ja s’està començant a utilitzar en individus bilingües de Montreal, al Quebec, que parlen anglès i francès; a Finlàndia (bi­lingües finès­suec); a França, i també a l’Índia. Antoni Rodríguez­Fornells insis­teix que «el bilingüisme depèn de la situació sociolingüística de la zona o regió on es dóna». Per tant, els resul­tats de l’estudi en els diferents països també seran molt diversos. El grup que dirigeix Antoni Rodríguez­Fornells estudia, d’altra banda, si el co­neixement i l’ús d’una segona llengua pot potenciar habilitats cognitives, de quina manera pot fer canviar el cervell i si pot ser positiu o no com a estratègia de neurorehabilitació.

«La permissivitat social i l’accés educacional a les dues llengües en propicia l’alternança»

l’idioma que no estem parlant (per exemple, que aparegui primer la paraula taula en lloc de mesa quan volem anomenar aquest ob­jecte). Per evitar aquest error, cal activar un senyal d’error al cervell que permeti corregir la paraula, inhibir la producció de taula i can­viar­la per mesa. Segons sembla, aquest sistema de correcció i monitorització de la parla és molt freqüent. «Corregim constant­ment errors de la parla, fins i tot abans que es produeixin», aclareix l’expert, la qual cosa és una gran habilitat. «Per tant, si el nostre sistema de control cognitiu està distret o no funciona de manera òptima —assenyala Rodríguez­Fornells—, és possible que fem molts canvis no intencionals de llengua».

Però el professor també destaca un se­gon aspecte determinant en l’alternança de codi: la permissivitat social i com afecta el funcionament del sistema de control de la parla i els possibles errors que cometem. «Els canvis d’una llengua a l’altra —explica— no es produeixen de la mateixa manera si la societat o la cultura predominant no els veu bé. Per exemple, el canvi entre català i cas­tellà era molt poc freqüent als anys seixanta, període analitzat per la sociolingüista nord­americana Kathryn Woolard. Probablement, avui en dia aquest fenomen està present en la nostra societat per l’accés educacional a les dues llengües i per l’acceptació inherent del canvi en la nostra societat».

de canvi de llengua. Finalment, un tercer factor el conformen els canvis inconscients d’una llengua a l’altra, sense cap explicació lingüística ni sociolingüística. Quins són aquests canvis? A què són deguts?

Rodríguez­Fornells suggereix que «els canvis no intencionals o inconscients poden estar relacionats amb una manca de control cognitiu del cervell, de l’habilitat de monito­ritzar els nostres comportaments, preveure errors, programar accions o inhibir­les se­gons les situacions en què estiguem immer­sos». De fet, segons l’expert, «aquest factor és interessant perquè és veritat que existei­xen moltes diferències de control del canvi de llengües entre les persones a Catalunya. D’una banda, podem trobar amb facilitat persones que són sempre plenament cons­cients que estan introduint un canvi específic de llengua o que poques vegades fan un canvi no intencional. Però d’altra banda, també són freqüents els switchers, aquelles persones que canvien constantment de llen­gua i no se n’adonen».

L’investigador també destaca el fet que el nostre sistema cognitiu reflecteix dos as­pectes: en primer lloc, que en la producció de la parla bilingüe, com que disposem de dues etiquetes lèxiques o paraules per a ca­dascun dels conceptes que volem expres­sar, és possible en ocasions que el nostre sistema cognitiu activi primer la paraula en

© Idibell.

VO: entreVistes en Versió Original14

VOve

rsió

en c

ata

là c

om

ple

ta a

: w

ww

.ub.e

du

/we

b/u

b/c

a/

vers

ió o

rig

inal e

n a

ng

lès

com

ple

ta a

: w

ww

.ub.e

du

/we

b/u

b/e

n/

vers

ió o

rig

inal e

n c

ast

ellà

co

mple

ta a

: w

ww

.ub.e

du

/we

b/u

b/e

s/

Jonathan Parry, professor of the London School of Eco­nomics (LSE), visited the

UB last month and gave the key­note speech of the International Congress on economic devel­opment models that was held by the Faculty of Geography and History as part of the project Medea (Models and their effects on development paths: an eth­nographic and comparative ap­proach), which was entitled “Company and contract labour in an Indian public sector steel plant”. Parry has conducted an­thropological field research in various parts of India on various different topics, such as castes or the concept of death. He is currently doing fieldwork on in­dustrial workers in the central Indian steel town of Bhilai.

What are the main trends of unions in India, bearing in mind that the term has differ-ent meanings here and there?I guess the most important thing to say is that the Indian workforce is basically divided into an organ­ised and unorganised sector. The organised sector is a sector that is governed by a state regulation, which forces employers, at least in theory, to recognise unions, pay minimum wages, observe certain safety standards, and provide certain benefits in terms of leave. So, broadly, it is this or­ganised sector that has unions

quality is a premier stone within the institution of caste but if we take these two different work­forces, the formal regular pro­tected employees and the unpro­tected informal sector workers, in my own work what is striking is that the formal sector workers very much in the workplace downplay caste; they deny its significance.

One of the aspects of castes is that you don’t deal with people who are from a lower caste for fear of pollution, but amongst this steel plant workforce that had the regular workers, they absolutely insisted on being together so that if you are a Brahmin and I am an Untouchable and I sit next to you at lunch and I offer you some­thing that my wife has cooked from home, you cannot refuse it, particularly if you are a Brahmin. It’s absolutely downplayed, whereas amongst the informal sector workers on the shopfloor they are observing pretty much the rules of commensality, rules about who you should be with and who you shouldn’t be with that they observe outside the plant and in their villages. But I think one shouldn’t fetishise cul­ture too much. I mean there’s an awful lot of what goes on in my experience in the big industrial steel plant that is actually deter­mined by the way steel is made, sheer constraints of running a huge enterprise of that sort.

but the organised sector is per­haps 7 or 8% historically of the whole workforce. The second thing to say is that the powerful unions are all affiliated to umbrel­la organisations, which are in term affiliated to political parties, so they are, in a way, instruments of political parties. The third thing to say is that these unions repre­sent a very small proportion of the workforce that, because it’s been legally protected, has been traditionally privileged, in terms of the working class (though I’m not very happy with that term). So the unions have very often become protectors of the privilege of a tiny proportion of the workforce.

How do you think Indian cul-ture influences work rela-tionships?One of the things that’s distinc­tive arguably about India is the presence of caste and caste is about hierarchy and a sense that inequality is legitimate. For our own time in the west there has been unease about social ine­quality; it certainly exists in a big way but its legitimacy has always been contested. I would broadly say that it’s true that although it isn’t contested in parts of India, there’s a sort of tolerance of rela­tions of social inequality that has a considerable impact on the degree of inequality within the industrial world that is tolerated. It does not mean that that ine­

Jonathan Parry: «Anybody who studies India is drawn into the study of social inequality in one way or another»

169_001Portada2.indd 1

11/5/12 12:21:47

INSTIJuny.indd 1 19/06/12 10:17

laboratori d’imatges16

El Paranimf de l’Edifici Històric de la Uni­versitat de Barcelona va acollir el passat mes de febrer la representació de l’es­cena «Els platerets» de l’obra de teatre Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol per a la companyia catalana T de Teatre. En acabat, la companyia va fer un col·loqui amb el públic assistent. El muntatge analitza el paper de les do­nes en el decurs de la història. A través de disset històries breus, l’obra tracta també de les relacions entre generaci­ons, l’amor a la natura, les restriccions durant el franquisme, el paper dels ar­tistes i intel·lectuals en la societat, la religió i la guerra.

16 LABORATORI D’IMATGES

Primer Concurs UB de Cristal·lització a l’Escola A la Facultat de Geologia es van lliurar els premis del Primer Concurs UB de Cristal·lització a l’Escola, projecte de divulgació científica dirigit al segon cicle d’ESO i batxillerat per potenciar els co­neixements sobre el món de la cristal­lografia en l’entorn educatiu. És una activitat de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comu­nicació de la UB, amb el suport del Mi­nisteri d’Economia i Competitivitat ­ FECyT, la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica, el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat i la col­laboració de CosmoCaixa i l’Obra Soci­al la Caixa.

‘La veu dels arbres’: ciència i divulgació a la Finca Pedro PonsDel 10 al 24 de març, la Finca Pedro Pons de la UB, va acollir l’activitat de divulgació científica La veu dels arbres, centrada en la ciència que estudia els anells de creixement dels arbres i de les plantes llenyoses. L’activitat consistia en un espectacle de clown, un muntatge audiovisual, i una visita botànica guiada pel professor Ramon M. Masalles, cate­dràtic de Botànica de la Facultat de Bi­ologia de la UB. L’organitzava la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la UB, amb finançament de la Fundació Espa­nyola per a la Ciència i la Tecnologia, del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La companyia T de Teatre actua al Paranimf

laboratori d’imatges 17LABORATORI D’IMATGES 17

Primer Concurs UB de Cristal·lització a l’Escola

NOTÍCIES18

La UB ocupa la primera posició de les universitats de l’Estat en el nou rànquing de Leiden 2011-2012, una classificació internaci­onal que analitza l’impacte cien­tíf ic de 500 grans centres universitaris d’arreu del món. El rànquing, elaborat pel Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS) de la Universitat de Lei­den, es basa en un conjunt d’in­dicadors bibliomètrics sobre pu­blicacions —en concret, de ciència i ciències socials— de la base de dades del web de cièn­cia de Thomson Reuters durant el període 2005­2009. Els indica­dors analitzen de manera espe­cífica la productivitat, l’impacte científic i el grau de col·laboració de cada centre universitari.

De tot l’Estat, la UB és la uni­versitat amb millors resultats en nombre total de publicacions (P), nombre mitjà de citacions (mean citation score, MCS), nombre mitjà de citacions de publicacions nor­malitzades per camp, any de pu­blicació i document (mean norma-lized citation score, MNCS) i proporció de publicacions incloses en el 10 % de treballs citats amb més freqüència (PPtop 10 %). En el rànquing internacional, encapça­

lat per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), la UB també és líder de resultats dins el grup d’universitats espanyoles en els indicadors bibliomètrics que valo­ren el grau de col·laboració dels treballs investigadors.

La UB també és l’única uni­versitat espanyola que figura en­tre els centres universitaris distin­gits amb la màxima categoria internacional (A++) en l’URAP 2011 (University Ranking by Academic Performance). La Universitat de Harvard (Estats Units) lidera aquesta classificació internacional, que es basa també en indicadors bibliomètrics sobre l’activitat científica i que inclou dos mil centres universitaris d’ar­reu del món.

En una altra classificació in­ternacional, l’European Rese-arch Ranking 2010, dins la mo­dalitat d’educació, la UB ocupa el 48è lloc a escala europea i és la segona en l’àmbit estatal, dar­rere de la Universitat Politècnica de Madrid (46è). La classificació, que es basa en dades públiques de la Comissió Europea relatives a projectes europeus, aplica cri­teris de finançament i projectes, treball en xarxa i diversitat temà­

tica en les àrees d’investigació sobre les cent primeres instituci­ons de recerca de tot Europa.

Finalment, la UB és la sego­na universitat catalana (després de la UPC) i la quarta espanyola en el rànquing mundial del 4 In-

ternational Colleges and Uni-versities (4ICU). Aquesta classi­ficació, que ordena un total d’11.000 centres d’educació su­perior de 200 països segons la popularitat dels portals web, està encapçalada pel MIT.

La UB, universitat capdavantera a tot l’Estat en el rànquing de Leiden i en l’URAP 2011

10 anys de LERU

La Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU) va commemorar el seu 10è aniversari el 9 i 10 de maig a la Universitat de Barcelona. Sota el lema «Universitats de recerca europees: guia i motor per a Europa el 2050», la reunió va ser un fòrum únic on representants d’algunes de les universitats de recerca capdavanteres a Europa van poder intercanviar opinions amb els seus homò­legs de fora d’Europa, com ara els representants de l’Associació d’Universitats Americanes (AAU), els del Grup de les Vuit Universitats Australianes (Go8) o els de la Lliga C9, que engloba les 9 universitats xineses més prestigioses, així com amb personalitats d’alt nivell dels sectors del govern i les empreses.

La cimera es va centrar en el paper present i futur de les universitats de recerca europees i, en particular, en la recerca que es duu a terme a la Unió Europea (UE) i en la política d’innovació dels pròxims anys. El pròxim número de La Universitat ampliarà la informació sobre aquestes jornades.

La UB, universitat capdavantera a tot l’Estat en el nou rànquing de Leiden.

NOTÍCIES 19

En el transcurs de la 3a Assem­blea Plenària del HUBc, campus d’excel·lència internacional de la salut de la Universitat de Barcelo­na, que va tenir lloc el mes de març passat, i on es va presentar l’estat dels 23 projectes que aquest campus té en marxa amb un finançament adjudicat de prop de 15 M€, es va aprovar un docu­ment per preparar una candidatu­ra per a la creació d’una comuni­tat de coneixement i innovació (KIC), centrada en l’àmbit de la salut, en el marc de l’Institut Euro­peu d’Innovació i Tecnologia (EIT).

L’acte, al qual van assistir re­presentants de les entitats que integren el HUBc, entre instituci­ons, centres de recerca, hospi­tals i ajuntaments, va estar presi­dit pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i hi van participar el delegat del rector per al HUBc, Dr. Josep Samitier; el vicerector de Recerca, Dr. Jordi Alberch, i el director tècnic d’aquest campus d’excel·lència, Ernest Trias.

A dia d’avui, el HUBc ha adju­dicat finançament a 23 projectes, per valor de 14.860.842 €, mitjan­çant subvencions i crèdits provi­nents dels programes Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) 2010, INNOCAMPUS 2010 i Enfor­timent 2011, atorgats pels ministeris d’Educació, Cultura i Esport i d’Economia i Competitivitat.

La UB gestiona poc més del 50 % del pressupost dels projec­tes subvencionats. La resta es gestiona mitjançant entitats ads­crites al HUBc que coordinen alguns dels projectes aprovats, entre les quals hi ha el campus de l’Alimentació de Torribera, el Consorci Biopol de l’Hospitalet de Llobregat (Biopol’H), la Bio­Regió de Catalunya (Biocat), l’Institut de Bioenginyeria de Ca­talunya (IBEC), l’Institut d’Investi­gació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universita­ri de Bellvitge.

El HUBc impulsa la creació d’una regió d’innovació en salut

Entre els projectes que es duen a terme cal destacar la construcció de l’aulari del cam­pus de Bellvitge, un edifici de cinc plantes destinat a acollir au­les, laboratoris i altres espais do­cents i de serveis que es preveu que estigui acabat el gener del 2013. També s’ha aprovat l’orga­nització d’un congrés internacio­nal sobre salut pública i envelli­ment saludable, coordinat pel professor del Departament de Medicina Alfons López Soto, que tindrà lloc a Barcelona a finals del 2013. Així mateix, s’ha iniciat un projecte per desenvolupar un centre de formació professional, una iniciativa que respon a la po­lítica ministerial de generació d’entorns integrats de formació professional en els CEI i en la qual participen el Biopol’H i l’Ajuntament de l’Hospitalet.

En aquest primer any i mig, el HUBc ha configurat el nucli del campus i n’ha definit el funciona­ment i el model de govern. L’atenció que s’ha dedicat a la comunicació s’ha traduït en la posada en marxa d’un nou web i la creació d’un perfil a Twitter i Facebook.

Barcelona InnoHealthEs preveu que el 2014, dins el programa europeu Horitzó 2020, tingui lloc una nova convocatòria europea per crear noves comuni­tats de coneixement i innovació o KIC, en la qual s’inclogui el tema de salut. En aquest sentit, per ini­ciativa de Biocat, el HUBc ha aprovat un document que servirà de base per preparar una candi­datura i desenvolupar la proposta Health Catalonia Region Innova­tion KIC: Barcelona InnoHealth, sota la qual s’agruparien d’una manera més eficient els projectes actualment en curs, i alhora es podria situar Catalunya en el ma­pa internacional de l’EIT en l’àm­bit de la salut.

Les KIC són associacions en xarxa en què participen universi­tats, centres de recerca, empre­ses i agències regionals o locals per tal de treballar a escala euro­pea sobre problemes que afec­ten la societat, desenvolupant iniciatives per incrementar la prosperitat basant­se en el co­neixement. En la gestió de la se­va tasca les KIC combinen l’edu­cació amb l’emprenedoria, la recerca amb la innovació i el

sector públic amb el privat, per tal d’establir aliances i projectes comuns en un àmbit que afecti la ciutadania i que permeti millorar el benestar social i econòmic dels països europeus. Es preveu que el 2020 el pressupost per a les KIC sigui de 350 M€.

El HUBc en xifresEn l’assemblea també es van presentar els indicadors corres­ponents al període 2008­2010. En relació amb la recerca, en aquest període s’han publicat prop de 1.000 articles en revistes indexades, i el factor d’impacte ha augmentat del 3,42, el 2008, al 4,83, el 2010. Altres indicadors fan referència al personal investi­gador, que s’ha incrementat en 1.226 persones, com a conse­qüència principalment del major nombre de becaris predoctorals. Des del punt de vista econòmic, els ingressos de projectes finan­çats en convocatòries nacionals i internacionals han augmentat en més de 8 M€.

Actualment integren el HUBc 26 entitats, entre institucions, centres de recerca, empreses i ajuntaments.

NOTÍCIES20

Salvador Maluquer és el nou director general del Parc Científic de Barcelona (PCB). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresa­rials per la UB i màster en Direcció Pública (EMPA) per ESADE. Ha desenvolupat la seva activitat professional a la Generalitat de Ca­talunya des del 1981, on ha exercit diversos càrrecs i responsabi­litats, entre els quals la de director general de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya (2004­2012), un àmbit en el qual va im­pulsar una reforma en profunditat del sistema pressupostari amb l’objectiu de dotar­lo de més transparència i orientació a resultats. També ha estat cap del Gabinet Tècnic del Departament d’Uni­versitats, Recerca i Societat de la Informació (2000­2004) i cap de l’Àrea de Programació de la Direcció General de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances (1993­2000).

Maluquer és també expert en programació i gestió pressupos­tàries, economia del sector públic, desenvolupament regional, programació d’inversions públiques, finançament amb fons euro­peus i polítiques de foment d’R+D i ha col·laborat en l’impuls de la construcció de grans infraestructures d’R+D a Catalunya, com ara el Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró; el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; Regs de Catalunya, SAU, i l’Hospital Clínic i Provin­cial de Barcelona.

Salvador Maluquer, nou director general del Parc Científic de Barcelona

El catedràtic Enric Canela, director de l’Escola de Doctorat de la UB

El catedràtic de Bioquími­ca i Biologia Molecular Enric Canela ha estat no­menat pel rector director de l’Escola de Doctorat de la UB. El nou ens va ser aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de Barcelona el desembre passat amb l’objectiu de potenciar i millorar la qua­litat del doctorat en la for­mació d’investigadors, la producció científica i la qualitat de les tesis docto­rals. Enric Canela, director del Departament de Bio­química i Biologia Molecu­lar, ha ocupat diferents càrrecs de govern a la UB, entre els quals destaca el de vicerector d’Economia i Organització entre els anys 1994 i 2001. En l’ac­tualitat és patró de la Fun­dació Bosch i Gimpera i membre del Consell de Govern de la UB. Com a investigador, ha publicat més de 150 articles en re­vistes i llibres científics de rellevància internacional.

Salvador Alemany és des del proppassat mes d’abril el nou president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, en substitució de Joaquim Coello, que ha completat el seu mandat. Alemany (Barcelona, 1944) és lli­cenciat en Ciències Econòmiques per la UB i diplomat per IESE tam­bé en Ciències Econòmiques. És president d’Abertis Infraestructu­ras, SA des del 2009 i de Saba Infraestructuras des del 2011.

En el vessant institucional, Alemany és actualment presi­dent del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de la Generalitat de Catalunya. Amb anterioritat, ha­via presidit el Cercle d’Economia (2008­2011) i l’Associació Espa­nyola d’Aparcaments i Garatges. També va estar al capdavant de la Comissió Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelo­na. En el sector esportiu, va ser

Salvador Alemany, al capdavant del Consell Social de la UB

president de la secció de bàs­quet del FC Barcelona i vicepre­sident del club en el període 1986­2003. Així mateix, va fun­dar l’Eurolliga de bàsquet.

Entre altres distincions, Ale­many és Premi Economista d’Empresa de l’Any que atorga el Col·legi d’Economistes de Catalunya (2008), Medalla Ilde­fons Cerdà del Col·legi d’Engi­nyers de Camins de Catalunya (2008) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2011).

El Consell Social és l’orga­nisme a través del qual la societat civil participa en el fun­cionament i el govern de les uni­versitats. Està format per re­presentants del món social i econòmic i col· labora amb l’equip de govern de la Universi­tat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva plani­ficació estratègica. El president és nomenat per acord del Go­vern de la Generalitat per un mandat de quatre anys renova­ble per un únic període de la mateixa durada.

Salvador Alemany, durant la seva intervenció.

© PCB.

NOTÍCIES 21

La Facultat de Física va acollir el març passat l’acte de presentació de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), un centre de recerca d’àmbit universitari creat el 2007. Comprèn la secció d’Astrofísica i Ciències de l’Espai i la de Física Nuclear, de Partícules i Gravitació. El 2011 va ser un dels 22 centres de recerca de tot l’Estat que va aconseguir superar la primera fase del Programa Severo Ochoa per obtenir la distinció d’excel·lència en la recerca.

En l’ICCUB treballen 180 persones, entre les quals hi ha onze investigadors ICREA i dos ICREA Acadèmia. També agrupa bona part del professorat i els investigadors dels departaments d’Astronomia i Meteorologia, d’Estructura i Constituents de la Matèria i de Física Fonamental, a més de personal investigador de les facultats de Química i de Matemàtiques, totes elles vinculades al campus d’excel·lència internacional BKC. En relació amb la recerca, que ocupa prop de la meitat de l’activitat del centre —l’altra meitat està dedicada a la docència—, el 50 % dels membres de l’ICCUB tenen un índex h per sobre de 20, han publicat més de 300 articles en revistes internacionals i participen en projectes vigents amb un pressupost de prop de 6 M€.

El Saló de Graus de la Facultat de Dret va acollir el passat febrer la primera presentació pública del Pla de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona. Els objectius estratègics del pla són reduir l’impacte ambiental de la institució en tots els camps d’actuació, millorar l’eficiència en el consum energètic i dels recursos naturals, integrar els valors i principis de la sostenibilitat en la presa de decisions i incorporar bones pràctiques ambientals en tots els àmbits de la institució, així com fomentar i seguir duent a terme projectes en l’àmbit de

Notícies BREUS

NOTÍCIES 21

El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez; l’aleshores rectora de la UAB, Dra. Anna Ripoll, i el director del Centre d’Estudis Internacionals (CEI), Antoni Millet, com a secretari del Patronat de la Fundació CEI, han signat un conveni que consolida la creació del màster de Diplomàcia i Funció Pública Internacional com a títol propi. Aquests estudis, promoguts per la Fundació CEI, amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, s’han posat en marxa el curs 2011­2012. El màster té l’objectiu de formar professionals altament qualificats en matèria de diplomàcia, diplomàcia corporativa, funció pública europea i funció pública internacional.

la sostenibilitat, que ajudin a exercir una acció exemplar també en altres administracions, entitats públiques i privades. Pel que fa a les línies estratègiques, el pla se centrarà en la conservació i divulgació de valors naturals; l’ordenació territorial, l’adequació dels espais i la construcció sostenible; la mobilitat; la qualitat ambiental; l’energia i els recursos naturals; els residus; la comunicació i sensibilització; la cooperació i el voluntariat; la sostenibilització curricular i la formació en sostenibilitat, i la recerca en sostenibilitat.

D’esquerra a dreta, l’aleshores rectora de la UAB, Dra. Anna Ripoll; el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i el director del Centre d’Estudis Internacionals (CEI), Antoni Millet, com a secretari del Patronat de la Fundació CEI.

El catedràtic Eduard Salvador dirigeix l’ICCUB.

recerca22

La col·laboració internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS­III) va presentar les mesures més precises que s’han obtingut fins ara de les distàncies de 300.000 galàxies, fins a arribar a l’Univers llunyà. Aquests resultats, en què han participat els investigadors Jordi Miralda­Escudé i Licia Ver­de, investigadors ICREA de l’Ins­titut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), ofereixen una mi­rada sense precedents al mo­ment en què l’expansió de l’Uni­

vers es va començar a accelerar. El descobriment d’aquest fet va comportar el Nobel de Física l’any passat.

El rastreig del cel dut a terme en l’experiment Baryon Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS), reprodueix un mapa de galàxies i cúmuls de galàxies agrupades en parets i filaments, amb buits enor­mes que separen aquestes es­tructures. Totes aquestes estruc­tures van sorgir a partir de petites variacions de densitat que es van

Eradicació de malalties i avenços en la vacuna de la malàriaUn estudi liderat per investigadors del Cen­tre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), vinculat a la UB, mos­tra l’eficàcia d’un tractament antimicrobià oral contra la malaltia tropical de pian. Els resultats, publicats a la revista The Lancet, conclouen que una sola dosi d’azitromicina —un antibiòtic utilitzat per tractar altres in­feccions— s’ha demostrat efectiva contra aquesta malaltia oblidada que fins ara es

tractava amb injeccions de penicil·lina. La possibilitat de recórrer a un tractament oral aplanaria el camí per eradicar definitivament la malaltia de pian, que, d’aquesta manera, es podria convertir en la segona de les in­feccions eradicades del planeta.

En relació amb la malària, investiga­dors del CRESIB, juntament amb científics de l’IRB Barcelona, han identificat diferèn­cies en l’expressió d’un 5 % de gens en

una població de Plasmodium falciparum, en què tots els paràsits, que provoquen la malària, són genèticament idèntics. En aquest treball, publicat a la revista Geno-me Research, també s’ha vist que, en fun­ció dels gens que s’expressen, un paràsit té capacitats diferents per adaptar­se a canvis de l’entorn i aquesta adaptació es­pontània es produeix per mecanismes epigenètics.

produir en els inicis de l’Univers i que portaven el segell de les oscil·lacions acústiques de bari­ons (BAO), unes ones de so que aviat es propagaven per l’Univers a través de la matèria, que més tard va començar a col·lapsar per formar les galàxies.

Milers de milions d’anys des­prés, l’empremta de les BAO en­cara es pot reconèixer a l’Univers. Aquest patró es pot interpretar com una empremta dactilar còs­mica reflectida en la distribució

El patró de les oscil·lacions acústiques de barions es pot interpretar com una empremta dactilar còsmica reflectida en la distribució de galàxies. (Crèdits: Eric Huff del SDSS-III i Telescopi del Pol Sud. Gràfic de Zosia Rostomian).

L’empremta còsmica reflectida en la distribució de galàxies

de galàxies, a partir de la qual es poden mesurar els paràmetres de l’Univers i les propietats de l’energia fosca. En altres parau­les, de la mateixa manera que les empremtes dactilars són úniques per a cada persona, l’empremta dactilar còsmica permet determi­nar com és l’Univers.

Els neutrins a l’Univers D’altra banda, les dades obtingu­des per BOSS també han per­mès dur a terme un estudi, liderat per Roland de Putter (ICCUB­IFIC), on s’ha determinat que la suma de les masses dels tres ti­pus de neutrins que existeixen no representa més del 6 ‰ del total de la massa­energia del cosmos i que el límit superior per a la su­ma de les masses dels neutrins ha de ser inferior a 0,26 eV (elec­tró­volts), és a dir, dos milions de vegades menys que la massa de l’electró. Determinar amb precisió la influència de la massa dels neutrins a l’Univers és fonamental per estudiar l’evolució d’aquestes partícules, ja que fins fa poc es creia que no tenien massa, per la qual cosa no apareixien en els models cosmològics. Aquesta anàlisi representa un avenç per comprendre les propietats d’aquestes partícules a partir de mesuraments cosmològics.

recerca 23

Identificat un gen involucrat en la formació d’edemes al cervell

Durant la darrera dècada s’han seqüenciat fragments de l’ADN de diversos fòssils de neander­tals trobats en indrets que van des de les muntanyes caucàsi­ques fins a la península Ibèrica. Ara, els arqueòlegs Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d’Estudis i Recer­ques Prehistòriques (SERP) de la UB, han aconseguit seqüenciar per primer cop l’ADN mitocon­drial d’un neandertal trobat a Catalunya. En concret, han de­terminat 52 parells de bases de la seqüència genètica de l’ano­

Seqüencien per primer cop part de l’ADN d’un neandertal trobat a Catalunya Reconèixer la

familiaritat d’un soTradicionalment, s’havia considerat la tija encefàli­ca —porció de l’encèfal que connecta els hemis­feris cerebrals amb la medul·la— com una es­tructura relacionada amb funcions nervioses poc evolucionades, en la qual les neurones dels nuclis sensorials simplement transmetien la informació fins al cervell, i les dels nuclis motors les retrans­metien als músculs des de l’escorça. D’aquesta manera, la tija encefàlica era vista com una estructura poc evolu­cionada i amb poques o nul·les capacitats cogni­tives. Ara s’ha vist que també té la capacitat de codificar probabilística­ment l’estimulació auditi­va, és a dir, de reconèixer quan un so és familiar (repetitiu) o no ho és. Així ho posa de manifest un article publicat a la revista The Journal of Neuros-cience signat pels investi­gadors Carles Escera, Sabine Grimm i Lavinia Slabu, del Grup de Recer­ca en Neurociència Co­gnitiva i de l’Institut de Recerca en Cervell, Co­gnició i Conducta (IR3C) de la UB.

menada mandíbula de Sitges, descoberta a la cova del Gegant de Sitges. Els experts han pogut identificar genèticament el fòssil com a neandertal, la qual cosa corrobora les anàlisis antropolò­giques que s’havien fet anterior­ment. La recerca també fa una aportació a treballs futurs sobre l’evolució d’aquestes poblacions del plistocè.

Els resultats d’aquesta re­cerca s’han publicat a la revista Vertebrate Paleobiology and Pa-leoanthropology, en un mono­gràfic especial sobre la comme­

L’acumulació de fluids al cervell, el que es coneix com a edema, és un fenomen comú que es pot produir a conseqüència d’un cop, en patir un infart o en des­envolupar un càncer cerebral. Així mateix, també poden patir edemes les persones afectades per la malaltia rara anomenada leucoencefalopatia megaloence-fàlica amb quists subcorticals (MLC). En aquests casos, l’acu­mulació de líquid al cervell la provoca un mal funcionament d’origen genètic relacionat amb les cèl·lules glials, que són les responsables de mantenir l’equi­libri de fluids al cervell a partir de la producció de fluxos d’ions.

Microscòpia òptica en la biologia molecular

La microscòpia de superresolució permet observar processos cel·lulars in vivo a esca­la molecular. El grup Proliferació i senyalitza­ció cel·lular de l’IDIBAPS, que lideren Carles Enrich i Carles Rentero, del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurocièn­cies de la Facultat de Medicina, és un refe­

rent en l’aplicació de les noves tècniques de microscòpia òptica avançada i de superre­solució, tal con es pot comprovar a partir dels tres treballs consecutius publicats a Nature Protocols, Molecular Biology of the Cell i EMBO Journal. En aquest darrer, hi ha participat Maria Calvo, responsable de la

Unitat de Microscòpia Confocal dels Cen­tres Científics i Tecnològics de la UB. Segons els investigadors, disposar d’aquests equipaments permetrà reescriu­re capítols importants de la biologia cel­lular i entendre la base molecular de mol­tes malalties.

moració dels 150 anys d’estudi sobre els neandertals. Han par­ticipat en el treball antropòlegs experts com ara J. L. Arsuaga, L. Dalén i A. Götherström (Uni­versitat Complutense de Madrid – Institut de Salut Carlos III), R. Quam (Museu Americà d’Histò­ria Natural) i E. Subirà (Universi­tat Autònoma de Barcelona).

El SERP, dirigit pel catedrà­tic Josep M. Fullola, és un grup de recerca vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB.

Mutacions en el gen GlialCAM canvien la distribució subcel·lular del canal de clorur CLC2. En la imatge A, el CLC2 es troba en el nucli cel·lular i en la membrana.

En la imatge B la proteïna CLC2 es concentra al punt d’intersecció entre les dues cèl·lules.

Ara, en un treball publicat a Neu-ron i liderat per l’investigador del Departament de Ciències Fisio­lògiques II Raúl Estévez, s’ha determinat la relació entre el gen

GlialCAM —un dels gens la mu­tació del qual provoca MLC— i el canal de clorur ClC­2, involu­crat en l’equilibri de líquids al cervell.

recerca24

La UB i l’ONCE col·laboren en una recerca sobre la ceguesa

La catedràtica Roser Gonzàlez, del Departament de Genètica, és la investigadora principal d’un projecte científic de la UB en què també col·labora l’ONCE. El treball té com a objectiu priorita­ri dissenyar un xip d’ADN per estudiar els cent gens més fre­qüents implicats en les distròfies de retina hereditàries.

El nombre de gens que cau­sen alteracions de la visió ha crescut dramàticament i aquest increment dificulta en gran me­sura el diagnòstic genètic manu­al per identificar el gen concret que causa la patologia en cada pacient. En els darrers vint anys, s’han descrit més de 350 gens responsables de patologies de

la visió, i d’aquests, més de 150 estan relacionats amb les distrò­fies de retina hereditàries. La metodologia convencional de seqüenciació de l’ADN resulta excessivament costosa i lenta per al diagnòstic genètic en cas que el nombre de gens que cal analitzar sigui molt elevat. El nou projecte permetrà dissenyar un xip d’ADN i dur a terme el diag­nòstic genètic de deu famílies afectades per la retinosi pig­mentària, caracteritzar les noves mutacions funcionals i seleccio­nar les famílies òptimes per ini­ciar una recerca genòmica de nous gens patogènics mitjan­çant metodologies d’ADN de darrera generació

El Parc Científic de Barcelona (PCB) i la Fundació Catalu­nyaCaixa van inaugurar la de­sena edició de la Fira Recerca en Directe, que va tenir lloc a l’abril a la Pedrera per mostrar diversos projectes que es du­en a terme en centres i insti­tuts de recerca de Barcelona amb l’objectiu d’apropar la recerca als ciutadans i contri­buir a la cultura científica de la societat. Van participar en l’acte el vicerector de Recerca de la UB, Dr. Jordi Alberch, i Salvador Maluquer, director general del PCB. També va haver­hi una visita guiada pels estands de la fira conduïda per Rosina Malagrida, direc­tora tècnica de Difusió de la Ciència del PCB; Mireia Bes, coordinadora de la Fira Re­

cerca en Directe, i Salvador Garcia, director de l’Àrea de Coneixement, Educació i Re­cerca de la Fundació Catalu­nyaCaixa.

En el decurs de l’acte també van lliurar­se els premis del programa Recerca a Se­cundària als estudiants que han desenvolupat el seu tre­ball de recerca de batxillerat al PCB. Enguany, set grups d’in­vestigadors han traslladat part del seu laboratori a la Pedrera per aquesta iniciativa, que té el suport del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i s’inclou dins de les activitats d’R+D+i de la Fundació Cata­lunyaCaixa i del programa de divulgació de la ciència Re­cerca en Societat del PCB.

Desena edició de la Fira Recerca en Directe: del laboratori a la Pedrera

Nova família de proteïnes mitocondrials clau per a la viabilitat del cervell

Un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderat per Eduardo Soriano, catedràtic i director del Departament de Bi­ologia Cel·lular de la UB, descriu a la revista Nature Communications un nou clúster de sis gens que regulen el moviment i la posició dels mitocondris a les neurones, i que podria estar alterat en patologies neurològiques (Parkinson, malaltia de Charcot­Marie­Tooth,

etc.). Entre altres autors, també hi ha partici­pat Jordi Garcia­Fernàndez, catedràtic del Departament de Genètica i membre de l’Ins­titut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus d’excel·lència internacional Bar­celona Knowledge Campus (BKC). Mitjan­çant anàlisis genòmiques comparades, s’ha comprovat que aquests gens només es troben en els mamífers més evolucionats, els anomenats euteris, és a dir, amb fecundació i desenvolupament interns. Tal com comen­ta Eduardo Soriano, «la troballa indica la im­portància de la biologia dels mitocondris.

Quan el cervell va evolucionar en volum, funció i estructura, el procés de transport de mitocondris també es va fer més complex i probablement va requerir mecanismes ad­dicionals de control». En opinió de Jordi Garcia­Fernàndez, «així mateix, i tenint en consideració l’origen del clúster gènic en la transició entre mamífers primitius com els marsupials (cangurs) i la resta de mamífers placentaris, és temptador llançar la hipòtesi que el seu origen estigui lligat a l’increment en complexitat del còrtex cerebral en el llinat­ge evolutiu fins a l’home».

La catedràtica Roser Gonzàlez (centre), amb el seu equip, integrat per Pilar Méndez, Sheila Ruiz, Esther Pomares, Marta de Castro Miró i Marina Riera (esquerra a dreta).

Autoritats institucionals amb els guardonats del programa Recerca a Secundària.

recerca 25

Estudiant la tempesta del segle sobre el litoral català

El 26 de desembre del 2008, un violent temporal va afectar bona part de les costes del nord de Catalu­nya i va provocar pèrdues humanes i econòmiques. Aquest episodi, de caràcter extrem i excepcional —es calcula que se’n produeix un cada 125 anys—, tam­bé va deixar la seva em­premta en els ecosistemes marins, en malmetre les comunitats biològiques costaneres i alterar els ci­cles de transferència de matèria i energia cap als grans fons marins, segons una recerca publicada a PLoS ONE i dirigida pel ca­tedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Con­solidat (GRC) Geociències Marines de la UB. «En aquest fenomen, podríem parlar d’un efecte Robin Hood —explica Canals—, que vol dir perjudicar els ecosistemes costaners, més rics, però beneficiar els més pobres, els ecosis­temes profunds». També signen l’ar tic le Anna Sánchez­Vidal (primera au­tora), Antoni Calafat, Gal­deric Lastras i Rut Pedro­sa, del GRC Geociències Marines, i Bernat Hereu i Javier Romero, del Depar­tament d’Ecologia de la UB, entre d’altres. La recer­ca s’ha dut a terme amb el suport dels projectes Her­mione (Hotspot Ecosystem Research and Man’s Im­pact on European Seas), de la Comissió Europea, i Dos Mares (Cañones y ta­ludes profundos en los ma­res Mediterráneo y Cantá­brico: desde la sincronía entre forzamientos exter­nos a los recursos vivos), del Pla nacional d’R+D+i.

Presentat l’Atles de minerals no silicats en làmina prima

El març últim, l’Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB va acollir la presentació de l’Atlas of Non-Silicate Minerals in Thin Section, un treball editat com a publicació especial de la revista The Canadian Mineralogist que han elaborat els experts Joan Carles Melgarejo, del Departa­ment de Cristal·lografia, Minera­logia i Dipòsits Minerals de la UB, i Robert F. Martin, editor en

cap de The Canadian Mineralo-gist. L’obra, publicada en anglès, ha estat editada per l’Associació Mineralògica del Canadà, amb el suport de la UB, la Fundació Folch i l’empresa minera Osisko Mining Corporation (Canadà). El nou volum presenta un recull exhaustiu d’informació sobre 408 minerals no silicats, orde­nats en setze capítols correspo­nents a diferents grups minerals

organitzats d’acord amb el sis­tema de Dana. Cada capítol in­clou una introducció al grup mineral i descriu els detalls més importants de cadascun dels minerals: la nomenclatura i la fórmula aprovada per l’Associa­ció Mineralògica Internacional (IMA), les propietats físiques, les dades cristal·logràfiques, els pa­ràmetres òptics, les aplicacions industrials, etc.

que ocupen més de 12.000 me­tres quadrats, distribuïts en es­pais ubicats al Barcelona Knowledge Campus (BKC), al campus de la Salut de Bellvitge, al campus de Medicina ­ Clínic August Pi i Sunyer i al campus de Mundet. Els CCiTUB donen suport tant a la UB com a insti­tucions públiques i empreses

privades (dels sectors farma­cèutic, químic, alimentari, bio­tecnològic, metal·lúrgic i serveis tècnics i sanitaris, entre d’altres). Estan dotats de personal tècnic altament qualificat i ofereixen una àmplia varietat d’equipa­ments científics d’última genera­ció que s’agrupen en diferents unitats tecnològiques.

Nou manual de tècniques, dossier tecnològic i web dels CCiTUBEl març passat, l’auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona (PCB) va acollir l’acte per presentar el manual de tèc­niques, el dossier tecnològic, la cartera de serveis i el nou web dels Centres Científics i Tecno­lògics (CCiTUB). En l’acte van participar el rector, Dr. Dídac Ramírez, el vicerector de Recer­ca, Dr. Jordi Alberch, i el director dels CCiTUB, Dr. José Ramón Seoane. Els CCiTUB són un conjunt d’infraestructures cienti­ficotècniques de la UB que te­nen com a objectiu principal potenciar la cultura de la innova­ció, mitjançant la transferència de coneixement i de tecnologia, especialment en àrees i projec­tes estratègics dels camps de la química, les ciències de materi­als i les biociències. Apleguen un total de 36 unitats tècniques

El vicerector de Recerca, Dr. Jordi Alberch, el rector, Dr. Dídac Ramírez, i el director dels CCiTUB, Dr. José Ramón Seoane.

El Dr. Pere Quetglas, el Dr. Manel Viladevall, el Dr. Joan Carles Melgarejo, el Dr. Lluís Cabrera i el Dr. Manel Labrador.

premis i distincions26

Prem

is i

dis

tinci

ons

L’estudiant Núria Catot Bonals ha rebut el Premi VidaCaixa Assegurances UB pel seu treball «Comparación e imple­mentación de diferentes aproximaciones cuantitativas al riesgo de crédito». El Pre­mi, dotat amb 1.500 euros i finançat per VidaCaixa, es concedeix cada any al mi­llor treball d’orientació a la recerca en l’àmbit de les assegurances dut a terme pels alumnes del màster de Recerca en Empresa, Finances i Assegurances de la Universitat de Barcelona. 1

La revista Science ha escollit com una

de les recerques més destacades del 2011 els resultats de l’assaig clínic de fase III de l’RTS,S, en el qual treballa l’equip del catedràtic de Salut Pública Pedro Alon-so, director del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (Moçambic) i del Centre de Recerca en Salut Internacional de Bar­celona (CRESIB, UB ­ Hospital Clínic).

Raquel Pelta, professora del Depar­tament de Disseny i Imatge de la Facultat de Belles Arts de la UB, ha guanyat el Premi Gràffica 2011 a la divulgació del disseny. El prestigiós diari digital gràffica.info convoca aquests premis, que reco­neixen la tasca de professionals i col­lectius en diferents àmbits del disseny i la comunicació visual.

El director de l’Escola Superior de Ci­nema i Audiovisuals de Catalunya (ES­CAC), Josep Maixenchs, ha rebut en­guany la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla d’Honor de la

ciutat de Terrassa, i ha estat distingit com a membre d’honor de l’Acadèmia del Ci­nema Català (ACC). 2

El Museu de la Farmàcia Catalana,

amb seu a la Facultat de Farmàcia, ha es­tat distingit amb el XV Premi de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, dins la convocatòria anual de Premis 2011.

Manel Esteller, investigador ICREA del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on dirigeix el Progra­ma d’Epigenètica i Biologia del Càncer, ha estat reconegut amb el Premi Internacio­nal d’Investigació de la Fundació Dexeus, Salut de la Dona. Esteller ha rebut també recentment el I Premi Nacional de Recer­ca en Càncer Doctors Diz Pintado i ha ingressat a la Reial Acadèmia de Medici­na de Catalunya com a acadèmic electe.

El professor emèrit de la UB Salvador Carrasco ha rebut el Premi Ramon Fus­ter que concedeix el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. 3

Modesto Orozco, catedràtic del De­partament de Bioquímica i Biologia Mo­lecular, a la Facultat de Química de la UB, i investigador de l’Institut de Recerca Bi­omèdica (IRB Barcelona) ha obtingut una advanced grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) en l’apartat de Ciències Físiques i Enginyeria. Amb aquest ajut, un

7 8

2 4

1

5 3

6

© IRB Barcelona.© Ajuntament de Terrassa. © Generalitat de Catalunya.

dels més importants en l’àmbit europeu, Orozco durà a terme el projecte Simula­ció de DNA en multiescala avançada (SimDNA). Així mateix, l’IRB Barcelona, vinculat a la UB, ha rebut dos ajuts més en la categoria de Ciències de la Vida, amb la qual cosa aquesta institució s’en­duu el 20 % del total de 15 beques que l’ERC ha atorgat a centres espanyols. 4

El treball Responsabilitat social i aprenentatge servei, elaborat per una desena de professors de la Facultat de Pedagogia sota la coordinació de Josep M. Puig Rovira, ha guanyat el 4t Premi Escola Normal de la Generalitat. Es trac­ta d’una presentació de l’aprenentatge servei com a proposta aplicable als estu­dis universitaris, mitjançant set experièn­cies que s’han desenvolupat a la Univer­sitat de Barcelona i que vinculen l’aprenentatge de l’alumnat amb la realit­zació d’un servei útil a la comunitat.

Joan Bosch Cartes, catedràtic del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia de la UB, ha estat distingit amb el premi GEPRONAT de recerca en química de productes naturals, que atorga el Grup Especialitzat de Química de Productes Naturals, de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ).

La tesi llegida a la UB Barcelona, desti-nació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010), de l’antropò­loga Saida Palou, ha rebut un dels Pre­mis Ciutat de Barcelona d’enguany. Con­cretament, ha obtingut el guardó Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona.

Trobades a l’atzar és el títol del treball escrit d’Arturo Valdivia, doctorand al Departament de Probabilitat, Lògica i Es­tadística de la UB, que ha guanyat la vui­tena edició del Premi Joan Oró a la divul­gació de la recerca científica en la modalitat d’article.

L’artista visual Txuma Sánchez, profes­sor del Departament de Pintura de la UB, juntament amb el comissari independent i crític d’art Oriol Fontdevila, ha estat guar­donat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2011, en la modalitat d’arts visuals.

Els professors Xavier Sáez, del Depar­tament d’Economia Pública, Economia

Política i Economia Espanyola; Joaquim Solà, del Departament de Teoria Econò­mica, i Montserrat Termes, del Departa­ment de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, han estat guardonats amb el Premi de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP) del 2012 corresponent a la categoria de conei­xement i que patrocina la Fundació Gubau.

La revista Journal of Chemical Physics, situada entre les deu primeres del seu àmbit, ha fet pública una llista amb els 20 revisors més destacats del 2011, entre els quals hi ha el catedràtic del Departa­ment de Química Física Francesc Illas.

La Generalitat de Catalunya ha conce­dit la seva Medalla d’Or al lingüista i exrector de la UB Antoni Maria Badia i Margarit i a l’historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte.

L’estudi sobre el genoma de la leucè­mia liderat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Elías Campo i l’investiga­dor Carlos López Otín, de la Universitat d’Oviedo, ha guanyat el premi Vanguar­dia de la Ciència, distinció que atorga el rotatiu del Grup Godó al treball científic més destacat del 2011. 5

L’Institut de l’Aigua de la UB ha rebut un dels premis anuals de l’Associació Catala­na d’Amics de l’Aigua per haver organitzat la conferència que va impartir Roger Alier i Aixalà, conegut crític musical i professor d’Història de l’Art de la UB, el març del 2011, amb el títol «L’aigua i la música».

Francesc Granell, catedràtic d’Orga­nització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, ha rebut en­guany la Creu de Sant Jordi de la Gene­ralitat i el Premi Estrella d’Europa 2011 que atorga l’Associació de Diplomats Europeus (ADICEC). 6

La Unitat de Farmàcia Clínica i Farma­coteràpia de la UB, dirigida pel catedràtic Eduardo L. Mariño, ha rebut un dels Premis a les Millors Iniciatives del 2011, en la modalitat de Formació, que atorga la revista Correo Farmacéutico.

Un treball científic dirigit per Francesc Villarroya, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular i director de l’Institut de Biomedicina de la Universi­

tat de Barcelona (IBUB), ha estat conside­rat un dels vint millors articles del 2011, segons la valoració de la prestigiosa revis­ta The Journal of Biological Chemistry.

El premi ICREA Acadèmia 2011, una iniciativa per incentivar l’excel·lència inves­tigadora del personal docent i investiga­dor doctorat de les universitats públiques de Catalunya, ha distingit la trajectòria científica de quatre investigadors de la Universitat de Barcelona: Montserrat Guillén, catedràtica del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola i directora del Grup de Recer­ca Consolidat de Risc en Finances i As­segurances (Riskcenter, IREA­UB); Joan López-Moliner, psicòleg per la UB i doc­tor en Ciències per la UPC; Modesto Orozco, catedràtic de Bioquímica i Bio­logia Molecular de la UB i director del Grup de Modelització Molecular i Bioin­formàtica a l’Institut de Recerca Biomèdi­ca (IRB Barcelona), i Lothar Schulte, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional.

Joan Solà, catedràtic de Física Teòrica del Departament d’Estructura i Constitu­ents de Matèria de la UB, ha estat distin­git com a avaluador destacat (outsanding referee) de les revistes Physical Review i Physical Review Letters l’any 2012. 7

Marisa Farré Rull (@__Marisa93) ha

estat la guanyadora de la primera edició del Concurs de Microrelats Sant Jordi UB, convocat per la Universitat de Bar­celona, amb la col·laboració de Norma Editorial, a través de la xarxa social Twit­ter. El segon premi ha estat per a Helena Gaya (@HELENAGAYA) i el tercer, per a Agnès Bartolomé (@AgnesBartolome).

El professor del Departament de Filolo­gia Catalana de la UB Lluís Payrató ha guanyat el 28è Premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular amb el treball El gest nostre de cada dia, una reflexió a mig ca­mí entre l’assaig i la recerca sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular.

José María Reyes Cano, catedràtic de Literatura Espanyola del Departa­ment de Filologia Hispànica de la UB, ha estat nomenat recentment membre de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres. 8

PREMIS I DISTINCIONS 27

universitat i societat28

Més de 150 idees de millora en diversos àmbits: universitat; Alumni UB; mecenatge; recer­ca; país, societat i administraci­ons públiques; empresa, pràcti­ques i beques, i borsa de treball i emprenedoria, entre d’altres, va aportar el Consell de Nota­bles d’Alumni UB el passat mes de març en la que va ser la seva primera reunió de treball.

L’escriptora i periodista Isa­bel­Clara Simó, portada del dar­rer número de La Universitat, va presentar la proposta «Escrip­tors i meritocràcia», amb l’objec­tiu de crear un maridatge entre

Consell de Notables d’Alumni UB: projectes i compromís

els creadors de literatura i la UB, de manera que el prestigi de la Universitat acompanyi aquests escriptors. També Montserrat Torné, exdirectora general de Recerca i Gestió del Pla nacional d’R+D+i i doctora en Geologia per la UB, va aportar la seva idea de millora mitjançant la proposta «Investigadors i pertinença» que persegueix enfortir el sentiment de pertinença a una comunitat de prestigi.

A partir d’aquest conjunt d’idees, es van concretar un seguit d’actuacions que es vehi­cularan a través d’Alumni UB.

D’una banda, mitjançant la Tala­ia de les Crisis, grup de treball i opinió de la UB, s’engegarà el projecte «El menjar que llencem i la gent que pateix», a través del qual personalitats del món aca­dèmic, empresarial i eclesiàstic treballaran per cercar fórmules que evitin que els aliments con­sumibles però no comercialitza­bles siguin destruïts, i que, en lloc d’això, es puguin fer arribar a les persones més necessita­des. Aquesta iniciativa parteix de les idees aportades per Leopol­do Rodés, president de Media Planning; Joan Font, president i

Impuls a la innovació mitjançant la tecnologia La Universitat de Barcelona i Microsoft volen apropar la po­tencialitat de les noves tecno­logies a tota la comunitat edu­cativa de la Universitat de Barcelona per tal de situar tant els docents com el personal d’administració i serveis i els estudiants en una posició avantatjada en l’actual societat del coneixement.

L’acord preveu diverses línies d’actuació que abasten la dotació completa d’infraes­tructura tecnològica, la inver­sió en projectes i experiències

innovadores per a la comuni­tat acadèmica de la universi­tat, l’accés a les eines més avançades i a les últimes ver­sions de programari de Micro­soft, així com el desenvolupa­ment de programes específics de formació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) qualificada o la partici­pació en iniciatives mundials de la companyia. Tot això be­neficiarà més de 7.000 profes­sors i personal d’administració i serveis i més de 90.000 alumnes.

director de Bonpreu ­ Esclat, i Joan Castell, president executiu de FIATC Assegurances.

D’altra banda, Alumni UB també va plantejar altres actua­cions, com ara l’organització de trobades d’exalumnes. És el cas del projecte «Torna a la Universi­tat», presentat per Joan Guino­vart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barce­lona) i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, un acte acadèmic que aplegarà més de 450 exalumnes de la Fa­cultat de Farmàcia i que els per­metrà reviure un dia a la univer­sitat on van estudiar.

El Consell de Notables, prin­cipal òrgan assessor d’Alumni UB, està format per exalumnes il·lustres i professionals desta­cats en tots els àmbits del co­neixement que formen part acti­va de la nostra societat. Aquest organisme proporciona un su­port d’alt nivell i guia les pautes d’actuació de l’agència a partir de la identificació dels seus membres amb les necessitats i ambicions de tota la comunitat universitària.

El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez, i la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña.

universitat i societat 29

S’ha creat formalment l’empresa derivada (spin-off ) Advanced Nanotechnologies, SL, que al llarg dels propers quatre anys desenvoluparà un tractament de superfície innovador que es po­drà aplicar en el sector de l’au­tomoció, entre d’altres.

La UB ha entrat en l’accio­nariat d’Advanced Nanotechno­logies, SL a través de la societat Cultura Innovadora i Científica (CIC­UB), i ha signat un acord de llicència amb Advanced Na­notechnologies, SL a través de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG).

La nova spin-off de la UB ha estat impulsada per Enric Bertran, catedràtic del Departament de Física Aplicada i Òptica de la UB i responsable del Grup de Recerca Consolidat de Física i Enginyeria de Materials Amorfs i Nanoes­tructures (FEMAN). També parti­cipen en el projecte Esther Pascu­al i José Luis Andújar, professors del mateix Departament i mem­

El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i president de la Fundació del Món Rural (FMR), Josep Maria Pelegrí, han signat un con­veni marc de col·laboració per tal de desenvolupar accions i recerques vinculades a l’àmbit del desenvolupament sostenible, econòmic i social de les zones rurals.

Actualment ja existeix un primer estadi de col·laboració entre la UB i l’FMR dins del Programa d’emprenedoria a l’escola rural, on el col·lectiu de mestres rurals té un paper essencial. Amb el nou conveni, la col­laboració es vol estendre a tots els àmbits per tal de constituir equips conjunts de recerca; participar en recerques conjuntes; col·laborar en els àmbits de treball de l’Observatori de l’Educació Rural de Catalunya (OBERC), promogut per la mateixa FMR, el Secretariat d’Escola Rural i el Grup Interuniversitari de l’Escola Rural (GIER) per donar resposta als can­vis que experimenta aquest tipus d’escola; participar en conferències, seminaris, col·loquis, exposicions, diferents modalitats de formació, post­graus i altres activitats organitzades per qualsevol de les parts; o compar­tir l’ús d’espais per dur­hi a terme tota mena d’activitats organitzades en el marc de les recerques i treballs conjunts.

Objectiu: fomentar el desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals

Nova ‘spin-off’ de la Universitat de Barcelona

D’esquerra a dreta, Jordi Sanmartí, gestor de la societat; els socis professors de la UB Enric Bertran, José Luis Andújar i Esther Pascual; Antonio Onteniente, soci administrador de la societat, i M.Carme Verdaguer, representant de CIC-UB.

bres del FEMAN i de l’Institut de Nanociència i de Nanotecnologia (IN2UB), així com Antonio Onteni­ente, llicenciat en Física per la UB que actualment és soci director de l’empresa Ontledge, SL, i que

Acord amb l’Oficina Antifrau de Catalunya

El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Sr. Daniel de Al­fonso Laso, han acordat col·laborar en activitats de for­mació, transferència de coneixement i recerca. Així, l’OAC informarà la UB sobre seminaris, conferències i altres esdeveniments de valor acadèmic o orientats a la recerca científica i facilitarà que els estudiants de grau i de postgrau de la UB puguin dur a terme pràctiques externes a les seves dependències. Amb l’acord també es vol potenciar la col·laboració del professorat de la UB en la transferència de coneixement a l’OAC, mitjançant les fórmules previstes a la legislació vigent, i el suport de la UB a l’OAC i als seus membres en activitats de forma­ció i recerca relacionada amb la corrupció i la manera d’afrontar­la.

Altres aspectes que preveu el conveni inclouen estu­diar la possibilitat d’introduir en els plans d’estudis de grau i de postgrau de la UB continguts relatius a l’anàlisi, la prevenció, el control i la repressió de la corrupció, així com publicar a la Borsa de Treball de les facultats informació sobre les ofertes de treball que hi pugui haver a l’OAC.

té una llarga experiència en el sector de l’automoció com a cap de projectes internacionals.

La importància del sector en què treballarà Advanced Nano­technologies es fa palès amb

dades com ara que l’any 2010 es van fabricar globalment 78 milions de vehicles entre turis­mes i vehicles comercials i que el mercat automobilístic creix un 3,5 % des del 1997.

revistaubmaig12.indd 1 21/05/2012 13:27:11

revistaubmaig12.indd 1 21/05/2012 13:27:11

210 mm × 297 mm

www.laCaixa.es/ObraSocial

Al costat de les persones. Avui, demà i sempre.

[Tu] ets l’Estrella

A l’Obra Social ”la Caixa” mantenim un compromís ferm: aconseguir una societat amb més oportunitats per a tothom. Per fer-ho, l’any 2011 hem desenvolupat 37.000 activitats i hem destinat un pressupost de 500 milions d’euros a atendre els col·lectius més vulnerables; a difondre la cultura i la ciència, i a treballar per un futur millor mitjançant l’educació, la recerca i el medi ambient. Aquesta tasca la duem a terme gràcies a la confiança que, cada any, milions de clients fan a ”la Caixa”.

58.956 nens atesos en situació de pobresa.

11.969 persones amb dificultats que han aconseguit una feina.

10.203 pacients assistits amb malalties avançades.

502.624 persones grans han participat en les nostres activitats.

1.017.863 infants han après amb els nostres projectes educatius.

6.072 persones han accedit a un lloguer assequible.

2011