DESTACATS

Oct / Nov’ 2009

SCI-Cat acull la jornadad’avaluació internacionaldels camps de treball ‘09Nicole Ochando Del 7 a l’11d’octubre va tenir l loc aBarcelona l’edició de 2009 delNorth South Platform Meeting.Durant aquest 4 dies, 38branques de l’SCI-Int, entitatspartners i altres organitzacionsde contacte es varen reunirsota el tema : Europe and theworld: Innovation and creativetools for young volunteerswoking in conflict areas.L’objectiu era reflexionar sobre

les diferents eines existentsper mobilitzar activistes i sobrel e s d i v e r s e s m a n e r e sd’organitzar campanyes desensibilització un cop tornendels camps de treball. Es varenavaluar tots els camps de treballorganitzats durant la temporada2009 per àrees geogràfiques,els camps nord-sud de latemporada 2009; i d’altrabanda, el MIDI WG (Grup de

pàg.6

Joves catalanesal Líban iPalestina ambl’SCi-Cat

pàg.3- 6

Entrevista sobrecooperativisme:Jordi Garcia

pàg.9

Experiència devoluntariata Burkina Faso

pàg.11

Anàlisi a Gaza:el cooredorPhiladelphi

pàg.13

BREUS

EDITORIAL

OPINIÓ SOCI

CULTURASOCIAL

MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

FEINEJANT

18

15

13

11

7

BREUS3

SUMARISUMARI

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95, 08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

Equip de redaccióBerta Alarcó / Laura SanchoÀrea de Comunicaciócomunicacio@sci-cat.org

Nicole Ochando

sci-cat@sci-cat.orgwww.sci-cat.org

DISSENY DEL BUTLLETÍIsabel Porta: isabelporta@ya.com

Oriol Veciana del Río

Sagar Malé

Contra la crisiJa fa un mes que tornem a ser tots al peu del canó: les vacancess’han acabat, la tranquil•litat també i aquí estem amb les bateriesben carregades per seguir treballant pel canvi, la transformaciói justícia social, la solidaritat,etc.

Però.... ens hem trobat amb una sorpresa: hem cobrat lessubvencions atorgades? Estem en condicions econòmiques deseguir amb la nostra feina i motivació? Afortunadament, aquestadarrera , és independent de les condicions econòmiques a lesque tenim que fer front, totes i tots seguim amb la nostra creativitatde sempre i amb les energies renovades.

Sí, la creativitat als moments de crisi és allò més important, seguirinventant, creant, i al mateix temps formulant, executant iimplementant projectes. Depenent de les administracions públiques,sempre mantenint la nostra independència al límit. Però què passaquan les administracions no tenen liquiditat? Què passa amb elsmoviments socials?

Viure sotmesos al cicle del projecte, amb una independèncialimitada perquè si no es donen subvencions es un mal intrínseca les entitats. Desitgem que ens donin ajuts per aconseguir sermés eficients, més professionals i diversificar la nostra feina, peròal mateix temps estem a la mercè dels ens públics. També alscanvis dins de les nostres entitats, a la rotació de personal inherenta les organitzacions. Tot això, lluny de causar-nos frustració ensmotiva cada cop més, ens ajuda a mantenir-nos actius perquèun altre món, diferent al que viu la crisi econòmica com un malque acabarà amb tot si no es soluciona, és possible i realista.

Així continuem un any més, seguim treballant pel canvi dementalitats i per sensibilitzar més joves i no tant joves a que frontal “món de la crisi econòmica” existeixen alternatives econòmiquescom el cooperativisme o el troc, i móns en els que hi ha cabudaper totes les alternatives i corrents de pensament possibles.

Nicole Ochandocoordinadora de l’SCI- Catalunya

2

Grup Les NazarlonaRamón Nuila

Yolanda D. AlcántaraAnna VentHugo Manzano

BREUS

Trobada 2009 de donesactivistes a Natzaret

Redacció SCI-Cat. Al butlletí de l’SCI-Cat delpassat mes de juliol anunciàvem que s’estavenultimant els preparatius per a la realització delseminari de dones activistes a Natzaret. Latrobada va tenir lloc del 20 al 29 del setembre.Un grups de sis joves catalanes va compartirexperiències amb un grup de noies palestines,majoritàriament de Natzaret o rodalies,descendents de les famílies que van quedarsota territori israelià després del 1948, tal i comel grup Les Nazarlona havia fet dos anys abans.Woman against violence (WAV) va ser l’entitatque va organitzar el seminari, amb el suport del’SCI-Cat, tal i com ja havien fet els altres anys.

El tema principal del seminari va ser ladiscriminació que pateix la minoria àrab dintreIsrael i concretament, la dona. Així mateix, esva aprofundir en el rol que té la dona dintre lasocietat palestina a Israel des d’una perspectivahistòrica i actual a la vegada i es varen buscarparal•lelismes amb la situació de la donacatalana. Al llarg del seminari es van visitardiferents organitzacions palestines que treballen

a Israel per la defensa dels drets dels àrabsdintre el país, i per combatre la triple situaciód’opressió amb la que ha de viure la donapalestina: ser dona a Israel (un estat militaritzatimasclista), ser àrab a Israel (un estat quedescrimina els seus ciutadans palestins), i serdona dintre la societat palestina (una societatmasclista i cada cop més conservadora).

El grup català va conèixer de primera mà lesvivències de moltes persones que cada dialluiten per normalizar les seves vides dintre unestat d’apartheid. Així, es va escoltar el peripled’una mare de família que ha de creuar un delscheck points de Jerusalem per anar a treballarcada dia, es va descobrir la història delshabitants d’una de les ciutat no-reconegudesdel desert de Negev o la d’una activistahomosexual, i es van intercanviar riures ambalgunes noies que viuen en un centre de diaper fugir del context d’agressió familiar o socialque les envoltava.

El grup de xiques participants, Les Catapalas,estan decidides a treballar conjuntament, fentsensibilització a Catalunya, Palestina i Israel.De moment, està previst elaborar un calendari que es pugui difondre a totes dues regions, ia partir d’aquí seguir treballant plegades peraugmentar el sentiment de solidaritat cap a lasituació en que viu la comunitat palestina.

comunicacio@sci-cat.org

3

BREUS

Per Adriana Sabaté Muriel, Patricia BobilloRodríguez i Cecilia Martínez MonzónEl setembre de 2007 set noies catalanes vamparticipar a un seminari que el Servei CivilInternacional organitzava amb l’entitat WAV–Women Against Violence a Nazareth. Allà vamtenir l’oportunitat de conviure durant unasetmana amb noies palestines, ciutadanesisraelianes, de la mà de les quals vam poderconèixer la discriminació racial que pateix laminoria palestina a Israel.

L’intercanvi va ser molt enriquidor, però ens vaquedar molt clar que per entendre la realitatdel poble palestí en el seu conjunt, ens caliatambé apropar-nos a la situació dels refugiatsinterns i dones als Territoris Ocupats Palestins.I així ho vam fer l’any 2008, viatjant a Cisjordàniaper continuar coneixent les diferències i leslluites comunes d’aquests col•lectius diversosde dones palestines. Aleshores, ens vam adonarque a la foto encara li mancaven aspectesimportants, doncs un dels “èxits” de l’ocupacióisraeliana ha estat fragmentar el poble palestíi dificultar al màxim la mobilitat i la comunicacióentre els diferents col•lectius.

Per això, el tercer viatge de Les Nazarlona haestat fet per apropar-nos, en aquesta ocasió,a la realitat de les dones dels camps de refugiatsal Líban.

Hem de dir que, durant aquests tres anys, totesi cada una de les reunions que hem fet aorganitzacions de dones palestines han estatun gran honor per al nostre petit grup. A Beirut,conduïdes sempre per la incansable SamiraSalah (Presidenta de l’organització Ajial, SocialCommunication Centre), vam poder conèixerla situació que es viu als camps i les demandes

Dones al Líban que fan a aquest estrany, controvertit e injustpaís a on es refugien a prop de 400.000palestins i palestines, el 50% dels quals viu acamps de refugiats oficials i la resta a campsno oficials, però que a tots i totes els hi es negatel dret al retorn al seu origen, a la seva llar,Palestina.

Ens vam poder entrevistar amb dones diverses;amb vel islàmic o sense, provinents de zonesrurals o del centre de la ciutat de Beirut,submergides en la vida política o enorganitzacions de caire assistencial… compartintla mateixa lluita contra els mateixos problemes:la manca de drets civils (que les impossibilitaper obtenir coses tan bàsiques com una feinao una propietat) i la triple discriminació que pateixenper ser dones, apàtrides i refugiades a l’exili.

Aquestes dones, són molt conscients que partd’aquests problemes tindrien fàcil solució si elgovern del Líban, que és qui té el deure atorgardrets civils als refugiats, tingués un sistemacivil. Però no és així, no existeix i per tant nohi ha lleis civils que protegeixin a la ciutadaniaindependentment de la seva confessió religiosa.És per això que els refugiats, tot i formar partde la societat que els acull, queden totalmentdesprotegits i exclosos. Sense cap dret.

L’Organització per l’Alliberament de Palestina(OLP) és la representant política dels palestinsi les palestines refugiats en el Líban, i tambées qui proporciona els serveis dins els camps,ja que “les ajudes de les Nacions Unides sónmolt escasses”, diu una d’elles. Però finalment,aquestes tampoc són gaires perquè l’esperançaque algun dia el dret al retorn sigui una realitat,fa que la vida com a refugiat es consideri“suposadament temporal”. I , aquestaconsideració, junt amb el poc interès per partdel govern i els continus atacs a la zona, hanaguditzat la lamentable i precària situació quees viu als camps.

Les nazarlona 2009

4

BREUS

5

Canviar aquesta complexa realitat és una feinadificultosa i esgotadora que les dones palestinesfan sense descans des de la penombra, encol•laboració amb les dones libaneses quetreballen perquè el seu país tingui una llei civilque les protegeixi a totes i a tots senzillamentcom a ciutadanes/s. Totes saben que aquestgran canvi es reflectiria, a més a més, en dretsper a la dona, i per a la dona palestina al Líban,en particular.

Tot i que el nostre objectiu fou establir vinclesamb les entitats de dones palestines refugiadesal Líban, també creiem que és importantpromoure el treball en xarxa en un contextglobal a favor dels drets de les dones. Peraquest motiu vam aprofitar també per conèixercom estaven organitzades les dones libanesesno només en relació a les seves companyespalestines sinó també dins de la seva societat.

El Líban fou fins a l’esclat de la guerra civil al1975 un estat benestant, tot i que les sevesfronteres amb Síria i Israel aviat el convertirenen part de l’escenari de guerra dels conflictessorgits a causa de l’ocupació israeliana.

Per llei, el càrrec de President de la Repúblicaha de ser ocupat per un cristià maronita, el deprimer ministre per un sunnita i el de presidentdel senat per un chiíta. La representació políticade les dones és pràcticament nul•la i, de fet,les quotes paritàries són una de les principalsdemandes dels moviments de dones libanesos.

A falta de codi civil, els drets de la ciutadaniasón diferents depenent de la comunitat religiosaa què es pertanyi (actualment hi ha 18confessions religioses reconegudes per l’estat),amb el que en el cas de les dones dificultaàmpliament que es garanteixin els seus drets,sobretot en temes de violència de gènere.

D’altra banda dues de les reivindicacions queocupen les agendes de les dones libanesessón el dret a transmetre la nacionalitat i el dreta la custòdia del fills i filles majors de dos anys,la qual cosa significa quan compleixen aquestaedat perden el poder de decisió sobre tot allòque té a veure amb la vida dels seus infants,amb el que això implica quan una relació deparella s’acaba per una mala convivència. Unaltre dels problemes que afronten les entitatsde dones és el rel leu generacional.

Dones libaneses

BREUS

Entitats visitades al Líban

Women Against Violence, Aswat, Altufula,Lakiya, Bat Shalom, Alternat iveInformation Center. Als Territoris OcupatsPalestins: Women´s Affairs TechnicalCommittee (WATC), Bethlehem AIDARefugees Camp, Arab Women Union,Palestinian Federation Women’s ActionCommittee (PFWAC), Telm RumeidaPro jec t . A l L íban: A j ia l Soc ia lCommunication Centre, Committee ofLebanon Woman's Rights, League ofLebanese Women's Rights, LebanonWomen Council, Committee for WomanAffairs, Democratic Women Forum,Shatila Camp i Borj El- Barajna Camp.

El desgast polític i social de la guerra ha generatuna molt baixa participació de dones joves enels moviments polítics feministes libanesos.Un altre fet que ens va cridar l’atenció ésl’impacte que els cànons estètics tenen enmoltes dones libaneses. Conegut com el bressoldel turisme estètic de la zona, al Líban s’hipractiquen més de un milió i mig d’operacionsestètiques a l’any i tenint en compte queaproximadament hi viuen 4 milions de persones,aquest fet, com a mínim dóna per a reflexionar.

Finalment, només remarcar que la societatlibanesa és extremadament complexa i sónmolts els factors que s’han de considerar al’hora d’analitzar-la; per tant, seria injust oferiruna visió esbiaixada a través d’aquest breuespai. Tot i així, la percepció que ens hem endutaquests dies ens reafirma la idea que les donessom arreu un motor de canvi i que les nostresveus han de ser escoltades a fi de construiruna cultura de pau basada en el respecte pelsDrets Humans.

treball sobre l’Orient Mitjà) va oficialitzar la seva« refundació » . Es varen establir tots els plansde treball dels grups geogràfics per l’any 2010,per tal de presentar-los a la propera AssembleaGeneral de la xarxa internacional (ICM) quetindrà lloc a les Illes Maurici al desembre de 2009.

Entre els tallers transversals que es vandesenvolupar es van fer diversos espaisespecífics relacionats amb la feina de l’SCI-Cat: un més general sobre resolució deconflictes presentat per Mariana Gavris com a participant activa del grup de treball transversalinternacional Peace Messengers; dos sobretreball en conflictes actuals i activisme: un sobreGuatemala, presentat per a Ramón Nuila coma antic actor protagonista i agent de pau dinsdel conflicte i durant el post-conflicte deGuatemala, i el segon sobre Palestina: situacióactual i el rol de la comunitat internacionalpresentat per a Nicole Ochando.

Als tres darrers tallers, es van presentar duescampanyes de sensibilització: la primera, la vafer Luca Gervasoni (NoVA- Campanya AmbPalestina al Cor) sobre la campanya AmbPalestina al Cor i les seves estratègies d’acció;i la segona Griselda Piñeiro (Qui deu a qui-QdQ) que va presentar la campanya i lesaccions futures. Finalment, Rafel Seguí va feruna performance sobre el conflicte a Chiapascom a eina de sensibilització.

(Ve de la portada)

6

7

Amb l’objectiu de facilitar l’expressió, es vaaprofitar l’energia generada per obrir ipotenciar mètodes de participació alternatius ifomentar una pràctica intercultural i multilingüe,produint una obra de teatre des del’experiència dels participants i facilitada perRas Babi Babiker, mestre sudanès expert enart alternatiu. Ras Babi va escriure l’obra “Aferthe sea we will see” (Desprès de la Mar ensveurem) inspirada en els viatges migratorisdes de l’Àfrica cap a Europa i l’impacte iconseqüències en arribar a la platja, quan eldubte principal és si s’ha trobat amb la terramítica o bé el destí infrahumà de sempre.

Ramón Nuila, tècnic de formació SCI-Cat . A laprimavera i estiu d’aquest any, l’àrea deformació va viure un canvi d’enfocament delCicle de Vaqueries promogut per la demandade molts interessos particulars i aparentmentfragmentats dels participants del cicle “LesMigracions: una Mirada al DesenvolupamentDesigual”. Aquest cicle fomentava una reflexiócrítica del fenomen de la migració a la ciutatutilitzant el debat i la paraula, després de veurei sentir les realitats en format d’imatgesaudiovisuals. Van sortir tantes lliçons idenúncies que era necessari continuarexpressant aquestes vivències.

Teatre experimental a l’SCI: Migracions,una mirada al desenvolupament desigual

formacio@sci-cat.org

FEINEJANT

FEINEJANT

El teatre experimental va aprofundir en totesles mancances que arrosseguem produïdespels diferents viatges sense tornada, exilisinteriors i exteriors, migracions sense acabarde trobar un origen i un destí. Des de l’esclavitudfins a la limitació de drets amb la creació deciutadanies de segon nivell, dones i homes dediferents nacionalitats –catalana, italiana,finlandesa, francesa, espanyola, estonaescocesa, maliana, sudanesa, senegalesa,mauritana, gambiana, guatemalenca, argentina- varem trobar un caràcter específic de denúnciaen els diferents personatges de l’obra,desenvolupant l’artista creatiu que tothom portaa sobre, és a dir, la forma més expressiva i realdel que sentim i no podem o volem dir.

En acabar, ens animarem per compartir elsnostres talents i aprenentatge amb altrespersones, és a dir, les habilitats desconegudesi la confiança en l’actuació pública. L’obra deteatre, amb danses, música i cant, es vapresentar el divendres 24 de juliol al costat dela muralla romana de Barcelona, al Centre CívicPati Llimona. Properament la penjarem a lanostra web pels qui vulguin conèixer o tornara veure-la.

En termes col•lectius, el procés formatiu vaproduir una filosofia de valors per a lainterpretació de la problemàtica i ha delimitatun grup de treball amb finalitats i estratègiescomunes: denunciar i proposar a través de lacreació artística i dialogada com mitjà de lluitai construcció d’una ciutadania real .

Aquesta creació es distingeix per atorgar a cadaciutadà/a, nascut o no a la ciutat de Barcelona,la condició d’actor rellevant del procés departicipació per a la cohesió social, querepresenta la trobada dels interessos idemandes que transcendeixen als sectors

fragmentats per les nacionalitats i/o classessocials, i es tradueix en una pressió social afavor de polítiques públiques efectives al conjuntde la societat, diversa per naturalesa geogràficai cultural, i desigual per model socioeconòmic.

La qualitat humana i social d’aquestaexperiència ha atorgat un perfil i caràcter propique donarà més creacions artístiques perproposar a la nostra comunitat. Properament,en format curs de formació es farà una novaobra de teatre “The mirror facess the screen”,(El mirall versus la pantalla) on expressaremel nostre ego col•lectiu que produeix violènciai guerres, el qual pot arribar a denunciar i alhorasuportar la Guerra d’Irak. L’art i el diàleg és lanostra força, cal fer-la servir.

“L’art i el diàleg és la nostraforça, cal fer-la servir”

8

“Les empreses cooperatives durenmés que les mercantils”

Text i fotografia: Berta Alarcó

Entrevista a Jordi GarciaSOCI DE l’ÂPÒSTROF I PROFESSOR D’APOSTA

A què es dedica Apòstrof?

Jordi Garcia és soci d'Apòstrof, membre deCoop 57, de la Xarxa d’Economia Solidària iprofessor d'Aposta, escola de cooperativismeque està tenint un ressò important a Catalunya.Amb la seva mirada transformadora ensendinsem en el món del cooperativisme i eltercer sector.

Se centra en serveis de comunicació: feinesperiodístiques, de disseny gràfic, de lingüística.Fem llibres, revistes, portem la coordinacióeditorial de projectes, elaborem materialcorporatiu... intentem adreçar-nos a clientsde l’economia solidària i del món associatiu.Som un equip de 10 persones, vam començarl’any 1997. Com a cooperativa, autogestionemles nostres condicions de treball, intentem ferun treball amb sentit, organitzar-nosdemocràticament, respectar el medi ambient…

9

ENTREVISTA

Contradiccions?

És bastant difícil, però no impossible. Devegades hi ha cooperatives que són pitjors queempreses capitalistes, i al revés. En un empresa,qui paga mana. Els treballadors obeeixen acanvi d’un salari. Aquest esquema no ensagrada. En una societat democràtica, la sevabase, és a dir, l’economia i l’empresa, ja queés on passem bona part de la nostra vida, had’estar organitzada de manera democràtica ino jeràrquica. La cooperativa intenta resoldre-ho.

Podem trobar aquests valors dins unaempresa capitalista?

Moltes. Primer perquè estem en un mercateconòmic i polític que no ens afavoreix anosaltres ni a l’economia social i solidària.Juguem a camp contrari. En segon lloc, no somni angelets ni herois, som gent normal i corrent,socialitzada com tothom, amb actitudsautoritàries heredades de l’escola, la família,etc. Els cooperativistes no som una raçasuperior. Tenim les mateixes misèries quetothom. I en tercer lloc, estem innovant. Hi hamoltes empreses d’aquest tipus que són petitslaboratoris de com podria funcionar unaeconomia de manera diferent. Quan assages,t’equivoques.

S’han creat més cooperat ives i lesadministracions públiques ens donen suport.També hem generat instruments per alcreixement, com per exemple l’escola Aposta.A Catalunya, el cooperativisme encara estàsuperant l'època fosca de dictadura feixista,que va deixar un gran buit que no s'ha començata reconstruir fins a partir dels '80. I no està sentfàcil. El moviment cooperatiu català és petit.Pot créixer, però té un límit. Un cop traspassatel límit, o canvies el sistema o és impossible.

Com han canviat les coses des delnaixement d'Apòstrof, fa més de deu anys?

Suposo que la crisi tampoc hi ajuda...No, però una cooperativa té uns avantatgespotencials respecte a l’empresa: és unaempresa col•lectiva, propietat dels treballadors,i si una cosa és teva, faràs molt més per tirarendavant que si és d’un altre. Les empresescooperatives duren més que les mercantils. Elnostre objectiu no és fer-nos rics, si volguéssimfer-nos rics no muntaríem una cooperativa, queens força a repartir beneficis, a acumular dinersper l’empresa, col•lectivament. El nostre objectiués viure amb sous dignes, fent una feina queens agrada i en un horari que ens vagi bé.Tothom és igual, tothom hi posa el coll: aquestaés la nostra força.

Quin futur li desitges a les cooperativesd’avui en dia?L’economia solidària ha d’avançar amb les duescames. La primera: estem en el mercat capitalista,ens hem d’enfortir en el present. Però hem de tenirpresent la segona cama: l’ideal, que la societatfuncioni amb els valors d’igualtat, de solidaritat, dedemocràcia. Ens hem de vincular a d’altresmoviments que vulguin transformar l’economia enla societat.Apostem per un mercat social, paral•leli alternatiu al capitalista, que combini treballcooperatiu, consum responsable i finances ètiques.D'altra banda, necessitem construir un model degestió que respongui als problemes empresarialsde manera cooperativa i no capitalista.

Es pot transformar una empresa encooperativa?Això ja està passant, amb la crisi. Algunsexemples són l'escola bressol 'Els Cargolets',de Girona: la propietària es jubilava i va proposara les treballadores de formar una cooperativa;o bé 'Nou indret', que fa mobles i ha estatrecuperada pels treballadors com a cooperativaquan estava a punt de tancar.

I si vull crear una cooperativa...?Necessites tres persones, una idea viable denegoci, i un capital mínim de 3.000 euros. Etpots assessorar a Aposta, i a Aracoop.

10

ENTREVISTA

MAPA MUNDI

Oriol Veciana del Rio, voluntari SCI-Cat. El meunom és Oriol, tinc 21 anys, sóc estudiant i finsara la meva vida era com la de qualsevol noique viu en una població industrial però que unbon dia decideix fer-se voluntari.

Quan sento Burkina Faso em venen moltsrecords, uns durs, d' altres no tant, però totsbons. He de dir que m’alegro molt d’haver trobataquest camp. Així vaig conèixer aquest magníficpaís que no sabia de la seva existència. Abansd’anar- hi, em vaig informar i vaig descobrir queel seu poble viu pràcticament de l’agriculturai ramaderia. Desprès de passar tots els tràmits

Experiència a Burkina Faso:“...crec que som nosaltres qui hemd’aprendre d’ells”

(vacunes, visat, bitllet...) i superar la por a volaramb avió, vaig adonar-me que estava a puntde començar la millor aventura de la meva vida.Un cop allà, a part d’uns paisatges increïbles,vaig descobrir el que més m’havia d’agradar:la seva gent i una Àfrica vermellosa moltacollidora.

Allà la gent sembla molt més humana. Ésincreïble, encara que tinguin poc o res fan moltsesforços perquè no et falti de res, sempre estansomrient, fan sense esperar res a canvi, s’ajudenentre ells i pensen amb els altres,... Diuen queÀfrica ha d’aprendre de nosaltres, però crecque som nosaltres qui hem d’aprendre d’ells.

papoyos@hotmail.com

11

MAPA MUNDI

3

A Burkina Faso nosaltres estàvem vivint en unpoblet d’uns 60 habitants que es diu Tiankoura.Allà l’electricitat no existeix, ni les aixetes, cadados dies s’ha d’anar a buscar aigua amb unscubells. Estàvem instal•lats en un col•legi iquan arribàvem de treballar, molts dies enstrobàvem nens que volien jugar a futbol ambnosaltres, els voluntaris.

La nostra jornada de treball era de 8 a 12 i de15 a 17, era molt intensa i calorosa. La nostratasca era treballar amb la gent del poble perfer un camí que unís dos pobles, eraimpressionant veure com tota la gent s' uniaper anar a treballar. I tot això sense cobrar res.Aquí això no passa. Sembla fàcil fer un camí,no? Potser aquí sí ho seria, però allà no. Elcamí que fèiem era al mig de la selva, havíemde tallar arbres, treure herbes, etc...i tot aixòsense cap màquina, les úniques eines queteníem eren les nostres mans, uns matxets iel més important, les ganes d’ajudar. Tambévarem plantar mangos davant d’una escolaperquè se’ls poguessin menjar els alumnes.Ens aixecàvem cada dia a les 6 del matí peranar a buscar llenya per cuinar. No us penseu!,la cuina eren tres pedres posades al terra i unamica de llenya i després a treballar.

Algun dia per la tarda anàvem a fer visites ales escoles, l’hospital, l’ajuntament, etc. No uspenseu que els ajuntaments són com els d’aquí!Em va sorprendre molt que el de Tiankouranomés tingués dues taules, i molts de papersper terra, però ells així ja s’entenen. Alguna nit,després de sopar, ens quedàvem sota un sostreple d’estrelles xerrant amb els voluntaris locals,que també vivien amb nosaltres. A les nou dela nit tots marxàvem a dormir a causa delcansament.

Durant aquest viatge vaig aprendre a treballari a viure dia a dia com un d' ells, sense llum,anant a buscar aigua al pou per a "dutxar-nos"o per cuinar, etc... I encara així són feliços!Aquí marxa 5 min la llum i tothom fa un crit alcel, un cop arribes a casa teva t’adones quetenim masses coses que no valorem.

Un viatge com aquest no té preu, dono lesgràcies al Ricard Callao per informar-me del’existència de l’SCI i als meus pares per animar-me des del primer moment. També vull animara tots el joves que tinguin alguna recança afer-se voluntaris perquè és el moment de viureuna experiència meravellosa on reps molt mésdel que puguis donar. També dono les gràciesa Burkina Faso per deixar-me aquest meravellósrecord!

12

El dia a dia

REFLEXIÓ

Sagar Malé, tècnic de cooperació SCI. Al sudde la franja de Gaza, al límit amb Egipte, hi haun fragment de terreny anomenat el corredorde Philadelphi. És una zona desolada fronterera(una enorme tanca ondulada de ferro amb torresde vigilància), amb edificis plens de metralla,runes, descampats plens d’escombreries i sorraon els nens a vegades juguen, i a vegadesmoren assassinats. No té cap funció especialperò cada cop que viatjo a Gaza intento anar-hi perquè descobreixo quelcom de nou. Aquestazona es per mi un baròmetre de la situació de Gaza.

El baròmetre de Gaza

El 2005 Philadelphi era una àrea de guerra.Era el moment en què Israel tenia una pila decolònies a la costa de Gaza i una xarxa deduríssims check points, que feia complicat illarguíssim viatjar de Nord a Sud. Al març hivaig anar a fer una barbacoa a les runes de lacasa de la família Awad. Commemoràvemirònicament que feia un any un bulldozer israeliàl’havia demolit en l’operació “Arc de Sant Martí”,on les Forces d’Ocupació Israelianes destruïrenunes 150 cases de Philadelphi i del barri properde Brasil (on vivia la família Awad).

sagarmale@hotmail.com Guerra

13

REFLEXIÓ

3

L’argumentació era com sempre “raons deseguretat”, ja que buscaven resistents. Malgrattot els Awad no podien ser sospitosos de resa ulls israelians. Sí que ho eren, en canvi, elsmembres de la Jihad Islàmica que estaven unsmetres més endavant; però el seu local no elvan demolir. En realitat Israel volia clarejar l’àreapropera a la frontera per tenir un major control,i la millor manera era esborrar del mapa lescases de la població palestina. Una filla delsAwad m’ensenyava les runes de la casa on hihavia hagut cada habitació i les històries quehavien viscut. Plorava quan m’ensenyava unmoble manufacturat ple de records familiarsinsubstituïbles. Després vam anar amb cotxeper Philadelphi. Era una perillosa àrea de guerraon els soldats ubicats a les torres del davant etpodien disparar en qualsevol moment. Diesabans havien matat nens d’una escola desordmuts que no havien sentit els avisos delssoldats (els soldats sabien perfectament queallò era una escola de sordmuts).

major tensió i violència pels colons i l’exèrcitisraelià: els habitants se sentien desubicats idesconfiaven de la nova situació. En arribar aPhiladelphi, malgrat que la situació no era deguerra, la tensió era palpable. Philadelphicontinuava essent una zona calenta pelsisraelians que no havien deixat de controlar lafrontera, pels propis palestins que la voliencontrolar inútilment i fins i tot pels egipcis.

El 2007 Philadelphi era una àrea de tensió. ArielSharon, un dels criminals més intel•ligents quehan governat darrerament Israel, va veure quela millor i més barata manera d’ocupar la franjade Gaza era desallotjant les colònies. La qüestióera continuar controlant les fronteres per terra,mar i aire i realitzar amb tota impunitat lesincursions militars i els crims d’estat. La miopiainternacional va aplaudir de nou el “gest” d’Israel sense preveure les seves letals conseqüències. En aquell moment hi havia ganes per part delspalestins de sentir que s’havien lliurat d’un pes(encara que tothom sabia que no era així). Enspassejàrem ambla família Awad per les restesde les antigues colònies mentre reconstruïensobre terreny el que havien sentit a parlar: allàuna platja, allà un centre universitari, allà unpoliesportiu, una sinagoga...També vam passarpel poble Al Mawasy, que anteriorment haviaestat rodejat de colònies i que havia patit la

Tensió

CorrupcióEl 2009 Philadelphi és una àrea de postguerrai de corrupció. Israel ha deixat 1.400 morts . Aldavant una lamentable comunitat internacionalno sembla trobar mai motius perquè se li caiguila cara de vergonya pel seu no intervencionisme.Durant la destrucció de Gaza del 2008 i 2009els membres de la família Awad es van convertiren eterns refugiats, com qualsevol altra família.Viuen a prop del corredor de Philadelphi on elsbombardejos van ser especialment durs perquèactualment està ple de túnels que connectenamb Egipte, i Israel tenia l’excusa perfecta perdescarregar tota la seva ràbia sota l’argumentque als túnels es traficava amb armes. Esmovien com a mosques entre Rafah i Gazasense ser acollits per cap país ni poder amagar-se en cap búnker. Un dia en plena guerraviatjaven en cotxe de nit, sense llums, iescampant d’un brutal bombardeig. El fill de lafamília Awad calmava la seva filla petita davantd’una sinistra coreografia d’avions creuant elcel, dient-li que algú important s’estava casanti estaven fent focs d’artifici. Vam passejar perles runes de la guerra i també vam visitar algunsdels túnels (n’hi ha de 1.000 a 2.000) queforaden una àrea de pocs km. Han estat creatsper suplir el bloqueig d’Israel a l’entrada de sottipus de productes per les fronteres que controla.S’ha convertit en una xarxes de màfies, negocisfoscos, i suculents negocis pel Hamas. La mevadarrera visita a Philadelphi va ser prudent, ambcontactes que ens acompanyessin, ja que denou s’havia convertit en una zona perillosa.

14

CULTURA SOCIAL

Els horts urbans, una alternativasana i intel•ligent

Yolanda D. Alcántara. Responsable de l’hortcomunitari de l’espai jove de l’EixampleViure a una ciutat no és una opció gaire sana,però si hi vivim, existeixen alternatives pergaudir i beneficiar-nos a nosaltres mateixos i ala resta. Ara us presentem una: conrear. Unhort urbà, és un cultiu de plantes comestiblesdins d’un nucli no rural. L’objectiu pot serl’autoconsum, elaborar un projecte social ocomunitari...

Tenir un hort representa un aprenentatgeculpidor, i tenir clar que per molt que lespersones “s’adaptin” al ritme frenètic de la ciutat,les plantes necessiten el seu temps, no podencórrer (ni ho han de fer!). Així que per sobre detot hem d’estar disposats a observar, tenirpaciència i gaudir de tot el procés.

L’hort ens ensenyarà que no podem conrearde tot en qualsevol època de l’any, que respectarels cicles naturals de la planta és respectar-nos també a nosaltres mateixos, la natura ensofereix els fruits, llavors i fulles que necessitemen el territori i moment just que ho necessitem,variar-ho porta i ens està portant conseqüències

molt greus i un desequilibri gairebé irreversiblea la totalitat del planeta.

Saber el que menges no és fàcil, et pot semblarque menges una poma, però amb ella etmenges tots els químics, restes de plàstics iadhesius, tot ells inassimilables per al nostreorganisme. Un hort et permet saber el quemenges, saber el seu valor real, i no el delsupermercat, un hort et permet conèixer millorcom funciona un vegetal, un hort t’asseguramenjar verdures sanes.

Avui en dia hi ha moltes fórmules per a conrear-te les teves hortalisses, fins i tot sense gaireespai, hi ha alternatives tant curioses com l’horta un balcó o a terrasses! Però si vols tenir untros de terra o participar d’un projecte social ocomunitari, pregunta al teu ajuntament, a l’AVVde barri, a col•lectius d’autogestió, o a espaisculturals de base social o associativa. A lapàgina d’Indymedia Barcelona hi ha fotos itextos que il•lustren molt bé la realitat d’algunsd’aquest horts. Per tant, viure a una ciutat noés excusa per no poder tenir la pròpia collita,la il•lusió i l’empenta t’ajudaran a arribar allàon vols!

Algunes adreçes d’interès: www.horturba.como també www.terra.org

Poema xinès:

15

Si vols ser feliç una hora... emborratxa’t. Si volsser feliç un dia... mata el porc. Si vols ser feliçuna setmana... fes un bell viatge. Si vols serfeliç un any... casa’t. Si vols ser feliç tota lavida... conrea un hort..

OPINIÓ SOCI

Carrers esterilitzats,un sofà,una tele,un contracte de treball,una vida neta, sana i ordenada,aconseguir diners i gastar-los,i seguir així, així es viu perquè així viu tothom.

Però jo ara sé que no tothom,que existeixen llocs on l’espai es comparteix,i les normes que regulen la vida són moltmés antigues,més temps de saviesa acumulada,més desfasades, però més autèntiquespot ser.

Ara sé que els toros no són braus,que les flors són ofrenesi que mai posseiré la terra.Que es poden demanar desitjos als llacsperquè són sagrats,que no tinc perquè estar sola,que una vaca fa companyia,que menjo vida perquè sóc vida,que un desconegut pot tenir molt a dir-meencara que no parli el meu idioma,que a la tele no hi veig el món real,que el món real no existeix,que puc ser més lliure,que hi ha moltes més opcions i menysnecessitats de les que pensava,que vull seguir aprenenti que si algun dia torno,sempre m’acolliran.

Són coses que em vaig endur i que araguardo,en aquest hivernacle artificial on res faolor a resara penso en déus,en deserts i muntanyes,en camps d’arròs,en la mort,i la vida, una vida real.

Anna Vent, voluntària SCI-Cat

(sense títol) Dignidad laboral

Barreando

Hugo Manzano, vinyetista

16

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

Ens trobaràs a:C/ del Carme 95,08001, BarcelonaTel. 93 441 70 79

De dilluns a divendres: de 10 a 13hDilluns, dimecres i divendres: de 15 a 20h

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT

CULTURA DE PAU - COOPERACIÓ INTERNACIONAL ALDESENVOLUPAMENT - VOLUNTARIAT INTERNACIONAL -JUSTÍCIA SOCIAL - EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT -EQUITAT - ESPAI D’ESPAIS - IGUALTAT - SOLIDARITAT