Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres

Renaixement

RENAIXEMENT

Moviment cultural i artístic iniciat a Itàlia en el S. XIV. Període que marca el pas del món medieval al món modern. Majoritàriament, avarca els segles XV i XVI. El transvasament de la cultura i de l’art del Renaixement a la resta d’Europa fou lent i desigual.

Renaixement

RENAIXEMENT

TRANSFORMACIÓ Societat feudal medieval = economia bàsicament agrícola i una vida

cultural i intel·lectual dominada per l’Església Societat renaixentista = dominada progressivament per institucions

polítiques centralitzades, amb una economia urbana i mercantil Desenvolupament del mecenatge de l’educació, de les arts i de la música.

Itàlia renaixentista - formada per petites ciutats-estat. (famílies poderoses) - papa Nicolau V (1447-1455) reforma la ciutat de Roma -va fundar la Biblioteca Vaticana el 1448 -va fomentar la traducció de clàssics com Diodor, Tucídides, Homer -mana la construcció de la basílica de Sant Pere. -intent de convocar els reis cristians per formar una croada 1453- Caiguda de Constantinoble a mans dels turcs. -fi del mil·lenari Imperi Bizantí.

RENAIXEMENT

CONTEXT HISTÒRIC

RENAIXEMENT

il sacco di Roma Saqueig de Roma del 6 de maig de 1527 Tropes espanyoles i alemanyes de Carles I d'Espanya victòria imperial contra: -el Sacre Imperi Romanogermànic -la Lliga de Cognac (1526–1529) (aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat)

Lluites entre: -Francesc I de França -Carles V l'Emperador.

RENAIXEMENT

POLÍTICA ECONOMIA RELIGIÓ

ITÀLIA Petits estats governats per princeps o tirans.

EUROPA Monarques governen amb el suport de la burgesia.

Creixement activitat manufacturera i comercial -descobriments geogràfics (Or i plata procedent d'Amèrica)

-Reforma protestant de Martí Luter. -Cisma d'Anglaterra. -Concili de Trento convocat pel Papa Pau III

Nova riquesa que repercuteix en l'art Contrarreforma

RENAIXEMENT

Quattrocento: segle XV centre: Florència, Cinquecento (Alt Renaixement): segle XVI centre: Roma, Manierisme segle XVI període entre el Renaixement i el Barroc

EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

RENAIXEMENT

Humanisme Corrent ideològic, filosòfic i cultural que s'imposà entre els intel.lectuals i escriptors de l'època. - valoració de l'art clàssic grec i romà. - renovació dels sistemes de representació.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Antropocentrisme home com a centre i mesura de totes les coses

Perspectiva artificial (lineal, aèria,..) Utilització de mòduls Espais arquitectònics segons l'esser humà

RENAIXEMENT

Models pràctic Vitruvi Deu llibres d'arquitectura models d'arquitectura de les ruïnes teòric Alberti Tractats (pintura, escultura i arquitectura)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

RENAIXEMENT

Els artistes reivindiquen una major consideració social i inicien una actitud intel·lectual diferent

Artista com a teòric i com a executor (CREADOR) Mecenes: fomenta a l'artista i se serveix de l'art Artistes vagi van a Itàlia per aprendre Noves escoles

ARTISTES

Escola alemanya Escola flamenca Escola espanyola

EDAT MITJANA artistes considerats com a ARTESANS.

RENAIXEMENT artistes comencen a veure’s com a personalitats independents, comparables als poetes i escriptors.

RENAIXEMENT

Intensa preocupació per la vida profana que s’expressa en un creixent interès per l’Humanisme i l’afirmació dels valors de l’individuo.

Humanisme racional L’home es situa al centre de totes les coses. (home com individu) Antropocentrisme. Superació de la tradició teocèntrica medieval

Leonardo da Vinci, 1492 Estudi de les proporcions matemàtiques del cos humà

RENAIXEMENT

TIPOLOGIES - religioses (esglésies: de planta llatina, grega o circular). - civils (palaus urbans i laics i vil.les suburbanes).

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA

Inspirada en antecedents romans i grecs. L’arquitectura renaixentista va tenir un caràcter profà. Sorgí a la ciutat de Florència, on el gòtic gairebé no existí. A les ciutats europees de les grans catedrals es va implantà amb dificultats.

RENAIXEMENT

QUATTROCENTO centre: Florència Trencament amb l'estil gòtic. Pren com a model l'art de l'antiga Roma. Ordres romans: dòric, jònic, corinti, toscà i compost. Elements de cobriment: arc de mig punt, volta de canó i cúpula de

mitja taronja. -decoració menuda (putti, garlandes de flors o fruits, grotescos, etc.) -allargament de la cúpula (catedral de Florència, de Brunelleschi) -façanes de pedra tosca (Palau Medici-Riccardi, de Michelozzo di

Bartolommeo) -carreus realçats (Palau Rucellai, de Bernardo Rosellino, projecte d’Alberti).


RENAIXEMENT

CINQUECENTO centre: Roma Aparició dels : Tractats d'art: Serlio, Vignola, Palladio -1506, realització del projecte de la basílica de Sant Pere, Vaticà.

Donato D’Angelo Bramante, -els palaus es guarneixen amb valuosos baix relleus (Palau Grimani

de Venècia, 1549, obra de Michele Sanmicheli -escultures exemptes passen a decorar gran part dels edificis

(biblioteca de Sant Marc, 1537-50, Venècia, obra de Jacopo Sansovino).


grotescos (meitat animals i meitat humans)

RENAIXEMENT

Manierisme Ruptura amb la normativa clàssica -distorsió de les figures. -creació d'espais irreals. -utilització de colors molt clars o molt vius. -obres escultòriques de -temes fantàstics. Art aristocràtic lligat a les corts europees. (Concili de Trento) -espai ideal per a la nova litúrgia. -art frívol, refinat, luxós, teatral, sensual.


Miquel Àngel

RENAIXEMENT


ARQUITECTURA RELIGIOSA

Planta basilical -creu llatina amb tres naus -cúpula al creuer -organització de l'espai a

partir del mòdul Model: basílica romana

Planta centralitzada -creu grega -circular Model: Panteó de Roma

RENAIXEMENT


ARQUITECTURA RELIGIOSA

Evolució de la basílica de Sant Pere encarregada a principis del s XVI a Bramante per Juli II

RENAIXEMENT


ARQUITECTURA CIVIL

Seguiment de la utilitas vitruviana -norma que s'imposarà en la nova arquitectura Palaus Vil.les suburbanes Teatres, hospitals i biblioteques

RENAIXEMENT


ARQUITECTURA CIVIL

-forma cúbica. -poca importància a la

porta principal. -sensació de massís. -finestres que

alleugereixen el mur. -distribució interior al

voltant d'un pati central.

Palaucornisa motllura encoixinat

RENAIXEMENT


ARQUITECTURA CIVIL

-recuperació de l'antiga

casa de camp romana. (Palladio) vil.les suburbanes de Vicenza

Vil.les

RENAIXEMENT

TIPOLOGIES - religioses (monuments funeraris: tomba del Papa Inocenci VIII) - civils (cantories: balcons) i decoració de les vil.les

CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA

Obres de Ghiberti i Donatello Inspirada en el models clàssics. Materials: marbre, bronze, fusta i pedra .... el guix i la terracota

Gran interès per l’home com a individuo. Estudi del cos humà. Independència amb l’arquitectura.

RENAIXEMENT

QUATTROCENTO centre: passa de Siena i Pisa a Florència -caracteritzada per la proporcionalitat. -perspectiva geomètrica. -gradació dels relleus.


Lorenzo Ghiberti Porta del Paradís, 1425-1452 3a porta del Baptisteri amb deu

escenes de l'Antic Testament

RENAIXEMENT

-recuperació del cànon de nou caps i el contrapposto. -cames obertes en compàs.


Donatello El profeta Abacuc, 1423-1425 retrat realista Tremenda expressivitat. Dimensió humana plena de dignitat i de noblesa.

Donatello David,

QUATTROCENTO

RENAIXEMENT


Donatello Il Gattamelata, 1453 Pàdua primer retrat eqüestre de l'Edat Moderna

QUATTROCENTO

Verrochio Il Colleoni Venècia, 1481 Replica que Venècia va voler donar a

la ciutat de Pàdua. Al Condotiere Bartolomeo Colleoni.

RENAIXEMENT

CINQUECENTO centre: passa a Roma -caracteritzada pel naturalisme i per l'home. -tendencia al monumentalisme. -predomini de les línies corbes. -formes serpentinades que reforcen el dinamisme.


Miquel Àngel l'execució es fa "per força di levare" -un únic punt de vista òptim -un sol bloc

RENAIXEMENT

MANIERISME centre: Roma -utilitzen diversos blocs -multifacialitat -formes serpentinades que reforcen el dinamisme. -les figures s'allarguen i es retorcen sobre si mateixes. -els principals escultors són: Giambologna, Cellini i Miquel Àngel.


RENAIXEMENT

CARACTERÍSTIQUES PINTURA

Antecedents en les obres de Giotto i Masaccio.

Actitud oposada a la tradició gòtica. Cos humà i rostre més realistes. Interès per la natura i el paisatge. Intents de perspectiva. Interès pels volums i robes.

Capella Scrovegni, 1303-1305 Dedicada a Santa Maria de la Caritat -per ordre d'Enrico Scrovegni

RENAIXEMENT

-recull lleis de la perspectiva matemàtica -nou estil pictòric en frescos -cos humà i rostre de manera realista

Masaccio La Trinitá, 1425-1428 Fresc 680 cm × 475 cm Santa Maria Novella

-composició: -preocupació per l'harmonia -organitzacions geomètriques

-interès per: -la natura i el paisatge -volums i robes -la perspectiva -importància del dibuix

-tècniques: -fresc -tremp -final del XV l'oli


RENAIXEMENT

Capella Brancacci, església de Santa Maria del Carmine, Florència 1424-1427

-col·laboració de Masaccio i Masolino da Panicale i de Filippino Lippi, que va acabar l'obra.


RENAIXEMENT

PINTURA FLORENTINA


Masaccio, Brunelleschi, Donatello, Miquel Àngel, Fra Angelico, Botticelli, Filippo Lippi

Sandro Botticelli La primavera, 1477 pintura al tremp d'ou sobre taula. 203 cm d'alt x 314 cm d'ample

Estil naturalista desenvolupat el segle XIV, en bona mesura influenciats per la pintura de Giotto, i que en el segle XV esdevé l'escola principal del món.

RENAIXEMENT

ESCOLES DEL NORD


Escoles ubicades a Venècia, Pàdua, Màntua i Ferrara. -influenciades per les ruïnes del món romà Mantegna, Bellini, Tura, Messina

Andre Mantegna Sant Sebastià, 1480 255 cm d'alt x 140cm d'ample

RENAIXEMENT

CINQUECENTO


-tècniques: -consolidació de la pintura a l'oli (origen flamenc)

-suport: -tela

-interès per: -el clarobscur -sfumato -perspectiva aèria -terribilità

Leonardo da Vinci

Miquel Àngel

RENAIXEMENT

ESCOLA VENECIANA


iniciada per Giorgione altres pintors: Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese.

Característiques

-pèrdua dels contorns del dibuix -unitat cromàtica -exaltació de la riquesa: ambients palatins, grans vestidures,.. -valoració del paisatge: arquitectura clàssica com a marc -distorsió de les figures: forçades dins de la composició -ruptura de la simetria: perspectiva amb F fora del quadre

RENAIXEMENT

ESCOLA VENECIANA


QUATTOCENTO CINQUECENTO

Sacco di Roma, 1527

Siena PisaTRECENTO

Florencia Roma Venècia

caiguda de Constantinoble en 1453

familia Mèdicis Papas

1498 Vasco de Gama voreja la costa africana fins arribar al Cap de Bona Esperança. Nova i ruta comercial

Centre de comerç amb orient

1492 Colom descobreix Amèrica

Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres

Documents

Transcript of Tema 11: Reanaixament - Teoria + obres