TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés

L’aprenentatge

cooperatiu a través

d’un informatiu de

l’escola

Collaborative learning

through a newscast of

school

Noemi Pallarés Millán

Pràcticum i TFG II

Prof.: Meritxell Estebanell Mingüell

UdG 2012-2013

4t Grau en Mestre d’Educació Primària

Facultat d’Educació I Psicologia

Universitat de Girona

L’Aprenentatge Cooperatiu a través d’un informatiu infantil. Noemi Pallarés Millán

1

ÍNDEX

Contingut Pàgina

Resum 3

Abstract 3

Paraules clau 3

Key words 3

1.- Introducció 4

2.- Definició del problema 5

2.1.- Diagnosi del problema 5

2.2.- Objecte d’estudi 6

2.3.- Hipòtesi d’acció 7

3.- Marc conceptual 7

4.1.- L’aprenentatge cooperatiu 7

4.1.1.- Elements essencials de l’Aprenentatge Cooperatiu 8

4.1.2.- Vygotsky i la Zona de Desenvolupament Pròxim 8

4.1.3.- L’aprenentatge cooperatiu al currículum 8

4.2.- L’informatiu a altres centres educatius 9

4.- Rellevància social 11

5.- Metodologia d’investigació emprada 11

5.1.- La Investigació-Acció 11

5.2. Tècniques per recollir evidències 12

6.- Desenvolupament de la recerca 13

6.1.- Proposta d’acció 13

6.2.- Resultats obtinguts 14

6.2.1.- Enquesta treball en equip (Pretest) 14

6.2.2.- Com funcionarà l’equip? 16


2

6.2.3.- Informatiu Desperta’t 16

6.2.4.- El treball en equip després d’una setmana 18

6.2.5.- Dictat cooperatiu 19

6.2.6.- Enquesta treball en equip (Posttest) 20

7.- Conclusions i valoració dels resultats 21

8.- Bibliografia i webgrafia 23

Annexos

I. Qüestionaris experiències centres educatius

II. Tècniques per recollir evidències

III. Programació Projecte Informatiu

IV. Material Projecte Informatiu

V. CD

VI. Gràfics


3

RESUM

L’objectiu principal d’aquest treball d’Investigació-Acció és que els alumnes

millorin els seus resultats pel que fa al treball en equip. Per això, vaig proposar

elaborar un informatiu sobre notícies relacionades amb l’escola i així poder

comprovar si aquesta activitat afavoreix el treball cooperatiu.

Els equips no van funcionar des d’un bon principi, perquè la seva escola encara

no segueix una línia competencial que apliqui aquesta metodologia. Els nens

no estan acostumats a treballar d’aquesta manera. Tot i així, he pogut

comprovar que el treball cooperatiu ha millorat considerablement després de la

meva pràctica.

ABSTRACT

The main objective of this action-research study is that students improve their

performance in teamwork. Therefore, I proposed to elaborate a newscast about

the school so I can check if this activity encourages them to the teamwork.

The teams did not work right from the beginning, because their school does not

follow a way by competences that apply this methodology. Pupils are not used

to working this way. However, I have seen that the cooperative work has

improved considerably after my practice.

PARAULES CLAU

Aprenentatge cooperatiu, Telenotícies, Investigació-Acció .

KEY WORDS

Cooperative learning, Newscast, Action-Research.


4

1.- INTRODUCCIÓ

Les relacions que s’estableixen entre els alumnes són decisives i tenen molta

influència en el seu desenvolupament cognitiu. Segons Johnson (Coll, 1991), hi

ha tres maneres d’organització social per a treballar amb els alumnes:

situacions cooperatives, competitives i individualistes. En aquest treball em

centro en les situacions cooperatives.

És molt important saber treballar en equip, perquè a la vida quotidiana ens

podem trobar amb situacions que requereixin aquesta pràctica, com per

exemple, jugar en un equip de futbol o treballar en una empresa i s’hagi de

prendre decisions conjuntament. Si no ho han fet abans, els serà més difícil;

però si prèviament han emprat aquesta metodologia, hauran desenvolupat

habilitats que els facilitaran la tasca, com és respectar les opinions dels altres,

compartir, ajudar la resta de membres, dialogar per arribar a un consens, etc.

Quan vaig arribar a l’escola Ruiz Amado de Castelló d’Empúries, vaig veure

que treballen molt individualment i que falta una mica de treball en equip. Per

això, vaig proposar alguna activitat per fomentar aquest aspecte. Vaig realitzar

un dictat cooperatiu, el qual consistia en què jo dictava tres vegades un text

(sense aturar-me) i els alumnes havien de reconstruir-lo en grups. Els resultats

no van ser positius i això em va donar l’empenta a seguir treballant en aquesta

línia i dur a terme un projecte com a proposta d’acció.

La meva proposta didàctica, la qual he dut a terme a l’aula de 3r B, tracta sobre

l’elaboració d’un telenotícies de l’escola. Amb aquest projecte pretenc que els

nens i les nenes millorin els seus resultats pel que fa al treball en equip, ja que

no treballen gaire per grups i, quan ho fan, es produeixen alguns conflictes.

Per no entorpir la programació de la mestra, vaig fer una proposta a partir dels

continguts que s’havien de treballar. La notícia s’anava a treballar properament

i vaig aprofitar l’avinentesa per dur a terme una proposta que havia elaborat

anteriorment a la universitat: elaborar un telenotícies. També vaig decantar-me

per aquesta temàtica perquè s’utilitza, i aprenen a utilitzar, recursos tecnològics

com són programes multimèdia per redactar, per editar vídeos, per fer


5

seqüències d’imatges, per gravar sons; i també per l’ús de la càmera

fotogràfica i la càmera de filmar vídeo.

Els alumnes eren els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, on decidien

com seria i què hi hauria en el seu informatiu, el quan van anomenar

Desperta’t.

2.- DEFINICIÓ DEL PROBLEMA

2.1.- DIAGNOSI DEL PROBLEMA

Durant les dues primeres setmanes de pràctiques a l’escola, em vaig dedicar a

observar com són els nens, com sol ser la metodologia que utilitza la mestra,

quines activitats feien a l’aula... I vaig adonar-me que a la classe de 3r B

gairebé no se sol treballar en parelles i molt menys en grups. Per observar si

els alumnes sabien treballar cooperativament, vaig realitzar un dictat

cooperatiu, en el qual jo llegia tres vegades el text sense aturar-me. Cada

alumne havia d’escriure tot el que pogués i, a continuació, posar-ho en comú

amb els membres del seu grup per poder-lo reconstruir. Tots els grups van tenir

dificultats per poder-lo completar. Un grup, fins i tot, no va ser capaç de

completar el dictat perquè no es posaven d’acord. Per tant, la meva hipòtesi es

va complir i va començar la meva recerca enfocada a l’aprenentatge

cooperatiu.

El problema és que hi ha molts alumnes que no saben treballar en grup, perquè

no ho han fet abans. Segons la tutora (veure annex 2, Entrevista Anna Viñas),

no només és cosa d’ells. A l’escola Ruiz Amado, a tercer, costa molt el treball

en grup, perquè no n’han fet mai. Són grans per no haver-ne fet mai i massa

petits per fer-ho bé encara si no ho han fet. A 4t sol funcionar molt més bé.

Saber treballar en equip és molt important, perquè és una habilitat que

necessitaran per altres situacions de la seva vida quotidiana. Fora de l’àmbit

educatiu poden trobar-se amb què han de prendre decisions amb d’altres

persones i treballar per aconseguir un objectiu comú. Per això, seria bo actuar

sobre aquest problema, perquè quan abans comencin a treballar en equip,

abans es veurà la millora dels resultats. Si tenen l’hàbit de treballar


6

cooperativament des de petits, quan siguin més grans els serà més fàcil fer-ho.

La interacció entre iguals és molt important i l’aprenentatge que se n’obté és

molt ric.

2.2.- OBJECTE D’ESTUDI

L’escola en la qual he fet les pràctiques i he dut a terme la meva proposta

didàctica és l’escola pública Ruiz Amado de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).

Es troba al nucli del poble, al carrer Pau Casals número 11-13. Molts alumnes

d’Empuriabrava (una urbanització pertanyent al municipi) arriben en transport

públic. Aquest centre educatiu és de dues línies, ja que escolaritza 514

alumnes repartits en Educació Infantil i Educació Primària.

Segons la descripció en el seu blog, la característica representativa de l’escola

és la diversitat cultural de l’alumnat, on s’hi poden trobar unes 30 nacionalitats

diferents, fet que fa enriquir l’escola i en determina l’estructura organitzativa.

Actualment, està fent els seus primers passos en el treball competencial.

L’Aprenentatge Cooperatiu el comencen a treballar a partir de 3r.

La classe de 3r B està constituïda per 13 nenes i 6 nens. Es caracteritza per

ser un grup força tranquil i treballador. Pel que fa al ritme d’aprenentatge, hi ha

molts nivells i, en general, el nivell és baix. Els alumnes que treuen millors

notes, en una altra escola no destacarien tant. A la majoria els falta raonament

lògic i mancances en coneixements bàsics, com són la suma i la resta. El fet

que hi hagi ritmes diferents fa que sigui difícil programar, perquè mentre uns ja

han assolit l’aprenentatge, d’altres comencen a entendre’l i uns altres tenen

moltes dificultats per arribar a entendre-ho.

No estan acostumats a treballar en equip, perquè no ho fan gaire sovint. Tenen

dificultats per compartir el material i això, també es nota a l’hora de compartir

els coneixements en l’aprenentatge cooperatiu.


7

2.3.- HIPÒTESI D’ACCIÓ

Amb aquesta proposta d’acció pretenc comprovar si un informatiu sobre

l’escola pot afavorir el treballar en equip. Em fixaré tant en els diferents equips

que es formin com en el treball cooperatiu de tot el grup-classe, ja que el

resultat final serà el fruit que recollirem del treball de tots els grups.

Jo crec que és una bona eina per treballar en grup i que tindrà bons resultats.

Com que no estan acostumats a treballar cooperativament, segurament sorgirà

algun conflicte.

Tot i que l’Aprenentatge Cooperatiu és una decisió que el centre hauria de

prendre per treballar cap a la mateixa línia, i que amb una activitat no n’hi ha

prou, intentaré fomentar al màxim aquesta metodologia.

3.- MARC CONCEPTUAL

4.1.- L’APRENENTATGE COOPERATIU

L’Aprenentatge Cooperatiu és una metodologia que s’emmarca dins del treball

competencial. Consisteix en treballar en petits grups per maximitzar el propi

aprenentatge i el dels altres. Els objectius dels integrants del grup estan

relacionats, cada membre ha d’aconseguir el seu objectiu perquè la resta

també el pugui aconseguir. Així doncs, els resultats positius d’un participant són

beneficiosos per a la resta del grup, ja que hi ha una recompensa compartida i

proporcional als resultats del treball del grup.

Segons l’estudi que van realitzar Johnson i els seus companys (Coll, 1991), les

situacions cooperatives afavoreixen el rendiment i la productivitat dels

participants. Aquesta metodologia també afavoreix l’establiment de relacions

entre els alumnes de manera més positiva i crea sentiments recíprocs

d’obligació i d’ajuda.


8

4.1.1.- Elements essencials de l’Aprenentatge Cooperatiu

Perquè l’Aprenentatge Cooperatiu funcioni, Johnson, Johnson i Holubec (1999)

proposen cinc elements essencials que s’han de tenir en compte:

o Interdependència positiva: els membres del grup han d’entendre que per

obtenir bons resultats, els seus companys d’equip també els han

d’obtenir.

o Responsabilitat individual: cadascú ha de complir amb les tasques

encomanades.

o La interacció: els alumnes han d’ajudar-se, felicitar-se, aconsellar-se i

recolzant-se, ja que estan realitzant un treball conjunt.

o Habilitats interpersonals i grupals: els participants han de ser capaços de

dirigir el treball, prendre decisions, crear un clima de confiança,

comunicar-se, solucionar els conflictes.

o Avaluació grupal: una vegada finalitzada la tasca, els alumnes hauran

d’analitzar en quin grau s’han assolit els continguts i quins han estat els

seus punt forts i els punts febles, proposant millores per al futur.

4.1.2.- Vygotsky i la Zona de Desenvolupament Pròxim

Per a Vigotski, la ZDP es pot definir com la diferència que hi ha entre el nivell

del que la persona és capaç de fer amb ajuda d’altri i el nivell de les feines que

pot fer de manera independent, ella tota sola (Martí i Onrubia, 2004).

Amb aquesta concepció, podem dir que si els nens treballen cooperativament,

el seu rendiment serà major que si ho fessin sols. La cooperació i l’aportació

d’idees augmentaran la potencialitat de l’infant i assoliran aprenentatges

conjuntament.

4.1.3.- L’Aprenentatge Cooperatiu al currículum

El document que regula l’ensenyament d’Educació Primària és el currículum

d’Educació Primària del Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya (2009), establert en el Decret 142/2007. Aquest recull tots els


9

continguts, objectius i competències bàsiques que els alumnes haurien d’haver

assolit una vegada finalitzada aquesta etapa, entre d’altres consideracions.

Analitzant-lo, he pogut observar que contempla tant la importància del treball

individual com l’aprenentatge cooperatiu. És important que els nens i les nenes

aprenguin a treballar d’aquestes dues maneres, ja que en un futur es trobaran

situacions on es requereixi tant el treball individual com en grup.

A les diferents Competències Bàsiques es fa referència a la metodologia del

treball cooperatiu, per exemple, la competència comunicativa també és

imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i

fer crítiques constructives; posar-se en el lloc d’altri de manera empàtica;

respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític;

desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix o mateixa, i treballar en

grup de manera cooperativa. (p.19)

Molts objectius de les diferents àrees proposen el treball cooperatiu com a

metodologia de treball. Per exemple, aquest de medi social: Anàlisi diacrònic o

sincrònic d’algun fet social i cultural (habitatge, vestit, utillatge) en diverses

cultures, a partir del treball cooperatiu i l’ús de les TIC. (p.86)

Per últim, ens parla del treball per projectes. Aquesta metodologia dóna gran

rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen

decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les

tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.

4.2.- L’INFORMATIU A ALTRES CENTRES EDUCATIUS

4.2.1.- L’Ull Viu de l’INS Castelló d’Empúries

L’INS Castelló d’Empúries el curs 2010-2011 va començar el projecte de l’Ull

Viu a 3r d’ESO. Mensualment, emeten un informatiu d’uns 25 minuts sobre

notícies relacionades amb l’institut o la vila i aquest s’emet per Empordà TV i

també se’n fa difusió pel Youtube, el Facebook, la pàgina web d’Empordà TV i

pel blog de l’institut. Aquest projecte es duu a terme tres hores a la setmana en

una matèria optativa trimestral. Si els professors ho consideren acceptable, els


10

alumnes poden seguir en aquesta assignatura un altre trimestre o, fins i tot, el

curs sencer.

Els alumnes es reparteixen en quatre grups per realitzar una tasca

determinada: un grup es dedica a gravar, un altre grup prepara i munta el plató,

un altre prepara els guions i un grup es dedica a editar els vídeos. Els guions

els escriuen a través de Google Drive, amb la qual cosa tots els alumnes poden

participar-hi i la mestra pot veure quina ha estat la tasca realitzada i la

participació de cadascun d’ells.

Una de les professores responsables, la Núria Puigdevall (veure qüestionari 1

de l’annex 1), opina que els alumnes milloren el treball en grup, perquè és una

matèria trimestral i els adolescents van agafant responsabilitats gradualment i

es van especialitzant en les feines que han escollit voluntàriament.

A final de curs, el grup està molt cohesionat. Per això diu també, que és una

bona activitat per afavorir el treball en grup, ja que han de fer un treball conjunt.

4.2.1.- Escola Lacustària de Llagostera

Durant el primer trimestre del curs 2010-2011, els alumnes de 2n de l’escola

Lacustària de Llagostera van elaborar informatius en els diferents mitjans de

comunicació de la seva localitat per treballar la notícia. Van viure l’experiència

de gravar a la ràdio, a la televisió i de participar a la revista local. Cada classe

s’encarregava d’un mitjà de comunicació en concret i, després, l’experiència es

compartia amb les altres dues classes.

Cada nen havia d’escriure una notícia relacionada amb la seva escola. Entre

tots, van escollir quines notícies sortirien en el seu informatiu i en quin ordre.

També van decidir qui seria el presentador i l’home del temps. Després, anaven

un dia a l’estudi de Llagostera TV i des d’allà s’encarregaven de la gravació i

l’edició.

En total, van participar en dos noticiaris, els quals es poden veure a la pàgina

web de Llagostera TV i corresponen als vídeos 13 i 15.

La mestra responsable, la Judit Calverol (veure qüestionari 2 de l’annex 1),

opina que tot i que la redacció de les notícies és individual, els alumnes van


11

millorar el treball en equip, perquè es necessita que tot estigui ben organitzat,

és a dir, totes les notícies han de tenir un fil conductor i, per això, cal posar-se

d’acord tot el grup-classe.

4.- RELLEVÀNCIA SOCIAL

Una evidència que puc aportar és que l’elaboració d’un telenotícies afavoreix

l’aprenentatge cooperatiu, ja que el treball en equip és fonamental perquè tot

surti bé. Els alumnes adquireixen habilitats com la responsabilitat per entregar

la feina a temps, la pertinença a un grup, la cooperació, etc., fruit d’aquest

treball en grup. Tot i així, cal dir, que perquè una classe o escola dugui a terme

una activitat de cooperació, no es caracteritzarà per treballar cooperativament.

Cal tenir un hàbit i desenvolupar de tant en tant aquesta metodologia.

La meva pràctica educativa pot interessar a mestres que vulguin portar a la

pràctica un projecte relacionat amb els informatius televisius. També pot servir

per a docents que vulguin fomentar l’aprenentatge cooperatiu en els seus

alumnes. Evidentment, els resultats poden interessar a l’escola Ruiz Amado i,

concretament, a la tutora del grup de 3r B.

5.- METODOLOGIA D’INVESTIGACIÓ EMPRADA

5.1.- MÈTODE D’INVESTIGACIÓ-ACCIÓ

El mètode utilitzat en aquesta recerca és la Investigació-Acció. Aquest és un

instrument metodològic de recerca educativa sorgit de les ciències humanes i

socials. Serveix per millorar la pràctica professional del docent i també per

millorar situacions pràctiques concretes a partir de fer hipòtesis, proposar

accions i obtenir dades i reflexionar.

L’autor creador de la Investigació-Acció fou Kurt Lewis i el va dur a la pràctica

l’any 1944. Alguns autors que també tracten el mètode Investigació-Acció són:

Antonio Latorre (2003) en el seu llibre La investigación-acción: Conocer y

cambiar la práctica educativa o John Elliot (1990) a La investigación-acción en

educación.


12

L’organització d’aquesta metodologia és a partir

de cicles continuats: primer es detecta

quina és la situació problemàtica i es

planifica la proposta. A continuació, la

proposta es posa en acció fent les

degudes observacions i, per últim, es fa

una reflexió sobre la pràctica educativa.

Una vegada acabat el cicle, es torna a començar, és a dir, a partir de

la reflexió es torna a planificar fent els canvis de millora pertinents.

En el meu cas, vaig detectar que la situació problemàtica era que els alumnes

no solen treballar cooperativament i, a continuació, vaig proposar una activitat

per comprovar aquesta problemàtica. Com que la meva hipòtesi va resultar

positiva, vaig proposar fer un informatiu sobre l’escola i el vaig dur a la pràctica

amb els alumnes. Durant l’acció, vaig recollir diferents evidències, les quals

vaig analitzar posteriorment per comprovar la meva hipòtesi. Per últim, vaig

tornar a realitzar la primera activitat per veure si realment el treball en equip

havia millorat.

De les diferents metodologies d’investigació que existeixen, vaig escollir

aquesta perquè volia fer un canvi i aportar el meu granet de sorra en aquesta

escola. Si duia a terme únicament la pràctica reflexiva o altres mètodes, no

hagués pogut portar a la pràctica cap activitat per millorar aquesta situació.

5.2. TÈCNIQUES PER RECOLLIR EVIDÈNCIES

El mètode Investigació-Acció comporta utilitzar uns recursos per recollir

evidències. Les tècniques que jo he utilitzat són les següents:

Evidència Qui ho farà Quan ho farà Què determina

Diari de pràctiques

Practicant. Al final del dia. Recollir les sensacions de com ha anat cada sessió i reflexionar si hi ha alguna cosa a millorar.

Enquesta treball en

Alumnes Abans de començar el

Quina experiència tenen els alumnes del treball en equip i què n’opinen.

Planificar

Reflexionar Observar i analitzar

Actuar

Investigació-Acció

Identificar un problema


13

equip projecte.

Entrevista mestra

Practicant i mestra.

Abans de la proposta didàctica.

Recollir evidències sobre el treball en equip, vist des de la perspectiva que té la mestra.

Sensacions de l’equip

Alumnes. En el moment en què els grups

estiguin formats i col·locats.

Fer hipòtesis i prediccions sobre com anirà el treball en equip i si els agrada el grup que els ha tocat.

El treball en equip després

d’una setmana

Alumnes. Deures a casa per al cap de setmana.

Reflexió del treball en equip.

Diari dels nens

Alumnes. Deures. Recollir les sensacions de com ha anat el dia.

Fotografies, gravacions

de so i vídeo

Practicant Durant el projecte. Observar la participació de l’alumnat durant algunes activitats i també poder fer una reflexió sobre la pròpia pràctica educativa.

6.- DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA

6.1.- PROPOSTA D’ACCIÓ

Una vegada ja tenia el problema diagnosticat i la hipòtesi d’acció plantejada,

vaig començar l’acció. Aquesta consta de diferents activitats per observar i

recollir dades sobre el treball cooperatiu dels alumnes. L’activitat protagonista

de la meva proposta d’acció és el projecte de l’informatiu sobre l’escola, però

abans de començar amb el projecte, vaig passar una enquesta (veure annex 2,

Enquesta sobre el treball en equip) als alumnes per conèixer l’experiència i les

sensacions que tenien sobre el treball en equip i així poder comparar les dades

una vegada el projecte s’hagués acabat. Aquest és el pretest de la meva

recerca.

Una vegada els equips de treball per al projecte foren formats, els alumnes van

haver d’escriure quines sensacions tenien sobre el seu equip. És a dir, havien

de dir si els agradava l’equip que els havia tocat i si creien que funcionaria.


14

El projecte de l’informatiu Desperta’t consistia en elaborar, enregistrar i editar

un informatiu amb notícies sobre l’escola. Tot i que em vaig plantejar altres

objectius, com la millora de l’expressió escrita i oral, l’objectiu principal és

afavorir la dinàmica del treball en grup. Vaig decidir realitzar aquesta activitat

en forma de projecte, perquè és una metodologia competencial que dóna molta

importància al treball cooperatiu, com diu el Currículum (Departament

d’Educació, 2009).

La proposta plantejada va tenir una duració d’una setmana i mitja a totes les

àrees, excepte les especialitats (música, educació física, anglès, religió i

alternatius), els tallers i informàtica. Per tant, aquest projecte es va dur a terme

en 27 sessions de classe en total.

Com es pot observar a la programació d’aquest projecte (Veure annex 3), la

metodologia principal és el treball cooperatiu. Les metodologies cooperatives

que he utilitzat són el trencaclosques i el foli giratori. Els alumnes havien de

prendre totes les decisions referents al producte final: el nom, el logotip, la

música, la temàtica de les notícies, les entrevistes, els presentadors, etc.

Cada dia havien de fer un diari reflexiu sobre el que havien fet, el que més els

havia agradat, etc. Aquest diari contenia les preguntes, per tant, era molt guiat.

Després d’una setmana de treball, vaig passar un altre qüestionari als nens i

les nenes perquè reflexionessin sobre el seu treball en equip.

Una vegada finalitzat el projecte de l’informatiu Desperta’t, havia de comprovar

si el treball en equip havia millorat. Per això, vaig dur a terme la mateixa

activitat que vaig realitzar per diagnosticar el problema: un dictat cooperatiu.

També vaig tornar a passar l’enquesta inicial sobre el treball en equip, per així

poder comparar els resultats inicials amb els finals.

6.2.- RESULTATS OBTINGUTS

6.2.1.- Enquesta treball en equip (Pretest)

Per a tots els alumnes, excepte un, el treball en equip ha estat una experiència

positiva.


15

Pel que fa a la regla principal perquè el treball en equip funcioni, les opinions

són molt diverses. El 31’58% dels alumnes pensa que és compartir les

responsabilitats i l’altre 31’58% pensa que és congeniar idees i opinions. Un

21,05% opina que repartir les tasques és el més important. Per últim, compartir

els èxits i els fracassos és l’opció escollida pel 15,79 %. En canvi, cap alumne

ha donat rellevància a parlar les coses de manera clara.

Els 19 alumnes de la classe es consideren bons companys de treball en equip i

18 d’ells prefereixen treballar cooperativament, mentre que un prefereix el

treball individual. A més a més, tots excepte un, han afirmat oferir ajuda quan

un company li ho demana.

El 57,89% dels nens i nenes opina que els seus companys són un impediment

perquè faci bé la seva feina. L’altre 42,11% pensa el contrari. Un 78,95% pensa

que no podria fer més feina i no aprendria més si treballessin sols. En canvi, 4

alumnes pensen que sí podrien fer més feina sols i aprendrien més.

Pel que fa a la pregunta 8, sobre si parlen d’altres coses que no estiguin

relacionades amb la feina a fer, 5 han dit que sí ho fan i els altres 14 alumnes

han dit que només parlen de la feina que han de fer. Tots els nens i nenes han

afirmat que no senten que perden el temps treballant en equip.

En aquesta enquesta els vaig demanar quins avantatges i desavantatges té

treballar en equip, i aquestes són les seves respostes:

AVANTATGES DESAVANTATGES

o Ens ajudem entre nosaltres. o Fem la feina més ràpid. o Aprenem més coses. o No perdem tant el temps. o És divertit, t’ho passes bé i és més fàcil. o Si parlem, trobem solucions. o Podem decidir.

o A vegades no surten bé les coses. o Sempre hi ha algú que mana. o Alguns sempre juguen. o Alguns fan altres coses i no fan la feina. o Som molts i fem molt xivarri. o Parlen d’altres coses. o Ens barallem i/o ens enfadem. o Hi ha companys que no volen ajudar. o Molesten i no deixen treballar. o No ens posem d’acord.


16

Les respostes s’han anat repetint i com podem veure, entre tots, han trobat

més desavantatges que avantatges. Però si tots han dit que prefereixen el

treball en equip, això vol dir que la part positiva té més pes per a ells.

6.2.2.- Com funcionarà l’equip?

Una vegada vaig formar els equips i es van col·locar per taules, vaig demanar a

cada nen i nena que escrivís en un trosset de paper quina percepció tenia

d’aquest equip: si els agradaven els membres que formaven el seu equip i si

creien que funcionaria i podrien treballar bé.

El 100% de l’alumnat va respondre que sí estava content amb el grup que li

havia tocat i predeien que treballarien bé i el grup funcionarà. Les raons que

van donar van ser perquè els membres els cauen bé, perquè són amics i no es

barallaran, perquè és un grup que es comporta bé, perquè es posen d’acord i

tenen creativitat.

6.2.3.- Informatiu Desperta’t

3r B és un grup que no està acostumat a treballar cooperativament, perquè

l’escola en general no segueix aquesta línia. Per aquest motiu, vaig fomentar

en tot moment la importància del treball en equip. Els repetia una i altra vegada

que si un membre del grup falla, tot el grup fallarà i farà que tota la classe acabi

tenint mals resultats i que l’informatiu no surti bé.

El primer dia del treball en equip va anar força bé. Hi havia conflictes, però se

solucionaven ràpidament. Però el segon dia va ser caòtic: no es posaven

d’acord, es barallaven a qualsevol moment, la participació de dos nens era

nul·la... Un grup anava molt malament, fins i tot, no volien seguir en aquest

equip de treball. Al CD de l’annex 4 hi ha una gravació de veu corresponent a

aquest dia (Annex 4, Gravació 08/05/2013). A l’annex 1 també es pot trobar un

fragment del diari que pertany a aquest mateix dia (Annex 2, Diari reflexiu

personal 08/05/2013).


17

Al final del dia em vaig haver d’enfadar i donar-los un ultimàtum: si no

canviaven l’actitud i es posaven a treballar de veritat, deixàvem estar aquest

projecte. Alguns es van sentir malament perquè deien que si no fèiem

l’informatiu jo no podria fer el treball per la UdG. Ells coneixien que faria aquest

projecte, però que sobretot em centraria en el treball en equip. Els vaig dir que

no passava res, que ja tenia resultats que em servien, ja que el treball en equip

no havia funcionat. No tenia ganes de treballar així i que l’informatiu sortís

malament.

Els vaig deixar reflexionar i, a partir d’aquell moment, tot va canviar: es van

posar les piles i van anar fent feina. Sorgien petites discussions, però ja no eren

com les del principi.

Arran de la dificultat en el funcionament dels grups, que el temps anava

passant i la feina s’anava acumulant, vaig suprimir activitats programades, com

per exemple, fer pràctiques amb l’efecte Croma independentment de

l’informatiu. D’altres activitats que tenia plantejades fer amb ells, com per

exemple, muntar el plató i editar vídeos, ho vaig haver de fer jo, perquè no em

quedava temps per fer-ho amb ells.

A les hores en què gravàvem, no ho feien tots els grups alhora, perquè només

disposàvem d’una càmera on es pogués connectar un micròfon. Per això, la

tutora es quedava amb els alumnes acabant feina per a l’informatiu i jo anava

amb els que gravaven per supervisar o al revés. No obstant, si havien de fer

fotografies, podia marxar més d’un grup a la vegada.

Malgrat les dificultats que vam tenir, l’informatiu Desperta’t va quedar molt bé i

estic molt orgullosa dels resultats, i els alumnes també ho estan. Sempre hi ha

coses a millorar, però per ser la primera vegada que dirigeixo un projecte

d’aquestes característiques, crec que ha quedat prou bé. (Annex 4, Informatiu

Desperta’t i Making off de l’informatiu Desperta’t).


18

6.2.4.- El treball en equip després d’una setmana.

Després d’una setmana havent estat treballant en equip, en lloc d’encomanar-

los per deures el diari reflexiu, els vaig donar unes preguntes perquè

reflexionessin sobre el treball en equip.

Les respostes obtingudes són molt semblants. Tots els alumnes es van sentir

molt bé treballant en grup. Les raons que donaven són perquè treballen junts i

s’ajuden, aprenen moltes coses, comparteixen les responsabilitats o perquè

treballar en equip és divertit. En canvi, hi ha una opinió que no és tan positives:

una nena respon que no s’ha sentit gaire bé, perquè s’ha barallat amb l’equip

perquè no tots treballaven.

A continuació se’ls preguntava si havien tingut problemes i, en cas afirmatiu, si

s’havien solucionat. Quatre alumnes consideren que el seu equip no ha tingut

problemes durant la setmana. Els entrebancs que sorgiren i que comenten els

alumnes són per la dificultat per posar-se d’acord o perquè alguns companys

del grup no treballaven.

Pel que fa al tema de compartir el material, oferir ajuda als companys,

respectar el torn de paraules i les opinions dels companys, totes les respostes

són molt positives. Comenten que sí han compartit, perquè així també els

deixaran el material quan ho necessitin; que sí han compartit perquè ells també

volen que els ajudin quan sigui necessari. Una nena ha comentat que sí ha

respectat les opinions dels companys, però a vegades preferia les seves idees.

El repartiment dels rols era una decisió que havia de prendre cada grup i no

tothom estava content amb el rol que li havia tocat. D’altres, estan molt

contents.

Per últim, els vaig preguntar si creien que el treball en equip és important. Tots

els alumnes van respondre que sí i les raons donades són les següents:

o Sí , perquè un sol no pot fer tot el treball.

o Sí, perquè aprens moltes coses.

o Sí, perquè ens hem d’ajudar els uns als altres.

o Sí, perquè tenim més coses i idees i entre els de l’equip ens ajudem.

o Sí, és millor treballar en equip que sol.


19

o Sí, perquè fas més feina.

o Sí, perquè així acabes les coses més ràpid i queda més maco.

o Sí, perquè és divertit i com que som més, és més fàcil.

6.2.5.- Dictat cooperatiu

Dues setmanes després del projecte de l’informatiu Desperta’t, vaig tornar a

l’escola a fer un dictat cooperatiu. A diferència de la primera vegada, els vaig

repartir un full a cadascun perquè escrivissin tot el que poguessin a la primera

activitat, i a la segona havien de reconstruir-lo en grup, però cadascú l’havia

d’escriure a la seva fitxa per evitar rols passius.

Abans de començar a dictar, els he comentat que hi hauria quatre oracions i

que es podrien posar d’acord per recollir la informació. Aquesta estratègia la

majoria no l’ha entès i només un grup ho ha dut a terme, perquè una nena va

decidir que cada membre s’encarregués d’una oració. La resta de grups va

escriure individualment tot el que podien del dictat i no es van organitzar la

tasca prèviament, amb la qual cosa alguns alumnes van escriure molt i d’altres

poc (o gens).

A la segona part de l’activitat, la reconstrucció del dictat, tots els alumnes

participaven, però a cada grup n’hi ha un o dos molt actius i un o dos més

passius. Els que s’han mostrat més passius s’aprofiten de la feina feta pels més

actius a la primera part.

Aquesta vegada, l’actitud envers el treball en equip va ser molt més bona i tots

els grups van reconstruir el dictat. En dos grups van haver petites discussions

que ràpid foren solucionades.Tot i així, no van treballar cooperativament, ja que

no hi havia ni un dictat igual. Abans de començar la segona part de l’activitat,

vaig avisar que les faltes de cada grup computarien a tots els membres i, com a

conseqüència, es veien “obligats” a fer-ho igual i junts i a col·laborar. És a dir, si

un membre del grup feia 10 faltes i els altres 3, tot el grup tindria 10 faltes, el

nombre màxim de faltes realitzades. Vaig fer això per motivar-los a treballar en

grup i que fessin el mínim d’errors possible, però no va ser així. En un mateix

grup, van fer faltes diferents que, si haguessin col·laborat entre ells, cadascú


20

hauria aportat les paraules que sap escriure correctament i així el nombre de

faltes hagués estat menor.

6.2.6.- Enquesta treball en equip (Posttest)

Per a tots els alumnes, excepte dos, el treball en equip ha estat una

experiència positiva.

La regla principal perquè el treball en equip funcioni més votada és la de

congeniar idees i opinions amb un 41’18%, seguida de parlar les coses de

manera clara, la qual no va ser escollida a l’enquesta inicial i aquesta vegada

obté el 35’29% dels vots. Un 17’65% opina que compartir les responsabilitats

és el més important. Per últim, repartir les tasques és l’opció escollida pel

5’88%. A diferència del pretest, cap alumne ha donat rellevància a compartir els

èxits i els fracassos.

El 100% dels alumnes segueix considerant-se bons companys de treball en

equip i 16 d’ells prefereixen treballar cooperativament, mentre que un prefereix

el treball individual. Aquesta vegada, tots excepte han afirmat oferir ajuda quan

un company li ho demana.

El 35’29% dels nens i nenes opina que els seus companys són un impediment

perquè faci bé la seva feina. L’altre 64’71% pensa el contrari. Aquests resultats

han variat molt respecte al principi i semblen més positius.

Un 88,24% dels alumnes afirma que no podria fer més feina i no aprendria més

si treballessin sols i, per aquest motiu, prefereix el treball en equip.

Pel que fa a la pregunta 8, també ha variat considerablement i el 58,82% afirma

que parlen d’altres coses que no estiguin relacionades amb la feina a fer. Tots

els nens i nenes, excepte dos, han afirmat que no senten que perden el temps

treballant en equip.

Pel que fa als avantatges i desavantatges, he obtingut les mateixes respostes

que a l’enquesta inicial.


21

7.- CONCLUSIONS

Si hagués pogut dur a terme el projecte de l’informatiu durant més temps,

encara que fos només a les hores de llengua durant un mes, els resultats del

treball en equip haurien estat més notables. Per aquest motiu, una modificació

que faria a la meva Unitat Didàctica seria la distribució del temps, la qual cosa

permetria realitzar totes les activitats programades i que els alumnes també

aprenguin a editar vídeos. Estic molt contenta del resultat final i dels entrebancs

que hem anat superant pel camí per aconseguir l’informatiu Desperta’t.

Les opinions que els alumnes donen, com per exemple a la reflexió del treball

en equip o les enquestes, són molt interessants i positives. Malgrat els

problemes que van tenir i que vam estar a punt de deixar de banda l’informatiu,

la majoria dels alumnes opina que aquesta experiència ha estat positiva.

Els resultats obtinguts a les dues enquestes sobre el treball en equip d’abans i

després de l’acció són força variables (Annex 5, Gràfic pretest-posttest). Per

exemple, a la segona pregunta en què es feia referència a la regla fonamental

perquè el treball en equip funcionés, abans de dur a terme la meva proposta els

alumnes no donaven importància a parlar les coses de manera clara. Després

de l’acció, és la segona opció més votada. Arran dels conflictes que sorgiren,

els alumnes van haver de posar-se d’acord i parlar clarament sobre el que

volien fer. Amb això puc entendre que s’han adonat de la importància del diàleg

per arribar a un consens entre els membres de l’equip. L’aprenentatge

cooperatiu facilita l’aprenentatge de valors i habilitats com són posar-se d’acord

a l’hora de prendre decisions. Poc a poc, els alumnes han après que a vegades

han de deixar de banda les seves idees i acceptar aquelles en què la resta del

grup hi estan d’acord, veient-hi la part positiva.

Les preguntes 6 i 7 de l’enquesta realitzada als alumnes estan molt

relacionades, ja que a la primera preguntava si creien que els companys

d’equip són un impediment per fer la feina bé i a la segona, si creien que si

haguessin treballat sols haurien fet la feina millor. Doncs bé, al principi pensava

que no havien entès bé la pregunta, perquè hi ha alumnes que van afirmar que

els seus companys de grup feien que la feina no sortís bé, però a la vegada

diuen que si haguessin fet individualment la feina, no els hagués sortit igual de


22

bé. Semblava contradictori, però vaig comentar-ho amb una nena que va donar

aquesta opinió i em va dir que és perquè alguns membres de l’equip no han

col·laborat i si hagués fet tota la feina sola hauria trigat i treballat molt més i els

resultats potser no serien tan bons.

Les dificultats que més s’han trobat treballant en grup és el moment en què

havien de prendre decisions i posar-se d’acord. Cadascú es mantenia en la

seva opinió i els costava arribar a un consens. També hi hagut pocs alumnes

que no han col·laborat gaire bé res en el treball de grup i a causa d’això sorgien

conflictes. Tot i les dificultats que han tingut, tots els alumnes es consideren

bons companys de treball en equip. Els que no han aportat idees a l’equip o no

han participat, també consideren que són bons companys.

Hi hagut nens que han aconseguit passar d’un rol passiu a participar més en

les tasques proposades. En canvi, una minoria, han conservat el seu rol passiu

i escassament han aportat idees al grup ni tan sols ajudar en cap tasca.

Els nens i les nenes tenen la concepció que la feina que fan és seva i no la

volen compartir. En el segon dictat cooperatiu, només un grup es va organitzar

molt bé repartint-se les oracions entre ells. En canvi, la resta va intentar

escriure les quatre frases. Això denota que no s’acaben de refiar de la feina

dels seus companys de grup i que treballen individualment.

Després d’analitzar tots els resultats obtinguts, la conclusió que extrec d’aquest

treball és que als alumnes de 3r B de l’escola Ruiz Amado els agrada treballar

en equip i els motiva molt aquesta metodologia, però no saben fer-ho perquè

no tenen experiència i no saben fer-ho d’una altra manera. No se’ls han donat

les tècniques necessàries per cooperar. Això fa que els seus resultats no siguin

tan bons com s’esperaven i que sorgeixin conflictes per aspectes insignificants,

però que per a ells en aquell moment són importants.

Cal constància i seguir treballant utilitzant aquesta metodologia perquè els

alumnes adquireixin les habilitats cooperatives que els manquen. Han millorat

en aquesta habilitat, però encara els queda molt per millorar i per aprendre pel

que fa a aquesta metodologia. S’ha de fomentar molt i dur a terme activitats

diverses treballant cooperativament. Perquè haguem fet aquest projecte, no vol


23

dir que el grup-classe sigui cooperatiu, ja que amb una activitat no n’hi ha prou.

És un procés llarg. A l’última activitat, la del dictat cooperatiu, vaig observar que

sí havien millorat molt respecte a l’inici del meu pràcticum, tot i que no acaben

de veure les estratègies i l’essència del treball cooperatiu. Gràcies a aquesta

pràctica i a la millora del treball en equip, també es veu un grup més cohesionat

i les relacions a l’aula han millorat.

Sóc conscient que en una setmana no es poden treballar i desenvolupar les

habilitats socials que es relacionen amb l’aprenentatge cooperatiu. Però crec

que he pogut aportar el meu granet de sorra per intentar-ho millorar, ja que s’ha

de seguir un procés llarg.

8.- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

COLL, C. (1991). Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento.

Barcelona: Ediciones Paidós. (Capítol 5. Estructura grupal, interacción entre

alumnos y aprendizaje escolar).

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

(2009). Currículum d’educació primària. Barcelona: Serveis de Comunicació,

Difusió i Publicacions.

ELLIOTT, John. (1990). La investigación-acción en educación. Madrid:

Ediciones Morata.

JOHNSON, D., JOHNSON R. i HOLUBEC, E. (1999). El Aprendizaje

Cooperativo en el aula. Buenos Aires: Editorial Paidós.

LATORRE, Antonio. (2003). La investigación-acción. Conocer i cambiar la

pràctica educativa. Barcelona: Editorial GRAO.

MARTÍ Sala i ONRUBIA Goñi. (2004). Les teories de l’aprenentatge escolar.

Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.


24

WEBGRAFIA

Diari de Girona. (2011). Suplement d’ensenyament 22 de febrer del 2011:

Alumnes periodistes a l’escola Lacustària. Recuperat el 15 de maig, des

de: http://medias.diaridegirona.cat/suplementos/2011-02-28_SUP_2011-02-

22_01_33_11_binder3.pdf

Llagostera TV. (2013). Setmanari escolar núm. 1 25-03-11. Recuperat el 15

d’abril del 2013, des de: http://www.llagosteratv.cat/index-

tv.php?Escoles=12&seccio=12

INS Castelló d’Empúries. (2013). Programa de TV: L'Ull viu. Recuperat el 15

d’abril del 2013, des de: http://iescastellodempuries.xtec.cat/?q=node/61

L’APRENENTATGE

COOPERATIU A TRAVÉS

D’UN INFORMATIU DE

L’ESCOLA Annexos

Annex 1

Qüestionaris

d’experiències amb

telenotícies o Ull Viu de l’INS Castelló d’Empúries.

o Escola Lacustària de Llagostera.

L’Aprenentatge Cooperatiu a través d’un informatiu de l’escola. Annex 1

UN INFORMATIU AFAVOREIX EL TREBALL EN EQUIP DELS ALUMNES?

NOM I COGNOMS ESTUDIANT: Noemi Pallarés Millán

DNI: 41557571K

ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected]

NOM DE LA PERSONA ENCARREGADA: Núria Puigdevall

CENTRE EDUCATIU: INS Castelló d’Empúries

POBLACIÓ: Castelló d’Empúries


Respostes de la professora Núria Puigdevall:

Amb quin curs vau realitzar l’informatiu?

3r ESO, franja horària de matèries optatives. Tres hores a la setmana.

L’objectiu és fer un programa de 20-25 minuts de durada al mes.

Quants alumnes hi participaven?

15 alumnes per grup, en total, 30 alumnes, separats en dues aules diferents, i

amb dues professores diferents, Núria Puigdevall i Mònica Vilosa. Les notícies i

reportatges es reparteixen: cada grup fa els treballs encomanats

independentment de l’altre grup. Al final, el grup “A” (Núria Puigdevall) és qui

recull els vídeos resultants i els dóna el format final d’edició, i qui redacta els

guions dels presentadors i els enregistra.

Quin era l’objectiu principal de la realització de l’informatiu?

1. Fomentar l’educació en els mitjans audiovisuals i els seus llenguatges entre l’alumnat.

2. Estimular la creació artística i crítica dels seus missatges mitjançant la producció de continguts audiovisuals dins l’àmbit educatiu.

3. Millorar les competències comunicatives d’expressió oral, escrita i audiovisual.

4. Valorar positivament el treball en grup.

5. Incentivar i afermar l’autoestima de l’alumnat.

6. Fomentar la projecció del centre i de les activitats escolars i extraescolars en el context municipal.

7. Augmentar la cohesió social de l’institut de secundària.


Els alumnes tenien diferents rols?

Dins el grup de 15 alumnes, les tasques es reparteixen de la manera següent:

. Un grup de 4 alumnes és el que es dedica a gravar.

. 4 altres alumnes preparen els guions.

. 4 alumnes munten i preparen el plató.

. 3 alumnes editen els vídeos.

Creieu que els alumnes van millorar el treball en equip? Per què?

Sí. En ser una matèria que dura tot el curs, els alumnes van agafant

responsabilitats gradualment i es van especialitzant en les feines que han

escollit voluntàriament. A mesura que ha anat avançant el curs, alumnes han

anat coneixent el sistema de treball fins que tothom ha trobat dins l’equip el seu

lloc per sentir-s’hi còmode. A final de curs, el grup està molt cohesionat.

Creieu que un informatiu afavoreix el treball en equip? És a dir, és un bon recurs per treballar en equip? Per què?

Sí. Els alumnes aprenen continguts sense adonar-se’n i, a més, aprenen a

relacionar-se, parlar, debatre, participar... per fer un treball conjunt... practiquen

estratègies que hauran d’aplicar també fora de l’institut i en la seva vida adulta.

Altres aspectes que vulgueu destacar.

En comptes de contestar aquest qüestionari, podríem haver quedat

personalment i us ho hauria explicat tot amb molt de gust. A més, us podria

haver presentat l’equip i l’espai de treball.

D’altra banda, em vaig assabentar que una alumna (de l’altre grup) venia a

l’escola a parlar-vos del nostre programa. Com a professora i directora

d’aquest, m’hauria agradat tenir-ne coneixement a través vostre, i poder

preparar d’una manera supervisada el treball a presentar. De cara a un altre

any, si voleu que hi participem, m’agradaria estar-ne informada i poder preparar

la presentació des del “treball en equip”.


UN INFORMATIU AFAVOREIX EL TREBALL EN EQUIP DELS ALUMNES?

NOM I COGNOMS ESTUDIANT: Noemi Pallarés Millán

DNI: 41557571K


NOM DE LA PERSONA ENCARREGADA: Judit Calverol Gironella

CENTRE EDUCATIU: Escola Lacustària

POBLACIÓ: Llagostera


Amb quin curs vau realitzar l’informatiu? 2n d’Educació Primària.

Quants alumnes hi participaven? 21 alumnes.

Quin era l’objectiu principal de la realització de l’informatiu? Conèixer el funcionament dels diferents mitjans de comunicació, l’expressió oral.

Els alumnes tenien diferents rols? si

Creieu que els alumnes van millorar el treball en equip? Per què? Si perquè varen haver de col·laborar per redactar el noticiari i posar-se d’acord.

Creieu que un informatiu afavoreix el treball en equip? És a dir, és un bon recurs per treballar en equip? Per què? Si, perquè es necessita que tot estigui ben organitzat, és a dir, totes les notícies tinguin un fil conductor, cal posar-se d’acord, silenci total a l’hora de gravar...

Altres aspectes que vulgueu destacar.

És una experiència molt interessant per treballar l’expressió oral i escrita, també el treball amb equip.

Annex 2

Tècniques per

recollir evidències o Enquesta sobre el treball en equip.

o El treball en equip després d’una setmana.

o Diari reflexiu dels nens.

o Pauta d’observació.

o Diari reflexiu personal 08/05/2013.

o Entrevista Anna Viñas, tutora de 3r B.


ENQUESTA SOBRE EL TREBALL EN EQUIP

1.- La teva experiència de treballar en equip ha estat positiva o negativa?

Positiva.

Negativa.

2.- Quina creus que és la regla principal perquè el treball en equip funcioni?

Compartir les responsabilitats.

Congeniar idees i opinions.

Parlar les coses de manera clara.

Repartir les tasques.

Compartir els èxits i els fracassos.

3.- Et consideres un bon company de treball en equip?

Sí.

No.

4.- Quina forma de treball prefereixes?

Individual.

Treball en equip.

5.- Quan els teus companys de treball et demanen ajuda, li dones?

Sí.

No.

6.- Creus que els teus companys de treball són un impediment perquè facis bé el

teu treball?

Sí.

No.

7.- Creus que podries fer més feina i aprendries més si treballessis sol?

Sí.

No.

8.- Parleu d’altres coses no relacionades amb el treball en equip?

Sí.

No.

9.- Sents que perds el temps treballant en equip?

Sí.

No.

10.- Quins avantatges té treballar en equip?

11.- Quins desavantatges té treballar en equip?


CURS: DATA:

NOM:

EL TREBALL EN EQUIP DESPRÉS D’UNA SETMANA

Com t’has sentit treballant en equip? Per què? Quins problemes heu tingut? S’han solucionat? Per què? Has compartit el material amb els teus companys d’equip? Per què? El rol que t’ha tocat et sembla bé? Per què? Has ofert la teva ajuda als teus companys d’equip quan la necessitaven? Per què? Has escoltat els altres respectant el torn de paraula? Has respectat les opinions dels teus companys d’equip? Heu parlat i arribat a acords? Per què? Has aportat idees al grup a l’hora de fer la notícia? Per què? Us heu adonat de quina feina faltava per fer sense que us ho diguessin? Creus que és important treballar en equip? Per què?


CURS: DATA: NOM:

1. Digues què has fet avui a classe.

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

2. Explica allò que t’hagi costat més.

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

3. Quina participació has tingut dins del teu grup? Posa una creu en

tot allò que hagis fet.

He buscat informació.

He aportat idees en el grup.

No m’he barallat amb els companys.

He fet la feina que em demanaven.

He fet la tasca que em tocava i no la dels companys.

He ajudat a algun company quan tenia un dubte.

M’he esforçat quan he fet les tasques.

4. Com t’han ajudat les mestres avui?

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________

______________________________________________________________


PAUTA D’OBSERVACIÓ DEL TREBALL EN EQUIP NOM PERSONA OBSERVADORA:

CURS: 3r B NOMBRE TOTAL D’ALUMNES: DATA:

5/06/2013

HORA:

ACTIVITAT A OBSERVAR: Dictat cooperatiu

SÍ NO OBSERVACIONS Aconsegueixen la informació per tal de saber com s’ha de fer l’activitat.

Comencen la tasca quan toca. Hi ha un alumne que pren la iniciativa.

Estimulen la participació de tots els alumnes.

Tots els membres participen en la mateixa mesura.

Els alumnes discuteixen. No es posen d’acord. Es demanen ajut entre ells. Hi ha algun rol passiu. Hi ha algun rol de líder. Conductes disruptives a l’aula. Els membres del grup estan asseguts uns a prop dels altres.

El grup treballa amb eficàcia. Mentre escriuen el dictat, la resta participa.

Han acabat el dictat.

ALTRES OBSERVACIONS:


FRAGMENT DIARI REFLEXIU PERSONAL

Dimecres, 8 de maig del 2013

El treball en equip, en un grup està anant fatal!!! No es posen d'acord, es

barallen cada dos per tres, hi ha dos que s'apalanquen molt... jo estic amb la

mateixa cançoneta: que si un membre del grup falla, tot el grup fallarà i faran

que tota la classe acabin tenint mals resultats. La resta d'equips també tenen

petites discussions, però van treballant..

Avui he hagut d'enfadar-me i dir que si no canviaven l'actitud i es posaven a

treballar de veritat, deixàvem estar l'informatiu. Al final, el dia ha acabat força

bé.

Tot el dia intento fomentar el treball en grup, treure'n els aspectes positius i

explicar la importància d'això.

Tot i així, estic veient que l'informatiu no afavoreix el treball en equip, no

perquè no sigui un bon recurs, sinó perquè no saben treballar en equip. En

aquesta escola no treballen el treball en equip fins a 4t. Per això entenc que

no funcioni, però no m'imaginava que hi haguessin tants problemes.


ENTREVISTA A L’ANNA VIÑAS, TUTORA DE 3r B

Creus que és important el treball en equip?

Sí, és molt important el treball en equip. És important el treball en equip, és

important el treball individual de la persona. Una persona ha de saber

treballar sola però també ha de saber treballar en equip. No només en equip

o no només sola, sinó tot: en equip i sola, totes dues coses.

A la vida hi ha moments en què estàs sol i has de prendre decisions tu sol,

però hi ha moltes altres situacions que formes part d’un grup: la família és un

grup, l’edifici on vius és un grup, el teu poble, el teu barri és un altre grup. A la

teva feina també hi ha un grup, ja que normalment no treballes sol, sinó que

treballes per altra gent. Per exemple, has de fer un projecte que t’ha

encarregat un altre. Per això has de saber treballar en grup i sol.

Com és el treball en equip, en general, al Ruiz Amado?

Fa un parell o tres d’anys que vam començar a fer algun curset per rebre

formació sobre el treball en equip a l’escola, amb l’alumnat. S’ha intentat anar

fent cada any petites actuacions. No és constant, no és que es treballi tot el

dia, perquè no és així, però de tant en tant es fan activitats de treball en grup.

Jo que sempre he fet Cicle Mitjà, em trobo que a 3r, o són massa petits o no

estan acostumats, o totes dues coses, però a 3r costa moltíssim, moltíssim,

moltíssim el treball en grup. Vas fent actuacions a 3r i llavors és a 4t quan

realment és fàcil treballar en grup. A 3r segurament encara no tenen prou

maduresa, però no la tenen perquè tampoc l’han treballat gaire sovint. Costa

una mica. A vegades tiraries la tovallola, però has d’anar fent, anar fent i a 4t

reculls els fruits del que has sembrat a 3r. Però no només amb el treball en

equip sinó en la majoria de coses que fas a l’aula: de continguts, de

comportaments, d’hàbits, de rutines... 3r és molt de “maxacar” i d’anar

recordant i llavors a 4t ja va tot més sol.


Creus que els teus alumnes saben treballar en equip?

No, costa. Costa moltíssim. És que ja els costa compartir, els costa arreglar

problemes al pati i això també és un treball en equip: viure en societat, viure

amb el teu entorn, viure amb els teus amics... en què cadascú té un rol, que

no sempre han de ser els mateixos, sinó que poden canviar i has d’aprendre

a treballar amb els altres i relacionar-te amb el teu entorn.

Promous el treball en equip?

A 3r anem fent actuacions, perquè no podem passar tot el dia treballant en

grup, perquè aquests nens no en saben.

També considero que quan es treballen competències, el treball competencial

fomenta i implica més el treball en equip. Com que aquí no treballem encara

per competències, tot just comencem, no tenim prou consolidat lo altre. El

treball en equip en el treball competencial ja és implícit i ho fas perquè la

situació ho comporta.

Annex 3

Programació projecte

informatiu de l’escola

o Programació del projecte.

o Avaluació del projecte (mestra).

o Autoavaluació del projecte (alumnes).

o Fitxes utilitzades:

Ø Què en sabem i què en volem saber dels informatius?

Ø Coneixements previs sobre els informatius.

Ø Responem allò que volem saber.

Ø Metodologia trencaclosques:

· L’efecte Croma (Chroma Key).

· Quin temps farà? Prediccions.

· Benvinguda del director.

· La meteorologia.

· Preguntes del trencaclosques: La meteorologia.

Ø Planificació de la notícia.

Ø Plantilla de la notícia.

Ø Autoavaluació de la notícia.

Ø Exemple de guió tècnic.

Ø Què he après fent l’informatiu?

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

PR

OJE

CT

E I

NF

OR

MA

TIU

SO

BR

E L

’ES

CO

LA

Es

co

la R

uiz

Am

ad

o

3r

B (

CM

) C

urs

20

12-2

013

T

empo

ritza

ció:

28

se

ssio

ns

del 3

r tr

ime

stre

.

Ap

ort

ació

de

l’à

rea

de

Lle

ng

ua

Ca

tala

na

a le

s C

om

pe

tèn

cie

s B

àsiq

ue

s 1.

Com

pet

ènc

ia C

om

uni

cativ

a L

ingüí

stic

a i

Au

dio

visu

al:

la ll

en

gua

aju

da a

cons

tru

ir e

l con

eix

em

ent

i el p

ensa

ment

soci

al c

rític

. E

ls a

lum

ne

s han

de p

roduir

not

ície

s co

here

nts

, cohesio

nad

es i a

de

qua

des.

Prim

er,

s’h

aura

n d

e r

ed

acta

r, i d

espré

s les h

aura

n d

e lle

gir.

Per

aix

ò,

ha

ura

n d

e t

enir e

n c

om

pte

els

sig

nes

de p

untu

ació

, el to

de v

eu

i l’e

nto

nació

. E

ls p

rese

nta

dor

s i e

ntr

evi

stado

rs h

an d

e te

nir

en

co

mpte

el l

leng

uat

ge

no

-verb

al per

pro

por

cio

nar

més

info

rmac

ió d

e la

que

es

pot

tra

nsm

etr

e a

mb e

l lle

ngu

atg

e v

erb

al.

Les

nov

es

tecn

olo

gie

s en

aqu

est

pro

ject

e s

ón

ess

enci

als

. 2.

Com

pet

ènc

ia a

rtís

tica

i cu

ltura

l:

El d

isse

ny

del l

ogot

ip i

la t

ria d

e la

músi

ca t

am

bé

són

sím

bol

s art

ístic

s q

ue t

indr

em

en

com

pte

. E

lab

ora

r id

ees

i r

egul

ar

sen

timent

s pro

pis

i alie

ns.

Iden

tific

ar

la im

por

tànc

ia r

epre

sent

ativ

a,

exp

ress

iva i

com

unic

ativ

a q

ue e

ls f

act

ors

est

ètic

s han

tin

gut

, i t

ene

n, e

n la

vid

a q

uot

idia

na d

e la

per

son

a i

de

les

soci

eta

ts.

3.

Tra

ctam

ent

de

la i

nfo

rmaci

ó i

com

pet

ènc

ia d

igita

l: E

ls a

lum

nes h

aura

n d

’acc

ed

ir,

trans

metr

e i

util

itzar

la in

form

aci

ó d

e le

s no

ves

tecn

olo

gie

s d

e la

info

rmaci

ó i

com

uni

caci

ó.

Tam

bé

han

de

dom

inar

els

lle

ngu

atg

es

esp

ecíf

ics

bàs

ics

(text

ual

, num

èric,

icòni

c v

isu

al,

grà

fic,

i sono

r) i

les

seve

s pa

ute

s d

e d

escod

ific

ació

. A

l’h

ora

d’e

nre

gis

trar

haura

n d

e

tenir e

n c

om

pte

els

pla

ns.

Utilit

zar

aqueste

s t

ecno

log

ies a

mb u

na a

ctitu

d c

rítica i r

eflexiv

a.

S’in

icia

ran a

l pro

gra

mari W

indow

s M

ovie

Maker

i a l’ú

s d

e la

càm

era

de f

ilmar.

4.

Com

pet

ènc

ia m

ate

màtic

a: A

l’h

ora

de

redacta

r le

s n

otí

cie

s,

ha

ura

n d

’exp

ress

ar

am

b c

lare

dat i

pre

cisi

ó in

form

acio

ns,

dades

i arg

um

ent

aci

ons

. 5.

Com

petè

ncia

d’a

pre

ndre

a a

pre

ndre

: A

dqu

irir

la c

ons

ciènc

ia d

e le

s prò

pie

s ca

pac

itats

, d

el p

rocé

s i l

es

est

ratè

gies

nece

ssàries

per

a d

ese

nvo

lupar

-les.

Ser

cons

cient

de

l què

se s

ap,

del

què

cal

apre

nd

re i d

e c

om

s’a

prè

n.

Sa

ber

apl

icar

els

no

us

cone

ixem

ent

s i c

apac

itats

en

situ

acio

ns s

em

bla

nts

i co

nte

xtos

div

ers

os.

Ser

capaç d

’auto

ava

luar-

se i

aut

ore

gu

lar-

se, re

spo

nsabili

tat

i com

pro

mís

pers

onal, s

aber

adm

inis

trar

l’esfo

rç,

accept

ar

les

err

ades

i apr

en

dre

de

i am

b le

s a

ltres

pers

ones.

6.

Com

petè

ncia

d’a

uto

nom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal:

Adq

uirir

la c

onsciè

ncia

i a

plic

ació

d’u

n c

onju

nt

de

valo

rs i a

ctitu

ds p

ers

on

als

: r

espo

nsabili

tat, p

ers

evera

nça,

au

toco

neix

em

ent

, aut

oest

ima,

creat

ivitat, a

uto

crí

tica,

contr

ol em

ocio

nal, c

apacita

t d’e

legir,

de c

alc

ula

r riscos i d

’afr

onta

r pro

ble

mes,

capa

citat

d’a

pre

ndre

de l

es e

rrad

es i d

’assum

ir r

iscos.

Teni

r una

act

itud

posi

tiva c

ap

els

canv

is i

ad

apt

ar-

s’h

i crí

ticam

ent.

Dis

posar

d’h

abili

tats

rela

cio

nad

es a

mb e

l lid

era

tge d

e p

roje

cte

s c

om

: la

confiança e

n u

n m

ate

ix,

l’em

patia,

l’esp

erit

de s

upera

ció

, le

s h

abili

tats

per

al dià

leg

i la

co

opera

ció

, l’o

rgan

ització

de

l te

mps i t

asques,

la c

ap

acitat d

’afirm

ar

i defe

nsar

dre

ts o

l’a

ssum

pció

de r

iscos.

7.

Com

pet

ènc

ia e

n e

l con

eix

em

ent

i la

inte

racc

ió a

mb e

l món

físi

c: Inte

ractu

ar

en l’e

nto

rn m

és p

roper:

moure

’s e

n e

ll i re

so

ldre

pro

ble

mes. A

nà

lisi de

ls m

issatg

es info

rmatius.

8.

Com

pet

ènc

ia s

oci

al

i ci

uta

dan

a:

C

oope

rar,

part

icip

ar,

pre

ndre

deci

sio

ns

i re

spon

sab

ilitz

ar-

se d

e l

es d

ecis

ions i

ele

ccio

ns a

do

pta

des,

a l

’hora

de p

rendre

de

cis

ions q

ue

afe

cten

a t

ot

el g

rup i

del

gru

p-c

lasse:

tria

r e

l nom

de l’in

form

atiu,

tria

r e

l lo

gotip

, els

pre

senta

dors

, la

notícia

que

dese

nvo

lup

arà

cada

gru

p, e

tc.

Exp

ress

ar

les

prò

pie

s id

ees

i esc

olta

r le

s a

lienes

i pos

ar-

se e

n e

l llo

c d

e l’a

ltre

. P

racticar

el dià

leg i la n

egocia

ció

per

arr

ibar

a a

cord

s c

om

a f

orm

a d

e r

esold

re c

onflic

tes e

n e

l tr

eb

all

en g

rup

.

Co

nn

exio

ns

amb

alt

res

àree

s E

duc

aci

ó a

rtís

tica

i C

on

eix

em

ent

del m

edi

.

Ob

jec

tiu

s

Ob

ject

ius

de

l'àre

a O

bje

ctiu

s es

pec

ífic

s 1.

Dese

nvo

lupa

r la

com

pet

èn

cia o

ral

i esc

rita

per

com

unic

ar-

se a

mb e

ls a

ltres,

pe

r apr

en

dre

i per

exp

ress

ar

les

opi

nio

ns

per

son

als

. 2.

Exp

ress

ar-

se o

ralm

ent

, ad

equa

nt

l’ento

nació

, e

l ri

tme i

el

to d

e v

eu

al

regis

tre

de

l’info

rmatiu, m

ostr

ant

una a

ctitu

d r

esp

ectu

osa

i d

e c

ol·la

bora

ció

. 3.

Util

itzar

la l

lengu

a e

ficaçm

ent

per

bus

car,

reco

llir

i pro

cess

ar

info

rmaci

ó,

com

per

esc

riure

not

ície

s i

entr

evi

stes

rela

cio

na

de

s

am

b

l’esco

la

am

b

adeq

uació

, co

herè

nci

a, c

oh

esi

ó i

corr

ecc

ió li

ngü

ístic

a.

4.

Mill

ora

r le

s c

om

petè

ncie

s c

om

unic

atives d

’expre

ssió

ora

l, e

scrita

i a

ud

iovis

ual.

I.

Exp

erim

ent

ar

en l

es

poss

ibili

tats

exp

ress

ives

del

so,

la i

matg

e i

el

movi

ment

i

apre

cia

r que l’a

rt é

s u

na f

orm

a d

’expre

ssar

experiè

ncie

s,

ide

es i e

mocio

ns.

II.

Inic

iar-

se e

n l’ú

s d

e la c

àm

era

foto

grà

fica i la

càm

era

de f

ilmar

víd

eo.

III.

In

icia

r-se e

n l’ú

s d

els

pro

gra

maris W

indow

s M

ovie

Ma

ker

i A

udacity.

IV.

Ass

um

ir re

spon

sabi

litats

i

afa

vorir

la

din

àm

ica

del

tr

eba

ll co

opera

tiu,

est

ab

lint

mom

ent

s de

revi

sió,

resp

ect

ant

les

apor

taci

ons

de

ls/d

e le

s altr

es

i re

sole

nt le

s dis

crepà

ncie

s am

b a

rgum

ent

s.

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

Co

nti

ng

uts

C

on

tin

gu

ts li

ng

üís

tics

C

on

tin

gu

ts d

'alt

res

àree

s

o

Ade

quació

de

l to

, l’e

nto

na

ció

i l

a m

odula

ció

de l

a v

eu en

lect

ure

s p

úbl

iques

, de

manera

que a

tregu

i l’a

tenció

de l’o

ient

i sig

uin

ente

ned

ore

s.

o

Cone

ixem

ent

i aplic

ació

d

e l’e

str

uctu

ra d

e l

a n

otíc

ia a

tra

vés

de

text

os

esc

rits

i

reda

cció

de n

otície

s r

ela

cio

nades a

mb l’e

scola

, acom

pan

ya

des d

’una e

ntr

evis

ta.

o

Ús

de

la p

erio

ditz

aci

ó c

on

venc

ion

al

i de

les

conve

ncio

ns d

e d

ata

ció

i i

de

ntif

ica

ció

de la d

ura

da

, sim

ultane

ïtat

i successió

d’e

sde

ve

nim

ents

.

o

Valo

ració

de l’ú

s d

e la

músi

ca e

n e

ls in

form

atiu

s.

o

Ús

de

dife

rents

fo

nts

ora

ls

per

cont

rast

ar

info

rmaci

ons

so

bre

un

mate

ix

esd

even

iment

.

o

Cone

ixem

ent

del

s re

curs

os

bàs

ics

del

pro

gra

mari d

e t

ract

am

ent

de

text

os

(Ope

n

Off

ice o

Mic

rosoft

Word

) i

d’e

dic

ió d

’imatg

es,

so

i v

ídeo (

Audacity i

Win

dow

s M

ovie

Mak

er)

.

o

Util

itzaci

ó

de

mane

ra

aut

òno

ma

de

dife

rents

re

curs

os

pe

r aut

oco

rreg

ir un

text

.

Capac

itat

per

refle

xio

nar

sobr

e e

ls e

rrors

de

cada

scú

i bus

car

recu

rsos

per

corr

egi

r-

los.

o

Part

icip

ació

act

iva i

co

l·la

bor

ativ

a e

n le

s act

ivita

ts p

roposa

des

i e

n la

pre

sa d

e

dec

isio

ns

del

gru

p,

resp

ecta

nt l

es

nor

mes

que

rege

ixen

la i

nte

racc

ió o

ral

(torn

s d

e

par

au

la, t

o d

e v

eu,

ritm

e).

Ac

tivi

tats

d'E

nse

nya

me

nt-

Ap

ren

enta

tge

P

revi a

l’in

ici

del p

roje

cte

: o

M

otiv

aci

ó:

veure

info

rmatiu

s re

alitz

ats

per

altr

es

esc

ole

s.

o

Què

en

sabe

m?

(ve

ure

an

nex

X)

o

Què

en

vole

m s

abe

r? (

veur

e a

nnex

x)

o

Tria

del n

om

de l’in

form

atiu.

o

Dib

uix

ar

pro

poste

s p

er

al lo

gotip d

e l’in

form

atiu.

Dill

un

s, 6

de

ma

ig d

el 2

013

S

ess

ió 1

: o

F

orm

aci

ó i

org

anitz

aci

ó d

els

gru

ps

(rols

).

o

Com

cre

us q

ue f

unc

iona

rà e

l teu

equ

ip?

o

T

ria d

el l

og

otip

. S

ess

ió 3

: o

M

eto

dolo

gia

del

trencaclo

sques p

er

treba

llar

com

es f

a e

l te

mps.

Apro

fita

nt

qu

e s

om

s 4

mestr

es,

es c

reara

n q

uatr

e g

rups d

’exp

ert

s, e

n e

l qu

al

hi

hau

rà u

n m

embre

de

cada

equ

ip b

ase.

Cad

a g

rup

llegirà

am

b l

a m

est

ra u

na

lect

ura

i l

a t

reba

llara

n p

er

pod

er

exp

licar

el

contin

gut

als

seus c

om

pan

ys d

’equip

i,

a c

ontinu

ació

, re

spo

ndre

tots

ju

nts

les

pre

gun

tes

pro

pos

ade

s. T

ote

s le

s le

cture

s i l

es

pre

gun

tes

d’a

questa

activitat

es t

robe

n a

l’a

nnex X

. S

ess

ions

2 i

4 (

mig

gru

ps):

o

T

reba

ll d

e la

no

tíci

a a

part

ir d

e 4

fitx

es

(Veur

e a

nnex

X):

1.-

Las n

oticia

s:

Lle

gir c

onju

nta

ment

l’estr

uctu

ra d

e la n

otí

cia

. F

itxa

en c

aste

llà.

2.-

Rudy im

puls

a la P

enya

...

:Ide

ntif

icar

i pin

tar

les

dife

rents

par

ts d

e la

notíc

ia:

verd

el t

itula

r, v

erm

ell

el s

ubtít

ol i

bla

u e

l cos

de

la n

otíc

ia).

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

3.-

Rela

cio

nar

cos

de

la n

otí

cia a

mb e

l titu

lar

corr

esp

onen

t.

4.-

Vio

linis

ta s

olid

aria

: F

itxa d

e c

om

pre

nsi

ó le

ctora

en

cast

ellà

. L

ect

ura

ind

ivid

ual i

resp

ondre

les

pre

gunt

es

de

com

pre

nsi

ó in

divi

du

alm

ent

. P

inta

r le

s d

ifere

nts

par

ts d

e la

not

ícia

am

b e

ls m

ate

ixos

colo

rs q

ue a

la f

itxa 2

. S

ess

ió 4

(m

ig g

rup)

: In

icia

ció W

indo

ws

Mo

vie M

ake

r o

In

troducció

: no p

odem

posar

els

víd

eos t

al

qua

l e

ls g

ravem

, els

haure

m d

’editar,

és a

dir,

els

ha

ure

m d

e t

alla

r i

en

ganxar

on

vu

lgue

m.

Tam

bé

pod

em c

ol·l

oca

r-hi

foto

s i

trans

icio

ns.

Per

aix

ò,

aque

st p

rogr

am

a e

ns

an

irà b

é p

er

fer-

ho.

o

Mos

trar

la s

eva

inte

rfíc

ie: o

n s

ón

els

menú

s, q

uin

es p

oss

ibili

tats

té...

o

In

divi

du

alm

ent

, fa

ran u

na

prà

ctic

a: s

ele

ccio

nar

10 f

oto

gra

fies

de

la x

arx

a T

i fe

r u

na

seq

üèn

cia.

Afe

gir

tra

nsi

cions

en

tre le

s im

atg

es.

Afe

gir

un tí

tol i

, p

er ú

ltim

, el

s cr

èdi

ts.

Els

últi

ms

15

min

uts

de

la s

ess

ió 4

: exp

licar

el d

iari r

efle

xiu i

rea

litza

r-lo

a l’a

ula

.

Dim

arts

, 7

de

mai

g d

el 2

013

S

ess

ió 5

: o

A

caba

r le

s pre

gun

tes

de

l tre

ncacl

osq

ues

. S

ess

ió 6

: o

P

regu

nte

s d

el q

uè e

n vo

lem

sabe

r. R

esp

ondr

e le

s q

ue

ja c

one

gui

n la

resp

osta

. o

P

repa

rar

ent

re t

ot e

l gru

p-c

lasse les p

regun

tes q

ue s

e’ls

farà

als

de l’U

ll V

iu i a

Em

pord

à T

V.

Sess

ió 7

: o

X

err

ada d

e d

os a

lum

nes d

e l’U

ll V

iu (

INS

Caste

lló d

’Em

púries),

D

eure

s: d

iari

refle

xiu.

Dim

ecre

s, 8

de

mai

g d

el 2

013

S

ess

ions

8 i

9:

o

Xerr

ada d

e la

Líd

ia,

un

a p

eriodis

ta d

’Em

pord

à T

V.

Sess

ions

10

i 11:

o

Pro

posta

de

tem

es d

e n

otí

cie

s s

obre

l’e

sco

la:

meto

dolo

gia

de

l fo

li g

irato

ri.

Es d

óna

un

foli,

dob

legat

com

si

fos

un

van

o,

a c

ada

gru

p. C

ada

mem

bre

del

gru

p h

aurà

d’e

scriure

un

tem

a d

e n

otícia

en

un

a p

art

dob

legad

a.

El fo

li an

irà

gira

nt

en

el sen

tit

de

les a

gulle

s d

el re

llotg

e f

ins q

ue

no

hi hag

i m

és idees.

A c

ontinu

ació

, s’o

brirà

el fo

li i

s’a

nir

an e

limin

an

t e

ls t

em

es q

ue s

iguin

igua

ls o

que

no ti

ngu

in s

entit

. P

er

últi

m,

es p

osa

rà e

n c

om

ú a

mb to

t el g

rup c

lass

e.

o

Tria d

e la

notí

cia

: ca

da g

rup triarà

un t

em

a p

er

redacta

r la

se

va n

otí

cia

. H

aura

n d

’arr

ibar

a u

n c

onse

ns s

i d

ifere

nts

gru

ps v

ole

n la

mate

ixa.

o

Redac

ció

de

la n

otíc

ia e

n b

rut.

Deure

s: d

iari

refle

xiu.

Dijo

us,

9 d

e m

aig

del

201

3

Sess

ions

12,

13

i 14:

o

Concr

eta

r a

qu

i fara

n le

s e

ntr

evi

stes,

on i

qu

an.

Pre

gu

nta

r a le

s p

ers

one

s im

plic

ades

si h

o v

ole

n fe

r i q

uan e

ls v

a b

é.

o

Redac

ció

de

la n

otíc

ia e

n b

rut.

o

E

ls q

ue l’h

agin

aca

bat

de r

edacta

r la

notícia

, fa

ran l’a

uto

ava

luació

d’a

questa

(ve

ure

an

nex X

) i, a

continu

ació

, passar-

la a

net a

la

pla

ntilla

que s

e’ls

don

i (v

eure

an

nex x

).

Sess

ió 1

5:

o

Tria d

e la

músic

a d

e l’in

form

atiu.

o

Deci

dir

qu

i lle

girà

el t

itula

r i e

l cos

de la

no

tíci

a.

o

Tre

ball

lliure

per

aca

bar

fitxe

s.

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

Deure

s: d

iari

refle

xiu.

Div

end

res,

10

de

mai

g d

el 2

013

S

ess

ió 1

6:

o

Tria d

els

pre

se

nta

dors

de l’in

form

atiu.

o

Guió

tècn

ic d

e la g

ravació

de la

notí

cia

: q

uè e

s v

eurà

en e

l sum

ari? Q

uin

a s

eqü

ència

d’im

atg

es e

s v

eurà

mentr

e s

’escolta e

l cos d

e la

notí

cia

? (

ve

ure

ann

ex X

). E

s fa

rà a

l’o

rdin

ador.

S

ess

ió 1

7 (

mig

gru

p):

Inic

iaci

ó W

indo

ws

Movi

e M

aker

o

Intr

oducció

: no p

odem

posar

els

víd

eos t

al

qua

l e

ls g

ravem

, els

haure

m d

’editar,

és a

dir,

els

ha

ure

m d

e t

alla

r i

en

ganxar

on

vu

lgue

m.

Tam

bé

pod

em c

ol·l

oca

r-hi

foto

s i

trans

icio

ns.

Per

aix

ò,

aque

st p

rogr

am

a e

ns

an

irà b

é p

er

fer-

ho.

o

Mos

trar

la s

eva

inte

rfíc

ie: o

n s

ón

els

menú

s, q

uin

es p

oss

ibili

tats

té...

o

In

divi

du

alm

ent

, fa

ran u

na

prà

ctic

a: s

ele

ccio

nar

10 f

oto

gra

fies

de

la x

arx

a T

i fe

r u

na

seq

üèn

cia.

Afe

gir

tra

nsi

cions

en

tre le

s im

atg

es.

Afe

gir

un tí

tol i

, per

últi

m,

els

crèdi

ts.

Deure

s: f

itxa d

e c

om

pre

nsi

ó le

ctora

Vis

ita e

xtra

terr

est

re i

Qü

estio

nari

sobre

el tr

eball

en e

quip

despré

s d

’una

setm

ana.

Dill

un

s, 1

3 d

e m

aig

del

20

13

Sess

ions

18,

19,

20

: o

T

reba

ll lli

ure

per

aca

bar

fein

es.

o

Gra

var

les

veus

de

l sum

ari o

de

l cos

de

la n

otíc

ia.

o

Gra

var

entr

evi

stes.

o

F

er

foto

gra

fies

o g

rava

r se

qüè

ncie

s de

10

sego

ns

per

a la

no

tíci

a.

Dim

arts

, 14

de

ma

ig d

el 2

013

S

ess

ió 2

1:

o

Gra

var

la in

trod

ucc

ió d

e l’in

form

atiu: els

alu

mnes s

imule

n q

ue s

’esta

n d

espert

ant

mentr

e s

urt

en d

’una c

aix

a.

Sess

ions

22

i 23:

o

Tre

ball

lliure

per

aca

bar

fein

a co

muna

(pre

gunte

s q

uè

en

vole

m s

abe

r, p

regu

nte

s del

tem

ps,

aut

oa

valu

ació

de la

not

ícia

...)

. o

G

rava

r le

s ve

us d

el s

um

ari

o d

el c

os

de

la n

otíc

ia.

o

Gra

var

entr

evi

stes.

o

F

er

foto

gra

fies

o g

rava

r se

qüè

ncie

s de

10

sego

ns

per

a la

no

tíci

a.

Dim

ecre

s, 1

5 d

e m

aig

del

201

3

Sess

ions

24,

25

i 2

6:

o

Gra

var

pre

se

nta

dore

s:

utilit

zan

t la

te

la v

erd

a p

er

ap

lica

r l’e

fecte

Cro

ma.

o

Gra

var

entr

evi

stes.

o

La

rest

a, f

a c

lass

e n

orm

al a

mb la

tuto

ra.

Dijo

us,

16

de

mai

g d

el 2

013

S

ess

ió 2

7:

o

Qües

tionar

i per

ava

luar

qu

è h

an a

prè

s.

o

Auto

ava

luac

ió d

el p

roje

cte.

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

Ed

ició

: per

par

t d

e la

pra

ctic

ant

. E

l pro

gra

mari u

tilitz

at é

s e

l segü

ent:

o

E

dic

ió d

el v

ídeo

: Win

dow

s M

ovie

Mak

er.

o

E

dic

ió d

e la

músi

ca i

de la

veu

: A

uda

city

i P

inna

cle V

ideo

Sp

in.

o

Aplic

ar

l’efe

cte

Cro

ma: iM

ovie

d’A

pple

.

Me

tod

olo

gia

La

meto

dol

og

ia e

mpra

da é

s la

seg

üen

t:

o

Gru

ps c

oop

eratiu

s.

o

Met

odol

og

ies

coo

per

ativ

es:

tre

nca

closq

ues

i fo

li gira

tori.

o

Tre

ball

ind

ivid

ual

.

Ag

rup

am

en

ts

Prin

cipa

lment

: gr

ups

de 4

. T

ambé

hi t

asqu

es

en

gra

n g

rup i

indiv

idu

als

.

Ma

teri

als

i a

ltre

s

rec

urs

os

o

Càm

era

foto

grà

fica.

o

Càm

era

de

film

ar

vídeo

. o

M

icrò

fon.

o

O

rdin

adors

por

tàtil

s (u

n p

er

gru

p).

o

Ord

inad

or

am

b l’A

ud

acity i e

l W

indow

s M

ovie

Maker

insta

l·la

ts.

o

PD

I.

o

Fitx

es

per

a c

ada

alu

mne.

o

T

ela

verd

a p

er

fer

l’efe

cte

Cro

ma.

Cri

teri

s d

'ava

lua

ció

A

cti

vita

ts d

'ava

lua

ció

Ít

ems

d'a

valu

ac

ió

o

Fitx

a L

as

not

ície

s.

o

Fitx

a R

ud

y.

o

Fitx

a R

ela

ciona

r tit

ula

r-co

s de

la n

otíc

ia.

o

Fitx

a V

iolin

ista

so

lidar

ia.

o

F

itxa V

isita

ext

rate

rrest

re.

o

Fitx

a Q

uè e

n vo

lem

sabe

r.

o

Fitx

a L

a m

ete

oro

logia

(T

renca

closq

ues)

. o

P

art

icip

ació

xerr

ad

a: U

ll V

iu.

o

Part

icip

ació

xerr

ad

a: E

mpo

rdà

TV

. o

P

lanifi

caci

ó d

e la

not

ícia

. o

A

uto

corr

ecc

ió d

e la

not

ícia

. o

P

art

icip

ació

en e

l tre

ball

en

gru

p

o

Prà

ctic

a M

ovi

e M

ake

r.

o

Gra

vació

notí

cie

s,

ve

u, in

tro d

e l’in

form

atiu.

o

Pro

va Q

uè

he

apr

ès?

o

A

uto

ava

luac

ió p

roje

cte.

o

Ava

luaci

ó p

orta

folis

. o

D

iaris

o

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

o

Part

icip

ació

act

iva i

cond

uct

a c

orr

ect

a.

o

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

. o

0 o

1 n

o te

nen

una

pun

tuac

ió c

orr

ect

a.

o

Part

icip

a en

el g

rup i

apor

ta id

ees.

o

La

prà

ctic

a e

stà r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

. o

P

art

icip

a en

el g

rup i

apor

ta id

ees.

o

N

ota

ent

re 8

i 10.

o

La m

ajo

ria

del

s ít

em

s só

n ve

rds.

o

E

l por

tafo

lis e

stà b

en o

rde

nat i

té to

tes

les

fitxe

s.

o

Ha e

ntr

ega

t to

ts e

ls d

iaris.

L’A

pre

nen

tatg

e C

oo

pera

tiu

a t

rav

és d

’un

in

form

ati

u d

e l

’esco

la.

An

nex

3

AV

AL

UA

CIÓ

DE

L P

RO

JE

CT

E D

L’I

NF

OR

MA

TIU

SO

BR

E L

’ES

CO

LA

A

CT

IVIT

AT

D’A

VA

LU

AC

IÓ

ÍTE

M 1

ÍT

EM

2

ÍTE

M 3

fitxes de treball

Fitx

a L

as n

otí

cie

s.

La

fitxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a R

udy.

La f

itxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La f

itxa e

stà

reso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a

Re

lacio

nar

titu

lar-

co

s

de

la

notí

cia

. La f

itxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a V

iolin

ista

so

lidari

a.

La

fitxa

no s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a V

isita e

xtr

ate

rrestr

e.

La f

itxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a Q

uè e

n v

ole

m s

aber.

La f

itxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Fitx

a

La

mete

oro

logia

(T

renc

acl

osq

ues)

. La

fitxa n

o s

’ha p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Xerrades

Part

icip

ació

xerr

ad

a: U

ll V

iu.

No p

art

icip

a i

no

té b

ona

co

ndu

cta.

Part

icip

ació

act

iva

o

condu

cta

co

rrect

a.

Part

icip

ació

act

iva

i

cond

ucta

co

rrect

a.

Part

icip

ació

xerr

ad

a: E

mpo

rdà

TV

. N

o p

art

icip

a i

no

té b

ona

co

ndu

cta.

Part

icip

ació

act

iva

o

condu

cta

co

rrect

a.

Part

icip

ació

act

iva

i

cond

ucta

co

rrect

a.

Redacció notícia

Pla

nifi

caci

ó d

e la

not

ícia

. La

fitxa

no

s’h

a p

resenta

t, n

o s

’ha a

ca

bat

o n

o s

’ha f

et.

La fitx

a s’h

a fe

t però

no del

tot

corr

ect

a.

La

fitxa

est

à r

eso

lta c

orr

ect

am

ent

.

Auto

corr

ecc

ió d

e la

not

ícia

. 4

o

més

no

tene

n u

na

pu

ntu

aci

ó

corr

ect

a.

2-3

no

est

an

tene

n

una

pun

tuac

ió c

orr

ect

a.

0

o

1

no

tenen

una

pu

ntu

aci

ó

corr

ect

a.

Part

icip

ació

en e

l tre

ball

en

gru

p

Mol

est

a e

ls c

om

pan

ys i

no

par

ticip

a.

No p

art

icip

a, p

erò

no m

ole

sta.

Part

icip

a en

el g

rup i

apor

ta id

ees.

Prà

ctic

a M

ovi

e M

ake

r.

La p

ràctica n

o s

’ha f

et.

La p

ràctica n

o s

’ha a

cab

at.

La

prà

ctic

a

est

à

reso

lta

corr

ect

ament

.

Gra

vaci

ó

notíc

ies,

ve

u,

intr

o

de

l’i

nfo

rmatiu.

Mol

est

a e

ls c

om

pan

ys i

no

par

ticip

a.

No p

art

icip

a, p

erò

no m

ole

sta.

Part

icip

a en

el g

rup i

apor

ta id

ees.

P

rova

Què

he a

prè

s?

N

ota

infe

rior

a 5

. N

ota

ent

re 5

i 8.

Nota

ent

re 8

i 10.

A

uto

ava

luac

ió p

roje

cte.

Maj

oria

de

ls í

tem

s só

n ve

rmells

. M

ajoria

de

ls í

tem

s só

n gro

cs.

Maj

oria

de

ls í

tem

s só

n ve

rds.

Ava

luaci

ó p

orta

folis

. E

l por

tafo

lis

est

à

deso

rdena

t i

falte

n

fitxe

s.

El

por

tafo

lis

est

à

des

ord

ena

t o

fa

lten

fitxe

s.

El p

ort

afo

lis e

stà o

rde

nat

i t

é t

ote

s le

s fit

xes.

Dia

ris

Falte

n 2

o m

és

dia

ris

per

entr

egar

. F

alta

un

dia

ri.

Ha e

ntr

ega

t to

ts e

ls d

iaris.

0 –

75

: S

US

PÈ

S

76

– 9

5 :

SU

FIC

IEN

T

9

5 –

11

3 :

BÉ

11

4 –

13

3 :

NO

TA

BLE

1

34

– 1

53

: E

XC

EL·L

EN

T


CURS: DATA:

NOM:

ÍTEM

vermell groc verd POC BASTANT MOLT

ORGANITZACIÓ I ORDRE

Sóc desordenat amb el material de treball.

He perdut alguna fitxa.

Sóc força ordenat, però a vegades, la mestra m’ho ha de recordar.

Faig la feina de manera ordenada i tinc el

material ben ordenat.

COOPERACIÓ I AUTONOMIA

Em costa fer aportacions i cooperar amb els companys de grup.

M’esforço per fer aportacions i treballar en grup, però amb el suport

de la mestra i els companys.

Participo de forma activa amb el grup fent

aportacions i cooperant en totes les tasques.

TRACTAMENT DE LA

INFORMACIÓ: les fonts i els

recursos

Em costa buscar i extreure informació de

les diferents fonts consultades.

Començo a saber extreure información

però encara necessito ajuda.

Sé buscar informació de qualsevol font

consultada i sé extreure la informació que

necessito.

TEXT ESCRIT

He redactat el meu text però amb moltes faltes

d’ortografia. Em costa expressar-me

per escrit.

Procuro aplicar les normes d’ortografia que he après, però encara

faig força faltes. Les meves frases estan

ben concordades i m’expresso bé per

escrit.

M’expresso bé per escrit, utilitzo el

vocabulari que he après i faig poques faltes.

EXPRESSIÓ ORAL

Em costa parlar davant dels altres i expressar les meves idees i allò

que he après.

Em manca vocabulari per expressar el que vull

dir. Per poder parlar en

públic m’haig de preparar bé el que vull

dir.

Sé expressar de manera entenedora i ordenada els conceptes que he

après.

PRESENTACIÓ DEL TREBALL

Haig de millorar diferents aspectes: marges, títols,

la lletra, netedat i presentació en general.

M’he esforçat per fer un bon dossier, però veig

coses per millorar: marges, títol, lletra o

netedat...

He tingut molta cura en l’ordre i presentació del

treball.

ACTITUD I INTERÈS

He molestat els companys i m’he mostrat passiu, he esperat que

els meus companys portessin la iniciativa del

treball. Prefereixo treballar sol.

M’he mostrat motivat però em falten estratègies per

començar a treballar en grup.

M’agrada treballar en grup, però em costa.

Tinc interès i la meva actitud és positiva davant del treball.

M’ha agradat treballar en grup.

7

6

5

4

3

2

1 vermell groc verd


T’ha agradat fer aquest informatiu? Per què?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Què és el que més t’ha agradat?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Què has après? (fes tres frases)

· ...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

· ...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

· ...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

Quins dubtes t’han quedat sense resoldre? O què no has acabat

d’entendre?

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................


CURS: DATA:

NOM:

QUÈ EN SABEM DELS INFORMATIUS?

o Són un tipus de programa de televisió.

o Informen del que passa o passarà.

o Ens diuen el temps que farà a través dels satèl·lits.

o Hi ha gent que explica: el presentador i els reporters.

o Hi ha pantalles darrere del presentador.

o Ens expliquen curiositats, com per exemple, d’animals.

o Graven amb càmeres i editen els videos a l’ordinador.

o Hi ha molts telenotícies diferents: Info-K, telenotícies TV3, Antena 3,

etc.

o Hi ha la secció d’esports, diners, temps…

Quin material necessitem per al nostre informatiu? Coses a decidir?

- Logo - Micròfon - Càmera - Nom de l’informatiu - Presentador - Música - Entrevistes: a qui entrevistarem? - Plató - Notícies

QUÈ EN VOLEM SABER? D’ON OBTINDREM LA

INFORMACIÓ?

Com es fa un informatiu? Quins passos hem de seguir per fer-lo?

- Internet

- 3r d’ESO L’Ull Viu

- Empordà TV (Lídia)

Com fan el temps? - Internet


Com posen el fons de la portada de l’informatiu?



A part del càmera i del presentador, hi ha algú més?



Com connecta el presentador amb els reporters?

- Internet


Com arriba la informació tan ràpid? Van al lloc?


- Internet


CURS: DATA:

NOM:

1.- Què és un informatiu?

2.- De quines coses parlen?

3.- Quines persones creus que treballen per fer un informatiu?

4.- Als informatius hi ha entrevistes?

5.- Per gravar una notícia, quin material necessitem?

6.- Què creus que haurem de fer amb els vídeos gravats per aconseguir

un informatiu com els que hem vist?

7.- En quins moments escoltem música a l’informatiu?


CURS: DATA:

NOM:

RESPONEM ALLÒ QUE VOLEM SABER

Com es fa un informatiu? Quins passos hem de seguir per fer-lo? Com fan el temps? Com posen el fons i la portada de l’informatiu? A part del càmera i del presentador, hi ha algú més? Com connecta el presentador amb els reporters? Com arriba la informació tan ràpid? Van al lloc? Com es forma un informatiu?


CURS: DATA:

NOM:

L’EFECTE CROMA (CHROMA KEY)

L’efecte Croma (de l'anglès Chroma key) és una tècnica audiovisual utilitzada

àmpliament tant en cine i televisió com en fotografia, que consisteix en la

substitució d'un fons per un altre mitjançant ordinador. Això es fa pel fet que és

massa costós i inviable el retall del fons o personatges.

Per realizar aquesta operación amb facilitat i bon resultat, s'utilitza el Chroma

key. La técnica consisteix en gravar l'objecte sobre un fons de color sòlid i

uniforme i posteriorment canviar-ne el fons pel desitjat amb l'ajut de

l'ordinador.

El color del fons de l'escena ha de ser algún dels primaris (vermell, verd o

blau). Habitualment s'utilitza el verd o el blau i no el vermell, ja que és el

component més important de la pell humana.

Al cine, el Chromakeyés un recursmoltutilitzat en escenes en

quèintervenenescenariscreats per ordinador o que

sónpràcticamentimpossibles de rodar en la realitat. Aquestés el cas de Titanic

per a les escenes de l’enfonsament del vaixell i les pel·lícules de Harry Potter

per representar la capa d'invisibilitat.

En televisió, un dels casos més quotidians i utilitzats és el dels serveis de

meteorología dels informatius, on el presentador es col·loca davant d'un fons

de color sòlid i uniforme i els mapes del temps són incorporats en temps real

creant la imatge que arriba als televisors. El resultat final és pràcticament

perfecte perquè, actualment, s'ha aconseguit millorar l'acabat de la vora de

l'objecte i el fons.


CURS: DATA:

NOM:

Quin temps farà? Prediccions

El pronòstic del temps ens permet planificar molt millor la nostra vida: se sap si

farà un dia assolellat per gaudir a la platja o si és millor quedar-se a casa amb

el paraigües a mà.

Els pagesos poden adaptar-se al temps i recollir ràpidament el fenc sec abans

que el faci malbé un xàfec. Els avions envolten les turbulències previstes i els

vaixells s’aixopluguen de les tempestes a un port segur. Els avisos de

temporal poden salvar vides.

Com es prediu el temps?

Per saber com serà el temps, s’ha de conèixer molt bé l’actual, i en això és en

el que treballen en col·laboració els meteoròlegs de tot el món. Tots els països

compten amb un servei meteorològic que reuneix i classifica les seves dades

del temps. Per generar les previsions, totes aquestes dades se sotmeten a

complicats càlculs amb ordinadors.

D’on provenen les dades del temps?

A les estacions terrestres es registren les condicions meteorològiques a nivell

de terra. A tot el món hi ha molts milers d’aquestes estacions. Al mar, el temps

es mesura des dels vaixells i boies meteorològiques. Els avions també

transmeten dades via ràdio. Els núvols i les precipitacions s’observen amb

l’ajuda d’equips de radar, i els seus resultats es recullen en mapes. Els

satèl·lits meteorològics envien des de l’espai fotografies que representen el

temps observat des de dalt. Gairebé tots aquests satèl·lits giren a la mateixa

velocitat que la Terra i semblen estar sempre al mateix lloc.

Amb quin termini es pot predir el temps?

Una predicció per a les tres hores següents sol ser força precisa. Inclús es pot

aproximar bastant quan es tracta de les següents 24 hores. Amb terminis més

amplis no sempre es deu confiar en la predicció, perquè només es tractarà

d’un intent d’aproximació al que pugui passar.


CURS: DATA:

NOM:

BENVINGUDA DEL DIRECTOR

Benvinguts i benvingudes a la pàgina web del Servei Meteorològic de

Catalunya. En primer lloc, us agraeixo la vostra visita i us convido a conèixer la

feina que es du a terme des del nostre Servei. Aquest web pretén mostrar als

ciutadans tots els serveis que s'ofereixen en matèria de meteorologia i

climatologia, atenent el gran interès i afició que hi ha a Catalunya per aquest

món. És per això que hi podreu trobar tota mena d'informació sobre l'activitat

del Servei: des d'informació general fins a les dades meteorològiques

generades pels equips del Servei Meteorològic de Catalunya (4 radars, 4

detectors de llamps, equip de radiosondatge, 170 estacions

meteorològiques...) d'arreu de Catalunya, com també prediccions, imatges

radar en temps real, imatges del satèl·lit Meteosat, imatges dels llamps, dades

de les estacions meteorològiques automàtiques...

Actualment el Servei Meteorològic de Catalunya, com a estructura d'estat, és

el responsable de facilitar la información meteorològica a Protecció Civil, per

tal d'activar els corresponents plans en front de situacions de perill.

Espero i desitjo que aquest web sigui un canal de comunicació per a la

societat catalana per aprendre i conèixer cada dia més la meteorologia de

Catalunya i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Aquest canal de comunicació es complementa amb les xarxes socials

facebook i twitter que actualmente ja compten amb un gran nombre de

seguidors.

Oriol Puig i Godes

Director

http://www.meteo.cat


CURS: DATA:

NOM:

La meteorologia

Els fenòmens com la pluja, el vent, els llamps, els núvols, les boires... són els

meteors. La meteorologia estudia tot el que fa referència al temps atmosfèric i

intenta fer prediccions del temps que farà en un lloc i en un moment

determinats.

A tothom li va bé saber quin temps es preveu que farà: als navegants, als

agricultors, als conductors, als turistes... i també a nosaltres si volem preparar

una excursió.

Les persones que observen la meteorologia són els meteoròlegs, els quals

s’encarreguen de recollir diàriament les dades necessàries per a l’estudi del

temps d’una zona determinada. La informació l’obtenen de les estacions

meteorològiques o dels satèl·lits meteorològics. Amb tota aquesta informació

fan els mapes del temps.

Factors que determinen el temps atmosfèric

L’estació meteorològica és on es recullen les dades per fer les prediccions del

temps. Els instruments necessaris són aquests:

· El pluviòmetre. Mesura la quantitat de litres de pluja que cau en un

metre quadrat.

· El penell.. assenyala la direcció del vent.

· L’anemòmetre. Mesura la velocitat del vent.

· El termòmetre. Mesura la temperatura màxima i mínima.

· El baròmetre. Mesura la pressió atmosfèrica.


CURS: DATA:

NOM:

LA METEOROLOGIA

Per a què serveix saber quin temps farà? Com es prediu el temps? D’on provenen les dades del temps? Amb quin termini es pot predir el temps? Què és la meteorologia? Com es diuen les persones que observen la meteorologia? Quins són els instruments necessaris per recollir la informació meteorològica?


Què és el Chromakey?

Quins colors s’utilitzen normalment per a aquesta tècnica?

Per què el vermell no s’utilitza gaire en el Chroma key?

On s’utilitza aquesta tècnica?

Com es graven les seccions del temps?

Què podem trobar a la pàgina web www.meteo.cat?

Quina responsabilitat té el Servei Meteorològic de Catalunya?


CURS: DATA:

NOM:

PLANIFICACIÓ DE LA NOTÍCIA

TITULAR

Qui és el protagonista?

Què ha passat?

On ha passat?

Quan ha passat?

A qui entrevistarem?

Què li preguntarem?

A quin espai gravarem la notícia?

Necessitarem fotografies o només vídeo?


GRUP: DATA:

NOM:


CURS: DATA:

NOM:

AUTOAVALUACIÓ DE LA NOTÍCIA

COHERÈNCIA I ADEQUACIÓ

Hi ha titular?

Hi ha subtítol?

La noticia respon a les preguntes Qui, què, on i quan?

PRESENTACIÓ I GRAFIA

Netedat.

Marges.

Línies rectes.

Lletra entenedora.

ORTOGRAFIA

Ca, que, qui, co, cu.

Ça, ce, ci, ço, çu.

Ja, ge, gi, jo, ju.

Ga, gue, gui, go, gu.

Mb, nv

Plurals (caèques, jaèges, gaègues, çaèces, guaègües).

Bl/br.


LÈXIC

Sense repeticions (ús de sinònims).

Sense interferències (barbarismes).

MORFOSINTAXI

Ús correcte dels temps verbals.

CRITERIS DE CORRECCIÓ

Coherència Presentació

Ortografia, lèxic i

morfosintaxi

� No

Malament (línies tortes, mala

lletra, no hi ha marges i el

paper està brut).

Hi ha més de 5 errors.

⁄ -

Regular (Una de les

següents coses falla: línies

rectes, bona lletra, hi ha

marges i el paper està net).

Hi ha entre 1 i 4 errors.

× Sí

Molt bé (línies rectes, bona

lletra, hi ha marges i el

paper està net)

No hi ha cap error.


EXEMPLE DEL GUIÓ TÈCNIC

QUÈ HAN DE DIR? QUI HO HA DE DIR?

QUÈ ES VEURÀ?

SUMARI Samarretes grogues a l’escola.

En León. Fotos de les mestres que portaran una samarreta groga.

PRESENTADOR Cada dimarts, els mestres i les mestres de l’escola Ruiz Amado porten una samarreta groga.

Presentador La persona que diu el títol en el plató.

REPORTATGE DE LA NOTÍCIA

La samarreta groga se la posen com a reivindicació contra les retallades de diners que fa el govern a les escoles. Per exemple, si s’espatlla un ordinador no el poden arreglar, perquè no tenen prou diners; si un mestre està malalt, no envien un substitut fins que no passen 20 dies; i a l’escoles hi ha menys mestres i no es poden fer desdoblaments, no es pot atendre la diversitat, etc. Porten les samarretes grogues per lluitar contra els problemes que està patint l’escola pública. La iniciativa és el ”Dimarts groc”, que consisteix en què pares, mestres i alumnes porten cada setmana una samarreta groga amb el lema: “SOS. Ensenyament Públic de Qualitat” per tal de visualitzar aquestes protestes.

Ilham 1r/ pla de l’escola 2n/ samarretes grogues: gravar mestres amb samarretes grogues. 3r/ Mestres fent classe que tinguin la samarreta groga.

ENTREVISTA -Per què porteu la samarreta groga? -Des de quan la porteu? -Fins a quan la portareu? -Creus que també l’haurien de portar els alumnes?

La Txell i la Madalina

És veurà a la Txell, la Madalina i la Teresa a la classe de la Teresa.


CURS: DATA:

NOM:

QUÈ HE APRÈS FENT L’INFORMATIU?

1.- Les parts d’una noticia són:

Plantejament, nus i desenllaç.

Titular, subtítol i text de la noticia.

Títol i desenllaç.

2.- Com arriba tan ràpid la informació?

Perquè les noves tecnologies (telèfon, Whatsapp, Facebook, etc) fan que ens

puguem comunicar més ràpidament i avisar als mitjans de comunicació.

Perquè prediuen el futur del que passarà.

Perquè un satèl·lit que hi ha a l’espai envia la informació.

3.- Quines parts té un informatiu?

Titular, subtítol i text de la notícia.

Cançó del principi, presentador, notícia, cançó del final.

Capçalera d’entrada, sumari, presentador, notícia, presentador, notícia... i

capçalera de sortida.

4.- Com es grava la secció del temps?

Es grava utilitzant l’efecte Croma.

En un plató normal i corrent.

En un plató amb una tela vermella.


5.- En què consisteix l’efecte Croma?

En gravar davant d’una tela verda o groga i després substituir aquest color per un

altre fons.

En gravar davant d’una tela verda o blava i després substituir aquest color per un

altre fons.

6.- Per què el vermell no s’utilitza gaire en el Chroma Key?

Perquè no queda combina amb la roba de la gent.

Perquè les persones tenim pigments vermells a la pell i se’ns veuria invisibles.

7.- Què és la meteorologia?

És la ciència que estudia tot el que fa referència al temps atmosfèric i intenta fer

prediccions dels temps que farà.

És una dona que observa el temps que farà.

8.- Amb quin termini es pot predir el temps?

24 hores abans.

3 setmanes abans

Com a màxim una hora abans.

9.- Quins són els instruments necessaris per recollir la informació

meteorològica?

Internet i els satèl·lits.

El pluviòmetre, el penell, l’anemòmetre, el termòmetre i el baròmetre.

El quilòmetre, el termòmetre i els satèl·lits.

Annex 4

CD

o Informatiu Desperta’t.

o Making off de l’informatiu Desperta’t.

o Programació del projecte de l’informatiu.

o TFG.

o Gravació 08/05/2013

Annex 5

Gràfic o Enquesta sobre el treball en equip. Comparació del

pretest i el posttest.

An

nex

5:

Grà

fic

com

par

ació

del

pre

test

-po

stte

st.

Pre

gunt

a 1

: La

teva

exp

eriè

ncia

de tr

eba

llar

en e

qui

p h

a e

stat

pos

itiva

o n

egat

iva?

Pre

gunt

a 2

: Quin

a cr

eus

que

és

la r

egla

prin

cipal

perq

uè e

l tre

ball

en

equ

ip f

unc

ioni

?

Pre

gunt

a 3

: Et

cons

ider

es

un

bon

com

pan

y de

treball

en

equ

ip?

Pre

gunt

a 4

: Quin

a fo

rma d

e tr

eba

ll pre

fere

ixes?

Pre

gunt

a 5

: Quan

els

teu

s co

mpan

ys d

e tr

eball

et d

emane

n aju

da, l

i dón

es?

Pre

gunt

a 6

: Cre

us q

ue e

ls t

eus

com

pan

ys d

e tr

eball

són

un

imped

iment

perq

uè f

aci

s bé

el t

eu tr

eba

ll?P

regu

nta 7

: Cre

us q

ue p

odr

ies

fer

més

fein

a i a

prend

ries

més

si

treba

lless

is s

ol?

Pre

gunta

8: P

arleu d

’altre

s c

oses n

o r

ela

cio

nades a

mb e

l tr

eball

en

equ

ip?

Pre

gunt

a 9

: Sent

s que

perd

s el t

emps

treballa

nt e

n e

qui

p?

0,0

0%

20

,00

%

40

,00

%

60

,00

%

Compartir les

responsabilitats

Congeniar idees i

opinions

Parlar les coses de

manera clara

Repartir les tasques

Compartir els èxits i els

fracassos

PR

EG

UN

TA

2

PR

ET

ES

T

PO

ST

TE

ST

0,0

0%

20

,00

%

40

,00

%

60

,00

%

80

,00

%

10

0,0

0%

Positiva

Negativa

Sí

No

Sí

No

Sí

No

NS/NC

Sí

No

Sí

No

Sí

No

Sí

No

PR

EG

UN

TA

1P

RE

GU

NT

A 3

PR

EG

UN

TA

4P

RE

GU

NT

A 5

PR

EG

UN

TA

6P

RE

GU

NT

A 7

PR

EG

UN

TA

8P

RE

GU

NT

A 9

PR

ET

ES

T

PO

ST

TE

ST

TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés

Education

Transcript of TFG L'aprenentatge cooperatiu a través d'un informatiu de l'escola NPallarés