Editorial

51

quest número del Tot CETT el volem dedicar especial-ment a la figura del nostre fundador, inspirador i pal de paller de totes les activitats, motor de totes elles. La possibilitat de dedicar-li un número d’aquesta revistatan entranyable per a nosaltres ens permetrà, per una

banda, fer-li el reconeixement que es mereix i, per l’altra, recopilar ifer un recordatori de les moltes accions i bones obres que ha dut aterme l’amic Gaspar Espuña.

El CETT, des dels seus inicis, ha estat molt vinculat al sector turístic i aquesta n’és la seva raó de ser. El sector és doncs el motor fona-mental de l’activitat del CETT.

El Grup CETT es basa en un grup d’empreses en què la formacióturística és la principal i destacada activitat. La formació és doncsla seva raó d’ésser, és el cor business, com ara agrada dir. És ungrup empresarial amb una missió molt clara, enfocada a la formació dins el sector turisme, amb programes propis i amb un lligam moltespecial i fonamental amb la Universitat de Barcelona, com a centreadscrit. Actualment, com a apèndix a aquesta activitat, afrontem unnou repte amb l’obertura aquest estiu de l’Agòra BCN, ResidènciaUniversitària Internacional, un nou espai intercultural per a l’estudi ila convivència.

Al CETT, l’activitat docent es complementa pel fet diferencial de teniruns centres d’aplicació propis (Hotel, Col·legi Major, Agència deViatges, Restaurants, etc.). Cadascun d’ells és, per si mateix, un sector d’activitat que dóna servei al mercat, competint en lesmateixes condicions que la resta d’empreses. Així, les pràctiquesque fa l’alumnat no es realitzen en un laboratori sinó en empresesreals, en les quals tot l’equip està involucrat i compromès en el pro-jecte pedagògic.

Per tot això, la gran vinculació que té el CETT amb el sector turísticés i continuarà essent fonamental. En el Grup Cett no tan sols esformen els professionals del demà del sector, sinó que també es formen, es reciclen i amplien coneixements els professionals queavui són l’ànima del sector.

Volem acabar aquest editorial expressant el nostre reconeixement al Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC), amb qui unimsinergies, des de fa uns anys, en l’organització dels Premis Alimara,guardons que, com sabeu, valoren les actuacions que en matèriade promoció fan les empreses i institucions turístiques; en definitiva,la labor de ser una vertadera llum, guia per a tothom.

Miquel Alsius i JuriolPresident del Grup CETT

AHOMENATGE AL FUNDADORDEL CETT

Molt més que gastronomia, a l’Hotel Alimara

Naturalment.e, el restaurant biomètric del Grup CETT al districte 22@

VI Trobada Escola-Empresa: un sòlid compromís amb la formació

La nova imatge dels XXII Premis Alimara

TOT SUMARIEditorial

1

Notícies

4

Homenatge al fundador del CETT

5

6

Entrevista

Raimon Martínez Fraile, secretari general de Turisme18

Notícies del CETT

8

9

10

11

El SITC acull la primera edició del Meda Tourism Forum

La gestió de la higiene alimentària a la restauració

Grup Serhs, el primer grup turístic de Catalunya, fa 30 anys

Fundació

12

13

La Residència Universitària Internacional Àgora BCN, una realitat

Noves convocatòries de premis i concursos

Tema

14 L’homenatge a Gaspar Espuña, el reconeixement més entranyable

42

Presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya

L’enoturisme a Catalunya

Constituïda la Taula del Mercat de Treball del Turisme

Un cop d’ull a la formació contínua en el sector

CETT Formació

22

23

24

21 El nou grau en turisme

Sobre la realitat de la gastronomia molecular i la “Síntesis de nuestra cocina”, per Ferran Adrià

El desplegament dels àmbits de coneixement expert en el CETT

Parlem de recerca amb Carme Muñoz i Lahoz

Estudis i investigacions34

35

36

38

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Opinió

27 Sobre la immigració i el turisme a Catalunya

Cuina i química30 Per què no s’enganxen les truites

a les paelles de tefló

Turisme sostenible26 Qualitat en el sector: paradoxes, coincidències i decisions

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

28 Antics alumnes es retroben després de 10, 20 i 30 anys

Internacional

32 L’experiència dels Erasmus: altament recomanable!

53

44

Notícies

Del 4 al 7 de maig se celebra a Montjuïc el SalóInternacional del Turisme de Catalunya (SITC).Organitzat per Fira de Barcelona i presidit perRamon Bagó, enguany el certamen acull la pri-mera edició del Meda Tourism Forum, la majortrobada de la indústria turística del Mediterranique, sota l’epígraf “El turisme està canviant, eldesafiament mediterrani”, reunirà líders empre-sarials i polítics del sector, amb l’objetiu depotenciar el debat sobre els nous reptes i oportu-nitats de desenvolupament econòmic que com-portarà la futura Zona de Lliure Comerç PanEuro-Mediterrània a partir del 2010.

Organizat pel SITC i la Cambra de Comerç de Barcelona, elMeda Tourism Forum compta amb la col·laboració del’Asociación Española de Empresarios de Actividades deTurismo, Cultura y Entretenimiento (AEEATCE) i del’Asociación de Cámaras de Comercio e Industria delMediterráneo (ASCAME). S’estructurarà en sessions plenà-ries i trobades empresarials que comptaran amb la presèn-cia d’alguns dels respresentants polítics més destacats de laindústria turística, com ara el ministre d’Indústria, Turisme iComerç, José Montilla; el secretari general de Turisme delMinisteri d’Indústria, Turisme i Comerç, Raimon MartínezFraile; el ministre de Turisme del Marroc, Adil Douiri; elministre de Turisme del Líban, Josep Sarkis; el ministre deTurisme de Grècia, Dimitris L. Avramopoulos; el conseller deComerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya,Josep Huguet; el president de la Cambra de Comerç deBarcelona, Miquel Valls, i el president de l’Asociación deCámaras de Comercio e Industria del Mediterráneo (ASCA-ME), Jilani Ben’mbarek, entre d’altres. El Meda Tourism Forum 2006 també analitzarà temes rela-tius al turisme mitjançant les intervencions d’empresaris irepresentants de les principals línies aèries, cadenes d’ho-tels i del món acadèmic, que presentaran els seus darrersestudis, projectes i avanços del sector. Entre els participantsa les sessions plenàries destaquen el conseller delegat deVueling España, Carlos Muñoz; el president de Royal AirMaroc, Driss Benhima; el president d’Amadeus Global TravelEspaña, Antonio Tazón; el fundador i conseller delegat deeDreams, Javier Tenessa de Block, i el president de Turisme

de Barcelona, JoanGaspart. Al Mediterranean Mar-ket Exchange, lesdiverses autoritats,agències de turisme,empreses privades,institucions i associa-cions nacionals iinternacionals tindranl’oportunitat de donara conèixer els seusprojectes. Aquesta zo-na també estarà a dis-posició dels partici-pants per mantenirreunions, intercanviar experiències, informació i cursos.

El SITC celebra el 15è aniversari potenciant el vessant professional

La present convocatòria del SITC, plataforma de debat delsector i certamen líder a Espanya entre els que es dirigeixenal consumidor final, comptarà amb 45.000 m2 de superfíciei una oferta de prop de 1.350 expositors procedents de mésde 80 països i de la totalitat de les comunitats autònomesespanyoles. Perú i la Comunitat Valenciana són, respectiva-ment, el país i la comunitat autònoma convidats. Entre lesnovetats del Saló, que espera atreure uns 200.000 visitants,cal mencionar el sector del turisme on-line (que agruparàdestacades empreses que operen exclusivament perInternet, com ara Lastminute, Vueling o eDreams) i l’ÁreaHoteles (que inclourà les propostes d’algunes de les cade-nes d’establiments més prestigioses del país). Els diversos formats turístics, com ara el turisme actiu i d’a-ventura, el turisme rural, cultural o diverses rutes gastronò-miques, també formaran part de la variada oferta del cer-tamen, que acollirà el XV Simposio Internacional de Turismoy Ocio organitzat per ESADE Business School, l’exposiciódels Premis Alimara, la V edició del concurs fotogràfic Lafotografia de les teves vacances, la celebració dels PremisACPETUR–SITC i la tercera edició dels Premis CAT-Turisme. Per celebrar els 15 anys del Saló i agrair als assistents el seusuport, s’ha previst un intens calendari d’activitats lúdiques,com ara concursos i interessants promocions. n

El SITC acull la primera edició del MEDA TOURISM FORUM

55

Notícies

Davant la necessitat del compliment legal dela normativa en matèria d’higiene alimentà-ria, la restauració es troba amb el repte d’im-plantar un sistema d’autocontrol basat en lametodologia de l’Anàlisi de Perills i Punts deControl Crític (APPCC).

La sistemàtica de prevenció aplicable a la gestió de perillsamb què compta l’APPCC té, en el camp de la seguretat ali-mentària, l’objectiu d’assegurar la innocuïtat dels alimentsmitjançant l’anàlisi i el control de possibles riscos que podenaparèixer en totes i cadascuna de les fases de producció icomercialització.Per facilitar l’autocontrol a l’empresa i la posterior supervisióper part de la Conselleria de Salut, s’han publicat guies dereferències per a l’autocontrol als establiments alimentaris,les quals recomanen l’elaboració prèvia d’uns plans de requi-sits d’higiene o prerequisits, com a programes de suport al’APPCC que en facilitaran la implantació.Però un sistema d’autocontrol de l’APPCC només serà eficaçsi els prerequisits funcionen correctament, si se’n segueixenles indicacions marcades; en cas contrari, i tot i que hi hagiun pla d’APPCC eficaçment dissenyat, serà difícil garantir laseguretat dels productes alimentaris. Per aquest motiu nos’ha de caure en l’error de gestionar els requisits separada-ment del pla d’APPCC, sinó com una fase prèvia a la bonaimplantació d’un sistema d’autocontrol.

Una base sòlida

Els prerequisits s’han de documentar i verificar de maneraregular (mitjançant la descripció del Pla i dels registres quese’n derivin) per poder comprovar-ne el grau d’implantació, ihan de ser específics per a cada establiment, d’acord amb lesactivitats que s’hi desenvolupin. Cadascun d’ells té la finali-tat de complir un detreminat objectiu, adreçat a reduir o eli-minar perills generals, alhora que garanteix la seguretat ali-mentària; els més comuns que s’identifiquen dins el sector dela restauració són:

1. Pla de locals, instal·lacions i equips 2. Pla de potabilitat de l’aigua3. Pla de neteja i desinfecció

4. Pla de control de plagues5. Pla de formació de manipuladors d’aliments6. Pla de bones pràctiques de manipulació7. Pla de control de proveïdors8. Pla de control de traçabilitat

Tenint en compte que totes les instal·lacions que es dediquenal desenvolupament de la restauració són susceptibles de lacorresponent verificació dels sistemes d’autocontrol per partde la Conselleria de Salut, es poden esmentar els punts méscrítics per tal que es tinguin en consideració:

• Tenir en correcte estat d’ús i manteniment els locals, equipsi utensilis.• Disposar d’espai suficient per emmagatzemar els alimentstant en refrigeració com en congelació i en sec.• Tenir totes les instal·lacions en correcte ordre i neteja.• Fer un bona manipulació dels aliments evitant les contami-nacions creuades.

Com a consultors en aquesta temàtica i gestors de restau-rants propis, experts del Grup CETT han dissenyat mecanis-mes i instruments per facilitar-ne la implantació i garantir-ne la utilitat i eficàcia. n

Mònica Mur Coordinadora de Qualitat i Medi Ambient

d’Hoteleria del Grup CETT

La gestió de la HIGIENE ALIMENTÀRIA a la restauració

46

Notícies

GRUP SERHS, el primer grupturístic de Catalunya, FA 30 ANYS

La Nit del Grup Serhs d’enguany ha tingut unsignificat molt especial per a aquesta entitat.La festa ha servit per commemorar els seus pri-mers 30 anys d’existència i alhora ha conclòs12 mesos de celebracions, que van iniciar-se elmes de febrer del 2005.

El Grup Serhs és una corporació catalana formada per 69empreses organitzades en sis àrees operatives i dues d’estra-tègiques, resultat d’una gran experiència adquirida al llargde 30 anys. Qualificat com el «primer grup turístic deCatalunya» i posicionat entre els líders a nivell de l’Estatespanyol, la seva missió empresarial s’emmarca i gira a l’en-torn de tres grans puntals: el vessant humà, la gestió econò-mica i l’entorn social.El portafoli de negoci d’aquesta entitat presenta una impor-tant diversificació amb l’objectiu final d’oferir un servei inte-gral als clients. Adreçat bàsicament al sector turístic, del’hostaleria, la restauració i les col·lectivitats, presenta unampli ventall d’activitats estructurades amb la voluntat d’o-ferir productes específics o serveis globals d’acord ambcadascun dels àmbits d’actuació.L’experiència acumulada al llarg d’aquests 30 anys d’històriaha anat teixint el propi know how del Grup Serhs i alhora haconformat una forta cultura organitzativa i empresarial quepermet que, ara més que mai, la corporació pugui exportar-la més enllà de Catalunya.

TOT VA COMENÇAR L’ANY 1975...

L´any 1974 havia finalitzat amb un cúmul de preocu-pacions per als hotelers de Calella (Maresme) i la sevazona d’influència, ja que acabaven de viure un «estiunegre». La greu conjuntura que travessava la Gran Bretanya,fruit de la crisi energètica, va provocar que nombrosesagències britàniques suspenguessin un gran contin-gent de vols i anul·lessin un gran nombre de placeshoteleres a la zona, cosa que ocasionà la fallida d’im-portants operadors turístics. Per altra part, la celebracióel 1974 del Mundial de Futbol a Alemanya, que teniaun pes notable a Calella, va provocar una alteració d’a-quest mercat.Això va comportar que, durant el mes de març de 1975,els industrials Ramon Bagó, Josep Janer i CristóbalVillegas acaronessin la possibilitat d’unir esforços performar una cooperativa de compres, amb l’objectiu demillorar l’explotació, la comercialització i la rendibilitatdels seus establiments. Així, van acollir-se a la formu-lació cooperativa, testimoniant la seva voluntat demantenir unes relacions mercantils humanitzades.El 30 de desembre de 1975 es convocà una reunió detots els hotelers, «cafeters» i qualsevol persona deCalella que estigués interessada a formar part de lanova cooperativa, la futura SERHS. D’aquesta manerava néixer l’entitat de Serveis Mancomunatsd’Hostaleria i Similars Societat Cooperativa (SERHSSCOOP), que inicialment va aplegar 17 socis i un capi-tal de 850.000 pessetes (5.108 euros). L’esperit d’ober-tura va fer créixer i diversificar l’entitat: hotels, restau-rants, bars, col·lectivitats com ara hospitals, escoles igeriàtrics van formar de mica en mica el gran gruix dela SERHS, i van configurar també la seva implantacióterritorial al llarg de la costa catalana. Aquesta cooperativa va esdevenir el nucli del GrupSERHS, corporació avui integrada per 69 empreses par-ticipades i 2 de vinculades, que ha rebut nombrososreconeixements com la Placa d’Honor del Turisme deCatalunya, l’any 2001, i la Placa al Mèrit Turístic en lacategoria d’Or, l’agost del 2003, en consell de ministrespresidit pel rei Joan Carles I. n

57

5 estrelles per a la 30a Nit de la Serhs El Grup va celebrar el passat 16 de març la seva 30a Nit dela Serhs, a Natal (Brasil). La corporació catalana va reunir enel tot just inaugurat Serhs Natal Grand Hotel, de categoria 5estrelles, a 450 accionistes i col·laboradors, i a autoritats,encapçalades pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, expresidentde la Generalitat de Catalunya.La Nit de la Serhs és l’acte més simbòlic i tradicional de lacorporació i s’ha celebrat cada any des del seu naixementcom a coorporativa de serveis, ara fa 30 anys. Durant l’acteinstitucional es realitzen diferents discursos sobre l’actuali-tat de Serhs, es concedeixen els guardons que reconeixen eltreball realitzat per diverses empreses del Grup, i tambédiversos premis emblemàtics com el del “treballador distin-git” i el “directiu de l’any”. Per primer cop en tota la seva història, i excepcionalment,l’edició d’enguany tenia lloc fora de Catalunya, aprofitant laposada en marxa i recent inauguració oficial, el passat 20 defebrer, de l’impressionant Serhs Natal Grand Hotel, conegutcol·loquialment com “la joia de la corona”. L’hotel té 396habitacions i està ubicat a primera línia de mar, en un espaide 20.000 m2 i disposa d’un alt nivell de qualitat, serveis iinstal·lacions que el converteixen en un dels millors hotelsdel nord-est del Brasil. En la construcció d’aquest “ressort deluxe amb spa” s’han invertit 120 M de reals (uns 50 milionsd’euros) i creat prop de 400 llocs de treball. En aquest entorn únic -el primer establiment hoteler queGrup SERHS ha construït a l’estranger-, Jordi Pujol, presi-dent de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1980fins al 2003, va rebre en nom del consell d’administració laMedalla d’Or del Grup Serhs, així com la distinció de socid’honor. Entre la nodrida representació d’autoritats del’Estat de Rio Grande do Norte que van assistir a l’acte, caldestacar la presència del governador de l’Estat (en funcions),el Sr. Robinson Faria, i la vicealcaldessa de Natal, la Sra.Micarla De Sousa. La Nit de la Serhs va posar punt i final als actes de celebra-ció del 30è aniversari del Grup. Des de febrer de 2005 s’hansucceït nombroses accions commemoratives (ExpoSerhsBarcelona, concerts al Castell Jalpí, viatges de la Serhs, prime-ra pedra Vilar Rural de Arnes, Fòrum SERHS...) que han vol-gut homenatjar la trajectòria d’aquesta entitat de futur. n

Identitat i filosofia corporativaGrup Serhs és un refe-rent en el sector turística nivell europeu, com aempresa catalana queactua sobre principishumans i amb criterisde qualitat, servei i efi-càcia. Entre els valors d’actua-ció que a nivell institu-cional i operatiu enconfiguren la identitatdestaquen, d’una banda,la vocació d’oferir unservei integral, unamajor competitivitat iespecialització, així com la màxima satisfacció als clients; ide l’altra, la vocació d’aprofitar les pròpies sinergies i lacapacitat de plantejar projectes d’expansió nacional i inter-nacional. Per al Grup Serhs, l’objectiu dia a dia és continuarmillorant per oferir béns i serveis a través d’una gestió acu-rada, entenent la creació de prosperitat i la generació debenestar per a totes les persones vinculades al grup «comuna manera pròpia de fer empresa i país». Pel que fa a l’or-ganigrama de la corporació, la personalitat dels membres delconsell d’administració, presidit per Ramon Bagó i Agulló,garanteix el rigor i una visió sectorial i plural de cada àreade negoci, així com l’eficàcia, transparència i viabilitat en lapresa de decisions. Per reforçar el desenvolupament de lesseves funcions compta amb un comitè executiu i el suportd’un equip directiu professional i entusiasta.

Grans xifres per a un gran Grup

L’alt nivell d’acció i activitat del Grup Serhs, implantat a trescontinents, es tradueix en grans xifres. A la passada juntageneral extraordinària d’accionistes es van comunicar dadesdel tancament de l’exercici 2005, que van evidenciar unincrement significatiu en totes les xifres de negoci. Aixídoncs, els beneficis abans d’impostos van passar dels 3,69milions d’euros (ME) a 4,93 ME, la qual cosa suposa unincrement del 33% respecte a l’any anterior. També van aug-mentar considerablement el flux de caixa i els resultats prò-piament operatius. La facturació consolidada de l’exercici2005 va ser de 354,06 milions d’euros (352,51 ME el 2004). Del número de socis, 1.143, cal destacar que una tercera partsón treballadors d’alguna de les prop de 70 empreses queformen la Serhs, fet que manifesta l’alt grau d’identificació ila forta integració de l’equip humà amb la corporació,actualment amb més de 2.000 persones de plantilla mitjana. El fort ritme d’inversió va continuar durant l’exercici 2005,destinant a aquesta partida 34,69 milions d’euros, un 10%més d’increment que l’any anterior, i els recursos propis vanpassar de 70 milions d’euros a 78 milions d’euros, un incre-ment sobre l’any passat d’un 11%.

Notícies del CETT

L’Hotel Alimara, amb 10 anys d’història, és tot un referent enla gastronomia de l’hoteleria a la ciutat de Barcelona.Anualment, són més de 150.000 els clients de la variada res-tauració de l’Hotel, que abraça des del bufet d’esmorzarsamb productes mediterranis o el Bar Hall en què conviuenels còctels clàssics amb els més innovadors i creatius, a LaRonda, el restaurant, que compta amb una cuidada cuina de

mercat que fa les delícies dels comensals. També cada anyunes 35.000 persones utilitzen les sales i el jardí de l’Hotelper celebrar tot tipus d’esdeveniments familiars, aniversarisi sopars de gala per a empreses, entre d’altres. Per al Grup CETT la restauració a l’Hotel Alimara és un objec-tiu fonamental i estratègic, no només pel seu vessant pu-rament empresarial i de qualitat del servei, sinó també per laparticipació en la formació pràctica de l’alumnat de diplo-matura en turisme o dels cicles formatius d’hoteleria. Totsels membres de l’equip de l’Hotel Alimara són tutors d’apre-nentatge dels molts alumnes que dia a dia, setmana a set-mana, curs a curs, passen per les seves instal·lacions perrebre el complement més valuós de la seva formació acadè-mica: l’experiència de la realitat d’una empresa hotelera ambuna forta activitat de restauració.Tutors d’escola, tutors d’empresa i d’aprenentatge revisen elsdiferents programes de pràctiques amb l’objectiu que l’a-lumnat incorpori a la seva formació les tècniques de servei icuina més actuals, sense obviar les claus mestres i clàssiques.El compromís del CETT, mitjançant el centre d’aplicació pràc-tica que representa l’Hotel Alimara, és treballar per millorari estimular les competències de l’alumne com a persona ifutur professional, i incentivar-lo en la recerca de l’equilibrientre les aptituds i les actituds que li permetran obrir-se elcamí en el mercat laboral. n

48

El passat mes de març ens va deixar el Sr. Frederic Roda Pérez, Creu de Sant Jordi, advo-cat polifacètic i home compromès amb la societat. Amant de la cultura i molt especial-ment del teatre, va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que va permetrela introducció als escenaris de les obres d’autors catalans contemporanis, així com lesdels dramaturgs estrangers traduïts al català. Va ser, també, director de l’Institut deTeatre i gran amic del CETT. La seva aportació al Centre fou considerable: en els anys vui-tanta, ell i els seus fills van donar suport i van col·laborar en la creació de la primeraescola a Espanya d’animació sociocultural i turística al CETT. Instigador i president deljurat dels Premis Plaça Major del Centre, fou, a més, l’inspirador del nom dels PremisAlimara -que se celebren anualment- i membre del Jurat durant molts anys. En la sevaaportació al llibre dels XX anys dels Premis Alimara, deia: “Vaig suggerir el nom Alimaraper insòlit, per eufònic i, sobretot, perquè en el cas de promoció turística hi esqueia unmot que designés foguera i, especialment, la que es fa, com a senyal, en talaies o altresllocs elevats. I no és aquest senyal d’identificació, el que es proposa qualsevol acció pro-mocional?”. El nom, extremadament encertat, ha esdevingut el símbol de la filosofia i del’acció del Grup CETT. n

En la mort de Frederic Roda, l’inspirador del nom Alimara

L’HOTEL ALIMARA:molt més que gastronomia

El senyor Frederic Roda, rebent l’Alimara especial

59

JORNADES GASTRONÒMIQUES AL RESTAURANT

En el marc de l’Any de la Gastronomia Barcelona 2005-2006, Naturalment.e organitza diverses jornades gastronòmiques on espresenten les especialitats catalanes més representatives per cada època de l’any. Així, cada iniciativa s’ha vinculat a una comar-ca catalana que es caracteritza per tenir un plat típic de la nostra cuina que simbolitza l’època de l’any que es vol mostrar. Aquestaprimavera, entre els dies 18 i 27 d’abril, tots aquells que es van acostar al restaurant van poder conèixer la cuina del Baix Penedès,on el mar, la vinya i les oliveres en constitueixen els pilars, amb plats de la tradició del xató, els arrossos mariners i els peixos. Pel que fa a les properes jornades gastronòmiques a Naturalment.e, tot just abans del solstici d’estiu i la festa de St. Joan (12 i 13de juny) es podrà gaudir de les especialitats més fresques i variades de la cuina empordanesa. Del 18 al 29 de setembre, i coinci-dint amb la festivitat de les patrones de Barcelona i de Tarragona -la Mercè i Sta. Tecla, respectivament-, el bolet en serà el pro-tagonista: els rovellons, les llanegues, les trompetes de la mort i els ceps ens aproparan a una de les cuines més elaborades, com-pletes i diverses de la terra del nostre país: la del Segrià i l’Urgell. A l’hivern (del 13 al 24 de novembre) ens trobarem amb platstípics de les comarques pirinenques, on destaquen productes com ara els civets de caça i els embotits, però sobretot aquells ambuna forta personalitat pròpia com ara el trinxat de la Cerdanya o l’òlha aranesa (olla aranesa). Finalment, en acabar l’any i com aedició especial (de l’11 al 22 de desembre), es podrà tastar la cuina de Nadal; el restaurant no només acollirà els plats típics de lafesta més tradicional del nostre país, sinó que també es transformarà, a les nits, en un espai de diversió per a tots aquells que vul-guin celebrar el Nadal amb la família, els amics o companys de feina. n

Més informació: naturalment.e@cett.es

WWW.NATURALMENT.ES

Notícies del CETT

NATURALMENT.E, el restaurant biomètric del Grup CETT al districte 22@

possibilitat de fer reserves per al restaurant per internet oconvidar a qualsevol altre membre del Club, que rebrà lanotificació d’aquesta invitació per correu electrònic. Seguintaquest model, Naturalment.e vol continuar sent pioner en laimplantació de noves tecnologies i, en aquests moments,aposta per la biometria, una tecnologia de seguretat basadaen el reconeixement d’una característica física i intransferi-ble, com ara l’empremta dactilar. El sistema que s’està des-envolupant actualment, un projecte embrionari, permetràals clients l’opció del pagament a caixa sense diners, ni tar-getes de crèdit, ni tiquets. Mitjançant la creació d’una base dedades de clients lligada a la seva empremta dactilar, cada per-sona que es doni d’alta obrirà un compte a Naturalment.eamb un saldo mínim de diners de lliure utilització. Després decada consumició, a l’hora de pagar, només cladrà identificar-se amb l’empremta dactilar mitjançant la utilització d’un“hàmster” (un petit aparell per identificar-la). En aquest pro-cés, que dura menys d’un segon, el sistema descompta delsaldo la factura que cal pagar. El nou sistema millorarà larapidesa del servei, estalviarà als clients d’haver de durdiners a sobre i també els permetrà gaudir de diferents pro-mocions i descomptes exclusius. n

Jordi Llord Director del restaurant

Naturalment.e

Situat al barri tecnològic de Barcelona 22@,Naturalment.e és un concepte de restauracióque neix de la necessitat d’anar més enllà dinsdels models desenvolupats fins ara. La filosofiade l’establiment: crear un espai que convidi aestar-s’hi, on el client se senti confortable, i quealhora compti amb les eines tecnològiques mésactuals, com ara la biometria.

Més enllà de l’interès per saber què és allò que busquen lespersones que es troben a l’àrea d’influència del restaurant, aNaturalment.e es dedica una atenció especial a l’equilibrialimentari i es procura que el client gaudeixi d’una alimen-tació sana, amb productes senzills i ben combinats. El servei es caracteritza per un tracte agradable i lliure de totformalisme, però que alhora és cortès, pròxim, càlid i humà;una proximitat que també intenta ser present a la pàginaweb. Aquest mitjà d’informació i de comunicació va néixercom una eina dinàmica i participativa que, per exemple, ofe-reix la possibilitat de formar part del Club Naturalment.e, iestar informats constantment de les novetats que s’hi incor-poren. Des de ja fa més de dos anys i mig incorpora una deles primeres innovacions tecnològiques en la restauració: la

410

Notícies del CETT

VI TROBADA ESCOLA-EMPRESA:un sòlid compromís amb la formació

directora de Promoció de Turisme i Qualitat de Vida del’Ajuntament de Barcelona. La valoració de la Trobada d’enguany va ser molt positiva,tant per les empreses que hi van assistir com pels estudiantsi professionals del sector. Pere Clarós, d’Acciona Transme-diterránea, afirmava que la Trobada suposa una bona opor-tunitat de conèixer les aspiracions dels futurs professionals irecollir els currículums. L’empresa ja hi ha participat en mésde 5 ocasions i, a més, compta amb un contracte de pràcti-ques, formació i contractació amb el CETT. Per a RuthGaliana, d’Hesperia Hoteles, els objectius a la Trobada erendonar-se a conèixer i potenciar la imatge de la companyia,així com deixar palesa la importància que per a aquesta téla figura de l’estudiant en pràctiques. En aquesta edició hanrecollit més de 80 currículums i candidatures per a les diver-

L’Hotel Alimara va acollir el passat mes defebrer la VI edició de la Trobada Escola-Empresaque cada any organitza el CETT. Les empresescapdavanteres del sector van assistir a la cita,que ja s’ha consolidat com un punt de conver-gència entre el món empresarial i els professio-nals i futurs professionals.

La trobada amb les empreses és fruit del compromís delGrup CETT amb la formació: amb la formació professional iuniversitària i també amb la formació contínua, amb la for-mació al llarg de la vida entesa com a complement necessa-ri a mesura que avança l’experiència professional. Es tractad’un compromís que el vincula estretament amb el sectorturístic i la seva competitivitat i amb les persones que hi tre-ballen, perquè el procés de formació i adquisició de compe-tències professionals no es produeix només a l’escola, niacaba quan s’acaba l’escola.Durant dos dies la Trobada va permetre als estudiants iantics alumnes del CETT conèixer de forma directa algunesde les millors empreses del sector amb l’objectiu de facilitarun intercanvi de coneixements, feina, projectes… Per a lesempreses la Trobada representa tant una gran oportunitatper donar-se a conèixer i descobrir les inquietuds dels futursprofessionals, com una plataforma per mostrar les sevespropostes i explicar els valors i coneixements que cerquen al’hora de cobrir les vacants laborals. En definitiva, l’objectiués crear un espai comú de relació empresa-alumnes-profes-sionals-universitat, i promoure i consolidar-ne els vinclesper obtenir un desenvolupament professional exitós. Enguany, es calcula que van ser prop de 1.000 els alumnesque van visitar els diversos estands de la Trobada i 150 lespropostes laborals i convenis en pràctiques presentats. Isabel Galobardes, directora general de Turisme, va ser l’en-carregada d’inaugurar les jornades, que van comptar amb lapresència dels representants de les diferents empreses parti-cipants, membres del Consell de Direcció del Grup CETT i delServei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques(SOPC) de l’entitat, i amb l’assistència de nombroses perso-nalitats, com ara la Dra. Marien André, directora del’Observatori de Turisme; Josep Francí, director general deFormació Professional i Educació Permanent; Narcís Bosch,secretari general del Consell de Cambres de Catalunya; JosepM. Navarro, sotsdirector general de Turisme; i Joana Homs,

EMPRESES PRESENTS

AC HOTELES, ACCIONA TRASMEDITERRANIA, ACCOR HOTELES,ÀGORA RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA, ALTRACUINA 2001, ARAMARK,ATLANTA VIAJES, ATRACZION, BALNEARI VICHY CATALAN, BESTOURSVIATGES, CAMPING CAMBRILS PARK I SANGULÍ, EL BULLI, EURESTCOLECTIVIDADES + VILAPLANA, EUROPCAR IB, EXPO HOTELES &RESORT, FOUR SEASONS , FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE, GLOBA-LIA, GRAND VALIRA ÀREA SOLDEU TARTER, GRUP D’ANIMADORSPROFESSIONALS, GRUP FREIXENET, GRUP SERHS, GRUP SOTERAS,GRUPO HUSA, HALCON VIATGES, HOTEL DOLCE SITGES, HOTEL HIL-TON BARCELONA, HOTEL ROGER SMITH NY, HOTELES CATALONIA,HOTELES HESPERIA, HOTELES SILKEN, HOTELS PLAZA (Andorra), LIZA-RRAN TABERNAS SELECTAS, MARRIOT RENAISSANCE, NH HOTELES,OFICINA D'INFORMACIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA PALAU ROBERT,PARADIS GROUP, PARADORES, PARC D'ATRACCIONS TIBIDABO SA.,RESIDENCIA DE ESTUDIANTES CSID. MADRID, SERUNION, SODEXHOESPAÑA S.A., SOL MELIÀ S.A, TANDEM LUXURY TRAVEL, THE EAT OUTGROUP, TURISME DE BARCELONA, TURISME DE CATALUNYA, VIAJESEL CORTE INGLÉS, VIAJES IBERIA.

511

ses ofertes laborals i en pràctiques, en unaexperiència que consideren molt positivaja que els permet conèixer les personespersonalment, cara a cara. Per a JosepHostau, del Grup Soteras, la Trobada d’en-guany ha superat el nivell de les anteriors.“S’han acostat al nostre estand personesformades que tenen ganes de compaginarexperiència i estudis”. Debbie Cross, delFour Seasons Hotel, destaca que els estu-diants del CETT que s’interessen per la sevacompanyia hi veuen oportunitats de créi-xer dins el grup i viure en primera personala filosofia de “tractar i servir els altres comt’agradaria que et tractessin a tu”, on laqualitat del servei és essencial. Pel que fa als estudiants, feien cua enalguns estands com ara els de TandemLuxury Travel o el de l’Àgora BCN. ChristelTirado explicava que el seu objectiu eraobtenir una oferta de pràctiques i treballen alguna de les empreses de la Trobada:“La iniciativa està molt bé, ja que ens ofe-reix facilitats per accedir al mercat laboral”.Però a més de les diverses diverses presen-tacions corporatives per part de les empre-ses i workshop, el programa de la Trobadava incloure altres propostes destinades aanalitzar l’estat actual del mercat laboralturístic i fomentar l’apropament entre l’es-cola i l’empresa. Així, el CETT va atorgar elpremi a la millor empresa col·laboradoradel curs anterior a Viajes el Corte Inglés.Josep Francí va lliurar el guardó a Joan M.Saperas, cap de l’Àrea de Catalunya iBalears, i a Elisabeth Méndez, responsablede RRHH de l’Àrea de Catalunya i Balears. Un altre dels actes rellevants va ser la taularodona que, amb el títol “Com ser compe-titiu en el mercat laboral turístic”, va per-metre a cinc destacades personalitats delmón empresarial i esportiu analitzar elsvalors, aptituds i actituds que les empresescerquen en els futurs professionals,basant-se en la seva dilatada experiència.Miquel Bonet, gerent de Select, empresade selecció; Silvia Font, entrenadora delprimer equip de l’UB-Barça, Lluís Llongue-ras, propietari i gerent de Llongueras;Eduard Moret, director de l'àrea turísticadel FC Barcelona, i Reinhard Wall, directorgeneral de l’Hesperia Tower van donar aconèixer la seva opinió sobre les claus perfacilitar la integració al mercat laboral delsestudiants. El Dr. Joan Guàrdia, director aca-dèmic de l’EUHT CETT-UB, va actuar com amoderador en aquesta sessió magistral. n

• Àmbit territorial estatal: La cam-panya de promoció Disfruta de Andorra,estarás como en casa del Govern d’An-dorra, presentada per SCACS

• Àmbit territorial comunitats autò-nomes, províncies i regions turísti-ques: El catàleg de prestigi Catalunyaés del Consorci de Turisme de Catalunya

• Àmbit territorial local: El prospectedel programa Noches de embrujo de Cór-doba del Consorcio de Turismo de Córdoba

• Àmbit d’empreses d’allotjamentturístic: La campanya d’imatge corpora-tiva de l’Hesperia Tower

• Àmbit d’empreses de restauració ide càtering: www.foodandmambo.es,web presentada per Xavier Olivé i Associats,i com a empresa vinculada al món de la

restauració, el catàleg Cooking Concepts,d’International Cooking Concepts

• Àmbit d’empreses de viatges itransports: Els catàlegs de Bru & Bru, deBru and Bru Exclusive Travel Designer

• Millor web del sector públic:www.keepingexploring.ca, del Canadà

• Millor web del sector privat:www.terminalA.com

• Alimara especial: Sr. Josep M. Espi-nàs, escriptor i viatger

• Premi Alimara que ha recollit la ma-joria dels vots dels estudiants delCETT: Els catàlegs "ABAMA" de TropicalHoteles

* Manca conèixer el Premi Alimara que harebut la majoria dels vots dels professio-nals que han visitat el SITC’06, pendentsde la votació que té lloc el mes de maig).

Els XXII PREMIS ALIMARAestrenen imatgeLa festa dels Alimara, guardons creats pel CETT i organitzats amb el SalóInternacional de Turisme de Catalunya per premiar l’esforç del sector turístic ihoteler en la divulgació dels seus recursos, arriba a la seva XXII edició, coincidintde nou amb la inauguració del SITC. A l’acte de lliurament dels Premis, el dia 4de maig als salons de l’Hotel Alimara de Barcelona, és previst que hi assisteixi elprimer conseller de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, i la directorageneral de Turisme, Isabel Galobardes, així com consellers i directors generalsde Turisme de diverses comunitats autònomes, cònsols generals i representantsde les institucions catalanes i professionals del sector turístic i hoteler.Un any més, i prèviament a la celebració d’aquest acte, bona part del material pre-sentat al concurs ha estat exposat al CETT i al recinte del SITC, per tal que els mem-bres del jurat, els estudiants del Centre i els visitants professionals del Saló l’ava-luessin. De les propostes que s’han presentat s’ha pogut observar la diversificaciódels productes promocionals, passant de la divulgació del turisme rural que s’haanat extenent des de fa uns anys a la dels recursos culturals i gastronòmics. Els membres del jurat d’enguany han estat, per ordre alfabètic, Maria Abellanet,consellera delegada del Grup CETT; Jordi Fort, president del Grup PreImpressió,en representació del president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona;Joan Miquel Gomis, professor del programa de turisme a la UOC; Josep M.Navarro, subdirector general de Turisme; Ramón Raventós, director d’OctoEuropa Comunicació i editor gastronòmic; Enric Sagrera, vicepresident del’Associació Empresarial Catalana de Publicitat; Fernando Santos, director del’ICEP; Marta Serra, directora del SITC i Norbert Tomàs, president de l’AssociacióEspanyola de Fotògrafs Professionals. Un cop analitzat el material que optavaals Premis Alimara -que en aquesta edició estrenen nova imatge, ja que elguardó és una reproducció de vidre feta a mà de l’escultura L’Alimara de JaumeRodri- el jurat ha acordat recomanar al sector que no escatimi esforços perseduir la demanda potencial amb el material que produeix. n

ELS GUANYADORS*

4

Fundació

Al TotCETT núm. 9 de maig de 2005 s’informava de la prope-ra construcció, per part de la Fundació Gaspar Espuña–CETT,d’una nova residència per a estudiants al costat del CampusUniversitari de Mundet: l’Àgora BCN, Residència Univer-sitària Internacional. Un any després, les obres estan moltavançades i ja hi ha data d’obertura per al Col·legi Major,adscrit a la Universitat de Barcelona: el 16 de juny de 2006.Durant aquest any trepidant i a mesura que l’edifici agafavaforma, s’ha anat configurant tota la filosofia de l’establi-ment, així com els procediments de funcionament i restad’elements operatius, i des del mes de gener s’han iniciat lesaccions comercials amb la intenció de donar-lo a conèixer.Aprofitant els 37 anys d’experiència del Grup CETT tant en elcamp de la formació com en el de l’allotjament, l’objectiu dela Fundació és aconseguir que l’Àgora BCN esdevingui unnou model de Col·legi Major: obert, jove, intercultural, inter-nacional i dotat d’equipaments dissenyats per al confort,l’estudi i la convivència.Amb més de 12.000 m2 i 220 habitacions, la residència estàsituada al costat mateix del Campus Universitari Mundet dela Universitat de Barcelona, en un entorn natural envoltatd’espais verds i equipaments esportius. Té un fàcil accés enmetro a totes les facultats de Barcelona i també molt bonescomunicacions amb els punts neuràlgics, culturals i d’oci dela ciutat. Les habitacions han estat dissenyades amb molta

La Residència Universitària InternacionalÀGORA BCN ja és una realitat

cura pensant sempre en la comoditat, el descans i l’estudi.Poden ser individuals o dobles; són àmplies, lluminoses, fun-cionals, amb cambra de bany pròpia, taula d’estudi, telèfon,connexió a Internet, sortida de TV, calefacció central i airecondicionat. A més, també es disposa d’habitacions per aprofessors i/o investigadors i d’habitacions polivalents adap-tades per a persones amb discapacitat.Els residents disposaran de servei de menjador amb cuinaelaborada en el mateix centre. Pel que fa a les instal·lacionscomunes, hi haurà una sala d’informàtica, biblioteca-aulad’estudi, aula de treball, Wi-fi a les zones comunes, sala deTV, sala de música, gimnàs, sala d’actes, un ampli saló social,consigna, infermeria, bugaderia, aparcament i jardí. n

12

ENDEGANT UN NOU PROJECTE

El nostre Col·legi Major ja té parets, ja té terra sobre el qual podem trepitjar. Jatenim les habitacions i bona part de les instal·lacions, però ens falta el mésimportant, l’objectiu de tot plegat: els residents, els col·legials que s’incorpora-ran a partir del proper setembre. A Àgora BCN acollirem noies i nois majors d’e-dat que iniciaran una nova etapa a les seves vides: alguns hi començaran unacarrera universitària o la continuaran, hi estudiaran un cicle formatiu i d’altresresidiran a Àgora BCN mentre estudien un màster. Arribaran professors per fer

una conferència, assistir a un curs o impartir-lo i hi haurà llicenciats preparant el seu doctorat. Tots formaran part delnostre univers, i els professionals que formem part de l’equip d’Àgora BCN procurarem que no els manqui res. Hem pen-sat en ells per oferir-los no només comoditats, sinó també un ambient d’estudi adient i la realització de diferents tipusd’activitats acadèmiques (tutories, xerrades tècniques...), culturals (conferències, cine-fòrum, music-fòrum, grup de tea-tre...), recreatives (excursions, concerts, festes...) i activitats esportives, amb la finalitat que el concepte “com a casa” siguiuna realitat diària. Aquest és el nostre principal repte i el nostre compromís.Àgora BCN obrirà les portes el 16 de juny. Durant els mesos d’estiu, juliol i agost funcionarà com a alberg de joventut ila resta de l’any, de setembre a juny, com a Col·legi Major.Amb tota la il·lusió d’engegar un nou projecte, l’equip d’Àgora BCN us convida a visitar l’establiment. Us hi esperem! n

Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña–CETTWWW.AGORABCN.COM

513

Fundació

La Fundació Gaspar Espuña-CETT, en el seu afany per potenciar i fomentarel desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’ho-teleria i la formació dels estudiants, convoca el Premi als millors treballs derecerca de batxillerat en matèria de turisme i hoteleria per tal d’incentivarl’alumnat a desenvolupar aquest tipus d’investigació, i aporta un estímulperquè es realitzin amb rigor, qualitat i profunditat. El Premi s’adreça aqualsevol alumne de batxillerat de Catalunya que presenti el seu treball derecerca en el curs acadèmic 2006-07. El jurat seleccionarà els millors tre-balls a partir de la seva innovació, originalitat, creativitat, l’ús d’una meto-dologia d’investigació rigorosa, el contingut, l’estructura acadèmica, unapresentació acurada, l’aportació de coneixement i la qualitat global.

• 1r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’a-lumne amb un màxim de 3.000 euros, un PC portàtil i un val de 1.000euros per a l’escola per a material educatiu. Si el guanyador resideix amés de 50 km de Barcelona i té intenció d’estudiar a una universitat deBarcelona, obtindrà un descompte del 20% de l’import de l’estadadurant el primer curs universitari a l’Àgora BCN, ResidènciaUniversitària Internacional.• 2n premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’a-lumne amb un màxim de 2.000 euros i un val de 500 euros per a l’es-cola per a material educatiu.• 3r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’a-lumne amb un màxim de 1.000 euros i un val de 300 euros per a l’es-cola per a material educatiu. n

Més informació: www.cett.cat/cat/fundacio.html

II CONVOCATÒRIA DELS PREMIS ALMILLOR PROJECTEFINAL DE CARRERA I CRÈDIT DE SÍNTESI

Per segon any consecutiu la FundacióGaspar Espuña–CETT vol incentivarl’alumnat del CETT en els seus estudismitjançant la convocatòria de dospremis, els guanyadors dels quals esdonaran a conèixer a finals de juliol.

• El primer està destinat a l’alumnat dediplomatura en turisme del CETT i té coma objectiu reconèixer el millor projectefinal de carrera que, havent-se presentat ala convocatòria de setembre de 2005,febrer de 2006 o juny de 2006, hagi obtin-gut la qualificació d’excel·lent o matrículad’honor. El Premi consisteix en l’importtotal d’un màster (excepte les taxes de laUB) impartit al CETT l’any acadèmicsegüent.

• El segon s’adreça a alumnes de tècnicsuperior en agències de viatges, tècnicsuperior en informació i comercialitzacióturística, tècnic superior en allotjament itècnic superior en restauració, mentre ques’acceptaran a la convocatòria tots els tre-balls que es presentin el mes de juny d’en-guany. El Premi consisteix en l’import totaldel primer curs de la diplomatura en turis-me (excepte les taxes de la UB) o del pri-mer curs d’un altre cicle formatiu impar-tits al CETT l’any acadèmic següent. n

L’objectiu d’aquest concurs, ideat per la Fundació Gaspar Espuña–CETT, és impulsar l’esperit emprenedor, la innovació i lacreació d’empreses en el sector turístic. Del total de projectes que s’han presentat al certamen, set han passat la prime-ra fase de selecció. Per delegació del jurat, un equip tècnic especialitzat ha seleccionat aquelles idees que s’han conside-rat més innovadores i econòmicament viables. Un cop superada aquesta fase, els participants han dut a terme el Plad’Empresa del seu projecte. A partir d’aquí, el jurat durà a terme la selecció definitiva dels guanyadors. El lliurament delspremis es farà el 8 de juny al paranimf de la Universitat de Barcelona, coincidint amb l’acte de graduació de la darrerapromoció de totes les formacions que s’imparteixen al CETT. Paral·lelament es donarà el tret de sortida de la convocatò-ria del III Concurs.

• Projectes seleccionats: Els autors dels set projectes que han passat la primera selecció del jurat són Nadav Bar Kama, RominaDaniela Bompani, Marta Carbonell, Sandra Gard Buscarons, Justi Hidalgo, Oliver Sharpe i Andrea Fabiana Tourn. n

En marxa el II Concurs de projectes emprenedors en el sector turístic

LA RECERCA en matèria de turisme i hoteleria ES PREMIA al batxillerat

414

Tema

L’HOMENATGE A GASPAR ESPUÑA,el reconeixement més entranyableEl passat dijous 16 de març va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona el sopar d’homenatge a lapersona de Gaspar Espuña i Berga, president honorífic del Grup CETT i president de la FundacióGaspar Espuña CETT. El reconeixement s’ha dut a terme amb motiu del seu 70è aniversari, arran dela seva jubilació recent després dels 36 anys al capdavant del CETT i de la feliç coincidència de l’a-torgament de la Creu de Sant Jordi del Govern de Catalunya i de la Medalla d’Honor de Barcelona.

La trajectòria personal de Gaspar Espuña s’ha caracteritzatsempre per la seva presència en tota mena de projectes turís-tics, cívics, docents, solidaris, polítics i un llarg etcètera, alsquals sempre ha volgut imprimir un tret distintiu: treballar desd’un “estil de fer país” creant riquesa, obrint perspectives defutur i cercant la cooperació i la col·laboració de tots, des de lafidelitat i, sobretot, des de la catalanitat. Per aquest motiu, elcomitè organitzador de l’homenatge, format per l’Hble. Sr.Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de laGeneralitat de Catalunya; l’Excm. Sr. Raimon Martínez Fraile,secretari general de Turisme del Ministerio de Indústria, Turismoy Comercio; l’Il·lm. Sr. Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde del’Ajuntament de Barcelona; l’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Tugores,catedràtic d’Economia Internacional; el Sr. Ramon Bagó, presi-dent del Grup SERHS; i el Sr. Joan Gaspart, membre del comitèexecutiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, van convocaraquest acte d’homenatge, en considerar Gaspar Espuña merei-xedor d’un emotiu reconeixement públic. Més de 350 persones del món eclesiàstic, polític, solidari i turís-tic, amics i familiars van omplir de gom a gom el Saló deContractacions de La Llotja. A partir de les vuit de la tarda vancomençar a arribar els assistents, i s’inicià un aperitiu amenit-zat per la música del Quartet de Corda. A les nou en punt s’ini-ciava pròpiament l’acte amb l’entrada al saló d’en GasparEspuña, acompanyat per les autoritats assistents i pels mem-bres del comitè organitzador.Josep Puigbó, conductor de l’acte, va explicar el motiu de lareunió i de l’homenatge, fent un resum de la biografia del Sr.

Espuña. Tot seguit vadonar la benvinguda al’Excm. Sr. Miquel Valls,president de la Cambrade Comerç de Barcelona,i a continuació vanintervenir Fèlix Martí,president de Lingua Paxqui, en el seu parlament,va aglutinar les faceteseclesiàstica, política,social, solidària... del’homenatjat. En qualitatd’amic d’en Gaspar, irepresentant a tots elsamics, va intervenirÀngel Baró. Tot seguit, la seva filla Laia Espuña adreçà unesparaules en nom de la família, i per acabar la primera part del’acte, Miquel Alsius, president del Grup CETT, va parlar en nomdels socis del Grup CETT, dels patrons de la Fundació GasparEspuña-CETT i del seu equip humà, i va lliurar al Sr. Espuña unllibre amb el recull dels escrits de més de 80 amics, familiars iprofessionals que hi han volgut plasmar els seus sentiments irecords.Després de degustar l’esplèndid sopar ofert pel sector turístic,en arribar al cafè es va reprendre l’acte amb un vídeo que reco-llia les paraules de Ramon Bagó i Raimon Martínez Fraile, mem-bres del comitè organitzador, i del M. Hble. Sr. Jordi Pujol i el M.Hble. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat deCatalunya, els quals, per problemes d’agenda, no van poder serpresents a l’acte.Tot seguit va intervenir l’Il·lm. Sr. Jordi Portabella i l’Hble. Sr.Josep Huguet, els quals, en representació del comitè organitza-dor i del sector turístic, van adreçar unes paraules als assistents.En acabar, el mateix conseller, Jordi Portabella i Joan Gaspart,en representació de tots els assistents, van lliurar a GasparEspuña una placa commemorativa amb forma de càntir quecitava: “En reconeixement a la teva contribució a la societat i,de forma especial, al sector turístic, al sector acadèmic, al móneclesiàstic, al món polític, al món solidari, als amics i a la famí-lia, et retornem amb agraïment el càntir que tantes vegades enshas regalat. Gràcies per la teva obra!”.

515

Posteriorment a la solemne interpretació per part dels músicsd’El Cant dels Ocells, va prendre la paraula l’Il·lm. Sr. XavierCasas, 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona ialcalde accidental, i finalment va arribar l’esperada rèplica deGaspar Espuña, el qual, visiblement emocionat però senseperdre el sentit de l’humor, va agrair l’homenatge tot comen-tant, amb el seu tarannà desenfadat, diverses facetes de laseva vida. Per acabar el sentit homenatge, tots els assistentses van posar drets i van cantar l’himne que ens uneix, ensrepresenta i ens agermana: Els Segadors.

Aportacions a la Fundació Gaspar Espuña-CETTAmb motiu de l’homenatge a Gaspar Espuña, els assistents alsopar i les diferents Administracions turístiques, tant el Mi-nisterio de Industria, Turismo y Comercio com la Conselleria deComerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Barcelona, van decidir atorgar una aportació a laFundació Gaspar Espuña–CETT perquè es destini a beques, arecerca o a creació de coneixement en el camp del turisme.

Gaspar Espuña i Berga neix a Olot el 3 d’agost de 1935. Filld’uns masovers, inicia els estudis al Seminari de Girona.Posteriorment es llicencia en filosofia i teologia (Roma), cièn-cies polítiques (Ginebra) i cursa estudis de psicologia aBarcelona.Inicia la seva activitat com a docent al col·legi El Collell afinals dels anys 50. A l’inici dels anys 60 és nomenat rector ala Bisbal d’Empordà, a Canet i finalment a Calella, on realitzatasques de pastoral així com activitats socials i educatives –hiorganitza jornades postescolars i hi difon els valors de l’escol-tisme-. El 1965 crea Joventut i turisme, grup que va reunir durant tresanys joves de països i condicions diferents que estiuejaven ala Costa Brava i al Maresme, amb la finalitat que entre ells esforgés una relació humana i espiritual entre ells. És en aquests anys quan, en entrar en contacte amb l’incipientmón del turisme i conscient de les mancances d’un sectoreconòmic creixent i amb gran trascendència social, es propo-sa fundar un centre d’estudis i de formació de futurs profes-sionals del turisme.A principis dels anys 70, la Fundació Jaume Bofill l’envia aGinebra perquè faci conèixer la situació de Catalunya alsorganismes internacionals, es posi al servei dels catalans exi-liats, organitzi els Jocs Florals del 1972 a la ciutat de Calvin,etc.Com a secretari general de Justícia i Pau, lluita contra la penade mort.Col·labora en la creació de la Fundació Internacional d’EstudisHistòrics i Socials. Contacta amb organismes no governamen-tals, tant nacionals com internacionals, com ara Pax Christi,Amnistia Internacional i Pax Romana Internacional, entre d’al-tres.

L’activitat professional vinculada al sector turístic: el CETT

Tot va començar l’any 1969, ara en fa 37, en un famós trenentre Canet i Barcelona. Allà, en Josep M. Trias i en GasparEspuña van gestar el CETT, el Centre d’Estudis Tècnics Turístics,que tindria com a vocació inicial formar professionals per alsector turístic, assessorar empreses i institucions turístiques iinvestigar els diferents camps del sector turístic.El Centre va iniciar la seva activitat en un petit despatx del

carrer Ausiàs March i el mateix any es va traslladar a la seu delcarrer Canuda. L’any 70 ja es va impartir formació turística:amb el nom de tècnic en empreses turístiques eren estudis noreconeguts pel Ministerio de Educación, sinó que depenien delde Turismo.Es donava la paradoxa que algú que s’acabava de titular enturisme tenia la mateixa puntuació per entrar en aquestMinisterio que algú que hagués fet només COU, i menys pun-tuació que algú que hagués cursat, posem per cas, veterinària.Només hi havia una Escuela Oficial de Turismo a tot Espanya-a Madrid-, a qui les altres havien de retre pleitesia (cal recor-dar que es tractava del període predemocràtic).

Al CETT, des d’un primer moment, van haver-hi uneslínies d’actuació ben clares, que s’han mantingut totsaquests anys fins a l’actualitat:

• El de mantenir la identitat: va ser la primera empresa delsector turístic en editar tota la documentació en català(papers de carta, sobres, documentació...). Més tard, l’HotelAlimara també ha estat el primer en retolar-ho tot en català.• La reinversió total dels beneficis empresarials, únic cas alsector.• Ha estat el primer centre privat de formació turística de totEspanya que atorga beques pròpies al seu alumnat.

RESUM BIOGRÀFIC DE GASPAR ESPUÑA I BERGA 70 ANYS DE COMPROMÍS SOCIAL I PROFESSIONAL

416

I així un llarg etcètera. En definitiva, el CETT s’ha caracteritzati es caracteritza pel servei al país, a Catalunya i al seu turisme.

Durant els primers anys aquesta formació es va anar consoli-dant i van començar els assessoraments a empreses i institu-cions, així com l’organització de simposis i reunions com el deTurisme de muntanya, celebrat l’any 1974. Es van iniciartambé cursos de reciclatge com els aleshores famosos cursosper obtenir el carnet de director d’hotel, dirigits a professio-nals del sector.En els inicis de la transició es va treballar activament en elCongrés de Cultura Catalana, liderant-ne l’àmbit de Turisme.No eren anys fàcils, i atès que moltes institucions turístiquesno tenien ni els mitjans ni el coneixement necessari, el CETTles va representar: va representar totes les zones turístiquescatalanes en pràcticament totes les fires de Turisme d’Europa.L’any 1979 en Gaspar Espuña va ser assessor de la Generalitaten el traspàs de competències en matèria de turisme. Des deMadrid només es volia traspassar la inspecció i les sancions ales empreses turístiques, les menys agraïdes. Finalment, a poca poc però amb determinació, es van anar aconseguint pràc-ticament competències plenes.

ELS ANYS 80

L’any 80 va arribar el primer ordinador al CETT. Des del 81, idurant molts anys, el Centre va tenir la primera i més comple-ta biblioteca-centre de documentació turística privada de totEspanya: des de la Generalitat, l’administració central i lesdiferents universitats es demanava poder consultar-ne ladocumentació. I és que la dècada dels 80 va ser d’un enormecreixement. Per exemple, l’any 1982 es va crear una cadena

d’hotels independents, Família Hotels, i un any després el CETTva adquirir Viatges Century. L’any 1984 va ser el torn del nai-xement dels Premis Alimara, el 1985 es va crear la borsa detreball i pràctiques, antecessora de l’actual SOPCP, i un anydesprés l’Escola d’Animació, la primera a Espanya i pionera aEuropa. L’any següent s’internacionalitzava Família Hotelsamb la creació de la Cadena Transeurope Hotels, es duia aterme la gestió del complex turístic de Núria i començaven elscursos ocupacionals.

LA DÈCADA DELS 90

Però si els anys 80 van ser vertiginosos per al CETT, la dècadadels 90 encara ho havia de ser més. L’any 1990 el Centre es va poder adscriure per fi a l’EscolaOficial de Turisme catalana, i el 1991 es va participar activa-ment en la creació del Col·legi Oficial de Tècnics en EmpresesTurístiques, que encara avui té la seu al CETT. Es va participaren la realització dels JJOO de Barcelona’92, aportant, d’entreels alumnes, més de 600 voluntaris especialitzats i alguns pro-fessionals de la casa.L’any 1993 va començar a rutllar l’Escola d’Hoteleria a l’HotelPlaza, i un any més tard naixia l’Associació d’Antics Alumnesdel CETT. L’any 1995 va destacar la inauguració de l’HotelAlimara i, pocs mesos després, el trasllat del CETT a la novaubicació a la Vall d’Hebró. Si el 1996 es van incorporar noves formacions -els cicles for-matius de turisme, hoteleria i restauració-, l’any següent seriamolt més important, ja que es va començar a impartir ladiplomatura, com a centre adscrit a la Universitat deBarcelona. El 1998 van arribar els primers màsters i postgraus,i un any més tard es va reconèixer la labor del CETT, que varebre la Placa d’Honor del Turisme de la Generalitat deCatalunya.

... I PER MOLTS ANYS!

La present dècada també és plena de fruits i satisfaccions.L’any 2000, per exemple, va néixer la Fundació GasparEspuña-CETT. El 1991 es duia a terme la primera TrobadaEscola–Empresa i el 2002 s’assolien els primers certificats dequalitat ISO 9001, els ambientals, etc. Fa només tres anys esvan inaugurar els nous salons de l’Hotel Alimara; l’estiu del2004 es va adquirir el terreny on s’ubicaria la futuraResidència, l’any passat se’n van iniciar les obres i el 16 de junyd’enguany obrirà les seves portes ÀGORA BCN, ResidènciaUniversitària Internacional.El resultat d’aquest llarg camí és un grup d’empreses en cons-tant creixement dedicades bàsicament a la formació turística,que compten amb un equip humà de més de 250 persones ique formen al voltant de 1.400 alumnes l’any. Aquesta fitahauria estat impossible sense la figura de Gaspar Espuña iBerga. Precisament, en reconeixement a la seva tasca, el sen-yor Espuña ha rebut recentment la Creu de Sant Jordi (2005)i la Medalla d’Honor de Barcelona.

Tema

“En el meu camí professional has estat unaAlimara sempre encesa, “l’Alimara””.Maria Abellanet

“Han passat deu anys i, per sorpresa meva,has aconseguit entusiasmar-me pel teu pro-jecte ...”. Miquel Alsius

“... en Gaspar sempre ha portat la Creu deSant Jordi gravada al cor”.Ramon Bagó

“...s’havia establert una relació de complicitatque amb el temps esdevindria amistat, unaamistat que fa més de 30 anys que dura”. Manel Bassols

“...en Gaspar va tenir la bona pensada detreure tot el positiu que té tot turismeintel·ligent”. Salvador Batalla

“.. hi ha dues constants en la seva trajectò-ria... Primer, un fort sentit social.... i segon,una inquietud educativa d’ajudar els altres aser persones lliures i responsables”. Joan Busquets

“.... un itinerari vital tan ric i generós com elque has recorregut fins el present”. Joan Cals i Güell

“En Gaspar Espuña ha estat capaç d’agluti-nar, d’engrescar, d’entusiasmar i de sumar,sempre més que restar”. Arcadi Calzada i Salavedra

“...et valoro com a persona que Déu un dia vaposar en el meu camí”. Jaume Camprodón

"Nosatrus, sa teu colla de Cadaqués, mossentim orgullosos de tenir-te com amic, de sateu calidesa humana... de sa teu companyiaen cada un des moments de sa nostra lluitaparticular i personal”. Sa colla de Cadaqués

“...a més de la feina feta, hi ha hagut semprel’amic entranyable”. Narcís Coll i Frigola

”... tres valors han inspirat el seu treball, laseva vida: catalanitat, coneixement i cons-ciència social”. Narcís Coll i Ferrer

“...un dels homes del nostre país que, elsúltims 40 anys, ha treballat amb més ferme-sa per arrelar i consolidar l'activitat turísticaa casa nostra”. Jordi Comas i Matamala

“Sempre has estat un home de fe. (...)Aquesta fe és una actitud de vida que sem-pre t’ha portat a anar més enllà”. Josefina Díez i Pascual

“En el més fons de l’amistat... hi consta, amblletres destacades, el concepte recíproc de laconfiança”. Pere Duran i Vall-llossera

“..nous sommes impressionnées par sa capa-cité à mettre en oeuvre de gros projets àcaractère humaniste”. Annie i Denise Fayolle

“Gràcies per donar-me les primeres ales pervolar”. Montse Espuña i Pons

“...Té l’honor de formar part de la poca gentgenial, inclassificable, que fan que aquestmón sigui una mica menys avorrit i, en el seucas, una mica més habitable”. Miquel Gallofré i López

“No diguis prop de bé, digues MOLT BÉ!”.Isabel Galobardes

“...forjador per excel·lència dels professionalsdel turisme...” Joan Gaspart i Solves

“...sempre l’he considerat el meu “pare profes-sional” i el CETT, la meva segona casa”. Pere Gelis

“...parlar amb en Gaspar és com un oasi fetrealitat al bell mig de tanta rutina i banali-tat”. Joan Guàrdia i Olmos

“D’ell admiro (...) la seva capacitat d'agluti-nar persones i idees al servei de grans projec-tes.” Climent Guitart i Pascual

“Ardent défenseur de la langue catalane,Gaspar était devenu un défenseur du fran-çais en terre canadienne. Ce fut le débutd’une belle amitié!”. Louis Jolin

“...per damunt de tot, tinc la ferma impressióque a través de Juventut i Turisme vaig teniruna oportunitat única, de començar a entrarcom a persona a Europa vint anys abans queho pogués fer el propi país...”. Josep M. Lloveras i Soler

“La seva activitat posterior ha demostratque d’això (del turisme) ell en sabia”. Joan Majó i Cruzate

“En Gaspar és un homenot i podria ser objec-te de biografies molt diverses perquè, comaltres homenots, ha anat vivint experiènciesdifícils d’integrar en una biografia única”.Fèlix Martí

“En Gaspar Espuña és un somiador queacabà sent empresari”. Raimon Martínez Fraile

“...la millor qualitat que tens...: el teu granamor al país, al nostre país, a Catalunya!!!”.Jordi Martínez i Planas

“...Vaig conèixer aleshores les teves capaci-tats d’organització i també d’influènciaenvers persones significatives i de bonavoluntat”. Arcadi Oliveres i Boadella

“...Gaspar Espuña segueix essent un referent,tant del país com del sector”. Josep M. Pallàs i de Pineda

“Vull felicitar-te, ben sincerament, per la tevaimmensa humanitat, per la dosi d’energiapositiva (…) i per tot el que has imaginat ihas portat a la pràctica”. Josep Huguet

“... persona rigorosa, amb criteri i amb un dis-curs propi que, amb una gran coherència, haaplicat a la seva pròpia vida i ha sabut tras-lladar a l’àmbit professional amb igual fortu-na...”. Jordi Portabella

“...la seva vida. Un camí d’exemple, pled’il·lusions”. Pere Reixach

“...el seu CETT era a sou i a Vida”. Jaume Rodri

“Un visionari tossut que sempre ha volgutanar mes enllà...”. Josep Anton Rojas i Diago

“...persones com ell han fet el món una micamillor del que és...”. Monique Rous de Madinhac

“…mai podíem imaginar (...) que amb eltemps arribaries a ser tan estimat per aques-ta colla tocada per sa tramuntana”. Sa Colla de Cadaqués

“En José María se sentiria molt orgullós enveure que els vostres esforços (...) han estatreconeguts”. M. Josefa Salas, vídua de Josep M. Trías

“Perquè el teu futur ha de ser de mil colors,com els que tu has escampat en aquest móntan fosc.” Família Serra-Coma

“En Gaspar Espuña, un home de fe i de trempcompromès amb el país”. Jordi Ten i Figueras

“Tu llavors ja parlaves clar i ens empenyies aser agosarats i oberts, a estimar el país –enuna època ben difícil– i a treballar per unmón més fraternal i més just. Les teves dèriesde llavors s’han anat enfortint, refinant iampliant amb el pas dels anys”. Josep M. Terricabras

“...ell va començar a mostrar-me el que sig-nificava (...) el tracte amb les persones”.Roberto Torregrosa

“Sabíem el que volíem però no coneixíem lesdinàmiques professionals del món del turis-me. En Gaspar ens hi va ajudar.” Enric Truñó i Lagares

“Negociador tenaç, (...) l'altre gran tret de laseva personalitat: una humaníssima cordiali-tat”. Joan Tugores i Ques

“Em va impressionar la dinàmica i la força devoluntat d'en Gaspar i, perquè no dir-ho, lavalentia que demostrava volent crear unaescola per formar futurs professionals turís-tics (...)”. Jordi Úbeda i Bauló

“Són molts els bons records que tinc de lameva època d’estudiant (...) i especialment detu com a persona, formador i professor”. Francesc Ventura Zabala n

D’EN GASPAR S’HA DIT...

517

418

Entrevista

• De la secretaria general que vostè diri-geix depenen les competències de pro-moció exterior. Quines són les novetatsque ha emprès la seva administració enaquest sentit?Les polítiques i estratègies de promocióexterior són elements essencials del noudesenvolupament en turisme. Es coneixquin producte vol el client, es disposa d’a-quest producte i és bo, però cal determi-nar de quina manera aquest bon produc-te es trasllada al client. L’eix central d’aquesta manera de fer, d’a-questa manera de promoure el modelturístic de manera eficaç mitjançantaccions de promoció recau en la segmen-tació, tant en l’origen com en el destí, i enaquest aspecte és on estem treballant. Ésa dir, tenim de tot però un mateix produc-te ofertat pot no servir a diversos clients,ja que cadascun pot voler una cosa dife-rent i, per tant, hem de saber què vol con-cretament cada client. Per això cal analit-zar i segmentar tant en origen com endestí, coneixent a fons de què parlem enambdós casos. Així, a l’hora de vendretambé és vital conèixer el producte -quèvenem- i saber potenciar la intel·ligènciadel mercat -com i on ho podem vendre-. Emprant eines estadístiques i aprofundintmitjançant enquestes en els origens, enels diversos mercats, podem saber què és

el que el client –estranger, però tambéespanyol- demana, de manera que po-drem actuar amb més eficàcia en el destí.

• Com es duu a terme la coordinació ambles comunitats autònomes en aquestàmbit? Estem molt orgullosos de les campanyescorporatives que s’han dut a terme finsara. El 2005 s’han signat acords amb 7comunitats autònomes i es preveu que espugui arribar a acords amb un total de 9o 10 comunitats. Aquesta coordinació ésmolt important, bàsica, ja que no val lapena fer promoció exterior del conjuntd’Espanya si aquesta promoció no es fade comú acord amb la comunitat autò-noma en qüestió. L’any passat es van fer campanyes coope-ratives entre l’Administració i el sector pri-vat, però també a tres bandes -les querealment creiem que són més efectives-,entre la Secretaria General, la comunitatautònoma i el sector privat. Paral·lelament, des del 2005, i amb l’ob-jectiu de promoure Espanya com a destíturístic fora de les fronteres i en els mer-cats més propers, s’ha realitzat la cam-panya genèrica “Somrigui, vostè és a ...”,és a dir “Smile, you’re in Catalonia”, o“Smile, you’re in Galicia”, o “Smile, you’rein ...”, a qualsevol altra comunitat. En

aquest missatge, la imatge de marca delturisme espanyol ha estat i és un solpotent -el de Miró- amb la paraula“Espanya” adjunta. La imatge com amotiu de reclam ha tingut una elevadíssi-ma acceptació. Es tracta d’una marca deprestigi que t’indica i et dirigeix cap aldestí, el país, i la comunitat autònoma.N’estem molt satisfets.

• Com organitza la secretaria general deTurisme la major implicació de tots elsagents turístics en la formulació de lespolítiques del sector?Seguint la intel·ligència de mercat matei-xa i partint de la segmentació de què par-làvem anteriorment, realitzem estudisgenèrics, intentem conèixer a fons quantsturistes vénen, des d’on, què cerquen, quègasten... Analitzem els grans mercatseuropeus d’origen, que representen el85% del turisme internacional que ensvisita, per determinar quines polítiquess’han d’aplicar. Totes aquestes accions les duu a terme lasecretaria general de Turisme conjunta-ment amb les comunitats autònomes i elssectors empresarials, i bàsicament des dela Confederación Española de Orga-nizaciones Empresariales (CEOE), els sin-dicats, i les comunitats autònomesmateixes i ajuntaments.

RAIMON MARTÍNEZ FRAILE, secretari general de Turisme

Raimon Martínez Fraile és una persona que coneix bé el CETT,tan bé com coneix l’àmbit en què es desenvolupa la sevaactivitat. Secretari General de Turisme del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya, des de l’abril de2004, quan li demanem que s’adreci als professionals i futursprofessionals del sector, reivindica que hi hagi una majorconsciència sobre la importància del turisme, “la primeraindústria del país i la més important a nivell mundial, ja quecrea riquesa econòmica, social i cultural”.

519

També es realitzen reunions sectorials itrobades amb empresaris (hotelers, res-tauradors, comerciants, representants delsector sol, platja, neu...), mentre queparal·lelament tots aquests vincles entrel’àmbit públic i el privat també es donen acada comunitat autònoma, que planifical’acció basant-se en la intel·ligència demercat i la coordinació amb el sectorturístic de la zona. En tots aquests àmbits, la col·laboració ésfonamental per dur a terme una bonapolítica sectorial.

• Quin és el paper d’instruments com arala Conferència Sectorial de Turisme?La Conferència Sectorial de Turisme, pre-sidida pel ministre, representa les 17comunitats autònomes més Ceuta iMelilla i la seva funció és coordinar lesaccions que es desenvolupen en matèriade turisme. A la Mesa de DirectorsGenerals de Turisme es preparen els temesperquè siguin aprobats per la ConferènciaSectorial, que és qui ratifica els Plans iaccions (inversions en infraestructuresturístiques, pressupostos, planificació…)que, abans s’han negociat amb els diver-sos sectors. Els recursos sempre són escassos, però elsque dediquen les administracions -des dela central fins a l’ajuntament més petit-són suficients; el que cal és posar-se d’a-cord en com s’han d’utilitzar. Com que nohi ha votacions, les sessions de la Mesade Directors Generals de Turisme acostu-men a ser molt dures però eficients, per-què sempre s’arriba a acords i aquestssempre suposen accions positives ambvista al sector turístic. Hi ha una gransolidaritat entre els membres de la Mesa.

• Algunes veus comenten que caldria afi-nar les capacitats comercials dels profes-sionals del sector a l’hora de decidir quinproducte vendre i a qui vendre’l. Compoden intervenir la universitat i la for-mació continuada amb referència aaquesta mancança? Personalment he estat prop de 10 anysdins el món de la docència, i després d’untemps, quan explicava una assignatura albatxillerat o a la universitat, en definitiva,el que pretenia és que la gent sabés llegir,escriure, sumar, restar, multiplicar... és adir, saber fer les funcions bàsiques, i saberaplicar el sentit comú. Aquests són elsgrans estudis o coneixements que etdonen eines per anar per la vida.

En la formació en el sector turístic, a mésdels coneixements que normalment s’im-parteixen, cal que tant professors comalumnes -empreses, professionals i, endefinitiva, tothom que hi estigui implicat-entenguin i transmetin que el turisme ésuna activitat bàsica, fonamental per a l’e-conomia. És l’activitat número 1 en elpanorama de l’economia catalana,espanyola i europea, fins i tot mundial. Ales universitats i centres de formació comel CETT cal tenir ben present aquesta rea-litat per transferir als alumnes que elturisme és una activitat essencial per aldesenvolupament econòmic, social i cul-tural del país. L’altra gran base és que s’ensenyi a fer béles coses. El CETT ha d’ensenyar els conei-xements i les “artesanies” de la professió,ha d’assegurar-se que els futurs profes-sionals donin un bon servei, i sàpiguenquè venen, com ho han de vendre i a qui,prioritzant la qualitat. Aquesta doble consciència s’ha de trans-metre des del professorat. Ells són els pri-mers que han d’estar convençuts que elsector capdavanter és el turisme, cosaque malauradament no es té massa pre-sent a la nostra societat -els mitjans decomunicació en són un exemple, ja quehaurien d’atorgar-li més importància-,però que cal remarcar constantment. Escoles com el CETT han de transmetreconeixements, però també entusiasme pelsector.

• Vostè ha declarat que el nostre paíscompta amb molts atractius turísticsperò que això no vol dir que alhorasiguin productes turístics. Com es potredreçar aquesta situació?És cert que hi ha molts atractius turístics,però hi ha qui creu que perquè n’hi hagien un poble, en una zona, en una regió, jaestà parlant d’un producte turístic, i aixòno és així. Perquè una cosa esdevinguil’altra cal potenciar l’atractiu i transfor-mar-lo en producte perquè generi unaactivitat econòmica: s’ha d’aconseguirdonar-lo a conèixer i integrar tots els ser-veis possibles perquè el visitant no siguimerament això, un visitant, sinó que esconverteixi en turista, i com a tal dormi,mengi, compri, faci activitats... a la zonaon és aquell atractiu. El millor atractiu turístic -que hi és deforma innata- no serà conegut, no tindràrepercussió si no es treballa, si no es con-verteix en producte, i això s’ha de guanyar.

• Com podem posar en valor la nostra ricaoferta complementària (gastronomia,esports, comerç)? Precisament canviant aquesta forma depensar des de l’arrel. S’ha de pensar queprecisament aquesta oferta en gastrono-mia, esports, comerç, oci... no és comple-mentària a, posem pel cas, el turisme desol i platja, sinó que també n’és l’ofertabàsica. Realment, la gent no tria on viatja pelpropi destí en si, sinó també tenint encompte què hi podrà fer, quines activi-tats podrà realitzar, de quines opcionsdisposarà en l’àmbit cultural, comercial,de l’oci, esportiu... més enllà de les acti-vitats essencials com dormir, menjar i eltransport, que poden variar molt en fun-ció de la disponibilitat econòmica de ca-dascú.El destí mateix no és tan determinant al’hora de triar, sinó les opcions de què dis-poses, allò que hi podràs fer a més a més.Aquesta és la base i per això cal no nomésdonar a conèixer la bona oferta turísticade què disposem, sinó també potenciaraquests àmbits donant-los a conèixer iprocurant que siguin de qualitat.

• Finalment, vostè és una persona quesempre ha mantingut un estret lligamamb el CETT. Què diria i aconsellaria alsestudiants i futurs professionals delsector turisme que hi estudien actual-ment?En primer lloc els voldria felicitar perquèhan escollit bé; han triat per desenvolu-par el seu futur el sector més important idinàmic de l’economia espanyola i mun-dial. També els aconsellaria que, a més de laimportant formació que els ensenyin a lesaules del CETT, tinguin en compte quetambé aprendran -i molt!- als passadis-sos, fomentant-hi les relacions humanes.Els recomanaria que llegissin molt i de tot,ja que s’aprèn molt llegint i aquesta ésuna via per conèixer i tenir una mentali-tat més oberta. Els diria que en el sector, quan comencina desenvolupar-se professionalment, nopensin que han de començar fent dedirectors, sinó des de la base, sabent ferde tot, per poder anar pujant, anar ascen-dint amb ambició, per millorar en i pelsector turístic. Que siguin conscients que ells són el futurdel turisme, i que aquest es basa en laqualitat. n

420

Representació del CETT a MADRID FUSIÓN ‘06, la IV Cimera Internacional de Gastronomia

CETT Formació

El mestre cuiner Jordi Herrera, xef i propieta-ri del Restaurant Manairó (Barcelona) i expro-fessor i cap de cuina del Grup CETT, va ser undels grans protagonistes, junt amb JuanAntonio Zaldúa, de la ponència “Carnes rojas:parrillas de última generación”, presentada aMadrid Fusión. Daniel Otero, professor de l’Es-cola, va ser l’ajudant d’Herrera en aquest acte,que va servir per presentar dues tècniquesnovedoses i de pròpia creació: la graella declaus i la sonda de vapor.

La ponència deJordi Herrera i JuanAntonio Zaldúa aMadrid Fusión nova deixar indiferentningú. Patrocinada per LosNorteños, aquestalliçó de cuina vaservir per conèixerles tècniques culi-nàries més avant-guardistes. El filet de porc ibè-ric elaborat amb latècnica de la graellade claus i amb unaguarnició de carxofes realitzades amb la sonda de vapor, i unsescamarlans al vapor fets amb aquesta mateixa tecnologia vanser les estrelles de la ponència. La graella de claus, també anomenada Fakircook, dissenyada idesenvolupada per Jordi Herrera, és una estructura d’acer inoxi-dable dotada de nanses i diverses fileres de punxes d’acer, on espoden cuinar carns i peixos uniformement i amb rapidesa, mit-jançant una cocció efectuada des del centre del producte queevita la pèrdua de sucs i nutrients. La sonda de vapor, com el mateix nom indica, és una sonda ambla part final en punxa que es clava dins de l’aliment, i hi injectael vapor. També es tracta la cocció contrària: de l’interior cap al’exterior. En el cas dels escamarlans, per exemple, se’ls introdueixla sonda per la cua i per la part de sota, i s’hi injecta el vapordurant uns segons. n

CUINA I TECNOLOGIA

Què pot pensar algú mitjanament vinculat al món de lacuina, quan s'assabenti que en algun restaurant deBarcelona hi ha un boig que cou la carn punxant-la ambuna mena de matalàs de faquir, o als crustacis injectant-los vapor a pressió? És coherent i fins i tot fàcil caure en el tòpic que els cui-ners avui dia s'han tornat tots bojos i només cerquenl'excentricitat, els equilibris gustatius impossibles i laquadratura del cercle. De fet, en l'espectacular evolucióde la culinària que hem viscut i vivim a Catalunya hi hade tot, i hem patit aquestes errades lògiques que com-porta el ritme vertiginós del canvi a la cuina. Però el queés inqüestionable és que avui dia la tecnologia és cabdalper superar reptes en altre temps impensables.La primera vegada que em vaig plantejar con havia deser-ne, de bona, una sardina a la brasa amb la texturad'una sardina molt poc feta no em podia pas imaginarque la solució seria tan fàcil com el foc directe, i vaigestar fent proves amb tota una sèrie de materials i estrishabituals a la cuina, sense cap progrés en l'objectiu. Aixòsí, en cap moment vaig cedir ni una mica en els paràme-tres de qualitat i aquest fet va ser determinant per seguircercant la forma de fer-ho bé, fins que un dia, fixant-meen com el Sr. Valero arreglava no sé què amb el bufador,em vaig adonar que ja ho tenia. Abans de provar-ho, jasabia que funcionaria.Això demostra que un objectiu gastronòmicament accep-table i coherent sempre precedeix una tècnica nova, és a dir,en cap cas es pot crear o pensar en una tècnica si no hi haun objectiu gastronòmic o sensorial ben clar.

Objectiu Tècnica Concepte

Sardina a la brasa bufador foc directeFilet de vedella a la graella graella de claus cocció internaEscamarlans al natural sonda vapor cocció interna

al vapor

Aquests raonaments no van pas contra la cuina tradicio-nal, de cap de les maneres! Sóc un apassionat de la cuinaen gairebé totes les seves formes i el que ara pot semblartrencador d'aquí a uns anys serà tradicional, és a dir, nohi ha cuina moderna sense cuina tradicional, així com lacuina tradicional un dia va ser moderna. La cuina, el queha de ser, és intel·ligent i raonable. n

Jordi Herrera

521

Èxit de les “elaboracions característiques” de ELBULLI

César Cánovas, de camí alMUNDIAL DE SUMILLERS

CETT Formació

La 2a edició del cursd’extensió università-ria elBullirestaurant“elaboracions carac-terístiques”, que rea-litza el CETT conjun-tament amb elBulli,ha conclòs amb unalt grau de satisfac-ció per part de l’alumnat que hi ha participat. Des del mesde gener fins al mes d’abril, i amb una durada de 80 hores,el curs s’ha s’adreçat als professionals del sector en actiu obé amb experiència professional o titulació en cuina, i haestat impartit per professionals del sector, professorat delCETT, i l’equip d’elBullirestaurant, amb la participació deFerran Adrià en la classe magistral. Un total de 20 alumnes d’entre 24 i 50 anys, caps de cuina ipropietaris, segons de cuina i cuiners, s’han aproximat a lacuina d'avantguarda, amb l’objectiu de reciclar els seus co-neixements a partir de les experiències de l’equip d’elBulli-restaurant, conèixer i aprofundir en les darreres tendènciesde cuina creativa i d’autor, i practicar i analitzar els nousconceptes culinaris. El programa del curs ha inclòs classessobre la història de la cuina, sessions participatives i demos-tratives, tallers de tast, tallers de creativitat, la visita aelBulliTaller i l’elaboració del projecte final. n

Han aparegut, en grau de consultes, les primeres propostes de titulacions universitàries a l’empara de l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES), titulacions pioneres al nostre Estat amb relació als propers canvis universitaris en el grau, el pos-tgrau i el doctorat. La nova estructura, que s’ha generat a l’empara dels treballs previs delsLlibres blancs d’ANECA i està suposant el punt d’arrencada de la cons-trucció dels nous plans d’estudi, implicarà en poc temps els estudis dediplomatura en Turisme, ja que sembla que les darreres informacionsacrediten que el proper mes de setembre aquestes directrius pròpies jaestaran disponibles per al títol de grau de turisme i, així, es donarà pasal títol de grau ja definit de ple en l’òptica EEES. Per anar fent boca, el gràfic adjunt mostra l’estructura que aquestes pri-meres directrius proposen com a articulació de les noves titulacions.Òbviament, cal considerar-ho com una primera aproximació i mai coma estructura definitiva, ja que caldrà esperar el redactat final delsdecrets corresponents. És, però, una primera informació rellevant persaber quin pot ser el futur del títol de grau en turisme. n

El nou grau en turisme

César Cánovas, professor delcurs d’extensió universitàriade sommeliers que imparteixel CETT (restaurant El Racód’en Cesc) i millor sumillerd’Espanya segons el premique concedeix la Unión deAsociaciones Españolas deSumilleres (UAES), es preparaa fons per participar al XIICampionat Mundial deSumillers que tindrà lloc elproper mes de març a Barcelona. Per poder ser present alprestigiós concurs amb les màximes possibilitats, i com queaquesta cita només té lloc cada tres anys, ja en fa dos queCésar Cánovas estudia per superar amb èxit l’examen teòric,la primera gran prova eliminatòria. Aquells que obtinguin lanota més alta en aquesta avaluació de coneixements, ques’ha confeccionat a partir d’una selecció de les preguntesque els membres de les associacions nacionals de sumillersproposen al Comitè Tècnic, passen a disputar les semifinals,amb proves de tast, de servei de vins, etc. La preparacióactual de César Cánovas consisteix a estudiar i tastar vins,tot i que després se centrarà en les proves específiques. Elseu objectiu és molt clar: “al darrer campionat vaig quedaren desè lloc. Aquest cop aspiro a fer-ho millor”. n

422

Sobre la realidad de la GASTRONOMÍA MOLECULARy la “Síntesis de nuestra cocina”

CETT Formació

Parece claro que a estas alturas, si debo guiarme por las preguntasque me suelen hacer en las entrevistas, todo el mundo culinario debeconsiderar que yo soy el pionero, o el creador, o el máximo represen-tante de la cocina molecular. No exagero si digo que, de cada diezentrevistas, en nueve de ellas se hace referencia a este hecho, cuan-do en realidad nunca he dicho nada al respecto ni, por supuesto,considero que mi cocina sea “molecular”. Por ello me gustaría dejarescritas mis opiniones al respecto. Pero para empezar me interesamucho señalar que el trabajo de los científicos merece el más abso-luto de los respetos, la máxima admiración, ya que desde hace sigloshan realizado un trabajo de una enorme seriedad, y sería imperdo-nable caer en la frivolidad.

Los orígenes

El término “cocina molecular” viene precedido por otro, “gastrono-mía molecular”. Hacia la década de 1980, una serie de científicos afi-cionados a la gastronomía (Nicholas Kurti, Harold McGee y HervéThis, entre otros) empezaron a interesarse por los procesos físicos yquímicos que se producían en una cocina. Se trataba de un movi-miento que quería dilucidar el por qué de estas reacciones, y al quedieron este nombre, “gastronomía molecular”. De hecho se trata deuna práctica que hacía décadas que se producía en la industria ali-mentaria, y en este caso presentaba una novedad fundamental, la decentrarse en la cocina. A partir de entonces divulgaron sus investiga-ciones e incluso las publicaron con éxito, pero por desgracia, salvo encontadísimas ocasiones, no hubo relación con los grandes cocineros.Pero debemos ser ecuánimes y poner las cosas en su contexto. Lagastronomía molecular nunca investigó, por ejemplo, hechos quehoy en día son diferenciales entre la cocina de hace diez años y laactual, como los nuevos hidrocoloides (espesantes, gelificantes, e-mulsionantes, etc.). Afirmar que el uso de estos productos es cocinamolecular no deja de ser una operación de confusión del público,como también lo ha sido afirmar que el hecho de que un cocinero ela-

bore una espuma o un helado salado obedece a una razón científica. En nuestro caso, hasta 2003 nuestros contactos con el mundo de laciencia habían sido esporádicos, y el conocimiento de Harold McGeeo Hervé This se limitaba a algún congreso reciente (la excepción seríauna intervención de This que pudimos ver en 1996, en Biarritz). Porello, no podemos decir que nuestras creaciones (que nacieron a par-tir de una búsqueda meramente culinaria) se realizaran con apoyocientífico. Por poner otro ejemplo, cuando en 1998 descubrimos queel agar-agar podía aguantar altas temperaturas y creamos la gelati-na caliente, este hallazgo se apoyó puramente en la observación, sinninguna base científica, simplemente informándonos. A partir de 2003 comenzamos a colaborar con Pere Castells, científi-co y amante de la gastronomía, un hecho que condujo, por ejemplo,a la creación de la Fundación Alicia. Con Pere pudimos concretar loque habíamos intentado ya alguna vez con otros científicos, un diá-logo que no había llegado a buen puerto, ya que establecer el siste-ma de trabajo no resultaba nada fácil. A partir de ahí comenzamos atrabajar de manera seria durante un año y medio, y nos dimos cuen-ta de lo difícil que resultaba establecer este diálogo. Entre los frutosya concretos de esta colaboración está, por ejemplo, la publicacióndel Léxico científico gastronómico, una herramienta con la que que-remos establecer un puente entre ambos mundos. Pero volviendo a mi papel como “pionero” de la cocina molecular.Aquí debo ser radical. Creo que se trata ni más ni menos que de unaoperación de márketing, y considero que no podemos confundir alpúblico afirmando que la cocina molecular es un tipo de cocina. Enefecto, por mucho que hoy exista una voluntad por conocer los pro-cesos científicos que se producen en cocina, se trata de dos cosasdistintas. Si hablamos de cocinar, la investigación no dejará de ser unapoyo. Cocinar representa conocer (la historia, las técnicas, los pro-ductos, la tradición y la modernidad, los procesos culinarios), pensar,ensayar, reflexionar, elegir y también investigar. Si para el resultadofinal ha sido necesario consultar a la ciencia, o estudiar libros de his-toria o de cualquier otra disciplina creativa, este hecho será solamen-te un conocimiento que incorporamos a nuestra filosofía de cocina.Esta confusión fue uno de los motivos que nos llevó a redactar la“Síntesis de nuestra cocina”, es decir, los 23 puntos con los que pre-tendíamos definir y delimitar nuestra manera de entender y practi-car la cocina. Esta síntesis nos ha servido ya para muchas cosas, yentre ellas la de darnos cuenta de que el papel de la investigación ode la ciencia, aun siendo importante, queda limitado a uno sólo delos 23 puntos que la integran. La cocina es más, o es otra cosa, puesrepito, se debe tener un respeto máximo por el mundo científico, unrespeto que debería pasar, en primer lugar, por no banalizar su tra-bajo. A partir de aquí, si algún cocinero desea calificar su trabajocomo cocina molecular, es muy libre de hacerlo. Pero, insisto, ennuestro caso no lo es. n

Ferran Adrià. Cuiner i propietari de elBulli*. Dirigeix el curs d’extensió universitària elBullirestaurant

“elaboracions característiques” al CETT. *El passat mes d’abril, elBulli va ser nominat a Londres millor restaurant

del món, títol que atorga la prestigiosa revista Restaurant Magazine

5

En l’escenari actual, marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda, el capital humà s’ha de configurar com un clar elementdiferenciador i, per tant, un factor clau per fer competitiu el sector. En la conjuntura del mercat turístic, en la qual no es pot competir en preu si la relació qualitat/preu que s’ofereix no és l’adequada, els clients can-vien de destinació o d’empresa. En aquest marc, un personal degudament qualificat -i dirigit- garanteix un servei de qualitat i, alhora, una empre-sa competitiva i preparada per afrontar els reptes futurs. Per aquest motiu, els empresaris i les direccions de les empreses turístiques també s’hand’assegurar una direcció prou capaç de les persones que tenen sota la seva responsabilitat, com a vehicle perquè es donin els nivells d’eficàcia, qua-litat i resultats de rendibilitat esperats. Així mateix, els directius i professionals exigents necessiten millorar la seva capacitació en competènciesclau, per tal de respondre als requeriments de les organitzacions turístiques, millorant les seves habilitats directives i coneixements sobre la gestióeficaç de les persones, aportant valor afegit i compatibilitat, i creixent ells mateixos i fent créixer a les empreses i a l’equip humà. El màster en direcció dels recursos humans en turisme que l’EUHT CETT-UB impartirà durant el curs 2006-07 neix amb la finalitat de proporcionarals assistents els coneixements i competències necessaris per assolir aquest repte, amb un equip de professors i de professionals expert en les par-ticularitats i necessitats del sector. n

El màster en direcció dels recursos humans en turisme, a L’ EUHT CETT

El desplegament dels ÀMBITS DE CONEIXEMENT EXPERT en el CETT

CETT Formació

Aquest any cal fer el desplegament del àmbits de coneixementque s’han considerat com a prioritaris en el camp del turisme,en la seva dimensió més àmplia. Per les entitats que confor-men el Grup CETT aquest fet no es planteja com un pla tancati/o per satisfer les demandes del sector, sinó com un mecanis-me general per poder donar resposta a l’obligada actualitzaciódel coneixement, per a la generació de nous camps de treball il’evident i necessària transferència al sector productiu. Per situar el propòsit d’aquest desplegament, s’han d’identifi-car alguns punts d’anàlisi:

1. Cal considerar que aquest és un repte transversal per a totes lesestructures de l’entitat: no s’ha de pensar ni en àrees tancades, ni engrups formals, ni en estructures rígides de treball i pensament. Al con-trari, el que es vol és generar una mínima pauta general de referèn-cia que identifiqui tot el Grup i que, mitjançant persones que liderinaquests processos, es posi a disposició de tothom –intern i extern- lacapacitat del capital humà del CTT al servei del coneixement, de latransferència de tecnologia i del sector productiu del turisme. 2. Aquest propòsit no pot ser independent dels objectius estratègicsdel Grup CETT i de la seva posició com a entitat de referència. Totaquest esforç ha d’estar dirigit a millorar els nivells i continguts de l’o-ferta formativa, de la recerca, de les publicacions que se’n derivin, delsrecursos i projectes captats, etc.3. La llista de les àrees de coneixement no és ni tancada ni imperme-able i cal reconsiderar-ne els continguts de forma regular, especial-ment en les planificacions estratègiques. Saber ajustar l’oferta a lademanda real i, millor encara, marcar el camí amb visió de futur perser una entitat capaç de fer bones prospeccions, és vital perquè el platingui èxit. Per tant, el CETT no pot ser una entitat subsidiària del ritmei temes que altres marquen. Al contrari, a partir del debat i l’actualit-zació constant de continguts i producció s’han de definir els propisobjectius de futur.4. Com que aquest objectiu té una voluntat doble, és a dir, acadèmi-ca (perquè les escoles mantinguin els alts nivells de qualitat i actua-lització) i professional (per ser un referent en el sector per la qualitatdel producte i serveis en el sector), no es pot pensar que el desplega-

ment es refereixi només al domini estrictament acadèmic -seria unrisc que aquesta potencialitat quedés restringida a les escoles-. Cal lacomplicitat de totes les entitats i estructures del Grup CETT per obte-nir l’objectiu compartit que es pretén.5. De tots els àmbits de coneixement del turisme alguns han tinguttradicionalment una gran repercussió en el Grup CETT, i en d’altres cal-drà ser especialment creatius i actius per generar expertesa i coneixe-ments. S’ha d’assumir que aquest desplegament sempre tindrà unacerta asimetria estructural.

Els àmbits de coneixement expert prioritaris en turisme (plani-ficació i gestió de la destinació turística, productes turístics-turisme i cultura, gastronomia, turisme esportiu...- i empresesturístiques -allotjament, restauració, intermediació i viatges,altres serveis complementaris i d’oci-) poden servir de punt departida per començar-ne el desplegament, tot i que hauran deser revisats i ajustats d’acord amb les estratègies internes i ambel sector. A més cal desenvolupar de forma transversal els fona-ments del turisme i de gestió empresarial, i establir nexes ambaltres àrees afins (alimentació, salut, relacions públiques...), tot ique aquesta n’és una primera aproximació. Per al Grup CETT, més enllà d’actualitzar i ampliar la informa-ció de les diverses àrees, de posar-les en comú i mostrar elsresultats als mitjans de difusió propis (plana web, Tot CETT,etc.), si es desitja un correcte desenvolupament caldrà que elsector productiu tingui ple coneixement d’aquest actiu i de lapossible activitat de recerca i de transferència de tecnologiaturística que es pot fer. Per tant, és important considerar CETTConsultors com una veritable entitat de I+R+I, per tal que, através de la seva acció, els coneixements que puguin mostrarles diferents àrees de coneixement siguin coneguts pel mercati, el que és més important, siguin objecte de reconeixementfins a l’extrem de disposar de projectes efectius de recerca apli-cada i transferència de tecnologia. n

Joan Guàrdia. Director de l’EUHT CETT-UB

23

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialitzaciódel sector

424

CETT Formació

comença per reconèixer-ne les característiques diferencia-dores i reivindicar-les. Aquest esforç ha d’anar acompanyatde l’acceptació de dos grans reptes: donar-ne a conèixer elsresultats i afrontar les conseqüències que se’n derivin. Hemd’esforçar-nos per guanyar prestigi social i fomentar unavisió amplia i ambiciosa de la recerca entre els més joves.

• Si hagués de recomanar a la gent jove de l’EUHT CETT-UBuna forma d’incorporar-se a la recerca, què recomanaria?A la gent que s’inicia en la recerca li recomanaria incorpo-rar-se a grups de recerca amb experiència per poder-neadquirir coneixements i procediments adequats. I, a partird’aquí, que fossin estrictes en l’observació, creatius en leshipòtesis i exigents en la qualitat dels seus treballs. Tambéque siguin ambiciosos a l’hora de buscar ajudes i col·labo-racions nacionals i internacionals, i que aprofitin les novestecnologies de la informació per conèixer altres experiènciesi iniciar contactes nacionals i internacionals.

• La UB s’ha compromès amb el CETT en el foment de larecerca en turisme. Què més es pot fer conjuntament pertal que aquesta àrea de treball esdevingui una de lesimportants per a la Universitat?

Parlem amb CARME MUÑOZ I LAHOZ, adjunta al Vicerectorat de Recerca per a la Promoció i Avaluacióde la Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la UB

“Tenim el millor laboratori de turismedel món, en extensió, intensitat i abast”

• Quines són les característiques de la recerca en ciènciessocials? És realment tan diferent de la recerca en l’àmbitmés experimental?La recerca en ciències socials comparteix amb la recerca enàmbits científics i experimentals característiques bàsiquesderivades de l’objectiu compartit d’avançar en el coneixe-ment. Però també té característiques pròpies i diferenciado-res, fruit de l’especificitat del seu objecte d’estudi, que sónels fets socials. La recerca en aquest àmbit respon a deman-des que s’originen en espais diferents, adopta metodologiesque li són pròpies i requereix també formes específiques detransferència dels seus resultats, els quals poden tenir unimpacte directe en els agents socials i la població en gene-ral. En conseqüència, els procediments d’avaluació de laqualitat de la recerca tampoc poden ser exactament elsmateixos que en els camps científics, on la recerca té unimpacte més concentrat en la mateixa comunitat científicai, per tant, es pot mesurar de manera relativament planeramitjançant, per exemple, la quantitat de cites de les publi-cacions especialitzades. L’avaluació de la recerca en ciènciessocials és més complexa i més difícil de quantificar i auto-matitzar.

• És factible parlar del turisme com una disciplina integra-da en les ciències socials? Evidentment. Els estudis de turisme tenen un componentmolt fort de formació en àrees de les ciències socials, comara el dret, la gestió d’empreses o el màrqueting. Però, amés, cap dels grans temes que caracteritzen la nostra socie-tat actual, com la interculturalitat, els hàbits de convivèn-cia, les religions, la mobilitat, la comunicació i la gastrono-mia, li són aliens. I també s’hi ha de reconèixer un compo-nent interdisciplinari, atès que els interessos del turismeconnecten amb d’altres àrees, com ara les ciències de lasalut i les humanitats.

• En la seva opinió, com s’ha d’estimular la recerca enaquests àmbits, a vegades tan oblidats?La UB està fent un esforç per estimular la recerca en elsàmbits de les ciències socials i de les humanitats, que

La responsabilitat és compartida per tothom, perquènomés la coresponsabilitat entre els agents permetcrear fonaments sòlids pel futur. De fet tenim tot elque necessitem per a aprofitar la nostra centralitattant geogràfica com temàtica i prendre el lloc degeneradors d’innovació. Per altra banda, el CETT estroba en una molt bona situació. Ja ha implantatamb èxit els nous sistemes d’aprenentatge promo-guts per la Declaració de Bolonya (1999), i potafrontar els reptes de la convergència cap a l’EspaiEuropeu i beneficiar-se dels processos d’internacio-nalització que facilitaran la mobilitat, la cooperaciói la millora de la qualitat de la Universitat.

• La recent convocatòria en recerca que el CETT i laUB han endegat donarà els seus fruits d’aquí a untemps. Què n’espera, d’aquesta iniciativa?D’entrada espero que serveixi per estimular la recer-ca en aquest àmbit i per motivar la recerca conjun-ta amb grups i investigadors de la UB. Però nonomés això: espero que aquestes iniciatives provo-quin canvis d’actitud, que es perdin les pors i s’apro-fiti el fet que tenim el millor laboratori de turisme delmón, en extensió, intensitat i abast. Sense anar méslluny, la nostra ciutat és i ha estat des de fa moltsanys un pol atractor de fires, congressos professio-nals, trobades, oci, cultura, gastronomia, i tot unseguit d’activitats que han donat lloc a processosimportants, que estan davant nostre i que mereixenser objecte d’estudi. Espero que es cerqui la compli-citat dels agents socials, empreses i institucions, jaque estem parlant de la principal riquesa econòmi-ca del país. I que a nivell ampli ens traiem els com-plexos i ens atrevim a ser no solament receptors,sinó experts capdavanters en turisme.

• Quines iniciatives podria endegar el consell asses-sor en matèria de recerca del CETT en un futur pro-per? En primer lloc, caldrà garantir la visibilitat de larecerca i dels seus resultats, aprofitant els fòrums detrobada existents o creant-ne de nous, i facilitantles eines de connexió internacionals. Crec que lesiniciatives futures també hauran de reforçar lainterdisciplinarietat en la recerca, de manera que elsinvestigadors en turisme arribin a participar engrups potents i competitius a nivell del país i a nivelleuropeu. n

Els màsters europeus en el marc de l’EEES:una nova etapa, una nova oportunitat

S’han dit tantes coses sobre l’Espai Europeu d’EnsenyamentSuperior (EESS) que sembla que se n’oblidi el fonamentessencial: una millor adequació de la formació a les neces-sitats i demandes de la societat, en un entorn de creixentcomplexitat i competitivitat globals. En el cas del turisme nocal insistir en com l’emergència de destinacions novedoses,d’una banda, i la creixent exigència i diversificació de lespreferències dels consumidors, de l’altra, han fet cada vega-da més complexa la gestió i planificació tant de les activitatsde lleure com de totes les altres dimensions del turisme.L’objectiu de la nova fornada de màsters del CETT, com ara elmàster europeu en gestió estratègica del turisme, és respon-dre a aquestes noves realitats per tal de continuar garantintla formació de més alt nivell acadèmic i professional de lespersones que han de liderar el sector més important de lanostra economia, contemplant:

• La tradicional cooperació entre els àmbits acadèmics i el sec-tor en matèria de projecció professional i interaccions quegaranteixin l’adequació de la formació a les necessitats del país. • Una renovada implicació en xarxes de cooperació internacio-nal, per tal que l’alumnat conegui millor les sensibilitats delssocis i alhora competidors. • La presència de les més modernes i innovadores eines de pla-nificació i gestió, des del disseny del producte turístic a la sevacomercialització passant pels temes més estrictes de direcció igestió, que garanteixin arribar als clients amb precisió i empen-ta, i avalin una utilització òptima dels recursos (de tota mena)utilitzats per l’activitat de l’empresa turística.

Amb aquestes premises, la renovada figura dels màsters enel marc de l’Espai Europeu (de vegades anomenat “la univer-sitat a la bolonyesa” assolirà el nivell de qualitat i credibili-tat que li garantirà el reconeixement i la valoració per partdels professionals, de les empreses i de les generacions quees volen formar amb creixent qualitat i exigència.És cert que encara manquen concrecions jurídiques i admi-nistratives sobre l’estructura de titulacions, però aquest tretno és coartada per a la inacció. Ben al contrari, és un estí-mul addicional per a la polivalència i flexibilitat en el dissenydel màster, combinant els coneixements de caire més analí-tic amb els vessants més professionalitzadors, encaixantamb pragmatisme la formació més transversal o generalistaamb les aplicacions més especialitzades o sectorials, i posanten marxa un programa formatiu que satisfaci alhora els cri-teris de rigor i els de pragmatisme. L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a laUB, un cop més, destaca com a centre pioner en desenvolu-par aquesta iniciativa, i posa a disposició del sector i delconjunt de la societat i del país la formació i el capital humànecessaris. n

Joan Tugores. Catedràtic d’Economia.Director del màster europeu en gestió estratègica

del turisme, de l’EUHT CETT-UB

Les iniciatives futures han de reforçar la interdisciplinarietat en la recerca,

de manera que els investigadors en turisme arribin a participar en grups potents i competitius a nivell del país

i a nivell europeu

525

426

AENOR, entitat dedicada al desenvolupamentde la normalització i la certificació en tots elsàmbits industrials i de servei, ha publicatrecentment un extens informe sobre les acti-vitats de certificació en el sector turísticespanyol i la seva evolució fins l’any 2004. Acontinuació n’analitzem el contingut.

De l’informe publicat per AENOR se’n poden extreure, enresum, dues conclusions positives: per una banda, la consta-tació del creixement a tots els nivells de l’activitat empresa-rial relacionada amb el turisme, i per l’altra, el progressiuaugment de la implantació de sistemes de gestió de la qua-litat i el medi ambient associat a aquest creixement, docu-mentat per l’atorgament, des de l’any 1995 fins al 2004, d’untotal de 569 certificacions. No obstant això, aquestes dadesque mostren un indiscutible salt qualitatiu en un sector con-solidat com a motor de l’economia estatal es poden analit-zar, potser no amb pessimisme, però sí amb un cert esperitinconformista que pot dur a un raonament fonamentat enels tres conceptes que donen títol a aquest article.

• Paradoxes. Tot i la tendència a la millora, sobretot en elperíode 2001-2004, en el qual s’han certificat anualmentmés de 100 sistemes de gestió de la qualitat i/o el mediambient en empreses turístiques, no deixa de resultarparadoxal que, en comparació amb altres sectors amb unpes específic inferior al del turisme, encara ens movem enuns percentatges d’implantació i certificació baixos.

Possiblement aquest fet sigui propiciat per la perspectivaerrònia que duu a pensar que l’aplicació d’aquests sistemesresulta més adient per a activitats de producció i no de ser-veis, sense ser conscients que conceptes com l’orientació alclient, el lideratge, la participació activa del personal, lapresa de decisions en funció de resultats objectius, l’asso-liment d’un cicle de millora contínua o el respecte al mediambient són, precisament, els principis que qualsevol res-ponsable d’una empresa turística voldria aplicar i quefonamenten els sistemes de gestió que possiblement noconsidera adients.

• Coincidències. Resulta igualment singular que, tot i quecada cop més les empreses d’èxit opten no només per laincorporació de sistemes de gestió a la seva operativa sinótambé per la difusió d’aquest fet com un símbol d’ex-cel·lència, en el sector turístic això no generi una forta ten-dència a adoptar un model recolzat pels resultats. És comsi es pensés que el binomi empresa d’èxit i sistemes de ges-tió fos una casuística fruit de la casualitat quan potsers’hauria d’aplicar el conegut axioma que diu que en el mónempresarial no existeixen les coincidències i que tots elsefectes, aparentment casuals, si s’analitzen correctamentacaben semblant causals.

• Decisions. En definitiva, sembla que la conclusió de totaquest raonament es pot simplificar, com si es tractés de laincògnita d’una equació, determinant que l’element clauque ha d’accentuar el canvi cap a la millora en la gestió deles empreses turístiques no és altre que la simple elecció aquè s’enfronten els seus gestors actuals i futurs: l’alternati-va entre formar part de les paradoxes i creure en les coin-cidències en el món de l’empresa, o decidir formar part delsalt qualitatiu del sector.

El Grup CETT fa temps que va decidir formar part de l’únicade les alternatives que sembla viable, convertint-se en undels pioners en la implantació de sistemes de qualitat i mediambient en el sector turístic i oferint formació especialitzadaals gestors del futur*. n

David TinocoTècnic en Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

Turisme sostenible

QUALITAT EN EL SECTOR:paradoxes, coincidències i decisions

* Des del 2004 el CETT ofereix el màster en direcció estratègicade la qualitat i el turisme sostenible, mentre que l'HotelAlimara ha refermat el seu lideratge en la implantació de sistemes de gestió mediambientals amb la renovació de l'EMAS.

527

Els serveis turístics són el camp de treball mésimportant per als immigrats al nostre país, peròmalauradament la visió de la immigració estàmassa unida a estereotips -moltes vegadessense fonament- que cal trencar. S’hauria deveure aquest col·lectiu com a persones, ciuta-dans i ciutadanes amb drets i deures, com atreballadors i treballadores, com a personesque vénen a guanyar-se la vida per assegurarel futur dels seus fills i filles i que, sovint, hande marxar del seu país a causa de la persecu-ció, repressió o per manca de llibertat.

Recentment he rebut uns papers del Grup Joan Alsina de Gi-rona -al qual agraeixo aquesta aportació- que fan una anà-lisi de la immigració molt positiva, i que m’han engrescat perla seva profunditat, delicadesa i objectivitat, de manera quen’he tret alguns conceptes i, fins i tot, algunes expressions.Com deia, malauradament la visió de la immigració s’associaen molts casos a pasteres, a conflictivitat social: “Que nopassi aquí com a París o com a Ceuta i Melilla, que són perillo-sos i terroristes”, hem arribat a sentir. Cal trencar amb aquesttipus de criteris, amb aquesta visió, donar-hi un tomb enrodó i plantejar una nova manera de valorar aquesta realitat. La immigració, desafortunadament, està unida a situacionsde pobresa i exclusió. Els immigrants viuen, en general, a leszones de les ciutats que pateixen dificultats econòmiques ihan de suportar una doble càrrega: ser pobres i “forasters”.Si a més afegim els condicionants imposats per la societat,moltes discriminacions, lleis o reglaments d’estrangeriesaberrants i l’arbitrarietat en el moment en què s’apliquen...trobem que la societat afegeix a la seva situació un graumés de sofriment arbitrari i en gran manera evitable.

Cal escoltar, conèixer i valorar

Recordem que els immigrants també ens poden aportarvalors que potser la nostra societat ha “enfosquit” molt: l’a-tenció als més grans, el valor de la família nombrosa, lacapacitat d’acollir altres persones -sobretot si estan en pit-jor situació-, i tirar endavant amb joia, amb capacitat de fes-tivar enmig de situacions molt precàries. Personalment em

sembla que hem de donar pas a una cultura de l’acollida,malgrat les dificultats que comportarà sempre el fet de laimmigració. Tal com diu el document del Grup Joan Alsina,“hem de fer coses per als immigrants, fer coses amb elsimmigrants i, realment, amb un protagonisme compartit”.Per això, és necessari, en primer lloc, escoltar i conèixer afons els altres i, en segon lloc, valorar tant els aspectes quecreiem positius com els negatius. Fer això, no només ambtolerància sinó també amb respecte, dóna pas al diàleg, a lacomprensió i a la confiança.A partir d’aquí repeteixo el que vaig dir al final de l’home-natge que els professionals em vàreu tributar: el sectorturístic té l’oportunitat, a Catalunya, de crear una coopera-tiva Integra’t d’immigrants i de professionals amb tresobjectius: donar suport al treball, procurar l’habitatge i ferformació. Si no hi ha habitatge i formació no podem tenir laintegració. Per això repeteixo aquest missatge i faig unacrida als professionals perquè l’assoleixin. Si vàrem ser capaços d’assumir el procés immigratori que vaviure Catalunya als anys 60, ara podem ser el model i elslíders d’aquesta integració que avui demana la societat. n

Gaspar Espuña i BergaPresident de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

Opinió

Sobre LA IMMIGRACIÓ i EL TURISME a Catalunya

428

Judith PERXÉSTé 31 anys i va cursar en el CETT la diploma-tura en turisme. Un cop finalitzats els estudis,el 1998, va viatjar a Nova York. Va treballar 8mesos a l’Hotel Roger Smith, al departamentde reserves i al de comptabilitat, va ampliarels seus coneixements amb cursos de conti-nuing studies, i després va trobar feina en elmateix cor de Manhattan, en el grup de Travelplan-AirEuropa: “era aldepartament de Fit–reserves i era divertídissim confirmar les estadesque feien els turistes espanyols a la ciutat”. Quan va tornar aBarcelona “tenia ganes de menjar-me el món!”. Després de diversesfeines esporàdiques i d’acabar el projecte de final de carrera, el 2002va anar a viure amb la seva parella a Llavorsí, al Pallars Sobirà.Casualment, ell, també vinculat al sector turisme, ja feia uns anysque havia muntat pel seu compte Rocroi (www.rocroi.com), unaempresa d’esports d’aventura i venda de material especialitzat enpiragüisme. “Ja fa quasi 5 anys que hi treballo, al departament dereserves i promoció. Com que és una empresa familiar, et permet serbastant autodidacta, i disposar de llibertat a l’hora d’inventar ofertes,canals comercials, i fer de tot una mica. L’activitat del ràfting éstotalment estacional –de març a mitjan octubre-, i tot i que l’empre-sa també es dedica a les activitats d’hivern perquè té un centre dinsl’estació de Grand Valira (Andorra), és en aquesta època quan prepa-ro la temporada següent, i assisteixo a fires -la major part interna-cionals-, vaig a workshop organitzats per Turisme de Catalunya, ivisito clients-agències perquè ens enviïn molta gent! Realment, esticmolt satisfeta amb la meva feina, ja que cada dia puc aplicar el quehe après del sector, i alhora nutrir-me de mil experiències noves.M’agrada el que faig.”La Judith, que es va començar a interessar pel sector turístic i hote-ler des de ben petita, confessa que recorda moltíssim el CETT: “elsestudis em van aportar el que buscava: disposar de coneixements delsector i fer realitat unes de les meves passions: poder viatjar i treba-llar d’allò que hagués estudiat. A més, gràcies al Servei de Borsa deTreball vaig poder fer pràctiques a Anglaterra i, posteriorment, mar-xar als EEUU per iniciar la meva trajectòria professional”. n

Els EXALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Neus_CARRUESCOAmb 37 anys, la Neus Carruesco forma part,des de fa 10 mesos, de l’equip d’obertura delnou Hesperia Tower Hotel & ConventionCenter, de 5 estrelles, com a directora comer-cial. La seva tasca consisteix en la creació i for-mació de l’estructura de l’equip comercialextern i intern, la creació de la política de ven-des del departament, la coordinació del lideratge en el posiciona-ment de l’hotel dins el mercat local i internacional, la supervisió deldepartament de yield managment, i la participació dins de l’equip dedirecció executiva de l’hotel. “És tan satisfactori que la feina ha supe-rat les meves expectatives, ja que puc aplicar els coneixementsadquirits durant tots aquests anys dins el sector”.La Neus va estudiar al CETT la diplomatura en tècnic en empreses iactivitats turístiques, però a més també ha realitzat un màster engestió de vendes, així com diversos seminaris -d’estratègia comercial,tècniques de venda i comunicació, de negociació... Quan va acabarels estudis, va començar a treballar de maître a l’Hotel Campanile deBarberà del Vallès. “Ja havia enfocat la meva carrera, però aleshoresvaig donar un cop de timó i, després de passar per la Consultoria delCETT supervisant un projecte sobre la Xarxa C7, vaig entrar a formarpart de l’equip comercial de Keytel i Skitel (des del Servei de Borsa deTreball del CETT em van motivar a presentar-me a les entrevistes, toti que buscaven nois!). Després de tres anys ja dirigia l’oficina de ven-des de Barcelona. L’any 2000 vaig ocupar el lloc de directora comer-cial de l’Hotel Alimara, el 2003 vaig entrar a formar part del GrupExpo, i l’any 2004 vaig passar a ocupar la posició de directora comer-cial al Gran Hotel Princesa Sofia, de 5 estrelles, on es destaca el plad’acció comercial del canvi de la cadena Intercontinental a ConcordeHotels”. Per arribar a l’actual feina, “van contactar amb mi i vaig acce-dir a fer l’entrevista. Obrir un hotel d’aquestes característiques era unrepte professional i personal molt important”. Pel que fa al futur, “undels meus somnis seria obrir un petit establiment de luxe, on posariaen pràctica els meus coneixements; seria com el meu hotel ideal”. Diuque ser membre de l’AAA del CETT li permet assabentar-se de “novesoportunitats d’estudis i de tot el que està passant al sector”. n

529

17 de febrer de 2006, a les 21.00 hores. Entro al’Hotel Alimara i a l’hora de registrar-me, m’entre-guen la fotografia sense nom d’algun antic alumnedel CETT amb la consigna: “Busca’l”. Començo la difí-cil tasca de reconèixer aquella persona i, entretant,em vaig retrobant amb antics companys. Quina ale-gria! Definitivament és més difícil reconèixer elsnois, perquè són els que -com jo- hem canviat mésfísicament. Les noies... com sempre, estan tan joves!I això que ja han passat... Quants anys?

La trobada, el passat mes de febrer, de les promo-cions del 1972-75, 1982-85 i 1992-95, organitzadaper l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, va reunira exestudiants del Centre que feia 10, 20 i fins i tot30 anys que no es veien. L’èxit d’assistència va serextraordinari: més de 100 antics alumnes van parti-cipar en aquest emotiu acte, procedents de diversospunts de Catalunya, Espanya i fins i tot de Bèlgica. Amés, també van ser-hi presents una vintena de pro-fessors de les diverses promocions, i el soci d’honor,el Sr. Gaspar Espuña. L’ambientació de la sala també convidava al record:l’espai de l’aperitiu estava decorada amb cartells,anuncis de col·loquis, ofertes de treball, viatges... del’època del CETT al carrer Canuda. Al menjador lestaules duien els noms de les antigues aules de l’an-tic edifici, i s’hi podia trobar un “confeti” de fotogra-fies dels antics alumnes.Durant el sopar es van anar recordant anècdotes icuriositats d’aquells temps, de les activitats del’Associació, del passat, del present i del futur, men-tre es projectaven imatges i fotografies. Va ser unanit de retrobament, de tornar a recuperar amistats,que convida a repetir l’experiència. n

Vicent Serrano. Vocal de la junta de l’Associaciód’Antics Alumnes del CETT i conductor del sopar

Bacallà amb crema d’alls

Ingredients800 g de morro de bacallà, 100 g d’all, 4 g de bitxo, 1,5 l d’olid´oliva verge, 500 g de patata Mona Lisa, 1 pa de baguet, 2 gde pebre vermell de la Vega, 0,5 l d’aigua mineral, 30 g de sal, 8g de pebre negre, 5 g de sal Maldon, herbes aromàtiques.

ElaboracióBacallà confitat: Quadriculem el morro de bacallà, el tallem enporcions de 200 g i el reservem. Pelem els alls i els tallem alàmines. Fem el mateix amb el bitxo. En una bossa de cocció albuit posem un dau de bacallà, all, bitxo, oli d´oliva, ho segellema la màquina de buit i ho reservem. Courem el bacallà al Ronner*,a una temperatura controlada de 60ºC durant 10 minuts.

(*El Ronner és una màquina que actua mitjançant el control detemperatura d’un bany maria, entre els 30º i 80ºC. Originàriaments’utilizava en biologia i va ser adaptada al món de la gastronomiaper Joan Roca, d’El Celler de Can Roca. Permet coccions a baixatemperatura, estables. Per aconseguir resultats perfectes s’ha decombinar amb productes envasats al buit).

Patata confitada: Pelem les patates, les quadriculem a 4x4 cmi les potxem amb oli d´oliva a 50ºC fins que estiguin al dente.Alhora d’emplatar les enrossirem en una paella i les rectificaremamb sal i pebre.

Crema d’alls: Pelem els alls, els tallem a làmines i els sofregim.Afegim el pa tallat a llesques, ho deixem torrar, ho traiem delfoc i hi afegim el pebre vermell de la Vera. Ho posem a focsuau, ho mullem amb aigua, i deixem que es cogui durant 20minuts. Ho triturem, ho colem i ho lliguem amb oli d´oliva. Horectifiquem de sal i pebre i ho reservem.

MuntatgeEn un plat soper gran col·loquem al fons un cordó de cremad´alls. En un costat hi posem la patata i al damunt el bacallàamb una miqueta de sal Maldon, oli d’oliva verge i herbes aro-màtiques. n

La Recepta

Recepta per a 4 personesANTICS ALUMNES es retroben després de 10, 20 i 30 anys

AAA CETT

430

Per què s'enganxen les truites al ferro?

El pol nord d'un imant atreu el pol sud d'un altre, i es que-den enganxats. S'ha de fer un treball per separar-los. Un coscarregat d'electricitat positiva n'atreu un altre carregatnegativament, i també s'ha de fer un treball per separar-los.La terra atreu els cossos que té a prop, i cal també un tre-ball per a alçar-los, és a dir, separar-los. I les gotes d'aiguaestan unides entre elles. I la paella atreu la meva truita, itambé cal un esforç per a separar-les. Els científics, per talde comprendre com és el món, intenten reduir l'explicaciódels fenòmens a algunes causes bàsiques i generals. Perexemple: i si la paella atreu la meva truita per acció gravi-tatòria, igual que la terra atreu la lluna? Ni parlar-ne! Sóntan extraordinàriament petites lesmasses de les molècules, que l'atrac-ció gravitatòria entre elles és absolu-

tament menyspreable, tot i que les distàncies a que es tro-ben són també ínfimes. No és pas, doncs, la gravitació la queactua en les adhesions. I el magnetisme? Res d'això. Hi hapocs cossos magnètics i ni l'aigua ni les truites en són pasbons exemples.Doncs només queda l'electricitat. I, ves per on, són forceselèctriques les que uneixen entre elles les partícules d'uncos, i un cos amb un altre. Resulta que si poguéssim obser-var la matèria a una escala extraordinàriament engrandida,veuríem que està formada per tot de tipus de partícules, quetenen càrregues elèctriques positives o negatives, perma-nents o momentànies. La molècula d'aigua té dos pols elèc-trics de signes oposats de forma permanent. i pols oposatsde diferents molècules s'atreuen entre si pels seus extremsde signe contrari. El resultat és l'aigua líquida, amb moltacohesió interna. Aquests lligams entre molècules fan que una molècula dedins del líquid estigui atreta per totes les seves veïnes. Peròles de la superfície només són atretes per les de sota seu iper les dels costats. Per dalt, només tenen l'aire, que té unadensitat molt petita i ben poc pot atreure les molèculessuperficials. En resum, que les partícules superficials tenenmés energia, perquè no han gastat la seva capacitat d'atreu-re per la part de dalt. I tot això es manifesta en el fet que els

Cuina i Química

Per què NO S'ENGANXEN LESTRUITES a les paelles de tefló*

Em venia de gust un entrepà de truita. Però les duespaelles habituals de casa eren brutes. La mandra con-gènita em portà a fer servir aquella altra paella, la deferro esmaltat. I això que sabia perfectament que enaquesta paella les truites s'enganxen, però... Bato l'ou,la sal..., i un cop més es complí la llei: la truita s'engan-xà, es cremà i calgué llençar-la. I només quedava pernildolç, oh desgràcia!Quin malefici, quin sortilegi té -encara avui- aquestapaella, i totes les que són com ella? Pensem científica-ment. Sempre se m'han enganxat les truites a la paellade ferro. I mai no se m'han enganxat a les paelles ambrecobriment antiadherent. No sóc jo, són les paelles lesresponsables. L'explicació ha de raure en el fet que unaté recobriment i l'altra no. I si fem una truita sense oli?A la paella sense recobriments s'enganxa amb unaforça de mil dimonis, però a la que té recobriment nos'enganxa: és la superfície, i no l'oli, la responsable d'a-quest comportament.

*Extracte de l'article Meditació davant d'unatruita cremada. Mullar, adherir i rentar, queva guanyar el Premi Divulga 1983 del Museude la Ciència de la Fundació Caixa dePensions. Reproduït al llibre La truita crema-da. 24 lliçons de Química, editat pel Col·legide Químics de Catalunya (2005).

531

líquids sembla que tinguin com un tel, com una pell a lasuperfície, que és una mica difícil de trencar. Per això algunsinsectes poden caminar per sobre l'aigua; per això una agu-lla de ferro pot arribar a surar, si està una mica greixosa; peraixò podem fer botar una pedra plana damunt de l'aigua.Aquesta propietat es diu tensió superficial, i fa que elslíquids tinguin tendència a tenir la menor superfície possi-ble, i per això les gotes tenen una forma aproximadamentesfèrica: l'esfera és el cos geomètric que té la menor super-fície possible de tots els d'igual volum.

Mullar és adherir

Quan posem una gota de mercuri damunt d'un plat de plàs-tic, què fa la goteta? No s'escampa gens ni mica. Queda enforma de gota. El plàstic té tan poca energia superficial, i elmercuri té tanta tensió superficial que el mercuri prefereix"mullar-se" a ell mateix, abans que mullar el plàstic. Traiemara el mercuri i posem-hi aigua. Quan aboquem l'aigua delplat se'n va tota i només queden quatre gotetes rodones.L'aigua té menys tensió superficial que el mercuri, i per aixòmulla més, però encara no és capaç de mullar el plat de plàs-tic. Fem ara les mateixes proves amb un plat de vidre o deporcellana, veurem que l'oli el mulla bé; l'aigua també elmulla: si aboquem l'aigua damunt del plat queda com unapel·lícula d'aigua damunt del plat. El vidre i la porcellanatenen una energia superficial més elevada que el plàstic, iper això tenen més tendència a ser mullats. Però si posemmercuri al plat, res de res. Queda ben clar que hi ha dues tendències contràries: si"guanya" el líquid -és a dir, si el líquid té més cohesió que nopas l'atracció per part del sòlid- el líquid no mulla el sòlid. Si"guanya" el sòlid -si el sòlid atreu una gota de líquid mésque no pas el propi líquid- el líquid mulla el sòlid. Mullar és

adherir. Si un líquid mulla al mateixtemps dos sòlids, ambdós restaranunits. L'adhesió serà més o menysforta segons els sòlids, el líquid i laforma de les superfícies. Els adhe-sius corrents el que fan és, primer,mullar els sòlids; després s'evaporael dissolvent i així es crea unaestructura sòlida de l'adhesiu entreels dos sòlids; el resultat és unaunió sòlida. Ara sí que podem entendre quèpassa amb la truita. La paella deferro atreu molt, perquè té moltaenergia superficial. Per això s'hienganxa l'ou. Quan s'escalfa, l'oubatut enganxat es cou, i el resultatés una truita enganxada que fàcil-ment es crema. De fet, la truita és l'adhesiu. Una paellaantiadherent és de ferro amb un recobriment molt fi d'unplàstic que té el nom de politetrafluoroetilè o tefló. És uncompost de carboni i fluor, i té una energia superficial moltbaixa. Quan fem una truita en aquesta paella, ni l'ou batutni l'oli mullen el recobriment, i per això no s'hi enganxen lestruites.

Els trets distintius de la superfície

Encara hi ha un altre factor que intervé en el mullat: lescaracterístiques de forma de la superfície. Un líquid que nomulli la superfície llisa, encara mullarà menys la superfícierugosa. Així s'explica per què els animals amb plomes no esmullen: estan recoberts d'una capa de substància greixosa,que no es deixa mullar per l'aigua. A més, les plomes tenenuna superfície extraordinàriament rugosa, amb molts fils ibarbes. Aquesta superfície externa fa que, en contacte ambl'aigua, l'aire que toca la pell no s'escapi, i l'aigua no arribani a tocar la pell de l'animal.Els ànecs neden gairebé a fora de l'aigua, i els humans, ambl'aigua al coll. La densitat de l'ànec i de la persona són forçasimilars, i ens hauríem d'enfonsar en la mateixa proporció.Però els ànecs tenen plomes, i sobre cada ploma actua unaforça de sustentació a causa, principalment, del fet que laploma no es mulla. La suma de totes les petites forces sobrecada una de les plomes és capaç de mantenir l'ànec a l'en-surada, com l'agulla de ferro que no arriba a entrar dins del'aigua.

- Bé, després d'escriure tot això, m'ha agafat un xic de gana.Em vindria de gust un entrepà de truita... n

Claudi Mans i TeixidóDepartament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia

Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

Internacional

Una oportunitat per créixer

“És una experiència inoblidable que recomanaria a tothom,tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic, professional isocial. És una vivència única que et permet no nomésaprendre acadèmicament, sinó també un idioma, una cultu-ra, i fer noves coneixences i amistats de nombroses nacio-nalitats. A més, aprens a espavilar-te i a ser més indepen-dent i tolerant”. Així s’expressen la Silvia i la Marta Neichel,un cop han tornat de la seva estada a Chambéry, a França.Com la majoria dels alumnes d’Erasmus que aquest any hanpassat uns mesos lectius a l’estranger, no dubten a recoma-nar aquesta experiència: “un intercanvi acadèmic d’aques-tes característiques és inoblidable”, diu en Dani Verdugo,que ha estat al Canadà. I afegeix: “només em lamento de nohaver tingut l’oportunitat de quedar-m’hi més temps”. Pel que fa a l’idioma, la Silvia Neichel ens diu que “no he tin-gut cap problema amb el francès pel que fa a la parla i com-prensió; potser he tingut més dificultat a l’hora d’escriure’l,però no massa. La gent m’ajudava i, en general, he aprèsmolt”. En Dani afegeix que en el cas del Quebec, “és difícil decomprendre el francès que s’hi parla, ja que mai abans hasescoltat aquell accent, però t’hi adaptes amb facilitat grà-cies a la convivència”. Per a en Xavier Vall, viure a Lituàniadurant cinc mesos no li ha suposat cap problema de comu-nicació: “amb l’anglès pots sobreviure-hi perfectament”. Elmateix succeïa a Noruega, on, a més, l’Àlex Longa i la NinaGinesta van poder aprendre una mica el noruec. Pel que faa Hèlsinki, la Teresa Carbó i l’Auba Previ també van expres-sar-se en anglès: “hi ha un nivell increïble i al principi costauna mica arrancar, però després tot va sobre rodes. Això sí,és important que et puguis defensar bé amb l’idioma”.Quan parlen dels avantatges pel que fa a la docència, laCèlia Garcia i la Maria Reurer destaquen que “la Universitatde Bremen facilita molt l’estada dels estudiants d’Erasmus,tant pel que fa a l’allotjament i el transport com per les clas-ses. La majoria d’estudiants acostumen a donar-te un copde mà”. La Noemí Puigfel i en Daniel Marí destaquen de laseva experiència a Angers que “les ajudes del Govern alsestudiants eren molt interessants; per exemple, rebíem un40% del preu de l’allotjament”. Els Erasmus de Hèlsinki des-taquen com a molt positiu “l’intercanvi cultural i l’aprenen-tatge d’altres sistemes d’organització i educatius”. Pel que faals aspectes més negatius, també coincideixen: “a vegadesrebíem poca comprensió per part dels professors. Una altracosa que no ens va agradar van ser els horaris: ho trobaves

L’experiència dels Erasmus: ALTAMENT RECOMANABLE!

Els alumnes del CETT traspassen cada anyfronteres per aprendre, formar-se i viurenoves experiències a l’estranger, gràcies alsconvenis d’intercanvi i acords del Centre ambles universitats europees més prestigioses i laUniversité du Québec, a Montreal (Canadà).Els becaris d’Erasmus es mostren molt con-tents de la seva estada, i no dubten a reco-manar-la a tothom.

Són moltes les universitats estrangeres que actualmenttenen vigent un conveni d’intercanvi amb el CETT:l’Universitá degli Studi di Bologna (Itàlia), la Université deSavoie i la Université d’Angers (França), la HochschuleBremen i la Universitat Paderborn (Alemanya), la HaagaInstitute Polytechnic de Hèlsinki (Finlàndia), la BredaUniversity of Professional Education (Holanda), la Universityof Stavanger (Noruega) i la Klaipeda University (Lituània).Fora d’Europa, el programa d’intercanvi amb el Canadà per-met fer una estada a l’École des Sciences de la Gestion, a laUniversité du Québec, a Montreal. Amb aquesta varietat de destins, qualsevol alumne ambinquietuds, amb ganes de conèixer altres sistemes d’apre-nentatge, millorar el bagatge acadèmic, aprofundir en elconeixement i la pràctica d’un altre idioma, enriquir-se ambla cultura d’un determinat país, viatjar, conèixer gent nova i,en definitiva, ampliar el seu bagatge internacional i perso-nal..., es pot dirigir al Servei d’Orientació Professional,Col·locació i Pràctiques (SOPC) per tal d’informar-se i iniciaraixí el camí cap a aquesta vivència única. L’experiència acostuma a ser altament recomanable. L’opiniód’aquells que recentment han gaudit d’una beca Erasmusn’és una mostra.

432

tot tancat; fins i tot les festes s’acabaven massa aviat”.D’altra banda, l’Àlex Longa i la Nina Ginesta diuen que “mal-grat que vius algunes dificultats, com ara no trobar unabona residència els primers dies, que et cancel·lin una asig-natura o viure amb un pressupost mínim, no dubtaríem atornar-hi”. Destaquen que s’ha d’aprofitar la possibilitat deviatjar des del lloc on es fa l’estada i recorden que “un copacabada, com que has fet amics de diverses nacionalitats,pots organitzar viatges per anar a visitar els teus companys”. Quan parlen de la convivència, asseguren que “hi ha de tot,però sobretot ens ho hem passat molt bé amb altres alum-nes d’Erasmus”, diu la Silvia Neichel. La Marta afegeix: “fasbones amistats amb gent fascinant de molts països -fèiemfestes multiculturals!- i t’ajudes mútuament”. A Lituània, enXavier Vall va rebre “molt bon tracte de tothom, de profes-sors, tutors, alumnes... He fet moltes activitats amb altresestudiants -festes, sopars, assistir a concerts”. En resposta a la pregunta de si recomanarien l’experiència,en Dani Verdugo diu: “Sí. La repetiria amb els ulls tancats, aqualsevol moment. La recomano a tothom. Quan has passatun temps al destí t’adones que les pors que poguessis havertingut abans de marxar resulten insignificants al costat delsavantatges que et comporta l’estada”. La resta d’Erasmuscoincideixen: “Aprens a ser més independent, a sobreviure iconviure”, “És una experiència recomanadíssima. No us hopodeu perdre, perquè no s’oblida. Si ho pogués repetir, no hodubtaria ni un instant”, “És increïble. S’ha de viure. Et fasgran i comences a afrontar-ho tot d’una altra manera.Madures, incorporesnous punts de vistaa la teva forma defer. T’enriqueixescom a estudiant,però sobretot com apersona. Tothom hohauria de poder ex-perimentar”. n

Durant la gira per Europa de l’Excel·lentíssim Sr. Leonel Fernández, president de la República Dominicana, Maria Abellanet,consellera delegada del Grup CETT i David Peguero, director de CETT Consultors, van ser rebuts a la seu del rectorat de laUniversitat de Barcelona pel dignatari americà. Durant aquesta entrevista es va tractar, entre d’altres temes, l’interès con-junt per desenvolupar el projecte de l’Escola d’Hostaleria de Santo Domingo, a més de programes específics de formaciócontínua en matèria d’allotjament, restauració i agències de viatge. n

Entrevista amb el president de la República Dominicana

533

MOU-TE AMB EL SOPCP

Paral·lelament a la VI edició de la Trobada Escola-Empresa 2006, el passat 15 de febrer es va celebrar elMou-te, un programa organitzat pel Servei d’OrientacióProfessional, Col·locació i Pràctiques (SOPC) de l’EUHTCETT destinat a promoure la mobilitat acadèmica i geo-gràfica dels estudiants del CETT dins l’àmbit nacional iinternacional -Programes Sòcrates, Erasmus, Lingua,entre d’altres... En el marc d’aquesta iniciativa, es vaexposar a l’alumnat els diversos procediments i requisitsde les estades a l’estranger (què cal fer per inscriure’s,quina durada tenen les estades, on es poden realitzar, quècal tenir en compte...) i se’l va animar a participar en unaexperiència docent d’aquest tipus. Durant la presentació, el Dr. Joan Guàrdia, director aca-dèmic de l’EUHT CETT-UB, a més de fer cinc cèntims sobreles possibilitats que suposarà l’Europass en formació, unamena de passaport que en breu es farà realitat i on cons-tarà tota l’activitat d’intercanvi i mobilitat de l’alumneper Europa, va convidar els estudiants a bellugar-se iexercir la seva capacitat de ser estudiants europeusdurant la implantació dels nous plans d’estudi que com-porta el Procés de Bolonya, i a fer-ho de forma original icreativa, cursant a l’estranger tot allò que no es pot cur-sar al nostre país. Guàrdia va explicar que participar enintercanvis a d’altres universitats permet tenir una posi-ció més competitiva al mercat com a professionals delsector turístic, i que tot i que calen uns certs requisits peracollir-se a un programa de mobilitat, es poden buscarsistemes de finançament i beques, com ara les que ofe-reix la Fundació Gaspar Espuña, assegurant que elsguanys que s’obtenen d’aquesta experiència bé mereixenun esforç. Finalment, va comentar les dades del’Observatori Europeu Universitari, segons les quals elsestudiants del sistema universitari europeu que han estatsubsidiaris de qualsevol programa de mobilitat escurcenfins a cinc vegades el temps d’inserció laboral. n

434

El Pla fixa els objectius de la política turística percinc anys, i posa les bases del model turístic deCatalunya, tot oferint al sector públic i privat uninstrument de planificació així com noves fór-mules per a l’optimització dels recursos turístics.

El primer Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (PETC) és undocument que recull les línies mestres, així com les actua-cions concretes, que han d’orientar la política turística per alperíode 2005-2010. D’aquesta manera, i després de mesosde feina intensa i amb la participació de múltiples i diversosagents, Catalunya disposa per primera vegada d’un full deruta pel que fa a la planificació turística del país, tot teninten compte la seva diversitat i riquesa, però també els reptesque es plantegen davant l’escenari canviant del turisme, i engeneral del context econòmic i social a nivell mundial. El PETC esdevé sens dubte una eina clau per al mantenimenti millora de la posició competitiva de Catalunya en el mapa

turístic internacional, a la vegada que aborda les vies per aresoldre qüestions com el reequilibri territorial, la sostenibi-litat (en el seu triple vessant), la necessitat d’innovació o elcompromís per la qualitat i la formació, partint d’un enfoca-ment integral i transversal, i plantejant actuacions adreça-des al sector públic —en els seus diferents nivells territorialsalhora que a les diverses àrees d’interès per a l’activitat—,sector privat, universitats i centres de formació i recerca isocietat civil.Entrant en aspectes de contingut, val a dir que el PETC s’es-tructura a partir de l’anàlisi de la situació actual del turismei de la descripció dels elements que influeixen en l’activitatturística. En aquest sentit, la diagnosi s’ha realitzat a partirde l’anàlisi d’un entorn competitiu i de la identificació d’a-menaces i oportunitats a partir de tres grans eixos: territori isocietat, gestió i activitats turístiques i promoció. A partird’aquesta diagnosi s’han definit la missió, visió i objectius delPla, i s’han generat els corresponents programes d’actuació. A més, cal destacar que un dels punts forts del PETC rau enel fet que ha estat elaborat seguint un ampli procés partici-patiu, on s’ha escoltat la veu d’experts acadèmics i empresa-rials, agents i operadors del sector, turistes, i administracionsturístiques a través de comissions, taules rodones, entrevis-tes i enquestes. D’aquesta manera, es pot afirmar que estracta d’un document en el qual la participació, interacció iconsens dels agents implicats ha estat clau, alhora que had’esdevenir garantia pel que fa a la seva implementació. n

Estudis i investigacions

Presentació del PLA ESTRATÈGICDEL TURISME a Catalunya

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

Programa 1: Territori, paisatge i societatPrograma 2: Foment i integració de productes turísticsPrograma 3: Identificació i potenciació dels trets diferencials

de l’oferta turística de Catalunya. Programa 4: Màrqueting i promocióPrograma 5: Modernització i millora de la informació turísticaPrograma 6: QualitatPrograma 7: Formació i recursos humans en turismePrograma 8: Recerca aplicada, tecnologia i innovacióPrograma 9: Enfortiment institucional i sectorial i marc normatiuPrograma 10: Comunicació i sensibilització

OBJECTIUS DEL PETC

1. Millorar la gestió integral del turisme per tal de consolidarel posicionament turístic de Catalunya i augmentar els ingres-sos per turista.2. Ordenar i integrar el desenvolupament turístic d’acord ambles capacitats, les potencialitats i la planificació del territori.3. Incrementar la competitivitat del sector turístic mitjançantla millora de la qualitat i la innnovació tecnològica.4. Augmentar la qualitat i la diversitat de l’oferta turísticamitjançant la millora contínua, la reinversió, la consolidació idiversificació de productes i una política integral de promoció.5. Posicionar Catalunya com una marca turística que siguireconeguda i valorada pels seus valors específics i singulars.6. Potenciar la qualitat de la formació especialitzada i la sevaadaptació al mercat i fomentar la qualitat dels llocs de treballdel sector. 7. Impulsar un model de turisme ambientalment sostenible.8. Sensibilització de la importància del turisme pel reequilibriterritorial i els seus efectes en els ciutadans i altres sectorseconòmics.9. Generar noves fórmules per atendre les necessitats definançament pròpies de les destinacions turístiques. 10. Adequar el marc normatiu a les necessitats actuals i futu-res del sector per garantir-ne l’eficiència.

* Es preveu que tinguin lloc diverses conferències de presentació del Pla enfo-cades a promoció (a Turisme de Barcelona, el 24 d’abril, i a la Cambra deComerç de Barcelona, el 25 d’abril), a territori (al CETT, el 27 d’abril) i a com-petitivitat i gestió de l’empresa turística (IESE Barcelona, el 12 de maig).

535

L’enoturisme -aquelles activitats i recursosturístics i d’oci i lleure que el turista realitzaper descobrir i gaudir del vi, del territori, de lacultura i de la gastronomia autòctona de lesregions vitivinícoles- es comença a desenvo-lupar a Catalunya gràcies a la gran tradicióturística i a la importància de l’activitat viti-vinícola en moltes àrees territorials. El presentarticle recull part de l´estudi L´Enoturisme aCatalunya, realitzat per un grup d´estudiantsde projecte final de carrera del CETT amb latutorització del professor Damià Serrano.

L’estudi evidencia que el turisme del vi no és només visitaruna bodega o cava, sinó també descobrir els secrets de l’e-laboració d’un vi de qualitat, assaborir i apreciar-ne les aro-mes i sabors, i gaudir del paisatge homogeni dels camps devinyes en la variada orografia de Catalunya, així com de lahistòria i del patrimoni cultural dels pobles i ciutats on s’hidesenvolupa aquesta activitat econòmica, de la gastronomiai el folklore que sorgeix al voltant del món del vi i el cava.

Radiografia de l´enoturisme a Catalunya

• El 75% dels cellers de Catalunya (amb un volum de respos-ta del 68% sobre el total) afirmen que en l´actualitat realit-zen visites guiades per als seus visitants, de vegades combi-nades amb un àudiovisual explicatiu de les caves, recorre-guts per les vinyes, o fins i tot el desenvolupament d´alguncurs d’iniciació a la cata de vins i caves. S’ha de dir que d’a-quests cellers que fan visites, només un de cada de cada 10ofereix un servei de traducció organitzat amb guies i endiferents idiomes, i un 37% disposa d’enòlegs amb formacióde guiatge de grups. Amb aquestes dades es pot afirmar queexisteix una oferta bàsica d´enoturisme a Catalunya, queprocedeix clarament del turisme domèstic (àrea metropoli-tana de Barcelona i de la resta de Catalunya), mentre quesorprèn la igualtat entre els mercats de turisme espanyol ieuropeu.

• El 50% dels cellers han tingut un increment en el volumde visitants en els últims 5 anys, cosa que indica que el sec-tor està en alça, encara que només un 12% han superat els1.500 visitants a l’any. Les sumes totals són sensiblementinferiors si es comparen amb altres regions vitivinícoles

europees, com per exemple el nord d´Itàlia -amb 3,5 milionsde visitants anuals- o la regió de Bordeus -amb més de 3milions de visitants a l´any-.

• El turisme rural i el sector vitivinícola estan totalmentrelacionats, ja que la majoria de regions vitivinícoles com-parteixen el mateix espai rural. Un 63% dels allotjamentsubicats a les denominacions d’origen (DO) de Catalunya sónestabliments rurals i, d’aquests, 4 de cada 10 sónAllotjament Rural Independent (ARI). De cada 10 allotja-ments 7 només tenen capacitat per a un màxim de 15 pla-ces. Les dades indiquen que sembla que, malgrat la relacióentre el turisme rural i el turisme vinícola pel que fa al terri-tori, no es disposa d’instal·lacions o espais reservats per rea-litzar activitats com ara cates, recintes per fer exposicions,etc. A Catalunya, només un 26% dels allotjaments estancapacitats per realitzar aquestes activitats, cosa que signifi-ca que no hi ha un intermediari que faci d’unió entre uns ialtres, és a dir, entre cellers i allotjaments per tal de crearactivitats, rutes, excursions, etc, que facin de nexe d’unió,turísticament parlant, entre els allotjaments rurals i el móndel vi.

L'article segueix a la pàgina 37

Estudis i investigacions

L’ENOTURISME a Catalunya*

La recent creació de la primera Taula delMercat de Treball del Turisme pretén donarresposta a la demanda històrica dels agentssocials i turístics de disposar d’un espai dedebat i elaboració de propostes d’actuacionsen matèria laboral i de formació turística.

El sector turístic català disposa, des del passat 17 de febrer, dela primera Taula del Mercat de Treball del Turisme. L’acte deconstitució i la primera reunió del grup de treball van comptaramb la presència del secretari general de Comerç, Turisme iConsum, Alfons Garcia; la directora general de Turisme, IsabelGalobardes, i la coordinadora de l’Observatori de Turisme deCatalunya, Marien André, que van presidir la sessió.

Composició i funcionament

La Taula està integrada per una trentena de membres: diver-sos departaments de la Generalitat, la Delegació del Governde l’Estat a Catalunya, les organitzacions empresarials(Foment del Treball, PIMEC, Consell General de Cambres deCatalunya i representants d’associacions i federacions secto-rials i territorials) i les principals organitzacions sindicals(CCOO i UGT). La posada en marxa de la Taula del Mercat de Treball delTurisme s’emmarca dins les actuacions impulsades des del’Observatori de Turisme de Catalunya. Neix com un espai detreball, debat i discussió que permetrà establir mesurespràctiques i consensuades per tal de fer front als reptesplantejats a curt, mitjà i llarg termini. Com a marc de fun-cionament de la Taula s’han acordat quatre eixos d’actuació:

• Sistematització del coneixement quantitatiu i qualitatiusobre el funcionament i les característiques del mercat la-boral dels diferents subsectors d’activitat del turisme aCatalunya. • Disseny d’un pla d’actuacions interadministracions i decol·laboració públic-privat per incidir en les carències i difi-cultats detectades. • Implementació d’un pla de seguiment de les actuacions. • Establiment de mecanismes que permetin la difusió iretroalimentació del sistema.

El CETT, agent actiu a les taules de Treball i de QualitatEl Grup CETT, com a entitat de referència al sector, formapart de la nova Taula del Mercat de Treball del Turisme. Al’acte d’inauguració, Maria Abellanet, consellera delegadadel Grup, va parlar de la formació en turisme, tot comentantalguns dels aspectes que caldria millorar. Per exemple, vacitar que al sector turisme hi manquen professionals quali-ficats (especialment als nivells més baixos de qualificació) ique alhora es detecta una manca d’idoneïtat entre algunsperfils professionals, en general qualificats, i els llocs de tre-ball que ofereix el sector.Dirigint-se a les empreses, va comentar la importància queconeguin i reconeguin la formació i, en conseqüència, elsprofessionals amb formació, mentre que també va fer refe-rència al fet que caldria endegar polítiques de RRHH quepermetin el desenvolupament professional dels treballadors.En aquest sentit, va incidir en el fet que el procés formatiuno es produeix només a l’escola ni finalitza quan hi acabenels estudis, i va ressaltar el paper de les empreses tant en elperíode de formació pràctica com en la incorporació al llocde treball i el desenvolupament de la carrera professional. Com a proposta concreta, va mencionar alguns temes quepodrien ser treballats en el marc de la Taula:

• La gestió coordinada de la formació ocupacional per garantirl’aplicació dels recursos disponibles, ja que sovint és difícil com-

Estudis i investigacions

Constituïda la TAULA del MERCATDE TREBALL DEL TURISME

436

L’OBSERVATORI DE TURISME

L’Observatori de Turisme de Catalunya, adscrit a la DireccióGeneral de Turisme, es va crear per donar resposta a un dels com-promisos assolits a l’Acord Estratègic per a la Internacionalització,la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Ca-talana. Té com a objectiu potenciar el coneixement de l’activitatturística, establint un marc de referència que doni resposta a lesnecessitats informatives, d’anàlisi i estudi de l’activitat esmenta-da, comptant amb la participació dels agents implicats (és unespai obert a la participació dels diferents agents econòmics isocials, les administracions públiques i els centres de recerca enturisme de Catalunya), per tal d’orientar la presa de decisions. Perassolir aquest objectiu, l’Observatori es dota de grups de treballespecífics, que permeten generar una dinàmica de treball àgil,especialitzada i participativa.

537

plir-los per manca de candidats, tot i que responen a perfilsmolt sol·licitats pel sector. • La possibilitat que la Taula faci d’enllaç en l’organitzaciód’esdeveniments com ara el Congrés de Turisme i pugui ferpropostes de ponències. En aquest marc es podrien desenvo-lupar algunes de les accions que es van exposar en el darrerCongrés, a “Com donar resposta a les necessitats laborals i deformació del sector”, com per exemple el codi de fidelitzacióde col·laboradors.• Articular iniciatives per arribar als joves i aconseguir ques’interessin pel turisme, per treballar i formar-se (crèdits delliure elecció). Oferir feines estacionals per a joves universita-ris, premis per a treballs de recerca en turisme al batxillerat... • Disposar d’informació sobre el desenvolupament profes-sional al sector, especialment de les persones formades. • Coordinar la Taula de Treball amb d’altres taules de l’Ob-servatori de Turisme, com la de Recerca, per fomentar lainnovació al sector.

Durant la primera reunió formal del grup de treball de laTaula també es van analitzar temes tan diversos com laproblemàtica de la contractació i condicions de treball, laincorporació al sector de diversos col·lectius (joves,dones, aturats de llarga durada), i la integració d’immi-grants (contractació i formació en origen). David Peguero, director de CETT Consultors, va ser convi-dat a la Taula de Qualitat, per parlar del model de quali-tat turística de Catalunya. Peguero va fer especial incísen el fet que factors com l’atenció al client amb dedica-ció, l’eliminació de barreres arquitectòniques o l’acompli-ment de les premisses més exigents amb el medi ambientsón practicats diàriament per més de 15.000 professio-nals altament qualificats a Catalunya, que compta ambmés del 20% dels establiments amb certificació de qua-litat d’Espanya. CETT Consultors va proposar a la DireccióGeneral de Turisme la consecució d’un model “paraigua”,assimilable a les estructures ja existents i que permetésla seva adaptació de manera eficient a escales territorialsdiverses amb garanties de continuïtat operativa, per:

• Impulsar la qualitat, harmonitzant els nivells d’acompli-ment subsectorials, intersectorials i territorials.• Afavorir la generació d’actuacions integrals.• Coadjuvar en el reforçament del teixit empresarial.• Garantir la continuïtat dels criteris tècnics i de les políti-ques d’actuació sobre la destinació Catalunya.• Cercar una consciència integral de la destinació Catalunyai la seva focalització a objectius comuns de qualitat, gràciesa la sensibilització i compromís aconseguits amb i entre elsdiferents agents.• Donar prioritat als atributs subsectorials de qualitat perharmonitzar el nivell d’acompliment, atenent les circums-tàncies territorials i els criteris i necessitats de la demanda.

Així, va proposar l’aplicació de sistemes de gestió de la qualitatsenzills i l’establiment d’uns requisits rigorosos però accessiblesi adequats per a la realitat del sector turístic català, assequiblesen termes d’inversió i d’esforç humà, i atractius, perquè consi-derarien la generació de beneficis per a l’emprenedor mitjan-çant sistemes de reconeixement i promoció dels participants. n

L´enoturisme al món Si es compara amb altres regionsinternacionals, s´observa que hi haDO a Catalunya que es troben enuna fase molt primària de desenvo-lupament del seu model enoturístic.A Califòrnia, per exemple, les bode-gues venen entre un 15% i un 25%del seu vi als turistes que els visiten.Hi ha cellers petits que basen granpart dels seus ingressos en la venda directa al públic; d’a-questa manera els cellers són els primers beneficiaris de l’e-noturisme. Seguint amb l’exemple de Califòrnia, algunesempreses realitzen viatges d’uns 10 dies on es combina el vii la gastronomia, es menja en els millors restaurants i esdorm en allotjaments de luxe. S’ofereixen viatges a mida,dinars en restaurants i transport de tot tipus: bicicleta, auto-caravana, tren, o fins i tot limusines, bus-limusines, o rutesen globus i helicòpters. D’altres es dediquen a preparar esde-veniments corporatius.També es realitzen circuits de turisme enològic en païsoscom Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Argentina, Sud-àfrica, França i, per descomptat, Califòrnia, on es visiten lesciutats on el vi és important per a la regió; tot això acom-panyat d’un bon menjar, on es mostra la gastronomia típicade la regió o país. El vi destaca com a producte de gran luxe,ja que els desplaçaments es fan en transport de luxe, i l’a-llotjament també n’és.A Austràlia s’organitzen rutes en bicicleta a tots els estatsdel país, en què es combina el tast d'excel·lents vins amb lavisita als millors restaurants locals. S’ofereixen viatges guiatsa cellers, que són com petites tendes de moda, on el visitantté el plaer de conèixer el vi gràcies als productors. El clients'allotja en hotels i posades de luxe i posades del país, i visi-ta hàbitats de fauna, jardins botànics, serres espectaculars iselves tropicals.Un altre cas és Sud-àfrica, on existeixen rutes oficials del vi.Cadascuna acull diferents regions del país i té els seus pro-pis cellers on es dóna informació sobre la zona. Moltes d’e-lles introdueixen a la seva pàgina web informació turísticasobre allotjaments i restaurants, direccions de tendes i acti-vitats per realitzar, normalment relacionades amb el turismedel vi i el folklore, encara que també ofereixen la possibilitatde realitzar-ne d’altres, com ara esports o visites culturals. n

Grup de Treball EnoturismeMés informació: damia.serrano@cett.es

* L´estudi L´Enoturisme a Catalunya, que espresentarà en breu al sector turístic i enolò-gic català, contempla una mostra de 1.234empreses (cellers i allotjaments rurals enregions vitivinícoles, oficines i patronats deturisme i empreses d´oci); això vol dir, duesterceres parts del total d´empreses inventa-riades a Catalunya.

Continuació de l’article L’enoturisme a Catalunya, de la pàgina 35

438

Una de les vies per assegurar la qualitat i lacompetitivitat del servei que ofereixen les enti-tats i organitzacions del sector passa per millo-rar les aptituds del personal que les gestiona,mitjançant una formació contínua adaptada alscanvis i en constant evolució.

La professionalització del sector turístic és un fet queactualment està garantit per una oferta formativa reglada,a nivell mitjà, pels cicles formatius especialitzats en hotele-ria i turisme, i a nivell superior, amb la diplomatura de turis-me i tota l’oferta de cicles formatius superiors. Al mateixtemps, el caràcter multidisciplinari de les activitats relacio-nades amb el sector és la raó de ser de diverses formacionspostgrau d’especialització en aspectes relacionats amb lagestió d’empreses i destinacions.No obstant això, el ritme vertiginós de canvi que s’estàexperimentant en tots els àmbits i que afecta també lesnecessitats dels turistes, visitants, clients… fa que l’exigènciad’aquestes formacions reglades com a perfil d’entrada per ala integració d’un equip a una companyia o entitat no engaranteixi l’èxit a llarg termini. Per aquest motiu, les entitats i organitzacions del sector quetreballen amb la visió d’oferir serveis que satisfacin plena-ment els clients han de ser sensibles a aquests canvis conti-nus i saber adaptar a la nova realitat la seva oferta, activi-tats i, evidentment, el perfil, coneixements, habilitats… i, endefinitiva, les competències del personal que les gestiona.Partint d’aquesta afirmació, les entitats del sector turísticque aposten per gestionar-se amb eficàcia i eficiència, i tre-ballen per assolir la satisfacció dels seus clients (externs iinterns) integren al seu Pla de Formació accions de requeri-ment legal (plans d’emergència, higiene alimentària…), peròtambé d’altres com la formació d’integració al lloc de treballo d’acollida, la d’adaptació al canvi (davant qualsevol canvioperatiu, de sistemes de tecnologia d’informació…) i demillora.

Incorporant un valor afegit

La formació contínua no reglada, tan necessària pel desen-volupament de les entitats i el creixement personal delsequips que les integren, no es pot plantejar de la mateixa

forma que la resta de formacions que pretenen crear profes-sionals. Per exemple, el professor, que és expert en la matè-ria que imparteix, ha de potenciar mitjançant casos d’estudila reflexió d’un participant que és professional en el seu àmbiti, a partir d’aquesta activitat dinamitzadora, guiar-lo en l’as-soliment dels coneixements clau de l’acció formativa. n

David Peguero i Glòria Sanmartin CETT Consultors

Estudis i investigacions

Un cop d’ull a la FORMACIÓ CONTÍNUA en el sector turístic

L’ÈXIT DEL REVENUEMANAGEMENT

El Revenue Management és una de les formacions tècniques enquè l’Escola de Formació Contínua del CETT té un alt grau dife-renciador. Es tracta d’una eina metodològica per a la gestió de lesvendes, que cerca la maximització de la rendibilitat de la capaci-tat de venda de qualsevol servei perible i amb unes característi-ques comunes a les dels serveis que ofereixen les companyiesaèries (venda anticipada de bitllets, cost variable de venda rela-tivament baix...). Incideix en la gestió integral de la comercialit-zació, des de la correcta diferenciació dels serveis/productes pera la seva venda -com a base per poder dirigir la capacitat devenda de forma òptima (a partir de sòlides previsions de deman-da)- a la certera definició d’estratègies de preus. La globalitatdels aspectes als quals afecta fan més rellevant la necessitatd’un important coneixement de totes les variables del procés. Els resultats i beneficis obtinguts per les organitzacions que hanaplicat el Revenue Management, juntament amb el relatiu baixcost del seu desenvolupament, fan que aquesta formació siguicada cop més atractiva per als directors i propietaris dels esta-bliments hotelers, restaurants, teatres, empreses de transport deviatgers, etcètera. Però a més d’aquesta relació positiva, s’ha detenir present que els grans eixos en què es basa l’èxit de laimplementació d’aquesta metodologia són dos: un completconeixement metodològic de tot l’equip relacionat amb lavenda dels serveis, i un profund compromís per part de la direc-ció de l’organització.Al CETT, les primeres accions en Revenue Management es vaniniciar l’any 1994. Actualment, l’especialització i formació tècni-ca dels experts ha fet que l’oferta d’aquests cursos, específics perals diversos subsectors turístics, hagi derivat cap a la realitzacióde formacions dimensionades i aplicades directament a empre-ses (assessorament).

5

Signatura del conveni BCU-CETT. El proppassat 14 de febrer vatenir lloc a l’Hotel Alimara la signatura de l’acord de col·laboració entre el BCU (BarcelonaCentre Universitari) i el Grup CETT. Aquest conveni té com a objectius fonamentals poten-ciar les relacions entre ambdues entitats en el servei ofert a la comunitat universitària engeneral, impulsar accions d’interès mutu en esdeveniments culturals, acadèmics i d’oci des-tinats a aquest col·lectiu, i donar a conèixer el nou Col·legi Major–Residència d’estudiantsÀgora BCN, adscrit a la Universitat de Barcelona. Així mateix, el CETT facilitarà l’operativade gestió adient perquè, des del Barcelona Housing Service for Students –central d’allotja-ment oficial del BCU- es pugui gestionar la inscripció dels universitaris forans a l’Àgora, iper poder efectuar reserves de curta estada per a professors, investigadors i qualsevol altreperfil vinculat a la comunitat universitària.

L’Escola d’Hoteleria participa a Alimentària’06.L’EUHT-CETT ha estat present recentment al Saló Restaurama (Alimentària '06), que va tenirlloc entre els dies 6 i 10 de març, col·laborant amb Mercabarna realitzant l'activitat Cuinaen Directe, en què elaborava diferents plats davant el públic assistent.

El CETT ja disposa de domini.cat. El Grup CETT, fidel a la seva polí-tica de contribució als fets d’identitat catalans i, tal i com propugnen els seus principis, enla contribució a la consolidació de la consciència del nostre país, Catalunya, es podrà iden-tificar en breu a la xarxa Internet per mitjà dels seus dominis .cat: cett.cat, naturalment.cat,cettconsultors.cat, alimarahotel.cat i agorabcn.cat. El 13 de febrer es van iniciar els tràmitsper poder reservar els dominis. El CETT, com a centre educatiu, es va poder acollir a la fase I,la qual ja permet disposar del domini cett.cat. Des del 20 de febrer, la resta de dominis esvan acollir a la fase II, oberta a les entitats que disposen d’un website en llengua catalana.

Presents en el 1r Saló de l’Ocupació a Catalunya i aESTUDIA Saló de l’Ensenyament. L'EUHT CETT va ser l'escola desig-nada pel departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, per organitzarels Tallers Professionals d'Hoteleria i Turisme en el Saló de l’Ocupació, els dies 16, 17, 18 i19 de febrer, a la Farga de l’Hospitalet. Aquest Saló té com a finalitat aproximar la inserciólaboral de les persones que busquen feina a través de la formació ocupacional professionalreglada i no reglada. A més, el CETT també va ser present de nou al Saló de l'Ensenyament,del 22 al 26 de març, informant des dels estands ubicats en les diferents àrees (àrea de for-mació professional -cicles formatius-, àrea universitària -diplomatura en turisme-) i des delSaló Futura (específic de màsters i postgraus) als futurs estudiants que hi estaven interessats.

Jornada de portes obertes al CETT. Per a tots aquells interessats aestudiar Turisme i/o Hoteleria, el CETT va celebrar el dia 2 d'abril una jornada de portes ober-tes per a futurs alumnes, amics i familiars, amb un gran èxit d’assistència. Durant aquestadiada festiva per al Centre, els futurs estudiants van poder gaudir d’assessorament persona-litzat i assitir a la presentació dels diferents estudis. Després de les sessions informatives esvan realitzar visites guiades a l’Hotel Alimara i a la nova residència d’estudiants Àgora BCNi durant tot el matí es van poder visitar les diferents Aules de Tecnologia Aplicada del’Escola, Viatges Century i la resta d’instal·lacions. Com a novetat d’aquest any, durant lajornada també es va dur a terme una activitat de turisme virtual per a tots els visitants.

TOT FLAIX

39

5