NOVEMBRE 2005. Segona etapa - Núm. 10

Cap on evolucionael món de l’hoteleria

Màrius RubiraltaEntrevistem el nou rectorde la Universitat de Barcelona

OpinióSobre la normativa vigent que regula

els viatges combinats

Coneguem CatalunyaLes rutes del vi i el cava

per l’Alt Penedès

Estudis i InvestigacionsLa Xarxa d’Hisòtops de Catalunya

Competir per lespersones

El nou paradigma dela restauració

4

TOT CETT:

publicació del Centre d’Estudis d’Hosteleria i Turisme

CETT, i de l’Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme

CETT, centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

PRESIDENT: Gaspar Espuña.

CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés.

HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO:

Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà,

Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon

Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas,

Josep Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns,

Llorenç Torrado, Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu

Vilaginés.

REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Publicació del Grup CETT

President: Salvador Alsius

Consell de redacció:Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, JoanGuàrdia, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig,Gaspar Rosselló, Roberto Torregrosa

Han col·laborat en aquest número:Ramon Arcarons, Manel Bassols, Vinyet Capdet, Assumpta Domènech,Elisenda Farràs, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Úrsula Morote,Pepa Olmo, Ramon Rodrigo, Glòria Sanmartin, Damià Serrano, Ramon Serrat,Nicolau Torra, Xavier Torres, Jordi Vilaseca

Agraïments:Anna Amigó, Sandra Arcos, Marc Armengol, Carles Balsells, Mercè Barrera,Francisco Carnerero, Ester Colominas, Sandra Gard, Tani Ingiaimo, Víctor Julià, Nayra Llonch, Claudi Mans, Miquel Martínez, Sandra Mora, Núria Quintana, Xavier Rebollo, Màrius Rubiralta, Elisabet València, Maria Valldeperas, Anna Vila

EdicióMar de paraules, S.L.

RedaccióOlga Prat, Esther Minguell

Dipòsit legal:B-52.226/2001

Grup CETTAv. Can Marcet, 36-3808035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77www.cett.es – cett@cett.es

51

es que vaig acceptar la presidència del Grup, el juliol passat, sóc conscient delrepte i la responsabilitat que suposa aquesta nova singladura, i és amb entusiasme, ia la vegada amb serena visió del que és i del que significa l’obra d’un home insubsti-tuïble com en Gaspar Espuña, que emprenc aquesta nova etapa del CETT. Des delcarrer Canuda, 20, el CETT ha crescut molt i aquest preuat llegat, tant físic com espi-

ritual, l’hem de seguir enfortint entre tots com ho ha fet fins ara el seu fundador. Per nosaltres ésuna gran satisfacció i té molt de significat que el Sr. Gaspar Espuña hagi acceptat ser el presi-dent honorífic de tot el nostre Grup.

Aquest curs 2005–2006 té un repte especial per a nosaltres: representa un canvi d’etapa, unrepte nou i engrescador que ens servirà per fer passos endavant.

El CETT és un conjunt d’empreses que busca i treballa per oferir, amb totes les seves activitats,una formació excel·lent als professionals del sector, actuals i futurs. L’Escola té un projecte propique inclou, com a fet diferencial, la gestió de centres d’aplicació reals: l’agència de viatges, res-taurants, l’Hotel Alimara, CETT Consultors… Ara, a més, hi estem incorporant un Col·legi Major,actualment en construcció, que s’inaugurarà el proper mes de juny i que completarà un noucamp d’activitat turística amb unes particularitats molt especials i molt lligades a la universitat.

El nostre objectiu és combinar al màxim nivell una formació excel·lent amb l’activitat real de les empreses. També, com aEscola i com a Grup amb una cultura basada en els valors de l’atenció humana, som i volem ser, no sols a nivell nacionalsinó també internacional, un referent en recerca, transferència de coneixement i innovació, que no és altra cosa queposar en pràctica els resultats d’una recerca amb rigor científic i amb visió empresarial, tot donant servei al sector turístic.

Així doncs, hem començat un nou curs il·lusionats, plens de propòsits que hem de dur a la pràctica. El món és ple debones intencions i de bones idees, però el que és veritablement important és fer-les realitat. I això s’aconsegueix ambtreball i constància, pensant que cada moment representa el primer dia de la resta de les nostres vides; perquè el verita-blement important és el futur, allò que tenim per endavant. Tenim bons joncs per fer un bon cistell: una bona Escola, bonprofessorat, un bon alumnat i molta il·lusió. Us desitjo a tots i a totes una bona feina i un curs amb molts èxits que enspermeti aportar un valor afegit a les persones, a l’empresa i a la societat.

D

n iniciar-se un nou curs acadèmic, vull amb aquestes línies donar constància del meurelleu en la persona d’un gran amic, el Sr. Miquel Alsius i Juriol. Arriba el moment enquè la gent com jo mereix gaudir de la jubilació, un temps que, contemplant la feinafeta, permet viure amb plenitud i fer allò que el dia a dia no t’ha permès fer fins ara.Dono, doncs, un nou gir a la meva vida amb il·lusió i esperit renovat, després d’haver

passat aquest estiu el relleu de la presidència de les empreses del Grup CETT i amb el sentimentd’haver creat un centre integral de formació i un conjunt d’empreses dinàmics, amb una filosofiai una cultura molt determinada i amb un sistema de funcionament força complex que atorga alGrup CETT la seva singularitat. També hi he deixat, ho he de reconèixer, la meva empremta per-sonal.

El CETT no sols és un centre de formació en el camp del turisme, no sols és un conjunt d’empre-ses del sector turístic amb el lògic objectiu d’obtenir-ne una rendibilitat; és un centre integral deformació, de recerca i d’assessorament en el camp del turisme i de la hoteleria on les empresessón, a part del seu ritme i objectius inherents, uns centres d’aplicació pràctica de la formació.Aquesta és la nostra principal singularitat, però no pas l’única: el nostre Grup té objectius socialscom l’accés a la formació turística i hotelera de tota persona que hi tingui interès, essent el pri-mer Centre de Formació Turística a atorgar beques pròpies, i hem col·laborat i col·laborem enaccions solidàries en l’àmbit del turisme arreu del món. També té objectius políticoculturals com la defensa del català,idioma vehicular del CETT des de la seva fundació, el 1969. Un altre dels trets fonamentals ha estat la nostra vocació deservei al turisme i, com he esmentat abans, al nostre país: Catalunya.

Per tot això, el meu relleu al capdavant del Grup CETT, disculpeu la pretensió, no era fàcil. Afortunadament, però, hemtrobat la persona adient en la figura del Sr. Miquel Alsius, soci de les societats del Grup CETT, patró de la FundacióGaspar Espuña-CETT i estret col·laborador meu des de fa deu anys, és a dir, des de la creació de l’Hotel Alimara i delnou CETT. Celebro l’acceptació i l’acció del nou president. Ell m’ha demostrat els seus valors i la seva professionalitat; laseva capacitat per prendre el timó de les nostres empreses, tot garantint la nostra filosofia, i estic segur que sabrà, comja ho ha demostrat, pilotar el vaixell del CETT i dur-lo a bon port.

Deixeu-me acabar aquest editorial amb un sentit agraïment: ara fa 36 anys dels inicis del CETT i, quan miro enrere i miroendavant, només sento gratitud per tots aquells i aquelles que m’han acompanyat i m’acompanyen en aquest viatge. Peraixò vull agrair a tots els qui heu col·laborat amb el Grup CETT la vostra dedicació.

I, com deia el poeta: Bon viatge per als guerrers, que al poble són fidels

E

Miquel AlsiusPresident

Grup CETT

Editorial

Editorial

Gaspar EspuñaPresident honorífic

Grup CETT

La TROBADA anual, més especial que mai

El VII FÒRUM ACAV

Valoració dels 8 anys al restaurant del Parlament

L’Alimara es consolida com a hotel de reunions i congressos

TOT SUMARIEditorial

1

Notícies

4

Comença un nou cicle

5

6

Entrevista

Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona16

Notícies del CETT

7

8

9

10

Cap on evoluciona el món de l’hoteleria?

Londres: els efectes de l’olimpisme i el terrorisme sobre els fluxos turístics

El turisme esportiu: nous camps de recerca, més estímuls

Fundació

11

12

13

El pla pilot de de desenvolupament turístic sostenible

Es premien els millors projectes finals de carrera i crèdits de síntesi

Àgora BCN és el nom escollit per al futur Col·legi Major

Tema

13 Competir per les persones, el nou paradigma de la restauració

42

La Xarxa d’Històtops de Catalunya, un model de turisme cultural

La implantació del sistema de les operacions a l’Hotel Qgat Vallès

Les residències universitàries: conclusions de l’estudi de mercat

CETT Formació

18

21

24

Coneguem Catalunya

26

A propòsit de l’Espai Europeu d’Educació Superior

Noves propostes de formació contínua en restauració i cursos per a no professionals

L’Any de la Gastronomia, al CETT

Les rutes del Vi i del Cava per l’Alt Penedès

Estudis i investigacions34

36

38

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Opinió

26 Sobre la normativa vigent que regula els viatges combinats

Cuina i química

30 L’ou dur de l’Everest

Turisme sostenible27 L’Alimara participa en el projecte europeu Tour-Link

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT

25 Aprofita els serveis del Campus Virtual de l’AAA

Internacional

30 Les meves vacances? D’stage a l’estranger!

53

44

Cap on evoluciona EL MÓN DE L’HOTELERIA?

Notícies

En els darrers vint-i-cinc anys l’hoteleria ha can-viat al ritme del món que ens envolta.Antigament era un servei destinat exclusivamenta uns privilegiats amb mitjans econòmics isocials, però avui en dia s’ha convertit en un ser-vei imprescindible o, si més no, en un servei uti-litzat per la majoria de la població.

L’hoteleria és indispensable per a les nostres vacances, per ala vida de les empreses, per al món de les reunions i con-vencions, per no parlar de les celebracions familiars com arabatejos, comunions, casaments... ; i és essencial en esdeve-niments socials i polítics de significat caràcter històric (elpacte del Majestic porta nom d’hotel!).L’hoteleria ha passat de ser un servei vocacional i poc for-mat (quasi desconegut per la majoria de la població) a ser

un factor empresarial, molt competitiu, afectat per la glo-balització i en un difícil moment a causa d’una gran crisivocacional. La dedicació i professionalitat estan desaparei-xent. Paradoxalment, com més possibilitats de formació ipreparació hi ha a l’abast, més problemes hi ha per poderrespondre a les necessitats del sector. I per si això no fospoc, els usuaris són cada vegada més bons coneixedors delsproductes i, per tant, més exigents. Es belluguen tot sovintd’un lloc a l’altre i llavors comparen, ni que sigui incons-cientment.L’hoteleria viu actualment un procés de transformació, encerca de la diversificació de productes i serveis, en compe-titivitat constant. Les noves necessitats del client ens mar-quen el camí. Les noves tecnologies potser ens han ajudat a ser méstransparents que mai, però també ens han convertit en mésvulnerables. Avui el nostre producte està a la xarxa, on desde qualsevol punt del planeta ens poden conèixer, visitar,contactar i reservar. Busquem donar valor, i això no pot serde cap altra manera que oferint servei, servei i servei.Conrad Hilton, un dels grans gurus de l’hoteleria moderna,sempre va assegurar que l’èxit d’un hotel n’era la localitza-ció. No podem dir que això no sigui cert, però avui el fac-tor clau del seu èxit és el servei que ofereix. Les habitacions,el restaurant, el bar, jardins i piscines poden ser d’algunamanera imitades o copiades, però el més difícil d’imitar, iper tant d’oferir, és l’excel·lència del servei.

L’hora de la revolució

Som davant el gran repte en què la diversitat de cultures enel marc laboral, la conciliació de la vida professional i la per-sonal en un treball on no hi ha horaris, la manca de vocacióde servei, l’orientació dels nous professionals i l’intrusismed’altres professionals als llocs de gerència i direcció delsestabliments, està creant la necessitat de reordenar el serveii pensar sobretot en productes a mida del client, en l’entornon se situa l’hotel i en el seu posicionament específic.Així, l’hoteleria està abocada a una revolució vers l’especia-lització centrada en tres factors: l’anàlisi de les noves neces-sitats, l’orientació del negoci (el servei i el producte que ofe-reix) i el posicionament dins el sector. n

Roberto TorregrosaDirector Hotel Alimara

*Article publicat a La Universitat, la revista de la Universitat de Barcelona,número 32

55

Notícies

En un lapse de dos dies, Londres va viure coma ciutat dos fets remarcables: l’elecció com aseu d’uns JJOO i els tràgics efectes del terro-risme internacional. La transcendència d’aquestsesdeveniments és indubtable en els àmbits dela política, la seguretat o l’economia, peròtambé en les perspectives turístiques d’una ciu-tat que és referent mundial del turisme urbà.

El 6 de juliol de 2005, a Singapur, Jacques Rogge, president delComitè Olímpic Internacional, feia públic el nom de la ciutatseleccionada com a seu dels Jocs Olímpics de 2012 i provoca-va un esclat d’eufòria a la capital britànica. Moscou, Nova York,Madrid i París deixaven pel camí les seves esperances de ser-ne la seu. Un dia després, el 7 de juliol de 2005, diverses explo-sions en els mitjans de transport públic de Londres provocavenel caos i la desolació. En només dos dies, la ciutat n’havia rebutuna de freda i una altra de calenta.

Previsions i possibles efectes

Les xifres publicades per Visit London, corresponents al mesd’abril de 2005, apuntaven per a aquest any una previsió de27,3 milions de visitants a la ciutat, amb un percentatge decreixement estimat de l’1,3% respecte al 2004. Sembla clarque els esdeveniments del mes de juliol tindran una influèn-cia en aquestes previsions i en les dels propers anys. Quinarepercussió en els fluxos turístics tindrà per a Londres la sevadesignació com a seu d’uns jocs olímpics? Un atac terroris-ta a gran escala com el de Londres pot tenir efectes en elturisme a mig i llarg termini?Es calcula que l’esdeveniment esportiu del 2012 convocaràmés de 14.500 atletes i 8.500 entrenadors i oficials, i que esvendran més de 9 milions d’entrades, la qual cosa equival auns 500.000 espectadors per dia. És difícil calcular la reper-cussió econòmica d’un fet d’aquesta magnitud, però elsempresaris del sector creuen que entre el 50% i el 75% delsbeneficis nets d’allotjar els Jocs, mesurats sobre un períodede 7-10 anys, correspondran al turisme, la qual cosa, i teninten compte l’experiència de Sidney, podria significar una xifraextra de dos mil milions de lliures. El turisme actualment jagenera al voltant de 74 mil milions de lliures a l’any al RegneUnit (quinze mil dels quals a Londres) i ocupa el 7% de la

població activa. El Department for Culture, Media and Sportvol incrementar aquesta xifra fins als cent mil milions delliures l’any 2010, a la qual cosa contribuirà sens dubte lacelebració dels Jocs. Això, a més de l’incalculable valor enpublicitat i notorietat que significa per a un destí l’audièn-cia televisiva i en altres mitjans pròpia d’aquest esdeveniment.La nostra pròpia experiència, amb la celebració del Jocs aBarcelona, ens mostra que els beneficis no es circumscriuena les dates de celebració de l’esdeveniment esportiu, sinóque van molt més enllà en el temps, generant uns fluxos devisitants a llarg termini si realment se sap treballar la imat-ge del destí en l’imaginari col·lectiu. Londres ja és una des-tinació turística de primer ordre i probablement la celebra-ció dels Jocs tindrà un efecte de consolidació i renovació delseu atractiu als ulls de la resta del món.D’altra banda, els efectes negatius sobre el turisme delsatacs terroristes, probablement, i com es desprèn de l’expe-riència de fets similars succeïts a indrets tan distants comara Bali, Nova York, Madrid o Egipte, es produiran només enel període immediat als fets i s’aniran diluint en el temps. Totdependrà, òbviament, de si es produeixen noves accionsterroristes a la ciutat en el període que dista fins a la cele-bració dels Jocs. Sembla que a força de cops la societatactual, i el turista en particular, comença a percebre l’activi-tat terrorista com un fet inevitable, consubstancial a lessocietats modernes i que es pot produir en qualsevolmoment i en qualsevol lloc del món. Aquest escenari ple de clarobscurs és el que se li presenta ala capital britànica, que mira al 2012 amb il·lusió i esperan-ça, però segurament també amb un cert recel i temor; pro-bablement les mateixes sensacions que senten els seus pos-sibles visitants. n

Ramon Serrat. CETT Consultors

ELS EFECTES del terrorisme i l’olimpisme sobre els fluxos turístics

46

Notícies

EL TURISME ESPORTIU: nouscamps de recerca, més estímuls

Amb l´entrada al nou mil·lenni, el binomi turis-me i esport s´ha constituït com un ampli àmbitd´estudi amb un elevat potencial de recercabàsica i aplicada. L’interès d’aquesta anàlisi escentra en considerar el turisme esportiu comuna modalitat turística on l´esport genera acti-vitat turística i el turisme dóna peu al desenvo-lupament de l’activitat esportiva.

A l´anterior número del ToTCETT vam publicar la notíciasobre la realització de les I Jornades de Turisme i Esport aCatalunya, celebrades a l´Hotel Alimara, amb la coodireccióde l´Escola Universitària d´Hoteleria i Turisme CETT, l´INEFC ila Universitat de Vic. En aquell fòrum es va debatre la con-vivència d´aquestes dues activitats a través de múltiplesexemples d´empreses dedicades a activitats turísticoesporti-ves presents a Catalunya.L’estudi del binomi turisme i esport es justifica, en bonamesura, pel procés actual de diversificació dels productesturístics, la multitud de noves motivacions de la demanda ila importància creixent de la pràctica esportiva a la nostrasocietat, tant des del punt de vista competitiu com el recre-atiu i el del lleure.En l´actualitat, doncs, les dues activitats esdevenen pràcti-ques socials extenses amb una importància econòmica moltdestacada, que en països com el nostre arriben a represen-tar un 12-13% en el cas del turisme i un 2% en el de lesactivitats esportives. Per tant, no és d´estranyar que des delmón acadèmic la interrelació entre el turisme i l´esport hagigenerat un interès investigador, que defineix el turismeesportiu com a modalitat turística (des del punt de vista dela seva naturalesa) on l´esport genera activitat turística i elturisme genera activitat esportiva..

Agents actius o passius

Standevan & Deknop (1999:12) defineixen el concepte tu-risme esportiu com “totes aquelles formes actives i passivesque inclouen activitat esportiva, participant-hi de formacausal, o organitzades amb finalitats no comercials i denegoci que motiven el desplaçament des del lloc habitual deresidència”. Altres autors com Gammon & Robinson (1997)prefereixen classificar els turistes esportius en les categories

de “turistes esportius durs” i “turistes esportiu suaus”. Els pri-mers realitzen activitats esportives de competició i elssegons practiquen l´esport de forma recreativa.De fet, a partir de les definicions anteriors podríem parlar dediversos turistes esportius: aquells que viatgen per partici-par en esdeveniments, activitats esportives o fitness, iaquells que ho fan per ser-ne espectadors. En altres parau-les, la seva motivació pot ser originada tant pel viatge comper l´esport; i els podem agrupar en actius (participants) opassius (espectadors).La complexitat de la definició suggereix l´ordenació delturisme esportiu en sis grans grups: el turisme esportiu enatractius, en resorts, en creuers, en tours, el turisme espor-tiu d´esdeveniments i el d´aventura. Aquesta varietat difi-culta el desenvolupament conceptual del turisme esportiu,especialment per les sobreposicions d´algunes d´aquestescategories en altres àrees del turisme, com per exemple elturisme d´aventura, el turisme d´esdeveniments o el turismede creuers. Fixem-nos ara en els llocs (tant naturals com creats perl´home) on es desenvolupen aquestes categories (elaboraciópròpia a partir de Ritchie & Adair, 2003):

• El turisme esportiu en atractius es desenvolupa als Pirineus,Himalaies, salons de la fama, museus de l´esport (ex: MuseuOlímpic de Lausanne), coliseus i estadis esportius (ex: CampNou) i parcs temàtics de l´esport (ex: Disney Side World ofSports).

57

• El turisme esportiu en resorts ho fa aestacions d´esquí alpí (ex: Soldeu, Albert-ville, Tignes), viles esportives integrades encentres de Wellness & Thalassoterapia icentres d´alt rendiment (ex: CAR Sant Cugat).• Als creuers, implica el transport en laparticipació del turisme esportiu (ex: sub-marinsme a l´Estartit, snorkeling a la GranBarrera de Corall autraliana)• El turisme esportiu en tours es desenvo-lupa en itineraris per salons de la fama,museus, estadis, infraestructures esporti-ves i esdeveniments esportius.• El turisme esportiu d´esdeveniments fareferència als de gran, mitjà i reduït abastorganitzatiu (ex: Jocs Olímpics, mundials,torneigs, carreres, finals de lligues, mara-tons). • El turisme esportiu d´aventura inclou elràfting, cicloturisme, escalada, parapent,descens de barrancs, etc.

La complexitat del concepte i l´abast de laseva definició resulten encoratjadors pertal de definir les principals línies de recer-ca en aquest àmbit. Les més destacadessón aquelles orientades a la definició inaturalesa del concepte; els impactes iefectes econòmics, naturals i socials de laseva activitat; l’estudi de les tipologies,motivacions, nombre de practicants imercats; el desenvolupament territorialde les categories del turisme esportiu, ifinalment, la línia del màrqueting turístic,la gestió dels esdeveniments esportius iels seus beneficis.

Estimular la comunitatdocent, tot un repte

L´exposició efectuada en aquest article tél´objectiu d´estimular la comunitatdocent i l´alumnat que es dedica a l´estu-di del Turisme per tal de desenvoluparmés coneixement en l´àmbit del turismeesportiu. És un repte vital donada la sevaimportància a la nostra societat, per equi-librar l´actual desavantatge de les comu-nitats universitàries del sud d´Europa res-pecte a la comunitat acadèmica anglosa-xona, i per les possibilitats professionals iaplicades que crea aquest nou campd´estudi. n

Damià Serrano i MiracleProfessor de recursos territorials

de l’EUHT CETT-UB

Notícies del CETT

LA TROBADA anual,més especial que mai

Un any més el Grup CETT ha celebrat la seva Trobada Anual.El dia 26 de setembre va ser la data escollida per aplegar totel personal i realitzar el balanç de situació del Grup, així comexposar els projectes per al curs vigent.

La Trobada d’enguany vaser diferent, i ho havia deser; no en va era la pri-mera vegada que no s’es-coltava el Sr. GasparEspuña donar la benvin-guda a l’acte, sinó que hofeia el seu relleu a la pre-sidència, el Sr. MiquelAlsius. El Sr. Espuña, noobstant això, no es vavoler perdre aquesta jor-nada, que prometia unabona càrrega d’emocions. La consellera delegada gerent del Grup CETT, MariaAbellanet, va fer un balanç retrospectiu dels últims anys i va exposar les pre-visions de futur que es contemplen. El Dr. Joan Guàrdia, director de l’EscolaUniversitària, que també s’estrenava en aquest esdeveniment, va voler pre-sentar-nos una anàlisi de la situació acadèmica des d’un punt de vista dife-rent. Finalment, el Sr. Roberto Torregrosa, director de l’Àrea d’Hoteleria delGrup CETT, va ser l’escollit per presentar el nou projecte de la Residènciad’Estudiants. Aquesta exposició va donar peu a la segona part de la Trobada,que es va traslladar des de l’Hotel Alimara a peu d’obra del carrer GermansDesvalls, per celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra d’aquest nou iambiciós projecte de la Fundació Gaspar Espuña CETT. A l’esdeveniment hivan assistir destacades personalitats: la Sra. Maravillas Rojo, presidenta delConsell Municipal del Districte Horta-Guinardó; la Sra. Elsa Blasco, regidoradel Districte Horta-Guinardó; el Sr. Xavier Triado, delegat de la Universitat deBarcelona, i el Sr. Eduard Ódena, president de l’Associació de Veïns.El sopar de fi de festa de la Trobada Anual va ser el moment escollit per ferun reconeixement a la trajectòria professional del Sr. Espuña. Van participaren l’homenatge amics del Sr. Espuña com el filòsof Josep M. Terricabres; el Sr.Narcís Coll i el Sr. Joan Gaspart, en representació dels socis i consellers de lesdiferents societats del Grup CETT; i el Dr. Joan Tugores, en representació de laUniversitat de Barcelona. La Sra. Pepa Olmo, governanta de l’Hotel Alimara,va donar la seva visió particular com a empleada i col·laboradora, mentre querepresentant als alumnes i antics alumnes va intervenir el Sr. Josep AntonRojas, president de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. L’acte va ser con-duït pel Sr. Manel Bassols, director de la FGE-CETT, que va explicar resumida-ment la trajectòria professional del Sr. Espuña en el camp del turisme i la for-mació. n

Notícies del CETT

EL VII FÒRUM ACAV

El passat octubre va tenir lloc a l’Hotel Alimara elVII Fòrum ACAV, organitzat per l’AssociacióCatalana d’Agències de Viatges amb la col·labo-ració de l’EUHT CETT. El món empresarial i l’aca-dèmic van posar en comú les seves sinergies perintentar oferir solucions a un dels temes queactualment provoca més inquietud a les agènciesde viatges i operadors turístics de tot Europa.

El tema central del VII Fòrum va ser “Els drets dels consumi-dors versus la responsabilitat dels operadors turístics i lesagències de viatges”, una qüestió de rigurosa actualitat queprovoca una gran inquietud en el sector turístic. Els temes atractar durant el primer dia es van centrar en qüestions comara la desprotecció o sobreprotecció dels drets dels consu-midors de serveis turístics; l’anàlisi de les reclamacions con-tra les agències de viatges des de perspectives tan variadescom l’arranjament amistós o administratiu, la junta arbitrali l’àmbit judicial; o la gestió de les reclamacions dels clientsper part dels proveïdors, amb la participació de les personesresponsables de les companyies aèries i del sector hoteler. La segona jornada del Fòrum va tenir com a eixos centrals eldebat sobre si els riscos de les agències de viatges estandegudament protegits i si són assegurables, i si les compan-yies d’assegurances tenen resposta a les seves necessitats. Les ponències van comptar amb la participació del Sr.Francisco Carnerero, president de l’ACAV; d’assesors jurídicsi d’experts en turisme; representants dels consumidors i lesagències de viatges; destacades personalitats del Grup CETT(Maria Abellanet i Joan Guàrdia, entre d’altres), delDepartament de Turisme de la Generalitat de Catalunya, dela Junta Arbitral de Consum de Catalunya i de la ComissióEuropea; magistrats i lletrats de renom internacional i mem-bres de diverses companyies d’assegurances.

“La llei de viatges combinats, 10 anys de turisprudència”Aquest va ser l’encapçalament que va triar Ramon Arcarons,professor de Dret del Turisme de l’Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme CETT, per donar el seu punt de vistasobre la normativa vigent que regula els viatges combinats.De la seva ponència se n’extrauen set conclusions:

1. En les sentències que s’han estudiat no existeix un crite-ri uniforme per determinar la responsabilitat de les agènciesde viatges. Malgrat això, ha quedat constatada l’existènciad’una línia majoritària que es pronuncia a favor de l’aplica-ció d’un règim de solidaritat per part de tots els agentsimplicats.

2. El consumidor disposa de més i millor accés a la informa-ció. Per tant, el nombre de reclamacions ha augmentat deforma considerable els darrers anys, sense que la via judicialhagi estat el mitjà emprat majoritàriament fins ara.

3. Les agències de viatges queden clarament en desavantat-ge amb relació a altres prestataris de serveis que són cau-sants directes, en la majoria de casos, dels fets que compor-ten les reclamacions. Aquest és el cas que planteja la inci-dència del transport aeri en tot tipus de viatges i vacances.

4. Correspon a les agències de viatges demostrar que elclient presumptament damnificat és el causant del perjudi-ci, per veure’n la responsabilitat exonerada.

5. Correspon a les agències de viatges informar el client detot allò que tingui o pugui tenir relació amb els viatges con-tractats. No obstant això, no es pot fer recaure sobre lesagències la responsabilitat absoluta sobre l’existència o node determinades informacions que, en molts casos, no estroben a l’abast de les autoritats públiques i, si ho estan, noes posen adequadament al servei d’aquests professionals.

6. Tot i que les agències de viatges tenen el dret de repeti-ció dels danys indemnitzats contra els prestadors de serveiscausants de la majoria de reclamacions i denúnices, no sem-pre resulta fàcil dur a terme aquesta repetició.

7. Deu anys després que entrés en vigor, la LVC segueix sentmotiu de tot tipus de controvèrsies, tant pel que fa a la ges-tió del dia a dia dels viatges combinats com a les diverseslínies jurisprudencials obertes durant aquests anys, que nohan fet més que confirmar l’origen d’aquesta i altres nor-mes: la política de consumidors de la Unió Europea. n

48

59

El Grup CETT, amb la voluntat de continuar amb la filosofia de participació i col·laboració en esdeveniments rellevants que s’organitzena la ciutat de Barcelona, va ser l’encarregat de gestionar els serveis de restauració del 29è Festival de Barcelona Grec 2005, que va tenirlloc del 27 de juny fins al 8 d’agost, al teatre Grec de Montjuïc. Per segon any consecutiu, el CETT va oferir serveis de restauració en tresespais diferenciats: el Restaurant a la carta, per sopar tranquil·lament a l’aire lliure en un entorn difícil d’igualar; tres carpes amb una ofer-ta d’entrepans freds i calents, gelats, i tota mena de begudes; i finalment, i en col·laboració amb Martini, l’Altre Grec, una moderna carpaon es podia prendre un còctel o un combinat fins a dos quarts de tres de la matinada. La posada en escena va ser tot un èxit: la primera nit del Festival, el CETT va es va fer càrrec d’un càtering per a més de 2.000 persones(és tradició que l’il·lustríssim alcalde de Barcelona ofereixi a tots els assistents una copa de cava i un tall de coca de Sant Joan com a mos-tra dels millors desitjos pel certamen) i durant l’edició del Grec, a les carpes es van servir més de 20.000 begudes, tant fredes com calen-tes, i 8.000 entrepans. Més de 4.000 persones van poder gaudir en el restaurant d’una carta fresca i natural, on els productes de tempo-rada van prendre protagonisme. S’oferia als clients la possibilitat d’escollir un menú vegetarià i un menú de carta curta, amb una ofertamés reduïda però més econòmica. A més, la fusió entre l’any de la Gastronomia i l’any del Llibre va donar lloc a les “receptes literàries”,elaboracions inspirades en honor als llibres de gastronomia Mano de cocinero, de Ramon Freixa i Carles Allende, Cocina para cóctel, deTony Botella, i La cuina de les postres, d’Oriol Balaguer, escollits en col·laboració amb La Llibreria Gastronòmica i Montagud Editores. n

L’aportació del Grup CETT al Festival Grec es consolida amb èxit

Notícies del CETT

Valoració dels 8 anys al RESTAURANT DEL PARLAMENT

molts anys. Amb aquest conjunt de persones s’ha passat pertot tipus de situacions; bones estones i moments de crisi. En aquests vuit darrers anys s’han servit més de 128.000menús, s’ha atès més de mig milió de clients a la cafeteria is’han fet uns 50.000 àpats especials, entre còctels i ban-quets, sense comptabilitzar els serveis de room-service. ElCETT ha estat present en jornades històriques, com ara laDiada de l’11 de setembre de 1997, en què es van atendre iservir unes 1.200 persones de la societat civil, política i cul-tural de Catalunya. Tot un luxe!

Comença una nova etapa

Com qualsevol cicle, hi ha un inici i un final, i la relació entreel CETT i el Parlament no és una excepció. Després de vuitanys, calia un canvi: el Parlament de Catalunya s’ha fet moltgran, ara hi treballa quasi el doble de persones, els despat-xos s’han multiplicat i les instal·lacions de restauració neces-siten un profunda reforma i ampliació. Tot i que l’anterioretapa deixa una colla de records i una mena d’enyorança (estroba a faltar la gran família que treballa al Parlament deCatalunya), des del CETT s’espera que, quan es creïn les novesinstal·lacions, sigui possible presentar-se de nou al concursper, d’una banda, poder seguint oferir a l’alumnat un lloc tant“emblemàtic” on poder realitzar les pràctiques i, de l’altra,seguir dotant aquesta institució de l’experiència en restau-ració que caracteritza el CETT com a centre formatiu. n

El passat 30 de juny el CETT deixava d’oferir elsseus serveis al bar i restaurant del Parlament deCatalunya, després de vuit anys de treball irepte continuat, d’experiència i professionalitat.

Tot i que els inicis no van ser gens fàcils, el lligam que durantvuit anys ha vinculat la tasca del CETT al Parlament deCatalunya es pot qualificar d’un gran èxit marcat per lasatisfacció que implica la feina ben feta. Aquest trajecte haestat possible gràcies a la tenacitat i experiència dels dife-rents professionals vinculats al projecte (des dels inicis i alllarg d’aquesta etapa), així com al suport dels serveiscomuns del Grup CETT i, sobretot, a la tasca dels centenarsd’alumnes que han passat per les seves instal·lacions perrealitzar l’aprenentatge pràctic, tant dels cicles formatiusd’Hoteleria com de la diplomatura en Turisme. El fet d’”alimentar” la institució més important de Catalunyasuposa una experiència única. Les anècdotes però, roman-dran en silenci, per respecte als clients i amparats en la mésestricta professionalitat pròpia del personal de sala.Al Parlament, el CETT ha viscut tres legislatures, tres canvisde president, i ha estat testimoni del pas de diputats i polí-tics de tota mena i color polític. No obstant això, si s’haguésde considerar aquest entorn com una gran familia, elsparents més propers serien els uixers, els mossos d’esquadrai el personal administratiu que hi treballa, també des de fa

Notícies del CETT

410

L’ALIMARA ES CONSOLIDA coma hotel de reunions i congressos Un any després de la inauguració del Gran Saló Catalunya,l’Hotel Alimara continua avançant en el seu posicionamenten el segment de CCIR (Convencions, Congressos, Incentius iReunions). La qualitat i quantitat dels espais que en configuren l’ofertasituen l’Hotel Alimara en les primeres posicions del rànquingd’establiments especialitzats en la celebració d’esdeveni-ments a Barcelona: ocupa el 5è lloc segons l’estadística delBarcelona Convention Bureau pel nombre d’actes celebratsel 2004, i és el 7è establiment pel que fa a l’oferta d’espais icapacitats (Hostelmarket). Aquest és el resultat d’un llargcamí de 10 anys d’experiència que ajuden a afrontar unanova etapa que es presenta complexa davant el notable in-crement de l’oferta hotelera a la ciutat. Per assumir els nousreptes, la nova temporada s’ha iniciat amb moltes novetats:

• La renovació de les habitacions, canvis als banys i moquetes.• la renovació de la imatge gràfica, amb l’edició d’un noucatàleg que presenta detalladament tots els serveis, espais,capacitats i equipaments de l’Hotel, i un manual de treballdestinat als professionals que, per primera vegada, incorpo-ra tota l’oferta d’aules de tecnologia aplicada.• el nou lloc web, amb funcionalitats afegides com ara elbuscador de salons per capacitats, interfaces per reserves decongressos, menús i plànols descarregables.

Darrera d’aquestes millores hi ha el recolzament d’un serveiprofessional i flexible que s’adapta tant a les necessitatsd’una petita reunió com a les d’un gran congrés internacio-nal amb més de 500 persones, com ara el XIX Eurosensor,amb seu a l’Hotel Alimara de el passat mes de setembre. n

Un any més des del Servei d’OrientacióProfessional, Col·locació i Pràctiquesdel CETT, us fem arribar un resum deles demandes laborals rebudes. Hemde dir que des de fa uns mesos, dispo-sem d’una nova eina per gestionar lesofertes, el campus virtual, que ens had’ajudar a millorar, encara més, el ser-vei que donem tant a empreses com al’alumnat. Al campus, tant els alumnescom els exalumnes de l’Associaciód’Antics Alumnes CETT poden consultar on line, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, les demandes rebudes aldepartament. Òbviament això fa que puguem arribar a un nombre més important de candidats i, per tant, poder realitzarunes millors preseleccions per a les empreses. Ja entrant en matèria, direm que aquest curs 2004/2005 (de setembre asetembre), hem tornat a superar la barrera de les 2.000 demandes laborals rebudes. Per ser exactes, el nombre total ha estatde 2.163. Si ens centrem en la classificació d’aquestes demandes segons les àrees, cal remarcar que l’increment més espec-tacular s’ha donat a l’àrea de transports i viatges, i més concretament en els perfils professionals vinculats al món de lesagències de viatges. El nombre total d’aquestes ofertes ha estat de 413 (veure gràfic), fet que en representa un augmentde més de 165 respecte al curs passat. Quant a l’àrea d’allotjament, l’augment també ha estat important, ja que s’han comp-tabilitzat 427 demandes laborals. En aquest cas els perfils més sol·licitats han estat els de recepció. En l’àrea de restauració,les ofertes relacionades amb els perfils de sala (cambrers, maîtres...) han assolit novament un nou rècord respecte a l’histò-ric del departament, amb un total de 547 sol·licituds. També hem establert un màxim en les ofertes relacionades amb lacuina, amb un còmput total de 452.Respecte a la resta d’àrees, les dades són similars a les obtingudes en els darrers anys. Respecte al percentatge segons lescategories professionals, el 65% de les demandes es corresponen a perfils dins de càrrecs intermedis, el 22% a càrrecs auxi-liars (moltes d’aquestes demandes són a mitja jornada, idònies per a estudiants) i la resta, el 13%, a càrrecs directius. Enresum, aquest ha estat un bon any pel que fa a les demandes rebudes, on els perfils més sol·licitats coincideixen amb l’in-forme publicat per l’Inem sobre tendències de les ocupacions en expansió. Aquest mateix informe preveu que aquesta ten-dència seguirà en augment. n

Elisenda Farràs. Directora del Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques

Baròmetre laboral del SOPCP curs 2004/2005: més de 2.000 demandes!

511

Fundació

Pla pilot de desenvolupament turísticsostenible: UN REPTE per als PFC

treball. En l´actualitat coexisteixen diversos projectes dedesenvolupament sostenible impulsats per diferents ONG ipel propi Ministeri de Turisme del Marroc, mitjançant laDelegació de Turisme de Fez. La proposta de treball enaquest punt es centra en crear un ens coordinador d´activi-tats permanent a la zona. El projecte ho defineix com la cre-ació d´una “Oficina de Desenvolupament Rural” al nuclipoblacional de Marmussha.Per finalitzar, el quart punt del treball està dedicat al desple-gament de les estratègies de desenvolupament mitjançantaccions concretes, justificades a partir de l´anàlisi turísticadels punts anteriors. En destaca el disseny d´una ruta ecotu-rística per la regió, que implica la participació de la poblaciólocal en la confecció dels elements que integren la ruta(allotjaments, marcada d´itineraris, senyalització, ediciómaterial promocional i GPS, formació de guies, etc.), peròtambé l´anàlisi dels mercats ecoturístics potencials.

Una proposta única

Aquesta proposta conforma la primera acció turística tangi-ble que ha existit al mig Atlas des del món universitari encol·laboració amb ONG i estaments locals, i sota el finança-ment d´organismes supranacionals com ara el Banc Mundiali l’FMI. L´informe final de la segona fase del projecte ja haestat presentat per les seves autores, Lilia Fulco (màster enDirecció Estratègica de la Qualitat i el Medi Ambient enServeis Turístics) i Jèssica Álvarez (diplomatura en Turisme) iserà publicat durant el present curs pel govern del Marroc. n

Damià Serrano i Miracle. Professor de RecursosTerritorials de l’EUHT CETT-UB i tutor del Projecte

En l´edició núm 8 del TotCETT vam començar aexplicar el projecte de cooperació que l’EscolaUniversitària d´Hoteleria i Turisme CETT i laFundació Gaspar Espuña-CETT havien posaten marxa al Marroc, conjuntament amb laONG internacional WWF/Adena (World WildeLife Foundation). En aquesta ocasió exposem leslínies de treball de la segona fase de recerca.

Gràcies al conveni de col·laboració entre la Fundació GasparEspuña-CETT i WWF/Adena, dues alumnes de Projectes Fi deCarrera (PFC) de l’Escola Universitària d´Hoteleria i TurismeCETT i el seu tutor havien d’avaluar el mig Atlas marroquí iplantejar actuacions estratègiques sostenibles per desenvo-lupar-hi l’activitat turística. Fa uns mesos fèiem referènciaals primers informes de treball que se n´havien obtingut,fruit de l´expedició tècnica. En el present escrit, s’expliquenles principals línies de treball de la segona fase de recerca,centrades en l´estudi dels impactes i necessitats de la zona,així com la posada en marxa d´una prova pilot de desenvo-lupament turístic sostenible.

Quatre línies d’actuació

El primer punt del treball es centra en analitzar el potencialecoturístic de l’ecoregió d´estudi (la zona del mig Atlasmarroquí, que aglutina tres subregions: Bou Iblane, JbelTichchoukt i Bou Naceur). Aquest punt reforça la identifica-ció dels principals recursos turístics identificats en la prime-ra fase i amplia el coneixement dels recursos naturals (espe-cialment la vegetació i la fauna) existents a la zona.El segon punt té com a base l´estudi de la fragilitat delsrecursos identificats en l´exposició de l´impacte turístic i lavaloració de les respectives capacitats de càrrega. Aquestaanàlisi aporta una informació extraordinària per poder iden-tificar quines són les accions de desenvolupament sosteni-ble més adients i el seu ordre de priorització.Per dur a terme aquest punt s´ha emprat un variat nombrede tècniques i metodologies de treball, entre les quals des-taquen les d’autors contrastats com Leno Cerro, l’OMT il’Organització d´Estats Americans.L´anàlisi dels principals actors turístics del territori i el seupotencial de desenvolupament és l’eix del tercer punt de

4

Fundació

El passat 26 de setembre va tenir lloc el lliu-rament del premi al millor Crèdit de Síntesidels cicles formatius de grau superior i delpremi al millor Projecte Final de Carrera de ladiplomatura en Turisme.

Aquesta iniciativa de la Fundació Gaspar Espuña–CETT técom a objectiu incentivar l’alumnat dels cicles formatius degrau superior a desenvolupar els crèdits de síntesi i l’alum-nat de la diplomatura en Turisme a desenvolupar els seusprojectes finals de carrera. La convocatòria premia elsmillors treballs aportant un estímul perquè es realitzin ambrigor, qualitat i profunditat.

Els guardonats

En relació a la convocatòria relativa al curs acadèmic 2004-05 i un cop feta la deliberació del jurat, van resultar guardo-nats els següents treballs:

• En relació al millor Crèdit de Síntesi del cicle formatiuTSR, el jurat va atorgar per unanimitat el premi al

ES PREMIEN els millors projectesfinals de carrera i crèdits de síntesi

Projecte Leaftree Restaurant, realitzat per Xavier Martín,Laura Nebot, Laura Prieto i Ana Rodríguez. El contingut,la creativitat, la coherència i l’actitud demostrada en eltreball en equip van ser els motius que van fer queaquest treball fos mereixedor del guardó.• Pel que fa al premi al millor Crèdit de Síntesi dels ciclessuperiors de Turisme, es va considerar per unanimitatque el treball Hotel Comfort dels estudiants de TSAL,Estefania Gil, Carla Jiménez, Raquel Sierra i Pablo Siu-reneta, havia estat molt ben treballat, en especial l’apar-tat més tècnic de gestió. El jurat també va tenir encompte que el treball traspuava il·lusió pel producte i lapresentació, molt acurada.

El premi per a cada categoria consisteix en l’import total delprimer curs de la diplomatura en Turisme (excepte les taxesde l’UB) impartit al CETT o del primer curs d’un altre cicleformatiu també impartit pel CETT a l’any acadèmic següent,és a dir, el present.Entre les diverses opcions que ha triat l’alumnat guanyador,Estefania Gil Bravo, Xavier Martín Granada, Laura NebotGonzález, Laura Prieto Vilar, Raquel Sierra Guerrero i PabloSiureneta Miserachs cursaran la diplomatura en Turisme. Ana Rodríguez Tejeda s’ha decidit per un altre cicle forma-tiu, el de Tècnic Superior en Allotjament, mentre que CarlaElizabeth Juarez ha renunciat al premi ja que té previst ini-ciar uns altres estudis.

• Un total de 153 projectes final de carrera optaven alpremi al millor PFC de la diplomatura. D’aquests, quinzevan obtenir la qualificació d’excel·lent (requisit per par-ticipar en aquest premi). Un cop feta la deliberació, eljurat va aprovar per unanimitat concedir el guardó al’Estudi de mercat de les residències universitàries deBarcelona (podeu llegir les conclusions d’aquest treball ala pàgina 38) per la seva estructura acadèmica, l’ús d’unametodologia d’investigació rigorosa, el domini del pro-jecte, l’aplicabilitat i el fet d’aportar informació inexis-tent fins el moment present.

El premi consisteix en l’import total d’un màster (excepte lestaxes de l’UB) impartit al CETT a l’any acadèmic present.L’alumnat autor d’aquest PFC va ser Francesc Xavier RebolloGraupera i Anna M. Vila Majoral, que van triar dur a termeel màster el màster en E-tourism, Estratègies de Màrquetingi Comercialització. n

12

513

Fundació

ÀGORA BCN és el nom escollit per al futur Col·legi Major

me adequat al projecte que representa el Grup CETT (espaide convivència, plural, interdisciplinari i d’intercanvi, inter-nacional), s’associa a un concepte històric (icona de lacomunicació, la convivència, la pluralitat i l’erudició a la his-tòria de la civilització occidental) i té una forta vinculacióamb la mediterraneïtat. Pel que fa al subtítol, s’hi preténidentificar clarament el concepte d’establiment que oferim,el públic a qui va dirigit (comunitat universitària) i la sevavocació internacional.

Un nou espai de convivència intercultural

Segons l’Enciclopèdia Catalana, l’àgora era la plaça principalde les ciutats gregues, centre de cultes religiosos i vida polí-tica. Va esdevenir també mercat i centre neuràlgic de la vidade la ciutat. Els ciutadans s’hi trobaven sovint i hi feien ter-túlia. n

Manel BassolsDirector de la Fundació Gaspar Espuña–CETT

La nova residència per a estudiants que elGrup CETT preveu inaugurar el setembre de2006 al Campus Universitari de Mundet haestrenat nom. La Fundació Gaspar Espuña-CETT promou la construcció del futur Col·legiMajor, adscrit a la Universitat de Barcelona,un projecte que des d’ara serà conegut com aÀgora BCN, Residència Universitària Inter-nacional.

Per tal de trobar el nom més adient, es va sol·licitar l’apor-tació d’idees als patrons de la Fundació Gaspar Espuña-CETT,als socis i consellers de les diferents societats del Grup, a l’e-quip de direcció i al conjunt de l’equip humà que conformael Grup CETT. En paral·lel es va fer el mateix amb l’alumnatde les diferents formacions del CETT.Tot i que la majoria optava pel nom de Gaspar Espuña, a l’e-lecció final es va tenir en compte no només allò que acon-sellaven el cor i els sentiments –que evidentment es decan-taven per l’opció Col·legi Major Gaspar Espuña- sinó tambéla raó, és a dir, el fet de trobar un nom que recollís tota lasimbologia que representa la filosofia i l’esperit de l’obra delSr. Gaspar Espuña i al mateix temps fos comercial i eficaç. La solució va arribar de resultes d’una proposta d’un mem-bre de la casa, en David Tinoco, de la qual es va recollir unaparaula del nom que proposava: Àgora. L’adopció d’aquest nom per al futur Col·legi Major reportadiverses connotacions positives. Per exemple, té un simbolis-

Àgora BCN comptarà amb més de 12.000 m2 repartits en sis plantes i tindrà una capacitat per a 368 persones (estudiants, professorat, investigadors i comunitat universitària)

414

Tema

COMPETIR PER LES PERSONES,el nou paradigma de la restauracióLa carència de personal qualificat en el sector de la restauració és un problema que amenaça la capa-citat de creixement i competitivitat de moltes empreses. L’anàlisi dels motius que han generat aques-ta situació, així com la necessitat de cercar-hi solucions han estat objecte de debat per part de totsels agents implicats. A continuació es plantegen algunes conclusions i es proposa un marc de refle-xió, així com propostes per dur a terme accions destinades a millorar la qualitat del servei, basadesen el capital humà com a factor estratègic per revitalitzar el sector turístic, ja que les persones inci-deixen directament en la qualitat dels serveis prestats.

Durant la celebració de Merca-Rest 2005, el passat mes dejuny, va tenir lloc a Mercabarna un espai de debat sobre elstemes que més preocupen els restauradors avui en dia.Durant la jornada i amb el títol “Competir per les persones,el nou paradigma de la restauració”, Maria Abellanet, conse-llera delegada i gerent del Grup CETT, va aportar nous puntsde reflexió sobre l’estat actual de la formació i les necessi-tats laborals del sector turístic, fent menció especial a laimportància del factor humà com a element clau per a lacompetitivitat. I és que el passat Congrés de Turisme (Girona, 2004), aixícom les darreres sessions i taules de treball, ja va fer palèsentre els assistents i ponents la preocupació que afecta elconjunt del sector: la manca de personal degudament pre-parat. La corresponent observació i estudi de les possiblescauses que han derivat en aquesta situació obliga a feresment dels notables canvis i modificacions que viu i pateixel sector turístic a Catalunya des de fa uns anys: nous mer-cats emergents, creixent competència, canvis en la deman-da, un nou perfil de mà d’obra... És en aquest entorn en què cal plantejar una reflexió sobrela necessitat d’introduir canvis i noves propostes d’acció peral futur, on hi hagi un compromís per part de les adminis-tracions, la professió i la formació, que garanteixi la qualitati el progrés del sector i els seus professionals.

Un nou paradigma?

Davant el nou escenari del sector, i per tal de millorar elnivell de formació del personal, així com incrementar la màd’obra ben preparada, és evident que qualsevol reforma had’incidir en la qualitat del servei com un dels elements dife-renciadors que aporta una major competitivitat. MariaAbellanet planteja canvis de forma d’actuar, amb la intro-ducció de noves formes de gestió que tinguin més en comp-te els coneixements, les competències i la intel·ligènciaemocional dels professionals que desenvolupen la seva tascadiàriament en el sector. En el món de la restauració, comp-tar amb un equip de treball satisfet, permet complaure alho-ra el client final i oferir un servei de qualitat. Així, per aconseguir que els treballadors de l’empresa asso-leixin els objectius i se sentin més identificats amb el projec-te, és fonamental que rebin nous estímuls. S’han de millorar,entre d’altres, aspectes com ara la capacitat de treball enequip, la flexibilitat, la polivalència, l’empatia o la iniciativa.A un nivell més global (veure requadre adjunt), cal replante-jar temes tan diversos com l’encaix necessari entre els siste-mes de formació i les necessitats reals del sector perquè esreconeguin les competències dels professionals en actiu; hiha d’haver una adequada incorporació d’aquest personalformat a les empreses; un correcte assessorament i unavaloració i reconeixement del treball que es desenvolupa,partint de la motivació positiva; cal plantejar objectius clars,realistes i assolibles; i s’ha de donar una plena integraciólaboral, cultural i social del creixent nombre d’immigrantsque s’incorporen a l’activitat. Aquestes són només algunes qüestions sobre les quals calque el sector reflexioni. Se sap que el futur del sector s’ha defomentar en l’estímul dels pofessionals que hi treballen,mitjançant una base laboral sòlida. Això és necessari perquènoves persones vulguin accedir-hi i romandre-hi. D’altrabanda, aquesta base fa que el vincle entre el treballador il’empresa es reforci, i que aparegui un nou compromís mutu,vital per assegurar un servei de més qualitat i amb futur.

Les organitzacions que gestionen correctament els recursos humans disposen d’un gran avantatge competitiu

515

Per donar resposta a les necessitats del sector turístic, es proposa articular accions partint de vuit punts clau:

• 1. Dades: Mitjançant dades fiables i contrastades cal feruna diagnosi de la situació del sector i de les seves neces-sitats laborals i de formació.

• 2. Prestigi: En atorgar valor a les professions turístiquess’aconsegueix que el sector turístic sigui més atractiu al’hora de treballar-hi i romandre-hi. Aquesta mesura es potdur a terme, per exemple, millorant la qualificació delsempresaris i professionals de la restauració, les condicionsde l’oferta laboral i revisant les polítiques de contractaciódel sector. A nivell social es pot projectar una imatge posi-tiva de la professió i incorporar-hi nous valors, com ara untracte personalitzat, la uniformitat o valors econòmics.

• 3. Condicions: La repercussió de les millores citades enel punt anterior, en especial pel que fa a l’oferta laboral,crea un marc de treball òptim. Per a l’empresari i els direc-tius, introduir canvis positius en les condicions de l’ofertalaboral, establir una coherència entre els requeriments peral lloc de treball i la retribució, valorar la formació dels tre-balladors, modificar la seva actitud envers aquests, establirbones pràctiques de gestió pel que fa als recursos humansi les relacions laborals, introduir mesures per compatibilit-zar la feina amb les càrregues familiars, la formació amb eltreball... repercuteix en una major estabilitat de la plantilla.Alhora, els treballadors troben nous incentius i atractius enla feina i el sector, i es crea un clima de treball més agra-dable i positiu que repercuteix favorablement en el rendi-ment final i en una millora general per a l’empresa i tambéper al sector.

• 4. Contractació: Una altra de les mesures per dinamit-zar el sector turístic i fer front a les seves necessitats passaper revisar les polítiques de contractació. La contractacióregular de tots els trebalaldors, la flexibilitat laboral no dis-criminartòria, la seguretat laboral, la creació de llocs detreball flexibles i polivalents, amb noves competències, oels incentius vinculats a la productivitat i a actituds en eltreball en són alguns exemples.

• 5. Igualtat: S’han de desenvolupar polítiques d’integra-ció, formació i promoció de la dona en el sector turisme,sense discriminació per origen o sexe. La dona hi ha de serrepresentada en condicions d’igualtat tant en nombre comen funcions.

• 6. Estudiants: Posar en pràctica polítiques de contrac-tació de joves més flexibles i compatibles amb la formaciófacilita l’accés als estudiants, que poden veure en el sectorturístic una alternativa més viable per al seu futur com a

professionals. En aquest sentit és important destacar elvalor i la necessitat de projectes formatius i pedagògicsque tinguin una estreta relació amb el món laboral i del’empresa (cal que el sistema educatiu encaixi amb lesnecessitats formarives reals del sector turístic), per facili-tar-hi l’accés de personal qualificat i ben preparat, ambgaranties de futur. Alhora és necessari que els empresaristambé es comprometin amb aquest procés formatiu.

• 7. Integració: La immigració és una realitat que, cadacop més, té un vincle més estret amb el sector turisme i,per tant, és necessària la plena integració d’aquest col·lec-tiu a nivell social i laboral. Paral·lelament a les reformesnormatives, a l’increment del finançament públic respectea tot el que faci referència a la immigració, a la millora delsserveis d’estrangeria, a l’establiment de plans de formaciód’origen, a la necessària informació que immigrants iempresaris haurien de rebre sobre aspectes administratiusi jurídics relacionats amb aquest tema... l’empresari pot dura terme plans específics d’acollida, que facin incidència enl’idioma, els trets culturals i l’entorn. Altres accions a desenvolupar poden ser, per exemple,regularitzar-ne la contractació, establir condicions laboralsno discriminatòries, oferir informació als treballadorsimmigrants de l’empresa, donar formació tècnica per a uncorrecte desenvolupament al lloc de treball que, al mateixtemps, repercuteixi en un progrés professional, o bé crear -conjuntament amb altres empreses-, una borsa de treball ouna agrupació per resoldre problemes comuns.

• 8. Formació: De nou cal fer incidència en la formaciópersonal com a gran eix de l’estratègia empresarial.Potenciar aquest valor com a factor clau de la competitivi-tat del sector és essencial per obtenir-ne beneficis de tottipus: millora de la professionalitat, més experiència iconeixements. En aquest punt cal que les empreses escomprometin amb l’àmbit formatiu, que valorin i coneguinde primera mà els objectius i continguts d’aquesta forma-ció, dels diferents nivells (professional, universitari, de reci-clatge i ocupacional) i que facin un bon ús d’aquesta infor-mació en contractar treballadors. La coordinació entreempreses, agents socials, administració i sistema educatiués essencial en aquest procés, així com també el reciclatgecontinu (tant en l’actualització i adaptació de contingutsdocents com a nivell de formació professional). n

PROPOSTES D’ACTUACIÓ

416

Entrevista

• La seva trajectòria acadèmica ha estatmolt lligada a la recerca universitària.Quina creu que ha ser la presència d’a-questa recerca en la vida del professo-rat universitari? El professor universitari es diferenciad’altres perfils professionals perquè laseva activitat docent està molt relacio-nada amb la pròpia recerca, que és lacreació continuada de coneixements i,per tant, de l’actualització. Nosaltresentenem que avui en dia la vida delprofessorat universitari ha d’integrar ladocència i la recerca en diferents pro-porcions, en funció del moment de laseva trajectòria. A més, la nostra uni-versitat basa la seva qualitat iexcel·lència docent en una recerca deprimer nivell.

• Durant la campanya electoral vostè i elseu equip van encetar l’eslògan “La UBcom a universitat capdavantera delprocés de canvi”. En quines accions calconcretar aquest objectiu? En aquest procés de canvi hem de pro-curar millorar els processos de gestió,organitzar millor els centres que avuisón les unitats administratives en elnou sistema, millorar l’estructura derecerca i de transferència, i incorporar elprocés de l’Espai Europeu d’EducacióSuperior a tot l’àmbit universitari. Pa-ral·lelament, som una de les institu-cions catalanes amb un reconeixementglobal internacional més gran, i aixòens dóna una posició de preferència a

l’hora de desenvolupar polítiques prò-pies. Amb relació a la pregunta, creiem, enprimer lloc, que el disseny del concepted’universitat pública a Catalunya en elmarc d’aquesta nova convergènciaeuropea haurà de construir-se de nou i,per tant, les universitats hauran de tre-ballar-ho. La Universitat de Barcelonavol ser líder en si mateixa però alhorasolidària en aquest procés que ha deportar a crear més coherència al siste-ma. L’exemple més concret el tenim enla programació dels Programes Oficialsde Postgrau (POPs). Les universitats quetinguin àmbits estratègics que coinci-deixin s’hauran de posar d’acord perestablir aquests POPs, estratègics perCatalunya i competitius amb vista auna participació més europea. És ara quan les universitats –i entreelles la nostra- han de liderar aquestprocés per crear un nou sistema. Volemser forts, volem ser líders en la nostravisió d’universitat, però alhora incorpo-rant-nos en un sistema de col·laboraciói cooperació amb la resta d’universitats.

• Voldríem saber quina és la política quela UB vol fer amb relació als seus cen-tres adscrits...Tenim molt clar que la política de cen-tres adscrits suposa una riquesa per alsistema, que habitualment ens apropamés als sectors professionals, peròtambé és veritat que hem de procurarmantenir un nivell de coordinació i de

qualitat. Pel que fa als POPs, per exem-ple, cal que els centres adscrits estiguinintegrats als programes generals de laUniversitat, i aquest és el camí que heminiciat. Actualment ja no parlem dePOPs d’una facultat ni d’un centre ads-crit, sinó de POPs interfacultatius dinsd’una mateixa institució, o interuniver-sitaris dins del sistema català. L’ob-jectiu és molt clar: procurar tenir anivell català els millors POPs amb unvalor més estratègic, que tinguin un lli-gam més gran entre el que nosaltresofertem i la pròpia capacitat d’investi-gació i de generar coneixements propis.A la vegada, i dins de la mateixa insti-tució, hem de procurar que les aporta-cions interfacultatives als POP –inclo-ent-hi els centres adscrits- incorporinaquest valor institucional i estratègic. El CETT aporta una important experièn-cia en projectes de Màster i un progra-ma que ha de tenir un valor més elevatque el del propi centre i que ha d’incor-porar tota la universitat. Creiem que hiha d’haver un POP de Turisme (oTurisme i Patrimoni). Amb vista al pro-per mes de febrer, en què es faran lesprimeres planificacions per al 2006-2007, hem de procurar que aquestsprojectes siguin els més compactes, i enaquesta tasca hi hem d’ajudar tots: elscentres adscrits i la Universitat. Ja tenim sobre la taula les diverses pro-postes; ara cal que l’Agència dePostgrau i el vicerectorat corresponentles analitzin per donar peu a un progra-

MÀRIUS RUBIRALTA,rector de la Universitat de Barcelona

Des que el passat mes de juny va prendre possessió delcàrrec, el nou rector de la UB, Màrius Rubiralta, ha manifes-tat en més d’una ocasió que el seu objectiu és aconseguirque "la Universitat de Barcelona sigui un element de cohesiódel sistema universitari català". Ara ens explica com es concep aquest projecte de canvi i millora.

517

ma de més qualitat i més potent. Tenimclar que una àrea estratègica com elturisme ha de tenir un POP, i dins d’a-quest segur que el CETT jugarà un paperimportant en alguns dels màstersestratègics.

• El Programa Nacional de Recerca enTurisme de la Generalitat de Catalunyaens donarà molta empenta en bonapart dels nostres projectes com a cen-tre capdavanter en turisme. Considerapossible que arribem a acords estratè-gics amb els equips de recerca que laUB té en aquesta matèria perquè totssiguem més competitius?El Programa Nacional és una de les pri-meres accions importants que s’han fetper “conglomerar” els potencials de larecerca a Catalunya en l’àmbit delturisme. Atès que s’estan valorant lesaplicacions de cada universitat, nosal-tres creiem que fem una importantaportació d’experiència en aquest marclegal, tant des del centre adscrit comdes d’altres àmbits (dret, economia,patrimoni...) amb un paper importantsobre el turisme. Avui tothom té molt clar el paper clauque desenvoupa el turisme en l’econo-mia catalana. És evident que aquestsector, sense una planificació i un pro-jecte sostenible, perd oportunitats detransformar-se en un bé social i cultu-ral. La relació entre el propi turisme i lasostenibilitat, el medi ambient, l’econo-mia, la mobilitat... és essencial i, pertant, Catalunya no pot deixar passar lapossibilitat d’estucturar una de leslínies econòmiques més importants queté en tots els àmbits (el docent, el derecerca i el de la transferència d’aquestconeixement al sector). Ens hem de preparar per a una novavisió del turisme, no tant enfocat a unsbeneficis a curt termini, sinó envers lapromoció -que és el que fem- d’aquestsector econòmic de primera línia perquèsigui el màxim sostenible per al nostreterritori i una eina per trasmetre la nos-tra identitat patrimonial i històrica, demanera que puguem fer una contribu-ció excel·lent amb vista al reconeixe-ment del nostre país a l’exterior.

• Ens interessa que els estudiants deTurisme s’acostin a la recerca i a unfutur doctorat en Turisme dins de laUB. Què ens aconsella per anar fentcamí?

En l’àmbit del CETT, des dels inicis hi hahagut una evolució molt important,tant en la qualitat de l’ensenyamentcom en la relació professional amb elsector; per tant, és un valor en alça. Araens queda pendent implicar totaaquesta activitat als nous sistemes decreació de coneixement a través de lametodologia científica i la recerca, ambla integració dels estudiants en aques-ta activitat. S’hauran de crear noveslínies estratègiques de treball en grupsdeterminats, ben coordinats... i enaquest àmbit queda molta feina a fer. Amés, aquesta modernització se’ns ajun-ta amb l’estructuració que el ministeriestà fent de les titulacions i, per tant,això crearà un nou marc de futur. Personalment veig una gran oportuni-tat en el fet de dignificar l’ensenyamentde turisme. Crear un marc conceptual ide recerca potent és un dels objectiusque ens toca dur a terme. Els estudiantsen sortiran beneficiats perquè veurancom millora la seva consideració enàmbits no només professionals sinótambé econòmics, i això també serà boper al país. Tot i que sabem que ensqueda feina per fer, som molt optimis-tes: d’aquí a un parell d’anys hauremconstruït un sistema consolidat quecomptarà amb el treball en xarxes i lacol·laboració adequada de tots elsgrups de recerca.

• Quines són les seves previsions a pro-pòsit del Campus de l’Alimentació? Creiem que el 2006 serà l’any de l’inicide les activitats, i la feina que ensqueda per fer és consolidar millor elprojecte internament i estructurar totesles peces per crear un Campus del’Alimentació que vagi més enllà, iincorporar-hi des de la gastronomiafins al turisme, la seguretat alimentà-ria, la nutrició, la salut (un dels nostrespunts forts)... L’àmbit de l’agroalimentació suposa el50% del que són les bioregions aEuropa (l’altre 50% correspon a lamedicina) i des de la UB volem optimit-zar els nostres recursos tècnics ihumans per afavorir la prestació deserveis a les empreses i institucions,alhora que es reforça la nostra tascadocent i de recerca. Aquest és un pro-jecte extraordinari, tan important comel de la biomedicina, i haurem de feresforços perquè tot tiri endavant i escoordini i complementi amb la política

territorial de la corona alimentària decentres tecnològics del CIDEM. Volem que cadascun dels agents que hiha al nostre petit univers del Campusde l’Alimentació tingui el seu paper iobjectiu dins del marc global. Creiemque el CETT hi ocupa un lloc fonamen-tal, així com el CESNID i l’Institut deNutrició i Seguretat Alimentària i lacàtedra Sent Soví. Ens haurem de coor-dinar per trobar enllaços amb els cen-tres adscrits, i haurem de tenir un lli-gam molt gran amb el CETT, que d’algu-na manera és el centre de gravetat de lagastronomia entesa com un elementcultural i científic, més que de trivialit-zació dels coneixements de l’alimenta-ció. Només ens falta que les pecesencaixin; ens falta un pla estratègic glo-bal que agrupi agents i entorns i conso-lidi l’àmbit alimentari dins la idea debioregió. Les accions que ja s’estanduent a terme a Catalunya van en a-questa direcció, de “conglomerar” xar-xes de centres tecnològics d’alimenta-ció, centres de recerca... i altres elementsque estructuraran el potencial català.

• Voldríem saber quines són les sevesexpectatives de calendari en l’aplicaciódels títols de Grau segons l’EEES.Crec que durant el primer trimestre del2006 aquest tema s’haurà normalitzati haurem començat a desenvolupar to-ta l’activitat amb referència a l’estruc-turació dels graus. Segons la meva opi-nió, el ministeri facilitarà que es puguindesenvolupar les polítiques adequadesa les comunitats autònomes.

• Recolzaria una aparició ràpida en elcatàleg de titulacions de les directriuspròpies de Turisme?El document del Llibre Blanc de la titu-lació de Turisme del ministeri és prouample i treballat com perquè ens ser-veixi com a base de referència del queha de ser la titulació de Turisme. Jo estic convençut que aquesta incor-poració serà positiva perquè el turismeés un dels àmbits econòmics amb ma-jor importància, hi ha demanda i elnombre d’universitats que tenen interèsespecial perquè hi hagi aquesta titula-ció és molt important. Per tant, jo sócoptimista, perquè no seria lògic que unàmbit tan important com el turismequedés amenaçat per la regulació del’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES). n

418

A propòsit de L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR

CETT Formació

La creació de l’Espai Europeu d'Educació Superior(EEES), conegut com a Procés de Bolonya, té coma objectiu establir un sistema d’educació superiortransparent i comparable que permeti el reconei-xement de l’activitat acadèmica universitàriaentre els països signataris. Promogut per gairebétots els països europeus, en finalitzarà la implan-tació l'any 2010.

El nou marc educatiu suposa que, en un futur proper, les activi-tats fetes a la titulació de la Universitat de Barcelona hauran deser fàcilment transferibles a qualsevol universitat europea inte-grada en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Això suposa unagran oportunitat per a l’estudiant a l’hora, per exemple, de lamobilitat en l’àmbit de l’educació superior o de la cerca de feinaarreu d’Europa.D’altra banda, una de les modificacions notables que s’intro-dueixen implica un canvi radical de com s’ha d’entendre el fetdocent, la qual cosa afecta tant al professorat com a l’alumnaten la seva forma de fer i rebre classes, ja que es passa d’un modelcentrat en l’activitat docent del professorat a l’aula a un modelcentrat en l’aprenentatge de l’alumnat. En aquest nou marc, la unitat de mesura del temps d’activitatacadèmica, coneguda com a ECTS (European Credit TransferSystem), quantifica no només el temps passat a les aules, sinótambé el temps dedicat als processos d’autoaprenentatge, ela-boració de treballs, estudi, etc. Alhora, aquesta quantificació per-met fixar de manera més clara quin és el temps dedicat a cadas-cun dels objectius de la titulació. El programa de desenvolupament d’aquest procés és diferentsegons els països i, en general, cada Estat signatari ha endegatprogrames especials per dur-lo a terme.

L’experiència pilot

Aquesta fase implicarà adaptar els crèdits de les matèries iassignatures dels actuals plans d’estudi als nous crèditsECTS, amb el canvi que això comporta pel que fa a la meto-dologia docent. Les titulacions implicades estaran sotmeses aun seguiment i procés d’avaluació per part de l’Agència per ala Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQUCatalunya), que acreditarà la titulació com a participant en elpla pilot. Aquest fet constarà en el Suplement Europeu alTítol que els estudiants rebran conjuntament amb la titu-lació oficial. Si ens plantegem quin avantatge pot tenir pera un estudiant participar en aquest procés, cal tenir encompte dos aspectes: el nou marc educatiu fa que els estu-diants siguin més protagonistes del seu procés d’aprenen-tatge i, en segon lloc però no menys important, els conver-teix en actors principals d’un procés que està destinat arevolucionar l’activitat de la universitat catalana i, perextensió, la de la resta de l’Estat. Els principals eixos s'han definit en diferents fites (resumitde la informació general de la Universitat de Barcelona):

• Declaració de la Sorbona (1998). S'acorda cons-truir i potenciar un EEES en què les titulacions siguinequivalents a tot Europa i la qualitat de l'educaciósuperior sigui considerada un dels factors decisius perincrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

• Declaració de Bolonya (1999). Signada per 29 paï-sos, marca els objectius bàsics del procés:• Adoptar un sistema comprensible i comparable detitulacions.• Estructurar les titulacions en dos cicles: grau i postgrau.• Establir un sistema de crèdits compatible: el SistemaEuropeu de Transferència de Crèdits (ECTS).• Promoure la cooperació europea per garantir la qua-litat de l'educació superior.• Afavorir la mobilitat d'estudiants, professorat i perso-nal d'administració i serveis de les universitats.• Potenciar la dimensió europea de l'educació a travésdel desenvolupament curricular.

• Declaració de Lisboa (2000). Situa els objectiusque permetran que l'educació i la recerca europeess'integrin completament en la utilització de les tecno-logies de la informació i les comunicacions, i en l'eco-nomia basada en el coneixement, per així poder aug-mentar el creixement interior i l'ocupació.

519

Estructura dels estudis Un dels canvis més importants que comportarà aquestprocés és la nova estructuració dels estudis universitaris.

• El grau• Objectes formatius: Els ensenyaments oficials de nivell degrau tindran una orientació marcadament professional.Hauran de proporcionar una formació universitària en quès'integraran les competències genèriques i les competènciesespecífiques. Aquest nou disseny permetrà als titulats inte-grar-se en el mercat de treball amb més garanties d'èxit.• Requisits: Per obtenir el títol de grau es requerirà havercompletat entre 180 i 240 crèdits europeus, equivalents a unperíode d'estudis de 3 a 4 anys.• Titulació: S'obtindrà el títol oficial de graduat.

• El postgrau• Objectes formatius: Els estudis oficials de postgrau tindrancom a finalitat l'especialització de l'estudiant en la seva for-mació acadèmica, professional o investigadora.• Requisits: Per al títol de màster es requerirà haver comple-tat entre 60 i 120 crèdits europeus. Per al títol de doctor esrequerirà haver cursat un mínim de 300 crèdits entre elsestudis de grau i postgrau, i caldrà elaborar i presentar lacorresponent tesi doctoral.• Titulació: S'obtindran les títols de màster i doctor.

El nou model d’aprenentatge

L'ECTS (Sistema Europeu de Transferència de Crèdits) vanéixer fa anys per convalidar les assignatures que els estu-diants cursen dins el programa de mobilitat Erasmus.Segons aquest sistema, els crèdits tenen una durada d’en-tre 25 i 30 hores, que cal realitzar entre 36 i 40 setmanesper curs acadèmic. Cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits.L'assignació de crèdits comptabilitzarà les hores correspo-nents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les horesd'estudis, les dedicades a la realització de seminaris, tre-balls, pràctiques o projectes, i les exigides per preparar i ferels exàmens i les proves d'avaluació.L'adopció de l'ECTS implica una nova manera d'ensenyar itambé d'aprendre, una filosofia docent centrada fonamen-talment en el treball de l'estudiant. La primera conseqüèn-cia és, per tant, la creació de noves programacions i meto-dologies docents basades en les competències que l'estu-diant ha d'adquirir com a resultat de l'aprenentatge. Elsaspectes en què se centra el nou model d'aprenentatge són:

• El nou paper del professorat, que esdevé un tutor en el pro-cés d'aprenentatge dels estudiants, i l'adopció de novesmetodologies docents.• Una formulació clara dels objectius a assolir amb la docèn-cia, tenint també presents les necessitats i exigències delmercat de treball.• L'orientació vers les necessitats formatives de l'estudiant.• Un èmfasi especial en les habilitats, les competències i elsconeixements que han d'assolir els estudiants.

L’EUHT CETT-UB en aquest entorn

L’EUHT CETT-UB ha desenvolupat una especial activitat enels darrers anys, essent una institució compromesa amb lainiciativa de l’EEES. Aquesta forma de fer front als reptesha fet que hagin estat moltes les accions que vinculenl’Escola amb el procés de Bolonya:

• Participació activa i directiva a la gestació del Llibre Blanc del’ANECA per a la titulació de Turisme; Pla Pilot de la Universitatde Barcelona sobre l’adaptació de titulacions; Pla Pilot de laGeneralitat de Catalunya sobre l’adaptació de titulacions; parti-cipació al Pla General de Formació del Professorat per a la sevaadaptació a l’EEES; participació en la proposta a la Universitatde Barcelona d’un Programa Oficial de Postgrau en Turisme;membre de diverses xarxes d’universitats centrades en la titula-ció de grau i postgrau en l’àmbit del turisme. n

Direcció d’Estudis de l’EUHT CETT-UB

PUNTS DE CONTROVÈRSIA

Cap procés, per consensuat que sigui, està absent depunts de conflicte i de controvèrsia perquè -no potser d’altra forma- tant el contingut com el pla d’apli-cació del procés de convergència són prou complexoscom perquè se’n faci un cop d’ull crític. D’aquestamanera, en diversos fòrums s’han posat de manifestdiferents aspectes que ocupen i preocupen la comuni-tat universitària i que podem resumir destacant-nealguns, probablement els més difícils de resoldre:

• Els diversos canvis que planteja aquest procés necessitenun augment molt important del finançament per a les uni-versitats: més ordinadors i laboratoris, més professorat... Encap moment es fa explícit quins seran els recursos que es des-tinaran per a tot això i d’on sortiran. • Aquest nou model planteja sovint la hipòtesi d’un estu-diant dedicat a temps complet als estudis. Això és especial-ment clar si pensem en els processos d’avaluació continuadaque es pretenen fer durant tot el curs (treballs, exàmens,pràctiques...). Tenint en compte que el sistema de bequespúbliques és dels més baixos del sistema europeu serà moltdifícil per a molts estudiants compaginar feina i estudi.• No queda clar quins seran els mecanismes reals de les ava-luacions dels aprenentatges dels estudiants i queda pendentper resoldre la incompatibilitat de l’examen final amb un pro-cés d’avaluació continuada.• Pel que fa a la mobilitat dels estudiants, no es coneixen elssistemes de finançament que s’implantaran, ja que aquestssón, per sobre d’altres qüestions, extremadament cars. • Caldrà fer un esforç important per condicionar espais detreball que fomentin el paper d’autoaprenetatge dels estu-diants.• Serà important establir grans programes de formació per alprofessorat per dotar-lo dels recursos acadèmics idonis per ala seva adaptació en aquest nou marc de treball docent.

420

EL DIÀLEG, omnipresent a l’acte d’inauguració del CURS 2005-2006

CETT Formació

El diàleg -entre ciència i cuina, entre l’EUHTCETT i la UB, entre coneixement i experiència...-va ser l’eix central de la jornada inaugural delpresent curs, que va tenir lloc el passat mes desetembre al Saló Catalunya de l’Hotel Alimara.

El Sr. Miquel Alsius, president del Grup CETT, va ser l’encarregatde donar la benvinguda als assistents, tot destacant el fet dife-rencial del CETT com a institució i projecte pedagògic que l’haconsolidat com a referent en el sector. Tot seguit va arribar el torn de la lliçó inaugural, a càrrec del Sr.Albert Raurich, cap de cuina de elBullirestaurant, sobre el tema“És la cuina molecular un nou estil de cuina?”. Albert Raurich esva referir a la gastronomia molecular no pas com un tipus decuina, sinó com un diàleg entre científics i cuiners que contri-bueix a entendre què passa quan cuinem, a trobar nous caminsper evolucionar en aquest terreny. Raurich va explicar que aelBulli s’ha creat la Fundació Alícia elBullitaller, per tal de desen-volupar l'aplicació de la ciència i la tecnologia en la innovació enla gastronomia. Allà es fan estudis temàtics per productes, s’ana-litza el canvi de textures en el món de la cuina per a la creació denous productes... amb l’objectiu d’aconseguir que el coneixe-ment arribi a tothom i es pugui aplicar en tot tipus de cuines. Després d’aquesta lliçó magistral sobre gastronomia molecular,Nan Ferreres, directora de l’EHT CETT, va destacar que el presentcurs suposa una fita especial per a l’Escola, ja que es compleixendeu anys de la primera promoció de Tècnics en Cuina. Va desta-car els canvis que hi ha hagut a l’Escola i en el sector durantaquesta dècada i va fer recordar que aquesta data especial coin-cideix amb l’Any de la Gastronomia, en el qual el CETT ha parti-cipat activament. Tot desitjant un bon inici de curs, va cedir la

paraula a Gaspar Coll, adjunt per a la planificació i ordenacióacadèmica. Aquest va agair com a professor el retrobament per-sonal amb el CETT i l’atenció rebuda, que ha fet que es sentís“com a casa”. Coll, tot recuperant el fil argumental de la tasca icontribució qualitativa i innovadora que es realitza des d’elBulli,va destacar la feina desenvolupada per unir ciència i cuina, cièn-cia i artesania, i en definitiva, ciència i cultura”. Traspassant laidea del diàleg a la cuina al marc formatiu i universitari, va des-tacar que el fet que l’EUHT CETT sigui un centre adscrit a laUniversitat de Barcelona permet que hi hagi un diàleg dinàmicque potencia el marc universitari de l’Escola. El Dr. Joan Guàrdia, director de l’EUHT CETT, va destacar laimportància de l’acte d’inauguració de curs com a compromísper part de tota la comunitat acadèmica (educadors i estu-diants) d’assolir els objectius que es fixen per al curs. Va celebrarque l’inici d’un nou any acadèmic suposi que, una vegada més,es difondrà i generarà coneixement. Tancant els parlaments, Maria Abellanet, patrona de la FundacióGaspar Espuña CETT, també va fer ús de la paraula diàleg -entrel’Escola, la universitat i l’empresa, i entre el coneixement i l’expe-riència-, com a essència del projecte que duu a terme el CETT. Vadestacar la importància del sector turístic a Catalunya i el seucreixent dinamisme, i va precisar que és un sector de serveis quenecessita bons professionals per seguir evolucionant. Va ferreferència a la raó del CETT com a formadora dels millors profes-sionals en Turisme, i va destacar que aquests, amb la iniciativa il’actitud que els caracteritza, contribueixen a formar les millorsempreses. Tot agraint la tasca dels empresaris del sector, vaencoratjar l’alumnat perquè sàpiga aprofitar les oportunitats.Finalment, el Sr. Manel Bassols, director de la Fundació GasparEspuña CETT i el Sr. Gaspar Esuña, president de la Fundació, vanlliurar els premis als millors Crèdits de Síntesi dels CFGS i al millorProjecte Final de Carrera de la DT. n

Per segon cop, s’inicia un nou curs d’extensió universitària elBullirestaurant “elaboracions característiques”, que realitza elCETT conjuntament amb elBulli. La formació, que tindrà una durada de 80 hores -des del proper mes de gener fins al mesde març-, s’adreça als professionals del sector en actiu o bé amb experiència professional o titulació en cuina, i serà impar-tida per professionals del sector, professorat del CETT, i l’equip d’elBullirestaurant, amb la participació de Ferran Adrià. Els objectius del curs són els següents: • Reciclar els coneixements professionals a partir de les experiències de l’equip d’elBullirestaurant• Conèixer i aprofundir en les darreres tendències de cuina creativa i d’autor• Practicar i analitzar els nous conceptes i innovació de la cuina avantguardista El curs inclourà tallers de tast, tallers de creativitat, la visita al taller elBulli i l’elaboració del projecte final. n

2ª edició del curs elBullirestaurant “elaboracions característiques”

521

El CETT ofereix NOVES PROPOSTES DE FORMACIÓcontínua en restauració i cursos per a no professionals

CETT Formació

Tal i com succeeix en d’altres sectors, l’èxit pro-fessional en el món de la restauració depèn enbona part del necessari procés de formació per-manent que els professionals han de dur a terme.

Una de les principals responsabilitats dels centres educatius delsector de la restauració és posar la formació a l’abast de tots elsactors implicats, de manera que s’adapti a les necessitats de lesempreses i del mercat laboral. L’oferta de formació continuada en restauració que l’Escolad'Hoteleria i Turisme CETT ha dissenyat i posat en marxa l’any2005, s’adreça als nous titulats en especialitats de Cuina o Sala,als professionals i als empresaris del sector, amb l’objectiu defacilitar-ne el procés d’aprenentatge continu, el progrés en lescompetències en àrees concretes i la millora contínua dels seusestabliments.Els programes s’adrecen als nivells operatius, de comandamentintermedi i als gestors de les empreses de restauració, i s’estruc-turen en quatre apartats que corresponen respectivament aquatre àrees de competència i coneixement clau:

• I. Enologia, tast i maridatge d’aliments i begudes • II. Servei de restaurant i bar• III. Gestió i qualitat a la restauració• IV. Tècnica, creativitat i gestió de cuina

D’altra banda, i a causa de l’interès que desperten les activitatsde caire gastronòmic en el públic no professional, l’aprenentat-ge pràctic en aquest àmbit s’ha convertit en una activitat crea-tiva, de desenvolupament personal, que resulta de gran interèsper a un nombre creixent de persones. Per aquest motiu, des delmes de setembre el CETT ha endegat una nova programació for-mativa sota el nom genèric de Cuina i Enologia per amants dela Gastronomia, adreçada a totes aquelles persones que, senseser professionals del sector, s’interessen per la cuina, els vins i lagastronomia en general. Aquest conjunt de propostes incloucursos de cuina a diferents nivells, de pastisseria i de tast de vins,i un calendari de monogràfics i sessions de demostració sobreproductes com l’arròs, la xocolata o el foie, les salses, la cuinatradicional o de Nadal. El programa formatiu tindrà com a marcdiferents espais pedagògics de l’Escola, com l’Aula Cuina, l’Aulade Demostració o l’Aula dels Sentits. n

ELS MÀSTERS DEL CETT responen a l’especialitzaciódel sector

422

CETT Formació

quad que està en funcionament des del mes de maig. En aquestprojecte personal, ella es dedica a la gestió i comercialització,tasca que compagina amb les obligacions familiars. “El sectorturístic és un dels més complicats per a les dones; s’han de ferautèntics jocs de malabars per conciliar la vida familiar amb laprofessional” reivindica alhora que apunta que “amb vocació deservei i si t’agrada la professió, tires endavant”.

Més experiència i oportunitats laborals

La Tani Ingiaimo i el Miquel Martínez van optar per cursarel màster en Gestió de Restauració Comercial i per aCol·lectivitats. Després de fer-lo el Miquel ha pogut “realit-zar millor i amb menys esforços les tasques que estic fentactualment i també impulsar-ne d’altres de noves queanteriorment no contemplava i que ara em veig amb forçaper liderar”. A més, segons explica, “tots els coneixementsapresos al Màster milloren la visió del sector i tens méspossibilitats a l’hora d’optar a una feina”. Per la Tani, la rea-lització d’aquesta especialització va ser també una oportu-nitat per relacionar-se amb professionals del mitjà, agafarnoves idees i dominar alguns aspectes de l’àrea de la res-tauració que ara per ara posa en pràctica com a encarre-gada d’un Pans & Company mentre espera l’oportunitatper aconseguir obrir un negoci propi.“Ampliar coneixements per a un canvi laboral” va ser el queva portar el Carles Balsells a cursar el màster en Direcciód’Empreses Hoteleres al CETT la temporada 2003-2004. Alcap d’un temps la millora professional va arribar i ara éscap de recepció de l’Hotel Casa Fuster. Per ell, la realitzaciód’aquest curs de formació superior era essencial per conti-nuar el camí cap al seu objectiu, que és arribar a ser direc-tor d’un establiment hoteler. En aquest sentit consideraque “cal estar al dia per ser competitiu i, a més, saber que

ELS MÀSTERS DEL CETT responen a l’especialització del sector

El sector turístic i de la restauració evoluciona diaa dia, cosa que fa que es requereixin professio-nals cada vegada més ben preparats i amb unestècniques adaptables a les noves situacions. Peraquells alumnes que desitgen ampliar els seusconeixements i especialitzar-se en àmbits mésconcrets del sector, el CETT ofereix una sèrie decursos superiors: es tracta dels màsters.

Una característica comuna dels diferents màsters és que es pro-posen concretar i aprofundir en les diverses temàtiques, normal-ment a través d’un apropament més pràctic que teòric i amb laparticipació activa de l’alumnat. Precisament va ser la necessitat d’especialitzar-se la que vamotivar la Sandra Arcos a cursar, l’any passat i un cop acabadala diplomatura de Turisme, el màster en Direcció d’EmpresesHoteleres. “L’interès i la motivació per la indústria hoteleraactual, sobretot pel que fa a temes de gestió i direcció, em vanconduir a fer el Màster al CETT, on vaig adquirir uns coneixe-ments que intento aplicar diàriament a la meva feina, encaraque sigui des d’una posició base”, explica amb referència al seutreball actual com a recepcionista a l’Hotel H10 Universitat. Toti ser una experiència laboral molt enriquidora -que ella conside-ra com el vessant pràctic del Màster-, la Sandra marxarà en breucap a Anglaterra per perfeccionar el seu anglès i continuarendinsant-se en el món hoteler. Per la Sandra Gard, de la mateixa promoció, fer el Màster vasuposar “tornar a estar en contacte amb professionals del sectorque es troben en contínua i permanent actualització, cosa queet contagia un sentiment de positivitat envers aquesta profes-sió, que és la que més m’agrada”. Paral·lelament al Màster, laSandra va estar planificant un negoci dedicat a fer passeigs en

estàs format et dóna més seguretat”, argumenta a la vega-da que destaca l’experiència adquirida al Màster on, abanda, va poder entrar en contacte amb altres alumnesque procedien d’estudis i de cultures diferents.

Una oferta de qualitat

A través d’aquests dos màs-ters i cinc programes mésque ofereix el CETT (màsteren Direcció Estratègica de laQualitat i el Medi Ambienten Serveis Turístics, màsteren Gestió de DestinacionsTurístiques Locals, màster enTurisme i Mediació Didàcticadel Patrimoni, màster enAgències de Viatge i màsteren e-Tourism, Estratègies deMàrqueting i Comercialització) es pretén aconseguir for-mar professionals especialitzats en uns valors més concretsper tal de facilitar-ne la tasca laboral i augmentar en defi-nitiva la qualitat del sector, que està en evolució constant.És el cas per exemple del camp de la restauració, que cadavegada ha de satisfer un públic més exigent i que buscaconstantment noves propostes i sensacions. Això es potconstatar, per exemple, en la gastronomia, un àmbit enquè s’innova a pas de gegant, satisfent així les inquietudsd’una clientela que valora cada vegada més els avenços. Ino és d’estranyar si fem cas a la teoria que defensa enMiquel Martínez, que actualment treballa al RestaurantRistol del Real Club de Golf El Prat: “des de sempre l’homes’ha vist motivat per un afany de descobrir i en aquestsmoments qualsevol persona pot ser partícep d’un grandescobriment a tra-vés dels 8 cm3 de laseva boca”. Caldràdoncs tot un regi-ment de professio-nals ben preparats idisposats a acceptaraquest gran repte, enel qual el CETT contri-bueix posant a laseva disposició unampli ventall de cur-sos formatius. n

523

Conclusions de la taula rodona de governantes d’hotel

El passat mes de maig va tenir lloc a l’Hotel Alimara lataula rodona de governantes d’hotel, que va comptaramb la presència d’Adela Gutiérrez, de l’Hotel Milton;Iñaki Alcaraz, de l’Hotel Dolce; Mari Carmen León, del’Hotel Parc Vallès; Filo López, de l’Hotel Gran Marina iPepa Olmo, de l’Hotel Alimara. Durant la sessió es vantractar, entre d’altres temes:

• La importància del departament de la Gover-nanta i el valor que afegeix a l’hotel. Per tal d’e-videnciar aquest valor es va argumentar que el tre-ball d’aquest departament el converteix en proveïdorindispensable de la resta, ja que per tal que aquestspuguin donar servei al client necessiten un servei deneteja, el rentat dels jocs de taula, l’uniforme delpersonal... Es va comparar el departament amb unaformiga que cada dia construeix el que s’ha desmun-tat durant la nit, i a un servei que actua rere un telói que serveix de suport als que atenen a primera línia,com si es tractés d’un escenari. En el camp de la ges-tió es va mencionar que aquest departament és, ambdiferència, el que mou més recursos i, per tant, méspressupost.

• Sobre la preparació de les persones que diri-geixen aquest departament es va parlar dels can-vis pel que fa als requisits de qualitat a la nova hos-taleria i com aquest fet afecta la preparació dels pro-fessionals. Es va destacar la importància de la forma-ció contínua en totes les matèries –incloent-hi elsidiomes- i es va convidar l’alumnat a sortir del paísper conèixer altres cultures i formes de treball.

• Pel que fa a la motivació dels equips, els com-ponents de la taula van coincidir que el tracte és elprincipal element de motivació per al personal que tre-balla al departament, destacant-ne l’escolta activa.

• En tractar la relació amb la direcció es va valo-rar com a imprescindible que conegui el departa-ment, i tots els participants van manifestar que ésimpossible treballar bé si no es té el suport de ladirecció. Es va aconsellar l’alumnat que faci pràcti-ques en totes les àrees de l’hotel durant la carrera.

La taula rodona va finalitzar amb les preguntes de l’alum-nat i una manifestació comuna per part de les personesque hi van participar: tothom va fer palesa la seva satis-facció per haver escollit aquesta professió, a la qual vanconfessar haver entregat un gran esforç i dedicació. n

424

El proper 30 de novembre, i amb motiu de l’Any Mundial de la Física i l’Any de la Gastronomia, se celebrarà alvestíbul de l’Escola Industrial de Barcelona l’“Einstein Comestible”, un sopar-vetllada commemoratiu de l’esta-da d’Albert Einstein a Barcelona, l’any 1923. Aquest acte, que també servirà com a cloenda de l’Any Mundialde la Física a Catalunya, és apte per a tots els públics. Organitzat per la Societat Catalana de Física i la SocietatCatalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filials de l’Institut d’Estudis Catalans, compta amb la col·labo-ració del CETT en el redisseny i elaboració del sopar. n

El CETT participa al sopar en commemoració D’ALBERT EINSTEIN

L’ANY DE LA GASTRONOMIA al CETT

CETT Formació

L’Any de l’Alimentació, cuina, gastronomia, Barcelona2005-2006 ja ha passat l’equador. Des del mes de març laciutat ha viscut immersa en un corrent d’activitats gastro-nòmiques dinamitzat per diferents col·lectius i entitatspúbliques i privades, que ha permès a la ciutadania viure lagastronomia de forma més activa i propera.Des del primer moment, el CETT ha col·laborat activamentamb Turisme de Barcelona, entitat organitzadora de l’esde-veniment. Com a centre de formació de futurs professionalsdel turisme i la restauració, la contribució a l’Any de laGastronomia ha estat molt activa, mitjançant una propostaque ha fusionat vocació pedagògica, activitat lúdica i pro-jecció en l’àmbit professional. A l’Aula Restaurant de l’Escola s’han succeït les sessions detast, els cursos, les demostracions de cuina i les setmanesgastronòmiques, i l’Aula dels Sentits ha estat l’escenari dediverses degustacions de productes (aigua, oli, arròs, pa,vinagres o les aromes), amb la finalitat d’aprofundir-ne en elconeixement i conèixer les diverses tècniques de degustació.En aquestes jornades s’ha comptat amb la col·laboració dereconeguts experts, entitats i empreses com Vichy Catalán,Borges Restauració i Olis Bargalló, la Cambra d’Arrossairesdel Delta de l’Ebre, Comercial Artesana Sosa, Triticum, oCaves Agustí Torelló, i amb la participació d’un públic inte-ressat, format per amants de la gastronomia però també –enun alt percentatge- per professionals de les indústries ali-mentàries i del món de la restauració.

Durant el mes de maig va tenir lloc la setmana gastronòmi-ca de la cuina catalana a l’Aula Restaurant de l’Escola. Dintrede la carta i en un menú gurmet dissenyat, elaborat i servitper alumnes i professors, els clients van tenir ocasió de tas-tar una selecció de plats representatius de la gastronomiacatalana, una experiència que es repeteix aquest mes denovembre amb els bolets com a protagonistes.L’altre escenari on es va poder constatar la fusió de l’Any dela Gastronomia i l’Any del Llibre va ser el Restaurant delTeatre Grec, gestionat pel Grup CETT durant el festivalGREC’05. Al llarg de l’estiu els clients van poder degustar lesreceptes inspirades en diversos llibres de cuina de xefs cata-lans. A més, s’oferia la possibilitat d’emportar-se a casa unarecepta on s’enumeraven els ingredients i gramatges, l’ela-boració i el muntatge final del plat.

Si voleu més informació sobre la resta d’activitats que es rea-litzaran amb relació a l’Any de la Gastronomia, podeu consul-tar els llocs web www.cett.es o www.barcelonaturisme.com n

EL SOPAR DE FESTA MAJOR

El passat 24 de setembre, el passeig de Gràcia va serl’escenari d’un sopar popular per a 1.200 persones, ambmotiu de les Festes de la Mercè. El sopar popular defesta major, un dels actes més emblemàtics i popularsde l’Any de la Gastronomia, va ser preparat per cuinersdel prestigi internacional de Jean Luc Figueras, RamonFreixa, Carles Gaig, Nando Jubany, Fermí Puig i JoanRoca (tots ells distingits amb estrelles Michelin), i vaconsistir en un menú basat en la cuina autòctona de lagastronomia catalana. El CETT va ser l’encarregat de ser-vir el sopar, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona,amb la coordinació de Turisme de Barcelona i GSR-Produccions de Gastronomia.

525

Anna AMIGÓ

Amb 23 anys, l’Anna Amigó treballa com atècnica a l’Oficina de Turisme de l’Espluga deFrancolí, la població on viu. Informar el turis-ta que ve a l’Espluga o els que tenen previstapropar-s’hi, donar a conèixer la ruta delCister, gestionar reserves pels museus del poble o contactar amb elsmijtans de comunicació quan és necessari són algunes de les sevestasques habituals. També s’encarrega de fer de guia turística a lescoves de l’Espluga on, per cert, va fer les pràctiques mentre cursavala diplomatura en Turisme a l’EUHT CETT. Això li va facilitar que unany després li oferissin feina a l’Oficina de Turisme. Des del passat mes de setembre l’Anna treballa també en un nou pro-jecte, juntament amb el gerent de l’Oficina, per posar en funciona-ment el Pla Estratègic del poble, fet que la motiva a continuar apli-cant els seus coneixements sobre aquest àmbit. “S’ha de tenir imagi-nació per crear nous productes, destresa per tractar amb la gent,saber fer estadístiques, portar la comptabilitat, saber geografia i idio-mes”, explica. Sobre aquesta darerra qüestió, l’Anna domina l’anglèsi l’alemany, que va poder aprendre i practicar durant l’erasmus queva fer a Bremen, a Alemanya, on a més va fer pràctiques a l’aeroport,un entorn que li cridava força l’atenció. De moment però, es decan-ta per la informació, un vessant en què es troba molt a gust: “m’a-grada molt informar i donar a conèixer la zona i el territori tant del’Espluga com de Catalunya”. n

Els EX-ALUMNES DEL CETTAVUI

Associació d’Antics Alumnes del CETTAAA CETT

Mercè_BARRERA

Després de poc més d’un any treballant com arecepcionista al Càmping Cambirls-Park, feinaque va aconseguir tot just després d’acabar ladiplomatura en Turisme a EUHT CETT, l’any2000, un nou repte professional va portar laMercè Barrera a la República Dominicana. Tot i que la seva intencióera treballar uns tres mesos com a relacions públiques a la cadenaIberostar, al final s’hi va passar dos anys promocionada en diferentscàrrecs. “Ens encarregàvem de tota l’organització de casaments, delseguiment dels esdeveniments dels hotels, del tractament i segui-ment dels clients VIP, de les queixes, les reserves de restaurants…”,ens explica la Mercè sobre la seva feina als diferents resorts de lazona. Actualment, amb 26 anys, treballa com a supervisora de guest servi-ce dels hotels PortAventura i Hotel El Paso. Allà, a banda de les tas-ques més habituals, participa en un nou Comitè d’Atenció al Visitantdel Parc i dels hotels revisant les queixes a través d’un procedimentque en facilita l’anàlisi. La Mercè es mostra molt satisfeta amb aquesta feina i elogia l’ensen-yament rebut al CETT, del qual destaca, per sobre de tot, el professo-rat i l’orientació facilitada a l’hora d’incorporar-se al món laboral.“Ara em plantejo la possibilitat de realizar el màster en DireccióEstratègica de la Qualitat”, comenta tot pensant en les seves expec-tatives de futur. n

426

El passat 19 i 20 d’octubre, l’Associació Cata-lana d’Agències de Viatges (ACAV) va celebrara l’Hotel Alimara el seu VIIè Fòrum, centrat en“Els drets dels consumidors i la responsabilitatdels operadors turístics i agències de viatges”,un tema de rigurosa actualitat que planteja lanecessitat d’introduir canvis en la legislació.

Aquest és el primer cop que el món empresarial, l’ACAV, i elmón acadèmic, el CETT, s’han unit en l’organització d’unesdeveniment que tenia com a objectiu abordar un delstemes que en l’actualitat causen més inquietud a les agèn-cies i operadors turístics: el de la seva responsabilitat davantqualsevol incidència, contratemps o alteració del viatgecontractat pels consumidors. Avui en dia els agents de viatges són responsables de tot.Han de respondre davant el consumidor pel fet que unacompanyia aèria declari vaga, han de respondre per les con-seqüències que deixa el pas d’un huracà en el destí contrac-tat pel client, han de respondre davant el client per nohaver-lo informat de les previsions meteorològiques del paísque volien visitar; és a dir, el nivell de responsabilitat ha arri-bat a uns extrems que en fan pràcticament inviable l’exerci-ci de l’activitat, ja que estan obligats a respondre davant elconsumidor per qualsevol incompliment o deficiència en laprestació de serveis contractats, amb independència quel’incompliment sigui imputable a un tercer. Les agències i operadors turístics no volen eludir responsa-bilitats. Prova d’això és que ara fa cinc anys l’ACAV va estartreballant en l’elaboració del Clausurat 2000, les noves con-dicions generals de contractació dels viatges combinats quevan equilibrar els drets i obligacions d’ambdues parts con-tractants: les agències i els consumidors. Fins aquellmoment les condicions generals que formaven part delsfullets de viatges eren clarament favorables a les agències ioperadors turístics. L’ACAV, per pròpia iniciativa, va volerequilibrar la balança i crear una condició més equitativa. Ara bé, cinc anys després de la creació del Clausurat 2000 ideu anys més tard de la publicació de la Llei 21/95, de 6 dejuliol, reguladora dels Viatges Combinats, tots som cons-cients que la situació de protecció dels drets dels consumi-dors és més que acceptable i, pel contrari, la situació de lesagències de viatges i operadors turístics es caracteritza peruna desprotecció total, si s’ha de jutjar per la línia dels pro-

nunciaments judicials que s’estan dictant en aquestamatèria.

De la reflexió a l’acció

Sens dubte, el VIIè Fòrum de l’ACAV ha servit per tractar laqüestió exposada des d’una perspectiva teòrica i pràctica,amb la presentació de casos que s’han produït i de sentèn-cies que s’estan dictant, prou il·lustratives de la situació enquè ens trobem i de la necessitat imperiosa de modificar lanormativa i adaptar-la al nou entorn. Des d’aquí agraeixo la col·laboració de tots aquells que hanparticipat activament al Fòrum, un esdeveniment que hacomptat amb la presència d’importants ponents nacionals iinternacionals. Ara és hora de valorar-ne les conclusions iplantejar noves línies d’actuació a seguir per millorar la nos-tra activitat. n

Francisco CarnereroPresident de l’ACAV

Opinió

SOBRE LA NORMATIVA VIGENTque regula els viatges combinats

527

Turisme sostenible

L’ALIMARA PARTICIPA en el projecte europeu TOUR-LINK

L’objectiu fonamental del projecte és la pro-posta d’estratègies comercials de turisme sos-tenible entre els principals operadors turísticsque envien els seus clients a les diferents des-tinacions turístiques, i les empreses hoteleres,associacions turístiques i administracionslocals de les esmentades destinacions.

El projecte europeu Tour-Link està finançat per la UnióEuropea i desenvolupat per les universitats de Leeds i Lund,amb la col·laboració d’associacions d’operadors turístics an-glesos i holandesos, i d’organismes oficials com la Generalitatde Catalunya. En aquest cas, les destinacions escollides per laseva importància han estat Catalunya i el Tirol.L’Hotel Alimara s’havia inscrit en el decurs del 2005 al web deTour Link, on figuren empreses col·laboradores amb els ope-radors turístics (TTOO) més importants del Regne Unit,Holanda, Bèlgica i Alemanya, que tenen cura del mediambient en la gestió diària de les seves empreses i disposend’algun tipus de certificació o etiqueta.El passat 13 de juny es va realitzar una trobada a l’HotelSamba de Lloret de Mar amb importants operadors turísticsdel Regne Unit, Holanda i Bèlgica. Com a representants localsvan participar-hi des d’organismes oficials (Generalitat,Turisme de Catalunya, Ajuntament de Lloret de Mar), associa-cions turístiques (Costa Brava Centre, Confederació deTurisme Rural), càmpings (Càmping Les Medes) i hotels (PortAventura, Samba i Alimara). En representació de l’HotelAlimara hi van assistir Pilar Noguera i Ramon Rodrigo.

Cercant una metodologia comuna

L’objectiu fonamental d’aquesta trobada era trobar unametodologia comuna que permetés als operadors turísticsdisminuir els efectes negatius socials, econòmics, culturals iambientals dels seus productes o serveis, i millorar-ne elnivell de responsabilitat social a l’hora de treballar amb elsproveïdors. Aquesta metodologia ha de cobrir el desenvolu-pament complet de la tour operació (l’operació turística), desde la compra dels productes oferts als clients fins a la previ-sió de transport, allotjament, excursions i entreteniment a ladestinació. Per tant, ha de ser aplicable a tots els componentsde l’oferta turística.

Durant la reunió es van generar alguns punts de discussióentre els diferents operadors turístics participants (anglesos,escocesos i holandesos fonamentalment) i els representantslocals que hi participaven:

1. Els TTOO es queixaven de la necessitat d’estandarditzar lainformació existent sobre les diferents certificacions i ecoeti-quetes de les empreses col·laboradores.

2. Els grans TTOO que es dediquen al turisme de masses nos’esforcen gaire a publicar o contractar hotels amb sistemesde gestió mediambiental o ecoetiquetes, ja que els aspectesambientals no són l’objectiu prioritari dels seus clients a l’ho-ra de contractar els serveis.

3. Les empreses col·laboradores destacaven que els TTOOincorporen de manera poc remarcable als catàlegs els esfor-ços que realitzen en matèria ambiental.

4. Les empreses turístiques que treballen amb criteris de sos-tenibilitat demanen més ajuda de l’Administració en matèria

428

d’informació d’accions realitzades per la pròpiaAdministració o per empreses col·laboradores, i volenque es reforci la importància que tenen els diferentsdistintius i certificacions als diferents agents impli-cats en la cadena comercial turística.Tot i que finalment no es va acordar cap tipus d’ac-ció, l’objectiu principal de la sessió era establir unaprimera trobada entre els TTOO i les empreses i orga-nitzacions implicades en el negoci turístic aCatalunya, a fi d’arribar a un coneixement més pro-fund de les respectives casuístiques i així poder acos-tar posicions en matèria de sostenibilitat turística.

Una valoració positiva

La participació de l’Hotel Alimara en aquest projecteha estat satisfactòria en tant que ha permès entraren contacte amb els TTOO més importants del RegneUnit i d’Holanda i, d’aquesta manera, conèixer lasituació en què treballen i els seus interessos, aixícom els de les empreses turístiques participants i del’Administració local (Generalitat, Turisme deCatalunya, etc.).No obstant això, les accions que estan emprenentaquests operadors turístics no estan en la línia de lesnecessitats comercials de l’Hotel Alimara, perquè eltipus de client amb què treballen té un perfil com-pletament diferent. n

El pastís d’aniversari. 10 anys de l’Hotel Alimara

IngredientsPa de pessic: 5 ous, 250 g de sucre, 250 g de farina, 20 g de llevat.Crema d’ametlla: 250 ml de nata líquida, 50 g de sucre, 4 rovellsd’ou, 20 g de maizena, 40 g d’ametlla en pols.Mousse de xocolata: 130 ml de nata líquida, 200 g de cobertura dexocolata, 200 ml de nata líquida.Crema de taronja: 135 g de sucre, 3 ous, 175 g de mantega, 100 mlde suc de taronja, 2 fulles de gelatina.

ElaboracióPa de pessic: Posem els ous a muntar a la batedora, amb el sucre.Quan ha doblat el volum, afegim la farina barrejada amb el llevat,remenant poc a poc. Ho aboquem en un recipient i ho posem a coureal forn, prèviament escalfat a 200ºC., entre 15 i 20 minuts.Crema d’ametlla: Posem la nata i el sucre a bullir. En un altre recipient posem els rovells d’ou i els diluïm amb una mica de llet i lamaizena. Un cop estigui tot ben barrejat, ho escaldem amb la natabullent sense deixar de remenar i vigilant que no faci grumolls.Mousse de xocolata: Agafem els 130 ml de nata líquida i els 200 gde cobertura de xocolata i els posem a bullir. Un cop estiguin a temperatura ambient, muntem els 200 ml de nata líquida restant i hibarregem a poc a poc el preparat de nata amb xocolata. Ho deixemrefredar.Crema de taronja: Posem a bullir el sucre amb els ous i el suc detaronja. Paral·lelament posem les fulles de gelatina en remull. Un cophagi bullit el sucre, els ous i el suc de taronja, hi afegim les fulles degelatina que prèviament haurem fos al foc. Finalment hi barregem lamantega i ho remenem fins que es fongui.

MuntatgeTallem el pa de pessic de tal manera que ens quedi una baserodona. A sobre hi col·loquem una capa de la crema d’ametlla i,tot seguit, una altra capa de crema de taronja. Per acabar hi afe-gim una tercera capa de mousse de xocolata. Si és possible, ensproveirem d’un motllo rodó sense base per anar muntant lescapes. També és aconsellable deixar-les refredar abans de muntarla següent. El darrer pas consistirà a decorar el pastís amb ametlla laminada itaronja confitada. n

La Recepta

Recepta per a 8-10 persones

529

Coneguem Catalunya

LES RUTES DEL VI I DEL CAVA per l’Alt Penedès

La Guia de les rutes del vi i el cava, editadal’any passat pel Consorci de Promoció Turísticade l´Alt Penedès, ens ofereix set itineraris perfruir del viatge, a peu o amb vehicle, en totsels sentits. A més de conèixer els atractiusnaturals i culturals de cadascun dels recorre-guts, descobrirem tot tipus d’allotjaments,cellers i caves, restaurants i centres divulgatius.

La Guia, iniciativa del Consorci, va completar l’extraordinaritreball realitzat pels seus tècnics turístics, una tasca que esva iniciar amb la recuperació de camins, la senyalitzaciód´itineraris i la creació de múltiples productes turístics, ambla col·laboració de molts dels agents turístics de l´AltPenedès relacionats amb el món del vi i el cava (allotjamentsrurals, cellers i caves, botigues especialitzades, etc.).Les Rutes del Vi i del Cava que presentem s’estructuren enset itineraris, identificats amb un número i un color, i ads-crits a 3 modalitats diferents:

• Rutes interurbanes: RUTA 1, RUTA 2, RUTA 3 i RUTA 4,per realitzar amb vehicle.• Ruta de Subirats: RUTA 5. S’ofereix la possibilitat defer-la en autobús turístic, sortint des de l’Estació vitivi-nícola de Lavern.• Rutes urbanes: RUTA 6, a Vilafranca del Penedès, iRUTA 7, a Sant Sadurní d’Anoia. Són rutes a peu.

Cada itinerari ofereix informació sobre els principals reclamsnaturals i culturals de la zona, fitxes específiques dels cellersi les caves, indica els tasts que es poden realitzar, els allotja-ments disponibles, així com dades dels restaurants i centresdivulgatius on, fins i tot, el turista pot personalitzar el seupropi vi, participant-ne del procés d´elaboració.Una acurada senyalització ens indica, en tot moment, quinaés la direcció que hem de seguir (hi ajuda molt el fet quecada ruta tingui un color i un número adscrit). Les rutes que es realitzen amb vehicle (1, 2, 3 i 4) ens per-meten recórrer en poc temps nombrosos cellers i caves (60en total), visitant l´excepcional arquitectura dels centres(bona part modernistes) i realitzant tasts de reconeguts vinsi caves. Si tenim previst dedicar-hi més d´un dia, la guia dis-posa de la informació necessària perquè gaudim dels mag-nífics allotjaments rurals de la comarca.

Si escollim la ruta 5, podem realitzar-la amb un bus turístic,amb el guiatge de tècnics turístics i experts enòlegs (nomésels diumenges i festius). Visitarem les empreses vitivinícolesde la zona, en un ambient familiar.Les rutes 6 i 7 es centren en els dos nuclis urbans més repre-sentatius en la tradició del vi i el cava a la comarca:Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d´Anoia. Es realitzen apeu i recorren l´espectacular llegat cultural del vi i el cava aambdues ciutats. Si triem aquestes opcions gaudirem d’unaexperiència única,que complementa les viscudes a les rutesinterurbanes, molt més en contacte amb la vinya i amb elpaisatge penedesenc.Un dels atractius de les set Rutes del Vi i del Cava és la sevaproximitat a la zona metropolitana de Barcelona, que lesconverteixen en una bona alternativa per al cap de setma-na, sobretot per aquells que vulguin gaudir de les novesexperiències que proporciona l’enoturisme. n

Més informació: www.enoturismealtpenedes.net

430

Què és un ou dur, químicament parlant?

Un ou, al marge de la closca, és una juxtaposició més omenys concèntrica de dues dispersions: la clara, que és unadispersió col·loïdal de proteïnes -especialment albúmina- enaigua; i el rovell, que és una dispersió més complexa de grei-xos i proteïnes en aigua. Les proteïnes de la clara i del rovella la temperatura ambient es troben en forma de cabdells.Quan les proteïnes s’escalfen, l'estructura es trenca i lesmolècules es desenrotllen una mica. Quan l’ou s’escalfa amés temperatura i durant més temps, els cabdells es desen-volupen totalment, els filaments s’uneixen entre ells, i esforma una altra estructura tridimensional que engloba l’ai-gua de l’emulsió i els greixos (si n’hi ha) com si fos unaesponja. Hem passat d’un estat semilíquid a un de sòlid:d’un sol a un gel. Com un flam, però una mica més conso-lidat. El procés és irreversible. - I a quina temperatura passa tot això?Doncs la temperatura no és gaire alta. La clara comença acoagular a uns 60-63ºC, i el rovell a uns 68-70ºC. - Perquè està més endins?No. És perquè té una composició diferent. Per tant, 71ºC,que és la temperatura mitjana d'ebullició de l'aigua dalt del'Everest, serà justet però suficient per fer l'ou dur. Però... - Però què? Sempre posant pegues…?Però tot això que hem dit fins ara només té en compte lestemperatures, però no la velocitat a què es transfereix calora l'ou. És aquella distinció que sempre cal fer entre termo-dinàmica i cinètica. - Explica't d'una manera ben clara, he he he...

L'any 1987, Richard Gardner, professor d'Oxford, va ferdiversos estudis científics per saber les temperatures a quèarriben els ous en diferents condicions. Va posar termopa-rells molt petits a l'interior d'ous, a la clara i al rovell i vaobservar les pujades de temperatura. Va extraure dades pera un ou petit, de 40 mm d'amplada i que inicialment estésa 20ºC.Va constatar que la calor va passant de l'aigua a dins de l'ou,i la clara es va coagulant. En tres minuts i mig ja ho estàcompletament. Mentre la clara coagula, la seva temperatu-ra es manté força constant, a 62-63ºC. Mentrestant el rovellnomés està a uns 30ºC. Després es comença a coure elrovell, que coagula en arribar a 68ºC. Si es vol l'ou comple-tament dur es tarda uns deu minuts: la calor ha de traves-sar la clara coagulada i arribar al rovell l’estona suficient. Isi es deixa l'ou durant trenta minuts, al final tant la claracom el rovell estan tots dos a la temperatura de l'aigua, a100ºC.- Però, escolta, per què la clara coagula a temperatura infe-rior que el rovell?Perquè tenen composició i estructura diferent. Les proteïnesdel rovell estan unides amb els greixos del rovell amb mésenergia que la que uneix les proteïnes de la clara amb l'ai-gua, i això fa que es necessiti més nivell d'energia -méstemperatura- perquè passi a gel.

Cuina i Química

L’OU DUR de l’Everest*

Una vegada em vaig preguntar si seria possible fer unou dur dalt de l'Everest. - Que era un desig d'embarassat...?No, no te'n riguis. Era una pregunta científica. Per ferun ou dur, cal tenir aigua bullent, i cal tenir-lo proutemps bullint. Primer veurem a quina temperatura bulll’aigua dalt de l’Everest.La temperatura d'ebullició depèn de quina sigui la pres-sió exterior. Però aquesta pressió exterior depèn dequina alçada estigui el lloc on fem bullir l'aigua. Al'Everest hi ha una pressió de 238 mm de mercuri, i l'ai-gua bullirà, de mitjana, a uns 71ºC.

*Adaptat per l’autor a partir de l'article "L'ou dur de l'Everest", publicat a larevista Notícies per a Químics, número 424 (2005) del Col·legi de Químics deCatalunya, i que forma part del llibre La truita cremada. 24 lliçons de Química,editat pel mateix Col·legi.

531

L’ou passat per aigua més perfecte

El perfecte ou passat per aigua és aquell que té la claracoagulada i el rovell cru. La millor forma de fer-lo seriausar un líquid que bullís a una temperatura d’entre 63 i68ºC. Per exemple, es podria usar aigua a pressió baixa, auns 215 mm Hg -cosa difícil de tenir a casa- o bé espodria utilitzar un líquid que tingués un punt d'ebulliciónormal d'uns 64-65ºC, més difícil encara. Hi ha líquidsd’aquest tipus però molts són tòxics o inflamables.El 1988 es va declarar al Regne Unit una important epi-dèmia de salmonel·losi, i la por d’agafar la malaltia va ferque molta gent deixés de prendre els ous passats peraigua, per por que el bacteri de la salmonel·la no fos mortperquè l'ou no hagués bullit prou. Això representava unproblema per a molts. El professor Nicholas Kurti (1908-1998), eminent físic i fervent gastrònom, va dissenyar unmètode per fer els ous passats per aigua sense perill d'a-gafar la salmonel·la. El procediment consistia a posar l'ouen aigua bullent a 100ºC durant tres minuts i mig. Enaquest temps, la clara cou prou. Després es treu l'ou i sesubmergeix durant catorze minuts en aigua a 61ºC. Latemperatura del rovell va pujant progressivament fins a59ºC en vuit minuts, i després puja molt suaument fins als60-61ºC en sis minuts més, però sense que es cogui elrovell. A aquestes temperatures i en aquest temps, la sal-monel·la mor (com els instituts de salut pública van com-provar) i l'ou queda passat per aigua, no dur del tot. - I tot això per menjar-se un ou... Quin humor i quinesganes de vorejar el perill!

Sí, és com els japonesos, que paguen enormes quantitats dediners per menjar peix globus, mortal si no se n’extreu el fetgeamb tota precisió. Però tornem a l'Everest. L'increment detemps necessari per fer l'ou dur a l'Everest es pot calcular. I elresultat m’ha indicat que caldria fer-lo bullir com a mínim 30minuts. Amb un termostat amb aigua a 71ºC ho he provat acasa, i realment tarda entre 30 i 40 minuts en quedar dur almeu gust. Quina admirable precisió!

La gastronomia molecularEl professor Kurti, juntamentamb el professor Hervé This,del Collège de France, vafundar l’any 1992 unestrobades biennals aErice (Sicília), on físics,químics, cuiners ambestrelles i gastrònomses troben per explicar-se coses... Són elsInternational Workshopson Molecular and PhysicalAspects of Gastronomy. Allàvan encunyar el concepte degastronomia molecular...- Apa! Quina pedanteria...... és a dir, l'aplicació dels coneixements físics, químics i biolò-gics als aspectes culinaris, per tal de respondre qüestions tanimportants com ara quina temperatura hi ha a l'interior d'unsoufflé, quina és la millor forma de sucar una galeta en unlíquid calent, o com conservar patates fregides sense que encanviï la textura. - Ah! Oh! Tots drets, que ja ha sortit la textura! Quina maniaara amb la textura...Sí. La textura, paraula quotidiana de difícil transcripció en ter-mes científics: el problema és com relacionar els aspectesorganolèptics amb variables físiques com viscositat, conducti-vitat, concentració o pressió de vapor. En seguirem sentint aparlar en el futur. Ara està de moda la cuina al buit. Sembla que la va inventar aFrança el cuiner Georges Pratus, cap al 1974. Actualment elsgermans Roca, al Celler de Can Roca de Girona -dues estrellesMichelin el 2004-, l'apliquen, l'expliquen i la publiquen. Handissenyat un conjunt d'artefactes inspirats en aparells delaboratori: banys maria de 65 a 85ºC, nitrogen líquid, menjarstermosegellats en plàstic sense aire o amb gas inert... En tre-ballar amb coccions a baixa temperatura han de consumir méstemps: el doble de temps per a les carns vermelles, un 50%més per a les carns blanques... Sí, la ciència i la cuina ja faanys que van plegades! n

Claudi Mans i TeixidóDepartament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia

Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

Internacional

Apartament Sarl Village Montana, a Tignes -prop de la fron-tera italiana-, i que possiblement l’any que ve viatgi a algunpaís anglòfon. “Tenia la urgent necessitat d’aprendre francèsde la manera que fos i vaig pensar que seria un bon mèto-de”, comenta. I és que la llengua és majoritàriament elmotiu principal que porta a escollir el país on fer l’estada.Per la mateixa raó que el Marc, que no dominava massa elfrancès i ara s’hi defensa prou bé, el Víctor Julià va decidirpassar l’estiu a París. Durant dos mesos va treballar com arecepcionista a l’Hotel Grand Montmatre, de la cadenaHusa. “M’ho he passat molt bé i ho recomano molt perquèés una gran vivència personal i aprens a espavilar-te”, ensexplica. Després d’aquesta experiència tan positiva en Víctorestà pensant a demanar una beca erasmus.

L’Elisabet València ja té més clar com passarà les seves pro-peres vacances, perquè continuarà bastant lligada al projec-te que aquest estiu l’ha portat a Nova York. L’Elisabet va sera la Universitat de Colúmbia fent de monitora d’un grupd’adolescents que realitzaven un curs especial. Va formarpart d’un equip encarregat d’organitzar activitats per la ciu-tat que es duien a terme durant les tardes i els caps de set-mana; aquest fet li va permetre participar en una granquantitat de sortides culturals per la ciutat dels gratacels,una població on, a la llarga, li agradaria viure. “Valoro l’ex-periència com a molt positiva, sobretot per l’idioma. La pri-mera setmana estàvem molt cohibits perquè no estàvemgens acostumats a l’accent americà, però després ja et dei-xes anar”, destaca l’Elisabet, que va viatjar als Estats Unitsamb dos alumnes més del Centre. Tot i poder parlar en cata-là amb els seus companys, durant les hores de feina va haverd’expressar-se en anglès i fins i tot va poder practicar elfrancès amb uns quants joves que feien el curs. En aquestsentit, el Víctor Julià recomana sobretot no rodejar-senomés d’espanyols, perquè si ho fas no practiques la llenguaautòctona. En Víctor també adverteix els alumnes que vul-guin fer un stage que, si viatgen a París, hi vagin amb unsquants estalvis perquè la ciutat és molt cara, sobretot elmenjar.

Les meves vacances? D’STAGE A L’ESTRANGER!

Els estudiants del CETT amb inquietuds perviatjar i millorar l’aprenentage d’idiomespoden optar a passar l’estiu a l’estranger tre-ballant en el sector turístic i de l’hosteleria.Els stages permeten viure noves experiències,útils per al creixement personal i professional.

París, Kerry, Nova York, Cancun, Londres o Tignes són algunsdels destins que han acollit l’alumnat del CETT durant lesdarreres vacances. Per a molts, era la primera vegada quepassaven uns mesos fora de casa i treballant, després de totun any de classes i pràctiques. Tots ho valoren molt positi-vament, tant a nivell personal com professional, i si tenenl’oportunitat tornaran a repetir l’experiència l’estiu de l’anyvinent.És el cas del Marc Armengol, que ha estat un mes i mig aFrança, treballant de cambrer de sala i d’esmorzars a l’Hotel

Tothom coincideix que aquesta vivència els ha fet madurar com a persones, a banda

de millorar el coneixement dels idiomes i créixerprofessionalment

432

Però la necessitat de disposar de recursos econòmics propisdepèn molt del destí de l’stage, perquè el cas de la SaraMora va ser tot el contrari del que ens exposa en Víctor. LaSara va estar durant dos mesos a Mèxic, al prestigiós HotelRitz-Carlton de Cancun, on en un principi va desenvolupartasques al restaurant i més endavant a les oficines, en dife-rents departaments. “Les pràctiques m’han donat molta for-mació i l’experiència ha estat molt enriquidora perquè heaprès el funcionament dels Ritz-Carlton, i he descobert queen un futur m’agradaria treballar en un d’ells”, ens explica,alhora que destaca que una de les coses que més li va sob-tar va ser el ritme tranquil de treballar dels mexicans, queera la nacionalitat de bona part dels companys de feina.

Descobrir nous països

Quan la jornada laboral els ho permetia tots van aprofitarper conèixer el màxim possible la zona on han fet l’stage:“he visitat alguns indrets de París que no pots veure sinomés hi passes quatre dies”, comenta el Víctor. L’Elisabet vaanar a veure uns quants espectacles musicals de Broadway ila Sara va descobrir tot allò relacionat amb la cultura maia. Quan preguntem què aconselleria l’alumnat del CETT ques’hagi plantejat fer un stage, la resposta és contundent:“que no s’ho pensin dues vegades i si tenen l’oportunitat defer-ne un, que ho aprofitin, perquè tot i que són molteshores de feina també hi ha temps per passar bones estonesi conèixer gent”, recomana la Maria Valldeperas, després depassar el juliol i l’agost a l’Hacienda Benazuza, del Bulli Hotelde Sanlúcar La Mayor, a Sevilla. La seva també ha estat unaexperiència molt envejable. I és que tothom coincideix queaquesta vivència els ha fet madurar com a persones. Abanda de millorar el coneixement dels idiomes i créixer pro-fessionalment, han passat un estiu que, amb tota seguretat,tardaran força anys a oblidar. n

En el marc del programa ERASMUS, aquest any són 23 elsalumnes dels Programes d’Intercanvi Internacionals (DT) delCETT que han iniciat el semestre a diverses universitats euro-pees. Les escollides han estat Breda (Holanda), Bremen(Alemanya), Savoie i Angers (França), Hèlsinki (Finlàndia),Stavanger (Noruega), Bolonya (Itàlia) i Klaipeda (Lituània).Dins del mateix intercanvi, 22 alumnes de les universitatsesmentades cursaran els estudis al CETT entre el 1r i el 2nsemestre del present curs. Pel que fa a d’altres intercanvis imantenint la col·laboració amb la Universitat del Quebec(Canadà), dos alumnes del CETT són durant aquest primersemestre a la citada institució, mentre que dos alumnes delQuebec reben formació durant sis mesos al CETT. n

L’alumnat més internacional del CETT

533

434

Implantar un turisme lligat al patrimoni histò-ric i monumental català és una via eficaç perdinamitzar el sector turístic arreu del territori.La Conselleria de Comerç, Turisme i Consum dela Generalitat de Catalunya, mitjançant el Pla dela Xarxa d’Històtops, vol crear petits centresd’interpretació de la història de Catalunya, fentespecial incidència en les zones d’interior i demuntanya.

A Catalunya, com és sabut, el turisme es mou entre trestipologies bàsiques que a vegades es troben barrejades.D’una banda, hi ha la base d’un model de turisme de “sol iplatja” molt lligat a les localitats costaneres. De l’altra, enstrobem amb l’apogeu d’un turisme cultural urbà reduït aalgunes capitals com Barcelona, Tarragona i Girona.Finalment, es dóna el cas que una bona part del territoricatalà es troba mancat d’alternatives i reclòs en un turismede fluxos interns molt vinculat al turisme rural. Ara bé, el turisme de sol i platja és un model estacional, ambuna perniciosa sobrecàrrega de la costa. A més, es tractad’un turisme impersonal que no pot combatre amb les ofer-tes d’altres destins del Mediterrani o d’altres oceans. Encaramés, tant aquest model com el de turisme cultural centralit-zat fonamentalment en la ciutat de Barcelona concentrenels visitants en una franja estreta i densificada, en detrimentde la resta del territori català.Al mateix temps, les xifres indiquen que el turisme és un delsmotors de l’economia del país, cosa que fa pensar en lanecessitat d’un model turístic dissenyat i controlat per lamàxima instància política de Catalunya, que permetés asso-lir uns estàndards de qualitat molt alts per tal de continuarpresentant-se com una alternativa competent al mercat.

L’origen

Davant la constatació de les mancances i debilitats del modelturístic català, la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum dela Generalitat de Catalunya va decidir buscar una alternativa

possible i eficaç que fos una solució conjunta a diferents pro-blemes. Aquesta alternativa passa per intentar implantar unturisme lligat al patrimoni històric i monumental, sector enevident puixança. Una mostra d’aquest creixent interès pelturisme cultural és el fet que els indrets considerats Patrimonide la Humanitat per la UNESCO esdevenen un reclam turístictan visitat que, fins i tot, en alguns casos es dóna la parado-xa que aquella etiqueta creada per afavorir la seva perdurabi-litat es converteix en un perill de sobreexplotació. L’entitat encarregada de proposar una solució a aquestasituació és el Taller de Projectes UB-Projectes de la Universitatde Barcelona. Gràcies a la meva participació en el Màster enTurisme i Mediació Didàctica del Patrimoni que realitza l’EUHTCETT amb la col·laboració del Departament de Didàctica de lesCiències Socials de la Universitat de Barcelona, vaig poderincorporar-me al projecte esmentat.

Els objectius

Els objectius del projecte es basen en la premissa que l’únicque és propi d’un país és la seva història. Aquesta finalitatdidàctica d’explicar la nostra història va dirigit, d’una banda,als turistes forans, perquè comprenguin i respectin el nostreterritori, la nostra cultura i la nostra identitat. D’altra banda,es tracta d’una tasca pedagògica envers els catalans, perquèsom conscients que el coneixement del propi país no és unamissió que s’hagi d'encomanar de forma exclusiva al sector del’ensenyament reglat o dels organismes culturals, sinó que elsserveis de turisme dependents de la Generalitat de Catalunya

Estudis i investigacions

El Pla de la XARXA D’HISTÒTOPSDE CATALUNYA, un model alternatiu de turisme cultural

535

tenen l’obligació d’ajudar la ciutadania a millorar el coneixe-ment del seu país, de la seva història i de tot allò que ens haportat on som. El segon objectiu, no menys important, pretén obrir vies dedesenvolupament del turisme cultural envers àrees del terri-tori català clarament discriminades des del punt de vista delturisme perquè no estan situades als grans passadissos delturisme majoritari, ja sigui el de sol i platja, el dels grans nuclisurbans o el de la neu. Per tant, el projecte es planteja ajudara aconseguir un cert equilibri territorial. Finalment, la nostra proposta persegueix un tercer objectiu,que és ajudar a transformar el màxim nombre de productesculturals en productes clarament turístics.

Altres referents

Construir un sistema turístic articulat a través dels referentshistòrics d’un país és una idea que ja s’ha desenvolupat, ambèxit, en alguns indrets com Escòcia, el País de Gal·les i el Tirol. A Escòcia, la promoció turística en relació al turisme culturalvol donar a conèixer tant l'Escòcia tradicional com la culturacontemporània escocesa. Això suposa la concepció integradacom a element turístic de les arts escèniques i visuals, la músi-ca, la literatura, la llengua, els museus, el patrimoni, les arte-sanies, l’arquitectura, el disseny, el cinema… Els principalsagents de la gestió del patrimoni són organismes públics rela-cionats amb l’art i la història. La promoció passa per organit-zar diferents productes turístics adreçats als operadors turís-tics, com en el cas de l’Historic Scotland, que ho fa amb ellema "5.000 anys d'història d'Escòcia". En el cas de Gal·les, el patrimoni està caracteritzat per unallarga llista de petits museus, castells, abadies i esglésies, a laqual se suma un ric patrimoni miner i de la indústria de l'acer.L'estratègia principal consisteix no només a promocionaraquest patrimoni com a part fonamental de la identitatgal·lesa, sinó també a incorporar l’essència de la culturagal·lesa a la llengua. El Wales Tourist Board establí el 2003 unprograma que se centra a fomentar la identitat gal·lesa entots els productes turístics com a element diferencial i únicsota la marca "Wales, A Big Country", pel turisme intern, i"Wales, Land of Nature and Legend", pels mercats forans. El cas del Tirol, dividit entre Àustria i Itàlia, és el d'altres nacio-nalitats europees dividides per les actuals fronteres adminis-tratives, com Catalunya o el País Basc. Les seves experiènciesturístiques i culturals es basen en estratègies conjuntes decooperació transfronterera.

L’essència del Pla de la Xarxad’Històtops de Catalunya

El projecte proposat, el Pla de la Xarxa d’Històtops deCatalunya, consisteix a implementar una xarxa de petits cen-tres d’interpretació de la història de Catalunya que abasti totel territori. Aquest projecte parteix del convenciment del

poder de la memòria com a fonament de la identitat indivi-dual i col·lectiva perquè, de la mateixa manera que la memò-ria individual és la base imprescindible per a la constitució deljo, la memòria col·lectiva, en la seva forma institucionalitza-da, és a dir, la Història, és un element imprescindible per a laconstitució de les entitats col·lectives. En segon lloc, es considera que els espais associats al passattenen sempre una funció simbòlica per a molta gent, demanera que la nostra identitat depèn d’ells, que són els guar-dians de la memòria. De la combinació d’aquestes dues constatacions sorgeix elconcepte d’històtop, un punt d’ancoratge de la memòria alterritori que és independent del patrimoni arqueològic omonumental i que es fixa en la recuperació del patrimoni his-tòric. S’hi explica no una història, sinó un fragment de la his-tòria de Catalunya, i es fa des d’un punt geogràfic, un “geo-top” històric, podríem dir-ne. A més, tot i que els històtopsno pretenguin relacionar-se directament amb cap elementpatrimonial físic, sí que es conceben i entenen com a cen-tres a partir dels quals s’articulen els productes culturals, detal manera que es presenten al visitant com a productesturístics integrals. Aquests espais es projecten tenint encompte les noves tecnologies de la comunicació, de granaplicació i possibilitats, encara poc explotades, en l’àmbit delturisme cultural.

Però aquest projecte va més enllà de la individualitat d’un his-tòtop, ja que la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum dela Generalitat de Catalunya pretén crear una xarxa d’històtopsper tot el territori català donant peu així a un entramat decentres d’interpretació de la història de Catalunya. Cada his-tòtop, de manera independent, explicarà un capítol de la nos-tra història o de les nostres tradicions. Al mateix temps, però,tots els històtops en conjunt constituiran un llibre tridimen-sional de la història i la cultura del nostre país. Tot això espensa fent especial incidència en les zones d’interior i demuntanya, per tal que la nostra història hi sigui present d’unaforma viva, gairebé palpable, de tal manera que ens permeti,a tots els ciutadans catalans i a aquells que ens vénen a visi-tar, conèixer-nos millor. n

Nayra Llonch MolinaAlumna del Màster en Turisme i Mediació Didàctica del

Patrimoni (2004-2005) a l’EUHT CETT-UBTaller de Projectes UB

Apostant clarament per l’excel·lència delsseus productes i serveis, l’Hotel Qgat Vallès,que acaba d’obrir les portes en aquestapoblació, ha optat per buscar l’assessoramentdels experts de CETTConsultors per posar enmarxa un sistema operatiu tècnic que com-pleixi amb la normativa UNE EN ISO9001:2000.

La definició, projecció i posada en marxa d’un negoci éssempre una tasca àrdua que s’ha de realitzar a partir d’unelaborat pla d’empresa que contempli amb molt detall nonomés la viabilitat econòmica i comercial, sinó també tot elvessant operatiu de l’establiment.

Les característiques pròpies d’una empresa turística, on granpart del personal té un contacte directe amb el client i elsserveis que s’hi presten són intangibles, afegeixen dificultatal procés d’engegada d’un projecte, especialment per a lesempreses alienes al sector interessades a introduir-se enaquest món.Una promotora immobiliària de Sant Cugat del Vallès, des-prés de decidir ampliar el seu negoci diversificant producte,n’ha projectat la incursió en el sector turístic amb la creaciód’un establiment hoteler, l’Hotel Qgat Vallès. Per implantarun sistema operatiu tècnic que compleixi amb la normativaUNE EN ISO 9001:2000, aquesta entitat ha escollit l’assesso-rament dels experts de CETTConsultors.

Desenvolupant un sistema de gestió de la qualitat El quadre adjunt mostra l’esquema de treball que l’equip deCETTConsultors ha seguit per desenvolupar el projecte.

Al llarg de tot el procés, és molt important la implicació dela direcció de l’establiment, de manera que el treball resul-tant s’adapti completament a les seves necessitats.

Estudis i investigacions

La implantació del SISTEMA de lesOPERACIONS a l’Hotel Qgat Vallès

436

Font: Elaboració pròpia

537

En un projecte d’aquestes característiques, en què es treba-lla en la creació d’un producte que sigui un referent de pro-fessionalitat i qualitat de servei, és clau basar totes lesactuacions en les línies estratègiques sobre la qualitat deproducte i dels serveis definida per la direcció, garantint quees doni resposta a les espectatives i necessitats dels seusclients.Un dels objectius bàsics del projecte ha estat aprofitar el fetque el producte estava en fase de disseny per, mitjançant elpunt de vista d’especialistes en cadascuna de les àrees enquè s’estructura l’hotel, definir una operativa tècnica, noviciada, que s’associés a un producte excel·lent en la sevagestió.A partir de la definició d’aquests processos i la definició delsprocediments operatius, la direcció i la propietat han dispo-sat d’informació que els ha ajudat a identificar l’estructura

de recursos necessària per a l’òptima realització de les acti-vitats pròpies de l’establiment: recursos organitzatius, d’in-formació, operatius i d’altres.La finalitat del projecte no ha estat només definir una ope-rativa òptima, sinó integrar aquesta operativa en un sistemade gestió de la qualitat que portarà l’Hotel a controlar iadministrar una millora contínua dels seus processos. Peraquest motiu, el primer pas, molt important, ha estat formarla direcció sobre les bases de la qualitat, eines, indicadors ialtres característiques pròpies d’un sistema de gestió de laqualitat.Un cop impartida aquesta formació, CETTConsultors, con-juntament amb la direcció de l’establiment, ha definit l’es-tructura del sistema de gestió de la qualitat propi de l’HotelQgat Vallès.Abans de l’obertura de l’establiment s’ha donat formació atot el personal sobre com treballar amb un sistema de qua-litat basat en l’ISO 9001:2000. A més, l’equip de cadascunade les àrees ha rebut formació en la gestió dels processosque li correspon. D’aquesta manera es garanteix des del pri-mer dia l’eficiència i la professionalitat, així com l’optimitza-ció dels recursos i la correcta implantació i seguiment delsistema.L’Hotel Qgat Vallès ja és una realitat present al mercat, dis-posat a ser un referent per la seva professionalitat i ambl’objectiu d’obtenir, en un futur proper, el reconeixement delseu sistema de gestió de la qualitat amb la certificació ISO9001:2000. n

Glòria Sanmartin i Úrsula MoroteProfessores d’EUHT CETT-UB

CETT Consultors

L'esforç continuat per la qualitat constitueix la garantia de futur del sector turístic per superar previsibles conjuntures deforta competència entre destins.Malgrat la bona salut del turisme a Catalunya, el sector ha d'adaptar-se permanentment a la situació canviant dels mercatsemissors, la qual cosa obliga a insistir en la millora de la qualitat i en la diversificació del producte turístic. L'aposta de país per la qualitat ha de procurar fer front als reptes més importants a què s'enfronten les empreses turístiques.Aquests són, entre d’altres, els relatius a la necessitat de crear una cultura de la qualitat, desenvolupar una forma de fer prò-pia, posar la tecnologia al servei de la qualitat, seleccionar i formar adequadament el personal, així com implementar siste-mes de millora de la qualitat permanent que permetin avaluar les cotes de qualitat actuals i realitzar una estimació delsnivells òptims que cal aconseguir per satisfer les exigències del mercat, així com les accions necessàries per aconseguir-los.Des de Formació Contínua CETT considerem que per fer front al repte concret de capacitació de les persones és clau passar per:

• La definició de models formatius i coordinació amb l'àmbit universitari, associacions i sector empresarial. • El seguiment i coordinació amb organismes que realitzen accions de formació ocupacional i contínua. • L'execució d'accions formatives en millora de la qualitat dels responsables municipals dels destins i en els subsectors turís-tics, amb la formació de directius i empleats.• El suport de la Generalitat en la formació de postgrau, l'especialització i la investigació en turisme. n

Més informació: formacio.continua@cett.es

La formació, clau per a un turisme de qualitat

438

Els alumnes de diplomatura en Turisme, AnnaVila i Xavier Rebollo, guanyadors del premi almillor Projecte Final de Carrera amb l’Estudi demercat de les residències universitàries deBarcelona, presenten les conclusions més relle-vants del treball que els ha fet mereixedors delguardó.

Les conclusions

• A la ciutat de Barcelona els estudiants es troben ambuna mancança de places als col·legis majors i residències.

• Només hi ha 9 establiments amb més de 160 places,fet que fa que l’atomització dels establiments siguiimportant, en edificis de capacitat mitjana.

• Els factors de decisió per a un resident potencial sónla flexibilitat horària, la dieta alimentària, la disponibili-tat de transport públic, la proximitat a la facultat o cen-tre d’estudis i la relació preu-qualitat, entre altres.

• Pel que fa als serveis que ofereix l’establiment, el resi-dent potencial valora de manera determinant el fet dedisposar de connexió sense fils d’Internet, sala d’estudis,bugaderia, climatització a les habitacions, jardí, piscina,instal·lacions esportives i pàrquing.

• Actualment l’oferta d’habitacions individuals és escas-sa. El fet de disposar d’aquest tipus d’habitació, sobretotal primer curs, es valora molt positivament.

• Hi ha un notable augment del nombre de joves estran-gers i de la resta d’Espanya que es traslladen a Barcelonaper realitzar estudis superiors, amb tot el que això com-porta amb referència a l’increment de la demanda d’a-llotjament en pisos de lloguer i residències d’estudiants.Aquesta situació es podria accentuar a causa de laimplantació a nivell europeu de l’espai europeu d’educa-ció superior, conegut com el Procés de Bolonya.

• Sembla que la satisfacció no és plena respecte a l’ofer-ta actual i als serveis que oferten les residències, sobre-tot en els aspectes vinculats a l’alimentació i els espaiscomuns.

L’aparició d’aquest estudi coincideix en un moment en quèel Grup CETT està materialitzant el projecte d’un col·legimajor–residència d’estudiants internacional. Es tracta del’Àgora BCN, un nou establiment localitzat al carrerGermans Desvalls, número 12, al costat del velòdromd’Horta i a només deu minuts del CETT. Aquest edifici dispo-sarà de més de 12.000 m2 per donar servei als estudiants,professors i investigadors de la comunitat universitària. A més, Àgora BCN oferirà un plus important, ja que serà elveritable motor de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, com-plementant la pròpia activitat residencial amb esdeveni-ments culturals, acadèmics i multidisciplinars. Una realitatque obrirà les portes a la primavera del 2006.Al proper número del TOT CETT us facilitarem un monogrà-fic complet sobre Àgora BCN. n

Estudis i investigacions

LES RESIDÈNCIES UNIVERSITÀRIES:conclusions de l’estudi de mercat

5

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordial Sr. Gaspar Espuña. A la roda de premsa celebrada al juliol, l’H. Sra. Catalina Mieras, consellera de Cultura; l’H. Sr. Josep Bargalló, conseller primer i l’H. Sr. Joaquim Nadal, conseller portaveu de Govern, van anunciar elsnoms dels guardonats de l’edició d’enguany de la Creu de Sant Jordi del Govern deCatalunya. Es tracta d’un total de 32 persones, entre les quals s’ha premiat la tascadel Sr. Gaspar Espuña, i 15 entitats. La Creu de Sant Jordi “reconeix els serveisprestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat” o en l’àmbit cívic i cultural.La llarga trajectòria professional del Sr. Espuña i el seu compromís social i políticamb Catalunya l’han fet mereixedor d’aquest guardó.

César Cánovas, professor del CETT, millor sumiller català 2005. L’Associació Catalana de Sumillers va escollirCésar Cánovas, professor del Curs d’Extensió Universitària de Sommeliers queimparteix el CETT (Restaurant El Racó d’en Cesc), guanyador d’entre un total de 45persones. Ferran Centelles, sumiller del Bulli i antic alumne de TCR del CETT, vaobtenir el segon lloc, mentre que Roger Viusà, també antic alumne del Curs deSumillers del CETT i en la actualitat sumiller del restaurant Moo, va ser tercer.

Nou sopar-col·loqui de l’AAA CETT. La Sra. IsabelGalobardes, Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va ser laconvidada al darrer sopar organitzat per l’AAA CETT, que va tenir lloc el passat 29de setembre a l’Hotel Alimara. Durant el transcurs del col·loqui se li va demanarque comentés les principals línies d’actuació de la direcció general, l’estat dels tre-balls del Pla Estratègic de Turisme que prepara el seu departament, i que fes unprimer balanç del resultat de la temporada turística d’estiu a Catalunya.

Una alumna del CETT guanya la IX Beca XiquetSabater. Sílvia Merseguer Chordà, alumna del CETT, ha estat una de les duesguanyadores de la novena edició de la Beca Xiquet Sabater, que convoca la Uniód’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, amb el suport delsdepartaments d’Educació i Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat deCatalunya, La Caixa, i l’Hotel Aiguablava de Begur. La Sílvia, que ha cursat el cicleformatiu de Tècnic Superior de Restauració al CETT, va demanar la beca per conti-nuar els seus estudis i cursar la diplomatura en Turisme.

El CETT col·labora amb el Saló BarcelonaDegusta. Aquesta iniciativa s’emmarca dins de l’Any de l’Alimentació, laCuina i la Gastronomia. A Barcelona Degusta, un saló d’alimentació orientat alconsumidor final, l’Escola d’Hoteleria col·laborarà en uns ambigús, espais temàticsde productes, on es prepararan degustacions per famílies d’aliments, les quals espodran tastar, assaborir i comparar en les diverses varietats i qualitats.

TOT FLAIX

39

440

• Abellán, C. Les tapes del comerç 24.Barcelona: RBA-La Magrana, 2005.

• Anuario del turismo rural 2005. Madrid:Susaeta, 2005.

• Boté, V.; Duch, M.J.; Escot, L. Curso definanciación del sector turístico. Madrid:MaGraw-Hill, 2005.

• Economía y turismo: Prácticas. Madrid:McGraw-Hill, 2005.

• Ejarque, J. Destinos turísticos de éxito:Diseño, creación, gestión y marketing.Madrid: Pirámide, 2005.

• Guía del turismo de vino en España2005. Madrid: Anaya, 2005.

• Kotler, P.; Bowen, J.; Makens, J.Marketing para turismo. 3a ed. Madrid:Pearson Education, 2003.

• Labollita, M.; Farré, M. Animación en el

ámbito turístico. Madrid: Pirámide 2005.

• Mariscal Galeano, A. Mercado de Trabajoy Turismo en Andalucía: actividad, ocu-pación y paro (1990-2003). Sevilla:Consejería de Turismo, Comercio yDeporte, 2004.

• Melgosa, F.J. Derecho y turismo.Salamanca: Universidad, 2004.

• Monteagudo, M.J.; Puig, N. Ocio ydeporte; un análisis multidisciplinar.

• Muñoz, J.L.; Vega, M.; Vaquera, A.Beneficios fiscales al patrimonio históri-co español. León: Universidad, 2004.

• OMT. Yearbook of tourism statistics1999-2003 vol.I. Madrid: OMT, 2003.

• OMT. Yearbook of tourism statistics1999-2003 vol II. Madrid: OMT, 2003.

• OMT. Gestión de la saturación turística

en sitios de interés natural y cultural:guía práctica/OMT. Madrid: OMT, 2004.

• OMT. Indicators of SustainableDevelopment for Tourism Destinations:A Guidebook/OMT. Madrid: OMT, 2004.

• Puig, J. La discreta arrogancia delmundo del vino. Barcelona: Montagud,2005.

• Rutas del turismo activo. Deporte, aven-tura, naturaleza. Madrid: El País-Aquilar,2005.

• Valls, J.F. Gestión de destinos turísticos.Barcelona: Gestión 2000, 2004.

• Velasco González, M. La política turísti-ca. Gobierno y Administración Turísticaen España (1952-2004). Valencia: Tirantlo Blanch, 2004.

• Viajar con Interrail. Madrid: El País-Aquilar, 2005.

“Curso de Financiación del Sector Turístico”

The McGraw-Hill Companies

Valentín Bote Gómez, María Jesús Such Devesa

i Lorenzo Escot Mangas analitzen en aquesta

obra la importància que ha tingut i té el sector

turístic, integrat per un conjunt heretogeni de

subsectors, com a motor del creixement de l’e-

conomia espanyola. Aquest manual analitza i

quantifica com s’ha produït el finançament de les empreses turístiques a

Espanya, dades que, tal i com succeeix en qualsevol altra activitat, permeten

obtenir els recursos necessaris per afrontar projectes de millora, creixement i des-

envolupament al sector.

“City Tourism and Culture:The European Experience”

Organització Mundial del Turisme

La World Tourism Organization (WTO) és l’ú-

nica organització intergovernamental que

exerceix com a fòrum global en qüestions i

política relacionades amb el turisme. Entre

els seus membres s’inclouen 151 països i

territoris, així com uns 300 membres afiliats

del sector públic i privat. La missió de la World Tourism Organization és pro-

moure i desenvolupar el turisme com a recurs significatiu per fomentar la

pau i l’entesa internacional, el desenvolupament econòmic i el comerç inter-

nacional.

Pàgines web d’interès

Recursos turístics

Turisme sosteniblewww.turisos.net

Hotelswww.ac-hotels.com

Agències de viatgewww.responsibletravel.com

Portalswww.mappy.comwww.trotty.comwww.breakingtravelnews.com/internet/ (anglès) www.stile.coventry.ac.uk/cbs/staff/beech/tourism/index.htm www.sosig.ac.uk/roads/subject-listing/World-cat/tourind.html www.world-travel-net.comwww.connectedtraveler.com

Àmbit estatalwww.espania-spain.com

Àmbit regionalwww.travelturisme.com www.andalucia.orgwww.comunitatvalenciana.comwww.huescalamagia.es

Turisme ruralwww.turismerural.comwww.nekatur.netwww.ecoturismorural.com

Premsa digital turísticawww.nexotur.com www.turinet.net

5

www.cett.es

Competir per lespersones

El nou paradigma dela restauració

Sistema de Gestión deCalidad de la Formación

ISO 9001:2000

Grup CETTESCOLAD'HOTELERIA I TURISME

ESCOLA UNIVERSITÀRIAD'HOTELERIA I TURISMECentre adscrit a la Universitat de Barcelona

CETT CONSULTORS

VIATGES CENTURY

HOTEL ALIMARA

NATURALMENT.e

ÀGORA BCNResidència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-3808035 BarcelonaTel. 93 428 07 77Fax 93 428 67 77e-mail: cett@cett.eswww.cett.es

En un projecte d’aquestes característiques, en què es treba-lla en la creació d’un producte que sigui un referent de pro-fessionalitat i qualitat de servei, és clau basar totes lesactuacions en les línies estratègiques sobre la qualitat deproducte i dels serveis definida per la direcció, garantint quees doni resposta a les espectatives i necessitats dels seusclients.Un dels objectius bàsics del projecte ha estat aprofitar el fetque el producte estava en fase de disseny per, mitjançant elpunt de vista d’especialistes en cadascuna de les àrees enquè s’estructura l’hotel, definir una operativa tècnica, noviciada, que s’associés a un producte excel·lent en la sevagestió.A partir de la definició d’aquests processos i la definició delsprocediments operatius, la direcció i la propietat han dispo-sat d’informació que els ha ajudat a identificar l’estructura

de recursos necessària per a l’òptima realització de les acti-vitats pròpies de l’establiment: recursos organitzatius, d’in-formació, operatius i d’altres.La finalitat del projecte no ha estat només definir una ope-rativa òptima, sinó integrar aquesta operativa en un sistemade gestió de la qualitat que portarà l’Hotel a controlar iadministrar una millora contínua dels seus processos. Peraquest motiu, el primer pas, molt important, ha estat formarla direcció sobre les bases de la qualitat, eines, indicadors ialtres característiques pròpies d’un sistema de gestió de laqualitat.Un cop impartida aquesta formació, CETTConsultors, con-juntament amb la direcció de l’establiment, ha definit l’es-tructura del sistema de gestió de la qualitat propi de l’HotelQgat Vallès.Abans de l’obertura de l’establiment s’ha donat formació atot el personal sobre com treballar amb un sistema de qua-litat basat en l’ISO 9001:2000. A més, l’equip de cadascunade les àrees ha rebut formació en la gestió dels processosque li correspon. D’aquesta manera es garanteix des del pri-mer dia l’eficiència i la professionalitat, així com l’optimitza-ció dels recursos i la correcta implantació i seguiment delsistema.L’Hotel Qgat Vallès ja és una realitat present al mercat, dis-posat a ser un referent per la seva professionalitat i ambl’objectiu d’obtenir, en un futur proper, el reconeixement delseu sistema de gestió de la qualitat amb la certificació ISO9001:2000. n

Glòria Sanmartin i Úrsula MoroteProfessores d’EUHT CETT-UB

CETT Consultors

37

L'esforç continuat per la qualitat constitueix la garantia de futur del sector turístic per superar previsibles conjuntures deforta competència entre destins.Malgrat la bona salut del turisme a Catalunya, el sector ha d'adaptar-se permanentment a la situació canviant dels mer-cats emissors, la qual cosa obliga a insistir en la millora de la qualitat i en la diversificació del producte turístic. L'aposta de país per la qualitat ha de procurar fer front als reptes més importants als que s'enfronten les empreses turísti-ques que són, entre altres, els relatius a la necessitat de crear una cultura de la qualitat, desenvolupar una forma de fer prò-pia, posar la tecnologia al servei de la qualitat, seleccionar i formar adequadament el personal, així com implementar sis-temes de millora de la qualitat permanent que permetin avaluar les cotes de qualitat actuals i realitzar una estimació delsnivells òptims a aconseguir per satisfer les exigències del mercat, així com les accions necessàries per aconseguir-los. Des de Formació Contínua CETT considerem que per fer front al repte concret de capacitació de les persones és clau passar per:

• La definició de models formatius i coordinació amb l'àmbit universitari associacions i sector empresarial. • El seguiment i coordinació amb organismes que realitzen accions de formació ocupacional i contínua. • L'execució d'accions formatives en millora de la qualitat dels responsables municipals dels destins i en els subsectors turís-tics, formant directius i empleats.• El suport de la Generalitat a la formació de postgrau, l'especialització i la investigació en turisme. n

Més informació: formacio.continua@cett.es

La formació, clau per a un turisme de qualitat

Notícies del CETT

L’ALIMARA ES CONSOLIDA coma hotel de reunions i congressos Un any després de la inauguració del Gran SalóCatalunya, l’Hotel Alimara continua avançant en el seu posicionament en el segment de CCIR(Convencions, Congressos, Incentius i Reunions).

La qualitat i quantitat dels espais que en configuren l’ofertasituen l’Hotel Alimara en les primeres posicions del rànquingd’establiments especialitzats en la celebració d’esdeveni-ments a Barcelona: ocupa el 5è lloc segons l’estadística delBarcelona Convention Bureau pel nombre d’actes celebratsel 2004, i és el 7è establiment pel que fa a l’oferta d’espais icapacitats (Hostelmarket). Aquest és el resultat d’un llargcamí de 10 anys d’experiència que ajuden a afrontar unanova etapa que es presenta complexa davant el notable in-

crement de l’oferta hotelera a la ciutat. Per assumir els nousreptes, la nova temporada s’ha iniciat amb moltes novetats:La renovació de les habitacions, canvis als banys i moquetes.;la renovació de la imatge gràfica, amb l’edició d’un noucatàleg que presenta detalladament tots els serveis, espais,capacitats i equipaments de l’Hotel, i un manual de treballdestinat als professionals que, per primera vegada, incorpo-ra tota l’oferta d’aules de tecnologia aplicada; el nou llocweb, amb funcionalitats afegides com ara el buscador desalons per capacitats, interfaces per reserves de congressos,menús i plànols descarregables.Darrera d’aquestes millores hi ha el recolzament d’un serveiprofessional i flexible que s’adapta tant a les necessitatsd’una petita reunió com a les d’un gran congrés internacio-nal amb més de 500 persones, com ara el XIX Eurosensor,amb seu a l’Hotel Alimara de el passat mes de setembre. n

Un any més des del Servei d’Orientació Professional, Col.locació i Pràctiques del CETT, fem un resum de les demandes labo-rals rebudes al departament. D’entrada, anunciar que des de fa uns tres mesos, el departament disposa d’una nova eina pergestionar les ofertes que ens ha d’ajudar a millorar, encara més, el servei que donem tant a empreses com a l’alumnat.Aquesta nova eina és el campus virtual on, tant els alumnes com els ex-alumnes de l’Associació d’Antics Alumnes CETT,poden consultar on line, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment les demandes rebudes al departament. Òbviamentaixò fa que puguem arribar a un nombre més important de candidats i per tant poder realitzar unes millors preseleccionsde candidats per a les empreses. Així doncs, i entrant amb matèria, dir que aquest curs 2004/2005 (de setembre a setem-bre), hem tornat a superar la barrera de les 2000 demandes laborals rebudes. Per ser exactes, el nombre total ha estat de2.163. Si ens centrem amb la classificació d’aquestes demandes segons les àrees, remarcarem que l’increment més espec-tacular s’ha donat a l’àrea de transports i viatges, i més concretament als perfils professionals vinculats al món de les agèn-cies de viatges. El nombre total d’aquestes ofertes ha estat de 413 (veure gràfic), el que representa un augment de més de165 respecte el curs passat. En quan a l’àrea d’allotjament l’augment també ha estat important, comptabilitzant 427demandes laborals. Majoritàriament els perfils sol·licitats han estat els de la recepció dins les diferents tipologies d’establi-ments hotelers. En l’àrea de Restauració, les ofertes relacionades amb els perfils de sala (cambrers, maîtres...) han assolitnovament un nou rècord respecte al històric del departament, amb un total de 547 sol·licituds (104 més que el curs pas-sat). També hem establert un màxim a les ofertes relacionades amb la cuina, amb un còmput total de 452.Respecte a la resta d’àrees, les dades son similars a les obtingudes al llarg d’aquests cinc anys. Els mesos amb més deman-des rebudes han estat: abril, maig, setembre, gener i juny.Respecte el percentatge segons les categories professionals, el 65% de les demandes es corresponen a perfils dins de càrrecsintermitjos, el 22% a càrrecs auxiliars (també es reben moltes demandes laborals a mitja jornada, idònies per aquelles per-sones que encara estan estudiant i volen compaginar feina amb estudis) i la resta, el 13%, a càrrecs directius.En resum hem de dir que aquest ha estat un bon any pel que fa al nombre de demandes rebudes i que els perfils més sol·lici-tats coincideixen amb l’informe publicat per l’Inem sobre tendències de les ocupacions en expansió, on tant els perfils desala, cuina i recepcionistes hi apareixen com a destacats. Aquest mateix informe preveu que aquesta tendència seguirà enaugment. n

Elisenda Farràs. Directora del Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques

Baròmetre laboral curs 2004/2005: més de 2.000 demandes!

EL DIÀLEG, omnipresent a l’acte d’inauguració del CURS 2005-2006

CETT Formació

El diàleg -entre ciència i cuina, entre l’EUHTCETT i la UB, entre coneixement i experiència...-va ser l’eix central de la jornada inaugural delpresent curs, que va tenir lloc el passat mes desetembre al Saló Catalunya de l’Hotel Alimara.

El Sr. Miquel Alsius, president del Grup CETT, va ser l’encarregatde donar la benvinguda als assistents, tot destacant el fet dife-rencial del CETT com a institució i projecte pedagògic que l’haconsolidat com a referent en el sector. Tot seguit va arribar el torn de la lliçó inaugural, a càrrec del Sr.Albert Raurich, cap de cuina de elBullirestaurant, sobre el tema“És la cuina molecular un nou estil de cuina?”. Albert Raurich esva referir a la gastronomia molecular no pas com un tipus decuina, sinó com un diàleg entre científics i cuiners que contri-bueix a entendre què passa quan cuinem, a trobar nous caminsper evolucionar en aquest terreny. Raurich va explicar que aelBulli s’ha creat la Fundació Alícia elBullitaller, per tal de desen-volupar l'aplicació de la ciència i la tecnologia en la innovació enla gastronomia. Allà es fan estudis temàtics per productes, s’ana-litza el canvi de textures en el món de la cuina per a la creació denous productes... amb l’objectiu d’aconseguir que el coneixe-ment arribi a tothom i es pugui aplicar en tot tipus de cuines. Després d’aquesta lliçó magistral sobre gastronomia molecular,Nan Ferreres, directora de l’EHT CETT, va destacar que el presentcurs suposa una fita especial per a l’Escola, ja que es compleixendeu anys de la primera promoció de Tècnics en Cuina. Va desta-car els canvis que hi ha hagut a l’Escola i en el sector durantaquesta dècada i va fer recordar que aquesta data especial coin-cideix amb l’Any de la Gastronomia, en el qual el CETT ha parti-cipat activament. Tot desitjant un bon inici de curs, va cedir la

paraula a Gaspar Coll, adjunt per a la planificació i ordenacióacadèmica. Aquest va agair com a professor el retrobament per-sonal amb el CETT i l’atenció rebuda, que ha fet que es sentís“com a casa”. Coll, tot recuperant el fil argumental de la tasca icontribució qualitativa i innovadora que es realitza des d’elBulli,va destacar la feina desenvolupada per unir ciència i cuina, cièn-cia i artesania, i en definitiva, ciència i cultura”. Traspassant laidea del diàleg a la cuina al marc formatiu i universitari, va des-tacar que el fet que l’EUHT CETT sigui un centre adscrit a laUniversitat de Barcelona permet que hi hagi un diàleg dinàmicque potencia el marc universitari de l’Escola. El Dr. Joan Guàrdia, director de l’EUHT CETT, va destacar laimportància de l’acte d’inauguració de curs com a compromísper part de tota la comunitat acadèmica (educadors i estu-diants) d’assolir els objectius que es fixen per al curs. Va celebrarque l’inici d’un nou any acadèmic suposi que, una vegada més,es difondrà i generarà coneixement. Tancant els parlaments, Maria Abellanet, patrona de la FundacióGaspar Espuña CETT, també va fer ús de la paraula diàleg -entrel’Escola, la universitat i l’empresa, i entre el coneixement i l’expe-riència-, com a essència del projecte que duu a terme el CETT. Vadestacar la importància del sector turístic a Catalunya i el seucreixent dinamisme, i va precisar que és un sector de serveis quenecessita bons professionals per seguir evolucionant. Va ferreferència a la raó del CETT com a formadora dels millors profes-sionals en Turisme, i va destacar que aquests, amb la iniciativa il’actitud que els caracteritza, contribueixen a formar les millorsempreses. Tot agraint la tasca dels empresaris del sector, vaencoratjar l’alumnat perquè sàpiga aprofitar les oportunitats.Finalment, el Sr. Manel Bassols, director de la Fundació GasparEspuña CETT i el Sr. Gaspar Esuña, president de la Fundació, vanlliurar els premis als millors Crèdits de Síntesi dels CFGS i al millorProjecte Final de Carrera de la DT. n

20

Per segon cop, s’inicia un nou curs d’extensió universitària elBullirestaurant “elaboracions característiques”, que realitza elCETT conjuntament amb elBulli. La formació, que tindrà una durada de 80 hores -des del proper mes de gener fins al mesde març-, s’adreça als professionals del sector en actiu o bé amb experiència professional o titulació en cuina, i serà impar-tida per professionals del sector, professorat del CETT, i l’equip d’elBullirestaurant, amb la participació de Ferran Adrià. Els objectius del curs són els següents: • Reciclar els coneixements professionals a partir de les experiències de l’equip d’elBullirestaurant• Conèixer i aprofundir en les darreres tendències de cuina creativa i d’autor• Practicar i analitzar els nous conceptes i innovació de la cuina avantguardista El curs inclourà tallers de tast, tallers de creativitat, la visita al taller elBulli i l’elaboració del projecte final. n

2ª edició del curs elBullirestaurant “elaboracions característiques”

Apostant clarament per l’excel·lència delsseus productes i serveis, l’Hotel Qgat Vallès,que acaba d’obrir les portes en aquestapoblació, ha optat per buscar l’assessoramentdels experts de CETTConsultors per posar enmarxa un sistema operatiu tècnic que com-pleixi amb la normativa UNE EN ISO9001:2000.

La definició, projecció i posada en marxa d’un negoci éssempre una tasca àrdua que s’ha de realitzar a partir d’unelaborat pla d’empresa que contempli amb molt detall nonomés la viabilitat econòmica i comercial, sinó també tot elvessant operatiu de l’establiment.

Les característiques pròpies d’una empresa turística, on granpart del personal té un contacte directe amb el client i elsserveis que s’hi presten són intangibles, afegeixen dificultatal procés d’engegada d’un projecte, especialment per a lesempreses alienes al sector interessades a introduir-se enaquest món.Una promotora immobiliària de Sant Cugat del Vallès, des-prés de decidir ampliar el seu negoci diversificant producte,n’ha projectat la incursió en el sector turístic amb la creaciód’un establiment hoteler, l’Hotel Qgat Vallès. Per implantarun sistema operatiu tècnic que compleixi amb la normativaUNE EN ISO 9001:2000, aquesta entitat ha escollit l’assesso-rament dels experts de CETTConsultors.

Desenvolupant un sistema de gestió de la qualitat El quadre adjunt mostra l’esquema de treball que l’equip deCETTConsultors ha seguit per desenvolupar el projecte.

Al llarg de tot el procés, és molt important la implicació dela direcció de l’establiment, de manera que el treball resul-tant s’adapti completament a les seves necessitats.

Estudis i investigacions

La implantació del SISTEMA de lesOPERACIONS a l’Hotel Qgat Vallès

36

Font: Elaboració pròpia

En un projecte d’aquestes característiques, en què es treba-lla en la creació d’un producte que sigui un referent de pro-fessionalitat i qualitat de servei, és clau basar totes lesactuacions en les línies estratègiques sobre la qualitat deproducte i dels serveis definida per la direcció, garantint quees doni resposta a les espectatives i necessitats dels seusclients.Un dels objectius bàsics del projecte ha estat aprofitar el fetque el producte estava en fase de disseny per, mitjançant elpunt de vista d’especialistes en cadascuna de les àrees enquè s’estructura l’hotel, definir una operativa tècnica, noviciada, que s’associés a un producte excel·lent en la sevagestió.A partir de la definició d’aquests processos i la definició delsprocediments operatius, la direcció i la propietat han dispo-sat d’informació que els ha ajudat a identificar l’estructurade recursos necessària per a l’òptima realització de les acti-vitats pròpies de l’establiment: recursos organitzatius, d’in-formació, operatius i d’altres.La finalitat del projecte no ha estat només definir una ope-rativa òptima, sinó integrar aquesta operativa en un sistemade gestió de la qualitat que portarà l’Hotel a controlar iadministrar una millora contínua dels seus processos. Peraquest motiu, el primer pas, molt important, ha estat formarla direcció sobre les bases de la qualitat, eines, indicadors ialtres característiques pròpies d’un sistema de gestió de laqualitat.Un cop impartida aquesta formació, CETTConsultors, con-juntament amb la direcció de l’establiment, ha definit l’es-tructura del sistema de gestió de la qualitat propi de l’HotelQgat Vallès.Abans de l’obertura de l’establiment s’ha donat formació atot el personal sobre com treballar amb un sistema de qua-litat basat en l’ISO 9001:2000. A més, l’equip de cadascuna

de les àrees ha rebut formació en la gestió dels processosque li correspon. D’aquesta manera es garanteix des del pri-mer dia l’eficiència i la professionalitat, així com l’optimitza-ció dels recursos i la correcta implantació i seguiment delsistema.L’Hotel Qgat Vallès ja és una realitat present al mercat, dis-posat a ser un referent per la seva professionalitat i ambl’objectiu d’obtenir, en un futur proper, el reconeixement delseu sistema de gestió de la qualitat amb la certificació ISO9001:2000. n

Glòria Sanmartin i Úrsula MoroteProfessores d’EUHT CETT-UB

CETT Consultors

37

LA FORMACIÓ, CLAU PER A UN TURISME DE QUALITAT

L'esforç continuat per la qualitat constitueix la garan-tia de futur del sector turístic per superar previsiblesconjuntures de forta competència entre destins.Malgrat la bona salut del turisme a Catalunya, el sectorha d'adaptar-se permanentment a la situació canviantdels mercats emissors, la qual cosa obliga a insistir enla millora de la qualitat i en la diversificació del produc-te turístic. L'aposta de país per la qualitat ha de procurar fer frontals reptes més importants als que s'enfronten lesempreses turístiques que són, entre altres, els relatius ala necessitat de crear una cultura de la qualitat, desen-volupar una forma de fer pròpia, posar la tecnologia alservei de la qualitat, seleccionar i formar adequada-ment el personal, així com implementar sistemes demillora de la qualitat permanent que permetin avaluarles cotes de qualitat actuals i realitzar una estimaciódels nivells òptims a aconseguir per satisfer les exigèn-cies del mercat, així com les accions necessàries peraconseguir-los. Des de Formació Contínua CETT considerem que per ferfront al repte concret de capacitació de les persones ésclau passar per:

• La definició de models formatius i coordinació ambl'àmbit universitari associacions i sector empresarial. • El seguiment i coordinació amb organismes que rea-litzen accions de formació ocupacional i contínua. • L'execució d'accions formatives en millora de la qua-litat dels responsables municipals dels destins i en elssubsectors turístics, formant directius i empleats.• El suport de la Generalitat a la formació de postgrau,l'especialització i la investigació en turisme. n

Més informació: formacio.continua@cett.es