butlletí periòdic de la Coordinadora Obrera Sindical a l’Àrea Metropolitana de València #03 setembre 2012

Contra ella, per la Vaga General i per solidaritat amb el poble treballador basc, el 26 de Setembre: Jornada nacional de lluita

El passat 25 de juliol, CCOO i UGT van convo-car a Madrid un “Cimera Social” en la qual van anunciar la creació en tot l’estat de plataformes socials que engloben les “megaplataformes” ja existents, les plataformes de “Defensa de l’estat de benestar” … Posades en marxa després de la pèrdua del govern pel PsoE, passant per sobre en la majoria dels casos d’estructures socials unitàries preexistents, i incloent, a més, a tota mena d’organitzacions policials i parapolici-als, i fins i tot d’empresarials. Durant aquests dies es desenvoluparà la segona part d’aquesta infàmia, per tal de preparar el seu programa d’actuació, també als diferents territoris dels Països Catalans al sud de l’Albera.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical COS, davant les declaracions públiques d’algunes de les organitzacions que en formen part, consi-derem que:

· Darrere d’aquesta maniobra està el PsoE, qui va votar amb el PP i CiU el colp d’estat “cons-titucional” de l’agost de 2011, contrareforma que prioritza el pagament del deute sobre els serveis públics, justificant totes les retallades esdevingudes i per venir.

· El PP, i CiU, està continuant la línia de reta-llades i privatitzacions de les dutes a terme pel PsoE en els anys anteriors. El marc legal bàsic per desfer tots els sistemes de protecció social, privatitzar el sector públic, afavorir les grans fortunes, i fixar les bases de l’especula-ció immobiliària, s’han desenvolupat en l’úl-

tima dècada, mentre el PsoE cobria de genero-ses subvencions els sindicats i organitzacions membres d’aquesta “Cimera Social”, sindicats que per “acció o omissió” no han fet gairebé res per mobilitzar contra la privatització de la sanitat, per exemple. Si privatitzen el PP i CiU sí que “mobilitzen”, si ho fa el PsoE, no.

· Els objectius reals de les cúpules i grans bu-rocràcies és intentar garantir la pau social, capitalitzant el malestar social, per contro-lar-lo, dirigir-lo, i quan calga, desactivar-lo... I fins i tot anul·lar, ocultar o fins i tot crimi-nalitzar qualsevol lluita autònoma que ells no puguen controlar.

· Ni qüestionen el mercat, ni el capitalisme. Defensen una reactivació econòmica consis-tent en una fugida endavant, basada en un re-torn a la construcció de més habitatges, més autopistes, més aeroports, quan les nostres viles i ciutats estan plenes d’habitatges buits i de persones sense cases.

Quan veiem com tenim aeroports sense avions, com el de Castelló, o altres sense gaire ús. És aquest el model que necessitem al nostre país? O necessitem recu-perar la nostra terra? Necessitem recuperar la nostra indústria... Fins i tot a costa de sortir-nos-en de la maleï-da Unió Europea?

· Eviten parlar de la corrupció política (no po-den treure-li els colors al PsoE) Eviten parlar de l’enorme i anul·ladora dependència econòmica d’aquests sindicats i organitzacions, de cara a l’estat. Així doncs, i com sempre hem denun-ciat des de la COS, i malgrat totes les bones vo-luntats del món, és possible o creïble qualsevol plantejament de lluita contra el sistema que et manté mitjançant subvencions? Si aquestes or-ganitzacions i sindicats realment volen un can-vi estructural radical, estan disposades a renun-ciar a les subvencions que reben (dels nostres impostos), i desenvolupar el seu treball amb els seus propis mitjans?

Consideracions sobre la cimera social

Avancem en l’organització, la lluita i la solidaritat

2

· Si ja és més que evident que el sistema polí-tic/parlamentari actual no decideix res més enllà de les pautes marcades prèviament per les grans institucions i elits financeres inter-nacionals, tornar a l’hipotètic “Estat del be-nestar”, ens serviria de res? Eixe govern tindria independència d’actuació real? Eixe hipotètic govern “d’esquerres” posaria en marxa mesu-res que no van prendre quan van poder fer-ho, (progressivitat fiscal, modificació o derogació de les lleis que permeten privatitzar els serveis públics com la 15/97, per exemple)? No.

· “Curiosament”, en el comunicat públic de la “cimera social” no s’esmenta ni a la UE, ni al BCE, ni a l’FMI, institucions que representen els interessos del gran capital europeu i inter-nacional, i que dissortadament ja sabem com han anat enviant a la ruïna a la classe treballa-dora i als pobles d’Europa, i de mig món.

Des de la COS entenem que els plantejaments de classe, i les propostes de solucions reals per la si-tuació de crisi sistèmica global actual, deuen di-rigir-se obligatòriament a les arrels del proble-ma, al propi sistema capitalista. El capitalisme europeu i internacional (dels quals el capitalis-me espanyol i del nostre país no són res més que servents fidels), ja fa més de 30 anys que té un full de ruta ben clar que marca i exigeix:

· El desmantellament dels sistemes de protec-ció social.

· La supressió dels drets laborals, salarials i de seguretat i salut bàsics (mantinguts gràcies a l’explotació dels pobles perifèrics).

· L’anihilació dels drets personals més elemen-tals (avortament, llibertat d’expressió…).

· La destrucció els drets nacionals i trets carac-terístics dels diferents pobles del món (entre els quals els nostres)

Tot açò, ja ho hem vist als estats de l’antiga Europa de l’est i ara ho està patint el poble tre-ballador grec, ja que ara ja no els és necessari mantenir aquests sistemes en un context de deslocalitzacions brutals cap a països de la pe-

www.sepc.cat

3

rifèria en els quals es poden aplicar condicions de semi-esclavitud en ple segle XXI, tal i com portem mesos veient al Brasil de les mans de la multinacional Inditex.

Pretendre una “pacífica i confortable tornada a l’estat de benestar”, com defensen des de la “cimera social”, “participant” dòcilment de ma-nifestacions/processons, “participant” d’unes eleccions “democràtiques” cada quatre anys, o “participant” d’una “consulta social” sobre les retallades, quan al nostre país tenim més de 1.700.000 aturats reals, al voltant de 600.000 llars amb tots els seus membres aturats, amb uns índexs d’atur que comencen a superar el 30% en moltes comarques del nostre país, o amb uns índexs de pobresa creixent sense con-trol, és una maniobra de distracció brutal a can-vi d’un plat de llenties en forma de subvencions.

L’objectiu principal de les cúpules de CCOO, UGT i la resta de sindicats i organitzacions que conformen la “Cimera Social” és accelerar la caiguda del govern Rajoy (que té els dies comp-tats davant la pròxima intervenció, que serà igual o més traumàtica que a Grècia), per subs-tituir-lo per un altre govern de “Concentración nacional” amb la participació de ministres/diputats del PsoE, “per sortir de la crisi”... És a dir, una versió 2.0 dels Pactes de la Moncloa promoguts per la UCD i signats pel PcE, PsoE, CCOO… I que significaren el principi del fi de les aspiracions obreres i populars per un canvi real de règim i de sistema.

Al cap i a la fi, un govern amb nou president “elegit democràticament i legítima”, amb un ga-binet ministerial format per membres dels prin-cipals partits espanyols (sense descartar a CiU) que tinguen el vist-i-plau de la Comissió Euro-pea i de l’eix Berlín-Paris, tal i com ja va passar recentment a Grècia, per poder continuar apli-cant les mesures dictades per la troika, amb total “llibertat d’acció”, una vegada desmobilitzada i desmoralitzada la major part de la classe treba-lladora. Quan s’assolisca aquest quadre de co-ses, les “megaplataformes”, “cimeres socials”… Desapareixeran del mapa sense remissió, i les grans cúpules i alta burocràcia de CCOO, UGT… Hauran pogut salvar els seus llocs de “treball”.

Des de la COS entenem que hem de resistir aquesta maniobra (de curt recorregut, ja que cap de les mesures plantejades incideixen en les arrels del problema), hem de reforçar les dinà-miques d’unitat d’acció reals. Hem de reforçar les organitzacions de classe i combatives, com la COS. Hem de reforçar les dinàmiques de lluita antirepressiva… I tot això, als nostres centres de treball, als nostres carrers, barris i localitats. A la COS estem convençuts que tenim per davant una lluita molt llarga i molt dura. El que necessitem doncs, és aglutinar el màxim possible de forces, amb una línia netament de classe, combativa i anticapitalista, que defense clarament els drets

fonamentals de les persones i del nostre poble a la seua lliure determinació. Una suma de forces que puga posar en marxa un programa de lluita que hauria de comptar amb els punts següents:

· Retirada de la contrareforma laboral i de la resta de la legislació antiobrera.

· Prestació per atur sense límit fins la trobada de feina, i salari social universal.

· Prohibició dels desnonaments de les famílies treballadores. Programa real d’habitatge social.

· Repartiment del treball mitjançant la prohibi-ció de les hores extraordinàries en un moment com l’actual, la reducció de la jornada laboral a 35h setmanals com a màxim; prohibició dels ERO; recuperació d’empreses tancades o amb greus problemes, en mans dels i de les treba-lladores, per formar cooperatives i empreses sense patrons; reducció de l’edat de jubilació…

· No a las privatització dels serveis públics: sa-nitat, educació, transports, dependències, etc. Prou de retallades socials, laborals i nacionals. Creació de mecanismes de control popular real sobre els serveis públics.

· Desenvolupament, millora i extensió dels serveis públics d’atenció a la diversitat i a les dependències.

· Expropiació de les empreses privatitzades que presten serveis bàsics.

· Que els que més tenen, paguen més. Reforma fiscal. Recuperació de l’impost de successions. Impost sobre les transaccions financeres. Per-secució del frau fiscal. Responsabilitats penals pels especuladors i causants de la crisi.

· Ús dels diners públics per la nostra economia productiva real i sostenible, per crear llocs de treball… I no pagar el deute ni rescatar cap banc.

· Llibertat immediata sense càrrecs per a totes les companyes i companys repressaliades per la seua militància i compromís sindical, soci-al i/o polític. Prou de repressió contra els i les que lluiten.

· La sortida de l’OTAN, de la UE, i de l’euro.

Avançar en models d’autoorganització en els nostres barris i pobles per satisfer les necessitats bàsiques de la classe treballadora i de tots els sec-tors exclosos i vulnerables de la població. Fer un plantejament crític i un qüestionament de l’ac-tual model de “creixement i consum il·limitat” de productes materials innecessaris; substitu-int-lo per un model social d’abundància relaci-onal, cultural i de cures accessible per a tothom: Per uns Països Catalans socialistes, cooperatius i autènticament lliures.

1a SETMANA EUROPEA de LLUITA per la

SANITAT PÚBLICA

dilluns 1 d'octubre 19.30 h

Plaça de l'AjuntamentAssemblea

popular oberta

dimecres 3 d'octubre 19.30 h

Hospital la Fe de CampanarCadena humana

al voltant de l'hospital

dissabte 6 d'octubre 18.30 h

Torres de SerransManifestació

unitària per la sanitat i els serveis públics

4

Coordinadora Obrera Sindicalel sindicat per l’alliberament

de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

www.sindicatcos.cathorta@sindicatcos.cat | info@sindicatcos.cat

Si estàs interessat/da en afilar-te o rebre informació sobre la COS, pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a:

COS l’Horta, Carrer Salvador Ferrandis Luna, 42 (baix esquerra) (l’Olivereta / Nou Moles) 46018 València (l’Horta).

També ho pots fer a través del web del sindicat.Ens pots trobar els dilluns i dimarts, de 19.00 a 21.00 h,

al Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina.

Nom i cognoms:

Adreça postal :

Municipi:

Correu electrònic:

Comarca:

Telèfon:

Estic interessada en: Afiliar-t’hi Rebre informació Col·laborar

Des de la COS de l’Horta, hem donat suport i participarem activament de l’acció solidària organitzada per les companyes i companys del Bloc Crític i de la Xarxa de Col·lectius en Lluita. Amb aquesta acció es vol mostrar la més pro-funda solidaritat amb les persones represalia-des i denunciades per la cadena de supermer-cats Mercadona després d’haver realitzat un acte de denúncia sobre la situació desesperada en la qual es troben cada vegada més milers de persones a conseqüència de les polítiques que emparen l’estafa que denominen crisi. La falta de possibilitats per poder tenir accés a aliments bàsics és alguna cosa real que demostra el grau de violència al que estan sotmetent-nos.

Mentre des d’infinitat de mitjans deforma-tius insisteixen a presentar un episodi durant

la lluita no-violenta que les i els membres del Sindicat Andalús de Treballadors estan duent a terme, com a robatori i fins i tot saqueig. Menteixen més que poden. Ni robatori ni sa-queig… Va ser un acte-denuncia públic i sense amagar-se en tota regla que Mercadona no va saber ni sap digerir. Tirar menjar en bon estat hauria de ser un delicte i qui hauria d’estar sent perseguida i donar explicacions és la mateixa empresa i els seus propietaris.

La denúncia d’aquesta cadena, que negocia amb una qüestió tan bàsica com és l’alimen-tació, és una postura que delata la intenció prepotent de la família Roig que no està dis-posada al fet que s’assenyale la seua política de tirar aliments abans de reciclar-los o do-nar-los, ja que hi ha persones que passen ne-

cessitat i escassetat d’aliments. És per això en-tre moltes altres coses (política antisindical, règim intern de relacions, condicions explo-tadores, explotació de recursos aliens, com la pesca al Sàhara…) que demanem el boicot ac-tiu a aquest supermercat. Si les denúncies in-ventades contra el SAT no es retiren, seguirem aquesta campanya de solidaritat. Els proble-mes i la realitat que denuncia aquest sindicat no ens es aliena al País Valencià i considerem la seva lluita com a pròpia.

Cridem a la solidaritat amb la gent que pateix la repressió degut a les accions de la marxa obrera que està tenint lloc a Andalusia, orga-nitzada pel SAT. Exigim la retirada immediata de les denúncies de Mercadona i de l’estat (Mi-nisteri d’interior). Boicot a Mercadona!

Ara mateix hi ha 11 companys del SAT, represaliats i denunciats per Mercadona, amb ordre de cerca i captura

Solidaritat amb les companyes i companys represaliats del SAT