Visita al Conjunt Monumental de Centcelles, Breu peça ... · Santa perseguint el seu somni. Durant...

10 i 12 de novembre de 2018

Llegim història Tardor 2018

Des de la Biblioteca Municipal de Constantí en col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i dins dels nostres Clubs de Lectura, us proposem un nou “Llegim Història”, en aquest cas per apropar-nos a la tardoantiguitat romana, a partir de la lectura d’Etheria de Coia Valls. Una novel·la que es basa en el personatge d’Egèria, una escriptora i viatgera del darrer terç del segle IV –dona de profunda religiositat, però, també, d’una il·limitada curiositat–, a la qual se li atribueix l’obra Itinerarium o Peregrinatio.

Llegim història Tardor 2018

Des de la Biblioteca Municipal de Constantí en col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i dins dels nostres Clubs de Lectura, us proposem un nou “Llegim Història”, en aquest cas per apropar-nos a la tardoantiguitat romana, a partir de la lectura d’Etheria de Coia Valls. Una novel·la que es basa en el personatge d’Egèria, una escriptora i viatgera del darrer terç del segle IV –dona de profunda religiositat, però, també, d’una il·limitada curiositat–, a la qual se li atribueix l’obra Itinerarium o Peregrinatio.

El darrer terç del segle IV és un període de canvis profunds. Els valors s’inver-teixen i els perseguits es converteixen en perseguidors. El Senat romà està dividit i la permanència de l’estàtua de la Victòria és el símbol de l’enfronta-ment entre pagans i cristians.En aquest escenari de fi d’una civilització, l’Etheria, una dona noble de la Gallaecia, emparentada amb l’emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lucus Augusta, Caesa-raugusta, Tarraco, Barcino, Gerunda, Roma i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles.Sovint, però, les coses no són com les havíem previst. L’aparició d’Irene d’Aveleda, una patrícia que, sota l’aparença de lluitar per una causa noble, cerca venjança, obligarà la pelegrina a prendre decisions insospitades i enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions.Dues dones capgiren els seus destins en aquest calidoscopi d’un temps en crisi. Un cant a la tolerància i l’amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida.

Dissabte 10 de novembre de 2018

Visita al Conjunt Monumental de Centcelles, a càrrec de Pilar Sada, conservadora del MNAT.

Breu peça escènica al voltant d'Etheria, de Coia Valls.Introducció: Coia Valls. Narradors: Pep Macaya, Dolors Quintana. Actrius: Lîla Urbano, Núria Carazo, Emma Clarke. Músic: Frederic Quesada.Hora: 11 hLloc: Conjunt Monumental de Centcelles (Afores, s/n, Constantí)Durada: 1h 30’ (aprox.)Per a més informació: MNAT. Tel. 977 25 15 15 / [email protected] Dilluns 12 de novembre de 2018

Club de Lectura. Sessió de comentaris amb la presència de l’autora, Coia Valls, presentat per Vanesa Gutiérrez, directora de la Biblioteca Municipal de Constantí.Hora: 19 hLloc: Biblioteca Municipal de Constantí (Plaça de l’Hospital, 1)Informació: Tel. 977 52 06 92 / [email protected]

El llibreEtheria. Novel·la de Coia Valls

Activitats

Imat

ge: R

epre

sent

ació

d’u

na d

ona.

Fris

de

pint

ura

a la

Sal

a de

la c

úpul

a de

l Con

junt

mon

umen

tal d

e Ce

ntce

lles

(Fot

. MNA

T).

ÍNDEX

• L’autora i l’obra

• L’obra de Coia Valls

• Egèria: dades històriques

“Egèria, la Dama Peregrina” de C. Pascual

“Noves publicacions sobre Egèria” de S. Janeras

• L’Itinerarium Egeriae

“El manuscrito del Itinerarium Egeriae” de L. M. de la Cruz

• Més informació

• L’època d’Egèria

“La situación política en el Mediterráneo (siglos IV-VIII)” de J. M. de

Francisco Omos

• Centcelles;

“La vil·la romana de Centcelles (Constantí, Tarragonès)” de J. A. Remolà.

Revista Fòrum 13

J. A. Remolà i P. Sada. Revista Auriga

“Centcelles, el praetorium del comes Hispaniarum Asterius a Tàrraco” de J. A.

Remolà i M. Pérez. Revista Archivo Español de Arqueología

“Re-descobrint Centcelles, una nova mirada a un patrimoni excepcional des del

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona” de F. Tarrats, M. Perramon,

3

4

6

19

23

27

28

34

49

50

Aquest dossier és l’actualització i adaptació del realitzat pel MNAT, la Biblioteca Pública de Ta-rragona i ONCE-Tarragona, per al cicle dedicat a Egheria en l’edició de “Llegim el Patrimoni. Literatura I Història”, celebrat al MNAT del 27 de setembre al 18 d’octubre de 2016.

Llegim història. Tardor - 2018 Etheria de Coia Valls

3

Coia Valls Loras ( Reus, 1960 ) és escriptora, actriu i professora d’educació especial i logopèdia. Ha publicat sis novel·les i ha obtingut el premi Néstor Luján de novel·la històrica, el Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Des de setembre de 2015 és l’escriptora «de capçalera» de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.

Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà i a altres idiomes, com l’italià i el portuguès. També algunes han estat adaptades al teatre. Com a actriu ha rodat, sota les ordres de l’escriptor i cineasta Jordi Lara, el film Ventre blanc, seleccionat al Busan International Film Festival de Corea del Sud. Contes i narracions curtes seves han estat recollides en diverses obres col·lectives. També ha publicat relats adreçats al públic infantil . Ha participat en obres de teatre com In-sensible, Pinzellades d’art o RE:CALL. La dramatització de textos poètics li ha permès posar veu a autors com Mercè Rodoreda, Feliu Formosa, Gerard Vergés o Cinta Mulet.

L’autora

Coia Valls

L’obra

EtheriaEl darrer terç del segle IV és un període de canvis profunds. Els valors s’inverteixen i els perseguits es converteixen en perseguidors. El Senat romà està dividit i la permanència de l’estàtua de la Victòria és el símbol de l’enfrontament entre pagans i cristians.

En aquest escenari de fi d’una civilització, l’Etheria, una dona noble de la Gallaecia, emparentada amb l’emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra

Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lucus Augusta, Caesaraugusta, Tarraco, Barcino, Gerunda, Roma i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles.

Sovint, però, les coses no són com les havíem previst. L’aparició d’Irene d’Aveleda, una patrícia que, sota l’aparença de lluitar per una causa noble, cerca venjança, obligarà la pelegrina a prendre decisions insospitades i enfrontar-se a les seves pròpies contradiccions.

Dues dones capgiren els seus destins en aquest calidoscopi d’un temps en crisi. Un cant a la tolerància i l’amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida.

La descripció dels paisatges físics del seu itinerari al mateix temps que els recorreguts íntims de les seves protagonistes, ens apropen a una època, moltes vegades desconeguda, en plena transformació.


4

La Princesa de Jade / Coia VallsBarcelona : Columna, 2010. Premi Nestor Luján de Novel·la Històrica.Àudio disponible en format DaisyTambé disponible a ellibres(Préstec de llibres electrònics): http://catalunya.ebiblio.es/opac/

La Princesa de Jade / Coia VallsBarcelona : Suma de Letras, 2010

L’Ombra dels oblidats / Coia Valls ; il·lustracions de Montse EspañolBarcelona : Barcanova, 2011

Marea de lletres que maregen / Coia Valls ; il·lustracions de Susana del BañoBarcelona : Barcanova, 2012

El Mercader : el despertar d’una nova Barcelona / Coia VallsBarcelona : Ediciones B, 2012. Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques.Àudio disponible en format Daisy. També disponible en Braille. El Mercader : el despertar de una nueva Barcelona / Coia Valls ; traducción de Juan Carlos Gentile VitaleBarcelona : Ediciones B, 2012Àudio disponible en format Daisy

Fogons de Tarraco : receptes de cuina romana / Coia Valls, X. R. TrigoValls : Cossetània, 2012

Les Torres del cel / Coia VallsBarcelona : Ediciones B, 2013

Il Mercante di stoffe : [Barcellona 1320] / Coia Valls ; traduzione di Hado LyriaMilano : Sperling & Kupfer, 2013

Las Torres del cielo / Coia Valls ; traducción de Juan Carlos Gentile VitaleBarcelona : Ediciones B, 2013Àudio disponible en format DaisyLa Cuinera / Coia VallsBarcelona : Ediciones B, 2014Àudio disponible en format Daisy

La Cocinera / Coia Valls ; [traducción: Juan Carlos Gentile Vitale]Barcelona : Ediciones B, 2015Àudio disponible en format Daisy

Amor prohibit / Coia VallsBarcelona : Ediciones B, 2015Àudio disponible en format Daisy

L’obra de Coia Valls


5

Amor prohibido / Coia Valls ; traducción de Rosa AlapontBarcelona : Ediciones B, 2015

Etheria / Coia VallsBarcelona [etc.] : Ediciones B, 2016Àudio disponible en format DaisyTambé disponible a ellibres(Préstec de llibres electrònics): http://catalunya.ebiblio.es/opac/

Amore proibito / Coia Valls ; traduzione di Amaranta SbardellaMilano : Sperling & Kupfer, 2016

Etheria / Coia Valls ; traducción de Rosa AlapontBarcelona : Ediciones B, 2016

Si tu m’escoltes / Coia Valls (Narrativa inspiracional), Barcelona, Comanegra, 2017.

Si tu me escuchas / Coia Valls (Traducció de l’autora).Barcelona, Comanegra, 2017.

Els camins de la llum / Coia VallsBarcelona, Rosa dels vents Ed., 2018 (En premsa)També estarà disponible en Braïlle.

Los caminos de la luz / Coia Valls (Traducció de Mercè Diago Esteva)Barcelona, Rosa dels vents Ed., 2018 (En premsa)

INTERNET

Coia Valls : Pàgina Oficial.http://coiavalls.wordpress.com/

Facebook de Coia Vallshttps://www.facebook.com/Coia-Valls-144179222345700/

Una lectura de la princesa de Jadehttp://www.youtube.com/watch?v=mNmF7xfLBvI&feature=channel

La princesa de Jade [Curtmetratge de Jordi Crusats]http://www.youtube.com/watch?v=4RCnMQqLubQ&feature=channel

El quadern taronja : Un bloc de Coia Valls. http://elquaderntaronja.wordpress.com/

L’Illa dels Llibres. http://www.illadelsllibres.com/tag/coia-valls/

Ventre blanchttp://www.filmaffinity.com/es/film614975.html


6

Egèria, dades històriques


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19JAN

ER

AS

, S.:

“Nov

es p

ublic

acio

ns s

obre

Egè

ria”

Mis

cel·l

ània

litú

rgic

a ca

tala

na, n

úm. 1

9, S

ocie

tat C

atal

a-na

d’E

stud

is L

itúrg

ics,

IEC

201

1, p

p. 2

3-30


20


21


22


23

L’Itinerarium Egeriae

DE LA CRUZ, Luís Miguel “El manuscrito del Itineraium Egeriae”, en De Finisterre a Jerusalén. Egeria y los primeros peregrinos cristianos. Catálogo de la Exposición celebrada en el Museo de las Peregrinaciones de Santiago de Compostela, Feliciano Novoa (Coord.). Xunta de Galicia. Santiago de Compostela, 2003, pp. 105-108


24


25


26

De Finisterre a Jerusalén. Egeria y los primeros peregrinos cristianos. Catálogo de la Exposición celebrada en el Museo de las Peregrinaciones de Santiago de Compostela, Feliciano Novoa (Coord.). Xunta de Galicia. Santiago de Compostela, 2003, pp. 82


27

EGÈRIA. Pelegrinatge. A cura de Sebastià Janeras, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1986.

Més informació:

http://www.egeriaproject.net/main.aspx

El projecte “Egèria” és un projecte de cooperació interestatal, que aplega dotze institucions públiques i privades, religioses i seculars de vuit estats: Grècia, Itàlia, Xipre, Turquia, Síria, Líban , Israel i Egipte. Està finançat per fons FEDER i cofinançat per fons nacionals.El projecte se centra en els santuaris, els monuments de peregrinació immobles i mobles que s’intercalen en el paisatge mediterrani, així com a través del temps, des de l’antiguitat fins a l’actualitat. L’objectiu principal del projecte és l’establiment d’una xarxa de cooperació per a la documentació, conservació, millora i promoció dels monuments de peregrinació. Aquest objectiu s’aconsegueix a través de les diverses activitats i productes del projecte, com ara la pàgina web actual, que presenta monuments de peregrinació seleccionats, dels quals proposa itineraris culturals.

Text:


28

DE FRANCISCO OLMOS, José María “La situación política en el Mediterráneo (siglos IV-VIII)”, en De Finisterre a Jerusalén. Egeria y los primeros peregrinos cristianos. Catálogo de la Exposición celebrada en el Museo de las Peregrinaciones de Santiago de Compostela, Feliciano Novoa (Coord.). Xunta de Galicia. Santiago de Compostela, 2003. pp.25-30

L’època d’Egèria


29


30


31


32


33


34

Article revista Fòrum 13Temes d’història i d’arqueologia tarragonines


35


36


37


38


39


40


41


42


43


44


45


46


47


48


49

Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona)A: Archivo Español de Arqueología 2013, 86, págs. 161-186

Des del segle XVI, i especialment a partir del descobriment dels mosaics de la cúpula a finals del segle XIX, s’han proposat diverses funcions per a Centcelles: basílica, monestir, termes, mausoleu, vil·la, ... Els treballs del DAI (Institut Arqueològic Alemany), en els anys 60 i 70 del segle passat, van portar a concloure que es tractava del mausoleu de Constant, fill de l’emperador Constantí el Gran, construït a mitjan del segle IV sobre les restes inacabades d’una vil·la en fase d’execució. Posteriorment, s’han proposat altres interpretacions que han considerat Centcelles com una vil·la d’un destacat personatge civil o eclesiàstic.

La revisió de la cronologia del monument, que pensem cal situar en la primera meitat del segle V, l’anàlisi arquitectònica de l’edifici i el context històric proporcionat per la documentació textual i arqueològica ens permeten proposar una funció distinta a les fins ara plantejades.

L’element clau, en aquesta nova proposta, és la cripta existent en el subsòl de la sala de la cúpula. Es tracta d’un àmbit rectangular, revestit d’opus signinum i accessible des del paviment de la sala a través d’una escala. Sales principals amb cambra soterrada són habituals en els santuaris dels campaments militars romans. L’àrea central del campament estava ocupada per dos edificis: el praetorium (residència del comandant) i els principia (centre de comandament). La sala més destacada del centre de comandament era el santuari (saccellum) on es guardaven els estendards, les banderes i altres símbols de l’exèrcit. Al subsòl del saccellum s’ubicava la cambra forta (“strongroom”), on es custodiava el tresor format per les pagues i els estalvis dels soldats i els fons necessaris per finançar la campanya militar. Partint d’aquest punt interpretem Centcelles com la unió en un mateix continu arquitectònic de la residència i del centre de comandament d’un exèrcit estacionat a la vora de Tarraco durant la primera meitat del segle V.

L’article presenta una nova proposta d’interpretació cronològica i funcional per l’edifici tardorromà de Centcelles, que es recolza en l’anàlisi arqueològic i arquitectònic de l’edifici, en relació al context històric–arqueològic del període. Els arguments emprats ens porten a datar l’edifici en la primera meitat del segle V i a identificar-lo com l’àrea central d’un campament tardà situat al costat del nucli urbà de Tarraco, ciutat mencionada en els textos com la base d’operacions dels exèrcits imperials que durant bona part del segle V varen intentar reintegrar el conjunt d’Hispània al poder legítim d’Occident.

Es disposa per aquest període d’un document excepcional, l’Epístola 11* de Consenci, en la quals’ informa de la presència a Tarraco, cap a l’any 420, del comes Hispaniarum Asteri i la seva residència, el praetorium, on vivia amb la seva filla i l’exèrcit que l’acompanyava en la campanya.

Aquesta proposta planteja identificar Centcelles amb el campament base d’Asteri i el seu exèrcit a Tarraco.

Es presenten, també, algunes consideracions preliminars sobre la decoració de la sala de la cúpula segons la nova funció i cronologia, encara en un estadi incipient de desenvolupament.

Tot l’article a: http://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/viewFile/222/223

Centcelles, el praetorium del comes Hispaniarum Asterius a Tàrraco


50

Francesc Tarrats, Montserrat Perramon, Josep Anton Remolà i Pilar SadaRevista Auriga, núm 83, pàg 13-15

El conjunt monumental que coneixem com Centcelles es troba en un suau pendent del tram final del marge dret del riu Francolí, entre aquest i Constantí, a uns 5 km de Tarragona. L’interès que des de sempre, ja en època del Renaixement, han desvetllat els imponents testimonis conservats de la Tarragona romana no va passar mai per alt l’existència de Centcelles, un monument singular, allunyat del nucli urbà de Tàrraco, fins fa no massa anys enmig d’un paisatge agrícola, en l’actual terme municipal de Constantí.

La mirada dels erudits i dels acadèmics sobre Centcelles ha estat una constant, mereixent un espai privilegiat en les principals i més influents obres científiques dedicades a Tàrraco i –en general– a la història, l’art i l’arqueologia dels primers segles de la tardoromanitat a Hispània i a l’occident romà.

L’any 1993, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va dedicar a Centcelles la primera de les exposicions de la sèrie “Monuments a l’abast”, quan tot just s’acabaven d’inaugurar els treballs de restauració i museïtzació portats a terme per la Generalitat de Catalunya i que van permetre impulsar nous programes per potenciar la posada en valor de Centcelles per al conjunt de la societat.

Vint-i-tres anys després, la consideració de Centcelles com a Patrimoni Mundial (des de l’any 2000) i les noves propostes d’interpretació sobre la seva funcionalitat i cronologia –la darrera, la presentada per Josep Anton Remolà, conservador del MNAT, i Meritxell Pérez, col·laboradora del MNAT– acreditava la necessitat de plantejar una nova mirada a Centcelles per compartir-la amb el conjunt de la societat.

Re-descobrint Centcelles, exposició organitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona –amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i de l’empresa Repsol– vol proposar, al conjunt de la societat, una nova mirada a aquest singular monument. Un itinerari pel propi monument i per la seva intensa i densa historiografia i, també, una reflexió sobre l’enorme potencial social que –en el terreny de la sensibilitat i del coneixement– un conjunt com Centcelles permet desplegar.

L’exposició aplega i presenta per primera vegada, entre d’altres, documents i materials d’excepcional interès generats pels investigadors i estudiosos que han passat per Centcelles al llarg dels anys. Entre d’altres, el conjunt de dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, a inicis del segle XX; o una selecció de la imprescindible i exhaustiva documentació generada pels responsables i col·laboradors de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid des dels anys 50 del segle passat, en el meritori procés d’estudi i recuperació del monument.

Re-descobrint Centcelles, una nova mirada a un patrimoni excepcional des del MuseuNacional Arqueològic de Tarragona.


51

Presenta, també, la darrera proposta de reconstitució arquitectònica sobre Centcelles, a la llum de les noves interpretacions i de l’estudi de les restes conservades, aplicant les noves tecnologies infogràfiques.

Contingut i formalitzacióArticulada en quatre àmbits –Centcelles, un patrimoni excepcional / Centcelles, un enigma per resoldre / Centcelles, Patrimoni Mundial, patrimoni de tots / Centcelles... reconstruint la seva imatge–, l’exposició pretén a través de la seva formalització ajudar a endinsar-se en la història i la realitat d’aquesta important pàgina del nostre patrimoni, així com suggerir qüestions i plantejaments, que incitin a la participació dels visitants.

En el primer àmbit, Centcelles, un patrimoni excepcional, es presenta –com si fossim dins d’un quadern de fulls mil·limetrats–, tot un conjunt de documents i materials, que aporten la informació dels moments més rellevants per al coneixement i l’evolució d’aquest singular monument: la primera menció de Centcelles –com a església del poble del mateix nom–; la primera menció a la seva romanitat –en el llibre de Lluís Ponç d’Icart Les grandeses de Tarragona, en el 1563–, o la primera imatge coneguda –proporcionada per un dibuix preparatori, que no es va arribar a publicar, atribuït a Moulinier, destinat a l’obra d’Alexandre de Laborde Voyage Pittoresque et historique de l’Espagne del 1806.

Complementant aquest recorregut per la historiografia i evolució del coneixement i de l’estat del monument, les publicacions dels diferents historiadors i arqueòlegs que li han dedicat la seva atenció –entre d’altres Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona–, el conjunt documental generat per Ll. Domènech i Montaner i els seus alumnes, o l’extens conjunt referencial –fotogràfic, planimètric i documental–, generat per l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid, durant els anys en els quals el monument va ser de la seva propietat, fins que en va fer donació a l’estat Espanyol, després de la seva recuperació com a monument.

Centcelles, malgrat la important atenció que ha generat en els estudis històrico arqueològics, continua tenint molts enigmes sense resoldre. Aquesta és la qüestió que s’ha volgut plantejar en el segon àmbit –Centcelles, un enigma per resoldre–, en el qual en forma de quatre interrogants es plantegen les principals interpretacions sobre la seva funció i cronologia.

Uns enigmes que cal resoldre a la llum del propi monument, de la seva arquitectura, dels seus estudis arqueològics, de la iconografia en ell representada. Un conjunt d’aspectes que a l’exposició se’ns mostren com una gran caixa de llum, en la qual hi són presents i, sobre els quals, al final de l’àmbit, es demana als visitants la seva opinió. Un interrogant obert a les diverses opinions i que ens permet reflexionar sobre fins a quin punt la recerca resta oberta.

El tercer àmbit, Centcelles, Patrimoni Mundial, patrimoni de tots, –formalitzat com una “rambla” plena de pancartes– ens mostra una selecció d’activitats participatives que tenen en


52

Centcelles el seu marc d’acció i referència, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en la recerca, coneixement i difusió d’un patrimoni que és de tothom i que té, en aquest ús i complicitat, la seva raó de ser: Centcelles, atractiu en blanc i negre –on es recullen algunes de les visites realitzades a Centcelles per grups diversos des de 1905 fins als anys 60–; Centcelles, patrimoni de tots –dedicat a l’acte de donació de Centcelles a l’Estat Espanyol per part del Govern Alemany, l’any 1978–; Restaurar per difondre / Difondre per apropar –que recull algunes imatges del projecte de restauració portat a terme per la Generalitat de Catalunya, inaugurat el 1990 per l’aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, així com imatges de l’exposició “Monuments a l’abast: Centcelles”, realitzada al MNAT l’any 1993–; La mirada de la població escolar de Constantí: Dibuixem Centcelles! –una proposta d’acostament de Centcelles a la població escolar de Constantí l’any 1993, que va generar 547 mirades diferents sobre Centcelles a través del dibuix–; Fem d’arquitectes! Construïm a la romana! –les activitats educatives desenvolupades pel MNAT a Centcelles i utilitzades pels escolars, les famílies i altres públics–; Viatge al passat: reconstruint la Història –els programes de reconstrucció històrica realitzats pel MNAT sobre la tardoromanitat dins del Festival Tàrraco Viva–; Modus operandi: El patrimoni accessible per a tothom –un projecte de reconstrucció sobre els oficis de la construcció d’edificis i la seva decoració en època romana accessibles a tothom– “Totes les Arts porten a Centcelles!” –un programa pensat per a tothom per apropar-nos a Centcelles a través de la dansa, la música, la literatura i el cinema–; Exposició virtual i real “Recordes com veies Centcelles?: Cercant la complicitat –cercant als autors dels dibuixos sobre Centcelles vint anys després del projecte “Dibuixem Centcelles!”–; “Centcelles, el nostre objectiu”: un projecte per a l’educació i la participació –una oportunitat per fer de Centcelles un element significatiu per a la formació i, al mateix temps, fer participar a la població escolar de Constantí en el coneixement, la conservació, la valoració i la difusió d’un patrimoni fonamental d’aquesta població (un projecte que l’any 2014 va rebre el Premi Didascàlia a activitats docents sobre l’antiguitat clàssica, dins dels Premis Auriga); Un espai per a tot, un espai per a tots –de sempre Centcelles ha estat un espai que ha acollit usos i activitats diverses, històricament des de la seva primera utilització, encara per concretar, va servir com a església i com a mas. Després de la seva recuperació i obertura a la societat pels seus espais s’han realitzat conferències, presentacions, concerts, casaments...

El darrer dels àmbits, Centcelles... Re-creant la seva imatge, ens mostra els treballs realitzats sobre Centcelles al llarg del temps en el camp de la iconografia didàctica, amb l’objectiu d’apropar-lo d’una manera més comprensible. En aquest sentit l’exposició presenta la darrera proposta realitzada mitjançant els més recents models en 3D, aplicant la tecnologia digital, per refer les estructures, recuperar la volumetria i reflexionar sobre la funcionalitat dels diversos àmbits arquitectònics del conjunt monumental i que es pot veure a: https://youtu.be/WhskC8I3Qj0

Un treball que, com indiquen els punts suspensius utilitzats en el títol de l’àmbit, no està de cap manera tancat, sinó obert a noves propostes i reflexions.

Com és habitual, el MNAT ha programat tota una sèrie d’activitats a l’entorn de l’exposició, que tenen per objectiu oferir formats i propostes diverses, que puguin interessar i implicar a un ampli


53

ventall de la societat.Des de la presentació dels treballs del curs 2015-2016 del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” en la qual van participar tots els centres educatius de Constantí, en el marc de la Setmana Cultural de Constantí, conferències, visites comentades, activitats de reconstrucció a l’entorn dels oficis de la construcció i la decoració en el món romà –realitzades en el propi monument– o un nou cicle de “Llegim el Patrimoni. Literatura i Història”, en aquesta ocasió a l’entorn de la novel·la Etheria de Coia Valls, que ens permet apropar-nos al context històric de l’època de Centcelles.

En conjunt, exposició i activitats tenen com objectiu, entre d’altres, incitar el visitant a recórrer els escassos sis quilòmetres que –des de Tarragona–, el separen d’aquest singular i excepcional monument.

Projecte i organitzacióMuseu Nacional Arqueològic de Tarragona

DireccióFrancesc Tarrats Bou

Guió i coordinació generalPilar Sada

Textos i documentacióMontserrat PerramonJosep Anton RemolàPilar Sada

Francesc Tarrats

Disseny de l’exposicióLluís Pau/IDP

Disseny gràficMarc Valls

Aixecament, restitució i muntatge audiovisualFerran Gris

FotografiaGemma Jové

Visita al Conjunt Monumental de Centcelles, Breu peça ... · Santa perseguint el seu somni. Durant...

Documents

Transcript of Visita al Conjunt Monumental de Centcelles, Breu peça ... · Santa perseguint el seu somni. Durant...