Post on 03-Jun-2018
8/13/2019 6 Coneixement Medi
1/104
Coneixementdel medi
REFOR I AMPLIACI6PRIMRIA
Fitxes de refor
Fitxa 1 La funci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2 Aliments i nutrients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4 Laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5 La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7 Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8 La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9 El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 10 Moviments reflexos i voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11 La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 12 Els aparells reproductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13 Les cllules sexuals i la fecundaci . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14 Lembars i el part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15 La salut i la malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 Riscos per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Les malalties infeccioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 El tractament de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 19 Les crregues elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20 Els imants i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21 El corrent elctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22 Els circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 23 Lenergia i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 24 La calor i la temperatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 25 La producci delectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 26 Lenergia en la nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 27 Les mquines i els seus usos . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 28 Les parts duna mquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 Els operadors mecnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 Els avanos tcnics i la societat . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 31 La Terra i els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 El planisferi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 33 El planisferi poltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 34 Les planes i les muntanyes dEuropa . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 35 Les costes dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 36 El clima dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Fitxa 37 La vegetaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 38 Els rius dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 39 Els paisatges dEspanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 40 La poblaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 41 Les activitats econmiques dEuropa . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 42 La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 43 Pasos de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 44 La Uni Europea i els seus smbols . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 45 Les institucions europees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 46 La prehistria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 47 Ledat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 48 Ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 49 El descobriment dAmrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 50 Limperi hispnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 51 La crisi de limperi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 52 La societat i la cultura de ledat moderna . . . . . . . 54
Fitxa 53 El segle XIX. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 54 De Primo de Rivera a Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 55 La transici i la democrcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Fitxa 56 La vida al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxes dampliaci
Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
8/13/2019 6 Coneixement Medi
2/104
Refor i ampliaci Coneixement del medi 6s una obra collectiva, concebuda,
creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci:Carlos Molinos, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Felipe Lpez, Flix Moreno,
Digitalartis i Jos Santos.
Correcci:Roger Sarri i Neus Vicens.
Edici:Mar Garca.
2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 132476
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com amaterial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos
permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
3/104
3 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Refor
1DataNom
La funci de nutrici
Mitjanant la funci de nutrici, el cos obt tots els nutrients
que necessita per a viure. La nutrici inclou:
La digesti, mitjanant la qual el cos obt nutrients
dels aliments.
La respiraci, mitjanant la qual obt oxigen.
La circulaci, que fa que els nutrients i loxigen arriben a totes
les parts del cos.
Lexcreci, mitjanant la qual el cos elimina les substncies
de rebuig.
Recorda
1. Indica de quin procs es tracta en cada cas.
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.
La nutrici serveix per a obtindre dels aliments els nutrients que necessitem.
Les funcions vitals sn la nutrici i la relaci.
La respiraci serveix per a eliminar les substncies de rebuig.
A quina funci vital del cos pertanyen aquests quatre processos?
Serveix per a eliminar
substncies de rebuig.
Serveix per a dur elsnutrients a tot el cos.
Serveix per a obtindre oxigen
de laire.
Serveix per a obtindre
nutrients dels aliments.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
4/104
4 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
DataNom
1. Escriu una oraci amb cada parell de paraules.
Aliments i nutrients
Refor
2
Els alimentscontenen nutrients que lorganisme necessita
per a viure. Els nutrients principals sn:
hidrats de carboni, que proporcionen energia;
greixos, que tamb aporten energia;
protenes, que sn necessries per a crixer i per a reparar el cos;
vitaminesi minerals, nutrients necessaris en quantitats xicotetes
per al funcionament correcte de lorganisme.
Mitjanant la digesti,el cos descompon els aliments
i nobt els nutrients.
Recorda
2. Completa les oracions segents.
Lorganisme necessita i lobt dels hidrats
de i dels . A ms, necessita
amb les quals reparar i crixer, i que obt de les fruites
i de les verdures. Mitjanant la ,el cos descompon els aliments
per a obtindre aquests .
Digestinutrients
Energiagreixos
3. Relaciona els aliments amb els nutrients que contenen.
Protenes
Vitamines
Hidrats de carboni
Greixos
8/13/2019 6 Coneixement Medi
5/104
5 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El procs digestiu
Refor
3
El procs digestiuconsisteix en la transformaci dels aliments
a fi daconseguir els nutrients que contenen. Es du a terme
en laparell digestiu.
La primera fase daquest procs s la digesti, que comena en la boca,
on es trituren, sensaliven i sengulen els aliments; desprs travessen
el tub digestiu fins que arriben a lestmac, on els sucs gstrics els
transformen en una pasta, el quim.
Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc en lintest prim;
en aquesta fase els nutrients passen a la sang.
El procs digestiu acaba amb leliminaci de les substncies de rebuig,
que comprn la formaci dels excrementsen lintest grosi lexpulsi
posterior per lanus.
Recorda
1. Completa lesquema.
2. Contesta les preguntes segents.
En quina part del procs digestiu interv lintest prim?
Qu sn els excrements? On es formen?
3. Completa el text.
El procs digestiu consisteix en la dels aliments perqu en puguem
aconseguir els necessaris. Consta de tres fases: ,
dels nutrients i de les substncies de rebuig.
El procs digestiu
comprn
la digesti
que consisteix
que consisteix
que consisteix
8/13/2019 6 Coneixement Medi
6/104
6 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa les definicions segents.
2. Escriu les paraules emmarcades on corresponga.
3. Observa el dibuix i contesta.
La sangs un lquid roig que transporta i arreplega diverses substncies
nutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el cos.
La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser:
artries, que duen la sang des del cor fins als rgans del cos;
venes, que duen la sang de nou al cor;
capillars, que sn els vasos ms prims i comuniquen les artries
i les venes.
El cors lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut
de la sang pel cos per mitj dels batecs.
Recorda
Laparell circulatori
Refor
4
La s un lquid roig que transporta ,
i per tot el cos.
El s lrgan que sencarrega dimpulsar el
de la sang pel cos.
Les transporten la sang des del cor fins als .
En quines parts del cos sagnarem ms si ens
punxrem? Per qu?
Artria
Cor
Capillars
Vena
8/13/2019 6 Coneixement Medi
7/104
7 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Refor
5 La circulaci de la sang
La sang fa un recorregut dobleper laparell circulatori:
En la circulaci pulmonar, la sang ix del cor per les artriespulmonars i hi torna per les venes pulmonars desprs dhaver
agafat oxigen en els pulmons.
En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor
per lartria aorta. Al seu pas, arreplega i reparteix per tot el cos
els nutrients, sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor
per les venes caves.
Recorda
Ara, escriu quina de les dues circulacions es veu en
el dibuix de la dreta i explica per qu.
2. Llig el text i subratlla de roig el que siga incorrecte. Desprs, copia-ho correctament.
1. Relaciona.
En els pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetgeper les venes caves.
En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor
per les venes caves.
Circulaci
pulmonar
Circulaci
general
Del cor a
tot el cos
Del cor
als pulmons
8/13/2019 6 Coneixement Medi
8/104
8 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
La respiraci
Refor
6
La respiraciconsisteix a obtindre loxigende laire i expulsar dixid
de carboni. La du a terme laparell respiratori, que est format per:
les vies respiratries: fosses nasals, faringe, laringe, trquea, bronquis
i bronquols, que sn els conductes pels quals entra laire;
els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigen
de laire i expulsen dixid de carboni.
La respiraci es fa en dos moviments:
inspiraci, amb el qual laire entra als pulmons;
expiraci, que s leixida de laire dels pulmons.
Recorda
1. Digues de quins rgans es tracta en cada cas i explica la funci que fan en la respiraci.
2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no corresponga.
El xiquet est inspirant/expirant aire.
Els pulmons estan unflats/desunflats.
El xiquet est inspirant/expirant aire.
Els pulmons estan unflats/desunflats.
A B
8/13/2019 6 Coneixement Medi
9/104
9 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Lexcrecis la funci que sencarrega deliminar les substncies
de rebuig que hi ha en la sang.
Laparell excretorest format per:
els renyons, que sencarreguen de filtrar la sang i de retindre
les substncies de rebuig per a formar lorina;
la bufeta de lorina, on sacumula lorina fins que sexpulsa;
els urters, que comuniquen els renyons amb la bufeta;
la uretra, mitjanant la qual sexpulsa lorina de lorganisme;
les glndules sudorpares, que sencarreguen deliminar substncies
de rebuig per mitj de la suor.
Recorda
Refor
7 Lexcreci
2. Completa les oracions.
L s la funci que consisteix a eliminar de lorganisme les
substncies de de la sang.
La de lorina s lrgan on sacumula l
fins que sexpulsa.
Els comuniquen els renyons amb la .
3. Marca amb una X loraci verdadera.
Lexcreci s lexpulsi dels excrements.
Lexcreci s leliminaci de les substncies de rebuig de la sang.
1. Completa el dibuix amb les paraules segents.
Urters
Renyons
Bufeta
8/13/2019 6 Coneixement Medi
10/104
10 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
La funci de relaci comprn tots els processos mitjanantels quals un sser viu es relaciona amb altres ssers i amb el medi
que lenvolta. El sistema nerviscoordina els aparellsi els sistemes que intervenen en aquesta funci.
Els rgans dels sentitscapten la informaci de lexteriori lenvien al sistema nervisperqu aquest ordene una resposta.
Recorda
La funci de relaci
Refor
8
1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.
2. Digues de quina manera duen a terme aquestes persones la funci de relaci.
VISTA
ODA OLFACTE
GUST
8/13/2019 6 Coneixement Medi
11/104
11 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El sistema nervisrep i analitza la informaci de lentorn i del cos
i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:
El sistema nervis central, format per lencfali la medulla
espinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.
Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebeli el bulb raquidi;
El sistema nervis perifric, format pels nervis, fibres que arriben
a totes les parts del cos i que sencarreguen de transmetre
la informaci.
Recorda
Refor
9 El sistema nervis
2. Escriu.
1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.
Qu sn els nervis i quina funci fan.
Quines sn les parts de lencfal.
1. El xiquet capta la informaci per mitj dels .
2. Els transmeten la informaci al .
3. El decideix xutar el bal amb el peu i ordena
als de la cama que es contraguen.
4. Els transmeten la informaci
als de la cama.
5. Els msculs es contrauen i la cama .
Com decideix el xiquet xutar el bal, conscientment o sense adonar-sen?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?
Ara, contesta les preguntes:
8/13/2019 6 Coneixement Medi
12/104
12 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.
2. Relaciona.
Podem fer dos tipus de moviments:
Els moviments voluntaris sn aquells que fem duna manera conscient, com
per exemple crrer. En aquests moviments, lencfalrep i envia un senyal
als nervis motorsper originar una resposta en el cos.
Els moviments reflexossn aquells que fem molt rpidament i sense ser-ne
conscients, com quan apartem el dit duna flama.
En aquest tipus de moviments normalment s la medulla espinalla que
rep la informaci i ordena una resposta.
Recorda
Moviments reflexos i voluntaris
Refor
10
1. La xiqueta capta la informaci mitjanant
2. Els transmeten la informaci.
3. La sencarrega
dordenar una resposta.
4. Els nervis transmeten la informaci als
del bra.
5. Els msculs es contrauen i la xiqueta
.
Com capta informaci la xiqueta quan apropa el dit a la flama?
Quina part del sistema nervis ordena una resposta?
Ara, contesta les preguntes.
Medulla espinal
Encfal
Moviments reflexos
Moviments voluntaris
8/13/2019 6 Coneixement Medi
13/104
13 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Refor
11 La coordinaci interna
Moltes funcions del cos, com el batec del cor o la respiraci, les duen
a terme msculsinvoluntarisque treballen sense que intervinguem duna
manera conscient i, fins i tot, quan dormim.
Uns altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega
de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per a
regular funcions com el creixement o lembars. Les glndules endocrines
sencarreguen de segregar aquestes hormones i cada glndula segrega
un tipus concret dhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina,
que regula la quantitat de sucre en lorganisme.
Recorda
1. En la pell tenim molts msculs xicotets que, en contraures, fan que sens
pose la pell de gallina. Com sn aquests msculs, voluntaris o involuntaris?
Per qu ho saps?
3. Marca quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna.
La nostra temperatura es mant constant.
Produm saliva quan mirem un aliment que ens agrada.
Correm per entrar a classe a hora.
2. Digues com sanomenen els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.
4. Completa les oracions.
El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant
els msculs i el sistema .
Seria molt greu que els msculs involuntaris deixaren de funcionar perqu
.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
14/104
14 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
Els aparells reproductors
1. Completa lesquema de laparell reproductor femen.
Elsaparells reproductorsconstitueixen els carcters sexuals primaris.
Els aparells reproductors estan formats pels rgans genitals,
que sencarreguen de la reproducci.
Entre els rgans sexuals femeninshi ha els ovaris i lter.
Entre els rgans sexuals masculinshi ha els testicles i el penis.
Recorda
Refor
12
2. Completa lesquema de laparell reproductor mascul.
vulva ovaritrompa de Fallopi vagina ter
conducte deferent uretra
testicles
vescula seminal
prstata
penis
escrot
8/13/2019 6 Coneixement Medi
15/104
15 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el dibuix. Desprs, contesta.
Les cllules sexuals i la fecundaci
En els ovaris es produeixen les cllules sexuals femenines, anomenades vuls.
En els testicles es produeixen les cllules sexuals masculines,anomenades espermatozoides.
La fecundacit lloc en les trompes de Fallopi i consisteix en la uni
dun vul i un espermatozoide per a formar un zigot, que s la primera
cllula del nou sser. El zigot es divideix per formar un embri.
Recorda
Refor
13
2. Relaciona.
Quina part del dibuix representa la cllula sexual femenina?
Quin nom t aquesta cllula?
Quina part del dibuix representa la cllula sexual masculina?
Quin nom t aquesta cllula?
Cada 28 dies, ix un vul de lovari i passa a la trompa de Fallopi.
El zigot es divideix diverses vegades per formar lembri.
Com a resultat de la fecundaci es forma el zigot.
Lembri arriba a lter i sadhereix a la seua paret, on continua creixent.
Si lvul es troba amb un espermatozoide en la trompa de Fallopi,es produeix la fecundaci.
A B
espermatozoide
vul
menstruaci
semen
3. Ordena les fases del desenvolupament de lembri.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
16/104
16 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el dibuix. Desprs, llig les definicions i escriu les paraules corresponents.
Lembarss el perode que va des de la fecundaci de lvulfins al naixement del beb.
El part s el moment en qu el beb ix a lexterior a travsde la vagina.
Recorda
Lembars i el part
Refor
14
placentater
cord
umbilicallquidamnitic
embri
2. Relaciona.
rgan buit molt elstic on es desenvolupael beb durant lembars.
Espcie de tub que connecta lembriamb la placenta de la mare, per on estransporten els nutrients i loxigen.
Lquid que protegeix lembri.
sser viu en les primeres etapes del seudesenvolupament.
rgan que es forma en lter durant lembarsa partir del qual lembri rep nutrients i oxigen.
Fase de dilataci Primera fase del part: sobri a poc a poc leixida de
lter, perqu es puga produir lexpulsi del fetus.
Fase dexpulsi
Deslliurament
Eixida del beb a travs de la vagina.
ltima fase del part, en la qual sexpulsa la placenta.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
17/104
17 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
La salut i la malaltia
1. Defineix.
Salut
Malaltia
2. Qu penses que significa lexpressi la salut s un estat de benestar fsic,
mental i social? Explica-ho i posan exemples.
3. Completa lesquema.
La saluts un estat de benestar fsic, mental i social.
Quan saltera, es produeix una malaltia.
Per lorigen, les malalties poden ser infeccioseso noinfeccioses.
Recorda
Refor
15
Tipus
de malalties Segons la causa que les origina.
Segons la quantitat de
persones que afecten.
Segons la forma com
apareixen i la seua duraci.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
18/104
18 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el dibuix i explica de quina manera el tabac perjudica la salut.
2. Indica i explica dues actituds responsables que poden evitar els accidents de trnsit
i les seues conseqncies.
3. Qu s lalcoholisme? Explica i assenyala les conseqncies que t per a la salut
el consum dalcohol.
Alguns factors que suposen un risc per a la salut sn lalcohol, el tabac,
les drogues o els accidents de trnsit.
Recorda
Riscos per a la salut
Refor
16
cncer de boca,
faringe i laringe
problemes
dentals
cncer
desfag
problemes
cardacs
gastritis
i lceres
infart cerebral
taques
i arrugues
a la pell
malalties
respiratries
cncer
de pulm
bebs
prematurs
8/13/2019 6 Coneixement Medi
19/104
19 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Qu s una malaltia infecciosa? Explica-ho i indica com es pot evitar la seua transmissi.
2. Relaciona cada agent infeccis amb la malaltia que pot provocar.
3. Qu significa que una malaltia s contagiosa? Explica-ho amb algun exemple.
4. Per qu no conv beure aigua dun riu o un rierol encara que semble neta i clara?
Pensa-ho i respon.
Les malalties infeccioses estan causades per agents infecciosos: bacteris,
fongs, protozousi virus. La seua transmissi es pot evitar adoptant unes
mesures dhigiene senzilles.
Recorda
Les malalties infeccioses
Refor
17
virus
bacteri
protozou
fong
pallola
peu datleta
pneumnia
malria
8/13/2019 6 Coneixement Medi
20/104
20 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu el nom de dues malalties molt comunes en el teu entorn
i la forma de curaci ms usual.
2. Completa.
Les sn uns medicaments preparats amb els agents
que causen la malaltia, per morts o debilitats, que sadministren
a persones sanes per protegir-les daquesta malaltia.
Els sn substncies que resulten txiques per als bacteris,
per que sn inofensives per a les persones.
3. Explica per qu, si ens hem vacunat contra la pallola, ja no podem
contraure aquesta malaltia.
4. Indica el nom de tres tipus de trasplantament que es practiquen en lactualitat.
Hi ha malalties que es poden previndre, alleujar o curar amb medicaments.
Les vacunesi elsantibiticssn dos tipus de medicaments.
Per a curar altres malalties es requereix de la cirurgia
o dels trasplantaments drgans.
Recorda
El tractament de les malalties
Refor
18
Malalties Forma de curar-les
8/13/2019 6 Coneixement Medi
21/104
21 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa les oracions segents.
Les crregues elctriques poden ser o .
Quan un cos perd crregues negatives, queda carregat .
Quan un cos guanya crregues negatives, queda carregat .
Quan un cos cont el mateix nombre de crregues positives que de crregues
negatives, elctricament s .
2. Observa i explica per qu el bolgraf atrau els paperets.
3. Observa els esquemes i explica quin tipus de forces es produeixen en cada cas.
Tota la matria cont crregues elctriques, que poden ser
positives o negatives.
Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.
Els cossos carregats amb crregues de diferent tipus satrauen.
Recorda
Les crregues elctriques
Refor
19
A B
1 11 2
8/13/2019 6 Coneixement Medi
22/104
22 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu la paraula corresponent en cada cas.
Objecte capa datraure objectes fabricats amb ferro.
Cada una de les dues zones oposades que t un imant.
Propietat dels imants datraure alguns objectes.
Imant artificial que funciona quan es connecta
a un circuit elctric.
2. Escriu davall de cada esquema si els imants satrauen o es repelleixen i explica per qu.
Els imants perqu
Els imants perqu
3. Quin tipus de magnetisme sutilitza en cada cas? Observa i escriu.
Els imantsatrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.
Aquesta propietat sanomena magnetisme.
Tots els imants tenen dos pols magnticsanomenats pol nord i pol sud.
Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de diferent
tipus satrauen.
Recorda
Els imants i el magnetisme
Refor
20
N S
N S
N S
S N
8/13/2019 6 Coneixement Medi
23/104
23 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa.
El consisteix en un moviment ordenat
de crregues elctriques a travs dun material.
Les crregues dun corrent transporten .
Lenergia elctrica es pot transformar en altres formes d ,
com la , la o el .
Com ms crregues circulen per un material, major s la
del corrent.
2. Dels materials que segueixen, encercla els que sn conductors delectricitat.
Ara, explica la diferncia entre un material conductor i un material allant.
3. Posa un exemple de cada un dels efectes que pot provocar el corrent elctric.
Efecte magntic
Efecte sonor
Efecte calric
Efecte llumins
Efecte mecnic
El corrent elctricconsisteix en el moviment ordenat de crregues
elctriques per un material conductor de lelectricitat.
El corrent elctric es pot fer servir per a produir calor, llum, so
o moviment.
Recorda
El corrent elctric
Refor
21
ferro fusta
vidre
coure
llana
plstic
acer
plata
8/13/2019 6 Coneixement Medi
24/104
24 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Contesta.
Qu s un circuit elctric?
Quins sn els seus components principals?
Quines diferncies hi ha entre una pila i una bateria recarregable?
2. Indica els components daquest circuit elctric.
3. Observa aquests circuits i marca amb una X el que s un circuit tancat.
Ara, explica qu s un circuit tancat.
Un circuit elctricest format per un generador, cables, peretes,
motors elctrics i altres elements pels quals pot circular el corrent
elctric.
El generadors la part del circuit elctric que produeix el corrent elctric.
Hi ha diversos tipus de generadors: les piles, les bateries recarregables,
les cllules fotovoltaiques i els alternadors o les dinamos.
Recorda
Els circuits elctrics
Refor
22
8/13/2019 6 Coneixement Medi
25/104
25 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lesquema.
2. Escriu el nom del tipus denergia a qu es refereixen aquests textos.
s la que transporta el corrent elctric en un circuit.
s la que tenen els combustibles o els aliments,o la que emmagatzemen les piles.
s la que transporta el so.
s la que tenen substncies com lurani.
s la que tenen els cossos a causa del seu moviment.
s la que t la llum.
s la que es transmet en forma de calor.
Lenergiacausa els canvis que tenen lloc en el nostre entorn.Hi ha diversos tipus denergia: mecnica, sonora, lluminosa,
calorfica, elctrica, qumica i nuclear. Algunes de les propietats de lenergiasn que es transfereix
duns cossos a uns altres, que semmagatzema, que es transportai que es transforma duns tipus en uns altres.
Recorda
Lenergia i les seues propietats
Refor
23
LENERGIA
Tipus Propietats
8/13/2019 6 Coneixement Medi
26/104
26 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Ordena les frases. En acabant, copia-les de forma ordenada.
i que fa que augmente la temperatura dels cossos.
La calor s un tipus denergia que
es transmet a travs dels materials
2. Per qu es fa servir mercuri en els termmetres? Marca el text correcte.
Perqu quan el mercuri es refreda, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.
Perqu quan el mercuri es calfa, augmenta el seu volum
i ascendeix pel tub.
Ara, explica qu s la dilataci.
3. Quan ser ms fcil llevar-nos un anell metllic del dit, quan fa fred o quan fa calor?
Pensa i explica-ho.
La calors un tipus denergia que fa que augmente la temperatura
dels cossos.
La calor tamb fa que es dilaten els cossos i que canvien destat.
Recorda
La calor i la temperatura
Refor
24
8/13/2019 6 Coneixement Medi
27/104
27 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa.
En les centrals elctriques es produeix l que consumim.
La major part de les centrals elctriques produeixen el corrent elctric
grcies a un .
Per a fer girar el generador es fan servir .
Cada tipus de central elctrica utilitza una diferent.
2. Escriu el nom del tipus de central elctrica corresponent.
central
central
central
central
3. Relaciona.
Lelectricitat que consumim es produeix en lescentrals elctriques.
Hi ha centrals elctriques de diferents tipus: trmiques, hidroelctriques,
eliques, nuclears, solars trmiques o solars fotovoltaiques.
Recorda
La producci delectricitat
Refor
25
turbines electricitat generador font denergia
Energia mecnica
de laigua
gir duna
turbina
corrent
elctric
Energia qumica
dun combustible
gir duna
turbina
corrent
elctric
Energia mecnica
del vent
gir duna
turbina
corrent
elctric
Calor
del sol
plaques
solars
corrent
elctric
producci
de lenergia elctrica
televisor
transport
del corrent elctric
central elctrica
consum del
corrent elctric
lnies elctriques
8/13/2019 6 Coneixement Medi
28/104
28 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis fonts denergia.
Desprs, classifica-les en el lloc corresponent.
H L L E N Y A S
G I R R O P S UR C A R B B R
A E V C A M N A
L O E P X U L N
A I N Q S R S I
P E T R O L I T
O T Q F L U C E
Indica quines daquestes fonts denergia sn combustibles fssils.
2. Completa la taula.
Problemes En qu consisteixen Solucions
Esgotamentdels combustibles fssils
Calfament global
Pluja cida
La major part de lenergia que fem servir procedeix delscombustibles fssils.
El seu s causa problemes, com ara lesgotament dels recursos,el calfament global, la pluja cidai lacumulaci de residusradioactius.
Recorda
Lenergia en la nostra societat
Refor
26
Fonts
denergia
renovables
Fonts
denergia
no renovables
8/13/2019 6 Coneixement Medi
29/104
29 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa els dibuixos i encercla la mquina que no s mecnica.
Explica per qu la mquina que has encerclat no s mecnica.
2. Digues quins tipus de mquines sn.
Un telfon
Una cmera fotogrfica
Un ordinador
3. Completa lesquema.
Les mquines ens estalvien temps i esfor, ens permeten dur a terme
tasques amb precisi, realitzar faenes perilloses per a les persones
o convertir un tipus denergia en un altre.
Hi ha mquines de diferents tipus segons ls que els donem: mecniques,
trmiqueso per a comunicar-nosi manejar informaci.
Recorda
Les mquines i els seus usos
Refor
27
serveixen per a... serveixen per a... serveixen per a...
Tipus de mquines
trmiques
8/13/2019 6 Coneixement Medi
30/104
30 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Esbrina de quin component duna mquina es tracta i escriu el seu nom.
Serveix per a protegir la mquina i perqu altres
elements de la mquina shi unisquen.
Sencarrega de transmetre el moviment del motor
a altres parts de la mquina.
Condueix lenergia als motors i a altres partsde la mquina.
Permet a una mquina rebre informaci de lexterior
o de linterior de la mquina.
Element on apareix informaci sobre
el funcionament de la mateixa mquina.
Part sobre la qual recolzen els altres
elements duna mquina.
Component que genera el moviment de la mquina.
2. Identifica les parts assenyalades daquesta mquina.
Les mquinesestan formades per una estructura, una carcassa o coberta,
un motor, les parts mbils, els circuits elctrics i electrnics, els sensors
i la pantalla.
Recorda
Les parts duna mquina
Refor
28
8/13/2019 6 Coneixement Medi
31/104
31 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Localitza i encercla en la sopa de lletres set tipus doperadors. Desprs, copials.
2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.
Quan les rodes sacoblen directament
giren en sentit .
Quan les rodes suneixen amb corretges o cadenes
giren en el sentit.
En un engranatge, les rodes menudes
giren en sentit
que les rodes grans.
Els operadors mecnics
Els operadors mecnicssn les peces que susen per a transmetre
el moviment en les mquines. La uni de diferents operadors
rep el nom de mecanisme.
Els engranatgesestan formats per dos o ms operadors amb dents
que encaixen entre si.
Recorda
Refor
29
S U X A C E B C S M
C R E M A L L E R A
O I D R O L S I S N
R O A A C T B X H E
R R O D A M N A S T
E O E P R O L N J A
T I N Q B L S I S
J E T P A L A N C A
A T O F N Q C E D S
8/13/2019 6 Coneixement Medi
32/104
32 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa i relaciona.
Per a qu sutilitzen aquestes mquines?
Quina diferncia hi ha entre les dues mquines?
Per a qu sutilitzen?
Quina diferncia hi ha entre tots dos?
Per a qu sutilitzen?
Quina diferncia hi ha entre tots dos?
Els avanos tcnics han transformat la societat. Han canviat la forma
com treballem, ens desplacem, cuidem la nostra salut, ens comuniquem
i ens divertim.
Recorda
Els avanos tcnics i la societat
Refor
30
8/13/2019 6 Coneixement Medi
33/104
33 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Mesura i calcula.
Distncia en quilmetres de Madrid a Saragossa.
Distncia en quilmetres de Valncia a Mrcia.
Distncia de Sevilla a Badajoz.
Distncia de la Corunya a Sant Sebasti.
2. Observa, localitza els punts i completa la taula.
La Terraes representa en globus terraqisi en mapes. Aquests,
quan representen tota la Terra, sanomenen planisferis.
Lescaladels mapes indica quant sha redut un mapa
en relaci amb la realitat.
Les coordenades geogrfiquessn un sistema de lnies, parallels
imeridians,que permeten localitzar punts en un mapa.
Recorda
La Terra i els mapes
Refor
31
P
O
R
T
U
G
A
L
F R A N A
M a rC a n t b r i c
Mrcia
Madrid
Sevilla
BadajozValncia
Saragossa
La Corunya Sant Sebasti
O C E
AT L NT IC
OCE AT L N T IC
M a r
M e d
i t e r
r a n
i
Escala
B
C
A
Latitud Longitud Hemisferi
A
B
C
8/13/2019 6 Coneixement Medi
34/104
34 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El planisferi fsicrepresenta lextensi i la forma dels continentsi els oceans.
Hi ha sis continents i cinc oceans. Els continentssn: Amrica, sia, Europa, frica, Oceania i lAntrtida.
Els oceanssn: oce Glacial rtic, oce Atlntic, oce ndic, oce Pacfici oce Glacial Antrtic.
Recorda
El planisferi fsic
Refor
32
1. Pinta segons la clau.
verd Amrica groc Europa
roig frica morat Antrtida
marr sia taronja Oceania
Ara, escriu en el lloc corresponent el nom dels oceans.
Escala
8/13/2019 6 Coneixement Medi
35/104
35 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
El planisferi poltic
1. En qu es diferencia un planisferi fsic dun planisferi poltic? Explica-ho.
2. Observa el planisferi i pinta els pasos que sindiquen.
Un pas dEuropa que s una illa.
Un pas del nord dfrica.
El pas ms extens dOceania.
Un pas dsia que fa fronteraamb la Federaci de Rssia.
El pas dAmrica situat ms al nord.
El planisferi poltics un mapa en qu estan representats
la localitzaci, lextensi i els lmits de tots els pasos del mn.
Recorda
Refor
33
Escala
8/13/2019 6 Coneixement Medi
36/104
36 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu, al costat de cada un daquests accidents geogrfics, el nmero corresponent.
Masss Central Alps Vosges
Serralada Escandinava Urals Caucas
Pirineus Selva Negra Carpats
Ara, classifica les unitats de relleu anteriors.
Muntanyesdescassa altitud
Sistemes
muntanyosos
Europas un continent menut, situat a lhemisferi nord.
El relleu dEuropa est format per:
Planesal centre i a lest.
Sistemes muntanyososal nord i al sud.
Recorda
Les planes i les muntanyes dEuropa
Refor
34
1
2
3
4
56
7
8
9
O C E G L AC IAL RT IC
Mardel
Nord
Mar Negre
MarC
asp
i
M a r Med i te r ra n i
O
C
E
ATL
NT
IC
Escala
0 392
Quilmetres
8/13/2019 6 Coneixement Medi
37/104
8/13/2019 6 Coneixement Medi
38/104
38 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Pinta segons la clau.
Climes temperats
verd ocenic
groc continental
taronja mediterrani
Climes freds
morat polar
blau alta muntanya
2. Escriu el nom del clima corresponent.
Propi de les zones banyades per loce Atlntici del centre dEuropa. Les temperatures sn suaus.Les precipitacions sn abundants i regulars.
Propi dels cims ms elevats del continent.
Les temperatures sn molt baixes a lhiverni fresques a lestiu. Les precipitacions sn abundants.
Propi de la costa mediterrnia. Les temperaturessn elevades a lestiu i suaus a lhivern.Les precipitacions sn escasses.
Propi de les zones de lest dEuropa.Les temperatures sn altes a lestiu i molt baixesa lhivern. Les precipitacions es donen a lestiu.
Propi del nord dels pasos nrdics i de Rssia.
s el clima ms fred de la Terra. Les precipitacionssn escasses.
A Europa hi ha dos tipus de climes:
els temperats, com locenic, el mediterranii el continental;
els freds, com el polari el de muntanya.
Recorda
El clima dEuropa
Refor
36
MarCaspio
OCE GLACIAL RTIC
OCE
ATLNTIC
Mardel
Nord
MarNegre
Mar Mediterrani
MarCaspi
8/13/2019 6 Coneixement Medi
39/104
39 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada tipus de vegetaci.
Estepa.
Bosc ocenic.
Taig.
Vegetaci mediterrnia.
Tundra.
2. Completa lencreuat.
1. Tipus darbre que creix a les zones
de clima mediterrani.
2. Gran extensi prpia del clima
ocenic on creixen herbes.
3. Plana de sl pobre on creixen herbes
i matolls, caracterstica de la zona
de clima ocenic.4. Vegetaci de zones fredes formada
per molses, lquens i alguns
arbustos menuts.
5. Plana de sl pobre on noms
creixen herbes, caracterstica
de la zona de clima continental.
6. Bosc de fulla perenne format
per avets i pins propis
de les zones amb climacontinental.
Cada clima dEuropa t una vegetaci diferent.
Recorda
La vegetaci dEuropa
Refor
37
MarCaspio
OCE GLACIAL RTIC
OCE
ATLNTIC
Mardel
Nord
MarNegre
Mar Mediterrani
MarCaspi
A
E
C
B
D
65
4
1
2
3
8/13/2019 6 Coneixement Medi
40/104
40 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa el mapa amb el nom dels oceans i els mars que banyen Europa.
Ara, escriu el nom de dos rius en cada cas.
Vessant rtic
Vessant atlntic
Vessant mediterrani
Vessant del mar Caspi
Vessant del mar Negre
Els rius dEuropa desemboquen a loce Glacial rtic, a loce Atlntic,al mar Mediterrani, al mar Caspii al mar Negre.
Recorda
Els rius dEuropa
Refor
38
Petx
ora
RiuVolga
RiuDon
RiuDa nub
i
Riu
Rin
FR IC A
RiuTajo
RiuEbre
Riu
Ural
RiuLoira
RiuS
ena
Riu
Roine
RiuE
lba
RiuO
der
RiuVstula
RiuDvinaOccidental
Riu
Riu
DvinaS
eptentrio
nal
S I A
RiuPo
RiuDniste
r
RiuVolga
0 450
Quilmetres
Escala
8/13/2019 6 Coneixement Medi
41/104
8/13/2019 6 Coneixement Medi
42/104
42 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Transforma aquestes oracions perqu siguen correctes.
A Europa, la natalitat s molt alta; s a dir, hi naixen pocs xiquets.
A Europa, lesperana de vida s de 74 anys. Per aix hi ha poques
persones ancianes.
Els immigrants augmenten la poblaci inactiva.
2. Observa el mapa. Desprs, completa.
Tres pasos amb una densitat de poblaci inferior a 10 hab./km2.
Tres pasos amb una densitat de poblaci de 10 a 100 hab./km2.
Europa est molt poblada, sobretot a la costa atlntica
i al centre del continent.
Les caracterstiques de la poblaci europea sn lenvelliment
i la immigraci.
Recorda
La poblaci dEuropa
Refor
40
PORTUGALESPANYA
FRANA
ITLIA
SUSSA
BSNIA-HERZEGOVINA
CROCIA
ALBNIAGRCIA
MACEDNIA
XIPREMALTA
BULGRIA
T U R Q U I A
ROMANIAHONGRIA
ESLOVNIA
USTRIA
REPBLICATXECA
AL EM AN YALUXEMBURG
BLGICA
PASOSBAIXOS
DINAMARCA
POLNIA
RSSIALITUNIA
LETNIA
BIELORSSIA
U C R A N A
ESTNIA
R S S I A
MOLDVIA
SRBIA
ESLOVQUIA
KAZAKHSTAN
GERGIAAZERBAIDJANARMNIA
FINLNDIA
SUCIANORUEGA
MONTENEGRO KOSOVO
REGNEUNITIRLANDA
Canries
CeutaMelilla
ANDORRA
ISLNDIA
OCE GLACIAL RTIC
O C E
A T L N T I C
Mar
del
Nord
MarNegre
MarMediterrani
MarC
aspi
De 10 a 100 hab./km2
De 101 a 500 hab./km2
DENSITAT DE POBLACI
Menys de 10 hab./km2
Ms de 500 hab./km2
Escala
0 600
Quilmetres
8/13/2019 6 Coneixement Medi
43/104
43 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Observa el grfic. Desprs, contesta.
Quin sector econmic s el que menys persones ocupa a Europa?
Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors
daquest sector?
En quin sector econmic treballa la majoria de la poblaci ocupada dEuropa?
Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors
daquest sector?
2. Explica quines caracterstiques t el sector secundari a Europa.
En el sector primaridEuropa treballa el 4 % de la poblaci activa,
i hi destaquen lagricultura i la ramaderia.
En el sector secundaritreballa el 30 %, i hi destaca la indstria de base.
En el sector terciaritreballa el 66 %, i hi destaquen el comer,
els transports i el turisme.
Recorda
Les activitats econmiques dEuropa
Refor
41
Sectorsecundari
30 %Sector primari4 %Sector
terciari66 %
8/13/2019 6 Coneixement Medi
44/104
44 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
DataNom
1. Qu vol dir que la poblaci dEspanya t tendncia a lenvelliment? Explica-ho.
2. Completa.
ELSECTORPRIMARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
ELSECTORSECUNDARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
ELSECTORTERCIARI
a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:
b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:
c. Principals activitats a Espanya:
d. Principals activitats a Europa:
La poblaci dEspanya, igual que leuropea, t tendnciaa lenvelliment.
La poblaci activa dEspanyaes reparteix de forma similar a leuropea,
i la majoria es dedica al sector terciari.
Recorda
La poblaci i les activitats
econmiques dEspanya
Refor
42
8/13/2019 6 Coneixement Medi
45/104
45 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu el nom dels pasos que integren la Uni Europea.
La Uni Europea(UE) est constituda per 27 estats europeus
democrtics.
Recorda
Pasos de la Uni Europea
Refor
43
Eslovnia
Dinamarca
Eslovquia
Estnia
Litunia
Letnia
Rep.Txeca
Irlanda
ustria
Grcia
Regne Unit
HongriaRomania
Bulgria
Finlndia
Alemanya
PasosBaixos
BlgicaLuxemburg
Polnia
Itlia
Sucia
Espanya
Frana
Portugal
Malta Xipre
O C E
A T L N T I C
O C E G L A C I A L R T IC
M a rd e l
Nord
M a r N e g r e
Ma rd e N o r ue g a
Ma rMediterrani
Albnia
Noruega
Bsnia iHercegovina
Crocia
Kosovo
Srbia
Sussa
Bielorssia
Ucrana
Rssia
Macednia
Moldvia
Montenegro
Islndia
F R I C A
S I A
Escala
0 340
Quilmetres
Pasos de la Uni Europea
Resta de pasos dEuropa
8/13/2019 6 Coneixement Medi
46/104
46 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lesquema.
2. Marca la resposta correcta.
La Comunitat Econmica Europea (CEE) es va constituir en lany:
1957. 1992. 2004.
En 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Uni Europea pel Tractat de:
Pars. Maastricht. lHaia.
Espanya va ingressar a la UE en lany:
1957. 1986. 2004.
Lhimne oficial de la UE s:
LOda a lalegria.
No existeix himne oficial.
Visca Europa.
La Uni Europea t com a objectiu principal promoure la unitat poltica
i econmica dels seus membres.
Els estats que formen la Uni comparteixen uns smbols: la bandera
europea, lhimne i el Dia dEuropa.
Recorda
La Uni Europea i els seus smbols
Refor
44
que consisteixen en... que consisteixen en... que consisteixen en...
OBJECTIUSDELAUE
Econmics
Poltics
Mesures conjuntes
8/13/2019 6 Coneixement Medi
47/104
47 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa els esquemes.
Membres:
PARLAMENTEUROPEU
Seu:
Funcions:
Membres:
CONSELLDELAUNIEUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
COMISSIEUROPEA
Seu:
Funcions:
Membres:
TRIBUNALDEJUSTCIA
Seu:
Funcions:
Seu:
TRIBUNALDECOMPTES
Funcions:
Les institucions europees
Les institucionsprincipals de la Uni Europea sn: el Parlament Europeu,el Consell de la Uni Europea, la Comissi Europea, el Tribunal de Justciai el Tribunal de Comptes.
Recorda
Refor
45
8/13/2019 6 Coneixement Medi
48/104
48 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Relaciona les columnes i escriu les oracions que formes.
2. Completa lencreuat.
1. Persona que no viu en un lloc fix.
2. Perode en qu els ssers
humans van comenar a cultivar
plantes.
3. Metall amb el qual van fabricar
objectes fa 6.000 anys.
4. Material amb el qual fabricaven
vaixelles en el neoltic.
5. Monument megaltic format
per una pedra clavada
verticalment.
6. Perode en qu es van
realitzar les pintures
rupestres.
7. Invent que va posar fia la prehistria.
Els ssers humans del paleolticeren nmades.
En el neoltic, amb laparici de lagricultura i la ramaderia,
es van fer sedentaris i van construir els primers poblats.
En ledat dels metallsvan sorgir les ciutats.
Recorda
La prehistria
Refor
46
... les persones vivien de la caa,
la pesca i la recollecci.
En el neoltic...
Durant el paleoltic ...
En ledat dels metalls... ... les persones van aprendre
a fer objectes de metall.
... les persones es van fersedentries.
6
7
5
1
2
3
4
8/13/2019 6 Coneixement Medi
49/104
49 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lesquema.
2. Escriu en cada cas de quin poble es tracta.
Van arribar a la Pennsula al segle VIIaC
i es van installar a la costa andalusa.
Van arribar a la Pennsula al segle VIaC
i es van installar a la costa de Catalunya.
Van arribar a la Pennsula al segle IIIaC i es van
installar a les illes Balears i a lest de la Pennsula.
3. Completa.
La conquesta romana de la Pennsula va comenar en lany aC
i va acabar en lany aC. Els romans van organitzar Hispnia
en i van posar al capdavant de cada una un
governador. Van imposar les seues lleis i el
va substituir les llenges que es parlaven a la Pennsula; noms va perviure
l . En lany 380, el es va convertir
en la religi oficial de tot limperi rom. La societat hispanoromana estava
formada per i .
Ledat antiga
En ledat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb els fenicis,
els grecs i els cartaginesos. Desprs, els romans van conquistar
la Pennsula, la van anomenar Hispnia i la van organitzar en provncies.
Recorda
Refor
47
CELTESIIBERS
Els celtes vivien a:
Els ibers vivien a:
Els celtes i els ibers
sorganitzaven en:
Els celtes es dedicaven a:
Els ibers es dedicaven a:
8/13/2019 6 Coneixement Medi
50/104
50 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Escriu verdader o fals segons corresponga. Desprs, transforma les oracionsfalses en verdaderes.
La capital del regne visigot era Crdova.
Els musulmans van vncer els romans en lany 711.
De primer, al-ndalus va ser un califat i, ms tard, un emirat.
2. Marca la resposta correcta i copia les oracions completes.
Els primers regnes cristians es van formar
al nord de la Pennsula. al sud de la Pennsula.
En 1031, al-ndalus es va dividir en
regnes de taifes. provncies.
En 1212, els exrcits dels regnes cristians van vncer els exrcits musulmansen la batalla de
Las Navas de Tolosa. Granada.
Lltim territori dal-ndalus va ser...
el regne nassarita de Granada. el regne nassarita de Crdova.
En lany 711, els musulmansvan conquistar el regne visigoti van crearal-ndalus.
Els cristians del nord de la Pennsulaes van organitzar en regnesper expulsar els musulmans i ampliar les seues fronteres.
Recorda
Ledat mitjana
Refor
48
8/13/2019 6 Coneixement Medi
51/104
51 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Contesta.
Quin mariner genovs va descobrir el continent americ?
Quins reis van finanar la seua expedici?
En quin any es va descobrir el continent americ?
On es pensava Colom que havia arribat?
Qui va demostrar que aquelles terres no formaven part dsia?
2. Indica quines terres van conquistar Hernn Corts i Francisco Pizarro.
3. Llig i completa el mapa amb el nom del poble precolomb corresponent.
Abans de larribada
dels espanyols,
vivien a Amrica
una gran varietat
de pobles anomenats
precolombins.Els inquesocupaven
el territori actualdel Per, lEquador
i part de Bolvia;
els astequespoblaventota la vall de Mxic;
i els maieshabitavenel sud de lactual Mxic,
Guatemala i Hondures.
En 1492, els Reis Catlics van finanar lexpedici de Colom,en la qual va descobrir el continent americ.
Recorda
El descobriment dAmrica
Refor
49
OCE
OCE
PACFIC
AT LNT IC
8/13/2019 6 Coneixement Medi
52/104
52 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Llig el text i observa el mapa.
Limperi hispnic estava formatper molts territoris diferents:Espanya, els Pasos Baixos,gran part dItlia, territorisal centre dEuropa, les colniesamericanes i nombrosespossessions a frica i a sia.A ms, en 1580, shi va afegirel regne de Portugal.
Ara, explica per qu el mapa no s correcte.
2. Situa cada un daquests fets en la lnia del temps.
Al segle XVI, Carles Ii Felip IIvan governar limperi ms extensde lpoca, amb possessions a Europa, Amrica, frica i sia.
Recorda
Limperi hispnic
Refor
50
OCE
PACFIC
OCE
ATLNTIC OCENDIC
Imperi hispnic
1556 Accs al tron de Felip II.
1516 Accs al tron de Carles I.
1580 Incorporaci del regnede Portugal.
1588 Derrota de lArmada
Invencible.
1571 Batalla de Lepant.
1520 Revolta de les Comunitats.
1566 Revolta de les provnciesdel nord dels Pasos Baixos.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
53/104
53 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa lencreuat.
1. Ciutat en la qual va esclatar un mot en 1808 que va obligar Carles IV
a abdicar en favor del seu fill Ferran VII.
2. Guerra que va enfrontar Castella i Arag, ajudades per diversos pasos europeus
i que es va originar desprs de la mort de Carles II.
3. Fbriques que van crear els monarques espanyols del segle XVIII.
4. Consellers que comptaven amb la confiana dels reis espanyols
i que governaven en nom seu.
5. Primer rei a Espanya de la dinastia dels Borb.
6. Tipus de monarquia en la qual el rei reunia tots els poders de lestat.
7. Rei espanyol que va morir en 1700 sense deixar descendncia.
8. Tractat que va posar fi a la guerra de Successi.
9. Territoris que es van independitzar dEspanya en 1648.
10. Lleis prpies de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca
a les quals va posar fi Felip V.
Al segle XVII, limperi hispnic es va debilitar i va comenar a fragmentar-se.
Desprs, al segleXVIII, van arribar al tron els Borb i van establir
la monarquia absoluta.
Recorda
La crisi de limperi
Refor
51
6
9
10
7
8
1
2
3
4
5
8/13/2019 6 Coneixement Medi
54/104
54 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa aquest grfic sobre la societat a ledat moderna.
Ara, indica les diferncies entre els privilegiats i els no privilegiats.
2. Classifica cada un daquests escriptors en el segle corresponent.
Santa Teresa de Jess
Francisco de Quevedo
Garcilaso de la Vega
Gaspar Melchor de Jovellanos
Lope de Vega
Miguel de Cervantes
SegleXVI
Segle XVII
Segle XVIII
3. Indica lestil artstic corresponent en cada cas.
Edificis que imitaven els romans.
Edificis amb abundants lnies corbes
i decoraci recarregada.
Edificis austers i amb decoraci escassa.
En ledat modernala societat es dividia en privilegiats, que eren la noblesa
i el clergat, i en no privilegiats, que eren els camperols i la burgesia.
En aquesta poca va haver-hi un gran desenvolupament artstic, literari i cientfic.
Recorda
La societat i la cultura de ledat moderna
Refor
52
clergat noblesa
camperols burgesia
8/13/2019 6 Coneixement Medi
55/104
55 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Subratlla els dos errors que hi ha en cada una daquestes oracions.
En acabant, copia les oracions correctament.
En 1807, Frana i Espanya van firmar un tractat que permetia a les tropes
espanyoles travessar Frana per ocupar Portugal.
Josep Bonaparte, lemperador de Frana, va reemplaar el rei Ferran VII
pel seu germ Napole.
La poblaci de Madrid no va acceptar el rei francs i, el 2 de maig de 1888,
es va revoltar contra els francesos. Aix va comenar la guerra de Successi.
2. Escriu, al costat de cada paraula, el nmero corresponent a la seua definici.
Liberal Progressista Patriota Afrancesat Moderat
1. Partidari delaborar una Constituci per a limitar el poder del rei.
2. Partidari del retorn de Ferran VII al tron espanyol.
3. Partidari de tindre un rei francs.
4. Partidari de reduir el poder de la Constituci i de donar ms poder a la reina Isabel II.
5. Partidari de disminuir el poder de la reina Isabel II i de donar ms
importncia a la Constituci.
3. Relaciona cada un daquests fets amb lany en qu va ocrrer.
Constituci de Cadis. 1808
Independncia dArgentina. 1812
Guerra de la Independncia. 1816
Ferran VIIva establir una monarquia absoluta.
Desprs, durant el regnat dIsabel II, es va consolidar la monarquia constitucional.
Ms tard, es van provar diverses formes de govern.
Recorda
El segle XIX
Refor
53
8/13/2019 6 Coneixement Medi
56/104
56 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Ordena aquests fets i escriu lany en qu es van produir.
Dictadura
de Primo de Rivera
Dictadura
de Francisco Franco
Guerra
Civil
Segona
Repblica
Fi de la dictadura
de Francisco Franco
2. Escriu, al costat de cada oraci,SegonaRepblicao dictadura de Franco
segons corresponga.
Dret al vot de les dones.
Prohibici dels partits poltics.
Supressi de la Constituci.
Repartiment de terres entre els camperols.
Concessi dels primers Estatuts dAutonomia.
Allament internacional dEspanya.
3. Completa aquest text sobre la Guerra Civil.
El 18 de juliol de , el general Francisco va dirigir
un colp destat per posar fi al govern de la . Aquest fet va ser linici
de la , que es va allargar fins a lany .
La poblaci espanyola es va dividir en dos bndols: el bndol ,
que feia costat al govern de la Repblica, i el bndol revoltat, tamb anomenat
, que va donar suport a lalament de Franco.
En 1923 Primo de Rivera va dirigir un colp destat i va establir una dictadura.
En 1931 es va proclamar la Segona Repblica.
En 1936 va esclatar la Guerra Civil. Desprs, Franco va instaurar una dictadura.
Recorda
De Primo de Rivera a Franco
Refor
54
8/13/2019 6 Coneixement Medi
57/104
57 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Relaciona.
Adolfo Surez President des de 2004.
Leopoldo Calvo Sotelo President des de 1996 fins a 2004.
Felipe Gonzlez President des de 1976 fins a 1981.
Jos Mara Aznar President des de 1982 fins a 1996.
Jos Luis Rodrguez Zapatero President des de 1981 fins a 1982.
2. Escriu, al costat de cada fet, lany en qu es va produir. Desprs, localitza
aquests anys en la sopa de nombres.
Joan Carles I s coronat rei dEspanya.
Se celebren les primeres eleccions democrtiques
a Espanya des de la Segona Repblica.
Saprova lactual Constituci.
Espanya ingressa a la Comunitat Europea.
Saproven els ltims Estatuts dAutonomia.
Espanya adopta la moneda nica europea
i leuro substitueix la pesseta.
La transiciva ser el perode de canvis poltics per a passar
de la dictadura del general Franco a la democrcia. Aquest procs
es va iniciar en 1975 i va acabar en 1982.
Des de 1982, shan succet a Espanya governs del Partit Socialista Obrer
Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).
Recorda
La transici i la democrcia
Refor
55
1 9 1 9 8 6
9 1 9 7 5 1
7 2 9 1 8 9
8 9 5 2 0 7
2 0 0 2 7 7
8/13/2019 6 Coneixement Medi
58/104
58 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1. Completa la taula.
Classes altes Classes mitjanes Classes populars
Estavenintegrades per
2. En cada cas, escriu una oraci on apareguen les paraules dels requadres.
revoluci industrial
canvis
segle XIX
transformaren
ferrocarril
transport
aparici
segle XIX
indstria txtil
indstria siderrgica
desenvolupament
3. Aquest s un detall de la faana de la Casa Mil que Antoni
Gaud va construir a Barcelona. Observa la illustraci i explica
per qu s una construcci modernista.
Al segle XIX, la societat es va organitzar en classes socials:
altes, mitjanes i populars.
La revoluci industrial vaprovocar molts canvis econmics.
En lart, van destacar larquitectura modernista i la pintura impressionista.
Recorda
La vida al segle XIX
Refor
56
8/13/2019 6 Coneixement Medi
59/104
8/13/2019 6 Coneixement Medi
60/104
60 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom
Ampliaci
3Data
La dieta diria ha de ser rica, equilibrada i variada, la qual cosa significa que hem de menjar
tot tipus daliments en les quantitats adequades.
Ampliaci
1
1. Llig la taula i contesta.
Per a qu serveix la informaci daquesta taula?
De quin tipus daliments cal menjar ms racions diries?
Quins nutrients ens aporten la llet i les verdures?
Per qu creus que noms cal menjar setmanalment dues racions darrs i pasta?
Elaborar una dieta equilibrada
ALIMENTSIRACIONSRECOMANADES
AlimentsXiques Xics
Nombrede racions13 a 15
anys13 a 15
anys
Llet l l 4 diries
Carn, pollastre 125 g 150 g 3 setmanals
Peix 175 g 200 g 4 setmanals
Ous Un Un 3-4 setmanals
Crelles 200 g 250 g 1 diria
Llegums 70 g 80 g 3 setmanals
Verdures 100 g 120 g 2-4 diries
Fruites 300 g 300 g 3-4 diries
Pa 400 g 400 g 1 diria
Arrs 70 g 80 g 2 setmanals
Pasta 70 g 80 g 2 setmanals
Sucre (brioixeria, mel,
melmelada, xocolate,
gelat, llepolies...)
60 g 60 g 1 diria
FONT: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.): Nutricin saludable y prevencin de los trastornos alimentarios.
EQUIVALNCIES: l = Un got.
125 g de pa = Un panet.
300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, una bresquilla...).
150 g de carn = Un filet de carn.
100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
61/104
61 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Desdejuni Dinar Berenar Sopar
2. Completa aquesta taula anotant els aliments i les quantitats aproximades
que menjares ahir. Desprs, contesta la pregunta.
Menges ms o menys peix del que es recomana? I dolos?
3. Tenint en compte els consells que et donem tot seguit, elabora la teua prpia
dieta equilibrada per a un dia: desdejuni, dinar, berenar i sopar.
El desdejuni s lpat ms important del dia, ja que de mat s quan fem
ms activitats.
El dinar i el sopar han de ser complementaris: si al migdia mengem carn,de nit cal menjar peix.
Si menges aliments fregits, recorda que has dincloure loli entre els productes
que has consumit.
Desdejuni Dinar Berenar Sopar
8/13/2019 6 Coneixement Medi
62/104
62 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom
Ampliaci
3Data
Encara que la sang de totes les persones t els mateixos
components (plasma, glbuls rojos, plaquetes i glbulsblancs), el tipus de sang varia duna persona a una altra.La majoria pertanyen a un dels quatre grans grups: A, B,AB o 0 i la pertinena a un grup o a un altre depn de lesprotenes que hi ha en els glbuls rojos i en el plasma enqu suren.
Una persona no pot rebre ni donar sang a persones de grupsanguini diferent del seu. Les persones amb grup sanguini 0,per, sn anomenades donants universals, ja que la seua sangno provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera,
les persones amb sang tipus AB sn receptors universals, s adir, poden rebre sang de tots els tipus.
Els glbuls rojos dalgunes persones contenen una prote-na anomenada factor Rh. Daquestes persones es diu quetenen lRh positiu (Rh+). Els qui no tenen aquest fac-tor sanomenen Rh negatiu (Rh), i noms poden rebresang de tipus Rh, com la seua.
Igual que el color del cabell o dels ulls, heretem el tipussanguini dels pares. El tipus de sang tamb varia depe-nent del lloc dorigen duna poblaci determinada. Per
exemple, quasi tots els indis del Per tenen sang tipus 0 ia lsia central, el tipus B s el ms com.
Els grups sanguinis
1. Llig el text i contesta.
Ampliaci
2
Quins sn els components principals de la sang?
Quins grups sanguinis hi ha?
Qu s un donant universal? I un receptor universal?
8/13/2019 6 Coneixement Medi
63/104
63 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Quins sn el teu grup sanguini i el teu factor Rh?
4. Escriu la paraula que correspon a cada definici.
hematleg hemopatia hematoma hemorrgia hemoglobina
Malaltia de la sang.
Metge especialitzat en lestudi de
la sang.
Eixida de la sang dels vasos sanguinis
quan es produeix una ferida.
Taca de color morat o groc
que es produeix en la pell per un colp.
Pigment roig contingut en els glbuls rojos
que serveix per a transportar loxigen.
5. Saps qu s un banc de sang? Busca informaci i contesta.
Desprs, escriu per qu creus que s important donar sang.
De quins donants podries rebre sang en una transfusi?
A persones de quin grup sanguini podries tu donar sang?
3. Pensa i explica.
Qu penses que significa el prefix hemo, hema? Contesta.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
64/104
64 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Ampliaci
3DataNom
Ampliaci
3
1. Defineix les paraules segents.
Con:
Bast:
Ommatidi:
Quasi tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del
mn que els envolta, per hi ha diferncies curioses i importants. Hi ha dos tipus de cllulesreceptores de llum:
Els cons, que permeten la visi en color i una bona qualitat dimatge, per necessiten llum
per a funcionar.
Els bastons, que funcionen fins i tot amb poca llum, per donen una qualitat molt ms
baixa.
Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenim molts ms cons que bastons; veiem
ms malament que altres animals en la foscor, per a canvi tenim una bona qualitat dimatge.
Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons i necessiten tindre ulls ms grans.
Les pupilles varien molt duns animals a uns altres. En les persones,les pupilles sn redones, per els felins les tenen en forma de clavill
vertical.
Altres animals, com la cabra, tenen pupilles amb
forma de clavill horitzontal. Daquesta manera, el
parpelleig no naltera la visi. Per les pupilles ms
estranyes del regne animal pertanyen a la spia, que
les t en forma de W.
Les aus rapaces sn els animals amb ms bona vista. Lrea del cervell
que tenen destinada a interpretar els estmuls visuals s molt gran, tenen
pupilles grans i un nombre elevat de cons i de bastons en la part central dela retina, per la qual cosa, fins i tot a molta distncia, poden vore amb molta claredat.
Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. Lull
est format per molts ulls diminuts, els ommatidis. Cada ommatidi
s un ull complet i independent format per unes poques cllules.
Els ommatidis sajunten i formen una espcie de mosaic i cadascun
aporta una informaci puntual. El sistema nervis rep tota aquesta
informaci i crea una sola imatge.
Maneres diferents de vore el mn
8/13/2019 6 Coneixement Medi
65/104
65 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Pensa i explica.
4. Utilitza la clau per a desxifrar el missatge secret.
S 5 O 5 L 5 C 5 T 5
El mussol s un animal de costums nocturns. Quin tipus de cllules sn
ms abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?
Lguila s un dels animals amb visi ms bona de tot el regne animal. Per a qu
utilitza aquesta qualitat? Com sn els seus ulls?
3. Relaciona cada ull amb lsser viu que corresponga.
MUERPEER ED .
N E U E
N I B A NE E
8/13/2019 6 Coneixement Medi
66/104
66 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
4
Les tcniques mdiques de diagnstic, com ara les anlisis de sang, les radiografies,
o les ecografies, requereixen ls de sofisticats instruments que la cinciai la tecnologia han posat a disposici de la medicina.
Lecografia s una tcnica molt utilitzada per a seguir el desenvolupament dels embarassos
ja que no perjudica el fetus ni la mare. Consisteix en un micrfon, anomenat
transductor, que emet ones dultrasons. Aquestes ones, quan reboten en els rgans
interns, produeixen un eco que s recollit pel mateix transductor, que el converteix
en una imatge que es pot vore en una pantalla.
En les ecografies, els ossos reflecteixentotalment els ultrasons, i proporcionen
una imatge de color blanc brillant.
Altres rgans interns, com el coro els renyons, ofereixen una imatge
molt ms fosca i menys ntida perqu
proporcionen un eco ms dbil.
Les ecografies permeten comprovar
lestat de salut del fetus i el seu grau de
desenvolupament, i permeten un diagnsticpreco dalgunes malformacions.
Tcniques mdiques de diagnstic
1. Llig i explica.
Qu s una ecografia?
Per a qu sutilitza?
Quines altres tcniques de diagnstic mdic sesmenten en el text?
8/13/2019 6 Coneixement Medi
67/104
67 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Observa aquestes ecograes i contesta.
Observa lecografia 1. Quines parts del cos
del fetus es poden reconixer?
Observa lecografia 2 i descriu els canvis
que shi han produt.
Qu fa el fetus en la imatge 3?
3. Observa les tres imatges de nou i indica en quina daquestes el fetus t
ms setmanes de desenvolupament i per qu.
1
2
3
8/13/2019 6 Coneixement Medi
68/104
68 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
5
Saps qu s la malaltia? Encara que semble simple,
la malaltia s la falta de salut. Les malalties es poden classificar,segons lorigen, en quatre grans grups.
Les malalties per carnciasn les causades per la manca
dalgun nutrient bsic en lalimentaci. Per exemple,
lescorbut s una malaltia causada per una manca de vitamina
C en lalimentaci.
Les malalties funcionalssn les causades per un mal
funcionament dalgun rgan. Per exemple, la diabetis
es produeix quan funciona malament el pncrees.
Les malalties degenerativessn les causades
per lenvelliment o el deteriorament dalgun rgan.
Aix, lAlzheimer s una malaltia degenerativa que afecta
el sistema nervis.
Les malalties infectocontagiosessn les causades per un agent patogen.
Per exemple, la grip s una malaltia causada per un virus.
Les malalties infectocontagioses poden afectar un grup de persones o es poden escampar
de tal forma que afecten una poblaci gran. En aquest cas es parla depidmies o pandmies.
Una epidmia s una malaltia que afecta una comunitat, com ara una ciutat,
un pas o una regi dun continent.
Una pandmias una malaltia que sescampa a un territori molt gran, com diferents pasos,un continent o diversos continents.
Malalties, epidmies i pandmies
1. Llig el text i completa la taula.
Malalties segons lorigen
Tipus de malaltia Causa Exemple
8/13/2019 6 Coneixement Medi
69/104
69 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Llig i contesta.
En quin grup de malalties classificaries la grip AH1N1? Per qu?
Aquesta malaltia s una epidmia o una pandmia? Per qu?
3. Analitza el teu estat de salut durant lltim any i contesta.
Has tingut cap malaltia? Quina?
Com et vas curar? Quin tractament vas seguir?
Quines precaucions prendrs per evitar patir aquesta malaltia en el futur?
La grip AH1N1, originada a Mxic al final del mes dabril de 2009, vatraspassar les fronteres rpidament i en tots els continents va haver-hi casos
de persones contagiades per aquest virus.A Amrica: Mxic, EUA, Canad, Costa Rica, El Salvador, Cuba,
Panam, Guatemala, Equador, Colmbia, Argentina, Brasil, Per i Xile.
A Europa: Espanya, Regne Unit, Alemanya, Frana, ustria, Holanda,Sussa, Dinamarca, Itlia, Irlanda, Portugal, Sucia, Polnia, Blgica,
Noruega i Finlndia.
A sia: Israel, Xina, Corea del Sud, Jap, Tailndia, Malisia i ndia.
A Oceania: Nova Zelanda i Austrlia.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
70/104
70 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
6
Des de la descripci dels primers fenmens elctrics
fins a fa poc ms de dos segles, els avanosen lestudi de lelectricitat es van produir de forma
lenta, per constant.
Al segle , Benjamin Franklin (1706-1790)
va fer volar una milotxa amb la intenci de
capturar lelectricitat dels nvols tempestuosos.
Al cap dun temps, Alessandro Volta (1745-1827)
va desenvolupar un instrument capa de produir
crregues elctriques que va anomenar electrfor.I cap al 1800 va anunciar que havia trobat una font
delectricitat: era la primera pila elctrica.
En 1820, Hans Christian Oersted (1777-1851)
va demostrar que hi havia una relaci molt
estreta entre els fenmens elctrics i magntics
de la matria. Va sorgir aix lelectromagnetisme
i es va inventar un artefacte fascinant, lelectroimant.
A comenament del segle , Michael Faraday
(1791-1867) va realitzar importants descobriments que van permetre
el desenvolupament del generador i el motor elctrics.
En 1870, Thomas Alva Edison (1847-1931) va fabricar peretes i altres elementsper facilitar ls de la llum elctrica a les cases.
Un altre descobriment important va ser el del telgraf, perfeccionat per Samuel Morse
(1791-1872) en 1837.
En 1880, Heinrich Hertz (1857-1894) va provar lexistncia dones que podien ser detectades
a distncia i va construir un aparell per a produir ones de rdio.
I en la dcada de 1960 es van desenvolupar tcniques per a obtindre circuits integrats: va comenar
aix lactual era electrnica.
Inventors molt elctrics
1. Llig el text. Desprs, ordena de ms antic a ms modern.
Michael Faraday
Thomas Alva Edison
Benjamin Franklin
Samuel Morse Hans Christian Oersted
Heinrich Hertz
Alessandro Volta
8/13/2019 6 Coneixement Medi
71/104
71 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Relaciona.
3. En el text es diu que Benjamin Franklin va fer volar una milotxa amb la intenci
de capturar lelectricitatdels nvols tempestuosos. A quin invent es fa
referncia? Contesta.
4. Esbrina quins invents va fer Benjamin Franklin i localitzan cinc en aquesta
sopa de lletres.
Per tal que et siga ms fcil, ac en tens unes pistes.
Objecte amb armadura que es colloca prop de lull per a vore millor (dues paraules).
Aparell que es colloca sobre els edificis per protegir-los dels efectesde lelectricitat dels nvols.
Aparell en linterior del qual es rosteixen, es calfen o es gratinen aliments.
Objecte que sutilitza per a augmentar la humitat de laire.
Dispositiu que registra els quilmetres que shan recorregut.
aparell per a produir ones de rdio.
Alessandro Volta
Thomas Alva Edison
Samuel Morse
Michael Faraday
Heinrich Hertz
Hans Christian Oersted
pila elctrica.
electroimant.
telgraf.
pereta.
els seus estudis van permetreel desenvolupament del generador
i el motor elctrics.
S Q E W T S I J K O M F S O D
E A M I V C R J A E M H O K R I
L H U M I D I F I C A D O R L Y T
P A D E Y V K P F P N S A R
W B G H P A R A L L A M P S H
C O M P T A Q U I L M E T R E S
O L E N T S B I F O C A L S X R
8/13/2019 6 Coneixement Medi
72/104
72 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
7
Anomenem energies alternatives aquelles
que no fan malb el medi ambient i que, a ms,sn renovables. s a dir, les que procedeixende fonts denergia prcticament inesgotables.Entre les energies alternatives trobem,per exemple, lenergia solar, lenergia elicao lenergia marina.
Lenergia alternativa ms coneguda s la solar.Aquesta energia es pot aprofitar directamentper dues vies: trmica i fotovoltaica.
En els processos trmics, lenergia solar
sutilitza per a calfar un lquid, generalmentaigua, que semmagatzema i desprs esdistribueix. Aquest procs t lloc en unsaparells denominats collectors. Lenergiaobtinguda aix saplica fonamentalmentper a obtindre aigua calenta i calefacci dsdomstic. En alguns casos, a altes temperatures,tamb s possible obtindre energia elctrica.
En els processos fotovoltaics, lenergia solar es transforma directamenten energia elctrica per mitj duns dispositius especials fabricats amb silici,
anomenats panells fotovoltaics. Aquesta energia es pot utilitzar directamentper al consum domstic o b transferir-se a la xarxa elctrica general.
Espanya, pel seu elevat nombre dhores de sol a lany, t un gran potencialdaprofitament daquesta energia.
Energies alternatives
1. Llig el text i contesta.
Qu sn les energies alternatives?
Qu sn les energies renovables?
Per qu Espanya t un gran potencial en laprofitament de lenergia solar?
8/13/2019 6 Coneixement Medi
73/104
73 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
2. Pensa i dna la teua opini.
Dels dos processos que se citen en el text per a captar lenergia solar,
quin creus que es pot utilitzar directament als habitatges de forma senzilla?
Per qu?
3. Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta
el recorregut que fa laigua.
Ara, explica com funciona aquest sistema de recollida denergia.
4. Quins factors creus que cal tindre en compte a lhora dinstallar un collector solar
o un panell fotovoltaic? Pensa i explica-ho.
Llum del sol
Aigua freda
8/13/2019 6 Coneixement Medi
74/104
8/13/2019 6 Coneixement Medi
75/104
75 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
3. Saps qu s una clepsidra? Esbrina de qu es tracta,
observa el dibuix i explica per a qu sutilitzava
i com funcionava.
4. El dibuix mostra linterior dun rellotge de corda. Observa els engranatges
i dibuixa les fletxes en el sentit que gira cada roda.
5. Llig les definicions i completa lescala de paraules de baix a dalt.
Sense la n, la tercera vocal.
Sense la u, conjunci copulativa.
Sense la t, llar dels ocells.
Sense la m, ajuntat.
Perode de temps de 60 segons.
8/13/2019 6 Coneixement Medi
76/104
76 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Nom Data
Ampliaci
9
Per a representar la superfcie plana del planeta sutilitzen les projeccions cartogrfiques.
Una projecci s una xarxa de parallels i meridians sobre la qual es dibuixen els mapes.Segons la zona de la Terra que es vulga representar, es poden utilitzar diferents
tipus de projeccions:
Cilndrica. La superfcie de la Terra es projecta en un cilindre que ms tard es desenrotlla.
En aquesta projecci, la zona equatorial es deforma una miqueta i les zones polars apareixen
amb ms dimensi. La projecci cilndrica s la ms usada en els planisferis i va ser inventada
per Mercator.
Cnica.En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con,
que en desenrotllar-lo els meridians suneixen en un punt i els parallels sn semicercles.
Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.
Polaro p