6 Coneixement Medi

8/13/2019 6 Coneixement Medi

1/104

Coneixementdel medi

REFOR I AMPLIACI6PRIMRIA

Fitxes de refor

Fitxa 1 La funci de nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

Fitxa 2 Aliments i nutrients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Fitxa 3 El procs digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Fitxa 4 Laparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Fitxa 5 La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Fitxa 6 La respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Fitxa 7 Lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Fitxa 8 La funci de relaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Fitxa 9 El sistema nervis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Fitxa 10 Moviments reflexos i voluntaris . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Fitxa 11 La coordinaci interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Fitxa 12 Els aparells reproductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Fitxa 13 Les cllules sexuals i la fecundaci . . . . . . . . . . . . 15

Fitxa 14 Lembars i el part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Fitxa 15 La salut i la malaltia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Fitxa 16 Riscos per a la salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Fitxa 17 Les malalties infeccioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 El tractament de les malalties . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Fitxa 19 Les crregues elctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Fitxa 20 Els imants i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Fitxa 21 El corrent elctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Fitxa 22 Els circuits elctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Fitxa 23 Lenergia i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Fitxa 24 La calor i la temperatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Fitxa 25 La producci delectricitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Fitxa 26 Lenergia en la nostra societat . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Fitxa 27 Les mquines i els seus usos . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Fitxa 28 Les parts duna mquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Fitxa 29 Els operadors mecnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Fitxa 30 Els avanos tcnics i la societat . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Fitxa 31 La Terra i els mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Fitxa 32 El planisferi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Fitxa 33 El planisferi poltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Fitxa 34 Les planes i les muntanyes dEuropa . . . . . . . . . . . 36

Fitxa 35 Les costes dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Fitxa 36 El clima dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Fitxa 37 La vegetaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Fitxa 38 Els rius dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Fitxa 39 Els paisatges dEspanya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Fitxa 40 La poblaci dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Fitxa 41 Les activitats econmiques dEuropa . . . . . . . . . . . 43

Fitxa 42 La poblaci i les activitats

econmiques dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Fitxa 43 Pasos de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Fitxa 44 La Uni Europea i els seus smbols . . . . . . . . . . . . 46

Fitxa 45 Les institucions europees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Fitxa 46 La prehistria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Fitxa 47 Ledat antiga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Fitxa 48 Ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Fitxa 49 El descobriment dAmrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Fitxa 50 Limperi hispnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Fitxa 51 La crisi de limperi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Fitxa 52 La societat i la cultura de ledat moderna . . . . . . . 54

Fitxa 53 El segle XIX. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Fitxa 54 De Primo de Rivera a Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Fitxa 55 La transici i la democrcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Fitxa 56 La vida al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

Fitxes dampliaci

Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90


2/104

Refor i ampliaci Coneixement del medi 6s una obra collectiva, concebuda,

creada i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./

Edicions Voramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao

i Immaculada Gregori Soldevila.

Illustraci:Carlos Molinos, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Felipe Lpez, Flix Moreno,

Digitalartis i Jos Santos.

Correcci:Roger Sarri i Neus Vicens.

Edici:Mar Garca.

2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)

PRINTED IN SPAIN

Imprs a Espanya per

CP: 132476

Depsit legal:

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua

propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims

de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com amaterial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos

permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.


3/104

3 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Refor

1DataNom

La funci de nutrici

Mitjanant la funci de nutrici, el cos obt tots els nutrients

que necessita per a viure. La nutrici inclou:

La digesti, mitjanant la qual el cos obt nutrients

dels aliments.

La respiraci, mitjanant la qual obt oxigen.

La circulaci, que fa que els nutrients i loxigen arriben a totes

les parts del cos.

Lexcreci, mitjanant la qual el cos elimina les substncies

de rebuig.

Recorda

1. Indica de quin procs es tracta en cada cas.

2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.

La nutrici serveix per a obtindre dels aliments els nutrients que necessitem.

Les funcions vitals sn la nutrici i la relaci.

La respiraci serveix per a eliminar les substncies de rebuig.

A quina funci vital del cos pertanyen aquests quatre processos?

Serveix per a eliminar

substncies de rebuig.

Serveix per a dur elsnutrients a tot el cos.

Serveix per a obtindre oxigen

de laire.

Serveix per a obtindre

nutrients dels aliments.


4/104


DataNom

1. Escriu una oraci amb cada parell de paraules.

Aliments i nutrients

Refor

2

Els alimentscontenen nutrients que lorganisme necessita

per a viure. Els nutrients principals sn:

hidrats de carboni, que proporcionen energia;

greixos, que tamb aporten energia;

protenes, que sn necessries per a crixer i per a reparar el cos;

vitaminesi minerals, nutrients necessaris en quantitats xicotetes

per al funcionament correcte de lorganisme.

Mitjanant la digesti,el cos descompon els aliments

i nobt els nutrients.

Recorda

2. Completa les oracions segents.

Lorganisme necessita i lobt dels hidrats

de i dels . A ms, necessita

amb les quals reparar i crixer, i que obt de les fruites

i de les verdures. Mitjanant la ,el cos descompon els aliments

per a obtindre aquests .

Digestinutrients

Energiagreixos

3. Relaciona els aliments amb els nutrients que contenen.

Protenes

Vitamines

Hidrats de carboni

Greixos


5/104


Nom Data

El procs digestiu

Refor

3

El procs digestiuconsisteix en la transformaci dels aliments

a fi daconseguir els nutrients que contenen. Es du a terme

en laparell digestiu.

La primera fase daquest procs s la digesti, que comena en la boca,

on es trituren, sensaliven i sengulen els aliments; desprs travessen

el tub digestiu fins que arriben a lestmac, on els sucs gstrics els

transformen en una pasta, el quim.

Desprs de la digesti, es produeix labsorci, que t lloc en lintest prim;

en aquesta fase els nutrients passen a la sang.

El procs digestiu acaba amb leliminaci de les substncies de rebuig,

que comprn la formaci dels excrementsen lintest grosi lexpulsi

posterior per lanus.

Recorda

1. Completa lesquema.

2. Contesta les preguntes segents.

En quina part del procs digestiu interv lintest prim?

Qu sn els excrements? On es formen?

3. Completa el text.

El procs digestiu consisteix en la dels aliments perqu en puguem

aconseguir els necessaris. Consta de tres fases: ,

dels nutrients i de les substncies de rebuig.

El procs digestiu

comprn

la digesti

que consisteix

que consisteix

que consisteix


6/104


Nom Data

1. Completa les definicions segents.

2. Escriu les paraules emmarcades on corresponga.

3. Observa el dibuix i contesta.

La sangs un lquid roig que transporta i arreplega diverses substncies

nutrients, oxigen i substncies de rebuig per tot el cos.

La sang circula pels vasos sanguinis, que poden ser:

artries, que duen la sang des del cor fins als rgans del cos;

venes, que duen la sang de nou al cor;

capillars, que sn els vasos ms prims i comuniquen les artries

i les venes.

El cors lrgan que sencarrega dimpulsar el recorregut

de la sang pel cos per mitj dels batecs.

Recorda

Laparell circulatori

Refor

4

La s un lquid roig que transporta ,

i per tot el cos.

El s lrgan que sencarrega dimpulsar el

de la sang pel cos.

Les transporten la sang des del cor fins als .

En quines parts del cos sagnarem ms si ens

punxrem? Per qu?

Artria

Cor

Capillars

Vena


7/104


Nom Data

Refor

5 La circulaci de la sang

La sang fa un recorregut dobleper laparell circulatori:

En la circulaci pulmonar, la sang ix del cor per les artriespulmonars i hi torna per les venes pulmonars desprs dhaver

agafat oxigen en els pulmons.

En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

per lartria aorta. Al seu pas, arreplega i reparteix per tot el cos

els nutrients, sallibera de les substncies de rebuig i torna al cor

per les venes caves.

Recorda

Ara, escriu quina de les dues circulacions es veu en

el dibuix de la dreta i explica per qu.

2. Llig el text i subratlla de roig el que siga incorrecte. Desprs, copia-ho correctament.

1. Relaciona.

En els pulmons, la sang es carrega doxigen i torna al fetgeper les venes caves.

En la circulaci general, la sang carregada doxigen ix del cor

per les venes caves.

Circulaci

pulmonar

Circulaci

general

Del cor a

tot el cos

Del cor

als pulmons


8/104


Nom Data

La respiraci

Refor

6

La respiraciconsisteix a obtindre loxigende laire i expulsar dixid

de carboni. La du a terme laparell respiratori, que est format per:

les vies respiratries: fosses nasals, faringe, laringe, trquea, bronquis

i bronquols, que sn els conductes pels quals entra laire;

els pulmons, que sn dos rgans esponjosos que obtenen loxigen

de laire i expulsen dixid de carboni.

La respiraci es fa en dos moviments:

inspiraci, amb el qual laire entra als pulmons;

expiraci, que s leixida de laire dels pulmons.

Recorda

1. Digues de quins rgans es tracta en cada cas i explica la funci que fan en la respiraci.

2. Observa els dibuixos i ratlla la paraula que no corresponga.

El xiquet est inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan unflats/desunflats.

El xiquet est inspirant/expirant aire.

Els pulmons estan unflats/desunflats.

A B


9/104


Nom Data

Lexcrecis la funci que sencarrega deliminar les substncies

de rebuig que hi ha en la sang.

Laparell excretorest format per:

els renyons, que sencarreguen de filtrar la sang i de retindre

les substncies de rebuig per a formar lorina;

la bufeta de lorina, on sacumula lorina fins que sexpulsa;

els urters, que comuniquen els renyons amb la bufeta;

la uretra, mitjanant la qual sexpulsa lorina de lorganisme;

les glndules sudorpares, que sencarreguen deliminar substncies

de rebuig per mitj de la suor.

Recorda

Refor

7 Lexcreci

2. Completa les oracions.

L s la funci que consisteix a eliminar de lorganisme les

substncies de de la sang.

La de lorina s lrgan on sacumula l

fins que sexpulsa.

Els comuniquen els renyons amb la .

3. Marca amb una X loraci verdadera.

Lexcreci s lexpulsi dels excrements.

Lexcreci s leliminaci de les substncies de rebuig de la sang.

1. Completa el dibuix amb les paraules segents.

Urters

Renyons

Bufeta


10/104


Nom Data

La funci de relaci comprn tots els processos mitjanantels quals un sser viu es relaciona amb altres ssers i amb el medi

que lenvolta. El sistema nerviscoordina els aparellsi els sistemes que intervenen en aquesta funci.

Els rgans dels sentitscapten la informaci de lexteriori lenvien al sistema nervisperqu aquest ordene una resposta.

Recorda

La funci de relaci

Refor

8

1. Dibuixa lrgan corresponent a cada sentit.

2. Digues de quina manera duen a terme aquestes persones la funci de relaci.

VISTA

ODA OLFACTE

GUST


11/104


Nom Data

El sistema nervisrep i analitza la informaci de lentorn i del cos

i sencarrega dordenar una resposta adequada. Est format per:

El sistema nervis central, format per lencfali la medulla

espinal, que sencarrega sobretot de les respostes involuntries.

Les parts de lencfal sn el cervell, el cerebeli el bulb raquidi;

El sistema nervis perifric, format pels nervis, fibres que arriben

a totes les parts del cos i que sencarreguen de transmetre

la informaci.

Recorda

Refor

9 El sistema nervis

2. Escriu.

1. Observa el dibuix dun moviment voluntari i completa les oracions.

Qu sn els nervis i quina funci fan.

Quines sn les parts de lencfal.

1. El xiquet capta la informaci per mitj dels .

2. Els transmeten la informaci al .

3. El decideix xutar el bal amb el peu i ordena

als de la cama que es contraguen.

4. Els transmeten la informaci

als de la cama.

5. Els msculs es contrauen i la cama .

Com decideix el xiquet xutar el bal, conscientment o sense adonar-sen?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, contesta les preguntes:


12/104


Nom Data

1. Observa el dibuix dun moviment reflex i completa les oracions.

2. Relaciona.

Podem fer dos tipus de moviments:

Els moviments voluntaris sn aquells que fem duna manera conscient, com

per exemple crrer. En aquests moviments, lencfalrep i envia un senyal

als nervis motorsper originar una resposta en el cos.

Els moviments reflexossn aquells que fem molt rpidament i sense ser-ne

conscients, com quan apartem el dit duna flama.

En aquest tipus de moviments normalment s la medulla espinalla que

rep la informaci i ordena una resposta.

Recorda

Moviments reflexos i voluntaris

Refor

10

1. La xiqueta capta la informaci mitjanant

2. Els transmeten la informaci.

3. La sencarrega

dordenar una resposta.

4. Els nervis transmeten la informaci als

del bra.

5. Els msculs es contrauen i la xiqueta

.

Com capta informaci la xiqueta quan apropa el dit a la flama?

Quina part del sistema nervis ordena una resposta?

Ara, contesta les preguntes.

Medulla espinal

Encfal

Moviments reflexos

Moviments voluntaris


13/104


Nom Data

Refor

11 La coordinaci interna

Moltes funcions del cos, com el batec del cor o la respiraci, les duen

a terme msculsinvoluntarisque treballen sense que intervinguem duna

manera conscient i, fins i tot, quan dormim.

Uns altres processos sn controlats pel sistema endocr, que sencarrega

de produir hormones, unes substncies qumiques que serveixen per a

regular funcions com el creixement o lembars. Les glndules endocrines

sencarreguen de segregar aquestes hormones i cada glndula segrega

un tipus concret dhormona. El pncrees, per exemple, segrega la insulina,

que regula la quantitat de sucre en lorganisme.

Recorda

1. En la pell tenim molts msculs xicotets que, en contraures, fan que sens

pose la pell de gallina. Com sn aquests msculs, voluntaris o involuntaris?

Per qu ho saps?

3. Marca quins dels processos segents tenen relaci amb la coordinaci interna.

La nostra temperatura es mant constant.

Produm saliva quan mirem un aliment que ens agrada.

Correm per entrar a classe a hora.

2. Digues com sanomenen els rgans del sistema endocr i les substncies que produeixen.

4. Completa les oracions.

El sistema nervis dirigeix el funcionament intern del cos mitjanant

els msculs i el sistema .

Seria molt greu que els msculs involuntaris deixaren de funcionar perqu

.


14/104


Nom Data

Els aparells reproductors

1. Completa lesquema de laparell reproductor femen.

Elsaparells reproductorsconstitueixen els carcters sexuals primaris.

Els aparells reproductors estan formats pels rgans genitals,

que sencarreguen de la reproducci.

Entre els rgans sexuals femeninshi ha els ovaris i lter.

Entre els rgans sexuals masculinshi ha els testicles i el penis.

Recorda

Refor

12

2. Completa lesquema de laparell reproductor mascul.

vulva ovaritrompa de Fallopi vagina ter

conducte deferent uretra

testicles

vescula seminal

prstata

penis

escrot


15/104


Nom Data

1. Observa el dibuix. Desprs, contesta.

Les cllules sexuals i la fecundaci

En els ovaris es produeixen les cllules sexuals femenines, anomenades vuls.

En els testicles es produeixen les cllules sexuals masculines,anomenades espermatozoides.

La fecundacit lloc en les trompes de Fallopi i consisteix en la uni

dun vul i un espermatozoide per a formar un zigot, que s la primera

cllula del nou sser. El zigot es divideix per formar un embri.

Recorda

Refor

13

2. Relaciona.

Quina part del dibuix representa la cllula sexual femenina?

Quin nom t aquesta cllula?

Quina part del dibuix representa la cllula sexual masculina?

Quin nom t aquesta cllula?

Cada 28 dies, ix un vul de lovari i passa a la trompa de Fallopi.

El zigot es divideix diverses vegades per formar lembri.

Com a resultat de la fecundaci es forma el zigot.

Lembri arriba a lter i sadhereix a la seua paret, on continua creixent.

Si lvul es troba amb un espermatozoide en la trompa de Fallopi,es produeix la fecundaci.

A B

espermatozoide

vul

menstruaci

semen

3. Ordena les fases del desenvolupament de lembri.


16/104


Nom Data

1. Observa el dibuix. Desprs, llig les definicions i escriu les paraules corresponents.

Lembarss el perode que va des de la fecundaci de lvulfins al naixement del beb.

El part s el moment en qu el beb ix a lexterior a travsde la vagina.

Recorda

Lembars i el part

Refor

14

placentater

cord

umbilicallquidamnitic

embri

2. Relaciona.

rgan buit molt elstic on es desenvolupael beb durant lembars.

Espcie de tub que connecta lembriamb la placenta de la mare, per on estransporten els nutrients i loxigen.

Lquid que protegeix lembri.

sser viu en les primeres etapes del seudesenvolupament.

rgan que es forma en lter durant lembarsa partir del qual lembri rep nutrients i oxigen.

Fase de dilataci Primera fase del part: sobri a poc a poc leixida de

lter, perqu es puga produir lexpulsi del fetus.

Fase dexpulsi

Deslliurament

Eixida del beb a travs de la vagina.

ltima fase del part, en la qual sexpulsa la placenta.


17/104


Nom Data

La salut i la malaltia

1. Defineix.

Salut

Malaltia

2. Qu penses que significa lexpressi la salut s un estat de benestar fsic,

mental i social? Explica-ho i posan exemples.


La saluts un estat de benestar fsic, mental i social.

Quan saltera, es produeix una malaltia.

Per lorigen, les malalties poden ser infeccioseso noinfeccioses.

Recorda

Refor

15

Tipus

de malalties Segons la causa que les origina.

Segons la quantitat de

persones que afecten.

Segons la forma com

apareixen i la seua duraci.


18/104


Nom Data

1. Observa el dibuix i explica de quina manera el tabac perjudica la salut.

2. Indica i explica dues actituds responsables que poden evitar els accidents de trnsit

i les seues conseqncies.

3. Qu s lalcoholisme? Explica i assenyala les conseqncies que t per a la salut

el consum dalcohol.

Alguns factors que suposen un risc per a la salut sn lalcohol, el tabac,

les drogues o els accidents de trnsit.

Recorda

Riscos per a la salut

Refor

16

cncer de boca,

faringe i laringe

problemes

dentals

cncer

desfag

problemes

cardacs

gastritis

i lceres

infart cerebral

taques

i arrugues

a la pell

malalties

respiratries

cncer

de pulm

bebs

prematurs


19/104


Nom Data

1. Qu s una malaltia infecciosa? Explica-ho i indica com es pot evitar la seua transmissi.

2. Relaciona cada agent infeccis amb la malaltia que pot provocar.

3. Qu significa que una malaltia s contagiosa? Explica-ho amb algun exemple.

4. Per qu no conv beure aigua dun riu o un rierol encara que semble neta i clara?

Pensa-ho i respon.

Les malalties infeccioses estan causades per agents infecciosos: bacteris,

fongs, protozousi virus. La seua transmissi es pot evitar adoptant unes

mesures dhigiene senzilles.

Recorda

Les malalties infeccioses

Refor

17

virus

bacteri

protozou

fong

pallola

peu datleta

pneumnia

malria


20/104


Nom Data

1. Escriu el nom de dues malalties molt comunes en el teu entorn

i la forma de curaci ms usual.

2. Completa.

Les sn uns medicaments preparats amb els agents

que causen la malaltia, per morts o debilitats, que sadministren

a persones sanes per protegir-les daquesta malaltia.

Els sn substncies que resulten txiques per als bacteris,

per que sn inofensives per a les persones.

3. Explica per qu, si ens hem vacunat contra la pallola, ja no podem

contraure aquesta malaltia.

4. Indica el nom de tres tipus de trasplantament que es practiquen en lactualitat.

Hi ha malalties que es poden previndre, alleujar o curar amb medicaments.

Les vacunesi elsantibiticssn dos tipus de medicaments.

Per a curar altres malalties es requereix de la cirurgia

o dels trasplantaments drgans.

Recorda

El tractament de les malalties

Refor

18

Malalties Forma de curar-les


21/104


Nom Data

1. Completa les oracions segents.

Les crregues elctriques poden ser o .

Quan un cos perd crregues negatives, queda carregat .

Quan un cos guanya crregues negatives, queda carregat .

Quan un cos cont el mateix nombre de crregues positives que de crregues

negatives, elctricament s .

2. Observa i explica per qu el bolgraf atrau els paperets.

3. Observa els esquemes i explica quin tipus de forces es produeixen en cada cas.

Tota la matria cont crregues elctriques, que poden ser

positives o negatives.

Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.

Els cossos carregats amb crregues de diferent tipus satrauen.

Recorda

Les crregues elctriques

Refor

19

A B

1 11 2


22/104


Nom Data

1. Escriu la paraula corresponent en cada cas.

Objecte capa datraure objectes fabricats amb ferro.

Cada una de les dues zones oposades que t un imant.

Propietat dels imants datraure alguns objectes.

Imant artificial que funciona quan es connecta

a un circuit elctric.

2. Escriu davall de cada esquema si els imants satrauen o es repelleixen i explica per qu.

Els imants perqu

Els imants perqu

3. Quin tipus de magnetisme sutilitza en cada cas? Observa i escriu.

Els imantsatrauen els objectes elaborats amb ferro, acer i altres metalls.

Aquesta propietat sanomena magnetisme.

Tots els imants tenen dos pols magnticsanomenats pol nord i pol sud.

Els pols del mateix tipus es repelleixen i els de diferent

tipus satrauen.

Recorda

Els imants i el magnetisme

Refor

20

N S

N S

N S

S N


23/104


Nom Data

1. Completa.

El consisteix en un moviment ordenat

de crregues elctriques a travs dun material.

Les crregues dun corrent transporten .

Lenergia elctrica es pot transformar en altres formes d ,

com la , la o el .

Com ms crregues circulen per un material, major s la

del corrent.

2. Dels materials que segueixen, encercla els que sn conductors delectricitat.

Ara, explica la diferncia entre un material conductor i un material allant.

3. Posa un exemple de cada un dels efectes que pot provocar el corrent elctric.

Efecte magntic

Efecte sonor

Efecte calric

Efecte llumins

Efecte mecnic

El corrent elctricconsisteix en el moviment ordenat de crregues

elctriques per un material conductor de lelectricitat.

El corrent elctric es pot fer servir per a produir calor, llum, so

o moviment.

Recorda

El corrent elctric

Refor

21

ferro fusta

vidre

coure

llana

plstic

acer

plata


24/104


Nom Data

1. Contesta.

Qu s un circuit elctric?

Quins sn els seus components principals?

Quines diferncies hi ha entre una pila i una bateria recarregable?

2. Indica els components daquest circuit elctric.

3. Observa aquests circuits i marca amb una X el que s un circuit tancat.

Ara, explica qu s un circuit tancat.

Un circuit elctricest format per un generador, cables, peretes,

motors elctrics i altres elements pels quals pot circular el corrent

elctric.

El generadors la part del circuit elctric que produeix el corrent elctric.

Hi ha diversos tipus de generadors: les piles, les bateries recarregables,

les cllules fotovoltaiques i els alternadors o les dinamos.

Recorda

Els circuits elctrics

Refor

22


25/104


Nom Data


2. Escriu el nom del tipus denergia a qu es refereixen aquests textos.

s la que transporta el corrent elctric en un circuit.

s la que tenen els combustibles o els aliments,o la que emmagatzemen les piles.

s la que transporta el so.

s la que tenen substncies com lurani.

s la que tenen els cossos a causa del seu moviment.

s la que t la llum.

s la que es transmet en forma de calor.

Lenergiacausa els canvis que tenen lloc en el nostre entorn.Hi ha diversos tipus denergia: mecnica, sonora, lluminosa,

calorfica, elctrica, qumica i nuclear. Algunes de les propietats de lenergiasn que es transfereix

duns cossos a uns altres, que semmagatzema, que es transportai que es transforma duns tipus en uns altres.

Recorda

Lenergia i les seues propietats

Refor

23

LENERGIA

Tipus Propietats


26/104


Nom Data

1. Ordena les frases. En acabant, copia-les de forma ordenada.

i que fa que augmente la temperatura dels cossos.

La calor s un tipus denergia que

es transmet a travs dels materials

2. Per qu es fa servir mercuri en els termmetres? Marca el text correcte.

Perqu quan el mercuri es refreda, augmenta el seu volum

i ascendeix pel tub.

Perqu quan el mercuri es calfa, augmenta el seu volum

i ascendeix pel tub.

Ara, explica qu s la dilataci.

3. Quan ser ms fcil llevar-nos un anell metllic del dit, quan fa fred o quan fa calor?

Pensa i explica-ho.

La calors un tipus denergia que fa que augmente la temperatura

dels cossos.

La calor tamb fa que es dilaten els cossos i que canvien destat.

Recorda

La calor i la temperatura

Refor

24


27/104


Nom Data

1. Completa.

En les centrals elctriques es produeix l que consumim.

La major part de les centrals elctriques produeixen el corrent elctric

grcies a un .

Per a fer girar el generador es fan servir .

Cada tipus de central elctrica utilitza una diferent.

2. Escriu el nom del tipus de central elctrica corresponent.

central

central

central

central

3. Relaciona.

Lelectricitat que consumim es produeix en lescentrals elctriques.

Hi ha centrals elctriques de diferents tipus: trmiques, hidroelctriques,

eliques, nuclears, solars trmiques o solars fotovoltaiques.

Recorda

La producci delectricitat

Refor

25

turbines electricitat generador font denergia

Energia mecnica

de laigua

gir duna

turbina

corrent

elctric

Energia qumica

dun combustible

gir duna

turbina

corrent

elctric

Energia mecnica

del vent

gir duna

turbina

corrent

elctric

Calor

del sol

plaques

solars

corrent

elctric

producci

de lenergia elctrica

televisor

transport

del corrent elctric

central elctrica

consum del

corrent elctric

lnies elctriques


28/104


Nom Data

1. Localitza i encercla en la sopa de lletres sis fonts denergia.

Desprs, classifica-les en el lloc corresponent.

H L L E N Y A S

G I R R O P S UR C A R B B R

A E V C A M N A

L O E P X U L N

A I N Q S R S I

P E T R O L I T

O T Q F L U C E

Indica quines daquestes fonts denergia sn combustibles fssils.

2. Completa la taula.

Problemes En qu consisteixen Solucions

Esgotamentdels combustibles fssils

Calfament global

Pluja cida

La major part de lenergia que fem servir procedeix delscombustibles fssils.

El seu s causa problemes, com ara lesgotament dels recursos,el calfament global, la pluja cidai lacumulaci de residusradioactius.

Recorda

Lenergia en la nostra societat

Refor

26

Fonts

denergia

renovables

Fonts

denergia

no renovables


29/104


Nom Data

1. Observa els dibuixos i encercla la mquina que no s mecnica.

Explica per qu la mquina que has encerclat no s mecnica.

2. Digues quins tipus de mquines sn.

Un telfon

Una cmera fotogrfica

Un ordinador


Les mquines ens estalvien temps i esfor, ens permeten dur a terme

tasques amb precisi, realitzar faenes perilloses per a les persones

o convertir un tipus denergia en un altre.

Hi ha mquines de diferents tipus segons ls que els donem: mecniques,

trmiqueso per a comunicar-nosi manejar informaci.

Recorda

Les mquines i els seus usos

Refor

27

serveixen per a... serveixen per a... serveixen per a...

Tipus de mquines

trmiques


30/104


Nom Data

1. Esbrina de quin component duna mquina es tracta i escriu el seu nom.

Serveix per a protegir la mquina i perqu altres

elements de la mquina shi unisquen.

Sencarrega de transmetre el moviment del motor

a altres parts de la mquina.

Condueix lenergia als motors i a altres partsde la mquina.

Permet a una mquina rebre informaci de lexterior

o de linterior de la mquina.

Element on apareix informaci sobre

el funcionament de la mateixa mquina.

Part sobre la qual recolzen els altres

elements duna mquina.

Component que genera el moviment de la mquina.

2. Identifica les parts assenyalades daquesta mquina.

Les mquinesestan formades per una estructura, una carcassa o coberta,

un motor, les parts mbils, els circuits elctrics i electrnics, els sensors

i la pantalla.

Recorda

Les parts duna mquina

Refor

28


31/104


Nom Data

1. Localitza i encercla en la sopa de lletres set tipus doperadors. Desprs, copials.

2. Observa els engranatges segents i digues en quin sentit giren les rodes.

Quan les rodes sacoblen directament

giren en sentit .

Quan les rodes suneixen amb corretges o cadenes

giren en el sentit.

En un engranatge, les rodes menudes

giren en sentit

que les rodes grans.

Els operadors mecnics

Els operadors mecnicssn les peces que susen per a transmetre

el moviment en les mquines. La uni de diferents operadors

rep el nom de mecanisme.

Els engranatgesestan formats per dos o ms operadors amb dents

que encaixen entre si.

Recorda

Refor

29

S U X A C E B C S M

C R E M A L L E R A

O I D R O L S I S N

R O A A C T B X H E

R R O D A M N A S T

E O E P R O L N J A

T I N Q B L S I S

J E T P A L A N C A

A T O F N Q C E D S


32/104


Nom Data

1. Completa i relaciona.

Per a qu sutilitzen aquestes mquines?

Quina diferncia hi ha entre les dues mquines?

Per a qu sutilitzen?

Quina diferncia hi ha entre tots dos?

Per a qu sutilitzen?

Quina diferncia hi ha entre tots dos?

Els avanos tcnics han transformat la societat. Han canviat la forma

com treballem, ens desplacem, cuidem la nostra salut, ens comuniquem

i ens divertim.

Recorda

Els avanos tcnics i la societat

Refor

30


33/104


Nom Data

1. Mesura i calcula.

Distncia en quilmetres de Madrid a Saragossa.

Distncia en quilmetres de Valncia a Mrcia.

Distncia de Sevilla a Badajoz.

Distncia de la Corunya a Sant Sebasti.

2. Observa, localitza els punts i completa la taula.

La Terraes representa en globus terraqisi en mapes. Aquests,

quan representen tota la Terra, sanomenen planisferis.

Lescaladels mapes indica quant sha redut un mapa

en relaci amb la realitat.

Les coordenades geogrfiquessn un sistema de lnies, parallels

imeridians,que permeten localitzar punts en un mapa.

Recorda

La Terra i els mapes

Refor

31

P

O

R

T

U

G

A

L

F R A N A

M a rC a n t b r i c

Mrcia

Madrid

Sevilla

BadajozValncia

Saragossa

La Corunya Sant Sebasti

O C E

AT L NT IC

OCE AT L N T IC

M a r

M e d

i t e r

r a n

i

Escala

B

C

A

Latitud Longitud Hemisferi

A

B

C


34/104


Nom Data

El planisferi fsicrepresenta lextensi i la forma dels continentsi els oceans.

Hi ha sis continents i cinc oceans. Els continentssn: Amrica, sia, Europa, frica, Oceania i lAntrtida.

Els oceanssn: oce Glacial rtic, oce Atlntic, oce ndic, oce Pacfici oce Glacial Antrtic.

Recorda

El planisferi fsic

Refor

32

1. Pinta segons la clau.

verd Amrica groc Europa

roig frica morat Antrtida

marr sia taronja Oceania

Ara, escriu en el lloc corresponent el nom dels oceans.

Escala


35/104


Nom Data

El planisferi poltic

1. En qu es diferencia un planisferi fsic dun planisferi poltic? Explica-ho.

2. Observa el planisferi i pinta els pasos que sindiquen.

Un pas dEuropa que s una illa.

Un pas del nord dfrica.

El pas ms extens dOceania.

Un pas dsia que fa fronteraamb la Federaci de Rssia.

El pas dAmrica situat ms al nord.

El planisferi poltics un mapa en qu estan representats

la localitzaci, lextensi i els lmits de tots els pasos del mn.

Recorda

Refor

33

Escala


36/104


Nom Data

1. Escriu, al costat de cada un daquests accidents geogrfics, el nmero corresponent.

Masss Central Alps Vosges

Serralada Escandinava Urals Caucas

Pirineus Selva Negra Carpats

Ara, classifica les unitats de relleu anteriors.

Muntanyesdescassa altitud

Sistemes

muntanyosos

Europas un continent menut, situat a lhemisferi nord.

El relleu dEuropa est format per:

Planesal centre i a lest.

Sistemes muntanyososal nord i al sud.

Recorda

Les planes i les muntanyes dEuropa

Refor

34

1

2

3

4

56

7

8

9

O C E G L AC IAL RT IC

Mardel

Nord

Mar Negre

MarC

asp

i

M a r Med i te r ra n i

O

C

E

ATL

NT

IC

Escala

0 392

Quilmetres


37/104


38/104


Nom Data

1. Pinta segons la clau.

Climes temperats

verd ocenic

groc continental

taronja mediterrani

Climes freds

morat polar

blau alta muntanya

2. Escriu el nom del clima corresponent.

Propi de les zones banyades per loce Atlntici del centre dEuropa. Les temperatures sn suaus.Les precipitacions sn abundants i regulars.

Propi dels cims ms elevats del continent.

Les temperatures sn molt baixes a lhiverni fresques a lestiu. Les precipitacions sn abundants.

Propi de la costa mediterrnia. Les temperaturessn elevades a lestiu i suaus a lhivern.Les precipitacions sn escasses.

Propi de les zones de lest dEuropa.Les temperatures sn altes a lestiu i molt baixesa lhivern. Les precipitacions es donen a lestiu.

Propi del nord dels pasos nrdics i de Rssia.

s el clima ms fred de la Terra. Les precipitacionssn escasses.

A Europa hi ha dos tipus de climes:

els temperats, com locenic, el mediterranii el continental;

els freds, com el polari el de muntanya.

Recorda

El clima dEuropa

Refor

36

MarCaspio

OCE GLACIAL RTIC

OCE

ATLNTIC

Mardel

Nord

MarNegre

Mar Mediterrani

MarCaspi


39/104


Nom Data

1. Observa el mapa i indica quina lletra es correspon amb cada tipus de vegetaci.

Estepa.

Bosc ocenic.

Taig.

Vegetaci mediterrnia.

Tundra.

2. Completa lencreuat.

1. Tipus darbre que creix a les zones

de clima mediterrani.

2. Gran extensi prpia del clima

ocenic on creixen herbes.

3. Plana de sl pobre on creixen herbes

i matolls, caracterstica de la zona

de clima ocenic.4. Vegetaci de zones fredes formada

per molses, lquens i alguns

arbustos menuts.

5. Plana de sl pobre on noms

creixen herbes, caracterstica

de la zona de clima continental.

6. Bosc de fulla perenne format

per avets i pins propis

de les zones amb climacontinental.

Cada clima dEuropa t una vegetaci diferent.

Recorda

La vegetaci dEuropa

Refor

37

MarCaspio

OCE GLACIAL RTIC

OCE

ATLNTIC

Mardel

Nord

MarNegre

Mar Mediterrani

MarCaspi

A

E

C

B

D

65

4

1

2

3


40/104


Nom Data

1. Completa el mapa amb el nom dels oceans i els mars que banyen Europa.

Ara, escriu el nom de dos rius en cada cas.

Vessant rtic

Vessant atlntic

Vessant mediterrani

Vessant del mar Caspi

Vessant del mar Negre

Els rius dEuropa desemboquen a loce Glacial rtic, a loce Atlntic,al mar Mediterrani, al mar Caspii al mar Negre.

Recorda

Els rius dEuropa

Refor

38

Petx

ora

RiuVolga

RiuDon

RiuDa nub

i

Riu

Rin

FR IC A

RiuTajo

RiuEbre

Riu

Ural

RiuLoira

RiuS

ena

Riu

Roine

RiuE

lba

RiuO

der

RiuVstula

RiuDvinaOccidental

Riu

Riu

DvinaS

eptentrio

nal

S I A

RiuPo

RiuDniste

r

RiuVolga

0 450

Quilmetres

Escala


41/104


42/104


Nom Data

1. Transforma aquestes oracions perqu siguen correctes.

A Europa, la natalitat s molt alta; s a dir, hi naixen pocs xiquets.

A Europa, lesperana de vida s de 74 anys. Per aix hi ha poques

persones ancianes.

Els immigrants augmenten la poblaci inactiva.

2. Observa el mapa. Desprs, completa.

Tres pasos amb una densitat de poblaci inferior a 10 hab./km2.

Tres pasos amb una densitat de poblaci de 10 a 100 hab./km2.

Europa est molt poblada, sobretot a la costa atlntica

i al centre del continent.

Les caracterstiques de la poblaci europea sn lenvelliment

i la immigraci.

Recorda

La poblaci dEuropa

Refor

40

PORTUGALESPANYA

FRANA

ITLIA

SUSSA

BSNIA-HERZEGOVINA

CROCIA

ALBNIAGRCIA

MACEDNIA

XIPREMALTA

BULGRIA

T U R Q U I A

ROMANIAHONGRIA

ESLOVNIA

USTRIA

REPBLICATXECA

AL EM AN YALUXEMBURG

BLGICA

PASOSBAIXOS

DINAMARCA

POLNIA

RSSIALITUNIA

LETNIA

BIELORSSIA

U C R A N A

ESTNIA

R S S I A

MOLDVIA

SRBIA

ESLOVQUIA

KAZAKHSTAN

GERGIAAZERBAIDJANARMNIA

FINLNDIA

SUCIANORUEGA

MONTENEGRO KOSOVO

REGNEUNITIRLANDA

Canries

CeutaMelilla

ANDORRA

ISLNDIA

OCE GLACIAL RTIC

O C E

A T L N T I C

Mar

del

Nord

MarNegre

MarMediterrani

MarC

aspi

De 10 a 100 hab./km2

De 101 a 500 hab./km2

DENSITAT DE POBLACI

Menys de 10 hab./km2

Ms de 500 hab./km2

Escala

0 600

Quilmetres


43/104


Nom Data

1. Observa el grfic. Desprs, contesta.

Quin sector econmic s el que menys persones ocupa a Europa?

Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors

daquest sector?

En quin sector econmic treballa la majoria de la poblaci ocupada dEuropa?

Quines sn les activitats principals a qu es dediquen els treballadors

daquest sector?

2. Explica quines caracterstiques t el sector secundari a Europa.

En el sector primaridEuropa treballa el 4 % de la poblaci activa,

i hi destaquen lagricultura i la ramaderia.

En el sector secundaritreballa el 30 %, i hi destaca la indstria de base.

En el sector terciaritreballa el 66 %, i hi destaquen el comer,

els transports i el turisme.

Recorda

Les activitats econmiques dEuropa

Refor

41

Sectorsecundari

30 %Sector primari4 %Sector

terciari66 %


44/104


DataNom

1. Qu vol dir que la poblaci dEspanya t tendncia a lenvelliment? Explica-ho.

2. Completa.

ELSECTORPRIMARI

a. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Espanya:

b. Percentatge de la poblaci que treballa en aquest sector a Europa:

c. Principals activitats a Espanya:

d. Principals activitats a Europa:

ELSECTORSECUNDARI





ELSECTORTERCIARI





La poblaci dEspanya, igual que leuropea, t tendnciaa lenvelliment.

La poblaci activa dEspanyaes reparteix de forma similar a leuropea,

i la majoria es dedica al sector terciari.

Recorda

La poblaci i les activitats

econmiques dEspanya

Refor

42


45/104


Nom Data

1. Escriu el nom dels pasos que integren la Uni Europea.

La Uni Europea(UE) est constituda per 27 estats europeus

democrtics.

Recorda

Pasos de la Uni Europea

Refor

43

Eslovnia

Dinamarca

Eslovquia

Estnia

Litunia

Letnia

Rep.Txeca

Irlanda

ustria

Grcia

Regne Unit

HongriaRomania

Bulgria

Finlndia

Alemanya

PasosBaixos

BlgicaLuxemburg

Polnia

Itlia

Sucia

Espanya

Frana

Portugal

Malta Xipre

O C E

A T L N T I C

O C E G L A C I A L R T IC

M a rd e l

Nord

M a r N e g r e

Ma rd e N o r ue g a

Ma rMediterrani

Albnia

Noruega

Bsnia iHercegovina

Crocia

Kosovo

Srbia

Sussa

Bielorssia

Ucrana

Rssia

Macednia

Moldvia

Montenegro

Islndia

F R I C A

S I A

Escala

0 340

Quilmetres

Pasos de la Uni Europea

Resta de pasos dEuropa


46/104


Nom Data


2. Marca la resposta correcta.

La Comunitat Econmica Europea (CEE) es va constituir en lany:

1957. 1992. 2004.

En 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Uni Europea pel Tractat de:

Pars. Maastricht. lHaia.

Espanya va ingressar a la UE en lany:

1957. 1986. 2004.

Lhimne oficial de la UE s:

LOda a lalegria.

No existeix himne oficial.

Visca Europa.

La Uni Europea t com a objectiu principal promoure la unitat poltica

i econmica dels seus membres.

Els estats que formen la Uni comparteixen uns smbols: la bandera

europea, lhimne i el Dia dEuropa.

Recorda

La Uni Europea i els seus smbols

Refor

44

que consisteixen en... que consisteixen en... que consisteixen en...

OBJECTIUSDELAUE

Econmics

Poltics

Mesures conjuntes


47/104


Nom Data

1. Completa els esquemes.

Membres:

PARLAMENTEUROPEU

Seu:

Funcions:

Membres:

CONSELLDELAUNIEUROPEA

Seu:

Funcions:

Membres:

COMISSIEUROPEA

Seu:

Funcions:

Membres:

TRIBUNALDEJUSTCIA

Seu:

Funcions:

Seu:

TRIBUNALDECOMPTES

Funcions:

Les institucions europees

Les institucionsprincipals de la Uni Europea sn: el Parlament Europeu,el Consell de la Uni Europea, la Comissi Europea, el Tribunal de Justciai el Tribunal de Comptes.

Recorda

Refor

45


48/104


Nom Data

1. Relaciona les columnes i escriu les oracions que formes.


1. Persona que no viu en un lloc fix.

2. Perode en qu els ssers

humans van comenar a cultivar

plantes.

3. Metall amb el qual van fabricar

objectes fa 6.000 anys.

4. Material amb el qual fabricaven

vaixelles en el neoltic.

5. Monument megaltic format

per una pedra clavada

verticalment.

6. Perode en qu es van

realitzar les pintures

rupestres.

7. Invent que va posar fia la prehistria.

Els ssers humans del paleolticeren nmades.

En el neoltic, amb laparici de lagricultura i la ramaderia,

es van fer sedentaris i van construir els primers poblats.

En ledat dels metallsvan sorgir les ciutats.

Recorda

La prehistria

Refor

46

... les persones vivien de la caa,

la pesca i la recollecci.

En el neoltic...

Durant el paleoltic ...

En ledat dels metalls... ... les persones van aprendre

a fer objectes de metall.

... les persones es van fersedentries.

6

7

5

1

2

3

4


49/104


Nom Data


2. Escriu en cada cas de quin poble es tracta.

Van arribar a la Pennsula al segle VIIaC

i es van installar a la costa andalusa.

Van arribar a la Pennsula al segle VIaC

i es van installar a la costa de Catalunya.

Van arribar a la Pennsula al segle IIIaC i es van

installar a les illes Balears i a lest de la Pennsula.

3. Completa.

La conquesta romana de la Pennsula va comenar en lany aC

i va acabar en lany aC. Els romans van organitzar Hispnia

en i van posar al capdavant de cada una un

governador. Van imposar les seues lleis i el

va substituir les llenges que es parlaven a la Pennsula; noms va perviure

l . En lany 380, el es va convertir

en la religi oficial de tot limperi rom. La societat hispanoromana estava

formada per i .

Ledat antiga

En ledat antiga, els ibers i els celtes van conviure amb els fenicis,

els grecs i els cartaginesos. Desprs, els romans van conquistar

la Pennsula, la van anomenar Hispnia i la van organitzar en provncies.

Recorda

Refor

47

CELTESIIBERS

Els celtes vivien a:

Els ibers vivien a:

Els celtes i els ibers

sorganitzaven en:

Els celtes es dedicaven a:

Els ibers es dedicaven a:


50/104


Nom Data

1. Escriu verdader o fals segons corresponga. Desprs, transforma les oracionsfalses en verdaderes.

La capital del regne visigot era Crdova.

Els musulmans van vncer els romans en lany 711.

De primer, al-ndalus va ser un califat i, ms tard, un emirat.

2. Marca la resposta correcta i copia les oracions completes.

Els primers regnes cristians es van formar

al nord de la Pennsula. al sud de la Pennsula.

En 1031, al-ndalus es va dividir en

regnes de taifes. provncies.

En 1212, els exrcits dels regnes cristians van vncer els exrcits musulmansen la batalla de

Las Navas de Tolosa. Granada.

Lltim territori dal-ndalus va ser...

el regne nassarita de Granada. el regne nassarita de Crdova.

En lany 711, els musulmansvan conquistar el regne visigoti van crearal-ndalus.

Els cristians del nord de la Pennsulaes van organitzar en regnesper expulsar els musulmans i ampliar les seues fronteres.

Recorda

Ledat mitjana

Refor

48


51/104


Nom Data

1. Contesta.

Quin mariner genovs va descobrir el continent americ?

Quins reis van finanar la seua expedici?

En quin any es va descobrir el continent americ?

On es pensava Colom que havia arribat?

Qui va demostrar que aquelles terres no formaven part dsia?

2. Indica quines terres van conquistar Hernn Corts i Francisco Pizarro.

3. Llig i completa el mapa amb el nom del poble precolomb corresponent.

Abans de larribada

dels espanyols,

vivien a Amrica

una gran varietat

de pobles anomenats

precolombins.Els inquesocupaven

el territori actualdel Per, lEquador

i part de Bolvia;

els astequespoblaventota la vall de Mxic;

i els maieshabitavenel sud de lactual Mxic,

Guatemala i Hondures.

En 1492, els Reis Catlics van finanar lexpedici de Colom,en la qual va descobrir el continent americ.

Recorda

El descobriment dAmrica

Refor

49

OCE

OCE

PACFIC

AT LNT IC


52/104


Nom Data

1. Llig el text i observa el mapa.

Limperi hispnic estava formatper molts territoris diferents:Espanya, els Pasos Baixos,gran part dItlia, territorisal centre dEuropa, les colniesamericanes i nombrosespossessions a frica i a sia.A ms, en 1580, shi va afegirel regne de Portugal.

Ara, explica per qu el mapa no s correcte.

2. Situa cada un daquests fets en la lnia del temps.

Al segle XVI, Carles Ii Felip IIvan governar limperi ms extensde lpoca, amb possessions a Europa, Amrica, frica i sia.

Recorda

Limperi hispnic

Refor

50

OCE

PACFIC

OCE

ATLNTIC OCENDIC

Imperi hispnic

1556 Accs al tron de Felip II.

1516 Accs al tron de Carles I.

1580 Incorporaci del regnede Portugal.

1588 Derrota de lArmada

Invencible.

1571 Batalla de Lepant.

1520 Revolta de les Comunitats.

1566 Revolta de les provnciesdel nord dels Pasos Baixos.


53/104


Nom Data


1. Ciutat en la qual va esclatar un mot en 1808 que va obligar Carles IV

a abdicar en favor del seu fill Ferran VII.

2. Guerra que va enfrontar Castella i Arag, ajudades per diversos pasos europeus

i que es va originar desprs de la mort de Carles II.

3. Fbriques que van crear els monarques espanyols del segle XVIII.

4. Consellers que comptaven amb la confiana dels reis espanyols

i que governaven en nom seu.

5. Primer rei a Espanya de la dinastia dels Borb.

6. Tipus de monarquia en la qual el rei reunia tots els poders de lestat.

7. Rei espanyol que va morir en 1700 sense deixar descendncia.

8. Tractat que va posar fi a la guerra de Successi.

9. Territoris que es van independitzar dEspanya en 1648.

10. Lleis prpies de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca

a les quals va posar fi Felip V.

Al segle XVII, limperi hispnic es va debilitar i va comenar a fragmentar-se.

Desprs, al segleXVIII, van arribar al tron els Borb i van establir

la monarquia absoluta.

Recorda

La crisi de limperi

Refor

51

6

9

10

7

8

1

2

3

4

5


54/104


Nom Data

1. Completa aquest grfic sobre la societat a ledat moderna.

Ara, indica les diferncies entre els privilegiats i els no privilegiats.

2. Classifica cada un daquests escriptors en el segle corresponent.

Santa Teresa de Jess

Francisco de Quevedo

Garcilaso de la Vega

Gaspar Melchor de Jovellanos

Lope de Vega

Miguel de Cervantes

SegleXVI

Segle XVII

Segle XVIII

3. Indica lestil artstic corresponent en cada cas.

Edificis que imitaven els romans.

Edificis amb abundants lnies corbes

i decoraci recarregada.

Edificis austers i amb decoraci escassa.

En ledat modernala societat es dividia en privilegiats, que eren la noblesa

i el clergat, i en no privilegiats, que eren els camperols i la burgesia.

En aquesta poca va haver-hi un gran desenvolupament artstic, literari i cientfic.

Recorda

La societat i la cultura de ledat moderna

Refor

52

clergat noblesa

camperols burgesia


55/104


Nom Data

1. Subratlla els dos errors que hi ha en cada una daquestes oracions.

En acabant, copia les oracions correctament.

En 1807, Frana i Espanya van firmar un tractat que permetia a les tropes

espanyoles travessar Frana per ocupar Portugal.

Josep Bonaparte, lemperador de Frana, va reemplaar el rei Ferran VII

pel seu germ Napole.

La poblaci de Madrid no va acceptar el rei francs i, el 2 de maig de 1888,

es va revoltar contra els francesos. Aix va comenar la guerra de Successi.

2. Escriu, al costat de cada paraula, el nmero corresponent a la seua definici.

Liberal Progressista Patriota Afrancesat Moderat

1. Partidari delaborar una Constituci per a limitar el poder del rei.

2. Partidari del retorn de Ferran VII al tron espanyol.

3. Partidari de tindre un rei francs.

4. Partidari de reduir el poder de la Constituci i de donar ms poder a la reina Isabel II.

5. Partidari de disminuir el poder de la reina Isabel II i de donar ms

importncia a la Constituci.

3. Relaciona cada un daquests fets amb lany en qu va ocrrer.

Constituci de Cadis. 1808

Independncia dArgentina. 1812

Guerra de la Independncia. 1816

Ferran VIIva establir una monarquia absoluta.

Desprs, durant el regnat dIsabel II, es va consolidar la monarquia constitucional.

Ms tard, es van provar diverses formes de govern.

Recorda

El segle XIX

Refor

53


56/104


Nom Data

1. Ordena aquests fets i escriu lany en qu es van produir.

Dictadura

de Primo de Rivera

Dictadura

de Francisco Franco

Guerra

Civil

Segona

Repblica

Fi de la dictadura

de Francisco Franco

2. Escriu, al costat de cada oraci,SegonaRepblicao dictadura de Franco

segons corresponga.

Dret al vot de les dones.

Prohibici dels partits poltics.

Supressi de la Constituci.

Repartiment de terres entre els camperols.

Concessi dels primers Estatuts dAutonomia.

Allament internacional dEspanya.

3. Completa aquest text sobre la Guerra Civil.

El 18 de juliol de , el general Francisco va dirigir

un colp destat per posar fi al govern de la . Aquest fet va ser linici

de la , que es va allargar fins a lany .

La poblaci espanyola es va dividir en dos bndols: el bndol ,

que feia costat al govern de la Repblica, i el bndol revoltat, tamb anomenat

, que va donar suport a lalament de Franco.

En 1923 Primo de Rivera va dirigir un colp destat i va establir una dictadura.

En 1931 es va proclamar la Segona Repblica.

En 1936 va esclatar la Guerra Civil. Desprs, Franco va instaurar una dictadura.

Recorda

De Primo de Rivera a Franco

Refor

54


57/104


Nom Data

1. Relaciona.

Adolfo Surez President des de 2004.

Leopoldo Calvo Sotelo President des de 1996 fins a 2004.

Felipe Gonzlez President des de 1976 fins a 1981.

Jos Mara Aznar President des de 1982 fins a 1996.

Jos Luis Rodrguez Zapatero President des de 1981 fins a 1982.

2. Escriu, al costat de cada fet, lany en qu es va produir. Desprs, localitza

aquests anys en la sopa de nombres.

Joan Carles I s coronat rei dEspanya.

Se celebren les primeres eleccions democrtiques

a Espanya des de la Segona Repblica.

Saprova lactual Constituci.

Espanya ingressa a la Comunitat Europea.

Saproven els ltims Estatuts dAutonomia.

Espanya adopta la moneda nica europea

i leuro substitueix la pesseta.

La transiciva ser el perode de canvis poltics per a passar

de la dictadura del general Franco a la democrcia. Aquest procs

es va iniciar en 1975 i va acabar en 1982.

Des de 1982, shan succet a Espanya governs del Partit Socialista Obrer

Espanyol (PSOE) i del Partit Popular (PP).

Recorda

La transici i la democrcia

Refor

55

1 9 1 9 8 6

9 1 9 7 5 1

7 2 9 1 8 9

8 9 5 2 0 7

2 0 0 2 7 7


58/104


Nom Data

1. Completa la taula.

Classes altes Classes mitjanes Classes populars

Estavenintegrades per

2. En cada cas, escriu una oraci on apareguen les paraules dels requadres.

revoluci industrial

canvis

segle XIX

transformaren

ferrocarril

transport

aparici

segle XIX

indstria txtil

indstria siderrgica

desenvolupament

3. Aquest s un detall de la faana de la Casa Mil que Antoni

Gaud va construir a Barcelona. Observa la illustraci i explica

per qu s una construcci modernista.

Al segle XIX, la societat es va organitzar en classes socials:

altes, mitjanes i populars.

La revoluci industrial vaprovocar molts canvis econmics.

En lart, van destacar larquitectura modernista i la pintura impressionista.

Recorda

La vida al segle XIX

Refor

56


59/104


60/104

60 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Nom

Ampliaci

3Data

La dieta diria ha de ser rica, equilibrada i variada, la qual cosa significa que hem de menjar

tot tipus daliments en les quantitats adequades.

Ampliaci

1

1. Llig la taula i contesta.

Per a qu serveix la informaci daquesta taula?

De quin tipus daliments cal menjar ms racions diries?

Quins nutrients ens aporten la llet i les verdures?

Per qu creus que noms cal menjar setmanalment dues racions darrs i pasta?

Elaborar una dieta equilibrada

ALIMENTSIRACIONSRECOMANADES

AlimentsXiques Xics

Nombrede racions13 a 15

anys13 a 15

anys

Llet l l 4 diries

Carn, pollastre 125 g 150 g 3 setmanals

Peix 175 g 200 g 4 setmanals

Ous Un Un 3-4 setmanals

Crelles 200 g 250 g 1 diria

Llegums 70 g 80 g 3 setmanals

Verdures 100 g 120 g 2-4 diries

Fruites 300 g 300 g 3-4 diries

Pa 400 g 400 g 1 diria

Arrs 70 g 80 g 2 setmanals

Pasta 70 g 80 g 2 setmanals

Sucre (brioixeria, mel,

melmelada, xocolate,

gelat, llepolies...)

60 g 60 g 1 diria

FONT: Consuelo Lpez Nomdedeu (coord.): Nutricin saludable y prevencin de los trastornos alimentarios.

EQUIVALNCIES: l = Un got.

125 g de pa = Un panet.

300 g de fruita = Una pea gran (una taronja, una poma, una bresquilla...).

150 g de carn = Un filet de carn.

100 g de llegums, arrs, pasta o verdura = Un plat.


61/104


Desdejuni Dinar Berenar Sopar

2. Completa aquesta taula anotant els aliments i les quantitats aproximades

que menjares ahir. Desprs, contesta la pregunta.

Menges ms o menys peix del que es recomana? I dolos?

3. Tenint en compte els consells que et donem tot seguit, elabora la teua prpia

dieta equilibrada per a un dia: desdejuni, dinar, berenar i sopar.

El desdejuni s lpat ms important del dia, ja que de mat s quan fem

ms activitats.

El dinar i el sopar han de ser complementaris: si al migdia mengem carn,de nit cal menjar peix.

Si menges aliments fregits, recorda que has dincloure loli entre els productes

que has consumit.

Desdejuni Dinar Berenar Sopar


62/104


Nom

Ampliaci

3Data

Encara que la sang de totes les persones t els mateixos

components (plasma, glbuls rojos, plaquetes i glbulsblancs), el tipus de sang varia duna persona a una altra.La majoria pertanyen a un dels quatre grans grups: A, B,AB o 0 i la pertinena a un grup o a un altre depn de lesprotenes que hi ha en els glbuls rojos i en el plasma enqu suren.

Una persona no pot rebre ni donar sang a persones de grupsanguini diferent del seu. Les persones amb grup sanguini 0,per, sn anomenades donants universals, ja que la seua sangno provoca rebuig en cap receptor. De la mateixa manera,

les persones amb sang tipus AB sn receptors universals, s adir, poden rebre sang de tots els tipus.

Els glbuls rojos dalgunes persones contenen una prote-na anomenada factor Rh. Daquestes persones es diu quetenen lRh positiu (Rh+). Els qui no tenen aquest fac-tor sanomenen Rh negatiu (Rh), i noms poden rebresang de tipus Rh, com la seua.

Igual que el color del cabell o dels ulls, heretem el tipussanguini dels pares. El tipus de sang tamb varia depe-nent del lloc dorigen duna poblaci determinada. Per

exemple, quasi tots els indis del Per tenen sang tipus 0 ia lsia central, el tipus B s el ms com.

Els grups sanguinis

1. Llig el text i contesta.

Ampliaci

2

Quins sn els components principals de la sang?

Quins grups sanguinis hi ha?

Qu s un donant universal? I un receptor universal?


63/104


2. Quins sn el teu grup sanguini i el teu factor Rh?

4. Escriu la paraula que correspon a cada definici.

hematleg hemopatia hematoma hemorrgia hemoglobina

Malaltia de la sang.

Metge especialitzat en lestudi de

la sang.

Eixida de la sang dels vasos sanguinis

quan es produeix una ferida.

Taca de color morat o groc

que es produeix en la pell per un colp.

Pigment roig contingut en els glbuls rojos

que serveix per a transportar loxigen.

5. Saps qu s un banc de sang? Busca informaci i contesta.

Desprs, escriu per qu creus que s important donar sang.

De quins donants podries rebre sang en una transfusi?

A persones de quin grup sanguini podries tu donar sang?

3. Pensa i explica.

Qu penses que significa el prefix hemo, hema? Contesta.


64/104


Ampliaci

3DataNom

Ampliaci

3

1. Defineix les paraules segents.

Con:

Bast:

Ommatidi:

Quasi tots els animals tenen rgans que els permeten captar la llum i percebre imatges del

mn que els envolta, per hi ha diferncies curioses i importants. Hi ha dos tipus de cllulesreceptores de llum:

Els cons, que permeten la visi en color i una bona qualitat dimatge, per necessiten llum

per a funcionar.

Els bastons, que funcionen fins i tot amb poca llum, per donen una qualitat molt ms

baixa.

Els animals de visi dirna, com els ssers humans, tenim molts ms cons que bastons; veiem

ms malament que altres animals en la foscor, per a canvi tenim una bona qualitat dimatge.

Els animals nocturns, en canvi, tenen ms bastons que cons i necessiten tindre ulls ms grans.

Les pupilles varien molt duns animals a uns altres. En les persones,les pupilles sn redones, per els felins les tenen en forma de clavill

vertical.

Altres animals, com la cabra, tenen pupilles amb

forma de clavill horitzontal. Daquesta manera, el

parpelleig no naltera la visi. Per les pupilles ms

estranyes del regne animal pertanyen a la spia, que

les t en forma de W.

Les aus rapaces sn els animals amb ms bona vista. Lrea del cervell

que tenen destinada a interpretar els estmuls visuals s molt gran, tenen

pupilles grans i un nombre elevat de cons i de bastons en la part central dela retina, per la qual cosa, fins i tot a molta distncia, poden vore amb molta claredat.

Molts invertebrats, com els insectes, tenen ulls compostos. Lull

est format per molts ulls diminuts, els ommatidis. Cada ommatidi

s un ull complet i independent format per unes poques cllules.

Els ommatidis sajunten i formen una espcie de mosaic i cadascun

aporta una informaci puntual. El sistema nervis rep tota aquesta

informaci i crea una sola imatge.

Maneres diferents de vore el mn


65/104


2. Pensa i explica.

4. Utilitza la clau per a desxifrar el missatge secret.

S 5 O 5 L 5 C 5 T 5

El mussol s un animal de costums nocturns. Quin tipus de cllules sn

ms abundants en els seus ulls, els cons o els bastons? Per qu?

Lguila s un dels animals amb visi ms bona de tot el regne animal. Per a qu

utilitza aquesta qualitat? Com sn els seus ulls?

3. Relaciona cada ull amb lsser viu que corresponga.

MUERPEER ED .

N E U E

N I B A NE E


66/104


Nom Data

Ampliaci

4

Les tcniques mdiques de diagnstic, com ara les anlisis de sang, les radiografies,

o les ecografies, requereixen ls de sofisticats instruments que la cinciai la tecnologia han posat a disposici de la medicina.

Lecografia s una tcnica molt utilitzada per a seguir el desenvolupament dels embarassos

ja que no perjudica el fetus ni la mare. Consisteix en un micrfon, anomenat

transductor, que emet ones dultrasons. Aquestes ones, quan reboten en els rgans

interns, produeixen un eco que s recollit pel mateix transductor, que el converteix

en una imatge que es pot vore en una pantalla.

En les ecografies, els ossos reflecteixentotalment els ultrasons, i proporcionen

una imatge de color blanc brillant.

Altres rgans interns, com el coro els renyons, ofereixen una imatge

molt ms fosca i menys ntida perqu

proporcionen un eco ms dbil.

Les ecografies permeten comprovar

lestat de salut del fetus i el seu grau de

desenvolupament, i permeten un diagnsticpreco dalgunes malformacions.

Tcniques mdiques de diagnstic

1. Llig i explica.

Qu s una ecografia?

Per a qu sutilitza?

Quines altres tcniques de diagnstic mdic sesmenten en el text?


67/104


2. Observa aquestes ecograes i contesta.

Observa lecografia 1. Quines parts del cos

del fetus es poden reconixer?

Observa lecografia 2 i descriu els canvis

que shi han produt.

Qu fa el fetus en la imatge 3?

3. Observa les tres imatges de nou i indica en quina daquestes el fetus t

ms setmanes de desenvolupament i per qu.

1

2

3


68/104


Nom Data

Ampliaci

5

Saps qu s la malaltia? Encara que semble simple,

la malaltia s la falta de salut. Les malalties es poden classificar,segons lorigen, en quatre grans grups.

Les malalties per carnciasn les causades per la manca

dalgun nutrient bsic en lalimentaci. Per exemple,

lescorbut s una malaltia causada per una manca de vitamina

C en lalimentaci.

Les malalties funcionalssn les causades per un mal

funcionament dalgun rgan. Per exemple, la diabetis

es produeix quan funciona malament el pncrees.

Les malalties degenerativessn les causades

per lenvelliment o el deteriorament dalgun rgan.

Aix, lAlzheimer s una malaltia degenerativa que afecta

el sistema nervis.

Les malalties infectocontagiosessn les causades per un agent patogen.

Per exemple, la grip s una malaltia causada per un virus.

Les malalties infectocontagioses poden afectar un grup de persones o es poden escampar

de tal forma que afecten una poblaci gran. En aquest cas es parla depidmies o pandmies.

Una epidmia s una malaltia que afecta una comunitat, com ara una ciutat,

un pas o una regi dun continent.

Una pandmias una malaltia que sescampa a un territori molt gran, com diferents pasos,un continent o diversos continents.

Malalties, epidmies i pandmies

1. Llig el text i completa la taula.

Malalties segons lorigen

Tipus de malaltia Causa Exemple


69/104


2. Llig i contesta.

En quin grup de malalties classificaries la grip AH1N1? Per qu?

Aquesta malaltia s una epidmia o una pandmia? Per qu?

3. Analitza el teu estat de salut durant lltim any i contesta.

Has tingut cap malaltia? Quina?

Com et vas curar? Quin tractament vas seguir?

Quines precaucions prendrs per evitar patir aquesta malaltia en el futur?

La grip AH1N1, originada a Mxic al final del mes dabril de 2009, vatraspassar les fronteres rpidament i en tots els continents va haver-hi casos

de persones contagiades per aquest virus.A Amrica: Mxic, EUA, Canad, Costa Rica, El Salvador, Cuba,

Panam, Guatemala, Equador, Colmbia, Argentina, Brasil, Per i Xile.

A Europa: Espanya, Regne Unit, Alemanya, Frana, ustria, Holanda,Sussa, Dinamarca, Itlia, Irlanda, Portugal, Sucia, Polnia, Blgica,

Noruega i Finlndia.

A sia: Israel, Xina, Corea del Sud, Jap, Tailndia, Malisia i ndia.

A Oceania: Nova Zelanda i Austrlia.


70/104


Nom Data

Ampliaci

6

Des de la descripci dels primers fenmens elctrics

fins a fa poc ms de dos segles, els avanosen lestudi de lelectricitat es van produir de forma

lenta, per constant.

Al segle , Benjamin Franklin (1706-1790)

va fer volar una milotxa amb la intenci de

capturar lelectricitat dels nvols tempestuosos.

Al cap dun temps, Alessandro Volta (1745-1827)

va desenvolupar un instrument capa de produir

crregues elctriques que va anomenar electrfor.I cap al 1800 va anunciar que havia trobat una font

delectricitat: era la primera pila elctrica.

En 1820, Hans Christian Oersted (1777-1851)

va demostrar que hi havia una relaci molt

estreta entre els fenmens elctrics i magntics

de la matria. Va sorgir aix lelectromagnetisme

i es va inventar un artefacte fascinant, lelectroimant.

A comenament del segle , Michael Faraday

(1791-1867) va realitzar importants descobriments que van permetre

el desenvolupament del generador i el motor elctrics.

En 1870, Thomas Alva Edison (1847-1931) va fabricar peretes i altres elementsper facilitar ls de la llum elctrica a les cases.

Un altre descobriment important va ser el del telgraf, perfeccionat per Samuel Morse

(1791-1872) en 1837.

En 1880, Heinrich Hertz (1857-1894) va provar lexistncia dones que podien ser detectades

a distncia i va construir un aparell per a produir ones de rdio.

I en la dcada de 1960 es van desenvolupar tcniques per a obtindre circuits integrats: va comenar

aix lactual era electrnica.

Inventors molt elctrics

1. Llig el text. Desprs, ordena de ms antic a ms modern.

Michael Faraday

Thomas Alva Edison

Benjamin Franklin

Samuel Morse Hans Christian Oersted

Heinrich Hertz

Alessandro Volta


71/104


2. Relaciona.

3. En el text es diu que Benjamin Franklin va fer volar una milotxa amb la intenci

de capturar lelectricitatdels nvols tempestuosos. A quin invent es fa

referncia? Contesta.

4. Esbrina quins invents va fer Benjamin Franklin i localitzan cinc en aquesta

sopa de lletres.

Per tal que et siga ms fcil, ac en tens unes pistes.

Objecte amb armadura que es colloca prop de lull per a vore millor (dues paraules).

Aparell que es colloca sobre els edificis per protegir-los dels efectesde lelectricitat dels nvols.

Aparell en linterior del qual es rosteixen, es calfen o es gratinen aliments.

Objecte que sutilitza per a augmentar la humitat de laire.

Dispositiu que registra els quilmetres que shan recorregut.

aparell per a produir ones de rdio.

Alessandro Volta

Thomas Alva Edison

Samuel Morse

Michael Faraday

Heinrich Hertz

Hans Christian Oersted

pila elctrica.

electroimant.

telgraf.

pereta.

els seus estudis van permetreel desenvolupament del generador

i el motor elctrics.

S Q E W T S I J K O M F S O D

E A M I V C R J A E M H O K R I

L H U M I D I F I C A D O R L Y T

P A D E Y V K P F P N S A R

W B G H P A R A L L A M P S H

C O M P T A Q U I L M E T R E S

O L E N T S B I F O C A L S X R


72/104


Nom Data

Ampliaci

7

Anomenem energies alternatives aquelles

que no fan malb el medi ambient i que, a ms,sn renovables. s a dir, les que procedeixende fonts denergia prcticament inesgotables.Entre les energies alternatives trobem,per exemple, lenergia solar, lenergia elicao lenergia marina.

Lenergia alternativa ms coneguda s la solar.Aquesta energia es pot aprofitar directamentper dues vies: trmica i fotovoltaica.

En els processos trmics, lenergia solar

sutilitza per a calfar un lquid, generalmentaigua, que semmagatzema i desprs esdistribueix. Aquest procs t lloc en unsaparells denominats collectors. Lenergiaobtinguda aix saplica fonamentalmentper a obtindre aigua calenta i calefacci dsdomstic. En alguns casos, a altes temperatures,tamb s possible obtindre energia elctrica.

En els processos fotovoltaics, lenergia solar es transforma directamenten energia elctrica per mitj duns dispositius especials fabricats amb silici,

anomenats panells fotovoltaics. Aquesta energia es pot utilitzar directamentper al consum domstic o b transferir-se a la xarxa elctrica general.

Espanya, pel seu elevat nombre dhores de sol a lany, t un gran potencialdaprofitament daquesta energia.

Energies alternatives

1. Llig el text i contesta.

Qu sn les energies alternatives?

Qu sn les energies renovables?

Per qu Espanya t un gran potencial en laprofitament de lenergia solar?


73/104


2. Pensa i dna la teua opini.

Dels dos processos que se citen en el text per a captar lenergia solar,

quin creus que es pot utilitzar directament als habitatges de forma senzilla?

Per qu?

3. Observa aquest esquema dun collector denergia solar en una casa i pinta

el recorregut que fa laigua.

Ara, explica com funciona aquest sistema de recollida denergia.

4. Quins factors creus que cal tindre en compte a lhora dinstallar un collector solar

o un panell fotovoltaic? Pensa i explica-ho.

Llum del sol

Aigua freda


74/104


75/104


3. Saps qu s una clepsidra? Esbrina de qu es tracta,

observa el dibuix i explica per a qu sutilitzava

i com funcionava.

4. El dibuix mostra linterior dun rellotge de corda. Observa els engranatges

i dibuixa les fletxes en el sentit que gira cada roda.

5. Llig les definicions i completa lescala de paraules de baix a dalt.

Sense la n, la tercera vocal.

Sense la u, conjunci copulativa.

Sense la t, llar dels ocells.

Sense la m, ajuntat.

Perode de temps de 60 segons.


76/104


Nom Data

Ampliaci

9

Per a representar la superfcie plana del planeta sutilitzen les projeccions cartogrfiques.

Una projecci s una xarxa de parallels i meridians sobre la qual es dibuixen els mapes.Segons la zona de la Terra que es vulga representar, es poden utilitzar diferents

tipus de projeccions:

Cilndrica. La superfcie de la Terra es projecta en un cilindre que ms tard es desenrotlla.

En aquesta projecci, la zona equatorial es deforma una miqueta i les zones polars apareixen

amb ms dimensi. La projecci cilndrica s la ms usada en els planisferis i va ser inventada

per Mercator.

Cnica.En aquesta projecci se suposa que la Terra est coberta per un con,

que en desenrotllar-lo els meridians suneixen en un punt i els parallels sn semicercles.

Amb aquesta projecci es representen les zones properes als trpics.

Polaro p

6 Coneixement Medi

Documents

Transcript of 6 Coneixement Medi