BLOC 1: CONCEPTE I DIMENSIONS DELS SERVEIS

SOCIALS

1.1 Dimensió conceptual i operativa dels serveis socials: elements clau dels serveis socials.

Pilars de l’Estat de Benestar:

- Salut.

- Educació.

- Garantia de rendes I, pensions.

- Serveis socials: atendre necessitats socials no cobertes. (Objecte SS. Casado)

Branques de l’Estat de Benestar: Salut, educació, treball, assegurances i subsidis, habitatge

i serveis socials. Totes les branques estan més desenvolupades que els serveis socials, ja que

aquests últims són més recents.

Vilà hi ha tendència a focalitzar molt la demanda en els Serveis Socials i els col·lectius

en els quals van dirigits. Diu que les necessitats són universals i permanents en els altres

sistemes, es a dir, en tots els sistemes excepte els SS.

Doyal i Gough les necessitats humanes són universals, permanents. Aquestes necessitats

son:

- Salut física.

- Necessitat d’autonomia personal.

Aquestes dues necessitats donen resposta a la resta dels sistemes, excepte SS. Aquestes

necessitats afecten a totes les persones iguals. Les necessitats dels Serveis Socials no són

universals, són variables, varien constantment l’espai i el temps.

Àrees d’actuació dels SS (Casado)

- Infància i família.

- Joventut.

- Persones grans.

- Discapacitats.

- Alcoholisme i altres toxicomanies.

- Delinqüència i problemes

relacionats.

- Necessitats per raó de gènere.

- Minories ètniques.

- Estrangers i immigrants.

- Pobresa i marginació.

1

Elements claus dels Serveis Socials (Vilà,A):

- Funció: perquè és una activitat que te com a finalitzar realitzar prestacions o

programes.

- Organisme: perquè esta format per diferents elements que treballen conjuntament.

- Sistema: conjunt articulat de professionals i serveis que treballen de forma conjunta.

SS : sistema (finalitat instrumental, organitzat, esta distribuït...) social (adreçat a la societat).

Piràmide de Maslow

Necessitats bàsiques: necessitats

fisiològiques.

Les necessitats de seguretat, en els SS,

donen seguretat a segons quins col·lectius,

la necessita. (nens sense família,

immigrants, persones grans...)

Necessitat de acceptació social: la

influència de la psicologia, intenta cobrir

aquesta necessitat fent que la gent es senti

en grup.

Necessitats humanes i necessitats socials elements:

1. Diferència:

o Individual (necessitats humanes).

o Col·lectiva (necessitats socials).

2. Diferència:

o Permanents, universals (necessitats humanes).

o Variables (necessitats socials).

3. Diferència:

- Respondre al objectiu social = interès general per a la societat. (necessitat

social).

Objectius tàctics dels SS (Casado):

1. Prevenció : acció que fem per anticipar-nos a la aparició d’una situació en risc.

2

2. Assistència : atendre necessitats més bàsiques de les persones, de forma

immediata (ex. Fisiològiques)

3. Rehabilitació i inserció : ajudar a les persones a recuperar una funcionalitat que

tenia.

Més tard, s’incorporen tres més:

4. Integració : ajudar a les persones a sentir-se integrades en una societat o amb un

col·lectiu.

5. Promoció : intenta millorar les condicions de vida a nivell general de la

població. (creació noves escoles, nou hospital...en un barri).

6. Accessibilitat : sinònim d’igualtat d’oportunitats per tothom per accedir a un

habitatge, feina, etc. Afavorir la integració social.

Definició SS són el 6º sistema de protecció, no residual i que té un objecte propi

d’atenció que són necessitats socials no cobertes corresponents a les àrees d’actuació i que

persegueixen uns objectius tàctics.

Bradshaw : delimitar el concepte de necessitat social. Segons ell, es pot analitzar des de

diferents punts de vista:

Normativa : la necessitat social la defineix el tècnic o l’expert, el que ell diu és una

necessitat.

Experimentada : la necessitat social és una carència subjectiva, es a dir, la persona

sent que alguna cosa que li falta és una necessitat.

Expressada : la necessitat social és una carència subjectiva, la qual la demanen un

conjunt de persones que demanen que la necessitat sigui coberta, tot a través d’una

demanda.

Comparativa : la necessitat social és aquella que es comparant dues societats, la

comparació d’un territori amb un altre.

Bradshaw diu que la necessitat social real és una combinació dels quatre punts de vista.

Conceptes més apropats al concepte de necessitat:

- Carència: manifestació externa d’una necessitat social no coberta.

- Desig: manifestació subjectiva d’una necessitat que no és essencial.

- Aspiració: manifestació de les expectatives que tenim per progressar.

3

Conceptes relacionats amb els Serveis Socials :

o Seguretat Social : és aquell sistema de protecció que cobreix les necessitats de

malaltia o jubilació de les persones que han cotitzat. Té un sistema contributiu i altre

no contributiu.

o Assistència Social : és un sistema de protecció de ajudes econòmiques individuals

que són assistencials, arbitraries i graciables. Té caràcter discrecional. Concepte

oposat als SS.SS.

o Acció Social : és un conjunt de prestacions i serveis que els poders públics posen a

disposició dels ciutadans perquè els ciutadans els han reclamat com a drets, aquests

recursos i serveis.

o Política Social : són les línies politiques que marca el govern d’un país per donar la

atenció social als ciutadans. SS.SS és una eina/instrument de la política social.

o Treball Social : és una disciplina de les CC.SS que pretén intentar donar resposta a

les necessitats individuals i la relació amb el seu entorn.

Formes de proveir els serveis socials davant una necessitat social

Com ho fem perquè els SS.SS arribin a la societat.

1. Voluntariat : és una forma de provisió de serveis als SS.SS. No és un servei social

sinó és un projecte dels SS.SS. El voluntariat és una forma de reduir costos, però no

han de substituir als professionals.

2. Mercat : és una forma de produir SS.SS. Les empreses a nivell lucratiu, es a dir,

reben beneficis econòmics. A nivell no lucratiu, no busquen beneficis econòmics

sinó un benefici social. Així afavoreixen diferents col·lectius.

3. Intervenció pública : del govern, Estat, ajuntaments...

Necessitat social emergent

És una necessitat social que està associada a circumstàncies de caràcter circumstancial o

excepcional. Ex: terratrèmol, famílies monoparentals.

Demanda diacrítica

És una demanda que es formula col·lectivament amb davant d’una necessitat social

emergent que és objecte d’intermediació per part de certes formes socials. Ha de haver una

força social que ha de mediar entre aquests i el govern. Té caràcter excepcional.

4

Població o col·lectiu diana

És aquell col·lectiu de persones que presenta una necessitat social i que degut a la seva

amplitud és prioritzada l’atenció dels SS.SS. Ex: nens al carrer, absentisme escolar, dones

que pateixen episodis de violència de gènere.

ARTICLE: EL DERECHO A LOS SERVICIOS SOCIALES: ¿MITO O REALIDAD?

El dret a los SS.SS és un dret social reconegut.

L’autor diu que esta molt be que estigui recollir als estatuts i com es poden arribar a tenir.

Hi ha que finançar els SS.SS, no serveix sinó.

El dret accés s’anomena dret prestacional.

Diu que esta d’acord per accedir als SS.SS, però diu que també tenim deures per exedir-se,

encara que tenen que contribuir.

Intenta realitzar aquests drets, el dret percepcional, i aquests deures per garantir l’accès a

través de la garantia i/o finançament.

Nivells de responsabilitats:

1. Responsabilitats públiques : (poder politics) = tenen les administracions.

2. Responsabilitats de mercat : sector privat, mercantil o l’iniciativa pròpia. Manera

determinada assumeix moltes coses.

3. Responsabilitats del usuari : contribuir a sufregar i poder equipar part dels SS.SS.

Seguir normes, indicacions, lleis.

Si l’accés tenen dret tots, si és un mite o és real.

Si no hi ha el finançament adequat per garantir els SS.SS, no serveix de res que hi hagin

drets reconeguts. Com fem perquè els ciutadans puguin accedir als SS.SS.

Dimensions dels serveis socials

- Don resposta a necessitats

- Producció i provisió

- Donar resposta a una necessitat social no coberta

- Respon a drets socials bàsicament i llibertats

5

- I també responsabilitats i deures ( a part de tenir drets per accedir as ss.ss tenim deure

també com el copagament que es la aportació que fa un usuari a un servei)

- I el finançament ( si no hi ha una bona font de finançament garantida no serveix de res

que hi hagi aquest servei, Si no hi ha un bon finançament no podem accedir al dret ja

que no s’acaba exercint perquè no es viable)

Drets i llibertats

A la constitució espanyola hi ha recollits drets polítics socials i civils i dins del social esta el

de l’accés as serveis social.

Deures u responsabilitats (gràfic 4)

Es divideix en tres parts:

1. La responsabilitat pública en la que trobem els central, autonòmica i local

2. Deures i responsabilitats socials que tenen a veure amb el mercat.

3. Responsabilitats individuals i familiars en la que la més important es el copagament,

encara que hi ha altres.

Respostes

El sistema dels SS.SS davant una necessitat social té 3 tipus de respostes

1. Metàl·lic. una prestació econòmica que pot ser periòdica o no.

2. Espècie. es una prestació material de caràcter instrumental com per exemple la telealarma

es la teleassistència es una prestació tecnològica que en un moment determinat pot activar

el sistema i rebre la ajuda.

3. Servei és un equip professional.

Y les modalitats d’atenció són:

1. La domiciliària una treballadora familiar que es enviada als domicilis, es quan la atenció

es al domicili de l’usuari ( SAT, servei atenció domiciliaria).

2. Intermèdia alternativa es la combinació de les altres dos, combina tant la domiciliaria

com la institucional.

3. Institucional es un lloc físic, un establiment com seria per exemple un internament.

6

4. Itinerària es una nova modalitat seria com per exemple els centres oberts de adolescents,

que inclou un servei d’acompanyament, itinerari vol dir que te un equip itinerant

( professional) que es va bellugant, es bastant nova per cada vegada surten més exemples.

La més utilitzada a l’actualitat es la intermèdia.

Depenent de l’àrea de actuació domina més una que altre, per exemple a bellesa domina la

domiciliaria, a infància la institucional per en general la modalitat dominant es la intermèdia

que es la combinació de la domiciliària i institucional.

ESQUEMA LECTURA: Les fonts de finançament de la despesa en serveis socials

Finançament públic

1.Tenim la gestió directa que seria que l’administració esta donant el servei directament a

l’usuari. Dintre de aquesta tenim

- Centralitzada seria quant la administració dona un servei social directament a un usuari i

ho fa la pròpia administració a traves dels funcionaris i la titularitat del servei es pública

( DGAIA)

- Autònoma vol dir que qui dona el servei es una entitat autònoma de la generalitat,

gestiona i planifica el servei sent una empresa independent, te personalitat jurídica

pròpia i patrimoni propi, té centres i prestacions pròpies ( ICASS)

- Empresa privada es una empresa pública de l’administració, empresa privada que forma

part de la generalitat/ de la administració ( INCASOL) la única diferencia es que el

personal que treballa en aquestes persones no son funcionaris

La titularitat sempre es pública en aquestes empreses perquè depenen de la

administració.

2. Gestió indirecta vol dir que qui dona el servei no es la administració, sinó que la

administració utilitza una empresa per donar-ho

- Concessió vol dir que la administració encarrega una empresa privada que gestioni un

àmbit. Per exemple el menjador de la universitat es de la universitat però el servei ho

explota una empresa privada. Per tant la titularitat es pública per la gestió es privada.

- Concert es quan la administració compra una empresa i aquí tenim dos nivells, que la

compra que es faci sigui una empresa privada es el que anomenen concert, i la

titularitat serà privada( per exemple comprar places de una residencia privada). Si es un

conveni es que l’administració compra places d’altra empresa pública i la titularitat es

7

pública ( per exemple la generalitat compra places de una centre residencial a

l’ajuntament)

- Arrendament seria quan un servei que era de la administració pero en un moment

decideix cedir aquets servei a una empresa privada durant un temps indeterminat a canvi

d’un preu i la titularitat es privada

- Diferencia entre concessió – concert l’entitat proveïdora és la titular (concessió . tit

pública, concert – tit privada/pública, dependrà de l’empresa comprada)

- Xarxa privada – serveis socials privats la Generalitat finança aquests serveis a través

de les subvencions. És de caràcter arbitrari ja que l’Administració cedeix la subvenció

de manera discrecional. Les subvencions es convoquen anualment, però, tal i com

esmenta l’autora, la tendència dels últims anys es convoca quadriennals.

- Problemes: es crea clientelisme, ja que la Generalitat dóna subvencions a qui li interessa

ideològicament.

- Altres formes de finançament:

o Quotes als usuaris o copagaments preus fixats pagats pels usuaris a canvi d’un

servei.

o Donatius que fan particulars o empreses. Ex: per ajudar a un programa de

CARITAS contra la pobresa.

o Voluntariat determinades activitats les poden exercir voluntaris. Un grup o una

Associació de voluntaris NO és un servei social per si mateix, ja que no hi ha un

equip professional.

o Rendiments patrimonials propietats (béns immobles) de fundacions. Ex: una

fundació té pisos i els posa en lloguer, amb els ingressos obtinguts posa en marxa

un programa o un projecte de serveis socials. Només tenen patrimoni propi les

fundacions.

o Activitats econòmiques una entitat privada té una empresa i aquesta general

beneficis econòmics. Amb aquests beneficis, l’entitat pot posar en marxa un

projecte o un programa des SS.SS.

IMPORTANT: Casado parla de demanda descrecional i Vilà parla de demanda diferencial.

ES EL MATEIX CONCEPTE.

8

BLOC 2: HISTÒRIA DELS SERVEIS SOCIALS

2.1 Concepció de pobresa i dispositius assistencials principals a l'Edat Mitjana i al

Renaixement.

EDAT MITJANA (S.V-meitat XV)

Estructura social de la època medieval:

Feudalisme: sistema econòmic, polític i social representat per la figura del senyor feudal.

Societat medieval composada per:

o Nobles: envoltaven al senyor feudal i el servien directament, per el qual, tenien

privilegis, eren la classe més rica.

o Homes lliures no nobles: es consideraven com a ciutadans, no tenien els privilegis del

senyor feudal.

o Homes semi-lliures: els que no eren nobles, ni ciutadans, sinó persones sotmeses al

senyor feudal.

El senyor feudal tenia terres, grans terrenys, cultivats per els pagesos de remeses, que eren els

pagesos que treballaven als terrenys del senyor feudal per herència, passava de una generació

al altre, no podien canviar-ho.

- Concepte de pobresa medieval: freqüent i habitual, component de la societat. La pobresa era

lo habitual i lo freqüent, la major part de la societat eren pobres. la unica forma de viure era

treballant. Per això es creen els oficis, gremis, al qual es dedicaven les persones per obtenir un

benefici econòmic.

- Significat pobresa: es mou entre dues connotacions ("gràcia del pobre de Crist") i

consideració negativa i perillosa, primers mitjans del s.XV.

Gràcia del pobre de Crist, com Crist, figura cristianisme important, era pobre, la societat

necessita pobres per a que els rics es puguin salvar, es a dir, tinguin salvació divina, per tant,

per salvar-se, tenen que donar diners als pobres. Son imprescindibles.

Al llarg del temps, el pobres comencen a ser un problema per a la societat, es comencen a

veure com a perillosos. Els pobres començaven a tenir malalties, al no tenir unes bones

9

condicions de vida, per tant, patien malalties, que per contacte, es propagaven entre els

nobles.

- Tipus de pobresa:

o Estructural: era la pobresa que ho eren per naixement, per la natura, edat (nens, vells)

o que tenien una discapacitat.

o Conjuntural: aquella pobresa que una persona no la tenia però resulta que al perdre el

ofici, tenir un mal negoci, etc deixava de tenir-ho. Es circumstancial. (estar al atur, etc)

o Professional: persones que viuen de la caritat, es dedicaven a caminar, identificats

amb una cadena i placa que l'identificava com a pobre. Les plaques les solia donar la

Església.

Apareixen també els pobres urbans, que son els que vivien a la ciutats, els rurals, els que

treballaven al camp del senyor feudal. No obtenen beneficis, ni diners, tot anava per el senyor

feudal.

- Altres classificacions:

o Pobres dignes: pobres que eren víctimes de les seves circumstancies, perdut una

feina, etc (pobre conjuntural - no volia ser-ho però venia)

o Pobres indignes: falsos, simulaven ser pobres, robaven als diners als pobres dignes.

o Pobres de Crist: els que anaven identificats amb la placa, concedit per la Església

perquè pugues anar per la ciutat.

o Pobres vergonyants: pertanyien a una classe social determinada, semi-lliures o no-

nobles: els que s'havien quedat sense feina o que havien tingut un accident, eren

ajudats per a altres de la seva classe social per a que no tinguessin vergonya.

- Forma en que s'intenta donar resposta a la pobresa: fer la caritat, concepte que ve de

"caritas" que vol dir amor, estimació al proïsme. Ajudar als pobres, concepte que dona

l’església.

- Francesc Eiximenis, autor més important del l'Edat mitjana: filòsof social que vivia a

Girona, va ser el que va elaborar: un llibre "Lo Crestià" model que ha de fer el cristià. i

"Regiment de la cosa pública".

10

Plantejament organicista: compara el cos físic amb el cos civil, igual que el cos físic elimina

allò que ens perjudica, la ciutat també ha de eliminar el que perjudica, en aquest cas, els

pobres.

Es dona conte del que s’està passant, per tant, diu que no s'han de eliminar, sinó intentar

ajudar-los. Crida a la ajuda mútua. Exercir la caritat.

Classifica als pobres en vers pobre (autèntics pobres, placa, identificats, etc) i fingits (falsos

pobres, que es dediquen a obtenir els diners dels pobres, els usurpaven).

- Paper de l’Església: Església és la principal promotora, la que impulsa totes les respostes

que es donen als pobres. Crear institucions, monestirs, parròquies, etc. Molt sovint, actua com

un senyor feudal perquè tenia molt poder, esta pràcticament al mateix nivell i rep privilegis

del senyor feudal. El senyor feudal dona a l’església una tercera part dels beneficis que

s'obtenien a la terra. (10% de beneficis) Ho feia per poder-se salvar i seguia les

recomanacions que li feia l’Església.

Aparició de les ordes mendicats, eren congregacions/ordres religioses que es creen per donar

resposta a la pobresa medieval, no formaven part de l’Església, sinó religiosos que formaven

part de la ordre. [dominics i franciscans]

- Institucions medievals de caritat: es creen per donar resposta a la caritat:

o Hospitals: molt petits, 4-5 llits, que es dedicaven a curar a malats i a atendre els

pobres, donar-les de menjar, etc, es dedicaven sobretot a les necessitats bàsiques dels

pobres: menjar, dormir, dutxar-se. Es finançaven amb els diners que portaven

l’Església, aportacions que feia. El responsable era el procurar o l'administrador i

també hi havia el rector de la parròquia. L'hospital estava al costat de la parròquia.

Més tard, es va veure que atenien a molts poques persones per falta d'espai, per això,

van començar a ampliar-ho de 20 llits, 30...fins a 100. Van començar a aparèixer

malats amb lepra i altres malalties, per a que no s'infectessin uns amb altres, els

separaven segons si la malaltia era infecciosa o no. També es dedicaven, a partir del

segle. XIII, a acollir a nens orfes (no tenen pare ni mare) o a recollir nens trobats (els

que apareixen al carrer, que no saben si tenen pare o mare).

o Pia Almoina (llatí "pio": donar almoina): apareix al segle XI a les catedrals. És un

dispositiu assistencial que estava sota el bisbe de la catedral. Consistia en que la

catedral feia un recaptar de almoines/donacions per donar-li menjar i roba als pobres.

11

Almoina de pa repartir aliments als pobres a la catedral en uns dies senyalats:

Nadal, Pascua, celebració de la sant o el sant de la catedral.

Almoina de vestuari tractava de repartir roba per vestir-se a pobres d'aquella

catedral, un sol cop al any, a criteri del bisbe se li donaven la roba als pobres que

ell volia. Era discrecional i arbitraria.

o Baci dels pobres vergonyants: Era un plat de ferro, gran, que es passava a les

celebracions religiosa de l’Església, per donar diners, recull d'almoina adreçada als

pobres avergonyits. Apareix al segle a les parròquies. L'administrador era una persona

laica, que administrava el baci. El baci es finançava amb l'almoina del plat del i amb

els testaments de les persones, que donaven la seva herència als pobres d'una

parròquia.

RENAIXEMENT (Mitad segle XV i acaba al segle XVI)

Es un període de molts canvis.

o Apareix l’impremta. (Guttemberg- crea la maquina per poder imprimir un text i que es

propaguin les idees.) Comencen a aparèixer els llibres i l'escola.

o Hi ha descobriments geogràfics (descobriment d'Amèrica) i científics (descobriment

de la penicilina).

o Aparició monarquies absolutistes, figura del rei, el senyor feudal comença a perdre

poder.

o Increment demogràfic (la població creix), increment econòmic i increment comercial.

o Transformació de l'Església. (apareixen altres corrents religioses, Luther i la

contrareforma [anar contra el catolicisme, protestant])

₋ Concepte de pobresa: relacionat amb mendicitat i vagància. La gran majoria de la

població continua sent pobre, les necessitats estan mínimament cobertes.

Separació de poder: econòmic, religiós i polític. Es sustenten per persones diferents. La

forma de poder donar resposta a la pobresa es va modificant, en lloc de exercir la caritat

donant almoina, es comencen a crear les caixes centralitzades, es demana a la població que

donin diners de forma col·lectiva, es a dir, es recapten els diners en les caixes i no donar

els diners de forma individual, de manera que se'ls ajuda de forma col·lectiva.

₋ El gran confinament: comencen a arribar grans masses de pobres que s'acumulen a les

ciutats, als espais públics, per el que les autoritats, els reis i els princeps pensen consideren

que els pobres se'ls ha de tancar, apartar, per intentar que no hi hagi malalties, etc. Es tenen

12

que tancar perquè:

1. Creen aldarulls, conflictes.

2. Son una font de propagació de malalties.

Es considera que hi ha alguns determinats que excepcionalment se'ls pot atendre a casa seva:

categories de pobres determinats (dones viudes grans, pobres vergonyants, persones grans

soles que no tenen a ningú i les famílies que no tenen ingressos o en una situació molt

precària)

₋ Joan-Lluis Vives: autor més important del renaixement. Filòsof, escriptor i tractadista,

origen Valencia. Intenta pensar la millor forma de poder atendre als joves, de donar una

resposta a les necessitats.

o “De subventione pauperum” (L'auxili dels pobres): llibre més important. Es basa en un

programa de atenció al pobres de la ciutat de Bruges, Bèlgica, on va estar vivint molt

de temps alla. Les autoritats van ser els que li van demanar que fes aquest llibre. Al

més important del contingut d'aquesta obra: coneixia molt bé les idees de Francesc

(edat mitjana).

o Visió sociològica de la pobresa : Ell diu que els pobres no es una gracia divina, sinó

que és una situació d’injustícia i de desigualtat social. Per ell, ser pobre es una

desgracia. Intenta analitzar les necessitats del pobres i el que necessiten per ser atesos.

o Responsabilitat autoritats : control i atenció als pobres: diu que la responsabilitat

d'atendre els pobres i donar-les resposta i tenen que ser les autoritats de les ciutats.

Mesures:

1. Considera que s'ha de prohibir la mendicitat i que puguin pilular per el carrer

(contradir tot el que es deia a la edat mitjana). Les persones que no pertanyen a la

ciutat (forasters) se'ls ha de fer fora. Una persona que arriba a una ciutat i que no

pertany allà, se l'ha d'expulsar i tornar al lloc d'origen, però pagant el retorn.

2. Tothom esta obligat a treballar, dispensats els discapacitats, malalts mentals i

malalts en l'hospital.

No iniciativa privada, ni l'Església. Els que han de donar resposta a les necessitats dels

pobres son les autoritats. Canvia la visió.

No tots els pobres son iguals, hi ha analitzar-los segons les seves necessitats i característiques

socio-demografiques -- crear cens municipal (llistat de persones pobres: edat, origen,

característiques...) per poder saber quants pobres hi havia.

13

Per primera vegada, hi ha un autor que diu que la resposta al pobres son una intervenció

tècnica, professional, parla de que hi ha que aplicar mesures: assistència, prevenció,

tractament i de inserció. (objectius tàctics)

Introdueix a l'obra l'element de la Educació: hi ha que integrar els nens socialment per mitjà

de la Educació.

Finançament: les autoritats publiques tenen que intentar aconseguir finançament i el que

proposa es la idea de les caixes centralitzades, crear un nou impost per atendre els pobres, a

més de les herències, llegats, etc de persones que ho donin voluntàriament.

Les ciutats s’organitzen a nivell d'agrupació de ciutadans i apareix la classe burgesa, son els

ciutadans de les ciutats, de que a través d'un negoci van obtenint beneficiosos econòmics i

comencen a adquirir poders i a influir a les ciutats. Altre element important és la influencia

dels gremis i les cofreries (persones que es dediquen en una mateixa ocupació i es reuneixen

per ajudar-se entre ells) que més tard, comencen a desaparèixer perquè sorgeix la burgesia.

Juan de Robles (Zamora) / Domingo de Soto (Leon): teòlegs, discutir entre ells per si

s’havia de seguir permetre la mendicitat o si es tenia que prohibir.

Juan de Robles : Diu que als pobres no se’ls ha de permetre pilular per el carrer, sinó

que es te que fer de forma centralitzada (caixes).

Domingo de Soto : Diu que als pobres se'ls te que permetre la llibertat d'almoina, al

carrer, forma de subsistència.

Reflecteix la posició i punt de vista de la edat mitjana i la del renaixement.

₋ Dispositius assistencials:

o Cases de Misericòrdia : les crea Miquel de Giginta, era el que s'ocupava de la catedral

de Elna, el canonge, persona de confiança del bisbe.

Tractado de remedio de los pobres: Programa d'atenció als pobres de Castella. La

primera casa que es crear es a la capital, Toledo, més tard crea altres a Barcelona,

Madrid, Zaragoza, Valencia.

La casa de misericòrdia era un dispositiu assistencial del Renaixement que anava

dirigit a tots els pobres, hi ingressaven i sortien de manera voluntària. S'atenia als

pobres de les seves necessitats bàsiques (les fisiològiques) però especialment la

formació professional dels homes i a les dones a la formació de lletres, aprendre a

14

llegir i escriure, a mes d'aprendre a ser minyones, fer servei domèstic. També es feia

formació religiosa, anomenada formació de doctrina.

Els homes treballaven al taller que hi havia a la casa, on havia monitors, oficials que

els acompanyaven. Els únics que estan autoritats a sortir de la casa a pul·lular per el

carrer son els discapacitats. Tota la casa era molt senzilla i els homes i dones estaven

separats, iguals que els menjadors, fèiem vides diferents. Hi havia una excepció, la

quadra de les meravelles, era un lloc de la casa on es trobaven els homes i les dones, el

que bàsicament havia eren animals, quadres...i eren un espai on podien anar només un

dia a la setmana.

El bisbe administrava la casa de misericòrdia, depenent de la ciutat, el que

l'administrava era el bisbe de la càtedra. Contracta un majordom perquè controles als

homes, el que fan. La dona del majordom era la que controlava les dones.

Finançament de la casa:

1. Benefici econòmic del producte que creaven els homes al taller, que es posaven en

venta al mercat.

2. Suertes: rifes, fires benefiques que es feien als carrers, els ciutadans compraven

rifes, etc.

3. Herències i testaments: persones que deixaven els diners a les cases de

misericòrdia.

4. Sopa boba: olla molt gran que es posava a l'entrada de la casa de misericòrdia per

als pobres que no estaven a la casa, podien anar un o dos cops a la setmana i rebre

un plat de sopa. Era una forma indirecta d'ajudar als pobres de la ciutat, contribuint

a pal·liar unes necessitats.

o Albergs : els crea Cristobal Pérez de Herrera, lo que serà la primera xarxa, durant el

Renaixement per als pobres. Eren adreçats a les dones soles, sense famílies, i als nens,

allotjaments i cobrir necessitats bàsiques. Es feien una atenció necessitats bàsiques i

sanitàries. Els primers albergs son a Madrid , Sevilla, Valladolid, Valencia i

Barcelona.

2.2. Innovacions en els segles XVII, XVIII i XIX: les Lleis de Beneficència

Període fi de l'absolutisme i de la il·lustració. Aquest poder centralitzat en el rei, va

evolucionant i comença a perdre el poder.

15

Lleis de Beneficència (fe el be a l'altre/exercir la bondat) apareix a partir del s.XVII.

Context: El rei es el que concentra tots els poders, però a partir del segle 17 s'aproven

constitucions per la burgesia, es la que pressiona perquè s'instaurin. La burgesia són les

persones que tenen poder econòmic, influeixen en la figura del rei com la que te el poder

polític, el pressionen per a que es modifiqui el seu poder per arribar a que s’instaurin les

constitucions. El poder polític no te perquè estar tot en mans del rei, el poble son els que han

de decidir qui els ha de governar (sobirania popular). Aquest concepte és el que impulsa a la

creació de constitucions. És important la divisió de poder: executiu, legislatiu, judicial.

Aquests poders es van separant més en el s.XVII. Després d'això representarà la aprovació de

les constitucions. A partir de la instauració de les constitucions, es començarà a reconèixer

que els ciutadans tenen drets politics i socials.

Espanya: producció econòmica es fundamentalment agrària, a través de la explotació del

camp. Poca productivitat, no pot comparar amb altres estats europeus.

Europa: comencen aparèixer altres economies alternatives a la agrari, aparició

industrialització.

A finals del s.XVII i principis del s. XVIII, l’església comença a perdre propietats i privilegis

a través de la intervenció publica, especialment el diezmo, (amortitzacions).

A Espanya no arriba fins als s.XIX, no arriba la industrialització, a excepció de Catalunya que

arriba abans (finals s.XVIII) per el qual té un avantatge, sobretot en la industria tèxtil.

La població continua sent pobre però apareix el concepte de les persones vagues/maleants, no

es que siguin pobres sinó que no volen fer res, volen viure dels altres.

- Noves Constitucions: 1812 (Cadiz) 1º constitució que s'aprova, i 1845 (moderada).

La constitució de 1812: molt progressista en els drets: la sobirania nacional rau a la nació, als

ciutadans se'ls ha de reconèixer en drets civils i politics, etc reconeguts en la constitució.

- Llei de Beneficència:

1ª - 1822: Context: constitució 1812 - Ferran VII, rei absolutista, no li va agradar la aprovació

de la constitució, per el que la va abol·lir/suprimir. Apareix Riego, general del exercit, planta

cara al rei i instaurà el trienni liberal (període de 1820-1823), que envia les tropes a Madrid on

16

esta el rei, i l'instaurà. En aquest període es tornà a restablir/instaurar la constitució de 1812.

També és en aquest període on s'instaurà la primera llei de beneficència.

Aquesta primera llei es important perquè es la primera llei de beneficència que s'instaura

durant la constitució.

Aspectes importants:

o Llei dona protagonisme als municipis, diu que tots els ciutandans tenen que estar

subjectes a la policia.

o Diu quins son els col·lectius que han de rebre ajudes:

1. Dones que hagin concebut il·legítimament. (tingut fills de manera no clara, no

reconeixement paternitat-mares soles).

2. Persones indigents de la parròquia.

3. Captaires (demanaven diners pel carrer).

4. Malalts pobres.

Atencions/actuacions que s’han de donar als col·lectius:

1. Atenció personal: que mengin, tenir les necessitats fisiològiques cobertes, la vestimenta

coberta.

2. Educació: sobretot amb els nens pobres.

3. La Salut: l'hospitalització domiciliaria (atendre les persones a casa seva).

4. Atenció als hospitals: atenció a persones que estaven hospitalitzades.

L’organització administrativa de la beneficència:

₋ Juntes municipals de beneficència: cada municipi ho tenia. La formaven 4

representants:

o Representant ajuntament: l'alcalde. (a vegades s'incorporava el regidor com

Representat del municipi)

o Representant de l’església: el rector de la parròquia.

o Representant de la salut: metge del poble/ciutat.

o Representant dels veïnats: 1 o 2 veïns.

₋ Juntes parroquials de beneficència: cada parròquia tenia la junta.

17

Modalitat d'atenció predominant: la domiciliaria, concretament, es parla de l'atenció

domiciliaria amb caràcter sociosanitari. Es feia una atenció personal però també sanitària.

Inclòs l'atenció farmacèutica, li administraven els fàrmacs quan anaven al domicili. El que

s'encarregava de organitzar l'atenció domiciliaria el comissari de pobres.

Era una llei molt innovadora, progressista, però va fracassar per no tenir fons de finançament,

no es va preveure.

2ª Llei de Beneficiencia (1849):

1845(moderada) Nova constitució que s'aprova: van voler aparentar que era una

continuïtat de la primera, cosa que no era aixi, perquè era regressiva, es a dir, ja que

restringeix drets, els suprimeix.

S'aprova després d'aquesta nova constitució.

La 2ª Llei de Beneficència te un caràcter centralitzador, passa de la municipalització a la

provincialització. L’Estat - atorga els beneficis.

Administració: s'organitza a nivells de criteris territorials. el poder el te la Junta general de

beneficència (l'Estat), a Madrid. Es prenen decisions importants. Es creen juntes provincials a

cada capital de província. Després es creen juntes municipals, que perden poder i no prenen

decisions. La Junta General es qui preen les decisions i influeix alhora de decidir donar les

ajudes.

A cada capital de província, es crea una junta provincial de beneficència, que el governador

civil és qui el gestiona i el representa..

Obsessió important que marca la 2ºllei: la normativa de la reglamentació, que va adreçada a

com s'ha de dispensar l'atenció a les persones en els centres, per tant, reglamentar els

establiments, han de complir uns requisits. Les juntes (les dues) son les que diuen com ha de

ser els establiments, etc.

Va passar que no van pagar les deficiències que tenien els establiments a nivell de estructura,

etc. Es van fer moltes normes per aquests establiments, però tenien moltes mancances.

₋ Ajuda mútua obrera: s.17 aparició maquina de vapor, abans es feia a ma d'obra, ara es

mecanitzen, apareixen les maquines, la industria. - es mecanitza el procés productiu, fan el

treball de les persones, apareix la desruralització, les persones que viuen al camp es van

18

cap a les ciutats per 3 raons:

o Males condicions climatològiques del treball en el camp (tempesta - es destrueixen els

fruits i per tant no hi ha recol·lecció, etc).

o Pèrdua del poder de l’església i de les terres camperols que treballaven orientats per

una figura religiosa, si perdien las terres l’església, també ells perdien el treball i la

recol·lecta.

o A la ciutat apareix la industria creen grans produccions, fabriques...

Tot això va crear com una nova classe de pobre: la classe obrera, els que treballaven a la

industria:

- Persones que tenien feina a la industria però amb condicions de treball pèssimes

treballaven nens, dones (incloses les embaraçades), homes... 14-16h de treball, es posaven

malalts, no descansos, mala ventilació.

Això van fer que es ajuntessin per ajudar-se entre ells per intentar pal·liar les condicions que

hi havia a la fabrica - això es coneix com l'ajuda mútua obrera (deixaven diners, fer-se càrrec

dels fills, etc). Al cap d'un temps es va institucionalitzar, més oficial, establerta.

Comencen aparèixer els montepíos fons econòmic que els obrers dipositaven un cop del

mes, per a que una petita part del salari, el deposi-te’n en un fons que permetin cobrir riscos:

malalties, accidents, incapacitats...inclòs per mort, es donava per a les viudes, etc. (Montepíos

tèxtils a Catalunya).

Apareix l'estalvi obrer, que després es converteix en caixes centralitzadores: fons econòmic

que els obrers, un cop al mes ho dipositaven per a la jubilació. Aquests estalvis es dipositaven

a les caixes centralitzadores.

Finalment, hi ha els Ateneus obrers: era un local on es reunien els obrers quan sortien de la

fabrica on feien activitats culturals, xerrades, pel·lícules, etc. Els fills dels obrers anaven a

aprendre a llegir i escriure. Estaven pràcticament al costat de la fabrica. Va a ajudar a

fomentar la educació per els obrers i els seus fills.

En aquest període (primers s.XIX) s'aproven les primeres lleis de protecció social i laboral i es

crea l'organisme - Institut Reformes Socials - després passa a anomenar-se Institut Nacional

de Previsió. A mitjans del segle XX, passa a denominar-se, Institut Nacional de la Seguretat

19

Social, posterior de les lleis de beneficència, després de la ajuda mútua obrera. Introdueix el

que serà la seguretat social.

2.3. Segle XX: des de l'inici fins a la Guerra Civil espanyola.

En aquest segle, hi ha dues experiències d'autogovern català prèvies a l'actual, Catalunya esta

independent:

o Mancomunitat (1914-1925): neix a partir del mov. catalanista, versió del regionalisme

contra l'estat espanyol. (regionalisme - Navarra, Pais Vasc, Catalunya) Era un moviment

contrari al centralisme del estat, reivindica que determinades zones volen més poder polític

que el que hi ha a Madrid. el catalanisme emergeix una forma de poder centralitzar el

poder de Madrid, que Catalunya adquireixi més poder. Ho fa des de la renaixença. En

aquesta situació, apareix la mancomunitat, que la crea Enric Prat de la Riba, diputat

provincial de Barcelona, polític de Catalunya, qui presenta una iniciativa a la diputació de

Barcelona, per crear un autogovern de Catalunya (mancomunitat), a través, de la suma de

la diputacions provincial (Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona).

Estructura integrada per:

Assemblea General tots els diputats de les 4 províncies.

Un consell permanent poder executiu - representat per dos conselleries:

1. De Beneficència i Sanitat.

2. De Política social.

Va ser important per dos raons:

₋ Va permetre apropar Catalunya a Europa, europalitzar-la, perquè la mancomunitat va

fer venir professionals experts d'altres països a explicar com tenien organitzar l'atenció

social als ciutadans i les experiències.

₋ Va ser una font de entrada, de noves idees. Molts diputats van fer viatges

freqüentment a fora, altres països, per conèixer experiències de fora i entressin noves

idees.

Actuacions públiques mancomunitat:

Conselleria de beneficència i sanitat: era la conselleria amb major disponibilitat

pressupostària. Tenia equipament propi: cases de maternitat, cases de expòsit, manicomis. 

Col·lectius beneficiaris: 

20

1. Malalts mentals pobres: no tenien diners per ingressar en una clínica privada i per aquest

motiu ingressaven en els manicomis. Els manicomis passen a cridar-se Sanatori a causa que la

idea dels sanatoris és tenir una funció terapèutica, rehabilitadora i no per tancar als

pobres. Apareix aquí la laborterapia que consistia a treballar en un taller com a ocupació i

això tenia un efecte terapèutic. (Estructurar a la persona mitjançant la rutina).La

mancomunitat introdueix a cada província un sanatori.

2. Cases de maternitat per a les dones: Aquí és quan es comencen a separar als col·lectius

per edat i per tipus de necessitat. La conselleria de política social el que fa és ampliar la

protecció social a altres col·lectius, aquests col·lectius que s'amplien són les persones

desocupades, les persones sense habitatge i introdueix l'educació per a la salut pública

(calendari de vacunes, control de garanties...). Cosí de rivera el que fa és abolir la

mancomunitat (1925), utilitza la força de l'exèrcit per realitzar això.

o Generalitat republicana (1931-1939): és la segona experiència d'autogovern de Catalunya.

La segona república espanyola s'aprova en 1932, la qual cosa es fa és proclamar que

Espanya ha de tenir una república com a modalitat de govern. 

En aquest període Catalunya comença a tenir un autogovern propi.

En 1932 s'aprova el primer estatut de Catalunya, destaquen tres elements importants: 

1. Per primera vegada, un document jurídic defineix que és Catalunya.

2. “NURIA 1932”: Catalunya té competències de beneficència i sanitat interior.

3. Es crea la primera escola d'assistència social d'Espanya. Es crea a Barcelona i és

aquí on es comencen a formar els *visitadores socials que posteriorment passessin a

ser assistents socials. 

El document que desenvolupa aquesta competència es denomina estatut interior. L'estatut

interior desenvolupa una seriosa de mesures: 

1. Millorar l'establiment per a infància i introdueix el caràcter soci-sanitari.

2. Aprova dues lleis:

₋ Llei de capacitat jurídica de la dona (anteriorment necessitaven el consentiment del

marit) poden prendre decisions per elles mateixes.

₋ Llei d'interrupció involuntària de l'embaràs en dos supòsits: malformació del fetus,

21

o risc de mort de la mare.

3. Transformació dels asils en llars (atenció integral centrada en la persona). 

La generalitat republicana acaba amb la guerra civil que comença en 1936, en 1939 el

que fa Franco és eliminar la *generalitat republicana. 

La valoració de la generalitat republicana va a ser una forma de millorar l'atenció de

determinades persones, reconeixement de drets socials i una modernització dels

equipaments. 

2.4 Antecedents dels serveis socials actuals: l'etapa del Franquisme, la transició política

democràtica fins a l'actualitat.

Franquisme: 1939-1975: la guerra comporta un nombre elevat de morts i de persones

mutilades i discapacitades. Una de les principals conseqüències és hi hagi pocs joves per

reemplaçar el servei militar. La guerra comporta la postguerra, en aquesta etapa hi ha gana,

baixada de salaris. El menjar es comença a *racionar i no hi havia tot tipus d'aliments.

D'altra banda, Franco es *autoproclama cap d'estat.

Etapes:

1 etapa 1939- 1953: Franco decideix tancar les fronteres, es *autoabastece per ella

mateix.

2 etapa 1953- 1975: la primera etapa no funciona, i per tant, s'han de realitzar una

transformació.

Franco obre les fronteres i això comporta un increment del turisme a Espanya especialment en

la costa que genera riquesa.

També es realitza inversions des de l'estranger. Immigracions internes anys 60-70.

Especialment, la gent d'Andalusia i Murcia decideixen immigrar al País Basc, Catalunya i

Madrid. Aquests moviments migratoris generen un desequilibri territorial i de la població.

Característica demogràfica: Baby boom, és a dir s'incrementa la població a causa de les

millores econòmiques dels anys 60-70.

Aspectes negatius:

1. Desequilibri territorial (donis-ruralització) això provoca q les persones q busquen treball

a les grans ciutats deixen el seu lloc d'origen. Es genera els seus propis habitatges, viuen

22

en barraques que són cases autoconstruides. Apareix un fenomen que es coneix com

barranquisme.

2. Increment de la classe obrera. No hi havia serveis sanitaris, educatius per a tots.

3. Aquesta etapa es denomina d'estabilització.

Franco aboleix la república Espanyola i instaura un nou estat, concretament les lleis

fonamentals del regne (conjunt de lleis que aprova Franco).

La primera llei és la del fur del treball, i l'última llei és la llei orgànica de l'estat.

Les lleis fonamentals del regne defineixen a Espanya com un estat catòlic, social i

representatiu. I que es constitueix com a regne confessional, unitari i totalitari.

Elements importants: 

Els drets socials del franquisme es reconeixen a través d'uns principis, aquests estaven

sustentats en una ideologia cristiana-catòlica. 

Aquests drets es concretaven en: 

1. Dret a l'educació, bàsica i professional. 

2. Dret a treballar. 

3. Rebre els beneficis de l'assistència social. 

No existeixen mecanismes de garanties per fer-les efectives. No es podia reclamar. Era un

règim molt paternalista i totalitari. Requisits molt ambigus i arbitraris. 

Transició democràtica i constitució espanyola de 1978, successos importants:

A partir d'aquest període comencen a organitzar manifestacions reclamant llibertats. Apareix

moviment dels veïns, aquests moviments, tenen molta força per reivindicar que els barris

tinguessin escoles, centres socials etc. És molt important la figura del treballador social en

aquesta època.

Any 1976 apareix Adolfo Suarez assumeix l'adreça de l'estat. El que fa és començar a posar

mesures per començar la transició democràtica, entre les mesures destaca la de legalitzar el

partit comunista. Durant el franquisme els afiliats al partit comunista estaven exercint un

delicte penal. El líder del partit comunista era Santiago Carrillo.

En 1977 primeres eleccions democràtiques a Espanya, el percentatge de participació era del

72% de la població, (en l'actualitat no arriba al 50%) això es deu al fet que la gent tenia

moltes ganes de poder exercir dret al boto.

23

UCD va a ser el partit que guanya les eleccions l'any 1979.

Després de les eleccions, Adolfo Suarez continua sent president del govern. 

Comença a impulsar mesures per millorar la vida de tots els ciutadans:

1. Augmentar el pressupost dedicat a les prestacions socials. 

Les prestacions són fonamentalment prestacions econòmiques individuals. Això té una

repercussió: els ciutadans tenen la percepció que els serveis públics a nivell general no

millora, és a dir millora les prestacions individuals.

En aquest període el col·lectiu de Treballadors Socials té molta iniciativa per arribar a crear

un sistema de serveis socials d'Espanya. Gloria Rubiol és una Treballadora Social que es

dedica a visitar a altres països per portar el model d'aquests països aquí, i així poder crear un

model de serveis socials. Aquesta TS és molt influent en aquesta època.

D'altra banda, cal tenir en compte que Suarez i Taradellas tenien pensaments diferents però es

respectaven mútuament.

La Generalitat comença a desenvolupar el nou estat de la Generalitat a partir de la transició

democràtica i comença a crear documents tècnics. El primer document que s'aprova és en

1979 aquest document és important per:

1. Per primera vegada un document tècnic definit els serveis socials en sentit estricte i

restringit. 

2. Es comencen a classificar els SS.SS en dos nivells:

- Base: primer nivell d'accés a la població

- Especialitzats: serveis adaptats a determinades àrees d'actuació.

El segon document s'aprova l'any bases de planificació del SS.SS de Catalunya. Aquest segon

document és important:

1. Per primera vegada, determina com s'han d'ordenar SS.SS.

2. Es comença a parlar de com s'han de planificar els SS.SS. 

CONSTITUCION ESPANYOLA 1978 el percentatge de persones que participen en el

referendum és el 66% de la població. 

24

La constitució espanyola reconeix uns drets: 

- Drets fonamentals i llibertats públiques el dret d'expressió

- Drets i deures dels ciutadans

- Drets socials un dels drets que reconeix és i, dret al servei social.

BENEFICÈNCIA: en aquest moment hi havia un col·lectiu (FEDAAS) Federació Espanyola

d'Associacions d'Assistents Socials.

El govern comença a establir competències compartides és del de l'estat de la comunitat

autònoma.

L'article 148.1.20ª en aquest article apareix la competència que tindran les comunitats

autònomes que podran assumir sobre l'assistència social. L'estat pot transferir la competència

dels serveis socials a la comunitat autònoma.

Article 50: es poden prestar serveis socials a la tercera edat, és l'únic lloc de la constitució on

es parla de serveis socials.

Comissió mixta de traspassos: reunió entre l'estat central (Suarez) i Catalunya decideixen què

competència es transfereixen.

Competències Compartides: exemple serveis socials de la seguretat social: equipament i

prestacions econòmiques de la seguretat social. I exemple residència de gent gran. 

ESTATUT DE AUTONOMIA 1979: el primer estatut d'autonomia que s'aprova és SAU

tindrà competència exclusiva en assistència i SS.SS finalment quan s'aprova l'acabo de SS.SS

desapareix i només queda el d'assistència social. 

El terme beneficència (estatut de Nuria) desapareix i apareix el d'assistència social.

2006: ultimo estatut que tenim aprovat. Estableix l'article 166 en qual diu que Catalunya té

competència exclusiva en matèria de SS.SS el terme d'assistència social desapareix i es queda

el de servei social.

Dos successos importants:

1. Crea un model propi de la ciutat de Barcelona de SS.SS que servirà de model referent

per a altres ciutats.

25

2. Nova convocatòria d'eleccions.

Característiques: 

1. Integrar SS.SS una regidora pròpia de SS.SS.

2. Creació de centres municipals de SS.SS a cada districte de la ciutat de Barcelona.

3. Modernització d'equipaments.

4. Participació dels ciutadans. 

L'any 1980 es creen les primeres eleccions, convergència i unió. El president de la Generalitat

de Catalunya és Jordi Puyol. Època de la Generalitat estatutària perquè té un estatut. Puyol

comença a implantar mesures entre elles la creació d'un departament sanitari i de seguretat

social. Aquest departament té una direcció general de serveis socials, la qual cosa pretén és

reclamar a l'estat que traspassi totes les competències que li corresponen a la Generalitat,

concretament els traspassos fan referència a centres que tenien un organisme de INAS institut

nacional assistència social i els de el FNAS fons nacional assistència social.

Jordi Pujol demana que es traspassin els establiments, centres del INAS i les prestacions

econòmiques del FNAS. Comença a rebre-ho tot i no saben que fer amb tot, això fa que Jordi

Pujol i el govern de la generalitat, veuen la necessitat d’organitzar aquets traspassos a un

institut i creen la llei 12/1983, per organitzar-los. Per tant, es crea el ICASS, organisme

autònom de la generalitat que es crea a partir d'aquesta llei. Es important la creació perquè fa

els traspassos de tot en un lloc físic, s'ubica a dins del ICASS com a institut. No es una llei de

serveis socials sinó instrumental per fer els traspassos.

ICASS unifica tots els traspassos en un sol lloc, el primer lloc on s'ubica es al departament de

sanitat i seguretat social.

S'aprova un altre llei, 26/1985, anomenada serveis socials, si que es una llei de SS.SS, la

primera que s'aprova. Acceptada, per majoria absoluta per part de tots els partits. Es important

per:

1. Primera vegada una llei s'escriu de que se ha de garantir el accés als SS.SS, dret universal.

2. Comença a parlar de que els SS.SS és un sistema. Els poders públics tenen la

responsabilitat de garantir aquest accés als SS.SS.

26

Dos nivells: SS. Atenció primària (SSAP) [1º nivell d’accés] i SS. Especialitzats (SSE).

Contradicció: Diu que els immigrants només tenen dret al SSAP però no als especialitzats.

Posteriorment, s'aprova la llei 4/1994: Administració institucional, de Descentralització i de

Desconcentració i Coordinació del Servei Català de Serveis Socials: SCSS (sistema català de

serveis socials), XBSSRP.

Llei que s'aprova per crear el sistema de serveis socials a Catalunya. Va ser una llei molt

polèmica i discutida. Es una llei que dona competència als consells comarcals i la generalitat i

treu als municipis, ajuntaments. Crea conflicte de competències entre ells perquè li treien les

competències a uns per passar-ho a uns altres. No es va aprovar per majoria absoluta.

Concretament amb els serveis especialitzats, ja que les competències són de la generalitat i

dels consells comarcals, perquè els municipis es queden nomes amb els serveis socials

d’atenció primària. El sistema català esta organitzat amb la xarxa bàsica de serveis socials de

responsabilitat publica (XBSSRP), on estan els dos serveis socials.

Les tres lleis diuen i tenen continguts diferents i contradictoris. Per això es va veure necessari,

agrupar-les i crear una sola llei: Decret legislatiu 17/1994. Es la refosa de les tres lleis

anteriors, harmonitzades en una sola, agafen coses de cadascuna d'elles i s’agrupen en un únic

text legislatiu: manté el sistema català dels ss i la xarxa.

Posteriorment aquets decret, es creen nous. Dos decrets molt importants:

1. Decret de Regulació del sistema català dels SS.SS(1996).

2. Decret de la atenció social primària.(2003).

Activitat de repàs: [Mapa conceptual - SEQÜENCIA HISTÒRICA EVOLUCIONISTA:

ETAPES INTERVENCIÓ SOCIAL]

27

LECTURA: POBREZA, MARGINACIÓN Y PODERES PÚBLICOS EN EL PRIMER

RENACIMIENTO. S.XVI-XVI

Els poders públics de l’edat mitjana exhibien la pobresa i marginació per exemple en: càstig

corporal públic directes als pobres, als carrers dels pobles ciutats..

La presó (com a institució total = aïllada de l’exterior) surt a finals del renaixement i servia

pel tancament dels pobres.

Connotació religiosa: hi ha inundacions, pestes, malalties... perquè és un càstig de Déu, una

condemna per tenir oci, el no treballar. S’identifica el pecat amb el delicte. ex. la conducta

antisocial com robar és un pecat i per això Déu es revela contra ells amb plagues...

Les institucions volen que els pobres estiguin controlats, llavors volen que els hi donin una

acreditació de plom per diferenciar els pobres dignes (autèntics) i indignes. Aquí els poders

públics, autoritats legals van instaurar la mora = regular la vida dels ciutadans . Rafael

Narbona “ regular de manera institucional la vida ciutadana”. Com s’han de comportar els

ciutadans, quina conducta han de tenir, etc, tot això ho regulen les autoritats. Si no ho fan

reben càstigs.

Les policies del control i l’ordre, en el final del renaixement no existien, no hi havia un

control formal, però si van aparèixer individus contractats per les autoritats pq perseguissin

els pobres, els detinguessin i després poguessin aplicar la condemna. = instaurar el control

social. ( els pobres dignes si portaven la cadena de plom, podien arribar a lliurar-se’n, i

l’església els podia ajudar, però normalment no es podien distingir i rebien càstig igual).

28

Les persones havien de treballar contínuament sense parar. El marge de llibertat de l’individu

no existeix.

A finals del renaixement la mendicitat estava totalment prohibida. Hi havia les cases de

misericòrdia i els albergs. No hi havia massa distinció, tots anaven a parar al mateix lloc.

Diferència: cases de misericòrdia molt innovadores en separar homes i dones, fer una

instrucció, obligar a fer un treball, etc.

Immigració del camp a la ciutat: degut a les males collites i desamortitzacions (= quan les

autoritats comencen assumir, usurpar les propietats de l’església) els camperols

necessàriament han d’emigrar del camp a la ciutat. = ciutats superpoblades, masses de

pobres .. = prenen mesures molt dràstiques com reclusió, càstigs si demanes caritat, etc.

_________

Les presons apareixen a finals del renaixement per castigar els pobres, o les que han fet un

delicte/pecat. Presó com a institució total , tancament total, repressions.

29