APAVAL núm. 26

VALÈNCIACATALUNYA

ARAGÓBALEARS

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

EXEMPLAR GRATUÏT SETEMBRE 2010 N. 26

APAVAL I EL CONSELLER COTINO VIATGEN A BRUSSEL·LES

REUNIÓ INTERCOMUNITÀRIA SOBRE EL PARANY

L'Ajuntament de Vila-real amb elsparanyers i les nostres tradicionsL'Ajuntament de Vila-real amb elsparanyers i les nostres tradicions

3 PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) apaval

editorial

L'Ajuntament de Vila-real amb elsparanyers i les nostres tradicionsL'Ajuntament de Vila-real amb elsparanyers i les nostres tradicions

Vint anys ens ha costat que a València es fera justícia amb els paranyers.

Després d’explicar-ho per activa i per passiva a consellers i directors/es generals. Després d’haver aportat arguments a caramull tant a tècnics com a juristes del departament corresponent. Després que aquests donaren el vistiplau, convençuts que era possible regular el parany dins la legalitat vigent. Tan sols aleshores, el partit del PP en el govern donà, dins de la legalitat vigent, el pas decisiu i presentà a les Corts Valencianes la modificació de la Llei 13/2004 de caça de la Comunitat.

El dia 14 d’octubre de 2009 el parany era declarat, quasi per unanimitat, legal a la Comunitat Valenciana. És aquesta una data històrica per al món paranyer per aconseguir una fita mai abans somiada. No s’autoritzava res, encara, però el parany era declarat una tradició dels pobles valencians i per tant una activitat legal. Tothom menys una minoria, els partits que votaren en contra i els ecologistes antiparany, estàvem contents. Per fi, finalitzava l’enrenou social de cada tardor i de pas acabaríem amb els recelosos, els abusius i, molt important, amb el furtivisme.

Però faltava Madrid! I allí, a la capital de l’Estat, actuà (també ho farien a Europa) aquella minoria que no es resignava a la seua derrota democràtica en el fòrum del màxim òrgan legislatiu de la Comunitat Valenciana.

Per això, quasi al límit del termini establert, el dia 21 de gener de 2010, el Consell d’Estat emet un dictamen pel qual demana al Govern central la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Al dia següent, el 22 de gener de 2010, el Consell de Ministres aprova la presentació del recurs i el president del Govern signa i presenta davant del Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra l’últim paràgraf de l’article 10 de la Llei 7/2009, de 22 d’octubre.

Immedia tament , des de l Govern Valencià i des d’APAVAL, es presenten a l · legac ions davant d ’aquest acord i s’acompanyen amb informes tècnics i científics que les avalen.

I així estem, igual que l’any passat, sense reglamentació, sense autoritzacions. Som legals però no tenim papers ja que aquests estan aturats a Madrid. Nosaltres ara continuem la l luita a Madrid i per

suposat també a Europa.S a b e u q u e n o p a r a r e m f i n s a

demostrar que tenim la raó. La nostra tasca en defensa del parany i altres caces tradicionals, al si de la directiva d’APAVAL, no ha parat mai. Al contrari, s’ha intensificat extraordinàriament en aquests últ ims anys, coneixedors del que ens juguem, del moment vital en què ens trobem i de la transcendència històrica de la vida del parany. En APAVAL, hem dipositat totes les nostres forces, afanys, i l· lusions i intel·ligència sabedors d’estar en la recta final d’un llarg i complicat procés, en la defensa quasi èpica, per aconseguir la pervivència de la tradicional caça del tord amb parany.

Fins a tal punt això és així que puc dir-vos (per experiència pròpia) que en els membres de la Direcció d’APAVAL, el tema del parany és l’eix central sobre el qual giren les nostres vides. El nostre compromís per defensar allò que ens creiem, ha significat moltes renúncies personals i ha anant in crescendo tal com se succeïen els fets, fins a esdevenir una entrega total, quasi exhaustiva.

Ningú, absolutament ningú amb dos dits de seny, pot posar en dubte la fidelitat dels membres que formem la directiva de la nostra associació perquè APAVAL, amb el seu president al front, ha acudit a tots els fronts, a tots els llocs, a totes les administracions a València, Madrid i Brussel·les. Ha fet front a tota classe d’entrebancs, problemes i dificultats i els ha superat, un darrere l’altre, tal com anaven apareixent.

Davan t d ’ un p rob lema supe ra t , n’apareixia de sobte un altre més gran i complex, com si una mà negra moguera els fils invisibles de la nostra abolició, com a grup humà que cerca avortar totes les iniciatives preses per a la conservació d’aquest meravellós i ancestral art, d’aquest tros de la cultura valenciana, catalana i aragonesa.

Vull que cada soci i també el públic en general coneguen que la lluita ha estat molt intensa davant els atacs radicals i acarnissats d’aquells que volen acabar amb el parany. Però també, mai abans havíem estat tan a prop de la victòria final.

A València, després de molts anys hem aconseguit la legalitat, el reconeixement dels nostres arguments. El mateix farem a Catalunya i Aragó. Però açò no serveix de res si a Madrid no volen revisar els seus plantejaments, cal que tinguen en compte els nostres arguments basats per estudis científics i informes tècnics. Madrid és l’únic interlocutor vàlid davant la UE i per tant el problema està a Madrid. Ni la Comissió Europea, ni el Parlament Europeu poden fer cap pas ni un, si Madrid no demana la derogació de la prohibició del parany en base a allò que reglamenta el Govern Valencià i aplica les excepcionalitats previstes en l’article 9, apartat 1 de la Directiva d’Aus.

Si això no és així, ens resultarà de totes maneres incomprensible el que no

s’accepte el que han aprovat les Corts Valencianes. Podem pensar que allí, a Madrid, no es vol acceptar la nostra posició incontestable, per respectuosa i sostenible, respecte a la nostra modalitat de caça tradicional. Podem pensar que són altres assumptes, per a res relacionats amb temes de caça o biodiversitat, els que penalitzen una vegada més els paranyers, els molts valencians i valencianes amants de la seua cultura i de les seues tradicions.

El meu desig seria poder dir-vos: “Tots a caçar!”. Però, malauradament, sembla que açò, per qüestions alienes a nosaltres, a la nostra feina i malgrat els objectius assolits, no serà possible aquest any. Una vegada més ens caldrà ser pacients i viure esperançats en que la solució la tenim a tocar. Perquè el que estem demostrant, a propis i estranys, des d’APAVAL i tan sols des d’APAVAL (no us equivoqueu) amb el suport d’altres organismes oficials és que la caça tradicional és sostenible i té futur basant-nos en proves irrefutables, en estudis científics que demostren, ben a les clares, el que sempre nosaltres hem defensat. Informes tècnics i científics que desmunten les argúcies i mentides dels antiparany, obsessionats (radicalment capficats, diria jo) amb dèria obsessiva en contra del nostre col·lectiu format per persones pacífiques i honestes. Contra una gent que tan sols pretén poder continuar practicant la seua afició heretada dels avantpassats. Gent que passa tot l’any tenint cura, mimant, uns arbres (alguns monumentals) en les finques que ells, pares i/o avis ens van transmetre farcides de records, vivències i sacrificis. Terres regades per més de mil suors i, fins i tot, en els moments difícils, per alguna que altra llàgrima.

Encara que sembla que hi ha motius per a fer-ho, ara no podem defallir. No ho podem fer perquè, encara que vivim en un país de prohibicions contínues, la nostra és una causa justa a la qual tots ens devem en cos i ànima. Perquè estem entestats de debò, entestats en la defensa del parany ja que és senya d’identitat dels nostres pobles, part viva de la nostra cultura i element imprescindible en la conservació de la més sana ruralia, de tot el sabor a terròs dels nostres camps.

Cal que continuem, més units i amb més ganes. Estic convençut que cap bon paranyer, els de soca i arrel, podria viure amb el remordiment de no haver-hi estat implicat, de no haver-hi aportat el millor de cadascun en aquests moments decisius. Cal que aportem el nostre granet de sorra, per menut que ens puga semblar, per salvar allò que estimem amb immensa bogeria, el parany. Per això, a més del treball fet i el que estem fent, a mi com a president i a tota la Junta Directiva, ens importes, tu. Sí, tu soci, ens importes per damunt de totes les coses, amb les teues vivències, la teua valentia, pel que tu signifiques i pel teu suport incondicional.

Amb tot això, guanyarem, i amb totes les de la llei.

Pasqual Batalla Llorens - P R E S I D E N T - ARA, MADRID

apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 4

editorial

Pasqual Batalla Llorens - P R E S I D E N TE -

Veinte años nos ha costado que en Va lenc ia se h ic ie ra jus t i c ia con

los paranyers. Después de explicarlo por activa y por pasiva a consejeros y directores/as generales. Después de haber aportado argumentos a colmo tanto a técnicos como juristas del departamento correspondiente. Después de que estos dieran el visto bueno, convencidos de que era posible regular el parany dentro de la legalidad vigente. Tan solo entonces, el partido del PP en el gobierno dió, dentro de la legalidad vigente, el paso decisivo y presentó en las Cortes Valencianas la modificación de la Ley 13/2004, de caza de la Comunidad.

El día 14 de octubre de 2009 el parany era declarado, casi por unanimidad, legal en la Comunidad Valenciana. Es esta una fecha histórica para el mundo paranyer por conseguir una hito nunca antes soñado. No se autorizaba nada, aún, pero el parany era declarado una tradición de los pueblos valencianos y por lo tanto una actividad legal. Todo el mundo menos una minoría, los partidos que votaron en contra y los ecologistas antiparany, estábamos contentos. Por fin, finalizaba el alboroto social de cada otoño y de paso acabaríamos con los recelosos, los abusivos y, muy importante, con el furtivismo.

¡Pero faltaba Madrid! Y all í , en la capital del Estado, actuó (también lo harían en Europa) aquella minoría que no se resignaba a su derrota democrática en el foro del máximo órgano legislativo de la Comunidad Valenciana.

Por e l lo , cas i a l l ími te del p lazo es tab lec ido , e l d ía 21 de enero de 2010, el Consejo de Estado emite un dictamen por el que pide al Gobierno central la interposición de un recurso de inconstitucionalidad. Al día siguiente, el 22 de enero de 2010, el Consejo de Ministros aprueba la presentación del recurso y el presidente del Gobierno firma y presenta delante del Constitucional el recurso de inconstitucionalidad contra el último párrafo del artículo 10 de la Ley 7/2009, de 22 de octubre.

Inmediatamente, desde el Gobierno Valenciano y desde APAVAL, se presentan alegaciones ante este acuerdo y se acompañan con informes técnicos y científicos que las avalan.

Y así estamos, igual que el año pasado, sin reglamentación, sin autorizaciones. Somos legales pero no tenemos papeles ya que estos están bloqueados en Madrid. Nosotros ahora continuamos la lucha en Madrid y por supuesto también en Europa.

Sabéis que no nos detendremos hasta demostrar que tenemos la razón. Nuestra tarea en defensa del parany y otras cazas tradicionales, en el seno de la directiva de APAVAL, no ha parado nunca. Al contrario, se ha intensificado indeciblemente en estos últimos años, conocedores de lo que nos jugamos, del momento vital en que nos encontramos y de la trascendencia histórica

de la vida del parany. En APAVAL, hemos depositado todas nuestras fuerzas, afanes, ilusiones e inteligencia sabedores de estar en la recta final de uno largo y complicado proceso, en la defensa casi épica, por conseguir la pervivencia de la tradicional caza del tordo con parany.

Hasta tal punto eso es así que puedo deciros (por experiencia propia) que en los miembros de la Dirección de APAVAL, el tema del parany es el eje central sobre el que giran nuestras vidas. Nuestro compromiso por defender lo que nos creemos, ha significado muchas renuncias personales y ha ido in crescendo tal como se sucedían los hechos, hasta pasar a ser una entrega total, casi exhaustiva.

Nadie, absolutamente nadie con dos dedos de frente, puede poner en duda la fidelidad de los miembros que formamos la directiva de nuestra asociación porque APAVAL, con su presidente a la cabeza, ha acudido a todos los frentes, a todos los lugares, a todas las administraciones en Valencia, Madrid y Bruselas. Ha hecho frente a toda clase de tropiezos, problemas y dificultades y los ha superado, uno tras otro, tal como iban apareciendo.

Ante un problema superado, aparecía de repente otro más grande y complejo, como si una mano negra moviera los hilos invisibles de nuestra abol ición, como grupo humano que busca abortar todas las iniciativas emprendidas para la conservación de este maravilloso y ancestral arte, de este pedazo de la cultura valenciana, catalana y aragonesa.

Quiero que cada socio y también el público en general conozcan que la lucha ha sido muy intensa ante los ataques radicales y encarnizados de aquellos que quieren acabar con el parany. Pero también, nunca antes habíamos estado tan cerca de la victoria final.

En Valencia, después de muchos años hemos conseguido la legalidad, el reconocimiento de nuestros argumentos. Lo mismo haremos en Cataluña y Aragón. Pero esto no sirve de nada si en Madrid no quieren revisar sus planteamientos, es necesar io que tengan en cuenta nuestros argumentos basados en estudios científicos e informes técnicos. Madrid es el único interlocutor válido delante la UE y por lo tanto el problema está en Madrid. Ni la Comisión Europea, ni el Parlamento Europeo pueden dar ningún paso adelante, si Madrid no pide la derogación de la prohibición del parany en base a lo que reglamenta el Gobierno Valenciano y aplica las excepcionalidades previstas en el artículo 9, apartado 1 de la Directiva de Aves.

Si eso no es así, nos resultará de todas maneras incomprensible que no se acepte lo que han aprobado las Cortes Valencianas. Podemos pensar que allí, en Madrid, no se quiere aceptar nuestra posición incontestable, por respetuosa y sostenible, con respecto a nuestra modalidad de caza tradicional. Podemos

pensar que son otros asuntos, para nada relacionados con temas de caza o biodiversidad, los que penalizan una vez más a los paranyers, los muchos valencianos y valencianas amantes de su cultura y de sus tradiciones.

Mi deseo sería poder deciros: “¡Todos a cazar!”. Sin embargo, desgraciadamente, parece que esto, por cuestiones ajenas a nosotros, a nuestro trabajo y a pesar de los objetivos alcanzados, no será posible este año. Una vez más tendremos que ser pacientes y vivir esperanzados en que la solución la tenemos cerca.

Porque lo que estamos demostrando, a propios y extraños, desde APAVAL y tan solo desde APAVAL (no os equivoquéis) con el apoyo de otros organismos oficiales es que la caza tradicional es sostenible y tiene futuro basándonos en pruebas irrefutables, en estudios científicos que demuestran, bien a las claras, lo que nosotros siempre hemos defendido. Informes técnicos y científicos que desmontan las argucias y mentiras de los antiparany, obsesionados (radicalmente empeñados, diría yo) con insistencia obsesiva en contra de nuestro colectivo formado por personas pacíficas y honestas. Contra unas personas que tan solo pretenden poder continuar practicando su afición heredada de los antepasados. Personas que pasan todo el año teniendo cuidado, mimando, unos árboles (algunos monumentales) en las fincas que ellos, padres y/o abuelos nos transmitieron llenas de recuerdos, vivencias y sacrificios. Tierras regadas por más de mil sudores e, incluso, en los momentos difíciles, por alguna que otra lágrima.

Aunque parece que hay motivos para hacerlo, ahora no podemos desfallecer. No lo podemos hacer porque, aunque vivimos en un país de prohibiciones continuas, la nuestra es una causa justa a la que todos nos debemos en cuerpo y alma. Porque estamos empeñados de verdad, empeñados en la defensa del parany, ya que es seña de identidad de nuestros pueblos, parte viva de nuestra cultura y elemento imprescindible en la conservación de la más sana ruralía, de todo el sabor a tierra de nuestros campos.

Es necesario que continuemos, más unidos y con más ganas. Estoy convencido de que ningún buen paranyer, los de pura cepa, podría vivir con el remordimiento de no haber estado implicado, de no haber aportado lo mejor de cada uno en estos momentos decisivos. Es necesario que aportemos nuestro granito de arena, por pequeño que nos pueda parecer, para salvar lo que estimamos con inmensa locura, el parany. Por ello, además del trabajo hecho y el que estamos haciendo, a mí como presidente y a toda la Junta Directiva, nos importas, tú. Sí, tú, socio, nos importas por encima de todas las cosas, con tus vivencias, tu valentía, por lo que tú significas y por tu apoyo incondicional.

Con todo eso, ganaremos, y con todas las de la ley.

AHORA, MADRID

5 PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) apaval55 PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) apavalapaval

redacció APAVALdisseny i maquetació

Tel. 964 530 981

col·laboradorsPasqual Batalla, Miguel Ángel Bayarri, Pedro Campo, Ernesto Castarlenas, Vicente Albaro, Félix Quirós, José Domingo Yerbes, José Luis Albert, ‘El Barberí’, Miguel Asensio ‘El bastero’ i Gabinet Premsa d’APAVAL.

internet [email protected]@apaval.comsecretaría apaval 964 53 58 37C/ José Ramón Batalla 31-A entlo12540 Vila-real

D.L.: CS - 58 - 98

apaval nº 26PUBLICACIÓ OF IC IAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA , CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

setembre2010


Re c o r d a m o s a t o d o s los soc ios que hayan

cambiado, tanto de domicilio p o s t a l c o m o d e c u e n t a bancar ia , lo comuniquen a e s t a s e c r e t a r í a . N o s encontramos con muchas cartas devueltas y recibos bancarios retornados.

des de secretaria

SEU SOCIAL D’APAVALC/José Ramón Batalla, 31-A- entl. 12540 Vila-real (Castelló) Tel.- Fax: 964 53 58 37

correu electrònic: [email protected] [email protected] D’OFICINA APAVAL: de dilluns a divendres de 17 a 20 hores.

Miguel Àngel Bayarri (secretari d’APAVAL)

El eurodiputado maltés Dr. John Attard Montalto ha sido premiado

por la Federación de Caza y Conser-vación - Malta (FKNK) como Presiden-te Honorario Vitalicio de la Federación.

El Dr. Attard Montalto siempre ha trabajado por la salvaguardia de las afi ciones socioculturales y en especial aquellas que se refieren a la captura de animales mediante las cazas tradi-cionales. Él ha trabajado muy activa-mente en la defensa de las tradiciones

maltesas en el ámbito de la UE y, so-bre todo, en el Parlamento de la UE, desde que fue elegido por primera vez diputado en el año 2004.

En un sencillo pero emotivo acto que tuvo lugar en la Valetta el pasado 10 de agosto, en un breve discurso al término de la entrega del Certificado como Presidente Honorario Vitalicio, comprometió su dedicación en el futu-ro en benefi cio de los cazadores y de los paranyeros malteses.

DR. JOHN ATTARD MONTALTO, PRESIDENTE HONORARIO VITALICIO DE LA FKNK

Rafael Castillejo Izquierdo, de Casinos un • tordo común con anilla nº 3289758 / MINIST. MEDIO AMB. / ICONA MADRID SPAIN.

Vicente Blasco Balaguer, de Betxí un tordo • común con anil la nº V116208 SPAIN / MINISTER. AMBIENTE MADRID.

Juan Michavila Cifre, de Vinaróz un tordo • común con anilla nº 8 A 00721 / STAVANGER / MUS NORWAY.

Anónimo, de Onda un tordo Común con • anilla nº MUSEUMPARIS / JA532033

Pascual Asensi Morato, de Lliria un tordo • común con anilla nº INFS OZZANO / BO ITALY / Z340562.

Gabriel Corma Membrado, de Moncofa • un tordo común con anilla nº ARNHE-VT / HOLLAND / L221375.

José Vte. Ortolá Moscardó, de Beniganim • un tordo común con anilla nº SEMPACH / HELVETIA / Y20114.

Vicente Orero, de Lliria un tordo común con • anilla nº BUDAPEST / TT 17438.

Isaias Bargues Bochons, de Lliria un tordo • común con anilla nº JA 330235 /MUSEUM / PARIS.

Richard, de Almassora un cap negret con • anilla nº CRBO STRASSBOUG / BD55836.

Anómimo, de Borr iol un tordo común • con anil la nº 3207434 / MINISTERIO AGRICULTURA / ICONA MADRID.

Antonio Llorens Colonques, de Les Useres • un tordo común con anilla nº TA 66264 / MOSKVA.

Asensio Mart inez Blaya, de l ’A lcora • un tordo común con anilla nº 4560498 / RIKSMUSEUM /STOCKHOL.

Manuel Mollar Balaguer, de Canet lo Roig un • tordo común con anilla nº VOGEL WARTE / SEMPACH / HELVETIA / H104005.

AVES ANILLADAS RECUPERADAS POR LOS SOCIOS DE APAVAL


actualitat

REUNIÓ A MORELLA AMB ELS REPRESENTANTS POLÍTICS DE CATALUNYA, ARAGÓ I COMUNITAT VALENCIANA

L’Associació de Paranyers es va reunir el 24 de setembre amb representants polítics

d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Aquesta important trobada va t indre l loc a Morella, una ciutat emblemàtica, no sols per les seues característiques històriques, sino també per tractar-se d’un punt intermedi del territori amb les comunitats afectades. Amb aquesta reunió Apaval va informar els diferents representants polítics sobre el punt de vista que té l’associació sobre el parany com a sistema de

captura i va donar peu a la participació per tal que tots poguessin preguntar i solucionar tots els dubtes sobre aquest sistema.

L’alcalde de la ciutat, Ximo Puig, va ser l ’encarregat de donar la benvinguda com a amf i t r ió a to ts e ls par t ic ipants . D iputa ts autonòmics, estatals i senadors; representants de l s pa r t i t s po l í t i c s amb rep resen tac ió parlamentària a les tres comunitats, així com membres de les diverses delegacions d’APAVAL als territoris van tindre l ’ocasió d’obrir una


Los abajo fi rmantes, reunidos en la sala de Justicia del Ayuntamiento de Morella, miembros de los partidos políticos con representación parlamentaría a las Cortes de Aragón, en el Parlamento de Cataluña y en las Cor-tes Valencianas que a continuación se relacionan:

CONSIDERANDO QUEEl sistema de captura de tordos, conocido como pa-

rany, barraca, cacera, parà o parança es un método cine-gético de origen greco-helénico, con mucho arraigo, desde hace muchos siglos, en Valencia , Cataluña y Aragón que ha dado lugar a prácticas seculares en muchas comarcas de las tres Comunidades Autónomas. En esencia agluti-na todos los elementos etnográficos y costumbristas de la realidad cultural de su área de infl uencia. Por esto es merecedor de protección conforme a la Ley del Patrimo-nio Cultural Valenciano, en la que en la sección tercera, el árbol que se utiliza por capturar los tordos es un bien mueble de interés cultural. También contemplado en las leyes patrimoniales de Cataluña y Aragón. Así mismo, teniendo en cuenta que el acto de la captura en si mismo es un bien inmaterial del patrimonio etnológico conforme a la sección cuarta de la mencionada ley valenciana y que también aparece como a tal en las leyes de las otras dos comunidades.

Las sentencias del TSJCV, Supremo de Madrid y Tri-bunal Europeo de Luxemburgo única y exclusivamente dictaminan sobre el Decreto 135/2000, de 12 de septiem-bre, del Gobierno Valenciano. Única y exclusivamente so-bre las normas que en este Decreto se contemplaban para intentar regular y normalizar esta ancestral y tradicional actividad cinegética valenciana, catalana y aragonesa.

Además, las tres sentencias son anteriores a la nueva Ley 13/2004, de 27 de diciembre, de Caza de la Comuni-

dad Valenciana que en su Arte.10 prevé la posibilidad de regular reglamentariamente las modalidades de caza tra-dicionales, con las limitaciones inherentes a la legislación europea, estatal y autonómica.

Por otro lado, al mismo tiempo, la sentencia dictada por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (Sala Se-gunda), con fecha 9 de diciembre de 2004, postulaba por una adecuación a su contenido de la regulación autonómi-ca valenciana de la práctica de caza tradicional denomi-nada parany o barraca.

Hoy disponemos de estudios científi cos en campo rea-lizados por el prestigioso instituto francés IMPCF (Insti-tuto Méditerranéen du Patrimonio Cynégétique te Faunis-tique), bajo la dirección del Profesor Dr. INA Jean-Claude RICCI; desde el 2005 a 2008, que han confi rmado la selec-tividad del parany/barraca. También de estudios científi -cos en campo realizados por el Departament de Medi Am-bient i Habitatge de la Generalidat de Cataluña a través del Centro Tecnológico Forestal de Cataluña (CTFC), en el mismo y coincidente sentido.

En estos momentos, podemos afirmar que se dan to-dos los requisitos exigidos en el Arte.9.1 letra c) de la Directiva 2009/147/CE, de 30 de noviembre de 2009, que anula la anterior 1979/409/CE que permite a los Estados

COMUNIDAD VALENCIANA

PP

Dña. Maira Barrieras Mombrú, Diputada a las Cortes Valencianas.D. Mariano Castejón Chaler, Diputado a las Cortes Valencianas.D. Luís Tena Ronchera, Vicepresidente Tercero de la Diputación de Castellón y Alcalde de Sant Jordi.Dña. Ana Delfi na Martin Moreno, Concejal de Medio Ambiente del Ayuntamien-to de Vila-real.D. Manuel Altava Lavall, Senador por Castellón.D. Guillermo Sangüesa Teruel, Concejal de Morella.Dña. Isabel Sangüesa Carbó, Concejal del Ayuntamiento de Morella y miembro de la Comisión de Cultura y Enseñanza.

PSOE

Dña. Jeannette Segarra Sales, Diputada a las Cortes ValencianaD. Jose Benlloch Fernandez, Secretario de Justicia y Libertades Públicas del PSPV-PSOE de la Provincia de Castellón.Dña. Antonia García Valls, Diputada al Congreso por CastellónDña. Susana Ros Martínez, Diputada al Congreso por Castellon

BLOC

D. Josep Mª Pañella i Alcacer, Presidente del Bloc y Diputado a las Cortes Valencianas.



REUNIÓ A MORELLA AMB ELS REPRESENTANTS POLÍTICS DE CATALUNYA, ARAGÓ I COMUNITAT VALENCIANA important línia de diàleg, treball i col·laboració entorn a una pràctica cinegètica que es vol mantenir, consensuadament i amb el treball de totes i tots els participants, per trobar criteris unifi cadors per a legalitzar el parany-barraca dins la legalitat vigent. Els diversos representants polítics van valorar molt positivament aquesta iniciativa d’APAVAL per tal d’obrir vies de treball i consens per oferir a la ciutadania la més òptima de les solucions entorn a la qüestió debatuda a Morella.

Al f inal de la reunió es va procedir a la lectura, debat, consens i signatura del manifest que havien preparat des de l’associació per tal d’arribar a un punt en comú amb el compromís de tots els representants polítics presents, de treballar a partir d’eixe mateix moment per aconseguir la definitiva legalització d’aquesta pràctica cinegètica ancestral.

La proposta de manifest sobre el parany, signada a la sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella diu el següent:


ARAGÓN

Grupo Parlamentario Mixto (GPM –IUA-)Grupo Parlamentario del Partido Aragonés (GPPAR)Grupo Parlamentario de Chunta Aragonesista (GPCHA)Grupo Parlamentario Popular de laso Cortés de Aragón (GPPCA)Grupo Parlamentario Socialista (GPS)

APAVAL

D. Pascual Batalla Llorens, Presidente y Vice-presidente AECTD. Miguel Ángel Bayarri Montesinos, Secretario.D. José Sebastià Notari, Vocal.D.Santiago Beltrán Mauricio, Abogado.D. Manuel Adsuara Forcada.D. Pedro Campo Nadal, Delegación Aragón.D. Ernesto Castarlenas Bellosta, Delegación Aragón.

BARRAQUERS DE CATALUNYA

D. Javier Fontana Sanz.D. José Andrés Fibla Queralt.D. Juan Reverter Badoch.D. Manuel Royo Roda. Presidente Federació de Caça Terres de l’Ebre.D. Jordi Martí Subirats. Delegado Montsià Federació de Caça.D. Agustín Roig Subirats

CATALUNYA

PP

D. Joan Bertomeu Bertomeu, Diputado al Parlament de Catalunya.Dña. Isabel Mª Salas González, Secretaría ejecutiva de Relaciones Institucio-nales y Portavoz en el Ayuntamiento de Ulldecona.

PSOE

Dña. Núria Ventura Brusca, Diputada al Parlamento de Catalunya y Alcaldesa de Ulldecona.Dña. Lluisa Lizarraga Gisbert, Diputada al Congreso por Tarragona.D. Alejandro Alonso Núñez, Diputado por Toledo, Portavoz Comisión de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca

ERC

Dña. Marta Cid i Pañella, Diputada al Parlament de Catalunya y ex-Consellera de Educación y ex-Senadora a Madrid del Govern de Catalunya.

IC-VERDS

D. Víctor Gimeno Sanz, Director de los Servicios Territoriales de Medio Am-biente y Vivienda en les Terres de l´Ebre.D. Jaume Forcadell i Torres, Concejal del Ayuntamiento de Tortosa.

CIU

Joan Baptista Beltrán Queralt, Concejal de Alcanar y Ex – Alcalde.D. Joan Mª Roig Grau, Senador i Ex – Alcalde de Amposta

miembros la derogación de la norma general mediante excepciones. De esta forma se permitirá “en condiciones estrictamente controladas y de manera selectiva, la cap-tura, retención o cualquiera otra explotación prudente de determinadas aves en pequeñas cantidades”.

Por último, que estamos seguros de la voluntad inso-bornable de valencianos y valencianas, catalanes y cata-lanas y de los aragoneses y aragonesas de mantener su cultura y su patrimonio, en una palabra el legado de nues-tros antepasados.

ACUERDAN:El compromiso de todos los representantes de los par-

tidos políticos fi rmantes a seguir trabajando, a partir del

día de hoy y en las tres Comunidades Autónomas afecta-das, con un criterio unifi cado con el objetivo de conseguir, dentro de la legislación vigente y siempre que esta lo per-mita, la legalización y posterior regulación normativa del sistema tradicional de captura de tordos conocido como a parany, barraca, cacera, parà o parança.

Trasladar este acuerdo y los estudios científi cos reali-zados al Presidente del Gobierno de España, al Ministerio de Medio Ambiente, al Consejo de Estado y a los Presiden-tes de las Comunidades de Valencia, Cataluña y Aragón.

Sala de Justicia del Ayuntamiento de MORELLA, a veinticuatro de septiembre de dos mil diez.


actualitat


actualitat

ELS POLÍTICS DE CATALUNYA ATENEN LES DEMANDES DEL COL.LECTIU PARANYER

Acompanyat pel vicepresident tercer i conse-ller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, el president d’APAVAL, Pasqual Batalla, es va reunir durant el mes d’agost a Brussel·les amb representants de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, amb la finalitat de defendre la caça tradicional amb parany i tras-lladar-los els nombrosos estudis científics recollits pel col·lectiu, que sense dubte avalen que ens trobem front a una caça selectiva i no massiva.

Per la seua banda, el vicepresident Cotino va assegurar que la Llei de Caça de la Comunitat Valenciana reconeix aquesta activitat de fort arre-lament a les comarques valencianes en un marc normatiu que regule les condicions i requisits que preserven l’essència tradicional d’aquest mètode de caça amb les exigències de protecció i conser-vació de la biodiversitat.

L’Associació de Paranyers de Valencia, Ca-talunya, Aragó i Balears i l’Associació de Ba-rraquistes de Catalunya, es van reunir a la seu del Consell Comarcal del Montsià, a Amposta (Tarragona), amb representants de tots els partits polítics amb representació al Parlament de Ca-talunya, per tal de tractar sobre l’actual situació i problemàtica del parany. Junt als representants dels col·lectius paranyers van estar presents en la reunió el delegat territorial del Govern de la Gene-ralitat de Catalunya de les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador (ERC); el delegat territorial de Medi Am-bient, Víctor Gimeno (IC-Verds); l’ex –Consellera d’Educació i Diputada d’ERC, Marta Cid; Rafael Luna diputat del PP i membre de la Mesa del

Parlament; Juan Bertomeu, diputat del PP; Javier Pallarés, diputat de CIU; Pere Vidal, ex – delegat territorial de Medi Ambient (CIU); Jaume Forcadell (IC- Verds) i Manuel de la Vega (PSC). Amb ells es va tractar la situació a la Comunitat Valenciana després de la modificación de la Llei de Caça i el Recurs d’Inconstitucionalitat interposat pel govern d’Espanya, així com l’actualitat de la barraca a Catalunya i de les estratègies i actuacions a por-tar a terme a partir d’ara.

Tots els assistents van manifestar la seua dis-posició a treballar per arribar a una solución amb el compromís particular del delegat territorial per tal d’iniciar un procés de legalització de la barraca a les terres catalanes.


Un any més ha tingut lloc el Concurs Europeu de Reclam Tradicional, en aquesta ocasió celebrat a la localitat de

Bouc Bel Aire, a la Provença francesa. Aquesta ha estat la tretzena edició del campionat europeu que una vegada més ha reunit els millors xiuladors, imitadors del cant dels tords i altres ocells, representant als tres països partici-pants, França, Itàlia i Espanya. Ells han fet sonar el reclam igual com fa segles el feien sonar els nostres avantpassats i ha estat així perquè els europeus, amants de les caces tradicionals, volem ser fidels sentinelles de les costums i tradicions d’ells heretades.

En aquesta ocasió l’equip espanyol presentat per APA-VAL estava format per:

Manuel Chabrera Juan• de Vila-realJosé Antonio Martín Gayet• de L’Alcora Diego Miró Llorens• de Vila-real

Tots tres han tingut una actuació destacada en les tres categories puntuables per a la disputa del títol de campió europeu.

En la categoria de diversos ha participat Javier Ureña Quilis d’Albaida

Aquest any també s’ha produít una novetat al presentar cada país un representant per imitar el cant dels patos. Mentre el jurat deliberava han fet una exhibició que ha estat molt aplaudida per el nombrós públic assistent. En repre-sentació d’APAVAL - Espanya ha actuat Juanjo Hernández Gimeno d’Albal.

Han actuat com a jutges internacionals, José Sebastiá Notari i Lluís Albert Seguí, sent cordinador del jurat in-ternacional: Miguel Ángel Bayarri Montesinos, secretari d’APAVAL.

La delegació espanyola -formada per vint-i-quatre persones- ha estat encapçalada pel president d’APAVAL, Pasqual Batalla Llorens, que n’és actualment el Coordina-dor General dels Concursos Europeus. Tots ells han estat acompanyats per la Diputada en Les Corts Maira Barreiras Mumbrú i la Regidora de l’Ajuntament de Vila-real Ana Delfi na Martín Moreno.

FRANÇA ES PROCLAMA CAMPIONA D’EUROPA DE RECLAM TRADICIONAL

XIII concurs europeu

La delegació espanyola va obtindre el tercer lloc amb una discreta actuació dels seus participants


apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 10apavalapaval

Queridos afi cionados al parany:

La caza del parany ha sufrido históricamente el acoso de grupos

conservacionistas donde su único objetivo era conseguir la pro-

hibición de la caza de zorzales en parany basándose en el carác-

ter masivo y no selectivo de dicha modalidad. Sin embargo, dichas

acusaciones carecen de fundamento técnico donde no se muestren

valores científi cos fi rmados por técnicos cualifi cados que avalen

sus afi rmaciones. Desde hace años, se están realizando estudios

científi cos dirigidos por Ingenieros de Montes donde se registran

las capturas de aves, cinegéticas o no, así como su vuelo una vez

capturada el ave y devuelta al medio. Los resultados obtenidos con

los productos QX-08 y antiQX-08 combinados con un protocolo

de captura riguroso muestran unos resultados más que satisfac-

torios, avalados por la norma ISO 10990-5 donde se pone de ma-

nifi esto que “la selectividad de un método de captura es el grado

de especifi cad que muestra tal método para capturar a la especie

objetivo y no otra. En el marco de este documento se entiende en

términos de selectividad intrínseca o

mecánica del mecanismo de cap-

tura, independientemente de la ca-

pacidad de usuario para liberar o no

al ejemplar capturado”. Así mismo,

para valorar la selectividad se defi ne:

estudis científi cs


11 PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) apavalapavalapavalapavalapaval

Selectividad ISO: número de ejemplares capturados de la especie •

objetivo, dividido entre el número total de capturas, objetivo más

no objetivo”.

Selectividad específi ca: proporción de especies no-objetivo captu-•

radas en relación al conjunto de especies presentes en la zona y

potencialmente capturables por el método de captura evaluado”.

Por otro lado, según la propia norma ISO 10990-5 “el umbral de

homologación en términos de selectividad” queda establecido de ma-

nera que las capturas de especies no-objetivo no representen más

del 20% del total de capturas (objetivo más no objetivo). En los

estudios realizados en los meses de octubre y noviembre, del año

2008 y 2009 se han obtenido unas capturas donde se superan con

creces las restricciones fi jadas por la “selectividad ISO”. Bajo mi

experiencia en la aplicación del protocolo de captura con QX-08 y

antiQX-08, y después de haber censado más de 1.000 aves entre ci-

negéticas y no cinegéticas durante los cuatro estudios científi cos

que he realizado, considero a la caza en parany como una modalidad

de caza con una mortalidad despreciable (inferior al 1%), así como la

no masiva y selectiva, todo ello corroborado por las capturas re-

gistradas en los meses de octubre y noviembre de cada uno de los

estudios científi cos realizados.

Sin más, un abrazo a todos los afi cionados al paranyJosé Domingo YerbesIngeniero de Montes

estudis científi cs


apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 12apavalapaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 1212apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 12

anellament

Este fet ha de ser informat un òrgan competent (en este cas APAVAL).

En la majoria dels casos s’entrega l’anella sense més o s’indica el lloc de captura, però estes dades tan im-portants poden ser millorades.

La millor manera de fer-ho és om-plint una fi txa de recuperació com la que s’ajunta al fi nal de l’article (esta fitxa hauria d’estar en possessió de

tot caçador, ja que és susceptible de recuperar una au anellada). En ella simplement s’indiquen aspectes de vital importància com són l’espècie, data, lloc i condicions de captura de l’au anellada, a més d’altres dades d’interés com són observacions que criden l’atenció del caçador sobre l’au recuperada (marques, ferides, etc…). En el cas que l’au siga capturada

en viu i siga alliberada després de prendre les dades, s’ha d’indicar en la mateixa.

Per a acabar, estes fi txes deurán s e r r e m e s e s a s e u d ’ A PAVA L (l’adreça s’indica baix) perquè des d’ella s’informe de les recuperacions de manera més ordenada, a més d’incrementar la base de dades exis-tents.

QUÈ FER EN CAS DE CAPTURAR UNA AU ANELLADA?

MODEL DE FITXA DE RECUPERACIÓ D’UNA AU ANELLADA

NÚMERO D’ANELLA(indicar tots els números o lletres)

DATA DE CAPTURA

Dia:Mes:Any:Hora de captura:

LLOC DE CAPTURAParatge:Terme Municipal:Província:

ESPÈCIENom vulgar:Nom comú (si es coneix):Nom científi c (si es coneix):

MODALITAT DE CAPTURA(especifi car com ha sigut capturada l’au)

OBSERVACIONS

DADES DE LA PERSONA QUE RECUPERA L’AU (opcional)

DATA DE COMUNICACIÓ (dia en què es lliura la fi txa de recuperació)

(Podeu demanar aquestes fi txes a APAVAL)

ENVIAR FITXA DE RECUPERACIÓ I ANELLA A:

APAVALC/ José Ramón Batalla, 31 – A Entlo.

12540 – Vila-real (Castellón)

POR E-MAIL A: [email protected]


des d’aragó

En estos momentos uno ya no sabría que co-mentar sino fuera por la afi ción y entusias-

mo que se lleva dentro, cuando te encuentras con los inconvenientes, obstáculos, mentiras, críticas, insultos, calumnias, amenazas etc. sobre esta modalidad milenaria de caza como el parany, ba-rracas, barraques, silvestrísimo.

Es lamentable y patético que en una democra-cia aparentemente consolidada tenga que pre-valecer todos y cada uno de los adjetivos men-cionados por parte de grupos y colectivos que no tienen ni idea de lo que están comentando. No saben como pronunciarse sino es a base de mentiras. No saben lo que es una caza tradicional milenaria, hay que criticar, y cuando se intenta ex-plicar y enseñar, hay que insultar. Cuando quieres dialogar con ellos les calumnias y si deseas hacer estudios científi cos conjuntamente, entonces vie-nen las amenazas.

Pero no les entra en la cabeza que estamos dispuestos a defender algo tan nuestro como es esta tradición y no entienden que no la hemos inventado noso-tros -quienes solamente cometemos el delito de conservar y mantener lo que heredamos de nuestros ante-pasados-. Forma parte de nuestra historia, rica en legados de culturas y tradiciones.

Al parecer solamente se pueden conservar las tradiciones que a esos grupos les apetezcan, éstas sí y éstas otras no, porque no les da la real gana. No tienen agallas para demostrar lo que ellos mismos critican y a los políticos para que les hagan la misma exigencia de demostración.

No sabemos donde podemos llegar con esta situación, pero sí tenemos que tener presente que no cesaremos en nuestro empeño en defender a toda costa lo que pretenden robarnos en base a los argumentos antes mencionados.

Luego hablamos de democracia y transparencia…

Pedro Campo i Ernesto Castarlenas

apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 14PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 1414

in memòriam


DIEGO MIRÓ CABEDO

El passat divendres 7 de juny, ens va deixar Diego Miró Cabedo, un vila-realenc i sobre

tot paranyer de soca-rel que aquest any haguera complit els 90 anys. Un home que a les seues espatlles tenia 80 anys de vida paranyera i toc de reclam, afició que li la va transmetre el seu germà Pepe (un dels millors talladors de paranys que hi ha hagut). Junts van caçar 50 anys i 20 acompanyats del seu cunyat Manuel Segura “el pilotero“.

Diego al llarg de la seua intensa vida paran-yera va va caçar en 23 paranys diferents (eren temps difícils i durs, amb pocs recursos però amb molta afició i sobre tot il·lusió per caçar en un parany amb bona entrada de tords i a la vegada amb arbres bons).

Una curiositat que envolta la seua història la recordem quan Diego va comprar el seu parany als 55 anys on hi va caçar fins als 65, i com l’afi ció era més forta que les forces del seu cos, als 71 anys va decidir tornar a caçar a un antic parany que li van deixar quan era molt més jove.

En la seua época de plenitud paranyera va ser caçador “profesio-nal”, és a dir, li pagaven el jornal, el menjar i altres despeses per caçar al parany de Don Eduardo Coret i José Añó, a la vorera del pantà del Sitjar, al terme de Ribesalbes.

Diego com ja hem fet referèn-cia, més que afició al parany tenia devoció, doncs un any el van inter-vindre quirúrgicament d’un hèrnia a finals del mes de setembre i es va enfadar amb els metges per si no podía caçar el dia de l’oberta, i el mateix dia que li van llevar els punts, va agafar la moto i sense pensar-ho dos voltes s’en va anar al parany.

De vegades a les 3 del matí ja no estava al llit, pila en mà ja estava dalt de la garrofera reparant les barres a la vegada que deia: “els tords sem-pre cauen en les mateixes barres”.

Un altra faceta seua era la del toc de reclam, ell deia: “el que xiula bé és el meu germà Pepe”. Les hores que aquests dos germans han tingut el reclam entre els llavis sols ells ho saben .

La darrera vegada que Diego va tocar el re-clam, va ser en el concurs comarcal de la Vall d’Albaida, cel.lebrat a Bèlgida el 14-12-2007. Aquest dia en acabar el concurs va dir: “no puc xiular més”. Però ens ha deixat aquest legat i art

del toc de reclam, tant es així que els seus nets van aprendre a tocar-lo abans que a parlar i caminar.

Nosaltres hem anat a molts con-cursos de reclam units a ell i el feia molt feliç veure les tres generacions de Diegos.

Ens farà molta falta l’avi, però és ben cert que cada volta que escol-tem aquest meravellós cant pensa-rem: “l’auelo Diego ja està caçant des del cel”.

Descanse en pau.


opinió

LA LITERATURA Y EL ZORZAL ESTÁN DE LUTO

Maestro, esta mañana me ha vuelto a desper-tar el macho perdiz del vecino del primero.

He vuelto a refunfuñar para mis adentros, pues sus cuchicheos son como un terco martillo sonan-do en mi cabeza al clarear el alba. No obstante, lo prefi ero a esos aparatos modernos que alertan a todo el vecindario con una especie de machaco-neo musical de dudosa armonía. Pero hoy, no ha cantado tanto rato como de costumbre, se ha quedado muda la perdiz macho. Ya en la ducha, por la radio, Car-los Herrera ha dado la noticia de tu muerte en Valladolid y a los ochenta y nueve años.

Me ha dolido Maestro, he sentido tu muerte como algo mío. En estos meses de invierno y a esa edad, mi agenda esta repleta de dolorosas pérdidas. Yo te conocía desde hace años, allá por los sesenta y en el colegio de los Hermanos de la Salle, un libro de texto de Lengua y Literatura me acercó tu nombre al pupitre. Era el Isidoro, que se iba al instituto de la capital, como yo. Al que sus compañeros le decían que llevaba el pueblo escrito en la cara, como yo. Al que sus amigotes del pueblo le criticaban que tenía anda-res de señoritingo, como yo. Al que explicaba las cosas de su pueblo y se le burlaban, como yo. (1)

Me enseñaste a amar la literatura de muy

joven. A correr tras las perdices por rastrojeras imaginadas en anchos páramos castellanos, que solo en la madurez pude admirar en toda su mag-nifi cencia, y comprenderte aún más en tu dolorido réquiem de viejo cazador castellano.

Siempre he dicho que si tus personajes en los Santos Inocentes, hubieran sido unos paranyeros del Maestrazgo o del Alcalatén castellonenses, nuestros anhelos por el volátil zorzal serían una

feliz realidad. Si alguna de tus páginas sobre la perdiz, o la liebre, la hubie-

ras dedicado al zorzal cazado en el parany, este arte sería hoy,

monumento nacional. Muchas veces tuve el pensamiento de regalarte una perdiz de cerá-mica de Alcora, mi pueblo, del que se reían mis compañeros de instituto como Isidoro. Pero jamás lo hice, y creo que hasta lo soñé un día lejano pero solo

fue eso, un dulce sueño.Lloro tu ausencia Maestro, y

siento no poder expresarlo de otra forma. La perdiz de mi vecino te de-

volverá a mi memoria, mientras dure el celo, cada mañana al alba. Y yo refunfuñaré

por anticiparse quince minutos a mi despertador mañanero. Pero siempre podré abrir un libro tuyo, y provocar el encuentro.

Lástima que por Valladolid no hubiera algarro-bos, ni paso de zorzales en el tibio otoño...

Hasta siempre Maestro Delibes.

Ya en la ducha, por la radio, Car-

Lengua y Literatura me acercó

sobre la perdiz, o la liebre, la hubie-

forma. La perdiz de mi vecino te de-

Vicente P. Albaro Bachero

apaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 16apavalapaval PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS) 1616

opinió

RESISTIR ES VENCER

Dice el filósofo que la vida es una gran carrera. En

la salida partimos todos juntos llenos de camaradería y en-tusiasmo. Pero a medida que avanzan los obstáculos y apa-rece el cansancio, la alegría inicial se torna monotonía y du-das, sobre la propia capacidad de resistencia. Ahí comienza el verdadero desafío, ahí está el gran reto. La oportunidad de forjarse para superar la difi cul-tad, la soledad, el dolor, el ago-tamiento y el fatal abandono ante la creencia, de no esperar llegar jamás a la meta.

Largo y tortuoso ha sido el camino de los paranyers hasta llegar aquí. Como en la gran carrera, cada obstáculo supe-rado con dificultad entrañaba otro a la vera del camino. En este caso, era una emboscada a traición por quienes odian al parany. Esos que lo quieren exterminar para justificar sus subvenciones y prebendas. Su vida de personajillo mediocre que se cree importante. Ama-mantado con titulares de pren-sa que es su carnaza carro-

ñera, la vil paga de m o -

nedas manchadas con la san-gre de los parañeros, en forma de decepción, acoso, abando-no y rendición. Esos que dicen defender a los animales, y que los utilizan para instalarse so-cialmente alardeando de ban-dera política, con ramalazos totalitarios del más puro estali-nismo soviético.

Puedo entender perfecta-mente, que en la guerra mediá-tica y sobre todo en la represi-va, nos falle la moral y cunda el desencanto de quienes en esta gran carrera decidan pa-rarse y abandonar. Pero si así fuere, que no sea por creer estar haciendo algo oneroso y vergonzante. Ya que de acep-tar esta premisa, deberíamos repudiar y renegar de nuestros familiares, que en otros tiem-pos nos legaron el arte del Pa-rany. ¿Creemos de verdad que aquellos hombres y mujeres eran tan malos? ¿tan ruines y criminales, como nos quieren dar a entender estos soplamo-cos del ordenador?. ¿Lo creéis de verdad?

Yo os lo diré alto y claro: ¡NO!. Aquellos hombres y mu-jeres fueron fruto de un tiempo

determinado, donde había

que sobrevivir. Su gran carre-ra era peor que la nuestra. Y resurgieron luchando y traba-jando sin desmayo por sacar adelante a los suyos, como fuera. Y lo hicieron. Y de entre muchos ejemplos heredados, destaca su capacidad de sacri-fi cio, su entrega y abnegación, el amor a sus hijos y nietos por encima de todo y de todos. Y en nuestro caso, nos legaron el arte de la caza en un Parany.

Los sentimientos que brotan del amor hacia nuestros se-res queridos, son puros y uni-versales. Cariño, veneración, devoción, entrega, respeto y recuerdo hacia ellos y hacia cuanto nos entregaron como su mejor tesoro. Nadie puede destruir algo tan hermoso, for-jado sobre estos recios pilares de valores humanos. Nadie por cuyas venas corra la sangre de estos ancestros, o que se mo-cione con “chit” en la noctur-na soledad, puede abandonar la gran carrera. Se niega a sí mismo y a lo que representa, como depositario del legado de sus mayores. No han gana-do la batalla de la opi-nión pública, sus mensajes

El Barberí



opinió

envenenados ya no llegan a la gente sensa-ta. No pueden vender d iá lo-go, porque no lo practican, su intolerancia los retrata. Quie-ren remover las aguas de la jus-ticia, cuya im-presión nos re-servamos, pero que dicho sea de paso no está en su mejor momento.

Tenemos pruebas que nos avalan para poder cazar al zor-zal en parany. Estudios cien-tíficos serios, que garantizan la supervivencia de este arte antiguo, dentro de una ortodo-xia moderna y sostenible. Hay mucha gente a favor nuestra, conscientes de la manipulación que estos antiparany, utilizan como discurso. Por ello, no puedes desmayar, hundirte y dejar la gran carrera. Hay que resistir con valor, apoyar y unir-te a quienes luchan en primera

línea, como los trescientos guerreros espartanos de

Leónidas, en defen-sa del parany. Y

p o r e n c i m a de todo ,

inscribirte a APAVAL. Una so-ciedad con prestigio europeo, preparada y capacitada para hacer que todos lleguemos a la meta de la carrera. Sin APA-VAL, hoy no seríamos nada. Nos hubieran aniquilado los antiparany, y engullido como una serpiente, algunos de los nuestros del gatillo fácil, para quienes estorbamos. ¿O no?. ¿A qué esperas para defender lo que te apasiona y desvela?. ¿A qué esperas para sentir-te protagonista en la defensa del parany, por el que darías todo?. No vale para nada des-gañitarte en el bar, o maldecir en la reunión de amigos. Tie-nes que formar como en la mili. Ir a Valencia y a donde te reclamen para hacer gala de nuestra fuerza. Los guerre-

ros en batalla te necesitan. Y si tienes el mínimo respeto por tus antepasados, o la hombría para defender aque-llo que te gusta y te enerva. De-muéstralo. La unión hace la fuerza. Y en es-tos tiempos que nos toca vivir, solo la moviliza-ción logra sus

objetivos. El resto no existe. No puedo ni pensar que

gentes avezadas al sufrimien-to, al trabajo rudo a las velas nocturnas, fríos y lluvia, pa-cientes y alertas como cazador primitivo, no tengan arrestos para defender aquello en lo que creen. Es imposible de creer, por ello es necesario re-surgir aquellos que abandona-ron la gran carrera, engrosar filas y luchar. Por nosotros y nuestros hijos, por el futuro digno del parany. Hay que se-guir la carrera y ganarla. Es-tamos en el buen camino y al fi nal se hará justicia.

Como en la gran carrera, cada obstáculo superado con difi cultad entrañaba otro a la vera del camino



opinió

UN RELLOTGE DE SOL

La meua cunyada em pre-gunta moltes vegades si

encara esta la parança i caseta del seu abuelo. Aquella que es va gravar en la memoria A la seua infantesa com un agrada-ble record.

Ja feia més de mig segle que jo no passava per allí, a pesar de tindre alguna propie-tat molt a prop. Quant havía canviat tot alló!. Aquell camí trencat huí convertit en una pista asfaltada per la que pas-saven alguns cotxes bramant com si dúna pista de carreres es tractara i que no conduïa a ningún lloc. Però aquell maset vell, ànima principal de la pa-rança encara estava dret. ¿A quí desafi ava?, ¿al temps, a la

gravetat o a una socie-tat que pareix

f u g i r

cap avant?. Em vaig quedar emocionat quant a la paret frontal encara hui en dia es-tava el rellotge de sol. Mirant fi xament els numeros marcats en lálgeps, als quals ja no om-brejava la varilla de ferro com si haguera volgut retindres el temps. Em vaig quedar con-fòs i no sabía si era jo el que mirava el rellotge o era ell que em mirava a mi i feia fluir la corrent màgica dels records, vivències i sentiments que sámuntonaven en la meua ment com si volgueren mani-festar-se totes al mateix temps. Rises i conversacions, xiquets correguent, algun major fent la paella, inclús alguna sana mirada de complicitat dáquella parella de novios que anys després serien matrimoni. Tot aquell món era la verdadera cacera, lámistat, la convivèn-

cia i la riquesa del sa contacte humà, que queda en la me-mòria tota la vida.

La cisterna dáigües arras-trades dáquella lloma, sana, plena de romers i tantes clas-ses d´herbes -que serien difí-cil de cabre els seus noms en aquest full-. Estava tota tren-cada, plena déscombreries, inclús déscrements humans. Láigua que es veía feia olor de pudenta. Portes i finestres trencades, tot gratuïtament. Vaig mirar la parança aban-donada on les garroferes com ànimes en pena volien mirar el cel que els tapaba tota classe de males herbes. Els espinos i carrasques s´havien apoderat. Per fi vaig veure, com a llit, escombros de totes les clas-ses, i uralites, eixes que diuen contaminants, però que allí no pareix que ho foren. Em tragué dáquell absortisme, la músi-

ca dels radiocassets que es sentíen en compan-

yia dels crits dels xiquets que na-

daven a les piscines

d e l s

Miguel Asensio “El Bastero”

18


opinió

xalets propers. Aquells que diuen disseminats o siga sem-brats com si els haguera repar-tit un sembrador begut.

Vaig posar a tenc ió per veure si podía escoltar algun pardalet. Havien desapare-gut. L´única fauna que hi ha-via i gaudia com en una gran bacanal eren les alimanyes, portades per una societat que diu que est ima el mig am-bient. Gossos i gats asilves-trats reventaven les bosses d’escombreries que treien dels contenidors i que centenars dúrraques, raboses i rates es-

camparien en totes aquelles llomes que havíen segut mà-giques. Aquells plàstics embo-licats en espinos i altres males herbes adornaven la lloma com si de plors dún velatori es trac-tara. ¿Era alló el món modern i jo soles un boig nostàlgic i catrastrofiste?. Però davant déixa realitat no puc evitar un agravi comparatiu, si hi ha cul-pables, possiblement som tots, portats per una societat que en la seua ceguera no vol veure on l’ha portada el consumisme

descontrolat i jutja fent culpa-bles els demes.

No puc evitar fer-me moltes preguntes per a les que no tro-be explicació. ¿on ha quedat eixe món ecològic e idílic que postulen alguns?, ¿què s´ha fet per a evitar-ho?, ¿buscar unes víctimes fàcils com per exemple els paranyers?, ¿ara els recorden?, ¿i una de les sol.lucions, és no atendre tota classe de proves avalades pels tècnics? ¿o ignorar la voluntad democràtica en gran majoria d’uns polítics valents que co-neixen el seu poble i una de les

seues tradicions ancestrals?, ¿o no atenent uns paranye-ros, conscients que el món mo-dern de la tècnica els ha portat a embrutar tot alló que era la cacera, pero huí conscients demanen lóportunitat de recti-ficar i no avocar-se al furtivis-me?. Jo no tinc la sol.lució, tal volta la tinguera, però el que sí que estic segur és que si parlem uns i altres, tots eixirem guanyant. O és que tota eixa gent que mira als caçadors en desconfianza no es pregunta

¿on quedaría eixa fauna, que possiblement haguera des-aparegut amb la competència déste temps modern quant ja no queda racó que no aplege la gent que desconeix el que verdaderament és el camp?. ¿Que sería sense les societats de caçadors que es preocupen de repoblar i sanetjar cotos tan privats com comunals?.

Clar que li llevem a la natu-ra, però en part també lájudem proporcionant menjar, bebe-deros i refugis als animals o en els paranys, que en alguns casos actuen de talla-focs i

punts de vigilància. ¿Per què no parlem i cedim tots, regulem i ajustem normes, que sempre serà més rentable que avocar a la gent a la despreocupació de les conseqüències?.

De veritat espere que pre-valga el bon sentit comú. Tots guanyarem i sobre tot aquells que ens precedixquen. Do-nem-los una bona lliçó, i com la meua cunyada, a la cual de-dique aquest escrit, tinguen eixe bon record i els acompan-ye tota la vida.


elements d’un parany

Entre els protagonistes del món del parany des-taquen uns éssers vius

que dolçament manipulats, mi-mats i acariciats per la ma dels artesans paranyers formen part des de sempre del nostre paisatge rural.

Entre tots ells és molt apre-ciat, tan pels paranyers com pels mateixos tords, el garrofer (Ceratonia siliqua). Es tracta d’un arbre de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, i que es caracteritza principal-ment pel seu fruit, en forma de llegum, i perquè en les seves arrels hi habiten unes bactèries que transformen el nitrogen de

EL GARROFER: CERATONIA SILIQUAP. Batalla



elements d’un parany

l’aire en compostos nitroge-nats que serveixen d’adob a la planta. El garrofer pot arribar als 10 metres d’alçada. Una de les seves parts més caracte-rístiques és el tronc, irregular, gruixut i amb moltes i diverses formes peculiars. De la base d’aquest, sempre en surten branques més joves.

Les flors i el seu fruit:El garrofer té les flors molt

petites i poc vistoses, ja que estan mancades de corol·la. Les ful les són persistents, compostes amb 6, 8 o 10 fo-líols, sempre en nombre parell. Els folíols són durs i lluents. Són fàcilment reconegudes a la primavera perquè es dispo-sen en penjolls cilíndrics molt característics.

E l f r u i t é s u n a l l e g u m gruixuda d’uns 10 a 15 cms. de llargada, verda a l’ inici i marró molt fosc quan és ma-dura. Són fàcils d’aconseguir, ja que perduren a l’arbre molt temps i cauen lentament. La polpa d’aquesta llegum comes-tible té un sabor dolç. Dins d’ ella, hi podem trobar entre 10 i 16 petites llavors d’un color rogenc fosc, i són molt dures. La floració del garrofer es pro-dueix d’agost a octubre, i coin-

cideix amb la maduració dels fruits de l’any anterior. El fruit i aquestes llavors s’empren per a l’alimentació de bestiar, tot i que també serveixen per a l’alimentació de les persones, com a substitutiu del cacau o del cafè. A més, en temps de penúries, el garrofer era un gran recurs per a l’alimentació. Prova d’això, existeix la dita popular de guanyar-se les ga-rrofes. Actualment, de les lla-vors s‘obté una goma per fer paper amb aplicacions a la in-

dústria alimentària i farmacèu-tica. La fusta, dura i compacta, s’empra en ebenisteria, torne-ria, fusteria o en la construc-ció.

Com a curiositat, esmentar que a l’antic Orient les llavors de la garrofa van ser els pri-mers quirats utilitzats com a mesura de pes en operacions de compra i venda de joieria i farmàcia. El garrofer pot viure perfectament en zones prope-res a la costa, per tot el Medi-terrani.


EL MUSSOL

Probablement, cap altre grup d’animals està envoltat de

més llegendes i rares creences que els rapinyaires nocturns. El seu vol silenciós, els enormes ulls que poden veure-hi en la fosca, la v ida nocturna i les veus profundes, han convertit els mussols en fi gures estel·lars a les històries de bruixes i fantasmes. Existeixen més de cent quaranta espècies diferents.

Tots els paranyers saben que un d’aquestos rapinyaires també ha estat en el passat la figura estel·lar del món del parany. Estic parlant com no del mussol comú (Athene noctua), una espècie que havia esta molt abundant (de fet encara ho és a moltes comarques de les nostres terres) i que és una víctima freqüent dels cotxes que circulen per les nits i els enlluernen, per la utilització d’insecticides, pel creixement de les ciutats i l’aparició de multitud de polígons industrials que han envaït el seu hàbitat. Aquesta simpàtica au és el més diürn dels rapinyaires nocturns.

Sens dubte un dels més escassos és el duc ( Bubo bubo), també conegut com a gran duc. És un ocell molt gros, d’aspecte imponent ja que fa uns 70 cm. Sens dubte és el més voluminós del continent europeu, amb uns 170 cm de punta a punta de les ales per això té pocs enemics. Els seus ulls de color taronja li donen un aspecte temible.

Per contra el més menut és el xot (Otus scopus) que fa tan sols entre 17 i 19 cm. Presenta uns plomalls o “orelles” que alça a voluntat. Bàsicament

s’alimenta d’insectes com els escarabats, cucs i algun menut rosegador.

També hi trobem per les nostres comarques el mussol banyut (Asio otus) característic per les “orelles” llargues que té i la gran mobilitat de coll que li permet de girar el cap fi ns 270º per tal de poder observar tot el que passa al seu entorn sense fer fressa. La seua mida oscil·la entre els 33 i 36 cm i presenta uns colors terrosos.

Més difícil de veure resulta e l gamarús (S t r i x a luco) , rapinyaire nocturn un poc més gran que l’anterior però amb el disc facial completament rodó i sense “orelles”.

Per fi nalitzar aquesta relació parlarem de l’òliba (Tyto alba). És d’un color clar (gaire bé blanc vist per la nit) i terròs-daurat per damunt que fa uns 32/34 cm. El seu disc facial és també clar i amb una forma molt defi nida de cor i amb uns grans ulls negres.

Sempre s’ha dit que porta malastrugança , i fi ns i tot s’ha tingut com a sinònim de mort, potser pel fet que sovintejava e s g l é s i e s , c a m p a n a r s i cementiris. La gran mala sort serà no poder gaudir de la seua presència ja que, entre d’altres consideracions, són els botxins de les poblacions de rates, talps i tot tipus de ratolins. Una òliba, també conegut amb el nom de xibeca, es menja una mitjana d’uns mil d’aquests rosegadors a l’any.

Pasqual Batalla

espècies protegides

òliba, també conegut amb el nom de xibeca, es menja una mitjana d’uns mil d’aquests rosegadors a l’any.


CONCURSOS DE RECLAM 2010

HA NASCUT UNA NOVA PARANYERA, AINHOA CUARTERO

La família Cuartero Miravet de Càlig està d’enhorabona pel naixement d’Ainhoa, una nova paranyera, que enguany ja gaudirà junt a la

seua família de la seua primera temporada del parany. El proper 11 de novembre complirà un any amb la il·lusió de continuar amb aquesta tradició que li trasmeten el seu pare i els seus iaios.

El president d’APAVAL, Pasqual Batalla i el secretari, Miguel A.Bayarri, acompanyats pel responsable de l’Escola de Reclam Vila-real, José Sebastià, es van desplaçar fi ns a la localitat mallorquina de

Maria de la Salut, per a impartir classes de reclam –iniciació i perfeccionament del toc de reclam- a un grup de més de cinquanta alumnes de totes les edats i condicions. El curs va estar organitzat, a més d’APAVAL, per la Societat de Caçadors “Sa Guàtlera” de la localitat de i la Societat de Caçadors “Monts Reials” de Sóller; amb el patrocini de l’armeria “Punt de Mira” de la localitat de Muro i de l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Dins del XXIII Concurs de Reclam de Vila-real Juan Enrique Bañuls Esquer va rebre el

primer premi del concurs de fotografia del món del parany.

notícies

SANT MATEU (31/07/2010)

LLIRIA (04/09/2010)

VILA-REAL (11/09/2010)

L`ALCORA (18/09/2010)

POBLA DE VALLBONA

(19/09/2010)

AIELO DE MALFERIT

(02/10/2010)

Para más información dirigirse a secretaríaTel. 964 53 58 37 · C/ José Ramón Batalla 31-A entlo · 12540 Vila-real

www.apaval.com ·[email protected] · [email protected]

concursos



EL FUTURO DE LA ESCUELA DE PARANY ESTÁ ASEGURADO

El día 14 de octubre de 2009 se aprueba la legalización del parany en les Corts

Valencianes y se publica en el Diari Ofi cial de la Comunitat Valencia Num. 6130/26. 10. 2010.

A raíz de esta gran noticia para el mundo del parany, el Sr. alcalde D. Juanjo Rubert y e l Regidor de Cul tura D. Héctor Folgado proponen a la dirección de APAVAL la creación de una escuela de reclam bucal. Ésta acoge con entusiasmo la idea comprometiéndose y aportar tanto el material didáctico como los profesores para dicho curso. El Ayuntamiento para el desarrollo del mismo pone a disposición de APAVAL el espacioso salón de actos de la antigua Cámara Agraria.

Esta es la primera escuela oficial creada en

la Comunitat Valenciana, (nos consta que otros municipios están interesados para crear nuevas escuelas). El 1er. Curso se inauguró el día 1 de diciembre de 2009 y se clausuró el día seis de mayo de 2010 siendo entregados los diplomas por las autoridades locales, Sr. Alcalde D. Juanjo Rubert y el regidor de Cultura D. Héctor Folgado, con la presencia del presidente Pascual Batalla y el secretario Miguel Ángel Bayarri de APAVAL. Siendo profesores D. José Sebastià Notari y D. Fèlix Quirós Candau.

La creación de esta escuela no nace por un capricho, o un afán de protagonismo, sino todo lo contrario, nace de una necesidad. Si leemos la ley mencionada veremos que hay dos puntos que nos lo confi rman, que traducimos literalmente.

Félix Quirós Candau

opinió

Artículo primero, Punto 5. En la caza tradicional, el cazador deberá llevar la autorización de la instalación cinegética y EL PERMISO DE APTITUD Y CONOCIMIENTO EXIGIDOS REGLAMENTARIAMENTE.

Artículo segundo, … A estos efectos, tendrá la consideración de modalidad de caza tradicional valenciana la realizada por el método de parany. Reglamentariamente se regularán las condiciones y requisitos necesarios para la práctica de dicha modalidad, INCLUYENDO LA EXIGENCIA DE SUPERACIÓN DE PRUEBAS DE APTITUD…



Por lo tanto para obtener el permiso de caza con parany tendremos que tener en posesión este requisito que manda la ley, y este requisito es el que se obtendrá en las escuelas de parany tradicional. Claro está que la de Vila-real ha sido el conejito de indias como dijo en la inauguración del curso el Sr. Rubert. Con la experiencia de este 1er. curso el material didáctico empleado y otros que se tendrán que aportar la Generalitat tendrá homologar y regular los cursos, para que en las futuras escuelas en los distintos municipios que soliciten tenerlas se unifiquen los temas y las mismas horas lectivas.

En esta escuela de Vila-real se han dado distintos temas de formación relacionados con el parany y la conservación del Medio Ambiente, el respeto a las autoridades y el cumplimiento de la ley, la caza tradicional y el aprendizaje a tocar el reclamo. Se han visionado videos sobre la caza tradicional del parany en Francia e Italia, y como no podía faltar, de distintas zonas de la Comunitat Valenciana. Ha dado una conferencia el abogado de APAVAL D. Santiago Beltrán sobre la nueva ley aprobada en les Corts y el proceso en el Constitucional. Otra conferencia a cargo del ingeniero de montes D. José Domingo

Yerbes sobre la caza, las especies protegidas y el respeto por la naturaleza. D. Miguel Ángel Bayarri secretario de APAVAL dio una conferencia sobre los trabajos realizados por esta sociedad para apoyar la legalización del parany en les Corts Valencianes.

Por la gran afluencia de personas para inscribirse se tuvieron que dar dos cursos, uno en martes y otro en jueves de veinte alumnos cada uno, a pesar de ello se quedaron muchos aspirantes sin poder matricularse, esperando se hagan nuevos cursos. Ello demuestra que el futuro de la escuela está asegurado.

Esta es la primera escuela oficial creada en la Comunitat Valenciana

opinió


A vui us presentem una recepta perquè comproveu com de sabuts eren el nostres

avantpassats i com conservaven els tords que no consumien el mateix dia o en un màxim de dos tres dies. Abans no existien els congeladors ni tan sols els frigorífics i això que varen eixir guanyant ells.

INGREDIENTES:

Tords•½ ceba tallada a trossos•3 fulles de llorer•12 grans de pebre•1 cabeça d’alls•6 alls xafats, vinagre i oli abundants, i sal•

PREPARACIÓN:U na vegada desplomats i nets els tords ficarem dins de cadascun d’ells un pols de

sal, un tros de fulla de llorer, dos grans de pebre negre i un all sencer amb un tall.

Quan hem preparat els tords els fiquen en una cassola amb un parell de gots d’oli d’oliva. Els fregim a foc lent fins que comencen a enrossir-se. Aleshores els traiem i els reservem. En el mateix oli posem els alls xafats, dues fulles de llorer, els grans de pebre negre que ens resten i la ceba tallada a trossos. Ho fregim tot a foc mitjà i quan estiga a mig coure hi tirem els tords reservats (per cada peça hi afegim un got d’oli, mig de vinagre i un quart de got d’aigua, de manera que els tords queden coberts. En cas contrari repetirem les proporcions una altra vegada). Tapen la cassola i ho deixem coure fins que estiguen tendres.

Una vegada s’hagen refredat, posem els tords en un pot de vidre de boca ampla i els cobrim amb la salsa que ens resulta de la cocció, incloses les espècies i la verdura. Tapem el pot, anotem la data i al cap de pocs dies ja podem consumir els tords, si volem. En cas contrari, poden durar bastant temps en aquestes condicions dins del pot.

Tords en escabetx


gastronomia

Recepta extreta del llibre “Castelló i la seua cuina” de Joan i Pere Agustí. Biblioteca de

les Aules. Maior núm. 4. 2009

APAVAL núm. 26

Documents

Transcript of APAVAL núm. 26