Bio1r_Unitat3_Glúcids
description
Transcript of Bio1r_Unitat3_Glúcids
![Page 1: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/1.jpg)
11
Tema 3: Biomolècules orgàniques
3.1. Les biomolècules orgàniques
La base de la seva estructura és l’àtom de carboni, a excepció del CO2 i de les sals carbonatades.
![Page 2: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/2.jpg)
22
3.1. Les biomolècules orgàniques
![Page 3: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/3.jpg)
33
3.1. Les biomolècules orgàniques1. Els radicals orgànics
Propis dels lípids
Propis de les proteïnes
Propis dels glúcids
![Page 4: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/4.jpg)
44
3.1. Les biomolècules orgàniques1. Els radicals orgànics
És la part de la molècula que té una activitat química peculiar, també se’ls anomena grups funcionals.
![Page 5: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/5.jpg)
55
3.1. Els glúcids
Són polialcohols amb un radical carboxil. Únicament estan compostos de C, H i O i també s’anomenen hidrats de carboni o sacàrids.
Segons la seva complexitat es classifiquen en:Monosacàrids: els més senzills i petits Oligosacàrids: Unió de 2 a 8 monosacàridsPolisacàrids: unió de més de 8 monosacàrids. Normalment milers.
Els monosacàrids o oses formen glúcids senzills. Són:- polars i solubles en aigua- dolços amb diferent poder edulcorant (fructosa 100)- blancs o incolors- en forma lliure, energètics.
![Page 6: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/6.jpg)
66
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Es poden classificar segons dos criteris:
a) nombre d’àtoms de carboni: Tri-, Tetr-, Pent-, Hex- oses
b) segons el tipus de carbonil: aldoses (-CHO) o
cetoses (-CO-)
Els més petits (3-4 carbonis) es trobem en forma lineal. Tenen una especial importància els que deriven d’un trialcohol anomenat glicerol (propanotriol) o glicerina.
![Page 7: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/7.jpg)
77
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Isòmers òptics, formes L- i D- Les isomeries òptiques es classifiquen establint dos grans grups depenent d’on queda situat l’hidroxil del carboni asimètric més llunyà del radical carbonil: D-: si està situat a la dreta L-: si està situat a l’esquerra Encara que es poden trobar naturalment les dues formes són més abundants les formes D.
Els radicals hidroxils o alcohols poden estar situats en diferent posició això genera isòmers espacials o estereoisòmers.
Els carbonis on poden canviar la posició perquè els 4 radicals són diferents s’anomenen carbonis asimètrics. Un enantiòmer o compost quiral és aquell que és una imatge especular respecte un altre.
![Page 8: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/8.jpg)
88
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Formes cícliques Les cadenes moleculars de les pentoses i les hexoses poden formar anells tancats, mitjançant un enllaç entre el carboni amb el grup carbonil i l’alcohol del carboni anomèric, anomenat enllaç hemiacetal.
![Page 9: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/9.jpg)
99
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Així sorgeixen unes formes en aigua que són reversibles: * pentagonals o furanòsiques * hexagonals o piranòsiques
![Page 10: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/10.jpg)
1010
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Es forma una nova simetria en el carboni anomèric (aquell que abans tenia el carbonil):
* forma : l’alcohol –OH cap avall
* forma : l’alcohol –OH cap amunt
![Page 11: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/11.jpg)
1111
3.1. Els glúcids1. Els monosacàrids
Característiques dels monosacàrids principalsD-Glucosa: molt important per al metabolisme, doncs les cèl·lules, en especial les neurones, l’utilitzen per obtenir energia.D- Fructosa: Molt abundant en la fruita i és transformada en el fetge en glucosaD- Galactosa: És el monosacàrid de la llet, també es transforma en glucosaD- Ribosa: és un component fonamental de:
* l’àcid ribonucleic (ARN)* ATP i dels seus derivats (UTP, CTP, GTP)
D- Desoxiribosa: ha perdut l’oxigen del carboni 2 i està present en la molècula de l’ADN.D- Ribulosa: intervé en el procés de la fotosíntesi com a receptor del CO2 atmosfèric per fixar-lo a una molècula orgànica.Els monosacàrids poden sofrir modificacions moleculars com aminacions, oxidacions, reduccions o substitucions
![Page 12: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/12.jpg)
1212
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
S’anomenen així els glúcids formats per la unió d’altres monosacàrids (entre 2-8).La unió s’efectua entre dos grups alcohol de diferents monosacàrids; Aquest enllaç s’anomena O-Glucosídic doncs queda un àtom d’oxigen de pont.
![Page 13: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/13.jpg)
1313
Tipus d’enllaços O-glucosídics:1. Segons si el primer monosacàrid és - o - (els enllaços -
glucosa no són digeribles).2. Segons els carbonis dels monosacàrids que s’uneixen:
1 4 lineals 1 6 ramificats Cal manifestar l’ordre dels monosacàrids 3. Si són formes D- o L-
El trencament d’aquest enllaç es produeix (com a la resta de molècules orgàniques) per una reacció anomenada hidrolisi (trencament d’una molècula en presència d’aigua, afavorida per la presència de temperatura, àcids i/o enzims).La digestió que es produeix en l’aparell digestiu és una reacció d’aquest tipus. No desprén més que calor.
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
![Page 14: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/14.jpg)
1414
• Maltosa: Unió de dos glucoses D-, en estructura 1 4 amb enllaç -. Funció energètica
Component de polisacàrids de reserva energètica com el midó (vegetal) i el glucogen (animal)
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
![Page 15: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/15.jpg)
1515
• Lactosa: Unió de - galactosa, en estructura 1 4 amb una glucosa
Present de forma exclusiva en la llet dels mamífers. Alguns individus tenen intolerància a la lactosa per què no poden digerir-la
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
![Page 16: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/16.jpg)
1616
• Sacarosa: Unió de -glucosa, en estructura 1 2, amb una fructosa
Poder edulcorant 100. Anomenat sucre de canya o de remolatxa.
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
![Page 17: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/17.jpg)
1717
Cel·lobiosa: Unió de dos molècules de -glucosa en enllaç 1 4
Component estructural de la cel·lulosa. No digerible en tenir un enllaç - entre dues glucoses.
3.1. Els glúcids2. Òsids: els oligosacàrids
![Page 18: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/18.jpg)
1818
3.1. Els glúcids3. Òsids: els polisacàrids
Són formats per llargues cadenes de monosacàrids units per enllaços O-glucosídics.
Característiques: * No són dolços * Són insolubles encara que polars. * Són amorfs (a vegades en forma globular i altres filamentosa) * Formats entre 30 fins a milers de monosacàrids
Classificació:a) Homopolisacàrids o homoglicans: formats únicament per un únic monosacàridb) heteroglicans o heteropolisacàrid: formats a més per estructures no glucídiquesc) Holopolisacàrids: formats per 2 o 3 tipus de monosacàrids.
![Page 19: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/19.jpg)
1919
Amilosa (30%) polímer de maltoses en enllaç 1 4
Amilopectina (70%): cada 30 unitats té una ramificació amb enllaç 1 6
Midó: Polisacàrid vegetal de reserva energètica que s’emmagatzema fonamentalment en els amiloplasts presents en les llavors i els tubercles
3.1. Els glúcids3. Òsids: els polisacàrids
![Page 20: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/20.jpg)
2020
Cel·lulosa: polisacàrid estructural exclusiu dels vegetals, format per cadenes lineals de milers de molècules de glucosa b-. El trencament parcial dóna lloc a cel·lobiosa. Té capacitat de retenir sals i aigua (fibra dietètica) i no és digerible pels humans i només per aquells que tenen en simbiosi bacteris intestinals que ho puguin fer (hervíbors).
3.1. Els glúcids3. Òsids: els polisacàrids
![Page 21: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/21.jpg)
2121
Glucogen: polisacàrid de reserva animal: amb la mateixa estructura que l’amilopeptina però amb més molècules i més ramificada (cada 6 glucoses). S’emgamatzema en fetge (300 gr) i músculs (150 gr)
Grànuls de glucogen
3.1. Els glúcids3. Òsids: els polisacàrids
![Page 22: Bio1r_Unitat3_Glúcids](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022062307/556be5fdd8b42a65458b46cf/html5/thumbnails/22.jpg)
2222
Quitina: polisacàrid estructural localitzat en la paret cel·lular dels fongs i en l’exoesquelet dels artròpodes. Format per polímers de glucosamina
3.1. Els glúcids3. Òsids: els polisacàrids