a La nova Llei Concursal a debata Externalitzar com a eina de negocia Entrevista a Constan Dacosta, president d'Eroski

ce otnòmiccNúm. 15 setembre/octubre 2004

SSabem el que ensabem el que ensccoossttarà Kioarà Kiottoo??

Entrevista a Pascual Maragall

Com cada any aquest número de Ce-cotnòmic coincideix amb la nostra

Nit de l'Empresari i això sempre el fa moltespecial.Aquest any és el desè i celebremla "nit de la innovació". És bo reflexionarsobre aquest tema,la innovació,concepteno sempre ben entès. Des d'un punt devista empresarial,innovació és tot allò quefem d'una forma diferent per a satisfer mi-llor les necessitats dels nostres clients iguanyar competitivitat. Sovint la confo-nem amb la imaginació, recurs indispen-sable per abordar un procés d'innovacióperò no suficient. Massa vegades la re-duïm exclusivament a l'àmbit del pro-ducte.Tothom veu clar que aportar novesprestacions a un producte o treure'n unde nou és innovar.Però no és l'únic àmbitd'aplicació i probablement no és el mésdecisiu per a la PIME.La innovació de pro-ducte és cada vegada més difícil i cara.Estem,però,en un estadi en què ja es co-mença a entendre que l'aplicació de la in-novació als processos és igualment bene-ficiosa per a la competitivitat del nostrepaís i en molts casos molt més accessibleper a les nostres PIMES. Ens permet mi-llorar els nostres costos i el servei i peraixò ens fa més competitius, que és delque es tracta.Però encara ens falta.Tenimuna visió excessivament materialista delque és el valor afegit i,per això,moltes ve-gades no entenem que la innovació es potaplicar a molts més àmbits de l'empresa,com per exemple al disseny, a la tecnolo-gia d'adaptació, als sistemes d'informaciói gestió, a l'organització i tots els meca-nismes que la dinamitzen i que això con-tribueix decisivament a la millora de lapercepció del valor per part dels nostresclients. I en aquest cas, ho dic específica-ment per les nostres administracions.Ur-

geix un debat sobre què entenem totsplegats que és innovació. Darrerament,l'administració pública ha dissenyat,en te-oria, excel·lents mecanismes (desgrava-cions i subvencions) per incentivar la in-novació. En la pràctica aquestsmecanismes topen amb la realitat. La ma-joria de les vegades, quan una PIME s'a-propa a l'administració amb allò que creuque és un projecte d'innovació, i els asse-guro que habitualment ho són,la respostadels qui ho han de validar sol ser que nocompleix els requisits per ser consideratcom a tal. I compte:en molts casos "el su-posat problema" és que el projecte "no ésuna innovació, és una adaptació a neces-sitats del client".

Sembla que la innovació serà molt ne-cessària durant el procés de desenvolu-pament del Nou Estatut i del nou siste-made Finançament. Però haurà de serinnovació de la nostra.Respecte als "pro-ductes" l'Estatut i el Finançament,semblaque a Catalunya hi ha les idees molt cla-res. Però "els processos" ja no estan tanclars. D'entrada, el consens a Catalunya, idesprés, la negociació a nivell estatal.Caldrà una bona dosi d'innovació. I sivolem ser realistes i no fer volar coloms,el més difícil i allò que tindrà més valorvindrà al final. Segurament l'element cab-dal en què haurem de posar el màxim es-forç d'innovació serà en el disseny d'a-daptació, en la millora de la percepció devalor per als nostres "clients" que són elsqui ens han de "comprar" les nostresidees. Nosaltres, per la nostra banda hotenim clar i estem totalment disposats acol·laborar en tot allò que faci falta a fi iefecte de que aquest projecte culmini ambel màxim d'èxit. Bona sort a tothom.

Innovació a tots els nivells

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 BarcelonaTel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, S. Jover, C. Pérez, Raquel ÁvalosDirección comercial: QuarckCorrecció: TreelocDisseny i maquetació: J. V. IzquierdoImpressió: ColoramaDipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

RECURSOS HUMANS 4Les TIC ofereixen interessantsoportunitats d'accés al coneixement

FINANCES 7Llei Concursal:cinc experts ens donenla seva opinió sobre la incidència quetindrà sobre les pimes

MANAGEMENT 12L'outsourcing:l'externalització benfeta de certes feines ajuda a abaratircostos i guanyar flexibilitat

OPINIÓ 15Miquel Gironès ens parla de lesprimeres mesures espanyol de cara acomplir el Protocol de Kioto

CECOT 16Complir amb Kioto és una qüestióètica que no ha de fer perdre de vistaels costos que suposarà per a les pimes

INDICADORS 18Les principals dades econòmiques delpassat trimestre valorades

MANAGEMENT 20Entrevista a Constan Dacosta,president d'Eroski,que ens parla de laresponsabilitat social empresarial

FLASH CECOT 23Notícies interessantsprotagonitzades per la Cecot lesúltimes setmanes

CINC CÈNTIMS 27Notícies dels móns econòmic,empresarial i de les noves tecnologies

ENTREVISTA 28En aquest número especial,parlemamb Pasqual Maragall,president dela Generalitat de Catalunya

És evident que el món ha canviat radi-calment en els dos darrers segles. Un

avantpassat nostre dels qui van fer la gue-rra del francès, ara fa uns 200 anys, i queveiés la Catalunya actual estaria, com esdiu habitualment, "com un pop en un ga-ratge". Però hi ha un lloc que potser re-coneixeria immediatament,un àmbit en elqual les coses no han canviat pas tant desdel seu temps: l'escola en general i la ma-nera d'aprendre.

Però sembla que això canviarà més depressa que corrents i que les llavors delcanvi ja estan arrelant.El nou escenari bà-sicament tecnològic ha canviat profunda-ment les regles del joc.Només cal pensaren la disponibilitat d'informació via Inter-net. Si a la famosa biblioteca d'Alexandriaes guardava tot el que s'havia escrit fins almoment, i es parlava de 700.000 papirs,ara la producció de llibres és del voltantde 1.000 unitats al dia,molts d'elles a dis-posició a la xarxa.

La disposició de tota aquesta informació,constitueix realment un valor? De fet, hiha la sensació que et pots ofegar per excésd'informació. Però és evident que som al'inici d'alguna cosa que presumiblementtindrà un impacte enorme en la maneraque aprendrem a partir d'ara, de la ma-teixa manera que els ordinadors han can-viat sense remei la nostra manera de tre-ballar. Sembla que l'e-learning i latecnologia són una panacea que ens faràevolucionar radicalment.També al món la-boral,on l'aprenentatge ha d'esdevenir unprocés de contínua inversió personal pertal d'estar al dia i continuar sent interes-sant per al mercat laboral.

Malgrat que els ordinadors fa temps queformen part del nostre entorn, tenen unpaper marginal dins l'àmbit de l'educaciói hi ha encara poques experiències sobre

com utilitzar-los i utilitzar Internet com aeina d'aprenentatge i no només com amitjà de distribució de continguts. Natu-ralment,no podem delegar en la màquinaun problema que és fonamentalment i

continua sent pedagògic. Però ja no éspossible prescindir d'Internet per a la im-mensa majoria de les activitats humanes.Roberto Maragliano, especialista italià enel sector de l'ensenyament en línia afirmaconvençut que "precisament en el campde la formació no podem pensar a re-nunciar a aquest recurs, i plantejar-nosprejudicis o perplexitats al respecte és unluxe que no ens podem permetre. L'a-prenentatge electrònic és una soluciópràctica beneficiosa a un problema delqual en desconeixem encara les caracte-rístiques. Estem encara començant enaquesta empresa: tenim respostes, peròno coneixem encara les preguntes a lesquals respondre.Equivocadament pensema vegades que la formació en línia és unaversió virtual de la formació presencial. Iés una altra cosa". Una altra cosa que ésa les beceroles.

Per una altra banda, i si bé és evident queles noves tecnologies ofereixen interes-sants i noves oportunitats d'accés al co-neixement, alhora la seva aplicació tambépot convertir-se en un nou factor d'ex-

R A S I C U R TR E C U R S O S H U M A N S

4

L'e-learning, eina de progrés per millorla qualitat de l'aprenentatge

L'e-learning és l'ús de les noves tecnolo-gies multimèdia i Internet per a millo-rar la qualitat de l’aprenentatge.Les tecnologies multimèdia permetenl'ús de recursos de vídeo, àudio, text perenriquir els continguts. Internet facilital'accés a recursos i serveis.L'e-learning estimula els intercanvis ila col·laboració a distància.L'e-learnig potencia i capacita l’estudiant enqualsevol situació.Els tres objectius de l'e-learning són:1. Ajudar les persones a reconèixer totel seu potencial i a portar una vida feliç

i productiva.2. Reduir les disparitats i desigualtatsentre individus i grups.3. Garantir que els coneixements dispo-nibles coincideixin amb les necessitatsde l'empresa i els empresaris.L'e-learning està basat en una tecnolo-gia eficaç, però amb un plantejamentdidàctic. És un procés social i hauria defacilitar la interacció i la col·laboracióentre les persones. L'e-learning implicaun canvi en l'organització i en la formaciódels professors i tutors.

Què és l'e-learning

Al Consell Europeucelebrat a Lisboa (marçde 2000) es va acordarque Europa s'hauria de

convertir, l'any 2010, en"la economia basada en el

coneixement méscompetitiva i dinàmica del

món, capaç d'uncreixement econòmicsostenible amb més i

millors llocs de treball imajor cohesió social".

clusió. Per a compensar en la mesuradel possible aquesta situació, a ne-cessitats educatives específiques,l' e-learning aporta flexibilitat i adapta-ció.

APRENENTATGESegons D. Segarra, "en determinatscontextos, sembla clar que les novestecnologies poden ajudar a distribuirmillor el coneixement. La informaciócontinuarà tenint tendència a acumular-sesobre si mateixa, però les TIC poden afa-vorir que les unitats menys afavorides es-tiguin més irrigades d'informació. I ésmolt possible que puguin homoge-

neïtzar els ritmes d'aprenentatge".Les noves tecnologies poden exercir unpaper “redistribuïdor” dels coneixementsen impulsar el ritme d'adquisició d'infor-mació dels qui saben menys,i acostar-losals estàndards dels qui en saben més. Elsentorns creats per a les noves tec-nologies poden trencar les barreresde l'aprenentatge, sobretot entre elsmés joves.

Pel que fa als processos d'aprenen-tatge, òbviament les noves tecnolo-gies mobilitzen una certa diversitatde processos cognitius. Per això és mésfàcil que un sistema multimèdia s'adapti a

l’estil d'aprenentatge particular.Això afa-voreix a una major diversitat d'alum-nes i pot promoure un accés més ho-mogeni al coneixement.

Quan les necessitats educatives sónmolt específiques i complexes, els sis-temes d'e-learning han d'aportar laflexibilitat que manca als alumnes, iadaptar-se a contextos molt con-crets. I, sobretot, han d'integrar-sedins d’una proposta educativa globali coherent. S'ha d'oferir un serveieducatiu i formatiu molt adaptat a unsentorns i a unes característiquesmolt específiques.

L'ús de les noves tecnologies multimèdia e Internet pera millorar la qualitat del aprenentatge (l'e-learning)s'està implantant de forma decidida dins del camp de

la formació empresarial. Però alguns es pregunten sil'aprenentatge electrònic funciona de veritat. I és unafalsa pregunta.

millorar

F I N A N C E S

diferents processos que regien fins ara,se-gons fos o no empresari (deutor mer-cantil o civil). Empresaris i particulars,doncs,quan hi hagi insolvència,estaran enconcurs sota una sola llei.

JUTJATS DEL MERCANTILUna altra gran novetat és la creació delsjutjats del mercantil per Llei Orgànica quemodifica la Llei del Poder Judicial. Enaquests punt, hi ha certa inquietud em-presarial davant del poder dels jutges enla nova Llei Concursal. La normativa elsdóna la possibilitat d'embargar preventi-vament els béns dels empresaris i direc-tius si observa indicis de culpabilitat en laseva gestió.

Més canvis importants: la responsabilitatcivil dels administradors de l'empresa,queja era important després de les lleis de so-cietats anònimes i limitades, queda moltagreujada amb la nova llei. La nova regu-lació incrementa la responsabilitat de l'ad-ministrador i redueix les quitacions a un50%, i les esperes, a 5 anys.

És molt important entendre que ambaquesta nova llei els administradors tenenmés responsabilitats i les conseqüènciespoden ser molt més greus.A vegades dis-tingir entre un problema estrictament em-

presarial, que pot portar a una empresa ahaver d’abordar un procés concursal, i uncomportament il·legal no és senzill. S'hande promoure decididament els compor-taments ètics en l'activitat empresarial,però no s'hauria de criminalitzar els ad-ministradors i empresaris. Una aplicacióerrònia de la llei, feta amb la millor de lesvoluntats,pot arribar a provocar la desin-centivació de l'assoliment de riscos perpart de directius i empresaris.

La patronal Cecot valora molt positiva-ment la modernització de la Llei Concur-sal que fa un especial èmfasi en la profes-sionalització i especialització de tots elsqui han d'intervenir en aquests processos(jutges, interventors, etc.). No obstantaixò, després de consultar les pimes as-sociades a l'entitat, la Cecot ha compro-vat que aproximadament el 85% no tenenconeixement de les implicacions de la LleiConcursal que ja ha entrat en vigor.

El passat 1 de setembre va entrar envigor la Llei Concursal, amb la qual es

tanca la renovació legal mercantil.Des queEspanya va entrar a l’aleshores CEE al1986, els textos legals mercantils han so-fert una intensa i extensa mutació, i s’hanadaptat als nous temps i a les directivesde Brussel·les. Fins ara només un delsapartats bàsics havia aguantat la reforma:el que fa referència a les suspensions depagament i les fallides. La seva super-vivència era un complet anacronisme.

De manera que la nova Llei Concursal téuna gran importància,no només per l'àm-bit jurídic, sinó també pel millor funcio-nament de l'activitat econòmica i mer-cantil del nostre país. A partir d'ara, lessuspensions de pagaments i les fallides esdenominaran concursos.

En aquest número els proposem unesquantes opinions de destacats especialis-tes sobre la incidència que la nova lleitindrà per a les pimes, tant si es tracta del'empresa que fa fallida com si és l'em-presa creditora.

Abans, però, hem de dir quines són algu-nes de les novetats més importants de lanova llei. La primera és la unificació d'ins-titucions concursals, i la desaparició dels

La nova Llei Concursal: benvalorada, però poc conegudaLa nova Llei Concursal permetrà simplificar els pro-cessos per a resoldre les insolvències d'empreses encrisi. Però les fortes exigències de la nova legislació

poden provocar al principi un reguitzell de presenta-cions d'expedients de crisi empresarial

La responsabilitat civildels administradors del'empresa queda molt

agreujada amb la nova llei

8

F I N A N C E S

Impacte de la Llei Concursalentre les pimes

RReessuullttaa aavveennttuurraatt ffeerr jjuuddiicciiss aannttiicciippaattssPedro Brosa, membre de la Comissió Jurídica de Foment del Treball i president de Brosa

La Llei no fa diferenciacions ni té preceptes especials per a les pimes.Si la pime és creditora, el seu crèdit pot ésser més petit i llavors té menys possibilitats de ser adminis-trador creditor del concurs.El seu pes en la voluntat del conveni pot ésser menor però,en canvi, té méspossibilitats de cobrar si està en condicions d'instar el concurs necessari, ja que un crèdit més petit témés possibilitats de ser satisfet si s’acull a l'article 19.2 de la Llei Concursal.Procedimentalment no hi ha diferències, però crec que a la pime creditora li interessa més per cobrar iper al seu negoci que l'empresa concursada continuï que no pasque es liquidi.

Si és la pime qui entra en concurs, els inconvenients de la Nova Llei poden augmentar-se. Normalment són empreses familiars i laresponsabilitat dels administradors caurà en els propietaris; pot ésser que el procediment abreujat amb un sol administrador con-cursal l’afecti i tot vagi encara més ràpid. Si la Llei ja tendeix a la liquidació de les empreses concursades, quant es tracta d'empre-ses petites, el jutge i els administradors tindran menys miraments per liquidar. En canvi li pot resultar més fàcil aprovar una pro-posta anticipada de conveni i és possible que pugui acreditar millor davant del jutge la necessitat que l'administrador propietari,coneixedor personal del negoci, no sigui substituït per l'administrador concursal.També pot tenir més facilitat per a reestructurar-se dins del concurs.Tot i això, davant les facultats discrecionals que la Llei concedeix al Jutge, resulta encara aventurat fer judicis anticipats.

En els moments inicials de l'aplicació de la nova llei, ésinteressant conèixer l'opinió dels especialistes. Hempreparat una mini-enquesta, i a uns quants reconegutsprofessionals els hem adreçat la pregunta "Quin im-

pacte tindrà la nova Llei Concursal per a les pimes, enla doble vessant: 1. per a l'empresa que fa fallida, 2. pera l'empresa creditora". Aquestes són les respostes quehem rebut:

MMaajjoorrss ggaarraannttiieessJosep Ensesa Viñas, advocat de J&A Garrigues

La Llei concursal hauria de suposar un atorgament de majors garanties tant a deutors com a creditors,així com un increment notable de la seguretat jurídica en unificar tot el sistema concursal en una solaLlei i en un sol procediment per a tot tipus de deutors (persones físiques o jurídiques, civils o mercan-tils) i en una unitat de jurisdicció, amb la creació dels Jutjats Mercantils i la consegüent especialitzaciódels Jutges (els quals tenen atribuïda la potestat exclusiva i excloent per a resoldre tot allò relacionatamb el patrimoni del deutor i de decidir en matèries laborals).El deutor té l'obligació de presentar sol·licitud de concurs en cas d'impossibilitat d'atendre regularment les seves obligacions exi-gibles en el termini de dos mesos. La llei endureix i amplia el règim de responsabilitat dels administradors, poden respondre per-sonalment per la diferència entre l'actiu i el passiu del concurs, i equipara l'administrador de fet al de dret.Tot això pot portar, enla pràctica, a la presentació d'un major número de concursos.La massa de creditors és l'objecte de protecció principal de la Llei que, en conseqüència, protegeix especialment l'actiu del deutorcom a garantia de cobrament,motiu pel qual,entre altres mesures,es preveu la paralització de les execucions individuals sobre bénsafectes a l'activitat professional o empresarial del deutor.Aquest fet afavoreix també la continuïtat de l'empresa, sempre que siguiviable, per mitjà de la figura del conveni del concurs. En cas contrari, caldrà anar a la liquidació dels béns del deutor per mitjà delprocediment judicial regulat a la Llei.

9

RReedduucccciióó ddee pprriivviilleeggiiss ssoobbrree eell ccrrèèddiittssMiquell Campmany, assessor de la Cecot

11..-- PPeerr aa ll''eemmpprreessaa qquuee ffaa ffaalllliiddaa::Per tal que un deutor, persona física o jurídica pugui declarar-se en concurs és necessari que es trobi enuna situació d'insolvència, que comporti la impossibilitat de complir amb les seves obligacions exigibles.El deutor té l'obligació de sol·licitar el concurs dins dels dos mesos següents a la data en què conegui lainsolvència.- S'anomenarà l'Administració Concursal que assumirà les facultats de l'administrador.El deutor es veuràintervingut, però podrà continuar l'activitat empresarial.

- La fi del concurs serà l'aprovació d'un conveni de pagament, o entrar en fase de liquidació. Les quites no podran ser superiors al50% de l'import dels crèdits, ni les esperes superiors a 5 anys.- L'incompliment del deure de sol.licitar concurs comportarà la responsabilitat personal de l'administrador.

22..--PPeerr aa ll''eemmpprreessaa ccrreeddiittoorraa::- Major seguretat jurídica en existir un control més proper de l'empresa amb situació de concurs.- Els creditors passaran a integrar-se dins la massa passiva del concurs. El seu crèdit podrà ser qualificat com a privilegiat (generalo especial), ordinari o subordinat.- Es redueixen els privilegis de l'anterior normativa sobre els crèdits.

MMééss aatteenncciióó aallss ccrreeddiittoorrssMiquel Roca i Junyent, Roca Junyent Advocats Associats

Pel que fa a l'empresa en crisi, la nova Llei Concursal pot representar un marc idoni reglamentat per por-tar a terme el tancament d'una forma ordenada, sota la tutela del Jutge del Mercantil o, si és el cas, perredreçar una situació transitòria i puntual garantint la viabilitat de l'empresa, mitjançant un conveni. Noobstant això, cal esmentar que la Llei endureix i agreuja les responsabilitats dels administradors, liqui-dadors i, fins i tot, socis que hagin actuat amb culpa o dol.Des del meu punt de vista, la nova legislació concursal, presta més atenció i dóna més protecció als cre-ditors que la dispersa legislació anterior, cosa que valoro positivament, ja que procura que aquests cre-ditors puguin veure satisfets els seus crèdits al màxim possible i en menys temps del que fins ara estava succeint. La conservació del'empresa queda ara en un segon terme. Una qüestió diferent que està per veure és si en la pràctica s'assolirà l'objectiu buscat,cosa que dependrà de la preparació i encert de les persones que apliquin la Llei i dels mitjans i recursos que tinguin al seu abast.

AAffaavvoorreeiixx llaa ll iiqquuiiddaacciióó ddeellss ccrrèèddiittssJavier Miravitlles Jover, advocat. MBA IESE. Soci director Ebame

La nova regulació concursal és afavoreix clarament els interessos dels creditors,que poden instar el con-curs necessari sempre que s'acompleixi el pressupost objectiu de la insolvència (l'impagament recurrentde salaris i arrendaments, entre d'altres).A més, la Llei redueix el nombre de crèdits privilegiats i limitala quantia privilegiada dels crèdits tributaris i de la seguretat social al 50% del seu import en cada cas, fetque afavorirà el cobrament dels crèdits comuns.El deutor, per la seva banda, es troba amb una legislació molt més rigorosa, que puneix qualsevol indici

de culpabilitat en el procés que condueix a la situació d'insolvència.El legislador pretén que el deutor insti el concurs voluntari quanla insolvència sigui "imminent", d'aquesta manera es vol adquirir un caràcter preventiu.Aquest rigor es veu reflectida al règim deresponsabilitats: els administradors i directius poden arribar a respondre de tot el passiu amb el seu patrimoni, i, fins i tot, a veure'scondemandants penalment.En aquest sentit, el jutge podrà decretar l'embargament preventiu d'administradors i directius quan ad-verteixi mera negligència en la insolvència.En definitiva, la llei afavoreix clarament la liquidació dels crèdits i la possibilitat dels creditors de reclamar-los, de la mateixa formaque instaura un sistema absolutament rigorós per a administradors i directius de les empreses en crisi.

namentarem en la nostra qualitat com aentitat i en la vàlua professional de lesnostres persones", assegura Gómez.

FUNDACIÓ CAIXA SABADELL, PELCOMPROMÍS SOCIAL

A banda de la qualitat de servei,Caixa Sa-badell porta el seu compromís social allàon actua com a entitat financera.Tot i queTerrassa, per la proximitat amb Sabadell,

ja havia gaudit d'alguna actuació de la Fun-dació Caixa Sabadell, enguany amb mésmotiu, l'entitat ha col·laborat en diferentsactes com va ser el cas del Fòrum Pre-ventia, per divulgar l'activitat preventiva ide la seguretat en l'entorn laboral i, du-rant aquest mes de setembre, l'exposiciócommemorativa dels 25 anys de la collacastellera Minyons de Terrassa.

CCaixa Sabadell està desenvolupantun nou pla estratègic que té com

a eix principal el creixement sostenible.Amb aquest objectiu,té previst implantar-se intensivament en tota la geografia ca-talana.L'entitat vallesana vol arribar a tra-vés d'una moderna xarxa d'oficines apoblacions on no estava present,com araTerrassa, i incrementar la presència enaquelles ciutats catalanes on tradicional-ment ha tingut el seu àmbit d'actuació.Caixa Sabadell finalitzarà l'any amb 284oficines, 25 més que a l'exercici 2003.

Caixa Sabadell ha prestat especial atencióa Terrassa on enguany ha inaugurat tresoficines a la Rambla d'Ègara, al complexd'oci del Parc Central Segle XXI i al Pas-seig 22 de juliol."Terrassa encaixa dins lesnostres voluntats de creixement. És unaciutat moderna amb una intensa activitateconòmica i cultural", remarca AntoniGómez, director de la zona on s'enqua-dren les oficines de Terrassa.

L'experiència de la primera oficina al Pas-seig 22 de juliol, inaugurada el gener, haestat molt favorable i ha superat les mi-llors previsions. "Hem tingut unaexcel·lent acollida i continuarem treba-llant fent valer el nostre lema i autènticfactor diferencial,la qüestió de tracte”,in-dica Gómez.

La recent inauguració de les altres duesoficines a la Rambla d'Ègara i al Parc Cen-tral Segle XXI permetran a Caixa Sabadellparticipar de forma intensa en l'economiadomèstica i empresarial dels terrassencs."El nostre gran repte és ser una entitat fi-nancera de referència a Terrassa i ho fo-

Rambla d'Ègara, 182.Tel. 93 733 68 87

11

Caixa Sabadell consolida la xarxacomercial a Terrassa amb tresnoves oficines

P U B L I R E P O R T A T G E

Ctra. Montcada, Parc Central Segle XXI. Tel. 93 736 03 26

Passeig 22 de juliol, 336-338. Tel. 93 733 60 72

Caixa Sabadell finalitzaràl'any amb 284 oficines, 25

més que a l'exercicianterior

12

M A N A G E M E N T

Laa qqüüeessttiióó que es planteja ve a seraquesta: treure fora de l'empresa tot

el que no és determinant per al negociprincipal. L'externalització de certes fei-nes (l'outsourcing anglosaxó), ben feta,ajuda a abaratir costos i guanyar flexibili-tat. I no només en el cas de les grans cor-poracions, sinó que també, i això ha dequedar molt clar, en el de les pimes.Comdiu un especialista en la matèria: "Per quècal invertir en grans infraestructures,posem pel cas tecnològiques, i en perso-nal que asseguri el seu funcionament,si espot deixar en mans d'una altra empresa,amb la conseqüent reducció de costos imés flexibilitat?". Precisament, i només n'ésun exemple,al nostre país (i a d’altres) la sub-contractació de serveis tecnològics va en aug-ment.

Com recalca un estudi recent,a Catalunyala subcontractació empresarial ja repre-senta el 23% de l'activitat industrial. Entotal hi ha unes 9.700 empreses subcon-tratistes,que facturen uns 27.000 milionsd'euros i ocupen 182.000 persones, un27% dels llocs de treball industrial de Ca-talunya. L'estudi apunta també que el peseconòmic de la subcontractació a Catalunya éssensiblement més alt que a la resta de l'Estat.

Suprimides moltes barreres físiques i tèc-niques en el comerç internacional,les em-preses competeixen en un entorn queamb la globalització del mercat i l'incre-ment de la competitivitat que comporta,fan més necessari que mai buscar fórmu-les de col·laboració que permetin situar-se en una posició com a mínim tan avan-tatjosa com la de la resta de les empresesdel sector en què competim. L'externalit-zació,com estratègia de cooperació empresa-rial,ha de ser una eina que les empreses han desaber utilitzar si no volen que companyies ambmajors i millors mitjans d'altres països puguinsuposar un vertader risc sobre el futur del nos-

tre teixit empresarial.És en aquest entorn enquè la majoria de les empreses poden po-tenciar substancialment els seus recursosmitjançant l'anomenada externalitzacióestratègica. Com cal actuar? Doncs cre-ant unes quantes aptituds bàsiques ben se-leccionades que siguin importants per alsclients i en els quals l'empresa pugui serla millor del món;en elles centrarem la in-versió i l'atenció de la direcció;a partir d'a-quí, utilitzarem l'outsourcing estratègica-ment per a moltes altres activitats en quèno sempre cal ser el millor.

James Brian, reconegut analista del tema,afirma que "quan les empreses combinenles seves millors aptituds amb el mètodesde l'outsourcing, aconsegueixen milloresen el rendiment del capital,un menor risc,una major flexibilitat i un major grau de res-posta a les necessitats dels clients i tot aixòamb un menor cost."

Quines són aquestes millors aptituds?¿Com decidir-se per unes tasques queanomenem bàsiques i que són les que enshan de diferenciar i donar el valor davantde la competència? L'empresa ha de saberdestriar bé entre aquelles activitats quecreen o poden arribar a crear realmentvalor diferencial i les que es poden com-prar amb millor efectivitats a l'exterior.En

aquest punt, a l'hora de copsar les activi-tats bàsiques,crítiques per a l'empresa,elsexperts parlen:

-conjunts d'habilitats o coneixements,mésque de productes i funcions;-plataformes flexibles a llarg termini, ca-paces d'adaptació o evolució;-que no han de ser gaire nombroses (l'em-presa pot fixar-se com objectiu dues otres activitats de la cadena de valor méscrítiques per a l'èxit futur);-que s'han de concentrar en camps d'ac-tivitat en què l'empresa pugui dominar;-que es tracti d'elements importants a lallarga pels clients;-que estiguin incorporades als sistemesde l'organització,com una cultura corpo-rativa que no depengui de persones enconcret.

El repte consisteix a crear conscientmenthabilitats dominants en camps en els quals elclient continuarà considerant-les valuoses alllarg del temps.

QUATRE AVANTATGESEls avantatges de combinar amb èxit elsdos punts de vista són significatius.Ambaquests sistema,els responsables de l'em-presa potencien els recursos de la sevaempresa de quatre maneres diferents:

Externalitzar com a estratègia de negoci

La 'fórmula' que permet a l'empresa po-tenciar els seus recursos per sobre delsnivells assolits amb altres tipus d'es-tratègies ve de la combinació d'aquestsdos punts:-Concentrar els recursos propis de l'em-presa en un conjunt d'aptituds bàsiquesen què es pot assolir una preeminènciadeterminada i proporcionar un valor

fora del comú al seus clients.-Adquirir estratègicament a l'exterioraltres activitats de les quals l'empresano té una necessitat estratègica críticani aptituds especials per a dur-les a ter-me, incloses aquí moltes de les activi-tats considerades tradicionalment coma part integral de qualsevol empresa.

Un combinat perfecte

11.. Porten al màxim els rendiments dels re-cursos interns en concentrar les inver-sions i energies en allò que l'empresa sapfer millor.

22.. Les aptituds bàsiques ben desenvolu-pades proporcionen barreres formidablescontra els competidors presents i futursque tracten d'introduir-se en els camps enquè està interessada l'empresa, facilitant iprotegint d'aquesta manera els avantatgesestratègics de la quota de mercat.

33.. La plena utilització de les inversions,innovacions i aptituds professionals espe-cialitzades dels proveïdors externs que

serien d'un cost prohibitiu i fins i tot im-possibles de copiar internament.

44.. En uns mercats i en unes situacions tec-nològiques canviants, aquesta estratègiaconjunta redueix els riscos, escurça lesduracions dels cicles, disminueix les in-versions i crea un millor grau de respostaa les necessitats dels clients.

Per mitjà de l'outsourcing estratègic, lesempreses poden reduir les inversions decapital a llarg termini i potenciar significa-tivament les seves aptituds clau. Hi ha al-guns riscos inherents a l'externalització,però també és cert que hi ha riscos i cos-

tos en el subministrament interior. Si lesempreses saben enfocar aquesta qüestiódins d'un marc genuïnament estratègic, iutilitzar la gran varietat d'opcions d'ex-ternalització de què es disposa en l'ac-tualitat es poden superar molts d'aquestsriscos.

Per un altre cantó, si volem construir unmodel de confiança mútua per poder tras-passar el màxim grau de responsabilitat alnostre proveïdor, hem de fer una apostamútua l'un per l'altre, i hem d'estar dis-posats a assumir un mínim nivell de ris-cos; és a dir, "hem d'esdevenir companysde viatge."

L'externalització representa una bona oportunitat denegoci per a moltes pimes. Ara bé, no s'ha d'externa-litzar en tots els casos i de qualsevol manera. L'em-

presa s'ha de dedicar a fer allò que sap fer, allò en quèen pot treure més avantatges sobre la competència, iexternalitzar les activitats que no li són principals.

cecotnomic15.pdf

15

L’opinió de l’expert

L'any 1997, represen-tants de 84 estats reu-

nits a Kioto (Japó) vanacordar que, de cara al pe-ríode 2008-2012,reduirienals nivells de 1990 les emis-sions de gasos d'efecte hi-vernacle (GEH), causantsdel canvi climàtic.Amb l'a-cord signat, el Protocol deKioto (PK), s'intenta acon-seguir que els països mésdesenvolupats adoptin me-sures i polítiques interiorsencaminades a esmorteirel canvi climàtic. En concret, el compromísadquirit per la UE va ser reduir les seves emis-sions globals en un 8%,mentre que a Espanyase li permetia incrementar les seves en un 15%(sempre sobre els nivells de 1990).

Per complir el PK, la UE ha aplicat una Direc-tiva per tal d'agafar experiència en un dels me-canismes flexibles contemplats en el propi PKi que està dirigit a disminuir els costos dela reducció d'emissions:el Comerç Inter-nacional d'Emissions, encaminat a queaquestes emissions es redueixin allà on elcost de fer-ho sigui menor.

En aquests moments,a Espanya les emissionsde GEH ja es situen un 40% per sobre del ni-vell de 1990 (un 25% més del nivell estipulat alPK).I de seguir aquesta tendència de crei-xement econòmic i intensitat energètica,durant el període 2008-2012 Espanya hau-ria de comprar drets d'emissió d'uns 110o 120 milions de tones de CO2 anuals aaltres països, cosa que representaria uncost anual d'uns 1.000 milions d'euros acàrrec dels Pressupostos Generals de l'Es-tat.Mentrestant,l'actual Govern espanyols'ha marcat com a objectiu, per al men-cionat període 2008-2012, un nivell d'e-missions del 24%,9 punts per sobre de laxifra signada al PK, i utilitza per aconse-guir-lo mecanismes flexibles i embornals(boscos).Per intentar assolir aquest objectiu,el Go-

vern espanyol ha pres di-verses mesures. Una d’e-lles és la publicació elR.D.L 5/2004, que és latransposició e la directivade Comerç Internacionald'Emissions europea, queestableix el Règim de Co-merç per a 1066 instal·la-cions d'uns sectors enconcret: refineries de pe-troli, siderúrgia, ciment ical, vidre i indústria cerà-mica, pasta de paper,paper i cartró, i activitats

energètiques de més de 20MW tèrmics(electricitat i cogeneració). Aquestes ins-tal·lacions han de sol·licitar un permís d'emissióde gasos d'efecte hivernacle per exercir la sevaactivitat i l'assignació individualitzada del Dretsd'Emissió,els quals es podran comprar i vendrelliurement.

Al mateix temps,el Govern ha fet l'assignacióde la quantitat d'emissions als sectors en Règimde Comerç (emissions fixes) per mitjà del R.D1866/2004, titulat Pla Nacional d'Assignació2005-2007 (PNA), pel període pre-Kioto,que assigna també una reserva de NousEntrants per a cada sector per cobrir lesampliacions o les noves instal·lacions. ElPNA també ha determinat mesures i po-lítiques en altres sectors (emissions difu-ses) no inclosos en el Règim de Comerç,com ara el transport, l'anomenat residen-cial & comercial & institucional (R&C&I),l'a-grari, el de residus i el de gasos fluorats.

Aquest pla,repetim que dirigit al període pre-Kioto,pretén estabilitzar les emissions i iniciarun canvi de tendència per al compliment del PK.Segons aquest pla les instal·lacions afec-tades hauran de comprar 9,6 milions detones de CO2,amb un cost aproximat de85 milions d'euros o be invertir en re-ducció. El principal emissor és el sectorelèctric, amb repercussió en els costos ipreus de l'electricitat. Descomptant elsector elèctric, ens queda que el 60% del

total de les instal·lacions en Règim de Co-merç són a les pimes. El Govern deixa lareducció pròpiament dita d'emissions pera un posterior pla 2008-2012, en el quals’haurà d’ assolir una retallada de 16 punts:això és,des del 40% que han crescut per arales emissions fins al 24% que s'haurà d'asso-lir el 2012 per complir el PK.Els sectors industrials que no es veginafectats per ara han de pensar que el temaafecta tothom.Entre altres motius perquèhi ha sectors,com el del transport o el deR&C&I, que també es veuran afectats, ambnoves mides i polítiques restrictives,de maneraque són possibles nous impostos derivats delPK.És a dir,es pot parlar d'una nova fiscalitat ecològica.

Per ara desconeixem si al proper PNA peral període 2008-2012,el pròpiament Kioto,que ha d'estar redactat abans de juliol de2006, i l'objectiu del qual, segons l'actualGovern, consisteix a no sobrepassar el24% d'emissions sobre el nivell de 1990(repetim,un 9% per sobra del permès pelPK), s'afegiran altres sectors als ja exis-tents, com podrien ser el químic, l’ali-mentació, el tèxtil o la resta d'indústriesamb instal·lacions en què hi hagi una com-bustió,o si tendirà a fomentar acords vo-luntaris de participació al Règim de Co-merç. Aquestes mesures es podrienprendre per incloure més instal·lacions alMercat d'Emissions, que actualment sónunes 12.000 a tot Europa,per incrementar laliquiditat dels Drets d'Emissió o dotar les em-preses d'alguna flexibilitat davant les obligacionsde les mesures i polítiques originades per com-batre el canvi climàtic.

És evident que amb el PK comença una novaetapa en què determinats sectors tenen limi-tats el seu creixement i expansió en Europa.Unaetapa que considera el carboni com un bé escàs,un factor de cost i un nou actiu intangible. Ésconvenient començar a internalitzar el CO2 ales decisions empresarials,millorar l'estalvi d'e-nergia,l'eficiència energètica i adoptar sistemesde gestió mediambiental per atendre les novesdemandes.

Kioto ja és aquí

MMiiqquueell GGiirroonnèèss AAnnééConsultor de Gestió, Màrketing& Trading d’Energía i Emissions

mgirones@agsl.net

cecotnomic15.pdf

16

Els acords de Kioto són necessaris.Evi-dentment,a més de preguntar-nos què

ens costarà complir amb Kioto,també enshem de preguntar què costaria no posaren marxa Kioto. Des d'un punt de vistaecològic i de sostenibilitat, resulta im-prescindible reduir el nivell global d'emis-sions de gasos d'efecte hivernacle (GEH)que afavoreixen l'augment de la tempera-tura global del nostre planeta, el canviclimàtic.

Els científics afirmen que l'acumulació enl'atmosfera dels GEH tindrà com a con-seqüència un increment de la temperaturadel planeta i del nivell del mar, una majorfreqüència de fenòmens catastròfics comsequeres, tempestes i inundacions, l'ex-tensió de les malalties tropicals i la desa-parició d'espècies. Per això la reducciód'aquests gasos és una qüestió que ha deser abordada de manera internacional ique no admet dilació.

De fet, molts estan d'acord que la lluitacontra el canvi climàtic s'ha d'entendrecom una inversió (un informe oficial indicaque a hores d'ara el canvi de clima costacada any gairebé 100.000 milions d'eu-ros), i no com una despesa.

Tothom està d'acord que s'han de reduirels gasos,però una altra cosa és la manerade fer-ho. I la manera d'actuar del governespanyol en aquest tema no sembla pasque sigui la millor manera ni la més reco-manable i, de fet, fa més por que goig. El

Plan Nacional de Asignación de Derechosde Emisión de Dióxido de Carbono es potarribar a considerar un vertader des-propòsit,com ha dit Josep Sánchez Llibre,"capaç de destrossar bona part del nos-tre sector industrial",segons les seves pa-raules.

ELS FETSLa UE va establir un règim de comerç dedrets d'emissió destinat a reduir un 8%dels gasos contaminats l'any 2012.Segonsels nivells d'emissió de cada país l’any1990, a Espanya se li va atorgar el dretd'augmentar-los un 15% en finalitzar el pe-ríode indicat.I aquí radica el primer error:el 2000 Espanya ja havia superat en mésd'un 33% els nivells assignats per al 2012i les previsions indiquen que el 2012 su-peraran el 56%. En resum, l'any 2012 Es-panya haurà d'haver reduït dràsticamentels seus actuals nivells d'emissió, la qualcosa obliga a una reconversió industrial deconseqüències imprevisibles.

Donat que ja hem adaptat els sectors in-dustrials afectats, no quedarà cap altreremei que adquirir drets a altres païsoscom el Regne Unit,França,Alemanya o Ità-lia,molt més rics i contaminants, amb unatransferència de recursos a favor d'ells es-timada en uns 1.500 i 2.000 milions d'eu-ros anuals.

Però el govern encara ha empitjorat més la si-tuació en establir reduccions per al període2005-2007,encara que no són obligatòriesa la UE fins el 2012, de manera que elpropi Govern estableix reduccions inne-cessàries, quan altres països de l'entorn icompetidors nostres, com per exemple,Irlanda, Àustria, Itàlia i Portugal, han in-crementat les seves emissions entre un7% i un 9% per als pròxims anys, tot dinsla més estricta legalitat. No es tracta derefusar Kioto,però és precís i urgent renego-ciar una directiva letal pels nostres interessos.

Un cop conegut el Plan, i encara que al-guns sectors socials puguin considerarque no s'ha avançat suficientment en l'ob-jectiu de Kioto, la realitat és que Espanyai el Regne Unit són els únics països que esplantegen reduccions reals sobre les emis-sions base. Excepte aquest dos països, laresta dels governs de l'Unió Europea hanpreferit donar més drets dels necessarisper a la seva indústria (com si la subven-cionessin), en comptes de donar-los-enmenys (com si els apliquessin un impost).L'UE haurà d'afrontar, sense cap mena dedubte, aquest escenari de partida forçacomplex, que pot posar en desavantatgea països que,com Espanya,han apostat demanera més decidida per avançar en la re-ducció d'emissions.Resulta paradoxal quepaïsos més avançats i contaminants esti-guin autoritzats a tenir nivells d'emissiónotablement superiors.

PUJADA DE PREUSPel que fa al sector elèctric, les empresesestan molt escamades,ja que massa sovintes trasllada directament al consumidorqualsevol incidència en els costos de pro-ducció d'energia.Ja va passar amb les com-pensacions per l'aturada nuclear i aratorna a passar amb la penalització de cer-tes formes de producció energètica alta-ment contaminants. L'administració po-dria plantejar-se la qüestió en altrestermes, com ara els ajuts a la substitucióde certes plantes de producció elèctricao una autèntica liberalització de la distri-bució elèctrica,per tal que aquells que mi-llorin la seva eficiència siguin més com-petitius i no més cars de cara alsconsumidors.

Tampoc és gaire just que tot el pes de lareducció de les emissions de gasos ambefecte hivernacle recaigui només en la in-dústria. En això,el ciutadà té la percepcióque la responsabilitat màxima de les emis-sions és de les empreses i no dels hàbits

Sabem el que ens costaràKioto?

Les intencions de la UE degenerar un mercat amb

escassetat que potconduir al fet que no hi

hagi sobreoferta

C E C O T

17

de consum. Les emissions de diòxid decarboni són en bona part responsabilitatdels automobilistes i dels transports engeneral. Un excés de restriccions enaquesta matèria a la indústria podria posaren qüestió el creixement econòmic, queha de ser sostenible,però garanteix el be-nestar de les persones. No hem de per-dre de vista que amb l'estricta aplicaciód'aquest pla podem perdre llocs de tre-ball i minvar la competitivitat de les em-preses.Cal aturar el creixement expo-nencial d'emissions de les darreresdècades, cert, però també ho és que elcompliment de Kioto, mentre no es ma-

terialitzi l'entrada dels Estats Unit i deRússia (encara que aquest últim país ja hadit que accepta fer-ho), és una seriosaamenaça per a la competitivitat de els em-preses europees.

Les intencions de la UE de generar unmercat amb escassetat que pot conduir alfet que no hi hagi sobreoferta,de maneraque els preus de CO2 pujarien, sensdubte, seria una càrrega que en aquestsmoments només Europa manté davantd'altres zones econòmiques com EstatUnits o països en desenvolupament comla Xina, l'Índia o Brasil.

La quantitat de drets assignats suposa unaeconomia sotmesa a límits en alguns sec-tors, cosa que pot portar a un canvi detendència en el cicle econòmic.L'assigna-ció restrictiva per generar oferta de dretssobre la base d'inversions pot fer que lesempreses es plantegin creixements en al-

tres llocs on no hi hagi restriccions o acosta d'inversions en creixement.

S'ha de fer un esforç considerable per se-parar el creixement econòmic de la de-manda d'energia (a Espanya està creixentel consum energètic final el doble que elPIB,i això suposa una ineficiència energè-tica creixent) i rebaixar la intensitatenergètica a uns límits més raonables.

Per últim, és bo que el pla aprovat de-termini la constitució de taules de diàlegsocial per garantir la participació de lesorganitzacions sindicals i empresarials enel seguiment del pla pel que fa als seusefectes en la competitivitat, l'estabilitatde l'ocupació i la cohesió social.

Amb el Plan Nacional de Asignación de Derechos deEmisión de Dióxido de Carbono, Espanya s'ha com-promès a reduir entre els anys 2005 i 2007 en un 0,4%l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEH) per a com-plir amb Kioto el 2012. Aquest compromís per lluitar

contra el canvi climàtic pot ser no només difícil, sinótambé costós. Són previsibles l'augment de les tarifeselèctriques i això obligarà les instal·lacions industrialsa fer certes inversions.

La quantitat de dretsassignats suposa una

economia sotmesa alímits en alguns sectors

cecotnomic15.pdf

Valoració global

Tornen a apujar-se els tipus d'interès als Estats Units i s'ha confir-mat l'escenari que vam apuntar a la darrera anàlisis d'aquesta re-vista d'una alça previsible dels preus del petroli.La combinació delsdos factors dibuixa un escenari complicat de cara als propersmesos en què cal esperar una lleugera devaluació de l'euro.És mésque probable que el Banc Central Europeu reaccioni i,encara quemolt prudentment, d'aquí a final d'any pugi els tipus a "l'eu-rozona".

Tot això combinat, pot afectar el creixement (recordem que elconsum actualment està sent un dels seus motors a Europa i ésmolt sensible als tipus d'interès) i al dèficit públic que, en les eco-

nomies europees més fortes,concretament Alemanya i França,és ja molt important.

A Espanya els pressupostos de l'estat contemplen uns escenarismés optimistes que els que actualment tenim i això pot fer que, alfinal de l'any, el dèficit sigui superior al previst.Això sí, el més posi-tiu és que sembla que no hi haurà llei d'acompanyament mitjançantla qual durant els darrers anys s'havien desvirtuat els pressupos-tos oficials.

A Catalunya s'obre una etapa molt important en què la nego-ciació per aconseguir un nou marc de finançament serà cabdal perel futur a mig i llarg termini del nostre país.

ce otnòmicc 15

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

w Producció i preus

PIB de Catalunya 2,3 (1T ’04) 2,4 (2T ’04) Lleuger creixement

PIB d’Espanya 2,8 (1T ’04) 2,6 (2T ’04) Lleuger creixement

PIB de la zona euro 1,3 (1T ’04) 2,0 (2T ’04) Creixement

Inflació a Catalunya 3,9 (maig ’04) 3,9 (maig ’04) Estable

Inflació a Espanya 3,4 (maig ’04) 3,1 (maig ’04) Estable

Inflació a la zona euro 2,5 (maig ’04) 2,2 (maig ’04) Estable

w Desocupació

Catalunya (EPA) 9,6 (1T ’04) 9,2 (2T ’04) Estable

Espanya (EPA) 11,38 (1T ’04) 10,93 (2 T ’04) Estable

Zona euro 9,0 (abril ’04) 9,0 (juliol ’04) Estabilització

Estats Units 5,6 (abril ’04) 5,5 (juliol ’04) Lleuger decreixement

w Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 99,6 (juny ’04) 98,0 (setembre ’04) Estable

Índex de clima econòmic de l’eurozona 99,8 (juny ’04) 100,7 (setembre ’04) Estable

Índex compost avançat dels Estats Units 103,2 (2T ’04)

w Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,21 (juny ’04) 1,22 (setembre ’04) Tendència a estabilitzar-se

Tipus d’interès de l’eurozona 2,09 (maig ’04) 2,11 (agost ’04) Estable a curt termini

Tipus d’interès dels Estats Units 1,16 (maig ’04) 1,70 (agost ’04) Tendència a l’alça

18

"Estem orgullosos de la nostra culturaempresarial"

M A N A G E M E N T

Constan Dacosta va estar a laCecot, invitat pel Cercle Cecot

de Joves Empresaris, per a presentarel Grupo Eroski i parlar sobre "Nousatributs de la distribució a Espanya:Responsabilitat Social Empresarial(RSE)". Els últims cinc anys les inver-sions del Grupo Eroski han superatels 2.000 milions d'euros, com a res-posta a la seva estratègia d'expansiói diversificació, que ha representat laincorporació de 15.000 treballadorsal Grupo.

Parli'ns de la filosofia d'Eroski.Des del punt de vista de l'estructuradel capital, nosaltres, a diferència deles empreses cotitzades o de les fa-miliars, tenim un capital col·lectiu quepertany als treballadors i això ensdóna un caràcter diferent.Aquest fetmillora l'interès dels treballadors jaque en són propietaris, tenen un sen-tit de pertinença i no només psicolò-gic, sinó també material. És l'aspectemés destacat.

¿Ès un model exportable?No presenta dificultats insalvables. Ésclar que avui dia no és tan fàcil co-mençar en un negoci madur com elnostre, en què les condicions d'èxitexigeixen un volum determinat, i feraixò des de zero pot resultar més di-fícil. Però les dificultats rauen més enles condicions de maduresa del ne-goci que no pas en l'estructura jurí-dico-econòmica, que es podria apli-car perfectament si el negoci ésemergent, si té desenvolupament. Nodiré que sigui fàcil perquè, al cap i ala fi, si l'aventura econòmica té èxit,s'ha d'estar disposat a repartir entretots i, si no en té, es plantegen pro-blemes molt durs per a tothom.

CCoonnssttaann DDaaccoossttaa, el actual presi-

dent executiu del Grupo Eroski,

ha desenvolupat la seva trajectò-

ria professional quasi totalment

en aquesta empresa, des del dia

en el que va ser nomenat director

social mentre encara cursava So-

ciologia a Deusto. Després de di-

versos anys en el càrrec de direc-

tor general, al 1995 va assumir la

presidència del grup. Ell es consi-

dera més expert en les relaciones

personals que en l'organització

del propi supermercat. Entre les

seves aficions hi ha passejar per

la muntanya i la lectura (el llibre

que s'emportaria a una illa deser-

ta és "Memòries d'Adrià", de

Margerite Yourcenar: "És un lli-

bre que rellegeixo de tant en

tant, és el meu talisman", diu). No

es considera el típic client de

centre comercial: va a la compra

per la seva condició de parella, no

per gust. Quan va als 'seus' sú-

pers, li agrada aturar-se en la pei-

xateria ("Tenim unes peixateries

amb excel·lent producte i presen-

tació", afirma orgullós) i en la

secció de llibres i CD's : "M'agra-

da la música, sempre m'acom-

panya, tant en la vida personal

com en la professional". Admira a

Tomaso Albinoni, al que conside-

ra "una joia de músic". Cuinar no

se li dona pas malament, diu i,

quan se li demana que destaqui

algun producte, menciona el so-

rell o la tonyina: "Podria semblar

que sigui poca cosa, que hauria

de dir la centolla o algun d'a-

quests, tots excel·lents, però el

sorell reuneix senzillesa y noble-

sa. El faig al forn amb un sofregit

una pica picantet."

Entrevista a CCoonnssttaann DDaaccoossttaa, president del grup Eroski

20

21

R A S I C U R T

Sobre la responsabilitat social em-presarial ha dit a la conferència que"el temps ens ha posat de modasense saber-ho".És difícil fer exegesi de la teva pròpiaexperiència. La frase, una mica pro-vocadora, no és estudiada, és una ma-nera de dir. Actualment les compa-nyies donen importància a tenir elsgrups d'interès integrats a l'empresa,marquen les estratègies tenint pre-sent que s'han de donar respostes alsinteressos tant de treballadors comde consumidors. És a dir, es pensad'entrada que l'empresa no es pot de-sentendre del benestar de la societati que ha d'ajudar-la, no només ambels seus impostos i la creació de llocsde treball, sinó també fent coses pera què el benestar cara a que el be-nestar de la societat sigui un soste-nible.

Aquest concepte ha d'estar in-tegrat en origen?En el nostre model, aquesta concep-ció està integrada des del mateix ori-gen de l'empresa, en el fet que treba-lladors i consumidors formen partdel govern i la comunitat rep el 10per cent dels nostres beneficis, comuna devolució, un retorn, d'una partdel que prenem d'ella. Nosaltres sem-pre hem pensat així. Ara les empre-ses són més sensibles respecte aaquest tema, i hi ha una certa preo-cupació per aquest tipus de coses.

Ha confessat que no li semblamalament que algunes empre-ses apliquin criteris ètics per purmàrqueting.Si mirem el tema des del punt de vistade la motivació, és evident que hi hadiferències. No és igual aplicar crite-ris ètics per creure que és la tevaobligació amb la societat a la qualpertanys, que fer-ho perquè pensisque això et beneficia davant de la co-munitat o dels teus potencials clients.Però el que dic és que, després detot, als beneficiats per aquest màr-queting 'amb causa', probablementels donarà igual que vostè ho faci per

ser d'aquesta manera o per caure béa la gent. Està clar que a l'hora dedonar sostenibilitat a aquesta acciósocial, sí que és diferent si ho fas percaure bé o per principis. Pot ser quela societat deixi de valorar aquesttema i que una empresa deixi de fer-ho si considera que ja no li és rendi-ble, mentre que nosaltres i altres queho fan per principis ho seguirem fentencara que arribi un moment en quèja no segui rendible des d'un punt es-trictament empresarial.

És a dir, l'ètica abans que l'estè-tica.Davant els qui busquen l'acció socialcom una manera de rendibilitat i quefins i tot diuen que ser ètic és rendi-ble, jo acostumo a dir que s'ha de serètic perquè és el que toca, tan si ser-ho és rendible com si no ho és. Ésmés, crec que un ha de ser ètic en-cara que repercuteixi negativamenten la rendibilitat.

Sobre la manera de fer d’Eroskiha comentat que "les virtutss'han d'anar fent i tan de bo quearribem a ser tant virtuososcom nobles".A Eroski tenim uns valors del tipussolidaritat retributiva, responsabili-tat social, participació, el capital ésdels treballadors, etc. Són valors quesi no els fem veritat dia a dia i cadaun dels 30.000 treballadors del Grupno es veuen reflectits en, per exem-ple, com es relaciona amb els seu capo amb els seus companys, en una qua-litat laboral bona o fins i totexcel·lent,és evident que la declara-ció de valors nobles queda mitigada.Aquesta noblesa ha de fer-se visibleen la pràctica, canviant les condicionslaborals; possibilitant que les perso-nes siguin partícips de les decisionsimportants de l'empresa; fent notarque totes les opinions són tingudesen compte i que les coses es deci-deixen mirant els interessos de lespersones abans que els interessos delcompte d'explotació, i no al revés,sense desatendre, evidentment,

aquests interessos. S'han d'aplicaraquests valors en la pràctica perquètinguin efectivitat a la vida diària dela gent.

Estan preparades les empresesper conciliar la vida familiar i lavida laboral?Només mitjanament preparades. Finsi tot aquelles qui, per principis comels nostres, hauríem de fer un esforçper portar més lluny l'aplicació d'a-questa concil iació. En general, aEroski atenem millor que la mitjanaaquest tema, però encara no hemarribat al final del recorregut. Estemcaminant cap a una direcció i volemcontinuar avançant.Amb això vull dirque les jornades, la distribució delstemps, les situacions familiars, l'aten-

ció als pares, al fills, no ha de quedar-se només en les exigències legals,sinó han d'anar més lluny, amb jorna-des còmodes que permetin fer com-patible el tipus de família amb el tipusde treball, amb temps parcials en mo-ments determinats si la persona ne-cessita atendre a fills o familiars, i tantper a nois com per a noies, aquí sí queno tenim discriminació. Es tracta dedonar solucions concretes, de posar-se al lloc de l'altre. És un principid'empatia i compassió, en el sentit an-glosaxó del terme, de posar-te al llocde l'altre i donar-li la mateixa res-posta que t'agradaria que et dones-sin a tu.

-El projecte Eroski no comptaamb un líder? No. El més freqüent, i em sembla mag-nífic, és que els projectes empresa-rials estiguin conduïts per un lide-ratge emprenedor. Ara bé, en elnostre cas és el projecte el que tirade nosaltres, de mi com a president,de la resta dels directius i de bonapart dels treballadors del grup. Crecque és la gran virtut que té el nostre

Es tracta de posar-se enel lloc de l’altre

Eroski va creixent. Quin és elmotiu?Crec que el nostre mèrit és haveraconseguit una estructura integradatransversal. No fem les coses per unapolítica avançada a la qual hàgim arri-bat després d'una reflexió, sinó queés la pròpia estructura d'empresa, lacondició jurídica i econòmica, el go-vern, són peces clau. Una empresa esdistingeix per qüestions com a quipertany el capital, com es distribuei-xen els resultats i com es governa lasocietat. Però no s'ha d'oblidar quetambé ha de ser competent i eficient,ha de tenir un producte atractiu, ofe-rir solucions al client, etc.Tot això sóncondicions bàsiques sense les quals no etserveix de res quin tipus de govern tens.

-CCoonneeiixxiiaa llaa CCeeccoott??No. En vaig tenir la primera notícia fauns mesos quan em vam proposar devenir. I me'n torno sorprès. He sumatuna experiència que no tenia i emsembla una institució envejable.Aquíhi ha un clúster de coneixement i d'i-niciatives important. Per exemple, entot el que s'està fent en el tema de lacomunicació per als 8.000 socis, queem sembla sorprenent. Quan ho veusfuncionar, dius perfecte! Però per aque una cosa així arribi a funcionarcal que, abans, algú tingui la iniciativa,que ho provi i ho posi en marxa i queresulti efectiu. També em sembla ungran èxit que els empresaris associatsa la Cecot acabin rebent en presta-cions i serveis més del que ells apor-ten per quota.Aquesta quota negativaés molt poc freqüent en altres lati-tuds del país.

aquests models que no tenen perquèser sempre tal com ara estan definits.

Coneixem diversos models dedistribució comercial. Podenconviure tots?Potser dir tots seria una exageració.Peròla veritat és que la realitat en la qual ensmovem no és gens simple.Al contrari, éscomplexa, heterogènia, calidoscòpica.Per això s'han d'integrar les diverses mi-rades que tenen consumidors i treballa-dors.Hi ha consumidors que són eco-nomistes per a alguns productes iselectius per a d’altres. Mentre podenbuscar el millor preu en un detergent,compren ulleres per combinar amb el ves-tit. Avui pot ser client d'un super-mercat de barri i demà anar al centrecomercial. És el mateix consumidorqui té dos moments i necessitats di-ferents i s'ha d'estar disposat a en-tendre quan es tracta d'una cosa iquan de l'altra.

projecte: poder enganxar les perso-nes amb independència de qui estiguide president. Sense que això últimsigui indiferent, el projecte té méspotència que les persones. D'algunamanera, el nostre projecte continuaràestant aquí, tindrà el mateix interès i elmateix atractiu encara que els que avuisom aquí no hi siguem.

Amb els anys que ja porten, creuque la cultura del projecte s'haconsolidat?Crec que sí. Estem orgullosos de lanostra cultura empresarial. Això novol dir que no l'anem fent evolucio-nar, perquè res ha de ser per sempre.Entren les noves generacions i tenenuna altra visió de la vida i del treball.Els valors que aporta la gent joves'han de fer compatibles amb una cul-tura que si bé està consolidada, had'estar oberta a que les noves gene-racions puguin anar articulant

R A S I C U R TE N T R E V I S T A A F O N S

CCoossttaann DDaaccoossttaa en un moment de la seva intervenció

cecotnomic15.pdf

xement del nombre de certifi-cacions tant en ISO 9001 comen 14001 els darrers anys haestat espectacular: d’ISO9001:2000, s'ha passat de pocmenys de 1.000 l'any 1994, a33.215 a finals de 2003 i de lacertificació mediambiental14001, s'ha passat de menys de500 el 1998 a més de 5.000 afinals de 2003.

Del total d'empreses assis-tents a l'acte organitzat pel

Fòrum Cecot, el 86% van afir-mar que estaven a favor de lacertificació i un 62% van afir-mar que estaven certificades.Del 38% restant que van afir-mar que no tenien certificació,un 42% van afirmar que esta-ven en procés d’obtenir-la.

El tipus de certificació méscomú entre les empreses as-sistents al Fòrum Cecot és la

Al'última sessió del FòrumCecot per la competitivi-

tat i excel·lència empresariales va portar "a judici la certifi-cació" empresarial per tal deconèixer els avantatges i in-convenients que poden supo-sar per a l'empresa.

De l'enquesta realitzada entreels seixanta representants em-presarials que hi van assistir,se'n deriven uns resultats quemostren,a petita escala, la ma-

teixa tendència que està se-guint Espanya quant a l'obten-ció de certificacions de qualitatempresarials.

Una tendència que contrastaamb la de països desenvolupatscom el Regne Unit,Alemanya,Austràlia o França, les empre-ses dels quals estan reduint engran mesura el nombre de cer-tificacions.A Espanya el crei-

ce otcflash

Creix el nombre de certificacions a CatalunyaISO 9001,amb un 47%, i la ISO14001/EMAS, amb un 21,5%.

En general, els empresaris vanvalorar positiva (63,8%) o moltpositiva (22%) la certificacióper a la seva empresa. I a lapregunta "Què ha aportat lacertificació a la seva organitza-ció?", el 31% declaren haveraconseguit una gestió més efi-caç de l´organització; un 22,9% afirmen que el que han acon-seguit ha estat complir lesexigències dels clients;un 21 %confirmen haver millorat laqualitat dels seus productes iserveis; i un 14 % declarenhaver augmentat la satisfacciódel client i la reducció de lesqueixes.

Quan se'ls va preguntar als as-sistents si recomanarien a unaorganització certificada que escertifiqués,el 37,8% va afirmarque sí, sense cap mena dedubte; el 27% va afirmar queprobablement sí; i un 32,4% vadeclarar que no ho tenia clar.

L'objectiu de la sessió va ser elde qüestionar la certificaciódes d'un punt de vista d'es-tratègia empresarial, així comd'intentar donar resposta aaquestes qüestions, preguntesi reflexions que es fan les or-ganitzacions abans d'entrar enun procés per aconseguir unacertificació.

La taula de la sessió del Fòrum Cecot dedicada al a certificació

Borsa de Treballamb la UNED

La Cecot incorporarà a laseva Borsa de Treball el cur

rículum dels 9.000 estudiantsde la Universitat Nacional d'Es-tudis a Distància (UNED) queho sol·licitin, per mitjà de la

seva seu a la província de Bar-celona.Aquesta iniciativa per-segueix que el departament deBorsa de Treball de la patronalesdevingui el portal d'accés almón laboral per a les personesque cursin estudis a la UNED.

Entre els compromisos delconveni s'inclou, per part deldepartament de Borsa de Tre-ball de Cecot, la realització desessions d'orientació profes-sional dirigides a formadors iorientadors de la pròpiaUNED a la província de Bar-celona, així com la realitzacióde sessions informatives perals estudiants. Les empresesassociades a Cecot han for-malitzat, durant l'últim any,4.000 ofertes de treball.

Moment de la signatura

24

ce otcflash

Nova assessoria dedicada a la seguretat industrial

nats per les diferents adminis-tracions (local, autonòmica iestatal) en matèria d'instal·la-cions industrials. Més enllà dela tramitació burocràtica, elque persegueix la llei és l'hàbit

de revisar lesinstal·lacionsi adaptar-lesa les nove-tats legals.LaCecot té4.000 socisindustr ia lsafectats pera q u e s t anorma.

F r a n c e s cDaniel Ayala

i Romero, de 36 anys, el res-ponsable d'aquesta nova as-sessoria, acumula una intensaexperiència en el camp de lesinstal·lacions industrials.Titulaten Enginyeria Tècnica Indus-trial i especialitzat en cons-trucció de maquinària, ha tre-ballat a diverses empresesprivades,com el despatx d'en-ginyeria de Jaume Colomer

La Cecot ha augmentat finsa 25 les seves àrees d'as-

sessorament professional ambla incorporació d'una àrea de-dicada a la seguretat industrial.La llei 3/1998 de 27 de febrer,"d'IntervencióIntegral del'AdministracióA m b i e n t a l " ,planteja certsproblemes d'a-daptació a lesindústries.

Per això laCecot ha consi-derat oportúcrear aquestanova assessoriaper tal d'ajudar els seus asso-ciats en aquest camp.Aquestaàrea complementa les ja exis-tents en matèria de seguretatlaboral i la de prevenció de ris-cos laborals. La llei que hemmencionat és la transposició,per part de la Generalitat, dela normativa europea vigent enaquesta matèria, que raciona-litza els procediments orde-

Francesc Daniel Ayala

La Business Angels Net-work de Catalunya

(BANC) integra, a partir delspassat mes de setembre,CaixaTerrassa i la Fundació EADAcom a socis adherits de la pri-mera xarxa catalana privada deBusiness Angels.Ambdós con-venis signats reforçaran la ges-tió, la promoció i el desenvo-lupament de projectes de laxarxa catalana amb l'objectiude fomentar l'esperit empre-nedor a Catalunya.En el primer cas, el secretarigeneral de la BANC i de la pa-tronal Cecot, David Garrofé, iel director general de Caixa

Nous socis adherits a la BANCTerrassa,Enric Mata, van subs-criure un conveni que fixa queBusiness Angels Network Ca-talunya actuarà com a centred'informació, atenció i capta-ció de nous potencials inver-sors o emprenedors.Així ma-teix, la BANC aplicarà undescompte del 50% a les quo-tes d'inscripció a la xarxa, aaquells emprenedors o inver-sors clients de Caixa Terrassa.Per la seva part,Caixa Terrassadifondrà entre els seus clientsactuals i potencials, estudiantsde l'Escola Universitària deNegocis (Euncet) i públic engeneral la posada en marxa d'a-

quest acord, i disposarà de lainformació de projectes d'in-versió que ja hagin rebut unaprimera ronda de finançamentper part de business angels as-sociats a la xarxa BANC.CaixaTerrassa també podrà optarper participar en les accions iactivitats complementàries alconveni que la BANC puguiproposar i organitzar.Una set-mana després de la signaturaamb aquesta entitat bancària,David Garrofé i el director ge-neral de Fundació EADA,David Parcerisas, van signar unconveni de col·laboració que fixaque la Business Angels Network

Catalunya actuarà com a cen-tre d'informació,atenció i cap-tació de nous potencials in-versors o emprenedors.Per laseva part EADA posarà a dis-posició de la BANC tota la in-fraestructura pròpia (mitjansfísics, tecnològics i recursoshumans), necessària per dur aterme actuacions d'informaciói atenció, així com d'altres ac-tivitats de la BANC.També or-ganitzarà sessions informatives i xe-rrades obertes a tots elsinteressats.I incorporarà les ac-tivitats de la BANC dins la pà-gina web d'EADA i al seu but-lletí intern.

Reforma comptableper les NIC

El Club Financer & Fiscal deCecot va organitzar la pri-

mera sessió que es realitzava aTerrassa sobre la implantacióde les Normes Internacionalsde Comptabilitat (NIC), en laqual més de setanta directorsfinancers d'empreses associa-des a la Cecot van seguir laponència d'Oriol Amat, vice-president de l'Associació Ca-talana de Comptabilitat i Di-recció, que va admetre que"l'entrada d'aquestes normesés la reforma comptable mésimportant dels últims 30 anys".L'aplicació de les NIC, a partirde l'1 de gener de 2005,és obli-gatòria per a grups consolidatsque cotitzen en borsa, i, d'en-trada, aquestes normes seranobligatòries per a la restad'empreses a partir de 2007.Les NIC suposen un canvi im-portant respecte a la compta-bilitat actual. El Club Financer &Fiscal aconsella les empreses que,com va passar amb la introduccióde l'euro, es vagin preparant permesurar l'impacte de l'entrada envigor de les NIC.

Rodó i a Comercial Gravi,S.A.,on ha participat en projectesd'instal·lacions industrials i harealitzat projectes de disseny idirecció d'obres d'instal·la-cions comercials. Ha estat as-sessor de l'Ajuntament de Ma-tadepera en temes relacionatsamb la mencionada llei.

Té el seu propi taller d'engin-yeria sobre projectes d'ins-tal·lacions industrials i asses-sorament en medi ambient.També ha estat professor deTecnologia Industrial,Mecànicai Electrotècnica al col·legi Ve-druna de Terrassa. FrancescDaniel Ayala serà a la Cecotels dijous de 16 a 19 hores, iatendrà també cites per telè-fon i consultes per la web ambun termini màxim de respostade 48 hores. També actuaràcom a dinamitzador de la novaàrea,i promourà l'organitzacióde jornades especialitzadessobre seguretat industrial i ses-sions informatives.

El nou centre s'unirà al ja existent aPalau Solità per donar un servei es-

pecialitzat a les pimes del Vallès Occiden-tal. Tot això s'emmarca dins de la fortaaposta per les pimes que duu a terme Ban-kinter com a segment estratègic de ne-goci.Això es tradueix,per un cantó,en unaugment del nombre de persones ambdedicació específica en aquests segment(257 persones a l'abril de 2004) i, per unaltre,mitjançant l'obertura de centres es-pecialitzats, ubicats en zones d'alta con-centració empresarial.Es tracta dels Cen-tres de Pimes, oficines de gestió en quès'han introduït elements innovadors dinsl'àmbit tecnològic i administratiu,que per-meten disposar d'una estructura més lleu-gera que els capacita d'una major eficièn-cia comercial. Parlem amb FernandoMoreno, sotsdirector general de Bankin-ter i Director de la Divisió de Pimes,

Quin és l'objectiu d'aquests Centresde Pimes? Es tracta d'una nova xarxa de distribució,complementària a la xarxa d'oficines delBanc,creada per donar un servei directe,personalitzat, de gran especialització i enel propi entorn de l'empresa.Té com a ob-jectius tant la captació de nous clientscom l'atenció d'una forma més propera alsclients ja existents.A Barcelona comptemamb cinc centres d'aquestes característi-ques, tots ells en zones d'alt potencial:Sant Joan Despí, Poblenou,Tordera, PalauSolità i el recentment inaugurat de Cas-tellbisbal, situat en l'Avda. Sant Vicenç, 16d'aquesta localitat.Tots ells atesos per pro-fessionals especialitzats en la gestió de les

necessitats de les pimes. Fins ara, els re-sultats d'aquests Centres no poden sermés positius, sobretot pel que fa referèn-cia a l'opinió que d'ells ens donen les ma-teixes empreses. Segons la darrera enquestade qualitat a clients captats per aquests Cen-tres,la satisfacció amb el servei rebut frega l'ex-cel·lència:84 punts sobre 100.

L'atenció a les pimes s'ofereix ex-clusivament en aquests Centres? Si bé aquests Centres porten a terme unaatenció exclusiva a les pimes,a la resta deles nostres oficines de la Xarxa comercialtenen igualment la possibilitat de ser ate-ses, ja que allí també comptem amb per-sonal especialitzat. A Vallès Occidentaltenim 4 oficines: 2 a Terrassa, (Avda.AbadMarcet, 2-16 i Pl.Anselm Clavé, 9); a Sa-badell (Pg. de Manresa, 2) i a Sant Cugat(a la Rambla de Celler, 2).

En què consisteix la proposta devalor que Bankinter ofereix?Crec que tenim la millor proposta devalor per a una pime, que jo resumiria entres punts: la millor banca electrònica delmercat (reconegut en els estudis: l'últim,el del Grupo de Analistas Financieros);ensegon lloc, una llarga experiència dins elmón corporatiu que ens porta al conei-xement exhaustiu de les necessitats delsnostres clients; i per últim, l'especialitza-ció i la dedicació personalitzada que ofe-rim a les petites i mitjanes empreses desdels nous Centres de Pimes. A tot aixòs'hauria d'afegir la nostra tradicional qua-litat de servei i uns productes innovadors,pràctics i de fàcil aplicació.

P U B L I R E P O R T A T G E

Bankinter obre un nou Centrede Pimes a Castellbisbal

En quina mesura és important latecnologia a l'oferta que fa Bankin-ter a les pimes? Avui dia, cap empresa pot ser aliena a lesnoves aplicacions tecnològiques. I enaquest sentit, Bankinter és el soci finan-cer ideal per a una empresa que es vol mo-dernitzar.Des de sempre,una de les nos-tres constants ha estat l'especialvinculació amb la tecnologia i el nostremarcat caràcter innovador, que ens haportat al lideratge europeu de la banca adistància, i Internet n'és el canal més co-negut.No en va,més del 70% del total l'o-perativa que les pimes realitzen al Banc esfa per aquest canal telemàtic:9 milions detransaccions al mes que mouen 6.000 mi-lions d'euros.Això dóna una idea de l'úsdel canal per part dels nostres clients.Comptem amb un site específic en Inter-net per a aquest segment, que permet alclient relacionar-se amb l'Entitat de formaàgil, senzilla i eficient, i disposar de pro-ductes i serveis especialment dissenyatsper a les pimes. Per exemple: pagamentd'impostos, pagament a proveïdors (perxec, per pagaré, per transferències viaBanc d'España, per confirming, etc.); co-brament a clients (CSB 58,CSB 19, Ingrésde xecs via telemàtica, etc.), operacions al’estranger, sol·licitud d'avals, etc. En defi-nitiva el desenvolupament de la banca online -en la qual hem estat pioners- ha pro-duït importants beneficis per a les pimes,no només dins el camp de la informació sinóa l’accés a productes i serveis que abans es re-servaven per a les grans multinacionals.MMééss iinnffoorrmmaacciióó:: hhttttpp::////eemmpprreessaass..eebbaannkkiinntteerr..ccoomm 990011..115511551155 ((BBccaa..TTeelleeffóónniiccaa PPyymmeess))

27

cinc cèntims

bé no implicaria necessària-ment la creació d'una seu ni degrans inversions en edificis imenys en el cas de Terrassa,molt ben equipada en aquestaspecte, sí que comportariauna bona dotació econòmicaper a projectes d'investigacióaplicada,que convertiria la ciu-tat en un pol d'atracció de fonspúblics, i li conferiria una capi-talitat sectorial molt impor-tant, d'àmbit espanyol o fins itot europeu.Un altre centresectorial de referència dels quiimpulsa el Govern català s'ubi-carà a La Sènia (Montsià). LaGeneralitat i el Gremi de Fa-bricants del Moble han acordat

impulsar un centre tecnològicen aquesta població dedicat ala investigació, desenvolupa-ment i innovació (R+D+r) deproductes relacionats amb elmoble. La Sènia agrupa unessetanta empreses del sector, lamajoria pimes. I ja que estemen aquest sector, direm quel'empresa Bayer ubica a Barce-lona la seu mundial de la divi-sió de productes químics des-tinats a la indústria de la fustai el moble, i culmina una inver-sió de dos milions d'euros.Aquesta àrea de negoci factura130 milions a tot el món i té elseu laboratori a la Zona Francade Barcelona.

LLa Comissió del Mercat de les Te-lecomunicacions (CMT) es tras-

lladarà a Barcelona,segons l'acord presper Zapatero i Maragall. Les patronalscatalanes ho valoren de forma posi-tiva.En concret,Eusebi Cima,presidentde la Cecot, creu que suposa un pri-mer pas endavant perquè Barcelonasigui un centre de referència a nivell eu-ropeu.Mentre que Salvador Guillermo,director d'Estudis Econòmics de Fo-ment del Treball,considera que s'ha fetun pas important cap a la descentralit-zació en arribar per primer cop a la ca-pital catalana una comissió d'àmbit re-gulatori.Ambdós es mostren confiatsen que la nova ubicació de la CMT siguiun element d'atracció i que incentivimoltes empreses d'aquest sector od'altres àmbits a instal·lar-se també aCatalunya. Segons fonts del governcentral, aquesta decisió correspon alcompliment de la promesa electoralde Zapatero de descentralitzar els ensreguladors, promesa que va fer davantde l'empresariat català abans de leseleccions. La CMT es va crear el 1996amb la liberalització de les telecomu-nicacions i està adscrita al ministeri d'E-conomia. Precisament, a final de juliolla CMT va presentar l'informe anualdel sector a Espanya,en el que destacaque el 2003 per primera vegada elsusuaris van fer més despesa en telefo-nia mòbil que en fixa.En concret,es vangastar 8.811 milions d'euros en telefo-nia mòbil (un 18% més que l'any ante-rior) i 8.254 milions en fixa. El 2003, lataxa d'introducció de la telefonia mòbilva ser del 87,2%,més de tres punts persobra d ela mitjana europea i amb mésde 37 milions de línies de telefoniamòbil.Repartit per operadors,el mer-cat el lidera Telefónica Móviles, ambuna quota de mercat del 52,8%,seguidade Vodafone, amb un 25,3% i Amena,amb el 21,9%.

EMPRESES

La CMT es trasllada aBarcelona

TECNOLOGIA

Terrassa projecta el seu futur

La ciutat de Terrassa estàprotagonitzant diverses

iniciatives d'abast molt impor-tant. Per un cantó, obrirà l'anyque ve un parc per agrupar elsector català audiovisual, i perun altre, aquesta ciutat valle-sana aspira a convertir-se en elcentre tecnològic del sectortèxtil.Pel que fa al primer tema,la idea és construir una granfactoria audiovisual europeade 50.000 metres quadrats. LaGeneralitat ha dit que sí i vasignar un conveni que per-metrà obrir l'estiu que ve elParc Audiovisual de Terrassa.Agrupar les empreses del sec-tor català, promoure la creati-vitat, oferir la millor formaciói acollir festivals i mercats sónels eixos d'aquest macropro-jecte que costarà 35 milionsd'euros i que s'ubicarà al sin-gular edifici de l'Hospital delTòrax.Coincidint amb això, elgrup audiovisual català FilmaxEntertainment i l'Ajuntamentde Terrassa van signar un acordper a la creació d'un centre deproducció audiovisual que s'u-bicarà a la seu del futur ParcAudiovisual de Terrassa.

Pel que fa al segon projecte es-mentat, una delegació de l'A-juntament de Terrassa, de laUPC i de la Cecot van reunir-se amb el conseller de Treballi Indústria, Josep Maria Rañé,per demanar el recolzamentde la Generalitat a la ubicacióen aquesta ciutat d'un centrede tecnologia tèxtil de re-ferència,seguin l'objectiu de In-dústria de donar suport a cen-tres tecnològics sectorials.Pera això,Terrassa està molt benequipada, amb un entorn tèx-til que no existeix a enllocd'Europa. Convertir-se en uncentre tèxtil de referència, si

ECONOMIA

conseller d'economia de la Ge-neralitat,Antoni Castells,les vadescriure com insuficients elsrecursos destinats,mentre quela Càmara de Comerç de Bar-celona va tornar a exigir que escorretgeixi el dèficit històricen inversions.Per una altra banda,el Governcatalà té previst destinaraquest any 30 milions d'eurosper a la innovació tecnològica.Del total d'aquestes ajudes,24,8 milions es dedicaran a in-versions industrials i tecnolò-giques, sobretot per a lespimes,mentre que 6,6 milionsserviran per a potenciar cen-tres tecnològics, en col·labo-ració amb les universitats.També a finals de juliol es va cons-tituir el Consell Català de la For-mació Continua,amb l'objectiu demillorar la capacitació dels treba-lladors. El nou organisme gestio-narà i programarà actuacions deformació professional a Catalunya.

El coneixement del pro-jecte de pressupost per a

2005 del Govern central sem-bla frustrar les expectatives ge-nerades pel discurs de Zapa-tero davant dels empresariscatalans abans de guanyar leseleccions. Aquell dia, l'actualpresident Govern central vadir que si accedia al poder in-vertiria més a Catalunya, "per-què és bo i necessari per Es-panya una Catalunya amb bonsserveis i bones infrastructu-res". Però a la vista del pro-jecte, la inversió de l'Estat enCatalunya no només no aug-menta, sinó que es retalla. Elpes de Catalunya en tota la in-versió estatal cedeix una dè-cima, fins el 15,5% del PIB.Ca-talunya ve reclamant que lesinversions de l'Estat en aquestacomunitat estiguin en línia alseu pes en el conjunt de l'eco-nomia espanyola,un 18,7% delproducte interior brut (PIB) El

Les pimes catalanes rebran 24,8milions per innovació tecnològica

PPoott ffeerr jjaa uunn bbaallaannçç ddeellss pprriimmeerrss mmeessoossddee ggoovveerrnn?? En nou mesos hem posat fil a l'agulla alstemes més importants del país: l'Estatut,la Llei de Barris, la nova organització delterritori,la negociació d'un nou sistema definançament, l'Euroregió, etc. Pensi quehem posat en marxa una nova adminis-tració.No era una cosa fàcil, atès que erala primera experiència d'alternança que esproduïa a Catalunya en vint-i-cinc anys. Ia més, també era la primera experiènciareal d'un govern de coalició que ara estàperfectament consolidat i cohesionat,com s'ha pogut veure al recent Debatd'Orientació Política General.Crec que elgovern ha transmès a la societat catalanaun nou estil,més transparent,més proper.Els objectius són ambiciosos.El nostre Plad'Acció de Govern 2004-2007,que s'estàcomençant a fer efectiu,inclou actuacionsque serveixin per donar un nou impuls al'economia catalana, i una sèrie de priori-tats que consolidin i ampliïn la política so-cial.

CCoomm hhaa ddee sseerr eell nnoouu EEssttaattuutt??El nou Estatut ha de ser el marc adequatperquè els catalans facin valer els seusdrets i deures,per viure i conviure millor.Que enforteixi l'autogovern de Catalunyaper fer front als reptes del segle XXI, i ac-tualitzar el marc financer de la Generali-tat i definir els espais de decisió política;que converteixi el nostre país en motorimpulsor de l'Espanya plural i ens doti d'u-nes coordenades pròpies dins el contexteuropeu i mundial. L'objectiu és doble:d'una banda,ampliar,millorar i aprofundirel nostre autogovern;de l'altra, impulsar ipreservar la transparència a les principalsinstitucions del nostre sistema polític. Laforça del nou Estatut serà el seu caràcterde consens,d'obra col·lectiva i compartidai de tenir un contingut amb una base so-cial amplíssima.La millor garantia que l'Es-

28

"El nou finançament ens permetrà disposarde més recursos per pal·liar els dèficits"

E N T R E V I S T A A F O N S

Entrevista a Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya

PPaassqquuaall MMaarraaggaallll, president de la Gene-ralitat de Catalunya des de desembre del2003, va néixer a Barcelona el 1941, ter-cer en una família de vuit germans, nétsdel poeta Joan Maragall. Casat el 1965amb Diana Garrigosa, té dues filles i unfill.Va cursar a la Universitat de Barcelonales carreres de Dret i d'Econòmiques.El1965 ingressa com a economista al Ga-binet Tècnic de l'Ajuntament de Barce-lona, alhora que dona classes de teoriaeconòmica a la UAB. Entre 1971 i 1973va obtenir el Master of Arts en Econo-mia a la New School University de NovaYork. Reintegrat a l'Ajuntament de Bar-celona, el 1974 va impulsar Convergèn-cia Socialista de Catalunya,un dels grupsfundacionals del Partit dels Socialistes deCatalunya (PSC-PSOE). El 1978 va serinvestigador i professor invitat a la JohnsHopkins University de Baltimore, quemés endavant l'investiria doctor honoris

causa. El desembre de 1982 va succeirNarcís Serra en el càrrec d'alcalde deBarcelona,que el 1986 va ser elegida coma seu dels Jocs Olímpics del 1992. Desdel primer moment Maragall va presidirel comitè organitzador (COOB'92).Du-rant aquest període va impulsar la Xarxade ciutats Eurocities i la xarxa trans-fronterera C-6.De 1991 a 1997 fou pre-sident del Consell de Municipis i Regionsd'Europa (CMRE).Va exercir com a vice-president de la Unió Internacional d'Au-toritats Locals (IULA) i president del Co-mitè de Regions de la Unió Europea de1996 a 1998.El 1997 dóna per acabada l'etapa com aalcalde i des de 2000 és president delPSC-PSOE.Ha estat diputat al Parlamentde Catalunya de 1988 a 1995. Des de1999 fins a 2003 ha presidit el grup par-lamentari Socialistes-Ciutadans pelCanvi.

tatut sigui aprovat per les Corts Generalsés que el text sigui fruit del més ampliacord dels catalans, formalitzat pel majornombre de forces polítiques al Parlament.Un acord que sigui l'expressió del màximconsens social.

EEnn mmaattèèrriiaa ddee ffiinnaannççaammeenntt,, CCaattaalluunnyyaa vviiuuuunnaa ssiittuuaacciióó iinnjjuussttaa.. QQuuèè ss''hhaa ddee ffeerr ppeerr--qquuèè CCaattaalluunnyyaa ttiinngguuii eellss rreeccuurrssooss qquuee nnee--cceessssiittaa?? Catalunya contribueix més del que rep ique necessita.El nou model haurà de per-seguir dos grans objectius: millorar la su-ficiència financera i millorar la capacitat dedecisió sobre els nostres recursos.La nos-tra voluntat és que aquest nou sistemaentri en vigor durant aquesta legislatura.

VVoossttèè vvaa ddiirr ""LL''iimmppoorrttaanntt nnoo ééss eell ccoonncceerrtt,,ssiinnóó qquuee eellss rreessuullttaattss qquuee ss''aaccoonnsseegguueeiixxiinnssiigguuiinn rraacciioonnaallss"".. QQuuiinnss rreessuull ttaattss ss''hhaann dd''aa--ccoonnsseegguuiirr??És cert que el que ha de comptar,més quela fórmula, són els resultats que s'obtin-guin i que, a més, aquests siguin intel·ligi-bles per a la gent. Que la gent sàpiga quepaga el que ha de pagar. El nou model hade donar un resultat més just per a Cata-lunya i també assegurar l'equilibri territo-rial, és a dir, que tots puguin prestar ser-veis similars amb un esforç fiscal similar.Ha d'existir la solidaritat interterritorial,però no pot ser il·limitada, perquè, sinó,es gira en contra de les autonomies so-lidàries.

QQuuiinn ssiisstteemmaa ss''hhaa dd''eessccoollll iirr ppeerr aall nnoouu ffii--nnaannççaammeenntt aauuttoonnòòmmiicc?? Crec que els criteris de renda i poblacióhan de presidir les contribucions i per-cepcions d'aquest nou sistema.Però ambcondicionants. Els ingressos disponiblesper a la prestació de serveis han de res-pondre a un criteri d'igualtat d'ingressosper càpita,i ser rectificats per tres factors:els costos diferencials (és a dir, la diferèn-cia en els nivells de preus), el nivell efec-tiu de necessitats i els factors demogrà-fics, inclòs el migratori. I a més, s'hauriatambé de computar com a contribució al'Estat l'excés de preus públics i peatgespagats per Catalunya per sobre del que licorrespon.Tot això ha de permetre que

els ingressos de la Generalitat per habi-tant s'equiparin progressivament als ques'obtindrien si s'apliqués el sistema deconcert vigent als règims forals.

AAqquueessttss ppoossssiibblleess ddiinneerrss aaddddiicciioonnaallss,, ccoommss''iinnvveerrttiirraann?? El nou finançament ens permetrà dispo-sar de més recursos per pal·liar els dèfi-cits que hi ha,no només en infraestructu-res, sinó també a d'altres àmbits com lasanitat,l'educació,etc..La voluntat del Go-vern català i el compromís de l'Estat és ac-celerar el ritme d'inversió pública en in-fraestructures, i superar el dèficit deCatalunya en relació a les principals re-gions europees.

DDeess ddee llaa CCeeccoott eess rreeccllaammaa qquuee aaqquueessttssddiinneerrss rreessuullttaanntt ddeell nnoouu ffiinnaannççaammeenntt ss''iinn--vveerrtteeiixxiinn eenn eeccoonnoommiiaa pprroodduuccttiivvaa ii qquueeggrraann ppaarrtt ddeellss nnoouuss rreeccuurrssooss vvaaggiinn ddiirreecc--ttaammeenntt aa ll''eemmpprreessaa.. QQuuèè eenn ppeennssaa?? És cert que cal incrementar el nivell d'in-versió productiva a Catalunya, sobretottenint en compte que al llarg dels propersanys l'economia catalana haurà d'afrontartransformacions de gran envergadura.Defet, la formació bruta de capital fix a Ca-talunya creix els anys 2003 i 2004,desprésque l'any 2002 va ser força negatiu, peròel pes de la construcció és encara massaelevat.Les empreses necessiten el suportde l'Administració per modernitzar-se,per incorporar-se plenament a la societatdel coneixement, i per a impulsar la inno-vació de productes i processos.Ara bé,noés menys cert que també caldrà dedicaruna part important dels nous recursos amillorar el benestar de les persones i lacohesió social.

EEss ppaarrllaa dd''aauuggmmeennttaarr llaa pprroodduuccttiivviittaatt aattoottss eellss sseeccttoorrss dd''aaccttiivvii ttaatt eeccoonnòòmmiiccaa.. LLaaCCeeccoott rreeccllaammaa uunnaa aaccttiittuudd mmééss ''pprroodduucc--ttiivvaa'' ppeerr ppaarrtt ddee ll''aaddmmiinniissttrraacciióó.. QQuuèè lliisseemmbbllaa??Estem plenament immersos en el tracta-ment d'aquesta qüestió.Un dels objectiusprioritaris del Govern de la Generalitat ésque els diners públics es gastin amb efi-ciència i transparència, i ja hi ha diversosexemples d'aquest compromís (la publi-cació de les remuneracions dels alts car-

recs, les convocatòries d'ajuts i subven-cions a la innovació, les relacions amb elsagents socials i els representants dels em-presaris,etc.).Paral·lelament,a tots els de-partaments del Govern s'estan endegantplans per a una millor organització i ges-tió, per a la racionalització de la despesa,i per a l'increment general de la produc-tivitat.

SS''hhaa ddiitt qquuee ll''eeccoonnoommiiaa ccaattaallaannaa eessttaavvaa eennccrriissii.. ÉÉss rreeaallmmeenntt aaiixxíí??El que hi ha és una transformació del nos-tre model de competitivitat. El modeleconòmic que va fer possible el creixe-ment de les últimes dècades s'està esgo-tant. La mundialització de l'economiaobliga a tenir uns plantejaments diferents.Hem d'incrementar el valor afegit i la pro-ductivitat, fent un major esforç en la re-cerca i la innovació i aconseguint una pro-ducció més basada en la qualitat. Si lesempreses d'aquí inverteixen fora és per-què hi surten guanyant dins el mercatobert, mundial, però el que és importantés que tinguin les seus, la recerca i les ac-tivitats superiors aquí.

VVaa dd iirr qquuee llaa ddeessllooccaalliittzzaacciióó nnoo eess ppooddiiaaeevvii ttaarr,, ppeerròò ssíí eess ppooddiieenn eevviittaarr aallgguunneess rree --aacccciioonnss eemmpprreessaarriiaallss iinnsseennssiibblleess.. QQuuèè ss''hhaaddee ffeerr ii qquuèè ss’’eessttàà ffeenntt ddeess ddeell ggoovveerrnn eennaaqquueesstt aassppeeccttee??Les deslocalitzacions d'empreses basadesen el cost de la mà d'obra no és un feno-men circumscrit a Catalunya, sinó que esdóna a totes les economies desenvolupa-des. Respon a les causes que ja he es-mentat abans de mundialització de l'eco-nomia i de model econòmic esgotat.Unaaltra cosa molt distinta és que la desloca-lització s'ha de gestionar d'una maneramolt adequada, i cal intentar no perjudi-car el teixit social i la pèrdua de compe-titivitat de l'entorn.

QQuuiinn ééss aall sseeuu ppaarreerr eell ppaappeerr ddeell sseeccttoorrppúúbblliicc eenn llaa nnoovvaa eessttrraattèèggiiaa ddee rreeiinndduuss --ttrriiaalliittzzaacciióó??Creiem que el sector públic ha de lideraraquesta transformació de l'estructuraproductiva,per tal de garantir que es rea-litza amb la major eficiència i la menor in-certesa. Igualment, l'Administració ha de

29

garantir que tots els sectors i totes les em-preses tenen la oportunitat de realitzaraquesta transformació, i que tenen accésals recursos necessaris per fer-ho. Per talque aquesta transformació es realitzi ambèxit,cal que es fonamenti amb la negocia-ció, el consens i l'acció conjunta per partde tots els agents implicats (Administra-ció, empresaris, sindicats, treballadors,centres de formació i coneixement,etc.).

QQuuèè llii sseemmbbllaa ll''aaccoorrdd eessttrraattèèggiicc ppeerr aa llaaiinntteerrnnaacciioonnaallii ttzzaacciióó ddee ll''eeccoonnoommiiaa ccaattaa--llaannaa??Pel Govern català és una prioritat impul-sar totes aquelles mesures que fomentinl'activitat empresarial i l'acord per a la in-ternacionalització incideix en aquestalínia.S'han creat vuit comissions de treballdirigides pel professor Josep Oliver i unComitè d'experts que encapçala el pro-fessor Manuel Castells. S'està treballant afons en un seguit de propostes que al llargde la legislatura es traduiran en mesuresconcretes.

LL''EEuurroorreeggiióó ttéé uunnaa vvooccaacciióó ssoobbrreettootteeccoonnòòmmiiccaa??L'Euroregió té una clara vocació econò-mica, encara que no és l'únic objectiu.Aquest projecte ens ha de permetre ar-

ticular un espai econòmic sòlid i potent, ique els territoris que l'integren puguincompetir junts. És el marc idoni per de-senvolupar una estratègia econòmica queens converteixi en el centre productiu,lo-gístic, cultural, d'oci i de consum més im-portant de l'arc mediterrani. L'Euroregióés una resposta al repte que suposa l'am-pliació de la Unió Europea i de les sevescompetències i vol ser una imatge i sem-blança de les regions transnacionals d'Eu-ropa. En el nostre cas ens permetrà reu-nir un conjunt de regions, tant de l'Estatespanyol com del francès, que reuneixen17 milions d'habitants i que sumen tot elque ha de tenir per esdevenir una regióeuropea de punta. Hem d'acceptar quesom interdependents i que la política,avui,és l'art de gestionar aquesta interde-pendència, per a mantenir i enriquir lanostra identitat i, alhora, aprofitar lesoportunitats de progrés i de benestarpròpies de les societats obertes.

DDeesspprrééss ddee ll''eexxhhaauussttiiuu iinnffoorrmmee ssoobbrree llaassiittuuaacciióó eeccoonnòòmmiiccooffiinnaanncceerraa ddee llaa GGeennee--rraalliittaatt,, ddeess ddeell ggoovveerrnn eess vvaa iinnssiissttiirr qquuee llaassiittuuaacciióó ffiinnaanncceerraa ééss pprreeooccuuppaanntt,, ppeerròò nnooaallaarrmmaanntt,, ii qquuee llaa ssoollvvèènncciiaa ddee llaa GGeenneerraa--lliittaatt nnoo aaddmmeett ccaapp dduubbttee.. L'únic alarmant hauria estat no saber on

érem i ho vam saber després d'aquest in-forme financer. Però vaig deixar clar, i horeitero, que la solvència de la Generalitatestà fora de dubte i la confiança que lanova administració ha generat dins la co-munitat financera és molt considerable.

CCaattaalluunnyyaa hhaa ppeerrdduutt ppeess eeccoonnòòmmiicc rreess--ppeeccttee aa MMaaddrriidd.. CCoomm eess ttrreebbaallllaa ppeerr ccaann--vviiaarr aaqquueessttaa oorriieennttaacciióó??És cert que hem perdut pes en sectors im-portants:el financer,el de tecnologies cap-davanteres, etc., però afortunadamenttenim un teixit empresarial fort, i l'eco-nomia catalana està creixent per sobre dela mitjana europea, encara que als últimsanys, per sota de l'espanyola. Les trans-formacions que estem endegant contri-buiran al fet que Catalunya recuperi el seupes econòmic tant a Espanya com a Eu-ropa.

LL''aannuunnccii ddeell ttrraassllllaatt ddee llaa CCoommiissssiióó ddeellMMeerrccaatt ddee lleess TTeelleeccoommuunniiccaacciioonnss ((CCMMTT))vvaa sseerr vvaalloorraatt ppoossiitt iivvaammeenntt ppeerr lleess ppaattrroo--nnaallss ccaattaallaanneess.. MMaallggrraatt lleess rreettiiccèènncciieess ddeeMMaaddrriidd,, aaqquueesstt pprrooccééss ccoonnttiinnuuaarràà eennddaa--vvaanntt?? El compromís en aquest sentit és ferm,talcom ho ha manifestat el president del go-vern central, José Luis Rodríguez Zapa-tero, i el ministre José Montilla. Donemuna gran importància a la ubicació d'agèn-cies o organismes reguladors a Catalunya.El trasllat a Barcelona de la CMT dónasentit a plantejar la proposta d'ubicar aCatalunya la seu del futur Consell de l'Au-diovisual Espanyol.També a la participacióen la gestió d'organismes econòmics i em-preses de l'Estat, com AENA, RENFE,Tri-bunal de Defensa de la Competència,etc.

AAvviiaatt eess cceelleebbrraarràà ddee nnoouu llaa NNiitt ddee ll''EEmm--pprreessaarrii qquuee oorrggaannii ttzzaa llaa CCeeccoott,, qquuiinn mmiiss--ssaattggee eellss vvoollddrriiaa ddoonnaarr??Els vull felicitar pels 26 anys d'història dela Cecot. És totalment necessari que Ca-talunya tingui entitats empresarials fortesi amb capacitat d'adaptació als temps. Ievidentment també els felicito per aquestainiciativa de la Nit de l'Empresari quevostès celebren anualment i que s'ha con-vertit ja en un referent dins el món econò-mic i empresarial.

30

E N T R E V I S T A A F O N S

cecotnomic15.pdf

Estàs en mansd’un expert

Experts en la salut de la seva empresa

És un traumatòleg d’Asepeyo. És un expert.T’ofereix, juntament amb un equip de 1.600 professionals sanitaris, la millor assistènciamèdica en cas d’accident laboral. Alerta 24 hores al dia. Molt a prop d’on tu treballes.Qualitat humana i excel·lència professional al servei de la salut dels treballadors.

www.asepeyo.es902 151 002

Hospital de referència:

Hospital Sant Cugat,Avda. Alcalde Barnils, s/nº08190 Sant Cugat del Vallès - BarcelonaTel. 935 653 900Fax 936 754 114