Butlletí informatiu bimestral de la cecot | número 29 | Juny-Juliol 2007

Que les emissions no frenin el creixement! pàg. 04

10COMPETITIVITATContra la ineficàcia de l’administració pública

Harmonització entre vida laboral i personal

20ENTREVISTAJaume PuigDirector general adjuntde Banc Sabadell i Directorde Banca Comercial

12RRHH-RSPConclusions del resultat del diagnòstic elaborat pel departament de Borsa de Treball de la Cecot

D es de juny, la CEOE té un nou pre-sident: el madrileny Gerardo Díaz Ferran. La seva trajectòria genera entre l’empresariat certa expecta-

ció. Encara que sembli absurd haver-ho de remar-car, els precedents recents ens obliguen a destacar dos trets en especial: el seu perfil d’empresari, d’èxit a més; i el fet que pertanyi a la mateixa generació que ara ocupa els llocs de major relle-vància a les cúpules empresarials de tot l’estat. Tot permet pensar que el nou president pot aportar un nou tarannà a les formes i el fons de la gestió de la CEOE. La realitat fa temps que “reclama” canvis profunds d’estructura i de filosofia per a l’entitat, i el futur encara els posa més de ma-nifest. Per afrontar-los calen dos passos previs: un reconeixement d’aquesta necessitat, sense el qual serà difícil les reformes necessàries, i un viratge important en la pròpia consideració vers els membres de la CEOE, fent-los participar en la presa de decisions.

És conegut que la Cecot va abandonar la junta directiva de la CEOE perquè no se sentia representada. La Cecot sempre ha abordat la seva participació en els diferents àmbits d’actuació amb ganes de diàleg, però amb visió crítica i de transformació. Estem al peu del canó, sabem quins mals patim i com guarir-los, volem donar la nostra opinió sobre la manera en què les pa-tronals poden ajudar a millorar la situació de les empreses. I des d’aquesta perspectiva, estem a disposició del nou president de la CEOE.

Tots sabem que hi un punt de partida, en la línia marcada pel document que Foment del Tre-ball va lliurar a la CEOE ara fa uns dos anys. No és tant el fet que s’adopti cadascuna de les mesures, sinó la seva filosofia i les seves recomanacions. Ens conformaríem si serveix simplement perquè s’obri el debat necessari en el si de la institució. La CEOE ha de transformar-se per estar molt més a prop dels problemes dels empresaris als que representa, ha de comptar molt més amb les organitzacions que formen part de les seves

estructures i, per últim, ha d’ésser molt més ac-tiva a l’hora de debatre, fer propostes i defensar postures per combatre els problemes que afecten els empresaris. En el passat hem trobat a faltar la CEOE a l’hora de representar els empresaris en debats tan importants com el de la immigra-ció, el de la política fiscal d’estímul a l’R+D+I i el relacionat amb el protocol de Kyoto, l’energia nuclear i la resta de les energies alternatives, per posar tres exemples.

Aquesta capacitat d’actuació davant dels problemes de la nova situació econòmica mundial l’hem de posar a prova urgentment: hem de fer front als reptes del canvi climàtic. A les empreses catalanes ens afecten, i molt, els errors comesos per la delegació espanyola davant de la UE de cara a la signatura del protocol de Kyoto sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. La desfeta ens ha resultat caríssima. Però encara podem perdre-hi més: ara tot just entrem en el període Kyoto, però el més greu és que a finals del 2007, a Bali, comencen les negociacions per definir com haurà de ser el post-Kyoto, és a dir, el període que va des 2013 fins 2020-2030. I per ara no sabem quina és la postura oficial del Govern espanyol al respecte, a qui i què es pensa defensar. No sabem ni si saben què s’ha de defensar.

Per no patir una vegada més els devastadors efectes que simplement s’acabi defensant el que és “políticament correcte”, que normalment està molt lluny de la nostra realitat, creiem i demanem que les associacions empresarials prenguin la ini-ciativa i se’ls permeti incidir sobre els continguts a pactar en les noves negociacions. Cal fer-ho des d’una postura clara de defensa de la indústria i d’altres sectors econòmics, i que aquesta postura formi una part important del que ha de defensar la delegació espanyola davant la UE. No podem deixar que aquest tema, una vegada més, ens passi per davant com si no anés amb nosaltres.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÌND

EX

El canvi climàtici la CEOE

cecotnòmic 29Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel.: 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi López

Disseny i maquetació:Carlos Ramos

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

06

08

10

12

16

18

20

cecot

L’OPINIÓ

FLASHcecot

COMPETITIVITAT

RRHH-RSP

GLOBALITZACIÓ

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

EL CANVI CLIMÀTIC ENS PASSA FACTURA. CAL QUE NO L’AUGMENTEM

JOSEP ENRIC LLEBOTVALORA EL CANVI CLIMÀTIC COM UNA FONT DE NOVES OPORTUNITATS

NOTÍCIES RELLEVANTS DE LES ÚLTIMES SETMANES

LA COMPLICACIÓ ADMINISTRATIVA, UN MAL ENDÈMIC EN VIES DE SOLUCIÓ

TROBAR L’EQUILIBRI ENTRE L’ESFERA LABORAL I LA PERSONAL

LES OFICINES DE L’ITER A BARCELONA I COMENTARI SOBRE ELS INDICADORS ECONÒMICS

LA CECOT HA GUANYAT LA PRIMERA LICITACIÓ INTERNACIONAL PROMOGUDA PEL COPCA

JAUME PUIG, DIRECTOR GENERAL ADJUNT DE BANC SABADELL I DIRECTOR DE BANCA COMERCIAL

4

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

doncs, per complir amb Kioto; en resum i per fer-ho breu, durant el període 2008-2012 hem de pagar uns 525 mi-lions d’euros anuals per compra d’emissions de CO2, que multiplicats per 5 són 2625 milions d’euros a més dels que ja estaven destinats a complir amb el plantejament inicial d’un 37% d’augment d’emissions.

D’on sortiran aquest milions? Els empresaris es temen que dels impostos a les empreses. Quina lliçó en podem treure? Doncs que no varem atendre a una sèrie de condi-cionants en el seu moment (es pot llegir les característiques especials de l’economia espanyola el 1990, l’evolució que hem patit i els canvis sobtats de convergència amb la UE que hem viscut darrerament, per exemple), i ara hem de fer front a unes despeses que ens poden ofegar.

Però més que repetir queixes, el més important és que hem de tenir clar que s’està muntant l’estratègia que el món durà a terme a partir de l’any 2013, que les nego-ciacions comencen el mes de desembre d’enguany a Bali i que nosaltres hem d’encarar-les pensant en el millor per a la nostra indústria i que, per suposat, no es poden cometre els mateixos errors que a les converses preKioto.

I això és parlar de definir una estratègia en aquest país que encara no hi és. I a l’hora d’establir una postura ferma que la delegació espanyola ha de dur a la UE (que, en definitiva, és la que negociarà en bloc) i a Bali han de ser els empresaris, les associacions empresarials, els que marquin la pauta del què i el com s’ha de discutir. Els empresaris, entre ells la Cecot, volen conèixer la postura del Govern Espanyol de cara a les properes negociacions per salvar la indústria, el turisme i molts sectors més, i gestionar això d’una manera coherent. De fet, fins ara les negociacions s’han fet des d’uns plantejaments funci-onarials que haurien de ser substituïts per plantejaments de mercat. I les associacions empresarials saben gestionar millors els recursos amb un objectiu.

De la mateixa manera, els empresaris entenen que els que han de tirar endavant els compromisos han de ser les associacions empresarials. Això ens porta a una altra qüestió greu: si realment l’administració està capacitada per gestionar tot això de les emissions i a quin cost. I sorgeix la pregunta de si determinades quotes que està gestionant l’administració potser serien més ben gestio-nades si es transferissin a les empreses o a les associacions empresarials.

Qüestió d’energiaA més, s’ha de fer un apunt final. Tot això està basat sobre el sector energètic. A Europa s’està gestant un mercat comú de l’energia, impulsat per les fusions empresarials i les interconnexions. Espanya és el membre de la UE més dependent energèticament, però sembla que no preo-cupa ni la dependència ni la manca d’energia, “com a resultat de la terrible absència de debat sobre els nostres problemes energètics, una absoluta i vergonyosa sequera informativa sobre l’energia nuclear i un excés de postures sesgades ideològicament”, afirma Pedro Mielgo, president del comitè assessor d’Energy Forum. La UE aposta per la seguretat nuclear i física com a passes fonamentals per a la presa de decisions en l’actual context de preocupació per la seguretat de subministrament energètic i la reducció d’emissions de CO2. Des del punt de vista espanyol, no mantenir o incrementar les nuclears, significa greus riscos de seguretat de subministrament. No podem deixar de banda cap energia, però no es pot prescindir de la nuclear, seria un atemptat més gros perquè sacrificaries un producte que t’està restant emissions de CO2.<

Les Nacions Unides alerten

Amb motiu del Dia del Medi Ambient, les Nacions Unides van divulgar un informe que adverteix que fins el 40% de la població mundial podrà patir directament els efectes de la pèrdua de neu i de gel a les muntanyes d’Àsia, això sense comptar el desglaçament d’altres zones més fredes del planeta com els Alps o els Andes. Les principals conseqüències seran la reducció d’aigua dolça disponible per al consum humà i l’agricultura i l’augment del nivell del mar. Segons Achim Steiner, director executiu del PNUMA, l’escalfament serà tan rellevant per la gent que viu als tròpics i els climes càlids com els habitants de l’Àrtic i les muntanyes nevades. El desglaçament de glaceres i la disminució de la neu de les principals muntanyes nevades de la Terra afectarà centenars de milions de persones arreu del món, segons l’informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Inundacions de les zones costeres, devessalls i esfondraments de terra. Desbordaments de rius i canvis importants en la disponibilitat de l’aigua seran algunes de les conseqüències més devastadores.Fins no fa pas gaire temps pocs imaginaven que

conceptes com “canvi climàtic” o “escalfa-ment global” estarien inclosos en els manuals d’economia. En els últims mesos, el tema s’ha

convertit en matèria d’estudi no només per economis-tes acadèmics, sinó també per analistes financers, firmes d’inversió i companyies d’assegurances que tracten no tan sols mesurar el risc i l’impacte de l’amenaça, sinó també d’endevinar els guanyadors i els perdedors de la nova situació. El canvi climàtic és una amenaça per a tothom, però és també una gran oportunitat d’inversió, no cal dir-ho. Com escriu Llebot en aquestes mateixes pàgines: “el canvi climàtic és una qüestió seriosa que cal afrontar amb decisió i sense de-mora, però també amb l’esperit que serà una font de noves oportunitats i de millora de l’eficiència del nostre sistema productiu i dels nostres cos-tums i formes de vida quotidiana.” Ja es parla del fet que aquesta crisi climàtica obrirà una etapa amb noves indústries, com quan va néixer internet.

Tothom ha sentit parlar del document elaborat per Nicholas Stern, assessor econòmic del govern britànic i execonomista del Banc Mundial, on adverteix de les conse-qüències desastroses que tindria per a l’economia mundial ignorar el canvi climàtic. Opina que si no es prenen les mesures adequades el canvi climàtic pot fer retrocedir fins un 20% l’economia mundial.

I a l’últim informe dels experts de les Nacions Unides s’afirma que el canvi climàtic encara és evitable i que costarà més no fer res per evitar-lo que prendre mesures per reduir els efectes dels gasos hivernacle. És evident que s’ha de fer el que calgui, i seriosament, per tal d’estalviar

emissions de gasos hivernacle a l’atmosfera, i tots podem ajudar-hi, però és possible que haguem de reduir el nostre nivell de vida i fer certs sacrificis, com ara renunciar als aparells de climatització o prescindir del cotxe. Són as-pectes que s’han de tenir en compte, sens dubte, d’ara endavant per fer front a l’escalfament del planeta.

Però la veritat és que en el sector empresarial el que més alarma en aquest moment són les repercussions econòmiques tangibles del canvi climàtic, i el que més preocupa és com preparar-se perquè aquesta factura eco-nòmica, que ja s’ha de pagar, no recaigui sempre sobre els

mateixos i que la gestió dels acords postKioto no comporti més factures evitables.

Estem en un moment molt de-licat. Ens trobem a l’inici del període Kioto (2008-20012), però també en el de les negociacions pel pe-ríode postKioto. Dels pactes que en resultin d’aquestes negociacions en depèn, literalment, el futur de la

indústria i, en definitiva, de l’economia del nostre país. Què passarà més enllà del 2013? De la situació que ja sabem que viurem els propers cinc anys (fatalment gesti-onada a Kioto) hem de ser capaços de treure, extrapolar i orientar les estratègies de cara al període que coneixem com postKyoto.

I en aquest aspecte els empresaris estan escamats, i amb raó, perquè els antecedents que s’han viscut a Catalunya i Espanya són nefastos i ens han dut a haver de pagar una factura importantíssima pel que fa a les emissions de CO2. El procés de Kioto no va ser seguit, ni per part governamental ni per part empresarial, amb l’interès i els coneixements necessaris, i ara ens trobem que la seva ratificació el 2005 ens posa en situació incòmode,

En estem jugant el futur i les associacions empresarials han de poder decidir les regles del joc. És el crit d’alarma dels empresaris catalans. Els errors que va cometre la delegació espanyola en les negociacions a Kyoto, que han portat una factura impressionant per a l’economia de tot el país, no poden repetir-se en les converses que comencen el mes de desembre d’enguany a Bali per negociar sobre el període postKyoto. Cal dur-hi una postura clara i ferma de defensa dels interessos de la indústria del país. I els empresaris volen pactar el que s’hi ha de negociar a Bali. Al darrera, cal una política energètica que toqui de peus a terra i serveixi per a la indústria i no per a la galeria.

EN P

OR

TAD

A

Dels pactes resultants de

les negociacions depèn el futur de

la indústria del país

Comencen les negociacions per al període postKyoto

04

�

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

el metà, tenen un comportament més irregular i les seves taxes de creixement han estat més importants durant els anys 80, mentre que durant els anys 90 i actualment es donen situacions amb taxes de creixement nul·les o fins i tot negatives. Globalment però, la variació de la concen-tració atmosfèrica de gasos amb efecte d’hivernacle, fins i tot tenint en compte les incerteses presumibles sobre els aerosols i el seu efecte sobre els núvols, produeix un forçament radiatiu positiu, és a dir, l’atmosfera reté més energia i per tant s’escalfa.

Aquest escalfament de l’at-mosfera es dóna pràcticament a tot el món i és indiscutible. Algunes vegades s’argumenta que l’augment del CO2 atmosfèric es deu a cau-ses naturals. També s’ha demostrat que això no té fonament. Anàlisis isotòpiques del carboni atmosfèric, especialment de la relació 13C/12C, proporcionen evidència que aquesta relació està disminuint, la qual cosa lliga molt bé amb el fet que el carboni atmosfèric prové de fonts vegetals, especialment de les fòssils. La comptabilització de l’oxigen atmosfèric, que disminueix com a conseqüència de cremar els combustibles fòssils, confirma també l’origen humà de la major part del carboni atmosfèric.

L’escalfament de l’atmosfera comportarà, sens dubte, canvis en els seus patrons de comportament que, alhora, induiran canvis en les mitjanes de la temperatura, la pluvi-ometria, la humitat, etc., és a dir, el que anomenem clima. Actualment, al mateix temps que hi ha un grau de confi-ança relativament alt sobre com variaran aquests patrons

de comportament a gran escala, hi ha una gran incertesa per saber què passarà localment a petita escala, és a dir, a escala local. Això és important perquè les estratègies per actuar en front del canvi climàtic comporten mitigar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle però també adaptar-se a les conseqüències i, per poder adaptar-se, cal saber amb precisió quins en seran els impactes.

En termes generals, durant els darrers mesos hi ha hagut un seguit d’informes que han fet càlculs sobre quant

ens pot costar el canvi climàtic. El més divulgat ha estat l’informe ela-borat per Nicolas Stern per al govern britànic, on es posa de manifest que els costos dels impactes imaginables que pot produir el canvi climàtic són superiors als costos per pal·liar-lo i per adaptar-s’hi. L’informe del grup d’experts de les Nacions Unides fet públic el passat mes de maig va en la mateixa direcció. El fet d’haver

avaluat econòmicament el problema és important, atès que hi havia una certa tendència a pensar que les accions per pal·liar el canvi climàtic eren massa cares i que produ-irien una davallada de l’economia. Aquests informes no neguen que actuar proactivament en front del problema del canvi climàtic sigui car, però afirmen amb rotunditat que ho serà més no fer res.

En resum, el canvi climàtic és una qüestió seriosa que ha d’afrontar-se amb decisió i sense demora, però també amb l’esperit que serà una font de noves oportunitats i de millora de l’eficiència del nostre sistema productiu i dels nostres costums i formes de vida quotidiana.<

“El canvi climàtic ha d’afrontar-se amb l’esperit que serà una font de noves

oportunitats”

La Xina no es mulla

La Xina ja és el primer estat més contaminant del planeta, superant els Estats Units, i això fa que estigui en el punt de mira dels científics i els polítics compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic. Fins ara la Xina s’ha negat a prendre cap mesura destinada a reduir les seves emissions de CO2 en l’atmosfera, amb l’argument que, proporcionalment, “és la fàbrica del món” i contamina molt menys que els països occidentals. A més, el gegant asiàtic no està disposat a fer res que pugui posar en perill el seu enlairament econòmic. Ara, per primera vegada, ha elaborat un pla destinat a combatre el canvi climàtic, però el document no contempla cap compromís concret.

unes jornades preparatòries a principis de juliol.

“Estem davant d’un problema planetari que du-rarà molts anys i ningú pot quedar fora”, ha insistit el conseller de Medi Ambient, “per això és molt important que abans de l’estiu s’aprovi l’estratègia espanyola contra el canvi climàtic. Apropar-nos als objectius de Kyoto serà difícil”, ha reconegut Francesc Baltasar, “perquè no es pot arreglar amb la compravenda d’emissions”, però des de la Generalitat ja s’han posat en marxa algunes accions com el decret d’ecoeficiència, les directrius de mobilitat (que obligarà a reduir la velocitat en carretera a molts municipis de l’àrea metropolitana) o el Pla de l’Energia.<

Els mesos de desembre de 2006 i de gener i febrer de 2007 han configurat un hivern tan poc plujós, juntament amb temperatures anò-malament altes a tota l’Europa occidental, la

Rússia europea i asiàtica i l’Amèrica del Nord, que ha portat de forma àmplia a l’opinió pública la qüestió del canvi climàtic. Al desembre d’enguany es compliran deu anys de la formalització, a l’antiga capital imperial japonesa de Kyoto, del protocol de Kyoto, l’instrument de dret in-ternacional que restringeix les emissions a l’atmosfera de sis gasos amb efecte d’hivernacle a un conjunt de països,

essencialment els països desenvolupats i de l’antiga Europa de l’Est. Durant aquests deu anys s’han produït força vari-acions en l’entorn ambiental arreu del món. D’una banda, ara es pot afirmar que l’escenari de canvi de la composició atmosfèrica no presenta cap mena de dubte. Els gasos amb efecte d’hivernacle augmenten la seva composició amb una taxa que pel que fa al CO2 és creixent. Així, men-tre que fins al 1970 la concentració atmosfèrica de CO2 augmentà 50 ppm respecte la concentració en el període preindustrial, des d’aleshores la concentració d’aquest gas ha augmentat uns altres 50 ppm. Altres gasos, com

L’O

PIN

IÓ

Josep Enric LlebotCatedràtic de FísicaUniversitat Autònoma de Barcelona

On som als deuanys del protocolde Kyoto

sobre el camvi climàtic, al setembreConvenció catalana

Catalunya haurà de reduir 5 milions de tones de CO2 anuals per apropar-se als objectius de Kyoto. “Estem passats de voltes”. Amb aquestes paraules el conseller de Medi Ambi-ent, Francesc Baltasar, evidenciava el fracàs de Catalunya a l’hora d’assolirs l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle marcat pel protocol de Kyoto. Si com ja es va fer públic fa poc Espanya se situava a la cua de la vella Europa augmentant les seves emissions un 53% en quinze anys, el Principat tampoc queda en una situació molt honrosa: l’any 2005 es van incrementar les emissions un 47%, només cinc punts menys que a Espanya

Els majors increments de les emissions de CO2 han ocorregut en els sectors de la combustió en la producció i la transformació de l’energia (135%), l’ús de dissolvents i altres productes (441%) i el tractament i l’eliminació

de residus (104%). No obstant això, són el transport en carretera (22,93%) i les plantes de combustió industrial (22,80%) les majors fons contaminants.

Per assolir els objectius de Kyoto la Generalitat es planteja reduir anualment 5,33 milions de tones addicio-nals de CO2 durant el període 2008-2012. Un pla de xoc que tindrà en els anomenats sectors difusos (construcció, transport, agricultura...) el principal cavall de batalla, ja que en són responsables en el seu conjunt del 66% de les emissions.

En aquest sentit, el Govern començarà a debatre les mesures concretes per assolir aquesta reducció de ga-sos d’efecte hivernacle en la Convenció Catalana sobre Canvi Climàtic que es celebrarà a la tardor i en la qual començaran a treballar professionals i investigadors en

�

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

�

ceco

tnò

mic

29

cec

ot

2� anys de TECVAL q Fabricant de vàlvules i accessoris d’alta qua-litat des de 1982, TECVAL www.tecval.es celebra aquest any el seu 25è aniversari. Ac-tualment disposa d’una factoria a Vacarisses (Barcelona) equipada amb la més moderna maquinària per mecanitzar la totalitat de pro-ductes del seu catàleg. L’any 2005 TECVAL va crear el seu departament d’exportació. Des de llavors, les seves vàlvules estan pre-sents a països com França, Itàlia, Grècia, Xi-pre, EAU, Egipte, Aràbia Saudí i Veneçuela. TECVAL agraeix la confiança de totes les empreses que l’han acompanyat en aquests 25 anys i dóna la benvinguda a aquelles que vulguin formar part del seu camí cap al 50è aniversari.

Les nostres empreses

Abraham Arcos q Substitueix Jordi Rodríguez en la direcció de la Fundació Cecot Innovació, que la Cecot té destinada al foment i al desenvolupament de la innovació.

Noms propis

Miquel Gironèsq Nou assessor en canvi climàtic. La Cecot in-corpora un nou assessor en aquesta matèria per tal d’estudiar i valorar totes aquelles de-cisions, projectes i propostes governamentals que tinguin una repercussió sobre les empre-ses i el seu desenvolupament sostenible. Gi-ronès reforçarà les estratègies de la Comissió d’Indústria de la Cecot per tal d’anticipar a les pimes tots aquells aspectes que puguin influir en els seus processos productius, entre altres aspectes.

FLA

SHce

cot

amb la Diputació de Barcelona pera la integració sociolaboralq Cecot ha signat un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona, amb Carme García, per tal d’integrar en el mercat de tre-ball a persones amb capacitat intel·lectual límit. La diputada Carme García va afirmar en el transcurs de l’acte que el treball conjunt que s’inicia amb la Cecot representa un pas endavant en el recolzament de la Diputació a les polítiques d’integració sociolaboral dels ajuntaments, ja que “permetrà arribar a un gran nombre d’agents econòmics i comptar amb la seva corresponsabilitat en la cohesió social”.

Conveni

dels nous professionals q El 14 de juny es va celebrar a la seu central de la Cecot l’acte de lliurament dels premis de la segona edició de la Nit dels Nous Pro-fessionals. Enguany han participat 48 instituts i 495 alumnes, que han presentat un total de 200 projectes, dels quals 16 han resultat finalistes. L’objectiu essencial de la proposta endegada l’any passat per la Cecot és apropar el món empresarial i el món acadèmic per tal de motivar la incorporació dels alumnes al món laboral, i per això, l’objectiu principal és el de motivar i distingir públicament l’esforç i la iniciativa d’aquells projectes acadèmics que tinguin una aplicació empresarial.

2a nit

Fotografia de guardonats, amb les autoritat i els membres del jurat a les escales exteriors de l’edifici central de Cecot.

de negoci a Romania i Bulgària q El 14 de juny es va celebrar a la seu central de la Cecot l’acte de lliurament dels premis de la segona edició de la Nit dels Nous Pro-fessionals. Enguany han participat 48 instituts i 495 alumnes, que han presentat un total de 200 projectes, dels quals 16 han resultat finalistes. L’objectiu essencial de la proposta endegada l’any passat per la Cecot és apropar el món empresarial i el món acadèmic per tal de motivar la incorporació dels alumnes al món laboral, i per això, l’objectiu principal és el de motivar i distingir públicament l’esforç i la iniciativa d’aquells projectes acadèmics que tinguin una aplicació empresarial.

Oportunitat

Un moment de l’acte.Català de Comptabilitat i Direcció q Els dies 24 i 25 de maig es va celebrar el II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció a l’IESE Business School. El Congrés, organi-tzat per l’Associació Catalana de Compta-bilitat i Direcció (ACCID), i amb el patrocini de la Cecot, va comptar amb més de 1100 congressistes, superant d’aquesta manera l’assistència obtinguda en el I Congrés ce-lebrat l’any 2005. Entre els congressistes assistiren professionals de l’àmbit acadèmic i empresarial de més de 10 països (Portugal, Regne Unit, Perú, Argentina...). L’obertura del Congrés va anar a càrrec d’Antoni Cas-tells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Rafel Villaseca, conseller delegat de Gas Natural, va ser l’encarregat de realitzar la conferència inau-gural. Es van dur a terme més de 100 ponèn-cies sobre la reforma comptable, l’impacte per la PIME de l’aplicació del Nou PGC, la valoració d’empreses, la responsabilitat so-cial corporativa, i intangibles, entre d’altres. L’acte de cloenda va estar presidit per José Ramón González, president de l’ICAC, que va destacar les millores que aportarà l’aplicació del Nou Pla General Comptable a les empreses.

II Congrés

Enric Rius i Antoni Abad durant la seva participació al Congrés.

10

ceco

tnò

mic

29

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

11

ceco

tnò

mic

29

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

l’Administració Ambiental que, lluny d’aglutinar tots els tràmits ambientals en un de sol, ha suposat més feina i més costos econòmics.

L’àrea mediambiental és on es concentren la ma-joria de circuits a millorar expressats per les empreses. Dins l’àrea de treball destaquem el circuit de comunicació d’accident de treball i el posterior seguiment d’aquesta. Dins l’àrea de creació d’empreses remarquem la necessi-tat d’informatitzar el registre de cooperatives i societats laborals. Pel que fa a l’àrea del comerç, la sol·licitud de liquidació d’un comerç també és un circuit que cal corregir i millorar i, per exemple, en qüestió de sol·licituds d’ajuts i subvencions públiques per a projectes és important revisar les demandes d’informació i dades, que són reiteratives en molts casos, el volum de temps de gestió que cal invertir i el benefici final de l’ajut. En aquest sentit moltes pimes no enceten sol·licituds d’ajuts perquè l’esforç burocràtic que han de realitzar amb hores de personal és tal que no els compensa la partida pública final per al finançament del projecte.

L’informe s’ha desenvolupat arran d’una enquesta a les més de vuit mil empreses associades a la Cecot, així com als vint-i-vuit assessors/es que col·laboren amb aquesta entitat i, malgrat que es va especificar que era per millorar els circuits i les càrregues administratives de la Generalitat de Catalunya, tant els assessors com les empreses han manifestat les seves incidències en relació, sobretot, amb altres administracions: europea, estatal i

local, amb les que moltes vegades els tràmits i les càrregues són complementaris a les realitzades amb la Generalitat de Catalunya.

És aquí on es detecta el major nombre de duplicitats i on és més necessària la unificació, ja que les millores dels circuits serien les més importants. Aquest fet posa de manifest la necessitat d’unificar els tràmits, de fer un anàlisi més global de totes les administracions, i apropar-ho al punt de vista de l’empresa.

“També hem tingut en compte el programa d’acció per la reducció de càrregues administratives en la Unió Europea, que el novembre passat es va plantejar reduir en un 25% les càrregues administratives en un període de temps que no podrà superar el 2012, en favor a la inici-ativa de legislar millor en el marc de la seva estratègia de creixement i ocupació”, afegeix David Garrofé, secretari general de Cecot. “S’estima que aquests costos se situen al voltant del 3,5% del PIB de la UE. Si es reduïssin, el personal de les empreses es podrien dedicar a les seves activitats bàsiques i millorarien la productivitat i la compe-titivitat. La consecució d’aquest objectiu faria incrementar un 1,4% del PIB de la UE a mig termini”.

L’objectiu de l’informe és que aquestes mesures contribueixin a reduir les tasques administratives que cal fer a les empreses respecte l’administració catalana i, en especial, a les petites i mitjanes empreses, que formen el 98% del teixit empresarial català i a les que proporcio-nalment afecta més.<

f Legislar i millorar els processos administratius pensant en la pime, reduint al màxim les exigències d’informació, tenint en compte la importància de la petita i mitjana empresa a Catalunya i la forma en què els afecta aquest tipus d’obligacions d’informació i la capacitat per complir-les.f Substituir la recollida d’informació que actualment es fa en paper per un sistema de declaració electrònica.f No traspassar a l’empresa privada les tasques que abans assumia l’administració pública pel que fa a la recollida de dades.f En la sol·licitud de dades per fer una gestió, analitzar realment quines són necessàries i sol·licitar exclusivament aquestes.f Reduir la freqüència de les declaracions obligatòries als nivells mínims necessaris per assolir els objectius en qüestió i harmonitzar la freqüència de les declaracions que tenen relació entre sí.f Revisar que la mateixa obligació no es demani més d’una vegada per vies diferents i eliminar les duplicitats.f Tenir en compte a l’hora de sol·licitar informació a empreses d’un sector les empreses que realitzen específicament les activitats en qüestió, no fer un plantejament basat en el risc de tot el sector.f Revisar i suprimir, si és el cas, els requisits d’informació imposats en relació amb exigències que ja hagin desaparegut o hagin estat modificades.

Principis bàsics

Cecot aporta al Govern un informe amb deu mesures de simplificació administrativa que caldria corregir. Per la Cecot, hi ha uns principis bàsics i comuns que haurien de regir tots els circuits:

10x

Les empreses espanyoles pateixen d’un mal endèmic que s’ha complicat encara més en els últims anys: perden fins a sis vegades més temps en obligacions fiscals i administratives

que les empreses alemanyes o les britàniques. En concret, les actuals gestions administratives arriben a representar una despesa empresarial de 6000 euros a l’any per a les em-preses catalanes. Això, evidentment, repercuteix en pèrdua de competiti-vitat respecte a d’altres firmes.

Alguns dels problemes més comuns que troben els empresaris a l’hora de complir amb les regula-ritzacions administratives són l’excés de regularització, la complexitat dels procediments o l’encavalcament de competències.

Després de les reivindicacions al respecte que s’han dut a terme insistentment durant els últims anys per part de diverses institucions, el Govern de la Generalitat ha posat en marxa un grup de treball per la simplificació administrativa i per la reducció d’estoc legislatiu, i ha convidat a la Cecot, entre d’altres entitats d’aquest caire, a participar-hi activament.

En concret, el Govern ha creat un grup de treball per tirar endavant aquesta tasca i ha designat el secretari d’Innovació, Universitats i Empresa i el d’Economia, Enric Aloy i Andreu Morillas, per tirar endavant aquestes dues

línies de treball. Les iniciatives del Govern estan basades, d’una banda, en la simplificació administrativa i la reducció de processos, i de l’altra, en la reducció de l’estoc legis-latiu, per tal d’assolir el màxim d’eficiència en la relació administració-empresa.

“Catalunya serà pionera en la reestructuració sim-plificativa de circuits i processos i des de la Cecot volem

que sigui un èxit. Per aquest mo-tiu ja hem enviat al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa un primer document amb els pri-mers circuits o tràmits que hem detectat que caldria revisar i cor-regir. No obstant, és una feina amb continuïtat i des de la nostra entitat mantenim un canal obert amb les nostres empreses associades perquè ens facin arribar més casos concrets

de circuits que dificultin la realització de gestions”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

El document que la Cecot ha lliurat a Enric Aloy, secretari general del Departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa, contempla, en la seva primera fase, la necessitat de reduir els tràmits o processos administratius següents: en l’àrea de Medi Ambient caldria reduir la gran quantitat de normativa mediambiental i la ràpida proliferació d’aquesta que ha provocat una saturació en les pimes; la Llei 3/98 sobre la Intervenció Integral de

Catalunya serà pionera en la

reestructuració simplificativa de

circuits i processos

El Govern de la Generalitat ha posat en marxa un grup de treball per la simplificació administrativa i per la reducció de processos i d’estocs legislatius. La Cecot, per la seva banda, ha aportat al Govern un informe de deu mesures de simplificació administrativa que caldria corregir.

Contra la ineficàcia de l’administració pública

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

10

12

ceco

tnò

mic

29

RR

HH

-RSP

13

ceco

tnò

mic

29

RR

HH

-RSP

impulsat l’elaboració d’un diagnòstic de les mesures que estan aplicant les pimes catalanes en qüestió d’harmo-nització.

L’acció s’ha centrat en la inter-venció dels professionals, que han tingut com a funció visitar les empre-ses per tal que aquestes incorporin mesures d’harmonització encamina-des a fer possible aquest equilibri, posant a l’abast de les pimes els me-canismes necessaris per introduir-les a la seva organització. També s’ha fet incidència, en funció de cada empre-sa, en la posada en marxa d’algunes propostes que poguessin millorar la situació present dins l’empresa.

Des d’aquesta perspectiva, es considera que l’harmonització de la vida laboral i personal no signi-fica solament complir plenament les obligacions legals, sinó que vol anar més enllà en les oportunitats que els treballadors/es tenen de compaginar les activitats laborals i extralaborals. En aquest sentit, doncs, l’harmonit-zació representa un dels àmbits de promoció de la responsabilitat social de les organitzacions i és una estratè-gia de viabilitat i de futur per garantir la sostenibilitat de l’organització. A més, amb la intervenció es vol donar

una continuïtat a la recerca de fórmules innovado-res d’organització del treball per mitjà de les quals tant les empre-ses com els treballadors en surtin beneficiats.

Per tal d’elaborar els instru-ments d’anàlisi s’han tingut en compte un seguit de factors clau. Aquests factors han ajudat a esta-blir indicadors per construir l’eina de diagnòstic que posteriorment s’ha utilitzat en l’anàlisi de les empreses. Els factors clau que les empreses han de gestionar per tal d’op-timitzar l’harmonització de la vida laboral i personal dels seus treballadors són temps de treball, espais de treball, excedències i permisos, recursos i serveis d’harmonització, i suport professional. L’aplicació de mesures d’harmonització ve determinada pel tipus d’activitat econòmica de l’empresa.

Temps de treballPel que fa a aquest primer camp, el del temps de treball, les conclusions a destacar són les següents: • Les mesures més implementades en les empreses són la flexibilitat en l’entrada i sortida del lloc de treball i en la distribució de la jornada laboral. També la rotació de torns té força incidència en segons quin tipus d’empreses. • Quant a la possibilitat de ser implementades, també la flexibilitat en la distribució d’hores d’entrada i de

sortida i la flexibilitat en la distribució de la jornada laboral són les mesures més citades. • Bona part de les mesures al voltant de les quals es va preguntar eren desconegudes per a les empreses o, en alguns casos, no s’identificaven com a pràctiques d’harmonització.

Espais de treball S’han diagnosticat quins espais de treball potencia l’empresa per tal de flexibilitzar la localització i l’ac-cessibilitat a aquesta. Amb aquestes pràctiques, les empreses poden utilitzar l’estalvi de temps i la flexi-bilitat d’accés com un valor afegit.

D’aquest segon bloc destaquem el següent: • La implementació de les noves tecnologies a l’em-presa no ha fet possible que aquestes s’utilitzin com a eines per a l’harmonització. • Hi ha voluntat de potenciar el treball a casa (sobre-tot si unim les xifres de treball a casa i teledespatxos a casa), tot i que s’ha detectat certa desorientació a l’hora de dur-ho a terme.

Excedències i permisos Són poques les pràctiques que es realitzen més enllà del que hi ha establert per llei pel que fa a excedències i permisos i, a la vegada, també hem observat que moltes empreses no s’han plantejat ampliar o allargar aquests tipus d’excedències i permisos.

Tot i la importància d’aquest tipus de mesures harmonitzadores per buscar l’equilibri entre la vida laboral i la familiar, són molt poques les empreses

que apliquen permisos per ma-ternitat, excedències per cura de fills, permisos de paternitat, permisos per lactància, bancs de temps lliure. Quan es parla del temps personal les empreses re-coneixen que disposen d’aques-tes mesures, de les quals poden gaudir els treballadors.

D’aquest tercer bloc destaquem el següent: • Hi ha molt desconeixement d’aquestes mesures en-tre les empreses diagnosticades. Cal, doncs, un procés de sensibilització important per tal que s’entenguin com pràctiques beneficioses. • En aquest procés de sensibilització, caldria especi-ficar els beneficis que comporten aquestes mesures per a l’empresa per tal que no entrin en conflicte els interessos dels treballadors amb els dels empresaris, sinó que es complementin.

Recursos i serveis d’harmonització A l’hora de diagnosticar els recursos i serveis d’har-monització de què disposen les empreses, s’ha pogut observar que del total d’empreses visitades són molt poques les que compten amb aquest tipus de serveis per als seus treballadors. Els resultats són molt baixos, com a conseqüència del gran desconeixement que existeix en aquest àmbit. Això dificulta actualment la

Són poques les pràctiques que

es realitzen més enllà del que hi ha establert per llei

u

L’harmonització entre la vida personal i laboral és un tema que preocupa cada cop més la societat i les empreses. Ja fa temps que es parla d’aquesta qüestió i

de les dificultats creixents de les persones per trobar l’equilibri entre la vida personal i la vida laboral.

D’uns anys ençà, la incorporació massiva de les dones al mercat de treball ha posat en crisi el nostre model d’organització social, que tenia com a nucli principal la família tradicional en la qual l’home era el responsable d’aportar els diners amb el treball productiu i la dona era la respon-sable del treball domèstic.

En l’actualitat les famílies no tenen aquesta distribució de tas-ques, ja que sovint home i dona

treballen fora de casa o no tenen aquesta estructu-ra. A més, moltes són famílies mono-parentals o unitats familiars formades per persones soles. Aquesta nova realitat fa necessàries les mesures d’harmonització per tal de trobar l’equilibri entre l’esfera laboral i la personal.

La dif icultat per harmonitzar aquestes dues esferes s’expressa mol-tes vegades en forma de conflictes en

diferents àmbits de la societat: absentisme laboral, increment de les malalties psíquiques, estrès laboral, conflictes laborals i familiars, desigualtats en l’accés al mercat laboral, etc.

Per tant, l’harmonització de la vida laboral i per-sonal sembla ser la millor resposta davant aquesta nova situació. En aquest sentit, l’harmonització com-prèn aquelles estratègies destinades a fer compati-ble el treball productiu de les persones amb la resta d’activitats de caràcter extralaboral (atenció de les obligacions familiars, pràctiques d’oci, etc.).

Aquestes estratègies tenen com a objectiu final l’optimitza-ció dels nivells de productivitat de les empreses mitjançant la mi-llora de l’ocupabilitat dels seus treballadors/es, així com de la qualitat de vida en el treball i fora d’aquest.

Actualment, la incorpora-ció a les empreses de mesures i accions per tal de facilitar l’har-

monització es veu frenada pel desconeixement de què es pot fer, què es pot esperar i qui ho ha de fer. Amb el projecte d’harmonització entre la vida labo-ral i personal, la Cecot s’ha proposat donar suport i acompanyament als diversos actors que generen o tenen la capacitat de generar algun tipus d’efecte sobre l’harmonització de la vida laboral i personal dels treballadors/es. En aquest sentit, el projecte ha

Amb la nova realitat social s’ha de trobar

l’equilibri entre l’esfera laboral

i personal

L’harmonització entre vida personal i laboral comprèn aquelles estratègies que tendeixen a fer compatible el treball productiu de les persones amb la resta d’activitats de caràcter extralaboral. Aquestes estratègies tenen com a objectiu final l’optimització dels nivells de productivitat de les empreses mitjançant la millora de l’ocupabilitat dels seus treballadors/es, així com de la qualitat de vida en el treball i fora d’aquest.

Trobar l’equilibri entre l’esfera laboral i la personal

RR

HH

-RSP

12

En l’últim butlletí vam do-nar notícia de la presentació del resultat d’un diagnòstic elaborat pel departament de Borsa de Treball de la Cecot sobre l’aplicació a les pimes de mesures d’harmonització de la vida laboral i personal, així com de les propostes de la Cecot per adequar l’actual marc legislatiu en diverses matèries. En aquest butlletí expliquem les conclusions més destacables d’aquest treball.

14

ceco

tnò

mic

29

RR

HH

-RSP

1�

ceco

tnò

mic

29

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

Entrevista a Elisa MonteroÀrea Economico-financeraASSET-IPper thesmartstudio

2� anys. Diplomada en Ciències Empresarials per la UAB, està acabant la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses a la UOC. D’ençà que va ingressar a la Universitat, ha compatibilitzat la formació acadèmica amb la pràctica en l’àmbit laboral. Entre els anys 2001 i 2002, va treballar en una gestoria, a Terrassa, i, entre els anys 2002 i 2003, a Barcelona, en una empresa especialitzada en auditoria. El 2004 fou seleccionada per asset-ip i adscrita a l’Àrea Economico-financera de l’empresa, on, de llavors ençà, ha desenvolupat la seva activitat professional.

asset-ip,de dins estant

tss_ Què hi fas, a ASSET-IP?Estic adscrita a l’Àrea Economico-financera i m’ocupo de portar comptabilitats, de garantir als nostres clients que estan al corrent de les seves obligacions fiscals i de realitzar estudis financers adaptats a la seva activitat amb l’objectiu d’oferir-los elements objectius per a la presa de decisions.

tss_ Explicat així, la teva feina sembla molt interes-sant...I ho és. Endreçar una allau de dades de naturalesa molt diversa extretes de l’activitat diària de les empreses per a transformar-les en informació útil per a la presa d’unes decisions sovint vitals per a la seva supervivència i conti-nuïtat és una feina ben interessant.

A més a més, per a fer bé aquesta feina és fonamental la col·laboració del client i, per tant, resulta vital d’establir-hi una relació molt fluïda. A mi m’agrada el tracte amb les persones i les meves visites a les empreses em permeten de tractar amb gent molt diversa i ben interessant.

tss_ Com hi intervé el client, en la teva feina?Ningú no coneix millor les especificitats d’una activitat que aquell que s’hi dedica. Aquest coneixement resulta vital per a fer que la informació sigui endreçada adequadament i resulti realment útil per a la presa de decisions.

tss_ Sorprèn que algú que treballa en una empresa que disposa d’una eina tan potent com la plataforma tecno-lògica on-line d’ASSET-IP no n’hagi dit res...Per què?... Si hi cap element característic d’ASSET-IP és, precisament, la preocupació pel factor humà en tots els

seus vessants: clients, proveïdors i treballadors; és part indestriable de la forma de ser de l’empresa. A ASSET-IP aprofitem els avantatges que proporciona la tecnologia per a posar encara més èmfasi en aquest factor humà.

tss_ Des de la teva perspectiva com a empleada... En què es concreta la preocupació pel factor humà? Doncs, d’entrada, en un aspecte fonamental de la nostra feina: la formació. L’empresa compta amb un pressupost anual destinat a la formació dels qui hi treballem. Jo matei-xa m’he beneficiat d’aquesta mesura en diverses ocasions. D’ençà que treballo a ASSET-IP, he rebut formació en comptabilitat, en tancament fiscal i comptable i en intel-ligència emocional, per exemple. I cal no oblidar que tot el que aprenem reverteix en benefici del nostre client.

tss_ I en res més?Sí. En les actituds i en la qualitat de les relacions, tant entre les persones que composem l’equip com amb les persones externes a la nostra organització. En tota relació humana poden sorgir diferències, però a ASSET-IP hi ha els canals per a tractar-les i per a extreure’n conclusions positives. A més a més, jo no sé de gaire empreses amb plantilles de menys 20 treballadors en què tots els membres de l’equip celebrin cada any l’aniversari de l’empresa. Nosaltres, en fa tretze que ho fem. De vegades, amb pocs recursos, però sempre amb molta imaginació i amb la millor disposició.

tss_ Què més remarcaries d’ASSET-IP?Sens dubte, la gent. Som un equip de persones fortament compromeses amb la nostra feina i amb el servei que, diàriament, prestem als nostres clients.<

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

incorporació d’aquestes mesures i a la vegada com-porta que en la majoria dels casos moltes empreses no s’hagin plantejat aplicar-les ni la necessitat de fer-ho.

D’aquest bloc destaquem el següent: • Les circumstàncies de les petites i mitjanes empreses són diferents de les de les grans empreses. En aquest

sentit, mesures com l’establiment de llars d’infants en la pròpia empresa són molt difícils d’aplicar. És per aquest motiu que, en aquest apartat, les mesu-res que apliquen les empreses són molt poques i les possibilitats d’aplicar-les, més reduïdes. • Hi ha un desconeixement molt important quant als diferents serveis que, des de l’empresa, poden facilitar-se als treballadors. Una vegada més, la sen-sibilització, doncs, és prioritària.

Suport professional En aquest apartat apareixen algunes mesures que l’empresa ofereix als seus treballadors com a suport en la seva tasca professional per tal d’afavorir el seu desenvolupament professional i personal. La incidèn-cia d’algunes d’elles depèn de la política de Recursos Humans que tingui l’empresa.

D’aquest cinquè bloc destaquem el següent: • La formació que s’impulsa des de l’empresa és, bàsicament, la que està relacionada amb el desen-volupament propi de la tasca professional. • L’empresa, en general, encara no ha entrat en l’àm-bit d’allò que no és estrictament professional. En aquest sentit, hi ha un gran camí per recórrer.<

Balanç positiu

El servei d’harmonització entre la vida laboral i personal de la Borsa de Treball de la Cecot fa un balanç positiu quant a la resposta obtinguda per part de les empreses i quant al seu interès en la responsabilitat social, en general, i l’harmonització, en particular. El web del servei (www.cecot.es/harmonitzacio) creat en el marc del Pacte per l’Ocupació del Vallès Occidental, ha comptabilitzat una mitjana de fins a 2.500 visites trimestrals des de principis de 2007, entre empresaris interessats en les mesures harmonitzadores i persones interessades en la documentació i legislació referent a la temàtica. Cal esmentar que les empreses s’han mostrat sensibles a la incorporació de mesures d’harmonització i que des de la Cecot es té la voluntat de continuar treballant en la sensibilització del món empresarial, així com en l’assessorament i l’acompanyament a les empreses a l’hora d’aplicar polítiques d’harmonització en les organitzacions.

u

1�

ceco

tnò

mic

29

IN

NO

VA

CIÓ

de màrqueting i la creació d’un model econòmic per la formació de la patronal algeriana. En aquest sentit, s’ha concre-tat un programa de 14 seminaris que inclouen diferents nivells: gerència, directius de màrqueting, directius de producció, etc.

La segona visita de Peiró a la CEI-MI tindrà lloc el proper mes de setembre i es centrarà en l’avaluació de la part del programa formatiu realitzat des de l’abril, la revisió dels processos i la pro-posta de millores. També serà durant el mes de setembre quan Peiró assessorarà la CEIMI en l’agregació de demanda i en l’oferta d’altres serveis que actual-ment dóna la Cecot a les seves empreses associades.

Empresaris algerians han demanat a Peiró l’organit-zació d’una trobada i una ronda de contactes amb empre-saris catalans abans de finalitzar l’any per tal de plantejar possibles relacions comercials i per realitzar benchmarking des d’un punt de vista de les pimes del sector industrial.

El Banc Mundial, mitjançant el seu delegat a El Caire, ha felicitat la Cecot per la tasca realitzada per Peiró en aquesta primera fase del projecte, fet que motiva la patro-nal a presentar-se a futures licitacions internacionals.<

1�

ceco

tnò

mic

29

GLO

BA

LIT

ZA

CIÓ

El Copca ha creat un fons per promoure la lici-tació de les empreses i institucions catalanes anomenat IFC Trust Fund. Es tracta d’un fons fiduciari de consultoria amb la Internatio-

nal Finance Corporation del Banc Mundial. Els fons de consultoria són instruments de política comercial per la internacionalització de les empreses del sector serveis i han esdevingut molt efectius per la internacionalització de consultores de països com els nòrdics, amb economies d’una mida com la catalana. Aquest fons facili-tarà l’entrada dels agents catalans tant al mercat de les licitacions inter-nacionals, línia prioritària a l’acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la compe-titivitat de l’economia catalana, com al pla per la internacionalització de l’empresa catalana per als anys 2005-2008.

El passat mes de gener la Cecot va guanyar la primera licitació internacional del fons del Banc Mundial destinat a organitzacions i empreses catalanes gestionat pel Copca. Aquesta licitació internacional consisteix en la realització de l’assessorament necessari per la posada en marxa del servei de formació de la patronal Algeriana CEIMI (Club des Enterpreneurs et Industriels de Mitidja). La segona licitació aprovada sota aquest conveni ha estat atorgada a l’escola de negocis IESE.

Del total de catorze candidatures presentades per altres organitzacions empresarials, els avaluadors de l’ICF (International Financial Corporation, entitat del Banc Mun-dial) van donar la puntuació més alta a la patronal catalana Cecot per l’execució del projecte basat en tasques de con-sultoria, formació, transferència de tecnologia i transmissió de know how patronal. Una tasca, aquesta última, que la Cecot ja realitza des de 2005 amb patronals de cinc

països de Centre Amèrica.La CEIMI és una organitza-

ció empresarial relativament nova, creada l’any 1998, que compta en aquests moments amb 680 empre-ses associades, bàsicament pimes. Està ubicada a la ciutat industrial de Blida, 50 quilòmetres al sud de l’Alger.

El programa de la licitació pre-veu dues visites a Algèria de les quals ja s’ha realitzat la primera al llarg del mes d’abril. Víctor Peiró, assessor de l’organització d’empreses de la Cecot, ha estat la persona designada per desenvolupar aquest projecte i durant la seva visita a la CEIMI ha executat la primera fase del pro-jecte. Al llarg de la setmana que Peiró ha estat a Algèria ha realitzat una revisió del programa de formació que la CEIMI havia treballat amb l’escola de negocis MDI i ha fet una proposta d’adaptació del programa a les neces-sitats reals de les pimes de Blida, així com un programa

La Cecot ha guanyat la primera licitació internacional promoguda pel Copca, adreçada a institucions i empreses catalanes. En concret, executa un projecte de cooperació amb la patronal algeriana CEIMI finançat pel Banc Mundial i coordinat pel Copca. El projecte finalitzarà el proper mes de desembre i preveu una trobada d’empresaris algerians amb empresaris catalans a la seu de la Cecot.

Política comercial per la internacionalització

GLO

BA

LIT

ZA

CIÓ

El programa dela licitació del fonsdel Banc Mundial

preveu dues visitesa Algèria

16

1�

ceco

tnò

mic

29

CIN

C C

ENT

IMS

CIN

C C

ÈNT

IMS L’ITER inicia el

camí de la fusió termonuclear

19

A Barcelona es va inaugurar l’oficina de l’empresa comuna europea Fusion for Energy, que gestionarà la inversió que aporta la Unió Europea al projecte ITER,

que té per objectiu investigar i produir energia de fusió. En total, Fusion for Energy ocuparà més de 300 persones i el seu pressupost oscil·larà entorn dels 4.000 milions d’euros durant els primers 10 anys. La pro-ducció d’energia de fusió és un dels projectes d’abast mundial més interessants que s’estan desenvolupant avui dia, ja que de l’èxit d’aquest programa depèn el futur energètic del món, un cop s’hagin acabat les energies fòssils, com ara el petroli. El projecte ITER és un projecte internacional, amb la participació d’Eu-ropa, els Estats Units, el Japó, Corea del Sud, l’Índia, la Xina i la Federació Russa, sobre fusió nuclear per generar energia de manera experimental a partir de la síntesi de l’hidrogen. El reactor de fusió termonuclear es construirà a Cadarache (França), i l’oficina central europea té la seu a Barcelona.<

La reconversió industrial continua a Catalunya amb el procés d’eliminació dels sectors que necessiten molta mà d’obra (el tèxtil, la confecció o l’electrònica de consum), per altres més dinàmics (com la química, les arts gràfiques o la fabricació d’automòbils). Aquesta reconversió no destrueix llocs de treball en el conjunt del sector, segons l’últim informe de Caixa Catalunya. Els economistes d’aquesta en-

titat esperen que durant aquest any es destrueixi un 1,8% dels llocs de treball en la indústria, mentre que al 2008 s’invertirà la tendència. En el conjunt de l’economia, Catalunya crearà 100.000 llocs de treball els pròxims dos anys. Pel que fa al creixe-ment del sector industrial, la previsió és que augmenti el 3,5% aquest any. És una xifra una mica inferior al 3,9% que s’espe-ra que augmenti el PIB en tota Catalunya.

És de destacar que la possible caiguda de la construcció (el 2006 les noves vivendes només van representar un terç dels sector) afectaria poc al creixement del PIB.

Per una altra banda, el Ctesc, que presideix Mercè Sala, adverteix que el creixement en inversió en R+D del sec-tor privat està perdent impuls, mentre que la inversió per part del sector públic augmenta.<

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 4,0 (1T’07) 4,0 (2T’07) decreixementPIB Espanya 4,0 (1T’07) 4,1 (2T’07) decreixementPIB Eurozona 3,3 (1T’07) 3,1 (2T’07) estableInflacióCatalunya 2,7 (1T’07) 2,7 (2T’07) creixementEspanya 2,5 (1T’07) 2,4 (2T’07) creixementEurozona 1,9 (1T’07) 1,9 (2T’07) creixementDesocupacióCatalunya 6,7 (1T’07) 6,7 (2T’07) estableEspanya 8,3 (1T’07) 8,5 (2T’07) lleuger decreixementEurozona 7,6 (1T’07) 7,3(2T’07) decreixemnetEstats Units 4, 5(1T’07) 4, 5 (2T’07) lleuger creixementÍndex de confiançaEspanya 98,6 (1T’07) 97,4 (2T’07) lleuger decreixementEurozona 111, 0 (1T’07) 111, 9(2T’07) estableEstats Units 138,00 (1T’07) 137,30 (2T’07)) lleuger creixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1, 307(1T’07) 1,324 (2T’07) lleuger creixementTipus d’interès de l’eurozona 3,75 (1T’07) 4 (2T’07) creixementTipus d’interès dels Estats Units 5, 0 (1T’07) 5, 25 (2T’07) estable

20

ceco

tnò

mic

29

EN

TR

EVIS

TA

21

ceco

tnò

mic

29

EN

TR

EVIS

TA

de convergència real amb els països de la Unió Europea.

El primer trimestre d’aquest any, l’economia espanyola va créixer un 4,1% anual, el ritme més alt de creixement des de l’any 2001. A més a més, aquests dar-rers trimestres s’està observant una pauta de creixement més equilibrada. En aquest sentit, la suau moderació del consum privat és compensada àmpliament pel dinamisme de la inversió en béns d’equip i una me-nor contribució negativa al creixement del sector exterior. Així, sembla just qualificar la situació actual de l’economia espanyola com a positiva.

Quins són els desafiament de l’economia espanyola pels propers anys?Els anys vinents, l’economia espanyola haurà de continuar avançant en la libe-ralització dels mercats de béns i serveis i en la flexibilitat del mercat laboral. Així mateix, és important adoptar mesures que condueixin a uns guanys de productivitat més elevats. La modernització del capi-tal productiu, una formació adequada de la mà d’obra i la incorporació d’avenços tecnològics anirien en aquesta línia. Al-tres reptes de l’economia espanyola són utilitzar més eficientment l’energia, incidir en una diversificació geogràfica més gran

de l’intercanvi comercial, actualment molt focalitzat a la zona euro, etc.

Un desafiament addicional de l’eco-nomia espanyola és el previsible ajust del sector immobiliari. En aquest sentit, l’ajust hauria de ser gradual, atenent que una part important de l’auge immobiliari ha estat abonat per factors estructurals (demogra-fia, fiscalitat, terminis d’amortització, etc.). Aquest ajust, d’altra banda, no hauria de conduir al col·lapse de l’economia, donada la favorable evolució del mercat laboral i unes saludables finances públiques.

Veu les condicions financeres al nostre país encara favorables?L’economia espanyola ha conviscut els dar-rers anys amb unes condicions financeres i monetàries molt folgades. De fet, el tipus d’interès real a Espanya va continuar en terreny negatiu durant cinc anys i només al tram final del 2006 recuperava nivells positius. Les puges del tipus d’interès oficial implementades pel Banc Central Europeu des del final del 2005, si bé han reduït la laxitud monetària, no han impedit que les condicions financeres continuïn sent relativament favorables donada la situació domèstica de l’economia espanyola.

Pros i contres del teixit empresarial actu-alment a Catalunya.Aquests darrers anys, el nivell d’activitat desenvolupat per l’empresa catalana ha mostrat una evolució favorable, malgrat la moderació en la intensitat exportadora que, en part, pot ser un reflex d’una pèr-dua relativa de competitivitat dels produc-tes catalans (informació disponible fins a l’any 2005). Els factors que poden haver influït en aquest aspecte són la tendència

a substituir l’ocupació fixa per l’ocupació temporal, que és una cosa que incideix negativament en la productivitat i, en con-seqüència, en la competència; els costos relatius i la manca de bones infraestruc-tures.

El dinamisme observat en la demanda d’ocupació, tanmateix, no s’ha traduït, a diferència del que s’ha observat en el conjunt de l’Estat, en una substitució de capital per treball, la qual cosa podria ser

positiva a mig termini en el progrés tècnic de l’empresa catalana. En termes sectorials, la indústria catalana presenta una posició competitiva millor que l’observada en el conjunt d’Espanya. En el cas dels serveis i la construcció, l’eficiència productiva és més similar a la mitjana espanyola.

Quin són els nous reptes de l’empresa actual?L’empresa espanyola ha de fer nous passos per consolidar una mentalitat i una cultura internacional. Un dels principals reptes de l’empresa espanyola i catalana continuarà sent el de la globalització. L’empresa haurà d’anar aprofitant les oportunitats ofertes per uns mercats internacionals cada ve-gada més interdependents i liberalitzats. En aquest sentit, les empreses haurien de: (i) aprofitar el potencial de creixement de països com la Xina o l’Índia; (ii) definir nous models de negoci i l’escala necessària per poder participar amb èxit en els mercats internacionals; (iii) avançar en el coneixe-ment de l’oferta exportadora espanyola i en el prestigi internacional de la marca, (iv) encarar les debilitats competitives, etc. En relació amb això, l’empresa espanyola i catalana s’hauria de continuar esforçant a potenciar els productes en què té avan-tatge comparatiu i continuar millorant el nivell tecnològic dels béns que exporta, amb la finalitat de reduir la sensibilitat de les exportacions a canvis en els preus i, per tant, a la creixent competència. En definitiva, la recerca de més creixement del negoci passa per la internacionalització de l’empresa.

S’aconsella que les empreses siguin més agressives i innovadores. Com ho poden aconseguir?Competir i ser competitiu avui dia en un món obert i en un mercat global requereix de les empreses un gran dinamisme i un esforç constant d’adaptació en tots els seus àmbits de gestió i de negoci. Des d’aquest punt de vista, la innovació i l’aportació de valor afegit per mitjà d’aquesta és un element clau de competitivitat, com també ho és l’agressivitat comercial ben entesa, en funció de l’estratègia de cada empresa.

Com valora el posicionament tan deci-dit de l’empresariat català en el tema de l’aeroport del Prat? Creu que això s’hauria de mantenir pel que fa als grans temes que poden afectar el desenvolupament del país?Indubtablement. Els empresaris, quan es queixen de la manca d’inversió en les

“L’economia espanyola es troba

immersa en una etapa expansiva des de fa més d’una dècada”

u

“Hem de consolidar una mentalitat i una cultura internacional”

ENT

REV

ISTA

Jaume PuigDirector general adjunt de Banc Sabadell i Director de Banca Comercial

logies de la informació i de la comunicació, la desregulació i liberalització dels mercats, la integració de mercats financers, la crea-ció de grans blocs comercials i la irrupció de grans economies emergents en l’estructura productiva mundial configuren un entorn d’extrema competència. Si més no, des de la perspectiva de les empreses, aquest paisatge no s’entreveu en l’horitzó, sinó que és una realitat categòrica.

Des del punt de vista del creixement de l’economia global, els canvis són avan-tatjosos. Aquest nou entorn comporta un sistema econòmic mundial més flexible, amb una assignació de recursos més efi-cient i afavoreix la diversificació de riscos. No obstant això, per a cada país i cada empresa en concret, el nou entorn compor-tarà més o menys risc en funció de la seva flexibilitat i capacitat de gestionar aquest risc i d’afrontar els reptes.

Tenim un escenari mundial en creixement, però amb desequilibris. Hi ha manera de canviar aquesta tendència? Els últims esdeveniments són esperançadors en relació amb els desequilibris econòmics mundials. Aquests darrers trimestres, l’eco-nomia dels Estats Units ha donat senyals de debilitat i, al mateix temps, la resta de les regions han continuat exhibint fortalesa.

Així, el creixement econòmic mundial es mostra més equilibrat per zones geogràfi-ques. En aquest sentit, és important que la zona euro i el Japó aconsegueixin mantenir i consolidar l’actual dinàmica positiva de la seva demanda interna.

Així mateix, el dèficit per compte corrent i el dèficit fiscal als Estats Units fa alguns trimestres que es redueixen al per-centatge del PIB. A Àsia, la Xina avança gradualment cap a un règim canviari més flexible.

Amb tot, el procés cap a una pauta de creixement econòmic mundial més equili-brat no és exempt de riscos. En particular, sembla que ressorgeixin certes pressions proteccionistes que podrien, a l’extrem, conduir al manteniment d’alguns dese-quilibris.

Com definiria la situació econòmica a Espanya? L’economia espanyola es troba immersa en una etapa expansiva des de fa més d’una dècada. Espanya ha anat guanyant pes dins de l’economia mundial, ha mantingut un creixement sistemàticament superior al del conjunt de la zona euro, va capejar perfectament la desacceleració global de principi de la dècada i, a més a més, ha aconseguit avançar posicions en el procés

Jaume Puig i Balsells és Director general adjunt (càrrec al que ha accedit aquest mateix any) i Director de Banca Comercial del Banc Sabadell (des del 2002). Nascut el 8 de desembre de 1951 a Ullastrell (Barcelona), és diplomat en Direcció Financera i Direcció de Màrqueting per ESADE, en el Programa PADE, per IESE i analista financer, per l’Institut d’Analistes Financers.

20

Banc Sabadell i Cecot han signat la re-novació del conveni de col·laboració que ambdues entitats havien signat per primera vegada l’any 2005. El conveni beneficia i potencia dues de les línies estratègiques de la Cecot centrades en la informació de valor afegit i servei a les PIMES: la pla-taforma de comunicació Fòrum Cecot i el servei CecotXpress. D’això i de moltes altres coses hem parlat amb Jaume Puig, Director general adjunt de Banc Sabadell i Director de Banca Comercial.

En quin escenari econòmic ens movem realment? És cert que la riquesa es crea gestionant el risc?La intensificació de l’ús de les noves tecno-

22

ceco

tnò

mic

29

EN

TR

EVIS

TAinfraestructures que tenim, no demanen res que no sigui necessari i convenient per assegurar el progrés de tots. Sense bones comunicacions, difícilment podem ser competitius, i si avui no som competitius perdrem el tren de la globalització. Això podria portar-nos a una situació de declivi que ningú no desitja.

En la mesura que tinguem bones in-frastructures, els empresaris d’aquí podran fer millor la seva feina i els empresaris de fora es sentiran encara més atrets per in-vertir al nostre país.

Hi ha un gran debat sobre el canvi cli-màtic. Com el valora? Creu que el canvi climàtic és un fre o una nova oportunitat de negoci?El debat entorn de l’abast del canvi i les solucions possibles és obert, amb els seus respectius defensors, més o menys apocalíptics,en funció de la visió que en té cadascun d’ells. Hi ha consens general, però, en què el clima del planeta s’està modificant i que això tindrà incidència en el progrés econòmic i social. La humanitat, en el seu conjunt, encara una situació nova, a la qual no havia hagut de fer front abans i, per tant, és una qüestió que afecta tothom i cal veure com evoluciona. Que sigui una oportunitat o un fre dependrà de cada àrea geogràfica i de cada sector econòmic i la seva flexibilitat i capacitat d’adaptar-se a les noves situacions.

Què pensa de l’RSC? Hi estic totalment a favor com a criteri general de comportament, tant en l’àm-bit personal com professional: s’ha de ser socialment responsable i pensar que vius en un entorn finit i que formes part d’una col·lectivitat humana, petita o gran, de-penent del paràmetre de referència que agafem.

Des del punt de vista empresarial o corporatiu, és el mateix. Les empreses han de ser conscients de la seva respon-sabilitat envers l’entorn que compartim i, també, de la seva missió com a creadores de riquesa per a la col·lectivitat humana, cadascú, això sí, en funció del seu ram, farà una contribució socialment respon-sable més o menys gran, però ningú no se n’ha de desentendre. Ben al contrari, l’RSC pot esdevenir, també, una eina de posicionament corporatiu i de desenvolu-pament econòmic.

Banc Sabadell ha fet 12� anys i sembla que amb una salut esplèndida. Quina és la clau de l’èxit?La clau rau en tenir un excel·lent projecte,

amb un potencial de creixement que en-gresca els accionistes, els clients i l’equip humà que el desenvolupa. Gràcies a la voluntat, la perseverança i la il·lusió de fer realitat aquest projecte és possible el crei-xement rendible de la nostra entitat.

Com valora que BS sigui l’únic banc i la primera entitat de l’IBEX que ha assolit el Segell d’Or a l’Excel·lència? I del fet que Standard&Poor’s els hagi assignat el rating A+?El fet d’assolir el Segell d’Or a l’Excel·lència està vinculat al propi model de negoci del Banc. Banc Sabadell és un banc de clients, i és així perquè la nostra proposta de valor es focalitza a establir relacions a llarg termini satisfactòries per als nostres clients. Per aconseguir aquest objectiu, la qualitat és una de les claus fonamentals d’èxit. Fruit d’aquest convenciment, el 2002 es va en-gegar un pla de qualitat que es va traduir amb l’assoliment de la ISO 9001 el 2005 i del Segell d’Or a l’Excel·lència el 2006.

Respecte a la millora de rating d’S&P, sincerament crec que estem recollint l’im-portant esforç de transformació que ha viscut l’entitat aquests darrers anys i les expectatives que ofereix el seu projecte. Banc Sabadell ha passat de ser una en-titat regional a ser el quart grup bancari espanyol; de ser una entitat no cotitzada a formar part de l’IBEX-35, i sempre ha estat gestionada sota estrictes criteris de qualitat, prudència i solvència.

Valori la renovació del conveni de col-laboració entre Banc Sabadell i Cecot, que s’havia signat el 200�.Considerem l’acord amb la Cecot com a molt positiu pel Banc i per la mateixa Cecot. Banc Sabadell, via aquest acord amb la Ce-cot renova la seva aposta per les empreses que des de sempre han estat els principals clients de la nostra entitat. Tant pel que fa a CecotXpress com a eina innovadora de comunicació per a les empreses, com pel que fa referència a les activitats des-envolupades pel Fòrum Cecot, valorem molt positivament la nostra col·laboració i presència juntament amb la Cecot.

Quina opinió té de la Cecot?La Cecot mereix tot el nostre reconeixe-ment com a associació empresarial que de-fensa els interessos de les empreses amb un caràcter innovador i emprenedor. Va-lorem molt positivament les activitats que desenvolupa i que portaran sens dubte a fomentar el coneixement i la competitivitat de les empreses associades i de l’empresa catalana en general.<

“Hi ha consens general en què el

clima del planeta s’està modificant i que això tindrà incidència enel progrés econòmic

i social”