COBERTES 4T:Maquetación 1 · Flama del Canigó. També s’han assajat nous formats per a la Nit...

COBERTES 4T:Maquetación 1 25/5/09 16:53 Página 1

Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència

que no eradecorat d’honor de milícia sinó lo fort, anim

ós, pru

dent e molt expert enl’exercici de les arm

es. F

ortitud corp

ora

e ardim

ent se vol exercir ab saviesa: com, per la pru

dència e

indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obte

sa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallerha bas

tat aterrar les forces dels enemics. E

per ço foren per los an

tics ordenades justes e torn

eigs, nodrint los infants de poca

edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e

anim

osos, e no haguessen terror de la vista dels enemics

La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens

aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, se

gons que diu lo gloriós S

ant L

luc en lo seu E

vangeli

Mereixedor

és, doncs, lo virtuós e valent cavaller

d’honor

eglòria, e la fama d’aquell no deu preterir per longitud de

molts dies. E

com entre los altres insignes cavallers de glo

riosa recordació sia estat aquellvalentíssim

cavaller T

irant lo

Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre

per ço d’aquell, e de les sues grandíssim

es virtuts e cavalle

ries, se fa singular eexpressa menció individual, segons reci

Publicació d’Òmnium Cultural© Òmnium Cultural, maig 2009

Coordinació: Roser SebastiàRealització editorial: Ara Llibres s.c.c.l.

www.ara.catImpressió: Gramagraf, s.c.c.l.Dipòsit legal: B. 23.904-2009

Amb el suport de:

Diputació, 276, pral.08009 Barcelona

Tel. 93 319 80 [email protected]

www.omnium.cat


[ 3 ]

[ CULTURA ] Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (5) Nit de Santa Llúcia (7) Notícies (10) [ LLENGUA ] Voluntariat per la llengua

(11) Sambori Òmnium (12) [ PAÍS ] Joves (13) Premi pel Quedem? (13) Junts! Per Catalunya (14) Flama del Canigó (15) Notícies (16)

Escoles en xarxa (17) Festa de la llibertat (18) [ SEU NACIONAL ] Activitats i Projectes (22) Òmnium al territori (25) [ FEDERACIÓ

LLULL ] Notícies (32) [ ÒMNIUM ] Comunicació i expansió (34) Activitat interna (36) Balanç de gestió (42)

MEMÒRIA 2008 ÒMNIUM CULTURAL

quest any 2008 ha tingut una certa singularitat si ens atenim als cinc eixosestratègics que la nostra entitat va establir fa dos anys per tal d’avançar enla consecució dels objectius genèrics i poder comprovar-ne els resultats.Com ja és sabut, Òmnium Cultural es defineix pels tres lemes bàsics: llen-gua, cultura i país, és a dir, per la promoció de la llengua, la cultura i la per-sonalitat nacional de Catalunya. I per concretar-ho i mesurar-ho, els cinceixos estratègics es varen formular de la manera següent: creixement social,

nova organització territorial, establiment d’uns projectes de referència, incrementant la influènciasocial i política i reequilibri de la procedència dels recursos de l’entitat.

Respecte al creixement social, hem de constatar que el nombre de socis ha passat dels 15.711 queteníem el desembre del 2007 als 19.132 del final del 2008.

Pel que fa referència a la nova organització territorial, s’ha establert un reglament comú de lesseus territorials i s’han creat deu demarcacions per tal que es puguin compartir serveis des de laproximitat geogràfica.

Quant als projectes de referència, s’ha expandit pel territori el programa de cohesió social“Quedem?”, s’han potenciat, per exemple, el projecte de periodisme digital “Escoles en xarxa”,la revista Escola Catalana, el programa Voluntaris per la Llengua, el premi Sambori Òmnium i laFlama del Canigó. També s’han assajat nous formats per a la Nit de Santa Llúcia, atès que aquestany s’ha celebrat a Barcelona, i per al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Festa de laLlibertat de l’onze de setembre.

Si ens atenim a l’increment de la influència social i política hem reforçat les relacions normalsamb totes les forces polítiques i les institucions del país sense renunciar a la nostra independènciai definint, quan ha calgut, la nostra posició respecte als temes importants d’aquests moments, comha estat l’incompliment de l’Estatut aprovat i referendat pel poble de Catalunya. També hem man-tingut i incrementat les relacions amb les entitats més dinàmiques de la societat civil catalana.

Hem seguit treballant per tal de dependre menys econòmicament de l’Administració pública.Malgrat l’augment de les aportacions privades i dels associats i associades, l’increment del pressu-post global dificulta l’assoliment d’aquest objectiu. Per tant, aquest segueix sent un repte que pre-tenem assolir durant els propers anys.

En l’àmbit dels Països Catalans, Òmnium Cultural ha continuat programant activitats conjuntesa la Federació Llull, és a dir, amb Acció Cultural del País Valencià i amb l’Obra Cultural Balear,especialment la commemoració a diferents localitats, enguany a Tortosa, del que va representar elDecret de Nova Planta i la Guerra de Successió.

Els ciutadans d’aquest país poden tenir motius per experimentar estats d’ànim que no són pro-clius a l’esperança en el futur. Des d’Òmnium volem evitar que aquests estats d’ànim portin a laparalització. Hi ha molta feina a fer i volem aportar-hi la nostra contribució sense defallences.

Jordi Porta i RibaltaPresident

AM

arc V

ila

TRIPA:Maquetación 1 25/5/09 16:43 Página 3

LL

EN

GU

A C

ULT

UR

A P

AÍS


La poeta i traductora Montserrat Abellóva ser, als seus 90 anys, la tercera dona

guardonada amb el Premi d’Honor de lesLletres Catalanes, en la seva 40a edició

El jurat del Premi, format per Vicenç Villato-ro, Josep M. Roig i Rosich, Salvador Ale-gret, Josep M. Domingo, Salvador Cardús,Pere Tió, Laura Borràs, Damià Pons i PilarGarcia-Sedas, va voler posar de relleu les ves-sants literàries, humanistes i cíviques de lapoeta i traductora tarragonina.

El Palau de la Música va acollir, com és tra-dició, la cerimònia de lliurament del premi.L’acte, organitzat per Òmnium Cultural, vareunir una àmplia representació de la socie-tat política i civil catalana. La celebració es vainiciar amb un breu homenatge en recorddels premiats d’Honor que ens han deixat:Josep Benet i Josep Palau i Fabre. TambéMercè Rodoreda i Agustí Bartra van ser re-cordats amb la música del grup Manzoni,que va interpretar diverses cançons sobrepoemes d’aquests dos escriptors.

El moment central de la nit va arribar quanMontserrat Abelló va ocupar l’escenari enmig d’una llarga ovació. Durant la seva inter-venció, la poeta va agrair el premi tot i de-clarar que l’entristia molt que fossin tan po-ques les escriptores premiades, havent-n’hitantes d’excel·lents. Abelló va reivindicar laseva catalanitat i el seu amor a la llengua ca-talana tot afirmant que “si la meva poesia esmés o menys bona és perquè està escrita encatalà”. L’escriptora va culminar la seva in-tervenció llegint el seu poema “Retorn”, es-crit en tornar d’un exili de 20 anys a Xile, ique resumeix el que ha estat la seva vida: Joera aleshores només / la noia solitària / que enca-ra sóc malgrat el temps, / el vent i els fills, / mal-grat els foscos esguards / de la gent estranya. /[…] / I ara, aquí, replantada / damunt aquestaassedegada terra, / us he vist passar, / tots vosal-tres. / […] / I ara, asseguda / al llindar de casameva, / sóc amb vosaltres.

CULTURA. PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

EL 40È PREMI D’HONOR,PER A MONTSERRAT ABELLÓ

Jordi Porta, Pilar Garcia-Sedas i Laura Borràs amb Montserrat Abelló

Durant la seva intervenció, elpresident d’Òmnium, JordiPorta, va recordar que totsels Premis d’Honor han estat“referents i exemple defidelitat al nostre país i a lanostra llengua”.

LA DADA

[ 5 ]

Jordi Porta durant el seu discurs


[ 6 ]

Mazoni i Bikimel van musicar poemes de Bartra i Rodoreda

L’acte va finalitzar amb la interpretació d’Elcant de la senyera i d’Els segadors, a càrrec delCor Jove de L’Orfeó Català, dirigit per Este-ve Nabona, i amb l’acompanyament emo-cionat del públic.

L’OBRAAbelló va començar a escriure a l’exili xilèsota l’impacte que li va provocar saber que elseu tercer fill patia síndrome de Down i no vaparar, des de llavors, ni d’escriure ni de traduir.

Montserrat Abelló és autora de més de deupoemaris entre els quals destaquen Vida dià-ria (1963), Foc a les mans (1990) o L’arrel del’aigua (1995). Se sumen a la seva produccióles més de vint-i-cinc traduccions d’autorsanglosaxons, sobre tot autores com SylviaPlath, Iris Murdoch o Margareth Atwood. Ala inversa, també ha estat traductora del català

a l’anglès d’autors nostres com Salvador Es-priu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Angla-da, Olga Xirinachs i Maria Mercè Marçal.

Amb 90 anys, Abelló és la degana de les poe-tes catalanes amb una producció “al margedels cànons establerts”. El Premi d’Honor deles Lletres Catalanes 2008 ha estat la culmi-nació d’una llarga llista de distincions com elPremi de la Crítica Serra d’Or de poesia, el1993, per Dins l’esfera del temps; la Creu deSant Jordi, el 1998, per la seva tasca de tra-ducció; el Premi Cavall Verd - Josep M.Llompart, el 2003, per Al cor de les paraules,obra poètica; i el mateix any, els Premis Litera-ris de Cadaquès Quima Jaume i el Lletrad’Or, també per Al cor de les Paraules; per Sócvertical va guanyar el Cavall Verd - Rafel Jau-me, el 2007; i darrerament, el Jaume Fuster,el 2008, a tota la seva trajectòria.

Laura Borràs, doctora enFilologia Romànica, PilarGarcia-Sedas, investigadora,i Damià Pons, escriptor igestor cultural, van entrarenguany a formar part deljurat del Premi d’Honor.

LA DADA

El Cor Jove de l’Orfeó Català va interpretar Els segadors davant d’un públic emocionat.


[ 7 ]

La gastronomia també va ser protagonista. Els cuiners amb Jordi Porta i les autoritats assistents.

Vuit anys després, la ciutat de Barcelonava acollir de nou la vetllada literària

més important de les lletres catalanes.

La 58a Nit de Santa Llúcia, organitzada perÒmnium Cultural, va aplegar prop d’un mi-ler de convidats, entre els quals hi havia im-portants figures de la societat política catala-na, com el president de la Generalitat deCatalunya, José Montilla; el president delParlament, Ernest Benach; el conseller JoanManuel Tresserras; l’expresident Jordi Pujol; iels consellers Montserrat Tura i Josep Hu-guet. Roger Coma, Aïna Clotet, Joel Joan,Ventura Pons i Montserrat Carulla van seraltres cares conegudes del món de la culturaque van assistir a la vetllada.

El Palau de Congressos de Catalunya va ser ellloc escollit per celebrar no només un lliura-ment de premis sinó una nit de literatura,música i gastronomia d’alt nivell. La cerimò-nia, conduïda per Txe Arana, va comptar ambel toc artístic de Carles Santos, que va interve-

nir al llarg de la vetllada amb diverses pecesmusicals. De la dotzena de premis que es lliu-raven la nit del 20 de desembre, hi van desta-car els premis estrella com el Sant Jordi de no-vel·la o el Carles Riba de poesia. La nit es vatancar amb un sopar que coordinava NandoJubany, de Can Jubany, i que oferia les propos-tes gastronòmiques dels cuiners Oriol Ivern iGuillem Pla del restaurant Hisop; Albert Ven-tura del restaurant Coure; Jordi Vila de l’Alki-mia; i Jordi Parra, cuiner del grup GSR-Pro-duccions de Gastronomia.

ELS PREMISLluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) vaser el gran triomfador de la nit en emportar-se amb El nas de Mussolini el 49è Premi SantJordi de novel·la. El Sant Jordi va ser instituïtel 1960 per Òmnium Cultural i el convo-quen i doten Òmnium i la Fundació Enci-clopèdia Catalana. Vicent Usó (Vila-real, Pla-na Baixa, 1963) va ser l’autor finalista delmateix guardó, amb la novel·la El músic delBoulevard Rossini.

CULTURA. NIT DE SANTA LLÚCIA

58A NIT DE SANTA LLÚCIA, LAFESTA DE LES LLETRES CATALANES

En total, 110 obres vanoptar als premis SantJordi, de novel·la,al Carles Riba, de poesia,i al Mercè Rodoreda, decontes.

LA DADA


[ 8 ]

L’auditori del Palau de Congressos es va omplir per al lliurament dels premis.

El 50è Carles Riba de poesia, lliurat pelguanyador del 2007, Txema Martínez, va serper a l’obra La part visible, del mallorquí Se-bastià Alzamora (Llucmajor, 1973), escollidaentre un total de 51 originals presentats.

El periodista i escriptor Víctor Alexandre vaguanyar el Mercè Rodoreda de contes i nar -racions en la seva 11a edició amb l’obra Setdones i un home sol, dones que monologuen alcostat del llit d’un home en coma per un ac-cident. Els Premis per a Ràdio i Televisiód’Òmnium van recaure en els programesVersió Rac1, dirigit per Toni Clapés, i Afersexteriors, dirigit per Miquel Calçada. El Pre-mi Joan Profitós d’assaig pedagògic va tenircom a guanyadores Mercè Pañellas i Mont-serrat Alguacil amb La participació de les famí-lies als IES, i Josep M. Aloy va rebre la men-ció del premi per l’obra Et diran que llegeixis,Bernat. Joan Ordi, amb Idea de l’home, idea de

Déu va ser guardonat amb el Joan Maragallsobre Cristianisme i Cultura, i Andreu Ginéses va emportar el 25è Premi Ferran Soldevi-la d’estudis històrics amb l’obra La instauraciódel franquisme al País Valencià. El Cendrósd’articles publicats fora del territori català vaser per a un monogràfic sobre el teatre catalàen el període 1975-2006, de Maria MercèDelgado, Davis George i Lourdes Orzco, queva ser recollit per Ventura Pons i Mercè Sau-mell. L’únic premi que els jurats van declarardesert va ser el I Premi Esport i Ciutadaniade narrativa juvenil, patrocinat pel FC Bar-celona.

LES OBRES ESTRELLA DE LA NITL’obra guanyadora del Sant Jordi, El nas deMussolini, parla d’una dona que rep l’encàr -rec de matar Primo de Rivera. Amagada enun poble dels Pirineus, Berta Panatis, unajove militant comunista, espera un telegrama

Des del 1971, Barcelona haacollit la Festa de la Nit deSanta Llúcia en vuitocasions.

LA DADA

Lluís-Anton Baulenas, guanyador del Premi Sant Jordi.


[ 9 ]

xifrat que li doni llum verda per cometre elmagnicidi. Baulenas ambienta la novel·la en-tre el 1923 i el 1930, una època en què, se-gons l’autor, “la utopia és encara possible”.

Vicenç Villatoro, membre del jurat, va destacarla qualitat d’una novel·la “molt ben feta, ambofici, rigor i energia” i va comentar que eltema de la violència de caràcter polític haviaestat present en altres de les obres finalistes.

Entre les 51 obres que optaven al Carles Ribade poesia, la del mallorquí Sebastià Alzamoraes va imposar. La part visible, poemari que s’a-propa a la faula, protagonitzat per una mona iun caribú és, segons l’autor, “un intent decomprendre la realitat i el món en què vi-vim”. D. Sam Abrams, crític literari i membredel jurat, va declarar que es tractava “d’unaobra riquíssima, amb diferents registres, quevan des dels còmics fins als dramàtics”.

LA GRAN FESTATAMBÉ AL CARREREl lliurament de premis en la nit del 20 dedesembre va anar precedida, durant tot elmes, d’una sèrie d’activitats amb l’objectiud’apropar les lletres catalanes a la ciutadania.

De l’1 al 20 de desembre es va poder partici-par de la creació d’una narració a la web de laNit (nitdesantallucia.omnium.cat). La històriava ser iniciada i dinamitzada per l’escriptorBorja Bagunyà, guanyador de Premi MercèRodoreda el 2006, però la van crear, fragmenta fragment, entre tots els usuaris de la pàgina.

El dia 4 i el dia 10 es lliuraren els premis Elllibre de la meva vida, a la Pedrera, i els in-fantils i juvenils, a la Biblioteca Jaume Fuster.

El 13, Santa Llúcia, les lletres van sortir alcar rer. Durant tot el matí a molts barris de laciutat es van llegir textos, es van celebrar ac-tuacions musicals i tota una sèrie d’accionsparticipatives amb la voluntat que les lletrescatalanes arribessin a tots.

La Festa va concloure el dia 20 amb el lliura-ment del gruix de premis a l’Auditori delPalau de Congressos i el gran sopar coordi-nat per Nando Jubany.

Els jurats van aplaudir l’altnivell del conjunt de lesobres presentades.

LA DADA

Sebastià Alzamora, Premi Carles Riba de poesia.Víctor Alexandre, guanyador del Mercè Rodoreda.

El tenor Antoni Comas en una de les representacions.


[ 10 ]

La seu nacional d’Òmnium Cultural va acollir el mes d’a-bril la presentació de la XVI Biennal d’Art Contempo-

rani Català, patrocinada per l’Obra Social de la CAM. El pre-sident d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, va posar de manifestl’interès de l’entitat a col·laborar en aquesta iniciativa queconsisteix en una exposició itinerant per Catalunya i Andorrade les obres de 9 artistes, seleccionats prèviament d’entre 300participants.

La Biennal, que fa 31 anys que se celebra, vol ser una ajuda ala divulgació d’obres fresques i innovadores d’artistes novellsentre el públic general del territori català. L’organització de laBiennal preveu visitar durant aquesta edició una sèrie de lo-calitats catalanes com ara Sant Cugat, Lleida, Cambrils, Rubí,Encamp, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Ole-sa de Montserrat, Mollet del Vallès, Sant Joan de les Abadesseso Barcelona.

proper, també ens descobreix fi-gures emblemàtiques de la cièn-cia més recent, com ara RamonMargalef o Joan Oró, a més decientífics en actiu, com perexemple Valentí Fuster, AnnaVeiga, Joan Massagué o Eu-dald Carbonell.

CULTURA. NOTÍCIES

INVENTAT EN CATALÀ

E l segon títol d’Els Llibres de l’Òmnium va sortir al carrerdurant el 2008. Després de l’èxit de Nació.cat, de Saül

Gordillo, la col·lecció ha continuat endavant amb Inventat encatalà, un llibre de la periodista, màster en Gestió Ambiental iPremi Nacional de Periodisme Ambiental 2005, Maria JosepPicó. Des dels clàssics medievals fins a l’actualitat, Inventat encatalà fa un repàs de les descobertes fetes per científics delnostre país. El llibre, amb un to divulgatiu i un llenguatge

Milers de persones, arreu de Catalunya, van aprofitar ladiada de Sant Jordi per celebrar la tradició dels llibres i

les roses. A Barcelona, Òmnium va instal·lar un estand a larambla de Catalunya i diverses seus territorials ho van fer ales respectives viles i ciutats. Un nombre inesgotable de socis isimpatitzants s’hi va atansar per conèixer les darreres novetatsde l’entitat, comprar el Nació.cat de Saül Gordillo o descobrir

les obres guanyadores de l’última edició de la Nit de SantaLlúcia. La novetat de l’última edició, a Barcelona, va ser lacrida que Òmnium va fer als vianants per fer xarxa a favor dela llengua, la cultura i el país. També es van repartir centenarsde globus inflables entre els més petits, que van omplir de co-lor taronja la rambla de Catalunya de Barcelona durant ladar rera diada de Sant Jordi.

SANT JORDI 2008. ÒMNIUM PROPOSA FERXARXA PER LA LLENGUA, LA CULTURA I EL PAÍS

Òmnium Cultural, amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès, va retre homenat-ge a Ermengol Passola, empresari i comerciant que no ha deixat mai de treballar

per al país. Secretari del Concurs de Poesia de Cantonigròs durant anys, impulsor de leseditorials de discos EDIGSA i Concèntric, executiu que creà la Cova del Drac per im-pulsar la nova cançó, secretari durant anys de l’associació Amics de Joan Ballester,col·laborador del grup Catalònia Acord i de la publicació Nas de Barraca… “Empresari,promotor cultural i mecenes. Des dels anys quaranta fins ara no es pot parlar d’activitatsi iniciatives per impulsar la consciència nacional de Catalunya sense esmentar el seunom”, resava la invitació a l’acte. Passola ens va deixar a principis del 2009.

HOMENATGE A ERMENGOL PASSOLA

ÒMNIUM AMB LA XVI BIENNAL D’ARTCONTEMPORANI

Ermengol Passola


[ 11 ]

LLENGUA. VOLUNTARIAT

MÉS VOLUNTARIAT IGRUPS DE CONVERSA

E l juny es va cloure la quarta edició delVoluntariat per la Llengua i la primera

dels grups de conversa. L’escriptor MàriusSerra, tal com ho va fer en l’edició passada,va jugar amb l’enginy de les paraules perexemplificar i exposar al públic assistent l’e-volució, les imperfeccions i la vivesa de lallengua.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta,va ser l’encarregat de presentar l’acte, satisfet iagraït pels resultats obtinguts. Tal com va re-marcar Porta, l’objectiu principal del volunta-riat és “fer que tothom es pugui sentir ciutadàd’aquest país amb les mateixes condicions”, iva desitjar un futur pròsper a la iniciativa queenguany va comptar amb la participació de64 parelles lingüístiques a Barcelona. Desprésde l’estiu van començar els nous cursos, al se-tembre el de voluntariat lingüístic i, a l’octu-bre, els grups de conversa.

Voluntariat per la Llengua és un programad’intercanvi lingüístic i cultural entre cata-lanoparlants i persones que comencen aser-ho. Consisteix a posar en contacte unapersona que parli català amb una altra queno ho faci i que tingui la voluntat d’apren-dre’l. L’objectiu és mantenir converses d’u-na hora setmanal que es realitzen al llarg dedeu setmanes en horaris concertats entre laparella.

La iniciativa pretén que totes les personesque viuen a Catalunya tinguin l’oportunitatde conèixer el català i que s’hi puguin ex-pressar. El programa també aspira a aconse-guir un enriquiment cultural mutu fent con-viure persones de cultures diverses perquè espuguin conèixer i entendre’s millor. Vol queel català sigui la llengua de relació habitualentre tots els catalans, independentment dela seva procedència geogràfica o social.

Jordi Porta va augurar unfutur pròsper al programatot desitjant “que n’hihaguessin mil” de parelleslingüístiques.

LA DADA

El Voluntariat per la Llengua va cloure la seva quarta edició.


[ 12 ]

LLENGUA. SAMBORI ÒMNIUM

II EDICIÓ DELS SAMBORI ÒMNIUME l Premi Sambori Òmnium, que atorga Òmnium junt amb

la Fundació Sambori, va distingir una onzena de nois inoies en les diverses categories. El premi va engegar el camí capa un concurs de literatura escolar en l’àmbit dels Països Catalans.

Els premis, que volen promoure l’ús literari del català en l’àm-bit escolar entre infants i joves de tots els territoris, es van lliu-rar el juny a la col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Car-dona. La celebració va coincidir amb el lliurament delsPremis Bages Juvenils de Literatura, en la seva 25a edició, i vacomptar amb la presència del clown manresà Marcel Gros. Elsparlaments van anar a càrrec de Jaume Puig, president d’Òm-nium Cultural del Bages; l’alcalde de Cardona, Josep MariaSala; Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori; i Car-me Alcoverro, com a representant d’Òmnium Cultural i di-rectora del Premi Sambori Òmnium.

Els guanyadors van rebre un val per un cap de setmana a PortAventura on es van trobar amb els guanyadors del PremiSambori al País Valencià, que va celebrar el maig a Alacant laseva desena edició.

ACORD DECOL·LABORACIÓAMB LA USAP

L’octubre, Montserrat Biosca, presi-denta d’Òmnium Cultural Cata-

lunya Nord, i el president de la USAP,Paul Goze, van signar un conveni decol·laboració amb la voluntat de portara terme projectes conjunts. A l’igualque el conveni amb el FC Barcelona, elconveni amb la USAP respon a objec-tius de promoció de la llengua i la cul-tura catalanes, centrant en aquest casl’atenció en la Catalunya Nord, on elclub ha estat tradicionalment una iconacatalanista.

El club intenta desenvolupar el rugbi ala resta de Catalunya, per això, des del2004, manté convenis de col·laboracióamb clubs com el FC Barcelona i dónasuport a l’escola de rugbi blaugrana.Aquest acord amb Òmnium Culturalenfortirà la xarxa associativa dels PaïsosCatalans i contribuirà a vincular l’es-port a la llengua i la cultura catalanes.

III PREMISACCID-ÒMNIUMPER A JOSEP VIÑASI FREIXENET

La tercera edició de l’acte de lliura-ment dels Premis ACCID-ÒM-

NIUM es va celebrar el juny al Palaudel Lloctinent, junt amb la cinquenaedició dels Premis i Ajuts a la RecercaACCID.

Els Premis ACCID-ÒMNIUM, quetenen com a objectiu principal reconèi-xer l’entitat i el docent/investigadorque s’hagin distingit pel foment i l’úsdel català, van ser aquesta edició per alsenyor Josep Viñas i Xifra i el GrupFreixenet.

Dins del marc de l’acte de lliuramentdels premis, es va celebrar la conferència“Què vol dir que una empresa és social-ment responsable?”, a càrrec d’AntonioArgandoña, professor d’Economia, Cà-tedra “la Caixa” de Responsabilitat So-cial d’Empresa i Govern Corporatiu, dela IESE Business School.

DENÚNCIA PERLA IMPOSICIÓ DELA 3A HORA DECASTELLÀ

La Plataforma pel Català a l’Escola,formada per Òmnium, CAL, In-

tersindical, Plataforma per la Llengua,FAPAC, SEPC, CIEMEN, USTEC,CDDLCC-ENLLAÇ, ACPV, OCB,Joves per la Llengua, Federació EscolaValenciana, FOLC, Associació CulturalL’Ateneu, i Xarxa d’Entitats dels PaïsosCatalans, va dur a terme el maig del2008 un pronunciament públic en de-fensa del model d’escola catalana i laimmersió lingüística.

Com a portaveu de la Plataforma, JordiPorta va fer una crida a tota la comuni-tat educativa, mestres, pares i mares, itotes aquelles persones i entitats delnostre país interessats en el procés edu-catiu, a renovar el compromís en favordel català com a llengua vehicular detots els aprenentatges.

Els premis promouen l’ús literari del català entre infants i joves.


[ 13 ]

PAÍS. JOVES

I TROBADA DE JOVES ÒMNIUM

E l cap de setmana del 8 i 9 de novembre, l’alberg juvenilde Coma-ruga es va convertir en un espai de formació i

reflexió sobre els principis de llengua, cultura i país. Una cin-quantena de joves d’entre divuit i vint-i-set anys van partici-par en les activitats, que van incloure debats i taules rodonesamb professionals de diferents àmbits, com la comunicació,l’activisme a la xarxa, la cultura, el dret o la cohesió social.També hi va haver espai per al lleure, en què va destacar elconcert de Joan Masdéu, cantant del grup Whiskyn’s. El pro-grama del cap de setmana es va estructurar entorn de cinctaules rodones. Dissabte es van celebrar tres debats, el primera càrrec d’Alfons López Tena, jurista i membre de la Juntad’Òmnium, i Vicent Sanchis, periodista i vicepresident

d’Òmnium, que van parlar sobre els reptes del catalanismeavui dia. La tarda es va dedicar a debatre sobre la cohesió so-cial i l’activisme a la xarxa. Miquel Àngel Essomba, directordel Centre UNESCO Catalunya - UNESCOCAT, EuniceRomero, assessora en immigració de la Vicepresidència de laGeneralitat, i Lluís Cabrera, membre del col·lectiu Els AltresAndalusos, van desenvolupar el tema de la cohesió al tempsque van desmitificar conceptes mal entesos sobre immigra-ció. Vicent Partal, director de VilaWeb, i Saül Gordillo, direc-tor de l’Agència Catalana de Notícies, per la seva part, vanreflexionar sobre l’activisme a la xarxa i les possibilitats queofereixen les noves tecnologies en comunicació.

Diumenge, Carles Cuní, director del Grup Flaix i membrede la Junta d’Òmnium; Joan Vidal, del grup Cultura 03; iÀlex Gutiérrez, president de la Fundació Espai Català de Co-municació i Cultura (Escacc), van debatre sobre la cultura iels mitjans de comunicació catalans. A continuació, Toni Gis-bert, coordinador d’ACPV i Tomeu Martí, coordinadord’OCB, van exposar l’experiència jove d’Acció Cultural delPaís Valencià i l’Obra Cultural Balear.

El president Jordi Porta va cloure la I Jornada de Joves Òm-nium satisfet dels resultats i del teixit social acabat de crear.

PREMI FRANCESC CANDELPEL “QUEDEM?”Durant l’any 2008 el programa “Quedem?” es va comen-

çar a dur a terme a Girona, Sant Cugat del Vallès, Oso-na, Bages i ha continuat la implantació a Barcelona. En aquestprimer any d’implantació del programa arreu del territoris’han dut a terme 299 activitats i han participat més de 1.900persones.

El programa “Quedem?” d’Òmnium Cultural va ser recone-gut per la seva dedicació en l’àmbit de la cohesió social. ElsPremis Francesc Candel, convocats per la Fundació Lluís Ca-rulla amb el suport de la Secretaria per a la Immigració de laGeneralitat de Catalunya, van voler reconèixer la voluntat delprograma de crear un lloc d’intercanvi i coneixement mutuentre tots els ciutadans que formen la societat catalana, siguiquina sigui la seva procedència.

El novembre, “Quedem?” va ser també reconegut amb elPremi Educa’Manresa pel seu treball en l’àmbit del civisme,la cohesió social i la ciutadania activa.

El programa “Quedem?” rep el suport de la Generalitat deCatalunya, de La Caixa, Caixa Terrassa i la Diputació de Gi-rona a més de l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Ajuntament deBarcelona. Durant l’any 2009 està previst augmentar el nom-bre de participants i d’activitats i posar en marxa el programaa Badalona i Lleida.

Uns cinquanta joves van participar en les activitats.

Jordi Porta rep el premi a la Fundació Lluís Carulla.


[ 14 ]

E l Teatre Nacional de Catalunya es vaquedar petit el 25 de juny per encabir el

miler llarg de persones que van voler assistira la convocatòria d’Òmnium Cultural“Junts! Per Catalunya”. Reivindicar la legiti-mitat del poble de Catalunya que va aprovarl’Estatut en referèndum el 30 de setembredel 2005 va ser el motiu de l’acte, marcat ioriginat pel procés de deliberació dels ma-gistrats del Tribunal Constitucional (TC) so-bre la supressió o la interpretació restrictivad’alguns dels articles del document.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Por-ta, va fonamentar la seva intervenció en unareclamació d’unitat de la societat civil i, enparticular, dels partits polítics a l’hora de ferfront a la falta de respecte per les decisionsdel poble català, que es pot resumir en laseva declaració “desunits poca cosa aconse-guirem, però junts podem!”. La desunió a laqual Porta va fer referència es va posar demanifest en la manca d’assistència a l’acted’alguns partits polítics com ara PSC iUDC, a més de les esperades absències delPP i Ciutadans. Tampoc el Govern no va do-nar suport a l’acte, tot i que el vicepresidentJosep-Lluís Carod-Rovira sí que hi va assistira títol personal.

L’acte “Junts! Per Catalunya” no va ser mésque el principi d’una campanya que ha dut aterme diverses iniciatives entre les quals hiha la publicació el juliol d’un comunicat que

posava de manifest l’existència de tres puntsirrenunciables de l’Estatut com són el deurede coneixement de les dues llengües oficialsen igualtat de condicions (art. 6.2); el princi-pi de disponibilitat lingüística en el món pri-vat (art. 34); i els drets lingüístics en l’àmbitde l’ensenyament (art. 35). Així mateix, al se-tembre, es va fer pública també la signaturad’un manifest conjunt de CCOO de Cata-lunya, l’IEC, Òmnium Cultural, UGT deCatalunya, Unió de Pagesos i la USOC, ambel títol Compliment de l’Estatut i finançamentjust per una societat catalana més cohesionada. Elrecolzament de la societat a aquest manifests’ha evidenciat en la diversitat d’entitats queli han donat suport, com la Taula d’Entitatsdel Tercer Sector Social de Catalunya, laFundació Pere Ardiaca, la Federació d’Asso-ciacions de Mares i Pares d’Alumnes de Ca-talunya o la Plataforma Els Altres Andalusos,entre d’altres.

PAÍS. JUNTS PER CATALUNYA

JUNTS! PER CATALUNYA

El Teatre Nacional, ple de gom a gom durant l’acte.

Junts! reivindica la legitimitat de l’Estatut.

La campanya “Junts!Per Catalunya” re -corre el territori ca-talà buscant la unitatciutadanaDesprés de l’acte cele-brat el 25 de juny alTNC, alguns membresde la Junta Directivad’Òmnium han partici-pat en taules rodones adiversos punts del terri-tori per tal de difondreles bases de la campanya“Junts! Per Catalunya”.D’aquesta manera, elpresident d’Òmnium,Jordi Porta, el vicepresi-dent, Vicent Sanchis, i elvocal de la Junta, AlfonsLópez Tena, han posatsobre la taula els reptesde l’entitat un cop esfaci pública la sentènciadel Tribunal Constitu-cional sobre l’Estatut deCatalunya. En aquestsentit, Òmnium com aentitat de referència quecompta amb el suportde gairebé 20.000 socisexigeix la unitat delspartits sobiranistes i dela societat civil per po-der gaudir de l’autogo-vern real a Catalunya.Totes les xerrades hancomptat amb una desta-cada assistència, tant desocis com de simpatit-zants de l’entitat. Durant el 2008, Òm-nium ha portat la cam-panya “Junts! Per Cata-lunya” a Igualada, Vic,Manresa, Girona, Gra-nollers, Sabadell, Reus,Cornellà, la Seu d’Ur-gell, Tortosa, Flix, Alca-nar, Solsona, Berga iTer rassa.


[ 15 ]

La Flama del Canigó va recórrer un copmés els Països Catalans. Centenars de

fogueres provinents del Canigó van cremararreu dels territoris de parla catalana per rei-vindicar Sant Joan com la Festa Nacionaldels Països Catalans. La Flama va cremar afogueres de viles i ciutats i va visitar el Parla-ment de Catalunya, on va ser rebuda pelpresident Ernest Benach, que va defensarl’ús desacomplexat i la normalització delterme Països Catalans. El president d’Òm-nium Cultural, Jordi Porta, va aprofitar l’o-casió per expressar que la Flama “simbolitzala llengua i el fet que circuli és un símbol dela unitat dels Països Catalans”.

Enguany el missatge de la Flama va ser re-dactat pel president de la Federació Llull id’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Eltext lligà la tradicional festa de Sant Joanamb la celebració dels 800 anys del naixe-ment del rei Jaume I, que Mateu descriucom “la figura i el mite que més i milloraglutina tot el territori de parla catalana”.

El foc de la Flama del Canigó encén les fo-gueres amb el missatge de refermar la perti-nença a un mateix poble, és per això queÒmnium Cultural va prendre la iniciativade presentar una moció als ajuntaments delsPaïsos Catalans per tal de declarar Sant Joancom a Festa Nacional.

L’any 1955, FrancescPujadé, vilatà d’Arles,al Vallespir (CatalunyaNord), va iniciar larenovació dels focsmil·lenaris.

LA DADA

La Flama en mans d’Ernest Benach

PAÍS. LA FLAMA DEL CANIGÓ

LA FLAMA DEL CANIGÓ

La Flama va visitar el Parlament de Catalunya.


[ 16 ]

E l maig, Òmnium Cultural va repartir entre els seus socis80 entrades dobles per anar a animar la Selecció Catalana

de Futbol, que jugava el seu partit número 200 a l’estadiblaugrana.

El Camp Nou es va convertir el 24 de maig en una gran Fes-ta del Futbol, plena d’activitats lúdiques per a tota la família.

Grans i petits van poder gaudir de la música, la cultura i elssabors més tradicionals de Catalunya i d’Argentina, la con-trincant de la nostra selecció.

Tot i que finalment es va imposar la selecció Argentina, es potdir que el Camp Nou va viure un dia de celebració i esperitfestiu.

l’Orfeó Lleidatà, Sicoris i l’Ateneu Popular de Ponent. Elpresident del Parlament, Ernest Benach; l’alcalde de Lleida,Àngel Ros; i el membre del CGPJ i de la Junta d’Òmnium,Alfons López Tena, van ser algunes de les personalitats pre-sents.

Òmnium Cultural va organitzar autocars des de Barcelonaper tal que socis i simpatitzants poguessin assistir i donar su-port a aquest acte reivindicatiu.

PAÍS. NOTÍCIES

ÒMNIUM AMB LA SELECCIÓ

Òmnium Cultural va assistir a l’acte que la Comissió perla Dignitat va celebrar a Lleida el mes d’abril.

Amb el títol “70 anys espoliats. Lleida 1938-2008” es com-memorava el 70è aniversari de la supressió de l’Estatut repu-blicà i es reclamava el retorn dels papers de Salamanca.

Durant l’acte es van succeir els parlaments, la lectura de poe-mes i el cant de El més petit de tots, a càrrec de la coral de

ACTE A LLEIDA DE LA COMISSIÓ PER LADIGNITAT

E l president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, va ser no-menat patró de la Fundació Futbol Club Barcelona el

mes de desembre. El Patronat de la Fundació va aprovar perunanimitat la incorporació de tres nous membres, proposatsper la Junta Directiva del Club. A més de Jordi Porta, van ser

nomenats patrons Salvador Giner, president de l’Institutd’Estudis Catalans, i Anna Xicoi, exdirectora general del FCBarcelona. El nomenament de Porta és una demostració mésde les bones relacions d’Òmnium Cultural amb el club es-portiu.

JORDI PORTA, PATRÓ DE LA FUNDACIÓFUTBOL CLUB BARCELONA

P erquè Catalunya sigui un clam, fes sentir la teva veu! va serla proposta de les 100.000 butlletes d’Òmnium Cultu-

ral encartades a la revista Barça del febrer. La revista va publi-car una entrevista al president Jordi Porta que es va emetretambé pel programa de BarçaTV El Quadrat Verd.Les juntes directives d’ambdues entitats van confirmar unavegada més el seu compromís conjunt amb la llengua i lacultura catalanes.

ÒMNIUM CULTURAL ES DÓNA A CONÈIXER ALA REVISTA DEL BARÇA


[ 17 ]

Òmnium Cultural ha apostat, durant el 2008, pel creixe-ment social per tal d’aconseguir més veus actives de la

societat civil que li donen sentit. Cada cop més persones sesenten identificades amb els principis de l’entitat i volen su-mar-se als seus projectes. Així, cada dia som més els ciutadansde Catalunya que defensem la nostra llengua, promovem lanostra cultura i creiem en el nostre país. En total, durant l’úl-tim any, 4.000 persones d’arreu del territori s’han associat aÒmnium, de manera que l’entitat ha experimentat el creixe-ment més fort dels últims anys. Per tal de poder respondre ales demandes i necessitats dels socis, Òmnium ha reforçattambé la seva estructura territorial i ha ampliat el nombre deprojectes i activitats tant nacionals com locals.

Òmnium agraeix a tots els socis que han participat en lacampanya “Fem pinya” i que han recomanat a tres simpatit-zants que s’uneixin a l’entitat. Durant l’últim any, un milerde socis van recomanar uns tres mil amics i familiars, més dela meitat dels quals ja formen part d’Òmnium.

NOUS SOCIS D’ÒMNIUM ANUALS2005 – 7742006 – 7332007 – 1.3482008 – 4.000

UNA ENTITAT QUE CREIX. JA SOM MÉS DE 19.000!

PAÍS. ESCOLES EN XARXA

TROBADES DEL PROJECTEESCOLES EN XARXAAquest curs 2007-2008 Escoles en Xarxa, projecte de

periodisme digital que connecta mitjançant un sistemade blocs en línia diversos centres de primària i secundària detot el territori de parla catalana, ha ampliat la seva xarxa en84 centres de primària i en 153 centres de secundària. Elsnois i noies que participen d’aquest projecte han editat expe-riències i notícies, han fet comentaris i han penjat fotografies,i ens han fet conèixer el seu entorn.

Un any més s’han fet les jornades presencials de primària i desecundària que han reunit un centenar de nois i noies cadas-cuna. En aquestes jornades es treballen 10 tallers que tindrana veure amb l’entorn visitat. Els alumnes es reparteixen enaquests tallers tenint en compte la diversitat dialectal i geo-gràfica. En el treball final s’aconsegueix potenciar la llenguaoral i escrita i la comunicació dels infants, joves i professoratdels Països Catalans.

La jornada de primària és va fer el 22 d’abril a Terrassa enl’espai del Parc Vallparadís. Els tallers que es van fer van ser: depoesia, de música amb la col·laboració del trompetista de JazzJosep M.Farràs, del Castell Cartoixa, de restauració de teixitsdel Museu Tèxtil, d’estudi fotogràfic també del Museu Tèx-til, de castellers, d’hoquei herba, de televisió i de ràdio. Ho podeu veure en el següent enllaç: http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/bloc-de-la-trobada-de-terrassa-2008

La jornada de secundària es va fer l’11 d’abril a Valls en l’espaide la Casa Caritat. Els tallers van anar sobre el món casteller,la ruta literària de Narcís Oller, el Museu de Carros, refugiaeri, l’església de Sant Joan, entrevistes a Mireia Segú (perio-dista) i Gerard Roca(bateria del grup Whiskyn’s), calçotada,televisió i ràdio. Ho podeu veure en el següent enllaç:http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/bloc-de-la-trobada-de-valls-2008.

La periodista Mireia Segur en un dels tallers a Valls. Durant la trobada a Terrassa es va dur a terme un taller d’hoquei.


[ 18 ]

E l passeig Lluís Companys de Barcelona, atocar l’Arc del Triomf, va ser el punt cen-

tral de reunió i celebració de prop de 30.000persones. Un any més, la Diada Nacional deCatalunya va ser el motor d’infinitat d’actesarreu del territori català en els quals s’hi vandonar la mà la reivindicació de país, l’esperitcívic i una bona dosi de diversió.

ELS PRELIMINARS Els actes de celebració de la Diada van co-mençar la nit d’abans al Fossar de les Moreresde Barcelona on es va retre homenatge alsdefensors de les llibertats i constitucions deCatalunya. L’acte, que es va iniciar a les 10 dela nit, va començar amb la renovació de laflama de la resistència catalana, recollida aCardona, seguida d’una ofrena floral de la de-legació funcional d’Òmnium, Tradicions iCostums, a càrrec del seu president AntoniAyala. Jordi Miravet, president del Memorial1714, va obrir l’acte, seguit dels parlamentsd’Elisenda Paluzie, professora de Teoria Eco-nòmica de la Universitat de Barcelona; Ber-nat Joan, director general de Política Lingüís-tica; i Jordi Porta, president d’ÒmniumCultural.

El mateix dia 10, Girona va celebrar la Marxade les Torxes, que sortí de les escales de la ca-tedral, i a Vic es va celebrar la Marxa dels Vi-gatans. Les torxes van desfilar també aquellanit a Olot, baixant des del cràter del volcàMontsacopa. A Lleida, la Seu Vella va acollir laVI Enseuada, recital de poesia, prosa i cançó.

LA DIADA MÉS INSTITUCIONALPerò la gran festa va ser l’11. El matí va co-mençar amb les ofrenes florals a Rafel de Ca-sanova, conseller en cap de Barcelona el1714, durant la guerra de Successió. Les duesprincipals ofrenes es van retre una davant elmonument a Casanova a Barcelona, a la con-fluència de la ronda de Sant Pere i el carrerAlí Bei, i l’altra, a l’església de Sant Baldiri aSant Boi, on reposen les seves restes. Tant elpresident de la Generalitat, José Montilla,com el president del Parlament, Ernest Be-nach, van encapçalar els actes, junt amb unabona representació de la societat política, ins-titucional i cultural catalana, entre els qualss’incloïa Òmnium Cultural i el seu president,Jordi Porta; Eliseu Climent, president d’Ac-ció Cultural del País Valencià; i Jaume Mateu,president d’Obra Cultural Balear.

PAÍS. FESTA PER LA LLIBERTAT

11 DE SETEMBRE, LA FESTA PER LA LLIBERTAT

Un bon nombred’ajuntaments van unir-sea la campanya per feronejar l’estelada als seusconsistoris, promogudaper la Comissió delCentenari de l’Estelada.

LA DADA

Ofrena floral de la Federació Llull davant el monument a Casanova.


[ 19 ]

A la resta del territori, es van celebrar multi-tud d’ofrenes, moltes d’elles acompanyadesd’actes reivindicatius. Les seus de Sabadell,Granollers, el Tarragonès i el Baix Camp vanparticipar en les respectives ofrenes florals, id’altres seus com ara les de Badalona, Mataróo Lleida-Ponent van organitzar diferents ac-tes d’àmbit cultural per celebrar l’Onze deSetembre.

La seu de les Terres de l’Ebre, junt amb diver-ses associacions, també del País Valencià, vaconstituir la Comissió de l’11 de Setembreper commemorar els 300 anys de la caigudade Tortosa.

LA DIADA MÉS FESTIVAÒmnium Cultural organitza des de l’any2000 un acte que comprèn una mostra d’en-titats, la lectura d’un manifest que comptaamb el suport de diverses entitats i un con-cert de música que clou la celebració. Aquestany unes cent setanta entitats de la societatcivil catalana van voler participar a remarcarel caràcter festiu i reivindicatiu de la Diada.El passeig Lluís Companys va rebre la visitade prop de 30.000 persones que van volerparticipar de la Festa de la Llibertat. La Mos-tra d’Entitats dels Països Catalans va ser l’acti-vitat més concorreguda, on nombroses plata-formes i associacions catalanistes van aprofitarper donar a conèixer les seves activitats i pro-jectes: una excel·lent manera de visibilitzar lafeina de multitud de col·lectius que treballentot l’any i que tenen dificultats per arribar ala ciutadania.

Les famílies que es van apropar als voltants del’Arc del Triomf van poder gaudir de granquantitat d’activitats. Nens i grans van poderparticipar en nombrosos jocs i tallers didàc-tics per a tots els públics. El dinar popular vaaplegar 630 persones, la capacitat màxima, il’àpat va finalitzar amb l’actuació de JaumeArnella.

La música va omplir-ho tot a partir de les setde la tarda. El concert va comptar amb les ac-tuacions de Cesk Freixas, La Troba Kung-Fúi la Companyia Elèctrica Dharma, que ma-lauradament va haver de cloure anticipada-

Jordi Porta es va mostrarsatisfet per l’afluència depúblic i per la bonacombinació dels aspectesfestius i reivindicatius.

LA DADA

L’espai Òmnium oferia a la ciutadania informació sobre les activitats de l’entitat.

Es va habilitar un espai de jocs per als infants.


[ 20 ]

ment la seva actuació a causa de la pluja. Al-bert Om va ser l’encarregat de presentar elconcert així com de llegir el manifest de laFesta de la Llibertat.

EL MANIFESTEl periodista Albert Om va llegir durant eldecurs del concert fragments del text que or-ganitzadors i entitats havien consensuat. Enaquesta edició de la Festa de la Llibertat, elmanifest es va centrar en el bloqueig de l’Es-tatut per part del Tribunal Constitucional.Durant la lectura es va reclamar “la unitat dela societat civil catalana i de les seves forcespolítiques per tal de fer respectar la voluntat

del poble de Catalunya” i es va deixar ben clarque no es reconeixia la legitimitat del Tribu-nal Constitucional per dictar una sentènciaque rebaixés encara més el text estatutari.

El manifest va fer menció també a la situaciód’injustícia que pateix gran part de la pobla-ció del País Valencià en no poder veure TV3.

El text va reclamar, per últim, “la capacitat dedecidir des de casa nostra sobre la planificacióde la xarxa de transports i infrastructures, desd’una perspectiva nacionalment autocentradai ambientalment sostenible, al servei de tota lasocietat”.

El Manifest de l’Onze,redactat per ÒmniumCultural, va rebrel’adhesió de prop de 200entitats.

LA DADA

Cesk Freixas durant el seu concert.

El passeig va omplir-se de gom a gom durant el concert de la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium.

Albert Om va llegir alguns fragments del manifest.


[ 21 ]

ÒMNIUM AL TERRITORI

ENFORTIMENT DEL’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

DEMARCACIÓ SEU TERRITORIALNACIONAL

ALT TER OC OSONABARCELONA OC HOSPITALET DEL

LLOBREGATCAT. CENTRAL OC BAGES

GL SOLSONÈSGL BERGUEDÀ

EL CAMP - TERRESDE L’EBRE OC BAIX CAMP

OC TARRAGONÈSOC TERRES DE L’EBRE

GIRONA -CATALUNYA NORD OC ALT EMPORDÀ

OC CATALUNYA NORDOC GIRONÈSOC LA GARROTXAGL LLORET DE MAR

DEMARCACIÓ SEU TERRITORIALPENEDÈS -BAIX LLOBREGAT OC ALT PENEDÈS

OC BAIX LLOBREGATOC ANOIAGL GARRAF

PIRINEUS OC ALT URGELLGL PUIGCERDÀ

SERRALADA LITORAL OC BADALONA -BARCELONÈS NORDOC GRANOLLERS - VALLÈS ORIENTALGL LA GARRIGAOC MATARÓ -MARESME

TERRES DE PONENT OC LLEIDA - PONENTVALLÈS OCCIDENTAL OC SABADELL

OC SANT CUGATOC TERRASSA

U n dels objectius d’Òmnium durant el2008 ha estat reforçar l’estructura te-

rritorial, base de l’engranatge de l’entitat.D’aquesta manera, s’han creat nous grups lo-cals i seus territorials a través de les 10 de-marcacions impulsades durant el 2007 i queagrupen de forma natural diferents seus.D’aquesta manera, Òmnium ha aconseguitcréixer equilibradament a tot el territori iestendre alguns dels projectes de referènciacom el programa “Quedem?”, la Festa per laLlibertat de l’11 de Setembre o el PremiSambori Òmnium. Les demarcacions no no-més han estat útils per multiplicar les siner-gies entre territoris propers, sinó que tambéhan estat la base de la professionalitzaciód’Òmnium arreu del territori, ja que durantel 2008 s’hi han incorporat 8 tècnics territo-rials que treballen per consolidar aquesta es-tructura.


[ 22 ]

La cita setmanal amb les novetats culturals a la seu d’Òm-nium va passar aquest any a celebrar-se els dimecres, en

lloc dels dimarts com en l’edició anterior. Setmanalment esvan presentar publicacions i productes culturals de diverses te-màtiques a la seu nacional. Llibres, revistes, diccionaris,pel·lícules i discs van passar per la seu d’Òmnium durant el2008.

Durant vint-i-quatre dimecres, Òmnium va acollir la presen-tació d’una vintena de llibres, tres discs i el DVD El silenciabans de Bach, de Pere Portabella (2007), sessió durant la quales va fer una projecció del film comentada pel director. Entreels llibres presentats hi van haver de moltes temàtiques, des dela poesia, a la història, passant per l’actualitat, la política o fins itot llibres-guia.

Una de les cites especials es va celebrar el segon dimecresd’octubre, quan, a càrrec de Roser Sebastià, cap de Comuni-cació d’Òmnium; Oleguer Serra, membre de la Junta; i JordiPorta, president, es va presentar la nova web de l’entitat, ambuna imatge renovada i més espais d’informació i opinió.

L’últim “Dimecres presentem...” de l’any es va aprofitar per ferlliurament dels Premis Folch i Torres de novel·la per a nois inoies i Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dins el marc de la58a Nit de Santa Llúcia, a l’Auditori de la Biblioteca JoanFuster

ACTIVITATS I PROJECTES. SEU NACIONAL

DIMECRES PRESENTEM...

E l 8 de març de 2008, en col·laboració amb la XXVISetmana del Llibre en Català i a propòsit de l’any Ro-

doreda, es va fer una lectura pública de La plaça del Diamanta diversos llocs de Catalunya de manera simultània. Òm-nium va col·laborar en l’activitat arreu del territori a través

de les seves seus. Barcelona, Badalona, Reus, Sant Cugat, Terrassa, Manresa i Tarragona van ser escenari d’aquestacommemoració del centenari de l’escriptora que va comp-tar amb la participació activa de socis i simpatitzants d’Òm-nium Cultural.

LECTURES DE RODOREDAARREU DEL TERRITORI

La presentació del llibre Nosaltres els catalans.

La presentació del llibre Les ascencions de Verdaguer al Pirineu.

Concert de Mishima presentant el disc Set tota la vida.


[ 23 ]

Amb la intenció d’oferir als socis més joves de l’entitatactivitats al voltant de la música i arran de la

col·laboració d’Òmnium amb la Fundació Via Fora!, el ju-liol de 2008 es va posar en marxa el projecte “Nits Jovesd’Òmnium - Via Fora!”, que va consistir en l’organitzacióde dos concerts gratuïts.Mazoni va presentar el seu nou disc Si els dits fossin xilòfonsal Via Fora! del Pati Manning. Es tracta d’una obra arriscadai polièdrica que va omplir de gom a gom l’emblemàtic es-pai de Barcelona. D’altra banda, el grup de jazz d’arrel tra-dicional Folkincats va permetre a tots aquells que omplienla sala d’actes de la seu nacional d’Òmnium d’endinsar-seen terrenys musicals desconeguts que descobreixen nouscamins per a la música i la cultura del nostre país. En gene-ral, un èxit de participació i una acció més per difondre lamúsica en català feta al país.


LES NITS JOVES D’ÒMNIUM I VIA FORA!OMPLEN DE JAZZ I POP DUES NITS DE JULIOL

Durant l’abril i el maig del 2008 Òmnium Cultural,juntament amb el Palau de la Música, va celebrar un

cicle de xerrades i concerts per gaudir i reflexionar sobre lamúsica.

El cicle va consistir en cinc sessions dobles, formades peruna conferència a la seu d’Òmnium i un concert al Palaude la Música Catalana. El programa va repassar diverses for-macions musicals: la cobla, l’orgue, l’orquestra simfònica, lamúsica vocal i l’orquestra de cambra i petit format.

Les conferències, que van anar a càrrec d’especialistes, esvan fer a la sala d’actes d’Òmnium, i tots els concerts vantenir lloc al Palau de la Música Catalana, com a activitatsemmarcades dins del centenari del Palau.

El concerts van ser protagonitzats per la cobla La Principalde la Bisbal, dirigida per Jordi León; l’organista Elke Völker;el cantant Bobby Mcferrin, amb l’Orfeó Català; l’OrquestraSimfònica d’Hongria, dirigida per András Ligeti; i van clou-re el cicle l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra i el Corde Cambra del Palau.

LA MÚSICA A TRAVÉS DE LES SEVESFORMACIONS

Les nits joves es van omplir de música amb el grup Folkincats.

El cicle convidava a reflexionar sobre la música.


[ 24 ]

LDes del 10 de gener fins el 18 de desembre de 2008, laseu nacional d’Òmnium Cultural va acollir trenta-dues

tardes de cultura. Els “Dijous de l’Òmnium” d’enguany es vandedicar tant a taules rodones centrades en l’actualitat social ipolítica catalanes, com a la projecció comentada de pel·lícules,o a converses amb personalitats de relleu de la nostra societat.

La majoria de les cites es van centrar en temes d’actualitat:“Les infrastructures de transport a Catalunya: reptes estratègicsde futur”; “Els papers catalans a Salamanca: estat de la qües-tió”; “L’activisme independentista a la xarxa”; “El consum

mediàtic i cultural als Països Catalans”; “La llei electoral cata-lana”; “Cohesió social: quina Catalunya volem?”; “De la Cata-lunya perplexa a la Catalunya activa”; “La gestió de l’aigua alsPaïsos Catalans”; o “És possible un model de cooperació cata-lana al desenvolupament?”, van ser alguns dels títol de les tau-les rodones.

No hi van faltar dijous amb motius cinematogràfics com quanes va projectar La ciutat cremada, d’Antoni Ribas; És quan dor-mo que hi veig clar, comentada pel seu director Jordi Cadena; oLa plaça del Diamant, amb el seu director Francesc Betriu.Aquesta última, dins el marc del centenari del naixement deMercè Rodoreda, a la qual també es va dedicar un altre dijousamb el títol Mercè Rodoreda i el teatre.


ELS DIJOUS DE L’ÒMNIUM

Jordi Muñoz va parlar sobre el nacionalisme espanyol.

Miquel Calzada va reflexionar sobre el paper de Catalunya al món.

Isabel-Clara Simó va analitzar la literatura feta per dones.

El consum mediàtic i cultural als Països Catalans.

És possible un model de cooperació catalana al desenvolupament?

Les infrastructures de transport a Catalunya.


[ 25 ]

ACTIVITATS I PROJECTES. ÒMNIUM AL TERRITORI

A continuació trobareu un petit resum de les activitatsque han dut a terme les diferents seus terr itorials

d’Òmnium Cultural arreu de Catalunya durant el 2008.

DEMARCACIÓ TERRITORIALGIRONA - CATALUNYA NORD

ALT EMPORDÀ La seu de l’Alt Empordà ha dedicat una atenció especial alsnouvinguts oferint classes de català, de nivell inicial i bàsic, icol·laborant en els cursos d’acollida que organitza mensual-ment l’Ajuntament de Figueres.

Es va celebrar el XXIX Concurs per a la Joventut, d’àmbitcomarcal, dedicat en aquesta edició a l’escriptora MontserratVayreda. El veredicte i el lliurament de premis fou al teatre ElJardí de Figueres, en una festa amenitzada per l’actuació deTitelles Marduix i Jaume Arnella. El mes de gener, en un actecoorganitzat amb el Foment de la Sardana Pep Ventura, es vacommemorar el centenari de La santa espina amb una confe-rència del senyor Lluis Subirana, i la participació de NúriaFeliu i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Es van realitzar,durant l’any, el V Curs de Literatura, un curs de llenguatgeadministratiu, conferències i presentacions de llibres.

També es van commemorar el 175è aniversari de La Renai-xença, amb dues conferències d’Oriol Pi de Cabanyes i deDavid Pagès, amb l’acompanyament d’un grup instrumentalde Jaume Arnella que interpretà poemes musicats de MossènCinto. Durant la Diada, Òmnium Alt Empordà va participaren l’ofrena institucional al monument als Drets dels Pobles ien una conferència de Patricia Gabancho. Com en altres in-drets, també es va celebrar l’arribada de la Flama del Canigóa Figueres.

GIRONÈS Des d’Òmnium Cultural Gironès, es va celebrar la Diada deSant Jordi amb un taller de cant improvisat a càrrec del DracCarolino i les Tres Princeses Corrandistes. A més, es va cele-brar la rebuda de la Flama del Canigó acompanyada de jocsde cucanya, ball de gegants a càrrec de La Fal·lera Gironina,aixecada de castells humans dels Marrecs de Salt i lliuramentdel testimoni de la Flama als diferents col·lectius congregats.Finalment, els participants van marxar en cercavila fins al Fes-tival del Folc de Sant Joan.

La II Marxa de Torxes a Girona, el 10 de setembre, per com-memorar la Festa per la Llibertat va ser una nit màgica con-sistent en un concert acústic d’inici amb Cesk Freixas, marxade torxes pels carrers del barri vell de Girona i lectura delmanifest a càrrec de Lluc Salellas. Finalment, el 13 de desem-bre es va celebrar la Festa del Tió a la Plaça Salvador Espriu.Aquesta va consistir en un taller de construcció de tions ianimació infantil a càrrec de País de Xauxa.

A més, s’han desenvolupat 18 activitats del programa “Que-dem?” amb 436 participacions. I, per últim, la seu d’ÒmniumGironès va acollir diverses xerrades-col·loqui com ara “Pro-cessos d’independència a l’Europa contemporània: el cas deKosovo”, “Aigua a la Mediterrània” o “Noves tecnolo-gies+País”.

GARROTXA La I Marxa de Torxes és una de les tres activitats noves de laseu d’Òmnium a la Garrotxa. Així, es va donar un caire mésparticipatiu a la Diada Nacional on totes les institucions i en-titats s’hi van sentir identificades, amb Òmnium com a nexed’unió. Com a novetat, destaca també “Garrotxa, la FestaMajor”, on hi van participar totes les entitats de culturapopular de la comarca. Així, sardanistes, grallers, dansaires,castellers, bastoners van ocupar els carrers d’Olot amb laseva festa.

Per Sant Jordi, a la parada d’Òmnium s’hi van poder inter-canviar llibres escrits en català, es va fer recol·lecció de llibresper donar-los a l’escola Bressola de la Catalunya Nord i es vaoferir una lectura pública de Mirall trencat, de Mercè Rodore-da, amb motiu del centenari del seu naixement.

Òmnium Garrotxa també va rebre la Flama del Canigó, quees va anar a buscar al mateix cim per tal de poder encendreles fogueres de la comarca. Altres activitats que s’han organit-zat o en què s’ha col·laborat des de la Garrotxa són: les pare-lles lingüístiques i el projecte d’alfabetització, les anades alteatre, el XXXIII Concurs literari infantil i juvenil de la Ga-rrotxa, un curs de puntes de coixí, un curs de català i un pre-mi de narracions de viatges.

GRUP LOCAL DE LLORET DE MAR L’activitat del Grup Local de Lloret de Mar ha consistit enl’organització de diferents activitats en dates assenyaladescom Sant Jordi o la Diada Nacional de Catalunya. Per SantJordi, es va fer una taula informativa a la Fira del Llibre i laRosa, mentre que durant l’Onze de Setembre es va participarde l’ofrena floral i al concurs de sardanes que organitza l’A-juntament. Finalment, cal destacar l’organització del concursde diorames i pessebres de Lloret de Mar, feta per la secció depessebristes, de la qual forma part el grup local.

Més enllà, i com es va fent tots els anys, es van recaptar fonsper a la Marató de TVC, enguany dedicada a les malaltiesmentals, en col·laboració amb el grup de Moters Solidaris deLloret de Mar.

DEMARCACIÓ TERRITORIAL ALT TER

OSONA La seu territorial d’Osona destaca per exportar “Els dijousde l’Òmnium” a la comarca, un cicle de conferències, taules


[ 26 ]

rodones i presentacions que es van celebrar setmanalment aVic, Manlleu o Taradell. També es van realitzar els progra-mes de voluntariat lingüístic i “Quedem?” a diversos poblesde la comarca.

La seu va donar a conèixer la seva activitat durant la Mostrad’Institucions del Mercat del Ram i la 5a Mostra d’Entitats iMúsiques de Vic. Al març i a Sant Pere de Torelló, tingué llocla Primera calçotada de socis d’Osona amb tirada de bitllescatalanes i dinar de germanor. Conjuntament amb el Consellde Joves de Riuprimer, es va organitzar la 4a Commemora-ció de l’Acord dels Vigatans, on es van lliurar els IV PremisLiteraris Acord de Sant Sebastià. També es va presentar el lli-bre Els exèrcits de Catalunya (1713-1714), de Francesc XavierHernàndez i Francesc Riart.

Finalment, el 10 de setembre va tenir lloc la 6a Marxa delsVigatans sota el lema “Seguem Arran”. Tretze columnes pro-vinents de diferents pobles de la comarca van caminar fins aVic per fer l’homenatge a Bac de Roda, es van encendre lestorxes de la mà de la persona homenatjada -el músic vigatàJoan Lara- i van continuar la marxa solemne fins a la plaçadel Bisbe Oliba on es van fer els discursos d’homenatge i esva cremar el Decret de Nova Planta.

Òmnium Osona, a més, va estrenar nova seu a l’Ateneu LaCentral, edifici compartit amb els Sagals d’Osona i la Funda-ció Privada Embat Cultural. Per la revetlla de Sant Joan, laseu d’Osona va rebre la Flama del Canigó que arribava desdel Coll d’Ares.

Durant el mes de desembre es va iniciar la campanya “Ca-gum el pare Noel” amb la presentació del llibre de Josep Ro-meu -expresident de la seu i guanyador del Premi Joan Ama-des de Cultura popular-, El Nadal, del mite a la tradició.

DEMARCACIÓ TERRITORIALSERRALADA LITORAL

MATARÓ - MARESMEEls grans eixos vertebradors de les activitats d’Òmnium Ma-taró l’any 2008 han estat el cicle de conferències “Amenacesi oportunitats en el nostre país avui”, el qual ha analitzat lacultura, les relacions amb Espanya, la ciència, la logística o lamúsica del nostre país a través del discurs de Ferran Masca-rell, Antoni Bassas, Jaume Bertranpetit, Ramon Tremosa oXavi Sarrià; els cursos de llengua tant per a catalanoparlantscom orientats a persones nouvingudes; un curs d’història del’art titulat “Un recorregut per l’art de Mataró”, repàs de lesdiverses manifestacions artístiques que podem trobar a la ciu-tat des de l’època romana; la 28a edició del Concurs Literariper a Escolars Memorial Joaquim Casas; les edicions onzena idotzena del voluntariat lingüístic han aplegat més de 150

persones; i a la tardor, el XIV cicle “Llegir la literatura, Anyd’aniversaris”, que ha analitzat la cultura del temps de Jaume I,l’obra d’Agustí Bartra, la poesia de Mercè Rodoreda i la crea-ció de M. Mercè Marçal amb Isabel Grifoll, Jaume Aulet,Abraham Mohino i Lluïsa Julià. Conjuntament amb l’Ajunta-ment de la ciutat, es van organitzar també els actes de Sant Jor-di, l’Onze de Setembre i el Memorial Companys.

GRANOLLERS - VALLÈS ORIENTAL El 2008 es va engegar el cicle “Els divendres d’ÒmniumGranollers”, una iniciativa que tenia per objectiu consolidarun espai periòdic de debat cultural. Així, un divendres decada mes la Seu Territorial va organitzar un debat o taula ro-dona que desglossava temes que van de la literatura a la histò-ria o la sociolingüística. Vicenç Villatoro, Antoni Pladevall,Jordi Solé i Camardons, Vicent Sanchis o Jaume Sobrequéssón alguns dels ponents del cicle.

El 5 de juliol Òmnium Granollers va celebrar la seva assem-blea general, on es va renovar la Junta Rectora, es van aprovarels comptes de l’entitat a nivell comarcal i es va aprovar unprojecte cultural per al proper exercici. Pere Martínez va és-ser escollit nou president en relleu de Ramon Casanovas, elqual va rebre un homenatge dels socis i va ser proclamat pre-sident d’honor de l’entitat a la comarca.

El Teatre-Auditori de Granollers va acollir la XIX Festa Lite-rària de les Lletres Catalanes estrenant un format més escènic.Durant la vetllada es van lliurar els guardons següents: Premide Poesia Juvenil, Premi Juvenil de Narrativa, Premi de Perio-disme, Premi Lluís Diumaró de Televisió, Premi de PoesiaComarcal, Premi de Narrativa Comarcal, Premi de PoesiaNacional, Premi de Narrativa Nacional i Premi Xammar. ElPremi Jaume Camp de Sociolingüística va quedar desert.

BADALONA - BARCELONÈS NORD En l’àmbit cultural, l’entitat va seguir impulsant el Documentde Prioritats Culturals per a Badalona i treballant amb diver-sos agents culturals i polítics de la ciutat. Sota el títol “La ges-tió cultural a Badalona. Una oportunitat de participació”, esva debatre la situació a la ciutat i les possibles vies d’actuació ide participació des de la societat civil.

Durant la Diada Nacional, es van organitzar dos actes ambgran èxit: l’historiador badaloní Joan Rosàs va aplegar la nitdel 10 de setembre més d’un centenar de persones al nucliantic de Dalt de la Vila en la ja tradicional passejada històricaper escenaris badalonins del 1714. A més, el vicepresidentd’Òmnium, Vicent Sanchis, va pronunciar la conferènciainstitucional.

Cal destacar la implantació a la ciutat del programa de cohe-sió social “Quedem?” amb sis activitats entre les quals desta-



[ 27 ]

quen una visita al Teatre Zorrilla, un taller de panellets, unafesta de la comunitat argentina i un entrenament del DKVJoventut. Per tal de consolidar el “Quedem?” es va incorporaruna tècnica que s’encarrega de la iniciativa. També en l’àmbitdels nouvinguts, l’entitat ha entrat a formar part de la “xarxad’acollida”, impulsada per l’Ajuntament de Badalona i així,ha participat en xerrades per als nouvinguts amb l’objectiud’explicar-los quins són els trets culturals de Badalona i deCatalunya. En el marc de Sant Jordi, Òmnium va organitzarel recital de poesia “A tota veu. Lletres del món”, durant elqual ciutadans d’origen i edats diversos van formar parellesde rapsodes per declamar en la llengua original i en català,poemes escrits en altres contrades.

GRUP LOCAL DE LA GARRIGA El Grup Local d’Òmnium de la Garriga ha fet un pla d’acti-vitats basat en tres eixos fonamentals. En primer lloc, van par-ticipar com a impulsors en el Pla d’acollida de persones nou-vingudes a la població, amb dos projectes que ja estan benconsolidats: el programa de parelles lingüístiques (encol·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lin-güística) i el curs Coneguem la Garriga.

Un segon eix d’acció va ser la difusió de les obres d’escrip-tors catalans, el debat sobre temes d’actualitat nacional i lacol·laboració amb altres entitats en activitats de difusió de lacultura tradicional i popular. D’aquesta manera, es va comp-tar amb la presència de Ramon Tremosa, que va presentar elseu llibre Catalunya serà logística o no serà, i també es vacol·laborar en la presentació de la Plataforma Sobirania iProgrés a la Garriga, amb la presència de l’actor Joel Joan.Òmnium la Garriga va celebrar també la Diada Nacional deCatalunya, els Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó, unconcert de música tradicional per Nadal i l’anomenada boti-flerada del dotze d’octubre amb debats, dinar i actuacions endirecte.

Però l’activitat més destacada va ser el cicle “Primavera poèti-ca”, que el 2008 va comptar amb la realització de vint-i-unactes en diversos espais, tots ells relacionats amb la poesia.

DEMARCACIÓ TERRITORIALCATALUNYA CENTRAL

BAGES Òmnium al Bages compta des del 2008 amb una nova Junta,encapçalada per Jaume Puig, que prenia el relleu a l’anterior,presidida per Delfina Corzan.

Després del lliurament a l’Auditori de Caixa Manresa delVIII Premi Joaquim Amat-Piniella, l’acte de més relleu es vafer a Cardona amb el 25è aniversari dels Premis Bages Juve-nils de Literatura i el lliurament del segon Premi Sambori

Òmnium. Finalment, al novembre es van lliurar el Premi Ba-ges de Cultura i els diversos premis Lacetània.

Després de mig any de funcionament del programa “Que-dem?”, es va incorporar una tècnica i es van realitzar itinera-ris per la ciutat i sortides a la comarca que van aplegar unes160 participacions. A més, el programa va obtenir el premiEduca’Manresa per “fomentar el coneixement del territori ide les persones que hi conviuen”, atorgat per l’Ajuntamentde Manresa. La Junta també es va implicar en la difusió de lacampanya “Si us plau, parla’m en català”, que promou la Pla-taforma per la Llengua i el CPNL.

Entre les conferències realitzades destaquen les dels historia-dors Assumpta Muntellà (La Maternitat d’Elna) i Antoni Pla-devall (L’abat Oliba, forjador de la nació) o la d’Alfons LópezTena, que va omplir l’Auditori de Caixa Manresa, per pre-sentar la campanya “Junts! Per Catalunya”. Cursos d’història iliteratura, rutes pel país i presentacions de llibres són d’altresde les activitats d’Òmnium Bages.

GRUP LOCAL DEL BERGUEDÀL’any 2008 ha estat un any de creixement per al Grup Localdel Berguedà amb desenes d’altes que situen l’entitat ambmés de 200 socis a la comarca. D’entre les activitats del 2008,


Premis Bages de Cultura

Activitat del “Quedem?” a Manresa.


[ 28 ]

cal destacar la conferència a càrrec d’Alfons Lòpez Tena,membre del Consell General del Poder Judicial i vocal del’entitat. Bagà, Gironella i Puig-reig, van acollir conferènciesal voltant de “Catalunya a la Mediterrània, segles XIII, XIV iXV” a càrrec de Jaume Farguell i Sitges, president d’Òmniuma Berga, amb la finalitat de promoure l’acció de l’entitat a di-ferents poblacions de la comarca. Es va commemorar a Bergael Dia d’Europa, i durant el mes de maig va tenir lloc el lliu-rament del Premi Berguedans al Món al berguedà Maur Es-teva, el qual havia estat abat de Poblet, i ara, general al mónde l’ordre del Císter.

També es van organitzar activitats amb motiu de la DiadaNacional de Catalunya, a la sala d’actes de la seu del Casal alPavelló de Suècia de Berga. Òmnium Cultural va organitzartambé l’homenatge amb motiu del vuitantè aniversari delpoeta berguedà Mn. Climent Forner, amb recital de les sevespoesies a càrrec de vuit persones adultes procedents d’altrespaïsos del món: Mèxic, Uruguai, Bèlgica, Grècia, Xina, etc.L’acte consistí també en la inauguració de l’exposició “Cli-ment Forner, 80 anys” i un concert a càrrec de l’Orfeó Ber-guedà.

GRUP LOCAL DEL SOLSONÈS Òmnium Cultural Solsonès es va presentar públicament el 26de setembre de 2008, durant una xerrada del president de l’en-titat, Jordi Porta, amb Josep Maria Forné, president d’Òmniuma les Terres de Ponent i vocal de la Junta Nacional, i RamonSegués, president de la Junta Gestora d’Òmnium al Solsonès.L’acte tingué lloc a la sala de cultura de l’Ajuntament de Solso-na, i registrà un ple absolut, amb aproximadament, un centenarde persones. L’acte va acabar amb l’actuació de la mezzosopra-no solsonina Marta Serena, acompanyada pel pianista i com-positor local Josep M. Tripiana.

Durant els mesos de setembre i octubre, el Grup Local espresentà, oficialment, al Consell Comarcal del Solsonès, a

l’Ajuntament de Solsona, i va mantenir contactes amb algunsajuntaments de la comarca. També va aparèixer en diversosmitjans de comunicació: els diaris Segre, de Lleida, i Regió7,de la Catalunya Central, i la revista local Celsona Informació. Alnovembre, s’aconseguí la cessió temporal, per part del Con-sell Comarcal, de locals de reunió, mentre s’espera que l’A-juntament pugui cedir un espai per a la seu definitiva. El 4 dedesembre, tingué lloc una conferència, a càrrec de VicentSanchis, a la Sala de Cultura de l’Ajuntament de Solsona ambun gran èxit d’assistència. També hi va haver contactes per acol·laborar amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

DEMARCACIÓ TERRITORIALTERRES DE PONENT

LLEIDA - PONENT La seu de les Terres de Ponent va organitzar actes commemo-ratius, taules rodones, activitats entorn el teatre, la llengua i laliteratura catalanes, premis literaris i de divulgació científica,el programa de cohesió “Quedem?” i el V Curs d’Història delPensament Polític Catalanista Contemporani.

Es va celebrar un acte pel retorn dels papers de Salamanca:“70 anys espoliats (Lleida, 1938-2008)”, col·laborant amb laComissió de la Dignitat; la jornada “El fet nacional a l’Euro-pa del segle XXI”, organitzada per Òmnium i l’IEI, amb lataula rodona “Escòcia”, amb Alasdair Allan, diputat de SNP, iCunision Rankin, president de la Saltire Society, i el cicle deconferències “Maig del 68, 40 anys després”. L’Onze de Se-tembre es va fer una ofrena floral a l’antic convent del Roser.Els dies previs a aquesta s’organitzà l’Enseuada, recital de po-esia, cançó i prosa, i es van organitzar dues conferències percommemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I.

Amb la voluntat de promoure la llengua catalana, es va partici-par en el cicle “Reflexions al voltant de les llengües” i en elprograma Voluntaris per la Llengua. Des d’una perspectivaeducativa, es va convocar la 30a edició del Premi de LiteraturaJuvenil Enric Farreny, els guanyadors de la qual han estat selec-cionats per al Premi Sambori Òmnium. El Cicle de Teatre pera Noies i Nois Cavall Fort va arribar a la XXXVI edició.

DEMARCACIÓ TERRITORIALVALLÈS OCCIDENTAL

SABADELL L’acte “Estat de la Nació” a la Fira de Sabadell va ser un delsmés destacats a Sabadell amb la participació de Jordi Porta, Al-fons López Tena, Ramon Tremosa i Oriol Junqueras. També esva organitzar un acte de reconeixement al doctor Trueta sota elnom “El Dr. Josep Trueta, ploma i bisturí” a càrrec d’en Mi-quel Strubell i Trueta. Com cada any, es van dur a terme elscursos de llengua catalana dels nivells B, C i d’ortografia catala-


Actes amb motiu de la Diada a Berga


[ 29 ]

na; i el curs d’història de Catalunya “Jaume I i la Forja dels Paï-sos Catalans”, a càrrec del professor Oriol Junqueras. La commemoració de la Diada Nacional de Catalunya es vaorganitzar amb l’Ajuntament de Sabadell amb la conferència“La Nova Cançó, trencant el silenci” a càrrec del periodistaJordi Garcia-Soler. Amb motiu de l’aniversari de Lluís Com-panys, es va celebrar el primer sopar sobiranista amb l’exvo-cal del Consell General del Poder Judicial i membre de lajunta directiva d’Òmnium Cultural, Alfons López Tena.

Al llarg de l’any es van fer diverses visites culturals: Manresa iel monestir de Sant Benet del Bages; les Terres de Ponent;una ruta per Occitània; l’Expo de Saragossa i una ruta perl’Aragó; el castell de Sant Ferran de Figueres i el Museu del’Exili de la Jonquera; la ruta literària de Jesús Moncada; unrecorregut cultural a Euskadi; i a la representació d’Aloma deMercè Rodoreda al TNC.

L’entitat es va adherir i va donar suport a l’exposició sobrePere Casaldàliga i a la campanya “Decideixo decidir” de laPlataforma pel Dret a Decidir. A més, Òmnium Sabadell vacol·laborar en l’organització del IX Cicle de Cinema en Ca-talà, organitzat pel CPNL; en la xerrada “Per la continuïtatde TV3 al País Valencià” i en l’homenatge al periodista Ra-mon Barnils organitzats per la CAL.

TERRASSA Òmnium Cultural Terrassa es va adherir a l’homenatge aMercè Rodoreda, arran del seu centenari, que es va fer dinsde la Setmana del Llibre en Català, amb una lectura pública.Amb motiu de la diada de Sant Jordi, es va celebrar una ex-posició de llibres editats en català.

El dimecres 25 de juny tingué lloc a l’Auditori Municipal laNit del Misteri 2008 en la qual es van lliurar dels premis lite-raris: XVII Premi Ferran Canyameres de Novel·la, XX Pre-mi Ferran Canyameres de Narracions Curtes, XIV PremiMaria Rovira, VII Premi Montserrat Oller i IV Premi dePoesia Enric Gall per a autors de més de 60 anys.

Durant els mesos d’octubre i novembre, a la sala d’actes del’entitat, es va realitzar el curs d’història de Catalunya “Com-memoracions de l’any 2008. Episodis de la Història de Cata-lunya” amb la col·laboració del Centre d’Estudis Històrics deTerrassa.

El 18 de desembre va tenir lloc a l’auditori del Diari de Terras-sa, l’acte “La resposta de Catalunya a la sentència sobre l’Esta-tut” a càrrec de l’Alfons López Tena en el marc de la cam-panya nacional “Junts! Per Catalunya”. L’acte va ser presentatpel president d’Òmnium Terrassa, Aleix Pons, i moderat perAnna Muñoz, directora de Diari de Terrassa.

SANT CUGAT DEL VALLÈS Durant l’any s’han dut a terme dos cicles de conferències: unamb continguts històrics -”La història de Catalunya: la histò-ria d’un espoli”-, i l’altre, de caire literari -”El temps del panegre”-. El primer cicle es va dur a terme comptant amb lacol·laboració de Carles Camp i Armand Sanmamed, presi-dent i secretari respectivament de la Fundació d’Estudis His-tòrics de Catalunya i els autors convidats al segon foren Emi-li Teixidor, Plàcid Garcia Planas, Jordi Coca i Jaume Cabré.

Al mes de febrer es va dur a terme una xerrada col·loqui ambJordi Pujol arran de la publicació del seu llibre Memòries(1930-1980); al mes de maig es va presentar el llibre de JosepM. Puigjaner ¿Una Cataluña sin España? Carta de un escritorcatalán a sus amigos españoles; i al desembre Màrius Serra vapresentar el seu llibre Quiet.

Òmnium va estar present als carrers de la ciutat per Sant Jor-di i la Festa de Tardor, així com a l’ofrena floral de l’11 de Se-tembre. La Flama del Canigó va tornar a omplir la plaça delMonestir i es va celebrar el III Premi de Narrativa HistòricaBreu. Des de l’últim trimestre de l’any s’han programat unasèrie de sortides que, sota el lema “Fem País!”, volen donar aconèixer els indrets més significatius de casa nostra. A més, elprograma “Quedem?” va formar part del calendari habituald’Òmnium Sant Cugat amb dues o tres sortides mensuals.

DEMARCACIÓ TERRITORIAL PENEDÈS - BAIXLLOBREGAT

ALT PENEDÈS

Durant el 2008, Òmnium Alt Penedès va traslladar la seva seua la plaça del Penedès, un canvi que va suposar un considera-ble enrenou, tot i que l’estatge és molt cèntric. Com a recordde la història de l’entitat es va presentar l’edició del volum del’historiador vilafranquí Daniel Sancho sobre els 35 anysd’activitat d’Òmnium Cultural a l’Alt Penedès.


Sant Cugat va acollir dos cicles de conferències.


[ 30 ]

En general, s’ha mantingut l’organització del curs de català denivell D, i la sisena edició del Curs d’Història de Catalunya,aquesta vegada dedicat a la República i la Guerra Civil. Tambées va tirar endavant la tradicional convocatòria del concurs depessebres i l’organització del curset de ball-folk a plaça, enaquest sentit i a l’entorn de les celebracions de la Diada es vaorganitzar una ballada festiva amb el grup Folkserola.

Conferències dedicades a temes tan diversos com les excava-cions arqueològiques a la Ciutadella de Barcelona, al Palaude la Música Catalana o a l’obra literària i la figura humanade Paco Candel o la presentació del disc de sardanes canta-des de Núria Feliu han completat el programa habitual d’ac-tivitats a Vilafranca i la seva comarca. A més, Òmnium AltPenedès ha col·laborat amb entitats comarcals i locals per ti-rar endavant altres iniciatives de caire cultural.

ANOIA La seu anoienca d’Òmnium va editar, el 2008, el documen-tal Parlem català? sobre el programa de voluntariat lingüísticque promou des de 2004. Una desena d’anoiencs hi expli-quen per què van decidir-se a participar-hi o quins prejudi-cis lingüístics i culturals han superat conjuntament, entre al-tres temes. El reportatge persegueix un doble objectiu:sensibilitzar els nouvinguts sobre la importància de parlar encatalà, i fomentar entre els catalanoparlants l’hàbit de dirigir-se en català als nouvinguts.

Òmnium Cultural Anoia va premiar una persona i una enti-tat de la comarca per la seva implicació amb la cultura delpaís: l’adober igualadí Magí Puig i l’associació COMTCASEde Calaf, organitzadora del Festival de Música Tradicional ipromotora de la taverna Cal Macarró. En l’acte de lliura-ment al Teatre Municipal de l’Ateneu, hi van participar elvicepresident d’Òmnium Cultural i exdirector del diariAvui, Vicent Sanchis, i el músic Toti Soler, que va interpretaralguns temes d’Ovidi Montllor.

Òmnium Anoia també va organitzar el sopar i el concert dela revetlla de Sant Joan, amb l’Orquestra Mitjanit, va conce-dir tres beques a anoiencs per assistir a la Universitat Catala-na d’Estiu i va ser una de les principals promotores de les ac-tivitats del Correllengua a la comarca.

BAIX LLOBREGAT Després de la constitució d’Òmnium Cultural Baix Llobre-gat el passat mes d’abril a Sant Boi del Llobregat, l’entitat esva posar en marxa especialment a les poblacions de SantBoi, Gavà i Sant Feliu del Llobregat, on rauen les diferentsseccions locals de l’entitat a la comarca. Al llarg de l’any,s’han realitzat diferents xerrades, lectures públiques, taulesrodones i presentacions de llibres sobre temes d’actualitat. La

presència d’Alfons López Tena a Gavà per Sant Jordi; la xe-rrada del president, Jordi Porta, també amb el vocal de laJunta, López Tena, a Cornellà; o el cicle de conferències so-bre els orígens de Colom a Sant Feliu del Llobregat són al-guns dels actes que han despertat més interès. Activitats comla Tercera Pujada a la Creu de Can Cartró també van tenirun important èxit d’assistència.

Òmnium Baix Llobregat s’ha implicat també en jornades as-senyalades com les de Sant Jordi, les festes majors de les dife-rents poblacions i l’Onze de Setembre, on cal destacar l’ofre-na floral que es realitza a la població de Sant Boi deLlobregat. També a Sant Boi es va rebre la Flama del Canigói es va celebrar la revetlla de Sant Joan a la plaça de l’Esglésiaamb la tradicional foguera de Sant Joan, un sopar popular iball. A més, es va donar suport a diferents activitats i iniciati-ves culturals o en defensa del patrimoni, com és el cas de laCasa dels Delmes de Gavà.

DEMARCACIÓ TERRITORIALEL CAMP - TERRES DE L’EBRE

BAIX CAMP El Baix Camp va obrir l’any amb la renovació de la Junta queva voler potenciar la imatge d’entitat de referència a la capitalde la comarca amb premis consolidats com el Joan Puig i Fe-rrater de narrativa per a estudiants de secundària, o el suportals nouvinguts a través de classes de català gratuïtes. El segui-ment de les diverses campanyes de l’entitat com “Junts! PerCatalunya”, les exposicions “Cent anys d’Estelada” i “Memo-rial 1714”, la lectura pública de La plaça del diamant, la inter-venció al Correllengua i els actes de celebració de Sant Jordii de la diada són només una mostra de l’activitat anual.

Amb les I Jornades Joves Escriptors es va debatre sobre l’es-tat de l’escriptura de nous talents; la incorporació de la seu alprojecte “Quedem?” va suposar un pas endavant per la co-hesió social al territori i la col·laboració amb el Parc Infantilde Nadal de Reus va servir per apropar els més menuts alscostums tradicionals. Es van lliurar els XXX Premis BaixCamp, amb l’Antoni Bofarull de narrativa i el Premi GabrielFerrater de poesia.

Finalment, Òmnium Cultural del Baix Camp s’ha traslladata una nova seu amb sales àmplies i millors equipaments quepermetrà que els socis puguin participar activament delsprojectes del 2009.

TARRAGONÈS Òmnium Tarragonès va lliurar els Premis Ciutat de Tarrago-na amb el XIX Premi de biografies, autobiografies, memò-ries i dietaris Rovira i Virgili; el XII Premi de narrativa cur-



[ 31 ]

ta per Internet Tinet; el XIX Premi de poesia Comas i Ma-duell; el IX Premi de traducció Vidal Alcover i el XIX Pre-mi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

La seu territorial va apostar també per l’organització d’ac-cions formatives amb activitats com el suport a lectures pú-bliques, la participació en el jurat del XVII premi a la Nor-malització Lingüística de Tarragona i el desenvolupament delprograma de voluntariat lingüístic en col·laboració amb elCPNL. El cicle “Llibres i Lectura” va ressaltar la importànciade la literatura en la nostra cultura i la necessitat d’un impulsd’aquesta. Amb el curs d’història “La Segona República i laGuerra Civil” i l’aportació a la Comissió Lluís Companyss’ha afavorit la recuperació de la nostra memòria recent.

Durant la Diada Nacional de Catalunya es va organitzar ambCCOO (UI de Tarragona) i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntamentde Tarragona, la representació de l’espectacle Taverna de poetes,de Santi Arisa. També cal destacar la concessió del XXXI PremiEl Balcó - Tarragoní de l’Any a la Llibreria de la Rambla.

Òmnium Tarragonès es va incorporar al programa “Que-dem?” amb activitats com l’assistència a un assaig de la CollaJove dels Xiquets de Tarragona.

TERRES DE L’EBRE Òmnium Terres de l’Ebre va ser l’any passat l’escenari de lacampanya de la Federació Llull “300 anys. Caminant cap alfutur” que amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa,la Diputació de Tarragona, i la Generalitat de Catalunya vasituar la ciutat com a ròtula dels Països Catalans amb la sig-natura de la Declaració de Tortosa. L’acte va acabar amb undinar popular, la formació d’un mapa gegant dels Països Ca-talans, colles de cultura popular i un concert amb el grupARAMATEIX.

L’11 de setembre, Òmnium i altres entitats de les Terres del’Ebre i el Nord del País Valencià van organitzar una marxaamb torxes que, des del Castell de la Suda va recórrer els es-cenaris de la guerra de Successió a Tortosa. Es va llegir unmanifest reivindicatiu, es van cantar jotes, albades, La muixe-ranga i Els segadors i hi va haver un sopar popular. A més, esvan realitzar conferències com ara la que va protagonitzarAlfons López Tena dins de la campanya nacional “Junts! PerCatalunya”, a Tortosa, Flix i Alcanar.

Es va col·laborar amb altres entitats en l’organització delCorrellengua a les Terres de l’Ebre. També es van celebrarcursos d’història a Alcanar i a Santa Bàrbara. Per tercer any,membres de la Junta participen setmanalment en un progra-ma de ràdio anomenat Òmnium i col·labora habitualment ala revista l’Estel.

DEMARCACIÓ TERRITORIAL PIRINEUS

ALT URGELL Al llarg de l’any 2008 des de la seu de l’Alt Urgell s’han or-ganitzat diferents activitats entorn de l’aeroport de la Seu, lesseleccions esportives catalanes, immigració, la gestió dels re-cursos hídrics a la comarca o la figura de Jaume I. MatthewTree o l’Alfons López Tena són alguns dels ponents que hivan participar.

Per Sant Jordi es va realitzar una lectura ininterrompudad’autors del Pirineu, conjuntament amb la Biblioteca SantAgustí. Un cop més, es va col·laborar amb la Trobada deCantautors de Bescaran.

A més, es va estar present a la Fira de Sant Ermengol amb unestand informatiu de l’entitat. I Òmnium Alt Urgell vacol·laborar en els premis Homilies d’Organyà sobre articlesreferents a la cultura, la llengua i el país. També es van ferarribar les bases dels premis escolars de narrativa en català,“Sambori Òmnium 2009” a tots els centres educatius del’Alt Pirineu i Aran.

Finalment, destacar la campanya “Al Comerç, en català!”,duta endavant amb la col·laboració del Consell Comarcal del’Alt Urgell. Aquest projecte vol ser una eina de cohesió so-cial de manera que s’ajuda als petits empresaris nouvingutsque s’han instal·lat a la Seu d’Urgell i volen tirar endavant elseu comerç en la llengua pròpia de Catalunya.

DEMARCACIÓ TERRITORIAL BARCELONA

L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT La seu territorial d’Òmnium Cultural a l’Hospitalet ha rea-litzat cursos de llengua i cultura catalanes a casals de gentgran, tant a l’Hospitalet del Llobregat com a Cornellà, SantaColoma de Gramanet o al barceloní barri de la Guineueta.Un any més, els cursos han comptat amb el suport del De-partament d’Acció Social.

Enguany, s’ha participat també en el XIX Concurs Nacionalde Colles Sardanistes, que s’organitza des de l’any 1988, al-hora que s’ha seguit col·laborant amb la Coordinadora Sar-danista de l’Hospitalet.

Finalment, s’han fet actes diversos per la diada de Sant Jordiaixí com per la Diada Nacional de Catalunya. En aquestsentit, es realitzà una ofrena floral al monument memorial aRafael Casanova, a l’Hospitalet, i de Josep Moragues, a Bar-celona. En motiu del 15 d’octubre, es realitzà també unaofrena floral al monument memorial a Lluís Companys al’Hospitalet.



[ 32 ]

FEDERACIÓ LLULL. NOTÍCIES

ÒMNIUM I LA FEDERACIÓ LLULL A ALACANTAMB EL TREN JAUME I

Més de 300 persones entre socis i simpatitzants d’Òm-nium van acompanyar la Federació Llull un any més,

però aquest any a Alacant, per assistir a la manifestació orga-nitzada per Acció Cultural del País Valencià per commemorarl’aniversari de la desfeta d’Almansa i exigir la reobertura delrepetidor de TV3 a la zona.

Tot i que l’anada va ser una mica accidentada, a causa d’unaavaria a la catenària de l’Euromed que va ocasionar un retardde gairebé 4 hores, l’expedició es va trobar en arribar que elcap de la manifestació amb el lema “Alacant sí! Volem TV3!”els esperava a l’estació central.

Més de 20.000 persones, la majoria provinents d’Alacant i deles comarques del sud del país, es van manifestar pels carrers dela ciutat. Els representants de les tres entitats que conformen laFederació Llull portaven la primera pancarta, junt amb repre-sentants polítics, sindicals i de diverses entitats alacantines.

LA FEDERACIÓ LLULL S’INCORPORA AL TR3SC

E ls tres referents en la defensa de la cultura catalana a Cata-lunya, les Balears i el País Valencià com són els membres

de la Federació Llull formen part des del setembre del 2008de l’accionariat del TR3SC. El club, amb només dos anys i es-caig de vida, ja té més de 23.000 socis.

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural delPaís Valencià van signar un acord que afavorirà les sinergiesamb una entitat clau en la difusió d’activitats d’oci cultural iuna de les associacions més grans de foment cultural d’Europa.La Cooperativa Abacus va ser una altra entitat clau de la cultu-ra catalana que va entrar el 2008 a formar part del TR3SC.

ANTOLOGIA DE JOVES POETES DELS PAÏSOSCATALANS

P edra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans ésun recull de poemes de joves menors de trenta anys de

diferents punts dels Països Catalans portada a terme pelcol·lectiu Pèl Capell i editada el 2008 per Edicions Docu-menta Balear juntament amb la Federació Llull. El llibre ésdedicat a Josep Palau i Fabre. El col·lectiu Pèl Capell va dema-nar a Palau un pròleg per al llibre, però en aquell moment elpoeta ja estava malalt. Atès que el col·lectiu no va podercomptar amb el seu suport en la confecció de l’antologia, va

voler dedicar l’obra a qui consideren “el gran alquimista de lapoesia”. Finalment, el pròleg porta la signatura del també poe-ta Enric Casasses, mentre que la portada és una pintura de Pe-rejaume. L’obra és una extensa antologia formada per quatrepoemes de 28 autors diferents i es pot trobar a les llibreries o ales seus de les tres entitats que formen la Federació Llull. D’a-questa manera, la Federació va fer evident, un cop més, el seucompromís amb la unitat dels Països Catalans i la sevacultura.

Més de 300 persones van viatjar a Alacant.


[ 33 ]

FEDERACIÓ LLULL. NOTÍCIES

LA FEDERACIÓ LLULL VISITA EL PAÍS BASC

Del 14 al 16 de març del 2008, una comissió formadaper membres d’Òmnium, Acció Cultural del País Va-

lencià i Obra Cultural Balear es van trobar a Bilbao per fo-mentar la cohesió entre les tres entitats, intercanviar punts devista i, alhora, conèixer el treball que estan portant a termediferents entitats del País Basc. Paul Bilbao, responsable deBehatokia, l’observatori dels drets lingüístics a Euskal Herria,

va fer d’amfitrió de les jornades, i va preparar un programaintens amb visites a diverses entitats que treballen pel fomentde la llengua i la cultura basques. D’aquesta manera, la Fede-ració Llull es va reunir durant els dos dies que va durar la vi-sita amb Martxelo Otamendi, del diari Berria publicat pelGrup de Comunicació en Llengua Basca; responsablesd’AEK, coordinadora de centres d’aprenentatge de l’euskeraper a adults; reponsables de Topagunea, la casa de l’euskera aBilbao; responsables del projecte cultural Cafè Antzokia;membres d’Euskal Herria Euskaraz, una associació de jovesque treballa pels drets lingüístics de les persones bascopar-lants. A més, van visitar el Parc Cultural Martin Ugalde, unemplaçament comú per a diverses empreses, institucions i as-sociacions relacionades amb l’euskera i la cultura basca. Enresum, els representants de la Federació Llull van poder teniruna visió global del món associatiu al País Basc i obtenir dife-rents exemples de finançament, organització i activisme.

TORTOSA, “300 ANYS. CAMINANTCAP AL FUTUR”

La segona etapa de la campanya “300 anys. Caminant capal futur” va tenir lloc el 5 de juliol a la capital del Baix

Ebre. La Federació Llull commemorà el 300 aniversari de lacaiguda de la ciutat de Tortosa, durant la Guerra de Successió,amb un acte multitudinari.La jornada es va iniciar amb la inauguració d’una placa com-memorativa a la plaça de Barcelona que van dur a terme elpresident de la Federació Llull, Jaume Mateu; DomènechFer rando, regidor de l’Ajuntament de Benicàssim; NandaRamón, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma deMallorca; i Ferran Bel, alcalde de Tortosa. Seguidament, es vacelebrar un acte a la catedral amb l’acompanyament musicalde la formació Harmonia del Parnàs. Els parlaments van des-tacar la figura de Tortosa com a cruïlla dels Països Catalans,denominació que el Congrés de Cultura Catalana va atorgara la ciutat el 1976. La signatura durant la jornada de l’anome-nada Declaració de Tortosa no va fer més que confirmar

aquesta voluntat de la ciutat de ser punt de trobada dels terri-toris catalans. La celebració va continuar amb un dinar popu-lar al Pavelló Firal, al qual van assistir unes 500 persones, iamb l’acte “Un futur compartit”, a la plaça de l’Ajuntament.Un concert del grup Aramateix, dintre de la seva gira “Mora-gues/Basset 300 anys”, va cloure l’acte.

COORDINACIÓ DE LA FEDERACIÓ LLULL

Un any més, la Federació Llull ha emprès diverses accionsper fomentar la unitat de la llengua catalana als Països

Catalans i el reconeixement internacional del català. Per tal decoordinar les seves accions, els equips de direcció d’Obra Cul-tural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium

Cultural van trobar-se en diverses ocasions i a diferents puntsdels Països Catalans. En una d’elles, Jaume Mateu va ser reele-git president de la Federació, i Tomeu Martí i Toni Gisbert vanrenovar els càrrecs de vicepresident i secretari-tresorer respec-tivament.

La trobada va permetre tenir una visió global del món associatiu basc.

El concert del grup Aramateix va tancar l’acte.


[ 34 ]

COMUNICACIÓ I EXPANSIÓ. NOTÍCIES

L’A+A+ PER TOT EL TERRITORIDurant el 2008, el programa d’avantatges per als socis

A+A+ ha seguit creixent i ho ha fet arreu de tot elterritori. A continuació, trobareu totes aquelles empreses ientitats que donen el seu suport a Òmnium oferint els seusproductes a un preu reduït per als socis de l’entitat.

CINEMESCinemes de Lleida - Grup PrincipalFilmoteca de Catalunya

ESPECTACLESAuditori Municipal de TerrassaCentre Cultural BarradasEspai Escènic BrossaJove Teatre ReginaLa Passió d’EsparregueraLa Passió d’OlesaLa VillarroelSala BeckettSant Andreu Teatre - SAT!Teatre a la Biblioteca Nacional de CatalunyaTeatre Auditori de Sant CugatTeatre CondalTeatre Escorxador de LleidaTeatre Fortuny de ReusTeatre Gaudí BarcelonaTeatre GoyaTeatre JoventutTeatre LliureTeatre Municipal de BalaguerTeatre Nacional de CatalunyaTeatre PolioramaTeatre RomeaTeatre TantarantanaTeatre VictòriaTeatre-Ajuntament de Premià de MarVersus Teatre

MUSEUSCaixaFòrumCCCBCosmocaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social La CaixaEcomuseu de les Valls d’ÀneuEcomuseu-Farinera de Castelló d’EmpúriesFundació Antoni TàpiesFundació Joan MiróFundació Josep PlaFundació PalauFundació Privada Vila CasasFundació SuñolGaudí Centre Reus

Institut Municipal de Museus de ReusMuseu d’Art Contemporani de Barcelona - MACBAMuseu d’Art de GironaMuseu d’Història de Catalunya i MonumentsMuseu d’Història de la CiutatMuseu de l’Art de la Pell de VicMuseu de la XocolataMuseu de les TrementinairesMuseu de MontserratMuseu del Cinema de GironaMuseu del Joguet de CatalunyaMuseu Egipci de BarcelonaMuseu Episcopal de VicMuseu Etnològic del Montseny - La GabellaMuseu Municipal de Moià - Coves del TollMuseu Nacional d’Art de CatalunyaVil·la Casals - Museu Pau Casals

LLIBRES/DISCOSAbacus cooperativaCasa del LlibreCaselles Llibreria-Papereria - LleidaCosta LlibreterEl Genet Blau - LleidaLlibreria CatalòniaLlibreria Dilagro - LleidaLlibreria Muntanya de LlibresLlibreria Proa - Espais BarcelonaSaltamartí Llibres - Badalona

MÚSICAGran Teatre del LiceuL’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacionalde CatalunyaPalau de la Música CatalanaAuditori Municipal de TerrassaAuditori Municipal Enric Granados de Lleida

SERVEISACCIDArt de la terra, quadres catalansArtyplanCantagrillComercial Adocse S.C.P.Grup AtlàntidaHora:CAT, l’hora digital en català

VIATGES I SORTIDESBaló Tour - Passejades en globusCathelicoptersClub Català de ViatgesEl Muig - Turisme rural


[ 35 ]


LES REVISTES: “ESCOLA CATALANA” I “ÒMNIUM”

La publicació d’Òmnium Escola Catalana no podia passarper alt, durant el 2008, una llei que afecta directament el

món educatiu: la nova Llei d’educació. Just quan s’havia apro-vat l’avantprojecte de llei, es va dedicar un número de la revis-ta a exposar els punts positius i negatius del canvi i donar al-gunes claus per reflexionar-hi a fons.

El 2008, també ha estat un any de commemoracions. Així,tant la figura de Jaume I, en els 800 anys del seu naixement,com la de Mercè Rodoreda, en el centenari del seu naixe-ment, van comptar amb el seu propi monogràfic. Carme Ar-nau, crítica literària i estudiosa de Rodoreda va fer cinc cèn-tims de la seva obra, mentre que el professor de filologia JosepMaria Pujol va recordar la importància del rei Jaume I en lacreació de la idea de Països Catalans.

Un dels números amb més èxit va ser el dedicat a ponderartant la realitat material, biològica, com la simbòlica dels arbressota el títol “La saviesa dels arbres”. La publicació va ser res-senyada al programa de TVC El medi ambient i a més, JosepMurgades va dedicar-hi una columna al diari El Punt on l’elo-giava amb les paraules: “Excel·lent número, el d’aquest mes denovembre, de la revista Escola Catalana”. Una entrevista a JordiSargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, acabavade completar aquesta radiografia de la importància dels arbresen les nostres vides.

A més, durant el 2008 s’han tractat temes diversos com la sos-tenibilitat, l’educació musical, el foc, les noves tecnologies, elsproblemes educatius i el món clàssic. Tots aquests temes, comno podia ser d’altra manera, lligats al món educatiu dels PaïsosCatalans.

Durant el 2008 la revista Òmnium ha experimentat un aug-ment significatiu del tiratge amb la distribució de 20.000exemplars per número entre socis, institucions diverses i sim-patitzants. Al mateix temps, s’ha volgut acompanyar aquestaugment de difusió d’un treball per augmentar-ne la qualitat.Petits canvis de maquetació en els darrers números han anatacompanyats de la inclusió de signatures com el poeta GerardVergés, la doctora en Filologia Laura Borràs, els periodistesAnna Grau, Tomeu Martí i Àlex Gutiérrez, o els escriptors Jo-aquim Pijoan i Albert Manent. L’escriptora Najat el Hachmi,la poeta i escriptora guardonada amb Premi d’Honor de lesLletres Catalanes 2008 Montserrat Abelló i el periodista An-toni Bassas han estat els protagonistes de les portades i pertant, de l’entrevista en profunditat. Els reptes de Catalunya da-vant la TDT, l’arquitectura catalana, el multilingüisme a lesempreses, les llicències Creative Commons, els autors catalansmés exportats o la llengua als jutjats són alguns dels temes ques’han analitzat en els tres números del 2008. D’aqueta manera,no es tracta només d’una instrument per a informar de l’acti-vitat de l’entitat, sinó que Òmnium és una eina que facilita no-tícies, reportatges i entrevistes que poden desvetllar l’interèsde la ciutadania sobre les qüestions que afecten el triple objec-tiu de l’entitat: la llengua, la cultura i el país.


[ 36 ]

A l començament del 2008, l’assemblea extraordinària desocis i sòcies d’Òmnium Cultural va aprovar la reforma

dels Estatuts presentada per la Junta Directiva. El nou text vaser aprovat per 72 vots a favor, 12 en contra i 6 vots en blanc.El text va ser presentat durant l’assemblea per la Mesa, formadaper Jordi Foz, com a vocal de la Junta i corredactor del text, iOleguer Serra, com a secretari de l’entitat. Un centenar d’asso-ciats van participar en el debat sobre el text; també hi van assis-

tir representants de diverses delegacions del territori. La novaredacció dels Estatuts d’Òmnium Cultural va quedar aprovadadesprés de complir tots els tràmits i haver rebut el vist-i-plaudel Consell de Fundadors i Antics Directius. El nou text volser una adaptació dels Estatuts a la realitat actual; una manerade facilitar, entre d’altres, els processos electorals o el nomena-ment de consells consultius més especialitzats per aprofundiren la relació amb la societat civil catalana.

ÒMNIUM. ACTIVITAT INTERNA

L’ASSEMBLEA DE SOCIS APROVAELS NOUS ESTATUTS

L a base social d’Òmnium Cultural va participar, al març,en l’elecció de càrrecs per a la renovació de la meitat de

la Junta Directiva de l’entitat. Amb més de 1.000 vots emesos,van ser elegits els 14 càrrecs que s’havien de renovar, d’acordamb els Estatuts: vicepresidència primera, secretaria i dotzevocalies. El mandat serà, com marquen els Estatus de l’entitat,de 4 anys per als dos primers càrrecs i les deu primeres voca-lies, i de 2 anys per a les dues vocalies restants.

De la candidatura unitària, que comptava amb el suport delpresident, Jordi Porta, i estava encapçalada pel president delConsell Editorial del diari Avui i director de Continguts del

Grup Cultura 03, Vicent Sanchis, van ser elegits 13 dels 14càrrecs que es renovaven. D’aquesta manera es van renovar 8vocalies respecte a la Junta anterior.

La candidatura del fins aleshores vocal de l’entitat Jordi Foz a lavocalia número 19 va ser l’única que no va ser refrendada pelsassociats. Joan Camps, que es presentava a títol individual, vaassolir-la per 5 vots de marge. El vocal del Consell General delPoder Judicial i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Al-fons López Tena; el periodista Carles Cuní; l’economista Mu-riel Casals, i el president d’Òmnium Tarragonès, Joan AndreuTorres, són les altres cares noves de la Junta Directiva.

ELS SOCIS RENOVEN LA JUNTA DIRECTIVAD’ÒMNIUM CULTURAL


NOU WEB: MÉS ACTUALITAT, OPINIÓ, ACCIÓ,TERRITORI I PARTICIPACIÓ

E l mes d’octubre Òmnium Cultural va estrenar nou web,renovant així la presència a la xarxa, amb més espais d’in-

formació i opinió, més presència de les activitats d’arreu delterritori i amb una imatge renovada que facilita als socis i alssimpatitzants de trobar-hi allò que busquen. El lloc web del’entitat www.omnium.cat s’ha renovat totalment amb la vo-luntat de millorar en tres aspectes clau: la presència a la xarxa,la informació de les activitats de tot el territori i les possibili-tats de participació dels socis. En conjunt aporta més flexibili-

tat, claredat en la informació i nous recursos. A l’apartat de l’a-genda d’activitats es poden consultar tots els actes programatsarreu del territori, i a l’espai “Pensament i acció” es podentrobar tots els articles d’opinió publicats per l’entitat. Especial-ment remarcables són també, d’una banda, el bloc del presi-dent d’Òmnium, Jordi Porta, amb qui es poden compartiropinions, i el canal Òmnium TV, un espai audiovisual que re-cull principalment reportatges d’activitats de l’entitat en unformat àgil i dinàmic.


[ 37 ]

GENER� S’aprova el pla de treball per al 2008.� S’acorda que la Junta Directiva del 12 de febrer convoquiles eleccions i que aquell dia els membres que es presentena la reelecció cessin en el seu càrrec.� Es treballa la proposta de pressupost per al 2008.

FEBRER� S’acorda convocar les eleccions el dissabte 29 de març. Espodrà votar durant tot el dissabte al matí, presencialment oper correu. Les places de la Junta Directiva que es presenten ales eleccions són: la vicepresidència primera, la secretaria, nouvocalies per quatre anys i dues vocalies per dos anys.� S’acorda que la mesa electoral estarà formada per JoanAbellà com a president de la mesa i Oleguer Serra com asecretari. S’acorda que el Comitè Executiu nomenarà lesdues vocalies.� S’aprova el pressupost de cara a presentar-lo al Consell deFundadors el dia 10 de març i a l’Assemblea General del 29.� S’acorda adherir-nos a la campanya del centenari de l’es-telada i valorar si fem alguna aportació econòmica� Es fa debat sobre la proposta de contractar tècnics territo-rials.

MARÇ� Es fa debat sobre la proposta de candidats al jurat del Pre-mi d’Honor. S’acorda ampliar el currículum dels candidatsque ha proposat la Junta Consultiva, fer-ne una mica de re-flexió i aprovar els tres noms més endavant.� S’aprova el model de professionalització de les demarca-cions. La proposta és un desplegament de 5 tècnics a partir

de maig i 3 a partir de setembre. Aquests tècnics tindran uncontracte de 5 hores. S’acorda contractar un tècnic territo-rial, Roger Bujons, que coordinarà aquests 8 tècnics.� Es debat sobre els diferents actes que s’estan organitzantamb la Federació Llull, sobretot el que fa referència a l’ho-menatge a Jaume I.

ABRIL� Es debat sobre la proposta de participar de l’estructura or-ganitzativa del tercer congrés catalanista.� S’acorda la proposta de Comitè Executiu format per 9persones: els 5 càrrecs unipersonals, més els i les vocalsYvonne Griley, Jordi Bosch, Muriel Casals i Toni Reig.� S’acorda fer el 31 de maig una tancada de treball de laJunta Directiva.� S’acorda proposar Pilar Garcia Sedas, Damià Pons i LauraBorràs com a membres de la Junta Consultiva. Així mateix,s’acorda que siguin els tres nous membres del jurat del Pre-mi d’Honor.� S’acorda organitzar el tren Jaume I� S’acorda nomenar a Josep Colomer president del Patronatd’Honor d’Òmnium.

MAIG� Es fa debat sobre la proposta d’acte de lliurament del Pre-mi d’Honor. Es proposa fer una proposta nova a nivell co-municatiu i de premsa.� Es debat sobre fer un acte abans de la sentència del TCsobre l’Estatut. Es proposa de fer-lo el 26 de juny.� Es debaten diferents temes territorials i es defineix el mè-tode de treball per la tancada de Junta.


RESUM DE LES REUNIONSDE LA JUNTA DIRECTIVA


[ 38 ]

JUNY� S’acorda fer un acte pre-sentència del TC demanant uni-tat política el proper 25 de juny al TNC.� Es debat sobre la relació entre l’equip tècnic i el polític, elcomitè executiu i la Junta Directiva, etc... es defineixen no-ves maneres de comunicar-se i treballar.� S’aprova la proposta d’acte de la Campanya 300 anys.� S’aprova la dimissió de Rosa Gimeno de la junta Directi-va i la substitució per Jordi Foz.� Es debat sobre la flama de Canigó i les relacions entreÒmnium i TIC.� S’aprova la proposta de Festa per la llibertat d’enguany.

JULIOL� Es fa una junta extraordinària per parlar només de la pos-sible sentència del TC, on:

S’acorda fer un posicionament públic de la Junta d'Òm-nium durant la reunió entre el senyor Rajoy i el presi-dent Zapatero mitjançant el comunicat "La llengua noés moneda de canvi".S’acorda reunir les entitats abans de l’11 de setembre.S’acorda tornar a convocar el grup de treball ampliatper a dissenyar la campanya a primers de setembre.S’acorda que si hi ha sentència s’enviarà el document deconsideracions prèvies.

SETEMBRE� Es fa una valoració dels actes de la Diada i la Festa per laLlibertat.� S’acorda treballar un posicionament unitari de la societatcivil davant la sentència del TC i la proposta de finança-ment.

� S’aprova una reestructuració interna de l’equip tècnic enquè Marta Buch passa a ser la directora d’Òmnium i JordiArcarons, l’adjunt a direcció.� S’acorda fer un acte d’homenatge a Ermengol Passola.� S’acorda fer una trobada de socis joves a Comarruga.

OCTUBRE� Es fa una valoració del funcionament de l’any i de l’estatactual del pla estratègic.� S’acorda fer una reunió de la Junta Directiva i tots els pre-sidents territorials el proper 24 de gener al matí per aprovarel reglament territorial.� Es debat sobre el paper de l’entitat davant la sentència del TC.� Es presenta el model d’acte de Nit de Santa Llúcia d’en-guany. S’aprova.

NOVEMBRE� S’acorda fer una jornada de reflexió de la Junta i presi-dents territorials amb l’ACS i el Baròmetre.� Es fa debat sobre l’aparició del domini .bcn i quina rela-ció ha de tenir amb el .cat.� Es debat sobre les diferents activitats dels joves d’Òm-nium i la presència de l’entitat a la xarxa.� Es debat i s’aproven propostes de treball de la FederacióLlull i de la Flama del Canigó.� Es fa seguiment de la campanya “Catalans sense fronteres”� S’aprova la proposta d’acte de la Nit de Santa Llúcia.� Es fa una valoració de la reunió territorial.

DESEMBRE� Es fa una valoració de la Nit de Santa Llúcia.� Es presenta el document marc de valoració de l’any 2008i es debat.


P er tal de generar complicitats amb altres entitats i sumaresforços, Òmnium Cultural ha fet realitat diversos con-

venis. Per exemple, destaca el conveni amb l’ Institut de Cul-tura de Barcelona i TV3 per a la celebració de la 58a Nit deSanta Llúcia. Empreses com Telefònica i l’Obra Social de LaCaixa van patrocinar també la Festa de les Lletres Catalanes.

Pel que fa a la cohesió social, Òmnium ha comptat amb elsuport de la Secretària d’Immigració i la Secretaria de Políti-ca Lingüística de la Generalitat de Catalunya per tirar enda-vant i fer créixer el programa “Quedem?”. D’altra banda, elDepartament de Cultura i el Departament de Vicepresidèn-cia de la Generalitat de Catalunya han col·laborat durant tot

l’any tant amb les activitats ordinàries com amb els projectesde referència de l’entitat.

A més, l’entitat va signar un acord amb el club de rugbi de laCatalunya del Nord USAP amb la voluntat d’enfortir la xar-xa associativa dels Països Catalans i contribuir a vincular l’es-port a la llengua i la cultura catalanes.

Finalment, cal destacar els acords de promoció amb els diarisAvui, El Periódico i La Vanguardia els quals oferien insercionspublicitàries dels cicles “Els Dijous de l’Òmnium”, “Dime-cres presentem...” i “La música i les seves formacions” a canvide l’aplicació de la seva imatge en els materials de difusió.

COL·LABORACIONS I CONVENIS


[ 39 ]

A l llarg del 2008 la Junt Directiva encapçalada per JordiPorta va reforçar el seu lligam amb altres entitats de la

societat civil catalana d’arreu del territori i continuà enfortintles línies de treball i debat amb l’Administració pública, en as-pectes concrets com educació, cultura o immigració.

GENER7 Dinar amb Miquel Sellarès i José Zaragoza (PSC)10 Presentació de la revista Time Out12 Sessió de treball Junta Directiva17 Dinar amb el lehendakari Juan José Ibarretxe23 Reunió amb l’Oficina de la UE a Barcelona24 Reunió amb Veu Pròpia24 Conferència Joan Ridao (ERC)25 Presentació centenari estelada28 Concert centenari Palau de la Música Catalana

FEBRER5 Reunió amb Joan Herrera (ICV)11 Reunió amb Xavier Trias i Jaume Ciurana (CIU-BCN)13 Reunió Federació Llull13 Premis Ciutat de Barcelona

(Josep Colomer i Joan Abellà)15-16 Conferència a les Jornades del PSM a Menorca18 Junta Consultiva21 Presentació Fundació Domènech i Muntaner22 Signatura conveni amb “La Caixa”23 Visita a Terres de l’Ebre

MARÇ3 Reunió amb l’Agència del Cens Nacional10 Consell de Fundadors i Antics Directius12 Consell Assessor CCOO12 Patronat Fundació Pau Casals18 Reunió del jurat dels Premis Nacionals de Cultura26 Comiat Josep Benet27 Dijous de l’Òmnium28 Conferència Òmnium Reus29 Assemblea general ordinària

ABRIL1 Reunió amb Patronat Catalunya Món1 Trobada Patrons d’Honor d’Òmnium7 Trobada amb Fundació Randa8 Sessió de treball a l’Ajuntament de Barcelona

pel diàleg intercultural9 Conferència a Can Alcover (OCB) a Palma de Mallorca10 Homenatge Federació Llull i FC Barcelona a Jaume I

11 Jornada de treball a Valls d’Escoles en Xarxa14 Reunió amb Bernat Joan, secretari Política Lingüística15 Junta Directiva16 Assemblea constituent Òmnium Baix Llobregat17 Roda de premsa presentació Biennal

d’Art Contemporani21 Reunió amb Imma Tubella, rectora de la UOC21 Reunió amb l’expresident Jordi Pujol23 Entrevista a Els Matins de Josep Cuní23 Recepció institucional de Sant Jordi24 Dijous de l’Òmnium25 Premis Fundació Irla

MAIG6 Entrevista a Els Matins de Josep Cuní6 Reunió amb Carles Martí, tinent d’alcalde de

Barcelona7 Reunió amb Kim Faura, director general de Telefónica7 Dinar amb la Fundació Pere Tarrés7 Reunió amb Daniel Martinez, president de Focus8 Dijous de l’Òmnium9 Conferència a Tremp14 Reunió amb l’expresident Jordi Pujol14 Inauguració de Can Alcover, seu de l’OCB,

Palma de Mallorca16 Assistència a la Convenció pel Futur (PSC)19 Reunió amb el Consell Assessor d’Òmnium20 Junta Directiva22 Jornada treball d’Escoles en Xarxa a Terrassa23 Convidat del dinar Fòrum Social de la Fundació

Pere Tarrés30 Reunió amb Òmnium Gironès31 Sessió de treball de la Junta Directiva

JUNY2 Dinar Opinió Catalana2 Lliurament del Premi Ramon Llull3 Lliurament dels Premis Baldiri i Reixach5 Presentació llibre Ramon Tremosa7 Assemblea Federació Llull a València9 Reunió Consell Assessor d’Òmnium10 Junta Directiva12 Trobada amb Ermengol Passola12 Lliurament Premis ACCID17 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes18 Acte de cloenda dels grups de conversa19 Presentació de la campanya “Junts! Per Catalunya”20 Acte de celebració 25 anys de Catalunya Ràdio


ACTIVITATS DE LA PRESIDÈNCIAI DE LA JUNTA DIRECTIVA DURANT EL 2008


[ 40 ]


25 Acte central al TNC de la campanya“Junts! Per Catalunya”

30 Presentació de l’acte anual de la campanya“300 Anys” de la Federació Llull

JULIOL5 Acte de la campanya “300 Anys a Tortosa” de la

Federació Llull8 Junta Directiva10 Reunió amb Google14 Reunió amb Fundació PuntCat16 Reunió amb Casa Àfrica21 Trobada amb Joan Puigcercós (ERC)21 Junta Directiva extraordinària

AGOST26 Reunió amb Oriol Soler, conseller delegat de

Cultura 0327 Trobada amb Alfred Bosch29 Els Matins de Josep Cuní

SETEMBRE2 Sessió de treball amb els tècnics territorials d’Òmnium3 Reunió del Consell Assessor4 Signatura del conveni entre Òmnium i l’Ajuntament de

Barcelona per a la celebració de la Nit de Santa Llúcia5 Trobada amb Joan Coscubiela, CCOO9 Dinar amb el president de la Fundació Pau Casals10 Recepció oficial de la Diada del Parlament de

Catalunya10 Participació a l’acte del Memorial 171411 Festa per la Llibertat16 Trobada amb Carles Santos17 Reunió amb Telefónica17 Presentació del nou Consell d’Administració del

Club TresC17 Dinar dels Patronat d’Honor d’Òmnium18 Assistència a la celebració de l’Iftar del Consell Islàmic

de Catalunya18 Concert d’inici de temporada del Palau de la Música

Catalana19 Recepció de la Festa de la Mercè22 Reunió amb Mònica Terribas23 Junta Directiva26 Conferència a Solsona29 Reunió Observatori per la Llengua29 Acte homenatge Lluís Companys

OCTUBRE1 Assistència al ple de Política General al Parlament1 Conferència a Sabadell1 Presentació llibre de Víctor Alexandre

3 25 anys Fundació per la Pau8 Presentació nou web d’Òmnium10 Trobada amb Isabel Pallarès10 Assistència a l’inici de temporada de la USAP i

signatura de conveni13 Reunió amb la Taula del Tercer Sector13 Assistència a l’homenatge a Xirinachs14 Reunió amb Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya

Ràdio15 Reunió amb Salvador Soley, president Caixa Sabadell15 Presentació dela segona publicació d’Òmnium Inventa’t

en català20 Lliurament dels Premis Paco Candel21 Participació de la sessió de diàlegs als 40 anys d’Abacus22 Entrevista a Tele Taxi amb Justo Molinero22 Acte d’homenatge a Ermengol Passola25 Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura27 Reunió editorials dels premis de la Nit de Santa Llúcia27 Presentació llibre Joan Triadú29 Lliurament del Premi Ramon Trias Fargas30 Conferència Joan Puigcercós (ERC)

NOVEMBRE3 Reunió amb Jordi Portabella (ERC-BCN)3 Acte de cloenda dels 40 anys d’Abacus6 Reunió amb Fedelatina7 Trobada amb Raül Romeva (ICV)9 Trobada de socis joves d’Òmnium9 Reunió Federació Llull18 Reunió Patronat Fundació Òmnium18 Junta Directiva20 Reunió amb Jaume López, ACP24 Jornada FemCat26 Reunió amb Ricard Gomà (ICV-BCN)26 Trobada amb Mònica Sabata, PdD

DESEMBRE1 Reunió del jurat del Premi de Ràdio i TV d’Òmnium3 Congrés de CCOO4 Presentació del llibre Pujol-Barrera4 Homenatge Martí Sunyol a la Garriga5 Trobada amb Quim Lecina i la Locomotora Negra5 Presentació del web en català del Parlament Europeu5 Reunió del jurat Joan Costa10 Lliurament del Premi Infantil i Juvenil de la NSLL11 Reunió del jurat del Premi JBCendrós12 Jornada de treball de la Junta Directiva16 Reunió jurat Premi Mercè Rodoreda18 Reunió jurat Premi Sant Jordi20 Nit de Santa Llúcia. La Festa de les Lletres Catalanes23 Junta Directiva


ÒMNIUM. NOVA JUNTA

JUNTA DIRECTIVA 2009Jordi Porta i Ribalta

President Barcelona

Vicent Sanchis i LlàcerVicepresident 1r

Barcelona

Joan Abellà i BarrilVicepresident 2n

Barcelona

Oleguer Serra i BoixaderasSecretariBadalona

Jordi Sumarroca i ClaverolTresorer

Barcelona

Muriel Casals i CouturierVocal

Barcelona

Jordi Bosch i de BorjaVocal

Barcelona

Alfons López TenaVocal

Barcelona

Toni Reig i CasassasVocal

Taradell

Joaquim Colominas i FerranVocal

Barcelona

Roger Buch i RosVocal

Barcelona

Josep M. Forné i FebrerVocalLleida

Isidor Marí i MayansVocal

Vilassar de Mar

Carles Cuní i LlaudetVocalTiana

Ivan Capdevila i PeñaVocal

Barcelona

Joan Camps i OrtizVocal

El Masnou

Marta Rovira i MartínezVocal

Vilassar de Mar

Yvonne Griley i MartínezVocal

St. Fost de Campsentelles

Lluís Casadellà i SalvadorVocal

Figueres

Raimon Ribera i RegullVocal

Barcelona

Miquel Sellarès i PerellóVocal

Barcelona

Joan-Andreu TorresVocal

Tarragona

Jordi Foz i DalmauVocal

Barcelona

Sònia Llinàs i MartíVocal

Barcelona


[ 42 ]

BALA

NÇ

DE

GES

TIÓ

. MEM

ÒR

IA E

CO

NÒ

MIC

A

ESTA

T D

E C

OM

PTES

20

08

Est

at d

e co

mpt

es d

e la

Seu

Nac

iona

l. D

ins

l’apa

rtat

de

desp

eses

i so

ta e

l con

cept

e “T

erri

tori

als,

func

iona

ls i a

jut

a la

Fun

daci

ó” s

’incl

ouen

les

quot

es d

e so

cis

que

es t

rans

fere

ixen

del

pre

ssup

ost

de la

Seu

Nac

iona

l a le

s se

us t

erri

tori

als.

En

el p

ress

upos

t 20

09 i

el r

eal 2

008

s’inc

loue

n la

res

ta d

’ingr

esso

s de

les

seus

.

Pre

ss. 20

09%

Rea

l 20

08%

Pre

ss. 20

08%

Rea

l 20

07%

31.1

2.08

31.1

2.07

ING

RESSO

S

TO

TA

L3.

131.

812,

0010

0,00

%3.

289.

161,

5410

0,00

%2.

639.

224,

4010

0,00

%2.

197.

368,

5110

0,00

%

Quo

tes

de s

oci

815.

000,

0026

,02%

728.

641,

6822

,15%

694.

000,

0026

,30%

571.

078,

0025

,99%

Subv

enci

ons

públ

ique

s es

truc

tura

689.

585,

0022

,02%

711.

292,

1621

,63%

701.

845,

6826

,59%

735.

192,

8933

,46%

Altr

es i

ngre

ssos

59.4

00,0

01,

90%

61.6

26,3

31,

87%

26.4

00,0

01,

00%

43.9

42,1

42,

00%

Subv

enci

ons

per

a ac

tivita

ts65

3.62

7,00

20,8

7%90

0.24

1,30

27,3

7%80

9.40

0,00

30,6

7%53

7.80

0,00

24,4

7%A

ltres

ing

ress

os a

ctiv

itats

405.

000,

0012

,93%

288.

452,

658,

77%

216.

378,

728,

20%

117.

865,

165,

36%

Ingr

esso

s de

lega

cion

s fu

ncio

nals

1.20

0,00

0,04

%1.

400,

000,

04%

1.20

0,00

0,05

%1.

490,

320,

07%

Ingr

esso

s di

rect

es s

eus

terr

itori

als

358.

000,

0011

,43%

407.

507,

4212

,39%

Apl

icac

ió r

esul

tats

any

s an

teri

ors

150.

000,

004,

79%

190.

000,

005,

78%

190.

000,

007,

20%

190.

000,

008,

65%

DESPESES

TO

TA

L3.

131.

812,

0010

0,00

%3.

136.

667,

0110

0,00

%2.

639.

224,

4010

0,00

%1.

979.

310,

9310

0,00

%

Est

ruct

ura,

com

unic

ació

i m

àrqu

etin

g1.

092.

583,

8234

,89%

1.10

0.01

7,83

35,0

7%1.

108.

369,

2042

,00%

897.

090,

2745

,32%

Act

ivita

ts1.

031.

120,

1032

,92%

1.09

5.20

7,35

34,9

2%99

9.65

5,20

37,8

8%64

4.11

4,90

32,5

4%Te

rrito

rial

s, fu

ncio

nals

i aj

ut a

la F

unda

ció

1.00

8.10

8,08

32,1

9%94

1.44

1,83

30,0

1%53

1.20

0,00

20,1

3%43

8.10

5,76

22,1

3%

Res

ultat

0,

0015

2.49

4,53

0,00

218.

057,

58


BALA

NÇ

DE

GES

TIÓ

. MEM

ÒR

IA E

CO

NÒ

MIC

A

BALA

NÇ

DE

SIT

UA

CIÓ

31-

12-2

00

8 (C

CA

A)

Aqu

est

Bal

anç

és e

l del

s C

ompt

es A

nual

s Aud

itats

i in

clou

tan

t le

s da

des

de la

Seu

Nac

iona

l com

les

de le

s se

us t

erri

tori

als

2008

2007

2008

2007

AC

TIU

1.08

9.03

9,55

1.17

4.08

5,66

PASSIU

1.08

9.03

9,55

1.17

4.08

5,66

A)

IMM

OB

ILIT

ZAT

10.4

62,4

219

.035

,27

A)

FO

NS P

RO

PIS

755.

344,

1974

7.91

4,11

Equ

ips

info

rmàt

ics

6.31

7,72

16.2

70,5

7R

oman

ent

747.

914,

1174

8.51

6,57

Fian

ces

4.14

4,70

2.76

4,70

Exc

eden

t de

l'ex

erci

ci7.

430,

08-6

02,4

6

D) A

CT

IU C

IRC

ULA

NT

1.07

8.57

7,13

1.15

5.05

0,39

E)

CR

ED

ITO

RS A

CU

RT

TER

MIN

I33

3.69

5,36

426.

171,

55

III

DE

UT

OR

S54

3.06

2,98

532.

651,

10Pr

oveï

dors

231.

299,

7622

1.55

0,93

Fund

ació

Pri

vada

Òm

nium

51.0

66,0

016

5.11

7,51

Usu

aris

i de

utor

s79

.399

,90

77.7

38,9

7O

.S.S

ocia

l Cre

dito

rs18

.759

,41

11.9

92,2

8D

euto

rs p

er s

ubve

ncio

ns43

0.14

7,58

450.

914,

45H

.P C

red.

Ret

en. I

RPF

31.0

43,8

725

.066

,09

HP

Deu

tora

Ret

. IR

PF4.

057,

191.

730,

56Pr

èste

cs i

tar

geta

de

crèd

it92

6,32

2.44

4,74

IVA

10

.603

,47

2.59

1,97

Ingr

esso

s an

ticip

ats

600,

00A

vanç

amen

ts18

.854

,84

-324

,85

VI

TR

ESO

RER

IA53

5.51

4,15

622.

399,

29

Ban

cs52

6.75

5,56

268.

428,

29Fo

ns d

'inve

rsió

0,00

350.

000,

00E

fect

iu8.

758,

593.

971,

00

ries, se fa singular eexpressa menció individual, segons reci


[ 4 ]

DIPUTACIÓ 276, PRAL.08009 BARCELONACATALUNYATEL. 93 319 80 [email protected]


COBERTES 4T:Maquetación 1 · Flama del Canigó. També s’han assajat nous formats per a la Nit...

Documents

Transcript of COBERTES 4T:Maquetación 1 · Flama del Canigó. També s’han assajat nous formats per a la Nit...