Compartic2015

60
QUÈ HI HA DARRERE? INNOVACIÓ, METODOLOGIES I TRANSFORMACIÓ SOCIAL I EDUCATIVA Carles Monclús València, 8 de maig de 2015

Transcript of Compartic2015

TIC, TAC, TAP? qu hi ha darrere? Innovaci, metodologies i transformaci social i educativaCarles MonclsValncia, 8 de maig de 2015No s modern all que s recent o nou, o fem que ho semble, sin all que perdura i transforma la vida i la realitat. No es canvia el mn per fer-lo progressar sense tenir en compte com s, qui hi s i com el viu.

GIMENO SACRISTN (2008) Educar por competencias Qu hay de nuevo? Ed. Morata

Existeixen evidncies que, en moltes ocasions, ls de les TIC a laula no suposa una alteraci o innovaci de la prctica educativa. De fet, una gran majoria de professorat tendeix a emprar la tecnologia per fer les mateixes tasques que tradicionalment ha realitzar amb llibres o amb la pissarra () s a dir, sincorporen noves tecnologies de la informaci i comunicaci a laula per sn utilitzades en el marc dun model pedaggic tradicional i obsolet.

Area, M. ;Correa, J.M. Las tic entran en la escuela: nuevos retos educativos, nuevas prcticas docentes.PER A QU ENSENYEM?

Incorporaci de les TIC al Sistema EducatiuUN PROCS ACCELERAT QUE ENS EXIGEIX REFLEXIBILL GATES VOL APANYAR EL MN AMB BILL CLINTON I EL PODER DE LA TECNOLOGIAPARAL.LEL A IRRUPCI DE LA IDEOLOGIA NEOLIBERAL

LES TIC SN FERRAMENTESQUATRE QESTIONSentorns oberts i tancats daprenentatgeles finalitats de leducaciel pes de processos i productes a lacte educatiula relaci entre seqncia didctica i ferramentes TICTICTACTAP

Leducaci com .LES FINALITATS DE LEDUCACIha estat la gran esperana per a millorar el mn, reduir les desigualtats

LES FINALITATS DE LEDUCACICOMPRENDRE I TRANSFORMAR LA REALITATADQUIRIR LA CULTURADESENVOLUPAR-NOS COM A PERSONESRECONSTRUIR LA PRPIA CULTURA

Educaci problematitzadora o alliberadora leducaci bancriapossibilita que lalumnat repense la seua realitat a partir del dileg

el sistema educatiu com un instrument per disminuir les desigualtats socialsOBJECTIUS COLLECTIUSLOGSE

QU HA PASSAT?TEORIES DEL CAPITAL HUMLEDUCACI COM A INVERSILEDUCACI COM A MERCADERIACanvi de concepci clau

TEORIES DEL CAPITAL HUMprivatitzaci de leducaci

creixement dun mercat educatiuQUALITAT?XIT EDUCATIU?APODERAMENT? o es diu aix i estem parlant dESPERIT EMPRENEDORparanys del llenguatgeLes noves tecnologies s que han de ser unes

Tecnologies per a lapoderament i la participaci,

Apoderament s el procs pel qual les personen enforteixen les seues capacitats, confiana i protagonisme com a grup social pel tal dimpulsar canvis positius de les situacions i opressions que viuen.

Per parlar duna educaci renovadora, o innovadora, cal que aquesta responga a lobjectiu de fer persones ms lliures, ms lcides, i que qestionen la injusta societat en qu vivim.QUATRE QESTIONSentorns oberts i tancats daprenentatgeles finalitats de leducaciel pes de processos i productes a lacte educatiula relaci entre seqncia didctica i ferramentes TIC

Per parlar duna educaci renovadora, o innovadora, cal que aquesta responga a lobjectiu de fer persones ms lliures, ms lcides, i que qestionen la injusta societat en qu vivim.

Processos o productes?

PEDAGOGIA TECNOLGICAobsessi pels resultats quantificables, all important s concretar-losconductismela fi justifica els mitjans eficincia

LES COMPETNCIESun retorn a la pedagogia tecnolgica?documents pont?en principi semblava positiula taxonomia de Bloom?Tots els aprenentatges es poden concretar amb uns resultats objectius? Amb uns mateixos resultats aparents es poden haver aprs coses diferents en funci de com haja estat el procs?

Front a la pedagogia tecnolgica els corrents renovadors de lensenyamentIMPORTNCIA I RIQUESA DELS PROCESSOS

TEORIES COGNITIVESall important s COM treballem a laulala fi mai justifica el mitjans, la manera de fer ha de ser coherent amb all que pretenem i ha destar sustentat per uns valors ticsdissenyar lensenyament consisteix en dissenyar activitats que ajuden lalumnat a construir els seus aprenentatges i que siguen ticament valuoses

Raths, lany 1971 , en un article crtic amb els objectius concrets daprenentatge, "Teaching whithout specifics objectives" (publicat a la revista Educational Leadership i citat per STENHOUSE (1984) i per GIMENO, J.(1988)) establia dotze principis que definien quines eren les activitats amb ms valor educatiu1.Permet lalumnat efectuar eleccions informades per a realitzar l'activitat i reflexionar sobre les conseqncies de les seues accions.Una activitat t ms valor educatiu si:

2. Assigna als i les estudiants papers actius (investigar, exposar, observar, entrevistar, participar en simulacions,..) enlloc de passius (escoltar, omplir fitxes, participar en discussions rutinries amb el professorat,...), en situacions d'aprenentatge.Una activitat t ms valor educatiu si:

5. El seu acompliment pot ser realitzat amb xit per estudiants a diversos nivells d'habilitat. (Tasques com imaginar, comparar, classificar o resumir, no imposen normes de rendiment niques als resultats possibles de les mateixes.)Una activitat t ms valor educatiu si:

Meirieu (1998) planteja la pedagogia de les condicions.

El paper de leducaci consisteix en possibilitar un espai on la persona desenvolupe la seua autonomia i el seu aprenentatge. Laprenentatge i el creixement personal el fa el subjecte per el professorat, qui educa, crea les condicions per a qu aquest es produesca.cal que ens centrem en els processos educatius, i aquests han de donar un paper actiu a lestudiantat, han de permetre acollir els seus interessos i generar un espai on puguen construir els seus aprenentatges.ticament valuosos, QUATRE QESTIONSentorns oberts i tancats daprenentatgeles finalitats de leducaciel pes de processos i productes a lacte educatiula relaci entre seqncia didctica i ferramentes TIC

Per parlar duna educaci renovadora, o innovadora, cal que aquesta responga a lobjectiu de fer persones ms lliures, ms lcides, i que qestionen la injusta societat en qu vivim.cal que ens centrem en els processos educatius, i aquests han de donar un paper actiu a lestudiantat, han de permetre acollir els seus interessos i generar un espai on puguen construir els seus aprenentatges.

SEQNCIA DIDCTICAFERRAMENTES TIC

lorganitzaci de cada unitat daprenentatge, i quin paper donem a professorat i alumnat en eixa seqncia.a. Model tradicional densenyarMOMENT 1 Explicaci del professorat.

MOMENT 2 Realitzaci dactivitats previstes per tal de fixar els continguts (generalment preguntes tancades)

MOMENT 3 Realitzaci dactivitats de control i avaluaci sobre all aprs. Preguntes orals i/o proves escrites.

a. Model tradicional densenyarTIC ajudar en lexplicaci (pissarres digitals, presentacions, vdeos,), per a la realitzaci dactivitats de control: qestionaris, activitats tancades ( sopes de lletres, encreuats, Jclic, Hotpotatoes..) i la utilitzaci del llibre de text digital.

b. Model tecnolgic

b. Model tecnolgicMOMENT 1. La tasca del professorat se centra en la programaci exhaustiva dobjectius

MOMENT 2. A continuaci el professorat programa i temporalitza seqncies tancades dactivitats, Les activitats inclouen informaci, que posa a disposici de lalumnat el professorat, per tal de resoldre-les.

MOMENT 3. Aplicaci dactivitats realitzades per lalumnat de manera individual, encara que podrien tamb combinar activitats en grup.

MOMENT 4 Avaluaci dels objectius operatius assolits per lalumnat. Realitzaci dactivitats de recuperaci.

b. Model tecnolgicla utilitzaci de les TIC fa referncia normalment a llions programades autocorrectives amb suport multimdia, a lelaboraci de materials amb exe-learning, a alguns models de webqest molt tancades amb un resultat previst daprenentatge,

c. Model de projectesMOMENT 1.Selecci del tema a investigar, a treballar.MOMENT 2. Detecci didees prvies. Qu sabem? MOMENT 3 Qu volem saber? Continguts. Elaboraci grupal dun mapa conceptual inicial. MOMENT 4 .Elaboraci dun Pla de Treball. Distribuci de tasques entre lalumnat organitzat per grups de treball.MOMENT 5. Investigaci de cadascun dels grups.MOMENT 6 Exposici treball de grups. MOMENT 7 Producci final. Selabora un dossier, un documental o quelcom que mostra el resultat final. Aquest producte savalua a partir duna rbrica daprenentatge

d. Model dinvestigaci i aprenentatge cooperatiuMOMENT 1. Activitats de motivaci i detecci didees prvies MOMENT 2 . Aportaci de materials (per part del professorat i de lalumnat) que ens facen reflexionar sobre els continguts i analitzar-los. Lectures, textos, vdeos, pellcules,MOMENT 3. Activitats de producci amb resultat no prefixat (didees, de textos, de vdeos,) en grup i individuals per tal danar aprofundint en els continguts i qestionar les idees prvies i les hiptesis inicials. MOMENT 4. Activitats de comunicaci, discussi, valoraci, avaluaci i sntesi.

c. Model de projectesd. Model dinvestigaci i aprenentatge cooperatiuel paper del professorat consisteix en incitar lalumnat a fer-se preguntes, donar explicacions, fer reflexionar, mostrar contradiccions i estructurar els coneixements les TIC funcionen com a suport al procs de recerca, treball en grup, producci i comunicaci.c. Model de projectesd. Model dinvestigaci i aprenentatge cooperatiuQuines ferramentes TIC?DETECCI DIDEES PRVIES

RECERCA

SABER BUSCAR LA INFORMACISABER TRANSFORMAR LA INFORMACI EN CONEIXEMENTACTUALITZACIRELLEVNCIAFIABILITATINTENCIONALITATTRIANGULACI DE FONTSel catal a la xarxaperLa vikipdia en catal s la 13 per nombre dentrades, amb ms de 350.000 entrades

El catal s una de les 24 llenges en qu stradut el Firefox

Al Open directori project, un index de pgines web, les pgines en catal ocupen l11 lloc

El catal s una de les 36 llenges en qu stradut .El catal era la llengua que ocupava el lloc 85 en quant a nombre parlants al mn (2006)TREBALL EN GRUP

ACTIVITATS DE PRODUCCI

XATSFRUMS

COMUNICACI

E-MAILAVALUACIles rbriques davaluacihttp://rubistar.4teachers.org/index.php?&skin=es&lang=es&

QUATRE QESTIONSentorns oberts i tancats daprenentatgeles finalitats de leducaciel pes de processos i productes a lacte educatiula relaci entre seqncia didctica i ferramentes TIC

Per parlar duna educaci renovadora, o innovadora, cal que aquesta responga a lobjectiu de fer persones ms lliures, ms lcides, i que qestionen la injusta societat en qu vivim.cal que ens centrem en els processos educatius, i aquests han de donar un paper actiu a lestudiantat, han de permetre acollir els seus interessos i generar un espai on puguen construir els seus aprenentatges.Utilitzaci de ferramentes TIC per treballar collaborativament i per produir coneixement en activitats de tipus obert i creatiu.EL DILEMA DE LOBERTURAENTORNS OBERTS O TANCATS DAPRENENTATGE?entorns virtuals daprenentatge i comunicaci- EVA o LMS ( Learning Management Sistem)

compartir totes les activitats de producci que es fan a laula a la xarxa mitjanant blogs, youtube, slideshare, prezi Entorns oberts Posen en valor el coneixement que creem i construm a laula, Generen un major grau dexigncia formal en lalumnat Obrim all que fem a laula a les famlies i a lentorn de lalumnat. Possibiliten la collaboraci amb altres escoles, la realitzaci de projectes conjunts

Entorns oberts

CONCLUSIONS

Una educaci innovadora o transformadora exigeix que les TIC siguen realment unes Tecnologies per a lApoderament i la Participaci.

han dajudar lalumnat a pensar la seua realitat i a collaborar amb altres per construir coneixement.

I aix exigeix una escola no centrada en uns resultats objectivables sin una escola que treballa amb uns processos educatius valuosos, complexos, i que posa en qesti la realitat en qu vivim

Perqu, lobjectiu de leducaci ha de ser possibilitar que les persones siguen ms lliures i felices.

Aix s possible amb seqncies didctiques que facen lalumnat protagonista actiu del procs daprenentatge. I amb una escola oberta a lentorn, permeable de fora cap a dins per tamb de dins cap enfora de la societat.equitat, justcia, responsabilitat, esperit crtic, tolerncia, participaci, autorealitzaciempleabilitat, eficcia, outputs, estndards, excellncia, competncies, qualitat, esperit emprenedorRECUPEREM EL LLENGUATGE front a

Grcies per la vostra atenci

espere haver generat ms preguntes que respostesque ens ajuden a seguir lluitant per construir un mn ms just i una educaci al servei de les persones