DISSENY I CONTROL D’UN SISTEMA DE FILTRATGE...

DISSENY I CONTROL D’UN SISTEMA DE FILTRATGE PER UNA INSTAL.LACIÓ DE REG.

TITULACIÓ: E.T.I.E.

AUTORS: Xavi Nadal i Gonzàlez,.

DIRECTORS: Lluís Guasch Pesquer,..

DATA: Setembre / 2006.

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 1.Index – Setembre 2006

1

1. INDEX.


2

2. MEMÒRIA. 2.1- Objecte del projecte. 2.2- Alcans del projecte. 2.3- Antecedents. 2.4- Situació i emplaçament. 2.5- Normativa i referències.

2.5.1 Normativa. 2.5.2 Referències.

2.5.2.1 Catàlegs. 2.5.2.2 Bibliografia. 2.5.2.3 Softwares utilitzats.

2.5.3 Pla de gestió de qualitat en la redacció del projecte. 2.5.4 Altres referències. 2.6- Definicions i abreviatures. 2.7- Requisits de disseny.

2.7.1 Introducció. 2.7.2 Hidràulica. 2.7.3 Elèctrics. 2.7.4 Accionaments automàtics o de control. 2.7.5 Obra civil.

2.8- Anàlisis de solucions.

2.8.1 Hidràulica.

2.8.1.1 Composició. 2.8.1.2 Equip impulsor. 2.8.1.3 Tubs transport aigua. 2.8.1.4 Característiques principals filtre automàtic.

2.8.2 Elèctrica.

2.8.2.1 Condicions generals. 2.8.2.2 Tarifes elèctriques. 2.8.2.3 Correcció factor de potència. 2.8.2.4 Correcció efectes capacitatius. 2.8.2.5 Determinació factor de potència. 2.8.2.6 Recàrrecs i bonificacions. 2.8.2.7 Posada a terra. 2.8.2.8 Protecció de l’ instal.lació. 2.8.2.9 Escomesa. 2.8.2.10 Conductors. 2.8.2.11 Enllumenat. 2.8.2.12 Sistemes d’ engegada motors. 2.8.2.13 Control arrancades i aturades. 2.8.2.14 Aparells de mesura. 2.8.2.15 Codis de protecció materials.


3

2.8.3 Control automàtic.

2.8.3.1 Sistemes de control i maniobra. 2.8.4 Obra civil.

2.8.4.1 Ubicació 2.8.4.2 Construcció i execució de rases.

2.9- Resultats finals.

2.9.1 Hidràulic

2.9.1.1 Estructura principal sistema de filtratge. 2.9.1.2 Pèrdues de carrega en els filtres. 2.9.1.3 Dimensions i disseny. 2.9.1.4 Esquema hidràulic.

2.9.2 Sistema elèctric. 2.9.2.1 Escomesa. 2.9.2.2 Derivació individual. 2.9.2.3 Millora del factor de potència. 2.9.2.4 Proteccions. 2.9.2.5 Enllumenat. 2.9.2.6 Control sistema filtratge.

2.9.2.6.1 Modificació de paràmetres. 2.9.2.7 Regulació diferencial de pressió. 2.9.2.8 Control automàtic.

2.9.3 Obra civil.

2.9.3.1 Estació de bombeig. 2.9.3.2 Excavació

2.10- Planificació. 2.11- Ordre de prioritat entre els documents bàsics.


4

3. ANNEX. 3.1- Càlculs finals sistema hidràulic.

3.1.1 Càlculs de pèrdua de càrrega i pressió.

3.1.1.2 Pèrdues de carrega tu i accessoris. 3.1.2 Càlcul Altura Manomètrica. 3.1.3 Càlculs tubs canalitzadors. 3.1.4 Càlcul de pressió en la tuberia. 3.1.5 Càlcul equip bomba.

3.1.5.1 Potencia absorbida per la bomba. 3.1.5.2 Característiques bomba.

3.2- Càlculs finals sistema elèctric.

3.2.1 Càlculs de la línia. 3.2.2 Demanda de potència. 3.2.3 Enllumenat general. 3.2.4 Distribució i secció de línies.

3.2.4.1 Monofàsica. 3.2.4.2 Trifàsica.

3.2.5 Balanç de potència.

3.2.5.1 Tarifes. 3.2.5.2 Tipus.

3.2.6 Complement de discriminació horària. 3.2.7 Millora factor de potencia. 3.2.8 Càlcul de la posada a terra. 3.2.9 Protecció contra sobreintensitats i curtcircuits. Iprotec

3.2.9.1 Càlculs curtcircuits i corbes de disparo. 3.2.9.2 Poder de tall. 3.2.9.3 Corbes electromagnètiques.

3.2.10 Sistema de control i arrancada.

3.2.10.1 Arrancadors estàtics. 3.2.11 Relació entrades - sortides filtre automàtic.

3.2.11.1 Esquema automata independent filtres automàtics. 3.3- Càlculs obra civil.

3.3.1 Estació de bombeig. 3.3.2 Excavació de les rases.


5

4. PLANOS. 4.1- Situació i emplaçament. 4.2- Ubicació finca. 4.3- Instal.lació hidràulica finca. 4.4- Equip motor-bomba. 4.5- Connexió bombes d’impulsió. 4.6- Connexió hidràulica filtres automàtics. 4.7- Connexió elèctrica filtres automàtics. 4.8- Esquema de potència motors inducció (bombes i sistema adob). 4.9- Connexió E/S automata per f.a. 4.10-Connexió programador horari general.


6

5. PLEC DE CONDICIONS. 5.1- Obres hidràuliques.

5.1.1.Instal·lacions. 5.1.2. Xarxa primària. 5.1.3. Xarxa secundària.

5.1.3.1. Reg per degoteig.

5.1.4. Automatització de la xarxa de reg. 5.1.4.1. By-Pass d’electrovàlvula. 5.1.4.2. Programadors elèctrics o electrònics. 5.1.4.3. Programadors elèctrics autònoms.

5.2.- Sistema elèctric.

5.2.1. Condicions generals. 5.2.2. Canalitzacions elèctriques. 5.2.3. Conductors aïllats sota tubs protectors. 5.2.3.1. Tubs en canalitzacions fixades en superfície. 5.2.3.2. Tubs en canalitzacions empotrades. 5.2.3.3. Tubs en canalitzacions aèries o amb tubs a l'aire. 5.2.3.4. Tubs en canalitzacions enterrades. 5.2.3.5. Conductors aïllats enterrats. 5.2.4. Normativa.

5.2.4.1. Normes dínstal.lació en presencia de canalitzacions dáigua. 5.2.4.2. Accesibilitat a les instal.lacions.

5.2.5. Conductors. 5.2.5.1 Materials. 5.2.5.2 Dimensionat.

5.2.6. Identificació de les instal.lacions. 5.2.6.1. Resistencia dáïllament i rigidesa dielèctrica.

5.2.7. Elements instal.lació. 5.2.7.1. Caixes dénllaç. 5.2.7.2. Mecanismes. 5.2.7.3. Aparells de comandament i protecció.

5.2.7.3.1. Quadres elèctrics. 5.2.7.3.2. Interruptors automàtics.

5.2.7.3.3. Guardamotors. 5.2.7.3.4. Fusibles. 5.2.7.3.5. Interruptors diferencials. 5.2.7.3.6. Seccionadors. 5.2.7.3.7. Embarrats. 5.2.7.3.8. Prensastopes i etiquetes.


7

5.2.8. Receptors. 5.2.8.1. Receptors d´enllumenat.

5.2.8.2. Receptors (motors). 5.2.9. Posada a terra. 5.2.9.1. Unions a terra. 5.2.10. Inspeccions i proves de fàbrica. 5.3.- Obra civil.

5.3.1. Rases. 5.3.1.1 Rases dins de parterres.

5.3.2. Pericons.

5.3.2.1 Pericons per a la ubicació de vàlvules o bypass. 5.3.2.2 Pericó de comptador d’aigua (si fos necessàri).

5.4.- Instal.lacions en aigües freatiques. 5.5.- Assaig de les instal.lacions.

5.5.1. Assaig de pressió interior de canonades de reg. 5.5.2. Assaig d’estancament de canonades de reg.

5.6.- Supervisions i recepcions d´obres. 5.7.- Documentació gràfica.


8

6. ESTAT D’AMIDAMENTS. 6.1-Instal.lació hidràulica.

6.1.1. Conductes i accessoris. 6.1.2. Mecanismes de tractament.

6.2-Instal.lació elèctrica.

6.2.1. Quadres de protecció i aparamenta elèctrica. 6.2.2. Mecanismes de protecció. 6.2.3. Mecanismes de control. 6.2.4. Cablejat. 6.2.5. Tubs protectors i accessoris.

6.3-Instal.lació obra civil.

6.3.1. Rasa. 6.3.2. Estació de bombeig.

6.4-Varis.


9

7. PRESSUPOST. 7.1- Justificació de preus.

7.1.1 Mà d´obra especialitzada. 7.1.2 Maquinaria. 7.1.3 Materials

7.1.3.1 Materials hidràulica. 7.1.3.2 Materials elèctrica.

7.1.4 Obra civil.

7.1.4.1 Rasa. 7.1.4.2 Estació de bombeig.

7.1.5 Varis. 7.1.6 Materials compostos.

7.2- Resum pressupost.


10

8.ESTUDI D’ENTITAT PROPIA 8.1- Prevenció de Riscos Laborals.

8.1.1. Objecte. 8.1.2. Alcanç. 8.1.3. Análisis de Riscos.

8.1.3.1 Riscos Generals. 8.1.3.2 Riscos Específics. 8.1.3.3 Excavacions. 8.1.3.4 Moviment de terres. 8.1.3.5 Manipulació de materials. 8.1.3.6 Transport de materials i equips dins l´obra. 8.1.3.7 Muntatge d´equips i materials.

8.1.4. Maquinària i Medis Auxiliars. 8.1.5. Mesures Preventives.

8.1.5.1 Proteccions Personals.

8.1.6. Normativa Utilitzada en la Redacció del Projecte. 8.1.7. Plas d’execució del Projecte. 8.1.8. Consideracions Finals.

8.2- Impacte Ambiental.

8.2.1. Alteració del paisatge. 8.2.2. Contaminació del sòl.

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg 2.Memòria - Setembre 2006

0

2.MEMÒRIA.


1

Full d´identificació. Titol: Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. Codi projecte: 8072. Dades titular obra: - Titular: Ramaderia Agrícola de Reus S.L. - Cif: B-22430712 Reus (Tarragona). - Codi postal: 25072. - Domicili: Carrer Portal nº23 Reus. - Representant legal empresa: Antonia Alonso Pedrosa. -D.N.I.: 43215654-Y. - Tlf. de contacte: 973-876398; Mòbil: 678908098. Dades realitzador obra: - Colegiat: Xavier Nadal i Gonzàlez. Nº: 705363. - D.N.I.: 78087507-T. - Direcció professional: Carrer Felip II, nº 22 Lleida, C.P. 23134. - Tlf. de contacte Oficina: 973-234567, Mòbil: 654321098, Fax: 973-263803 - Correu electrònic: [email protected]. Firmat: Col.legiat responsable. Representant empresa.


2

Índex. 2.1- Objecte del projecte. 2.2- Alcans del projecte. 2.3- Antecedents. 2.4- Situació i emplaçament. 2.5- Normativa i referències.

2.5.1 Normativa. 2.5.2 Referències.

2.5.2.1 Catàlegs. 2.5.2.2 Bibliografia. 2.5.2.3 Softwares utilitzats.

2.5.3 Pla de gestió de qualitat en la redacció del projecte.

2.5.4 Altres referències. 2.6- Definicions i abreviatures. 2.7- Requisits de disseny.

2.7.1 Introducció. 2.7.2 Hidràulica. 2.7.3 Elèctrics. 2.7.4 Accionaments automàtics o de control. 2.7.5 Obra civil.

2.8- Anàlisis de solucions.

2.8.1 Hidràulica.

2.8.1.1 Composició. 2.8.1.2 Equip impulsor. 2.8.1.3 Tubs transport aigua. 2.8.1.4 Característiques principals filtre automàtic.

2.8.2 Elèctrica.

2.8.2.1 Condicions generals. 2.8.2.2 Tarifes elèctriques. 2.8.2.3 Correcció factor de potència. 2.8.2.4 Correcció efectes capacitatius. 2.8.2.5 Determinació factor de potència. 2.8.2.6 Recàrrecs i bonificacions. 2.8.2.7 Posada a terra. 2.8.2.8 Protecció de l’ instal.lació. 2.8.2.9 Escomesa. 2.8.2.10 Conductors. 2.8.2.11 Enllumenat. 2.8.2.12 Sistemes d’ engegada motors.


3

2.8.2.13 Control arrancades i aturades. 2.8.2.14 Aparells de mesura. 2.8.2.15 Codis de protecció materials.

2.8.3 Control automàtic.

2.8.3.1 Sistemes de control i maniobra. 2.8.4 Obra civil.

2.8.4.1 Ubicació 2.8.4.2 Construcció i execució de rases.

2.9- Resultats finals.

2.9.1 Hidràulic

2.9.1.1 Estructura principal sistema de filtratge. 2.9.1.2 Pèrdues de carrega en els filtres. 2.9.1.3 Dimensions i disseny. 2.9.1.4 Esquema hidràulic.

2.9.2 Sistema elèctric.

2.9.2.1 Escomesa. 2.9.2.2 Derivació individual. 2.9.2.3 Millora del factor de potència. 2.9.2.4 Proteccions. 2.9.2.5 Enllumenat. 2.9.2.6 Control sistema filtratge.

2.9.2.6.1 Modificació de paràmetres. 2.9.2.7 Regulació diferencial de pressió. 2.9.2.8 Control automàtic.

2.9.3 Obra civil.

2.9.3.1 Estació de bombeig. 2.9.3.2 Excavació

2.10- Planificació. 2.11- Ordre de prioritat entre els documents bàsics.


4

2.1- Objecte del projecte. Lóbjecte del projecte és implementar un nou sistema de filtratge automatitzat en una instal.lació hidràulica, aquesta, concretament séfectuarà en un reg agrícola pel tractament de láigua i així poder separar les impureses que hi pugui haver ja que aquestes fàcilment poden obstruir els micro-conductes de sortida que hi ha de manera localitzada a cada planta. Láplicació en concret ens permetrà no haver dáturar el procés de bombeig on, a més, la maniobra es farà automàticament sense necessitat d estar-hi continuament pendents. A més dels càlculs i disseny de léquip filtrant, també calcularem certs aspectes de línstal.lació directament lligats com ara seran: -Dimensionat de les canonades. -Càlcul equip o equips impulsors. -Determinació de tarifa adient per a la contractació dénergia elèctrica. -Escomesa, etc... 2.2- Alcanç del projecte. El següent projecte tracta del disseny, regulació i control del filtratge en una estació de bombeig, aplicable a diferents camps referents al tractament dáigües, com podria ser, regs agrícoles, potabilitzadores dáigues, etc... En el nostre cas aprofundirem més en el camp agrícola, on no caldrà tenir tant en compte léstat de láigua en quan a qualitat es refereix, cosa que en altres utilitats serà indispensable dur a terme un tractament exhaustiu. Els sistemes de reg emprats en el camp agrícola podran ser de diversos tipus, ja siguin sistemes de degoteig o reg localitzat, pulveritzadors, pivots, etc... Escollirem un sistema de reg segons les necessitats del client, sobre aquesta elecció farem els càlculs més adients segons les necessitats dáigua per saber amb exactitut quina classe de material ens farà falta així mateix també calcularem: La potència motor-bomba, capacitat filtres, dimensionat i ubicació de conductes o canonades, la contractació de la potència a la companyia, léscomesa, etc... La demanda dáigua segons les necessitats de léxplotació i estudiant previament el sistema de reg a utilitzar, serà aproximadament uns 240 metres cúbics de cabal per cada hora. Láigua serà recollida en un pou on a més de subministrar-lo un canal de forma gairebé continuada, s´hi ajuntarà les aigües procedents de les capes freàtiques. Les dimensions del pou seran les suficients com per subministrar láigua necessària per a les hores de reg en circumstancies extremes i adverses de climatologia.


5

Una vegada sapiguem les necessitats i possibilitats dáigua, passarem a escollir els elements principals que formaran la nostra instal.lació. Pel que fa referència a lélement principal de línstal.lació; el mercat té un gran ventall de models que poden satisfer gairebé totes les necessitats. Així doncs estudiant el cas més acuradament hem optat per la possibilitat de tenir 3 equips de bombeig disponibles (tots tres dídentiques característiques) dúna capacitat aproximada a un terç de la demanda del client, això farà possible que en cas dáveria dálgun dels components de línstalació (motor, bomba, filtre, etc..) es pugui continuar normalment el reg amb els equips restants per mediació de lóbstrucció de vàlvules sectorials anomenades bypass o solenoïdes. 2.3- Antecedents. Desde fa molt de temps les terres han estat l´ùnic mode de subsistència en moltes de les nostres comarques, ara, en léntrada del mercat lliure i el capitalisme; es dóbligat compliment ampliar i millorar el rendiment de les explotacions, així doncs intentar crear unes condicions favorables per a aconseguir un rendiment acceptable de cara la competència existent. Léxplotació en concret tindrà una superficie aproximada de 10 hectàrees, on en la seva totalitat es compondrà dúna plantació dárbres fruiters i concretament de perers. Els perers son un tipus de fruiters els quals necessiten reg abundant, principalment en els mesos més calorosos. La distribució dáigua a cadascuna de les plantes o fruiters es farà dúna manera regulada per evitar la possible existència d’erosió en alguna part de la finca on hi hagui algun tipus de pendent o desnivell i també per evitar les filtracions gracies al tipus de terreny graveròs del que es compon la major part de la mateixa finca; així doncs, el reg serà regulat en petites quantitats però de forma molt constant durant els mesos calorosos. Durant aquest mesos calorosos de que parlem, léstació estarà en funcionament aproximadament fins a 8 hores cada dia durant tots els dies de la setmana. Els mesos de funcionament seran els que van de maig a setembre on remarcarem especialment els de juny, juliol i agost Léxplotació tindrà una demanda gairebé constant durant aquests mesos de primavera i estiu ja que el terreny on es troba ubicada la finca i la seva zona geogràfica i per tant les condicions meteorològiques, faran que sábsorveixi i també evapori molt ràpidament láigua existent i per tant necessitarà un reg diari que ens pugui garantir uns nivells d´humitat considerables.


6

2.4- Situació i emplaçament. Aquest projecte farà referència a la instal.lació de reg agrícola ubicada a la província de Tarragona, a la comarca del Baix Camp dins el terme municipal de la ciutat de Reus i a la partida dels Erals que concretament es troba al p.k. 2.5 de la carretera C-14; que va de Reus a Salou. La ubicació exacta séns mostrarà en els plànols nº1 i nº2. 2.5- Normativa i referències. 2.5.1 Normativa. La normativa utilitzada en el projecte serà la següent: Directives europees 76/464/EEC 98/15/EEC. Real decret 842/2002 del 02/08/2002 Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió amb totes les modificacions i dispositius complementaris. Normes UNE les quals siguin dáplicació al projecte. Real Decret 375/88 del 01/02/88 D.P.T.O.P. (Generalitat de Catalunya) D.O.G.C. 28/12/88 sobre el control de la qualitat a la edificació i les ordes del 25/01/89 i 13/09/89 de desenvolupaments posteriors D.O.G.C. del 24/02/89 i del 11/10/89. Prevenció de riscos laborals, directiva europea 92/85/CEE, 94/33/CEE i 91/383/CEE. Real Decreto 485/1997 del 14 dábril, sobre “Disposiciones minimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo”. 2.5.2 Referències. 2.5.2.1 Pàgines web. www.stf-filtros.com www.uralita.com www.bombas-ideal.com www.directindustry.es www.moeller.es 2.5.2.2 Catàlegs. Uralita sistemas de tuberías s.a. Sistemes electrònics Progrés s.a.


7

2.5.2.3 Bibliografia. Apunts de centrals, mecànica de fluids. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

2.5.2.4 Softwares utilitzats. Càlcul tuberies (Asetub). Càlcul motor-bomba (Prog. Ideal). Demelec 2.5.3. Pla de gestió de qualitat en la redacció del projecte. Utilitzant els diversos programes de simulació en les condicions reals de treball esperades podrem aconseguir en certa precisió un dimensionat idoni. 2.6- Definicions i abreviatures. En aquest cas no serà necessari. 2.7- Requisits de disseny. 2.7.1 Introducció. Per dur a terme la realització i disseny del projecte presentat serà necessari estudiar les necessitats reals dáigua, llavors estudiarem les possibilitats i passarem a optimitzar les diferents etapes filtratge, canalització, etc.., així com també serà indispensable calcular cabals, potencies necessàries, etc... 2.7.2 Requisits hidràulics. Aproximadament les 10 hectàrees de terreny en una densitat dárbres de 2000 a 2500 unitats per hectàrea on cada planta tindrà dos degotejos localitzats per on es podrà nodrir. El cabal per cada degoteigs serà segons demani el client (depenen principalment del tipus de sòl i planta), dins dúns marges comercials els quals rondaran entre els 2 litres/hora i els 12litres/hora; nosaltres juntament amb el client escollirem una sortida de degoteig depenent del tipus de terreny, cultiu, desnivells, potencia necessària per cobrir el cabal estimat, etc... Finalment utilitzarem un degoteig de tipus intermig com podrà ser de 5 litres/hora adient pel tipus de terreny el qual tenim i també per les necessitats del tipus de planta.


8

Pertant i segons càlculs estimats el cabal màxim necessari a priori serà:

10Ha*2500Plantes/Ha*2Sortides/Planta*5 lxh/Sortida = 250.000 l/ h Estudiant el cas amb lògica i observant que el funcionament del sistema podem analitzar-ho i observar els avantatges e inconvenients corresponents; una possibilitat serà de dividir la instal.lació per sectors, dáquesta manera minimitzarem les despeses (conduccions, motors- bomba, escomesa, potència a contractar, etc...) Per lo contrari mai podrem realitzar un reg de forma general i per tant segons les situacions es donarà el cas de tenir en funcionament el sistema en les hores diürnes on hi haurà un cert recàrrec de la companyia suministradora. Estudiant el cas, finalment optarem per utilitzar variïs equips motors-bomba en paral.lel i els seus corresponents filtres per no tenir cap mena de problema en un cas dáveria a més aquesta solució ens garantitzarà que durant les hores nocturnes podrem satisfer la demanda de léxplotació i per tant el descompte fet per la companyia subministradora serà molt notable, així doncs de mig a llarg plaç ens compençarà línstal.lació. Per a la realització de la part hidràulica ens assegurarem de dur a terme una correcta elecció de certs materials que ens puguin garantir un correcte funcionament i que aquests compleixin en totes les normatives corresponents. En la nostra instal.lació utilitzarem tot un entramat de canalitzacions que ens permetran dur láigua al lloc desitjat, els tubs a instalar seran de pressió de PVC rígid i les unions dels trams seran amb junta elàstica o en el cas de les seccions inferiors la unió es farà amb líquid netejador i cola adhesiva especial per PVC. El sistema de canalització dins léstació de bombeig es farà mitjançant tubs dácer inoxidable, molt més resistent en léxposició directa al ambient i especialment a possibles cops en el procés de manipulació, muntatge o manteniment. Tindrem també especial atenció en la correcta velocitat del fluid transportat per les canonades, aquests haurà de rondar al voltant de 0.5 m/s a 5 m/s segons normativa vigent AWWA M-45 (americana) i ATV A-127 (alemana). Com més neta pugui estar láigua, menys problemes tindrem de cara a láparició del règim turbulent, així doncs, tractant-se dáigua neta, podrem fixar un valor màxim més elevat com podran ser els 5 m/s. A velocitats inferiors a 1m/s no es recomanable ja que les petites partícules que traspassen la malla del sistema de filtratge poden obstruir els microconductes que regulen la extracció de láigua. Per lo contrari en velocitats superiors els problemes serien ben diferents a causa de les turbulències produïdes per un excés de velocitat (regim turbulent) on hi ha un augment de pèrdues de càrrega, així mateix la cavitació amb el corresponent desgast de la turbina


9

per corrosió, a més es important saber la pressió mínima que tindrem en la pinya déxpiració, la columna dáigua a de ser suficient per que la boca no aspiri aire juntament amb el fluid ja que afegint-hi lélevat nombre de revolucions de la turbina dins aquesta no s´hi produeixi vapor dáigua a causa del fregament amb el rodet. Així doncs tenint en compte certs consells podrem allargar la vida útil dels components i per tant evitar despeses de manteniment. 2.7.3 Requisits elèctrics. En el camp elèctric del projecte en si, treballarem en els càlculs a partir de la línea subministradora; començant per léscomesa i acabant a la connexió del equip de bombeig. En léstació de bombeig ens interessarà tenir iluminació tant exterior com interior, segons les necessitats del client farem els càlculs A més a causa de les condicions ambientals de treball prestarem especial atenció en línstal.lació dúna correcta posta a terra amb els conductors adequats i que uneixin el quadre elèctric amb les piques de posta a terra aprofitant així algun dels elements metàl.lics utilitzats en els fonaments de léstació, el correcte funcionament anirà precedit per una mesura de resistència amb un “meger” per saber la quantitat de resistència que obtindríem al circuit de posta a terra en el cas dúna possible fuita. Els diferents equips de protecció hauran de ser els adequats per que aquests puguin ser capaços de funcionar correctament en el cas dúna possible anomalia, (contactes directes o indirectes). Léscomesa sádaptarà segons normativa vigent del reglament electrotècnic de baixa tensió. Així mateix realitzarem un estudi del moment i les hores de funcionament del sistema de reg on fàcilment podrem valorar quina classe de tarifa es o serà la mes idònia per les nostres condicions. Com es normal, tota láparamenta elèctrica haurà de complir amb la normativa establerta i així ajustar-se al projecte. Lúbicació de qualsevol de láparamenta elèctrica a instalar es realitzarà de manera que aquesta estigui protegida del medi extern incloent-hi els factors meteorològics i en ocasions, també els humans (cops). Al tractar-se un bombeig de cabal considerable, ens veurem obligats a utilitzar un sistema déngegada, ja que a partir de motors amb una potencia superior mes o menys a 5 cavalls es totalment desaconsellable segons el reglament electrotècnic, així doncs haurem de buscar un sistema d engegada que ens permeti posar en marxa léquip de bombeig en qualsevol situació normal, així mateix, tampoc serà una solució viable utilitzar els elements mes cars per que aquest ens garanteixin un bon arranc com ara podrien ser els reguladors de frequencia sino que existeixen dáltres sistemes que faran


10

que tinguéssim un correcte funcionament i també al mateix temps ens fassin estalviar en el cost de la instalació evitant despeses innecessàries. 2.7.4 Accionaments automàtics o de control. La instal.lació en concret estarà pensada per treballar en hores nocturnes, això ens farà utilitzar necessariament un programador que ens permeti déngegar i aturar automàticament el sistema sense necessitat dúna supervisació “constant”. Els diversos motius que ens faran decantar-nos per un funcionament nocturn seran: - El primer motiu serà per que en léstudi de les hores de funcionament observem que el sistema esta ben dimensionat, el sistema de bombeig no estarà funcionant ni el 50% del temps en el cas menys desfavorable, en la estació seca (març, maig, juny, juliol i agost) així doncs podrem escollir les hores de funcionament segons ens convingui cosa que ens farà inclinar rotundament al sistema de discriminació horaria (tipus 3) on el principal avantatge es que en horari reduït la companyia aplicarà el 43% de bonificació. -El segon motiu no serà econòmic sinó mès aviat tècnic, ja que sempre serà millor de que el sistema de reg funcioni en situacions a les quals el factor dévaporització sigui lo suficientment baix com per que no volatilitzi part de láigua, així doncs en les hores dínsolació, molt marcades en els mesos déstiu, sévitarà en tot el possible el seu funcionament i per tant intentarem en la mesura de lo possible que aquest es faci en hores nocturnes. 2.7.5 Obra civil. Léstació de bombeig tindrà les dimensions necessàries per una correcta i fàcil manipulació en tot moment dálgun dels diversos instruments en cas dáveria i pensant també en una possible ampliació. Aquesta esta ubicada de manera que si hi ha una fuita dáigua, aquesta no pugui causar danys als motors, si no es possible s´haurà de realitzar un desaigue forçat mitjançant diverses capes de graves juntament amb el corresponent tub de drenatge correctament dimensionat, tenint en compte lóbstrucció del mateix al pas del temps a causa dels fangs del sòl. En léxecució de les rases intentarem que aquetes siguin lo més rectes possible per tal de reduir al màxim les pèrdues de carrega; com així mateix, intentarem que la nostra instal.lació tingui una certa pendent ja que dáquesta manera evitarem láparició del fenomen “golpe de Ariette”, aquest es podría donar quan en el cas de que la bomba esta funcionant i impulsant el fluid a una altura superior a la que es troba inicialment i de sobte es para, el fluid que es troba encara dins les canonades retornarà de manera que crearà una sobrepressió causant de vegades alguns problemes a la bomba. S´haurà de construir una caseta protectora per a lármari on estan ubicats els aparells de lectura i els elements de protecció com podran ser comptadors (activa, reactiva), fusibles, diferencial, interruptor control de potència (ICP), retllotge comptadors tarifa horaria.


11

El quadre estarà expressament protegit de léxposició solar en una tapa metàl.lica. Els instruments no estaran ubicats necessariament en el lloc on desitgi el client sino que serà escollit per la companyia sumministradora. Un cop ubicats els tubs a la rasa passarem a tapar-los de manera singular, sobre els tubs estendrem una capa dúns 15 cm. de sorres i damunt les sorres estendrem al llarg del circuit hidràulic una cinta senyalitzadora, molt útil en el cas que s´hagui de desenterrar algun dels trams i no danyar la canalització amb la retroexcavadora. 2.8- Anàlisis de les solucions. En lánàlissi de solucions escollirem les més interessants i per tant les més correctes pel nostre projecte. Principalment ho classificarem en els següents grups: Hidràulic, Elèctric, Control i Obra civil. 2.8.1 Sistema hidràulic. Per realitzar els càlculs dels cabals necessaris mesurarem, dins el sistema de reg desitjat per la nostra explotació, els nombres de punts de sortida de fluid i els litres/hora que es pot extreure de cada punt. Com que el sistema es reg per degoteig, ens serà molt fàcil saber en gran exactitut la quantitat dáigua necessària. 2.8.1.1 Composició i demanda de léxplotació. Léxplotació tindrà una demanda constant durant els mesos de primavera i estiu ja que el terreny on es troba ubicada la finca on també depenen de la situació geogràfica i per tant condicions meteorològiques, absorbirà molt ràpidament láigua existent i per tant necessitarà un reg diari que ens pugui garantir uns nivells d´humitat considerables. 2.8.1.2 Equip impulsor. Els tipus de bombes a utilitzar seran les centrifugues de aspiració axial PN 10 amb soports de coixinets déix horitzontal, normalitzada segons DIN 24255/ NF E-44111. La normalització ens permet unificar parts de les diverses bombes facilitant així el servei pel que fa els recanvis ja que es reduiran considerablement les peses, aquestes seran majoritariament de fundició i léix dácer inoxidable.


12

El desacoplament del equip motor-bomba no serà necessari en cas dávería ja que la unió física serà únicament amb un distanciador de goma (silen-block) que ens ajudarà a amortiguar les vibracions típiques del funcionament.

Fig. La imatge ens donarà el perfil de com es realitza la unió del motor amb la bomba. La tanca mecànica serà de grafit i ceràmica normalitzat segons DIN 24960. Les temperatures màximes admissibles pel que fa referència al fluid transportat seran de 90ºC. La temperatura màxima admissible del ambient serà dúns 40ºC aproximadament. La seva pressió màxima rondarà al entorn dels 10 bars, segons gamma. Aquest tipus de bomba es caracteritza per la seva forma compacta, gran diversitat dútilitats gracies al seu equilibri pressió-cabal; com ara bombeig dáigües netes i no agressives, equips de pressió, sistemes de reg per goteig, i en especial equips contra incendis, etc.. Efectuant els càlculs inicials de cara a la demanda de léxplotació, ens trobem la possibilitat d’escollir entre varies opcions, totes dues viables i factibles; però ens una sèrie dínconvenients els quals ens faran decantar la balança en un cantó o un altre, pertant estudiarem la possibilitat dínstal.lar variïs equips de bombeig o per lo contrari un únic equip. 2.8.1.3 Tubs transport fluid. En el projecte ens intervindran diversos i variats components o accessoris que oposaran una resistència al pas del fluid (en el nostre cas, aigua) com per exemple: -Pinya déxpiració (sistema antiretorn del fluid). -Colzes tant en el sistema déxpiració com dímpulsió (45º i 90º). -Reduccions. -Canalitzacions, tubs. -Equip de bombeig. -Equip de filtratge (malles 125 micres déspessor aprox.).


13

El tubs que formen d’instal·lació seran els encarregats de conduir el fluid transportat fins allí on ens interessi, aquests poden estar compostos de molts materials depenen del terreny per on van assentats ja que en dependrà la seva flexiblitat o rigidessa, segons les pressions suportades les pareds també seran dún gruix o un altre on també variarà el material del que estan constituits. 2.8.1.4. Característiques principals del filtre netejador. - Construcció simple per poder ser transportat e instal.lat sense dificultats i sense

produir cap desperfecte en el muntatge. - Escanner helicoïdal que ens permetrà recorre al llarg del recipient dácer inoxidable

o carcassa de filtre de dreta a esquerra i en continu moviment fins que sáturi. - Boques de neteja amb raspalls ubicats als extrems per millorar la neteja del filtre i

dáquesta manera reduir al màxim la distancia de la boca a la malla filtrant. - Malla filtrant tipus “Reps” que ens permetrà una neteja fàcil i rapida amb el sistema

de retro-neteja. - Rentat per retro-neteja forçada, això ens permetrà poder continuar bombant aigües

durant el procés de filtratge i pertant serà totalment automàtic. En la següent gràfica podem veure un exemple de com es comportarà els diferents filtres de línstal.lació ja que en el procés de neteja hi haurà una petita pèrdua de pressió per la descarrega de brosses i fangs que puguin obstruïr la malla filtrant, així doncs intentarem aprofitar com en aquest cas la existència de variïs filtres per que aquest actuïn en seqüència i la pèrdua de pressió que sóbtingui de realitzar la neteja sigui insignificant.

Fig. Gràfica de possibles seqüències de treball.


14

2.8.2 Sistema Elèctric. 2.8.2.1 Tipus de tarifa i complements. El subministrament de lénergia serà efectuat per la companyia FECSA i per tant el redimensionament a causa del augment de demanda de energia serà realitzat per la mateixa companyia juntament en lénclavament dels postes de formigó per la subjecció del cable trenat dálumini, així doncs, els càlculs es realitzaran a partir dels fusibles de protecció i quadre de comptadors. Tractant-se dún reg agrícola, el tipus de tarifa a contractar serà la R.0. amb discriminació horària i reactiva.

Tarifes bàsiques B.O.E. número 325 de 26 de febrer de 2006

Baixa tensió Terme potència (€ / kW i mes)

Terme energia (€ / kWh)

1.0 0.2644 0.0594

2.0 1.3943 0.0792

3.0 1.3582 0.0795

4.0 2.1696 0.0726

Enllum. Pùblic: B.0 0 0.0695

Regs agrícoles: R.0 0.3185 0.0739 Fig.1 Taula de tarifes bàsiques

2.8.2.2 Condicions Generals.

El complement per lénergia reactiva està constituït per un recàrrec o descompte percentual i sáplicarà sobre la totalitat de la facturació següent, (Suma del import del Termini de Facturació de Potencia més el Termini de Facturació de Energia). Es calcularà amb una xifra decimal i sárrodonirà per defecte o por excés, segons si la segona xifra decimal, despreciada, sigui o no menor de 5.

Estan subjectes al complement per energia reactiva els abonats a qualsevol tarifa, excepte a las 1.0 i 2.0; No obstant, els abonats a la tarifa 2.0 estaran subjectes a la excepció que es concreti en lápartat següent.

No es podrà aplicar aquest complement si no es disposa per la determinació de la seva quantia del comptador de energia reactiva permanentment instal.lat.

En els períodes de facturació en que no hi hagui hagut consum de energia activa no sáplicarà complement por energia reactiva sobre el termini de potencia facturat.


15

2.8.2.3 Correcció obligatòria del factor de potencia.

Quan un abonat tingui la seva instal.lació amb un factor de potencia que sigui inferior a 0,55 en tres o més medicions, la empresa subministradora tindrà que comunicar-ho al Organisme competent de la Administració Pública, qui podrà demanar al usuari un plas per la millora del seu factor de potencia, i si no es compleix el plas establert, resoldre la aplicació de recàrrecs i arribant a ordenar la suspensió del subministre si no es millora la instal.lació en la mesura precisa.

Els subministres acollits a la tarifa 2.0 tindran que disposar dels equips de correcció del factor de potencia adequats per aconseguir com a mínim un valor mig del mateix de 0,80; en cas contrari, lémpresa subministradora podrà instal.lar, pel seu compte, el comptador corresponent i efectuar en el futur la facturació a aquest abonat amb complement per energia reactiva en los períodes de lectura real en els que el cosinus de ϕ (cosϕ ) mig sigui inferior a 0,8.

2.8.2.4 Correcció dels efectes capacitius.

La correcció, si es dona el cas, es podrà realitzar de varies maneres.

-Compensació de tipus global.

Es donarà quan síntal.la una bateria de condensadors al embarrat general del quadre elèctric.

Les avantatges dáquest tipus dínstal.lació podran ser:

-Suprimir les penalització de la companyia a causa del consum excessiu dénergia reactiva. -Ajustarà la potència aparent (S en kVA) a la necessitat real de línstal.lació. -Descarrega el centre de transformació (disponibilitat de kW). Observacions: -La corrent reactiva (Ir) estarà present en tota línstal.lació. -Les pèrdues per efecte Joule al cablejat no quedaran disminuïdes.


16

-Compensació tipus parcial.

Consisteix en instal.lar un grup de condensadors en cada secció de línstal.lació elèctrica. En el cas de tindre una instal.lació elèctrica dividida en seccions, es compensarà cada una de les seccions per separat.

Les avantatges podran ser:

-Es suprimeixen les penalitzacions per el consum excesiu dénergia reactiva. -Sóptimitza una part de línstal.lació, la corrent reactiva no es transportarà pels diferents nivells (1 i 2). -Descarrega el centre de transformació. Observacions: -La corrent reactiva (Ir) estarà present desde el nivell 2 fins els receptors. -Les pèrdues per efecte Joule al cablejat no quedaran disminuïdes.

-Compensació individual.

Consiteix en línstal.lació dún condensador als borns de cada receptor que sigui de caràcter inductiu.

Les avantatges podran ser:

-Es suprimeixen les penalitzacions per el consum excessiu dénergia reactiva. -Sóptimitza una part de línstal.lació, la corrent reactiva Ir no es transportarà pel mateix lloc de consum. -Descarrega el centre de transformació.


17

Observacions: -La corrent reactiva (Ir) no estarà present en els cablejats de línstal.lació. -Les pèrdues per efecte Joule al cablejat quedaran totalment suprimides.

Quan línstalació de un abonat produeixi efectes capacitius que portin lloc a perturbacions apreciables a la red de subministre o de transport, qualsevol afectat per les perturbacions podrá ficar-ho en coneixement del Organisme competent, el qual, en un estudi previ, i si ho considera, farà saber al abonat la seva correcció i li fixarà un plas. En el cas de no fer-ho així sáplicarà les mesures corresponents, i arribar en aplicació de las condiciones de caràcter general de la pòlissa dábonament a ordenar la suspensió de subministre de energia elèctrica fins que no es modifiqui línstal.lació.

2.8.2.5 Determinació del factor de potencia.

El factor de potencia o cosinus de ϕ (cosϕ ) mig dúna instal.lació es calcularà a partir de la fórmula següent:

[2]

en la que:

Wa= quantitat registrada pel comptador dénergia activa, expressada en kWh.

Wr= quantitat registrada pel comptador dénergia reactiva, expressada en kVArh.

Els valors dáquesta fórmula es determinaran amb dos xifres decimals i lárredoniment es farà per defecte o per excés, segons si la tercera xifra decimal despreciada sigui o no menor que 5. El factor de potencia es el coeficient de la relació de la potencia activa i la potencia aparent. Lútilitzarem per descriure la qualitat de lénergia elèctrica que s´ha transformat en treball. Així doncs el valor ideal del factor de potencia serà 1, i ens indicarà que tota lénergia consumida en la instal.lació es transformada en treball; així doncs un factor de potència baix ens indicarà que necessitem un major consum dénergia per poder produir un treball útil.


18

La potencia efectiva o real es la que en el procés de transformació de lénergia elèctrica sáprofita com a treball, es la potencia activa P: -?Sistema trifàsic?: P = v3 V I cos ?ϕ La potencia reactiva Q es léncarregada de generar el camp magnètic que es requereix pel funcionament dels equips inductius com serà el nostre cas (motors): -?Sistema trifàsic:? Q = v3 V I sen ϕ La potencia aparent S es la suma geomètrica de las potències activa i reactiva, o també: -?Sistema trifàsic: S = v?3 V I Gràficament aquestes tres expressions estan relacionades pel "triangle de potencia":

Depenent del tipus de carrega, el factor de potencia podrà ser: En les cargues resistives com las làmpades incandescents, la tensió i la corrent estaran en fase en aquest cas, sóbté un factor de potencia unitari. En les cargues inductives com els motors i trafos, líntensitat es troba retrassada respecte la tensió. En aquest cas sóbté un factor de potencia retrasat. En les cargues capacitives com els condensadors, la corrent es troba adelantada respecte al voltatge. En aquest cas sóbté un factor de potencia adelantat.


19

Diagrama vectorial correcció del factor de potencia (sense subindex): 2.8.2.5.1 Anàlisis possible millora factor de potència. En tota instal.lació ens interessarà obtenir valors alts del factor de potencia (Cosf ). .Problemes a causa del baix factor de potència: -Major consum de corrent. -Augment de les pèrdues e increment de les caigudes de tensió en els conductors. -Sobrecarrega de transformadors, generadors i línies de distribució. -Increment de la facturació elèctrica per major consum de corrent. .Beneficis per corregir el factor de potencia. -Disminució de les pèrdues en els conductors. -Reducció de les caigudes de tensió. -Augment de la disponibilitat de potència de transformadors, línies i generadors. -Increment de la vida útil de les instal.lacions -Reducció dels costos per facturació elèctrica. -Les carregues inductives requereixen potencia reactiva per al seu funcionament.


20

Aquesta demanda de potencia reactiva es pot reduir e inclús anular si es fiquen condensadores en paral.lel amb la carga; al reduir-se la potencia reactiva, es millorarà el factor de potència. Per calcular la capacitat dels condensadors en un sistema trifàsic, utilitzarem la següent formula:

C = P * ( tag ϕ' – tag ϕ ) / 3*U2*? [17]

A més podrem disposar de diferents programes informàtics que ens facilitaran notablement el càlcul de la capacitat de la bateria de condensadors o millora del factor de potència.


21

Exemple millora f.d.p.:

Factor de potencia actual (cos ϕ1) : 0.8

Carga (kW) : 58

Nou factor de potencia (cos ϕ2): 0.95

Borrar

Capacitat en kVAr que es requereix: 25

No serà necessari millorar el factor de potencia inicial quan aquest estarà per sobre del límit fixat per la companyia. En el nostre cas, al tractar-se dúna instal.lació on principalment la potència esta instal.lada en receptors de tipus inductiu, farà que disminueix considerablement el factor de potencia i pertant ens podriem veure obligats ha instal.lar una bateria de condensadors en paral.lel. Si més no, analitzarem el problema en lápartat de solucions on explicarem en tot dos casos possibles els anàlisis obtinguts.

2.8.2.6 Recàrrecs i bonificacions.

El valor percentual, Kr a aplicar a la facturació bàsica es determinarà segons la fórmula que a continuació síndica.

[3]


22

Quan la mateixa doni un resultat negatiu sáplicarà una bonificació en percentatge igual al valor absolut del mateix. La aplicació dáquesta fórmula donarà els resultats següents pels valors de cosϕ.

Cos Recàrrec % Descompte %

1,00 - 4,0

0,95 - 2,2

0,9 0,0 0,0

0,85 2,5 -

0,8 5,6 -

0,75 9,2 -

0,70 13,7 -

0,65 19,2 -

0,60 26,2 -

0,55 35,2 -

0,5 47,0 -

No sáplicaran recàrrecs superiors al 47 % ni descomptes superiores al 4 %.

2.8.2.7 Posada a terra.

Les xarxes de terra i posada a terra dels equips tenen una importància en el funcionament segur de les instal.lacions elèctriques, tant en alta com en baixa tensió. Una prova de la seva importància es que els reglaments vigents de baixa (REBT) i el de alta (RAT) hi ha un capítol dedicat a les posades a terra. Per instal.lar la posada a terra podrem utilitzar: - Barres, tubs. - Pletines, conductors sense aïllament. - Plaques. - Anells o malles constituïdes per elements anteriors sols o combinats. - Armadures de formigó enterrades, (amb léxcepció de les armadures pretensades). - Altres estructures que puguin ser apropiades.


23

Els conductors de coure utilitzats com a electrodes seran dúna construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat de lénterrament de les tomes de terra hauran de ser tals que la possible pèrdua d´humitat del sòl, la presència de gel o altres factors que puguin afectar en lálteració del valor de resistivitat de la terra, no es puguin arribar a donar. Així mateix, val a dir que en cap cas la profunditat serà inferior a 0.5 metres. Conductors de terra: La secció del conductors de terra hauran déstar dáccord amb els valors indicats en la següent taula. La secció no serà inferior a la mínima exigida per els conductor de protecció. Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament Protegit contra (Conductors de protecció) 16 mm² Cu la corrosió 16 mm² Acero No protegit 25 mm² Cu 25 mm² Cu contra la corrosió 50 mm² Fe 50 mm² Fe Durant léxecució de les mateixes unions entre conductors de terra i electrodes de terra haurem dágafar precaucions per a que resultin les unions del tot correctes, així doncs cuidarem en especial, que les connexions, no danyin ni els conductors ni els mateixos electrodes de terra. Bornes de posada a terra. En tota instal.lació de posada a terra s´haurà de preveure una borna especial de terra, la qual ens facilitarà lúnió dels conductors següents: - Els conductors de terra. - Els conductors de protecció. - Els conductors dúnió equipotencial principal. - Els conductors de posada a terra funcional, si es necessari. Haurà dúbicar-se en lloc accessible un dispositiu que ens pugui facilitar la mesura de la resistència de la toma de terra corresponent. Aquest dispositiu podrà estar combinat amb la borna principal de terra, haurà de ser desmontable necessàriament i assegurar la continuïtat elèctrica.


24

Conductors de protecció: Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses dúna instal.lació amb la borna de terra, amb la fi dássegurar la protecció contra contactes indirectes. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada per la següent taula: Secció conductors fase (mm²) Secció conductors protecció (mm²)

En tots els casos, els conductors que no formin part de la canalització dálimentació seran de coure amb una secció, al menys de: 2,5 mm², si els conductors de protecció disposen dúna protecció mecànica. 4 mm², si els conductors de protecció no disposen dúna protecció mecànica. Com a conductors de protecció, podran utilitzar-se: Conductors en els cables multiconductors o conductors aïllats o descoberts que tinguin un recobriment comú amb els conductors actius, o conductors separats descoberts o aïllats. Cap mecanisme podrà ser intercalat en el conductor de protecció. Les masses del equips, les quals súniran mitjançant els conductor de protecció no podran ser connectades en sèrie en un circuit de protecció. 2.8.2.8 Protecció de l´ instal.lació elèctrica. Per una correcta protecció, utilitzarem i sempre segons reglament, un interruptor de control de potència (ICP) per la protecció de curtcircuits en la línea principal i sobrecarregues de línstal.lació (també podrem ubicar interruptors magnetotèrmics que ens seccionaran el diferents circuits com llum, motor – bomba, filtre automàtic, etc..). A més inclourem un interruptor diferencial que ens detectarà la possibilitat dúna fuita de corrent a terra i segons el tipus de funcionabilitat la fuita no podrà sobrepassar els 30mA, el nivell de sensibilitat anirà marcat segons reglament i a partir dáquest valor, podrem trobar-nos nivells de 300mA i rarament superiors en casos molt especials. Així doncs lÍD ens controlarà léxistència de fugues de corrent superiors als 30mA ja siguin en contactes directes o indirectes. Un altre possibilitat de protecció per la nostra instal.lació podrà ser la dels motor com els relés tèrmics, aquest estan formats per una sèrie de bi-metalls els quals segons léscalfor es dilataran i així arribar a desconnectar el motor avanç de que es cremi. (Ex: fallo dúna de les 3 fases).


25

2.8.2.9 Escomesa. Segons el reglament electrotècnic de baixa tensió sénterrarà baix tub i la secció del cablejat serà la corresponent per la potència instal.lada i segons reglament. 2.8.2.10 Conductors. El cablejat serà ládecuat segons normativa vigent UNE i el seu aïllament resistent a 0.6/1 kV. El dimensionat de les seccions del cablejat es farà tenint en compte la potència o intensitat a transportar. 2.8.2.11 Enllumenat. Les zones a il.luminar seran les següents:

- Zona interior estació de bombeig. - Zona exterior estació.

Zona interna: La zona interna farà referència al la correcta il.luminació de tots els components de la nostra instal.lació destinada a il.luminar perfectament el recinte en el supòst cas dúna anomalia, ja sigui en el motor, filtres automàtics o quadre de comandament. Léstació tindrà una superficie a il.luminar aproximadament de 35 metres quadrats on a més hi haurà línconvenient de láltura de les luminàries i principalment lácabat rùstic de les superficies dins léstació la qual cosa farà que absorveixi gran part dels lux. Aquest focus sínstal.laran al sostre de léstació per a poder repartir uniformement líl.luminació, en el nostre cas, serà gairebé molt provable que es faci en equips florescents de 2*65W amb la reactància corresponent, cebador i portalampades. La Luminaria mitja en aquests casos serà aproximadament dúns 150 lux, tenim en compte lútilització necessària avanç indicada. Zona externa: La zona externa a il.luminar serà tota la perifèrica de léstació i principalment la part frontal on es troba situada léntrada. Per il.luminar la zona s´ha disposat dún únic aplic en forma de braç i ubicat a la part més alta i central de la paret frontal. Altres solucions possibles podrien ser, mitjançant focus halogens (500W o 1000W) així però donat els cas dún possible funcionament permanent en les hores nocturnes, el seu


26

consum serà molt més elevat comparant-lo en el dúna única bombeta per vapor de mercuri a alta pressió (250W). La il.luminació mitjana recomanada segons aquestes tipus de zones serà de 40 lux. 2.8.2.12 Motors dínducció - sistema déngegada. Els motors no podran estar en contacte amb materies fàcilment combustibles. La connexió dálimentació estarà estudiada tal que per aquesta pugui passar el 125% de la seva intensitat nominal. Els conductors de connexió que puguin alimentar a variïs motors, estaran dimensionats per una intensitat no inferior a la suma del 125% de la intensitat a plena carrega del motor de major potència, més la intensitat a plena carrega de tots els restants. Els motors estaran protegits contra c.c. i contra sobrecarregues en totes les seves fases, i haurà de cobrir el risc de la falta de tensió en una de les seves fases en el motors trifàsics. Els motors de potència superior a 0.75 kW disposaran de reostats déngegada o dispositius equivalents que no facin que la relació de corrent entre el periode déngegada i el de marxa normal, plena carrega, segons les característiques del motor que haurà díndicar la seva placa, sigui superior a la senyalada en la ITC-BT-47. De 0.75 kW a 1.5 kW : 4.5 De 1.5 kW a 5 kW : 3.0 De 5 kW a 15 kW : 2 Més de 15 kW : 1.5 En el procés déngegada dún motor i concretament en línstant inicial, dálguna manera estem efectuant un curtcircuit ja que el rotor esta immòbil, a consecuència del fort camp magnètic aquest començarà a girar i per tant també a disminuir líntensitat notablement fins arribar a la nominal. Per evitar que aquesta intensitat dárranc sigui excesiva podrem disposar de diferents mètodes dárrancada com ara: 1. Engegada estrella-triangle. 2. Engegada per autotransformador. 3. Engegada reostàtica. 4. Engegada per arrancador estàtic. 5. Engegada per variadors de freqüència. 1.- Lópció de léngegada estrella-triangle es fins ara de les més utilitzades i econòmiques però cada cop més obsoleta. 2.- Léngegada per autotransformador farà que hi hagui una disminució de corrent dárrancada reduïnt la tensió dálimentació.


27

Comportarà un manteniment considerable segons el cas i per tant actualment no es rentable. 3.- Léngegada reostàtica actua de la mateixa manera que lánterior reduint la tensió dálimentació i per tant el parell déngegada cosa que no ens interessa gens ja que també voldriem que el procés fos lo més suau però a la vegada curt possible a causa de lo que avanç em senyalat. 4.- Finalment ens quedaran els arrancadors electrònics, molt més avançats i fiables amb una diversitat dópcions sobre el control del motor. Tots dos tipus dárrancs, ja sigui lárrancador estàtic com el variador de freqüència seran els més adients. El seu principi de funcionament es basa en la variació de freqüència i a tensió dálimentació constant, així doncs modificarem la velocitat dárrancada sense variar el parell. Finalment podrem concluir dient que optem per utilitzar lárrancador estàtic ja que la seva utilitat serà suficient pel tipus dínstal.lació que realitzem, molt més senzill i econòmic que el variador de freqüencia. 2.8.2.13 Control de les engegades i parades de les bombes. Ens interesarà principalment un control horari-setmanal del reg i pertant la funció principal serà la de programador horari, instalarem un automata programable per dur a terme un control total de les actuacions necessàries amb un cert periòde de temps escollit per lóperari. Entre les diferents i molt diverses utilitats que tindrà dins el marc de treball com ara controlar l éngegada i aturada del motor-bomba, a més també podrem programar el control del fertilitzant (sortides) com podran ser, motor bomba dínjecció dádob i motor remenador dipòsit adob), i les entredes d alarmes com palpador flux dáigua. 2.8.2.14 Aparells de mesura. Principalment, els aparells de mesura seran els bàsics com ara els voltímetres per controlar la tensió de treball (3 fases) i la possibilitat dínstalar-hi amperímetres. Així mateix també disposarem dáparells de mesura en el sistema hidràulic com podran ser els baròmetres, diferencial de pressió, fluxometre o cabalimetre. 2.8.2.15 Codis de protecció El funcionament de la normativa la qual parla dúns codis de protecció que anirà de la seguent forma: IP X X 1a Xifra. Grau de protecció de les persones contra l’accés a parts perilloses i grau de protecció de l’equip contra la penetració d’objectes sòlids estranys. Va de 0 (no protegit) fins a 6 (protegit completament


28

de la pols). 2a Xifra. Grau de protecció contra la penetració de l’aigua. Va des de 0 (no protegit) fins a 8 (protegit enfront d’immersió contínua en aigua). Opcionalment, aquestes xifres poden anar seguides d’una o dues lletres que proporcionen informació addicional. 2.8.3 Control automàtic. 2.8.3.1 Sistema de control i maniobra. 2.8.3.1.1 Sensors, captadors: Els sensors seran diversos i aquests estaran situats en diferents parts de la instal.lació com filtres automàtics i bombes diverses. -Diferencial de pressió: En els filtres podren localitzar variïs sensors, entre dáltres, lélement de control diferencial de pressió el qual ens analitzarà constantment la diferència de pressió existent entre léntrada i la sortida a cadascun dels filtres automàtics, segons estiguin regulats, aquests activaran avanç o no, el sistema de neteja. En definitiva, el detector sáctivarà quan la diferencia de pressió de la càmera de post-filtratge sigui X bars inferior a la de la càmera de pre-filtratge, el valor X en dependrà segons calibrat. Un senyal del diferencial al automata farà activar el motor que escanejarà tota la superficie de la malla interior on al mateix temps es dispararà la vàlvula de descarrega del fluid amb impureses (solenoïde) al desaïgue (vàlvula de diafragma).

Fig.11 Exemple dún sensor per diferencial de pressió.


29

Funcionament i calibrat: - Obrirem la caixa protectora. - Afluixarem el bis alliberador de la part superior. - Finalment ens tocarà regular el motlle del pressòstat segons ens convingui, en sentit horari augmentarem el diferencial de pressió i en sentit anti-horari disminuirem el diferencial de pressió desitjat (a més diferencia, menys netejes i per tant menys pressió disponible a la instal.lació (globalment). -Finals de cursa: Dins de cadascun dels filtres situarem 2 finals de cursa que ens permetran controlar léscannejat mitjançant un petit motor unint una rosca helicoïdal la qual ens permetrà realitzar sense cap mena de problema el moviment desitjat dels raspalls netejadors dins la malla filtrant. Dáquesta manera situarem els final de cursa posicionats als extrem laterals de la mateixa rosca helicoïdal de forma que léscanneig sigui complert en un moviment dreta a esquerra.

Utilitzarem un final de cursa compacte i estanc D4E-N el qual estarà composat per motlles plans que milloraran la relació de palanca, la qual cosa ens garantitzarà una llarga vida útil. Es un final de cursa optim per al control electrònic. Aquests ens garantitzarà un nivell de protecció IP de 67, suficient en léstació de bombeig on també es podrà donar facilment contacte directe en láigua per alguna possible avaria.


30

-Detector de flux o cabal: Ens cadascuna de les sortides de les bombes instalarem un fluxòmetre o cabalímetre el qual ens permetrà detectar la circulació correcta del fluid i pertant el correcte funcionament de les bombes dímpulsió; si no es donés el cas, una vegada engegada la bomba, aquesta es pararia automàticament ja que les condicions farien que es sobreescalfes i pertant podria arribar-se a enclavar i cremar el motor.

Fig. Detall Captador de flux en palpador.

El cabal mínim podrà ser ajustat de manera que la seva sensibilitat augmenti o disminueixi segons ens convingui, la regulació serà relativament sencilla ja que únicament haurem dájustar la rosca superior a les nostres necessitats; per assegurar que lélement estar ben regulat es aconsellable calibrar-lo avanç dínstalar-lo movent la pestanya de contacte o palpador. La pressió que podrà soportar la pestanya en dependrà del model i fabricant, en aquest cas serà de 10 bars. Láparell de mesura ens assegurarà una estanqueïtat total gracies al acer inoxidable. 2.8.3.1.2 Control general de léstació: Léncarregat del control de la instal.lació serà un automata (programador setmanal) on aquest principalment ens controlarà léngegada i parada del equip segons convingui sense necessitat de supervisar-ho, així també els diferents sistemes que vulguessim afegir com ara control de fertilitzant (bomba injectora i motor remenador), filtres, etc.. Els paràmetres seran relativament pocs en aquest tipus dáutomates ja que únicament podrem variar els dies setmanals i en aquests les 24 hores del dia, en una sèrie déntrades (4) on podren connexionar elements com el dectector de cabal.


31

2.8.3.1.3 Control filtres automàtics: A més també els filtres estaran dotats dún programador independent (Moeller, easy) per poder controlar el nombre de neteges, dáquesta manera el filtre o filtres sempre treballaran de manera autònoma i que els filtres sempre estiguin en procès independentment de si al quadre de comandament el commutador esta en mode manual o automàtic. Láutomata principal de comandament dels equips impulsors serà de majors prestacions que la resta dáutomates existents en cadascun dels filtres. Lúnió del automata principal amb la resta dels controladors de cadascun dels filtres automàtics, no existirà ja que en altres condicions de treball (mode manual) aquest enllaç dáutomates faria inutilitzar els filtres, així doncs l álimentació de cadascun del filtres serà directa sense passar per láutomata principal. Els diferents automates de cadascun dels filtres automàtics estaran interconnectats entre ells de manera que no es donii en cap cas que entrin dos filtres a la vegada en el procès de autoneteja; si línstal.lació es composes per mès equips filtrants 6-10 la neteja seria englobada o emparellada entre tots els filtres existents ja que dáquesta manera ens assegurariem de que només “caiguin” en el procès de neteja únicament dos del filtres al mateix cop. La connexió es farà entre les dos bornes de sortida i les dos bornes déntrada del quadre.

2.8.4 Obra civil. 2.8.4.1 Ubicació de léstació de bombeig. Sempre tindrem en compte que per léstació de bombeig tindrá unes dimensions correctes per una fàcil manipulació en tot moment dálgun dels diversos instruments en cas dáveria. A més, s´haurà de realitzar un desaigue forçat mitjançant diverses capes de graves juntament amb el corresponent tub de drenatge dimensionat correctament tenint en compte lóbstrucció del mateix al pas del temps a causa dels fangs del sòl. 2.8.4.2 Construcció i execució de rases. En léxecució de les rases intentarem que siguin lo mes rectes possible per tal de reduir al màxim les pèrdues de carrega; també intentarem que la nostra instal.lació tingui una certa pendent ja que dáquesta manera evitarem el fenomen “golpe de Ariette”, consisteix quan la bomba esta funcionant i impulsant el fluid a una altura superior a la que es troba inicialment i de sobte es para, el fluid que es troba encara dins les canonades retornarà de manera que crearà una sobrepressió causant alguns problemes. S´haurà de construir una caseta protectora per a lármari on estan ubicats els aparells de lectura i els elements de protecció com podran ser comptadors (activa, reactiva), fusibles, diferencial, interruptor control de potència (ICP), rellotge comptadors tarifa horària. Aquests instruments no estaran ubicats necessariament en el lloc on desitgi el client si no que serà escollit per la companyia subministradora.


32

2.9- Resultats finals. 2.9.1 Sistema hidràulic.

La tuberia d aspiració ha de ser tan curta com sigui possible i lleugerament ascendent cap a la bomba (a causa de la fàcil sortida de les possibles bombolles dáire). Les tuberies d aspiració hauran de quedar suficientment distanciades al dipòsit o pou de bombes, per evitar léntrada dáire en la bomba a través de la primera. Així mateix, la tuberia déntrada i subministre al dipòsit desembocará sempre més avall del nivell del líquid del dipòsit o pou.

Fig. 39 Disposició de tuberies en el dipòsit, per evitar léntrada dáire en la bomba.

Quan la tuberia dáspiració no está suficientment enfonçada al dipòsit de bombes, podrà tenir lloc léntrada dáire en la bomba degut a la rotació del medi per la formació de turbulencies provocant remolins dáigua (vórtice). Començant amb la formació dúna cavitat en forma démbut a nivell superficial, sorgeix bruscament com un canal dáire desde la mateixa superficie fins la embocadura de la tuberia dáspiració. La inmersió (o submergio) mínima Smin en m ha de ser la equivalent a láltura dinàmica més 0,1 m de incremento de seguritat para compensar una irregular distribució de la velocitat.


33

La velocitat màxima del flux vs en la tuberia dáspiració, i en el seu cas, a la tuberia dáportació a la bomba, es recomana no rebassar els 3m/s, i millor estar al límits de 1 fins 2 m/s.

v en m/s. Smin en m.

Segons el nostre tipus dínstalació, utilitzarem tubs rígids de PVC dúna pressió màxima de 6 atmosferes, el gruix de la paret ens variarà segons el diàmetre del tub com es de lògica. Els tubs seran tots de 6 atmosferes i els diàmetres que utilitzarem seran el de 50, 63, 75, 90, 110, 125, 160, 200 i 250 (mm). La junta serà elàstica cosa que ens permetrà realitzar una instal.lació amb molta comoditat ja que no farà falta cap tipus de cola ni dissolvent per netejar la superfície dúnió. La rugositat en el nostre cas dels tubs de PVC a pressió i junta elàstica, ens afavorirà en els càlculs ja que el factor ? serà aprox. 0.001mm. En la següent taula (Taula nº1) mostrarem com pot arribar a variar aquest factor ? depenent del material, observarem que ens afavorirà el material escollit ja que a diferencia de dáltres materials, obtindrem un coeficient de rugositat excelent.

Taula1. Rugositat absoluta (?)


34

Un altre factor que intervé directament en el comportament del fluid conductor serà el coeficient k el qual ens dona a entendre la quantitat de resistència que oposa qualsevol element de la instal.lació al fluid conductor. Amb aquest dos coeficients de ? i k podrem obtenir diferents valors de velocitat del fluid conductor depenen també de la temperatura; sempre intentarem treballar dins el règim laminar on la fricció i pertant les pèrdues son gairebé nules. 2.9.1.1 Estructura principal del sistema de filtratge. Com ja hem anat anomenant, el sistema de filtratje serà automàtic de manera que es pugui dur a terme la neteja sense necessitat de interrompre el reg a més aquest es realitzarà de forma automàtica. Segons el cabal necessari a léxplotació escollirem un o altre tipus de filtre. En la següent taula podem observar les característiques dálguns dels diferents filtres que es poden trobar al mercat; en aquest cas escollirem els filtres de 10” ja que podran cobrir sense cap problema la demanda de línstal.lació.

Fig.4 Característiques tècniques filtre auto-netejador.


35

2.9.1.2 Pèrdues de càrrega dels filtres automàtics. Com podem observar, les pèrdues de carga estaran directament relacionades en la pressió i el cabal, així mateix també podran dependre del filtratge (tipus de malla) que serà per on te que passar el fluid. Al no tractar-se de fluids densos, la malla a utilitzar serà la genèrica per filtrar aigua; la malla tindrà un espesor aproximat de 125 micres. La següent gràfica farà referència al tipus de malla avanç citada.

Fig. Relació pressió-cabal depenen capacitat equip.


36

2.9.1.3 Dimensions i disseny de l´instal.lació.


37

Fig.5 Components filtre autonetejador.


38

2.9.1.4 Esquema hidràulic. El funcionament del automatisme serà força senzill, el sensor de diferencial de pressió serà el que donarà l´ordre al solenoïde o electrovàlvula, (descarrega aigua bruta).

Fig.6 Esquema hidràulic filtre autonetejador.


39

2.9.2 Sistema elèctric. En el nostre sistema elèctric tindrem diferents receptors que es diferenciaran en el valor de tensió , tipus dálimentació, potencia, etc.... Lélement principal de léstació de bombeig dins el camp elèctric seran els motors díndució que fan voltar les bombes impulsores on ja clarament poder afirmar que seran mitjançant una alimentació de tipus trifàsic (380V) a causa de la gran demanda d aigua. Lálimentació vindrà donada del quadre de maniobra i control on estarà integrat lárrancador estàtic, necessàri per posar en marxa les diferents bombes (motors dínducció), la línea dálimentació als motors dínducció es realitzarà baix tub (tipus grisdur) i acabarà en una caixa de connexions pròxima als receptors. El sistema dénllumenat serà simple, on tant sols necessitarem il.luminar línterior i exterior de léstació de bombeig, la seva alimentació serà de tipus monofàsic (220V). Lálimentació vindrà desde el quadre de maniobra i control i per mitjà de tub tipus grisdur i les seves respectives caixes de connexions, durem la llum al punt desitjat. 2.9.2.1 Escomesa. Léscomesa serà soterrada, canalitzada per mitja de tub corrugat i seguint les normes que fan referència a línstal.lació déscomeses segons la instrucció ITC-BT-7 i la ITC-BT-21 del reglament electrotècnic de baixa tensió. Com que els cables estaran disposats baix tub i enterrats, la seva temperatura màxima de funcionament serà de 90ºC amb un augment en el cas extrem de curtcircuit de fins a 160ºC en un temps no superior a 5 segons. La secció dáquesta es calcularà segons la taula 5 de la ITC-BT7 del REBT on diu que per a cables enterrats la secció nominal té que ser de 3*150 / 95*Cu mm² amb aïllament de XLPE reticulat. El diàmetre adient de tub corrugat serà de 75mm segons ITC-BT-21. 2.9.2.2 Derivació individual. Sistemes dínstal.lació Serà la part de línstal.lació que, partint de la línia general dálimentació, subministra energía elèctrica a una instalació dúsuari. Síniciarà en el embarrat general i la formaran: -Els fusibles de seguretat. -Léquip de mesura. -Els dispositius generals de comandament i protecció.


40

En el nostre cas, es podrà simplificar línstal.lació dénllaç al coincidir en el mateix lloc la CGP i léquip de mesura. En consequència, el fusible de seguritat (equip de mesura) coincideix amb els fusibles de la CGP Els cables serán de coure o alumini, unipolars, no propagadors díncendi i amb emissió de fums reduida: ES07Z1-K (AS). Cable unipolar de tensió assignada 450/750 amb conductor de coure classe 5 (K) i aillament de compost termoplástic a base de poliolefina (Z1) RZ1-K (AS). Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb conductor de coure classe 5 (K), aillament de polietilé reticulat (R) i coberta de compost termoplàstic a base de poliolefina (Z1). UNE 21.123-4 DZ1-K (AS). Cable de tensió assignada 0,6/1 kV amb conductor de coure classe 5 (K), aillament détilé propilé (D) i coberta de compost termoplàstic a base de poliolefina (Z1). UNE 21.123-5 Les derivacions que utilitzarem en el projecte estarán constituïdes per: Conductors aillats en el interior de tubs enterrats Conductors aillats en el interior de tubs en el muntatge superficial Quan sútilitzin cables multipolars de tensió assignada 0,6/1 kV en el interior de conductes tancats dóbra; no serà necessari que aquest estiguin en el interior de tubs o canals protectores, encara que sigui recomanable. Totes les canalitzacions incluirán el conductor de protecció.

Sistema dínstal.lació Sistema de canalització Cable corresponent

Tub 4321 No propagador de flama

Compressió: Forta (4) Impacte: Mitja (3)

Aillant Continuitat elèctrica UNE EN 50086-2-1

Superficial

Canal no propagadora de

flama

Impacte: Mitja No propagador de

flama Aillant

Continuitat elèctrica IP2X

UNE EN 50085


Compressió:Lleugera (2)

Impacte: Lleugera (2) UNE EN 50086-2-2 Encastat


flama

Impacte: Mig No propagador de

flama. IP2X UNE EN 50085

ES07Z1-K (AS)

RZ1-K (AS)

DZ1-K (AS)


41

Enterrat Tub (propietats no declarades)

Compressió 250/450 N formigó / sòl lleuger Impacte: Lleuger /

Normal UNE EN 50086-2-4

RZ1-K (AS)

DZ1-K (AS)

Multiconductors


Compressió: Lleugera (2)

Impacte: Lleuger (2) UNE EN 50086-2-2


flama

Impacte: Mig No propagador de

flama IP2X UNE EN 50085

ES07Z1-K (AS)

RZ1-K (AS)

DZ1-K (AS)

Plafons UNE EN 61537

Canal de obra

Cables instal.lats directament a línterior

RZ1-K (AS)

DZ1-K (AS)

Multiconductors

2.9.2.3 Millora factor de potència. Com ja hem avançat amb antelació, el factor de potència es troba entorn el 0.9 segons placa de característiques de motors, així doncs no serà condició indispensable millorar-lo segons la companyia subministradora. Única i exclusivament serà a causa del correcte dimensionament dels aparells impulsors amb el tipus dínstal.lació que tenim i per tant la demanda necessària i constant. Aquesta demanda en cap dels casos serà de tipus variable cosa que faria variar el nivell de carga dels motors dínducció i per tant el rendiment, en aquest es modificaria notablement i exponencialment el cos f . Així doncs en unes condicions de treball de plena carrega (sempre sénten a regim permanent) farem que el cos f sigui elevat encara que es tracti de receptors de tipus inductiu. 2.9.2.4 Proteccions. Les proteccions com podran ser línterruptor general de protecció (limitat per la companyia), interruptor diferencial (corrent de fuga limitat segons REBT), sistema de protecció de fugues (seccionat segons reglament). Així doncs els diferents sistemes de protecció estaran dimensionats segons reglament REBT depenent de les condicions especifiques de treball i ambientals, utilitzarem els diferents fusibles que podem veure a la següent taula.


42

Tipus i calibres de fusibles para CGP y centralització de comptadors Model D0 Cilíndrics Talladora Tipus D02 D03 22x58 0 1 2 3 Intensitat de la base

63 100 100 160 250 400 630

16 20 20 25 25 32 32 32 40 40 40 50 50 50 63 63 63 80 80 80 100 100 100 100 125 125 160 160 160 200 200 250 250 315 315 400 400

Intensitats de fusibles per a

cada base

630 Com a regla general tindrem que:

I < I protecció < I màx.

En ocasions, serà materialment impossible trobar un fusible que compleixi amb aquestes condiciones, així doncs no quedará més remei que augmentar la secció de la línea. Per això, i per evitar sorpreses, el càlcul dels fusibles de protecció, es realitzarà tot just calcular la secció de la línia a instal.lar (ST) -Caiguda de tensió parcial. Up% Es la caiguda de tensió existent en la línia en tant per cent, i en funció de la secció adoptada.


43

Subministres trifàsics

VcSLPU

Tp **

*=

Subministres monofàsics

VcSLPU

Tp **

**2=

VU

U pp

100*% =

ST.- secció de la línia adoptada, en mm2 V.- tensió nominal de la línia, [V]. P.- previsió de potencia de la línia segons ITV BT 10 L.- longitut de la DI, en metres c.- conductivitat del conductor a 40 ºC

El valor de la tensió parcial haurà de ser inferior a la caiguda de tensió màxima reglamentaria corresponent. -Caiguda de tensió total. UT% Aqueta serà la caiguda de tensió total acumulada desde lórigen de línstal.lació, en tant per cent (%).

Ut % (línia deriv.) = Up % (línia deriv.) + Up (línia general dálim.)

-Potencia màxima admissible per intensitat màxima admissible del conductor. Pmax1 Aquesta es la potencia màxima de la línia de derivació individual en funció de líntensitat màxima del conductor. Subministres trifàsics Subministres monofàsics

ϕcos***3 max1max IVP = ϕcos** max1max IVP =

-Potencia màxima admissible per caiguda de tensió màxima reglamentaria. Pmax2 Es la potencia màxima admissible de la línia de derivació individual en funció de la caiguda màxima de tensió reglamentaria. Subministres trifàsics Subministres monofàsics

LVcVSP T *** max

2max∆=

LVcVSP T

*2*** max

2max∆=

Potencia màxima real de la línea. Pmàx


44

-Longitud màxima de transport. Lmàx Serà la longitut màxima on podem transportar la potencia del circuit, dins dels límits de la caiguda de tensió màxima reglamentaria. Subministres trifàsics Subministres monofàsics

PVcVSL T *** max

max∆=

PVcVSL T

*2*** max

max∆=

2.9.2.5 Enllumenat. Per la realització dels càlculs lluminotècnics utilitzarem un petit programa informàtic que ens ajudarà ha escollir léquip idoni en cada situació (LUMCAL). Les zones a il.luminar seran les següents:


Exemple càlcul manual per l iluminació general:

Relació del local = ( A . L )/( H . ( A + L) ) On: A = Amplada del local en metres L = Longitut de local en metres H = Altura del muntatge en metres Amb l´índex del local, el tipus de luminària i el factor de reflexió de sostres i parets, trobaríem amb lájut dúna taula el factor dútilització (Fu). L´índex del local segons taula de valors i la relació del local es H. Tipus de luminària: luminària directa amb reixa difusora Factor de reflexió de parets i sostre: el color de les parets es més aviat fosc i el factor de reflexió 5-20 % per colors: marró, verd, blau i foscos en general.


45

Per tant, amb lájut de taules, trobarem el factor dútilizació, Fu. Calcularem el flux total a instalar (el que tenen que aportar les luminàries).

Flux = ( E . L . A)/( Fm . Fu ) On: E = Nivell díluminació en lux. L = Llarg del local en metres. A = Amplada del local en metres. Fm = Factor de manteniment. Fu = Factor dútilizació. Una vegada calculat el flux total, com que coneixerem el flux que ens aporta cada una de les luminàries, podrem calcular el número de luminaries: N = Flux total / Flux per luminària Les làmpades fluorescents escollides son de “General Electric” de 65 Watts, de color blanc a 3500 ºK , amb un flux llumínic de 3200 Lumens. Cada luminària te 2 fluorescents. Distribuirem les luminàries en files per columnes comprovant que la distancia entre aquestes no sigui superior a la que resulta el multiplicar el factor per láltura del muntatge. Zona interna: La zona interna farà referència al la correcta il.luminació de tots els components de la nostra instal.lació. Aquesta estarà destinada per il.luminar perfectament el recinte en el supòst cas dúna anomalia, ja sigui en el motor, filtres automàtics o quadre de comandament. Aquest focus sínstal.laran al sostre de léstació per a poder repartir uniformement líl.luminació, en el nostre cas, serà gairebé molt provable que es faci en equips florescents de 2*65w amb la reactància corresponent, cebador i portalampades. La Luminaria mitja en aquests casos serà aproximadament dúns 150 lux, tenim en compte lútilització necessària avanç indicada. Zona externa: La zona externa a il.luminar serà tota la perifèrica de léstació i principalment la part frontal on es trova léntrada. La il.luminació mitjana recomanada segons aquestes tipus de zones serà de 40 lux. Per il.luminar la zona s´ha disposat dún únic aplic en forma de braç i ubicat a la part més alta possible i central de la paret frontal.


46

Altres solucions possibles podrien ser, mitjançant focus halogen (500W) així però donat els cas dún possible funcionament permanent en les hores nocturnes, el seu consum serà molt elevat comparant-lo en el dúna única bombeta per vapor a alta pressió (250W). 2.9.2.6 Control automàtic del sistema de filtratge. Al tractar-se de filtres automàtics, aquest es compondran dúna sèrie de mecanismes de control que serviran per tenir un correcte funcionament sense necessitat déstar-hi pendent per part del operari, si mes no, sáconsella supervisar-lo mitjançant les lectures dels diferents baròmetres (sortida - entrada) per observar el seu funcionament.

Aquest filtre automàtic es compondrà dúna serie de entrades i sortides per poder controlar tot el procés, per això introduirem un petit programador i així també el respectiu interruptor de control de potencia (en aquets cas magnetotèrmic) i línterruptor diferencial que ens protegirà dúna possible fuga en léstructura del filtre.

Fig.7 Controls quadre de mando filtre autonetejador. Pantalla dínici, on podrem observar les diferents entrades i sortides, a més en un cop dúll sabrem si estan o no activades.(exemple: activada entrada nº4).

Fig.8 Miniprogramador filtre (entrades I - sortides Q).

Com hem avançat anteriorment, la pantalla ens mostrarà en tot moment el paràmetres inferiors i superiors (sortides i entrades). A més en el display apareixerà el dia i la hora, també si el programador esta en marxa (RUN) o parat (STOP).


47

Límatge superior ens mostra línici del procés de neteja. El paràmetre I2 ens indica que el presostat está enviant senyal al programador, els paràmetres I3 e I4 corresponen al finals de cursa, quan estan en negreta vol dir que léscaner està a meitat del recorregut. La sortida Q2 i Q1 seran les referents al funcionament del motor i dependrà dúna o altra segons el sentit que giri.

Fig.9 Funcionament filtre, activació entrades – sortides. La sortida Q3 es donarà informació de la vàlvula de neteja esta oberta o tancada. La sortida Q4 lútilitzarem com indicador lálarma, aquests paràmetre es un sistema de seguretat que ens indicarà que el filtre ha realitzat x netejes consecutives (cosa anormal) i per tant sáctivarà per avisar-nos de una anomalia, per desbloquejar-ho pitjarem el pulsador de REARME que mostra la foto general. 2.9.2.6.1 Modificació de paràmetres.

La pantalla ens mostrarà transcorregut desde lúltima neteja (00:01), i el valor de temps de neteja de seguretat, (12:00) en hores i minuts.

Fig.10 Paràmetres de control.

2.9.2.7 Regulació per diferencial de pressió. El principi de funcionament del sistema es basarà principalment en el detector de diferencial de pressió el qual serà conjuntament en láctivació periòdica de seguretat, els sistemes de validació del equip. El detector sáctivarà quan la diferencia de pressió de la càmera de post-filtratge sigui X bars inferior a la de la càmera de pre-filtratge, el valor X en dependrà segons calibrat.


48

Un senyal del diferencial al automata farà activar el motor que escanejarà tota la superficie de la malla interior on al mateix temps es dispararà la vàlvula de descarrega del fluid amb impureses (solenoïde) al desaïgue.

Fig.11 Exemple d´un controlador per diferencial de pressió.

Funcionament i calibrat: - Obrirem la caixa protectora. - Afluixarem el bis alliberador de la part superior. - Finalment ens tocarà regular el motlle del pressòstat segons ens convingui, en sentit horari augmentarem el diferencial de pressió i en sentit anti-horari disminuirem el diferencial de pressió.


49

Per una correcta utilització el diferencial de pressió “dispararà” quan la pressió de sortida disminueixi més o menys 0.3 bars la pressió de léntrada al filtre.

Fig.12 Situació del baròmetres senyalant la pressió en tot moment de les 3 càmeres internes.

2.9.2.8 Automata principal (programador horari). Láutomata principal ens controlarà léngegada i aturada dels tres motors, així com alguna possible anomalia com ara podria ser la falta dáigua (mitjançant un fluxòmetre) en cadascuna de les sortides de les bombes. Així doncs tindrem la possibilitat de controlar i obtenir la màxima informació possible en els diferents sistemes de reg, fertilització (bomba de succió i motor remenador o agitador), etc... 1. Reg. Capacitat per programes independents o seqüencials. Programació dáctuacions amb periodicitat diaria i setmanal o amb distintes activacions cada cert periode de temps. Segons les prestacions de cada model, poden actuar fins a 8 sectors a la vegada. Activació i desactivació manual de programes, sortides. Inici de programes de reg per entrada connectada a sensor extern.


50

2. Fertilització. Configurable de 0 a 4 fertilitzants, en tancs independents, amb les seguents possibilitats: -Minuts o metres cúbics de post-reg. -Minuts de separació entre fertilitzants. -Activació - desactivació motor de fertilitzant, per quan hi ha més dún tanc de fertilitzant. -Activació - desactivació agitadors per cada un dels tancs de fertilitzant. -Minuts de pre-agitació del fertilitzant. -Agitació seguida, intermitent o parada mentre injecta fertilitzant. El valor a aplicar de cada un dels fertilitzants es programable i pertant independent per a cada programa. 3. Bombeig. Sortida per electrobomba o vàlvula mestra. Per evitar els problemes del “golpe de Ariette” , si aquests es dona, es disposa de temporització entre la obertura de les vàlvules dels sectors i la posada en marxa del motor, així com entre láturada i el tancament de les vàlvules. 4. Alarmes. Mitjançant els sensors corresponents, léquip detectarà les anomalíes i actuarà en conseqüència segons els paràmetres preestablerts, deixant constància visual dáquestes. Podrem disposar de cinc entrades de senyals, configurables per les seguents funcions: -Comptador volumétric de reg. -Comptador volumétric de fertilitzants. -Prèssostat diferencial. -Averia temporal. -Averia definitiva. -Parada condicional e inici de programes. Configurable línterrupció o no del rellotge en el cas de fallada en el suministre elèctric. 5. Visualització. Completa visualització amb una pantalla alfanumérica LCD de 40 caràcters i un teclat estanc de 14 tecles funcionals. Tota la informació d un programa ens la mostrarà per pantalla. Es podrà consultar, corregir i borrar els programes existents. Mentre s efectúa un programa, ens mostrarà per pantalla totes les dades que láfecten. Controla i registra els talls de sumministre elèctric, láctuació simultanea de més de 8 sectors, les averies externes amb aturada temporal o definitiva, etc.


51

6. Models i opcions. -Alimentació a 220 Vac i sortides a 24 Vac, incorporant transformador de 2 A. -Alimentació a 115 Vac i sortides a 24 Vac, incorporant transformador de 2 A. -Alimentació a 12 Vdc i sortides a 12 Vdc. Opció per alimentacions a 12 Vdc i 220 Vac i sortides a 12 Vdc i 24 Vac, respectivament, per grups electrògens, incorporant transformador de 2 A. Opció amb sortides per electrovàlvules tipus latch (de dos o tres fils). Aquesta versió, pel baixíssim consum del equip i de les electrovàlvules que governen, es molt apropiada per aquelles instal.lacions que funcionen amb bateria i no conten amb motor diesel ni plaques solars que la recarreguin. 2.9.3 Càlculs obra civil. 2.9.3.1 Estació de bombeig. Léxcavació de léstació de bombeig serà aproximadament de 8 metres de llarg i 6 metres dámplada. La cimentació es farà en formigó L-200 de resistència i varilla de rea de 20mm*30mm uniforme a tota la superficie; el gruix serà de aproximadament uns 30 cm. Síntentarà que la base de formigó quedi relativament per sobre del nivell del sòl, dáquesta manera ens assegurem que en cas de trencar-se algun dels tubs de línstal.lació o láparició dálguna petita fuita, no ens faci sobreeixir léstació dáigua cosa que seria nefast per als motors. 2.9.3.2 Excavació de la rasa. Les rases es faran a una profunditat màxima de 1 metre i una amplada de 0.60 metres. Lámplada de la rasa anirà donada en ocasions pel fabricant dels tubs, on serà convenient que aquesta sigui lo més estreta possible, sempre també, pensant en el fàcil maneig en la instal.lació dels tubs dins la rasa, principalment en la realització de les unions dels mateixos.

2.10 Planificació. Aquest apartat ens informarà de la materialització de les diferents parts del projecte segons ens convingui de manera que ens sigui lo més fàcil possible assegurar les diferents etapes a seguir. Aquestes seran les etapes: 1.- Instal.lació escomesa. 2.- Construcció de rases i arquetes. 3.- Instal.lació hidràulica. 4.- Instal.lació elèctrica. 5.- Connexió xarxa de distribució


52

2.11 Ordre de prioritat. L’ordre de prioritat en el present projecte serà el següent: 1.-Plànols. 2.-Plec de condicions. 3.-Pressupost. 4.-Memòria.


53

Tarragona, Setembre de 2006

L’ Enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electricitat

Firmat, Xavi Nadal i Gonzàlez Col. nº 705363

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 3.Annex – Setembre 2006

0

3. Annex.


1

Ìndex. Documentació inicial. 3.1- Càlculs finals sistema hidràulic.

3.1.1 Càlculs de pèrdua de càrrega i pressió.

3.1.1.2 Pèrdues de carrega tu i accessoris. 3.1.2 Càlcul Altura Manomètrica. 3.1.3 Càlculs tubs canalitzadors. 3.1.4 Càlcul de pressió en la tuberia. 3.1.5 Càlcul equip bomba.

3.1.5.1 Potencia absorbida per la bomba. 3.1.5.2 Característiques bomba.

3.2- Càlculs finals sistema elèctric.

3.2.1 Càlculs de la línia. 3.2.2 Demanda de potència. 3.2.3 Enllumenat general. 3.2.4 Distribució i secció de línies.

3.2.4.1 Monofàsica. 3.2.4.2 Trifàsica.

3.2.5 Balanç de potència.

3.2.5.1 Tarifes. 3.2.5.2 Tipus.

3.2.6 Complement de discriminació horària. 3.2.7 Millora factor de potencia. 3.2.8 Càlcul de la posada a terra. 3.2.9 Protecció contra sobreintensitats i curtcircuits. Iprotec

3.2.9.1 Càlculs curtcircuits i corbes de disparo. 3.2.9.2 Poder de tall. 3.2.9.3 Corbes electromagnètiques.

3.2.10 Sistema de control i arrancada.

3.2.10.1 Arrancadors estàtics. 3.2.11 Relació entrades - sortides filtre automàtic.

3.2.11.1 Esquema automata independent filtres automàtics. 3.3- Càlculs obra civil.

3.3.1 Estació de bombeig. 3.3.2 Excavació de les rases.


2

Documentació inicial. Aquest annex incluirà tots aquells documents (programes) que s´haguin utilitzat per establir els requisits de disseny del projecte. 3.1. Càlculs finals sistema hidràulic. 3.1.1 Càlculs de pèrdua de càrrega i pressió. Amb l´ ajut de programes de càlcul buscarem les incògnites que ens podran sorgir durant els càlculs. Pel que fa al nostre cas, calcularem la línea general per on passa el fluid ja que la resta serà compost per tub de ultralé per ús agrícola (tipus RAM-20) on tant sols en dependrà el gruix en certa part per la longitud de la plantació (suposant sempre que hi ha dos degoteigs per cada planta). Per realitzar els càlculs de la canonada principal utilitzarem la següent formula basada en les equacions de “Prandtl” i “Bernoulli”.

El càlcul del cabal de láigua en un tub séxpressa per la equació de continuitat:

[1]

en el que:

• Q es el cabal (m³/s) • V es la velocitat (m/s) • S es la secció del tub (m²)

El càlcul de cabals es fonamenta en el Principi de Bernoulli que, per un fluid sense fricció, séxpressa com:

[2]


3

On:

v = velocitat del fluid en la secció considerada. g = constant gravitatòria y = altura geomètrica en la direcció de la gravetat P = pressió al llarg de la línea de corrent ? = densitat del fluid El càlcul serà mitjançant un programa informàtic que ens facilitarà molt la feina i ens ajustarà encara més amb el càlcul. En el nostre cas la rugositat estarà al entorn de 0.001 – 0.002 mm per la tuberia de PVC de pressió i unions elàstiques. On sabem també la necessitat dáigua de la nostra instal.lació fixada en un cabal aproximat dúns 66,55 litres/segon; en la previsió utilitzarem com a valor de cabal màxim els 75 litres/segon per que en la possibilitat dámpliar un mínim la instal.lació, aquesta no quedi sobredimensionada envers els equips de bombeig. 3.1.1.1 Pèrdues de carrega tub i accessoris.


4

A més dels tubs també tindrem en compte les pèrdues de càrrega que trobem en els accessoris i on aquestes pèrdues dependran en funció de la resistència que oposa al pas del fluid.

Tots aquests factors i més, estan integrats dins els programes de càlcul on a més tindrem una biblioteca normalitzada on explica detalladament tots els coeficients de resistència de cadascun dels accessoris i tubs. 3.1.2 Càlcul Altura Manomètrica: Les formules que es basaran en el següents càlculs seran:

On per a velocitat compresses entre 1.8 i 2.5 aproximadament:

Da = Diametre tuberia aspiració. Di = diamentre tuberia impulsió.


5

-Altura manomètrica déxpiració: Altura geomètrica màxima ________________________ 3 metres. Longitud tuberia à 7 metres. Vàlvula antiretorn (pinya) à 30 metres. Corbes diverses à 9 metres. Con difusor à 5 metres. Total: à 51 metres. Pèrdues de càrrega 51 metres ______________________ 51 metres. Altura manomètrica total déxpiració________________ 3,51 metres. -Altura manomètrica dímpulsió: Altura geomètrica màxima ________________________ 2 metres. Longitud tuberia à 995 metres. Vàlvula retenció à 20 metres. Vàlvula comporta à 2 metres. Corbes diverses à 18 metres. Con difusor à 5 metres. Total: à 1040 metres. Pèrdues de càrrega 1040 metres (4%)_______________ 41.6 metres. Altura manomètrica total dímpulsió ________________ 43.6 metres. Així doncs: Altura manomètrica total = 3.51 + 43.6 = 47.11 metres. Marge de seguretat (5%) = 2.35 metres.

Total = 49.46 metres; (aprox. 5 atm.) 3.1.3 Càlculs tubs canalitzadors. Dáquest manera sabrem quina es la pressió necessària segons les condicions de línstal.lació i utilitzar el càlcul per introduir la dada en el mateix programa informàtic, el qual ens servirà per desvelar-nos altres incògnites.


6

Realitzarem els càlculs amb l ajut del següent programa ASETUB on podrem obtenir diferents incògnites com així ho mostra les plantilles de la imatge imprimida. En un principi i partint dels valors inicials de demanda en línstal.lació calcularem les pèrdues de carrega en els diferents trams, de sortida , intermitjos 1 i 2, i el tram final (exemple fig.14: càlcul tram de sortida). -Càlcul previsió cabal necessari: La instal.lació serà exclusivament per reg localitzat (degoteig) on la manega serà de tipus RAM-20 (20mm de diàmetre), suficient per canalitzar tot el recorregut de cadascuna de les línies del plantat. Així doncs el cabal de cada sortida serà de 3,5 litres/hora i cada sortida es trobarà a 0.5 metres; així doncs: - Necessitat dáigua sector 1 (10573 metres manega tipus RAM ): 74011 litres/hora. - Necessitat dáigua sector 2 (13958 metres manega tipus RAM): 97706 litres/hora. - Necessitat dáigua sector 3 (9704 metres manega tipus RAM): 67928 litres/hora. Segons els càlculs de previsió, el cabal de la nostra instal.lació serà dúns 239.612 litres/hora i per tant de 66,55 litres/segon. En el següent programa de càlcul séns demanarà certs valors inicial que ens serviran per dur a terme els càlculs, aquests valors seran: -Cabal. -Pressió necessària (Dependrà tipus de reg). -Longitud. Dels valors inicials (dades de partida), els hem calculat independentment en apartats anteriors menys el que fa referència al diàmetre nominal, aquest podrà ser canviat segons ens convingui (resultats obtinguts), en dependrà principalment el valor de velocitat del fluid (en aquest cas aigua); per un correcte funcionament, procurarem que aquest valor mai sobrepassi els 2 metres/segon ja que dáquesta manera ens assegurarem de que no ens aparegui el fenomen del règim turbulent, amb el conseqüent augment de pèrdues.


7

Fig.3 Taula de càlcul i comprovació dels diferents règims segons velocitats (laminar - permanent) .

Si fos el cas, segons els resultats obtinguts pel model de Colebrook, augmentarem la secció del tub.


8

-Càlcul hidràulic en tuberies Ens ajudarem en el següent programa en l’elavoració dels diferents càlculs pel dimensionat dels conductes -Tram sortida bomba (ex.càlcul):

Fig.14 Imatge dún del processos de càlcul dels tubs conductors (Asetub). També calcularem “Golpe de Ariete” i Carregues externes en les rases; donades les circumstancies de línstal.lació ens en adonem a primer cop dúll que el càlcul de “Golpe de Ariete” es purament de tràmit ja que la línea de línstal.lació hidràulica es totalment descendent i per tant no pot retornar el fluid. Les dades a introduir seran les següents: Una vegada saben la demanda del cabal necessari en cada part de línstal.lació podrem realitzar els següents càlculs. -Tram déxpiració bomba: Cabal màxim aprox.: 85 litres/segon. Diàmetre de tub sortida principal: DN 250mm. Material del tub conductor: PVC a pressió.


9

Nombre de vàlvules antiretorn: 1 per motor. Longitud tuberia: 4 metres per motor. Accessoris corresponents: 1 colze de 90º, vàlvula antiretorn (pinya). -Tram general sortida bomba: Cabal màxim aprox.: 85 litres/segon. Diàmetre de tub sortida principal: DN 250mm Material del tub conductor: PVC a pressió Nombre de bombes: 3 Longitud tuberia: 140 metres Accessoris corresponents: Equips filtrants, 5 colzes de 90º, 2 colzes de 45º. -Tram general final: Cabal màxim aprox.: 50 litres/segon. Diàmetre de tub sortida principal: DN 200mm Material del tub conductor: PVC a pressió Longitud tuberia: 80 metres Accessoris corresponents: 1 colze de 90º. -Sector nº 1: Cabal màxim: 20.55 litres/segon. Material del tub conductor: PVC a pressió Tram 1: Diàmetre de tub sortida principal: DN 160mm Longitud tuberia: 20 metres Tram 2: Diàmetre de tub sortida principal: DN 140mm Longitud tuberia: 30 metres Tram 3: Diàmetre de tub sortida principal: DN 90mm Longitud tuberia: 70 metres Tram 4: Diàmetre de tub sortida principal: DN 50mm Longitud tuberia: 20 metres


10

-Sector nº 2: Cabal màxim: 27.14 litres/segon. Material del tub conductor: PVC a pressió Tram 1: Diàmetre de tub sortida principal: DN 160mm Longitud tuberia: 80 metres Tram 2: Diàmetre de tub sortida principal: DN 140mm Longitud tuberia: 30 metres Tram 3: Diàmetre de tub sortida principal: DN 125mm Longitud tuberia: 15 metres Tram 4: Diàmetre de tub sortida principal: DN 90mm Longitud tuberia: 30 metres Tram 5: Diàmetre de tub sortida principal: DN 50mm Longitud tuberia: 25 metres -Sector nº 3: Cabal màxim: 18.86 litres/segon. Material del tub conductor: PVC a pressió Tram 1: Diàmetre de tub sortida principal: DN 160mm Longitud tuberia: 70 metres Tram 2: Diàmetre de tub sortida principal: DN 140mm Longitud tuberia: 30 metres Tram 3: Diàmetre de tub sortida principal: DN 125mm Longitud tuberia: 50 metres Tram 4: Diàmetre de tub sortida principal: DN 90mm Longitud tuberia: 30 metres


11

Tram 5: Diàmetre de tub sortida principal: DN 63mm Longitud tuberia: 15 metres Tram 6: Diàmetre de tub sortida principal: DN 50mm Longitud tuberia: 20 metres 3.1.4 Càlcul de pressió en la tuberia. La pressió la podrem calcular mitjançant “Euler” on:

Pressió = d * g * H [4] La d serà la densitat del fluid que hi circula (kg/m3) La g serà la constant força de gravetat (m/s2) La H serà láltura dÉuler (la suma de totes les pèrdues de càrrega de línstal.lació) El fluid a operar serà aigua la possibilitat dáfegir-hi productes fitosanitaris (fertilitzants), això farà que augmenti la densitat del fluid a transportar però en principi com que gairebé sempre es treballarà en aigua doncs realitzarem els càlculs amb la seva densitat.


12

Suposem que l´aigua es troba a una temperatura aproximada d´uns 10º, llavors: Temperatura: 10ºC Densitat fluid transportat: 999.7 kg/m3 Força gravetat = 9.81 m/s2 Cabal: 85 l/s Altura geomètrica de treball aprox: -4 m Pèrdues canonada de transport: 2.7166 m Pèrdues canonada sector nº1: 6.0985 m Pèrdues canonada sector nº2: 6.6234 m Pèrdues canonada sector nº3: 5.2347 m Pèrdues totals: 20.6732 m Altura geomètrica total: 1 m Altura manomètrica total: 21.6732 m H Euler = 16.6732 m.


13

Formula:

P = 999.7 * 9.81 * 21.6732 = 213515.0227 Pascals. On: 1 bar = 100000 Pascals Pressió obtinguda = 2.1351 bars El resultat serà haver obtingut la pressió de treball en els punts més crítics de les canalitzacions. Així doncs segons resultats i normativa ens veurem obligats a instal.lar tub de 6 atmosferes de pressió (bars), a més d´aquesta manera garantitzarem certa fiabilitat gracies un marge de seguretat correcte i suficient. Els gruixos dels tubs es calcularan segons la norma UNE EN 1452, mitjançant la següent formula:

Pn * D E = —————— [5]

2t + Pn On: E = espessor (mm) Pn = Pressió nominal (Mpa) D = Diàmetre exterior (mm) Ro = Esforç tangencial de treball Aquests tubs seran subministrats per la firma Uralita, empresa de gran prestigi i amb la marca homologada segons normes ISO 9002.


14

Fig.15 Taula de característiques dels tubs utilitzats. 3.1.5 Càlcul equip bomba. Finalment optarem per que en la nostra instal.lació utilitzarem variïs equips de bombeig per causes tècniques: En aquest casos, el més convenient (raons econòmiques) sol ser instal.lar bombes de la mateixa classe. Així també val a dir de que cada bomba es dimensionarà pel mateix cabal 0.5*Q (en el cas de ser 2 bombes o en el cas de ser 3 equips).

Causes elecció final: -La primera farà referència al contracte de potencia amb la companyia ja que utilitzant únicament una sola bomba per tota la instal.lació faria que en el moment d engegada hi haguès un pic de d´intensitat molt gran (conseqüències en les proteccions, contracte companyia, etc..), en canvi si hi ha variïs equips i aquest arranquen en escala, el pic seria molt més suau. -La segona serà més aviat de tipus pràctic ja que en el supost cas d´una possible averia es pugui continuant funcionant ja que la instal.lació hidràulica de la finca estarà


15

seccionada en 3 parts, únicament caldrà tancar la vàlvula bypass dún dels tres sectors i així sempre treballariem en unes condicions similars.

El tipus de motor-bomba serà en sistema bomba centrifuga amb motor dínducció trifàsics a 50Hz de freqüència i rotor de gàbia désquirol. Els acoplaments utilitzats en les bombes centrífuges podran ser; rígids i flexibles o elàstics. Els acoplaments rígids serveixen preferentment per lúnió déixos perfectament alineats. Desviacions mínimes originaran esforços addicionals considerables en el acoplament així doncs es diferenciaran:

· Acoplaments de “casquillos”. · Acoplaments de ”manguito”. · Acoplaments dentats · Acoplaments de disc (DIN 758, DIN 759) · Acoplaments de brida (DIN 760)


16

Lácoplament flexible segons DIN 740 es un acoplament elàstic on els elements dúnió careixen de lliscament entre accionament i maquina accionada, que compensarà les deficiències de lálinneació radial i angular així com les demandes désforços bruscos.

Fig. 16 Taula de graus de protecció motor-bomba. El següents dáïllament del motor-bomba serà segons model bomba i velocitat del motor cosa que en dependrà a causa de la relació velocitat–escalfament, ládequat segons UNE-EN 20324. Una vegada s´hagui calculat les pèrdues totals de carrega es podrà continuar els càlculs amb la elecció del tipus de bomba més adient per la nostra instal.lació. La nostra elecció es compondrà per tres equips idèntics on el tipus déngegada es farà de forma escalonada, dáquesta manera disminuirem molt el pic inicial díntensitat en léngegada dels motors, pertant, això estarà reflexat en la potencia a contractar. Utilitzarem tres bombes en paral.lel i motors dínducció, de manera que tinguin les característiques apropiades pel nostre tipus de bomba. El primer pas serà escollir la bomba en relació a la demanda de cabal i pressió en línstal.lació. El segon pas serà escollir lélement motriu depenen de les característiques de la bomba. Segons la nostra demanda (uns 70 litres/segon i aprox. 5 bars) i també les condicions adoptades (3 equips impulsors), així doncs, optarem per la següent elecció. Pertant una vegada tenim les dades necessàries en el conjunt de línstal.lació, passarem a la corresponent elecció.

QW = 66.55 l/s (= 239,5 m3/h) HW = aprox. 5 m.


17

Amb les dades de impulsió escollirem el tipus de bomba adequada de entre el camp de corbes de línformació tècnica que disposem.

-Elecció final de la bomba.

Dades conegudes: Q (Cabal) = 23 l/s (82.8 m3/h). H (pressió) = 60 metres. Freqüència = 50 Hz. Líquid a bombejar: aigua. Densitat ?s = 0.999 kg/dm3 Temperatura ts = 15°C 3.1.5.1 Potencia absorbida per la bomba. Amb les dades tècniques que ens pot oferir el fabricant, calcularem la potència absorbida por la mateixa bomba amb lájut de la següent formula:

On: ?s en kg/dm3 g en m/s2 Q en l/s H en m P en kW Els càlculs els hauríem de fer de forma individual per a cada equip, però en aquest cas al tractar-se déquips idèntics no farà falta.

0.999*9.81*24*50 P = –––––––––––––––––– = 15.56 kW. [6]

1000*0.75


18

-Programa selecció bombes: Com podrem observar, el resultat de la formula anterior, lóbtindrem de forma automàtica amb lájut del programa informàtic de càlcul de bombes. De entre les moltes opcions que obtenim introduint-hi al programa les condicions de disseny requerides, escollirem la bomba que treballi millor en les condicions reals de léstació de bombeig, així doncs, optarem per la bomba RNP 82/3. 3.1.5.2 Característiques bomba. Referència: RNP 82/3 Rendiment: 75.5% Velocitat Motor: 1450 r.p.m. Potència: 15.56kW Diàmetre: 245-288mm. NPSH (Net Positive Suction Head): 2.76 NPSHr

Fig.17 Diagrama de característiques motor-bomba escollit per programa.


19

Les dades necessàries per poder dur a terme els diferents càlculs seran: Pressió necessària. Cabal necessari. Tipus de fluid conductor. Així doncs dáquesta manera podrem obtenir el tipus de bomba més adient per les nostres necessitats. Es preferent realitzar una instal.lació on hi hagui variïs estacions de bombeigs ja que ens assegurarem que en cas dávería en alguna bomba, filtre o motor no s´hagui desperar que es repari lélement defectuós per poder continuar treballant. En el nostre cas es tractarà dúna superfície a regar considerable dáproximadament 100.000 metres quadrats cosa que farà impossible lópció dún sol equip on serà també dificilment possible la viabilitat de únicament 2 equips; per tant ens decantarem més aviat per lópció de tres equips. Com hem anunciat no utilitzarem dos equips ja que aquest haurien de ser de grans dimensions amb el consequent augment de preu i també la operativitat serà molt més reduïda en dos únics equips ja que en cas dáveria en una estació de bombeig la potencia es dividiria per 2, cosa desaconsellable ja que això faría varia i molt la distribució uniforme de láigua per cada planta, depenen del lloc on esta ubicada, així doncs la opció de tres equips de bombeig serà la més idònia i correcta. El tipus de bombes escollit RNP ens donarà la següent corba en el diagrama de pressió-cabals. Segons les taules del fabricant, escollint la turbina segons el cabal i la pressió necessària també podrem saber la potencia del motor.

Fig. 19 Taula de dimensions i potencies necessàries dels motors-bomba.


20

3.2. Càlculs finals sistema elèctric. 3.2.1 Càlculs de la línia. -Intensitat de la línea. Subministres trifàsics

ϕcos**3 VPI =


ϕcos*VPI =

I.- Intensitat de la línia [A] P.- Potència de la línia [W]. Segons previsió ITC BT 10 V.- Tensió nominal de la línia [V]. cosϕ.- Factor de potència de línstal.lació.

La secció serà uniforme i sense cap mena de connexió o (unió-empalme). El conductor neutre haurà, en general, de ser de la mateixa secció que els conductors de fase, excepte quan es justifiqui que no pot existir desequilibris o corrents harmòniques per carregues no lineals. Per exemple, en lálimentació a instal.lacions en la que tots els receptors siguin trifàsics. A l’hora de calcular el valor de la secció de la DI tindrem en compte el nivell d’electrificació especificat en la ITC BT 10. A més es convenient escollir la secció de forma que un futur augment de la potencia utilitzada no comporti un risc per la seguretat de l’instal.lació. En determinades instal.lacions en les que es previsible un futur augment de la potencia instal.lada i per conseqüent un augment de la temperatura de servei del conductor, es recomana realitzar els càlculs per la temperatura màxima de servei del conductor. Per això el valor de la caiguda de tensió haurà de dividir-se per 1,12 (coeficient de correcció de temperatura ambient de 40ºC a temperatura màxima de servei a 70 ºC). -Secció segons intensitat de consum. S1 Secció calculada per intensitat de consum del circuit (I), consultant les taules i factors de correcció reglamentaris. Conductor unipolar ES0Z1-K Intensitat màxima admissible en el conductor (A)

Secció nominal del conductor de coure (mm2) Tipus dínstal.lació 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

I 36 50 66 84 104 - - - - - - - Tubs encastats Tubs en muntatge superficial

III

32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315

Tubs encastats o en muntatge superficial: Taula 1 de la ITC BT 19, métode B, temperatura ambient 40 ºC


21

Cable unipolar R0Z1-K

Intensitat màxima admissible en el conductor (A)

Secció nominal del conductor de coure (mm2) Tipus dínstal.lació

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

I 71 94 122 157 186 - - - - - - - Tubs enterrats II

I 58 77 100 128 152 184 224 268 304 365 384 440

I 49 68 91 116 144 - - - - - - - Tubs encastats Tubs en muntatge superficial Canals protectores Conductes tancats dóbra

III 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Tubs enterrats: ITC BT 07 3.1.3. temperatura terreny 25 ºC Tubs encastats, en muntatge superficial, canals protectores o espais tancats dóbra: Taula 1 de la ITC BT 19, métode B, temperatura ambient 40 ºC

Cable multiconductor R0Z1-K Intensitat màxima admissible en el conductor (A)

Secció nominal del conductor de coure (mm2) Tipus dínstal.lació 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

I 56 86 113 147 176 - - - - - - - Tubs enterrats II

I 53 70 92 120 144 172 208 248 284 320 460 416

I 49 68 91 116 144 - - - - - - - Tubs encastats Tubs en muntatge superficial Canals protectores Conductes tancats dóbra

III

44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Tubs enterrat: ITC BT 07 3.1.3. temperatura terreny 25 ºC Tubs encastats, en muntatge superficial, canals protectores o conductes tancats dóbra: Taula 1 de la ITC BT 19, métode B, temperatura ambient 40 ºC


22

-Secció segons caiguda de tensió reglamentaria. S2 La caiguda de tensió màxima admissible serà: En el nostre cas, com a derivació individual en subministre per a un únic usuari, serà de 1,5%. Es possible compensar les caigudes de tensió entre línstal.lació interior i la DI, per això es recomana, en la majoria dels casos minimitzar la caiguda de tensió en la DI per limitar la secció dels conductors en les instal.lacions interiors.

100*

max

VeV =∆

Subministres trifàsics

VcVLPS

***

max2 ∆

=


VcVLPS**

**2

max2 ∆

=

∆Vmax.- Caiguda màxima de tensió admissible, [V]. e.- Caiguda màxima de tensió reglamentaria [%] V.- Tensió nominal de la línea, [V]. P.- Previsió de potencia de la línea segons ITV BT 10 L.- longitud de la DI mesurada desde lémbarrat de sortida del quadre de mesura, fins el quadre privat de comandament i protecció, [m]. c.- Conductivitat del conductor a 40 ºC

Valors de la resistivitat i del coeficient de temperatura dels conductors més empleats. Material ρ20

(Ωmm2/m) ρ40 (Ωmm2/m)

ρ70 (Ωmm2/m)

ρ90 (Ωmm2/m)

α (ºC-1)

Coure 0.018 0,019 0,021 0,023 0,00392 Alumini 0,029 0,031 0,033 0,036 0,00403 Almelec (Al-Mg-Si)

0,032 0,034 0,038 0,041 0,00360

Conductivitats (en m/Ωmm2) pel coure i lálumini a diferents temperatures. Material C20 C40 C70 C90 Coure 56 52 48 44 Alumini 35 32 30 28


23

-Secció adoptada. ST. Aquesta serà la secció resultant escollida que serà la major de S1 i S2, i haurà de complir amb els requisits díntensitat admissible i de caiguda de tensió.

ST = MAJOR (S1 : S2 ) [11] -Intensitat màxima admissible del conductor. Imax. Es la intensitat màxima admissible corresponent a la secció adoptada, en funció del tipus dínstal.lació i dels factors de correcció corresponents. -Dimensionat de línstal.lació. Finalment les expressions a utilitzar per la resolució del càlcul elèctric dels conductors i proteccions seran: Sistema monofàsic:

Sistema trifàsic:

On: Pcal = Potència de càlcul [kW]. L = Longitud de Càlcul [m]. e = Caiguda de tensió [V]. k = Conductivitat. I = Intensitat [A]. U = Tensió de servei [V]


24

S = Secció del conductor [mm²]. Cos f = Factor de Potència. ? = Rendiment receptor. [%] n = Nº de conductors per fase. Xu = Reactància per unitat de longitud [mO/m] Formules de la Conductivitat elèctrica:

[12] On: K = Conductivitat del conductor a la temperatura T. ? = Resistivitat del conductor a la temperatura T. ?²º = Resistivitat del conductor a 20ºC. Cu = 0.018 Al = 0.029 a = Coeficient de temperatura:

Cu = 0.00392 Al = 0.00403 T = Temperatura del conductor [ºC]. To = Temperatura ambient [ºC]. Cables enterrats = 25ºC Cables al aire = 40ºC Tmàx = Temperatura màxima admissible del conductor [ºC]: XLPE, EPR = 90ºC PVC = 70ºC I = Intensitat prevista en el conductor [A]. Imax = Intensitat màxima admissible en el conductor [A]. Segons la ITC-BT-14, els cables a utilitzar seran unipolars de tensió assignada 0,6/1kV, no propagadors de flama i emissió de fums amb opacitat reduïda.


25

Els valors inicials per al càlcul de cadascun dels receptors seran: Voltatge, Cos f i Potència. Així doncs passarem a realitzar els càlculs pertinents:

a) En primer lloc calcularem la intensitat.

P 60000 I = ––––––––––– = –––––––––– = 96.22A;

v3 U Cos f v3 400 0.9 On: - Potència prevista: 60kW. - Tensió de servei: 400V. - Longitud: 200 m. - Cos f : 0.9.

b) Càlcul de la caiguda de tensió en valors unitaris: Nota: el màxim permès pel REBT serà de 1,5% per a la línia derivació, 3% enllumenat instal.lació i 5% per als receptors com son els motors. Tensió unitària reglamentaria: e = Permesa segons reglament,1.5%. e = 1.5% * 400V = 6V. eu = 6V / (0.2 km 96.22 A) = 0.3125 V / A km. Segons la taula 5, la caiguda de tensió per al factor de potència de 0.9 i la temperatura màxima admissible del conductor de 90ºC, inferior al valor de 0.3125 correspondrà al valor de 0.309 on aquesta i segons la taula ens donarà una secció de 150 mm2. Per tant hauriem d’escollir la secció normalitzada; 150 mm2.

c) Comprovació de l´intensitat admissible:

En servei permanent i en funció de les condicions de l´instal.lació es comprovarà que els cables els quals la secció s´ha calculat per caiguda de tensió son capaços de suportar la intensitat de servei esperada. Per això utilitzarem els valors de la taula A de la guia BT-14.


26

Segons la taula l’intensitat màxima admissible per l´instal.lació en tub enterrat serà de 390 A.

d) Segona iteració.

Per a verificar si la secció inferior (120mm2) es capaç de soportar també l´intensitat prevista en la LGA. Segons la taula A de la guia BT-14 la seva intensitat màxima admissible per la instal.lació en tub enterrat es de 350A. Per tant es satisfarà la condició. Calcularem la temperatura del conductor segons la formula :

T = To + (Tmàx - To) * (I / Imàx)² [13]

(Tmàx - To) = 90ºC – 25ºC = 65ºC. T = 25 + 65 (96.22 / 390)² = 28.96ºC. Així doncs la temperatura real del conductor a la intensitat prevista en servei permanent serà de 29ºC. Segons la taula 5 no es disposa de la caiguda de tensió unitària exactament per 29ºC, encara que a major temperatura, major caiguda de tensió i per tant podrem dir que serà del tot correcta la elecció de la secció de 150mm2.


27

Formules necessàries per al càlcul en la línea subministradora:

Fig.20 Formules càlcul escomesa.


28

Tipus cable conductor Alumini Secció (mm2) 150 Tensió i sistema (Volts) 380/220 Longitud de la línea (Metres) 200 Carga total (Ampers) 93.2 Caiguda de tensió (Volts) 5.4 Tensió de carga (Volts) 394.6 Caiguda de tensió (%) 1.4 Densitat de corrent (Ampers) 0.6 Potència al origen (Watts) 58045 Pèrdua de potència (Watts) 972.9 Potència en la carga (Watts) 57072.1 Rendiment (%) 98.3 Fig. 21 Aquesta taula l’obtindrem mitjançant les anteriors formules en el cas trifàsic. La secció del conductor neutre es calcula segons taula1 de la instrucció ITC-BT-14 del reglament electrotècnic de baixa tensió on obtindrem la secció de 95 mm². Segons lánexe2 del REBT on fa referència a la caiguda de tensió; en escomeses realitzades per un únic client, la seva caiguda de tensió no podrà accedir a 1,5% segons companyia subministradora; en el nostre cas repercutirà a 6 Volts de caiguda de tensió. 3.2.2. Demanda de potència. A partir de la demanda de potencia, podrem extreure les potencies que intervindran en el dimensionat de línstal.lació. Alguns dels coeficients que podrem utilitzar, seran els següents: - Ks, Coeficient de simultaneïtat – Aquest sempre tindrà valors per davall de la unitat i la seva funció es basarà en la reducció d’energia a contractar depenen de la simultaneïtat que funcionen els diferents aparells de la mateixa instal.lació. (exemple: Si tots els nostres equips funciones a la vegada, Ks = 1). - Ku, Coeficient dútilització – Al igual que lánterior, adoptarà valors per davall de la unitat i aquest sútilitzarà per millorar la potència nominal del receptor, sabent que aquest no treballa a la potència que indica la placa o Potència nominal. - Km, Coeficient de majoració – De valor 1.8 en lampades de descàrrega o 1.25 en motors. Sútilitzarà en aquests tipus de receptors aplicant el coeficient indicat a la potencia activa nominal.


29

Potencies. - Pn (placa), Potencia nominal segons placa de característiques o catàleg.[kW]. - Pn (real), Potencia nominal real en funció del coeficient dútilització (Ku), [kW]. - Pcalc., Potencia de càlcul aplicant al Pn real, els coeficients Ks i Km [kW]. - Pinst., Potencia instalada corresponent a la Pn (placa), sense aplicar coeficients [kW].

[7]

[8]

[9]

[10] Al tractar-se dúna instal.lació petita on a més tots tres motors estaran conjuntament en funcionament, no aplicarem cap coeficient. 3.2.3. Enllumenat general. Per la realització dels càlculs lluminotècnics utilitzarem un programa informàtic que ens ajudarà ha escollir léquip idoni en cada situació (LUMCAL). Exemple càlcul manual per l il.luminació:

Relació del local = ( A . L )/( H . ( A + L) ) On: A = Amplada del local en metres. L = Longitud de local en metres. H = Altura del muntatge en metres.


30

Calcularem el flux total a instal.lar (el que tenen que aportar les luminàries).

Flux = ( E . L . A)/( Fm . Fu )

On: E = Nivell díluminació en lux. L = Llarg del local en metres. A = Amplada del local en metres. Fm = Factor de manteniment. Fu = Factor dútilització. Les zones a il.luminar seran les següents:


La zona interna farà referència al la correcta il.luminació de tots els components de la nostra instal.lació. Aquesta estarà especialment realitzada per il.luminar perfectament el recinte en el supost cas dúna anomalia, ja sigui en el motor o quadre de comandament. Aquest sínstal.laran al sostre de léstació per a poder repartir uniformement líl.luminació, en el nostre cas, 4 equips florescent de 2*65W amb la reactància corresponent, cebador i portalampades. La Lluminària mitja en aquests casos serà aproximadament dúns 150 lux, tenin en compte lútilització avanç indicada. Les característiques de les lluminàries internes seran: Classe elèctrica: I Estanqueïtat: IP-65 Reflector: Semi-intensiu Alumini anoditzat. Equip: Lluminària florescent 2*65W. Tancament: De vidre templat i junta de silicona. Flux lumínic: 8000 lm La zona externa a il.luminar serà tota la perifèrica de léstació i principalment la part frontal on hi ha léntrada.


31

La il.luminació mitja recomanada segons per aquests tipus de zones serà de 40 lux. Per il.luminar la zona s´ha dispost dún sol aplic en forma de braç i ubicat a la part més alta possible en la part central de la paret frontal. Les característiques de les lluminàries externes seran: Classe elèctrica: I Estanqueitat: IP-65 FHS inst (Flux hemisfèric superior): 0,18% Reflector: Alumini Equip: Vapor de sodi dálta pressió 250 W. Tanca: vidre templat. Flux lumínic: 33000 lm. 3.2.4. Distribució i secció de línies. 3.2.4.1 Monofàsica. La caiguda de tensió en receptor dénllumenat serà dún màxim del 3% segons RBT.

2P * L S = ————— [14]

? * Un * ? u On: P = Potència activa (Watts). L = Longitud cable (Metres). ? = Conductivitat del coure (const. = 56). Un = Tensió nominal de línea (Volts). u = Caiguda de tensió (Volts). Secció resultant (cdt = 0.5%) = 0.972 mm². Secció comercial = 1.5 mm² à 2*1.5+TT*1.5mm² Cu .Característiques línia enllumenat interior: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 10 metres. -Potència (segons ITC-BT-44): 520 W.

I = 520/230*0.9 = 2.51 A -Conductors: 2*1.5+TT*1.5mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: PVC, 450/750 V - Iad. a 40ºC (Fc=1) 15A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 16mm.


32

-Caiguda tensió: 1.15 V à (5 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar Int. 10A. .Característiques línia enllumenat exterior: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 6 metres. -Potència (segons ITC-BT-44): 250 W.

I = 250/230*0.9 = 1.21 A -Conductors: 2*1.5+TT*1.5mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: PVC, 450/750 V - Iad. a 40ºC (Fc=1) 15A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 16mm. -Caiguda tensió: 0.69 V à (0.3 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar Int. 10A. Nota: Dins léstació disposarem de varies tomes de corrent per si es dones la necessitat déndollar-hi algun aparell, el cablejat es realitzarà en una secció de 2.5mm². Cablejat à 2*2.5+TT*2.5mm² Cu .Característiques línia força - endolls: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o emp. obra. -Longitud: 8 metres. -Potència (segons ITC-BT-44): -Conductors: 2*2.5+TT*2.5mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: PVC, 450/750 V - Iad. a 40ºC (Fc=1) 20A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 20mm. -Caiguda tensió: 0.92 V à (0.4 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar Int. 15A. .Característiques línia motor filtre nº1: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 8 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 552 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 552*1.25 = 690w

I = 690 / 230 * 0.9 = 3.75 A. -Conductors: 2*1.5+TT*1.5 mm² Cu.


33

-Aillament, nivell dáillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 10A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 20 mm. -Caiguda tensió: 0.73 V à (0.33 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar In. 10A. -Sensibilitat, I D: 300mA. -Contactor bipolar In: 10A. .Característiques línia motor filtre nº2: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 7 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 552 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 552*1.25 = 690w

I = 690 / 230 * 0.9 = 3.75 A. -Conductors: 2*1.5+TT*1.5 mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 10A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 20 mm. -Caiguda tensió: 0.6 V à (0.26 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar In. 10A. -Sensibilitat, ID: 300mA. -Contactor bipolar In: 10A. .Característiques línia motor filtre nº3: -Tensió de servei: 230 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 6 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 552 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 552*1.25 = 690w

I = 690 / 230 * 0.9 = 3.75 A. -Conductors: 2*1.5+TT*1.5 mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 10A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 20 mm. -Caiguda tensió: 0.55 V à (0.23 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Bipolar In. 10A. -Sensibilitat, ID: 300mA. -Contactor biipolar In: 10A.


34

Nota: Tots tres filtres estaran alimentats per una manguera de 0.6/1 kV amb secció de 2*2.5+TT*2.5 mm² Cu., que anirà del quadre de control fins el quadre dels equips filtrants passant pel corresponent I.D.i I.M. 3.2.4.2 Trifàsiques. La caiguda de tensió en receptors de força serà dún màxim del 5 % segons RBT. La formula a utilitzar serà la següent:

P * L S = ————— [15]

? * Un * ? u On: Pr = Potència activa (Watts). L = Longitud cable (Metres). ? = Conductivitat del coure (const. = 56). Un = Tensió nominal de línea (Volts). u = Caiguda de tensió (Volts). Dades dínterès: Pr = 15.56 kW = 15560 Watts. L = 10 Metres. Un = 400 Volts. u = 5% com a màxim segons REBT. .Característiques línia motors-bomba nº1: -Tensió de servei: 400 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 10 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 15560 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 15569*1.25 = 19450w

I = 19450 / v3 400 1 R = 28.07 A. -Conductors: 4*10+TT*10 mm² Cu. -Aillament, nivell dáillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 52A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 32mm. -Caiguda tensió: 8*19450 / 28.07*400*10*R=1.73 V à (0.43 %). -Temperatura cable (ºC): 40


35

-I Mag. Tripolar In. 40A. -Relé Tèrmic: Reg. 32-40 A. -Sensibilitat, I D: 30mA. -Contactor tripolar In: 40A. .Característiques línia motors-bomba nº2: -Tensió de servei: 400 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 8 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 15560 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 15569*1.25 = 19450w

I = 19450 / v3 400 1 R = 28.07 A. -Conductors: 4*10+TT*10 mm² Cu. -Aillament, nivell d´aillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 52A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 32mm. -Caiguda tensió: 8 * 19450 / 28.07*400*10*R=1.38 V à (0.30 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Tripolar In. 40A. -Relé Tèrmic: Reg. 32-40 A. -Sensibilitat, I D: 30mA. -Contactor tripolar In: 40A. .Característiques línia motors-bomba nº3: -Tensió de servei: 400 V. -Canalització: B-Unip. Tubs superf. o Emp. obra. -Longitut: 6 metres. -Cosf : 1; Xu (mO/m): 0; R: 1. -Potència real: 15560 w -Potencia de càlcul (segons ITC-BT-47): 15569*1.25 = 19450w

I = 19450 / v3 400 1 R = 28.07 A. -Conductors: 4*10+TT*10 mm² Cu. -Aillament, nivell d´aillament: XLPE 0.6/1 kV. - Iad. a 40ºC (Fc=1) 52A, segons ITC-BT-19 -Diametre exterior tub: 32mm. -Caiguda tensió: 6*19450 / 28.07*400*10*R=1.04 V à (0.26 %). -Temperatura cable (ºC): 40 -I Mag. Tripolar In. 40A. -Relé Tèrmic: Reg. 32-40 A. -Sensibilitat, I D: 30mA. -Contactor tripolar In: 40A.


36

3.2.5 Balanç de potència. La potència màxima necessària serà de 55,2 kVA, per tant es contractarà dins els límits de la baixa tensió una potencia de 60 kVA i una tensió nominal de sortida entre fases de 400V, 3 fases + neutre i amb una freqüència de 50 Hz. La companyia subministradora es farà càrrec de satisfer les necessitats i si fa falta redimensionar parts de la línia o ret elèctrica. El tipus de tarifa elèctrica serà la R0, on obtindrem els següents termes: -Terme de potència: 0.3508 € / kW mes. -Terme dénergía: 0.081422 € / kW mes. On: -Terme de facturació de potència (Tp) serà:

Potència a facturar * Terme de Potència * Nº mesos.

-Terme de facturació dénergia (Te) serà:

Energia consumida * Terme dénergia. 3.2.5.1 Tarifes. Tarifa R.0: La tarifa no ens donarà marge a lélecció ja que únicament serà la aplicable (reg agrícola); però si podrem mirar per sobre quin dels tipus podrem escollir depenent de les nostres necessitats reals de demanda. Aquest seran els tipus a escollir: 3.2.5.2 Tipus. Existiran diversos tipus dins la mateixa tarifa, per tant analitzarem quin de tots serà el més rentable dins les nostres necessitats. Tipus 1: Sáplicarà als abonats que no optin per cap tipus de complement, te un recàrrec del 20% en tota lénergia consumida. Sáplicarà a abonats de qualsevol tarifa excepte les 1.0, 2.0 (domestiques) i la B.0 (enllumenat públic), que no haguin instal.lat comptador discriminador i tinguin una potència inferior a la que ens marcarà la companyia, de 50 kW. Podrien estar incloses aquí petites industries i locals comercials.


37

Nota: Dins la tarifa R.0; el tipus estarà directament descartada del estudi ja que ens limitarà la potència a 50 kW.

Tipus 2:

Diferenciarà dos periodes, per un costat la punta 4 hores al dia amb un recàrrec de 40% i per láltre la plana i la vall, sense cap mena de recàrrec ni descompte. Els usuaris seran similars als del Tipus 1.

El tipus 2 serà desestimat clarament a causa de línexistència de cap mena de descompte. Tipus 3: Tots els dies del any es dividiran en tres periòdes, la punta serà de 4 hores al dia amb un recàrrec del 70%, la vall de 8 hores al dia amb un descompte del 43% i la plana de 12 hores al dia sense cap mena de recàrrec ni descompte. Lúsuari tipus, seria una petita o mitjana empresa. Intuïtivament serà el més idoni per lútilitat que li donarem (6 hores/dia) ja que tindrem a disposició 8h/dia en un màxim de descompte.

Tipus 4:

Els dies laborables de dilluns a divendres es divideixen en punta 6 h/dia, pla 10 h/dia i vall 8 h/dia, els dissabtes, diumenges i festius es consideren vall las 24 hores, les hores punta tenen un recàrrec del 100%, i les vall un descompte del 43%. D´ús normal en la industria, al igual que en el tipus 3, serà interessant i a tenir present ja que el descompte serà màxim a causa de la disposició de 8h/dia pel que fa a la vall (en un descompte de 43%).

Tipus 5:

En aquest tipus es distribueixen els dies del any en 4 categories, pic 70 dies, alt 80 dies, mig 80 dies i baix 135 dies, dins de cada categoria de dies es determinaran periodes de punta, pla i vall.

Els recàrrecs i descomptes corresponents son els següents:

Punta de dies pic....... 300% de recàrrec.

Punta de dies alt........ 100% de recàrrec.

Plans.......................... sin recàrrec ni descompte.

Valls........................... 43% de descompte.


38

Al igual que els dos tipus de tarifes anteriors el descompte màxim serà present; a diferencia de donar-nos la referència en hores/dia, ho farà en dies/any; igualment ens podrà interessar ja que línstal.lació només funcionarà durant els mesos de calor (primavera - estiu). Estudiant més a fons el cas, no serà dínterès el tipus 5 ja que només disposem de 135 dies lány en aplicar el màxim de descompte i realitzant les comprovacions ens adonem que línstal.lació funcionarà aproximadament uns 160 dies / any. Finalment podrem dir que fent léstudi d´hores de funcionament, ens repercutirà exactament el mateix tant si escollim el tipus de tarifa 3 que el tipus 4; dins la mateixa R.0 (agrícola). Potència contractada: 60kW Facturació de la potència 60kW * 1mes * 0.3508 21.048 Facturació de lénergia 58kW * 0.081422 * 180h. 850.045 ____________

Total € 871.09

3.2.6 Complement de discriminació horària.

Línstalació de comptadors de tarifa múltiple es potestativa pels abonats que tinguin contractada una potencia no superior a 50 kW i obligatòria per la resta.

Sóbliga a les empreses subministradores per instal.lar comptadors de tarifa múltiple als abonats de més de 50 kW de potència contractada que no ho tinguessin instal.lat pel seu compte, carregant les despesses de línstal.lació i el lloguer corresponent.

L´ùs dún equip de mesura de discriminació horaria tindrà que ser autorizat per la Direcció General de lÉnergia prèvia aportació dels assajos sobre seguritat elèctrica i garantía de mesura.

Els abonats amb discriminació horària tipus 0 tindran que instal.lar pel seu compte el equip adequat. Lémpresa subministradora queda obligada a llogar léquip si així ho solicita l´ abonat.

Com ja havien avançat léstació de bombeig estarà dimensionada de tal manera que no serà necessari el funcionament permanent pel motius diversos ja esmentats; així doncs estarà clar límplantació de la discriminació horaria en la tarifa.


39

La formula de la discriminació horària serà la següent:

CH = Tej Σ Ei Ci /100 [16]

en la que:

CH = Recàrrec o descompte. Ei = Energia consumida en cada un dels períodes horaris definits per cada tipus de discriminació horaria, en kWh. Ci = Coeficient de recàrrec o descompte. Tej = Preu del termini de energia de la tarifa general de mitja utilització corresponent a la tensió de subministre. S´aplicarà obligatoriament a tots els subministres a tarifes 3.0, 4.0 y R.0 de baixa tensió i a tots els de alta tensió. La discriminació horària adequada a les nostres necessitats serà: Tipus 3. Els coeficients de recàrrec o descompte aplicables y la duració de cada període seran els que es detallen a continuació:

Període horari Duració Recàrrec o descompte (Coeficient)

Punta 4 hores/dia + 70

Pla 12 hores/dia -

Vall 8 hores/dia - 43


40

Es consideren hores punta, pla i vall depenent de cada una de las zones geogràfiques del país, com així ho demostra la següent taula:

Hivern Estiu .

Punta Pla Vall Punta Pla Vall

Zona 1 18-22 8-18 22-24 0-8 9-13 8-9

13-24 0-8

Zona 2 18-22 8-18 22-24 0-8 9-13 8-9

13-24 0-8

Zona 3 18-22 8-18 22-24 0-8 10-14 8-10

14-24 0-8

Zona 4 18-22 8-18 22-24 0-8 10-14 8-10

14-24 0-8

Zona 5 18-22 8-18 22-24 0-8 19-23

0-1 9-19 23-24

1-9

Zona 6 18-22 8-18 22-24 0-8 19-23

0-1 9-19 23-24

1-9

Zona 7 19-23 8-19 23-24 0-8 20-24 0-1

9-20 1-9

Fig. 22 Relació discriminació horaria depenent zona geogràfica (zona 2, Catalunya i Aragó). 3.2.8 Càlcul de la posada a terra. En el càlcul de la posada a terra ens basarem especialment en el REBT i concretament en la instrucció ITC-BT 18 i 24. Tractant-se d´un terreny de terra fèrtil i amb un cert grau de humitat permanent, no tindrem problemes pel que fa a la resistivitat del terreny. El cable que unirà la piqueta o piquetes fins la caixa de medicions o registre, serà de coure, de tipus trenat i aquests estarà descobert. Les tensions de contacte a les que es farà referència a aquests apartats del REBT, es diferenciaran en dos casos; i aquests es limitaran a 24 o 50 Volts.


41

Així doncs la resistència de terra calculada Ra no podrà tenir un valor que superi aquests potencials, tenint en compte la següent expressió:

[18]

On: Ra, serà la suma de les resistències de la toma de terra i els conductors de protecció. Ia, serà la corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu. V, tensió de contacte límit, segons el cas. Característiques: Terreny: Sediments humits, terres arenoses (Resistivitat 5 - 100 Ohms*m). Tipus de posta a terra: Pica o piques verticals de 2 metres de longitud. Per obtenir la resistència del terreny:

On: n = Nombre de piquetes en paral.lel. ? = Resistivitat del terreny (Ohm.m.). L1 = Longitut de la piqueta (metres).

Suposant una R d´un valor intermig veurem que no hi ha cap problema en no superar els 37 Ohms de valor màxim que recull el REBT, si no fos el cas, només caldrà afegir-hi una piqueta de terra a una distància prudencial de la primera (3 vegades la seva longitud).


42

Conductor trenat nu o sense aïllament.

[19] On: ? = Resistivitat del terreny (Ohm.m.). L2 = Longitut de la piqueta (metres). La resistència total es calcularà a partir del paràmetres inicials de la zona: Metres de cable trenat enterrat = 20 m. Nº de piquetes T.T. (n) de 2 metres de longitud. ? del terreny = 500 Ohms per metre corresponent a un terreny on hi predomina argila i arenes. Així doncs, en aquestes condicions: ? 500 Rp = –––––– = –––––– = 250 O; L1 2 RpT = n * Rp = 2*250 = 500 O; 2 * ? 2*500 Rc = –––––– = ––––––– = 50 O; L2 20 La resistència total, mitjançant el paral.lel de les dues resistències, serà: 1 1 1 1 1 1 ––––– = ––––– + ––––– = ––––– + ––––– = 0.022 ; Ra = ––––– = 45.45 O Ra RpT Rc 500 50 0.022 Uc = Ra (ohms) * Ia (Ampers) = 45.45O * 0.03A = 1.3636 V < 24 V, acceptem.


43

3.2.9 Protecció contra sobreintensitats i curtcircuits. Iprotec Amb caràcter general, les línies de derivació individual es protegiran amb fusibles APR (alt poder de ruptura), que estaran situats en la unitat funcional del quadre de mesura. El criteri de selecció dels fusibles de protecció serà el següent: Seran del tipus gl, específics per protecció de conductors (contra sobreintensitats i curtcircuits) El seu poder de tall serà superior al de la corrent de curtcircuit previsible en el punt de la seva instal.lació. En el cas que existeixi un altre dispositiu de protecció en la línia davant sobrecarregues (IGA), els fusibles poden procurar únicament protecció a curtcircuits. Si la protecció es conjunta, la seva intensitat nominal serà igual o inferior al valor de la intensitat màxima admissible dels conductors, multiplicada per 0,91. Si protegeix únicament curtcircuits, es tindrá en compte la longitud de la línia. En tots els casos s´escollirà el de major intensitat assignada possible. La normativa corresponent estableix que un fusible protegeix adequadament davant els curtcircuits quan es verifica les dos condiciones següents: La intensitat de fusió del fusible en 5 segons haurà de ser menor que la admissible pel conductor en el mateix instant.

I fusió fusible < Icc conductor

Com a norma general, els fusibles que protegeixen als conductors davant curtcircuits hauran de foner-se avanç de que el metall conductor transpassi la temperatura de: 160º C, si están aillats amb PVC 250º C, si están aillats amb XLPE o EPR Per a temps iguals o inferiors a 5 segons, s ha destablir que l´intensitat de la corrent que arribi als conductors a certes temperatures respondran a la expressió:

tS

KI Tconductorcc =

t.- temps en segons (5 seg. segons norma) S.- Secció del conductor en mm2 K.- constant que té por valor:

K PVC XLPE o EPR

Coure 115 135 Alumini 74 115

Intensitat nominal fusible [A] 63 80 100 125 160 200 250 Intensitat de fusió en 5 seg. [A] 320 425 500 715 950 1.250 1.650


44

Líntensitat de fusió del fusible en 5 segons haurà de ser menor que líntensitat de curtcircuit previsible en qualsevol punto del circuit que protegeix.

I fusió < Icc línia [20] Com que es desconeix límpedancia del circuit, sádmitirà que en cas de curtcircuit la tensió en línici de la instalacio es pugui considerar com a 0,8 vegades la tensió de subministre. Ságafa el defecte fase terra com el més desfavorable, i a més despreciarem línductancia dels cables. Aquesta consideració es valida quan el CT, origen de línstal.lació, está situat fora del lloc del sumministre, com aquest serà el cas ja que si no s´haurien de considerar totes les impedàncies. Per tant es pot emprar la seguent fórmula simplificada.

RUI líneacc

*8,0=

TSLR *2ρ=

U.- tensió dálimentació fase – neutre (230 V) R.- resistència del conductor de fase entre el punt considerat i lálimentació ρ.- resistivitat del conductor a 20 ºC (ρCu ≈ 0,018 Ωmm2/m; ρAl ≈ 0,029 Ωmm2/m) ST.- secció de la línia adoptada, en mm2 L.- longitud de la LGA mesurada desde la CGP fins la DI, en metres.

3.2.10 Càlculs curtcircuits i corbes de disparo. El curtcircuit es un defecte (impedancia de defecte, nul.la) que hi ha entre dos parts de línstal.lació a diferent potencial i a una durada inferior a 5 segons. Els defectes poden ser motivats per un contacte accidental o per fallo dáillament, aquest poden donar-se en tre fase-fase, fase-neutre, fase-massa o fase-terra. Un curtcircuit serà per tant una sobreintensitat dúns valors molt per damunt de líntensitat nominal que séstableix inicialment al circuit o línia. La ITC-BT-22 ens diu que en lórigen de tot curtcircuit séstablirà un dispositiu de protecció contra els mateixos i amb capacitat de tall dácord amb la màxima intensitat de curtcircuit que es pugui presentar en el mateix punt de línstal.lació. Admitirem com a dispositius de protecció contra curtcircuits, fusibles adequats e interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic. Es calcularan doncs les corrents de curtcircuit a línici de la línia (IpccI) i al final de la mateixa (IpccF).


45

Per al cas de (IpccI), tindrem la màxima intensitat de curtcircuit que es pot presentar-se a la línia, determinada per un curtcircuit tripolar en el mateix origen sense esta limitada per la propìa impedancia del conductor. Es necessitarà per la determinació del poder de tall lélement o mecanisme de protecció de sobreintensitats situat en el mateix origen de tot circuit. Per al cas de (IpccF), tindrem la mínima intensitat de curtcircuit que es pot presentar-se a la línia, determinada per un curtcircuit de fase-neutre al final de línia. Es necessitarà per la determinació si el conductor queda protegit en tota la seva longitud al curtcircuit, ja que es condició indispensable que la IpccF sigui major o igual que la intensitat de disparo electromagnètic, per la corba determinada en interruptors automàtics i sistema de poder de tall electromagnètic, o que sigui major o igual que la intensitat de fusió dels fusibles en 5seg. Així doncs aclarir que en intensitats de curtcircuit grans actuarà sense cap inconvenient el disparador electromagnètic o es fondran els fusibles o fusible de protecció; el problema vindrà si líntensitat de curtcircuit no es lo suficientment gran com per que disparin els elements de seguretat i per tant no poder assegurar el temps de desconnexió dins els límits adequats (en el disparo electromagnètic serà de 0.1 seg. aprox.). 3.2.10.1 Poder de tall. Així doncs realitzada láclaració, nomenarem els diferents poders de tall que ens podrem trobar en funció de IpccI: Interruptors automàtics

3 4.5 6 10 22 25 35 50 70 100 [kA] Fusibles

50 i 100 [kA] 3.2.10.2 Corbes electromagnètiques. Els interruptors automàtics, podran actuar bàsicament en: -Sobrecarregues: El relé térmic actuarà per escalfament dún element calibrat. -Curtcircuit: El relé electromagnètic actuarà per camp electromagnètic.


46

Per a un interruptor automàtic d´una intensitat nominal donada (In), podrem tenir les següents corbes associades a les corrents de curtcircuit:

Val a dir, que les corbes es classificaran en funció de IMAG (A ), així doncs:

CORBA B IMAG = 5 In. CORBA C IMAG = 10 In. CORBA D i MA IMAG = 20 In.

El disparador electromagnètic actuarà de manera que: CORBA INTENSITAT TEMPS DISPARO B 3In C 5In no disparo D i MA 10In B 5In C 10In disparo t=0.1sg. D i MA 20In D´aqui podrem deduir una questió important, serà el fet de que uns línia o conductor amb una secció determinada i sotmesa al escalfament i a c.d.t. protegit per un interruptor automàtic amb una In escollida adequadament a sobrecarregues, doncs aquesta línia podrà quedar perfectament protegida a curtcircuit si es poden verificar les condicions següents:


47

1) La IpccF (A) al final del conductor haurà de ser major o igual que la IMAG per

alguna de les corbes senyalades, i per un interruptor díntensitat nominal In. B IpccF (A) > 5 In

C IpccF (A) > 10In D i MA IpccF (A) > 20In

Si es compleix, tindrem la certesa de que línterruptor obrirà el circuit abans de 0.1 segons = 100msg. 2) De lánterior condició, deduirem que en les circumstàncies citades el defecte

durarà menys de 0.1sg. Si no es verifica la 2ª condició (tmcicc>0.1sg.) significarà que no podrem assegurar que el conductor pugui soportar la IpccF, amb el corresponen escalfament excessiu en el aïllament i com a conseqüència poder-se produir arcs elèctrics i amb això, possibles incendis. Així doncs haurem de comprovar el temps màxim en segons, que el conductor podrà soportar Ipcc (tmcicc).

En el cas que existeixi una protecció tipus “cascada”; sáplicarà selectivitat ja que en el possible cas dún curtcircuit pot fer saltar fins i tot les proteccions generals i deixar sense alimentació tota línstal.lació. Sápliacarà també un criteri de proteccions diferencials, actuant a lélecció de la sensibilitat del mateixos (30mA-300mA) dins del s marges de seguretat personal. Si no ens atenem a les corbes indicades per a cada cas i no sárriba a complir l anterior condició, la intensitat de curtcircuit IpccF entrarà en la zona tèrmica, provocant la desconnexió probablement en temps superiors a Is, amb el léscalfament corresponent i en alguns casos, incendi. Finalment mencionar que les corbes B i C es solen utilitzar en receptors dénllumenat i tomes de corrent i la corba D en els motors, aquesta desplaçarà força a la dreta el disparador electromagnètic i fer que no salti en el moment de léngegada on la seva intensitat serà molt superior a la nominal (MIE BT 034, coeficients e intensitat nominal en receptors a motor). 3.2.11 Sistema de control i engegada. 3.2.11.1 Arrancadors estàtics. Com ja em anunciat en lápartat de la memòria, els motor sobrepassaran la potencia recomanades per utilitzar una engegada de tipus directe; així doncs una vegada seleccionat els tipus déngegada, passarem al seu anàlisis i càlculs. Finalment emprarem el sistema més interessant (qualitat-preu), lárrancador consisteix bàsicament en un convertidor estàtic dálterna-alterna, format per tristors connectats en antiparal.lel i que realitzen léngegada del motor amb aplicació progressiva de tensió.


48

El funcionament dels tristors estarà dirigit per un sistema de control que rep línformació de paràmetres elèctrics (tensió, intensitat) i mecànics (par, velocitat) incrementant com s´ha dit anteriorment, la tensió de manera progressiva i limitant els valors de par e intensitat durant léngegada. Quan el circuit de control rep la senyal de marxa, léquip alimenta al motor amb una tensió reduïda dún 30% aprox., aquesta tensió començarà a pujar fins arribar al valor de tensió nominal. Aquesta pujada (rampa de tensió) podrà ser ajustada en temps amb valors que oscilin entre 0.5-120 aprox. (segons fabricant i models). Al mateix temps el sistema controlarà líntensitat d engegada comparant-la amb el límit de corrent al inici que haguem fixat (2,5,...In). Quan líntensitat arriba al valor de límit fixat, lárrancador desactiva la rampa de tensió i mante anterior el temps necessari per a que el valor de líntensitat no superi el valor màxim programat, lògicament líntensitat baixarà al mateix temps que pujarà ls velocitat del motor, això farà que baixi la corrent absorbida. En la nostra aplicació ens interessarà ja que a més ens ajudarà a controlar el fenòmen golpe de ariete, controlant láturada escalonadament. Algunes de les seves principals característiques, seran: -Limitació díntensitat déngegada. -Eliminació de pics díntensitat i par. -Engegades suaus. -Rampa acceleració regulable en temps. -Per a carregues parcials, adapten la tensió amb el corrent. -El circuit de control pot ser controlat per un automata. -Millora del rendiment. -Pot realitzar frenades suaus (electrobombes).


49

Fig. Possibilitats de regulació arrancador estàtic (panel de control). La reducció de la tensió farà que també es redueixi líntensitat proporcionalment i al mateix temps es reduirà el par quadraticament provocant una disminució del par dácceleració del motor i conseguint una engegada suau.

Fig. Exemple engegada arrancador estàtic. Aprofitant que tenim 3 motors de característiques idèntiques jugarem en el mètode de commutació en el procés d engegada dels diferents motors. La tècnica consistirà en engegar el primer motor amb lájut del arrancador estàtic, una vegada aquest estigui treballant a règim permanent (5 segons), es desconnectarà lárrancador estàtic del mateix motor nº1 i a la vegada sénclavarà el contactor KM1; així doncs en aquesta senzilla maniobra podrem tornar a utilitzar lárrancador per posar en marxa el motor nº2 (KM2) i així mateix passarà amb el motor nº3 (KM3), finalment es desconnectarà lárrancador-estàtic una vegada hagui arribat a règim permanent l´ùltim dels 3 motors.


50

Nota important: Durant el procés d´engegada escalonada dels tres motors per mitjà d´un únic arrancador-estàtic commutat, no es podrà dur a terme en cap moment una seqüència de durada inferior a 100 segons durant el procés d engegada de totes tres bombes; ja que per lo contrari es podria donar el fenomen d extres tèrmic.


51

3.2.11.2 Característiques automata programable (programador horari-setmanal). Léncarregat del control de línstal.lació serà un automata general on aquest principalment ens controlarà léngegada i aturada dels equips de bombeigs segons convingui sense necessitat de supervisar-ho, així també els diferents sistemes que vulguessím afegir-hi com ara control de fertilitzant (injector bomba i motor remenador), etc.. Aquest estarà programat per un funcionament periòdic i controlarà léngegada i aturada dels motors-bomba (marxa 1,2,3 , parada 1,2,3). Láutomata principal de comandament dels equips impulsors serà de majors dimensions que láutomata dels filtres automàtics i ens facilitarà els control del reg, fertilització, agitació fertilitzants i bombeig. 1. Reg. Capacitat per programes independents o seqüencials. Programació dáctuacions amb periodicitat diaria i setmanal o amb distintes activacions cada cert periode de temps. Segons les prestacions de cada model, poden actuar fins a 8 sectors a la vegada. Activació i desactivació manual de programes, sortides. Inici de programes de reg per entrada connectada a sensor extern. 2. Fertilització. Configurable de 0 a 4 fertilitzants, en tancs independents, amb les seguents possibilitats: -Minuts o metres cúbics de post-reg. -Minuts de separació entre fertilitzants. -Activació - desactivació motor de fertilitzant, per quan hi ha més dún tanc de fertilitzant. -Activació - desactivació agitadors per cada un dels tancs de fertilitzant. -Minuts de pre-agitació del fertilitzant. -Agitació seguida, intermitent o parada mentre injecta fertilitzant. El valor a aplicar de cada un dels fertilitzants es programable i pertant independent per a cada programa. 3. Bombeig. Sortida per electrobomba o vàlvula mestra. Per evitar els problemes del “golpe de Ariette” , si aquests es dona, es disposa de temporització entre la obertura de les vàlvules dels sectors i la posada en marxa del motor, així com entre láturada i el tancament de les vàlvules.


52

4. Alarmes. Mitjançant els sensors corresponents, léquip detectarà les anomalíes i actuarà en conseqüència segons els paràmetres preestablerts, deixant constancia visual dáquestes. Podrem disposar de cinc entrades de senyals, configurables per les seguents funcions: -Comptador volumétric de reg. -Comptador volumétric de fertilitzants. -Prèsostat diferencial. -Averia temporal. -Averia definitiva. -Parada condicional e inici de programes. Configurable línterrupció o no del rellotge en el cas de fallada en el suministre elèctric. 5. Visualització. Completa visualització amb una pantalla alfanumérica LCD de 40 caràcters i un teclat estanc de 14 tecles funcionals. Tota la informació d un programa ens la mostrarà per pantalla. Es podrà consultar, corregir i borrar els programes existents. Mentre s efectúa un programa, ens mostrarà per pantalla totes les dades que láfecten. Controla i registra els talls de suministre elèctric, láctuació simultánea de més de 8 sectors, les averies externes amb aturada temporal o definitiva, etc. Entre els models existents al mercat emplearem el més adequat a les nostres necessitats, així doncs l´ Agronic 2000 serà léscollit on a més, compleix amb les directives de la CE. 6. Models i opcions. -Alimentació a 220 Vac i sortides a 24 Vac, incorporant transformador de 2 A. -Alimentació a 115 Vac i sortides a 24 Vac, incorporant transformador de 2 A. -Alimentació a 12 Vdc i sortides a 12 Vdc. Opció per alimentacions a 12 Vdc i 220 Vac i sortides a 12 Vdc i 24 Vac, respectivament, per grups electrògens, incorporant transformador de 2 A. Opció amb sortides per electrovàlvules tipus latch (de dos o tres fils). Aquesta versió, pel baixíssim consum del equip i de les electrovàlvules que governen, es molt apropiada per aquelles instal.lacions que funcionen amb bateria i no conten amb motor diesel ni plaques solars que la recarreguin.


53

LÁgronic 2000 compleix en les nostres necessitats reals on a més, també amb les directives de la CE.

Fig. Detall del programador principal

Fig. 13 Característiques tècniques automata. 3.2.12 Relació entrades - sortides filtre automàtic. A més del automata avanç presentat, també els filtres estaran dotats de programador independent (easy, Moeller) per poder controlar el nombre de neteges, dáquesta manera el filtre o filtres sempre treballaran de manera autònoma e independentment del quadre de control principal, dáquesta manera ens assegurem de que els filtres sempre estaran en procès independent pel que fa referència al commutador general de modes (manual o automàtic). Seguidament anomenarem els diferents contactes que tindrem en láutomata i que controlarà els tres filtres automàtics de línstal.lació.


54

Descripció de les diferents inicials a treballar: Contacte/bobina Valor Identificació I1 Entrada pressòstat I2 Entrada neteja manual I3 Final de cursa F1 costat filtre polsat I4 Final de cursa F1 costat motor polsat I5 Final de cursa F2 costat filtre polsat I6 Final de cursa F2 costat motor polsat I7 Final de cursa F3 costat filtre polsat I8 Final de cursa F3 costat motor polsat Q1 Sentit giro 1 Q2 Sentit giro 2 Q3 Alarma excés de netejes Q4 Motor 1 + Electro-válvula 1 (obre circuit neteja 1) Q5 Motor 2 + Electro-válvula 2 (obre circuit neteja 2) Q6 Motor 3 + Electro-válvula 3 (obre circuit neteja 3) T1 5 s Temps pressòstat T2 5 s Temps entre filtres T3 30 s Temps de seguritat T4 1 s Retard impuls senyal motor T5 12 h Període de neteja per temps C1 1 Comptador parcial filtre 1 (per controlar funcionament) C2 2 Comptador parcial filtre 2 (per controlar funcionament) C3 3 Comptador parcial filtre 3 (per controlar funcionament) C4 2 Comptador número de filtres (2 filtres) C5 3 Comptador número de filtres (3 filtres) C6 20 Comptador netejes seguides C8 0-9999 Comptador de netejes totals D1 Alarma netejes consecutives D2 T ultima neteja D3 Netejant Filtre 1 D4 Netejant Filtre 2 D5 Netejant Filtre 3 D7 Alarma final de cursa


55

3.2.12.1 Esquema automata independent filtres neteja automàtics. El següent esquema farà referència únicament al programa per al control dels diferents equips filtrants, en aquest cas 3 filtres automàtics de les mateixes característiques tots 3. M1 T T5 Neteja periòdica I1 C5 T2 T T1 Temps pressòstat T5 S.M1 I2 T1 M1 C C6 C.Netejes seguides C C8 C.Netejes totals C6 Q3 Alarma excés netejes I1 Q3 C6 I2 Q3


56

M11 M16 I3 M2 Neteja filtre nº1 M16 I4 M3 M11 M16 I5 M4 Neteja filtre nº2 M16 I6 M5 M11 M16 I7 M6 Neteja filtre nº3 M16 I8 M7 M2 C1 C2 Q4 Electrovàlvula 1 M3 M4 C2 C3 Q5 Electrovàlvula 2 M5


57

M6 C3 C1 Q6 Electrovàlvula 3 M7 M2 Q2 Sentit gir1 M4 M6 M3 Q1 Sentit gir2 M5 M7 Q3 D1 Alarma


58

Q4 D3 Neteja filtre nº1 Q5 D4 Neteja filtre nº2 Q6 D5 Neteja filtre nº3 I3 I4 Q4 M10 Alarma F.C. 1,2 I5 I6 Q5 M10 Alarma F.C. 3,4 I7 I8 Q6 M10 Alarma F.C. 5,6 M10 D7 Alarma general F.C.


59

3.3. Càlculs obra civil. 3.3.1 Estació de bombeig. Léxcavació de léstació de bombeig serà aproximadament de 8 metres de llarg i 6 metres dámplada. La cimentació es farà en formigó L-200 de resistència i varilla de rea de 20mm*30mm uniforme a tota la superficie; el gruix serà de aproximadament uns 30 cm i per tant léxcavació també. Per calcular el volum de formigó que utilitzarem:

Volum total = Amplada * Llargada * Gruix [21] Així doncs realitzant els càlculs obtindrem que es necessitaran 14.4 metres cúbics de formigó. El pou o dipòsit (aprox. 100m³) serà el suficientment gran com per abastir les necessitats de léstació de bombeig a ple rendiment, així ho demostra la següent gràfica:

Fig.Les línies diagonals ens faran referència al nombre dárrancades de les bombes en una hora.


60

3.3.2 Excavació de les rases. Les rases es faran a una profunditat màxima de 1 metre i una amplada de 0.60 metres. L´amplada de la rasa anirà donada en ocasions pel fabricant dels tubs, on serà convenient que aquesta sigui lo més estreta possible, evitant així les sobrepressions corresponents a la compactació del terreny sobreposat, ja sigui de forma natural o del mateix pas de maquinaria diversa. Per altra banda, no serà convenient fer una rasa molt estreta per causes del correcte maneig en la instal.lació dels tubs conductors.

Fig.23 Imatge d´un del processos de càlcul del sòl en les rases pels conductes (Asetub). Aquesta serà una de les solucions adoptades mitjançant el mateix programa informàtic on obtindrem certs valors els quals en indicaran el possible assentament o moviment del terreny que en els casos més desfavorables pot arribar a trencar el tub o separar-los a causa de flexions no desitjades, o sobre pressions.


61

On obtindrem el següent full de resultats finals:

Fig.24 Full de verificació programa Asetub. Com es pot comprovar, els càlculs seran del tot correctes, així mateix ens ho indica la pantalla de resultats en l’ assentament i consolidació del sòl que forma part del conjunt de la rasa.


62




Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 4.Planos-Setembre 2006.

1

4. PLANOS.

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 4.Planos-Setembre 2006.

2

Index. 4.1- Situació i emplaçament. 4.2- Ubicació finca. 4.3- Instal.lació hidràulica finca. 4.4- Equip motor-bomba. 4.5- Connexió bombes d’impulsió. 4.6- Connexió hidràulica filtres automàtics. 4.7- Connexió elèctrica filtres automàtics. 4.8- Esquema de potència motors inducció (bombes i sistema adob). 4.9- Connexió E/S automata per f.a. 4.10-Connexió programador horari general.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDATA NOM

DIBUIXAT

REVISAT

NORMES

ESCALA Núm. de plànol

Sustitueix a:

Sustituït por:

DEPARTAMENT ENGINYERIA ELECTRICA

Escola Tecnica Superior Enginyeria

X.NADAL

L.GUASCH

MOTOR-BOMBA1/40

Nº4

6"

6"

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIDATA NOM

DIBUIXAT

REVISAT

NORMES

ESCALA Núm. de plànol

Sustitueix a:

Sustituït por:

DEPARTAMENT ENGINYERIA ELECTRICA

Escola Tecnica Superior Enginyeria

X.NADAL

L.GUASCH

CONNEXIÓ BOMBES

6"

6"

6"

1/30

Nº5

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 5.Plec de condicions-Setembre 2006.

1

5. PLEC DE CONDICIONS.


2

Index. 5.1- Obres hidràuliques.

5.1.1.Instal·lacions. 5.1.2. Xarxa primària. 5.1.3. Xarxa secundària.

5.1.3.1. Reg per degoteig.

5.1.4. Automatització de la xarxa de reg. 5.1.4.1. By-Pass d’electrovàlvula. 5.1.4.2. Programadors elèctrics o electrònics. 5.1.4.3. Programadors elèctrics autònoms.

5.2- Sistema elèctric.

5.2.1. Condicions generals. 5.2.2. Canalitzacions elèctriques. 5.2.3. Conductors aïllats sota tubs protectors. 5.2.3.1. Tubs en canalitzacions fixades en superfície. 5.2.3.2. Tubs en canalitzacions empotrades. 5.2.3.3. Tubs en canalitzacions aèries o amb tubs a l'aire. 5.2.3.4. Tubs en canalitzacions enterrades. 5.2.3.5. Conductors aïllats enterrats. 5.2.4. Normativa.

5.2.4.1. Normes dínstal.lació en presencia de canalitzacions dáigua. 5.2.4.2. Accesibilitat a les instal.lacions.

5.2.5. Conductors. 5.2.5.1 Materials. 5.2.5.2 Dimensionat.

5.2.6. Identificació de les instal.lacions. 5.2.6.1. Resistencia dáïllament i rigidesa dielèctrica.

5.2.7. Elements instal.lació. 5.2.7.1. Caixes dénllaç. 5.2.7.2. Mecanismes. 5.2.7.3. Aparells de comandament i protecció.

5.2.7.3.1. Quadres elèctrics. 5.2.7.3.2. Interruptors automàtics.

5.2.7.3.3. Guardamotors. 5.2.7.3.4. Fusibles. 5.2.7.3.5. Interruptors diferencials. 5.2.7.3.6. Seccionadors.


3

5.2.7.3.7. Embarrats. 5.2.7.3.8. Prensastopes i etiquetes. 5.2.8. Receptors. 5.2.8.1. Receptors d´enllumenat.

5.2.8.2. Receptors (motors). 5.2.9. Posada a terra. 5.2.9.1. Unions a terra. 5.2.10. Inspeccions i proves de fàbrica. 5.3- Obra civil.

5.3.1. Rases. 5.3.1.1 Rases dins de parterres.

5.3.2. Pericons.

5.3.2.1 Pericons per a la ubicació de vàlvules o bypass. 5.3.2.2 Pericó de comptador d’aigua (si fos necessàri).

5.4- Instal.lacions en aigües freatiques. 5.5- Assaig de les instal.lacions.

5.5.1. Assaig de pressió interior de canonades de reg. 5.5.2. Assaig d’estancament de canonades de reg.

5.6- Supervisions i recepcions d´obres. 5.7- Documentació gràfica.


4

5.1- Obres hidràuliques. 5.1.1. Instal·lacions. Les instal·lacions hidràuliques per a reg és realitzaran amb canonada de polietilè de baixa densitat fins a diàmetres de 75 mm, de baixa o mitja densitat fins a diàmetres de 90 mm, i amb alta densitat en canonada rígida per a diàmetres majors de 90 mm. Totes les conduccions i els accessoris de la instal·lació seran per a una pressió de treball com a mínim de 6 atm., i segons Normativa. Es determinarà el cabal necessari, tenint en compte la zona a regar i les possibilitats d’ampliació d’aquesta. Les conduccions hidràuliques discorreran en els parterres o zones de terra, evitant en tot les possibles zones dures de paviments, roca, etc... La xarxa de reg consta de les següents parts: – Xarxa primària – Xarxa secundària – Distribuïdors d’aigua – Automatització 5.1.2. Xarxa primària. La xarxa primària constarà de dues instal·lacions independents, una per a les boques de reg que es connectarà a cadascun dels motors – bomba, (pous d´emmagatzematge amb piña o vàlvula antiretorn) i l’altra per alimentar els diferents sectors de reg que es connectarà a sortirà dels equips de bombeigs. Els accessoris d’unió fins a diàmetre de 75 mm., seran de llautó o fundició i en diàmetres de 90 mm., o majors, hauran de ser de llautó, fundició, electrofusió o per termofusió a tope. . Sense perjudici dels corresponents càlculs hidràulics, i com a criteri general, en la xarxa primària de reg, el diàmetre de la canonada serà d’una mida o ½” superior al diàmetre de la canonada d’entrada. Quan la xarxa superi els 100 m. de longitud, el diàmetre de la canonada s’augmentarà dues mides o 1” superior. Per raons constructives, quan es determini el diàmetre de la canonada, aquest es mantindrà constant en tota la seva longitud. El diàmetre de la xarxa primària de boques de reg, serà de 250 mm, en una longitud de fins a 300 m., Si és supera dita longitud, s’augmentarà el diàmetre.


5

5.1.3. Xarxa secundària. Tram de canonada principal entre els equips d´impulsió i la derivació als elements de distribució d’aigua, ja siguin difusors, aspersors, ramals de degoteig o exudants, i barbotejadors. És aquella que no manté la pressió d’aigua per tenir una via de sortida. Tots els accessoris d’unió podran ser de polietilè i específics de cada element. El diàmetre de la canonada serà determinant pels litres hora que siguin necessaris segons el projecte. Sense prejudici dels corresponents càlculs hidràulics, com a criteri general i per un concepte constructiu. 5.1.3.1. Reg per degoteig.

Aquest tipus de reg, serà sempre automatitzat amb programadors i estarà dotat de filtre de 125 (micres) desmuntable per facilitar el manteniment i si cal substitució d´algun element intern del mateix. La seva connexió a la xarxa secundària es farà amb els accessoris específics per a cada producte, col·locant vàlvula de ventosa, vàlvula drenant, etc..., i altres accessoris corresponents segons el producte. La distància entre ells serà la necessària per donar una cobertura de reg, del 100% adient al tipus de planta que es pretengui regar. Les connexions amb les xarxes secundàries seran accessibles, quedant en zones de terra. L’anell de degoteig serà obert amb 2 degotadors inserits a cada 100 cm. (1 cada 50 cm.) de 5 litres/hora aproximadament. Totes les derivacions i connexions de la xarxa secundària s’efectuaran dins de l’escocell o s’enregistraran en pericons de 0,50 x 0,50 m. Als finals (extrems) de la xarxa secundària es col·locarà una vàlvula de racord pla del mateix diàmetre que la canonada dins del pericó de 0,50 x 0,50 x 0,50 m., pel rentatge de la instal·lació. 5.1.4. Automatització de la xarxa de reg. 5.1.4.1. By-Pass d’electrovàlvula. Les instal·lacions de reg per aspersió, difusió, degoteig, micro irrigació, seran dotades de By – Pass. Es tracta d’un sistema d’obertura manual i automàtica del sistema de reg, resta composat per 3 vàlvules d’esfera amb racord pla, mascle tipus i compatible, 1 unitat d’electrovàlvula amb regulador de cabal i obertura manual amb desguàs intern que suporti pressió de treball de 10 Kg/cm2, tipus i compatibles, 2 unitats de colzes amb rosca M – H de llautó homologats, 2 unitats de tes amb rosca H de llautó homologades, 2 unitats d’enllaç mixtes mascle de llautó. El diàmetre de l’esmentat By-pass, serà igual o superior al diàmetre de la canonada i es determinarà en el projecte depenent del cabal d’aigua subministrat pel comptador. Quan el By-pass resti ubicat als pericons els accessoris quedaran alliberats de morter per facilitar el desmuntatge de tots els accessoris.


6

El By-pass sectorial podrà ser : By-pass sectorial senzill : estarà ubicat dintre de pericó de 0,50 x 0,50 x 0,50 m. amb tapa de fundició, quedant a una profunditat d’uns 0,40 m. aproximadament i lo més pròxim a la zona a regar. 5.1.4.2. Programadors elèctrics o electrònics. Característiques programador. - Temps de reg per estació d’1 minut a 2 hores (en increments d’1 minut) en programes A, B i C. Fins 12 hores en Program D. - Arrencades per dia: 8 per dia i per programa, fins 32 inicis diaris. - Horari de reg: calendari de 7 dies, interval de reg de fins 31 dies o dia real de programació parell o imparell, fet possible pel rellotge/calendari de 365 dies. - Entrada al transformador: 120VAC, 60Hz (230VAC, 50/60Hz per a us internacional) - Sortida del transformador: 25VAC, 1.5 amp. - Sortida per estació: 24VAC, .56amp per estació. - Sortida màxima: 24VAC, 1,4 amps (inclou el circuit de vàlvula mestre) - Bateria alcalina de 9 V per mantenir en memòria la programació. La instal·lació elèctrica que alimenta el programador acomplirà la normativa del reglament electrotècnic de baixa tensió i estarà protegida per ICP, i diferencial amb sensibilitat de 300 mA. Sempre que sigui possible, aquest armari es situarà annex al quadre elèctric d’enllumenat amb una separació de 20cm. entre ells, sobre una peana comú de formigó, col·locant un tub coarrugat de 60mm de diàmetre per l’interior de la mateixa que connecti els dos armaris per a fer la connexió elèctrica. En el cas que la peana no sigui comú es farà un pont amb tubular de 60mm de diàmetre per sota del paviment, que connecti els dos armaris. 5.1.4.3. Programadors elèctrics autònoms. La ubicació del programador serà dins d’armari de poliester tipus i compatible, segons homologació, amb juntes d’estanqueitat i placa de muntatge. Els programadors autònoms seran de tipus professional, homologats, amb solenoide a impulsos i alimentats per piles o bateries amb una autonomia mínima d’un any. El segellat dels seus components, incloent les piles o bateries permetra el funcionament inclòs submergits en l’aigua, el segellat te que permetre la substitució de les piles. El programador es fixarà a una de les parets laterals del pericó quedant el més amunt possible. Els programadors seran actius i compatibles en funció dels models.


7

Característiques programadors: - Temps de reg ajustable entre 1 minut i 12 hores, amb passos d’1 minut. - 3 programes completament independents: A, B i C. - Cicle de reg de set dies. - Possibilitat de programar un número il·limitat caixes de connexió amb una única consola de programació. - Ajust automàtic d’hora i dia quan el programa es transmet a la caixa de connexió. - Apagat automàtic de la pantalla de cristall líquid desprès d’1 minut sense utilitzar la consola. - Autonomia d’1 any. Alimentació amb pila alcalina de 9 V tipus 6AM6 o 6LR61. - Indicador de pila baixa - Interval de temperatures de funcionament: 0º-55ºC.


8

5.2- Sistema elèctric. 5.2.1. Condicions generals. Tots els materials a utilitzar en la present instal·lació seran de primera qualitat y reuniran les condicions exigides en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i per la resta de disposicions vigents referents a materials i prototips de construcció. Tots els materials podran ser sotmesos als anàlisis o proves, per compte de la contracta, que es creen necessaris per acreditar la seva qualitat. Qualsevol altre que hagi estat especificat i sigui necessari utilitzar haurà de aprovat per la Direcció Tècnica, bé entenent que serà refusat el que no reuneixi les condicions exigides per la bona pràctica de la instal·lació. Els materials no consignats en projecte que donessin lloc a preus contradictoris reuniran les condicions de bondat necessàries a judici de la Direcció Facultativa, no tenint el contractista dret a reclamació alguna per aquestes condicions exigides. Tots els treballs inclosos en el present projecte séxecutaràn amb esmera, d’acord a les bones pràctiques de les instal·lacions elèctriques, dácord amb el Reglament Electrotécnic per a Baixa Tensió, y complint estrictament amb les instruccions rebudes per la Direcció Facultativa, no poden, per tant, servir de pretext al contractista la baixa en subhasta per a variar lésmerada execució ni la primeríssima qualitat de les instal·lacions projectades en quant als seus materials i a la mà dóbra, ni pretendre projectes addicionals. 5.2.2. Canalitzacions elèctriques. Els cables es col·locaran dintre de tubs o canals, fixats directament sobre les parets, enterrats, directament encastats en estructures, en l'interior de buits de la construcció, sota motllures, en safata o suport de safata, segons s'indica en Memòria, Plans i Mesuraments. Abans d'iniciar l'estesa de la xarxa de distribució, deuran estar executats els elements estructurals que hagin de suportar-la o en els quals vagi a ser encastada: forjats, tabics, etc. Excepte quan a l'estar previstes s'hagin deixat preparades les necessàries canalitzacions a l'executar l'obra prèvia, deurà replantejar-se sobre aquesta en forma visible la situació de les caixes de mecanismes, de registre i protecció, així com el recorregut de les línies, assenyalant de forma convenient la naturalesa de cada element. 5.2.3. Conductors aïllats sota tubs protectors. Els tubs protectors poden ser: - Tub i accessoris metàlics. - Tub i accessoris no metàlics. - Tub i accessoris compostos (constituits per materials metàlics i no metàlics).


9

Els tubs es classifiquen segons el disposat en les normes següents: - UNE-EN 50.086 -2-1: Sistemes de tubs rígids. - UNE-EN 50.086 -2-2: Sistemes de tubs corbables. - UNE-EN 50.086 -2-3: Sistemes de tubs flexibles. - UNE-EN 50.086 -2-4: Sistemes de tubs enterrats. Les característiques de protecció de la unió entre el tub i els seus accessoris no deuen ser inferiors als declarats per al sistema de tubs. La superfície interior dels tubs no deurà presentar en cap punt arestes, asprors o fisures susceptibles de danyar els conductors o cables aïllats o de causar ferides a instal.ladors o usuaris. Les dimensions dels tubs no enterrats i amb unió roscada utilitzats en les instal·lacions elèctriques són les quals es prescriuen en la UNE-EN 60.423. Per als tubs enterrats, les dimensions es corresponen amb les indicades en la norma UNE-EN 50.086 -2-4. Per a la resta dels tubs, les dimensions seran les establertes en la norma corresponent de les citades anteriorment. La denominació es realitzarà d'acord amb diàmetre exterior. El diàmetre interior mínim deurà ser declarat pel fabricant. En quant a la resistència a l'efecte del foc considerats en la norma particular per a cada tipus de tub, se seguirà l'establert per l'aplicació de la Directiva de Productes de la Construcció (89/106/CEE). 5.2.3.1. Tubs en canalitzacions fixades en superfície. En les canalitzacions superficials, els tubs deuran ser preferentment rígids i en casos especials podran usar-se tubs cobables. Les seves característiques mínimes seran les indicades a continuació: Característica: Codi Grau - Resistència a la compresió 4 Forta - Resistència a límpacte 3 Mitjà - Temperatura mínima de instalació i servei 2 - 5 ºC - Temperatura màxima de instalació i servei 1 + 60 ºC - Resistència al corbat 1-2 Rígit/corbable - Propietats elèctriques 1-2 Continuitat eléctrica/aislante - Resistència a la penetració dóbjectes sòlids 4 C.objectes D 1 mm - Resistència a la penetració de lágiua 2 Estanqueitat-15º - Resistència a la corrosió de tubs metàlics 2 Protec. interior-exterior - Resistència a la tracció 0 No declarada - Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador - Resistència a las càrregues suspeses 0 No declarada


10

5.2.3.2. Tubs en canalitzacions empotrades. En les canalitzacions encastades, els tubs protectors podran ser rígids, corbables o flexibles, amb unes característiques mínimes indicades a continuació: 1º/ Tubs encastats en obres de fàbrica (parets, sostres i falsos sostres), buits de la construcció o canals protectores d'obra. Característica: Codi Grau - Resistència a la compresió 2 Lleugera - Resistència a límpacte 2 Lleugera - Temperatura mínima de instal.lació i servei 2 -5ºC - Temperatura màxima de instal.lació servei 1 + 60 ºC - Resistència al corbat 1-2-3-4 Qualsevol - Propietats elèctriques 0 No declarades - Resistència a la penetració dóbjectes sòlids 4 C.objectes D 1 mm - Resistència a la penetració de láigua 2 C.gotes d aigua - Resistència a la corrosió de tubs metàlicos 2 Prot.interior-exterior - Resistència a la tracció 0 No declarada - Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador - Resistència a las càrregues suspeses 0 No declarada 2º/ Tubs encastats embeguts en formigó o canalitzacions precablejades. Característica: Codi Grau - Resistència a la compresió 3 Mitjana - Resistència al impacte 3 Mitjana - Temperatura mínima de instal.lació i servei 2 - 5 ºC - Temperatura máxima de instal.lació i servei 2 +90ºC(+60ºC canal) - Resistencia al corbat 1-2-3-4 Qualsevol - Propietats elèctriques 0 No declarades - Resistència a la penetració d´ objectes sòlids 5 Protegit contra la pols - Resistència a la penetració de l´ aigua 3 Protegit contra pluja - Resistència a la corrosió de tubs metàlics 2 Prot.interior-exterior - Resistència a la tracció 0 No declarada - Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador - Resistència a las càrregues suspeses 0 No declarada


11

5.2.3.3. Tubs en canalitzacions aèries o amb tubs a l'aire. En les canalitzacions a l'aire, destinades a l'alimentació de màquines o elements de mobilitat restringida, els tubs seran flexibles i les seves característiques mínimes per a instal·lacions ordinàries seran les indicades a continuació: Característica: Codi Grau - Resistència a la compresió 4 Forta - Resistència al impacte 3 Mitjana - Temperatura mínima de instal.lació i servei 2 - 5 ºC - Temperatura máxima de instal.lación i servei 1 + 60 ºC - Resistència al corbat 4 Flexible - Propietats elèctricas 1/2 Contin./aïllat - Resistència a la penetració dóbjectes sòlids 4 C.obj. D 1 mm - Resistencia a la penetración de láigua 2 C.gotes daigua 15º - Resistència a la corrosió de tubs metàlics 2 Prot.inter-exter mitjana - Resistència a la tracció 2 Lleugera - Resistència a la propagació de la flama 1 No propagador - Resistència a las carregues suspeses 2 Lleugera Es recomana no utilitzar aquest tipus d'instal·lació per a seccions nominals de conductor superiors a 16 mm 5.2.3.4. Tubs en canalitzacions enterrades. Les característiques mínimes dels tubs enterrats seran les següents: Característica: Codi Grau - Resistència a la compresió NA 250N/450N/750N - Resistència al impacte NA Lleuger/Normal - Temperatura mínima de instal.lació i servei NA NA - Temperatura màxima de instal.lació i servei NA NA - Resistència al corbat 1-2-3-4 Qualsevol - Propiedades elèctriques 0 No declarades - Resistència a la penetració de objectes sòlids 4 C. objec D?1 mm - Resistència a la penetració de lágua 3 C. láigua de pluja - Resistència a la corrosió de tubs metàlics 2 Prot int-ext mitjana - Resistència a la tracció 0 No declarada - Resistència a la propagació de la flama 0 No declarada - Resistència a las càrregues suspeses 0 No declarada


12

Notes: - NA: No aplicable. - Per a tubs embeguts en formigó aplica 250 N i grau Lleuger; per a tubs en sòl lleuger aplica 450 N i grau Normal; per a tubs en sòls pesats aplica 750 N i grau Normal. Es considera sòl lleuger aquell sòl uniforme que no sigui del tipus pedregós i amb càrregues superiors lleugeres, com per exemple, voreres, parcs i jardins. Sòl pesat és aquell del tipus pedregós i dur i amb càrregues superiors pesades, com per exemple, calçades i vies fèrries. Instal·lació. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V. El diàmetre exterior mínim dels tubs, d'acord amb nombre i la secció dels conductors a conduir, s'obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques mínimes segons el tipus d'instal·lació. Per a l'execució de les canalitzacions sota tubs protectors, es tindran en compte les prescripcions generals següents: - El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s'efectua la instal·lació. - Els tubs s'uniran entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors. - Els tubs aïllants rígids curvables en calent podran ser ensamblats entre si en calent, recobrint l'entroncament amb una cua especial quan es precisi una unió estanca. - Les corbes practicades en els tubs seran contínues i no originaran reduccions de secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a UNE-EN. - Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de col·locar-los i fixats aquests i els seus accessoris, disposant per a això els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats entre si més de 15 metres. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no serà superior a 3. Els conductors s'allotjaran normalment en els tubs després de col·locats aquests. - Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com caixes d'entroncament o derivació. - Les connexions entre conductors es realitzaran en l'interior de caixes apropiades de material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques estaran protegides contra la corrosió. Les dimensions d'aquestes caixes seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deguin contenir. La seva profunditat serà almenys igual al diàmetre del tub major més un 50 % del mateix, amb un mínim de 40 mm. El seu diàmetre o costat interior mínim serà de 60 mm. Quan es vulguin fer estances les entrades dels tubs en les caixes de connexió, deuran emprar-se prensaestopes o racords adequats. - En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat que es produeixin condensacions d'aigua en el seu interior, per això s'elegirà convenientment el


13

traçat de la seva instal·lació, preveient l'evacuació i establint una ventilació apropiada en l'interior dels tubs mitjançant el sistema adequat, com pot ser, per exemple, l'ús d'una "T" a la qual s’uneix un dels braços que no s'empra. - Els tubs metàl·lics que siguin accessibles han de posar-se a terra. La seva continuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d'utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dues posades a terra consecutives dels tubs no excedeixi de 10 metres. - No podran utilitzar-se els tubs metàl·lics com conductors de protecció o de neutre. Quan els tubs s'instal·lin en muntatge superficial, es tindran en compte, a més, les següents prescripcions: - Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçaderes protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà, com a màxim, de 0,50 metres. Es disposaran fixacions de l'una i l'altra part en els canvis de direcció, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells. - Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s'instal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris. - En alineacions rectes, les desviacions de l'eix del tub respecte a la línia que uneix els punts extrems no seran superiors al 2 per 100. - És convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los d'eventuals mals mecànics. Quan els tubs es col·loquin encastats, es tindran en compte, a més, les següents prescripcions: - En la instal·lació dels tubs en l'interior dels elements de la construcció, les fregues no posaran en perill la seguretat de les parets o sostres que es practiquin. Les dimensions de les fregues seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una capa de 1 centímetre d'espessor, com a mínim. En els angles, l'espessor d'aquesta capa pot reduir-se a 0,5 centímetres. - No s'instal·laran entre forjat i revestiment tubs destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes inferiors. - Per a la instal·lació corresponent a la pròpia planta, únicament podran instal·lar-se, entre forjat i revestiment, tubs que deuran quedar recoberts per una capa de formigó o morter de 1 centímetre d'espessor, com a mínim, a més del revestiment. - En els canvis de direcció, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o "T" apropiats, però en aquest últim cas només s'admetran els proveïts de tapes de registre. - Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables una vegada finalitzada l'obra. Els registres i caixes quedaran enrasats amb la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre quan no s'instal·lin en l'interior d'un allotjament tancat i practicable. - En el cas d'utilitzar-se tubs encastats en parets, és convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50 centímetres com a màxim, de sòl o sostres i els verticals a una distància dels angles de cantons no superior a 20 centímetres.


14

5.2.3.5. Conductors aïllats enterrats. Les condicions per a aquestes canalitzacions, en les quals els conductors aïllats deuran anar sota tub tret que tinguin coberta i una tensió assignada 0,6/1kV, s'establiran d'acord amb l'assenyalat en la Instruccions ITC-BT-07 i ITC-BT-21. 5.2.4. Normativa. 5.2.4.1. Normes d´instal.lació en presencia de canalitzacions d´aigua. En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb unes altres no elèctriques, es disposaran de forma que entre les superfícies exteriors d'ambdues es mantingui una distància mínima de 3 cm. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d'aire calent, vapor o fum, les canalitzacions elèctriques s'establiran de forma que no puguin arribar a una temperatura perillosa i, per consegüent, es mantindran separades per una distància convenient o per mitjà de pantalles calorífugues. Les canalitzacions elèctriques no se situaran per sota d'altres canalitzacions que puguin donar lloc a condensacions, tals com les destinades a conducció de vapor, d'aigua, de gas, etc., a menys que es prenguin les disposicions necessàries per a protegir les canalitzacions elèctriques contra els efectes d'aquestes condensacions. 5.2.4.2. Accesibilitat a les instal.lacions. Les canalitzacions hauran d’estar disposades de forma que facilitin la seva maniobra, inspecció i accés a les seves connexions. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de forma que mitjançant la convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc. En tota la longitud dels passos de canalitzacions a través d'elements de la construcció, tals com murs, envans i sostres, no es disposaran entroncaments o derivacions de cables, estant protegides contra les deterioracions mecàniques, les accions químiques i els efectes de la humitat. Les cobertes, tapes o envolupants, comandaments i polsadors de maniobra d'aparells tals com mecanismes, interruptors, bases, reguladors, etc., instal·lats en els locals humits o mullats, seran de material aïllant. 5.2.5. Conductors. Els conductors utilitzats es regiran per les especificions del projecte, segons s'indica en Memòria, Plans i Mesuraments.


15

5.2.5.1 Materials. Els conductors seran dels següents tipus: - De 450/750 V de tensió nominal. - Conductor: de cobre. - Formació: unipolars. - Aïllament: policlorur de vinil (PVC). - Tensió de proba: 2.500 V. - Instalació: sota tub. - Normativa dáplicació: UNE 21.031. - De 0,6/1 kV de tensió nominal. - Conductor: de cobre (o dálumini, quan ho requereixin les especificacions de projecte). - Formació: uni-bi-tri-tetrapolars. - Aïllaments: policlorur de vinil (PVC) o polietilè reticulat (XLPE). - Tensió de prova: 4.000 V. - Instalació: al aire o en safata. - Normativa dáplicació: UNE 21.123. Els conductors de coure electrolític es fabricaran de qualitat i resistència mecànica uniforme, i el seu coeficient de resistivitat 20 ºC serà del 98 % al 100 %. Iran proveïts de bany de recorimient d'estany, que deurà resistir la següent prova: A una mostra neta i seca de fil estanyat se li dóna la forma de cercle de diàmetre equivalent a 20 o 30 vegades el diàmetre del fil, a continuació de la qual cosa se submergeix durant un minut en una solució d'àcid hidroclorídric de 1,088 de pes específic a una temperatura de 20 ºC. Aquesta operació s'efectuarà dues vegades, després de la qual cosa no deuran apreciar-se punts negres en el fil. La capacitat mínima de l'aïllament dels conductors serà de 500 V. Els conductors de secció igual o superior a 6 mm2 deuran estar constituïts per cable obtingut per trenat de fil de coure del diàmetre corresponent a la secció del conductor que es tracti. 5.2.5.2 Dimensionat. Per a la selecció dels conductors actius del cable adequat a cada càrrega s'usarà el més desfavorable entre els següents criteris: - Intensitat màxima admissible. Com intensitat es prendrà la pròpia de cada càrrega. Partint de les intensitats nominals així establertesestablides, es triarà la secció del cable que admeti aquesta intensitat d'acord a les prescripcions del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió ITC-BT-19 o les recomanacions del fabricant, adoptant els oportuns coeficients correctors segons les condicions de la instal·lació. Quant a coeficients de majoració de la càrrega, es deuran tenir presents les Instruccions ITC-BT-44 per a receptors d'enllumenat i ITC-BT-47 per a receptors de motor.


16

- Caiguda de tensió en servei. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació i qualsevol punt d'utilització, sigui menor del 3 % de la tensió nominal en l'origen de la instal·lació, per a enllumenat, i del 5 % per als altres usos, considerant alimentats tots els receptors susceptibles de funcionar simultàniament. Per a la derivació individual la caiguda de tensió màxima admissible serà del 1,5 %. El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior i la de la derivació individual, de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per a ambdues. Caiguda de tensió transitòria. La caiguda de tensió en tot el sistema durant l'arrencada de motors no deu provocar condicions que impedeixin l'arrencada dels mateixos, desconnexió dels contactors, parpalleig d'enllumenat, etc. La secció del conductor neutre serà l'especificada en la Instrucció ITC-BT-07, apartat 1, d'acord amb la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació. Els conductors de protecció seran del mateix tipus que els conductors actius especificats en l'apartat anterior, i tindran una secció mínima igual a la fixada per la taula 2 de la ITC-BT-18, d'acord amb la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació. Es podran instal·lar per les mateixes canalitzacions que aquests o bé en forma independent, seguint-se referent a això el que assenyalin les normes particulars de l'empresa distribuïdora de l'energia. 5.2.6. Identificació de les instal.lacions. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de forma que per convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc. Els conductors de la instal·lació deuen ser fàcilment identificables, especialment pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació o es prevegi per a un conductor de fase la seva passada posterior a conductor neutre, s'identificaran aquests pel color blau clar. AL conductor de protecció se li identificarà pel color verd-groc. Tots els conductors de fase, o si escau, aquells per als quals no es prevegi la seva passada posterior a neutre, s'identificaran pels colors marró, negre o gris.


17

5.2.6.1. Resistencia dáïllament i rigidesa dielèctrica. Les instal·lacions hauran de presentar una resistència d'aïllament almenys igual als valors indicats en la taula següent: Tensió nominal Tensió assaig corrent continua (V) Resistencia dáillament (MO) MBTS o MBTP 250 =0,25 =500 V 500 =0,50 > 500 V 1000 =1,00 La rigidesa dielèctrica serà tal que, desconnectats els aparells d'utilització (receptors), resisteixi durant 1 minut una prova de tensió de 2U + 1000 V a freqüència industrial, sent U la tensió màxima de servei expressada en volts, i amb un mínim de 1.500 V. Els corrents de fugida no seran superiors, per al conjunt de la instal·lació o per a cadascun dels circuits que aquesta pugui dividir-se a l'efecte de la seva protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors diferencials instal·lats com protecció contra els contactes indirectes. 5.2.7. Elements instal.lació. 5.2.7.1. Caixes dénllaç. Les connexions entre conductors es realitzaran en l'interior de caixes apropiades de material plàstic resistent incombustible o metàl·liques, en aquest cas estaran aïllades interiorment i protegides contra l'oxidació. Les dimensions d'aquestes caixes seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deguin contenir. La seva profunditat serà igual, almenys, a una vegada i intervé el diàmetre del tub major, amb un mínim de 40 mm; el costat o diàmetre de la caixa serà d'almenys 80 mm. Quan es vulguin fer estances les entrades dels tubs en les caixes de connexió, deuran emprar-se prensaestopes adequats. En cap cas es permetrà la unió de conductors, com entroncaments o derivacions per simple retorciment o enrotllament entre si dels conductors, sinó que deurà realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió. Els conductes es fixaran fermament a totes les caixes de sortida, d'entroncament i de passada, mitjançant contrafemella i casquets. S'anirà amb compte que quedi al descobert el nombre total de fils de rosca a fi de que el casquets pugui ser perfectament estret contra l'extrem del conducte, després de la qual cosa s'estrenyerà la contrafemella per a posar fermament el casquets en contacte elèctric amb la caixa.


18

Els conductes i caixes se subjectaran per mitjà de fixadors de fiador en rajola buit, per mitjà de fixadors d'expansió en formigó i rajola massissa i claus Split sobre metall. Els fixadors de fiador de tipus cargol s'usaran en instal·lacions permanents, els de tipus de rosca quan es precisi desmuntar la instal·lació, i els fixadors d'expansió seran d'obertura efectiva. Seran de construcció sòlida i capaços de resistir una tracció mínima de 20 kg. No es farà ús de claus per mitjà de subjecció de caixes o conductes. 5.2.7.2. Mecanismes. Els interruptors i commutadors tallaran el corrent màxim del circuit que estiguin col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no pugui excedir de 65 ºC en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre total de 10.000 maniobres d'obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball. Duran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una tensió de 500 a 1.000 volts. Les preses de corrent seran de material aïllant, duran marcades la seva intensitat i tensió nominals de treball i disposaran, com norma general, totes elles de posada a terra. Tots ells aniran instal·lats en l'interior de caixes encastades en els paraments, de forma que a l'exterior només podrà aparèixer el comandament totalment aïllat i la tapa embellidor. En el cas que existeixin dos mecanismes junts, ambdós s'allotjaran en la mateixa caixa, la qual deurà estar dimensionada suficientment per a evitar falsos contactes. 5.2.7.3. Aparells de comandament i protecció. 5.2.7.3.1. Quadres elèctrics. Tots els quadres elèctrics seran nous i es lliuraran en obra sense cap defecte. Estaran dissenyats seguint els requisits d'aquestes especificacions i es construiran d'acord amb el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i amb les recomanacions de la Comissió Electrotècnica Internacional (CEI). Cada circuit en sortida de quadre estarà protegit contra les sobrecàrregues i curtcircuits. La protecció contra corrents de defecte cap a terra es farà per circuit o grup de circuits segons s'indica en el projecte, mitjançant l'ocupació d'interruptors diferencials de sensibilitat adequada, segons ITC-BT-24. Els quadres seran adequats per a treball en servei continu. Les variacions màximes admeses de tensió i freqüència seran de el + 5 % sobre el valor nominal. Els quadres seran dissenyats per a servei interior, completament estancs a la pols i la humitat, ensamblats i cablejats totalment en fàbrica, i estaran constituïts per una estructura metàl·lica de perfils laminats en fred, adequada per al muntatge sobre el sòl, i panells de tancament de xapa


19

d'acer de fort espessor, o de qualsevol altre material que sigui mecànicament resistent i no inflamable.

Alternativament, la cabina dels quadres podrà estar constituïda per mòduls de material plàstic, amb la part frontal transparent. Les portes estaran proveïdes amb una junta de estanqueïtat de neoprè o material similar, per a evitar l'entrada de pols.

Tots els cables s'instal·laran dintre de canaletes proveïda de tapa desmuntable. Els cables de força aniran en canaletes diferents en tot el seu recorregut de les canaletes per als cables de comandament i control.

Els aparells es muntaran deixant entre ells i les parts adjacents d'altres elements una distància mínima igual a la recomanada pel fabricant dels aparells, en qualsevol cas mai inferior a la quarta part de la dimensió de l'aparell en la direcció considerada.

La profunditat dels quadres serà de 500 mm i la seva altura i amplària la necessària per a la col·locació dels components i igual a un múltiple sencer del mòdul del fabricant. Els quadres estaran dissenyats per a poder ser ampliats per ambdós extrems.

Els aparells indicadors (llums, amperímetres, voltímetres, etc), dispositius de comandament (polsadors, interruptors, commutadors, etc), panells sinòptics, etc, es muntaran sobre la part frontal dels quadres.

Tots els components interiors, aparells i cables, seran accessibles des de l'exterior pel front.

El cablejat interior dels quadres es durà fins una regleta de connexions situada al costat de les entrades dels cables des de l'exterior.

Les parts metàl·liques de l'embolcall dels quadres es protegiran contra la corrosió per mitjà d'una imprimació a força de dues mans de pintura anticorrosiva i una pintura d'acabat de color que s'especifiqui en els Mesuraments o, en defecte d'això, per la Direcció Tècnica durant el transcurs de la instal·lació. La construcció i disseny dels quadres deuran proporcionar seguretat al personal i garantir un perfecte funcionament sota totes les condicions de servei, i en particular: - els compartiments que hagin de ser accessibles per a accionament o manteniment estant el quadre en servei no tindran peces en tensió al descobert. - el quadre i tots els seus components seran capaços de suportar els corrents de curtcircuit (kA) segons especificacions ressenyades en plànols i mesuraments.


20

5.2.7.3.2. Interruptors automàtics. En l'origen de la instal·lació i el més prop possible del punt d'alimentació a la mateixa, es col·locarà el quadre general de comandament i protecció, en el qual es disposarà un interruptor general de tall omnipolar, així com dispositius de protecció contra sobreintensitats de cadascun dels circuits que parteixen de dita quadre. La protecció contra sobreintensitats per a tots els conductors (fases i neutre) de cada circuit es farà amb interruptors magnetotérmics o automàtics de tall omnipolar, amb corba tèrmica de tall per a la protecció a sobrecàrregues i sistema de tall electromagnètic per a la protecció a curtcircuits. En general, els dispositius destinats a la protecció dels circuits s'instal·laran en l'origen d'aquests, així com en els punts que la intensitat admissible disminueixi per canvis deguts a secció, condicions d'instal·lació, sistema d'execució o tipus de conductors utilitzats. No obstant, no s'exigeix instal·lar dispositius de protecció en l'origen d'un circuit que es presenti una disminució de la intensitat admissible en el mateix, quan la seva protecció quedi assegurada per altre dispositiu instal·lat anteriorment. Els interruptors seran de ruptura a l'aire i de tir lliure i tindran un indicador de posició. L'accionament serà directe per pols amb mecanismes de tancament per energia acumulada. L'accionament serà manual o manual i elèctric, segons s'indiqui en l'esquema o sigui necessari per necessitats d'automatisme. Duran marcades la intensitat i tensió nominals de funcionament, així com el signe indicador de la seva desconnexió. L'interruptor d'entrada al quadre, de tall omnipolar, serà selectiu amb els interruptors situats aigües baix, després d'ell. Els dispositius de protecció dels interruptors seran refés d'acció directa. 5.2.7.3.3. Guardamotors. Els contactors guardamotors seran adequats per a l'arrencada directa de motors, amb corrent d'arrencada màxima del 600 % de la nominal i corrent de desconnexió igual a la nominal. La longevitat de l'aparell, sense haver de canviar peces de contacte i sense manteniment, en condicions de servei normals (connecta estant el motor parat i desconnecta durant la marxa normal) serà d'almenys 500.000 maniobres. La protecció contra sobrecàrregues es farà per mitjà de relés tèrmics per a les tres fases, amb rearmament manual accionable des de l'interior del quadre. En cas d'arrencada dura, de llarga durada, s'instal·laran relés tèrmics de característica alentida. En cap cas es permetrà curtcircuitar el relé durant l'arrencada.


21

La verificació del relé tèrmic, previ ajustament a la intensitat nominal del motor, es farà fent girar el motor a plena càrrega en monofàsic; la desconnexió deurà tenir lloc al cap d'alguns minuts. Cada contactor durà dos contactes normalment tancats i dos normalment oberts per a enclavaments amb altres aparells. 5.2.7.3.4. Fusibles. Els fusibles seran d'alta capacitat de ruptura, limitadors de corrent i d'acció lenta quan vagin instal·lats en circuits de protecció de motors. Els fusibles de protecció de circuits de control o de consumidors òhmics seran d'alta capacitat ruptura i d'acció ràpida. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal forma que no es pugui projectar metall al fondres. Duran marcades la intensitat i tensió nominals de treball. No seran admissibles elements en els quals la reposició del fusible pugui suposar un perill d'accident. Estarà muntat sobre una empunyadura que pugui ser retirada fàcilment de la base. 5.2.7.3.5. Interruptors diferencials. 1º/ La protecció contra contactes directes s'assegurarà adoptant les següents mesures: Protecció per aïllament de las parts actives. Les parts actives deuran estar recobertes d'un aïllament que no pugui ser eliminat més que destruint-lo. Protecció por mitjà de barreres o envolvents. Les parts actives han d’estar situades en l'interior de les envolvents o darrere de barreres que posseeixin, com a mínim, el grau de protecció IP/XXB, segons UNE 20.324. Si es necessiten obertures majors per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s'adoptaran precaucions apropiades per a impedir que les persones o animals domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet que les parts actives no deuen ser tocades voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o envolupants horitzontals que són fàcilment accessibles, deuen respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD.


22

Les barreres o envolupants deuen fixar-se de manera segura i ésser d'una robustesa i durabilitat suficients per a mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les influències externes. Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir les envolupants o llevar parts d'aquestes, això no deu ser possible més que: - bé amb l'ajuda d'una clau o d'una eina; - o bé, després de llevar la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o aquestes envolupants, no podent ser restablerta la tensió fins després de tornar a col·locar les barreres o les envolupants; - o bé, si hi ha interposada una segona barrera que posseeix com a mínim el grau de protecció IP2X o IP XXB, que no pugui ser extreta més que amb l'ajuda d'una clau o d'una eina i que impedeixi tot contacte amb les parts actives. Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial-residual. Aquesta mesura de protecció està destinada solament a completar altres mesures de protecció contra els contactes directes. L'ocupació de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor del qual de corrent diferencial assignada de funcionament sigui inferior o igual a 30 mA, es reconeix com mesura de protecció complementària en cas de fallada d'altra mesura de protecció contra els contactes directes o en cas d'imprudència dels usuaris. 2º/ La protecció contra contactes indirectes s'aconseguirà mitjançant "tall automàtic de l'alimentació". Aquesta mesura consisteix a impedir, després de l'aparició d'una fallada, que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pugui donar com resultat un risc. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en corrent altern, en condicions normals i a 24 V en locals humits. Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, deuen ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. El punt neutre de cada generador o transformador deu posar-se a terra. Es complirà la següent condició: Ra x Ia = U on: - Ra és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses. - Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció.


23

Quan el dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial-residual és el corrent diferencial-residual assignada. - U és la tensió de contacte límit convencional (50 o 24V). 5.2.7.3.6. Seccionadors. Els seccionadors en càrrega seran de connexió i desconnexió brusca, ambdues independents de l'acció de l'operador. Els seccionadors seran adequats per a servei continu i capaços d'obrir i tancar el corrent nominal a tensió nominal amb un factor de potència igual o inferior a 0,7. 5.2.7.3.7. Embarrats. El embarrat principal constarà de tres barres per a les fases i una, amb la meitat de la secció de les fases, per al neutre. La barra de neutre haurà de ser seccionable a l'entrada del quadre. Les barres seran de coure electrolític d'alta conductivitat i adequades per a suportar la intensitat de plena càrrega i els corrents de curtcircuit que s'especifiquin en memòria i plànols. Es disposarà també d'una barra independent de terra, de secció adequada per a proporcionar la posada a terra de les parts metàl·liques no conductores dels aparells, la carcassa del quadre i, si els hagués, els conductors de protecció dels cables en sortida. 5.2.7.3.8. Prensastopes i etiquetes. Els quadres aniran completament cablejats fins les regletes d'entrada i sortida. Es proveiran prensaestopes per a totes les entrades i sortides dels cables del quadre; els prensaestopes seran de doble tancament per a cables armats i de tancament senzill per a cables sense armar. Tots els aparells i borns aniran degudament identificats en l'interior del quadre mitjançant nombres que corresponguin a la designació de l'esquema. Les etiquetes seran marcades de forma indeleble i fàcilment llegible. En la part frontal del quadre es disposaran etiquetes d'identificació dels circuits, constituïdes per plaques de xapa d'alumini fermament fixades als panells frontals, impreses al forn, amb fons negre mat i rètols i zones d'estampació en alumni pulit. El fabricant podrà adoptar qualsevol solució per al material de les etiquetes, el seu suport i la impressió, amb la condició de que sigui duradora i fàcilment llegible. En qualsevol cas, les etiquetes estaran marcades amb lletres negres de 10 mm d'altura sobre fons blanc.


24

5.2.8. Receptors. 5.2.8.1. Receptors d´enllumenat. Les luminàries seran conformes als requisits establerts en les normes de la sèrie UNE-EN 60598. La massa de les luminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han d’excedir de 5 kg. Els conductors, que deuen ser capaços de suportar aquest pes, no han de presentar entroncaments intermedis i l'esforç haurà de realitzar-se sobre un element distint del born de connexió. Les parts metàl·liques accessibles de les luminàries que no siguin de Classe II o Classe III, hauran de tenir un element de connexió per a la seva posada a terra, que anirà connectat de manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit. En instal·lacions d'il·luminació amb llums de descàrrega realitzades en locals en els quals funcionin màquines amb moviment alternatiu o rotatori ràpid, s’hauran de prendre les mesures necessàries per a evitar la possibilitat d'accidents causats per il·lusió òptica originada per l'efecte estroboscòpic. Els circuits d'alimentació estaran prevists per a transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmònics i d'arrencada. Per a receptors amb llums de descàrrega, la càrrega mínima prevista en voltiamperis serà de 1,8 vegades la potència en watts dels llums. En el cas de distribucions monofàsiques, el conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cadascun dels elements associats als llums i els corrents d'arrencada, que tant aquestes com aquells puguin produir. En aquest cas, el coeficient serà el qual resulti. En el cas de receptors amb llums de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor de potència fins un valor mínim de 0,9. En instal·lacions amb llums de molt baixa tensió (p.e. 12 V) ha de preveure's la utilització de transformadors adequats, per a assegurar una adequada protecció tèrmica, contra curtcircuits i sobrecàrregues i contra els xocs elèctrics. 5.2.8.2. Receptors (motors). Els motors deuen instal·lar-se de manera que l'aproximació a les seves parts en moviment no pugui ser causa d'accident. Els motors no deuen estar en contacte amb matèries fàcilment combustibles i se situaran de manera que no puguin provocar la ignició d'aquestes. Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor deuen estar dimensionats per a una intensitat del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de connexió que alimenten a diversos motors, deuen estar dimensionats per a una intensitat no


25

inferior a la suma del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor de major potència, més la intensitat a plena càrrega de tots els altres. Els motors deuen estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les seves fases, devent aquesta última protecció ésser de tal naturalesa que cobreixi, en els motors trifàsics, el risc de la falta de tensió en una de les seves fases. En el cas de motors amb arrancador estrella-triangle, s'assegurarà la protecció, tant per a la connexió en estrella com en triangle. Els motors deuen estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic de l'alimentació, quan l'arrencada espontània del motor, com a conseqüència del restabliment de la tensió, pugui provocar accidents, o perjudicar el motor, d'acord amb la norma UNE 20.460 -4-45. Els motors deuen tenir limitada la intensitat absorbida en l'arrencada, quan es poguessin produir efectes que perjudiquessin a la instal·lació o ocasionessin pertorbacions inacceptables al funcionament d'altres receptors o instal·lacions. En general, els motors de potència superior a 0,75 kilovats deuen estar proveïts de reóstats d'arrencada o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent entre el període d'arrencada i el de marxa normal que correspongui a la seva plena càrrega, segons les característiques del motor que deu indicar la seva placa, sigui superior a l'assenyalada en el quadre següent: De 0,75 kW a 1,5 kW: 4,5 De 1,50 kW a 5 kW: 3,0 De 5 kW a 15 kW: 2,0 Més de 15 kW: 1,5 Tots els motors de potència superior a 5 kW tindran sis borns de connexió, amb tensió de la xarxa corresponent a la connexió en triangle del bobinatge (motor de 230/400 V per a xarxes de 230 V entre fases i de 400/693 V per a xarxes de 400 V entre fases), de tal manera que serà sempre possible efectuar una arrencada en estrella-triangle del motor. Els motors deuran complir, tant en dimensions i formes constructives, com en l'assignació de potència a les diverses grandàries de carcassa, amb les recomanacions europees IEC i les normes UNE, DIN i VDE. Les normes UNE específiques per a motors són la 20.107, 20.108, 20.111, 20.112, 20.113, 20.121, 20.122 i 20.324. Per a la instal·lació en el sòl s'usarà normalment la forma constructiva B-3, amb dos plats de suport, un extrem d'eix lliure i carcasa amb potes. Per a muntatge vertical, els motors duran coixinets prevists per a suportar el pes del rotor i de la corriola. La classe de protecció es determina en les normes UNE 20.324 i DIN 40.050. Tots els motors deuran tenir la classe de protecció IP44 (protecció contra contactes accidentals amb


26

eina i contra la penetració de cossos sòlids amb diàmetre major de 1 mm, protecció contra esquitxos d'aigua provinent de qualsevol direcció), excepte per a instal·lació a la intempèrie o en ambient humit o polsegós i dintre d'unitats de tractament d'aire, on es faràn servir motors amb classe de protecció IP 54 (protecció total contra contactes involuntaris de qualsevol classe, protecció contra dipòsits de pols, protecció contra esquitxos d'aigua provinent de qualsevol direcció). Els motors amb proteccions IP 44 i IP 54 són completament tancats i amb refrigeració de superfície. Tots els motors deuran tenir, almenys, la classe d'aïllament B, que admet un increment màxim de temperatura de 80 ºC sobre la temperatura ambient de referència de 40 ºC, amb un límit màxim de temperatura del debanament de 130 ºC. El diàmetre i longitud de l'eix, les dimensions de les clavetes i l'altura de l'eix sobre la base estaran d'acord a les recomanacions IEC. La qualitat dels materials amb els quals estan fabricats els motors seran les quals s'indiquen a continuació: - carcassa: de ferro colat d'alta qualitat, amb potes solidàries i amb aletes de refrigeració. - estator: paquet de xapa magnètica i bobinatge de coure electrolític, muntats en estret contacte amb la carcassa per a disminuir la resistència tèrmica al pas de la calor cap a l'exterior de la mateixa. La impregnació del bobinatge per a l'aïllament elèctric s'obtindrà evitant la formació de bombolles i deurà resistir les solicitacions tèrmiques i dinàmiques a les quals ve sotmès. - rotor: format per un paquet ranurat de xapa magnètica, on s'allotjarà el davanat secundari en forma de gàbia d'aliatge d'alumini, simple o doble. - eix: d'acer dur. - ventilador: interior (per a les classes IP 44 i IP54), d'alumini fos, solidari amb el rotor, o de plàstic injectat. - rodaments: d'esfera, de tipus adequat a les revolucions del rotor i capaços de suportar lleugeres embranzides axials en els motors d'eix horitzontal (es seguiran les instruccions del fabricant quant a marca, tipus i quantitat de greix necessari per a la lubricació i la seva durada). - caixes de borns i tapa: de ferro colat amb entrada de cables a través d'orificis roscados amb premsa-estopas. Per a la correcta selecció d'un motor, que es farà parell servei continu, deuran considerar-se tots i cadascun dels següents factors: - potència màxima absorbida per la màquina accionada, incloses les pèrdues per transmissió. - velocitat de rotació de la màquina accionada. - característiques de l'escomesa elèctrica (nombre de fases, tensió i freqüència).


27

- classe de protecció (IP 44 o IP 54). - classe d'aïllament (B o F). - forma constructiva. - temperatura màxima del fluid refrigerant (aire ambient) i cota sobre el nivell del mar del lloc d'emplaçament. - moment d'inèrcia de la màquina accionada i de la transmissió referit a la velocitat de rotació del motor. - corba del parell resistent d'acord amb la velocitat. Els motors podran admetre desviacions de la tensió nominal d'alimentació compreses entre el 5 % en més o menys. Si són de preveure's desviacions cap a la baixa superiors a l'esmentat valor, la potència del motor haurà de tarar-se de forma proporcional, tenint en compte que, a més, disminuirà també el parell d'arrencada proporcional al quadrat de la tensió. Abans de connectar un motor a la xarxa d'alimentació, deurà comprovar-se que la resistència d'aïllament del bobinatge estatòric sigui superiors a 1,5 megahomios. En cas que sigui inferior, el motor serà rebutjat per la DO i haurà de ser assecat en un taller especialitzat, seguint les instruccions del fabricant, o substituït per un altre. La quantitat de pols del motor es triarà d'acord a la velocitat de rotació de la màquina accionada. En cas d'acoblament d'equips (com ventiladors) per mitjà de corrioles i corretges trapezoïdals, el nombre de pols del motor s'escollirà de manera que la relació entre velocitats de rotació del motor i del ventilador sigui inferior a 2,5. Tots els motors duran una placa de característiques, situada en lloc visible i escrita de forma indeleble, en la qual apareixeran, almenys, les següents dades: - potència del motor. - velocitat de rotació. - intensitat de corrent a la tensió de funcionament. - intensitat d'arrencada. - tensió(és) de funcionament. - nom del fabricant i model. 5.2.9. Posada a terra. Les posades a terra s'estableixen principalment a fi de limitar la tensió que, pel que fa a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l'actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats. La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni protecció alguna, per una banda del circuit elèctric o per una banda conductora no pertanyent al mateix,


28

mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grup d'elèctrodes enterrats en el sòl. Mitjançant la instal·lació de posada a terra es deurà aconseguir que en el conjunt d'instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no apareguin diferències de potencial perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra dels corrents de defecte o les de descàrrega d'origen atmosfèric. La selecció i instal·lació dels materials que assegurin la posada a terra han de ser tals que: - El valor de la resistència de posada a terra estigui a mesura que amb les normes de protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d'aquesta manera al llarg del temps. - Els corrents de defecte a terra i els corrents de fugida puguin circular sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i elèctriques. - La solidesa o la protecció mecànica quedi assegurada amb independència de les condicions distingides d'influències externes. - Contemplin els possibles riscos deguts a electròlisi que poguessin afectar a altres parts metàl·liques. 5.2.9.1. Unions a terra. Preses de terra. Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per: - barres, tubs; - pletines, conductors nus; - plaques; - anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves combinacions; - armadures de formigó enterrades; amb excepció de les armadures pretensadas; - altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades. Els conductors de coure utilitzats com elèctrodes seran de construcció i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat de soterrament de les preses de terra deuen ser tals que la possible pèrdua d'humitat del sòl, la presència del gel o altres efectes climàtics, no augmentin la resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,50 m.


29

Conductors de terra. La secció dels conductors de terra, quan estiguin enterrats, hauran d’estar d'acord amb els valors indicats en la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima exigida per als conductors de protecció. Tipus Protegit mecànicament No protegit Protegit contra Igual a conductors 16mm² Cu la corrosió protecció aptat. 7.7.1 16mm²Acer Galv. No protegit contra 25 mm² Cu 25 mm² Cu la corrosió 50 mm² Ferro 50 mm² Ferro * La protecció contra la corrosió pot obtenir-se mitjançant una envolvent. Durant l'execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra deu extremar-se la cura perquè resultin elèctricament correctes. Deu cuidar-se, especialment, que les connexions, no danyin ni als conductors ni als elèctrodes de terra. Borns de posada a terra. En tota instal·lació de posada a terra deu preveure's un born principal de terra, al com deuen unir-se els conductors següents: - Els conductors de terra. - Els conductors de protecció. - Els conductors d'unió equipotencial principal. - Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris. Ha de preveure's sobre els conductors de terra i en lloc accessible, un dispositiu que permeti amidar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra, deu ser desmuntable necessàriament per mitjà d'un útil, ha de ser mecànicament segur i deu assegurar la continuïtat elèctrica. Conductors de protecció. Els conductors de protecció serveixen per a unir elèctricament les masses d'una instal·lació amb el born de terra, amb la finalitat d'assegurar la protecció contra contactes indirectes. Les instal·lacions elèctriques es realitzaran baix tub coarrugat de doble capa, els conductors tindran un aïllament de tensió nominal de 1.000 V., amb una secció mínima de 1’5 mm. Si es superessin els 100 m. De longitud la secció del cable serà augmentada a 2’5 mm.


30

El número de conductors seran els necessaris per cada un dels sectors de reg, vàlvula mestre, més 2 unitats de reserva que passaran per tota la instal·lació. Les instal·lacions reflectides seran registrades a través d’un pericó de 0,40 x 0,40 x 0,50 m. cada 50 m. de longitud, podent utilitzar les mateixes arquetes on resta ubicat el By-pass. Les connexions elèctriques amb els cables de l’electrovàlvula s’efectuaran amb cinta vulcanitzada, torpedos de silicona o similar evitant que la corrent elèctrica no es derivi a terra. Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Secció conductors fase (mm²) Secció conductoes protecció (mm²) Sf = 16 Sf 16 < S f =35 16 Sf > 35 Sf/2 En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la canalització d'alimentació seran de coure amb una secció, almenys de: - 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d'una protecció mecànica. - 4 mm/2, si els conductors de protecció no disposen d'una protecció mecànica. Com conductors de protecció poden utilitzar-se: - conductors en els cables multiconductors. - conductors aïllats o nus que posseeixin una envolvent comú amb els conductors actius. - conductors separats nus o aïllats. Cap aparell deurà ser intercalat en el conductor de protecció. Les masses dels equips a unir amb els conductors de protecció no deuen ser connectades en sèrie en un circuit de protecció. 5.2.10. Inspeccions i proves de fàbrica. Els aparells es sotmetran en fàbrica a una sèrie d'assajos per a comprovar que estan lliures de defectes mecànics i elèctrics. En particular es faran almenys les següents comprovacions: - S'amidarà la resistència d'aïllament en relació amb terra i entre conductors, que tindrà un valor d'almenys 0,50 Mohm.


31

- Una prova de rigidesa dielèctrica, que s'efectuarà aplicant una tensió igual a dues vegades la tensió nominal més 1.000 volts, amb un mínim de 1.500 volts, durant 1 minut a la freqüència nominal. Aquest assaig es realitzarà estant els aparells d'interrupció tancats i els curtcircuits instal·lats com en servei normal. - S'inspeccionaran visualment tots els aparells i es comprovarà el funcionament mecànic de totes les parts mòbils. - Es posarà el quadre de baixa tensió i es comprovarà que tots els relés actuen correctament. - Es calibraran i ajustaran totes les proteccions d'acord amb els valors subministrats pel fabricant.


32

5.3- Obra civil. 5.3.1. Rases. Un cop oberta la rasa, la qual tindrà unes dimensions mínimes de 20 cm. d’ample i 50 cm. de fondària fins la generatriu superior del tub, es regularitzarà el fons amb una base de sorra (sauló), per a seient de la canonada de 15 cm., a continuació es procedirà a la col·locació de la canonada i es recobrirà amb una capa de 15 cm. de sorra (sauló), per evitar que qualsevol element (pedres, etc,....) toquin la canonada, seguidament es procedirà al farcit de la rasa. Quan en una mateixa rasa s’ubiquin diferents canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 10 cm., per facilitar reparacions posteriors. 5.3.1.1 Rases dins de parterres. Les rases dins de parterres es reblaran sense compactar i deixant el terra amb un abombament de 10 cm. Si la terra de la rasa dels parterres té una granulometria fina, es podrà evitar la protecció de la canonada amb sauló. Quan en una mateixa rasa s’ubiquin varies canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 10 cm., per facilitar reparacions posteriors. 5.3.2. Pericons. 5.3.2.1 Pericons per a la ubicació de vàlvules o bypass. Les dimensions dels pericons seran de 0,48 x 0,48 x 0,60 m., per vàlvules i By-pass de fins 1,5” i de 0,58 x 0,58 x 0,60 m., per a By-pass de 2”. Estarà formada per parets de 15 cm. de gruix de totxanes, el fons serà de 20 cm. de grava pel drenatge i el marc amb tapa seran de fundició dúctil, de 0,50 x 0,50 m. o 0,60 x 0,60 m. amb agafador central i especificant reg. Els pericons esmentats restaran ubicats fora dels parterres a 30 - 40 cm. aproximadament de la vorada col·locant passa murs que connexionin el pericó amb l’interior del parterre. En casos especials com poden ser mitjanes entre calçades, etc..., les arquetes s’ubicaran a l’interior del parterre a 30 centímetres de la vorada, quedant el marc de la tapa collat al pericó amb morter i acabant en bisellat el voltant del pericó per afavorir el creixement vegetal. L’interior del pericó anirà enfosquit amb morter 1 i 3. Es disposaran passa murs amb canonada de PVC amb un diàmetre doble al de la canonada a instal·lar, segellant la folgança amb màstic plàstic.


33

5.3.2.3 Pericó de comptador d’aigua (si fos necessàri). Les dimensions del pericó del comptador vindran determinades pel cabal sol·licitat en el projecte, i complint les normatives vigents. La tapa serà de planxa estriada, galvanitzada o pintada gris fosc de 8 a 10mm. de gruix, com a mínim, aquesta serà fixada en els laterals dels marc mitjançant perns amb tirador encastat quedant allisada amb el paviment. Les esmentades tapes tindran 4 cm més que el pericó i en la seva longitud es farà un “repartiment” proporcional no superant aquestes els 60cm. Es col·locarà per sota d’aquestes i en les unions un reforç d’UPN de 60x30 mm., que pugui ser extraible, a la fi de que el pericó no tingui cap obstacle a l’hora de fer reparacions. 5.4- Instal.lacions amb aigües freatiques. Les instal·lacions hidràuliques per a reg amb aigües provinents del freàtic tindran les mateixes característiques que les instal·lacions de reg amb aigua potable amb un distintiu o franja de color. Tots els elements com poden ser electrovàlvules, difusors, aspersors, degoters o microirrigació també tindran un distintiu de color. Dites instal·lacions acompliran les normatives establertes en el present plec de condicions tècniques de reg. Quan en una instal·lació d’aigües freàtiques existent s’hagi de fer una connexió per alimentar una zona nova caldrà fer un pericó de 2 x 0,80 m. amb tapes de planxa estriada de 8 – 10 mm de gruix amb sistema de tancament. Aquest punt de servei tindrà els següents elements: -Ventosa electrosoldada -Vàlvula de comporta manual -Vàlvula reductora de pressió -Vàlvula de papallona motoritzada -Comptador homologat de tipus Woltmann de pas total amb emisor d’impulsos 5.5- Assaig de les instal.lacions. 5.5.1. Assaig de pressió interior de canonades de reg. Es realitzarà a mida que avanci el muntatge de la canonada per trams de llargada fixada per la Direcció Facultativa, recomanant-se que aquests trams tinguin una llargada aproximada als dos cents (200) m. Abans de començar la prova es deuen col·locar a la seva posició definitiva tots els accessoris de la canonada i la rasa deu estar parcialment farcida deixant les juntes descobertes. S’iniciarà omplint d’aigua el tram de canonada objecte de prova, mantenint-se plena la canonada, al menys quaranta i vuit hores (48) hores.


34

El omplert de la canonada es realitzarà per la part baixa de la mateixa deixant oberts tots els elements que puguin donar sortida a l’aire, els quals s’aniran tancant desprès i successivament de baix a dalt. En el punt més alt s’hi col·locarà una reixeta de purga per expulsió de l’aire i per comprovar que tot l’interior del tram a assajar, es tancarà convenientment amb peces especials per evitar desplaçaments de la canonada o fuites d’aigua i que deuen ésser fàcilment desmuntables, per poder continuar el muntatge de la canonada. Es comprovarà que les vàlvules de pas intermèdies es trobin ben obertes. La pressió es farà pujar lentament, de forma que l’increment de la mateixa no superi un (1) quilo per cm2 i minut. Un cop obtinguda la pressió, es deixarà de fer durant trenta minuts i es considerarà satisfactòria quan durant aquest temps (30 minuts), el manòmetre no acusi descens superior a la rel quadrada de p. Conquens (vP/5), essent P la pressió de prova en rasa en quilos per centímetre quadrat. Quan el descens del manòmetre sigui superior es corregiran els defectes observats, repassant les juntes que perden aigua, canviant si fora necessari algun tub, de forma que, a la fi s’aconsegueixi que el descens de pressió no sobrepassi la magnitud indicada. 5.5.2. Assaig d’estancament de canonades de reg. Desprès d’haver-se realitzat satisfactòriament la prova de pressió interior deurà realitzar-se la d’estancament. La pressió de prova d’estancament serà la màxima estàtica que hi hagi en el tram de la canonada objecte de la prova. La pèrdua queda definida com la quantitat d’aigua que deu subministrarse al tram de canonada en prova mitjançant un bombin tarat, de manera que es mantingui la pressió de prova d’estancament desprès d’haver omplert la canonada d’aigua i haver-se expulsat l’aire. La duració de la prova d’estancament serà de dues (2) hores i la pèrdua en aquest temps serà inferior al valor donat per la fórmula:

V = K*L*D V = Pèrdua total en prova, en litres. L = Longitud del tram objecte de la prova, en metres. D = Diàmetre interior, en metres. K = Coeficient depenent del material. Els contractista a les seves expenses, repassarà totes les juntes i tubs defectuosos qualsevol que siguin les pèrdues fixades si aquestes són sobrepassades, i qualsevol pèrdua d’aigua apreciable, encara quan el total sigui inferior a l’admissible. A més de les dues proves preceptives descrites a realitzar, es tindran en compte totes les indicacions que emanin de la Direcció Facultativa, per al millor control qualitatiu de les obres.


35

5.6- Supervisions i recepcions d´obres. Quant es procedeixi a la realització de la recepció de l’obra, es procedirà a realitzar les següents proves adients. Les proves consistiran en: – Supervisió del bon estat dels circuits de les instal·lacions i acompliment de la normativa. – Proves en càrrega de circuit hidràulic, comprovant que no existeixin pèrdues. – Proves de funcionament dels sistemes elèctrics i programadors. – Proves de cobertura del sistema de reg. Si les proves realitzades fossin satisfactòries, es lliurarà al personal, plànols (en paper i suport magnètic) de finalització d’obres amb llegenda, on quedin definits tots els elements que composen la instal·lació com poden ser: diàmetre de canonada, marques i models dels elements instal·lats, mides arquetes, diàmetre de By-pass i cabal dels comptadors d’aigua, etc. Caldrà lliurar manual d’instruccions, garanties i comandaments corresponents als elements que composen la instal·lació. Un responsable de l’empresa adjudicatària tindrà que passar-se per les oficines d’aquest Institut per formalitzar la documentació corresponent conforme es fa responsable de les despeses relatives a la contractació de l’escomesa, així com dels consum d’aigua fins la recepció de l’obra. Les noves instal·lacions de reg deuran d’anar degudament sectoritzades amb la finalitat de poder obtenir el cabdal necessari. La connexió s’efectuarà sempre instal·lant el corresponent By-pass mestre, segons la nova normativa de reg. Els Serveis Tècnics de l’Òrgan Municipal sol·licitant velarà per tal de que no es realitzi cap connexió sense la autorització prèvia corresponent. 5.7- Documentació gràfica. Detall planòl nº 1 Emplaçament, vista aerea parcel.la. Detall planòl nº 2 Esquema multifilar xarxes reg. Detall planòl nº 3 Equip motor-bomba. Detall planòl nº 4 Unió conjunt bombes reg. Detall planòl nº 5 Unió conjunt filtres automàtics.


36




Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 6.Estat d’amidaments – Setembre 2006

1

6. ESTAT D’AMIDAMENTS.


2

ÍNDEX.

6.1-Instal.lació hidràulica. 6.1.1. Conductes i accessoris. 6.1.2. Mecanismes de tractament.

6.2-Instal.lació elèctrica.

6.2.1. Quadres de protecció i aparamenta elèctrica. 6.2.2. Mecanismes de protecció. 6.2.3. Mecanismes de control. 6.2.4. Cablejat. 6.2.5. Tubs protectors i accessoris.

6.3-Instal.lació obra civil.


6.4-Varis.


3

6.1- Amidaments part hidràulica. 6.1.1.Conductes i accessoris. Codi Descripció Medició directa TU7250 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm amb junta elàstica 140,00mt.

i diàmetre de 250 mm. TU7200 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm amb junta elàstica 80,00mt.






i diàmetre de 63 mm. TU7050 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm i diàmetre de 50 mm. 45,00mt. _____________________________________________________________________________________ AC7014 Reducció PVC pressió unió rígid (250-200) 3,00u. AC7012 Reducció PVC pressió unió rígid (200-160) 3,00u. AC7010 Reducció PVC pressió unió rígid (160-140) 3,00u. AC7008 Reducció PVC pressió unió rígid (140-125) 3,00u. AC7006 Reducció PVC pressió unió rígid (125-90) 3,00u. AC7004 Reducció PVC pressió unió rígid (90-63) 3,00u. AC7002 Reducció PVC pressió unió rígid (63-50) 3,00u. AC7123 Unió tipus “T” PVC pressió unió rígid 250mm 2,00u. AC7133 Unió tipus corba 90º PVC pressió unió rígid 250mm 5,00u. AC7134 Unió tipus corba 45º PVC pressió unió rígid 250mm 2,00u. AC9074 Corba final tuberia 50mm a ultralé 32mm. 3,00u. AC7143 Vàlvula antiretorn fluid tipus pinya unió rigid 125mm 3,00u. AC7144 Con difusor bronze 3,00u. AC7149 Aixeta femella - femella 1”. 3,00u.


4

Codi Descripció Medició directa AC7653 Connexió ultralé a mascle 32mm-1”. 3,00u. AC7154 Vàlvules tipus bypass. 3,00u. MA7204 Regfeeds per a manguera degoteig ús agricola 440,00 u. Tipus RAM-20, 20mm diametre. MA7206 Juntes elàstiques regfeeds per a manguera degoteig 440,00 u. Tipus RAM-20, 20mm diametre. MA7200 Manguera degoteig ús agricola 348/ Agric-20-0.5-1 33335,00mts. Tipus RAM-20 de mig metre de distancia MA7210 Manguera ultralé de 6 atm. d’ ús agrícola 32mm-1”. 8,00mts. FE0973 Connexió “manguito” PVC de 20/20 manguera RAM-20 220,00 u. FE0123 Brides subjecció 20-22 mikalor per manguera RAM-20 890,00 u. TU992F Tub acer inoxidable de secció 3”, Longitut de 6 metres 6,00u. TU984F Accessoris tub inoxidable de 3”; corbes 90º 12,00u. ___________________________________________________________________________________


5

6.1.2.Mecanismes de tractament. Codi Descripció Medició directa FA2000 Filtre automàtic STF-2000 amb malla de 125 micres 3,00u. Entrada-sortida 3”, electrovàlvula integrada amb el

corresponent bypass de descarrega. BO134W Bomba d´impulssió RNP 8213/1450 eix d´acer inox. i 3,00u.

carcarsa de fundició lleugera.

BO764W Injector adobs amb motor inducció de 0.75 kW, 1,00u.

filtre entrada injector i suport de dos peus galvanitzat _____________________________________________________________________________________


6

6.2- Amidaments part elèctrica. 6.2.1.Quadres de protecció i aparamenta elèctrica. Codi Descripció Medició directa AR6233 Conjunt de protecció i mesura del tipus T-300 per a 1,00 u.

comptadors trifàsics i retllotge, per una potencia de 50kW a 200kW i una tensió de 400V, de 900x1620x270 mm amb caixes modulars de doble aïllament de poliester reforçat, embarrat, base de fusibles amb els mateixos, sense comptadors i amb ICP de 400A amb toroïdal retardat i amb totes les connexions fetes.

AR9871 Armari metàl.lic en xapa, reforçat per a quadre de 1,00 u.

destribució, en montatge superficial, per 6 fileres de fins a 48 pasos de 9 mm per cada filera, amb carrils, marc frontal, sistema etiquetat, porta transparent, tanca i clau, i dimensionament 550x1050x175 mm, instal.lat.

AR8934 Armari metàl.lic de 500x600x120 amb porta frontal 1,00 u.

fixat per tacs de paret. AR8955 Armari metàl.lic de 300x400x120 amb porta frontal 1,00 u.

fixat filtre automàtic.

BO0873 Bornes de connexió entre quadres 16, enclavament DIN 40,00 u. ______________________________________________________________________ AP0830 Luminària industrial amb difusor d´alumini i acabat en blanc 3,00 u.

lacat, número de fluorescents es 2x65 W i diametre del tub de 26mm amb una temperatura de calor de 3000-4000K, grau de rendiment de color Ra=85, forma luminària quadrada i estructura de acer esmaltat amb grau de protecció IP 67, 207 AF, instal.lat.

AP0632 Luminària de braç d´acer galvanitzat de aprox. 2 metres per 1,00 u.

exterior amb làmpada de vapor de mercuri a alta pressió de 150 W de preu superior, estanca, amb equip integrat reactància i muntada.


7

6.2.2.Mecanismes de protecció. Codi Descripció Medició directa EL8901 Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10A de intensitat 4,00 u.

nominal tipo PIA corba C, bipolar (2P) de 15000A de poder de tall segons UNE_EN 60898 i 15kA de poder de tall segons UNE_EN 60947-2, de 2 moduls DIN de 18 mm dámplada per montar en perfil DIN.

EL8903 Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10A de intensitat 1,00 u.

nominal tipo PIA corba C, tripolar (3P) de 15000A de poder de tall segons UNE_EN 60898 i 15kA de poder de tall segons UNE_EN 60947-2, de 3 moduls DIN de 18 mm dámplada per montar en perfil DIN.





EL8974 Interruptor automàtic magnetotèrmic amb caixa individual 1,00 u.

de 200A de intensitat nominal tipo PIA corba C, tetrapolar (4P) de 15000A de poder de tall segons UNE_EN 60898 i 25kA de poder de tall segons UNE_EN 60947-2, de 3moduls DIN de 18 mm dámplada. per montar en perfil DIN.

EL2345 Interruptor diferencial de la classe A, gama terciaria de 40A 2,00 u. díntensitat nominal, bipolar (2P) de 30mA de sensibilitat,

de disparo fixe instantani i boto de text incorporat amb indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE_EN 61008, de 2 moduls DIN de 18mm dámplada i muntatge en el mateix perfil DIN.

EL2366 Bloque diferencial de la classe A, gama terciaria de 160A 1,00 u.

díntensitat nominal, tetrapolar (4P) de 30mA i 30mA de sensibilitat, disparo regulable entre posiciones fixe e instantani, fixe selectiu e instantani , amb posibilitata de regular el temps de retard de 0ms, 60ms i 150 ms de disparo fixe instantani i boto de text incorporat amb indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE_EN 61008, de 4 moduls DIN de 18mm dámplada i muntatge en el mateix perfil DIN.

EL2503 Relé tèrmic regulable 1 - 2.4 A 5,00 u. EL2523 Relé tèrmic regulable 16 - 20 A 3,00 u. EG8444 Caixa portafusibles separable de mesures 22x58 mm i fusibles 1,00 u.

cilíndrics incorporats de 125A, muntada superficilment.


8

6.2.3.Mecanismes de control. Codi Descripció Medició directa CO8722 Contactor de 10A, circuit de potència de 230 i 4,00 u.

comandament de 230V, instal.lat. CO8723 Contactor de 10A, circuit de potència de 400 i 1,00 u.

comandament de 230V, instal.lat. CO8734 Contactor de 25A, circuit de potència de 400V i 3,00 u.

comandament de 230V amb indicador de maniobres dáturada i marxa permanent, instal.lat.

AR8976 Arrancador estàtic SMC plus, arrancador electrònic 1,00 u.

amb mando per incorporar microprocesador per motor trifàsics de gabia désquirol, interval comercial díntensitats nominals (1..1000A) i tensions (200-600VCA) a 50/60 Hz.

TE9874 Temporitzador electronic a la connexió de 400V (3P) 3,00 u.

linea dálimentació i 230V de tensió en bobina. EL8754 Electrovàlvules – solenoïde 6,00 u. AU9822 Controlador de reg, programador horari 12 sortides i 1,00 u.

5 entrades amb una alimentació de 230 Vac i sortides a 24 Vac

RE7834 Relé auxiliar 4 contactes (obert-tancat) 24 Vac. 4,00 u. ME3403 Interruptor de 10 A amb corresponent caixeti superficie i 2,00 u.

Embellidor, muntat. ME8733 Endoll bipolar amb toma de terra, tipus “eschuco” (II+TT) 3,00 u.

de 16 A i muntat.


9

6.2.4.Cablejat. Codi Descripció Medició directa EG8720 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 420,00 u.

unipolar de secció 1x1 mm2 col.locat dins la rasa. EG8732 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 4,00 u.

unipolar de secció 1x1 mm2 i col.locat dins tub. EG8725 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 150,00 u.

unipolar de secció 1x1,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8726 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 84,00 u.

unipolar de secció 1x2,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8733 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 2,00 u.

unipolar de secció 1x6 mm2 i col.locat dins tub. EG8736 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 8,00 u.

unipolar de secció 1x10 mm2 i col.locat dins tub. EG8744 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 10,00 u.

multiipolar de secció 2x1,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8745 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 15,00 u.




multiipolar de secció 4x10 mm2 i col.locat dins tub. EG8742 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 230,00 u.

multiipolar de secció 4x150 + 95 mm2 i col.locat dins tub. EG8093 Conductor de coure de toma terra TT designació 25,00 u.

UNE RZ1-K 0.6/1kV, unipolar de 1x35mm2 i col.locat baix tub.

EG8053 Conductor de coure de toma terra TT,unipolar de 22,00 u.

1x35mm2, trenat i sense protecció, col.locat. EG8093 Conductor de coure de toma terra TT designació 20,00 u.


TE2933 Piquetes toma de terra de longitut 2 metres i 10mm de 3,00 u.

diametre. TE8979 Grapa de subjecció piqueta amb cable trenat de 35 mm2. 3,00 u.


10

6.2.5.Tubs protectors i accessoris. Codi Descripció Medició directa PO9711 Tub rigid PVC grisdur de 11 mm, aïllant i no propagador 6,00 u.

del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 900 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9713 Tub rigid PVC grisdur de 13 mm, aïllant i no propagador 14,00 u. del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 750 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9716 Tub rigid PVC grisdur de 16 mm, aïllant i no propagador 10,00 u. del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 700 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9725 Tub rigid PVC grisdur de 25 mm, aïllant i no propagador 13,00 u.

del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 550 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat sobre paret.

PO6529 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 11mm 2,00 u. de diametre.

PO6530 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 13mm 8,00 u.

de diametre. PO6531 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 16mm 2,00 u.

de diametre. PO3488 Tub rigid d´acer galvanitzat de 20mm de diametre 6,00 mt.

nominal, resistència al impacte de 25 J i 4000 N a la compressió, amb unió rosca i muntat superficialment.

PO3493 Tub rigid d´acer galvanitzat de 200mm de diametre 6,00 mt.


_____________________________________________________________________________________ GR7632 Grapes per subjecció tub PVC rigid de 11mm. 10,00 u. GR7633 Grapes per subjecció tub PVC rigid de 13mm. 16,00 u. GR7634 Grapes per subjecció tub PVC rigid de 16mm. 26,00 u. GR7635 Grapes per subjecció tub PVC rigid de 25mm. 30,00 u. ____________________________________________________________________________________ CA9730 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 2,00 u.

100x100 amb els seus corresponents tacs per la seva correcta subjecció de 6mm (2).

CA9735 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 4,00 u.



11

Codi Descripció Medició directa CA9743 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 2,00 u.

200x200 amb els seus corresponents tacs de 6mm (4). CA9744 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 1,00 u.

200x400 amb els seus corresponents tacs de 6mm. ____________________________________________________________________________________ CO0333 Regletes de connexió 6mm. 10,00 u. CO0334 Regletes de connexió 10mm. 30,00 u. CO0335 Regletes de connexió 16mm. 60,00 u. CO0336 Regletes de connexió 25mm. 10,00 u. CO2356 Bornes de connexió de 16 mm. 10,00 u. CO2359 Bornes de connexió de 50 mm. 3,00 u. _____________________________________________________________________________________ FE3241 Cargols de 6 mm rosca 3,5x40. 120,00 u. FE0897 Tacs de 6 mm tipus opama i fisher 120,00 u.


12

6.3- Amidaments part obra civil. 6.3.1.Rasa. Codi Descripció Medició directa PA7634 Realització arqueta protectora bypass sectorial amb tapa 3,00 u.

registrable de 75x75x115 de profunditat mitja, amb pared de toxana de 29x14x10, enfoscada amb morter mixte i eslliçada interiorment.

OB9732 Relització rasa per lúbicació dels tubs PVC conductors de 735,00 mt. láigua de reg, les dimensions de la rasa seran aprox. de 60 dámplada x100 de profunditat. PO9732 Tub flexible coarrugat color roig per senyalització, amb un 250,00 mt.

diametre de 200 mm, aïllant i no propagador del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 750 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat dins rasa.

SE8653 Cinta indicadora per ubicar sobre tubs enterrats rasa. 1500,00 u. 6.3.2.Estació de bombeig. Codi Descripció Medició directa PA8322 Realització forats estació per la correcta col.locació dels 5,00 u.

components necessàris en el funcionament de línstal.lació. PA0002 Construcció pericó o pou per la recollida dáigues necessària 1,00 u.

en línstal.lació en parets de formigó de 30 cm de gruix i una altura aprox de 6 metres, en una superficie total de 4x6.

BO8732 Dipòsit fibra poliester 750 litres de capacitat amb sortida 2,00u. inferior de ¾”


13

6.4-Varis. Codi Descripció Medició directa VA7634 Prova d´estanqueitat en el total de la instal.lació hidràulica. 1,00 u. VA7224 Conjunt de proves necessàries per la correcta posta a punt 1,00 u.

del conjunt de la instal.lació projectada, incluides proves de pressió, ajustar sensibilitat detectors, potenciometres diversos, comprovació nivell llumínic, etc..

TU0478 Pega i dissolvent netejador especial PVC rígid. 3,00u. TU0488 Pasta vaselina especial juntes elàstiques no abrasiva 8,00u.

per la correcta connexió.


14




Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 7.Pressupost – Setembre 2006

1

7. PRESSUPOST.


2

INDEX 7.1- Justificació de preus.

7.1.1 Mà d´obra especialitzada. 7.1.2 Maquinaria. 7.1.3 Materials

7.1.3.1 Materials hidràulica. 7.1.3.2 Materials elèctrica.

7.1.2 Obra civil.


7.1.3 Varis. 7.1.4 Materials compostos.

7.2- Resum pressupost.


3

7.1- Justificació de preus. 7.1.1 Mà d´obra especialitzada. Codi Descripció Unitats Preu M8730 Oficial 1ª Instal.lador reg. hora 18,00 € M8733 Oficial 1ª Instal.lador electricista. hora 20,60 € M8767 Oficial 1ª de la construcció. hora 18,00 € M4512 Operari Instal.lador reg. hora 15,30 € M4512 Operari Instal.lador electricista. hora 17,90 € M4512 Operari de la construcció. hora 16,00 € M4512 Operari Instal.lador reg. hora 18,00 €


4

7.1.2 Maquinaria. Codi Descripció Unitats Preu T8000 Retroexcavadora CX4, 8 tones. hora 30,00 € T8488 Camió grua, 3 tones. hora 32,60 € T8787 Tractor trisella 10 m3. hora 48,00 € T8788 Tractor rotobator 3metres. hora 25,30 € T8782 Operari Instal.lador electricista. hora 17,90 €


5

7.1.3 Materials 7.1.3.1 Materials hidràulica. Codi Descripció Unitats Preu TU7250 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm amb junta elàstica 140,00mt. 4987,07 €

i diametre de 250 mm. TU7200 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm amb junta elàstica 80,00mt. 1854,73 €






i diametre de 63 mm. TU7050 Tub PVC UNE-EN-1452 de 6atm i diametre de 50 mm. 45,00mt. 409,65 € _____________________________________________________________________________________ AC7014 Reducció PVC pressió unió rigid (250-200) 3,00u. 285,34 € AC7012 Reducció PVC pressió unió rigid (200-160) 3,00u. 254,45 € AC7010 Reducció PVC pressió unió rigid (160-140) 3,00u. 214,98 € AC7008 Reducció PVC pressió unió rigid (140-125) 3,00u. 178,91 € AC7006 Reducció PVC pressió unió rigid (125-90) 3,00u. 154,87 € AC7004 Reducció PVC pressió unió rigid (90-63) 3,00u. 125,23 € AC7002 Reducció PVC pressió unió rigid (63-50) 3,00u. 105,67 € AC7123 Unió tipus “T” PVC pressió unió rigid 250mm 2,00u. 214,84 € AC7133 Unió tipus corba 90º PVC pressió unió rigid 250mm 5,00u. 785,84 € AC7134 Unió tipus corba 45º PVC pressió unió rigid 250mm 2,00u. 205,03 € AC9074 Corba final tuberia 50mm a ultralé 32mm. 3,00u. 45,48 € AC7143 Vàlvula antiretorn fluid tipus pinya unió rigid 125mm 3,00u. 345,87 € AC7144 Con difusor bronze 3,00u. 74,55 € AC7149 Aixeta femella - femella 1”. 3,00u. 11,90 €


6

Codi Descripció Unitats Preu AC7653 Connexió ultralé a mascle 32mm-1”. 3,00u. 4,26 € AC7154 Vàlvules tipus bypass. 3,00u. 45,79 € MA7204 Regfeeds per a manguera degoteig ús agricola 440,00 u. 198,04 € Tipus RAM-20, 20mm diametre. MA7206 Juntes elàstiques regfeeds per a manguera degoteig 440,00 u. 93,44 € Tipus RAM-20, 20mm diametre. MA7200 Manguera degoteig ús agricola 348/ Agric-20-0.5-1 33335,00mts. 28874,43 € Tipus RAM-20 de mig metre de distancia MA7210 Manguera ultralé de 6 atm. d’ ús agrícola 32mm-1”. 8,00mts. 1,25 € FE0973 Connexió “manguito” PVC de 20/20 manguera RAM-20 220,00 u. 59,89 € FE0123 Brides subjecció 20-22 mikalor per manguera RAM-20 890,00 u. 745,94 € TU992F Tub acer inoxidable de secció 3”, Longitut de 6 metres 6,00u. 238,33 € TU984F Accessoris tub inoxidable de 3”; corbes 90º 12,00u. 179,74 € _____________________________________________________________________________________ FA2000 Filtre automàtic STF-2000 amb malla de 125 micres 3,00u. 19456,87 € Entrada-sortida 3”, electrovàlvula integrada amb el

corresponent bypass de descarrega. BO134W Bomba d´impulssió RNP 8213/1450 eix d´acer inox. i 3,00u. 4891,84 €

carcarsa de fundició lleugera.

BO764W Injector adobs amb motor inducció de 0.75 kW, 1,00u. 385,89 €

filtre entrada injector i suport de dos peus galvanitzat _____________________________________________________________________________________


7

7.1.3.2 Materials elèctrica. Codi Descripció Unitats Preu AR6233 Conjunt de protecció i mesura del tipus T-300 per a 1,00 u. 1287,94 €

comptadors trifàsics i retllotge, per una potencia de 50kW a 200kW i una tensió de 400V, de 900x1620x270 mm amb caixes modulars de doble aïllament de poliester reforçat, embarrat, base de fusibles amb els mateixos, sense comptadors i amb ICP de 400A amb toroïdal retardat i amb totes les connexions fetes.

AR9871 Armari metàl.lic en xapa, reforçat per a quadre de 1,00 u. 94,95 €

destribució, en montatge superficial, per 6 fileres de fins a 48 pasos de 9 mm per cada filera, amb carrils, marc frontal, sistema etiquetat, porta transparent, tanca i clau, i dimensionament 550x1050x175 mm, instal.lat.

AR8934 Armari metàl.lic de 500x600x120 amb porta frontal 1,00 u. 48,93 €

fixat per tacs de paret. AR8955 Armari metàl.lic de 300x400x120 amb porta frontal 1,00 u. 39,72 €

fixat filtre automàtic.

BO0873 Bornes de connexió entre quadres 16, enclavament DIN 40,00 u. 47,87 € ______________________________________________________________________ AP0830 Luminària industrial amb difusor dálumini i acabat en blanc 3,00 u. 117,73 €

lacat, número de fluorescents es 2x65 W i diametre del tub de 26mm amb una temperatura de calor de 3000-4000K, grau de rendiment de color Ra=85, forma luminària quadrada i estructura de acer esmaltat amb grau de protecció IP 67, 207 AF, instal.lat.

AP0632 Luminària de braç dácer galvanitzat de aprox. 2 metres per 1,00 u. 82,97 €

exterior amb làmpada de vapor de mercuri a alta pressió de 150 W de preu superior, estanca, amb equip integrat reactància i muntada.

EL8901 Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10A de intensitat 4,00 u. 115,22 €



nominal tipo PIA corba C, tripolar (3P) de 15000A de poder de tall segons UNE_EN 60898 i 15kA de poder de tall segons UNE_EN 60947-2, de 3 moduls DIN de 18 mm dámplada per montar en perfil DIN.




8

Codi Descripció Unitats Preu EL8804 Interruptor automàtic magnetotèrmic de 40A de intensitat 3,00 u. 192,41 €


EL8974 Interruptor automàtic magnetotèrmic amb caixa individual 1,00 u. 419,71 €

de 200A de intensitat nominal tipo PIA corba C, tetrapolar (4P) de 15000A de poder de tall segons UNE_EN 60898 i 25kA de poder de tall segons UNE_EN 60947-2, de 3moduls DIN de 18 mm dámplada. per montar en perfil DIN.

EL2345 Interruptor diferencial de la classe A, gama terciaria de 40A 2,00 u. 78,44 € díntensitat nominal, bipolar (2P) de 30mA de sensibilitat,

de disparo fixe instantani i boto de text incorporat amb indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE_EN 61008, de 2 moduls DIN de 18mm dámplada i muntatge en el mateix perfil DIN.

EL2366 Bloc diferencial de la classe A, gama terciaria de 160A 1,00 u. 386,47 €

díntensitat nominal, tetrapolar (4P) de 30mA i 30mA de sensibilitat, disparo regulable entre posiciones fixe e instantani, fixe selectiu e instantani , amb posibilitata de regular el temps de retard de 0ms, 60ms i 150 ms de disparo fixe instantani i boto de text incorporat amb indicador mecànic de defecte, construït segons les especificacions de la norma UNE_EN 61008, de 4 moduls DIN de 18mm dámplada i muntatge en el mateix perfil DIN.

EL2503 Relé tèrmic regulable 1 - 2.4 A 5,00 u. 54,40 € EL2523 Relé tèrmic regulable 16 - 20 A 3,00 u. 61,84 € EG8444 Caixa portafusibles separable de mesures 22x58 mm i fusibles 1,00 u. 142,83 €

cilíndrics incorporats de 125A, muntada superficilament. CO8722 Contactor de 10A, circuit de potència de 230 i 4,00 u. 86,36 €

comandament de 230V, instal.lat. CO8723 Contactor de 10A, circuit de potència de 400 i 1,00 u. 27,02 €

comandament de 230V, instal.lat. CO8734 Contactor de 25A, circuit de potència de 400V i 3,00 u. 175,65 €

comandament de 230V amb indicador de maniobres dáturada i marxa permanent, instal.lat.

AR8976 Arrancador estàtic SMC plus, arrancador electrònic 1,00 u. 929,45 €

amb mando per incorporar microprocesador per motor trifàsics de gabia désquirol, interval comercial díntensitats nominals (1..1000A) i tensions (200-600VCA) a 50/60 Hz.

TE9874 Temporitzador electronic a la connexió de 400V (3P) 3,00 u. 94,22 €

linea dálimentació i 230V de tensió en bobina. EL8754 Electrovàlvules – solenoïde 6,00 u. 75,39 €


9

Codi Descripció Unitats Preu AU9822 Controlador de reg, programador horari 12 sortides i 1,00 u. 338,22 €

5 entrades amb una alimentació de 230 Vac i sortides a 24 Vac.

RE7834 Relé auxiliar 4 contactes (obert-tancat) 24 Vac. 4,00 u. 51,77 € ME3403 Interruptor de 10 A amb corresponent caixeti superficie i 2,00 u. 43,44 €

Embellidor, muntat. ME8733 Endoll bipolar amb toma de terra, tipus “schuko” (II+TT) 3,00 u. 52,87 €

de 16 A i muntat. EG8720 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 420,00 u. 571,34 €

unipolar de secció 1x1 mm2 col.locat dins la rasa. EG8732 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 4,00 u. 5,04 €

unipolar de secció 1x1 mm2 i col.locat dins tub. EG8725 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 150,00 u. 263,77 €

unipolar de secció 1x1,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8726 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 84,00 u. 185,33 €

unipolar de secció 1x2,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8733 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 2,00 u. 4,05 €

unipolar de secció 1x6 mm2 i col.locat dins tub. EG8736 Conductor de coure de designació UNE 0721-K, 8,00 u. 20,83 €

unipolar de secció 1x10 mm2 i col.locat dins tub. EG8744 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 10,00 u. 22,33 €

multiipolar de secció 2x1,5 mm2 i col.locat dins tub. EG8745 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 15,00 u. 32,91 €




multiipolar de secció 4x10 mm2 i col.locat dins tub. EG8742 Conductor de coure de designació RZ1-K 0.6/1kV, 230,00 u. 781,97 €

multiipolar de secció 4x150 + 95 mm2 i col.locat dins tub. EG8093 Conductor de coure de toma terra TT designació 25,00 u. 42,22 €


EG8053 Conductor de coure de toma terra TT,unipolar de 22,00 u. 39,42 €

1x35mm2, trenat i sense protecció, col.locat.


10

Codi Descripció Unitats Preu EG8093 Conductor de coure de toma terra TT designació 20,00 u. 28,31 €


TE2933 Piquetes toma de terra de longitud 2 metres i 10mm de 3,00 u. 22,54 €

diàmetre. TE8979 Grapa de subjecció piqueta amb cable trenat de 35 mm2. 3,00 u. 2,34 € PO9711 Tub rígid PVC grisdur de 11 mm, aïllant i no propagador 6,00 u. 32,83 €

del foc, resistència al impacte de 2 J, resistència a la compressió de 900 N i un coeficient dielèctric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9713 Tub rígid PVC grisdur de 13 mm, aïllant i no propagador 14,00 u. 82,29 € del foc, resistència al impacte de 2 J, resistència a la compressió de 750 N i un coeficient dielèctric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9716 Tub rígid PVC grisdur de 16 mm, aïllant i no propagador 10,00 u. 98,38 € del foc, resistència al impacte de 2 J, resistència a la compressió de 700 N i un coeficient dielèctric de 2000V, muntat sobre paret.

PO9725 Tub rígid PVC grisdur de 25 mm, aïllant i no propagador 13,00 u. 152,12 €

del foc, resistència al impacte de 2 J, resistència a la compressió de 550 N i un coeficient dielèctric de 2000V, muntat sobre paret.

PO6529 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 11mm 2,00 u. 1.58 € de diàmetre.

PO6530 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 13mm 8,00 u. 15,44 €

de diàmetre. PO6531 Corba accessori tub PVC tipus grisdur de 90º de 16mm 2,00 u. 4,02 €

de diàmetre. PO3488 Tub rígid d’acer galvanitzat de 20mm de diàmetre 6,00 mt. 54,73 €


PO3493 Tub rígid d’acer galvanitzat de 200mm de diàmetre 6,00 mt. 485,62 €


_____________________________________________________________________________________ GR7632 Grapes per subjecció tub PVC rígid de 11mm. 10,00 u. 8,43 € GR7633 Grapes per subjecció tub PVC rígid de 13mm. 16,00 u. 15,94 € GR7634 Grapes per subjecció tub PVC rígid de 16mm. 26,00 u. 52,32 € GR7635 Grapes per subjecció tub PVC rígid de 25mm. 30,00 u. 71,60 € _____________________________________________________________________________________


11

Codi Descripció Unitats Preu CA9730 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 2,00 u. 25,03 €


CA9735 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 4,00 u. 54,99 €


CA9743 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 2,00 u. 32,87 €

200x200 amb els seus corresponents tacs de 6mm (4). CA9744 Caixa connexió hermètica per intempèrie de dimensions 1,00 u. 25,76 €

200x400 amb els seus corresponents tacs de 6mm. _____________________________________________________________________________________ CO0333 Regletes de connexió 6mm. 10,00 u. 8,02 € CO0334 Regletes de connexió 10mm. 30,00 u. 32,73 € CO0335 Regletes de connexió 16mm. 60,00 u. 59,85 € CO0336 Regletes de connexió 25mm. 10,00 u. 15,84 € CO2356 Bornes de connexió de 16 mm. 10,00 u. 11,98 € CO2359 Bornes de connexió de 50 mm. 3,00 u. 7,56 € _____________________________________________________________________________________ FE3241 Cargols de 6 mm rosca 3,5x40. 120,00 u. 35,98 € FE0897 Tacs de 6 mm tipus opama i fisher 120,00 u. 22,83 €


12

7.1.4- Obra civil. 7.1.4.1. Rasa. Codi Descripció Unitats Preu PA7634 Realització arqueta protectora bypass sectorial amb tapa 3,00 u. 107,84 €

registrable de 75x75x115 de profunditat mitja, amb pared de toxana de 29x14x10, enfoscada amb morter mixte i eslliçada interiorment.

OB9732 Relització rasa per lúbicació dels tubs PVC conductors de 735,00 mt. 2159,45 € láigua de reg, les dimensions de la rasa seran aprox. de 60 dámplada x100 de profunditat. PO9732 Tub flexible coarrugat color roig per senyalització, amb un 250,00 mt. 54,09 €

diametre de 200 mm, aïllant i no propagador del foc, resistencia al impacte de 2 J, resistencia a la compressió de 750 N i un coeficient dielectric de 2000V, muntat dins rasa.

SE8653 Cinta indicadora per ubicar sobre tubs enterrats rasa. 1500,00 u. 21,83 € 7.1.4.2. Estació de bombeig. Codi Descripció Unitats Preu PA8322 Realització forats estació per la correcta col.locació dels 5,00 u. 100,00 €

components necessàris en el funcionament de línstal.lació. PA0002 Construcció pericó o pou per la recollida dáigues necessària 1,00 u. 75,00 €

en línstal.lació en parets de formigó de 30 cm de gruix i una altura aprox de 6 metres, en una superficie total de 4x6.

BO8732 Dipòsit fibra poliester 750 litres de capacitat amb sortida 2,00u. 606,45 € inferior de ¾”


13

7.1.4 Varis. Codi Descripció Unitats Preu VA7634 Prova d’estanqueïtat en el total de la instal.lació hidràulica. 1,00 u. 0,00 € VA7224 Conjunt de proves necessàries per la correcta posta a punt 1,00 u. 0,00 €

del conjunt de la instal.lació projectada, inclosses proves de pressió, ajustar sensibilitat detectors, potenciòmetres diversos, comprovació nivell lumínic, etc..

TU0478 Pega i dissolvent netejador especial PVC rígid. 3,00u. 15,87 € TU0488 Pasta vaselina especial juntes elàstiques no abrasiva 8,00u. 9,87 €

per la correcta connexió.


14

7.1.5 Materials compostos. Codi Descripció Unitats Preu D8789 Formigó de 150 Kg/m3 amb una proporció en volum 248,42 € 1:4,8, arids de pedra granitica i un tamany màxim apròx. de 20mm, elaborat dins obra amb formigonera. M4512 Operari de la construcció. 1,1 hora 13,06 € 1,10 x 13,06 = 14,36 € Subtotal: 14,36 € 14,36 € M8732 Formigonera 150 litres de capacitat total. 0,6 hora 1,47 € 0,60 x 1,47 = 0,88 € Subtotal: 0,88 € 0,88 € D0001 Aigua m3 0,8500 € D3456 Grava de cantera tones 14,62 € D3457 Sorra de cantera tones 14,68 € D3455 Cement “portland” CEM II/B-S 32,5, en sacs de 40Kg. unitat 11,22 € _____________________ Subtotal: 43,17 € Gastos auxiliars 0,00% 0,00 € Cost directe 248,42 €


15

Codi Descripció Unitats Preu M4442 Registre amb tapa extraïble de 75x75xProf., amb una 93,08 €

profunditat mitja de 100cm. i paret de totxo perforat de 29x14x10.

M2313 Operari de la construcció (Oficial de primera). 3,4 hora 14,46 € 3,40 x 14,46 = 49,13 € Subtotal: 49,13 € 49,13 € M2312 Operari de la construcció (Peó). 1,8 hora 12,62 € 1,80 x 12,62 = 22,71 € Subtotal: 22,71 € 22,71 €

Subtotal: 120,97 € Codi Descripció Unitats Preu M8732 Formigonera 150 litres de capacitat total. 0,6 hora 1,47 € 0,60 x 1,47 = 0,88 € Subtotal: 0,88 € 0,88 € D0001 Aigua m3 0,8500 € D3456 Grava de cantera tones 14,62 € D3457 Sorra de cantera tones 14,68 € D3455 Cement portland CEM II/B-S 32,5, en sacs de 40Kg. unitat 11,22 € D8743 Totxo perforat de 29x14x10 per revestir 0,1682 € 121,00 x 0,1682 = 20,36 € Subtotal: 20,36 € 183,36 € _____________________

Gastos auxiliars 0,00% 0,00 € Cost directe execució 193,08 €


16

Codi Descripció Unitats Preu D2389 Instal.lació tub acer galvanitzat de diàmetre nominal 77,11 € De 6”, segons normativa DIN 2440 ST-35,

Col.locat superficialment. M4512 Operari muntador. 0,76 x 14,93 = 11,34 € M4512 Ajudant operari muntador. 0,76 x 13,33 = 10,13 € _______________________

Subtotal: 21,47 € 21,47 € M8732 Formigonera 150 litres de capacitat total. 0,6 hora 1,47 € 0,60 x 1,47 = 0,88 € Subtotal: 0,88 € 0,88 € D0001 Aigua m3 0,85 € D3456 Grava de cantera tones 14,62 € D3457 Sorra de cantera tones 14,68 € D3455 Cement portland CEM II/B-S 32,5, en sacs de 40Kg. unitat 11,22 € T9844 Tub acer galvanitzat 6”, col.locat. unitat 21,56 € _____________________

Subtotal: 254,78 €

Gastos auxiliars 0,00% 0,00 € Cost directe 277,13 € Cost execució material 277,13 €


17

Codi Descripció Unitats Preu T2366 Instal.lació tub PVC diàmetre nomina diversos 618,30 € (50,63,90,125,140,160,200 i 250) unió junta elàstica

Col.locat superficialment i dins rasa. M4512 Operari muntador. 16,30 x 14,93 = 243,34 € M4512 Ajudant operari muntador. 17,60 x 13,33 = 234,60 € _______________________

Subtotal: 477,95 € 477,95 € M8732 Formigonera 150 litres de capacitat total.

(per la correcta subjecció en els punts crítics pel que fa referència al esforç en les unions) 0,6 hora 1,47 €

3,50 x 1,47 = 5,15 € Subtotal: 5,15 € 5,15 € D0001 Aigua m3 0,8500 € D3456 Grava de cantera tones 14,62 € D3457 Sorra de cantera tones 14,68 € D3455 Cement portland CEM II/B-S 32,5, en sacs de 40Kg. unitat 11,22 € _____________________

Subtotal: 78,98 €



18

Codi Descripció Unitats Preu O2226 Instal.lació d’un armari metàl.lic de 300x400x180 274,33 €

amb porta a la part superior de 4 fileres i 20 mòduls. Col.locat superficialment.

M4332 Operari electricista. 6,30 x 14,93 = 94,05 € M4542 Ajudant operari. 7,60 x 13,33 = 101,30 € _______________________

Subtotal: 195,35 € 195,35 € D5781 Pletina de coure despullada de 100 mm2 de secció 14,62 €

20x5mm per 200A d’intensitat màxima admissible.

D3465 Part proporcional d’accessoris del mateix armari 19,92 € D3987 Conjunt suport embarrat vertical 400A 14,68 € _____________________

Subtotal: 78,98 €



19

7.2- Resum del Pressupost. El pressupost del projecte, disseny i control d’un sistema de filtratge per una instal.lació de reg, ascendeix al total de: CAPÍTOL 1: 1.977,75 Euros

CAPÍTOL 2: 19.756,01 Euros




PRESSUPOST D’EXECUCIÓ DE MATERIAL (PEM): 106.065,57 Euros

Gastos generals (15%): 15.909,84 Euros

Benefici Industrial (6%): 6.363,94 Euros

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE: 128.339,35 Euros

IVA (16%): 20.534,10 Euros

PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ: 148.873,65 Euros A 3 de Setembre de 2006, Tarragona

Enginyer Tècnic Elèctric

Xavi Nadal i Gonzàlez

Disseny i control d´un sistema de filtratge per una instal.lació de reg. 8.Est.d´Entitat Propia-Setembre 2006

1

8.ESTUDI D’ENTITAT PROPIA.


2

Index. 8.1. Prevenció de Riscos Laborals.

8.1.1. Objecte. 8.1.2. Alcanç. 8.1.3. Análisis de Riscos.

8.1.3.1 Riscos Generals. 8.1.3.2 Riscos Específics. 8.1.3.3 Excavacions. 8.1.3.4 Moviment de terres. 8.1.3.5 Manipulació de materials. 8.1.3.6 Transport de materials i equips dins l´obra. 8.1.3.7 Muntatge d´equips i materials.

8.1.4. Maquinària i Medis Auxiliars. 8.1.5. Mesures Preventives.

8.1.5.1 Proteccions Personals.

8.1.6. Normativa Utilitzada en la Redacció del Projecte. 8.1.7. Plas d’execució del Projecte. 8.1.8. Consideracions Finals.

8.2. Impacte Ambiental. 8.2.1. Alteració del paisatge. 8.2.2. Contaminació del sòl.


3

8.1. Prevenció de Riscos Laborals. 8.1.1. Objecte. El present Estudi Basic de Seguritat i Salut Laboral te com a objecte establir las directrius generals encaminades a disminuir en lo possible, els riscos d´accidents laborals i enfermetats professionals, així com a la minimització de les conseqüències dels accidents que es produeixen. Aquest estudi s´ha elaborat en compliment del Real Decreto 1627/97 de 24 de Octubre, que estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels medis i mesures de Seguritat e Higiene que tenen que estar presents en la execució dels Projectes en Construcció. 8.1.2. Alcanç. Les mesures contemplades en aquest Estudi engloben a tots els treballs a realitzar en el present Projecte, i aplica l´obligació del compliment a totes les persones de les diferents organitzacions que intervinguin en la execució dels mateixos. Tant els riscos previsibles como les mesures preventives a aplicar pels treballs en instal.lacions, elements i maquines elèctriques son analitzades en els apartats seguents. 1. NORMAS DE SEGURIDAD Y SALUD APLICABLES EN LA OBRA (Estas normas pueden ser incluidas en el pliego de condiciones, haciendo en este apartado referencia a las mismas.) REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

ORDEN de 20-May-52, del Ministerio de Trabajo 15-JUN-52

MODIFICACIÓN DEL REGLAMENRO INTERIOR ORDEN de 10-DIC-53, del Ministerio de Trabajo 22-DIC-53

COMPLEMENTO DEL REGLAMENTO ANTERIOR ORDEN de 23-SEP-66, del Ministerio de Trabajo 1-OCT-66

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO0 Y CERÁMICA (CAP. XVI)

ORDEN de 28-AGO-70, del Ministerio de Trabajo 5 a 9-SEP-70 Corrección de errores 17-OCT-70

INTERPRETACIÓN DE VARIOS ARTÍCULOS DE LA ORDENANZA ANTERIOR

ORDEN de 21-NOV-70 del Ministerio de Trabajo 28-NOV-70

INTERPRETACIÓN DE VARIOS ARTÍCULOS DE LA ORDENANZA ANTERIOR

RESOLUCIÓN de 24-NOV-70, de la D.General trabajo 5-DIC-70

ORDENANZA GANERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

ORDEN 9-MAR-71 del Ministerio de Trabajo 16 y 17-MAR-71 Corrección de errores 6-ABR-71

ANDAMIOS. CAPITULO VII DEL REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE DE 1940

ORDEN , de 31-ENE-40, del Ministerio de Trabajo 3-FEB-40

NORMAS PARA LA ILUMINACION DE LOS CENTROS DE TRABAJO

ORDEN de 26-AGO-40, del Ministerio de Trabajo 29-AGO-40

MODELO DE LIBRO DE INCIDENCIAS CORRESPONDIENTE A LAS OBRAS EN QUE SEA OBLIGATORIO EL ESTUDIO SEGURIDAD E HIGIENE

ORDEN de 20-SEP-86 del Ministerio de Trabajo 13-OCT-86 Corrección de errores 31-OCT-86

NUEVA REDACCION DE LOS ART. 1, 4, 6 Y 8 DEL R.D. 555/1986, DE 21-FEB ANTES CITADO

REAL DECRETO 84/1990, de 19-ENE, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y con la Secretaría del


4

Gobierno 25-ENE-91 PREVENCION DE RIESGOS LABORALES

LEY 31/1995 de Jefatura del Estado, de 8 de Noviembre

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN REAL DECRETO 39/1997, de 17-ENE, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DESARROLLO DEL REGLAMENTO ANTERIOR

ORDEN de 27-JUN-1997 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA SEÑALIZACIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

REAL DECRETO 485/1997, de 14-ABR., Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

REAL DECRETO 486/1997,de 14-ABR, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUALES

REAL DECRETO 773/1997, de 30-MAY, Ministerio de Presidencia

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

REAL DECRETO 1215/1997, de 18-JUL, Ministerio de Presidencia

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

REAL DECRETO 1627/1997, de 24-OCT, Ministerio de Presidencia

NORMA BÁSICA DE EDIFICACIÓN "NBE-CPI-91". CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS

REAL DECRETO 279/1991, DE 1-MAR, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo 8-MAR-91 Corrección de errores 18-MAY-91

ANEJO C, "CONDICIONES PARTICULARES PARA EL USO COMERCIAL" DE LA NORMA "NBE-CPI-91; CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS"

REAL DECRETO 1230/1993, de 23-JUL, del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente 27-AGO-93

REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN. "REBT" Y SUS POSTERIORES MODIFICACIONES HASTA LA FECHA

DECRETO 2413/1973, de 20-SEP, del Ministerio de Industria y Energía 9-OCT-73

APROBACIÓN DE LAS INSTRUCCIONES COMPLEMENTARIAS "MI-BT" DEL REBT" POSTERIORES MODIFICACIONES, CORRECCIONES Y HOJAS DE INTERPRETACIÓN HASTA LA FECHA

ORDEN de 13-OCT-73, del Ministerio de Industria y Energía 28 a 31-DIC-73

APLICACIÓN DE LAS INSTRUCCIONES COMPLEMENTARIAS ANTERIORES

ORDEN de 6-ABR-74, del Ministerio de Industria 15-ABR-74

8.1.3. Análisis de Riscos. Analitzem a continuació els riscos previsibles inherents a les activitats déxecució previstes, així com les derivades del us de maquinaria, medis auxiliars i manipulació dínstal.lacions, maquines o aparamenta elèctrica. Amb el fi de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer els riscos generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, i després seguirem amb lánalisis dels específics de cada activitat. 8.1.3.1 Riscos Generals. Entenem com riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors, independentment de láctivitat que realitzin. Es preveu que puguin donar-se les següents:

- Caígudes dóbjetes o components sobre persones. - Caígudes de persones a diferents nivells. - Projeccions de partícules als ulls.


5

- Ferides en mans o peus per manipulació de materials. - Sobreesforços. - Cops i talls per manipulació de láparamenta o eines de treball. - Cops contra objectes. - Exposició a descarregues elèctriques. - Incendis i explosions. - Lesions per factors atmosfèrics que comprometin la seguritat o salut. - Inhalació de productes tòxics.

8.1.3.2 Riscos Específics. Ens referim als riscos propis dáctivitats concretes que afecten únicament al personal que realitza els treballs. Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats, a més dels específics de la seva activitat. A tal fi analizarem a continuació les activitats més significatives. 8.1.3.3 Excavacions. A més dels generales poden ser inherents a les excavacions els següents riscos:

- Desprendiment de terres. - Cops de la mateixa maquinària. - Riscos a tercers del propi treballs.

8.1.3.4 Moviment de terres. En els treballs derivats del moviment de terres por excavacions es preveu els seguents riscos:

- Carga de materials. - Caígudes de persones desde els vehícles. - Accidents de vehícles per diverses causes (males condiciones del terreny, excés de

carga, etc.). - Xocs i envestides dels vehicles. - Projecció de partícules. - Pols ambiental.

8.1.3.5 Manipulació de materials. Els riscos propis de láctivitat estaran inclosos en la descripció de riscos generals. 8.1.3.6 Transport de materials i equips dins lóbra. En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats en el punt 3.1., son previsibles els seguents:


6

- Caíguda de la carga, o part de la mateixa, per ser excessiva o estar mal sujectada. - Cops contra parts de la carga. - Xocs contra altres vehícles o máquines.

8.1.3.7 Muntatge déquips i materials. Com riscos específics dáquestes maniobres podem citar els seguents:

- Caíguda de materials, equips o components dels mateixos per fallo dels medis délevació o error en la maniobra.

- Caíguda de petits objectes o materials sobre persones. 8.1.4. Maquinària i Medis Auxiliars. Analitzarem en aquest apartat els riscos que a més dels generals, puguin presentar-se en l´ús de maquinaria i els medis auxiliars. La maquinaria i els medis auxiliars més significatius que es preveuen utilitzar per la execució dels treballs objecte del present Estudi, son els que es relacionen a continuació.

- Maquina elèctrica de roscar. - Camió de transport. - Grúa mòbil. - Camió grua. - Cabrestant. - Tallatubs. - Corbadores de tubs. - Máquina retroexcavadora mixta. - Camió bolquet. - Máquina anivelladora. - Mini-retroexcavadora - Compactadora. - Compressor. - Martell pneumàtic picador, etc.

Entre els medis auxiliars existirà dáltres apartats a enumerar com els seguents:

- Quadres elèctrics auxiliars. - Eines de mà. - Equips de mesura. - Comprovador de seqüència de fases. - Medidor dáïllament. - Medidor de terres. - Pinzes amperimétriques.


7

8.1.5. Mesures Preventives. Per a disminuir en lo possible els riscos, haurem d actuar sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els accidents. Ens referim al factor humà i al factor tècnic. L´actuació sobre el factor humà, basada fundamentalment en la formació, mentalització e informació de tot el personal que participa en els treballs del present Estudio, així com en aspectes ergonómics i condicions ambientals. 8.1.5.1 Proteccions Personals. Com a complement de les proteccions colectives serà obligatori l´ùs de les proteccions personals. Es preveurà l´us, en major o menor grau, de les seguents proteccions personals:

- Casco. - Pantalla facial transparent. - Pantalla de soldador con visor abatible i vidre inactínic. - Mascarilles facials. - Guants de variis tipus (muntador, soldador, etc.) - Cinturó de seguritat. - Ulleres de variis tipus de protecció (contra impactes, contra xispes, etc). - Botes de seguritat, adecuades a cada un dels treballs. - Proteccions auditives (cascos o taps per orelles). - Roba de treball.

Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a Equips de Protecció Individual (EPI). 8.1.6. Normativa Utilitzada en la Redacció del Projecte. REAL DECRETO 3275/1982, de 12 de Noviembre, sobre “Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación”. Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e Instrucciones Técnicas Complementarias (RBT). NORMAS UNESA: 0205, 3305, 3403, 6617, 6704 LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES (Ley 31/1995 del 8 de noviembre LRPL, BOE 269 de 10 de noviembre de 1995. Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. Ordenances municipals del Ajuntament de Tarragona.


8

8.1.7. Plas dÉxecució del Projecte.

El plas déxecució per realitzar tots els treballs será de 90 díes hàbils. 8.1.8. Consideracions Finals.

Es considera el contingut del present projecte suficient per executar les obres e instal.lacions, incluent-hi tots els elements necessaris per la seva correcta utilizació i posta en servei. Lóbra s´ha projectat en materials de primera qualitat, permeteixin garantitzar un llarg temps de vida, amb un mínim de manteniment.

En base al artícle 7º del Real Decreto 1627/1997 del 24 de octubre, el contratista te la responsabilitat délaborar un pla de seguritat i salut en el treball, en el qual s analitzen i complementen les previsions contingudes dins de léstudi de seguritat i salut que acompanya aquest projecte. El pla de seguritat i salut serà degudament aprovat avanç del inici de lóbra pel coordinador de seguritat i salut durant léxecució de lóbra o, quan no es doni, per la direcció facultativa. El inicio de lóbra o instalació es comunicará per escrit i de forma segura, per la propietat o el seu constructor al Enginyer Industrial que assumeix la direcció de lóbra. En caso contrario, aquests últims incurrirán en la responsabilitat corresponent.


9

8.2. Impacte Ambiental. 8.2.1. Alteració del paisatge. Límpacte ambiental serà nul en el cas que es refereix a lálteració en el paisatge, doncs tots els moviments de terres efectuats per la realització de les rases durant el transcurs de lóbra, aquestes tornaran dálguna manera al seu estat inicial i per tant, serà insignificant. 8.2.2. Contaminació del sòl. L’horticultura intensiva convencional acostuma a generar un impacte ambiental considerable, visible sobretot en la contaminació de sòls i aqüífers per la utilització abusiva i reiterada de fertilitzants minerals i plaguicides de síntesi. En el cas de la pràctica ecològica de l’horticultura intensiva, hi ha també riscos d’impacte ambiental. Aquesta impacte dependrà bàsicament de l’orientació productiva de l’activitat: grau d’intensificació i tècniques de producció basades en la utilització d’insums. Per evitar aquest riscos que es poden donar en una interpretació simplista del model de producció ecològic, cal promoure una visió agroecològica de l’activitat hortícola, evitant de caure en la simple substitució d’insums (els convencionals per altres ecològics). Els coneixements que hi ha sobre la interactuació entre l’entorn i l’activitat agrícola encara són escassos i sovint els que es troben no són adaptables a les nostres circumstàncies (àrea mediterrània). Caldria avançar en aquest coneixement de base per poder millorar els dissenys de les finques i fer-les més competitives i biodiverses.

Una altra característica de l’horticultura en general és l’alt grau de tecnificació que pot assolir. Tècniques de fertilització, reg, modificació del clima (hivernacle) són habituals a l’hora d’obtenir verdures i hortalisses. Tot el desplegament tecnològic que s’ha fet al voltant de la producció hortícola s’ha desenvolupat sota un plantejament convencional i productivista. Si bé bona part de les tècniques agronòmiques convencionals són utilitzables en la producció ecològica (hivernacles, fertirrigació, maquinària....) caldria adaptar-les a l’enfocament dúna agricultura més ecològica. a 11 de Setembre de 2006, Tarragona.

Enginyer tècnic elèctric. Xavi Nadal i Gonzàlez.

DISSENY I CONTROL D’UN SISTEMA DE FILTRATGE...

Documents

Transcript of DISSENY I CONTROL D’UN SISTEMA DE FILTRATGE...