El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

Publicació llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener

Atur i precarietat

Arxivada la denúnciade tortures al jove deToràpàg 8

BerguedàL�Ajuntament de Berga i laseva política cultural i de participació ciutadana /pàg 5L�Institut Municipal de Cultura, laregidoria de joventut i la campanyaper la participació ciutadana del�Ajuntament de Berga, no és res mésque bruta política barata.

BagesCremat sobre cremat:incendis a la Catalunya Central /pàg 3

Els incendis d�aquest estiu han crematgran part del Bages, especialmentSallent, Balsareny, Navarcles...Ineptituds, responsabilitats i mésenllà d�això l�autor ens proposa unareflexió important.

Abús d�autoritat dels mossosa Manresa /pàg 4

Un altre abús d�autoritat per part delsMossos d�Esquadra de la senyoraTura, aquesta vegada a Manresa

Altres llocsRepressió als companys anarquistes italians /pàg 8

Muntages i repressió contra anarquis-tes italians a Italia i aquí. Solidaritatactiva amb els anarquistes presos!

6000 exemplarsII època núm. 23

Agost-setembre 2005

GRATIS

Transgènics, alimentació i alterna-

tives de consum

Esdeveniments després del�assassinat de l�IsantaCarta a la senyora TuraViolència per a nosaltresPlataforma per a la convivènciaEl pueblo, eterna alegria golpeadaCarta a Roser FarràsAltres/pàg 15-19

Iberpotach segueix acomiadant treballa-dors abans de negociar el conveni i elsMossos d'Esquadra agradeixen elsobrers que defensant els seus dretsvolien portar una carta a l'empresa aSúria.

L'empresa Grup Bloc 41, de Navarcles,deixa al carrer 90 persones de la fàbricaMABSA, d'un total de 120 treballadors.

Carbons Pedraforca pot deixar al carrer

120 miners. Al mateix temps s'amplienles places de policia i és que, elsprivilegiats volen estar protegits perpoder seguir explotant i robant.

És el final definitiu de les mines i el tèx-til al Bages i al Berguedà, però sobretotés la continuació de la davallada impara-ble de drets laborals i socials. Sinó pre-nem consciència del que ens estan fentquan vulguem posar-hi remei seràmassa tard.

Miners tallant l�eix del Llobregat en el seu conflicte amb Iberpotash

/pàg 20-21

Aquí estem de nou, treballant per fer realitat aquest projecte de denúncia i comunicacióhoritzontal.

Aquests darrers mesos han passat moltes coses al nostre voltant, greus esdeveniments queens recorden la misèria de la societat actual. Ara i aquí veiem un nou tancament d'unaempresa, fent-se visible una vegada més un moment en què el potencial crític de les clas-ses treballadores segueix adormit. Ens deixem el cos per una merda de sou tot l'any i nosom capaces encara (o ja no som capaces) de l'esforç per mobilitzar el rebuig a aquestasituació. L'explotació, malgrat tots els auguris postmoderns, persisteix. Paradoxes de lavida. Potser és al postmodernisme a qui li devem: no va aconseguir acabar amb l'explota-ció capitalista però si amb el seu moviment de rebuig.

Segueix l'explotació, s'enforteix l'especulació, s'actualitza la repressió. Els buròcrates d'a-quí llancen una nova onada repressiva vers les persones crítiques. I per si fos poc els atacsja no vénen només des de dalt, i recordem aquell vell lema: pau entre pobles, guerra entreclasses. A Berga la fractura social és quasi un fet als carrers, i ens hauríem de preguntarquin paper hi juga cadascuna i quines confidències i condescendències trobem; potser mésd'una s'estiraria dels cabells. Hi ha amistats perilloses. Conseqüència: que cadascuna en tre-gui la seva. El poble de Berga sap el que va succeir la passada tardor i la passada Patum,sap en quina versió confia i així es va demostrar en les manifestacions que van acabar ala porta del zoo dels mossos, aquella espècie d'animals, recordant les paraules de JoanRigol, demòcrata i cristià, pronunciades al Parlament de Catalunya mentre el presidia. Elsfets de Patum encara ens dolen. I ens subleven. Del que ha passat després i el paper de laTura ja en parlem prou. Els funcionaris sempre s'han protegit mútuament inosaltres...nosaltres així estem. A Manresa, policies i jutges prevariquen per tal de prote-gir especuladors, per si la llei no els protegeix ja prou (okupa i resisteix!). I d'aquestamanera, altres companys són greument represaliats per l'exercici de persones sense escrú-pols. I tres quarts del mateix a Sallent, on la incompetència institucional i judicial es farepresàlia i les mines agonitzen, no sense reproduir-se els històrics episodis de dignitatobrera i violència patronal i estatal. Per tancar la quadratura, a la presó del Bages hi hauràlloc per qualsevol de nosaltres.

Tot plegat, delirant tragicomèdia de mentires necessàries. Definitivament, el sistema escomporta com un imbècil egoista pres de patologies incurables. El poder és un corredorde fons. Hauríem de tornar a recordar amb qui creu aquest poble i assenyalar a qui men-teix: la necessària reforma democràtica vindrà del carrer o no vindrà.

Aquest mateix carrer que veu com segresten la cultura popular (a la Patum de Berga ja lipreparen el cementiri, altrament dit museu). La festa, com el paisatge, tal com l'hem cone-gut s'acaba, amb la cautela i silenci amb que les seves ments solen dissenyar, entre les fla-mes de la infàmia. La cantarella de sempre: el diner abans que el poble. I així l'especula-ció passeja triomfant per les seves noves autopistes, segones residències i maleïts eixos delLlobregat -fins i tot els seus noms es retorcen de cinisme-.

Malgrat tot , aquí estem i aquí estarem, no vagin a pensar que ja està tot fet.

Salut! I bons aliments!

Pàgina 4 A LA TURA SE LI INDIGESTA EL SOPAR

Pàgina 5 LA MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS ARRIBA A L�ALT LLO-BREGAT I EL CARDENER

Pàgina 7 UNA ALTRE AGRESSIÓ DELS PORTERS DE LA GENERAL

Pàgina 7 NOTÍCIES BREUS

Pàgina 7 L�AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÉS CONTRA LA CUL-TURA POPULAR

Pàgina 9 MULTES PER CRITICAR SHARON A BARCELONA

Pàgina 9 UN MAÑO I UN BERGUEDÀ A LA CONTRACIMERA DEL G-8

Pàgina 10 PER COMUNICAR-TE AMB UNA PERSONA PRESA

PÀG 15-19 ESDEVENIMENTS DESPRÉS DE L�ASSASSINATDE L�ISANTA

PÀG 15 SOBRE LA PLATAFORMA PER LA CONVIVÈNCIAPÀG 16 CARTA A LA SENYORA TURAPÀG 16 CARTA A ROSER FARRÀSPÀG 17 CARTA OBERTA A ROSER FARRÀSPÀG 18 VIOLÈNCIA PER A NOSALTRESPÀG 19 EL PUEBLO, ETERNA ALEGRIA GOLPEADA

PÀG 22 DE LA MANCHESTER CATALANA AL SOHO BARCELONÈSPASSANT PEL FÒRUM DE LES CULTURES

PÀG 22 PRESONS, L�ALTERNATIVA FÀCIL DE LA LLEI

PÀG 23 RESSENYES I POESIA

PÀG 24 ENTREVISTA

*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/

Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça

electrònica: [email protected] i

[email protected]

Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pen-

sament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça

postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica:

[email protected] www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del

Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris

berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de docu-

mentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç

núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600.

Adreça electrònica: [email protected] Pèsol Negre (publicació

llibertària de l�Alt Llobregat i Cardener): [email protected]

*GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindi-

cat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. :

93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: [email protected]

Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/

(en construcció) Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm.

13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/

Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:

[email protected]. *NAVARCLES: Cal Carrasclet:

[email protected]. Masia okupada Ca n'Escaiola:

[email protected]. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT:

Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallib-

ertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent

(Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica:

[email protected]. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:

L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf.

93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surial-

[email protected]

Directori

Sumari

I recorda...Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiuPèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment.D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, laresta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui.

Tancament d'aquesta edició: 30/08/05

En aquest Pèsol Negre han participat:Marta, Pep i tu, M., Col·lectiu la lluna Negre, Cirne, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada, Milicianu,

Plataforma per la convivència, zuma, turalparedón!, Fulanito, Karatepunk, Akgalavia, Boicot preventiu,H.A.T.E, La pantera negre, Els tenebres, Marcel·li Isach Boixader, Otro, Yoko ono, Faust, La Hija,Mineros, Balcebú, F i Secció Sindical CGT-correus Manresa, Milicianu.

Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la sub-missió al poder.Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important queens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes,etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.

'hi ha que diuen que "llue-ve sobre mojado", peròaquí podríem dir que"crema sobre cremat".Aquesta és la percepció

que es té a l'Alt Llobregat iCardener després que cada estiules comarques més afectadespels incendis forestals (ensuperfície cremada, no per nom-bre d'incendis) sempre siguin lesmateixes: el Bages, el Berguedà iel Solsonès. Aquest estiu, fins afinals de juliol, hi ha hagut tresgrans incendis en aquesta regió,iniciats a Rocafort, Balsareny iCardona, que en conjunt sumenmés de 3000 hectàrees desuperfície. A aquests cal sumar-hi, a més, la infinitat de petitsincendis (Pont de Cabrianes,Avinyó, St.Vicenç de Castellet,...)que, encara que mediàticamentno tenen interès (precisamentper ser petits pel que fa a exten-sió i efectius utilitzats), en el seuconjunt representen unes 2000hectàrees més. Si bé és cert queaquestes superfícies no tenenres a veure amb les cremades enels anys 1986 (el primer granincendi al Bages), 1994 i 1998,és significatiu que desprésd'anys encara es cremin pràcti-cament els mateixos llocs. Laqüestió no està, doncs, en lesxifres, sinó en els fets.

En la qüestió de la prevenció,coordinació i extinció dels incen-dis de ben segur que es cometenerrors, però no hi entenc gaire,així que en aquestes línies nocelebraré la meva ignorància cri-

ticant, possiblement amb injustí-cia, a aquelles persones que llui-ten contra el foc. Una altra cosasón els errors polítics de la clas-se governant que, tot i no tenirtampoc la menor idea sobreincendis forestals, pretenen con-vertir-se en el centre d'atenció. Ino obstant això, no penso insul-tar o desacreditar a ningú inútil-ment sobre aquest tema, repe-tint les mateixes frases queixo-ses, però conformistes, de sem-pre ("els polítics no fan res" o"els bombers no hi eren quantocava", i d'altres frases per l'es-til que poden llegir-se o sentir-seals mitjans de comunicació quanels incendis són la notícia princi-pal). No hi penso dedicar eltemps, ni fer perdre el tempsalxs lectorxs d'aquesta publica-ció llibertària.

El que tinc clar és que, i commostren casos com el de laCatalunya Central, per molt quees millorin les mesures de pre-venció, coordinació i extinció (ino en tinc cap dubte que esmilloren) per part dels bombers,ADFs, agents rurals,..., els incen-dis continuaran produint-se, jaque les solucions i millores quees plantegen no van a l'arrel delproblema (no són radicals), sónsimplement parcials que perme-ten a les classes dirigents, peruna banda, mantenir l'statu quodonant la sensació que es faalguna cosa i, de l'altra, autolegi-timant-se davant el conjunt de lapoblació. El fet indicatiu d'aixòés, com deia, que cremi sobrecremat.

El manteniment de les relacions

de poder (entre persones i entrel'espècie humana i la natura) il'autolegitimació d'aquest siste-ma es produeix a costa del terri-tori: tant de les comunitats vege-tals i animals (inclosa la humana)com dels seus respectius hàbi-tats. A curt termini, només ésqüestió d'apagar incendis, espe-rar la regeneració dels boscos iles indemnitzacions als afectats,però a llarg termini les con-seqüències poden ser desastro-ses. No vull entrar en un discurscatastrofista, però cal tenir encompte que el "control de lanatura" per part de les personesés només un mite, com tantesvegades s'ha demostrat.

Aquesta visió del territori és prò-pia de l'ètica de natura que granpart de la població d'aquest paísté (tant els explotadors com elsexplotats). En la visió occidentales concep la natura (només calllegir la Gènesi, en la Bíblia) coma recurs per a ús i beneficiexclusiu de la humanitat. Aaquesta visió s'hi ha d'afegir l'e-conomicisme que ha introduït elcapitalisme, pel qual el beneficiha de ser valoritzable política-ment i econòmicament.

La manca de radicalitat pot veu-re's en com el discurs hegemò-nic desenvolupat pel complexformat per les classes informati-va, política i científica justificaels incendis forestals. Aquestsse'ns venen de dues formes dife-rents, però complementàries.Per una banda, els incendis esjustifiquen per mitjà de les con-dicions físiques. Les méscomuns utilitzades per explicar

els incendis a la CatalunyaCentral són la coincidència espa-cio-temporal d'altes temperatu-res, baixa humitat i sequera,vegetació amb una gran capaci-tat d'encendre's (piròfila), fortspendents i boscos extensos.Aquest any, sens dubte, el factorestrella és la sequera: en algunsdiaris s'ha pogut llegir que si nofos per la sequera no hi hauriaincendis, com si els altres estiusno n'hi hagués hagut (encaraque és cert que la d'aquest anyés la pitjor en 60 anys). Però, elque realment està de moda ésculpabilitzar al canvi climàtic: enalguns llibres de divulgaciócientífica se'l responsabilitzasobradament; és cert que estàsucceint, però el canvi climàticnomés té implicacions directesen les condicions climàtiques,que poden afavorir o no alsincendis. No és que aquest dis-curs sigui fals, sinó que oculta onega un dels factors principalsdels incendis per mitjà d'unavisió fatalista, a l'estil de: "siaquestes comarques són pro-penses als incendis forestals,que hi farem". D'aquí s'ha passatfàcilment a una visió mística,com va demostrar l'alcaldessa deNavarcles durant l'incendi deRocafort (que també va afectarNavarcles) amb frases com: "s'haaconseguit apagar el foc gràciesa que tots els navarclins hemresat a Sant Valentí [el patró delpoble]".

La segona forma amb la que esjustifiquen els incendis és através de comportaments indivi-duals o col·lectius, com ara feruna costellada (cas de l'incendi

de Guadalajara), tirar una colillades de la carretera (cas del deCardona) o fumigar abelles (casdel de Rocafort). Des d'aquestpunt de vista els incendis són elresultat de l'ús negligent delsespais forestals com a espais delleure per part de la poblacióurbana o bé com a espais quesón atravessats per connectarespais urbans (carreteres i línieselèctriques). És clar que aques-tes pràctiques poden causar ono incendis (voluntàriament oinvoluntàriament), però permitjà de la seva criminalitzaciós'aconsegueix tant fer recaure elconjunt de la responsabilitat enuna persona com oferir al poderl'excusa perfecta per restringir icontrolar l'accés de les personesen els boscos i, en un sentitpurità, criminalitzar l'oci i elgaudí de la natura.

Aquest discurs, doncs, posa l'ac-cent en les causes immediatesde l'incendi, oblidant aquelles defons. Conseqüentment la solucióals incendis és la seva extinció,on la prevenció s'entén com apart del procés d'extinció; fixem-nos sinó en el lema de la cam-panya de la Generalitat d'aquestestiu: "la millor manera d'apagarun incendi, és no encendre'l". Laveneració de l'extinció, enaquest sentit, comporta una fecega en la tècnica (contrafocs,cremes d'eixamplament, confi-nament,...) i en la tecnologia(avions, camions, programes desimulació,...). Aquesta fe es basaen el mite de què "la tecnologiaens salvarà", és a dir que tard od'hora algun científic (els noussacerdots) inventarà alguna cosao desenvoluparà alguna tècnicaper resoldre els problemes, enaquest cas els incendis. Aquestafe cega es mostra, per exemple,en les declaracions dels GRAF(Grups de Recolzamentd'Actuacions Forestals) delsBombers de la Generalitat, enconsiderar els incendis deBalsareny i Cardona com a"incendis impossibles" (Regió 7,25-7-05), ja que els simuladorsmatemàtics no van poder predirel seu comportament (velocitatde propagació, salts de focussecundaris,...).

Quina és doncs la causa de fonsdels incendis forestals? On radi-quen les solucions radicals? En lapròpia història recent dels bos-cos de Catalunya. El sistemacapitalista, entre d'altres con-seqüències, ha comportat l'a-bandó de la major part de lesterres agrícoles d'aquesta regió.L'abandó s'ha traduït en la rege-neració de les masses forestals, iactualment a Catalunya hi hatanta superfície forestal com laque hi havia abans de la colonit-zació romana; és a dir feia mésde 2000 anys que no hi haviatant bosc. La diferència entre els

continúa a pàgina 4

NNavarcles, Agost 2005Hiram gascoigne

Cremat sobre cremat: incendisa la Catalunya Central

Incendi prop de Navarcles

l primer cap de setmanade juny, dos joves man-resans sortien d'esmor-zar a les 7h del matí del

Bar Marcos (situat al carrer delBruc, davant de l'escolaRenaixença) després d'una nitde festa. A davant de l'escola hihavia un cotxe aparcat amb laporta del copilot oberta ambuna noia que tenia mig cos afora i que anava jugant amb unaplaca policial dirigint-se a ells. Els dos joves li van demanar sihavien fet alguna cosa perquèels ensenyés la placa i la donaes va fer enrere i va optar peramagar-la i dir que era de men-tida.Els dos nois li van dirtranquil·lament que què feienjugant amb una placa delsMossos d'Esquadra, que si noen tenien prou amb el què haviapassat a Berga que a sobrehaguéssin de provocar així a lagent. A dins del cotxe, a part de lanoia hi havia tres persones més,i en aquell moment va sortir elconductor cridant: Que te pasa?

te pasa algo? I seguidament vapropinar tres cops de puny a lacara d'un dels nois (un a l'ull, una la galta i un al nas del qual vacomençar a rajar sang abun-dantment). A darrera del cotxeen qüestió es trobava aparcatun altre cotxe del qual va sortirun individu que va córrer aseparar el conductor del noiagredit. A continuació, els va dirals del cotxe que marxéssin(fent-los senyals, tot intentantque els agredits no ho veiéssin). Instants després, els va ensen-yar una placa dels Mossosd'Esquadra i els va recomanarque anessin a l'hospital a fer uninforme mèdic i a comissaria ainterposar una denúncia. Peròell mateix, que havia presenciatels fets, es va negar a acompan-yar-los. Quan van anar a denúnciar-ho ala comissaria dels Mossos, l'a-gent que els prenia declaració,veient la gravetat dels fets, vafer cridar el sargent. Els dosnois havien apuntat la matrículadel cotxe i els Mossos la vancomprovar dient que no corres-ponia a cap dels seus cotxes.Però s'havien "equivocat" a l'a-puntar el número i quan van tor-

nar a comprovar-ho amb elnúmero correcte van desaparèi-xer sense dir res més. A finals del mes de juny l'agre-dit va ser citat a declarar als jut-jats pel tema de les lesions,però curiosament al jutjat nohavia arribat la denúncia feta ala comissaria i va haver d'inter-posar una nova denúncia(aquest cop, als jutjats).Aquests fets corroboren unavegada més que els abusos depoder per part de les forcespolicials no són mers casospuntuals, sinó que entren al'ordre del nostre dia adia. Demostren un cor-porativisme i un enco-briment mutu entreels membres delMossos d'Esquadra,cosa que els dónauna impunitat totalvers els reiteratscasos de prepotèn-cia policial.Normalment elsjutjats també sóncòmplices d'aquestencobriment comho demostra el casarxivat per les tor-tures inflingides al

jove de Torà. A veure què pas-sarà amb aquest cas. Seguireminformant en el proper pèsol. Si no donem resposta a aquestsfets, es tornaran a repetir, i pot-ser nosaltres serem els/les afec-tats/des!!!

l dia 4 de juliol va sortiruna notícia al Regió 7que explicava que el diasegüent la consellera

Tura visitaria la ciutat deManresa. La Montserrat Turahavia estat convidada per les"bellíssimes" persones de laCambra de Comerç, per partici-par a un sopar-col·loqui alRestaurant del Club de TennisManresa. Tot i que hi havia poctemps per preparar-ho i que hihavia convocat un acte almateix dia i hora, les actuacionsi declaracions fetes per la Turamereixien una resposta. Volíemmostrar la nostra ràbia i indig-nació en front els últims desa-llotjaments, les detencions enmanifestacions, la manipulacióen el cas de Berga, etc.

El dimarts 5 de juliol cap a les22h del vespre, ens vam reunir

una vintena de persones davantdel restaurant. Gràcies a lespoques mesures de seguretat(fet que no ens esperàvem) vampoder pujar fins el menjador onestava la Tura. La Montserrat noestava sola, sopava amb la cremde la crem: amb l'alcalde Valls,amb en Josep Huguet, amb elregidor Ramon Fontdevila, ambla gent de la Cambra, � i unesquantes televisions. Ens vamquedar mitja hora amb una pan-carta que recriminava les últi-mes actuacions de la Tura, totcridant i expressant el rebuig atotes les responsables políti-ques d'aquella sala. Durant l'ac-ció només van aparèixer doscotxes dels Mossos i vam podermarxar sense ser oficialmentidentificades.

No creiem que ni a la Tura ni ala resta de la púrria que hi haviaen aquell sopar li fes cap gràciala nostra presència. Però�algun cop també ens toca riurea nosaltres!

4ve de la pàgina 3

boscos de llavors i els d'ara rau en el seu desenvolupament: elsboscos actuals tenen de mitjanauns 50 anys, de manera queestan deficientment estructuratsinternament: la major part delsexemplars tenen la mateixaedat, hi ha una gran abundànciade sotabosc que competeixdirectament amb els arbresjoves,... fets que afavoreixen lacombustió massiva de les mas-ses forestals.

L'abandó de les terres tambés'ha traduït en una manca degestió d'aquest territori. Per unabanda, la visió economicista larebutja perquè no en treu capbenefici econòmic a curt terminii, de l'altra, la visió ecologista larebutja emparada en un laissezfaire natural, que des de queexisteix l'espècie humanaaquest ja no existeix. Totes duesperspectives neguen que la natu-ra interactuï amb la poblacióhumana, quan és ben cert que lamajor part de les urbanitzacionsde cases aïllades es trobenenmig dels boscos, que cada tar-dor els boscos del Berguedàs'omplen de boletaires, que elsespais naturals protegits s'hanconvertit en un important destíturístic, que els domingueros fancostellades i arrossades,... Tot ique alhora les criminalitzen. Unacontradicció en sí mateixa: compoden negar i criminalitzar alho-ra que la gent usi la natura?

Les panacees no existeixen, aixíque no proposaré cap solucióimmediata als incendis. Però síque és necessària una gestiódels boscos, que impliqui analit-zar el forest i els incendis desd'una nova perspectiva, abando-nant la visió economicista, eco-logista liberal, tecnològica i fata-lista emparada en el capitalismei el paternalisme de l'Estat.Mentrestant, les experiències lli-bertàries estan demostrant que,davant dels incendis forestals,tenen moltes coses a dir. Les ini-ciatives individuals i col·lectivesde molts voluntaris (aportació demitjans tècnics, coneixement delterritori, ajuda als bombers, rea-lització d'entrepans,...) desenvo-lupades al marge de l'adminis-tració estatal i de gran efectivitat(encara que no se'ls reconegui) oel fet que durant l'incendi deRocafort-Talamanca-Navarcles,l'okupació rural de Ca n'Escaiolai el bosc circumdant no fos afec-tat justament perquè part de laseva activitat implica la gestiódel bosc, són alguns exemplesque s'haurien detenir presents.

Abús de poder dels mossosd�esquadra a Manresa

A la Tura se li indigesta elsopar

EManresa, 09/08/2005Zuma

EManresa 09/08/2005Turalparedon!

Pintada en solidaritat amb Na bastardes enperill de desallotjament

Comunicadosobre el incendio de Guadalajaray los incendios, de Los Amigos de Luddhttp://www.alasbarricadas.org/info/arti-

cle.php3\?id_article=1426

Per més informació:

'Ajuntament de Berga,com la majoria d'ajunta-ments, mai ha tingut capinterès per la cultura més

enllà de l'estríctament necessà-ria per fer-se propaganda. Lesúniques activitats, produccions iexpressions culturals que hapotenciat i fins i tot subvencio-nat àmpliament han estat aque-lles que poden ser consideradescom propaganda política (explí-citament o implícitament), aque-lles expressions d'un malano-menat folklore i sobretot les quefeien els seus amics, parents oalgun altre berguedà il·lustre.Tot plegat la màxima expressióde la Catalunya rància. Durant lallarga tirania de CiU, en Farguelldonava els diners per fer la cul-tura que ell volia de maneratotalment arbitrària i sense quese sàpigues quan i què es dona-va, al marge de l'interès culturalo social que tingués l'actuacióen qüestió. No tothom tenia elsmateixos drets alhora de fer ser-vir els pocs equipaments iinfrastructures públiques dequè disposa l'Ajuntament, lessubvencions mai van ser claresni responien a necessitats ni lesdespeses eren justificades, etc.Els de CiU sempre han estat unscacics, fins aquí d'acord. Ara bé,amb l'entrada d'ERC al'Ajuntament, primer de la màde Badia (CiU) i més tard deCamps (PSC) es va fer moltapropaganda de que les cosescanviarien, ara es democratitza-ria l'accés als recursos munici-pals, la gestió econòmica cultu-ral seria transparent i el tracteamb les entitats seria igualitari,democràtic. El caciquisme s'ha-via d'acabar. I això ho garantiael Pla d'Acció Cultural que haviade culminar amb la creació del'Institut Municipal de Cultura, lagran aposta de Josep Xoy (ERC).Doncs si algú es pensa que resha canviat va molt i molt equi-vocat. Ni durant la legislatura enque manaven Badia i Xoy ni ambaquesta que manen Camps i Xoy(se suposa que ara ja haurienhagut de tenir temps d'acabaramb les males costums ante-riors i desenvolupar la democra-tització de la gestió municipal).Obviament no ha canviat res, i sino ho ha fet ja és perquè no hafarà mai.

Pel que fa al foment de la parti-cipació ciutadana (darrerainvenció de l'Ajuntament delPSC) és el colmo de la hipocre-

sia. Ja que la poca activitatmunicipal en el terreny de laparticipació ciutadana va justencaminada a evitar-la, ometre-la, no escoltar-la i aixafar-la atota costa. És a dir com sempre,però a sobre tenen el morro deparlar de la conveniència de laparticipació ciutadana quan nofan res més que evitar-la a totacosta.

Res no ha canviat. Fer plansd'acció cultural o plans per a laparticipació ciutadana és comfer una comissió d'investigació inomés buscar allò que deiaLampedusa: "Cal que tot canvïiper tal que pugui seguir igual".La resta es cantarella política inomés se la creu qui li convécreure-se-la pels interessos quehi té en joc, o bé aquell que ésabsolutament estúpid.

Tot això que explico ho faigamb coneixement de causa,amb més de vuit anys de tracteconstant amb l'Ajuntament hepogut comprovar tot això i més.I és que clar, si vols fer ús d'unainfrastructura pública, demanarun permís per fer alguna cosa alcarrer..., has d'acabar parlantamb ells per força. Els col·lec-tius que tenim vocació autoges-tionària i d'autofinançamentvolem el mínim tracte ambl'Ajuntament però poc o molt

n'has de tenir per fer segonsquines activitats públiques.Doncs és esgotador, decepcio-nant i fins i tot repugnant.Durant anys i panys (al margede qui governi) ens han posatpals a les rodes, tots els que hanpogut i a tots els nivells, mentrela "cultura" rància o la domesti-cada o la d'aparador o la del fol-klore mal entès ha seguit gau-dint de totes les avantatges. Unexemple per acabar: si vols ferús d'un equipament públic (quepaguem entre tots) un ciutadà ocol·lectiu anònim haurà de feruna instància, possiblement nola responguin i si ho fan potserque la deixin o no, i si la deixenli ho diran a darrera hora iposant tants impediments tèc-nics i legals com puguin. Si aixòmateix o vol fer alguna altraentitat (Penya Boletaire, Àmbitde Recerques, Patum o algunaaltra pocasoltada) no cal presen-tar res, amb una trucada a l'amicde torn tot va sobre rodes.

No hi ha res a fer, és definitiu.L'activitat social i cultural ha deser efectivament autogestiona-da i per evitar els pals a lesrodes dels politicutxus locals calque es faci al marge de les seveslleis i normes, ja que només lesfan servir quan volen i nomésles apliquen a qui volen, per tantcal ocupar el carrer perquè és

nostre i no és d'ells. Cal fer lanostra activitat social i culturalal marge d'ells i si ho volenimpedir que ens tanquin a tots,el conflicte el crearan ells per-què la cultura popular no potser aturada per quatre mama-rratxos que viuen de la políticao que són addictes al poder.

A PARTIR DE L'ASSASSINAT DELCOMPANY ISANTA

Més enllà del fàstic que ha fetl'actuació de tots els grupsmunicipals, ja que el poc quehan fet o han fet tard i forçatsper la realitat social (presentar-se com acusació particular i lareprovació de la conselleraTura), ara es torna a veure elpoc que els interessa l'associa-cionisme de la comarca i és quecom va dir la seva amiga Tura éspreocupant que existeixi teixitassociatiu no depenent ni con-trolat per l'Ajuntament.

Des l'assassinat del nostre com-pany s'han derivat diverses con-seqüències. L'Ajuntament estàdesenvolupant normatives quemai ha tingut i que a la pràcticafan impossible la celebració decap acte legal al carrer si no ésque es compta amb la sevacol·laboració, ja que amb lesexigències municipals és econò-micament impossible fer res de

les esmentades característi-ques. A la pràctica això que voldir? Doncs que de fet, un copsuperada la por que els va fer notenir les normes desenvolupa-des (ja que han continuat fent elque feia CiU), por de què esdepurin responsabilitats per laseva incompetència que va por-tar els tràgics resultats que totssabem, por en definitiva de per-dre el seient. Doncs bé, un copsuperada aquesta por i desenvo-lupades les normatives munici-pals que calguin, podran seguiractuant com fins ara però ambla llei de la seva part. Podranprohibir, sense prohibir-hoexplícitament, qualsevol acte alcarrer que no els interessi quees faci. Les normatives són sim-ples impediments econòmics ala lliure creació cultural i ells hosaben molt bé i ho fan servirconscientment.

Davant d'això cal seguir creant ifer tanta cultura i lluita socialcom sigui possible, legal oil·legalment, tant és. Si les lleisi les normes són simples instru-ments de coerció i d'impedi-ment camuflat de la lliure asso-ciació i la lliure expressió, caldràsens dubte desobeir i ensenyara desobeir. Visca la desobedièn-cia! Fora polítics i fora la medio-critat dels berguedans il·lus-tres! Visca la llibertat!

5

L�Ajuntament de Berga i la seva políticacultural i de participació ciutadana

LBerga, Agost 2005Pep i Tu

La Marxa-Homenatge als Maquisarriba a l�Alt Llobregat i el Cardener

6

om cada any -i ja en favuit- la Marxa Homenatgeals Maquis ha tornat alBerguedà la penúltimasetmana de juliol. I cada

any, des que va començar, laMarxa ha anat creixent i cadacop hi ha més gent, més col·lec-tius i més indrets implicats.Aquest any vam començar elsactes al Berguedà amb una con-centració a la carretera vella deVilada, on els darrers anyshavíem col·locat una placa enrecord i homenatge als tres deVilada: Bertobillo, Puertas iVilella, assassinats per la GuàrdiaCivil el 1949. Cada any quehavíem posat la placa, ens l'ha-vien arrencada al cap de pocsdies i s'havia de reposar en lasegüent edició de la Marxa.Aquest any és el primer que nos'ha hagut de reposar la placa, ja

que l'any passat en vam posaruna de pedra, però així i tot en elseu moment la van recobrir deciment i la vam haver de restau-rar. Una bona mostra que hi hagent que no li agrada que esrecordi segons què. Els actes vancontinuar el mateix divendres alvespre a l'Ateneu Columna Terrai Llibertat, on es va passar eldocumental �Francisco Ponzan,el resistent oblidat�, sobre elpaper tan actiu i crucial d'aquestllibertari aragonès en la resistèn-cia francesa, al capdavant d'ungrup on van participar, entre d'al-tres, el berguedà Josep EsterBorràs i tota la seva família.

L'endemà, dissabte, ens vam reu-nir a la llar natal de dos maquisllibertaris berguedans il·lustres:Marcel·lí Massana, al migdia, aBerga; i Ramon Vila Capdevila, aPeguera, on vam dinar i vam pen-jar una bandera llibertària a laroca, sobre la casa natal del gue-

rriller. De nou a Berga, vam aca-bar la jornada a la plaça de laRibera, on es va aconseguir orga-nitzar un concert que va ser moltexitós, amb una gran afluència

de gent i un ambient festiu i tran-quil.

Diumenge, una caminada popu-lar per la vall de Pedret i el Mas

de Santa Eugínia, i un dinarpopular, van posar fi als actesd'enguany al Berguedà.

n el marc de la VIII Marxa-Homenatge als Maquis, elpassat 9 de juliol CalCarrasclet va organitzar

un acte dedicat a Ramon VilaCapdevila "Caracremada", consi-derat el darrer maqui català enmantenir-se actiu. L'acte va con-sistir en el passi del vídeo"Ramon Vila Capdevila: l'últimmaqui català", d'una mitja horade durada, seguit d'una xerrada-col·loqui dirigida per un historia-dor local especialitzat, entre d'al-tres temes, en la lluita anti-fran-quista, i finalment en un sopar abase de pa amb tomàquet i trui-ta, formatge, croquetes,...

En la xerrada-col·loqui va con-textualitzar-se la guerrilla anar-quista, primer, en el si del movi-ment anarquista espanyol i,després, en el marc de la lluitaanti-franquista i, a través de laResistència francesa, amb la llui-ta contra el nazisme durant laSegona Guerra Mundial. A travésde la interessant i didàcticaxerrada duta a terme per l'histo-riador i les següents pregunteses va destacar sobretot:

- el compromís i l'esforç(físic i mental) personal d'enCaracremada amb el movimentobrer i anarquista al llarg de laseva vida- les seves benintenciona-des accions guerrilleres, però

alhora ingènues a nivell estratè-gic- la manipulació informa-tiva duta a terme pel règim fran-quista envers a la guerrilla, desde no atorgar-li espai en els mit-jans de comunicació fins a pre-sentar-los com a delinqüents

D'altra banda, actes com aaquests posen de manifest fins aquin punt les classes dirigents(tant del règim franquista comdemocràtic) han provocat l'oblit ila tergiversació de la història delmoviment anarquista català iespanyol.

Per últim des de Cal Carrascletvalorem positivament l'assistèn-cia a l'acte (més de la que ensesperàvem), com de les interven-

cions fetes durant la xerrada.Això ens anima de cara a l'anyque bé, i esperem poder tornar aorganitzar un altre acte, en elque, per exemple, podria seguir-se els passos d'en Caracremada

pel veí municipi de Calders o béles passes d'una partida de gue-rrillers que va amagar-se a propde Navarcles.

La marxa al Berguedà

La marxa a Navarcles

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n

08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09Especialitat en Moto Guzzi

Fanàtics de les OSSA i DUCATIServei DERBI i KAWASAKI

Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics

Persona de contacte: Pep.e-mail:[email protected]

C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46Manresa

tel. 93873 13 50

Xerrada al casal Carrasclet

Concert de Manolito�s Band a la plaça de la Ribera

CBerga, Agost 2005M.

ENavarcles, Agost 2005Hiram Gascoigne

7

Una altre agressiódels porters de la

General

L�ajuntament de laRoca en contra dela cultura popular

és que per desgràcia,com ja saben els lectorsdel Pèsol i molts bergue-dans, aquests abusoscomencen a ser habituals.

La matinada del passat 22 dejuliol un jove berguedà de 19anys després de ser insultat varebre una brutal agressió. Elnoi es trobava amb dos amicsa la Placeta situada a uns vintmetres de la General, quan unporter d'aquesta discoteca seli va adreçar tot dient quehavia trencat un vidre de laporta de l'establiment i quel'acompanyés. El noi nega que

hagi trencat res, el seguratadiu que està gravat al vídeo, elnoi com que no ha trencat resinsisteix en defensar la sevainnocència. Aleshores el segu-rata li du que fa pudor amoro, aleshores el noi li diuque marxa perquè estant allàamb ell troba que potser síque fa pudor. És aleshoresdesprés dels insults racistes idesprés que el noi no es callésque surt un altre segurata i estira a sobre del nostre com-pany i és apallissat de malamanera.

El resultat segons els informesmèdics és de traumatismefacial, a l'ull, al genoll, unqueixal trencat, rascades i

contusions generals, etcètera.

L'endemà el noi va denunciarl'agressió als Mossosd'Esquadra de Berga tot i queaquests, es van "descuidar"d�incloure-hi entre altrescoses els insults racistes queva rebre el noi just abans deser agredit.

Cal denunciar els abusos d'au-toritat tant dels micos quedepenen de l'Estat com la delsque depenen d'empreses pri-vades com ara la discoteca LaGeneral, la qual és reincidenten aquests actes violents.

'Ajuntament de LaRoca, un dels mésespeculadors, més lla-dres, amb menys polí-

tica social i cultural delVallès Oriental, amb el campde golf més gran i amb recmés il·legal, es dedica a nodeixar els seus equipamentsa una associació que portamés de 200 concerts depunk i hardcore fets sensecap incident, sense cap ànimde lucre i sense cap proble-

ma en uns equipaments quesón de tothom.

Per part de la InternacionalKarate Punk ens agradariaque aquest missatge arribésal major nombre de gentpossible, és a dir, si voleupropagar-lo per tot arreu ensseria de gran ajuda, i almateix temps, ens agradariaque féssiu arribar les vostresmostres de solidaritat ambnosaltres a l'Ajuntament dela Roca, en contra de la sevadecisió de tancar la nau, jasigui per carta o bé per

correu electrònic. Aquí uspasso la seva web:http://www.laroca.org/ o l�e-mail: roca (at) laroca.orgUNA SALUTACIO KARATE-PUNK I GRACIES PER TOT,TORNAREM SEGUR!!!http://personales.ya.com/espitregat/http://usuarios.lycos.es/pepetmerda/

IBerga, 10/08/2005Fulanito

LLa Roca del Vallès, Agost 2005Karatepunk

LA BERGUEDANA DE JAZZ ESTRENA PÀGINA WEBwww.bdejazz.net

Pep i tu (Berga)

Una de les entitats berguedanes més actives i amb un treball mésseriós, la Berguedana de Jazz, estrena pàgina web. Tot i que encaraestà acabant-se d'elaborar ja pot ser visitada. Agrairàn els comenta-ris que pugueu fer a través del seu correu electrònic: [email protected]

AIGUAGbx (Berga)

Ja fa vora un mes els habitants de Berga patim talls intermitents d'ai-gua. Sembla ser que els aqüífers dels que històricament es proveïales llars de Berga estan esgotats i ja fa cosa d'un any bevem aiguadel Canal Industrial, infraestructura del segle passat amb tots elsseus problemes estructurals. Ja fa temps, per tant, que consumimaigües tèrboles quan plou una mica Llobregat amunt -és a la vista-fins que els filtres ja no poden més, llavors, tall. Entre tanta infraes-tructura salvatge que creix a les nostres contrades no estaria de mésprioritzar urgentment aquesta necessitat primària. Mentrestantesperem que l'empresa responsable, Sorea, o l'Agència Catalana del'Aigua, ens descomptin els danys causats a la propera tarifa.

La Montserrat Tura parla dels grups llibertarisHiram Gascoigne (Navarcles)

En una entrevista a la benvolguda (per uns) i malvolguda (per unsaltres) consellera Tura (publicada al diari Avui, el diumenge 5 dejuny), en relació als "incidents de Berga", aquesta va dedicar unacalorosa referència al moviment anarquista: "Hi ha molts grups d'i-deologia llibertària, antisistema, radical que creuen que aquest mónés injust, jo també ho crec, però a mi no m'han demostrat que el seumón sigui millor." Cal felicitar-la per fer propaganda de l'anarquis-me: Gràcies, sra. Tura!. Però m'agradaria dir-li que, no sé si perignorància o per voluntat de tergiversar l'ideari llibertari (sincera-ment, crec que per les dues alhora), no estic gens d'acord amb ella.En primer lloc, el món no és injust, bàsicament perquè el món no éscap subjecte i no pot ser el responsable de la injustícia. Són vostès,la classe que ostenten el poder, els responsables de l'opressió, l'ex-plotació, la repressió,... En segon lloc, no crec en les injustícies,bàsicament per que la injustícia no és una qüestió de fe en la ques�hi pot creure o no; és un fet real que es perpetua o es combat. I,per últim, els grups llibertaris no han de demostrar cap món millor.L'anarquisme, a diferència de l'estatisme i el capitalisme, no té lavoluntat de presentar un producte al qual les persones s'hi han d'a-mollar, sinó que està en un procés continu de formació d'acord ambla voluntat de les persones; és contrari a presentar una alternativa,però presenta eines per a la seva construcció. Espero, sra. Tura, queli hagi quedat clar.

Absolent els companys detinguts arrel dels fets del 12 d'Octubrede 2001

Els companys de Ponent detinguts el 12 d'octubre de 2001 han estatabsolts. Visca la resistència Anarquista!

noticies breus


PINTURES I DECORACIÓPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTPRODUCTES DE RESTAURACIÓAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSPRODUCTES QUÍMICSAATENCIÓ PERSONALITZADATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d�Anselm i Clavé 4 Baixos08240 ManresaTel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.comE-mail: [email protected]

C/ passeig, 7telf· 8321164Santpedor

rrel de la intensificacióde la onada repressivasobre companys anar-quistes italians, hem vistnecessari realitzar un

article explicant els motius pelsquals es desencadena aquestarepressió, resumir en què hanconsistit cada un dels casos idescriure algunes de les mos-tres solidàries que hi ha hagut aCatalunya.Ja portem uns anys que els anar-quistes i altres sectors vinculatsals moviments socials estem enel punt de mira de la policia idels seus serveis d'investigació.La creació d'una secció especia-litzada d'investigació per ferfront a l'anomenat "terrorismeanarquista" a l'Europol no famés que corroborar aquestavisió. Es vol criminalitzar i aca-bar sobretot amb algunes for-mes de lluita i d'organitzacióque fan ús de l'acció directa coma forma d'oposar-se a l'ordreestablert. La clara voluntat dedividir la dissidència entre bonsi dolents, pacifistes i violents,incívics i tolerants és unaestratègia que el què busca ésaïllar i desestructurar els grups ipersones que els fan nosa. Detotes les perspectives d'enten-dre l'anarquisme, de totes lesformes d'organitzar-se i d'ac-tuar, l'insurreccionalisme ésuna de les formes més perse-

guides en aquest moment.

Diferents casos repressius con-tra l'anarquisme que hi ha haguta Itàlia recentment:

El 1996 començà una operaciópolicial ordenada pel procura-dor substitut de la República ,Antonio Marini, en la qual hihavia imputades 54 personesacusades d'associació subversi-va, banda armada, atemptats ainfraestructures, atracaments,tinença il·lícita d'armes i explo-sius, participació en segrests ihomicidis. 44 d'aquestes perso-nes han sigut absoltes i les deurestants han estat condemnadesa penes que van des dels 3 anysde presó a cadena perpètua.Durant els mesos de juny i dejuliol del 2004 es realitzen unasèrie de detencions al voltantdel grup ecologista pisà de "IlSilvestre". 2 dels companys aca-ben sent posats en presó pre-ventiva, la resta en arrest domi-ciliari i un últim optà per fugar-se. El fiscal els acusa de formarpart de les C.O.R. (Cèl·lulesd'Ofensiva Revolucionària) i deldelicte d'associació subversivaamb finalitats terroristes (art.270 i 270 bis.). Després de pas-sar-se varis mesos en presó pre-ventiva els dos companys hansigut alliberats i el companyfugat ha estat detingut el maigpassat a Barcelona, trobant-seactualment a la presó de Sotodel Real. Tots i totes estan a l'es-

pera del judici que en principis'ha de celebrar el desembred'aquest any. El més de juliol de 2004 tambées desencadenà una nova opera-ció policial a gran escala anome-nada "Operació Cervantes"sobre companys anarco-insu-rreccionalistes que comportàmés de 100 registres, 34 avisosde garantia (document notifica-dor de l'obertura d'una investi-gació sobre la teva persona) i 4detencions. Les 38 personesinvestigades són acusadestambé dels articles 270 i 270bis.A tot això hi podem afegir lesúltimes detencions del més de

maig del 2005: 5 detencions i25 registres a Lecce, 7 deten-cions i 50 registres a Cagliari, 5detencions i 25 registres aPescara, Viterbo, Roma, 7 deten-cions i 80 registres i el segrestde la pàgina web de la CruzNegra Anarquista de Bologna.Pel què fa aquí a Catalunya,també hi ha hagut diverses mos-tres de solidaritat amb els com-panys anarquistes italians. Amés a més de la molt conegudacol·locació d'un artefacte explo-siu a l'Institut de Cultura Italià id'una acció contundent contraun concessionari de la Fiat,s'han anat realitzant diversesxerrades informatives sobre el

tema, diverses concentracions imanifestacions. Una d'aquesteses realitzà el 25 de Juny, passatal barri de Gràcia de Barcelonaque fou àmpliament controladai finalment reprimida per la poli-cia amb el resultat de 7 deten-cions (un dels quals s'ha hagutde passar prop d'un mes enpresó preventiva) i varis ferits.Pretenen acabar amb tota formade solidaritat, però no ho tin-dran tant fàcil.

Solidaritat activa amb els anar-quistes presos!

Repressió als companys anarquistes italians

AManresa 30/07/2005Akgalavia

8


Arxiven la querella per tortures deljove de Torà

l 26 de Maig passat la jut-gessa del jutjat nº2 deLleida va arxivar la quere-lla presentada per en Jordi

Vilaseca contra els Mossosd'Esquadra.

Ja fa més de dos anys, l'1 d'Abrildel 2003, en Jordi va ser detingutsota la Llei Antiterrorista. Tresdies després, va tenir que seringressat a l'UCI (a l'hospital)sense respondre a estímuls dolo-rosos i amb taquicàrdies.Se li van realitzar anàlisis, i en un

d'ells se li van detectar amfeta-mines a l'orina; això era el 5d'Abril. Segons tots els estudiscientífics aquesta droga pot per-durar a l'orina un màxim de 72hores, per tant, va ser introduïdaal seu cos estant a comissaria.Davant aquestes proves, es va

presentar la corresponentdenúncia per tortures. La quere-lla avançava correctament, finsque al Setembre passat el jutgeque portava el cas va ser substi-tuït per la jutgessa, que només afet que tancar la porta i permetreque es segueixi torturant a les

comissaries.Per aquest motiu s'ha engegatuna campanya per impedir quees tanqui definitivament elprocés judicial i per denunciar lestortures. El silenci afavoreix latortura.

EExtret de indymedia Bcn

Barri AnticBarri Anticc/ Sta Mariac/ Sta Maria2828ManrManresaesa

9

Multes per criticar Sharon a Barcelona

Un maño i un Berguedà a la contra-cimera del G8

l dia del partit de bàs-quet entre el Barça i elMaccabi de Tel Aviv, 10de febrer de 2005,

membres del moviment de soli-daritat amb Palestina van repar-tir banderoles amb la banderapalestina i octavetes denun-ciant la política d'Ariel Sharonentre la gent que acudia alPalau Blaugrana de Barcelona.La Policia Nacional va retenir iidentificar aquestes persones iels va prendre el material.Aquests fets, segons laDelegació del Govern, consti-tueixen una infracció adminis-trativa greu, i ha sancionat ambuna multa de 3.001 euros acadascun dels activistes. Lamateixa sanció ha estat impo-sada a un altre activista permostrar una pancarta amb ellema "Stop the wall" (enreferència al mur que aixecaIsrael a Palestina, declarat

il·legal pel TribunalInternacional de la Haia) i a unaltre que va saltar a la pistaamb una bandera palestina i vainterrompre el joc durant unssegons. En total, 18.000 eurosen sancions.

El text de les banderoles feiareferència a fets objectius iindiscutits (incompliments deresolucions de l'ONU, l'ocupa-ció i colonització dels territoris,la sentència contra el mur delTribunal de la Haia...) i no con-tenia cap difamació ni calúm-nia, ni cap incitació o apologiade la violència. Per tant, no espodia considerar, com indica laLlei de l'esport, "un acto queincite, fomente o ayude a loscomportamientos violentos,xenófobos, racistas o terroris-tas, o como un acto de mani-fiesto desprecio deportivo a losparticipantes en el espectáculodeportivo". A més, els fetsdenunciats a les banderoleshan estat denunciats reiterada-ment pel Parlament Europeu i

per l'Assemblea General del'ONU, a part de nombrosesONG i altres organismes huma-nitaris. No consta que laDelegació del Govern també elshagi multat. No deixa de serdivertit que pretengui multar aqui demana que es compleixi lallei.

Les banderoles es van repartirabans del partit a fora delpavelló, al carrer. És a dir, es vaimpedir i es vol castigar el fetde repartir octavetes a l'espaipúblic, la qual cosa és una vul-neració del dret a la llibertatd'expressió. Censura pura idura. No sols no es va permetrel'exercici d'aquest dret fona-mental, sinó que es preténimposar una sanció per inten-tar exercir-lo.

L'argument de la Delegació ésque criticar Sharon va provocar"una reacción de profundorechazo por parte del públicoisraelí". Si l'expressió de lesidees estés condicionada pel

fet que puguin molestar algú,seria impossible tota crítica iun debat lliure. Si recordar lasituació en què es troba elpoble palestí molesta algú, lasolució no és silenciar-ho, sinóajudar a canviar-la. A més, lesoctavetes estaven escrites encatalà, i resulta difícil entendrecom el públic israelià va podervalorar-ne el redactat. Per tant,les "molèsties" dels seguidorsisraelians s'haurien d'atribuirmés aviat a la simbologia de labandera oficial de Palestina.Ara bé, si la bandera palestinapot ser un element a prohibiren un esdeveniment esportiucom una simbologia incitadoraa la violència, per què no ho had'ésser també la israeliana? Noconsta que es fes un tracteparal·lel prohibint l'entrada alrecinte de les banderes d'Israel.

Des que l'anomenada "Guerracontra el Terrorisme" ha nor-malitzat un clima repressiu iinquisitorial, qualsevol crítica al'Estat d'Israel és automàtica-

ment criminalitzada. En aquestcas, la Delegació del Governconsidera equivalent "una críti-ca a la política del líder israelí,Ariel Sharón" a "un acto queincite, fomente o ayude a loscomportamientos violentos,xenófobos, racistas o terroris-tas".

Però no ens aturaran. Elsequips i esportistes israelianshaurien de ser boicotejats iexclosos de les competicionsinternacionals, com una mesu-ra per obligar Israel a respectarels drets humans i la legislacióinternacional, de la mateixamanera que es va fer amb laSud-àfrica de l'Apartheid. L'anyque ve tornarem al Palau adonar la benvinguda alMaccabi.

rribàvem a Escòcia afinals de juny tot que lacimera no començavafins el dia 6 de juliol.Després de passar pels

campament d'activistes deGlasgow i Edimburg (aquestúltim preparat per l'estat contro-lat amb cameres de videovigilan-cia) decidim arribar-nos al cam-pament d'Stirling, una ecoaldeaconstruïda especialment per al'ocasió per la xarxa Dissident.Una xarxa d'associacions antiau-toritàries que representen laoposició escocesa a la cimera delG8.Però abans, a la universitatd'Edimburg assistim a unaassemblea anarquista on es

posen les bases de les accionsque es duràn a terme els dies dela cimera.En aquesta hi participen unes400 persones i després de varieshores de debat es decideix d'in-tentar bloquejar les carreteres iautopistes per evitar que elsdiferents delegats arribessin aon es feia la cimera.La cimera es feia a Gleneagles,una petita ciutat custodiada per10000 policies, 2000 soldatsnord-americans i 8 km de tancaque impedien l'accés a la ciutat,a més els accessos per carreteraeren tallats i la única estació detren era presa militarment per lapolicia. Davant de tot això es decidí queel més efectiu serien els bloque-jos.Ens desplacem a Stirling, allà ens

trobem amb un campament de5000 persones, totalment orga-nitzat de baix cap a dalt on l'únicòrgan de decisió és l'assemblea.Dividits en diferents assembleesde barri fèiem portar les nostresopinions a l'assemblea generalper delegats revocables en qual-sevol moment. Allà es prenienles decisions que implicaven elconjunt del campament. Deixantels problemes de barri que elsdecidís les seves corresponentsassemblees. Cada barri tenia unmenjador popular que es porta-va col·lectivament.El manteniment del campament iles feines també es feien demanera col·lectiva.En resum un esbós de la societaten la que ens agradaria viure.Allà es decidir continuar amb elsbloquejos. Immediatament es

formaren desenes de grups d'a-finitat que discutien les sevesaccions a emprendre mentre quea l'assemblea general es discu-tien les accions que portaríemen comú. Finalment es sortí la nit abansdel dia 6 en 3 blocs d'unes 400persones en direcció a la M9, apocs quilometres del campa-ment. Per altre banda s'esperavaque la A9 fos tallada per dife-rents grups d'afinitat.Després de diferents enfronta-ments i moltes detencions s'a-conseguí tallar la M9 per dospunts mentre que diferentsgrups d'afinitat anàven fentbarricades entre aquests dos. Bloquejàvem i ens amagàvem albosc, vam repetir l'operació tan-tes vegades com vam poguer,mentre altres grups d'afinitat

feien el mateix.Els bloquejos solien consistir enbarricades improvisades cons-truïdes amb material de l'entorn,pedres, vallats per a vaquesetc...Finalment la M9 fou tallada totel matí, però la A9 només espogué bloquejar alguns minuts.Quant ho vam considerar oportúens vam retirar i un dels minibu-sos del Barri de Manchester (erael barri de la ecoaldea que con-trolava els transports) ens vaacostar fins el campament.I aquí s'acabà el primer dia decimera, en vindrien més i tambémolt intensos.

En resum una experiència delluita molt enriquidora que espe-rem poguer repetir.

EManresa juliol 2005Boicot preventiu

ABerga, 30/08/2005Barrikada


Per més informació:www.boicotpreventiu.org


Centred’EstudisJosepEster iBorràs

Ateneu difussor de les ideesanarquistes

C./ del Balç, 4 baixosesquerre.

Berga.

Distri de material alternatiuLlibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga C

./ P

insa

nia

s/n

. B

erga

Per comunicar-te amb un persona presaA l'Estat Espanyol exis-teixen legalment 4formes de comunicar-seamb les persones preses:de forma escrita, oral,

telefònica o especial. Per comunicar oralment, i en casde què siguis un familiar de lapersona en qüestió, hauràs d'a-creditar el teu parentesc mit-jançant el llibre de família. Si etsla parella del pres, ho podràs fera través d'un certificat de con-vivència que expedeixl'Ajuntament (utilitzant nomésun certificat d'empadronamentpot ser que et posin traves). Siets un amic de la persona presaserà el pres el què haurà desol·licitar la visita oral mit-jançant una instància al directoren la què hi haurà de constar elteu nom complert i el teu DNI.Per saber si estàs acreditat perrealitzar la visita i per concretarel dia i hora d'aquesta, hauràs detrucar a la presó. Normalmenttan sols t'ofereixen un parell dedies per poder realitzar-la. Enprincipi, les persones presestenen dret a dues comunica-cions orals per setmana de 20minuts de durada, tot i que ambuna mica de sort, es pot acumu-lar el temps de les dues visitessetmanals en una sola de 40minuts. Poden arribar a comu-nicar-se juntes un màxim de 4persones per visita. En cas dequè arribis tard a una visita con-certada, i en cas de què quedi lli-ure algun locutori en un delssegüents torns, legalmentpodràs comunicar-te igualmentamb la persona presa. Els presosclassificats en tercer grau espoden comunicar tantes veg-ades com els hi permeti el seuhorari de treball.

En principi la persona presa potcomunicar de forma escrita (mit-jançant una carta) amb person-es, organitzacions, institu-cions,... tantes vegades com vul-

gui, a no ser que tingui el correuintervingut. Aquesta intervencióha d'estar motivada (per raonsde seguretat, del bon ordre del'establiment o de l'interès deltractament) i s'ha de notificar alpres, que si vol, pot interposarun recurs. En cas d'intervenció elpres només podrà enviar unmàxim de dues cartes per set-mana. Si vols comunicar amb una per-sona presa has de saber quetotes les cartes que s'envien ique es reben es recullen en unllibre de registres on hi con-staran les teves dades personals.Ves amb compte amb el quèescrius per què moltes vegadesels carcellers llegeixen el con-tingut de les cartes. Has desaber també que si el pres ambel què et comuniques està con-siderat un pres FIES, el contingutde les teves cartes serà fotocopi-at i arxivat. Les cartes queescrius poden ser retornades: a)si no estàs autoritzat a comu-nicar-te amb la persona presa b)si la carta sobrepassa el pes o elvolum normal i/o indueix asospita c) en cas de què dubtinde la identitat del remitent. Lescartes entre la persona presa i el

seu advocat (qui porta la causapenitenciària del pres) noméspoden ser intervingudes perordre del jutge.

Pel què fa a les comunicacionstelefòniques has de saber quecom a norma general no potstrucar directament a la presó perparlar amb la persona presa(només ho podrem fer en casosexcepcionals i amb l'autoritzaciódel director). Els presos noméspoden trucar a les persones queels hi està permès en cas de quèresideixin lluny de la presó oquan hagin de comunicar algunassumpte important a familiars,advocats o a altres persones(ingrés o canvi de presó,...). Encas de què el pres es trobi llunydel seu domicili, podrà substituirles comunicacions orals per lestelefòniques, que en cap caspodran superar les 5 comunica-cions per setmana. Les comuni-cacions telefòniques no podensobrepassar els 5 minuts.L'import de la trucada va a càrrecde l'intern, a no ser que aquestasigui per avisar a la família i al'advocat de l'ingrés a la presó odel trasllat a una altra.

Les comunicacions especials hande ser sol·licitades per la per-sona presa mitjançant unainstància dirigida al director dela presó. En principi, tots els pre-sos (fins i tot els què estan enrègim tancat) tenen dret a aque-st tipus de comunicacions. Encas de què es vegi restringitaquest dret es pot recórrerdavant del Jutjat de Vigilànciapenitenciari. Hi ha tres tipus de comunica-cions especials:

a) Intimes: es concedeixen coma mínim un cop al mes. Es real-itzaran en locals habilitats i laseva duració no serà superior a 3hores ni inferior a 1. Els familiarsque realitzin aquesta comuni-cació no podran portar ni boss-es, ni paquets, ni tampoc anar-hiamb fills menors. Les comunica-cions íntimes es realitzen ambfamiliars o amb parelles de fet ode dret, exigint en aquest últimcas, una relació d'estabilitat de 6mesos de duració.

b) Familiars: es concedeixen unavegada al més com a mínim ihan de ser d'una durada de unaa tres hores. Aquesta comuni-

cació es permet a familiars i aamics íntims.

c) De convivència: es concedeix-en una vegada al més. Sonaquelles que es realitzen per quèla persona presa es comuniquiamb la seva parella de fet i ambels seus fills de menys de 14anys. La duració màxima de lacomunicació serà de 6 hores.

Hem de saber també que les per-sones que realitzen algun tipusde comunicació especial podenser sotmeses a un escorcollamb nu integral sempre que hihagin raons contrastades (nomeres sospites) que facin pensarque poden ocultar al seu cosalgun objecte o substància quepot causar dany a la salut ointegritat física de les persones oque pot alterar la seguretat oconvivència ordenada del'establiment. En cas de què ensneguem a aquest tipus de reg-istre, la nostra visita pot sercancel·lada.

També hem de saber que perpoder entrar paquets a la presóhan de ser entregats personal-ment a les dependènciesd'aquesta. Les persones presespoden rebre un màxim de dospaquets al mes; un en cas dequè estiguin en règim tancat. Peral còmput d'aquests límits no estindran en compte llibres,revistes, roba o diaris. Els paque-ts poden tenir un pes màxim de5 kgs. Quan es porti un paquetper entrar-lo a la presó, l'obriràun funcionari que serà el quèdecidirà quines coses podenentrar i quines no, sempre enpresència del destinatari. Única-ment es podrà denegar l'entradad'un paquet quan aquest puguiposar en perill la seguretat inter-na de la presó. Tot i així, a lapràctica l'entrada o no entradad'un determinat objecte és total-ment aleatòria depenent de l'hu-mor del funcionari de torn.

EManresa, Juliol 2005H.A.T.E

10

TRANSGÈNICS O ORGANISMESMODIFICATS GENÈTICAMENT (OMG)Històricament l'ésser humà i, principalment les femelles de l'espècie, van buscar una alternativa a la caça i la recol·lecció que es practica-

va als assentaments homínids d'origen. Eren emigrants de les seves terres d'origen i calia adaptar-se a la nova climatologia i caracterís-

tiques dels entorns dels quals eren immigrants. Naixia l'agricultura i, per conseqüència, el sedentarisme.

Els segles i milenis d'experiència van transformar aquelles primeres experimentacions i proves en busca d'una productivitat òptima a base

d'empelts, mètodes de cultiu, encreuaments i fertilitzants naturals van portar-nos a les nostres varietats actuals de fruits, cereals, ver-

dures, llegums, etc…

Durant el segle XIX i, sobretot, el XX l'agricultura va passar de ser l'economia bàsica de tota la humanitat a ser un esglaó més de l'economia

productiva. El món (realment el món occidental o 1er mon) es va dividir en industrial - o tecnològicament avançat - i rural. Les arrels de

l'homínid sobre la terra es van trencar.

Tot i així, la nostra necessitat d'aliments per sobreviure i - sobretot

- per ser productius van portar a capgirar la mirada dels grans cap-

italistes cap a la segona meitat del segle XX a intervenir directament

en l'industria de l'alimentació humana. Més que res, perquè també era

una forma més de treure'n profit econòmic. Tenien que extreure de

l'explotació dels seus congèneres "inferiors" el màxim profit i, si per

això havien de controlar l'alimentació de tothom, millor. Mes ben-

eficis.

Actualment quasi han arribat a la perfecció. Poden arribar a con-

trolar la producció des de l'inici; venen llavors orgànicament mod-

ificades que, un cop plantades, necessiten de plaguicides, adobs,

herbicides i maquinaria específiques per aquella varietat. No cal dir

que la mateixa empresa que subministra les llavors també subminis-

tra els adobs i plaguicides necessaris ja que, sinó, les llavors no

tenen el rendiment assegurat. Si sumem això a que algunes d'aque-

stes llavors son estèrils (l'any següent les llavors no donen fruit)

augmenten la dependència del pagès envers a les companyies que les

desenvolupen. Es a dir, l'esforç mil·lenari de treballar la terra i

esperar que aquesta doni fruit es prostituït envers al benefici

econòmic i l'ambició humanes.

Una altre qüestió és la seguretat de la modificació genètica dels

aliments. Si tradicionalment la millora de la producció es basava en

els mètodes descrits a’inici i, al passar dels anys i generacions

humanes s'han obtingut beneficis (gratuïts i per a tota La humanitat)

sempre han sigut amb la complicitat de la natura. Sense la mare

terra la raça humana mai hauria pogut existir. Però Phil Àngel,

director de comunicacions de MONTSANTO va dir al 2001:

"Montsanto no ha de ser qui garantitzi la seguretat del menjar

biotecnológic - el mateix que ells produeixen -. El nostre interès és

vendre el màxim possible" i "aquests cultius i aquestes tecnologies

han sigut més àmpliament provades que qualsevol altre producte ali-

mentari fabricat amb anterioritat". Realment si l'experiència humana

desenvolupada durant més de 30000 anys els sembla poc fiable,

que hem de pensar de productes desenvolupats i provats en tan sols

un decenni de la nostra història.

Si sabem que la introducció de modificacions en la cadena d'ADN encara no és fiable i sabent que les diferenciés genètiques entre - per

exemple - un home i una mosca son mínimes, qualsevol experimentació no obté resultats evidents fins que no hi passin unes generacions i la

modificació s'assimili per l'organisme modificat i, sobretot, d'aquells que els consumeixen. Així, llavors resistents a plagues determinades

al incloure-hi el plaguicida dins d'el mateix ADN, provoquen que els insectes s'auto-inmunitzin per adaptació al medi, ja que l'alliberament

del plaguicida es constant durant tota la vida de la planta. Son fets reals i registrats en els últims anys.

Tanmateix l'experimentació amb els transgènics no es realitza (encara) en condicions realment segures, és a dir, quan introdueixen modifi-

cacions en les cadenes d'ADN en el germen d'una planta, aquesta creix i desenvolupa aportacions pròpies als canvis soferts. La següent

generació pot portar el canvi desitjat o no, però el que és cert és que té l'ADN alterat i el seu comportament pot variar de generació en

generació fins que s'estabilitzi. Estan jugant amb éssers vius que porten milenis o milions d'anys d'evolució i canvis; la manipulació els deses-

tabilitza i el seu comportament es imperdible.

Realment estem segurs que saben lo que es fan?. Jo personalment no ho crec

TTRRAANNGGEENNIICCSS,, AALLIIMMEENNTTAACCIIÓÓ IIAALLTTEERRNNAATTIIVVEESS DDEE CCOONNSSUUMM

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióc/ de la sabateria

(Manresa)

casal els carlins cuina vegetarian

aSi així està el panorama, ¿realment estem

segurs quan comprem -sobretot a les grans

superfícies- els pebrots, tomàquets, blat per

amanides, sopes de sobre, puré de patates,

cervesa, gelats… que -alguns, no tots- conte-

nen farina de fava de soja, estabilitzants, fer-

tilitzants, malta, gens d'altres espècies…?, al

menys els fumadors saben que s'empassen verí

directe (alguns tan sols perquè els ho diuen

directament als paquets, que hi farem!) I

AQUEST FET TAN SOLS ES AIXÍ DEGUT A LES

QUERELLES JUDICIALS QUE HAN PATIT LES

COMPANYIES! Si no ho fos, el tabac seria un

producte més, com ho son les armes de foc als

EUA..

Si no hi seguretat en els efectes a curt o llarg

plaç sobre l'organisme humà i dels nostres

fills, si tan es preocupen per la nostre salut…

¿PER QUè S'EMBOLIQUEN TANT PER NO DONAR

A LA GENT L'INFORMACIÓ NECESàRIA PER

poder escollir ENTRE CONSUMIR O NÓ PRO-

DUCTES OMG O AMB INGREDIENTS QUE HO

SIGUIN?

"El cultivo de variedades modificadas genetica-

mente no tiene por que ser menos seguro que el

de las variedades obtenidas mediante métodos

genéticos tradiciolnales y puede ser menos

dañino para la salud humana, la sanidad ani-

mal o el medioambiente que éstas cuando las

modificaciones genéticas, tratan de disminuir el

ataque de determinadas plagas o enfer-

medades, con la consiguiente disminución de

los productos fitosanitarios." Reial Decret

1697/2003, del 12 de desembre, (BOR

27/12/03) pel que es crea la Comisión Nacional

de Biovigilancia.

Sembla una broma. Per un costat les normes de

comercialització i les lleis que afecten a un

producte son realment estrictes, siguis un

petit productor o un latifundista (i no diguem

les varietats ecològiques), però, en quan es

tracta de productes transgénics, tot es tol-

erància "vigilada". Vegem el cas del blat BT, es

a dir, modificat genèticament amb la toxina

Bacillus Thuringiensis. Aquest blat produeix

per si mateix aquesta toxina beneficiosa per con-

trolar plagues que afecten directament al blat

i, així estalviar el plaguicida. Tot aniria bé si no

fos per que aquesta toxina no es deixa de pro-

duir i alliberar a la natura d'una forma incon-

trolada i, els mateixos insectes que provoquen

les plagues ho estan assimilant. Conclusió, en

menys de deu anys es creu que la toxina BT

serà inservible i un dels plaguicides mes asse-

quibles i poc tòxics del mercat no serà efectiu.

Els efectes de les modificacions genètiques

estan afectant directament algunes espècies de

papallones, batracis (granotes sobretot) i

altres espècies vegetals. Una conseqüència evi-

dent que tindria que fer pensar a qualsevol

pagès i/o consumidor.

Un altre aspecte es el de la contaminació de

les varietats locals: març de 2001, MONTSAN-

TO va guanyar un judici contra un agricultor (P.

Shmeiser) al demostrar-se que les seves lla-

vors de colza (recollides en la collita tradi-

cional) tenien propietats de la variant trans-

génica de la seva "marca" conreades al camp del

costat. L'agricultor va pagar tots els costos

del procés judicial i, a més, va haver de donar

tots els beneficis de la seva collita a la multi-

nacional. A Mèxic, el país originari del panís o

"blat de moro" es va prohibir el cultiu trans-

génic del mateix l'any 1998, però actualment - i

dins de la guerra de baixa intensitat contra la

Rebel·lió Zapatista - els partidaris del govern

reben llavors OMG i els fertilitzants corre-

sponents juntament amb subvencions

econòmiques. Els Zapatistes tenen molt clar la

seva autogestió en quant el panís (aliment bàsic

pels habitants de tot centreamérica i sudaméri-

ca), guarden un arxiu de les cinc varietats

ancestrals i cada any reserven una desena part

de la collita com a llavor de l'any següent.

Durant l'any 2003 es va confirmar la contami-

nació genètica del panís donant resultats sor-

prenents en la seva extensió. S'han confirmat

casos de contaminació genètica en el cotó de

Grècia, la soja a Itàlia, i la papaia a Hawaii.

SEGURETAT ALIMENTARIA?

Algunes xifres:montsanto té el 80% del mercat de les plantes transgèniques.aventis en té el 7%, sigenta (novartis) el 5% i dupont el 3%.totes elles produeixen el 60% dels plaguicides i el 23% de lesllavors comercials (no omg).

Als estats units hi havien plantades l'any 2003 42.8 milionsd'hectàrees de plantes transgéniques, un 63 % del total mundi-al. El segueixen argentina amb 13,9 milions d'hectàrees (21% deltotal mundial) i Canadà amb 4,4 milions d'hectàrees (6% mundi-al).

espanya va ser l'únic país de la unió europea que tenia trangen-ics entre els seus cultius l'any 2003. hi havien 32000 hectàreesde blat bt. després de les resolucions del parlament europeu,alemanya va sembrar una petita superfície. dins d'Europa,Romania te 70000 hectàrees de soja transgènica i Bulgària teniauns quants milers d'hectàrees de blat bt.

aquestes dades son antigues. segons la isaaa (servei interna-cional per a l'adquisició d'aplicacions agrobiotecnológiques)l'àrea mundial de cultius trangénics es va multiplicar per 40 desde 1996 i preveu que d'aquí a 8 anys 10 milions d'agricultorssembraran més de 100 milions d'hectàrees.

l'any 2005 el volum de negoci serà com a mínim de 5000 milionsde dòlars.

El Govern de la Generalitat vol impulsar un

decret de coexistència de les diferents vari-

etats de cultius (ecològica, convencional,

integrada i amb OMG) que, a més de crear

organismes de control , seguiment i estudi

de les varietats amb OMG, determina les

normes de convivència dels mateixos per

"assegurar" les opcions del pagès.

Literalment l'apartat 7 de l'article 2on diu

així:

“Coexistència: és la capacitat dels agricul-

tors per triar lliurament la utilització

d'organismes genèticament modificats, sis-

temes d'agricultura ecològica,

convencional o integrada, amb el respecte

dels deures i de les obligacions

generades per a cada tipus d'explotació, pos-

sibilitant la convivència de les

diferents explotacions.”

Tanmateix els principis generals deixen molt

que desitjar…

“Article 5. Principis generals.

Els principis que han de complir les

explotacions agrícoles i pecuààries per a la

coexistència definida a l'article anterior

són:

A) Transparència

i cooperació entre els

implicats, en l'establi-

ment de les mesures

més adequades de coex-

istència basades en cri-

teris estrictament cien-

tífics.

B) Les mesures

han de ser eficients,

rendibles i propor-

cionades respecte dels

llindars de toleràància

en l'etiquetatge recol-

lits en la reglamentació

comunitàària.

C) Les mesures

s'han de basar en

mètodes de gestió i prààc-

tiques de separació ja

existents, així com en

l'experiència agrícola

disponible sobre les

prààctiques de

producció de llavors.

D) Les mesures

s'hauran de prendre en primer lloc a cada

explotació, i

posteriorment aconseguir la coordinació

entre explotacions veïïnes.

E) Les estratègies de coexistència

han de garantir un equilibri equitatiu entre

els interessos dels agricultors de tots els

tipus de producció. Com a regla

general, han de ser els agricultors que

introdueixin un nou tipus de

producció en una zona determinada, els qui

prenguin les mesures

necessààries per limitar el flux pol·linic.

F) Així mateix, les persones físiques

i jurídiques que vulguin cultivar en les

terres de les seves explotacions, organ-

ismes genèticament modificats, ho

han de comunicar amb carààcter previ als tit-

ulars d'explotacions amb

parcel·les colindants i al Departament com-

petent en matèria d'agricultura,

ramaderia i pesca.

G) Les responsabilitats en cas de

conflictes que poden esdevenir pel fet de

produir-sse barreges que obliguin a etique-

tar una producció com a

genèticament modificada per superar els

llindars de toleràància establerts, i

que porti a la prààctica una pèrdua de qual-

itat del producte i una disminució

en el preu percebut en el mercat, s'hauran

de resoldre d'acord amb la

normativa corresponent.”

Així es deixa en mans de la legislació comu-

nitària i de la bona voluntat dels agricul-

tors el cultivar amb OMG o no. Es a dir, si

un empresari agricultor ho vol fer només cal

que ho digui als seus veïns (productors

ecològics o tradicionals) i al departament de

la Generalitat corresponent… i si passa

alguna cosa, la legislació comunitària dirà

l'ultima paraula. Si vols cultivar productes

ecològics i et contaminen les collites, tran-

quil, en tres o quatre anys et diran que la

culpa es del veí i que canviïs de mètode o

busquis un altre lloc. Mentrestan els teus

productes ja no es poden catalogar

d'ecològics.

El decret continua establint una sèrie de

paràmetres en quant a les distàncies entre

les varietats de cultius i obligant als

agricultors d'OMG a plantar franges de la

mateixa varietat però no OMG. Es una mica

surrealista ja que també demana que es faci

la sembra de forma que no coincideixi amb la

floració del cultiu tradicional i així no es

polinitzi amb polen OMG. Per tant si la flo-

ració es en el més d'abril, els OMG ho tin-

dran de fer el mes de maig…PER DECRET!, i

si, per exemple, un camp fa 300 metros d'am-

ple, plantant 15 metros a cada banda de

varietat no trangénica (es un suposar), el

vent ja no portarà el polen OMG mes enllà

de la "franja de seguretat".

Tot aquest negoci ens el presenten com "un

benefici per la humanitat". Si fem cas de les

campanyes publicitàries de MONTSANTO - una

de les principals productores de OMG del

mon) amb frases com: "preocupar-se per la

fam de les generacions futures no els ali-

mentarà. La biotecnologia aplicada als ali-

ments, sí que ho farà" o "retardar l'ac-

ceptació dels OMG es un luxe que el nostre

món famolenc no pot permetre's" donen veri-

tables raons a les mentides. Si el capitalisme

i l'explotació humana han portat al món a

l'estat actual… si ha generat la fam i la mis-

èria… si el tercer i quart món passen fam i

necessiten "consumir" menjar per a sobrevi-

ure… l'aliment i l'aigua els hi VENEM nos-

altres, ELS AMOS DEL MóN.

Si alguna persona amb un mínim de raonament

no ho veu així que pregunti a l'Organització

Mundial de la Salut (organisme "teòric" de la

ONU) que passa amb els medicaments bàsics

contra la malària, la SIDA i/o simplement,

contra la disenteria i diarrea per el tercer

món. El capitalisme no és cap ONG.

El estat actual de el medi ambient determina

que només hi ha un camí segur per produir

els productes de la nostra alimentació, i

aquest -de moment- no passa per la manipu-

lació genètica y encara

més, en seguir empestant

la terra amb productes

químics que la esgoten i

la fan cada cop més

improductiva.

Aquest dossier ha sigut

elaborat sobre la base

agrària, la base de tot.

Els animals que es crien

en granges ja fa temps

que se’ls modifica el seu

procés de creixement,

se’ls omple'n d'an-

tibiòtics - que creen

resistència als mateixos

en els humans -, se’ls

infla d'hormones -

actualment hi ha alguns

nois amb més pits que

algunes noies -, i no par-

lem del tema de les

vaques boges… aquest

es l'últim tema en el que

vull incidir. El pinso

donat als animals de

producció massiva conté transgènics,

medicaments, productes engreixants i un

llarg etc.

Jo menjo carn (no gaire) però sempre busco

la màxima garantia de que l'animal és - com a

mínim - de corral o de pastura, no hagi inger-

it més - o gens- medicaments que els neces-

saris per a una vida "normal" (entenc normal

com a la d'un animal destinat al consum humà

i que compleix el seu cicle vital amb condi-

cions naturals). Ja sé que hi ha han

moltissimes raons per deixar de consumir

carn de cadàvers, però jo - i particularment

jo - hem considero omnivor.

I... AL NOSTRE PAÍS?

Realment l'últim reducte que queda per a una alimentació sana es l'agricultura

ecològica i, com veiem, se la volen carregar. Però encara queden grups de

resistència que han adoptat una forma de lluita i consum totalment viable dins

els nostres "paràmetres" i "necessitats" socials. Són les Cooperatives de

Consum Ecològic i Responsable.

Aquestes cooperatives són col·lectius de persones que, en forma d'unitats de

consum, s'autoorganitzen de forma assemblària i s'autogestionen assumint

totes les feines necessàries per tal d'assumir las tasques referents als dis-

tribuïdors i detallistes, arribant a ser els consumidors finals dels productes

obtinguts. També formen part com a membres actius alguns agricultors

ecològics, així tanquen el cercle de forma complerta.

L'objectiu es posar en contacte directe el productor amb el consumidor final.

Els productes de consum han de complir amb les normes establertes per el

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) en quan als pro-

ductes agropecuaris i de Comerç Just en els productes importats. També (com

no) compleixen amb la normativa legal de les cooperatives d'autoconsum vigent

en l'estat espanyol. També s'intenta consumir productes dels productors

locals preferentment (estalviant així el màxim de despeses de transport i de

magatzem) i consumint productes de temporada.

El resultat es que el productor rep un benefici real i directe i el consumidor-

soci un preu "normal" per a productes amb garanties de ser ecològics. El soci

normalment paga una quota per a les despeses del local on es desenvolupa l'activitat, participa activament en el manteniment i la distribució

per mitjà de torns establerts equitativament entre els socis o unitats de consum. El preu de adquisició al productor sol tenir un petit incre-

ment per part de la cooperativa i els fons així recaptats es destinen a activitats relacionades amb l'ecologisme i l'agroecologisme i el foment

del consum responsable front l'agroindústria. Així i tot el preu dels productes no supera -fins hi tot és inferior de vegades- el preu normal

de mercat.

Solen ser cooperatives de petites dimensions (entre 25 i 50 unitats de consum) ja que un creixement desmesurat provocaria problemes d'in-

frastructura i d'adquisició dels productes degut a la poca implantació de l'agroecologisme de forma comercial. Sempre és millor moltes organ-

itzacions petites i distribuïdes uniformement i no grans cooperatives de consum que realment acaben desvinculant i desvirtuant el factor humà

i de comunicació i control de l'activitat.

Actualment hi ha coordinadores com EcoConsum que posen en comunicació les cooperatives -o grups de consum- per tal d'intercanviar

experiències, donar sortida a possibles petits excedents dels productors i donar una veu i representació davant dels organismes pertinents.

En els darrers dies el posicionament (amb ambigüitats) del CCPAE davant el decret de coexistència està provocant discrepàncies entre les

cooperatives, els grups ecologistes i els ecoproductors i el CCPAE. Esperem que arribin a un acord de posicionament comú enfront als trans-

génics. Tots ells tenen clar que el seu futur depèn de la permisivitat del cultiu d'OMG's. Si aquest últims guanyen serà molt difícil la segure-

tat i la viabilitat dels productes ecològics ancestrals.

L'ésser humà pot perdre unabatalla molt important i ungraó més de llibertat. Les con-seqüències podrien ser desas-troses per a la vida humana isalvatge del nostre mon, noens la podem jugar. Hem de diri actuar de forma clara i con-tundent contra una indústriaque, com tot el capitalisme,només pensa en els beneficiseconòmics sense tenir en contel'entorn mediambiental i elfutur de la nostra Mare Terra.

ALTERNATIVES DE PRODUCCIÓ ICONSUM

Dossier elaborat per cirne.les dades són extretes d’informesvaris i de coneixemnts propis de l’au-tor.

per qualsevol rectificació, comple-mentació o aclariment: [email protected].

les imatges son extretes d’internet dediferentes webs del tema, el tomàquet“prenyat” es propietat de greenpeace.

ies després dels tràgicsfets de Patum es consti-tuïa la Plataforma per laConvivència delBerguedà, a la que s'hi

adherien més d'un centenar decol.lectius i associacions de lacomarca. La Plataforma, sorgidacom a resposta espontània ipopular es marcava uns objec-tius, es dotava d'uns estatuts ies registrava com a associacióamb entitat legal pròpia. La pre-ocupació compartida davant lagravetat dels fets posava a tre-ballar en comú persones icol.lectius molt diversos: esgeneraven aliançes impensables mesos enrera.Aquesta circumstància hasuposat que la tasca no hagiestat gens fàcil, doncs ha repre-sentat un gran esforç de flexi-bilitat per moltes bandes.Malgrat aquests esforços i elsobjectius compartits semblaque a algunes persones, espan-tades per l'autoorganització dela societat civil berguedana,s'han posat en la tasca d'intoxi-car, difamar i generar la discòr-dia en el seu si.Els primers passos de laplataforma varen ser els de con-demnar les agressions irecolzar les víctimes a travésdel suport moral i l'engegadad'una campanya econòmica -através de la difusió de guardi-oles i d'un compte corrent- des-tinada a les despeses, bàsica-ment legals, que se'n puguessinderivar. La Plataforma, alhora,ha fet un treball de denúncia,informació i movilització desti-nat a que aquests fets no estornin a repetir. Destacaróem lamanifestació de suport realitza-da el passat 2 de Juliol de vora1000 persones i la cassolada derebuig a les amenaces pro-duides per persones desprecia-bles després d'aquests fets.Desde la Plataforma -i no sensela desconfiança d'algunscol.lectius de joves, bàsica-ment- s'han produit entrevistesamb les institucions, d'entreelles la Consellera d'InteriorMontserrat Tura. En aquestareunió es va repetir l'actitut tan-cada i coorporativista que laTura havia mostrat en lesdiverses compareixençes ideclaracions a la premsa,provocant el desencant i laindigació dels assistents. Diesdesprés es filtrava d'una man-era interessada i parcial el con-tingut d'aquesta reunió i es des-encadenava tota una ofensivamediàtica per part de laConselleria d'Interior i Regio 7,

mitjançant una llarga entre-vista un dia i un espai d'opinióun altre dia. Al servei de la con-sellera. La Plataforma, desde lanostra perspectiva, va actuartard i malament: en el camp dela batalla institucional i mediàti-ca s'acabà imposant la mentida.També destacaríem entrevistesamb representants del'Ajuntament, Mossosd'Esquadra, Policia local, aixícom amb empresaris de l'ocinocturn i altres associacionsempresarials, circumstància a lanostra vista no gaire encertada,tenint en compte que l'ACEB(Associació Comarcald'Empresaris del Berguedà) escompta entre les associacionsadherides a la Plataforma, i pertant, per qualsevol cosa a par-lar, saber o manifestar, per partd'aquest col.lectiu té el seuespai en l'assemblea; els airesde prepotència i superioritat depart de la burgesia, no cedeix-en, ni tan sols en aquestes cir-cumstàncies. La voluntat de dià-leg per part de la Plataforma és,a la vista, inquestionable.Darrerament, cal destacar l'acti-tut dels representants de variesassociacions. Per una banda elrepresentant de les AMPA's(associacions de mares i paresd'alumnes), que condicionava laseva adhesió a la Plataforma aun canvi d'orientació, tot criti-cant especialment el paper delsjoves, que segons ell no havienexercit el paper que s'esperavad'ells. Per altra banda altresquatre associacions (OrfeóBerguedà, Associació de Veïnsde la Font del Ros, Associacióde dones i Associació deFibromialgia) feien saber através de la premsa que se´ndonaven de baixa. Els seus rep-resentants questionen la poli-tització de la Plataforma, el pro-tagonisme dels col.lectius dejoves o el fet de demanarresponsabilitats polítiques. Mésgenericament s'acusa a laPlataforma de no respondre alsobjectius, per no promoure laconvivència. Esperem, en aque-st cas, que la seva tasca fora dela Plataforma sigui més reeixi-da, i ho dubtem alhora els queveiem la fractura social actualcom a conseqüència de laincompetència o mala fe d'al-gunes persones i institucions, ique per tant s'imposen canvis. Paral.lelament ha sorgit a Bergauna assemblea de joves que hasuposat un apropament i inter-canvi molt profitós (més enllàde discrepàncies ideològiques iorganitzatives) que ha donat unmarc de treball comú queesperem tingui continuitat.

Sobre la plataforma per la convivència

DBerga Juliol 2005Gbx

15Pep Isanta, ni oblit ni perdó

Després del divendres dePatum

Imatge de la primera manifestació convocada per la plataforma

Organitza: Plataforma per laconvivència al Berguedà

Dissabte 10 de Setembre

Col·legi Dominiques de Berga

Fi del termini d'inscripció:dimecres 7 de setembre

La marató consisteix en trescompeticions paral·leles i independents de Bàsquet, Voleii Futbol Sala. Si un equip té la intenció de participar en mésd'un esport des de l'organitza-ció no podem garantir que no hi hagicap horari que coincideixi (tot ique s'intentarà evitar, sobre tot enles fases finals), per tant caldria ser prou gent com per-què en un moment donat s'esti-gui competint en dos o mésesports al mateix temps.

També hi haurà petanca, lesinscripcions i els detalls sobre aquesta competició el mateixdia a partir de les nou del matí.

Preus per equip:

Bàsquet: 15 Euros

Volei: 20 Euros

Futbol Sala: 30 Euros

Petanca: la voluntat

L'inici de la marató serà a lesnou del matí i finalitzarà com a molt a les dotze de la nit, elshoraris dels partits es penjaranel dia 9 a les 9 del vespre aproxi-madament, a l'entrada de les Dominiques, al Bar la Plaça, aCal Negre i la Ginesta.

Per als guanyadors en les qua-

tre modalitats hi haurà un tro-feu i un petit obsequi gentilesa de lesbotigues esportives de Berga.

Durant tot el dia hi haurà begu-des, entrepans, música, taulesde ping-pong, sorteigs, bonambient i ganes de passar-hobé.

Més informació i aclariments [email protected]

Des de la Plataforma per la con-vivència al Berguedà volemdonar el nostre més sincer agraïment atots els col·laboradors i participants a la marató.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOS-TRA COL·LABORACIÓ!!!

EL BERGUEDÀ NO S'ATURA!!!

Ingressos: Recaptacions diverses........................13.903,77

Despeses:Material - guardioles - ..........................174,70Fotocòpies..............................................394,88 Pancartes................................................177,95 Provisió de fons Advocats i Procurador.4.780,00 Despeses enterrament (1/3 part)..........1.200,00 Tràmits legalització Plataforma.................30,00

Comissions Caixa Manresa........................22,20

Total despeses: ...................................6.779,73

Saldo a 23/08/2005:........................... 7.124,04

Informació extreta de la pàgina web de laPlataforma per la Convivència: http://www.jose-pisanta.org/

Marató esportiva

Els comptes de la plataforma

ola Monste, com vaaixò "guapa"?Perdona si et tutejo,però com sabem que

ets una assídua lectora delPèsol Negre ja crec que s'hacreat una certa confiançaentre companys llibertaris,a més ens va fer moltail·lusió que ensenyessis elPèsol al Parlament, que hopodries tornar a fer? Si nopot ser, no pateixis, jasabem que tens molta feinareprimint movimentssocials o visitant puticlubsa la Jonquera, ja se sapcoses del càrrec.

De totes maneres agrair-tela carta que vas escriure alregió 7 el mes passat, javeig que no pots deixar depensar en nosaltres, nosal-tres també ens solemrecordar de tu.

Doncs bé anant al gra "elmotivo de la presente " ésdita carta en la qual a partd'intentar perdre el menornombre de vots possiblesfent-te la preocupada, per

resumir i no avorrir a l'au-diència venies a dir queBerga té dos problemes: unla petita delinqüència juve-nil, gent marginada i senserecursos que es dedica afer petits delictes que avegades es fan grossos jase sap pobrets; i segonuna minoria de gent que norespecta les lleis, ni l'ordre(et faltava dir i ni creuen enla Mare de Déu deMontserrat).

M'imagino que això degent que no respecta la lleini l'ordre deu anar pelscol·lectius de joves que esvan manifestar bàsicamenten contra la teva gestió, noés per ser corcó però crecque l´únic que s'ha fet éscriticar la tasca delsMossos d'Esquadra, la no-gestió dels polítics bergue-dans i a vostè en generalper la seva gestió i per comés com a persona. Crec queen un estat democràtic i dedret que vostès tant defen-sen es poden tenir formesde pensar discordants ambl'hegemònica, sigui alhorade criticar dubtosesaccions o noaccions

policíaques, per manifestarel desacord amb lleis queconsiderem injustes o pelrebuig a les manifestacionsd'alguns polítics que acu-sen a les víctimes per tal desalvar el cul i tapar-se lesvergonyes.

Potser t'agradaria que eljovent de Berga noméspenséssim en treballar,consumir i creure'ns el quèdieu, però per desgràciateva i dels teus, hi ha moltagent que tenim desperta laconsciència i no ens agradaque ens enganyin. Segonstu som gent que no respec-ta l'ordre ni la llei ... ni laMoreneta, però jo per lameva part tinc tot el dret apensar que els Mossosd'Esquadra són una forçade l'ordre ineficaç, i no hodic com a rebuig a la poli-cia en general (que també),sinó referint-me a les pèssi-mes actuacions delsMossos, perquè m'agrada-ria recordar-te que si algúha estat denunciat perAmnistia Internacional i sialgú ha estat condemnatper tortures i maltracta-ments no hem estat nosal-

tres, sinó el teu cos de poli-cia que en teoria ens ha deservir i protegir.Que li demanin als jovesindependentistes de Torà,o que li demanin al DrissZaidi que va ser torturatper 14 mossos a la comis-saria de Roses, que lidemanin al Francisco JavierRomán amb la vella tàcticade reduir a la gent ofegant-la amb un matalàs (riu-te'ntu de la Guardia Civil deRoquetas, segur que usadmiren) o demana-li al PepIsanta que mentre l'apunya-laven, vosaltres ves a saberon éreu, potser perseguintalgun pobre nano, no siguique fumés un porro.

En fi, per tu potser noméssom gent que no respectel'ordre ni les lleis, però joseguiré manifestant-me perdemanar un món més just,on la policia es dediqui adefensar-te dels assassins,enlloc de perseguir-te pelsideals polítics, fins a la prò-xima

enyora" Farràs: Elsjoves, i no tan jovesde Berga, n'estemfins al capdamunt de

vostè. Si, els seus esforçosper destrossar qualsevolmoviment en el qual esti-guem els casals de joveshan donat el seu fruit, in�estem farts i fastiguejats.Si senyora, ho ha entès bé.S'ho ha guanyat a pols mes-tressa� Ja fa molt tempsque sabem que ens odia.Ens ho ha demostrat endiverses ocasions. Ens hemhagut de sentir dir cosesmolt grosses, i d'altrabanda, també molt estúpi-des.Quan hi va haver lafamosa batuda del novem-bre, es va afanyar a defen-sar-la sense saber el mésmínim, del que havia pas-sat realment�, lamentable.Però realment tampoc ensva importar massa, de fet jaens ho esperàvem. Peròaquest cop s'ha passat.Mentre nosaltres ens hemintegrat en una plataformacívica i ciutadana creada

arran dels lamentables fetsde divendres de Patum,vostè intenta rebentar-la. Iho fa només perquè ensodia. Encara que la sevadoble moral cristiana no lideixi veure-ho, ho fanomés perquè ens odia. Iper aquí no pensem passar-hi� Vostè, "senyora" no tecap dret, a insinuar que elsdiners que recaptem perpagar despeses dels afec-tats directes en el casIsanta, els recaptem pernosaltres. No te cap dret aenverinar les ments de lespersones contra la platafor-ma, amb arguments sensefonament. S'ha dedicat adir coses com que hi hainteressos polítics�M'agradaria saber d'on hoha tret vostè això, perquèque sapiguem, només haassistit a un parell de reu-nions, i sempre ho ha fetper criticar. Mai ha aportatcap cosa positiva� No tecap dret a parlar de la famí-lia, ni de testimonis direc-tes i protegits de les agres-sions com si en fos la por-taveu. Però tot i no tenir-necap dret, ho ha fet. Com

també ha fet servir els mit-jans de comunicació, mit-jançant periodistes total-ment mancats de rigor pro-fessional, com el "senyor"Raul Flores de Regió 7. Haarribat a dir estupidesesdel tamany d'una catedral,com ara que les guardiolesque s'han repartit extorsio-nen (ho va dir textualment)els botiguers� Va dir endeclaracions a Regió 7 quel'Associació de Veïns delCapdamunt de la vila deixa-ria la plataforma. Pel quetenim entès, quan es vanreunir només vostè i unaaltra persona eren partidà-ries de deixar la platafor-ma..., patètic. I el mal quevostè fa, ens el fa a tots. Atots els que d'una manera od'una altra hem sentit nos-tra la terrible injustícia d'enPep Isanta. A tots els qued'una manera o altra, inten-tem dia a dia mirar de fermenys dura de portaraquesta enorme carrega ala família d'en Pep i a totsels afectats. Per això, desd'aquí li volem demanar,que es quedi a casa. Queno molesti més. Que no

menteixi, ni manipuli unaplataforma, que està fentuna feina important� Quees quedi a la seva cereria, ino ens munti més el ciri.Que deixi de "liar el cristo",i que se'n vagi a cagar. I a lagent, només li demanemque siguin conscients dequi és vostè, i que al quèvostè pugui dir o fer, lidonin la importància que esmereix� CAP.

Carta a la senyora Tura

Carta a Roser Farràs

HBerga 20/07/2005La Pantera negre

SBerga 25 d�Agost 2005Els Tenebres

16Pep Isanta, ni oblit ni perdóDesprés del divendres dePatum

RES DE BOPep i tu (Berga)

Finalment i malgrat l'oposició aferrissada(que el temps ha donat per bona delscol·lectius de joves) la Plataforma es vareunir amb la Tura. Resultat menys quezero. D'altra banda i gràcies a la pressiósocial l'Ajuntament de Berga va reprovarles paraules de la consellera Tura. Diuenque més val tard que mai, però és que elcas de l'Ajuntament de Berga ha estat unescàndol: el poc que han fet ho han fettard i malament. De fet han fet ben pocacosa, simplement marejar la perdiu perintentar treure's de sobre qualsevol possi-ble responsabilitat. Pel que fa a l'oposicióhan estat a la mateixa altura que els quegovernen, intentant fer política del greusuccés.

D'altra banda, s'han succeït una sèrie d'a-menaces. Destaca les que els amics i fami-liars d'alguns dels detinguts per l'assassi-nat del company Isanta van fer a la que vaser companya del nostre amic. Nosaltresno esperem que cap policia ens tregui lescastanyes del foc (d'altra banda mai hohan fet, ni quan se'ls va avisar la fatídicanit de divendres de Patum) i és per aixòque apel·lem a la responsabilitat decadascú per evitar amb els mitjans quetenim al nostre abast que aquestes ame-naces es repeteixin.

ON EREN ELS COSSOS DE SEGURETATDIVENDRES DE PATUM? I ELS FAMOSOSSECRETES?Pep i Tu (Berga)

Ara s'obren noves hipòtesis o s'aclareixencoses. Molts ja van dir que els mossosestaven sopant. Fins i tot el cap delsMossos d'Esquadra de Berga, Marc Fornas,va dir que els secretes no estaven al con-cert durant de 24 a 1 h perquè estavensopant. I es que tenien molta feina a sopari acabar-s'ho tot ja que només els dinersgastats per l'Ajuntament de Berga en tecapuja més de quatre mil euros: "Cateringdels cossos de seguretat per Patum:4176,21 E".

Tampoc podien estar a la zona del concertperquè havien de protegir l'edifici de l'a-juntament (no sabem de què), en tot cases van gastar dos mil euros per aquesta"feina": "Vigilància de la casa consistorialper Patum: 1848,95".

Total joguines pels cossos de seguretat:24.460,41E

Per veure algunes de les despeses del'Ajuntament de Berga (les que es podenfer públiques clar) cal veure les actes de lajunta de govern del 4 de juliol o altres a:http://www.ajberga.es/docs/docstra-mits.html

noticies breus



Carta oberta a Roser Farràs

Sobre algunes associacions de Veïns

oser: Ja n'hi pa prou !!

Qui em coneix sap per-fectament que intentopassar tant desaperce-

but com sigui possible. Formopart de diverses Associacions imai he volgut assumir cap fun-ció que impliqués cap mena deprotagonisme, ans al contrari,hi he col·laborat de formatotalment desinteressada, en lamesura de les meves possibili-tats i sempre en feines fora del"marc de la fotografia". Dicaixò, perquè en formar part dela Plataforma, ha estat més difí-cil evitar-ho per raons medià-tiques.

En qualsevol cas, des de que lamateixa Associació delCapdamunt de la Vila primer, ides de la resta d'Associacionsde Veïns desprès, se'm va pro-posar (conjuntament amb duespersones més) com a represen-tant a la Plataforma, vaig con-siderar que si hi podia aportaralguna cosa ho faria el més dig-nament possible.

Personalment sempre m'hasemblat que:- Defensar l'aclariment dels des-graciats fets que van acabaramb la vida d'enJosep Mª Isanta,- Lluitar per aconseguir justícia.- Fomentar la solidaritat amb lafamília Isanta-Casellas- Ajudar a combatre la violènciai la delinqüència participant enla recerca desolucions per a millorar la coor-dinació entre els diferents esta-mentsinstitucionals i socials per amillorar la convivència a Bergaera: legítim, motivador, neces-sari i aconsellable.

Avui, llegint l'últim articleaparegut a Regió7, se'm ha ves-sat el got de la tolerància.Roser, saps perfectament quen'hem parlat moltes vegadespersonalment, que m'heesforçat, ( i molt), en explicar-tetot el que s'ha estat fent des dela Plataforma i en aclarir-te elscontinuats i persistents dubtesteus sobre tot allò que s'ha fetfins ara i els motius de cadacosa. Hem fet reunions, t'heaportat tota aquella informacióque pogués contribuir a uncanvi en la teva actitud, però noha servit absolutament per ares.

T'has obstinat en carregar-teuna a una a totes les persones

que fins ara conformen la Juntade la plataforma, uns que sitenen interessos polítics, altresque hi són per observar i passarla informació a partits polítics,altres que volen anar contral'actual Ajuntament, Els Joves,perquè no representen a lamajoria dels joves de Berga, imanipulen la Plataforma segonsels seus interessos. A les mani-festacions, segons tu, la gent hiha anat enganyada. Els mani-festos redactats per laPlataforma han estat ofensius iuna vergonya per Berga. Aratitlles la plataforma de "men-tiders i poca visió de la realitat".Reuneixes altra vegadal'Associació de Veïns delCapdamunt de la Vila en menysde 24 hores desprès que la

Junta ( a excepció de 2 mem-bres - tu mateixa un d'ells -) s'a-cordés continuar amb laPlataforma.

Ara que la Plataforma, en ungest més de coherència itransparència convoca elec-cions per a la Junta definitiva el22 de setembre, t'adones que elque hi havia, era una Juntagestora i dius que no es podienhaver pres decisions "impor-tants", perquè als seus mem-bres ningú els ha votat, sabentperfectament que els integrantsde la Plataforma actuals sonrepresentants designats pelsdiferents col·lectius des delprincipi... etc, etc, (m'estalvioallargar-me, i parlar d'altresacusacions més greus...).

Vull dir-te, una vegada més, i deforma pública, que en totes lesreunions a las que jo he partici-pat (totes menys dues), mai hepogut confirmar res del quedius. No n'he vist ni el mésmínim detall, al contrari, unsamb més força, altres ambmenys, tothom ha intentat con-tribuir als principis expressatsanteriorment. També és certque possiblement, s'han fetcoses encertades i altres méscontrovertides, però això solser precisament el que passaquan es treballa i es prenendecisions.

Vull dir-te, també, que quan espractica l'associacionisme, hand'existir diàlegs i normes d'ac-tuació i de representació quesolen ser les que aprova lamajoria en Junta o Assemblea.Com a membre de l'Associacióde Veïns del Capdamunt de laVila, sempre he entès que tuens representaves com aPresidenta que ets, i estant méso menys d'acord amb els difícilstemes que hem tingut, mai hetractat cap tema al marge teu ode l'Associació i de les reunionsde la pròpia Junta, al contrari,he valorat i avalat la teva tasca

sempre. En el cas actual, no hasdeixat fer amb confiança ni lameva tasca de representació ala Plataforma ni la de la JuntaGestora, sinó que has contin-uat, passant per damunt de toti de tothom amb les teves con-tínues manifestacions i crí-tiques.

Vull expressar també, unaqüestió d'absoluta lògica. Siestic representant unaAssociació de Veïns, tant con-trària a les accions de laPlataforma, i jo, que la repre-sento en soc responsable en lapart que pugui correspondre,no te cap objecte que continuïfent aquesta tasca, que per altrabanda, en haver-hi eleccions eldia 22, hi haurà la oportunitat,si així ho creuen convenient,que tu mateixa o qui es designiocupi aquesta representació.

Crec absolutament impre-scindible a títol personal, mani-festar que ni he desitjat, nidesitjo, ni crec que mai ho faci,tenir el més mínim interès enintegrar-me en cap de lesopcions polítiques per accedir al'Ajuntament, així com negaramb tota rotunditat que tinguicap motiu per emprendre actua-cions ni personals ni a través decap representació per afavoriraccions contra la gestió de l'ac-tual Govern municipal al'Ajuntament ni de cap altra.

Finalment, vull dir-te que crecen l'existència d'aquestaPlataforma, i crec que valdria lapena aclarir el més aviat possi-ble si la teva postura és unapostura aïllada o minoritària, orealment, es una opinió tantgeneralitzada que faci replante-jar el què en el seu dia, la ciutatde Berga va creure que era elmillor per a la convivència.

De totes maneres, gràcies perfer-me veure que a Berga, acasa, allunyat de la vida social,s'hi està molt bé.

Berga moltes personesn'estan fartes de gentque s'autoproclama por-taveu de col·lectiusdiversos sense que

siguin aquests col·lectius elsque els hagin nomenat. Hi hamolts lladres de voluntats i a lamés coneguda, darrerament liescriuen moltes cartes. Jo no lifaig cap carta perquè ho con-

sidero inútil i perquè no parloamb gent que em demostrapersonalment tant poca quali-tat humana i tanta baixesa.Però sí que m'adreçaré alsmeus veïns.

Jo visc al casc antic(Capdemunt de la Vila que endiuen) hi he viscut sempre iconec molts veïns i veïnes iconec poca gent que se sentirepresentada per la famosa imediàtica presidenta de l'asso-

ciació de veïns que se suposadefensa els nostres drets.

Crec que ha arribat el momentque els veïns exigim ser verita-blement representats en aques-ta associació o en la que sigui.Senyora (és una manera de par-lar) aprofitant que s'ha de can-viar la junta, com la normativaindica, perquè no plega i deixael lloc a persones més vàlides iamb el cap més clar. Si no ésaixí considero que els veïns del

casc antic haurem de fer unaaltra associació o encara milloruna assemblea per tractar delsnostres problemes sense queningú manipuli la nostra veu.

Personalment no em sentogens representat per vostè icom jo moltes persones ensesgarrifem quan la sentim par-lar com si parlés en nom nos-tre. Li repeteixo, faci el favor deplegar que per sort al barri vellhi viu molt bona gent que va de

cara, sense hipocresies i persort no la necessitem per res.

Els veins del casc antic ensmereixem una associació quefaci sentir la nostra veu i defen-si els nostres drets i vostè estàal capdavant de l'entitat permotius personals i això és moltlleig. Si vol fer política presen-tis per alcaldesa i sinó resi qued'això en deu saber i em pensoque a vostè li farà bé

Berga 27/08/2005

Extreta de : http://www.josepisan-ta.org/docs/cartaroser.pdfMarcel·li Isach i Boixader

R

ABerga, Agost 2005Un veí del Capdamunt de la vila

Violència per a nosaltres

iolència. Paraula maleïdaque ningú vol per a sí. Esdesqualifica socialmentles persones parlant

d'"els violents". Es desprestigiaen l'àmbit personal quan es diuque una persona és violenta, queté una actitud violenta. Nosaltressom fills d'una societat a qui noli agrada la violència i aixòs'entén. Violència, paraula sata-nitzada i que de fet, fa girar granpart dels discursos políticsactuals. Tothom rebutja laviolència, tothom demana la con-demna explícita de la violènciacom a requisit per a solucionarproblemes polítics centenaris.

Així som fruit d'una generacióque va créixer rebutjant laviolència, vam aprendre elsvalors del pacifisme, de latolerància, del diàleg i la com-prensió. Quan ens barallàvem enel col·legi, ens renyien; quan eraal carrer, ens detenien; quan eraa casa, ens increpaven els paresi així vàrem anar aprenent a nofer servir la violència per resoldreels conflictes, ja que aquesta noporta mai a res de bo; vamaprendre a protestar contra laguerra, vàrem ser insubmissos,vam aprendre a rebutjar les acti-tuds violentes. Ara som unageneració que no sap barallar-se,que no sap defensar-se, que nosap què fer davant d'una agres-sió si no es mirar-se-la, i anardesprés corrents als mossosd'esquadra per que aquests ensfotin més navallades per l'esque-na (controls d'alcoholèmia camíde l'hospital, fets a les rodes dereconeixement, inoperànciadavant les amenaces...).

Però la violència perdura.Malgrat tot, la violència noens ha dit que no anosaltres. Vam veurecom les guerres conti-nuaven, com les mas-sacres seguien gene-rant els ordres delsdominants i el nostrebenestar, vam compren-dre que el dret, la pro-pietat, la economiaestan basades sobreterribles violències,exercides de maneraestructural sobre elsmés febles;vam viurela violèn-cia labo-ral, ie n c a r a

patim la extorsió exercida através de les ETT. Veiem comaquesta violència no s'atura,malgrat el nostre pacifismebenintencionat. La població harenunciat doncs a la violència,però ha sigut la única a fer-ho. Lapoblació, malgrat el seu gest afa-ble, suportem com elsdelinqüents ens atraquen; comla policia ens matxaca a multes,entre actituds prepotents deconsiderable violència psicològi-ca quan no és directament física;com els patrons ens imposenreestructuracions econòmiquescada cop més agressives; comels polítics de les capitals ensdestrossen les contrades ambautovies per anar a esquiar iespecular també a la muntanya.Però sembla que tot això nosigui violència. Nosaltres, per side cas, per no ser com ells, perno ser com la resta del món,seguim sense exercir aquestamaleïda violència.

També vàrem patir una violèn-cia més tràgica i desesperant.Vam veure com vint i quatremonstres descerebrats (aquestssi que no semblaven rebutjar laviolència) apunyalaven variscompanys nostres, vam estar al'hospital, vam sentir la noticiade la mort d'un company. Vamrebre un altre cop la violència dela manera més àgria. Aquestaviolència es va anar multiplicant,amb les violentes declaracionsde la Tura, compenetrades ambles violentes amenaces de l'en-torn dels assassins. Tots els vio-lents s'ensanyen contra la pobla-ció, oh, tan pacífica.

Aquí tampoc vam ser violents.Durant els apunyalaments,nosaltres miràvem, purs i atò-nits, sense entrar en el joc de la

violència que mai porta a resde bo. Tampoc vam respon-

dre al e s

agressions perquè no volíemgenerar una dinàmica plena deviolència que no és bona.Tampoc vam cremarl'Ajuntament quan la Tura ens vafer culpables de la mort del nos-tre company, i ara, tampoc res-ponem a les constants intimida-cions de l'entorn dels assassins.Això es ser bo de debò.

Sembla doncs que estem enuna situació molt curiosa: ensvan dir, des de sempre, que nos'havia de ser violents, i ara sem-bla que som els únics quesegueixen les regles d'un joc queno és pas el nostre. Violència pera nosaltres: sembla que, de tantrebutjar la violència, aquesta nopara de recrear-se sobre nosal-tres. Això de la no violència estàmolt bé, però ¿Quan de tempsl'haurem d'aguantar? ¿En quinaposició quedem si rebutgem unaviolència que es fa present i quemalgrat el nostre rebuig, nodeixa de ser exercida sobrenosaltres? ¿Quants Gandis,quants companys demanant pauhaurem de veure caure, plorant-los amb ulls de ràbia i impotèn-cia, de violència continguda?¿Quanta violència, semprenomés en un sentit per a nosal-tres?

I es que jo també sóc un demò-crata: sé que en l'estat de dret,se suposa que hem firmat uncontracte social. Que hem ceditla nostra força, la nostra potèn-cia a un Estat que, ja que nosal-tres neguem la nostra violència ila cedim a l'Estat, és el seu deurede defendre'ns: aquest és el veri-table sentit del dret a la segure-tat. Quan cedim a l'Estat elmonopoli de la violència, és amb

el pacteq u e

aquest ens defensarà, perquenosaltres hem renunciat a fer-ho.Però els mossos no ens defen-dran, ja ho sabem: estan massaocupants en castigar-nos contí-nuament. La prova es que lesamenaces continuen i aquí ningúfa res, perquè a Interior ja li vabé, ofegar-nos en les nostrespròpies festes, en la nostra prò-pia tragèdia. Encara s'ha deveure que els mossos no esti-guessin darrera els fets de Berga.Masses coincidències.

Jo sóc un demòcrata, però con-sidero que ja fa temps que novivim en democràcia, sinó queaquesta ha estat suplantada peruna aristocràcia que, ara per ara,ha degenerat en una oligarquiafosca; avara, egoista. Una oligar-quia que té la policia al seu ser-vei (protegir la gran propietatprivada, protegir l'Estat de dretquan s'aplica contra les capesdesafavorides): Per això la policiaés violenta amb les poblacions:per això les poblacions estanindefenses.

L'oligarquia, en desprotegir lapoblació, trenca el pacte socialque legitima l'Estat. Es per aixòque, en l'actual estat de les cosesal Berguedà, no podem conti-nuar en aquesta cultura de lapau, perquè la violència noméses pot respondre amb violència.Si no hi ha ningú per exercir-laen la nostra defensa, estem con-demnats a desaparèixer. A mésd'una això li interessa, és peraixò que ningú no ens defendràmai, i és per això que no es potcontinuar esperant entre bande-res blanques ja tacades de sang.

Només es pot ser pacifistaquan algú altre

agafa larespon-

sabili-tat

de la seguretat, i ara ningú noexerceix aquesta funció per anosaltres, al Berguedà. Vivim enun món on abunda la violència ino podem ser els únics il·lumi-nats en rebutjar-la. Perquè ens hiva l’existència com a població,com a societat civil organitzadacontra els violents abusos delspoders... Perquè ens hi va la vidacompanys i companyes, i ens hiva de veritat. Fiquem-nos doncsuna cosa al cap, que tenien claratots els revolucionaris de fa cin-quanta anys i l'amnèsia social jaha fet oblidar: en un món violent,s'ha de ser violent: "és això ores". Hem d'aprendre a ser vio-lents si volem sobreviure. Ditd'una manera més planera: capagressió sense resposta.

Abans de tancar aquest article,vull deixar ben clar als dirigentso funcionaris que el llegeixin,que no es tracta aquí d'una apo-logia a la lluita armada en la quel'autor no creu (encara quepensi, això si, que els bergue-dans hem de començar a armar-nos per defendre's en la situacióactual), sinó d'una crida desespe-rada al inalienable dret a la auto-defensa. La violència fa fàstic, éshorrible, lletja, però quan éspateix és pitjor, i a falta de solu-cions, no es pot esperar a seguirrebent-la. Quan la confiança i lacredibilitat en els mossos d'es-quadra i la classe política està enel seu pitjor moment des de fa30 anys, no ens deixen altrecamí, tant de bo no fos així. Queno sobti a ningú, ja hem precisatque, avui dia, no estem endemocràcia, i en aquest règimhem d'aprendre a defendre'nstot esperant una nova i profundareforma democràtica.

N'estem fartes de ser les quereben la violència, constant-ment, sense poder exercir-la,tenint en compte que en el nos-tre cas es tracta exclusivamentd'autodefensa. Continuar cedintla nostra força seria un disba-rat. Té ronyons la cosa: ensdemanen que no donembufetades i ens maten a gani-vetades.

És doncs molt senzill, sen-yors i senyores diputades,senyors funcionaris, detes-tada consellera:

¿Violència per a nosaltres?O cap...

O totes.

VBerga, Agost 2005Yoko ono

18Pep Isanta, ni oblit ni perdóDesprés del divendres dePatum

Apologia del inalienable dret d'autodefensa


C./ Clos, 5. 1r pis.08605 Sallenttel. 938370724

SINDICAT DE MINERIASINDICAT D�ACTIVITATS

DIVERSESSALLENT

973 37 01 89Plaça Major,

625716Gósol



El pueblo, eterna alegría golpeadapueblo golpeado denuevo por dos costados.El pueblo al queasesinan en su propiacalle, el pueblo al que

agreden desde los medios decomunicación y las institu-ciones de la dominación de losdominantes. ¿Qué mecanismoactúa para que los golpes siem-pre caigan sobre los mismoslomos? No es suficiente quetrabajemos todo el año, par-tiéndonos el lomo por lariqueza de otros. No es sufi-ciente que la policía nos cosa amultas, precisamente a aquel-los que batallan para llegar afinal de mes, mientras que lospoderosos envían sus aboga-dos a proteger su impunidad;no es suficiente que el pueblomuera apuñalado en su propiacalle. Era necesario más encar-nizamiento, era necesariohacer un espectáculo porque lanoticia era rentable; era nece-sario acusar a los jóvenes liber-tarios y exhortar su sentimien-

to de culpa.

El pueblo víctima de todo, detodo culpable.

Se supone que la Consellería d'Interior debería trabajar para laseguridad de su pueblo -puestoque ante él responde-, pero enlugar de ello señala, difama,amenaza. Las fuerzas deseguridad deberían proteger alpueblo, y en lugar de ello,multa, golpea, vigila.

Cuando las instituciones traba-jan a las órdenes de una clasemúltiple pero dominante, susconsellerías y sus policías opri-men, por razones estruc-turales, al pueblo soberanoante el que deberían postrarse.El caso de Berga es muy repre-sentativo.

Tratan de hacer responsablesde los acontecimientos deBerga un tres docenas dechavales, en lugar de compren-der que su policía es ajena alpueblo porque no ha podido,por causas estructurales, ser

cercano a él. Lo han cosido amultas, le han abierto la cabezaen Sallent, han quebrado elentramado social de la nochetomando las carreteras. No essuficiente que les vendan loscoches, los permisos de con-ducir, los impuestos, la gasoli-na y los peajes: además esnecesario detenerlos, quitarlesel carné, registrarlos, ficharlos,multarlos y si no pagan,perseguirlos.

No se dan cuenta, pero es tal elpeso que el pueblo debe sopor-tar, y los mossos han tenidoque ejercer una presión tanfuerte sobre él, que no podíansino caer en desgracia.

¿Qué se espera de una policíademocrática? Una policía "dealgodón", quizás, pero con ypara el pueblo. Una policíadura, porque no, con los políti-cos corruptos que viven de lapolítica, con los empresariosque contaminan los ríos consus purines y sus abocamien-tos, de los terratenientes quelanzan insecticidas sin reparo y

secan las fuentes con susexplotaciones animales, losempresarios con su riquezasiempre oscura y sus negociossiempre irregulares, con losproxenetas (tan cercanos siem-pre a la policía) que se enrique-cen con el trafico de mujeresinmigrantes, con los especu-ladores que hacen un lujo delhecho de tener un hogar,construyen carreteras para suscamiones y pisotean nuestrosvalles, de las ETT que imponennormas de trabajoinsostenibles para la juventudabocada al implacable merca-do de trabajo en el que la carnefresca sale más barata.

Si se hiciera esto o algo similar,las problemáticas sociales delas calles, que también paga elpueblo, la violencia de lascalles de manos de sectoresmarginales, la precariedad deltrabajo, la sanidad lenta,quizás se resolverían al tiempo.

Se es revolucionario cuando secomprende que las clasesdominantes nunca querrán

hacer ese paso, que la oligar-quía seguirá lavándose la cara ylas manos, que el puebloseguirá pagando los platos yponiendo los muertos.

Si siguen golpeando, sigamosdespiertos.

"Contra los palos de ciegola única respuesta eficazes dar palos de vidente"

Mario Benedetti.

EBerga, Agost 2005Otro

En els darrers mesos l'empresa havia anat despat-xant treballadors, poc a poc, en comptagotes. Aquestprocés s'ha accelerat en apropar-se la negociació delproper conveni col·lectiu. D'aquesta manera, d'unabanda es fa fora gent i s'espanta a la resta de treba-lladors amb l'amenaça de l'atur i, d'altra banda escomença a negociar el conveni amb avantatge, amb

una posició de força molt més marcada. L'empresa esmantenia ferma en la seva posició. Per acabar, quanels treballadors legítimament i per fí, han sortit adefensar els seus drets al carrer, els Mossosd'Esquadra de la senyora Tura han acabat de fer lafeina a l'empresa. Agredint de manera brutal els tre-balladors que intentaven portar una carta a les ins-

tal·lacions de l'empresa a Súria. De moment lesmobilitzacions s'han aturat a l'espera de començar anegociar amb l'empresa al setembre, esperant lareadmissió dels acomiadats. Ja es vora, i tot i que nosom optimistes, seguirem informant. Ànims als tre-balladors i força per lluitar!

ola amigos, nos dirigi-mos a vosotros para darun poco de luz a las rela-ciones que cómo vecinos

y trabajadores siempre tendría-mos que cuidar. Estamos nueva-mente en vuestra localidad paradefender y protestar por la acti-tud de estos empresarios quejuegan con la vida de familias,adoptando medidas y manerasdictatoriales y represivas, des-pués de la ruptura por su parte,fruto de su intransigencia para laconsecución de medidas antiso-ciales que quiere adoptar en lamesa negociadora y ante la frus-tración del empresario, este des-pide con engaños y de formavejatoria a 14 compañeros, porlo cual hemos tomado la deci-sión de desplazarnos a vuestravilla para entregar este manifies-to a nuestros compañeros y a lapoblación en general, tanto enlos pozos como en la entrada dela factoría.Por eso desde Sallent, comovecinos y compañeros quesomos y nunca deberíamos olvi-dar os decimos:-Los dos pueblos padecemos lasmismas consecuencias de unaestrategia bien definida queatenta contra los intereses de los

trabajadores.-Tanto los trabajadores de Súriacomo los de Sallent no vemos unfuturo con unas mínimasgarantías con los actuales direc-tivos de la empresa. Por lo quetenemos que involucrar a las ins-tituciones de este país para que

se revisen los acuerdos en laventa de la empresa.-Ambos pueblos tenemos sobrenosotros una gran montaña deresiduos (subproductos indus-triales) la cual, puede utilizar laempresa como arma para suconveniencia (recordemos lo

que pasó con BOLIDEN APRISA yel desastre medioambiental quecausó, y se fueron del paísdejando el problema a las insti-tuciones.-En los dos pueblos está prácti-camente monopolizado elempleo por parte de esta com-

pañía sabiendo la debacle quesería la desaparición de esta.-Todos los trabajadores vemosque con la mala gestión que seestá llevando a cabo en estaempresa nos conducen a unasituación insostenible y aúnaccediendo a las pretensionesde la dirección, no supondríauna garantía para la viabilidadde la empresa, pues una empre-sa minera necesita unas inver-siones fuertes y constantes, sóloasí se puede pensar en obtenerunos beneficios a largo plazo.-Los dos pueblos deberíamosreclamar del actual accionista,una interlocución que denotaraun conocimiento y sensibilidadhacia el problema medioambien-tal e industrial que padece lacomarca, en lugar de absurdosmercenarios que peleen y sóloles preocupe el estar de paso ypoder acceder a un cargo supe-rior en la multinacional.Por todo lo expuesto, pedimosuna vez más a los compañerosde Súria, y a la población engeneral, que juntos reclamemosa los interlocutores que haytanto dentro como fuera de laempresa, un acuerdo que garan-tice el futuro, un empleo establey la viabilidad de la cuenca potá-sica catalana.

oy hija de minero, noacabo de entender muybien que es lo que estápasando!

Sólo sé que muchas cosas delas que están pasando soninjustas, no hay derecho quedespidan a un padre de familiacon 2 niños, una hipoteca, infi-nidad de cosas que pagar.No hay derecho sino hay unmotivo muy justificado, que nolo hay porque si no sus propioscompañeros no harían lo queestán haciendo por ellos!Bien, eso de sus propios com-pañeros, es relativamente, ya

que no todos están ahí, a ellossí que les tendría que caer lacara de vergüenza de ver quesus compañeros están luchan-do por el pan de sus familiasmientras que otros aprovechanlos días de huelga para quedar-se en casa, pues aprovechopara decirles, que sus propioscompañeros están defendiendosu puesto de trabajo, pero a lavez también los suyos� y dequé manera se lo agradecen?Quien me puede contestar?El comité... sí sí el comité estaluchando como el primero porvosotros, nadie se da cuentaque llevan una semana en laentrada de Sallent y de ahí no sehan movido�.? igual que losdespedidos, también han hecho

fuerza.Uno de los días, estuve en laglorieta, y el hijo de uno de losdel comité le dijo con cara delástima� (PAPA, ESTA NOCHEDUERMES EN CASA?... el padrele contestó, YA TE LO HE EXPLI-CADO, HASTA QUE NO SE LLEGEA UN ACUERDO, NO IRÉ ACASA!)Ahora, quién paga la cara deese niño? Quién le explica a eseniño que su padre esta luchan-do para que el día de mañanano le falte de nada, quién leexplica que a ese padre no leduele tener que dormir fuera desu casa y hacer todo lo quehaga falta para que a su familiano le falte de nada!? Que estaluchando también por sus com-

pañeros!?Por lo que he leído y me hanexplicado, antes no era cómoahora, las mujeres de hombresmineros eran las que hacíanmuchísima fuerza, ahora si ni siquiera los mineros se hacenfuerza, cómo una mujer se va aenfrentar a esos armarios, ocómo van a estar en medio deuna carretera parando el tráfi-co?Me siento decepcionada, mesiento muy mal, de ver a esoshombres que están haciendotodo lo que está en sus manos,que ya no pueden con susvidas, que no saben si van a serellos los siguientes, se hanenfrentado a los mossos, elloshan recibido muchos palos,

pero ellos también han dado,como en todo su derecho están,pero ellos que son tan valientesy en cualquier momento sacansus armas, porque no se quitantoda la armadura que llevan ensu cuerpo, y forcejeamos conellos? De esa manera estamosigualados verdad? Ah no, pero ellos no, ellos bientapados, y venga a dar a todoslos inocentes que simplementedefienden su lugar de trabajo!Eso si que tendría que ser deli-to.Con esta carta solo quiero dar-les a entender lo que piensauna hija de minero que se sien-te decepcionado y a la vez conmucho miedo por lo que puedapasar.

Miners, 21/04/2005Sallent i Balsareny

H

La HijaSallent

S

El conflicte d�Iberpotash

20

A nuestros vecinos/as de Súria

Soy hija de minero

'empresa Grup Bloc 41, deNavarcles, ha posat enpràctica una nova formalegal d'acomiadament.

Aquesta mateixa empresa l'estiupassat ja va acomiadar a 14 tre-balladors (dels 35 que volia) dela fàbrica TYPTSA. En aquestaocasió els/les companys/esafectats són 90, de la fàbricaMABSA, d'un total de 120 treba-lladors.

Al mes de juny l'empresa va con-vocar al conjunt de treballa-dors/es per informar-los que,degut a la manca de feina per al'estiu, es veien obligats a pres-cindir de bona part d'ells. Tot iaixò, van dir, que no era un aco-miadament. Els suspenen només

durant els tres mesos d'estiu,obligant-los a fer un curset sub-vencionat per l'administraciópública, i amb la promesa que al'octubre els tornaran el seu llocde treball. D'altra banda, no éscap casualitat que els 90 tre-balladors enviats a casa siguinaquelles persones que duen mésanys a l'empresa, mentre que latrentena de treballadors que hiresten són aquells que duenmenys anys, procedeixen d'ETTso són immigrants.

La raó d'aquesta manca, com nopodia ser, és la ja famosa excu-sa xinesa. La patronal vol fercreure als treballadors quedegut a la liberalització dels pro-ductes tèxtils, amb la con-seqüent entrada de productesproduïts a la Xina, el sector tèx-til català està en crisi. Quinacrisi? Aquesta suposada crisi

permet als empresaris disposarde l'excusa perfecta per precarit-zar encara més les condicionslaborals, per mitjà d'amenacescom tancar l'empresa. De debòque les empreses estan en crisiaconseguint rebaixar els salarisdels seus treballadors? El pitjordel cas, és que la major partdels/es treballadors/es s'hocreuen, de la mateixa maneraque s'ho creuen també els sindi-cats.

El que l'empresa ni el comitè(format pels sindicats CCOO iUGT) no els hi van dir és que,amb aquesta fórmula legal, éspossible que al final d'aqueststres mesos siguinacomiadats/des sense cap menad'indemnització (tal i com haconfirmat un advocat laboralistaconsultat per alguns treballa-dors), de manera que es queda-

rien sense feina i sense ni unduro. Fonts internes de l'associa-ció d'empresaris tèxtils deCatalunya, asseguren queaquest és l'objectiu final delGrup Bloc 41, juntament ambtraslladar totalment la seva pro-ducció a Mèxic, on ja hi té mun-tada una fàbrica. Aquesta patro-nal assegura, a més, que nonomés seran acomiadats els 90sinó que també la resta de tre-balladors.

En aquests moments el conjuntde treballadors són coneixedorsd'aquesta possibilitat, però tot iaixí no s'està fent res de res. Tali com va passar l'any passat, elcomitè d'empresa els asseguraque no hi ha joc brut per part del'empresa i que, per tant, no calfer res. Els sindicats estan venutsi els/les treballadors/es s'hocreuen. A què es deu que hagin

estat vists junts membres delcomitè d'empresa i membres dela direcció de l'empresa dinantjunts, fora de les condicionsestablertes per a reunir-se?

Com pot ser que la classe obre-ra navarclina hagi arribat aaquest punt de conformitat?Com pot ser que Navarcles hagipassat de ser un dels principalsllocs de lluita obrera al Bages, aser un dels que ja no lluita? Ésque en aquesta ocasió ni s'hapenjat una simple pancarta coml'any passat!

'empresa que explota latèrmica de Cercs, Enel-Viesgo, ha deixat de con-sumir el carbó de Carbons

Pedraforca i ara l'importad'Ucraïna. 120 miners podenanar a l'atur.

Noticia extreta de: www.bergue-da.org: "El comitè d'empresa deCarbons Pedraforca ha fet arri-bar al Consell Comarcal delBerguedà la seva inquietut per lasobtada davallada d'activitat del'empresa. El motiu principal ésel fet que el seu únic client, elgrup Enel Viesgo -que té la tèr-mica de Cercs- ha deixat de con-sumir el carbó del Berguedà per-què segons fonts de l'empresacàntabra-italiana "té massasofre". (...)

Després de negar-se a consumiraquest carbó a Cercs, pel motiuabans esmentat, a partir de laprimavera passada es trasllada-va el carbó des de Saldes fins aEscucha (Aragó), però permotius que no es coneixenaquesta central també ha deixatde consumir-lo ( probablementper competència amb l'explota-

ció de carbó d'Aragó). (...)

El comitè d'empresa de CarbonsPedraforca ha anunciat que si lasituació no es desencalla,començaran les mobilitzacionsd'aquí a unes setmanes."

L'important són els beneficiseconòmics dels explotadors persobre del nostre medi ambient iper tant del benestar natural isocial i es clar dels pocs llocs detreball que queden a les minesde carbó del Berguedà. Segurque cal revisar el model energè-tic i les lleis que preserven l'en-torn..., però res no serà efectiu sino es va a les arrels del proble-ma i no a les conseqüències comes sol fer: cal canviar el sistemasí, el sistema capitalista que divi-deix la societat i destrossa el pla-neta.

Navarcles, Agost 2005Un obrer precari

L

Berga, Agost 2005Pep i Tu

L

Grup bloc 41 prepara l�acomiadament de 90 treballadors

Carbons pedraforca: 120 minerspodrien anar a l�atur

21

22

De la Manchester catalana al sohobarcelonès passant pel fòrum de lescultures

Les presons: alternativa fàcil de la llei

a Manchester catalana:

Amb aquesta expressió s'ha

fet referència durant bona

part del s.XX al procés industrial del

barri del Poblenou de Barcelona.

Tant la burgesia catalana impulsora

d'aquest procés a principis de segle

com els polítics socialdemòcrates de

la transició en endavant,utilitzaven

aquesta expressió per referir-se a un

model de motor econòmic i fins no

fa gaire encara es posava com a

exemple de desenvolupament

econòmic.

Veiem ara alguns exemples de COM

i a recer de QUI es va portar a terme

aquesta particular "revolució indus-

trial". (Extret del llibre Salvador

Seguí, el noi del sucre d'en Manuel

Cruells. Ed.Ariel.Bcn,1974)

"La gran massa proletària menja, en

general, d'un 25 a un 30% menys del

necessari per a la seva normal sub-

sistència. En les cases pobres,hi pre-

senciem el cas ja endèmic de famí-

lies que per manca de treball es

veuen obligades a menjar pa

sec,rebuigs de greixos i de verdures.

En els barris obrers,barris de tre-

ball,inconfusibles pels seus carrers

estrets i cases brutes en les quals les

famílies hi viuen amuntegades,la

misèria, amb el seu trist seguici d'in-

fants lívids i demacrats,vells i indi-

gents i éssers esparracats, amb l'a-

companyament d'aquelles malalties

que fatalment es produeixen quan

un treball excessiu s'uneix a una ali-

mentació deficient, l'obrer no pot

donar cultura als seus fills i els

infants que a penes tenen força per

al treball obtenen el diploma d'apre-

nent d'obrer per a després obtenir el

grau acadèmic de proletari". (Pedro

Roselló. Injustícias. Badalona,1927).

No és una descripció d'una estampa

medieval o de començaments de

l'era industrial sinó de principis de

s.XX..

"Restes de tipus feudal imperaven en

totes les factories. Era normal que en

tallers petits el treballador no tin-

gués horari fix i que si el tenia fos el

que indicava el patró. Hi havia dife-

rents colònies fabrils com la del cal

Rosal, a Berga;la del Sedó, a

Esparraguera; la del Godó a

Barcelona. I així unes dotzenes més.

En aquests antres, hi imperava en

exclusiva els designis de l'amo. Per

exemple, en el feu de Godó, o sigui

"El Cànem", situat al Poblenou, hi tre-

ballaven centenars de dones que es

presentaven a cada torn i que el

capatàs escollia entre les de major

capacitat productora havent de

retornar,la resta,a casa seva i esperar

al dia següent. Les que assolien tre-

ballar rebien un salari de 10 ptes.

setmanals de mitjana per un treball

de 12 hores diàries de dilluns a dis-

sabte" (José Viadiu. Panorámica y

fuerzas represivas. Le combat syndi-

caliste 20, 5. París, 1971).

Un antic sindicalista em definia

aquells anys de finals i comença-

ments de segle amb aquesta frase:

"Foren anys de gana". I m'explicava

aquesta anècdota: "Un dia vaig pre-

guntar a un company per què s'havia

fet anarquista. Va contestar-me que

passava tanta fam que un mos de pa

sec era per a ell glòria. Va veure un

amic seu que llegia un llibre que por-

tava per títol: La conquista del pan

de Kropotkin,i es va dir: aquets són

els meus".

Els infants començaven a treballar

als 6,7,8,9 anys segons les possibili-

tats de resistència dels seus pares. I

només es va començar a legislar

sobre el treball dels infants i el de les

dones el març de 1900. (Manuel

Cruells."Salvador Seguí...")

Com podeu veure,el Poblenou i

altres indrets, han servit i serveixen

com a cavall de batalla dels capricis

del poder (consorci político-empre-

sarial), la (mala) gestió del qual sem-

pre afecta al mateix col·lectiu social

i al teixit estructural on viuen.

Prova d'això ha sigut l'actuació por-

tada a terme pels nous tecnòcrates

socialdemòcrates (no ens enganyen)

que ara manen.

Han fet servir com a punta de llança

el Fòrum de les mentides (contractes

brossa per molts dels treballadors

empleats directa o indirectament pel

Fòrum, insostenibilitat del territori

amb la construcció de dos ports

esportius més: el del Fòrum i el de

Sant Adrià,aparador publicitari de les

empreses participants alguna de les

quals està vinculada al negoci arma-

mentístic,i sobretot,no ha sigut un

fòrum de discussió per a molts

col·lectius directament implicats en

els temes a debatre,els quals han

sigut "amablement"convidats a

mirar-s'ho des de fora del recinte),

per introduir el macro projecte espe-

culatiu 22@:tota una lliçó de com fer

especulació salvatge amb diners

públics per a desvertebrar un barri

de tradició obrera amb 100 anys

d´història,per imposar un nou

model de dinamització econòmica.

Veiem de quina manera:

"El Plan 22@ ha de transformar el

Poblenou en una área articulada a

partir de la mezcla de usos y la

apuesta por el sector de las tecno-

logías de la información. El Plan trata

además de "reconectar?" el barrio

con la ciudad, dándole un nuevo

papel estratégico y eliminando los

obstáculos "morfológicos" aún pre-

sentes". (Els entrecomillats de l'inte-

rior del paràgrafs són meus).

"No fué hasta 1966, con el Plan de la

Ribera, cuando el debate sobre la

reordenación del territorio cobró

fuerza. Con los primeros síntomas

de la decadencia del sector industrial

ya claros, una S.A. de empresarios

de la fachada marítima (Ribera S.A.)

planteaba la construcción en el fren-

te litoral de un complejo de residen-

cia intensiva y de lujo. Se trataba de

un intento claro por parte de la bur-

guesía de revalorizar unos terrenos

en decadencia mediante la tercializa-

ción del sector. Lo interesante era el

intento de presentar como interés

general (la renovación del barrio) un

interés de clase (la descomposición

de la clase obrera y la obtención de

plusvalía con el cambio de uso del

suelo), una estrategia muy ligada a

una visión tecnocrática del urbanis-

mo, totalmente disociado de la

trama social.

El Plan,aprobado en 1968, modifica-

do en años posteriores, nunca se

llevó a cabo (¿). Sin embargo, queda

un importante ejemplo de la unión

capital-administración para la planifi-

cación de una actuación de reforma

sin contar con los vecinos de la zona

e incluso en contra de su voluntad."

"Para llevar a cabo las actuaciones

del Plan 22@, el Ayuntamiento de

Barcelona ha creado la sociedad pri-

vada de capital INTEGRAMENTE

público 22@bcn s.a., un órgano de

gestión, con personalidad jurídica

propia, que aglutina los instrumen-

tos y las competencias adecuados

para gestionar el proceso de trans-

formación del Distrito de Actividades

22@...

La preocupación por los costes a

medio-largo plazo es también clara e

inequívoca. Los vecinos temen que la

implantación de un nuevo tipo de

vivienda, traiga consigo una elitiza-

ción del barrio,que actúe lenta pero

imparablemente como una fuerza de

desplazamiento. Temen que se des-

truya la "vida" del barrio y se implan-

te un modelo de barrio chic, el

modelo soHo de Nueva York, una

gentrificación (desmantelamiento de

los centros industriales sustituyén-

dose por centros de dinamismo

económico como lugares de produc-

ción e innovación de mercado para

productos generados en sectores

financieros y de servicio avanzados)

"amable", liderada por la "nueva eco-

nomía", los locales cool y los artistas.

Podemos leer esta preocupación

expresada por los Afectats 22@: El

Poblenou és un barri majoritària-

ment treballador i no podrà afrontar

els ritmes de consum que acompan-

yaran el 22@. Per als joves trobar un

pis pot ser pràcticament impossi-

ble.Aquest fet conduirà a la substitu-

ció social del barri."

Scripta Nova. Revista electrònica de

geografia y ciencias sociales. Bcn.

Vaja! Com el conte de Lampedusa

deia en el Gatopardo: Ha de canviar

tot per què TOT segueixi igual.

empre estem pendents deles injustícies carceràries,sempre estem pendents dela seva necessitat o existèn-

cia injustificada arribant a ser unproblema social. Avui no m'agra-daria parlar de la necessitat o node les presons sinó de reflexionardes del coneixement del funciona-ment penitenciari del perquè a lapena carcerària.

Un dels grans temes totalment

desconeguts des de molts puntsde vista socials és la varietat d'al-ternatives existents a les mesurescarceràries, als dies, mesos i anysque s'apliquen segons el delictecomès, que no s'apliquen per lamanca de presa de responsabili-tats dels jutges, que adopten la viade la facilitat aplicant a gairebétots els casos penes carceràries.

El ventall de delictes que trobemsón molts i de varies gravetats,fets com el de la passada patumfan replantejar el funcionamentpenitenciari, però altres casos notan greus fan, per contraposició,

plantejar el sistema penal comabusiu i poc coherent amb la sevafunció "rehabilitadora".

Actualment les penes carceràriessón l'alternativa "fàcil" per la majo-ria de jutges de l'estat espanyol.Una persona amb un cert graud'alcoholèmia pot passar de 4 a 6mesos de presó. El que informati-vament no es parla és de l'alterna-tiva que molt poques vegades s'a-plica de que aquestes mateixespersones jutjades de "perill contrala salut pública" puguin passar lamateixa quantitat de dies o mesosajudant a netejar els serveis

d'urgències, observant com altrespersones que també condueixensota els efectes de l'alcohol causenmorts, paràlisis, desestructura-cions familiars, comes irreversi-bles....

Aquest és un dels molts exemplesde quines poden ser les mesuresrealment rehabilitadores. Els pro-grames que existeixen en les dife-rents presons no són exactamentrehabilitadors, molts segueixenuna estructura tan pobre de treball- dossiers, lectures i exercicis- querealment creen una sensació dedeixadesa governamental als pro-

blemes. Un exemple clar és l'apli-ca't al violadors o delictes sexuals,que no poden accedir aquests ,meravellosos programes sinosaben llegir ja que suposa una"càrrega" al funcionament d'unprograma de tan fàcil adaptabili-tat. Ja no vull entrar en la sevaeficàcia, sinó en el simple fet de lamanca de plantejaments realistessobre el camp de treball i no desde les oficines on els plans de"rehabilitació" sobre la poblaciópenitenciària són de fàcil redacciói utòpic de viure des de la societati no des de les reixes de separaciói segregació social.

Balcebú, Maig 2005Berga

L

F., Juliol 2005Berga

S

El company Josep Quevedo, filòsof i historiador del moviments socials a elaborat i editat aquest treballdedicat als anomenats "Fets de Fígols". El treball consta de dues parts. Una breu però clara introducciósobre la vaga general revolucionària de 1932 que es va originar a Fígols i, una segona part que ve a serun annex documental que consta d'un recull de notícies aparegudes a la premsa i fotografies sobre elsesmentats fets.

De totes les propostes publicades sobre el per què i l'origen d'aquells fets la que explica en JosepQuevedo és sens dubte i fins ara la que més s'apropa a la realitat. Sobretot a partir d'informacions queprovenen de les entrevistes realitzades per ell mateix i altres membres del Centre d'Estudis Josep EsterBorràs a vells militants i altres converses de l'autor amb vells anarquistes i sindicalistes de la comarca.Informacions sobre en Robles, en Prieto, o sobre la reunió de grups a Gironella en són una mostra.

És tracta d'un treball breu però molt interessant, molt didàctic de cara a persones que no saben res deltema o per estudiants de secundària o per persones que tenen idees preconcebudes i just es pensen queconeixen molt bé el tema. En definitiva, és una eina molt vàlida per tothom, en especial per als bergue-dans que vulguin conèixer el seu passat.

Des d�aqui volem donar a conèixer el naixement d�una altre publicació lli-bertària agermanada amb el Pèsol Negre: la Tramontana. Publicació llibertà-ria del Vallès oriental amb periodicitat bimensual i una tirada de 4000 exem-plars gratuïts. Al igual com en el Pèsol s�hi denuncien tot tipus d�injustícieslocals i no tan locals tractades des d�una òptica anarquista.Des d�aquí volem enviar una salutació a la tronada.Endavant amb la contrainformació popular!

ressenyesLa revolució al Berguedà.Sant Corneli, la revolució socialdels anarquistes catalans -del 19de gener al 25 de febrer de 1932-.

de Josep Quevedo GarcíaAutoedició, amb la col·laboració de El gallaret i el Centred�estudis Josep Ester Borràs

BergaPep i Tu

La TronadaPublicació llibertària del Vallès orientalBergaBarrikada

El corn de la revolució es una altre publicació popular feta des del poble i peral poble. De periodicitat mensual i amb temàtica local. Intenta presentar-nosla realitat que no ens expliquen els mass media. Com ens expliquen en elseu editorial intenten ser el corn que cridava a la revolució.També des d�aquí volem donar ànims a aquest nou projecte contrainformatiu.Llarga vida al corn de la revolució!

El corn de larevolucióPublicació Alternativa de les Guilleries

BergaBarrikada

Aquest llibre explica els fets ocorreguts la mitjanit del 9 de febrerde 1939 en que nou presos republicans van ser trets de la presóde Manresa, portats a Can Maçana i assassinats per les tropes fei-xistes. Si no hagués sobreviscut un d'ells (Josep Nin) aquests fetshaurien restat en l'oblit. Els "fets de Súria", coneguts amb aquestnom perquè els nou detinguts eren d'aquesta població minera ode masies properes, narren una petita part de la nostra història,la història que durant tants anys ha estat falsejada o amagada;explica com va funcionar la repressió feixista a les nostres con-trades i ens permet fer-nos una idea de com es va donar a la resta de l'estat. El llibre està escrit per unprofessor de matemàtiques de Súria que durant anys ha recopilat informació sobre aquells fets, per tantestà farcit de dades que ens il·lustren perfectament aquells foscos esdeveniments. A més conté unsannexos sobre repressió franquista a l'estat espanyol i sobre el poble de Súria, els noms de qui la vapatir i els qui la van exercir. Aquest llibre és una crida a recuperar la memòria, a conèixer uns fets quese'ns havien amagat. El terror i la por que van imposar els feixistes després de la guerra va impedir quees poguessin saber les atrocitats que s'havien comès, i una "transició" de merda, continuista amb l'an-tic règim, va provocar que pocs s'atrevissin a explicar els fets del passat que tant han marcat el nostrepresent. I ara fa 66 anys d'aquests episodis

"Parlo de mi i de tots, i del meu tempsi d'altres temps esclaus de la nostra mateixamesura de silencis i oblit"

Miquel Martí i Pol.

Mort a les cunetes.de ALbert FàbregaAngle editorial.BergaGBX

EDIMG8BURG

Gotes que vessen sense caure a l'aigua, recer de desesperança que no et vol amagar.

Ràbia negra que evita la buida llàgrima, fressa de timbals i flors que moren al parc.

Amb nom de gos aquells de les armes, ves quin remei! el ventre de la bèstia fan roncar.

Les mosques aquest estiu semblen àligues, és l'hora a mitja tarda: l'estudiant és colpejat.

David Siurana (C.Ll. LLUNA NEGRA) .

23

a unes setmanes ens vaarribar per correu electrò-nic un escrit quecomençava així: "El motiu

de la present carta és per dir-vosque sóc un lector assidu del vos-tre diari i m'agrada ja que emsento identificat amb la vostraideologia, no obstant hi ha algunarticle que no puc llegir ja que lalletra és molt petita i la gent granacostumem a tenir problemes devisió. També trobo a faltar l'es-ment dels principis llibertaris i unxic d'història. Sempre he estatuna persona amb pensament icaràcter esquerrà. Jo formavapart del grup anarquista deGironella quan vam sortir ambuna columna que es deia Terra iLlibertat per anar a fer pressió aMadrid per aconseguir diners perla compra d'armes que havien deservir-nos per l'autodefensa a laguerra..."

L'autor de la carta era l'amicJaume Valls (Gironella 1917), unvell militant de la ConfederacióNacional del Treball (CNT) delstemps de la República i laRevolució Social de 1936 deGironella. Dies més tard l'anàvema trobar i des d'aleshores lesconverses amb ell s'han repetit.Ara us en fem cinc cèntims:

Abans em deies que el teu pareja era una persona d'esque-rres...El meu pare no va anar mai al'església, per això ens van fotrefora de Viladomiu Vell. Portava lacomptabilitat de la cooperativade cal Basacs, en aquellsmoments els dissabtes i els diu-menges, quan tenia temps lliure.La cooperativa va anar creixent iva arribar un moment que neces-sitaven un ajudant per l'homeque despatxava al taulell. Lajunta li va demanar al meu paresi es podia quedar amb un soufix. Quan això ho va presentar aldirector de la fàbrica deViladomiu Vell li van dir que simarxava ell, havíem de marxartots i el meu pare va sospesar lesdues coses i va dir: "si hem demarxar marxem".

Llavors veu venir a viure deViladomiu Vell a Gironella?No, a Cal Bassacs, al carrer santMarc (les cases barates).

I llavors tu quan vas començara treballar?Jo vaig començar a treballar alTros Nou com a ajudant decarda. A Cal Bassacs i havia duesfàbriques, el Tros Nou i el TrosVell que li deien. Jo tenia 17 o 18anys. Ja havia començat a treba-llar als 12 anys. El sou el donavaa casa i llavors feia feinetes pertreure algun diner per mi.

Així això devia ser cap al 1934...Sí, llavors ja va ser l'any 34, quanels fets d'octubre. Jo recordo quevam tenir una reunió a la Font delBalç i allà hi havia republicans,els de la CNT, trentistes... Hiérem tots i vam acordar els de laCNT, de fer un sabotatge a unalínia elèctrica que anava d'aquíde Cal Bassacs a Casserres. I lla-vors va resultar que van agafar atots els homes d'esquerra, elsvells i els que vam més o menys"treballar" en aquests no ens vandir res.

I el 19 de juliol com el recor-des?Jo no estava a Gironella, estavafent la sega i ja passava perFrança. Llavors en saber que hihavia hagut l'aixecament vaigtornar a Gironella i vaig marxarvoluntari amb la Columna anar-

quista Terra i Llibertat. Vam mar-xar una centúria però desprésquan vam arribar a Barcelonatota l'Esquerra Republicana deCatalunya (ERC) va tornar en aquíi ens vam quedar els de la CNT ivam continuar a la ColumnaTerra i Llibertat que en aquellsmoments en aquí hi havia un talViladomiu que era el cap delgrup i un tal Ester de Berga quees veu que portaven la columna isón ells que més tard, això ja vaser al 37, quan el govern va cri-dar ja les quintes (militaritzar lescolumnes) com que aquí havienfet la col·lectivitat em van dirque em necessitaven i vaig tornara Gironella i vaig treballar unsmesos entre Can Gironella i CanGerri que eren les dues col·lecti-vitats que hi havia i d'allà vaiganar a la quinta del 38 com unsoldat ras. A finals de l'any 37vaig passar a formar part de la29 divisió batalló de Carlos Marx,com a corneta.

Sota control comunista...Sí i allà em vaig trobar amb unxicot de Sabadell del Partit Obrerd'Unificació Marxista (POUM) quehavia estat voluntari a la 29 divi-sió i que quan el govern deNegrín va guanyar la va dissoldredient que el POUM era una orga-nització feixista. Allà com quesabíem tocar la trompeta ensvam fer cornetes. Vam estar pot-ser dos mesos a Tàrrega fotentinstrucció fins que tant jo com

l'altre com que havíem estatvoluntaris al front podíem feruna demanda per ser comissarispolítics per l'exèrcit. Ens faltavaun dia o dos per anar a Pins delVallès que hi havia l'escola gene-ral de comissaris i al veure queanàvem a sortir com a comissarisvan dissoldre la companyia, ensvan fotre a l'Alt Aragó a mi a unacompanyia i a ell a una altra, ambfitxes de que érem feixistes eh!perquè jo estava fent guàrdia denit a la muntanya i hi havia unsargento que m'estava apuntantamb un mausser, i a l'altre el vanassassinar. Després jo quan vaigdemanar una mica d'informesem van dir: "calla perquè n'hi haper tu".

Allà vaig estar fins que la famosa43 divisió que va quedar encer-clada a les muntanyes d'Aragó iteníem tres divisions contranosaltres i allà no ens van poderfer mai res fins que l'ordre de for-mar i cap a França, vam travessarla frontera i vam tornar a entrarper Figueres, aleshores es vadividir la divisió, uns cap a l'Ebrei uns altres es queden a la rera-guarda, vam a Sallent. A Sallent ihavien fotut una metralladora ad'alt i hi havia una palanca pertravessar el riu i hi havia un ofi-cial "maño" amb mi, jo dic me'nvaig d'aquí que això ja s'acabat idiu: "anem, anem". Tots dos vamfer parella fins que vam agafarun camió amb la pistola a la mà i

ens van portar fins a Vic i d'allà jaens vam espavilar, jo vaig entrara la frontera per un poble que esdiu sant "Llorenç de Cerdans".

Vas passar la frontera ambaquest "maño"?Sí, vam estar 8 dies dormint enun prat. Un fred que fotia queens vam llevar un dia hi havia 25centímetres de neu i allà ens vamrevolucionar i els francesos ensvan ubicar a l'església. Ens dona-ven molt poc menjar, que soliaser carn bullida i un té. La gentpassava gana, hi havia brutícia iteníem diarrees. Després ens vanportar a Set Fons, vam ajudar afer els barracons, i ens vam agru-par en centúries, però si éremvuitanta dèiem que érem cent iaixí ens donaven més menjar.Entre desembre de 1939 i generde 1940 em van deixar lliure juntamb cent persones més. Ens vandonar feina a una empresa alcostat de Paris (vora el riuYonne). Allà hi vam treballar finsl'ocupació alemanya de París(juny 1940) en que vam anar capal midi.

Vaig anar a vora Toulouse a unpoble que es deia Aussonne, ides d'allà anàvem a treballar aToulouse amb una bicicleta.Estant a Toulouse em vaig casaramb la Isabel.Vam demanat a la Junta deAuxilio a los RepublicanosEspañoles (JARE) de París peranar a Amèrica, a l'Uruguai i vantardar tres anys a donar-nos l'en-trada legal. Ens van donar elspapers i marxàvem de Françal'any 1951 i arribàvem al'Uruguai al 52. Allà vaig treballar30 anys el ferro a una empresafrancesa com a encarregat. Al1986 vaig tornar a Gironella. Allàhi tinc la neta que és professora.

Com veus el panorama actual?L'any 1931 van proclamar unaRepública feta per no republi-cans i durant la Transició va pas-sar el mateix, els qui la van fer noeren demòcrates. Pel que fa elmoviment llibertari veig que aBerga està pujant però trobo queés estrany que a Gironella quehavia sigut tant important no esvegi gaire activitat.

Salut company i fins aviat!

�L'any 1931 van proclamar una República feta per no republicans i durant la

Transició va passar el mateix, els qui la van fer no eren demòcrates.�

La fem petar amb Jaume Valls veí deGironella

FBarrikada i Pep i Tu, juliol-agost2005Gironella

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

Documents

Transcript of El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005