Hora Punta:102

El metro continua creixentEntrevista a Jordi Serra, alcalde de Badalona / El PDI 2009-2018 incrementarà en 360 km la xarxa de transport públic ferroviari / Autobusos substituirà 204 vehicles dièsel per cotxes de gas natural

Transports Metropolitansde Barcelona

Maig de 2010

2Hora Punta

Per als veïns dels barris de la Salut i Llefià, a Badalona, i del Bon Pastor, a Barcelona, l’arribada del metro significa, com va dir l’alcalde badaloní, una autèntica revolució

en les seves vides.La inauguració, el 18 d’abril, de quatre noves

estacions de la línia 9/10 representa, més enllà del desplegament d’una nova fase de la que serà la línia de metro automàtica més llarga d’Europa, la satisfacció d’una històrica reivindicació de milers de ciutadans i ciutadanes i un acte de veritable justícia social.

El metro comunicarà millor aquests barris entre si i amb el conjunt de ciutats de l’àrea metropolitana, i permetrà superar la barrera que ha representat l’autopista C-31, el riu Besòs i les indústries que l’envolten, i que han creat moltes vegades la sensació d’aïllament o d’abandonament. En aquest sentit, la línia 9/10 és el gran nexe d’unió que ajudarà a cohesionar la gran realitat metropolitana i millorarà i equipararà les possibilitats de desplaçament en transport públic de tots.

Cal destacar l’esforç del Govern de la Generalitat, que, malgrat la conjuntura econòmica, ha mantingut els compromisos d’execució d’una obra que representa la inversió més important de tota la història de Catalunya. En aquest sentit, adquireixen especial rellevància les paraules del president Montilla quan va assegurar sentir-se orgullós d’haver fet que un dels projectes més emblemàtics d’aquests anys fos una obra destinada a millorar la vida de desenes de milers de persones.

Amb la posada en marxa d’aquestes quatre estacions ja són nou les que hi ha en servei a la línia 9/10. A l’estiu, es posaran en funcionament les estacions Onze de Setembre i La Sagrera, continuant el calendari previst d’implantació d’aquesta moderna i innovadora línia de metro, que fa possible que els ciutadans de l’àrea metropolitana estem més ben comunicats que mai. •

Sumari2 Editorial

3Inaugurat el tram Gorg - Bon Pastor de la L9/10

8Entrevista a Jordi Serra, alcalde de Badalona

12La Primavera Cultural arriba al seu equador

14 Noves rutes del Catalunya Bus Turístic

15El nou contracte programa injecta un 21% més al finançament del transport públic

16 Breus

18 La L3 incorporarà deu noves estacions mitjançant el PDI 2009-2018

20 Acord amb Gas Natural Fenosa a favor del medi ambient

22Cultura

23L’estació fantasma Banc (i II)

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinadora editorial: Lourdes MonteroCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Albert Gonzàlez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria MiróCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Gerard G. de Pando, Moisés Ojeda, Grupo ZetaInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 14.100 exemplars

Imprés en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Editorial

3

Des del 18 d’abril, els barris de la Salut i Llefià, a Badalona, i el del Bon Pastor, a Barcelona, tenen el metro a la porta de casa. Són quatre estacions i 3,4 quilòmetres més de la ultramoderna línia 9/10.

Els barris de la Salut i Llefià, a Badalona, i el del Bon Pastor, a Barcelona, han rebut l’arribada del metro com un premi a la constància, una benedicció més

que merescuda, guanyada a pols. Des del 18 d’abril tenen la línia 9/10 a tocar de casa, un metro espectacular i innovador que els connecta entre si i amb la resta de la xarxa metropolitana de transport públic.

El fet és transcendental per als badalonins de dos dels barris situats per damunt de l’autopista C-31, que actua com a barrera física i psicològica. Són uns 80.000 entre la Salut i Llefià, per als quals el metro és com un gran braç mòbil que els acosta a la resta de la seva ciutat i a l’àrea metropolitana de la qual formen part. Molts ja n’havien fet un tast durant el període de proves, participant a les visites organitzades a l’estació de la Salut, de la qual van admirar l’arquitectura futurista i la lluminositat del vestíbul.

No és menys valuosa l’aportació que la línia 9/10 fa al Bon Pastor, un barri de Barcelona, del districte de Sant Andreu, encaixat entre indústries i el riu Besòs. Originat el 1929 amb l’edificació del grup de cases barates, hi viuen prop de 14.000 persones per a les quals el metro representa la fi d’un aïllament secular i l’accés a la plena ciutadania. Per això l’han estat reivindicant durant decennis.

Mai tan a prop

Abans de l’estrena del nou metro amb públic, va tenir lloc l’acte institucional d’inauguració, amb el president de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes de Badalona, Jordi Serra, i Barcelona, Jordi Hereu. “Mai no havíem estat tan ben connectats, els milions de ciutadans i ciutadanes que convivim en aquesta gran àrea metropolitana, mai no havíem estat tan a prop com ara”, va constatar el president Montilla, que es va declarar “orgullós” d’haver portat a terme una obra emblemàtica per millorar la vida dels habitants de barris com els de la Salut i Llefià. >

La L9/10 dota d’un transport innovador i eficient 94.000 persones

Reportatge

Els bitllets inaugurals van esgotar-se amb l'afluència massiva dels 28.000 veïns que es delien per estrenar el nou metro. Foto inferior: GISA

4Hora Punta

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va participar activament en els actes d'inauguració. A la foto, l'obertura de l'estació de Bon Pastor.

Després dels discursos hi va haver festa, una a Llefià i una altra al Bon Pastor. I tot seguit la celebració va passar a dins del metro: unes 28.000 persones van visitar eufòriques i embadalides les estacions i els trens automàtics de la nova línia entre Gorg i Bon Pastor, una xifra extraordinària, ja que els dies feiners la utilització se situa a l’entorn dels 10.000 viatges.

Amb els 3,4 quilòmetres estrenats, la línia 9/10 ja en té 7,3 en servei comercial, dels 47,8 que farà quan estigui completada, previsiblement cap al 2014. Sumant-hi els de la línia 11, Barcelona disposa en aquest moment de més de 9 quilòmetres de metro automàtic sense conductor, i 13 estacions equipades amb portes d’andana, la màxima garantia de seguretat i confort per als clients.

Una línia bifurcada

La posada en servei del ramal de Badalona converteix la línia 9/10 en la primera línia moderna del metro de Barcelona amb un model d’explotació en forma d’Y. D’aquesta manera, inicialment els serveis de metro funcionaran entre Bon Pastor i Gorg (L10), d’una banda, i entre Bon Pastor i Can Zam (L9), de l’altra. Anteriorment, aquest esquema bifurcat era el que regia a l’antic Gran Metro, que tenia un tronc comú entre Lesseps i Aragó (actual Passeig de Gràcia), d’on sortien dos ramals, un cap a Rambles i l’altre cap a Correus. Això va ser entre el 1926 i el 1972, quan es va tancar el ramal de Correus per fer les obres que donarien lloc a l’actual línia 4.

La línia 9/10 té freqüències de pas d’un tren cada 6 minuts en cada ramal i de 3 minuts a l’estació comuna de Bon Pastor, entre les 6 i les 22 hores. L’horari restringit permetrà continuar fent proves a les nits al sector entre Bon Pastor i La Sagrera. A l’estiu, quan es posin en funcionament les estacions d’Onze de Setembre i La Sagrera, les freqüències de pas per aquest tram comú seran d’un tren cada 3 minuts, combinant els serveis de tots dos ramals, i l’horari serà l’habitual a la xarxa de metro. •

Felicitacions i festa grossa als barris per la consecució d’una antiga reivindicació popular

Santa Rosa(en construcció)

5

El nou tram de metro automàtic inclou com a novetat l’operació en forma d’Y cap a Santa Coloma i Badalona

A sota: exposició veïnal sobre el metro a Bon Pastor (sup. esq.) i estrena de les instal·lacions a Llefià (sup. i inf. dreta) i Bon Pastor (inf. esq.). Fotos inferior dreta: GISA

El president de la Generalitat, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (dreta) i els alcaldes de Barcelona i Badalona van recórrer el tram inaugurat entre Gorg i Bon Pastor acompanyats de nombrosos mitjans de comunicació.

6Hora Punta

Tres estacions a Badalona i una a Barcelona

El nou tram de metro comprèn quatre noves estacions que facilitaran tant la mobilitat interna entre els barris com les connexions amb Barcelona, mitjançant la correspondència amb la línia 2 a Gorg, i a partir de l’estiu amb les línies 1 i 5 a La Sagrera. De les quatre estacions, tres són dins el municipi de Badalona (Gorg, La Salut i Llefià), mentre que Bon Pastor pertany al districte de Sant Andreu de Barcelona. En totes destaca un disseny arquitectònic de qualitat, singular i alhora funcional, per assegurar la plena accessibilitat.

Gorg és al carrer Alfons XII de Badalona, entre Antoni Bori i Ponent. Donarà servei al barri de Gorg, el pavelló municipal d’esports i el centre comercial Màgic. Inclou la connexió amb la línia 2 i per tant és el destí natural de molts dels primers usuaris de la línia 10 per accedir a la resta de la xarxa de metro. També serveix d’intercanviador amb les línies T5 i T6 del Trambesòs. S’ha construït pel sistema convencional, entre pantalles, i disposa d’un vestíbul de 383 metres quadrats. Els accessos estan equipats amb escales mecàniques i ascensor.

La Salut és una estació de tipus pou construïda a 22 metres de profunditat, a la qual s’accedeix per sis ascensors de gran capacitat i dos d’específics per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). El vestíbul i els passadissos sumen 2.488 metres quadrats. Els quatre accessos són als carrers Salvador Seguí, Joan Valera i l’avinguda Marquès de Sant Mori (2). Al seu voltant hi ha el barri de la Salut, les escoles Baldiri Reixac i Josep Carner, el CAP de la Salut i els mercats de la Salut i del Sol.

Llefià és una altra estació de tipus pou, en què les andanes se situen a 32 metres de fondària. S’hi accedeix per mitjà de sis ascensors de gran capacitat i dos de prioritaris per a PMR. El vestíbul semisoterrat ocupa una superfície de 2.033 metres quadrats. Els accessos són a la cruïlla de la ronda de Sant Antoni de Llefià, l’avinguda d’Amèrica i el carrer Bartomeu. Al voltant hi ha el barri de Sant Antoni de Llefià, el mercat, l’escola Pere Tera i l’institut de secundària Júlia Minguell.

Bon Pastor és la primera estació que s’obre en terme barceloní, al carrer de Sant Adrià amb el carrer d’Enric Sanchis, on hi ha el vestíbul de 700 metres quadrats. S’ha construït en forma de pou, a 16 metres de profunditat, però l’accés principal és a través de sis trams d’escales mecàniques, mentre que les PMR disposen de dos ascensors. En l’àmbit d’influència hi ha el barri del Bon Pastor i els seus equipaments: el mercat, l’escola, el CAP, la biblioteca i el centre cívic.

La Salut, Llefià i el Bon Pastor es connecten a l’àrea metropolitana mitjançant la línia 9/10

De dalt a baix, interior del pou de l'estació de Llefià, andana i connexió amb la línia 2 a Gorg i vestíbul de Bon Pastor.

7

Una línia estructuradoraCarme DeulofeuDirectora gral. d’Obra Civil de GISA

La construcció de la línia 9/10 del metro és un dels projectes més emblemàtics que l’empresa GISA gestiona per compte del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Té una importància cabdal per la seva contribució a l’augment de les condicions socioeconòmiqes i d’accessibilitat i mobilitat d’àrees denses i consolidades però mancades de comunicació, on calia apropar el transport públic col·lectiu i connectar-les amb punts neuràlgics de la Ciutat Comtal.

És una línia estructuradora que unirà cinc municipis i afavorirà els intercanvis monomodals i intermodals amb la xarxa de transport existent, històricament tan radial, i la convertirà en una xarxa mallada.

Aquesta infraestructura és una de les obres civils de més envergadura no només per la inversió que suposa, sinó pel seu concepte innovador, la complexitat tècnica i el nivell de coordinació i gestió que requereix entre els diferents organismes i agents que hi intervenen.

En el moment de la seva concepció aquesta infraestructura va ser pionera, a nivell mundial, en la utilització de tuneladores de gran diàmetre. Se n’han utilitzat cinc, tres de 12 metres de diàmetre i dues de 9,40 metres. Hi ha un petit tram construït en mina, certs trams i estacions construïts amb el sistema cut and cover i, finalment, el tram de viaducte al llarg del carrer A de la Zona Franca.

Però el veritable concepte innovador de la línia 9/10 és l’optimització dels espais necessaris en superfície, en zones altament edificades, per construir-hi les estacions. A l’interior dels túnels de gran diàmetre es construeix una llosa intermèdia que permet independitzar cadascun dels sentits de circulació i disposar-hi la nau d’andanes, sense necessitat d’excavar grans recintes d’estacions des de la superfície o en mina.

Finalment aquest repte, que ja s’ha materialitzat en els trams de Santa Coloma i Badalona, no s’hauria pogut assolir si no fos per la gran col·laboració i coordinació entre tots els organismes i agents implicats en el projecte: conselleria, Ifercat, TMB, GISA, contractistes, assistències en fase de projecte i obra, UPC, CIMNE i CSIC.

Només quan tothom rema en la mateixa direcció es poden fer realitat projectes de la importància de la línia 9.•

Innovació i serveiManel VillalanteDirector gral. de Transport Terrestre de la Generalitat

Un cop posats en servei els dos primers trams de la línia amb vuit quilòmetres i nou estacions en servei i preparant l’arribada en els propers mesos a La Sagrera és un bon moment de posar en valor i fer balanç del que suposa aquesta gran infraestructura ferroviària.

Aquest perllongament trenca la radialitat de la xarxa actual i proporciona un transport massiu a àrees estratègiques cosint i relligant l’àrea metropolitana des del Prat i l’Hospitalet fins a Santa Coloma i Badalona.

La construcció d’aquesta línia ha permès assolir grans reptes d’innovació. El primer, un mètode constructiu que s’ha adaptat als diferents condicionants de l’obra: densitat d’infraestructures i serveis al subsòl, alta densitat de població i una zona geològicament complexa amb topografia canviant. Hi han estat treballant fins a cinc tuneladores d’última generació i han aconseguit alhora una gran profunditat, un impacte mínim a la superfície i que en la major part del traçat els trens circulin en vertical, un sobre l’altre amb estacions tipus pou cilíndric.

Les innovacions tecnològiques es poden veure als combois i a les estacions. La conducció és automàtica, guiada des d’un control central, i les estacions estan equipades amb portes d’andana automàtiques i ascensors intel·ligents. També s’ha posat l’accent en el disseny dels interiors de les estacions, algunes arquitectònicament singulars, cosa que demostra que qualitat i funcionalitat van unides. A nivell operatiu, la posada en servei de la línia 9 ha suposat, per a TMB, un repte en l’organització dels llocs de treball i la seva adaptació al funcionament d’una línia sense conductor.

També el model de finançament és innovador i permet una millor eficiència pressupostària pública i potencia la participació del sector privat en el finançament d’infraestructures bàsiques del país. L’operador de la línia és TMB i la novetat és en la construcció i manteniment de les estacions a càrrec dels concessionaris.

Actualment ens trobem en un escenari avançat: ja s’han pogut posar en servei dos trams de manera que s’han assolit i fins i tot ultrapassat les expectatives, s’ha construït més del 75% del traçat, només sis de les 52 estacions no s’han iniciat i val a dir que s’han superat alguns moments difícils, però aquesta ambiciosa actuació encara amb bona salut la recta final i aconseguirà que al voltant de 130 milions de passatgers la puguin fer seva ben aviat. •

Opinions

8Hora Punta

“La L10 és una autèntica revolució per a milers de famílies badalonines”Jordi Serra Alcalde de Badalona

Entrevista

Text Jordi Navarro Fotos Silvia T. Colmenero

9

Jordi Serra (Badalona, 1955) és alcalde de Badalona des de fa només dos anys, quan va substituir l’alcaldessa Maite Arqué. Serra, però, va entrar a l’Ajuntament com a electe en les eleccions municipals del 2003, i va ocupar entre altres responsabilitats la regidoria del Districte 4, que inclou el barri de la Salut, on fa pocs dies s’ha inaugurat una de les tres noves i espectaculars estacions de la línia 10 del metro, que juntament amb la de Llefià i Gorg amplia i millora el servei de transport públic de què disposen els ciutadans de Badalona.

—A part de la nova línia 10, aquest any està previst posar en servei una nova estació de la línia 2, la Badalona Pompeu Fabra. Què suposarà l’arribada del metro a l’Illa Central de Badalona?—Reforçar i eixamplar el centre de la ciutat. Fer molt propera l’àmplia i diversificada oferta de serveis del nostre centre de ciutat a tot Badalona i l’àrea metropolitana. També a l’entorn del Barcelonès Nord, Badalona reforça el seu poder d’atracció. En benefici de l’activitat econòmica, la prosperitat i de la qualitat de vida ciutadana. D’alguna manera, en perspectiva metropolitana, les noves línies tenen un paper molt reequilibrador.

—Fins ara només hem parlat de Metro, però Badalona també té servei de Bus i el tren de Rodalies. Considera que Badalona compta amb suficient transport públic? —S’està veient reforçat de manera notable. Primer amb les obres d’adequació a l’estació de tren de Renfe, que estan a punt de començar amb una inversió d’Adif de gairebé quatre milions d’euros. També amb les obres al tram de Sant Andreu Arenal, que a nosaltres ens han significat un increment en les freqüències de pas de trens. El servei de bus urbà s’ha vist ampliat de manera considerable els darrers anys, és un servei molt ben acceptat i que ha obtingut exigents certificacions de qualitat que no són fàcils d’assolir. Com en tot, penso que encara millorarem més, sobretot cap a una mobilitat sostenible.

—I en què millorarà el transport públic de Badalona en els propers anys?—En molt. Jo crec que el següent pas ha de ser fer possible que la línia 1 s’estengui des del Fondo, passant per Montigalà fins a Lloreda; i, més endavant fins a Bufalà. També fer arribar el tramvia fins al port de Badalona on, ben a prop, tindrem, d’aquí un parell d’anys, el Museu Nacional del Còmic i la Il·lustració a l’edifici de la CACI, a tocar del mar.

—Una de les icones de Badalona és el seu casc antic i la façana marítima. Quins projectes tenen en aquest territori?—Doncs estem invertint com mai en la façana marítima. Les obres a la Rambla s’estan acabant, el Pont del Petroli recuperat, el Passeig Marítim començarà d’aquí poc amb una inversió de més de 10 milions d’euros. També estem treballant per posar el port de Badalona més a l’abast, amb més cultura, oci i activitats esportives i ciutadanes, recuperant la llotja, per exemple. Acabem de posar en funcionament el pont de Sant Lluc i una part de

F a molt poc que s’ha inaugurat la nova línia 10 de metro a Badalona. Què comporta per a la ciutadania de Badalona aquesta nova línia?

—Una millor comunicació a l’abast de més de 80.000 persones que, a partir d’ara, estan molt més a prop de tot arreu. De moment, superem la barrera de l’autopista per sota. I de portes enfora tenim un munt de serveis més a l’abast. També ens apropa als veïns Santa Coloma i Barcelona. És una autèntica revolució per a la vida quotidiana de milers de famílies, per desplaçar-se a la feina, a estudiar, per al dia a dia. És una gran conquesta col·lectiva. El 18 d’abril va ser un dia històric per a tot Badalona i no només per als barris de Llefià, la Salut i Gorg.

—Quina impressió li mereixen les noves estacions?—Espectaculars. Si em permeteu, s’ha construït un nou espai públic de primera categoria a sota terra. Embelleix la ciutat i els barris de Llefià, la Salut i Gorg. Guanyem una infraestructura a Badalona que, per la tecnologia que incorpora, és capdavantera a Europa. I tota la ciutadania ho està valorant. El primer dia de servei, 28.000 persones van visitar-la en una sola tarda. Feia molts anys que ho esperàvem i la presència massiva d’usuaris va ser un bon exemple d’això.

—Badalona ja disposava de metro, una part de la línia 2, des d’Artigues/Sant Adrià a Pep Ventura... Com valora el servei que ofereix el metro a Badalona?—Fa exactament 25 anys que el metro arribava a Pep Ventura. Ha permès una major integració metropolitana. Facilitar i fer més còmode els desplaçaments a molts ciutadans. Un servei fonamental en la mobilitat sostenible i eficient a totes les grans ciutats del món. Ara, després de massa anys d’espera, fem un altre gran salt endavant amb la línia 10.

“En perspectiva metropolitana, les noves línies de metro tenen un paper molt reequilibrador”

10Hora Punta

la Rambla del Gorg i, després de l’estiu, ja tindrem la segona fase de la mateixa Rambla i el pont del carrer Indústria. Pel que fa a Dalt la Vila, hem avançat molt des del diàleg amb el veïnat, i la dimensió romana de Badalona també s’ha enfortit com a actiu cultural i econòmic amb la integració de les Termes i el jaciment de Font i Cussó i la millora i ampliació del museu finançat amb els Fons Estatals d’Inversió Local.

—Enguany Badalona ostenta la capitalitat de la cultura catalana. Què pot oferir Badalona a Catalunya en aquesta matèria?—Estem posant en valor tot el que fem i ho volem oferir a tot el país. Els festivals musicals, de cinema, de màgia, la Magna Celebratio romana, les nostres Festes de Maig amb la Cremada del Dimoni. Projectem tot el nostre patrimoni cultural, a partir de la diversitat, el pluralisme i la riquesa de les nostres entitats, i fem difusió de personalitats badalonines com ara Maria Aurèlia Capmany, Margarida Xirgu i Pompeu Fabra, entre d’altres.

—Badalona és una ciutat amb més de dos mil anys d’història, i una de les principals poblacions de Catalunya. Com enllacen a Badalona història i tradició amb modernitat i futur? —Badalona és una ciutat apassionant i diversa,

“Badalona és una ciutat treballadora, feta a si mateixa, capaç d’afrontar els reptes per transformar-se”

Jordi Serra durant els actes inaugurals de la línia 9/10 el 18 d'abril.

11

capital de la cultura i, al mateix temps, compta, per exemple, amb centres d’excel·lència en la recerca genòmica com l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer al complex de Can Ruti. Tot aquest ampli ventall de possibilitats es fa realitat a la nostra ciutat. Celebrem el nostre ric passat romà amb la Magna Celebratio i, a la vegada, tenim empreses de tecnologia punta. Tot aquest mosaic divers forma part d’aquesta realitat fascinant que és Badalona, una ciutat treballadora, feta a si mateixa. Capaç d’afrontar els reptes per transformar-se. Aprofitant el millor del passat per construir el futur.

—La crisi econòmica està afectant considerablement tots els ajuntaments. Suposo que Badalona no n’és una excepció?—En efecte, el sector immobiliari i la seva crisi ha fet baixar els ingressos. No obstant això, la inversió pública actual no té precedents. Igualment, estem mirant de reduir la despesa i concentrar els recursos a atendre les persones i construir infraestructures i inversió per a la qualitat de vida i el desenvolupament.

—Com podrà sortir Badalona de la crisi? Amb la indústria, la cultura, el turisme...?—Badalona té de tot. Serà un mix de potencial d’oci, turisme i serveis a les persones, amb serveis sanitaris de qualitat i valor afegit. Tot això donant suport i mantenint l’activitat als importants polígons industrials per mitjà d’infraestructures com la nova B-500 amb el túnel de la Conreria. En tot cas, serà des de la cooperació i la concertació entre el sector públic i el privat, donant suport a la creativitat i l’emprenedoria, posant l’èmfasi en formació i capital humà. Badalona estarà en primera línia de sortida en el moment de la recuperació. Aquesta és la feina que fem intensament a partir dels recursos amb què comptem.

—Vostè ha format part tant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com de la Diputació de Barcelona. Com valora els nous projectes d’organització territorial, i en concret la creació de la vegueria de Barcelona i el futur Govern metropolità?—La ciutat metropolitana és una realitat que cal governar en urbanisme, medi ambient, residus... Per crear economies d’escala i poder vertebrar territori i millorar la cohesió social. Una ciutat de ciutats que ha de concentrar recursos i elaborar estratègies per competir en un entorn obert europeu i mundial de ciutats. Dins d’aquest context, el Barcelonès Nord és un centre potent. Pel que fa a la vegueria, l’adaptació de la nova estructura supramunicipal ha de mantenir

“Amb el nou metro, Badalona reforça el seu poder d’atracció en benefici de l’activitat econòmica, la prosperitat i la qualitat de vida ciutadana”

els recursos i les funcions de la Diputació. El seu paper de suport al món municipal ha estat i és clau. Estic convençut que serà així.

—Com somia la Badalona del 2025?—Deia en la meva investidura que volem deixar la ciutat millor que com l’hem rebuda. La Badalona del 2025 serà més capital, tindrà la B-500 feta, una platja i una façana marítima de qualitat i més atractiva. Els seus barris estaran reformats, amb una xarxa d’equipaments socials, d’educació, de salut i esportius, d’atenció als joves i a la gent gran encara millors. Serà una ciutat cohesionada i diversa. La feina de tot l’Ajuntament va dirigida de manera intensa a fer-ho realitat. •

12Hora Punta

El programa d’activitats de la Primavera Cultural de TMB arriba al seu equador amb un balanç engrescador i amb algunes propostes a l’agenda que prometen altes dosis de creativitat i diversió.

La Primavera Cultural de TMB s’està deixant sentir amb força a les instal·lacions del metro i dels autobusos des de principis de març. Aquest programa d’accions culturals de

diferents disciplines com ara les arts escèniques, la música, l’art gràfic, les videocreacions, la literatura i la moda ja ha deixat records difícils d’oblidar. De moment, les activitats estrella han estat el viatge en un tren històric del 1924, el quart concurs de relats curts online de TMB amb motiu de la diada Sant Jordi i totes les accions relacionades amb la música i la creació d’avantguarda.

Així, a mitjans del mes d’abril els apassionats de la història del transport públic van poder gaudir d’un viatge dalt del primer comboi de metro del 1924. Un viatge a través del temps que es complementarà, el 13 de juny, amb un ral·li de vehicles clàssics que faran un recorregut entre Barcelona i Caldes de Montbui.

De la mateixa manera, en el marc de la festa del llibre, la participació dels ciutadans en la 4a edició del Concurs de Relats Curts de TMB va tornar a ser un èxit. S’hi van presentar més de 2.500 narracions i la web va registrar més de 45.000 visites. En aquesta edició, els escriptors Màrius Serra i Sílvia Soler van escriure un relat curt en viu i en moviment dalt d’un bus i al metro, i, com és habitual, TMB també va portar a terme un seguit d’activitats i va instal·lar un estand, on autors com Emili Teixidor i Ferran Torrent van firmar les seves obres.

L’estació de metro d’Universitat fins ara ha estat l’epicentre de la celebració de moltes de les activitats de la Primavera Cultural de TMB. La cèntrica estació va ser testimoni de l’entusiasme dels centenars d’usuaris que van gaudir d’una espectacular exhibició de ball. Però, a més de moure l’esquelet, a Universitat també s’ha pogut escoltar una audició de les proves d’idoneïtat dels Músics al Metro. A més, durant uns dies els usuaris també van plasmar en un videoràpid la seva Barcelona somiada per al 2159, dins les activitats de l’Any Cerdà, i els timbals van ressonar intensament colpejats per un grup de ballarins i percussionistes del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre.

L’estrena del mes també va donar pas a la

La primavera brilla en la seva màxima esplendor

Actualitat

A la foto central, el pediatra Carlos González firmant un dels seus llibres.

13

Tota la programació es pot consultar a primaveracultural.tmb.cat

22a edició de la Gimcana TMB de Barcelona, a la celebració de diferents concerts al metro amb motiu del Dia de l’Òpera i a l’entrada de la poesia en la vida quotidiana dels usuaris del transport públic.

Però la primavera no s’acaba aquí: fins al proper 22 de juny encara es viuran noves experiències. El San Miguel Primavera Sound 2010 tindrà un pròleg singular, una vetllada d’actuacions musicals en viu dins del metro, i ja gairebé encetant l’estiu TMB obrirà un nou espai a la creativitat a l’estació de Diagonal (L5), l’Espai Mercè Sala, que acollirà diverses exposicions. A més, el 17 de juny, el Sub ModaFAD transformarà l’intercanviador de Diagonal (L3-L5) en una passarel·la de moda on es podran veure les col·leccions dels dissenyadors guanyadors d’anteriors edicions del certamen ModaFAD Barcelona.

D’altra banda, a Diagonal també es podrà descobrir el programa Connectats, per conèixer la ciutat a través de diferents videocreacions de joves, i al funicular de Montjuïc es presentarà el llibre Barcelona Metro a Metro, de Marta Torres, sobre les singularitats de l'entorn de cadascuna de les estacions del suburbà. •

Dreta, de a dalt a baix: Sílvia Soler escrivint el seu relat en moviment al vestíbul de Diagonal (L5), l’exposició amb motiu de l’Any Cerdà al passadís de Passeig de Gràcia (L2-L4) i les proves d’idoneïtat dels Músics al Metro a Universitat (L2).

14Hora Punta

Catalunya des del bus

Actualitat

Sortides diàries (excepte els dilluns)

La Figueres de Dalí i Girona 8.30 h - 20.00 h 71 €

Montserrat i Sitges 8.30 h - 19.00 h 69 €

Sortides setmanals

Fórmula 1, shopping i Modernisme 8.30 h - 19.00 h 69 €

Mercat i Cultura a Vic 8.30 h - 14.30 h 35 €

Sortides 4 dies a la setmana

Vi i Cava 8.30 h - 16.00 h 59 €

5 rutes des de Barcelona

Sortides garantides amb reserva prèvia

Des del 23 de març el Catalunya Bus Turístic (CBT) proposa sortides d’un dia des de Barcelona per visitar alguns dels indrets més emblemàtics del nostre país.

Enguany el CBT compleix la seva setena edició, però les propostes i trajectes que aquesta iniciativa posa a l’abast s’han ampliat fins a completar un total de cinc

rutes diferents. N’hi ha dues que es fan de dimarts a diumenge: la visita a Montserrat i Sitges i la Figueres de Dalí i Girona. Els dimecres, dijous, divendres i diumenges es pot fer una excursió per la ruta del vi i del cava. També hi ha una sortida setmanal a Vic, els dimarts, per veure el mercat i la cultura del seu casc antic. Finalment l’última ruta, que es fa els dissabtes, inclou un itinerari pel modernisme i la visita al circuit de Montmeló i al recinte comercial de la Roca del Vallès.

Totes les sortides a aquests indrets d’interès cultural i turístic de Catalunya s’organitzen per a grups i inclouen visites guiades d’un dia o de mig dia, descomptes en comerços i restaurants i, algunes, també degustacions de productes típics. Igualment, el CBT ofereix un ampli ventall de possibilitats fetes a mida i/o extres per a clients que ho sol·licitin prèviament. Els autobusos que fan les excursions estan completament equipats i disposen de guia acompanyant que facilita la informació necessària durant tot el trajecte. En el servei s’utilitzen tres idiomes (català, castellà i anglès) i els turistes també reben una guia detallada de tots els llocs que visiten.

Aquesta proposta turística es va crear el juliol del 2003, només amb dues rutes diàries i criteris similars pel que fa als descomptes del Barcelona Bus Turístic, que ja feia temps que funcionava amb èxit. La seva posada en marxa, gràcies a una aliança amb operadors privats del transport, té com a objectiu permetre que els visitants de Barcelona i també la gent que hi viu facin alguna excursió d’un dia a llocs d’interès de Catalunya que quedin a prop. Concretament, és una iniciativa conjunta de Turisme de Barcelona, Turisme de Catalunya, Grup Sarbus, Grup Alsa i TMB. •

+ www.barcelonabusturistic.cat

Els trajectes del Catalunya Bus Turístic enguany s'han ampliat a cinc

15

Fruit del nou contracte programa, el sistema de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona rebrà 1.465 milions d’euros en el període 2009-2010, un 21% més que el bienni anterior.

El nou Contracte Programa 2009-2010 entre l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Administració General de l’Estat, acordat i pendent de la firma, comporta

un nou augment, fins als 1.465 milions d’euros, de l’aportació de les administracions al sistema de transport públic metropolità.

Les subvencions per al bienni 2009-2010 representen un increment del 21% respecte del període anterior. L’Administració General de l’Estat hi aporta 313 milions d’euros, la Generalitat de Catalunya, 571 milions d’euros, l’Ajuntament de Barcelona el subvenciona amb 167 milions d’euros, i l’Entitat Metropolitana del Transport hi contribueix amb 183 milions d’euros. La resta correspon a aportacions diferides.

El cost del sistema de transport públic a la regió metropolitana de Barcelona (tarifes + subvencions) ha passat de 506 milions d’euros anuals en el període 1998-2001 a 1.222 milions d’euros en el 2009-2010, la qual cosa suposa que s’ha més que duplicat en deu anys, com a conseqüència de l’extensió de les xarxes, la integració tarifària i la millora constant de l’oferta.

El sistema es finança principalment per dues vies: la recaptació per la venda de títols de transport i les subvencions que aporten les administracions públiques. En deu anys la part que cobreixen les tarifes ha baixat deu punts: representaven un 50% i ara són un 40%, mentre que les administracions han augmentat la seva participació del 50% al 60%. Això vol dir que hi aboquen quasi el triple de recursos.

El 56% dels recursos per al 70% dels viatges

Entre els anys 2009 i 2010, TMB rebrà unes aportacions totals de 824 milions d’euros per completar el finançament de les seves xarxes de metro i autobusos, mentre que Ferrocarrils de la Generalitat rebrà 169 milions, els altres operadors d’autobusos metropolitans 201 milions, els autobusos dependents de la Generalitat 63 milions, el tramvia 95 milions (més la inversió en infraestructura, que suposa una altra partida de 82

Les administracions cobreixen el 60% del cost del transport públic metropolità

milions) i altres, 31 milions. En el cas de TMB, FGC i altres operadors d’autobusos metropolitans, l’import inclou la subvenció de la tarifació social.

Això vol dir que TMB, que a través de les seves xarxes de metro i bus efectua el 70% dels viatges que es fan a la regió metropolitana en transport públic, rep el 56% dels fons. Els recursos econòmics que s’hi destinen són, doncs, els que beneficien un nombre més alt de ciutadans. •

El contracte programa 2009-2010

ORIGEN DE LES APORTACIONS (milions d’euros)

Generalitat 571

Administració General de l’Estat 313

Ajuntament de Barcelona 167

Entitat Metropolitana del Transport 183

Aportacions diferides 231

TOTAL 1.465

2002

-200

4

Evolució del finançament del sistema de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona

1.400

1.200

1.000

800

600

400

200

0

1998

-200

1

2005

-200

6

2007

-200

8

2009

-201

0

Tarifes

Subvencions

Mitjana anualCP

488

37673360%

49040%

603

473

386

324

25450%

25350%

16Hora Punta

Tallers Oberts del FAD, a prop de la creació artísticaEls dies 29 i 30 de maig i 5 i 6 de juny el Foment de les Arts i el Disseny (FAD) enceta una nova edició de la iniciativa cultural Tallers Oberts, un projecte que consisteix en la visita a tallers de creadors per conèixer l’obra i la manera de treballar dels artistes barcelonins.

Tallers Oberts proposa viure l’art d’una manera diferent, on l’experiència es nodreix de la interacció entre un públic itinerant, que viatja pels carrers de la ciutat buscant en l’obra d’art aspectes que l’aproximin a l’artista que viu i treballa a Barcelona.

A banda de les jornades de portes obertes als tallers, la iniciativa també comprèn demostracions de tècniques, mostres artístiques, visites guiades i itineraris creatius pels diferents barris de la ciutat. Per als més petits, també s’han preparat tallers infantils i una gimcana artística.

Una de les activitats estrella serà l’exposició Síntesi, una iniciativa que enguany tindrà seus a cadascun dels districtes de Barcelona. Es tracta d’una exposició col·lectiva a partir d’una selecció entre els artistes participants en les jornades de portes obertes.

Fruit del conveni marc de col·laboració que TMB ha subscrit recentment amb el FAD, l’empresa col·labora aquest any amb l’emissió d’un espot pel Canal Metro durant els dies de l’esdeveniment i amb la distribució de fullets a la xarxa de metro i autobusos.

Totes les activitats que inclouen els Tallers Oberts són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania. •

+ www.tallersoberts.net + www.fad.cat

Ens han visitat—30 de març: L9/10 i CCMDelegació del Circuit de Catalunya

—8 d’abril: L9/10 Neo Trans Korea

—10 d’abril - Mercat Nou L1Associació de Veïns del Districte de Sants-Montjuïc

—12 d’abril: L9/10Metro de Hèlsinki

—14 d’abril: CCM i HortaMàster en mobilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya

—17 d’abril: L9/10Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona

—20 d’abril: CCMCicle formatiu Joan Brossa

—22 d’abril: L9/10 i CCMEuskotren

Breus

Una representació de la Cam-bra de Comerç de Barcelona va visitar el tram de la línia 9 inaugurat al desembre.

Sabíeu queEn una enquesta a prop d’un miler d’usuaris del Barcelona Bus Turístic, els aspectes més ben valorats van ser la comoditat dels vehicles i la neteja.

També es van considerar molt positivament el contingut de les explicacions, la qualitat del material lliurat i el nivell d’idiomes dels informadors. Tots aquests aspectes es van puntuar per sobre del 90% de nivell de satisfacció. La valoració global dels serveis del Barcelona Bus Turístic el 2009 va ser d’un 94,7%.

Font: 861 entrevistes a clients del Barcelona Bus Turístic (juliol 2009)

Els Tallers Oberts del FAD aproximen el públic a l’obra de creadors barcelonins. Foto: FAD

17

Conveni de col·laboració entre TMB i la Fundació Acció Contra la Fam

En virtut de la nova política d’acció social de l’empresa, el 16 d’abril TMB va subscriure un conveni de col·laboració amb la Fundació Acció Contra la Fam.

El conveni recull l’esperit de col·laboració amb entitats en matèria de difusió que lidera una de les comissions del Pla Director de Cooperació i Solidaritat, aprovat recentment.

Els termes de l’acord inclouen l’oferiment dels suports de comunicació corporatius de TMB per difondre algunes de les campanyes d’aquesta entitat, així com la realització conjunta d’una campanya de difusió i captació de fons en cas d’emergència. Aquesta acció complementa el Conveni d’Acció Humanitària que Acció Contra la Fam té signat amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

Altres activitats de comunicació interna que inclou el conveni són la difusió entre els empleats de la campanya conjunta amb Accor Services Ara els Ticket Restaurant® amaguen més menjar del que imagines, prevista per a finals del mes de maig, i la celebració conjunta del Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre) per donar a conèixer la realitat dels 1.000 milions de persones que passen fam al món.

Acció Contra la Fam és una fundació privada no governamental sense ànim de lucre que lluita contra la fam al món mitjançant l’organització de missions d’urgència en matèria de nutrició, sanitat i hidrologia, així com mitjançant la formació de professionals capaços de treballar en tasques d’urgència humanitària en zones afectades. •

+ www.accioncontraelhambre.org

El Barcelona Bus Turístic estrena cobertaAmb l’arribada de la primavera, el Barcelona Bus Turístic està fent una prova experimental amb la instal·lació d’una coberta que permetrà als seus usuaris fer front a les possibles afectacions metereològiques que pateixi la ciutat de Barcelona.

De moment, aquesta coberta està instal·lada en un prototipus d’autobús de doble pis que està en funcionament diàriament per fer les proves.

La previsió és disposar de dos prototipus per poder fer una avaluació de les qüestions tècniques i de manteniment que comporta aquest nou dispositiu i al llarg de l’any incorporar noves unitats.

El 4 de juny s’iniciarà el Barcelona Bus Turístic Nit per quart any consecutiu, un itinerari nocturn on es podrà gaudir de la llum i el color dels edificis i paisatges més emblemàtics de la ciutat des d’una perspectiva insòlita i màgica: la planta superior descoberta del Barcelona Bus Turístic.

Com ja ve sent habitual, el recorregut nocturn inclou els edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sagrada Família, el passeig de Colom, el Poble Espanyol i la plaça Espanya –entre d’altres– i inclou una parada per gaudir de l’espectacle d’aigua, llum i música de la Font Màgica de Montjuïc. A més, a dalt del bus hi ha un informador que comenta, en diferents idiomes, tot el recorregut per treure el màxim profit del Barcelona Bus Turístic Nit.

El Barcelona Bus Turístic és el servei de visita turística oficial de la ciutat de Barcelona. Obert a tota la ciutadania, aquest servei permet descobrir els racons més especials de la ciutat. En servei des del 1987, és operat per TMB en associació amb Turisme de Barcelona. •

+ www.barcelonabusturistic.cat

Cessió d’un minibús a l’entitat Apindep RonçanaDins de les cessions d’actius en desús que TMB desenvolupa des de fa anys en el marc del pla de cooperació, el 22 d’abril es va fer donació d’un minibús adaptat a la Fundació Apindep Ronçana. Responsables de l’àrea d’Autobusos de TMB van entregar el vehicle a representants d’aquesta entitat en un acte a la cotxera del Triangle.

TMB col·labora per primera vegada amb Apindep Ronçana amb la donació d’un vehicle de transport adaptat, que serà utilitzat per a les sortides de lleure dels seus socis, l’acompanyament laboral i a centres especials, i la pròpia logística de l’entitat.

Apindep és una associació que va néixer fa 15 anys amb l’objectiu de lluitar per la plena integració escolar, social i laboral de les persones amb discapacitat. Aquestes persones, tot i tenir capacitat productiva, veuen limitada la seva vida laboral per manca d’oferta, formació, tutela i seguiment.

Per aconseguir aquest objectiu, Apindep ofereix desinteressadament a les empreses que vulguin contractar un dels seus membres la selecció de personal i la gestió de la borsa de treball, la formació específica, l’acompanyament i el seguiment, i el monitoratge dels treballadors amb discapacitat el temps que sigui necessari.

El seu àmbit d’actuació comprèn les comarques del Vallès Oriental i part de l’Occidental, el municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà, la Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i rodalia. •

+ www.apindep.santaeulaliaroncana.cat

La nova coberta del Barcelona Bus Turístic està en fase de proves en un vehicle de la ruta vermella.

L'acte de donació del vehicle a la Fundació Apindep Ronçana va tenir lloc al centre de Triangle el 22 d'abril.

Natalia Anguera, delegada de Catalunya d’Acció Contra la Fam, abans de signar el conveni amb la representació de TMB.

18Hora PuntaMón Metro

L’avanç del Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 preveu una inversió de 25.000 milions d’euros en l’ampliació i millora de línies ferroviàries a la regió metropolitana de Barcelona.

La línia 3 de metro creixerà per tots dos extrems, 7,8 quilòmetres en direcció a Sant Feliu de Llobregat, d’una banda, i 0,9 quilòmetres cap al Besòs, de l’altra, cosa que

suposarà afegir-hi nou estacions al Baix Llobregat i una més, de connexió amb la línia 1, a Trinitat Vella. És una de les actuacions destacades que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) inclou en l’avanç del Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2009-2018, el full de ruta de les ampliacions i millores del transport públic col·lectiu a la regió metropolitana de Barcelona.

L’extensió de la línia 3 des de Zona Universitària representarà l’arribada del metro a quatre municipis més: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. Per l’altra banda, la continuació del túnel des de Trinitat Nova a Trinitat Vella, passant sota la Meridiana, multiplicarà les possibilitats de connexió entre el Barcelonès Nord i la part alta i el centre de la ciutat de Barcelona.

El pla de l’ATM suposarà la construcció d’un total de 360 quilòmetres i 227 estacions a la xarxa de transport públic, a metro, FGC, tramvia i Rodalies, així com l’adquisició de 379 trens i la millora de set intercanviadors, per un import conjunt de 25.242 milions d’euros. Es dóna així continuïtat a l’anterior PDI 2001-2010, dins del qual s’han construït 13,1 quilòmetres de metro i 15 estacions, entre altres actuacions que sumen una inversió de més de 9.000 milions d’euros.

Noves prolongacions i connexions

A la xarxa de metro s’ha planificat per a aquests deu anys un creixement de 77,3 quilòmetres i 80 noves estacions. S’hi compten, a banda de les prolongacions de la línia 3 esmentades, l’allargament de la línia 1 per tots dos extrems, l’arribada de la línia 2 al centre de Badalona, la connexió de la línia 4 a La Sagrera, la prolongació de la línia 5 entre Horta i Vall d’Hebron i la posada en servei de tota la línia 9/10.

El PDI suposarà ampliar la xarxa existent, amb la creació de noves línies i l’allargament d’altres, la

La línia 3 es prolongarà pels dos extrems amb 10 estacions més

modernització i renovació d’altres trams actuals, la creació i millora d’intercanviadors potents per facilitar els transbordaments, i altres infraestructures per potenciar el transport públic col·lectiu per carretera, com ara carrils bus-VAO. Això permetrà donar servei a 1,4 milions de viatgers més diàriament.

FGC. Com a novetat respecte al PDI 2001-2010, inclou la prolongació de la L8 fins al Besòs per Gràcia, la de la L6 fins a Finestrelles, l’allargament de la línia del Vallès fins a Castellar del Vallès, la variant de la línia Llobregat-Anoia al polígon de Can Amat i la nova cua de maniobres de Catalunya. Aquestes actuacions i les ja incloses al PDI anterior sumen 46,1 quilòmetres i 31 estacions.

Tramvia. El nou PDI introdueix algunes novetats per ampliar la xarxa de tramvia, com ara la prolongació de la T3 fins a Quatre Camins, la de la T1 fins a Sant

19

En els pròxims deu anys s’afegiran 360 quilòmetres i 227 estacions a la xarxa ferroviària de la regió metropolitana

Boi de Llobregat, el nou tramvia UAB-Montcada, la prolongació de la T4 fins al port de Badalona, i la de la T6 fins a Sant Adrià de Besòs. A més, inclou altres actuacions, amb les quals, en conjunt, s’arriba als 34,8 quilòmetres nous de xarxa i 62 parades.

Rodalies. A més de detallar les infraestructures que són competència de la Generalitat que s’executaran fins al 2018, el PDI també inclou la construcció d’altres que pertanyen a la xarxa ferroviària estatal. En aquest sentit, proposa executar noves línies ferroviàries, com ara la línia orbital i la nova línia del Maresme per l’interior, prolongar-ne d’altres, com ara la R3 entre Cornellà i Castelldefels, i construir variants de traçat per poder millorar la capacitat del transport públic, en coherència amb el Pla de Rodalies 2008-2015. •

+ www.atm.cat

Inversió associada al PDI 2009-2018

Inversió (milions d’euros)

Ampliació de la xarxa existent (total) 12.522

Actuacions a Metro i FGC 6.375

Actuacions a la L9 5.610

Tramvia 537

Modernització i millora de la xarxa existent 3.393

Millora d'intercanviadors 1.060

Actuacions a la xarxa ferroviària estatal 8.267

Total 25.242

20Hora Punta

El nou conveni de col·laboració entre TMB i Gas Natural Fenosa preveu diverses mesures per reduir les emissions contaminants de la flota d’autobusos a l’àrea metropolitana de Barcelona.

La recerca de noves energies que ajudin a protegir el medi ambient i millorin la qualitat de l’aire és una de les prioritats de TMB, per així reduir l’impacte ambiental que provoca

la seva activitat diària. Per aquest motiu, i des de fa uns anys, la companyia experimenta amb energies alternatives, opcions més netes i eficients per a la propulsió de la seva flota d’autobusos tot seguint amb la promoció de la mobilitat sostenible entre la ciutadania.

En la línia d’estímul i suport a la innovació de les tecnologies i energies alternatives aplicades al transport públic, el 21 d’abril, el vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, i el director general de Negocis Minoristes d’Energia de Gas Natural Fenosa, Josep Moragas, van subscriure un nou conveni de col·laboració entre totes dues entitats per reduir les emissions contaminants de la flota d’autobusos de TMB i així millorar la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’acord amb Gas Natural Fenosa incorpora diverses accions en favor del medi ambient, per tenir uns vehicles eficaços però alhora més verds, més purs i més nets. Entre aquestes accions, hi ha la substitució de 204 autobusos amb motor dièsel per vehicles propulsats amb gas natural. Aquesta mesura permetrà reduir les emissions anuals de NOx

(òxids de nitrogen) en més de 346 tones. Els primers 80 autobusos de gas natural ja estan encarregats

Una acció conjunta pel medi ambient

Món Bus

a diverses empreses d’automoció i entraran en servei a principis de l’any 2011; els 124 restants s’incorporaran fins al 2015, de manera que la flota de vehicles de gas de TMB, que ara és de 296 unitats, assolirà les 500, prop de la meitat del total, que és de 1.080 autobusos.

D’altra banda, les dues institucions també han acordat introduir filtres d’alta eficiència de retenció de contaminants als tubs d’escapament del voltant de 500 autobusos dièsel de la flota actual de TMB per tal de reduir-ne les emissions nocives. Amb aquesta mesura, anualment disminuiran prop de 200 tones d’emissions de NOx.

Hibridació d’autobusos de gas natural

Una altra iniciativa que es desprèn d’aquest conveni és un innovador projecte d’investigació per hibridar autobusos de gas natural, amb la incorporació de motors de tracció elèctrics. Aquest nou mode d’hibridació de vehicles segueix la línia marcada pel recent projecte Retrofit, un desafiament tecnològic de TMB que ha comptat amb la col·laboració d’empreses com Siemens, Edag, Noge i Acció10. A la construcció d’aquest nou prototip d’autobús híbrid (dièsel-elèctric), que ha de servir de referència per a la hibridació en sèrie dels vehicles dièsel, TMB vol afegir-hi una nova experiència en la conversió d’un dels seus autobusos ja existents. Aquesta nova combinació entre motor de gas natural i elèctric és una nova mostra de la preocupació de l’empresa per

Dídac Pestaña (TMB) i Josep Moragas (Gas Natural Fenosa) van rubricar l'acord el 21 d'abril.Foto: Gas Natural Fenosa

2121

L’acord suposa, entre altres mesures, incorporar 204 nous autobusos de gas natural fins al 2015, introduir filtres d’alta eficiència als vehicles dièsel i investigar per hibridar vehicles de gas natural

Detall del repostatge d'un bus de gas natural comprimit; aquests vehicles representen actualment un 28% de la flota de TMB.

reduir al màxim l’impacte ambiental que es deriva de la seva activitat.

En aquest sentit, l’objectiu actual és desenvolupar la solució tècnica i avaluar quina seria la reducció d’emissions d’aquest híbrid de gas natural i, en especial, l’estalvi en el consum de combustible que suposaria el nou model, i identificar la viabilitat de promoure’n l’ús en el futur.

Ampliació de la cotxera de Zona Franca

En el marc del conveni també s’ha acordat col·laborar en la implementació de mesures d’eficiència energètica a la flota d’autobusos, per tal de reduir-ne l’impacte ambiental. Així, mitjançant l’elaboració d’un pla director d’eficiència energètica per a les instal·lacions de TMB, es podran implantar aplicacions de cogeneració, estacions de compressió, energia solar, increment del nombre d’autobusos de gas natural i altres solucions i tecnologies.

Finalment, l’acord també preveu l’ampliació de la base logística de la cotxera de la Zona Franca, amb la incorporació de quatre nous punts de recàrrega de gas natural. Amb aquesta mesura les dues entitats volen assegurar la capacitat de la cotxera per cobrir la recàrrega del combustible dels 500 autobusos de gas natural amb què comptarà la flota abans del 2015.

Aquest conveni s’emmarca en la històrica col·laboració entre Gas Natural i TMB, que es va

iniciar l’any 1994, per introduir el gas natural a la flota d’autobusos urbans i millorar d’aquesta manera la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fruit d’aquest acord, actualment els vehicles de TMB que funcionen amb gas natural comprimit representen el 28% de la flota. En aquest sentit, el gas natural permet reduir en un 85% les emissions d’òxids de nitrogen, la pràctica totalitat de partícules en suspensió i fins a un 20% les emissions de CO2. •

Reduccions de NOx per procedència (tones/any)

199

228427

199

258457

199

287486

199

317516

600

500

400

300

200

100

0

2010

2011

2013

2014

2015

2012

199

114313

199

346545

Reduccions per filtres

Reduccions per nous busos GNC

22Hora PuntaCultura

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha fet reviure per una nit el seu primer comboi de metro, del 1924, en un especial i emotiu trajecte històric per la línia 2.

Segurament molts dels més de 260 assistents a aquest passeig subterrani per la història de Barcelona es van traslladar de

manera automàtica, la matinada del 15 d’abril, a algun moment de la seva infantesa o joventut en tornar a viatjar amb el tren històric M1, M6, M8.

Aquest viatge nocturn a través del temps per la línia 2 amb el primer metro de Barcelona va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i de la presidenta i el vicepresident executiu de TMB, Assumpta Escarp i Dídac Pestaña, respectivament. Durant el trajecte, alguns experts del món ferroviari van fer explicacions històriques. També es va fer una escenificació amb diversos personatges, com el motorista o el revisor, amb els uniformes originals. També s’han editat bitllets commemoratius que van ser lliurats als assistents.

Els primers trens del Gran Metro

Els trens com aquest, anomenats anys més tard trens de la sèrie 300, van inaugurar, el 30 de desembre de 1924, la línia del Gran Metro entre Lesseps i Catalunya, la primera de Barcelona i precursora de l’actual línia 3. Van funcionar durant més de 60 anys, fins a la seva retirada definitiva del servei a finals del 1987.

L’any 1949, per celebrar el 25è aniversari del metro de Barcelona, es va estrenar el primer enllumenat fluorescent a l’interior dels trens. El 1956, amb la fusió amb el Transversal, es van substituir els colors negre i grana del Gran Metro pels colors unificats blau i crema. A l’interior s’hi van instal·lar seients individuals i el logotip romboïdal va substituir l’escut rodó original de Gran Metro.

“Encara recordo que, quan era petit…”

El maig del 1963, els cotxes de l’actual tren històric canvien de numeració i s’anomenen 3101-3106-3108, i el 1964 la tornen canviar per 301-306-308. Durant el mes de febrer del 1973 comencen a funcionar també per la línia 4, construïda a partir de l’antic ramal de Correus del Gran Metro.

Amb l’arribada de 18 nous trens de la sèrie 3000 entre els anys 1986 i 1987 comencen a retirar-se de manera progressiva els trens de la sèrie 300 fins a finals de desembre de 1987, quan ja no en circula cap per la línia 3. El 12 de març de 1988 es va dur a terme un comiat oficial amb la presència de la llavors presidenta de TMB, Mercè Sala, i l’alcalde de Barcelona d’aquell moment, Pasqual Maragall, que van fer l’últim trajecte des de Catalunya fins als tallers de Lesseps.

L’any 1999, amb motiu del 75è aniversari del metro de Barcelona, TMB va recuperar i restaurar tres cotxes de la sèrie original: M1, M6 i M8, segons la seva denominació original. Actualment es conserven a les cotxeres del Triangle Ferroviari i s’han convertit en un element molt valuós de la col·lecció històrica de TMB. •

Un interventor vestit amb l’uniforme d’aquella època demana el bitllet durant. el momentani viatge al passat. Al centre, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, mostra la invitació per al singular trajecte. A sota, el tren històric estacionat a La Pau.

23

Als anys vint la construcció de l’estació Banc va quedar inacabada i fora del projecte de l’actual línia 4 a càrrec del Gran Metro. La segona part de l’article desmenteix l’existència d’un suposat túnel des d’aquesta estació fantasma fins al Banc d’Espanya.

Res més succeí fins que la companyia Gran Metropolitano de Barcelona s’interessà pels túnels de la Via Laietana per fer-hi passar la seva línia 2 (avui línia 4), que bifurcava

a l’estació Aragó (avui Passeig de Gràcia) per anar cap a l’estació de França. El projecte d’aquesta línia plantejava la construcció d’una estació a la plaça Urquinaona –per enllaçar amb la prevista a la línia del Transversal (avui línia 1), una segona a la plaça de l’Àngel (Jaume I) i una altra vora el port, dita Portal de Mar–. Després d’arribar a un acord econòmic amb l’Ajuntament, la companyia comprà túnels i estacions, amplià la de la plaça de l’Àngel –considerada massa petita– i no intervingué en l’altra sota l’avinguda de la Catedral perquè quedava massa a la vora de les dues més properes. Inaugurat el metro des d’Aragó fins a Jaume I el 1926, els combois passaven de llarg per aquella fosca estació sense acabar que havia quedat a la meitat del túnel i que s’aprofità per deixar-hi material de via.

El Banc d’Espanya a Barcelona, fins llavors situat a la rambla de Santa Mònica, havia decidit traslladar-se a un nou i emblemàtic edifici situat al costat muntanya de la cruïlla de la Via Laietana amb la incipient avinguda de la Catedral i que s’inaugurà el 1933. Ves per on, a l’altra banda de l’encreuament, hi havia una estació de metro sense ús.

Una llegenda urbana: l’estació Banc (i II)

Estat actual d'una de les andanes de l’estació que s’anomena Banc. A sota: situació de la parada al costat mar de la plaça Antoni Maura, segons el projecte de Pere Falqués.

La llegenda comença. Anys després d’instal·lar-se la sucursal bancària, algú de la companyia del Gran Metro decidí batejar la inútil estació amb el nom de Banc, per allò de posar-li un nom en relació amb el lloc. Algú altre, aliè a la companyia del subterrani, relacionà l’estació –ara ja Banc– amb l’edifici de la institució bancària i, prodigi de la imaginació, s’inventà un túnel des de l’estació fins als soterranis del Banc d’Espanya que servia perquè la companyia del Gran Metro traslladés la recaptació. Algunes altres floritures s’afegirien a la llegenda bàsica. Ara només calia que l’invent prengués carta de naturalesa barcelonina, cosa que només era qüestió de temps.

Anem enllestint. Primer: quan es construí l’estació, entre 1915 i 1917, allà no hi havia el Banc d’Espanya; tardaria 18 anys a fer-hi cap. Per tant, l’estació no fou construïda amb la finalitat de traslladar diners enlloc. Seria una estació i prou. Segon: la disposició de l’estació ocupa la part costat mar de la cruïlla. Això vol dir que és a la part oposada d’on hi havia el banc (ara Caixa de Catalunya). Tercer: les escales d’accés a les andanes –sense actual sortida al carrer– són al costat mar i el costat oposat de l’estació (de cara al banc) no té accessos ni escales. El túnel per dur els diners al que fou el Banc d’Espanya, doncs, no existeix.

Que em perdonin els que estimen les llegendes, perquè un dels bonics mites de la nostra xarxa de metro és el de l’estació fantasma Banc, des d’on el Gran Metro duia la recaptació diària a la caixa forta. La llàstima és que és absolutament falsa. •

Història

Albert Gonzàlez

Transports Metropolitansde Barcelona

1r Ral·li d’Autobusos ClàssicsDiumenge 13 de juny—A les 9.00 h: Concentració d'autobusos a l'avinguda Maria Cristina—A les 11.00 h: Passejada Barcelona / Caldes de Montbui