Les llengües del món a l'aula

17
Llengües del món: L’àrab Inés Llorens de Miguel Rosabel Martí Zamit

Transcript of Les llengües del món a l'aula

Page 1: Les llengües del món a l'aula

Llengües del món: L’àrab

Inés Llorens de Miguel

Rosabel Martí ZamitLoreto Vañó

Castelló

Page 2: Les llengües del món a l'aula

Índex

Introducció Filiació lingüística Localització geogràfica Dialectes Codi escrit

Cos del treball Comparació àrab-català Vocabulari d’aula i interacció social

Conclusió

Bibliografia

Page 3: Les llengües del món a l'aula

Filiació lingüística

Família lingüística afroasiàtica pertanyent al grup semític.

Parlants més de 150 milions.

Es una de les llengües oficials de les nacions unides; juntament amb l’anglès, el francès, l’espanyol, el rus i el xines.

Page 4: Les llengües del món a l'aula

Localització geogràfica

L’àrab al segle VII L’àrab actualment

Page 5: Les llengües del món a l'aula

Dialectes de l'àrab

Àrab estandart modern: Major prestigi. Escola i documents formals. Es difon en els mitjans de comunicacio orals.

Àrab col·loquial: Dialecte.

Àrab classic: ambit religiós.

Page 6: Les llengües del món a l'aula
Page 7: Les llengües del món a l'aula

Codi escrit

L’àrab s’escriu utilitzant el sistema alfabètic del arameu.

S’escriu de dreta a esquerra. Els llibre es lligen de darrere cap avant. Consta de 18 figures diferents que varien

segons estiguen connectades o no amb la lletra anterior o posterior gracies a una combinació de punts dalt i baix completen les 28 consonants.

L’àrab te 3 vocals /a/, /i/, /u/ que poden ser llargues o breus.

Page 8: Les llengües del món a l'aula

Comparació morfosintàctica

ÀRAB CATALÀ

Vocals: (a,i,u) que poden ser breus o llargues

Vocals: heptavocàlic (à,é,i,ó,ò,u)

Consonants: existència de sons uvulars, faringals, glotals i emfàtiques

Accentuació: no té valor distintiu i la seua posició depèn de la llargada de la vocal.

Accentuació: paraules planes, agudes i esdrúixoles

Page 9: Les llengües del món a l'aula

ÀRAB CATALÀ

Gènere, pronoms i demostratius: singular, plural i dual.

Gènere, pronoms i demostratius: singular i plural

Modes verbals: indicatiu, subjuntiu, jussiu i imperatiu

Modes verbals: indicatiu, subjuntiu i imperatiu

Ordre de les frases: Verb + subjecte + objecte (V+S+O)

Ordre de les frases:Subjecte + Verb + Objecte (S+V+O)

SINGULAR PLURAL DUAL

GÈNERE (1

persona)

anā nahnu nahnu

POSSESSIU (1

persona)

-nī o -ī -nā -nā

DEMOSTRATIU (proximitat)

hāḏā / hāḏihī hāulāihāḏāni / hātāni

hāḏayni / hātayni

Page 10: Les llengües del món a l'aula

Comparació Fonològicaoclusiva africada fricativa nasal lateral vibrant aproximant

sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn. sd. sn.Bilabial b m w

Labiodental fInterdental Ɵ ᵭDental t d s z n l rEmfàtica tʕ dʕ sʕ ᵭʕ

Palatal ʤ ʃ jVelarUvular k χ ʁFaringal q h ʕGlotal ʔ h

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar Labiovelar

Sonoritat + - + - + - + - + - + - + -

Oclusiva p b t d (c) (ɟ) k gNasal  m   ɱ   n   ɲ   ŋLateral  ɫ  ʎVibrant  rBategant  ɾFricativa f (v) s z ʃ ʒAfricada tMs dMz tMʃ dMʒ

Aproximant  β  ð  (ɹ)  j  ɣ  w

Page 11: Les llengües del món a l'aula

Vocabulari

Salutacions

Bon dia- sabaahul jair Bona nit- lailah taíibah

Hola- marhaban Adéu- wadaa'an

Page 12: Les llengües del món a l'aula

Objetes de l’aula

Taula- maa‘idah Cadira-kursií Porta-baab

Finestra –shubbaak Pissarra-sabbuurah

Page 13: Les llengües del món a l'aula

Guix–tabsura Paper-waraqah

Llapis-qalam rasaas Tisores-miqass

Page 14: Les llengües del món a l'aula

Colors

Roig-ahmar Groc-asfar Verd-ajdar

Blanc-abiad Rosa-wardií Taronja-burtuqaal

Page 15: Les llengües del món a l'aula

Figures geomètriques

Cercle-daa‘irah Quadrat-murabba

Triangle-mtellet

Page 16: Les llengües del món a l'aula

Conclusió

L’àrab té molts dialectes i està molt expandit gràcies a les migracions i l'extensió de la religió islàmica.

Es important conèixer aquesta llengua perquè podem trobar-se en el cas de tenir un alumne que parla aquesta llengua dins l’aula.

Ser conscients de l’esforç que fan moltes persones per adherir la nostra llengua als seus coneixements per poder integrar-se en la societat.