La variació lingüística és un fet universal.

NO hi ha cap llengua monolítica o

uniforme.

Toscà Sicilià

Napolità Romà

Italià

No obstant, encara que a Itàlia la llengua

oficial és l’italià, basat en el toscà, n’hi ha

d’altres llengües que es parlen en grups

reduïts i que són, bàsicament:

a) Català (l’Alguer)

b) Sard (Sardenya)

c) Occità

d) Piamontés

e) I moltes més!

Cadascuna de

les modalitats que

presenta una

llengua en les

diverses regions

del seu domini. Els

parlants d’un

dialecte tenen

poques dificultats

de comprensió

amb els parlants

d’un altre

dialecte, tot i que

tenen

consciència de

les diferènciesque hi ha.

Característiques Versió catalana Versió balear Versió valenciana

Accentuació • -èixer

• Algunes agudes

amb –è: anglès

•-èixer

•Igual que la versió

catalana

•-éixer

• Agudes

tancades: anglés

1a persona del

present d’indicatiu

• amb –o: jo canto •Sense vocal: jo

cant

• Amb –e: jo cante

possessius: Meva, teva, seva Igual que la versió

catalana

Meua, teua, seua

Lèxic Noi Al·lot Xic

Articles

determinats

El, la, els, les, l’ Sa, so, ses, sos, s’ Igual que la versió

catalana

Manteniment de

les vocals tòniques

Turnaré, cunill Igual que la versió

catalana

Tornaré, conill

Es tractad’unacomarcaaragonesa,limítrofa ambCastelló iTarragona, ique per tantparlen les duesllengües. Lazonaaragonesa ondominen lesdues llengüess’anomenaFranja deponent.

Dóna nom auna serralada ia la zona on esparla valenciàa la provínciade Múrcia. Allíla nostrallengua no ésoficial, peròl’AcadèmiaValenciana dela Llenguaimparteixclasses dellengua apetició del’Ajuntament.