historia i curiositatsACID ROCK

RitmBlues&

Enero/2011

+ Especial Heavy Metal - Pop Rock - Novetats i molt més !

Publicació anual dedicada al món del Rock and Pop, que para esment tant al costat més clàssic com a les úl-times novetats del gènere i els seus múltiples ra-mifi caciones.un material gràfi c de la màxima qua-litat, amb instantaneas obtingudes per objectius de reputació mundial, abri-galla articles, ressenyes, monogràfi cs i entrevistes desenvolupats amb la màxi-ma rigurosidad, qualitat i de-voció a la música més honesta i valenta.

Introducció

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

ACID ROCK

HEAVY METAL

JPOP

3

5

6

7

9

AGENDA

R&B

AMAZONA GO GO

Nou DISCNou DISC

cd + dvd cd + dvd

edició deluxe edició deluxe

aviat en tots elsaviat en tots els

magatzems magatzems

2

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

momma/I got the psychedelic blues...”. Una banda folk simi-lar cridada Mother McCree’s Uptown Jug Champions de Sant Francisco van rebre infl uències de Byrds i els Beatles, canviant la seva ins-trumentació acústica per una elèctrica en 1965. Van canviar el seu nom per The Warlocks, van to-par amb els Merry Pranksters (grup de persones interessa-des en la literatura i la fi gura de Ken Ke-sey, un dels íconos de la generació hip-pie) al novembre de 1965, i van canviar novament el seu nom a The Grateful Dead el mes següent.

Però és 1965 quan presa veritable forma les característiques del rock psicodèlic: Primer, quan el grup The Charlatans (USA) materialitza la primera actuació d’una banda sota efectes del LSD, en la seva presentació al Xarxa Dog Saloon de Virginia City, Ne-vada, el 29 de juny. En menys d’un mes d’aquest bizarro es-deveniment, el pro-ductor de, entre uns altres, la banda surf The Rivingston, Kim Fowley, llança al ju-liol el primer temi rock amb una clara temàtica referent a l’experiència psi-codèlica anomenat “The Trip” que va

aconseguir un re-latiu èxit. A l’agost d’aquest mateix any, la banda contracul-tural neoyorkina The Fugs, fa la primera referència explícita al LSD en la lle-tra d’una cançó de rock en la seva “I Couldn’t Get High”, encara que la seva música no sonava “psicodèlica”. Els californians The Do-ors tenen temes de caràcter psicódelico en els seus àlbums amb el sabut ús de drogues de Jim Mo-rrison, de la inspira-ció de les quals van néixer temes com “Moonlight Drive”, “The End” i uns al-tres.

La psicodelia musical va donar els seus pri-

mers passos a EUA primer en el camp d’enregistraments de cort experimental acadèmic com el LP “This Is It” que va fer en 1961 el fi lòsof d’origen anglès Alan Watts que contenia música ritual i evoca-cions de la temàtica psicodèlica. Després en els entorns folk, amb la banda neo-yorkina Holy Modal Rounders introduint el terme en 1964 en el seu tema “Hesi-tation Blues”, en la línia que canta: “...I got my psychedelic feet/In my psyche-delic shoes/Oh lordy

El rock àcid (acid rock) és una for-

ma de rock psicodèlic sorgida en

els seixanta. El terme rock àcid

esdevé de la popularuidad que va

aconseguir el consum de la droga

denominada dietilamida d’àcid

lisérgico, més coneguda com

LSD o simplement “àcid”, que consumien els joves en festes on

aquesta droga corria lliurement, mentre que una banda improvisava

música psicodèlica especialment apropiada per a aquest ambienti

al·lucinogen. Se sol usar el terme acid rock sobretot en bandes que reco-

rren a sols i improvisacions que poden arribar a mes de 20 minutos de durada.

Els cercles del rock àcid eren, en general, ban-

des fortament infl uenciades pels efectes derivats del consum de drogues psicotrópi-

ques (precisament el “àcid”), l’espiritualitat oriental, l’esoterisme i en alguns casos la política. Musicalment, el subgène-

re estava infl uenciat per Bob Dylan i The Beatles, música hindú, jazz, folk, blues i, per descomptat, pel moviment psicodèlic.

Alguns dels artistes i grups destacats de la branca del “acid rock” van ser: Jimi Hendrix, Eric Clapton al costat del grup Cream, The Doors, entre uns altres.

El “acid rock” va ser el precursor d’altres branques del rock que van aconseguir la popularitat en els setanta, com el “hard rock” i el heavy metall.

acid rock

Jim Morrison, Santa Clara 1968

3

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

A mitjan anys 60, amb el d e v e s s a l l de música

britànica als Estats Units copant els llocs més alts de les llestes pop, sorgiria a la ciutat de Sant Francisco una nova mascota de la mà d’un estil de música diferent. La mascota era un gos psicodèlic conegut com Family Dog i la música que ho acompanyava ini-cialment va ser la de la banda americana The Charlatans. Amb el viatge dels Xerrai-res a Virginia City i l’organització allí d’una audició, cecs d’àcid, naixeria l’era psicodèlica americana.En una casa de Sant Francisco, en el 2111 de Pine Street, es va forjar la cooperativa al més pur estil hippie. Family Dog uniria a diversos artistes amb interessos comuns en ecologia, política, les primerenques protes-tes contra la guerra de Vietnam, les dro-gues i la música. Entre els quals formarien aquesta comuna ar-tística estaven Luria Castell, Chet Helms, Harmon Ellen i Jack Towle. També estarien en diferents moments els que després van ser coneguts com els Great Five: Rick Grif-fi n, Victor Moscoso, Randy Tuten, Wes Wilson i Alton Kelley.Aquests artistes van ser decisius en l’organització de con-certs, el disseny de cartells, entrades i por-

tades, creant la imatge que posteriorment i durant molts anys, la gent associaria amb Sant Francisco.Els marges d’alguns posters de Family Dog es van fer famosos per contenir missatges críptics, sent el més famós: “May the Baby Jesus shut your mouth and open your mind”. Tota una declaració de principis.Alton Kelley es va instal·lar en Sant Fran-cisco en 1964 proce-dent de Connecticut, encara que el seu lloc de naixement real va ser Houlton, Maine, on havia nascut el 17 de juny de 1940.Encara que mai va ser un acadèmic, tenia formació de disseny industrial i era un pragmàtic de la classe treballadora que havia passat gran part de la seva vida treballant com a mecànic o sol-dador en una fàbrica d’helicòpters en Con-necticut, participant en carreres de motos i altres vehicles de ca-rretera.Quan en 1965 es va convertir en membre del col·lectiu hippie Family Dog, comença-ria les seves aventures en la il·lustració de cartells de concerts. Els seus dissenys co-bririen els tramvies, autobusos, els pals de telègrafs i les parets de Sant Francisco i voltants.Al contrari que els seus uns altres quatre grans col·legues del 2111, que desenvo-

luparien el seu art a través d’activitats més solitàries, continuaria amb la seva particular visió del món i de la música a través de la comunitat i dels seus associats.El seu principal col·laborador comune-ro seria Stanley Miller, millor conegut com Stanley Mouse o sim-plement Mouse. Ell i Alton s’encarregarien de crear imatges in-temporals de la psico-delia americana i de Sant Francisco, de la mà dels millors mú-sics de la ciutat entre els quals es trobaven Jefferson Airplane, Grateful Dead, Quick-silver Messenger Ser-vice, Country Joe & The Fish i Big Bro-ther & The Holding Company.Els cartells i carátulas que el tàndem Mouse-Kelly van crear per a aquests músics i per a molts uns altres com Foreigner, Mickey Hart, Robert Hunter, Journey, Led Zeppe-lin, New Riders of the Purple Sage, The Rolling Stones, Styx i Wings es convertirien en part essencial de la iconografi a del rock.Alton Kelley, proleta-ri, vividor, espòs, pare, i gran artista gràfi c, deixaria aquest món l’1 de Juny de 2008 als 68 anys, retirat a la seva casa de Petalu-ma, en el bressol de la psicodelia americana: Califòrnia

4

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

Heavy metall “Metall Pesat” (asovint denominat simplement com a metall) és un gènere musical derivat primordialment del rock i que incorpora elements inspirats en el Blues rock, el Rock àcid i de la música clàssica juntament amb el hard rock amb el qual comparteix trets essencials.L’origen del heavy metall remunta a la fi dels anys 1960 impulsat per alguns grups de l’època que van ser incorporant sons més potents i distorsionats. El heavy va ser guanyant popularitat durant els anys 1970 fi ns al seu assentament i difusió universal durant els anys 1980.

El heavy metall es caracteritza per posseir ritmes potents, crus i majoritàriament agressius, aconseguits mitjançant la utilització de guitarres distorsionades amb estil propi, bateries amb doble pedals i afi naciones potents, i baixos elèctrics pronunciats. El heavy metall, entre les moltes característiques que ho componen com a gènere musical complex, es caracteritza per posseir fi guratius riffs de guitarra, complexos, potents i plens d’energia, aconseguits mitjançant la utilització d’alta distorsió de gui-tarres i de baixos ocasionalment, i per sobretot, posseir importància essencial en els solos de guitarra, veloces i plens d’energia, dins dels quals es busca l’execució del «major nombre de notes possible dins del tempo determinat», buscant una melodia rude i amb afi ns alts, la qual cosa contribueix amb la velocitat i la rudeza del so prò-piament dit. El heavy metall és un dels gèneres més difosos a tot el món, tenint grans escenes musicals a Europa, Llatinoamèrica i Àsia (especialment Japó).

Origen del terme «heavy metall»

L’origen del terme heavy metall no és clar. Una versió defensa que va ser encunyat per l’escriptor William S. Burroughs, qui en la seva novel·la de 1961, The Soft Ma-chine, inclou al personatge «Uranian Willy, the Heavy Metall Kid» (Uranian Willy, el noi heavy metall). En la seva següent novel·la, de l’any 1964, titulada Nova Express, desenvolupa encara més aquest concepte de heavy metall, convertint-ho en una metàfora de les drogues addictives. Un altre dels aspectes destacables d’aquestes novel·les és l’ús freqüent del so com a agent alliberador de la vida programada i l’alienació causada per un món cada vegada més mecànic.

Una altra hipòtesi, possiblement apócrifa, assenyala com a origen del terme a un crític de rock qui en 1967 va dir que la música de Jimi Hendrix era « “com a metall pesat caient des del cel”.

Heavy MetalDadesDades-Orígens musicals: hard rock, blues rock, rock psicodèlic, rock àcid.-Orígens musicals: hard rock, blues rock, rock psicodèlic, rock àcid.-Orígens culturals: fi nals dels anys seixanta en el Regne Unit.-Orígens culturals: fi nals dels anys seixanta en el Regne Unit.-Instruments habituals: guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, -Instruments habituals: guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria, teclats i sintetitzadors ocasionals.teclats i sintetitzadors ocasionals.-Popularitat: alta i important en els anys setanta i més encara en els -Popularitat: alta i important en els anys setanta i més encara en els vuitanta; en els noranta decau amb l’ascens del grunge i el mains-vuitanta; en els noranta decau amb l’ascens del grunge i el mains-tream; avui dia, amb relativa popularitat en el Regne Unit i els Estats tream; avui dia, amb relativa popularitat en el Regne Unit i els Estats Units. Activa i sostinguda en la resta del món (especialment aUnits. Activa i sostinguda en la resta del món (especialment aEuropa, Japó i Llatinoamèrica).Europa, Japó i Llatinoamèrica).-Subgèneres: Black metall, Metall cristià, Death metall, Deathco--Subgèneres: Black metall, Metall cristià, Death metall, Deathco-re, Doom metall, Funk metall, Glam metall, Metall alternatiu, Metall re, Doom metall, Funk metall, Glam metall, Metall alternatiu, Metall gòtic, Metalcore, Nu metall, Post-metall, Power metall, Rap metall, gòtic, Metalcore, Nu metall, Post-metall, Power metall, Rap metall, Stoner rock, Thrash metall, Unblack metall.Stoner rock, Thrash metall, Unblack metall.

Black Sabbath formada en 1968 per a molts la primera banda de Heavy Metal.

Iron Maiden, un dels grups principals de la Nova ona del heavy metall britànic (forma-da en 1975).

Judes Priest, considerat un dels mès grans i infl uyents en el desenvolupament d’aquest gènere.

5

Edita

do p

or S

ergi

o R

ico

• ene 28 sala Mundo Canibal (+ Dj Santos )valles, Barcelona, SPAIN - 22:00 • ene 29 Sala Clap (+ Dj Santos de Veracruz) Mataró, SPAIN - 22:00 • feb 3 Sala Porta CaeliValladolid,, SPAIN - 22:00 • feb 4 Sala Acapulco (Casino) Gijón, Asturias, SPAIN

• feb 11 Sala Assaig Palma de Mallorca, Spain, SPAIN - 22:00

Zucie - KUZucie - KU

Gira Iberica 2011

Gira Iberica 2011

6

Edita

do p

or S

ergi

o R

ico

Edita

do p

or N

icol

ás V

aldé

s

Edita

do p

or G

reis

San

gam

a

7

HISTÒRIALa música pop japonesa, de vegades anomenada amb l’anglicisme J-Pop o japanese pop es fa a la música pop japonesa moderna, i és aquella que es basa principalment en les influències occidentals modernes més que en les influències musicals tradicionals japoneses.

El neologisme j-pop va ser inventat per l’estació de ràdio, J-WAVE a l’època dels 70s com una manera de referir-se al kayokyoku (música japonesa moderna) i diferenciar-la de la música tradicional japonesa la qual no tenia influències estrangeres.

El j-pop té les seves arrels més profundes en el Jazz, música que es va fer molt popular en el començament de l’Era Showa. El jazz reintroduir molts instruments musicals anteriorment només usats per a interpretar música clàssica i marxes militars, introduint la “diversió” a l’escena musical japonesa en els bars i clubs.

Molts intèrprets van començar a reprendre els gèneres tradicionals, barrejant-los una mica amb les influències occidentals, obtenint mescles musicals noves. Un dels músics que van deixar un llegat important a les generacions futures ser Kyu Sakamoto amb el seu tema “Ue Wo muito Arukou”, també conegut com Sukiyaki, tema que es conviertiera en un himne recordat per totes les generacions al Japó.

L’Jpop actual s’ha diversificat de tal manera que ofereix gran quantitat d’artistes i estils diferents, motivant que el món occidental estigui volteig de la vista cap aquests estils musicals, alguns d’ells molt diferents al que imposa la cultura musical dels Estats Units i els seus mitjans de comunicació.

Edita

do p

or G

reis

San

gam

a

Edita

do p

or G

reis

san

gam

a

8

Cantants Del JPOP

AYUMI HAMASAKI

Ayumi Hamasaki (Hamasaki Ayumi, 2 d’octubre de 1978) és una cantant i compositora japonesa de J-Pop originària de Fukuoka, Japón.Considerada una diva, és l’artista japonesa amb més influència a Àsia commemora 11 anys de carrera liderant els primers llocs en els charts. Treballa a la diskera AVEX TRAX

Entre els seus àlbums i singles, Ayu, com és coneguda entre els seus fans al voltant del món, ha aconseguit vendre més de 50 milions de còpies, consolidant-se així com la tercera artista i la dona solista que més discos ha venut en la història del Japó, que és el segon mercat musical després dels Estats Units.

ARASHI

Arashi (tempesta en japonès) és una boy band japonesa formada per Satoshi Ohno, Sho Sakurai, Masaki Aiba, Kazunari Ninomiya i juny Matsumoto sota la signatura de Johnny & Associates. Van fer el seu debut el 15 de setem-bre de 1999 a Honolulu, Hawaii. A més de ser un grup Idol popular al Japó, el grup es coneix a través d’Àsia i de J-pop fans de tot el món.

Fins ara, Arashi ha llançat dotze àlbums (que inclou nou àlbums d’estudi i tres àlbums de compilació) i 34 singles. L’últim single del grup, serà posat a la venda el 23 de febrer del 2011 i és “Lotus”

9

Edita

do p

or C

arm

en A

rroyo

ALTRES SUBGÈNERES DE R&B: ALTRES SUBGÈNERES DE R&B:

10

Edita

do p

or C

arm

en A

rroyo

Edita

do p

or C

arm

en A

rroyo