Oci o negoci? Quaderns de la bona vida Illacrua

7/23/2019 Oci o negoci? Quaderns de la bona vida Illacrua

1/8

Quadernsde la bona vida

ILLACRUA17

OCI ONEGOCI?

Qu t a veure el que decideixi lajun-tament amb el que jo faig per passar-mho b? Per qu la majoria de vegadesque mho passo b mhe de gastar pasta?Per qu noms associo passar-ho b amb

evadir-me i despreocupar-me? Per qu lamajoria de vegades em dedico a anar, aestar... i no a fer? Per qu quan vaig a al-gun lloc defarrahi ha tanta i tanta gentamb qui no tinc cap lligam ni tornar aveure mai?

Intentarem fer una lectura polticade les moltes raons que existeixen (perexemple... perqu jo ho trio aix, s commagrada...) per desprs tornar-les a plan-tejar des duna perspectiva individual.Festa i poltica? Per qu no?

El control dels espais pblicsLes administracions locals mostren ungran inters per regular el que anome-nen conflictes de convivncia en el nucliurb s a dir, un conjunt de conductesincviques que cal controlar per garantirls i gaudi de lespai pblic per part dela ciutadania. Lexemple ms visible s elde Barcelona.

Es legitima la necessitat duna ordenan-a que reguli la convivncia basada en elque anomenen normes de conducta, que

ja no sn conegudes, acceptades i obser-vades per la totalitat dels que viuen enun lloc. Segons els primers esborranys de

lordenana, aix s culpa de la migraciglobalitzada, que provoca que convisquinpersones de cultures diverses. Per el quefa indispensable una regulaci, segons elsseus autors, s la prdua de cultura, en

un sentit ampli, ocasionada pel desarre-lament i lanomalia, que provoquen unaprdua de referents. La gent ja no sapcom sha de comportar. El que cal, mit-janant aquesta ordenana, s refer elconsens (?) respecte al que s civisme. Pri-ma en el text definitiu la immediatesa deresposta davant les actuacions incviquesi lefectivitat de leina pel que fa a la des-cripci exhaustiva daquestes conductes.

I qu regula lordenana que tingui aveure amb les modalitats doci? Els gra-fits i les pintades (article 20) arran de ladegradaci visual, amb multes de 750 a3.000 euros, la collocaci de cartells (arti-cle 23), amb multes de 120 a 3.000 euros,els jocs de pilota i els patinets (article 30),amb multes de 750 a 1.500 euros i la sevaconfiscaci, el consum de begudes alco-hliques (article 45) amb multes de 30 a1.500 euros, lacampada (article 58), ambmultes de fins a 500 euros i la confisca-ci del material, les actuacions musicalsal carrer (modificaci de larticle 28.2 delordenana sobre ls de les vies i espaispblics). Per garantir-ne el compliment,

sobliga a tota la ciutadania a collaborari delatar les conductes incviques que pre-sencin (article 78).

Probablement, tots tenim a la mentaccions ldiques, reivindicatives, socials oculturals que transgredeixen lordenana.En aquest marc de control de lesponta-netat, s evident que el lleure consumis-

ta en surt enfortit.

En aquest marc de

control de

lespontanetat s

evident que el lleure

consumista en surt

enfortit.

A ms, lordenana penalitza i per-segueix la mendicitat, la prostituci, elcomer ambulant, la pernoctaci... DeiaManuel Delgado en un article que el fetdimaginar un espai pblic sense conflic-tes, en una societat com la nostra (plenade desigualtat i fracs) serveix per asse-nyalar les noves classes perilloses, s adir, els joves, els immigrants, els drogoad-dictes, les prostitutes, els pidolaires, etc.que trenquen el somni dharmonia de laclasse mitjana.

Lizspikol


2/8

ILLACRUA 18


Els plans de turisme: la promocieconmicaSi lespai pblic s un espai comercialitzat,turstic i sobreregulat, difcilment allotja-r les nsies dexpressi, diversi i trobadadels ciutadans que hi habiten. Uns altresmodels de lleure ms controlats, individu-alitzats i passius seran ms coherents ambel model de ciutat que impera.

Ladministraci local, des de les reesde promoci econmica, promou aquellselements particulars susceptibles de seratractius per fomentar el turisme. Qualse-vol municipi procura vetllar per les seves

singularitats: la gastronomia, el patrimoniarquitectnic i cultural, etc. per tal de des-tacar i diferenciar-se de la resta. Gaireben podrem dir per crear unamarca.

Figueres t Dal, Barcelona Gaud, Tarra-gona els romans, Berga la Patum... Aquestesfor legtim per activar leconomia i lasocietat al voltant dels fets culturals pro-pis projecta cap a fora una imatge que nosempre s coherent o real amb el que esviu portes endins. Una ciutat dissenyadai ordenada en funci de les seves poten-cialitats turstiques pot oblidar molt fcil-ment que all hi viu gent.

Quines prioritats hi ha sobre lespai p-blic: ls quotidi que en puguin fer elsvens o ls massiu que en fan els turistes?Un cas que clama al cel s el de la Ramblade Barcelona, carrer impossible on no tro-bars cap barcelon, i on lajuntament ex-pressa la seva preocupaci per fer-lo msamable (per la qual cosa contracta tot uncomit dexperts), mentre atorga llicnciesa deu nous hotels de luxe que sobriran enels propers anys.

Els models de lleure

ms controlats,individualitzats i

passius sn ms

coherents amb el model

de ciutat que impera.

Quines prioritats hi ha sobre els edificispatrimonials en dess: locals socials pera les entitats, serveis per a la comunitato hotels de luxe per als turistes? La lluitaque van mantenir els diferents moviments

socials graciencs al voltant de la Casa Fus-ter dels Jardinets de Grcia, va acabaramb la inauguraci del flamant hotel decinc estrelles.

Llegint Albert Recio en la revista elec-trnica Mientrastanto, veiem algunsexemples de conflictes oberts al voltantde promocions immobiliries en qu hi hadiferents representants de la societat civilenfrontats, i no tots tenen la mateixa le-gitimaci davant ladministraci i preval,finalment, el criteri econmic.

Un exemple seria el cas de lHotel del

Palau de la Msica, propietat de la moltnostrada Fundaci Orfe Catal en conni-vncia amb lescola La Salle (amb la legi-timitat intellectual de larquitecte scarTusquets), o la remodelaci del Mini es-tadi del Futbol Club Barcelona (en aquestcas, la legitimaci ve de la m de NormanFoster). Els diferents moviments socialsdoposici a aquests projectes no hancomptat amb la mateixa consideraci queaquestes altres institucions civils.

Les poltiques de joventuts obvi que aquest collectiu est tenintdificultats serioses per poder desenvolupar


3/8

ILLACRUA19

CONSUM CULTURALO CULTURA?un projecte de vida autnom, responsablei ambicis. Les poltiques de joventut espodrien resumir en dues paraules: donaraccs o, si ho voleu, donar oportunitats.Aix comena el pla director de la polticade Joventut 2006-2010 de lAjuntamentde Barcelona. Per no triga a matisar queaquest pla defuig del paternalisme i de-fuig igualment de lexcessiva proteccidels joves. Volem tractar els joves com aciutadans, amb drets i amb deures. Volem

joves integrats a la vida collectiva de laciutat. Tamb ho volen ells. Aquestes pa-raules plenes de bona voluntat i amb unbri dadvertiment les signa Jordi Hereu.

Seguim llegint el pla director. Quanplanteja les lnies estratgiques daccidestaca ajudar la gent jove a construiramb llibertat els seus projectes vitals defutur i treballar per una ciutat capda-vantera en la defensa dels drets i les lli-bertats. Crec que ens els hem de creure!O no?

Per quan un grup de joves pren unainiciativa de manera espontnia o planifi-cada, i autogestiona els seus projectes (nopodem esperar menys dun jove) cometlofensa ms gran que hi pot haver contrales poltiques de joventut municipals. Si

no entra en els espais controlats de parti-cipaci domesticada que li ofereix lajun-tament, ser immediatament criminalitzati controlat.

Aix passa amb els grafits, amb les fes-tes, amb els centres socials ocupats, ambels ateneus llibertaris, amb les rdios lliu-res... Fins i tot passa amb els espais queestan a la frontera entre lautogesti i elservei municipal, com el Casal de Joves de

Prosperitat (Barcelona), que es troba amblamenaa de tancament. Fa vint anys queel casal promou activitats autogestionadesper a joves amb installacions insuficients irecursos minsos. Ara est sota amenaa detancament arran del soroll que ocasionamolsties als vens. Si b s absolutamentlegtim el benestar dels vens no ho s enabsolut que lajuntament es plantegi tan-car-lo sense una alternativa viable i garan-tia de trasllat.

Que els joves promoguin activitats cul-turals, de conscienciaci, de promocide models alternatius al consumisme, decreaci artstica amb projectes autogesti-onats... no era aix el que pretenia el pladirector?

Les poltiques de culturaQue tothom ha de tenir accs al patrimonicultural s una idea que fa temps que vaquallar. Per aix hi ha els museus, les bi-blioteques, els teatres... Una altra cosa sveure quin s aquest patrimoni, qui selec-ciona qu s cultura o, pitjor encara, qus Art(en majscules, s clar) o en quins

espais es donen aquestes activitats cultu-rals, amb quins preus, a quin segment dela poblaci van adreats (perqu no tot-hom va al Liceu i no s noms pels seuspreus). Daix sen diu democratitzacicultural i beu molt del model francs queva sorgir de la Illustraci.

El que realment no qualla (malgrat quefa temps que es va plantejar) s la demo-crcia cultural, s a dir, que tothom tinguiaccs a les eines de producci cultural. Sib s important tenir a m el bagatge cul-tural que sha anat acumulant de genera-ci en generaci, no ho s menys impulsar

la creaci i la utilitzaci de la cultura i lartcom a eines dexpressi. Perqu la culturano s una cosa tancada, acabada i morta,sin que es va produint amb cada nouvin-gut que shi incorpora.

Hi ha ms oportunitats

de beure cubatesfins a

rebentar que de partici-par en unaperformance

collectiva.

Si, a ms, la producci cultural la posema mans de collectius que fan servir les ei-nes de les diferents disciplines artstiquesper entendre el seu entorn, expressar elsseus desigs i comunicar la seva visi sobreel que els envolta, ens situem cada vegadams lluny de la cultura entesa com a pro-ducte seleccionat per a un cercle redut deprivilegiats.

Per, hi ha espais on aprendre, pro-duir i mostrar les expressions artstiquesfetes des de la base? Recordem el cas dela Makabra, lEscocesa o Can Ricart, on hihavia artistes que llogaven locals (grans!)en fbriques antigues, convivint amb elsobrers; o els petits tallers dartesans i ar-tistes de Poble Nou que el 22@ va esborrardel mapa, o tants i tants grafits que handesaparegut sota la pintura grisa. Ens tro-

bem que la poltica cultural es basa ms enel consum de productes culturals definitsi realitzats per elits (Sonar, Summercase iPrimavera Sound), que en la producci decultura de base. Hi ha ms oportunitats debeure cubatesfins a rebentar que de par-ticipar en unaperformancecollectiva

(Agram la collaboraci en la documentaci

dStefano Portelli, membre de lInstitut Catal

dAntropologia).


4/8

ILLACRUA 20


FES-TE

FESTA CRTICA

Fes-te unes clenxes

Vinga, seguim rulant

Els bitllets tenenales o qu?

Ara xapen, aquestes?

Oh no! La cancindel verano

Qu fan aquelles tiesfotent-se el lote?

Sembla que totes lesnits siguin iguals

BAR

BAR

BAR

BAR

LOPA

RAQUES

AT

TOLA

BAR

BAR

BAR

IAT

ICN

NDULA

El temps de festa s compatible amb adonar-nos dall que

ens limita o ens posa en situaci de precarietat, i lluitar-hi

en contra. Que loci sigui un parc temtic de diversi on

noms ens gastem els quatre euros i comprem felicitat,

els va genial als qui volen que estiguem distretes i distrets.

Interessa que participem sense crtica en el mercat del

consum?

Fem una festa solidria i reivindicativa!

EstimulantsLa decisi sobre qu fem amb el cos i el cervell s nos-tra. Amb la cocana se subvencionen mfies impunes i,amb les pastilles dxtasi, la publicitat i el mrquetingde moltes empreses. Prenguem una actitud crtica da-vant aquests consums.

ReutilitzarEl plstic ve del petroli recurs no renova-ble i s molt contaminant.Si muntem una festa podem posar gotsreutilitzables. I si en algun lloc en donende plstic, emprem el mateix per a totesles consumicions.

NegociGastar per passar una bona estona est b, per tam-b en coses importants: estudiar, donar un cop de ma alg, ajudar en les despeses de casa... Recordem quetenim moltes formes de passar el temps sense gastar-nos diners.

SolidaritatEn el moment de tancar el local, elpersonal t moltes ganes dacabar lajornada. Fa mil hores que serveixenbegudes i hauran dendrear i nete-jar el local. Facilitem la seva feina, noronsegem i marxem a un altre llocobert.

DiversitatLa diversitat cultiva el pensament. No calque ens moguem sempre pels mateixosbars. Coneguem diferents msiques i am-bients. Podem valorar que posin msicaen la nostra llengua i amb unes lletres queno idiotitzin i tinguin un discurs crtic.

ArtAlguns locals sho curren per fer-nos gaudir

de lart que creix als carrers. Acostem-nos

als llocs que facin teatre, curts, exposicions,

contes o msica en directe; enriquiran la

nostra festa i donarem feina a gent que esbusca la vida amb creativitat.

Llibertat sexualTotes les orientacions sexuals snigual de respectables. Collaboremperqu els espais de festa ho siguin

tamb de llibertat per mostrar p-blicament la nostra afectivitat.


5/8

ILLACRUA21

Qu fem el capde setmana?

Cubata de rom ambCoca-cola

A aquell li partiriala cara

Amb aquesta pintano entres

Tu, el del porro,al carrer!

Qu guapo, s nou?

Collons, tho hascarregat!

Tinc ganes de festaper desconnectar

Quin cul tenenaquelles paies!

BAR

BAR

RI

CELLA

BARBITRIC

BAR

BAR

BAR

BAR

BIES

CARDI

EM

NNABIS

BARSHION

BARBRIE

Poble, ciutat

Tamb hi ha altres festes a ms dels barsi les discoteques. Combinem-ho amb ac-tivitats que es fan en casals populars ocentres cvics; poden ser gratutes, no snconsumistes i aprenem altres coses.

Dret dadmissi

Si ja molesta que ens repassin,encara molesta ms pagar on ensfan una radiografia per deixar-nos passar o no. Escollim els llocsamb diversitat i aquells on no ensjutgin per la marca de la caado-ra, el color dels mitjons o el tipusde pentinat.

Model socials legal fer guerres preventives, especularo dificultar-nos laccs a lhabitatge, perest sancionat fumar-se un porro o beu-re alcohol en una plaa. Impliquem-nos afomentar una legislaci justa.

ModeletIntentem reduir el consum de roba innecess-ria i de moda. Si prov del Sud, informem-nossobre si mantenen condicions de fabricacidignes.

AgressivitatSi tenim ganes de descarregar agressivitat, nohem de trobar en la nit lexcusa; podem bus-car altres formes de desfogar-nos. Tinguem lafesta en pau.

spai pblic carrer i els seus elements no pertanyen ni a

es administracions pbliques ni als cotxes queenvaeixen; s nostre, s dels infants i s de laent gran. Tinguem cura dall que s pblicerqu s de tothom.

EmpresesConsumint certes marques donem diners amultinacionals amb prctiques gens tiques.Busquem empreses socialment responsables.A les nostres festes podem tenir productes decomer just.

LimportantLa festa per passar-sho b o des-connectar de la realitat no ha defer que deixem de lluitar per acon-seguir el que s ms important pera nosaltres, com els habitatges apreus assequibles i lestabilitat la-boral.

SexeBuscar rotllo est b sempre que tothomvagi del mateix pal i es respecti laltre olaltra (cond?). Si ens deixen clar que nosom benvinguts o benvingudes, accep-tem-ho. Pensem quin tipus de relaci vo-lem i on la podem trobar.


6/8

ILLACRUA 22


UN DELS CAMINS SUNIR FESTA I SOLIDARITAT

Enfront dunes formes doci passives i

molt sovint alienants, existeixen

alternatives. En aquesta entrevista,

conversem amb leducador socialCsar Marcos i amb lartista de circ

Jorge Albuerne, que enraonen sobre

la seva experincia a lhora dexplorar

formes participatives de passar-sho

b i reexionen sobre

lactual concepte doci.

Quines sn les alternatives doci queconsidereu ms satisfactries tant enla producci com en la seva contem-placi?

C: Quan loci s un negoci i la festa un platque es compra ja cuinat, s un bon momentper proposar alternatives. Sn satisfact-ries totes les que van aquesta lnia: queno et venguin la festa, inventa-la! i norenuncis a lenginy, sigues tu el protago-nista. s difcil per possible. He participaten els Divendres Alternatius, unes propos-tes doci nocturn dirigides a joves. s unapetita experincia exportable. No s tantque lactivitat siguidiferent, sin la maneracom es porta a terme: autogesti, oberta atothom, creativitat, participaci, festa, so-

lidaritat i difusi per boca-orella. Aix vannixer festes de cap dany, concerts, cinef-rums, teatres, exposicions, concursos de fo-tografia, excursions, el tnel del terror, la

festa ndia, la festa brasilera, nits de dansa,mgia i humor, vdeos crtics, etc.

J: Les que sorgeixen de les necessitats pr-pies dun collectiu o un individu. Responena preguntes que aquest collectiu o aquestindividu es fa quan disposa de temps per aell mateix. No estan mediatizades ni diri-gides, sn directament el reflex dall queaquests collectius o individus sn i projec-ten. La majoria de vegades no coincideixenamb les formes, maneres i continguts deles propostes institucionals.

Xavi Farr


7/8

ILLACRUA23

Com provocar un s del temps lliurecomproms amb la societat en quvivim?C: Un dels camins s unir festa i solidari-tat. En els Divendres Alternatius, quan unjove t una causa, se li dna ales. Un noi

va veure que el seu casal no tenia fons. Liagradava la mgia i va posar el seu art alservei duna necessitat. I aix va nixer laNit de Mgia per recaptar fons. Deia quequan sajunta la collaboraci gratuta demolta gent diferent per una causa sem-pre hi ha mgia. La mgia est a les tevesmans. Hi van collaborar mags profes-sionals, mags principiants (adolescents),pares, joves dissenyant el cartell i a la bar-ra Perqu darrere de cada activitat hiha una causa (normalment, una Ong), enprimera persona, aix es contagia i fa que

cadasc aporti el millor dell mateix. I aixdeixa un altre regust de boca. Cal afegirque sempre sofereixen materials dassoci-acions que promouen lacci crtica.

J: Primer faria falta escoltar les nostresprpies necessitats i desprs no esperarque les institucions es facin eco daquestesnecessitats. Sc escptic enfront de les res-postes de les institucions, ja que solen feruna anlisi quantitativa de les situacions.I responen a lnies de treball i disciplinesque sn excessivament generalistes i quees basen ms en interessos poltics, econ-mics o dimatge que no pas a contribuir ala realitzaci dels individus o collectius alsquals es dirigeix. Crec, a ms, que una deles qestions que genera aquesta descon-nexi entre necessitat i acci ve donadaper la confusi que all pblic s nomsun assumpte reservat a la poltica i als po-ltics. Aix, aquest espai pblic (que s enla majoria dels casos el marc on es desen-volupa el nostre oci) queda en mans degestors i tecncrates que funcionen sotaaquests parmetres quantitatius de pol-tica, economia i imatge. Daltra banda, s

necessria una reivindicaci constant delespai pblic, que no es refereix exclusiva-ment a places i jardins, sin als espais quegeneren les llibertats dels individus res-ponent a les seves prpies necessitats. Lallibertat de generar aquests espais tambs un espai pblic de llibertat. Loci dirigitgeneralment es dedica a adormir aquestsespais fins a fer-los desaparixer.

De quina forma es pot evitar caure enun consum alienant del temps lliure?C: Donant la volta al cartell. On hi ha tu

no entres, cal posar obert a tots i totes.On hi ha un preu alt, cal posar entradagratuta o el preu el poses tu (per adespeses i per a causes solidries). On hiha passa de tot, cal posar obre els ullsi pren conscincia. I s, en les activitats

que vam preparar hi havia una barra ambalcohol, per el central no va ser beure.En comptes de comprar la festa, cal posaraporta les teves arts (cantar, dissenyar,ballar, mgia o motivar un amic). Elmtode passa per la recollida didees, laimplicaci en la preparaci i la realitzaci,repartir les tasques i a gaudir.

J: s difcil respondre a aquesta pregunta,ja que shi afegeixen qestions com ara lamotivaci de lindividu, saber qu vol, de-finir-se com a tal, etc. per fer un s consci-

ent del seu temps lliure. Sense tenir cons-cincia daquest espai de llibertat i senseuna pinzellada de motivacions, encara quesigui petita, crec que s difcil utilitzar eltemps lliure dun manera no alienant.

La nostra

experincia ha brollat

en altres llocs i ha

despertat linters dels

ajuntaments i les

universitats. Cal tornar

a all senzill, no cal in-

ventar la plvora.

Quins sn els problemes ms gransper a les alternatives doci avui?C: Aqu, innovar s anar contracorrent.

Requereix molt esfor, temps, energies igaireb sempre ser una mica frgil. Tretdexcepcions com Abierto Hasta el Ama-necer, a Gijn. Pocs professionals volentreballar des daqu i es troben que gaire-b no hi ha res fet. I s un error dissenyarloci als joves, s un error. En general, lesuniversitats no formen els professionalsde leducaci per treballar a la nit, a partirde la msica. Els llocs de les institucions(escoles, pavellons, patis, biblioteques)noms estan oberts de dia. Podrem dir:Departament densenyament de dia.

Csar (a dalt) i Jorge.

Per es va obrint cam a poc a poc. La nos-tra experincia ha brollat en altres llocs iha despertat linters dels ajuntaments iles universitats. s curis! Cal tornar a allsenzill, no cal inventar la plvora.

J: En primer lloc, i tornant a all que shadit anteriorment, cal exercitar el fet des-coltar-se a un mateix per tornar-nos msconscients de qu volem, com, quan i onho volem. I no ens hi haurem de posarquan ens convertim en potencials consu-midors doci sin molt abans, quan estemen mans del sistema educatiu o dels nos-tres progenitors. Llavors, larrel del pro-blema s leducaci. Quan Francisco JosCruz Prez parla de la poesia de Rober-to Juarroz diu: En una societat immersaen una perillosa decadncia, recrrer a la

invenci, mai a levasi, acaba sent unaactitud de comproms hum i al mateixtemps de renovaci esttica. Llavors, lameva proposta s una educaci per a lainvenci. Daltra banda, la falta de cons-cincia de lespai pblic, les restriccions oles condicions ds seves, promogudes perordenances municipals i altres edictes decarcter restrictiu sn una retallada de lesllibertats que noms deixa espai per a allque lestat dictamina que s oci. Sense lli-bertat no hi ha espai no hi ha espai pera res ni per a ning


8/8

ILLACRUA 24


Loci s la mare de la filosofia.

THOMASHOBBES

El ser capa domplir loci duna manera intelligent s lltim

resultat de la civilitzaci.

BERTRANDRUSSELL

Les estones doci sn la millor de totes les adquisicions.

SCRATES

No fer absolutament res s la cosa ms difcil del mn i la ms

intellectual.

OSCARWILDE

Pilar Heras i Trias (coord.). La accin poltica desde la comunidad.

Gra, 2008.

Mara Zozoya. Del Ocio al Negocio. Editorial Libros de la Catarata;

Madrid, 2007.

Bertrand Russell. Elogio de la ociosidad y otros ensayos. Edhasa;

Barcelona, 2000.

Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa. Mishima. Discmedi,

2004.

Agost. Els Pets. Discmedi, 2004.

Sentiment, comproms i acci. Rbia Positiva. La Rbia Records i

Kasba Music, 2008.

Alerta Bihotza. Che Sudaka. K Indstria, 2005.

www.abiertohastaelamanecer.com

Collectiu de Gijn pioner en loci alternatiu nocturn.

www.nau21.org

Espai de producci obert, dintercanvi i de dileg.

http://xgae.net

Plataforma de creadors que reclamen un nou concepte

de propietat intellectual deslligat del consum i lligat a la

producci cultural collaborativa.

www.laescocesa.orgAssociaci dartistes del barri de Poble Nou (Barcelona).

http://www.sitesize.net/repensarbarcelona

Espai de reflexi, anlisi crtica i propostes creatives per

reapropiar-nos de la ciutat.

Barrio. Fernando Len de Aranoa. Estat espanyol, 1998.

LLIBRES RECOMANATS

CD

WEBS

PELLCULES

FARS

Autors del quadern:

Educaci per a lAcci Crtica (Edpac)

Els Quaderns de la Bona Vida tenen el suport de la Fundaci Bofill.

Illacrua forma part de lEntesa pel Decreixement (www.decreixement.net)

Oci o negoci? Quaderns de la bona vida Illacrua

Documents

Transcript of Oci o negoci? Quaderns de la bona vida Illacrua