Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi › docs › seap › 15225... · El Pla...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Sant Fost de Campsentelles

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

GAIA - Serveis Ambientals, empresa consultora

• Pilar Clapers. Llicenciada en Biologia / Coordinadora

• Cristina Forcada. Llicenciada en Ciències Ambientals

• Julià Alcañiz. Cicle Formatiu Grau Superior Química Ambiental Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles: responsables seguiment PAES

• Xavier Martí Picó. Ajuntament Sant Fost de Campsentelles. Tècnic de Medi Ambient.

• Jaume Madorell. Ajuntament Sant Fost de Campsentelles. Enginyer municipal.

Diputació de Barcelona: direcció del treball

• Carme Melcion. Tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Fost de Campsentelles

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ _________________________________________________________________________________________1

1.1. MARC GENERAL __________________________________________________________________________________1 1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI__________________________________________________________________3 1.3. GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL ___________________________________________________________________3

2. INVENTARI D’EMISSIONS ________________________________________________________________________________4 2.1. METODOLOGIA ___________________________________________________________________________________4 2.2. CONSUMS I EMISSIONS ____________________________________________________________________________6

2.2.1. CONSUMS I EMISSIONS ÀMBIT PAES ____________________________________________________________6 CONSUM D’ENERGIA ÀMBIT PAES PER SECTORS _________________________________________________6 EMISSIONS GEH ÀMBIT PAES PER SECTORS_____________________________________________________8 CONSUM D’ENERGIA ÀMBIT PAES PER FONTS ENERGÈTIQUES____________________________________10 EMISSIONS GEH ÀMBIT PAES PER FONTS ENERGÈTIQUES________________________________________12 EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC I LES EMISSIONS ÀMBIT PAES _______________________________14 EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA__________________________________________________15 EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS ___________________________________________16

2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE L’ÀMBIT AJUNTAMENT ________________________________________________18 CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS __________________________________________________________18 CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES______________________________________________21 CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS ________________________________________22 CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC ______________________________________________24 CONSUMS I EMISSIONS SEMÀFORS____________________________________________________________25 CONSUMS I EMISSIONS FLOTA DE VEHICLES ___________________________________________________27

2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW ___________________________________________________30 3. DIAGNOSI ____________________________________________________________________________________________31

3.1. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI _____________________________________________________31 3.1.1. MOBILITAT I TRANSPORT_____________________________________________________________________31 3.1.2. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ) _______________________________________________________31 3.1.3. RESIDUS ___________________________________________________________________________________31 3.1.4. ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS) ______________________________________________________________32

SECTOR DOMÈSTIC _________________________________________________________________________32 SECTOR SERVEIS ___________________________________________________________________________32

3.1.5. ÀMBIT AJUNTAMENT _________________________________________________________________________32 EQUIPAMENTS ______________________________________________________________________________32 ENLLUMENAT PÚBLIC I SEMÀFORS ____________________________________________________________33 FLOTA DE VEHICLES_________________________________________________________________________34 GESTIÓ ENERGÈTICA ________________________________________________________________________34

3.2. PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020____________________________________________35 3.3. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ ___________________________________________________________36 3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI ________________________37

4. PLA D’ACCIÓ _________________________________________________________________________________________38 4.1. INTRODUCCIÓ ___________________________________________________________________________________38 4.2. FITXES D’ACCIONS _______________________________________________________________________________39 4.3. RESUM DEL PLA D’ACCIÓ ________________________________________________________________________141 4.4. TAULES RESUM DEL PLA D’ACCIÓ _________________________________________________________________142

4.4.1. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ ____________________________________________________________142 4.4.2. TAULA D’ACCIONS D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC ___________________________________________148 4.4.3. TAULA D’ACCIONS DEL PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT AMBIENTAL (PMQA)______________________150

5. PLA DE SEGUIMENT __________________________________________________________________________________153 5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ____________________________________________________________153

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES__________________________________________155 5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS _____________________________________165

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES_____________________________________________________171

Índex

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Evolució consum energia àmbit PAES per sectors (MWh), 2005-2012 ________________________________________6 Taula 2. Evolució consum energia per càpita de l’àmbit PAES per sectors (kWh/hab), 2005-2012__________________________7 Taula 3. Evolució emissions de l’àmbit PAES per sectors (tones CO2), 2005-2012 ______________________________________8 Taula 4. Evolució emissions de l’àmbit PAES per càpita i per sectors (tCO2/hab), 2005-2012 _____________________________9 Taula 5. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per fonts energètiques (MWh), 2005-2012 ___________________________10 Taula 6. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per càpita i per fonts energètiques (kWh/hab), 2005-2012 _______________11 Taula 7. Evolució emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (tones CO2), 2005-2012 ____________________________12 Taula 8. Evolució emissions de l’àmbit PAES per càpita i per fonts energètiques (tonesCO2,/hab) 2005-2012 _______________13 Taula 9. Evolució del consum d’aigua, el consum energètic i les emissions associades, 2005-2012 _______________________15 Taula 10. Evolució de la gestió de residus municipals (tones), 2005-2012_____________________________________________16 Taula 11. Evolució de les emissions associades a la gestió dels residus municipals (tCO2), 2005-2012 _____________________17 Taula 12. Evolució consum energia Ajuntament per sectors (kWh), 2005, 2012 i 2013___________________________________18 Taula 13. Evolució consum Ajuntament per sectors i per càpita (kWh/hab), 2005, 2012 i 2013 ____________________________19 Taula 14. Evolució emissions Ajuntament per sectors (tCO2), 2005, 2012 i 2013 _______________________________________19 Taula 15. Evolució emissions Ajuntament per càpita i per sectors (tCO2/hab), 2005, 2012 i 2013 __________________________20 Taula 16. Evolució consum energia Ajuntament per font energètica (kWh), 2005, 2012 i 2013_____________________________21 Taula 17. Evolució emissions Ajuntament per font energètica (kWh), 2005, 2012 i 2013 _________________________________21 Taula 18. Consum d’energia, costos i emissions per fonts energètiques, 2005 i 2013____________________________________22 Taula 19. Consum energia, cost i emissions per equipament, 2013__________________________________________________22 Taula 20. Consum electricitat, cost i emissions per equipament, 2013________________________________________________23 Taula 21. Consum gas natural, cost i emissions per equipament, 2013_______________________________________________23 Taula 22. Consum energia solar tèrmica, cost i emissions per equipament, 2013 _______________________________________23 Taula 23. Situació de l’enllumenat públic, 2005 i 2013 ____________________________________________________________24 Taula 24. Inventari de quadres de control d’enllumenat i comparativa PC-PTI _________________________________________25 Taula 25. Relació de cruïlles semafòriques i unitats semafòriques___________________________________________________25 Taula 26. Característiques i consum unitats semafòriques, 2005____________________________________________________26 Taula 27. Característiques i consum unitats semafòriques, 2013____________________________________________________26 Taula 28. Evolució consum, cost i emissions semàfors, 2005-2013__________________________________________________26 Taula 29. Relació vehicles flota pròpia: departament, matrícula, tipus combustible, consums i quilòmetres anuals, 2013 _______27 Taula 30. Antiguitat de la flota municipal_______________________________________________________________________28 Taula 31. Evolució dels consums, costos i emissions de la flota pròpia, 2005 i 2013 ____________________________________28 Taula 32. Vehicles recollida residus: marca, tipus, matrícula, antiguitat i quilòmetres anulas, 2013 _________________________29 Taula 33. Evolució dels consums, costos i emissions de la flota externalitzada, 2005 i 2013 ______________________________29 Taula 34. Evolució del Total de la flota ________________________________________________________________________29 Taula 35. Instal·lacions PEL, potència instal·lada i producció (kWh), 2013 ____________________________________________30 Taula 36. Evolució de la producció d’energia solar fotovoltaica (kWh), 2007-2013 ______________________________________30 Taula 37. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica per a autoabastament dels equipaments municipals_____________37 Taula 38. Valoració de l’estat d’execució del PAES _____________________________________________________________171 Taula 39. Evolució de l’estat de les accions ___________________________________________________________________171

ÍNDEX GRÀFIQUES

Gràfica 1. Evolució consum energia àmbit PAES per sectors (MWh), 2005-2012 ________________________________________6 Gràfica 2. Distribució del consum d’energia àmbit PAES per sectors (%), 2005 _________________________________________7 Gràfica 3. Evolució consum d’energia per càpita de l’àmbit PAES per sectors (kWh/hab), 2005-2012 ________________________7 Gràfica 4. Evolució emissions de l’àmbit PAES per sectors (tones CO2), 2005-2012 ______________________________________8 Gràfica 5. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per sectors (%), 2005 __________________________________________9 Gràfica 6. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per fonts energètiques (MWh), 2005-2012 ___________________________10 Gràfica 7. Distribució del consum d’energia àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005________________________________11 Gràfica 8. Evolució emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (tones CO2), 2005-2012 ____________________________12 Gràfica 9. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005 ________________________________13 Gràfica 10. Evolució consums energètics i emissions totals (MWh i tCO2), 2005-2012 ____________________________________14 Gràfica 11. Evolució consums energètics i emissions per càpita (MWh/hab i tCO2/hab) 2005-2012 __________________________14 Gràfica 12. Evolució del consum d’aigua i energia per càpita, 2005-2012 ______________________________________________15 Gràfica 13. Evolució de la gestió de residus municipals (tones) ______________________________________________________16 Gràfica 14. Recollida selectiva (%) i emissions (tCO2), 2005-2012 ___________________________________________________17 Gràfica 15. Consum energètic Ajuntament per sectors (%), 2005, 2012 i 2013 __________________________________________18 Gràfica 16. Emissions GEH Ajuntament per sectors (%), 2005 i 2013 _________________________________________________19 Gràfica 17. Evolució consum i emissions per sectors de l’Ajuntament (kWh i tones de CO2 eq), 2005 i 2013 ___________________20 Gràfica 18. Evolució dels consums, costos i emissions de l’enllumenat 2005-2013 _______________________________________24 Gràfica 19. Evolució cost, consum i emissions semàfors 2005-2013__________________________________________________27 Gràfica 20. Antiguitat de la flota municipal_______________________________________________________________________28 Gràfica 21. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tCO2/hab), 2005-2020 _____________________________35

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Fost de Campsentelles 1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. MARC GENERAL

En les últimes dècades s’ha manifestat un canvi global i regional del sistema climàtic, produït per l’augment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i aquest és atribuïble, amb més d’un 90% de certesa, a l’activitat humana” (informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007). Aquest escalfament s’ha produït de manera accelerada des de l’inici de l’era industrial.

És per això que cal replantejar el model de creixement. “Malgrat que les emissions han estat i segueixen estant impulsades pel creixement econòmic, l’estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no només és viable sinó compatible amb un creixement continuat” (Informe Stern). La transició a un model amb baixes emissions de gasos hivernacle exigeix un increment de l’eficiència energètica i un major ús d’energies renovables. Aquesta “transició portarà reptes de competències i oportunitats de creixement” (Informe Stern).

Europa es pretén adaptar a la nova realitat i la COM (2008) 30 final és una de les eines per fer-ho. Es plantegen objectius molt clars com ara: reduir com a mínim un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquí al 2020 i aconseguir que les energies renovables representin el 20% del consum energètic de la UE al 2020.

Davant d’aquesta situació i de la incapacitat de satisfer una demanda mundial cada vegada més gran, Catalunya ha publicat el Pla d’Energia de Catalunya (2006-2015). En aquest document es manifesta que “Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica”. Més tard, el 2008 es realitzà un nou pla anomenat el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya, el qual tracta el canvi climàtic d’una manera més coordinada i integrada dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

Les diverses cimeres sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides no han aconseguit encara tancar un acord global sobre la reducció de gasos efecte hivernacle.

En l’informe dirigit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) es recull l’oportunitat de les nacions d’assumir gairebé el 60% de les reduccions d’emissions necessàries per a mantenir la temperatura global per sota de 2ºC durant aquest segle. Això suposa la necessitat de reduir 5 gigatonelades de CO2 equivalent al 2020, quantitat equivalent a les emissions del transport mundial de cotxes, autobusos i camions.

A rel del pes dels governs locals i del gran nombre de comunitats sorgeix, el 2007, a la Unió europea, el Pacte d’alcaldes/esses. En aquest document els alcaldes/esses es comprometen a complir “els objectius per la UE per al 2020, i reduir les emissions de CO2 als territoris respectius com a mínim el 20%”.

La província de Barcelona està formada per 311 municipis, amb una població de més de 5,3 milions d’habitants i el balanç energètic de la província demostra una elevada dependència energètica (un 98% de l’energia prové de l’exterior). L’any 2007 es van emetre uns 25 milions de tones de CO2 a l’atmosfera en el conjunt de la província, mentre que el sector del transport i domèstic suposen més del 50% de les emissions globals.

Inventari d’Emissions 2

La Diputació de Barcelona s’ha compromès a redactar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible als municipis adherits al Pacte d’alcaldes/esses. També dóna suport en la implementació d’accions, el seguiment i l’organització de campanyes de sensibilització en el context del Dia de l’Energia que el Pacte estableix. Aquest procés es va iniciar al mes de juliol de l’any 2008 i en aquests moment hi ha adherits 212municipis.

La lluita contra el canvi climàtic és doncs un gran repte pel segle XXI en el que la contribució dels governs locals serà fonamental ja que moltes de les seves polítiques tenen capacitat d’incidir en els processos que alteren la composició de l’atmosfera.

Cal desafiar la crisi climàtica i això només es pot abordar mitjançant un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació i complicitat dels ciutadans.

L’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles és conscient de la importància de sumar esforços en la lluita contra el canvi climàtic i per aquesta raó s’ha adherit al Pacte d’alcaldes i alcaldesses. L’eficiència energètica també serà una oportunitat per ajustar la despesa municipal.


1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

El municipi de St. Fost de Campsentelles es troba al Sud-Est del Vallès Oriental i limita amb els municipis de Martorelles, Sta. Maria de Martorelles, Mollet del Vallès, La Llagosta, Montcada i Reixac, Badalona i Tiana.

Consta d’un nucli i tres urbanitzacions: La Conreria, Mas Corts i Mas Llombart.

A nivell d’ordenació urbanística el municipi disposa d’un Pla d’Ordenació del Urbana del Municipi (POUM) des del 25/9/2013. El document té una previsió de creixement de la població del 3,2%.

La recollida de residus s’efectua mitjançant contenidors al carrer per a les cinc fraccions. El municipi disposa de servei de deixalleria fixa i mòbil.

El municipi no disposa de cap sistema de gestió energètica en els seus equipaments amb l’excepció del CEIP Joaquim Abril que es va adherir al programa Euronet 50/50 max.

L’enllumenat públic està gestionat via concessió, conjuntament amb el manteniment de l’hort solar des de l’any 2006. Des d’aquest mateix any es va fer el canvi de bombetes de VM a VSAP. Des de l’Ajuntament intervenir en el srevei per poder fer canvis en la gestió de potències, obtenir de dades mensuals. També es vol continuar augmentant l’eficiència de l’enllumenat passant alguns quadres a LED.

L’any 2010 es van canviar les òptiques dels semàfors a LED.

Pel que fa a la implantació de les energies renovables l’ajuntament disposa de dues instal·lacions solars fotovoltaiques: complex esportiu (50 kWp) i Hort Solar (635 kWp) i de dues instal·lacions solars tèrmiques: complex esportiu i el CEIP Joaquim Abril (aquesta darrera no està en funcionament). El CEIP El Roure té instal·lacions solars tèrmica i fotovotaica propietat de l’Institut Català de Finances.

Actualment en les ordenances fiscals no hi ha prevista cap tipus de bonificació per accions que permetin reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

1.3. GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL

La gestió dels consums energètics a l’ajuntament es fa sobre les factures que envien les diferents companyies subministradores (electricitat i gas natural).

Durant un breu període una persona es va dedicar fer un resum de les factures de consums energètics però actualment no s’està fent.

A finals de 2014, l’Ajuntament s’ha incorporat al servei de comptabilitat energètica que ofereix l’Agència de l’Energia del Vallès Oriental.


2. INVENTARI D’EMISSIONS

2.1. METODOLOGIA

La metodologia emprada ha estat la que ha elaborat la Diputació de Barcelona.

L’abast territorial d’aquest estudi és el municipi de St. Fost de Campsentelles.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’analitzen per l’àmbit PAES (exclou els sectors primari i industrial) i per l’Ajuntament.

Les dades per als càlculs de l’inventari d’emissions s’han obtingut a partir de les següents fonts:

• Consums final d’energia a nivell municipal. Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). L’origen de les dades varia segons la font energètica:

• Combustibles líquids (en endavant, CL). En no disposar de consums a nivell municipal s’han extrapolat les dades a nivell provincial per al consum del gasoils i el fuel:

Sector industrial: s’ha atribuït el 97% del consum de fuel i el 30% de gasoil C, extrapolant dades provincials a partir de la població. Aquest consum no s’inclou a l’àmbit PAES.

Sector serveis: s’ha atribuït el 3% del consum de fuel i el 27% de gasoil C, extrapolant les dades provincials a partir de la població.

Sector domèstic: s’ha atribuït el 43% del consum de gasoil C, extrapolant les dades provincials a partir de la població.

Sector transport: s’ha atribuït tot el consum de gasoil A i de benzina extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

• Electricitat (en endavant, EE). Dades reals facilitades per la companyia elèctrica. Les dades de consum del sector serveis (2005-2013) són estimades a partir dels consums d’anys anteriors.

• Gasos liquats del petroli (en endavant, GLP). En no disposar de dades municipals s’han extrapolat les dades provincials a partir de la població i s’han distribuït per sectors segons el consum a nivell català publicat en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2003.

Sector primari: 5%. Aquest consum no s’inclou a l’àmbit PAES.

Sector industrial: 11%. Aquest consum no s’inclou a l’àmbit PAES.

Sector serveis: 23%

Sector domèstic: 61%

• Gas natural. Dades reals facilitades per la companyia subministradora. Les dades de consum del sector serveis (2005-2012) són estimades a partir dels consums d’anys anteriors.


• Gestió de residus1. Les quantitats de residus de les diferents fraccions generades pel municipi s’han obtingut a partir de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya. Les dades del consum energètic dels vehicles han estat facilitades per l’empresa concessionària (2005-2013).

• Cicle de l’aigua. Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir d’informació d’ATLL i altres potabilitzadores/depuradores.

• Consum final d’energia de l’Ajuntament.

• Equipaments, enllumenat i flota de vehicles propis. Dades del 2005 calculades a partir de costos facilitats per l’Ajuntament per tipus d’energia. Dades 2013 consums facilitats per l’Ajuntament. En no disposar de dades del 2012, s’han extrapolat les del 2013.

• Emissions de les diferents fonts energètiques.

• Emissions associades al consum elèctric. Les emissions varien segons el mix elèctric estatal. Metodologia DESGEL. Entre els anys 2005 i 2012 el factor d’emissió s’ha reduït de forma molt considerable (el mínim és situa l’any 2010).

• Emissions associades al consum de combustibles. Metodologia Unió Europea (Plans d’Acció per l’Energia Sostenible).

• Emissions associades al tractament dels residus municipals. S’utilitzen els factors de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

1 Els residus municipals generen emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) degudes a l’emissió de metà a les plantes de tractament (dipòsit controlat i planta de compostatge) mentre que el reciclatge de la resta de fraccions genera estalvi energètic que es tradueix en estalvi d’emissions de GEH.


2.2. CONSUMS I EMISSIONS

2.2.1. CONSUMS I EMISSIONS ÀMBIT PAES

L’àmbit PAES inclou tots els consums municipals exceptuant els sectors primari i industrial i és on s’ha d’aplicar el compromís de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (en endavant, GEH).

CONSUM D’ENERGIA ÀMBIT PAES PER SECTORS

A continuació es presenten els consums globals d’energia de l’àmbit PAES desglossats pels tres sectors que inclou.

Taula 1. Evolució consum energia àmbit PAES per sectors (MWh), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012 (%)

Terciari (serveis) 12.743 12.744 13.104 12.102 12.296 13.213 13.151 13.927 9,29

Domèstic 29.381 29.426 30.496 33.583 31.287 32.998 31.011 34.766 18,33

Transport 72.505 76.039 77.585 74.108 74.054 74.889 69.960 65.075 -10,25

Total 114.628 118.209 121.185 119.794 117.637 121.100 114.121 113.767 -0,75

Font: Diputació de Barcelona, a partir de dades de l’ICAEN i Idescat.

L’evolució en el consum total d’energia és a l’alça des de l’any 2005 fins al 2007, al 2008 i 2009 hi ha un lleuger descens, a continuació torna pujar el 2010 i a partir del 2011 baixa. Entre el 2005 i el 2012 s’ha mantingut pràcticament estable, amb una lleugera reducció del 0,7%.

Per sectors el principal consumidor és el transport, que entre els anys 2005 i 2012 presenta una reducció de l’10,25%.

El consum en els sectors domèstic i terciari presenta un augment entre els anys 2005 i 2012 amb oscil·lacions al llarg dels anys, amb un considerable augment en el cas del domèstic. En aquest període, el sector domèstic augmenta un 18,33% i els serveis un 9,29%.

Gràfica 1. Evolució consum energia àmbit PAES per sectors (MWh), 2005-2012

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

MW

h co

nsum

its

Terciari Domèstic Transport



L’any 2005 el sector transport va suposar el 63% del consum d’energia de l’àmbit PAES.

Gràfica 2. Distribució del consum d’energia àmbit PAES per sectors (%), 2005

Terciari11%

Domèstic26%

Transport63%


Si s’analitza el consum d’energia per càpita es pot veure una tendència a la disminució.

Taula 2. Evolució consum energia per càpita de l’àmbit PAES per sectors (kWh/hab), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012 (%)

Terciari 1.754 1.720 1.712 1.524 1.493 1.593 1.562 1.650 -5,93 Domèstic 4.044 3.972 3.983 4.230 3.800 3.979 3.683 4.119 1,84 Transport 9.980 10.263 10.134 9.335 8.994 9.032 8.308 7.709 -22,75 Total 15.778 15.955 15.829 15.089 14.287 14.604 13.552 13.478 -14,58 Font: Diputació de Barcelona, a partir de dades de l’ICAEN i Idescat.

La reducció del consum d’energia per càpita es dóna a tots els sectors excepte el domèstic (amb un lleuger augment del 1,84%), amb una disminució del 14,58% en total. El sector transport presenta un reducció molt forta, del 22,75% mentre la reducció als serveis és del 5,93%.

Gràfica 3. Evolució consum d’energia per càpita de l’àmbit PAES per sectors (kWh/hab), 2005-2012

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

kWh/

hab.

con

sum

its

Terciari Domèstic Transport



EMISSIONS GEH ÀMBIT PAES PER SECTORS

A l’hora de calcular les emissions de l’àmbit PAES, a més de tenir en compte els tres sectors analitzats en l’apartat de consum d’energia, s’afegeixen les emissions associades al cicle de l’aigua (potabilització i depuració) i també les associades a la gestió dels residus municipals (tractament dels residus).

Les emissions del consum elèctric varien d’un any a l’altre atenent a la contribució de les diferents fonts energètiques al mix, així si el percentatge d’ús de les energies renovables més gran el factor d’emissió disminueix. Al mix estatal s’hi incorpora la producció local d’energia renovable que el fa disminuir el mix local a mesura que creix.

Taula 3. Evolució emissions de l’àmbit PAES per sectors (tones CO2), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012 (%)

Terciari 5.144 4.752 4.918 3.971 3.509 3.194 3.696 3.755 -27,01 Domèstic 9.830 9.276 9.753 9.783 8.480 7.868 8.201 9.113 -7,29 Transport 19.070 20.008 20.324 19.442 19.476 19.686 18.421 17.133 -10,15 Residus 2.430 2.681 2.485 2.506 2.521 2.599 2.661 2.834 16,60 Aigua 79 69 71 61 64 48 51 35 -55,60 Total 36.553 36.786 37.551 35.765 34.050 33.395 33.030 32.870 -10,08

Font: Diputació de Barcelona, a partir de dades de l’ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya i empreses gestió aigua.

Entre els anys 2005 i 2012 la reducció de les emissions de l’àmbit PAES ha estat del 10,1%, amb una reducció a tots els sectors, exceptuant la gestió de residus (amb un augment del 16,6%). Entre el 2005 i el 2012, la reducció en les emissions associades al cicle de l’aigua ha estat del 55,6%, seguides del sector terciari amb un 27,01%, el transport amb un 10,15% i el domèstic amb un 7,29%.

Les emissions als sectors domèstic i terciari es reduixen malgrat augmenta el consum d’energia perquè les emissions per unitat elèctrica consumida s’han reduit de forma molt considerable en el mateix període.

Gràfica 4. Evolució emissions de l’àmbit PAES per sectors (tones CO2), 2005-2012

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

tCO

2

Terciari Domèstic Transport Residus Aigua



L’any 2005 el transport va suposar el 52,2% de les emissions de l’àmbit PAES.

Gràfica 5. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per sectors (%), 2005

Terciari14,1%

Domèstic26,9%

Transport52,2%

Residus6,6%

Aigua0,2%


Analitzant les emissions per càpita i per sector es pot veure que l’evolució de les emissions entre 2005 i 2012 va disminuir un 22,6%. Així la reducció en les emissions del cicle de l’aigua van ser del 61,78%, en el sector terciari del 37,18%, en el transport del 22,67% i en el sector domèstic del 20,21%. En la gestió de residus les emissions per habitant s’han mantingut pràcticament estables.

Taula 4. Evolució emissions de l’àmbit PAES per càpita i per sectors (tCO2/hab), 2005-2012 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012 (%) Terciari 0,71 0,64 0,64 0,50 0,43 0,39 0,44 0,44 -37,18 Domèstic 1,35 1,25 1,27 1,23 1,03 0,95 0,97 1,08 -20,21 Transport 2,62 2,70 2,65 2,45 2,37 2,37 2,19 2,03 -22,67 Residus 0,33 0,36 0,32 0,32 0,31 0,31 0,32 0,34 0,35 Aigua 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,00 -61,78 Total 5,03 4,97 4,90 4,50 4,14 4,03 3,92 3,89 -22,60



CONSUM D’ENERGIA ÀMBIT PAES PER FONTS ENERGÈTIQUES

Taula 5. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per fonts energètiques (MWh), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-

2012 (%)

Electricitat 21.592 22.342 22.916 22.603 22.156 21.947 22.468 21.547 -0,21 Gas natural 13.188 14.333 14.049 15.975 16.814 18.812 16.971 17.840 35,28 Combustibles líquids 78.841 80.678 83.346 80.353 78.027 79.513 73.967 73.624 -6,62

GLP 1.007 857 875 864 641 827 715 696 -30,90 Solar tèrmica 61 Total 114.628 118.209 121.185 119.794 117.637 121.100 114.121 113.767 -0,76


L’única font que augmenta en consum en el període analitzat és el gas natural amb un increment del 35,28%. El consum d’electricitat pateix oscil·lacions però el consum del 2012 s’equipara al del 2005. Els combustibles líquids baixen un 6,62% mentre que els gasos liquats del petroli ho fan un 30,9%.

Gràfica 6. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per fonts energètiques (MWh), 2005-2012

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

MW

h co

nsum

its

Electricitat Gas natural Combustibles líquids GLP Solar tèrmica



L’any 2005 els consum combustibles líquids suposava el 69% del consum total

Gràfica 7. Distribució del consum d’energia àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005

Electricitat19%

Gas natural12%

GLP1%

Combustibles líquids68%


Analitzant el consum per càpita i per font energètica es pot veure que el consum ha disminuït en totes les fonts excepte en el gas natural que ha augmentat un 16,43%.

Taula 6. Evolució consum energia de l’àmbit PAES per càpita i per fonts energètiques (kWh/hab), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012(%)


GLP 139 116 114 109 78 100 85 82 -40,53 Solar tèrmica 0 0 0 0 0 0 0 7 Total 15.778 15.955 15.829 15.089 14.287 14.604 13.552 13.478 -14,58



EMISSIONS GEH ÀMBIT PAES PER FONTS ENERGÈTIQUES

Entre els anys 2005 i 2012 les emissions totals per fonts energètiques disminueixen un 10,1%, en el cas dels GLPs (30,9%), l’electricitat (34,33%) i els combustibles líquids (6,48%), mentre augmenten les emissions associades al gas natural (35,28%). Les emissions assossiades a la gestió de residus han augmentat un 16,6% mentre que les assossiades a la gestió de l’aigua han disminuït un 55,6%.

Taula 7. Evolució emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (tones CO2), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012(%)


GLP 233 198 202 199 148 191 165 161 -30,90 Residus 2.430 2.681 2.485 2.506 2.521 2.599 2.661 2.834 16,60 Aigua 79 69 71 61 64 48 51 35 -55,60 Total 36.553 36.786 37.551 35.765 34.050 33.395 33.030 32.870 -10,08 Font: Diputació de Barcelona, a partir de dades de l’ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya i empreses gestió aigua.

Gràfica 8. Evolució emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (tones CO2), 2005-2012

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

tCO 2

Electricitat Gas natural Combustibles líquids GLP Residus Aigua



L’any 2005 les emissions per ús de combustibles líquids van suposar el 56,9% del total.

Gràfica 9. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005

Electricitat28,4%

Gas natural7,3%Combustibles

líquids56,8%

Aigua0,2%

GLP0,6%

Residus6,6%


Analitzant les emissions per càpita i per font energètica s’observa una reducció en totes les fonts excepte residus (59,38%) i gas natural (16,43%). La reducció en els GLPs és del 40,53%, en electricitat del 43,48%, en combustibles líquids del 19,51%.

Taula 8. Evolució emissions de l’àmbit PAES per càpita i per fonts energètiques

(tonesCO2,/hab) 2005-2012 tCO2/hab 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-

2012(%) Electricitat 1,43 1,31 1,32 1,09 0,90 0,70 0,86 0,81 -43,48 Gas natural 0,37 0,39 0,37 0,41 0,41 0,46 0,41 0,43 16,43 Combustibles líquids 2,86 2,87 2,86 2,66 2,49 2,52 2,31 2,30 -19,51

GLP 0,03 0,03 0,03 0,03 0,02 0,02 0,02 0,02 -40,53 Residus 0,33 0,36 0,32 0,32 0,31 0,31 0,32 0,34 0,35 Aigua 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,01 0,00 -61,78 Total 5,03 4,97 4,90 4,50 4,14 4,03 3,92 3,89 -22,60



EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC I LES EMISSIONS ÀMBIT PAES

Gràfica 10. Evolució consums energètics i emissions totals (MWh i tCO2), 2005-2012

80.000

85.000

90.000

95.000

100.000

105.000

110.000

115.000

120.000

125.000

130.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

MW

h

30.000

32.000

34.000

36.000

38.000

40.000

42.000

tCO

2

MWh tCO2

Font: Elaboració pròpia a partir dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

La tendència en el consum total d’energia és a la baixa des de 2007 (exceptuant l’any 2010 que presenta un pic). En les emissions es veu una tendència a la disminució també des de 2007.

Gràfica 11. Evolució consums energètics i emissions per càpita (MWh/hab i tCO2/hab) 2005-2012

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

17.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

kWh/

hab

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

tCO

2/ha

b

kWh/hab tCO2/hab

Font: Elaboració pròpia a partir dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

Entre els anys 2005 i 2012 la reducció del consum d’energia per càpita és del 14,68% i la reducció de les emissions és del 22,6%.


EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA

El cicle de l’aigua, potabilització i depuració, té associats uns consums energètics i les conseqüents emissions. Els càlculs dels consums energètics s’han fet a partir de dades facilitades per ATLL i altres potabilitzadores/depuradores i és igual per a tots els municipis.

Taula 9. Evolució del consum d’aigua, el consum energètic i les emissions associades, 2005-2012 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-

2012(%) m3 462.083 435.989 452.170 419.248 462.067 439.484 425.281 425.050 -8,01 consum m3/hab 63,60 58,85 59,06 52,81 56,12 53,00 50,50 50,36 -20,83

consum kWh 164.587 159.407 161.249 159.416 191.795 178.901 158.812 111.044 -32,53 kWh/m3 0,36 0,37 0,36 0,38 0,42 0,41 0,37 0,26 -26,65 tCO2 79,2 69,2 71,0 61,1 63,9 47,6 51,1 35,2 -55,60 tCO2/hab 0,011 0,009 0,009 0,008 0,008 0,006 0,006 0,004 -61,78

Font: Diputació de Barcelona a partir dades ACA, ATLL i altres potabilitzadores/depuradores.

Entre els anys 2005 i 2012, el consum d’aigua al municipi ha experimentat una reducció del 8,01% en total i una reducció del 20,83% per càpita. La progressió no és lineal sinó que presenta oscil·lacions.

El consum d’energia associat al cicle de l’aigua s’ha reduït en el mateix període en un 32,53% en global i un 26,65% per unitat consumida.

Les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua han disminuït un 55,6% en total i un 61,78% per càpita.

Gràfica 12. Evolució del consum d’aigua i energia per càpita, 2005-2012

40

45

50

55

60

65

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

m3/

hab

1012

141618

2022

2426

kWh/

hab

consum aigua consum energia

Font: Diputació de Barcelona a partir dades ACA, ATLL i altres potabilitzadores/depuradores.


EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió dels residus al municipi ha tingut la següent evolució:

Taula 10. Evolució de la gestió de residus municipals (tones), 2005-2012 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-

2012(%) Paper i cartró 104,7 129,0 134,8 115,0 150,4 102,7 104,9 60,9 -41,83 Vidre 75,6 82,3 94,6 89,9 117,9 97,7 98,1 92,4 22,26 Envasos lleugers 38,0 43,3 50,9 63,4 68,2 63,3 67,7 67,5 77,67 Deposició controlada 3.190,7 3.240,7 3.153,8 2.885,9 2.576,1 2.358,7 2.219,6 Matèria orgànica 357,4 559,8 422,1 362,5 487,8 375,0 420,6 388,8 8,80 Incineració - 215,6 81,2 332,0 572,1 823,8 1.019,0 2.992,8 Total 3.766,3 4.270,7 3.937,3 3.848,7 3.972,5 3.821,2 3.929,9 3.602,4 -4,35 kg residus/hab i dia 1,42 1,58 1,41 1,33 1,32 1,26 1,28 1,17 -17,68 % recollida selectiva 15,28 19,07 17,84 16,39 20,75 16,72 17,59 16,81 10,72 Font: Diputació de Barcelona a partir de dades de l’ARC.

Entre els anys 2005 i 2012 la generació de residus per càpita i dia s’ha reduït en un 17,68%, mentre que la recollida selectiva només ha augmentat un 10,7%. És remarcable el canvi de gestió que s’ha fet de dipòsit controlat a incineració. Aquest fet té repercusions importants en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El percentatge de recollida selectiva l’any 2012 al municipi era del 16,8%, xifra molt inferior a la mitjana comarcal (38,5%) i catalana (36,5%).

La generació de residus per habitant l’any 2012 va ser de 1,17 quilos per habitant i dia, xifra inferior a a mitjana comarcal (1,27) i catalana (1,30).

Gràfica 13. Evolució de la gestió de residus municipals (tones)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Tone

s

Paper i cartró Vidre Envasos lleugersMatèria orgànica Deposició controlada Incineració

Font: Diputació de Barcelona a partir de dades de l’ARC.


Les emissions de GEH són diferents segons la gestió de cada fracció de residus.

Taula 11. Evolució de les emissions associades a la gestió dels residus municipals (tCO2), 2005-2012

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ∆ 2005-2012(%)

Paper i cartró 6,6 8,1 8,5 7,2 9,5 6,5 6,6 3,8 -41,83 Vidre 2,8 3,0 3,5 3,3 4,4 3,6 3,6 3,4 22,26 Envasos lleugers 4,8 5,5 6,4 8,0 8,6 8,0 8,6 8,5 77,67 Deposició controlada 2377,0 2.414,3 2.349,6 2.150,0 1.919,2 1.757,2 1.653,6 Compostatge 39,2 61,4 46,3 39,7 53,5 41,1 46,1 42,6 8,80 Incineració 0,0 230,4 86,8 355,0 611,6 880,7 1089,3 3199,3 Valorització energètica 0,0 -41,9 -16,0 -56,9 -85,3 -98,0 -146,8 -423,9

Total 2.430,4 2.680,9 2.485,0 2.506,4 2.521,3 2.599,1 2.661,0 2.833,8 16,60 tCO2/hab. 0,33 0,36 0,32 0,32 0,31 0,31 0,32 0,34 0,35

Font: Diputació de Barcelona a partir de dades de l’ARC i Oficina Catalana pel Canvi Climàtic.

El fet d’incinerar els residus fa augmentar les emissions. Així entre el 2005 i el 2012 hi ha hagut un augment total del 16,5%, mentre per càpita pràcticament s’han mantingut estables.

Gràfica 14. Recollida selectiva (%) i emissions (tCO2), 2005-2012

2.300

2.350

2.400

2.450

2.500

2.550

2.600

2.650

2.700

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

tCO

2

0

5

10

15

20

25%

reco

llida

sel

ectiv

a

tCO2 % recollida selectiva

Font: Diputació de Barcelona a partir de dades de l’ARC i Oficina Catalana pel Canvi Climàtic.

En no haver-hi una tedència clara en el percentage de recollida selectiva i per haver canviat la gestió de la fracció resta de dipòsit controlat a incineració, no es pot veure una correlació entre augment de recollida selectiva i reducció d’emissions.


2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE L’ÀMBIT AJUNTAMENT

L’any 2005 l’activitat de l’Ajuntament va emetre 1.035 tones de gasos d’efecte hivernacle (0,14 tones per habitant), que representaven el 2,8% de les emissions de l’àmbit PAES.

CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS

Taula 12. Evolució consum energia Ajuntament per sectors (kWh), 2005, 2012 i 2013 2005 20122 2013 ∆ 2005-2013 (%) Edificis, equipaments i infraestructures 904.870 2.548.707 2.548.707 182 Enllumenat públic i semàfors 1.166.435 672.914 672.914 -42 Flota municipal 440.527 393.223 393.223 -11 Total 2.511.832 3.614.844 3.614.844 44

Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

El consum total d’energia de l’Ajuntament ha augmentat en un 44% entre els anys 2005 i 2013. Es pot observar un augment del 182% en equipaments i una reducció del 42% en enllumenat públic. El consum en la flota municipal es redueix en un 11%.

L’augment en el consum d’energia als equipaments és en part atribuible a una manca de dades del consum de combustibles l’any 2005, per a l’any 2013 sí que es disposa d’aquestes dades.

L’any 2005 l’enllumenat públic i semàfors eren els principals consumidors d’energia amb un 46% del consum de l’Ajuntament. L’any 2013 la situació s’ha invertit, sent els equipaments els principals consumidors amb un 71% del total.

Gràfica 15. Consum energètic Ajuntament per sectors (%), 2005, 2012 i 2013

Edificis, equipaments i

infraestructures36%

Flota municipal18%

Enllumenat públic i

semàfors46%


infraestructures70%

Flota municipal11%


semàfors19%

2005 2013


2 En el cas dels consums dels equipaments, l’enllumenat públic i la flota pròpia, els consums de 2012 corresponen als de l’any 2013 per manca de dades. Els consums de la flota externalitzada sí que corresponen al 2012.


Taula 13. Evolució consum Ajuntament per sectors i per càpita (kWh/hab), 2005, 2012 i

2013 2005 2012 2013 ∆ 2005-2013 (%) Edificis, equipaments i infraestructures 125 305 298 140% Enllumenat públic i semàfors 161 80 79 -51% Flota municipal 61 47 46 -24% Total 346 431 423 22%


Si es considera l’evolució per càpita, entre els anys 2005 i 2013 l’increment total ha estat del 22%, amb un augment del 140% en equipaments i una reducció del 51% en enllumenat públic i del 24% en la flota municipal.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle han tingut la següent evolució:

Taula 14. Evolució emissions Ajuntament per sectors (tCO2), 2005, 2012 i 2013 2005 2012 2013 ∆ 2005-2013 (%) Edificis, equipaments i infraestructures 356 626 576 61,7 Enllumenat públic i semàfors 561 213 182 -67,6 Flota municipal 118 104 104 -11,2 Total 1.035 943 862 -16,7


Les emissions de l’Ajuntament s’han reduït en un 16,7% entre els anys 2005 i 2013. Es pot observar un augment del 61,7% en equipaments i una reducció del 67,6% en enllumenat públic i del 11,2% en la flota municipal.

L’any 2005 l’enllumenat públic era el principal emissor amb un 55% del total de les emissions de l’Ajuntament. L’any 2013 els equipaments són responsables del 67% de les emissions de l’Ajuntament.

Gràfica 16. Emissions GEH Ajuntament per sectors (%), 2005 i 2013


infraestructures34%

Flota municipal11%


semàfors55%

Flota municipal12%


infraestructures67%


semàfors21%

2005 2013 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.


Taula 15. Evolució emissions Ajuntament per càpita i per sectors (tCO2/hab), 2005,

2012 i 2013 2005 2012 2013 ∆ 2005-2013 (%) Edificis, equipaments i infraestructures 0,049 0,074 0,067 38 Enllumenat públic i semàfors 0,077 0,025 0,021 -72 Flota municipal 0,016 0,012 0,012 -24 Total 0,14 0,11 0,10 -29


Si es considera l’evolució per càpita, entre els anys 2005 i 2013 les emissions s’han reduït un 29%. Augmenten el 38% en els equipaments, diminueixen un 72% en enllumenat i un 24% a la flota municipal.

Gràfica 17. Evolució consum i emissions per sectors de l’Ajuntament (kWh i tones de CO2 eq), 2005 i 2013

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

2005 2013

KWh

0

200

400

600

800

1.000

1.200

tCO 2

Flota municipalEnllumenat públic i semàforsEdificis, equipaments i infraestructuresTotal tCO2


Com es pot observar a la gràfica, malgrat que el consum d’energia augmenta, especialment en els equipaments, les emissions es redueixen. Aquest fet és degut a la reducció d’emissions per unitat consumida de l’electricitat.


CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES

Taula 16. Evolució consum energia Ajuntament per font energètica (kWh),

2005, 2012 i 2013 2005 2012 2013 ∆ 2005-2013 (%) Electricitat 1.787.298 1.745.986 1.745.986 -2,3 Gas natural 284.007 1.414.963 1.414.963 398,2 Gasolina 31.042 31.042 Gasoil A 440.527 362.181 362.181 -17,8 Solar tèrmica 60.672 60.672 Total 2.511.832 3.614.844 3.614.844 43,9


Com es pot apreciar no consta al 2005 cap consum de gasoil C per als equipaments i el consum de gas natural era molt reduït comparat amb l’any 2013. Es considera que el consum de combustibles era més elevat però des de l’Ajuntament no s’han pogut facilitar més dades.

Així, l’increment de consum d’energia total a l’Ajuntament dels 43,9% no és del tot real ja que manquen algunes dades de 2005.

El gas natural té un augment molt gran degut a la seva utilització els darrers anys en la majoria d’equipaments municipals.

El consum de gasoil A per vehicles municipals s’ha reduït de forma considerable (17,8%) i el consum d’electricitat de forma lleugera (2,3%).

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle han tingut la següent evolució per fonts:

Taula 17. Evolució emissions Ajuntament per font energètica (kWh), 2005,

2012 i 2013 2005 2012 2013 ∆ 2005-2013 (%) Electricitat 860 553 471 -45,16 Gas natural 57 286 286 398,21 Gasolina 0 8 8 Gasoil A 118 97 97 -17,78 Total 1.035 943 862 -16,72


El fort augment en el consum de gas natural també es reflexa en el mateix augment de les emissions.

Malgrat que el consum d’electricitat només s’ha reduït en un 2%, les emissions associades han disminuït un 45%.

La reducció de les emissions del gasoil A són les mateixes que la vaciació en el consum, donat que el factor d’emissió es manté estable al llarg dels anys.


CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

L’any 2015 el municipi tenia un total de 14 equipaments. L’any 2013 n’hi havia 15.

Les dades de consums de 2015 no es poden donar de forma desagregada perquè des de l’Ajuntament només s’han pogut facilitar costos de cosum d’electricitat de forma conjunta.

La comparativa de consums, costos i emissions entre 2005 i 2013 és la següent:

Taula 18. Consum d’energia, costos i emissions per fonts energètiques, 2005 i 2013 2005 2013

Consum (kWh) Cost (€) Emissions

(tCO2)Consum

(kWh) Cost (€) Emissions (tCO2)

Electricitat 620.863 84.437,36 € 298,6 1.073.073 225.720,23 € 289,7Gas natural 284.007 10.224,25 € 57,4 1.414.963 93.549,94 € 285,8Solar tèrmica 60.672 Total 904.870 94.661,61 € 356,0 2.548.707 319.270,17 € 575,6Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum d’energia s’ha incrementat un 182%, el cost un 237% i les emissions un 62%. És possible que de l’any 2005 faltin consums, especialment de combustibles.

Els consums, costos i emissions totals per al 2013 són:

Taula 19. Consum energia, cost i emissions per equipament, 2013 Nom Consum energia (kWh) Cost (€) Emissions (tCO2) CE Can Lladó 1.137.040 124.359,77 € 250,2 CEIP El Roure 356.567 34.464,28 € 73,1 CEIP Joaquim Abril 324.715 35.672,68 € 71,4 Ateneu 268.101 42.957,53 € 61,7 Pavelló 2 208.222 30.069,59 € 50,5 Ajuntament 89.576 14.616,16 € 24,2 Camp futbol 52.324 10.712,85 € 14,1 Policia local 33.511 7.130,58 € 9,0 Casa Bastinos 32.492 7.159,66 € 8,8 Protecció civil 12.616 4.737,60 € 3,4 Magatzem 10.816 2.391,16 € 2,9 Pavelló 1 9.189 2.306,35 € 2,5 Jutjats (Sant Jeroni) 7.877 1.529,61 € 2,1 Centre reemissor 4.641 907,89 € 1,3 Antena 1.021 254,47 € 0,3 Total 2.548.707 319.270,17 € 575,6 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Els 5 equipaments més consumidors d’energia suposen el 90% del consum total, el 88% de les emissions totals i el 84% del cost total.


Per fonts energètiques els consums, costos i emissions de 2013 van ser:

Taula 20. Consum electricitat, cost i emissions per equipament, 2013 Nom Consum (kWh) Cost (€) Emissions (tCO2) Complex esportiu 437.113 82.360,31 € 118,0 Ateneu 123.809 24.498,29 € 33,4 Pavelló II 111.287 31.755,20 € 30,0 Ajuntament 89.576 14.616,16 € 24,2 CEIP Joaquim Abril 85.818 19.403,25 € 23,2 CEIP El Roure 60.984 15.956,86 € 16,5 Camp de futbol 52.324 10.712,85 € 14,1 Policia Local 33.511 7.130,58 € 9,0 Casa Bastinos 32.492 7.159,66 € 8,8 Protecció civil 12.616 4.737,60 € 3,4 Magatzem 10.816 2.391,16 € 2,9 Jutjats 9.189 2.306,35 € 2,5 Bar pavelló 7.877 1.529,61 € 2,1 Centre reemissor 4.641 907,89 € 1,3 Antena 1.021 254,47 € 0,3 Total 1.073.073 225.720,23 € 289,7 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Taula 21. Consum gas natural, cost i emissions per equipament, 2013 Nom Consum (kWh) Cost (€) Emissions (tCO2) CE Can Lladó 654.423 41.999,46 € 132,2 CEIP El Roure 280.415 18.507,42 € 56,6 CEIP Joaquim Abril 238.897 16.269,43 € 48,3 Ateneu 156.814 11.202,33 € 31,7 Pavelló 2 84.414 5.571,30 € 17,1 Total 1.414.963 93.549,94 € 285,8 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Taula 22. Consum energia solar tèrmica, cost i emissions per equipament,

2013 Nom Consum (kWh) Cost (€) Emissions (tCO2) CE Can Lladó 45.504 - € 0,0 CEIP El Roure 15.168 - € 0,0 Total 60.672 - € 0,0 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.


CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

El municipi disposa d’un estudi d’eficiència energètica de l’enllumenat públic de cara a la licitació de la millora del manteniment del mateix a través d’una empresa de serveis energètics.

Taula 23. Situació de l’enllumenat públic, 2005 i 2013 2005 2013 ∆ 2005-2013 (%)Núm. quadres control 21Núm. punts de llum 1.969Tipus làmpada majoritària VSAP% làmpada majoritària 90%Consum total (kWh) 1.166.435 671.044 -42,47Cost 104.979,17 € 102.669,73 € -2,20Consum / hab 160,56 78,59 -51,05Consum/ punt de llum 340,80Emissions GEH (tCO2) 561,1 181,2 -67,71Emissions GEH / hab 0,08 0,02 -72,53Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament i estudi d’eficiència energètica EP.

Tots els quadres d’enllumenat disposen de regulador de flux i 17 es controlen amb rellotge astronòmic. Només 4 quadres es controlen amb fotocèl·lula.

Entre els anys 2005 i 2013, el consum energetic de l’enllumenat públic s’ha reduït en un 42,5%, mentre els costos només s’han reduït en un 2,2%. En el mateix període les emissions s’han reduït en un 67,7% en total i un 72,5% per càpita.

Si no s’hagués fet cap canvi en l’eficiència de l’enllumenat públic, el cost per l’any 2013 hagués estat aproximadament de 171.466 €. L’estalvi anual és d’uns 68.796 €. Tenint en compte que els canvis en eficiència energètica es van fer l’any 2006 l’estalvi des de l’any 2007 es pot considerar de l’ordre de 451.734 €.

Gràfica 18. Evolució dels consums, costos i emissions de l’enllumenat 2005-2013

0,0

100,0

200,0

300,0

400,0

500,0

600,0

2005 2013

tCO

2

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

kWh/

€

Consum (kWh) Cost (€) tCO2

Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament i estudi d’eficiència energètica EP.

A partir de l’inventari de de punts de llum i les dades de facturació s’ha pogut relacionar el diferents quadres d’enllumenat públic per poder comparar la potència contractada amb la potència instal·lada.


Taula 24. Inventari de quadres de control d’enllumenat i comparativa PC-PTI

Adreça nº

punts llum

Tipus làmpada

PTI (kW)

PIL (kW)

potència contractada

(kW) Tarifa

PTI-potència

contractada (kW)

% diferència

Pl. Esbert 11 VSAP 0,89 0,77 3,46 2.0DHA 2,58 291%

Crta. De Barcelona, 58 172 VSAP 13,77 11,97 27,71 3.0A 13,95 101%

Crta. De Badalona, 2 104 VSAP 8,02 6,98 13,86 2.1DHA 5,83 73%

Ernest Lluch 120 VSAP 18,14 15,78 15,00 2.1A -3,14 -17%

Riera Sunyer amb Interior 60 VSAP 10,35 9,00 13,86 2.1DHA 3,51 34%

Pius XII 26 VSAP 1,62 1,41 3,46 2.0DHA 1,85 114%

AV Can Ribalta 54 VSAP 4,36 3,79 5,20 2.0DHA 0,84 19%

Verge del Pilar 29 VSAP 1,95 1,70 5,20 2.0DHA 3,25 166%

Dr. Flemming, 41 80 VSAP 6,28 5,46 13,86 2.1DHA 7,57 121%

Prat de la Riba 126 VSAP 12,82 11,15 3,13 2.0A -9,69 -76%

Albiñana 10 VSAP 0,81 0,70 3,46 2.0DHA 2,66 330%

Heures 48 VSAP 4,12 3,58 4,40 2.0A 0,28 7%

Mossen Salvador Pibernat 204 VSAP 19,30 16,78 15,01 3.0A -4,29 -22%

Miquel Biada 151 VSAP 12,85 11,17 17,32 3.0A 4,48 35%

Canigó 169 VSAP 14,81 12,88 24,25 3.0A 9,44 64% Parc de la pollancreda amb Av. Mauri 41 VSAP 2,79 2,43 5,20 2.0DHA 2,41 86%

Buxó Baliarda 52 VSAP 8,08 7,02 10,39 2.1DHA 2,32 29% Antic de Sant Fost 70, cantonada St. Silvestre 152 VSAP 12,24 10,64 6,93 2.0A -5,31 -43%

Major 68 VSAP 5,47 4,76 10,39 2.1DHA 4,92 90%

Sot 0, Junt S N PT 71, A P 152 VSAP 12,74 11,07 8,00 2.0A -4,74 -37%

Av. E Monturiol, 49 140 VSAP 21,90 19,04 6,60 2.0A -15,30 -70%

Total 1969 VSAP 193,29 168,08 216,68 23,40 12%

Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament i estudi d’eficiència energètica EP.

La potència contractada (216,68 kW) és un 12% més alta que la potència instal·lada (193,29 kW).

CONSUMS I EMISSIONS SEMÀFORS

Al municipi hi ha 3 cruïlles semafòriques amb 9 semàfors.

Taula 25. Relació de cruïlles semafòriques i unitats semafòriques Adreça Unitats semafòriques Crta. Barcelona amb C/ E. Monturiol 4 Crta. Badalona amb C/ Girona i C/ Escoles 4 C/ E. Monturiol amb C/ Riera Sunyer 1 Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

No es disposa de dades segregades del consum dels quadres de semàfors per a l’any 2005 perquè estan inclosos en els costos de l’enllumenat públic. Per a l’any 2013 només consta el consum d’un dels quadres, els altres estan inclosos en l’enllumenat.

Les dades de consums i costos del 2005 s’han extapolat a partir del nombre d’òptiques, les seves potències i el nombre d’hores de funcionament. S’ha comptat que l’any 2005 hi havia 8 unitats semafòriques de les 9 actuals.


Taula 26. Característiques i consum unitats semafòriques, 2005

Tipologia Color Núm. làmpades

Potència 2005 (W)

Hores anuals

Consum actual (kWh/any)

Intermitent Ambre 13 70 3.500 3185 Verd 12 70 5.700 4788

Vianants vermell 12 70 2.800 2352 Verd 10 70 5.700 3990 Ambre 10 70 260 182 Vehicles Vermell 10 70 2.800 1960

TOTAL 67 16.457

Font: elaboració pròpia.

Tenint en compte que l’any 2010 es van canviar les làmpades de tot els semàfors a tecnologia led, el consum per al 2013, va ser:

Taula 27. Característiques i consum unitats semafòriques, 2013

Tipologia Color Núm. làmpades

Potència 2005 (W)

Hores anuals

Consum actual (kWh/any)

Intermitent Ambre 13 10 3.500 455 Verd 16 10 5.700 912

Vianants vermell 16 10 2.800 448 Verd 14 10 5.700 798 Ambre 14 10 260 36,4 Vehicles Vermell 14 10 2.800 392

TOTAL 87 3.041


L’evolució de consum, cost i emissions entre el 2005 i el 2013 va ser:

Taula 28. Evolució consum, cost i emissions semàfors, 2005-2013 2005 2013

Consum (kWh) Cost (€) tCO2 Consum (kWh) Cost (€) tCO2 16.457,00 1.481,13 € 7,92 3.041,40 447,09 € 0,82


L’any 2005 el consum d’electricitat dels semàfors va ser de 16.457 kWh, amb un cost aproximat de 1.481,13 € i unes emissions associades de 7,9 tones de CO2. Cal tenir present que una part d’aquestes emissions estan comptades dins de les emissions d’enllumenat públic i perquè hi ha 2 unitats semafòriques que no tenen quadre propi d’electricitat.

El canvi a LED de les òptiques dels semàfors han comportat una reducció del consum d’energia d’un 81,52% i una reducció en el cost del 69,8%. L’estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle ha estat de 7,1 tones, que suposen una reducció del 89,6%.

L’estalvi acumulat des de 2011 per haver canviat a tecnologia LED ha estat de 5.949 euros fins al 2013.


Gràfica 19. Evolució cost, consum i emissions semàfors 2005-2013

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

2005 2013

kWh/

€

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

tCO 2

Consum (kWh) Cost (€) tCO2


CONSUMS I EMISSIONS FLOTA DE VEHICLES

S’analitzen els consums i les emissions de:

• Flota pròpia de l’Ajuntament

• Vehicles de serveis externalitzats

FLOTA PRÒPIA

La flota de vehicles de l’Ajuntament és la següent:

Taula 29. Relació vehicles flota pròpia: departament, matrícula, tipus combustible, consums i quilòmetres anuals, 2013

Departament Matrícula Combustible Litres Km anuals Protecció civil 7506 BKG Gasoil 502,41 3.851 Protecció civil 1276 DDJ Gasoil 366,11 2.941 Protecció civil 1577 DKV Gasoil 892,17 6.423 Policia 9781 HJD Benzina 1.830,15 30.186 Policia 6640 GNL Gasoil 4.481,75 33.858 Policia B-0852-UV Benzina 7,38 49 Brigada B-7226-UV Gasoil 2.685,27 6.152 Brigada B-8504-WM Gasoil 752,43 6.308 Brigada 2536 FNJ Gasoil 759,91 6.200 Brigada 9651 DJT Benzina 1.072,52 4.631 Brigada B-7572-SJ Gasoil 780,51 5.742 Brigada 2977 HRV Gasoil 973,48 12.791 Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.


Taula 30. Antiguitat de la flota municipal nº de vehicles 11Edat mitjana 9,63Més de 10 anys 5entre 5 i 10 4menys de 5 anys 2Font: elaboració pròpia.

Gràfica 20. Antiguitat de la flota municipal

46%

36%

18%

Més de 10 anys entre 5 i 10 menys de 5 anys

Font: El·laboració pròpia.

Per al consum de 2005, en no disposar de dades desglossades, s’ha adjudicat tot el consum de carburant a gasoil.

L’evolució de consums, costos i emissions han estat les següents:

Taula 31. Evolució dels consums, costos i emissions de la flota pròpia, 2005 i 2013 2005 2013

Consum (kWh) Cost (€) Emissions Consum (kWh) Cost (€) Emissions Gasoil 167.958 15.404,53 € 44,8 16.679 123.610,86 € 33,4 Benzina 4.227 31.042,43 € 8,4 TOTAL 167.958 15.404,53 € 44,8 20.905 154.653,28 € 41,8 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum en la flota pròpia s’ha reduït un 8% i les emissions un 7%. El cost ha augmentat en un 36%.


FLOTA EXTERNA

La relació de vehicles detallats a continuació estan destinats a la recollida de residus.

Taula 32. Vehicles recollida residus: marca, tipus, matrícula, antiguitat i quilòmetres anulas, 2013 Vehicle Tipus Matricula Any matriculació Antiguitat (anys) km anualsMercedes Benz Compactador 1484 GZR 2010 4 12.000 Mercedes Benz Compactador 2928 CHK 2003 11 21.000

Man Bolquet-grua 8596 BPM 1996 18 5.000

Font: El·laboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Dels tres vehicles que formen la flota externa dos tenen més de deu anys (un d’ells és el que recorre més quilòmetres).

Taula 33. Evolució dels consums, costos i emissions de la flota externalitzada, 2005 i 2013 2005 2013

Consum (kWh) Cost (€) Emissions Consum (kWh) Cost (€) Emissions Gasoil 272.569 24.999,11 € 72,8 238.570 32.690,30 € 63,7 Benzina TOTAL 272.569 24.999,11 € 72,8 238.570 32.690,30 € 63,7 Font: elaboració pròpia a partir de costos energètics facilitats per l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2013 la flota de vehicles externalitzada (recollida residus) ha reduït el consum i les emissions en un 12%, mentre el cost ha augmentat un 31%.

TOTAL FLOTA VEHICLES

Taula 34. Evolució del Total de la flota

2005 2013 Consum (kWh) Cost (€) Emissions Consum (kWh) Cost (€) Emissions Gasoil 440.527 40.403,64 € 117,6 362.181 49.369,13 € 97,1 Benzina 0 0 0 31.042 4.226,55 € 8,4 TOTAL 440.527 40.403,64 € 117,6 393.223 53.595,68 € 105,5 Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum total de combustible de la flota de vehicles ha disminuït un 11% i les emissions un 10%. El cost ha augmentat un 33%.


2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

Al municipi es genera de forma local energia renovable a través de dues instal·lacions solars fotovoltaiques: un hort solar amb una potència intal·lada de 635 kWp i la instal·lació del Complex Esportiu amb una potència instal·lada de 50 kWp.

Taula 35. Instal·lacions PEL, potència instal·lada i producció (kWh), 2013 Potència instal·lada (kWp) Producció 2013 (kWh)Hort Solar 635 831.006Complex Esportiu 50 62.000Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Les dades de producció del 2009 fins al 2012 són estimades a partir de la potència instal·lada.

Taula 36. Evolució de la producció d’energia solar fotovoltaica (kWh), 2007-2013 kWh 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Fotovoltaica 247.975 910.911 877.257 877.257 877.257 877.257 893.006 Total PEL (kWh) 247.975 910.911 877.257 877.257 877.257 877.257 893.006

Font: Diputació de Barcelona i dades facilitades per l’Ajuntament.

L’any 2012, l’energia renovable generada suposa un 0,77% del consum municipal i un 24,27% del consum de l’Ajuntament.


3. DIAGNOSI

3.1. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

Entre els anys 2005 i 2012 les emissions de l’àmbit PAES han disminuït un 10,1% en total i un 22,6% per càpita.

3.1.1. MOBILITAT I TRANSPORT

El sector transport va generar l’any 2005 el 52,2% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2012 les emissions en el sector transport es van reduir en un 10,1% en total i un 22,7% per càpita.

3.1.2. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)

L’any 2005, les emissions del cicle de l’aigua van suposar el 0,2% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2012 el consum total ha disminuït un 8,01%, i el consum per càpita s’ha reduït en un 20,83%.

Entre el 2005 i el 2012 el consum d’energia associat al cicle de l’aigua s’ha reduït un 32,53% en global i un 26,65% per unitat consumida.

Entre els anys 2005 i el 2012 hi ha hagut una disminució global en les emissions associades al cicle de l’aigua del 55,6%, que per càpita representen el 61,78%.

3.1.3. RESIDUS

L’any 2005, les emissions associades a la gestió dels residus municipals van suposar el 6,6% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2012 la quantitat de residus generats per càpita i dia s’ha reduït en un 17,7%. Essent la generació per habitant de 1,17 quilos anuals. La mitjana comarcal és de 1,27 i la catalana de 1,30.

Entre els anys 2005 i 2012 el percentatge de recollida selectiva ha anat oscil·lant, sense una tendència clara. El percentatge l’any 2013 era de 16,8 mentre la mitjana comarcal era de 38,5 i la catalana de 36,5.

Entre els anys 2005 i 2012, les emissions associades a la recollida de residus han augmentat un 16,6% en total, mentre per càpita pràcticament s’han mantingut estables. El fet d’incinerar els residus fa augmentar les emissions.

Diagnosi

32

3.1.4. ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS)

SECTOR DOMÈSTIC

L’any 2005, les emissions de GEH degudes al consum energètic en el sector domèstic van suposar el 26% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2012 el consum d’energia del sector domèstic va augmentar un 1,8% i les emissions es van reduir 7,3% en total i va disminuir un 20,2% per càpita.

D’ara fins al 2020 els electrodomèstics i sistemes d’il·luminació es preveu que siguin força més eficients, per la qual cosa la seva renovació natural pot comportar una reducció de consums.

Malgrat aquesta oportunitat també és cert que hi ha una tendència a adquirir més béns de consum i això pot comportar que l’estalvi aconseguit amb la major eficiència no es faci palès.

El consum en l’àmbit domèstic depèn de com són les instal·lacions, però en molta part depèn de la conscienciació ciutadana.

SECTOR SERVEIS

L’any 2005, les emissions de GEH del sector serveis van suposar el 11% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2012 tot hi que el consum d’energia del sector serveis va augmentar un 9,3% i les emissions es van reduir en un 27,0% en total i un 37,2% per càpita.

3.1.5. ÀMBIT AJUNTAMENT

L’any 2005, les emissions de l’àmbit Ajuntament representaven el 2,8% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum energètic de l’àmbit ajuntament ha augmentat un 44% en total i un 22% per càpita.

Entre els anys 2005 i 2013 les emissions de l’àmbit ajuntament ha disminuït un 17% en total i un 29% per càpita.

EQUIPAMENTS

L’any 2005, els equipaments van consumir el 36% de l’energia i van emetre el 34% de GEH de l’àmbit ajuntament.


Entre els anys 2005 i 2013 el consum d’energia als equipaments ha augmentat un 182%, el cost un 237% i les emissions un 62%.

Entre els anys 2005 i 2012 les emissions per càpita dels equipaments han augmentat un 38%.

Hi ha 2 equipaments amb energia solar tèrmica i 1 amb energia solar fotovoltaica. Un altre equipament instal·lacions solars tèrmica i fotovoltaica però són propietat de lnstitut Català de Finances.

Els equipaments esportius tenen concessionat el manteniment, incloent mesures d’eficiència energètica. Està a punt de sortir el concurs del manteniment dels equipaments no esportius.

ENLLUMENAT PÚBLIC I SEMÀFORS

L’any 2005 l’enllumenat públic consumir el 46% de l’energia i va emetre el 55% de GEH de l’àmbit ajuntament.

El municipi disposa d’un estudi d’eficiència energètica de l’enllumenat públic de cara a la licitació de la millora del mateix a través d’una empresa de serveis energètics.

L’any 2005, el consum d’electricitat per habitant en enllumenat públic va ser de 160,6 kWh. L’any 2013 va ser de 78,6 kWh/habitant.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum d’energia de l’enllumenat públic es va reduir un 42,5% en total i un 51% per càpita. En el mateix període les emissions totals van disminuir un 67,7% i un 72,5% per càpita.

L’any 2013, el 90% de les làmpades de l’enllumenat públic eren de vapor de sodi d’alta pressió (d’alt rendiment energètic).

L’estalvi econòmic per les mesures d’eficiència energètica en l’enllumenat públic des de l’any 2007 es calculen en 451.734 euros.

L’any 2013 els 21 quadres de control de l’enllumenat pùblic disposen de reductor de flux i 17 eren controlat amb rellotge astronòmic.

La potència contractada en els quadres d’enllumenat públic (216,68 kW) és un12% superior a la potència instal·lada (193,29 kW).

Les 9 unitats semafòriques tenen òptiques LED.

El canvi a LED de les òptiques dels semàfors ha comportat una reducció del consum d’un 81,52% i un estalvi de 7,1 tones de CO2, amb un reducció del 69,8% del cost.

L’estalvi des de 2011 es compta en 5.949 euros.

Diagnosi

34

FLOTA DE VEHICLES

L’any 2005, la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) va generar l’11% de les emissions de l’Ajuntament.

L’edat mitjana de la flota pròpia es troba pròxima als 10 anys. Un 46% dels vehicles té més de 10 anys, un 36% té entre 5 i 10 anys i un 18% en té menys de 5.

Entre els anys 2005 i 2013 el consum en la flota pròpia s’ha reduït un 8% i les emissions un 7%.

Entre els anys 2005 i 2013 la flota de vehicles externalitzada (recollida residus) ha reduit el consum i les emissions en un 12%.

GESTIÓ ENERGÈTICA

L’Ajuntament no disposa d’un registre dels consums d’energia per equipaments.

A finals de l’any 2014 el municipi s’ha integrat a l’Agència Comarcal de l’Energia que permetrà tenir el control dels consums i l’assessorament per a l’aplicació de mesures d’eficiència energètica.


3.2. PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020

En els darrers sets anys (2005-2012) les emissions per càpita de l’àmbit PAES presenten una tendència a la reducció del 22,6%. Si la població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 les emissions es reduirien un 27,7% respecte l’any 2005.

El compromís de reducció de les emissions fos només del 20% per a l’any 2020 (en base al consum del 2005) estaria per 7,7 punts per sobre del tendencial.

Gràfica 21. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tCO2/hab), 2005-2020

2,52,72,93,13,33,53,73,94,14,3

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

tCO

2/hab

Tendencial

Pacte d'alcaldes


Diagnosi

36

3.3. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ

GEH (t CO2 eq) GEH (t CO2 eq/hab) Objectiu 2020 2005 % 2012 % Tendència 2005 2012 Tendència t CO2 eq t CO2 eq/hab Nº accions Població Emissions PAES Edificis residencials 9.830 26,9 9.113 27,7 ▼ 1,35 1,08 ▼ 7.948,2 0,9 9 Edificis sector terciari 5.144 14,1 3.755 11,4 ▼ 0,71 0,44 ▼ 5.092,8 0,6 2 Transport privat 19.070 52,2 17.133 52,1 ▼ 2,62 2,03 ▼ 14.668,3 1,7 5 Altres: residus, aigua... 2.510 6,9 2.869 8,7 ▲ 0,35 0,34 ▼ 2.207,6 0,3 7 Total emissions PAES 36.553 32.870 ▼ 5,03 3,89 ▼ 29.916,9 3,5 23 Emissions àmbit Ajuntament Edificis municipals 356 34,4 626 66,3 ▲ 0,049 0,074 ▲ 209,5 0,025 50 Enllumenat públic 561 54,2 213 22,6 ▼ 0,077 0,025 ▼ 61,9 0,007 3 Flota de vehicles pròpia, externalitzada i t. públic 118 11,4 104 11,1 ▼ 0,016 0,012 ▼ 78,7 0,009 6

Total emissions Ajuntament 1.035 943 ▼ 0,142 0,112 ▼ 350,1 0,041 59 % emissions Ajuntament respecte l'àmbit PAES 2,8 2,9

Producció local d'energia -28,25 -0,003 5 Font: elaboració pròpia.

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Fost de Campsentelles

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI

Un cop analitzats els diferents equipaments municipals, i tenint en compte l’escenari actual pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, es proposen instal·lacions en alguns equipaments municipals que permetin a l’equipament en qüestió autoabastir-se amb energia solar fotovoltaica.

Taula 37. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica per a autoabastament dels equipaments

municipals

Consum anual EE (kWh)

Superfície necessària per a cobrir el consum (m2)

Superfície a instal·lar (m2)

Potència (kW)

Estalvi GEH

cost (1,5 € per Wp, inclòs IVA)

Amortitza-ció3

% demanda coberta

Casa Bastinos 32.492 292 88 8 2,64 12.222,22 € 4,42 30,0% CEIP El Roure 60.984 549 537 50 16,10 74.513,89 € 4,42 97,8% CEIP Joaquim Abril 85.818 772 235 22 7,05 32.638,89 € 4,42 30,4%

Policia Local i Protecció Civil 46.128 415 82 8 2,46 11.388,89 € 4,42 19,8%

TOTAL 225.422 2.028 942 88 28,25 130.763,89


Segons l’Inventari Forestal de Catalunya, la superfície de bosc del municipi era l’any 1998 de 1.316 hectàrees. El mateix inventari dóna una ràtio de productivitat mitjana dels boscos del Vallès Oriental de 2,9 tones per hectàrea i any. Així el potencial de generació de biomassa del municipi és d’unes 1.577 tones anuals. Comptant un consum mig a les calderes de gasoil de 1.500 litres anuals, i tenint en compte que la capacitat calorífica de la fusta és la meitat que el gasoil, es podria dir que els boscos de Sant Fost de Campsentelles podrien cobrir les necessitats d’uns 526 habitatges. Cal tenir en compte, però, que el municipi es troba en una zona sensible a la contaminació atmosfèrica, de manera que la implantació de la biomassa és complicada.

3 Comptant un cost de l’energia elèctrica generada per la instal·lació solar del 50% (pendents decret que ha de regular l’autoconsum energètic).

Pla d’Acció

38

4. PLA D’ACCIÓ

4.1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es detallen les accions a desenvolupar a Sant Fost de Campsentelles per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses. L’objectiu és aconseguir, l’any 2020, una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del 21% sobre les emissions de l’àmbit PAES (tots els sectors excepte el primari i l’industrial) de l’any 2005.

Les accions s’agrupen en 7 àrees d’intervenció:

• A1 - Edificis: municipals, residencials i terciaris: 61 accions

• A2 - Enllumenat públic: 3 accions

• A4 - Transport municipal, públic i privat: 11 accions

• A5 - Producció local d’energia: 5 accions

• A6 - Producció local de calor/fred: 1 acció

• A7 – Altres: 7 accions

A4 - Transport municipal, públic i privat

12,50%

A2 - Enllumenat públic3,41%

A5 - Producció local d'energia5,68%

A6 - Producció local de calor/fred

1,14%

A7 - Altres7,95%

A1 - Edificis: municipals, residencials i terciaris

69,32%



4.2. FITXES D’ACCIONS

A continuació es presenten les fitxes detallades de cadascuna de les accions a desenvolupar a Sant Fost de Campsentelles per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses.

El contingut de les fitxes és el següent:

Codi: el codi de l’acció es basa en segons a qui afectarà l’acció (subjecte de l’acció), l’Àrea temàtica i el mecanisme d’acció de les accions.

El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció A12/B16/SP/1 serà:

Nom de l’acció en català: nom que identifiqui l’acció proposada.

Nom de l’acció a l’anglès: és la traducció a l’anglès del nom de l’acció, i és el què s’ha d’incloure al SEAP template de la web del Pacte dels Alcaldes (www.eumayors.eu)

Àrea d’intervenció: d’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àrees d’intervenció que són les definides a la metodologia SEAP template de l’oficina del Pacte.

Mecanisme d’acció: d’acord amb el quadre anterior, vénen definits per la metodologia de l’Oficina del Pacte dels Alcaldes.

Descripció: s’ha de desenvolupar el títol de l’acció i definir els objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació.

Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses. Cal que la descripció inclogui què s’ha tingut en compte per fer les estimacions d’emissions estalviades i de cost. Hi haurà accions que poden contenir diferents subaccions. Així accions del tipus “canviar calderes estàndard per calderes d’alt rendiment” de diferents equipaments és una sola acció però caldrà llistar els equipaments afectats dins la descripció.

Càlcul d’estalvis: assumpcions fetes. Cal explicar com s’han fet els càlculs dels estalvis energètics i/o d’emissions de l’acció, quines assumpcions s’han fet.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció. Per a les emissions associades a estalvis o produccions elèctriques s’utilitzarà el mix elèctric de l’any 2005 (0,481 kgCO2/kWh).

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): determinar quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any): en les mesures de producció d’energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció esperada.

Període d’implementació: cal posar l’any d’inici i el final. Per a les accions executades cal posar com a any d’inici el 2005 i com a final l’any de redacció del PAES o , si es coneix, l’any en què es van iniciar i acabar.

Àrea temàtica

Mecanisme d’acció

A12/B16/1

Acció núm. 1

Pla d’Acció

40

Font d’energia renovable: cal escollir quina és la font d’energia renovable que considera l’acció

Cost (no inversió, €/any): per aquelles accions que no són estrictament d’inversió, com programes de comptabilitat que cal mantenir any a any, campanyes, gestor energètic, etc... especificar el cost anual (impostos inclosos). El cost és el de l’Ajuntament per dur a terme l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics classe A, només incloure el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic. Algunes actuacions poden tenir tant un cost anual com d’inversió. Pot haver-hi accions que tinguin cost anual i un cost d’inversió.

COST: es diferencien dos tipus de cost no excloents: un de cost periòdic (manteniments, campanyes regulars, gestor energètic, etc.) que s’indica en euros per any, i un de cost d’inversió , en euros, associat a un cost més puntual. El cost total de l’acció al final de la vigència del PAES serà el cost d’inversió més el cost periòdic multiplicat pels anys de vigència de l’acció.

Cal posar un cost a les accions que pot ser:

• el cost que s’estimi

• 0€ o 0€/any: quan no hi ha cost associat.

• NQ: quan no s’ha pogut quantificar.

Cost d’inversió (euros): cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. No és excloent amb el cost periòdic.

Cost total acció a 2020 (€): el cost de portar a terme l’acció. El cost anual de les accions es multiplica pel període d’implantació de l’acció i se suma al cost d’inversió.

Termini d’amortització (anys): període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost.

Responsable: especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció dins l’Ajuntament.

Origen de l’acció: qui ha de portar a terme l’acció, encara que la rebi un tercer. Per exemple una ordenança específica d’edificació la dur a terme l’Ajuntament però la rep el sector privat (majoritàriament).

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es proposa una llista tancada amb els indicadors següents:

1. Consum final d’energia total (Indicador de xarxa nre.14)

2. Producció local d’energies renovables (Indicador de xarxa nre.16)

3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15)

4. Abastament d’aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20)

5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5)

6. Consum final d’energia de l’ajuntament

7. Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

8. Percentatge de recollida selectiva


PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Codi

A16/B12/1 Títol Gestor energètic municipal

PMQA

Municipal energy manager

Àrea d’Intervenció: Edificis municipals Mecanisme d’acció: Edificis

Acció integrada (totes les anteriors) Gestió energètica

Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic/a en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal∙lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les tasques principals d’aquesta figura serien: ‐ Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals. ‐ Gestió preventiva de les instal∙lacions energètiques d’aquests equipaments. ‐ Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible. ‐ Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments. ‐ Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. ‐ Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals. ‐ Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. ‐ Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica. ‐ Vetllar pel compliment de l’ordenança d’ecoeficiència. De cara a facilitar les tasques del gestor energètic es pot instal∙lar un programa de comptabilitat energètica municipal. Dedicació: jornada completa un dia a la setmana. L'Ajuntament s'ha incorporat al servei de comptabilitat energètica que s'ofereix des de l'Agència de l'Energia del Vallès Oriental i cal veure si aquest servei també pot quedar cobert des de la mateixa Agència. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 2,5% del consum energètic dels equipaments. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B12/2 Comptabilitat energètica municipal. A16/B12/3 Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infrastructures municipals. Expectativa de reducció de

CO2eq (t/any) Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

8,90 22.622

Període d’implementació Font d’energia renovable Inici Final 2015 2020

Cost (no inversió €/any) Responsable a l’Ajuntament

6.000

Cost d’inversió (€) Cost total acció a 2020 (€) Origen de l’acció

30.000 Ajuntament

Pla d’Acció

42

Termini d’amortització (anys) Indicadors objectiu i/o de xarxa

influenciats 6. Consum final d'energia de l’ajuntament



Codi

A16/B12/2 Títol Comptabilitat energètica municipal

PMQA

Municipal energy accounting



Descripció Es proposa la implantació d’un software de gestió de l’energia amb la finalitat d’optimitzar el consum energètic dels equipaments municipals. El sistema de comptabilitat es basa en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de forma instantània i regular, i així permet actuar de forma directa sobre les variables causants de l'increment innecessari del consum energètic. Amb la introduccio de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment; en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, es genera l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en els consum energètic i d'aigua, i d'aquesta manera es facilita la ràpida actuació per tal de corregir‐les. El gestor/a energètic serà l'encarregat de gestionar el sistema. L'Ajuntament s'ha adherit al servei de comptabilitat energètica de l'Agència de l'Energia del Vallès Oriental. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 2,5% del consum energètic dels equipaments. Acció relacionada amb les següents accions: A16/B12/1 Gestor energètic municipal.

Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)


8,90 22.622



3.000


12.000 Ajuntament



Pla d’Acció

44


Codi

A16/B12/3

Títol Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infrastructures municipals

Adaptació PMQA

Maintenance program of the municipal facilities



Descripció Un manteniment adequat a totes les instal∙lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar‐ne l’eficiència i estalvi energètic. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa de manteniment de les instal∙lacions de tots els equipaments municipals (gestionats de forma directa o indirecta). La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara: ‐Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament. ‐Detecció de fuites i revisió d’instal∙lacions per detectar defectes d’aïllament. ‐Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. ‐Verificar el funcionament correcte de controls i termòstats. Tant si la gestió del manteniment es fa amb mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per cadascun dels equips en els quals es determina la realització d’informes periòdics que descriguin l’estat de la instal∙lació. La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes. En l'actualitat s'està elaborant el plec de prescripcions tècniques per treure a concurs el manteniment dels equips de serveis dels equipaments municipals no esportius. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 3% del consum energètic dels equipaments. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B12/1 Gestor energètic municipal.




27,51 27.146



1.500


6.000 Ajuntament





Codi

A19/B12/4

Títol Modificació de la potència contractada per sobre de les necessitats a diversos equipaments

Modification of the capacity contracted over necessities at several facilities


Altres Gestió energètica

Descripció La potència contractada és la quantitat màxima d’energia que es contracta en funció de la instal∙lació i de l’ús d’aparells elèctrics. El seu preu és fix en funció de la potència contractada i independent del consum d’energia. Alguns dels equipaments del municipi tenen contractada amb la companyia subministradora una potència superior a la que els és necessària. En aquesta actuació es proposa canviar la potència contractada d’aquests equipaments, en base a la informació facilitada per l’Ajuntament, en la qual es proposa canviar la potència contractada a 6 dels 10 equipaments auditats (Policia Local i Protecció Civil ocupen el mateix edifici, i s'han considerat com un sol equipament). En alguns d'aquests equipaments, com és el cas de l'Ateneu, aquesta potència ja s'ha modificat.

Equipament Potència actual Nova potència Cost pel canvi de

potència Estalvi econòmic pel canvi de potència

Ateneu 250 kW 43,65 kW 180,00 € 16.077,38 € CEIP El Roure 111 kW 27,71 kW 180,00 € 6.671,10 € CEIP Joaquim Abril 100 kW 34,64 kW 180,00 € 4.760,07 € Casa Bastinos 43,63 kW 17,32 kW 180,00 € 2.186,02 € Policia Local 34,64 kW 17,32 kW 180,00 € 1.439,07 € Protecció Civil 43,65 kW 17,32 kW 180,00 € 2.187,51 € Complex Esportiu Can Lladó 230 kW 104 kW 180,00 € 8.580,00 € TOTAL 1.260 € 41.901,15 €

L’ajuntament és qui decideix la potència que vol contractar, per aquest motiu és important fer un inventari de la potència instal∙lada a cada quadre i conèixer bé la corba de consum horari i elèctric per tal de: ‐Determinar la potència òptima a contractar. ‐Contractar la discriminació horària adequada. ‐Determinar la tarifa més adequada. Amb l’actual alliberament del mercat elèctric, l’ajuntament pot negociar el preu de la tarifa emprant com a referència el cost mig del kWh a partir dels preus de pool elèctric (cost actual: 0.06€/kWh pool elèctric). Expectativa de reducció de



0,0


Pla d’Acció

46



1.260 1.260 Ajuntament

Termini d’amortització (anys) 0,04

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats



Codi

A14/B12/5 Títol Il∙luminació eficient al Complex Esportiu Can Lladó

Efficient lighting in the Sports Complex Can Lladó


Eficiència energètica en il∙luminació Gestió energètica

Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de l’enllumenat del Complex Esportiu Can Lladó per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




6,16 22.831




16.928 16.927,80 Ajuntament


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 6. Consum final d'energia de l’ajuntament

Pla d’Acció

48


Codi

A14/B12/6

Títol Il∙luminació eficient a la piscina coberta del Complex Esportiu Can Lladó

Efficient lighting in the indoor pool (winter pool) of the Sports Complex Can Lladó



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva dels focus de la piscina coberta del Complex Esportiu Can Lladó per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




2,14 7.920




32.385 32.384,52 Ajuntament





Codi

A14/B12/7

Títol Instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i passadissos, i crepusculars a recepció del Complex Esportiu Can Lladó

Installation of movement sensors in the toilets and hallways, and installation of crepuscular sensors in the reception of the Sports Complex Can Lladó



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i passadissos del Complex Esportiu Can Lladó, així com en la instal∙lació de sensors crepusculars, que permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades a la zona de recepció. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




1,71 6.324




325 325 Ajuntament



Pla d’Acció

50


Codi

A14/B12/8 Títol Il∙luminació eficient als vestuaris del Camp de futbol

Efficient lighting in the Football camp locker room



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de l’enllumenat dels vestuaris del Camp de futbol per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




0,34 1.274









Codi

A14/B12/9 Títol Il∙luminació eficient als focus de la gespa del Camp de futbol

Efficient lighting of the lightning focus in the Football camp



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva dels focus que il∙luminen la gespa del Camp de futbol per focus de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




10,58 39.168




36.011 36.011,20 Ajuntament



Pla d’Acció

52


Codi

A14/B12/10

Títol Il∙luminació eficient a les pistes de tennis, paddel i frontó del Camp de futbol

Efficient lighting in the tennis courts, paddle courts and fronton courts of the Football camp



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva dels focus que il∙luminen les pistes de tennis, paddel i frontó ubicades al costat del Camp de futbol per focus de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




1,13 4.181




45.327 45.326,75 Ajuntament





Codi

A14/B12/11

Títol Instal∙lació de sensors de moviment al passadís i als vestuaris del Camp de futbol

Installation of movement sensors in the hallways and locker rooms of the Football camp



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors de moviment al passadís i als vestuaris del Camp de futbol. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




0,02 59




320 320 Ajuntament



Pla d’Acció

54


Codi

A14/B12/12 Títol Il∙luminació eficient al Pavelló 1

Efficient lighting in the Pavilion 1



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades del Pavelló 1 (excepte els focus de la pista) per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




1,31 4.858




6.809 6.808,50 Ajuntament





Codi

A14/B12/13 Títol Il∙luminació eficient als focus de la pista del Pavelló 1

Efficient lighting of the lightning focus in the Pavilion 1



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva dels focus que il∙luminen la pista del Pavelló 1 per focus de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




4,64 17.186




28.797 28.797,09 Ajuntament



Pla d’Acció

56


Codi

A14/B12/14

Títol Instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i als vestuaris del Pavelló 1

Installation of movement sensors in the toilets and locker rooms of the Pavilion 1



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i als vestuaris del Pavelló 1. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,15 544




325 325 Ajuntament





Codi

A14/B12/15 Títol Il∙luminació eficient al Pavelló 2

Efficient lighting in the Pavilion 2



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades del Pavelló 2 (excepte els focus de la pista) per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,34 1.258







Pla d’Acció

58


Codi

A14/B12/16 Títol Il∙luminació eficient als focus de la pista del Pavelló 2

Efficient lighting of the lightning focus in the Pavilion 2



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva dels focus que il∙luminen la pista del Pavelló 2 per focus de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




25,20 93.350




72.022 72.022,40 Ajuntament





Codi

A14/B12/17

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars a les entrades a grades i de jugadors, i de presència i crepusculars als vestuaris i als passadissos del Pavelló 2

Installation of crepuscular sensors in the in the stands entry and in the players entry, and of crepuscular and movement sensors in the locker rooms and hallways of the Pavilion 2



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars a l'entrada a les grades i a l'entrada de jugadors, i de sensors de moviment i crepusculars als vestuaris i als passadissos del Pavelló 2. Els sensors crepusculars permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,15 567




400 400 Ajuntament



Pla d’Acció

60


Codi

A14/B12/18 Títol Il∙luminació eficient a l'Ajuntament

Efficient lighting in the City Hall



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades de l'Ajuntament per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




3,62 10.980




20.324 20.323,75 Ajuntament





Codi

A14/B12/19

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars al despatx dels Serveis Tècnics i a l'OAC, a la planta baixa de l'Ajuntament

Installation of crepuscular sensors in the Technical Services office and the Public Service Board, on the ground floot of the City Hall



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars al despatx de Serveis Tècnics i a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, ubicats a la planta baixa de l'Ajuntament. Aquest tipus de sensors permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




1,40 4.253




175 175 Ajuntament



Pla d’Acció

62


Codi

A14/B12/20 Títol Il∙luminació eficient a l'Ateneu i Biblioteca

Efficient lighting in the Ateneu and Public Library



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades de l'Ateneu i la Bilbioteca per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. En aquesta acció s'han tingut en compte els càlculs dels quals disposa l'Ajuntament fets per l'empresa Estelec ‐ Instalaciones Integrales, SL. Aquesta empresa ha presentat un estudi en el qual preveu el canvi de tota la il∙luminació a LED, la baixada de la potència contractada (que ja s'ha fet en aquest equipament) i la instal∙lació d'una bateria de condensadors que permeti eliminar la reactiva.




16,99 62.923




18.959 18.959,02 Ajuntament





Codi

A14/B12/21

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars a les sales de prestatges i als taulells d'informació de la planta baixa i de la primera planta de la Biblioteca

Installation of crepuscular sensors in the shelves rooms and information desks on the ground floor and the first floor of the Public Library



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars a les sales de prestatges i als taulells d'informació de la planta baixa i la primera planta de la Biblioteca. Els sensors crepusculars permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




0,94 3.467




325 325 Ajuntament



Pla d’Acció

64


Codi

A14/B12/22

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars a la il∙luminació exterior de l'Ateneu i Biblioteca

Installation of crepuscular sensors in the outdoor lightning of the Ateneu and Public Library



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars a la il∙luminació exterior de l'edifici de l'Ateneu. Els sensors crepusculars permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




0,08 302




50 50 Ajuntament





Codi

A14/B12/23 Títol Il∙luminació eficient a la Policia Local i Protecció Civil

Efficient lighting in the Local Police and Civil Protection



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades de l'edifici de la Policia Local i Protecció Civil per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. Aquesta actuació contempla el canvi de les làmpades actuals, sense canviar els suports. En aquest sentit, es proposa canviar les pantalles de 4 fluorescents de 18W per pantalles de LED, amb el conseqüent estalvi. Els càlculs per a aquesta acció es detallen a continuació. Preu Estalvi energètic (kWh) Estalvi econòmic Estalvi CO2eq Amortització

11,205,81 € 8,876,95 2,885,01 € 2,40 3,88




2,41 8.934







Pla d’Acció

66


Codi

A14/B12/24 Títol Il∙luminació eficient a la Casa Bastinos

Efficient lighting in the Casa Bastinos



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades de la Casa Bastinos per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




0,13 391




222 222 Ajuntament





Codi

A14/B12/25 Títol Il∙luminació eficient al CEIP El Roure

Efficient lighting in the El Roure School



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades del CEIP El Roure per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




2,78 10.290




50.027 50.026,67 Ajuntament



Pla d’Acció

68


Codi

A14/B12/26

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars als passadissos, al vestíbul de l'entrada principal i a la il∙luminació exterior del CEIP El Roure

Installation of crepuscular sensors in the hallways, the main entrance hall and the outdoor lightning of the El Roure School



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars als passadissos, al vestíbul de l'entrada principal i a la il∙luminació exterior del CEIP El Roure. Els sensors crepusculars permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




0,41 1.516




400 400 Ajuntament





Codi

A14/B12/27 Títol Il∙luminació eficient al CEIP Joaquim Abril

Efficient lighting in the Joaquim Abril School



Descripció Aquesta acció consisteix en la substitució progressiva de les làmpades del CEIP Joaquim Abril per làmpades de tecnologia més eficient (LED), les quals permeten un estalvi energètic considerable, així com una gran reducció de les emissions de GEH associats. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió.




5,20 19.276




55.879 55.879,22 Ajuntament



Pla d’Acció

70


Codi

A14/B12/28

Títol Instal∙lació de sensors crepusculars al vestíbul i als passadissos i a la il∙luminació exterior del CEIP Joaquim Abril

Installation of crepuscular sensors in the hall, the hallways and the outdoor lightning of the Joaquim Abril School



Descripció Aquesta acció consisteix en la instal∙lació de sensors crepusculars al vestíbul, als passadissos i a la il∙luminació exterior del CEIP Joaquim Abril. Els sensors crepusculars permeten adequar l’encesa de la il∙luminació a l’entrada de llum natural, de manera que quan la llum a l’interior de l’edifici disminueix s’encenen automàticament els llums, mentre que si aquesta llum és suficient les làmpades es mantenen apagades. Amb la instal∙lació d’aquest tipus de sensors s’aconsegueixen estalvis de fins el 60% de l’energia consumida.




0,14 537




225 225 Ajuntament





Codi

A12/B12/29

Títol Instal∙lació d'estufa de biomassa per a climatitzar l'espai d'entrada dels jugadors a pista del Pavelló 2

Adaptació

Installation of biomass stove to heat the players entrance of the Pavilion 2


Renovables per a climatització i aigua calenta Gestió energètica

Descripció L'entrada dels jugadors, ubicada a peu de pista del Pavelló 2, disposa d'un espai on hi ha personal treballant. Aquest espai no disposa de cap sistema de calefacció, fet pel qual a l'hivern la temperatura de confort a l'interior és molt baixa. Es proposa, doncs, la instal∙lació d'una estufa de biomassa que permeti escalfar aquest espai i augmentar, així, la temperatura de confort de l'espai. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,28 1.052


Biomassa





Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament

Pla d’Acció

72


Codi

A13/B12/30

Títol Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP El Roure

PMQA

Installation of thermostatic valves to radiators in the classrooms of the El Roure School


Eficiència energètica per climatització i aigua calenta Gestió energètica

Descripció La calefacció a l'escola es fa amb tres calderes de gas natural, una de les quals alimenta els radiadors de les aules, d'alumini. Aquesta actuació proposa la instal∙lació de vàlvules termostàtiques en aquests radiadors, per tal que es pugui controlar la temperatura a cada aula independentment de les altres.




5,66 28.042









Codi

A13/B12/31

Títol Regulació climàtica (instal∙lació de sondes de temperatura i regulador digital de calefacció) al CEIP El Roure

PMQA

Climatic regulation (installation of temperature probes and heating digital regulator) to the El Roure School



Descripció El sistema de calefacció de l'escola disposa de tres calderes de gas natural, cadascuna de les quals climatitza una zona de l'edifici. El sistema disposa de sondes interiors i alguna d'exterior, i els termòstats estan al costat de les calderes. Aquesta actuació proposa fer una acció de regulació climàtica amb la instal∙lació de sondes de temperatura i un regulador digital, per tal de millorar les condicions de confort a l'edifici. També es proposa dotar el centre de més autonomia, per tal que puguin regular ells mateixos la temperatura de la calefacció.




13,03 64.496







Pla d’Acció

74


Codi

A13/B12/32

Títol Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP Joaquim Abril

PMQA

Installation of thermostatic valves to radiators in the classrooms of the Joaquim Abril School



Descripció La calefacció a l'escola es fa amb una caldera de gas natural que alimenta els radiadors de les aules. Aquesta actuació proposa la instal∙lació de vàlvules termostàtiques en aquests radiadors, per tal que es pugui controlar la temperatura a cada aula independentment de les altres.




4,09 20.272









Codi

A13/B12/33

Títol Compensació dels radiadors per tal de millorar les condicions de la instal∙lació de calefacció, i revisió de l'estat dels aïllaments dels tubs de calefacció del CEIP Joaquim Abril

PMQA

Compensation of radiators to improve the conditions of the heating installation and review of the state of insulation of heating pipes in the Joaquim Abril School



Descripció La calefacció a l'escola es fa amb una caldera de gas natural, i es distribueix amb 5 circuits i 1 circuit de recirculació. El sistema presenta deficiències, ja que els radiadors corresponents a l'entrada i als despatxos d'administració no s'escalfen correctament, i hi ha aules que tenen problemes semblants. En tractar‐se d'una escola remodelada, en moltes zones es van aprofitar les canalitzacions existents, i això ha comportat també problemes. En aquest sentit, una opció seria compensar els radiadors, capant l'entrada d'aigua als primers del circuit per permetre que arribi més aigua calenta als últims. Els tubs de la calefacció també presenten deficiències en alguns punts, amb la conseqüent pèrdua d'escalfor. Caldria, doncs, revisar aquestes deficiències i reposar els tubs malmesos.




3,28 16.217







Pla d’Acció

76


Codi

A11/B112/34

Títol Formació de vestíbul a les entrades del Pavelló 2, tant a l'entrada a grades com a l'entrada dels jugadors, per tal de millorar les condicions interiors

Adaptació PMQA

Formation of hall at the entrances of the Pavilion 2, both the stands entrance and the players entrance, in order to improve the internal conditions


Envolvent edifici Altres

Descripció Les entrades al Pavelló 2 no disposen de vestíbul amb doble porta, de manera que l'aire fred de l'exterior entra directament a l'interior de l'edifici. En aquest sentit, es proposa formar vestíbul a les dues entrades, tant l'entrada a les grades com l'entrada dels jugadors, amb la construcció d'una segona porta i vestíbul al mig. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,34 1.688









Codi

A11/B112/35

Títol Renovació dels tancaments actuals de fusta i vidre simple per tancaments d'alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic i doble vidre amb cambra a l'Ajuntament

Adaptació

Renovation of existing exterior wood and simple glass carpentry with carpentry in anodized aluminum with thermal break and double glazing to the City Hall



Descripció La part no remodelada de l'edifici de l'Ajuntament disposa de tancaments amb fusta i vidre simple, la majoria dels quals no tanquen correctament. Aquesta situació fa que part de la climatització de l'interior es perdi, i genera problemes amb el confort tèrmic. Es proposa, doncs, renovar aquests tancaments i canviar‐los per tancaments d'alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic i doble vidre amb cambra.




1,11 4.116




32.571 32.571,48 Ajuntament



Pla d’Acció

78


Codi

A11/B112/36

Títol Estudi de la viabilitat de formació de vestíbul a l'entrada principal de l'Ateneu

PMQA

Study of the feasibility of forming a lobby in the main entrance of the Ateneu



Descripció L'entrada principal de l'Ateneu disposa d'una sola porta, de manera que l'aire fred de l'exterior entra directament a l'interior de l'edifici. En aquest sentit, no es disposa de càlculs del que podria suposar la construcció d'un vestíbul amb doble entrada, però es proposa estudiar‐ne la viabilitat.




0,0




0 Ajuntament





Codi

A11/B112/37

Títol Instal∙lació de senyal acústica a la sortida d'emergència del teatre de l'Ateneu

PMQA

Installation of acoustic signal to the emergency exit of the Ateneu theatre



Descripció Els usuaris del teatre de l'Ateneu sovint utilitzen la porta d'emergència ubicada al final de la platea per sortir al carrer a fumar. Com que aquesta porta no es pot obrir des de l'exterior, els usuaris la mantenen oberta mentre són a fora, amb la conseqüent pèrdua de les condicions de climatització del teatre que comporta, ja que el conserge manté les condicions de temperatura òptimes a l'interior per tal que la temperatura de confort sigui adequada. En aquest sentit, es proposa instal∙lar una senyal acústica a la porta que permeti, per una banda, que el conserge sàpiga quan s'ha obert la porta i, per una altra, que funcioni com a eina dissuassòria per als usuaris, els quals no podran continuar l'activitat amb normalitat fins que es tanqui la porta.




0,48 2.160




100 100 Ajuntament



Pla d’Acció

80


Codi

A11/B112/38

Títol Revisió i solució de problemes dels tancaments que no ajusten correctament al CEIP Joaquim Abril

Adaptació PMQA

Review and troubleshooting of the closures that do not fit properly on Joaquim Abril School



Descripció Els tancaments del CEIP Joaquim Abril són d'alumini amb doble vidre amb cambra, i molts dels de la part més vella de l'edifici presenten problemes. Caldria revisar els tancaments i solucionar‐ne els problemes.




0,0




0 Ajuntament





Codi

A15/B12/39

Títol Instal∙lació d'una bateria de condensadors per eliminar la reactiva del Complex Esportiu Can Lladó

Installation of a battery of capacitors to eliminate reactive of the Sports Complex Can Lladó


Eficiència energètica d'aparells elèctrics Gestió energètica

Descripció El Complex Esportiu Can Lladó té una penalització per reactiva anual d'entre 2.160 € i 2.500 €, segons consta a l'informe d'optimització de potències i reactives de què disposa l'Ajuntament. Aquest informe proposa la instal∙lació d'una bateria de condensadors que permeti eliminar la reactiva, amb el conseqüent estalvi econòmic.




0,0






Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats

Pla d’Acció

82


Codi

A16/B112/40

Títol Aplicació de les mesures correctores proposades al Pla Inicial de Manteniment (PIM) que inclouen mesures a nivell energètic al Pavelló 1

Implementation of the corrective measures proposed in the Initial Maintenance Plan (PIM) including energy measures in Pavilion 1


Acció integrada (totes les anteriors) Altres

Descripció El Pavelló 1 disposa d'un Pla Inicial de Manteniment (PIM) de 2014, en el qual es detallen les accions que cal dur a terme per posar al dia les instal∙lacions. En aquest Pla s'hi inclouen accions que tenen a veure amb l'estalvi i l'eficiència energètica, les quals s'han inclòs a l'avaluació de l'equipament. A continuació es detallen les actuacions que s'han tingut en compte. Acció Cost (IVA inclòs) OC‐04 Condicions inacceptables vestidors 38.877,30 € OC‐09 Fals sostre en mal estat i no compleix seguretat a incendis 50.396,50 € INS‐01 Subministrament de reserva ‐ 21.598,50 € INS‐02 Instal∙lacions vestidors inacceptables 12.959,10 € INS‐14 Ventilació vestidors i dutxes 2.591,82 € INS‐15 Termo elèctric d'ACS 11.519,20 € TOTAL 137.942,42 €

Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




0,0




137.942 137.942,42 Ajuntament





Codi

A12/B19/41 Títol Implantació de captadors solars tèrmics al Camp de Futbol

PMQA

Solar thermal energy in the Football camp


Renovables per a climatització i aigua calenta Estàndards en edificació

Descripció L’acció consisteix a implantar captadors solars tèrmics damunt de la coberta dels vestuaris del Camp de futbol. En els sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica i té diferents aplicacions: ‐Producció i subministrament d’ACS. ‐Recolzament calefacció per terra radiant. ‐Climatització dels edificis i equipaments. ‐Climatització de piscines. Les instal∙lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col∙lectivitats, amb un consum molt elevat i continu com els equipaments esportius. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinació dels col∙lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal∙lació.




1,61 7.965




13.623 13.623,18 Ajuntament


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

Pla d’Acció

84


Codi

A12/B19/42 Títol Implantació de captadors solars tèrmics al Pavelló 2

Solar thermal energy in the Pavilion 2



Descripció L’acció consisteix a implantar captadors solars tèrmics damunt de la coberta dels vestuaris del Pavelló 2. En els sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica i té diferents aplicacions: ‐Producció i subministrament d’ACS. ‐Recolzament calefacció per terra radiant. ‐Climatització dels edificis i equipaments. ‐Climatització de piscines. Les instal∙lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col∙lectivitats, amb un consum molt elevat i continu com els equipaments esportius. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinació dels col∙lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal∙lació. Totes les accions que es proposen per a aquest equipament cal valorar si es duen a terme en funció de la possible construcció d'un equipament nou (l'actual és obsolet).




2,08 7.706




21.296 21.295,68 Ajuntament





Codi

A12/B19/43 Títol Reparació del sistema solar tèrmic del CEIP Joaquim Abril

PMQA

Repair of the solar thermal energy in the Joaquim Abril School



Descripció En el moment de fer la visita d'avaluació al centre el sistema solar tèrmic no està en funcionament, ja que degut a un episodi de pluges els col∙lectors es van veure malmesos. En aquest sentit, es proposa la reparació del sistema solar tèrmic, reubicant els col∙lectors en un espai de nova construcció a peu del pati (l'actual està soterrat) i instal∙lant un comptador que permeti conèixer la producció del sistema solar tèrmic. En els sistemes de captació solar tèrmica es produeix una transformació de la radiació solar en energia tèrmica i té diferents aplicacions: ‐Producció i subministrament d’ACS. ‐Recolzament calefacció per terra radiant. ‐Climatització dels edificis i equipaments. ‐Climatització de piscines. Les instal∙lacions de circuit tancat són més cares i complexes que les de circuit obert, però són les més adequades pels edificis de col∙lectivitats, amb un consum molt elevat i continu com els equipaments esportius. La no presència d’ombres, així com la correcta orientació i inclinació dels col∙lectors determinarà el màxim rendiment i funcionament de la instal∙lació.




2,32 11.472




15.992 15.992,43 Ajuntament



Pla d’Acció

86


Codi

A12/B19/44

Títol Instal∙lació d'un comptador al sistema solar tèrmic del Complex Esportiu Can Lladó i del CEIP El Roure per tal de conèixer‐ne la producció

Installation of a counter to the solar thermal system to know the production of the Sports Complex Can Lladó and the El Roure School



Descripció Aquesta acció proposa la instal∙lació d'un comptador al sistema solar tèrmic del Complex Esportiu Can Lladó i del CEIP El Roure, ambdós en funcionament, per tal de conèixer quina és la producció d'aquests dos sistemes.




0,0




729 728,86 Ajuntament

Termini d’amortització (anys)




Codi

A19/B18/45

Títol Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

Environment criteria in public procurement (green procurement)


Altres Compra pública

Descripció L’acció consisteix en la incorporació de criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un “manual de compra ambientalment correcta" ("compa verda” o sostenible) en què es definiran, d’una banda, les directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i, d’altra banda, els requisits ambientals en els plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d'augmentar els pes dels productes i les prestacions de servei amb un mínim cost ambiental. Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixin els nivells de qualitat exigits i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambientals estan certificats amb etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne blanc, Àngel Blau, Energy Star, FSC, etc). A més de la tipologia de producte, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització de residus com ara reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició o escollir productes amb menor quantitat. • Acció relacionada amb les següents accions: A19/B18/46 Compra d'energia verda certificada.




0,0




0 Ajuntament


influenciats

Pla d’Acció

88


Codi

A19/B18/46 Títol Compra d'energia verda certificada

Green certified electricity purchase by the municipality


Altres Compra pública

Descripció Aquesta acció consisteix en comprar "energia verda certificada” mitjançant la inclusió en el contracte del servei de subministrament d’electricitat municipal que com a mínim el 25% de l’electricitat sigui “verda”, amb l’objectiu de promoure la generació energètica de fonts renvobales, fomentar la inversió en noves plantes i reduir els impactes de la producció amb combustibles fòssils i nuclears. La compra d'energia verda es fa a través de l'Associació Catalana de Municipis. L’electricitat “verda certificada” és una electricitat generada a partir de fonts d’energia ambientalment sostenible (solar, eòlica, hidràulica, força de les ones, geotèrmica i biomassa). La garantia dels seus orígens es basa en certificats d’origen de l’energia, Regulats per la Directiva europea 2001/77/EC i Directiva 2009/28/EC. Fins la data d’avui la compra d’electricitat “verda” ha estat complicada, ja que el sistema ha dificultat que les empreses comercialitzadores d’aquest servei puguin ser viables (el preu de compra de l’electricitat majorista sovint està per sobre de la tarifa regulada), però cada cop sorgeixen noves comercialitzadores i cooperatives de consum que aposten per les energies renovables. En el marc actual de liberalització del mercat energètic, hi ha la possibilitat de contractar diferents comercialitzadores per obtenir un millor preu. Una altra estratègia és la cooperació entre diferents ens locals (mancomunitats, associacions, etc). ‐Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: El manual Procura+, de l’ICLEI, fixa en el capitol VI un seguit de criteris de subministrament d’electricitat “verda” per edificis públics que es pot consultar a: http://www.procuraplus./fileadmin/template/progects/procuraplus/New_website/Printed_manual/Printed_manual_catalan/Manual_procura_capitol_6_c.pdf. El municipi està dins el servei de compra integrada de l'Associació Catalana de Municipis. Aquesta acció es podria incorporar dins del nou plec per a la concessió del servei de compra integrada. • Acció relacionada amb les següents accions: A19/B18/45 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals. A19/B112/53 Compra d'energia verda a llars i serveis. Expectativa de reducció de



214,92




0 Ajuntament



influenciats

Pla d’Acció

90


Codi

A18/B11/47

Títol Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

PMQA

Raising awareness towards a better use of the energy to municipal staff


Canvi d'hàbits Sensibilització/Formació

Descripció Aquesta acció consisteix en sensibilitzar els treballadors municipals sobre l’eficiència i l’estalvi tot incorporant pautes per a un consum correcte de l’energia en les seves tasques diàries mitjançant sessions informatives i la disposició de cartells informatius per fomentar la correcta utilització d’aquests recursos. Una via de sensibilització és mitjançant la realització d’estimacions de la despesa energètica que comporten les diferents tasques de la feina. Es poden realitzar formacions específiques dirigides, d’una banda, als tècnics municipals que realitzin inspeccions als equipaments privats amb l’objectiu que puguin proposar mesures bàsiques per a l’estalvi energètic i, d’altra banda, als encarregats del manteniment de les instal∙lacions municipals per aplicar criteris d’estalvi i eficiència a les seves tasques. La formació es pot acompanyar amb la monitorització dels consums energètics. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 5% del consum energètic dels equipaments. • Acció relacionada amb les següents accions: A18/B11/48 Informació regular sobre el consum dels diferents equipaments municipals. A16/B11/49 Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals.




21,76 45.243



300


1.500 Ajuntament





Codi

A18/B11/48

Títol Informació regular sobre el consum dels diferents equipaments municipals

Regular information on energy consumption of the buildings and facilities



Descripció Proporcionar informació sobre els consums energètics i les emissions dels diferents equipaments municipals als treballadors permet incrementar la conscienciació i pot esdevenir un estímul per reduir el consum mitjançant els canvi d’hàbits. Es poden posar panells informatius als equipaments/edificis, per exemple. A més de ser una acció de sensibilització al personal municipal, si els panells informatius també es disposen de cara al públic també poden ser una mesura de conscienciació a la resta de la ciutadania. • Acció relacionada amb les següents accions: A18/B11/47 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals.




0,0



300


1.200 Ajuntament



Pla d’Acció

92


Codi

A16/B11/49

Títol Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals

PMQA

Training to municipal staff on energy issues (remote management, energy accountability, ESCo and EPC, ICT; energy amangement...)


Acció integrada (totes les anteriors) Sensibilització/Formació

Descripció Moltes de les actuacions a tirar endavant requeriran de formació específica dels treballadors municipals. El coneixement és bàsic per saber si una acció és o no factible i com portar‐la a terme, per la qual cosa es planteja la realització de cursos específics: en gestió municipal bàsica, en bones pràctiques en equipaments, etc. • Acció relacionada amb les següents accions: A18/B11/47 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals. A410/B41/70 Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals. A57/B51/79 Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals.




0,0




0 Ajuntament





Codi

A15/B112/50 Títol Renovació d'electrodomèstics

Replacing appliances for more efficient ones.

Àrea d’Intervenció: Edificis residencials Mecanisme d’acció: Edificis

Eficiència energètica d'aparells elèctrics Altres

Descripció Es proposa la substitució progressiva del electrodomèstics de línia blanca estandard per altres amb etiqueta classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum elèctric de l’aparell, és obligatòria des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores assecadores combinades, rentavaixelles, aparells d’aire condicionat, neveres i congeladors) i estableix el grau d’eficiència energètica. En el cas dels frigorífics i congeladors s’han creat 3 categories més que superen l’A i que s’indiquen com a A+, A++, A+++. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar els ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica, així com informar sobre plans renove oferts per l’administració. La campanya pot incloure: ‐Creació de material informatiu. ‐Col∙laboració del punts de venda dels electrodomèstics. ‐Punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients. ‐Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, Facebook, etc.). En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 1,5% del consum d’electricitat del sector domèstic.




90,55 188.250



3.000


15.000 Sector privat


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14)

Pla d’Acció

94


Codi

A14/B112/51

Títol Renovació de bombetes per altres més eficients a les llars i als serveis

Replacing bulbs for more efficient ones at households and tertiary sector


Eficiència energètica en il∙luminació Altres

Descripció Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per altres més eficients com les làmpades fluorescents (baix consum) al sector domèstic i als serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 70% de les llars i dels serveis del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar al 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’Ajuntament és informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a la bombeta incandescent i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant: ‐Material informatiu. ‐Difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’administració (sobretot de cara als comerços). ‐Punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients. ‐Informar de la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web ajuntament, twitter, facebook, etc.). En el període 2009‐2012, la UE ha fet desaparèixer progressivament les bombetes tradicionals per donar pas a les de baix consum. S’estima que gràcies a aquesta mesura, a partir de l’any 2020 es reduiran 15 milions de tones de CO2 anuals. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 7% del consum d’electricitat del sector domèstic i del sector serveis.




727,02 1.511.467



500


2.500 Sector privat





Codi

A11/B19/52 Títol Millora d'aïllaments als edificis

Adaptació PMQA

Improving the insulation degree of buildings


Envolvent edifici Estàndards en edificació

Descripció L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els edificis del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% dels edificis del municipi. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal∙lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins a un 30% de consum energètic. El paper de l’Ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes que poden incloure: ‐Mostres d’exemples d’instal∙lacions i períodes de retorn. ‐Material informatiu. ‐Difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’administració. ‐Punt d’informació sobre l’aplicació de millores de l’aïllament. ‐Informar de la campanya a través de mitjans d’informació i mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, facebook). ‐Informar en campanyes puntuals com la Setmana Europa de l’Energia Sostenible. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 1,5% del consum de combustibles del sector domèstic i del sector serveis. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B19/54 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència. Expectativa de reducció de



120,43 537.483



1.000


4.000 Sector privat



Pla d’Acció

96


Codi

A19/B112/53 Títol Compra d'energia verda a llars i serveis

Green energy purchasing in households and tertiary sector


Altres Altres

Descripció L’acció consisteix a promoure la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i els serveis del municipi. A partir de l’alliberament del mercat elèctric, qualsevol consumidor pot escollir quina empresa vol que li subministri l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament amb energia procedent de fonts d’energia renovable certificades, la seva contractació implica un consum energètic amb un balanç zero d’emissions. En aquest sentit, existeix també la possibilitat de formar part d’una cooperativa de producció i consum d’energia verda, que tot just comencen a implantar‐se. Aquest és un model innovador a Catalunya, però a la resta d’Europa ja s’han dut a terme experiències similars amb resultats satisfactoris: Enercoop (França), onze energie (Holanda), etc. Es considera que s’hi adheriran el 2 % de les llars i serveis del municipi, i que un 3% de l’electricitat consumida provindrà d’energia verda. Així doncs, l’Ajuntament actuarà com a impulsor i difusor d’aquesta informació entre particulars i comerços del municipi. La informació es pot transmetre mitjançant les vies de comunicació habituals. ‐Mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, facebook). ‐Diaris i butlletins municipals. Cartells, etc. ‐Bustiada de díptics informatius. Es poden dur a terme campanyes puntuals, que informin sobre la possibilitat de contractació d’energia verda per part d’usuaris domèstics i de serveis. Aquestes campanyes poden incloure: ‐Punts informatius situats en llocs estratègics del municipi. ‐Distribució de díptics informatius. Hi ha la possibilitat de crear un distintiu específic per aquells serveis que contractin energia verda i col∙locar‐lo a l’exterior per tal de fer encara més difusió. • Acció relacionada amb les següents accions: A19/B18/46 Compra d'energia verda. Expectativa de reducció de



311,58




0 Sector privat



influenciats

Pla d’Acció

98


Codi

A16/B19/54

Títol Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència

Adaptació PMQA

Municipal ordinance on sustainable building , beyond national building standards


Acció integrada (totes les anteriors) Estàndards en edificació

Descripció Actualment hi ha dos decrets vigents pel que fa a les ordenances de construcció sostenible. D’una banda, el Decret 21/2006, de 14 de Febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals d’ecoeficiència en els nous edificis, el qual presenta limitacions com ara la no consideració dels edificis industrials, amb la qual cosa es desaprofita el potencial d’obtenció d’energia que els sostres d’aquest equipaments ofereixen. D’altra banda, el CTE, que estableix uns requisits bàsics d’estalvi d’energia a complir pel nous edificis. Aquests requisits consisteixen a aconseguir un ús racional de l’energia als edificis, reduir a límits sostenibles el seu consum i aconseguir que una part d’aquest procedeixi de fonts renovables d’energia. Amb l’objectiu de superar les exigències dels dos decrets i garantir el seu compliment, es proposa que l’Ajuntament aprovi una ordenança de construcció sostenible tot incloent aquelles mancances en els decrets de construcció sostenible esmentats. • Acció relacionada amb les següents accions: A11/B19/52 Millora d'aïllaments als edificis. A57/B56/76 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica. A57/B53/78 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la implantació d'energies renovables. A72/B72/87 Sistemes de recuperació de pluvials i aigües grises en noves edificacions o grans rehabilitacions.




0,0




0 Ajuntament





Codi

A13/B112/55 Títol Renovació de calderes per altres més eficients

PMQA

Replacing boilers for more efficient ones


Eficiència energètica per climatització i aigua calenta Altres

Descripció L’acció consisteix en la substitució de calderes antigues per altres més eficients en els habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica. Les calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o condensació) representen un estalvi energètic de fins al 30% i redueixen fins a un 70% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’Ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipal i, a més, promourà campanyes puntuals sobre les calderes més eficients, que poden incloure: ‐Mostra de les diferents tipologies de calderes i els períodes de retorn. ‐Material informatiu. ‐Difusió de les subvencions per a la renovació de les calderes ofertades per l’administració. ‐Punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients. ‐Informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació i dels Mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, facebook). En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 4% del combustible consumit al sector domèstic. • Acció relacionada amb les següents accions: A13/B112/56 Portar el gas natural a les urbanitzacions de Mas Corts i Mas Llombart.




146,91 652.342



1.000


4.000 Sector privat



Pla d’Acció

100


Codi

A13/B112/56

Títol Portar el gas natural a les urbanitzacions de Mas Corts i Mas Llombart

PMQA

Bring natural gas to neighborhoods of Mas Corts and Mas Llombart


Eficiència energètica per climatització i aigua calenta Altres

Descripció Les urbanitzacions Mas Corts i Mas Llombarts estan formades per uns 500 habitatges i actualment consumeixen gasoil C per a la calefacció, ja que el gas natural no s'ha desplegat en aquesta zona. Un cop s'hagi fet arribar el gas natural a aquestes urbanitzacions, es proposa promoure la substitució de les actuals calderes de gasoil per calderes de gas natural en els habitatges privats, amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització, seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica i disminuició de les emissions de GEH i partícules en suspensió (PM10). Així mateix, les calderes actuals se substituiran per calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o condensació), que representen un estalvi energètic de fins al 30% i redueixen fins a un 70% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. L’Ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipal i, a més, promourà campanyes puntuals sobre les calderes més eficients, que poden incloure: ‐Mostra de les diferents tipologies de calderes i els períodes de retorn. ‐Material informatiu. ‐Difusió de les subvencions per a la renovació de les calderes ofertades l’administració. ‐Punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients. ‐Informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació i dels Mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, facebook). Amb l'arribada del gas natural i les campanyes que implementi l'Ajuntament se suposa que la meitat dels habitatges de les urbanitzacions faran el canvi a gas natural amb calderes més eficients. • Acció relacionada amb les següents accions: A13/B112/55 Renovació de calderes per altres més eficients. Expectativa de reducció de



312,15 366.375



200


600 Sector privat





Codi

A18/B11/57

Títol Campanyes específiques per fomentar l’ús racional de l’energia i l’ús d’energies renovables

Adaptació PMQA

Campaigns for a better energy use and spread the use of renewable energy



Descripció L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de làmpades per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic d’electrodomèstics, etc. La campanya pot incloure: ‐Creació de material divulgatiu. ‐Xarxes centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns, centres cívics, comerços específics, etc.). ‐Punts d’informació i exposició sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia. ‐Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum, etc.). ‐Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels Mitjans 2.0 (web municipal, Twitter, facebook). ‐Informar sobre les accions i mesures que afecten directament els ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc. ‐Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics. De cara a les activitats econòmiques, aquestes es podrien adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic en el període d’un any. Amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. Es pot implicar els comerços del municipi en l'estalvi d'energia, donant‐los un distintiu de comerç col∙laborador. En aquesta acció s'ha calculat un estalvi del 0,5% del consum energètic dels sectors domèstic i serveis. • Acció relacionada amb les següents accions: A72/B74/82 Campanyes per minimitzar els residus i incrementar el percentatge de recollida selectiva. A72/B71/86 Campanyes per reduir el consum domèstic d'aigua. Expectativa de reducció de



74,87 210.617



1.000


5.000 Ajuntament

Pla d’Acció

102





Codi

A16/B11/58 Títol Visites d'avaluació energètica a les llars

Adaptació PMQA

Energy assessments in households



Descripció La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges té per objectiu promoure l'estalvi i l'eficiència energètica a les llars, així com detectar les possibilitats d'instal∙lació d'energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2. Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l'ajuda de comptadors intel∙ligents del consum d'electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d'aigua i la gestió dels residus. En els casos de domicilis amb risc de pobresa energètica la mesura té una doble rellevància, ambiental i social. S'han de detectar mesures d'estalvi i eficiència així com avaluar la potència i la tarifa contractada. Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a. A la primera s'instal∙la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els consums i s'informa sobre les bones pràctiques per a l'estalvi i l'eficiència energètica. A la segona visita (passats 6 mesos) s'analitzen els consums i s'informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos. Amb aquestes visites s’espera arribar al 10% de les llars, les quals reduiran el seu consum energètic un 10%, el que suposa que es produirà un estalvi del 1% del consum energètic del sector domèstic. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B11/59 Miniauditories energètiques a les activitats del sector serveis.




98,30 293.809



500


2.500 Ajuntament



Pla d’Acció

104


Codi

A16/B11/59 Títol Miniauditories energètiques a les activitats del sector serveis

Adaptació PMQA

Energy assessments in the tertiary sector

Àrea d’Intervenció: Edificis del sector terciari Mecanisme d’acció: Edificis


Descripció Les miniauditories a les petites activitats econòmiques inclouen visites a las activitats, instal∙lació de comptadors d’energia (smarts meters) i anàlisi de la informació. S’incidirà més en la reducció de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació de principis d’estalvi i eficiència, ja que aquest establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important. Amb aquestes miniauditories s’espera arribar al 10% dels serveis del municipi, els quals reduiran el seu consum energètic un 10%, el que suposa que es produirà un estalvi del 1% del consum energètic del sector serveis. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B11/58 Visites d'avaluació energètica a les llars.




51,44 127.426



1.000


5.000 Ajuntament





Codi

A18/B11/60

Títol Premiar les entitats que prenen mesures per reduir els seus consums energètics i les seves emissions

Adaptació PMQA

Award those entities/organisations that have implemented measures to reduce energy consumption and greenhouse gases emissions

Àrea d’Intervenció: Edificis del sector terciari Mecanisme d’acció: Edificis


Descripció Es proposa premiar aquelles entitats del municipi que prenguin mesures per reduir les seves emissions de CO2 mitjançant els principis d’estalvi i eficiència energètica. L’acció consisteix a dur a terme xerrades informatives i assessorament específic sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, per promoure que els responsables i les juntes directives prenguin el compromís de reducció en els seus àmbits d’actuació. Les diferents entitats poden realitzar auditories energètiques i millorar les seva gestió ambiental, fer compra verda, ambientalització de festes i esdeveniments populars, etc. Caldria compensar l’esforç realitzat per les entitats compromeses ambientalment, per exemple, obrint una línia de subvenció específica, etc.




0,0




0 Ajuntament



Pla d’Acció

106


Codi

A18/B11/61 Títol Educació ambiental (en energia i canvi climàtic) a les escoles

Adaptació PMQA

Environmental (in energy and climate change) training in schools



Descripció L’educació ambiental a les escoles és un element clau per a difondre les bones pràctiques ambientals. L’objectiu de l’acció és introduir activitats relacionades amb aquestes bones pràctiques i, més específicament, sobre l’estalvi i l’eficiència energètica en els currículum escolars. A més de la incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes per prendre mesures concretes envers un desenvolupament sostenible, es poden realitzar les següents activitats: ‐Organitzar tallers, xerrades i jornades ludicofestives relacionades amb l’estalvi energètic, la promoció d’energies renovables, l’estalvi d’aigua, reciclatge de residus, etc. ‐Desenvolupar un projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi d’energia i l’eficiència i treballar‐lo de manera transversal en les diferents matèries amb l’objectiu que cada classe prengui un compromís d’estalvi que condueixi a una millora energètica de tot el centre educatiu. Com a ampliació d’aquest projecte es pot crear una aula de l’energia amb un comptador intel∙ligent amb visualització de consum del centre, per sensibilitzar als alumnes, pares i mares. ‐Implantació del projecte 50/50 al centre per reduir el consum energètic. La base del 50/50 és que el 50% de l’estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d’eficiència energètica es retorna a l’escola en forma de transferència econòmica i l’altre 50% és un estalvi per a l’ens que paga les factures. El CEIP Joaquim Abril es va adherir el curs 2013‐2014 al projecte 50/50. ‐A més, la Direcció General de l’Energia i Transport de la UE ha promogut durant els cursos 2010‐11 i 2011‐12 una competició europea per a què escoles de tots els estat membres treballin l’eficiència energètica i les energies renovables. Aquesta competició s’anomena “U4energy”. http://www.u4energy.eu/web/guest/ Xarxa Euronet: http://www.euronet50‐50.eu/ Amb la metodologia 50/50, les mitjanes d’estalvi per a l’Estat Espanyol estan en una reducció del 14% del consum d’electricitat i del 5,5% del consum en combustibles. Expectativa de reducció de



11,41 49.468




0 Ajuntament



Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament

Pla d’Acció

108


Codi

A24/B21/62 Títol Disminució de la potència contractada a l'enllumenat públic

Reducing contracted power in public lighting

Àrea d’Intervenció: Enllumenat públic Mecanisme d’acció: Enllumenat públic

Altres Gestió energètica

Descripció Es proposa disminuir la potència contractada en els quadres d’enllumenat públic en cas que l’actual sigui superior a la necessària. Tot i que aquesta mesura no suposi un estalvi energètic, és important des del punt de vista econòmic, ja que les tarifes d’energia elèctrica són d’estructura binomial (una part facturada és l’energia i l’altra la potència) i la contractació d’una potència implica un augment dels costos de la factura. Amb la instal∙lació actual d'enllumenat públic es calcula que entre tots els contractes, i tenint en compte que en alguns casos hi ha més potència contractada que potència instal∙lada, en conjunt es podria abaixar la potència contractada en 23 kW. Tenint en compte que aquesta xifra és molt baixa no es proposa, de moment, un canvi, però sí que caldria refer aquest càlcul en cas que es canviï la il∙luminació a LED, ja que la potència instal∙lada baixarà encara més i es podrà ajustar més acuradament la potència contractada. L’Ajuntament és qui decideix la potència que vol contractar, per aquest motiu és important fer un inventari de la potència instal∙lada a cada quadre i conèixer bé la corba de consum horari i elèctric per tal de: ‐Determinar la potència òptima a contractar. ‐Contractar la discriminació horària adequada. ‐Determinar la tarifa més adequada. Amb l’actual alliberament del mercat elèctric, l’Ajuntament pot negociar el preu de la tarifa emprant com a referència el cost mig del kWh a partir dels preus del pool elèctric (cost actual: 0.06€/kWh pool elèctric). • Acció relacionada amb les següents accions: A23/B21/63 Implantar sistemes de telegestió (telemesura i/o telecontrol) de l’enllumenat. A21/B21/64 Canvi a bombetes més eficients en l'enllumenat públic. Expectativa de reducció de



0,0




0 Ajuntament



influenciats

Pla d’Acció

110


Codi

A23/B21/63

Títol Implantar sistemes de telegestió (telemesura i/o telecontrol) de l’enllumenat

Remote management systems in public lighting (SMART)


Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) Gestió energètica

Descripció L'enllumenat públic del municipi està gestionat via concessió, i el 2006 es van començar a fer els canvis a bombetes més eficients, i es van començar a instal∙lar rellotges astronòmics als quadres de control. En l'actualitat tots els 21 quadres de l'enllumenat públic disposen de regulador de flux i 17 es controlen amb rellotge astronòmic, de manera que només 4 dels 21 quadres disposen encara de fotocèl∙lula. L'Ajuntament ja disposa d'un pressupost per instal∙lar rellotge astronòmic en aquests 4 quadres, acció que s'ha de dur a terme en breu. La instal∙lació en l’enllumenat públic de rellotge astronòmic, que incorpora sistemes de mesura i enviaments de dades a temps real, permet la telegestió, la qual permet realitzar les següents tasques: ‐Programació d’encesa i apagada mitjançant SMS o GPRS. ‐Control i programació mitjançant relé dels sistemes de regulació de flux. ‐Anàlisi de l’estat del quadre a través de l’enviament diari d’informes i alarmes. • Acció relacionada amb les següents accions: A24/B21/62 Disminució de la potència contractada a l'enllumenat públic.




12,60 46.657









Codi

A21/B21/64 Títol Canvi a bombetes més eficients en l'enllumenat públic

Changing to more efficient light bulbs in public lighting


Eficiència energètica Gestió energètica

Descripció L'enllumenat públic del municipi està gestionat via concessió, i el 2006 es van començar a fer els canvis a bombetes més eficients, de les de vapor de mercuri existents a bombetes de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), més eficients. Entre els anys 2005 i 2013, doncs, s'ha produït un esforç molt important que ha permès estalviar 451.733,66 €, amb un estalvi energètic de 495.391 kWh i de 379,87 tones de CO2. Aquesta acció, però, pretén anar més enllà, i consisteix en la substitució de les làmpades actuals de VSAP per làmpades LED. Aquestes tenen un consum molt inferior reduint, d'aquesta manera el consum energètic i les emissions de CO2. L'estalvi amb la instal∙lació dels LED és del 63%. Les làmpades de tecnologia LED ofereixen més avantatges respecte les altres tipologies de làmpades, com ara: ‐ La llum que ofereixen té un contrast més alt, de manera que sempre és visible, inclús quan el sol hi incideix directament. ‐ Tenen una vida útil molt més llarga (estimada en 50.000 hores: el doble que les VSAP i 10 vegades superior a les incandescents). ‐ Impliquen un menor cost de manteniment, ja que es fonen de manera gradual. ‐ No contenen metalls pesants, fet que les fa més respectuoses amb el medi. ‐ Major seguretat viària donat que són més visibles. ‐ Presenten immunitat a les oscil∙lacions de tensió. • Acció relacionada amb les següents accions: A24/B21/62 Disminució de la potència contractada a l'enllumenat públic. Expectativa de reducció de



486,60 890.671




613.307 613.306,66 Ajuntament



Pla d’Acció

112


Codi

A41/B47/65

Títol Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil

PMQA

Replacing municipal fleet vehicles for more efficient ones

Àrea d’Intervenció: Flota municipal Mecanisme d’acció: Transport

Vehicles nets/eficients Compra pública

Descripció Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120g CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica. Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions. En el moment d’adquirir‐los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que s’haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodiesel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (Full Híbrids o Mild Híbrids, elèctrics, vehicles bifuel alimentats amb gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions, hauran de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI que va entrar en vigor l’1 de setembre de 2014). És important disposar de benzineres amb biodiesel o punts de recàrrega per a les bateries dels cotxes elèctrics. ‐Per obtenir més informació sobre els consums dels carburants i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar la següent web: www.idae.es/coches/ En aquesta acció es calcula un estalvi del 6% del consum energètic de la flota municipal. • Acció relacionada amb les següents accions: A42/B47/66 Incorporació d'un vehicle elèctric a la flota de la brigada municipal i d'un vehicle híbrid a la flota de la Policia Local. A41/B47/67 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació. A41/B410/71 Recanvi de vehicles per altres de més eficients en el parc mòbil privat. A42/B45/72 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics. Expectativa de reducció de



7,06 26.432









Codi

A42/B47/66

Títol Incorporació d'un vehicle elèctric a la flota de la brigada municipal i d'un vehicle híbrid a la flota de la Policia Local

PMQA

Incorporation of an electric vehicle in the municipal brigade fleet and of an hybrid vehicle in the Local Police fleet


Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures) Compra pública

Descripció L'any 2014 l'Ajuntament va adquirir un vehicle híbrid (full hibrid) per a la flota de la Policia Local, i està estudiant l'adquisició d'un vehicle elèctric per a la flota de la brigada municipal. Aquest tipus de vehicles tenen 0 emissions de GEH a l'atmosfera i un consum energètic (kWh) un 77% menys que un vehicle convecional. És important disposar de punts de recàrrega per a les bateries dels cotxes elèctrics. • Acció relacionada amb les següents accions: A41/B47/65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil. A42/B45/72 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics.




3,41 13.374







Pla d’Acció

114


Codi

A41/B47/67

Títol Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

PMQA

Including environmental criteria related to vehicles in tenders


Vehicles nets/eficients Compra pública

Descripció La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquest tipus de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2 . Els plecs de contractació són l’eina de què disposa l’Ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada. A l’hora de redactar el plec de contractació externa d’un servei que requereixi l’ús d’una flota de vehicles (recollida de residus, neteja viària, manteniment, transport públic, etc) s’exigirà: 1. Que tots els vehicles que funcionin amb motor diesel siguin aptes per a l’ús amb biodiesel. 2. Que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO VI. 3. Que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit(si es compta amb estació a prop). 4. Que els vehicles nous que s’adquireixin siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics. A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.). En aquest sentit, l'Ajuntament està molt interessat a demanar a l'empresa que gestiona el servei de bus públic que comunica el municipi amb l'estació de RENFE des de l'any 2007, integrat dins l'Àrea Metropolitana, que aquest bus sigui híbrid. • Acció relacionada amb les següents accions: A41/B47/65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil. Expectativa de reducció de



0,0




0 Ajuntament





Codi

A411/B410/68 Títol Optimització de les rutes dels serveis

PMQA

Optimization of the routes of the services


Altres Altres

Descripció Un dels mecanismes per reduir el consum de combustible i les emissions de GEH associades a la flota de vehicles (municipal i externalitzada) és optimitzar al màxim les rutes dels diferents serveis. Per assolir aquest objectiu l’Ajuntament s’encarregarà de fer un estudi dels recorreguts realitzats per la flota de vehicles dels diferents serveis: recollida de residus, neteja viària, manteniment, transport públic, etc. A partir dels resultats obtinguts, es planificaran de manera acurada les rutes per tal de reduir‐ne el quilometratge mitjançant noves vies que redueixin la longitud dels recorreguts sense perjudicar els servei oferts a la població. És important que hi hagi un seguiment posterior a la implantació dels canvis proposats i seguir millorant les rutes. Les empreses concessionàries hauran d’emetre informes anuals a l’Ajuntament relatius als quilòmetres recorreguts i els consums anuals. • Acció relacionada amb les següents accions: A43/B410/69 Servei de transport escolar amb taxi des de les urbanitzacions de la Conreria, Mas Corts i Mas Llombart.




0,0







Pla d’Acció

116


Codi

A43/B410/69

Títol Servei de transport escolar amb taxi des de les urbanitzacions de la Conreria, Mas Corts i Mas Llombart

PMQA

Service of school transport by taxi from the neighborhood s of La Conreria, Mas Corts i Mas Llombart.

Àrea d’Intervenció: Transport públic Mecanisme d’acció: Transport

Canvi modal cap al transport públic Altres

Descripció El municipi disposa d'un servei de taxi a demanda que, a la pràctica, s'ha convertit en un servei de transport escolar que utilitzen uns 32 alumnes al dia. Aquest servei el presten 2/3 vehicles de 9 places. Sense aquest servei de transport escolar aquests alumnes es traslladarien amb transport privat, amb el conseqüent augment del consum de combustible i d'emissions de GEH. Caldria optimitzar al màxim les rutes del transport escolar a demanda per tal de reduir encara més el consum energètic i les emissions de GEH associades, i dimensionar acuradament el servei per tal de fer‐lo més eficient. • Acció relacionada amb les següents accions: A411/B410/68 Optimització de les rutes dels serveis.




22,58 84.560



30.000


390.000 Ajuntament


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5)



Codi

A410/B41/70

Títol Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals

PMQA

Eco‐driving courses for municipal staff


Conducció eficient Sensibilització/Formació

Descripció L’acció consisteix a oferir recursos de conducció eficient als usuaris de la flota municipal de vehicles (incloent els serveis externalitzats) amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels treballadors i reduir significativament els consum de combustible dels vehicles. Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. En aquest sentit, es proposa dur a terme cursos de conducció eficient periòdicament en els departaments de la policia i la brigada. ‐Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: Manual de conducció eficient per a conductors de turisme (IDAE i ICAEN) http://www20gencat.cat/docs/icaen/06relacions%20institucionals%201%20comunicacio/04_publicacions/arxius/2009conducció%20eficient%20vehicles%20turismes.pdf Manual de conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN) http://www20gencat.cat/docs/icaen/06relacions%20institucionals%201%20comunicacio/04_publicacions/arxius/2009conducció%20eficient%20vehicles%20industrial.pdf En aquesta acció s’ha calculat un estalvi del 5% del consum de combustibles de la flota municipal. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B11/49 Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals. A410/B41/75 Cursos de conducció eficient per a la població. A57/B51/79 Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals. Expectativa de reducció de



5,88 22.026



2.000


10.000 Ajuntament



Pla d’Acció

118


Codi

A41/B410/71

Títol Recanvi de vehicles per altres de més eficients en el parc mòbil privat

PMQA

Renewal of vehicles for more efficient ones among the private sector.

Àrea d’Intervenció: Transport privat Mecanisme d’acció: Transport

Vehicles nets/eficients Altres

Descripció L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per altres més eficients en el parc mòbil privat amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar la qualitat de vida de la població. L’Ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses mesures: ‐Aplicació d’una reducció de l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com a impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120g CO2/km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (<300g CO2/km). ‐Afavorir la instal∙lació de benzineres locals que disposin de biodiesel, sempre i quant provinguin de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics, i la instal∙lació de punt de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics. Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa que pot constar de: ‐Creació de díptics informatius. ‐Xerrades en centres cívics associacions de veïns, etc. ‐Col∙laboració amb concessionaris de cotxes per a la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar‐los en actes públics. ‐Informar dels beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal , Twitter, facebok, etc.). Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar la següent pàgina web: www.idae.es/coches/ En aquesta acció s’ha calculat un estalvi del 10% del consum de combustibles del parc mòbil privat. • Acció relacionada amb les següents accions: A41/B47/65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil. A42/B45/72 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics. A41/B43/74 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions. Expectativa de reducció de



1.906,96 7.250.496



1.000


4.000 Sector privat

Pla d’Acció

120


Codi

A42/B45/72 Títol Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics

PMQA

Network of electric charging points


Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures) Planificació urbanística

Descripció Es proposa un sistema municipal de recàrrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2 del combustible dels vehicles convencionals. Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que fa a l'eficiència energètica i emissions de contaminants, malgrat que no podem considerar‐lo exempt d’impactes. El vehicle elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies emprades en la generació d’electricitat . L’Ajuntament treurà a concurs la instal∙lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, fent una concessió per a la gestió i l’explotació de la instal∙lació. Així doncs, se cediran espais públics per tal que l’empresa concessionària dugui a terme la inversió, amortitzada amb els beneficis de l'explotació. A més, l’Ajuntament promourà: ‐El desplegament d’infraestructura de recàrrega. ‐L’assignació d’ajuts per a la instal∙lació de punts de recàrrega d’accés privat. Els punts per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrquings públics municipals o, fins i tot, es pot modificar la normativa perquè els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcaments adaptades a aquests vehicles. Per tal d’obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Diagnosi i perspectiva del vehicle elèctric a Catalunya. Consell Assessor per al desenvolupament sostenible (CADS). S’espera que un 1% del parc mòbil pugui ser elèctric, amb el conseqüent estalvi d’energia, el que suposa un estalvi directe del 0,08% en el consum de combustibles del parc mòbil privat. • Acció relacionada amb les següents accions: A41/B47/65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil. A42/B47/66 Incorporació d'un vehicle elèctric a la flota de la brigada municipal i d'un vehicle híbrid a la flota de la Policia Local. A41/B410/71 Recanvi de vehicles per altres de més eficients en el parc mòbil privat. Expectativa de reducció de



15,26 58.004




0 Ajuntament

Pla d’Acció

122


Codi

A47/B46/73 Títol Redacció d'un Pla de mobilitat del municipi

PMQA

Drawing up a mobility plan of the municipality


Optimització de la xarxa viària Regulació/planificació de transport/mobilitat

Descripció La redacció d’un pla de mobilitat urbana (PMU) és l’eina bàsica de la planificació futura i del desenvolupament de la gestió de la mobilitat sostenible dins del terme municipal. Els objectius principals són fomentar el transport sostenible i promoure el desplegament eficient, en detriment del vehicle privat i d’acord amb el que preveu la llei 9/2003. Per tal d’assolir aquests objectius, el PMU pot incloure accions com la pacificació del trànsit rodat, ampliació de la xarxa de carrils bicicleta, habilitació d’aparcaments perifèrics, promoció dels camins escolars segurs, foment del transport públic... Una altra mesura relacionada seria realitzar una campanya per donar a conèixer les diferents possibilitats de la mobilitat urbana i recollir suggeriments i bones pràctiques per part dels ciutadans i considerar‐les de cara a la redacció del Pla i posteriors actuacions (es poden promoure fòrums, taules o pactes de mobilitat). Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada de planificar la mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives. Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Guia bàsica per a l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana (Departament de Territori i Sostenibilitat). http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_mobilitat/transport_public/publicacions/guia_basica_per_a_lelaboracio_de_plans_de_mobilitat_urbana/ En aquesta acció es calcula un estalvi del 3% del consum de combustibles del parc mòbil privat.




286,04 1.087.574









Codi

A41/B43/74 Títol Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions

PMQA

Tax reduction for low emission vehicles


Vehicles nets/eficients Ajuts i subvencions

Descripció L’impost sobre vehicles de tracció mecàncica (IVTM), més conegut com a impost de circulació, és un import d’àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per vies públiques. Actualment la quota a satisfer és fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental. L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles de motor són una de les primeres causes de contaminació de les ciutats. Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors, es consideri que produeixen un menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions: ‐Vehicle elèctric: exempt de lVTM. ‐Vehicle híbrid: reducció del 80% en IVTM ‐Altres vehicles amb emissions iguals o inferiors a 110g CO2/Km: reducció del 60%. ‐Altres vehicles amb emissions entre111g CO2/Km i 120g CO2/Km: reducció del 40% També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d’increment del 20% per a vehicles amb emissions iguals o superiors als 300g CO2/Km. En aquesta acció es calcula un estalvi del 5% en el consum de combustibles del parc mòbil privat. • Acció relacionada amb les següents accions: A41/B410/71 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat. Expectativa de reducció de



953,48 3.625.248




0 Ajuntament



Pla d’Acció

124


Codi

A410/B41/75 Títol Cursos de conducció eficient per a la població

PMQA

Eco‐driving courses for citizens


Conducció eficient Sensibilització/Formació

Descripció L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la ciutadania amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció i reduir significativament els consum de combustible dels vehicles privats. Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. En aquest sentit, es proposa que l’ajuntament ofereixi cursos de conducció eficient al municipi, ja sigui en les seves instal∙lacions o en col∙laboració amb les autoescoles, per tractar els següents aspectes: els beneficis ambientals d’una conducció eficient, l’estalvi econòmic, el major confort de la conducció. Per assegurar la participació ciutadana es realitzarà una campanya de difusió a través dels canals de difusió que utilitza l’Ajuntament i dirigida sobretot a col∙lectius professionals. Es suposa que el 50% dels conductors integraran l’”ecoconducció”. ‐Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: Manual de conducció eficient per a conductors de turisme (IDAE i ICAEN) http://www20gencat.cat/docs/icaen/06relacions%20institucionals%201%20comunicacio/04_publicacions/arxius/2009conducció%20eficient%20vehicles%20turismes.pdf S’estima que els cursos de conducció eficient per a la població incidiran en un estalvi del 5% del consum de combustibles del parc mòbil privat. • Acció relacionada amb les següents accions: A410/B41/70 Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals. Expectativa de reducció de



953,48 3.625.248



3.300


13.200 Ajuntament





Codi

A57/B56/76

Títol Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

PMQA

Municipal ordinance to promote and control solar thermal and photovoltaic installations

Àrea d’Intervenció: Producció local d'energia Mecanisme d’acció: Producció local d'energia

Altres Estàndards en edificació

Descripció Actualment és vigent el Decret 21/2006, de 24 de febrer per el qual es regula l’adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els nous edificis. Entre altres mesures, el decret estableix l’obligatorietat d’instal∙lar captadors solars als edificis de nova construcció. L’acció consisteix en l’elaboració d’una ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i solars tèrmiques. L'ordenança inclouria l'obligatorietat de la instal∙lació d’energia solar tèrmica als habitatges i edificis públics sempre que sigui viable, adoptant en part la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis i construccions redactat pel Grup de Treball sobre l’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Aquest model supedita l’obtenció de la llicència de primera ocupació a un certificat final de posada en funcionament de la instal∙lació solar, subscrit per l’instal∙lador i el tècnic director de la instal∙lació, així com un contracte de manteniment per un mínim de tres anys. Aquest control es mantindria d’ofici. L’ordenança detallaria el règim de sancions per punir les infraccions detectades a través de controls periòdics realitzats per l’ajuntament. També es proposa que l’ajuntament bonifiqui a través d’aquesta ordenança l’adopció voluntària de les mesures que s’hi contemplen per part dels propietaris dels edificis. ‐Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Model d’ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta en edificis i construccions. http://www.diba.es/xarxasost/pdf/OrdenacaSolar2003.pdf • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B19/54 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència. A57/B53/78 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la implantació d'energies renovables. Expectativa de reducció de



0,0


Fotovoltaica



0 Ajuntament


Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

Pla d’Acció

126


Codi

A53/B59/77

Títol Implantació d’instal∙lacions solars fotovoltaiques per autoconsum als edificis i equipaments municipals

Photovoltaic installations in municipal buildings for self‐consumption


Energia fotovoltaica Altres

Descripció Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertures i teulades de titularitat municipal per instal∙lar plaques fotovoltaiques. Per tal de dur a terme aquesta acció cal fer estudis de viabilitat preliminar on es determinin els sostres amb potencial, a més de la viabilitat econòmica i tècnica de la proposta. Un dels objectius de les VAE és determinar la viabilitat de la instal∙lació a cobertes d’edificis i equipaments municipals (m2 de superfície). El principal requeriment per establir‐ne la viabilitat és la disponibilitat d’espai per a la correcta ubicació dels mòduls. Altres factors que condicionen les instal∙lacions són l'orientació i inclinació de la coberta, així com la tipologia dels materials de la mateixa. Realitzades les avaluacions, es proposa instal∙lar panells fotovoltaics per a autoconsum als següents equipaments:

Equipament Superfície a instal∙lar (m2)

Potència (kW)

Cost (€) Generació (kWh)

Estalvi CO2eq

Amortització % consum 2013 cobert amb la fotovoltaica

Casa Bastinos 88 8 12.222,22 9.778 2,64 4,42 30,0% CEIP El Roure 537 50 74.513,89 59.611 16,10 4,42 97,8% CEIP Joaquim Abril 235 22 32.638,89 26.111 7,05 4,42 30,4% Policia Local i Protecció Civil

82 8 11.388,89 9.111 2,46 4,42 19,8%

TOTAL 942 88 130.763,89 104.611 28,25 4,42

Un cop efectuats aquests estudis es pot desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar‐la. També hi ha la possibilitat d’involucrar la població en els projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria en la realització d’una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que es recuperarà amb la venda d’electricitat. La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar instal∙lacions d’energies renovables. Expectativa de reducció de



28,25 104.611


Fotovoltaica



130.764 130.763,89 Ajuntament

Pla d’Acció

128


Codi

A57/B53/78

Títol Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la implantació d'energies renovables

PMQA

Tax reduction in building permits when installing renewable energy sources


Altres Ajuts i subvencions

Descripció Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i la inclusió d’energies renovables en els edificis. Una de les eines de què disposa l’Ajuntament és l’aplicació de bonificacions fiscals en l’impost de construccions, instal∙lacions i obra (ICIO) per aquelles que implantin energies renovables que no siguin d'obligat compliment. Per tal que les bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de l’any corresponent. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B19/54 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència. A57/B56/76 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica.




0,0


Fotovoltaica



0 Ajuntament





Codi

A57/B51/79

Títol Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals

Training on renewable energy installations for municipal staff


Altres Sensibilització/Formació

Descripció Aquesta acció consisteix a formar els tècnics municipals en matèria d’energies renovables amb l’objectiu d’impulsar la seva implantació a nivell local i reduir les emissions de CO2. A nivell municipal, es poden realitzar moltes accions en les quals es poden aprofitar les diferents fonts d’energies renovables (sobretot l’energia solar) i prendre les mesures necessàries per ser capaç d’extreure el màxim rendiment d’aquestes fonts energètiques inesgotables. La Diputació de Barcelona ofereix cursos de formació en matèria d'energies renovables dirigits específicament a tècnics municipals; aquests poden participar de la formació i aplicar els coneixements adquirits als municipis respectius. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B11/49 Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals. A410/B41/70 Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals.




0,0



1.500


6.000 Ajuntament



Pla d’Acció

130


Codi

A56/B57/80 Títol Implantació d’una Xarxa Intel∙ligent (Smart Grid).

Smart grid implemenetation/deployment


Xarxes intel∙ligents ("smart grids") Planificació urbanística

Descripció El sistema Smart Grid (o xarxa intel∙ligent) es basa en la utilització de les tecnologies digitals per a controlar i regular la xarxa de distribució elèctrica. A diferència de les xarxes convencionals basades en la unidireccionalitat (de proveïdor a consumidor), l'Smart Grid preveu les demandes de la xarxa i equilibra els fluxos per tal d'assegurar l’estabilitat de la xarxa i disminuir el consum d’energia, facilitant la implantació de fonts energètiques renovables. També hi ha la possibilitat d’instal∙lar un Micro Grid (microxarxa). Funciona igual que un Smart Grid però es gestiona a escala local. Aquestes xarxes més petites es poden integrar a les grans xarxes intel∙ligents amb la característica principal que funcionen de manera independent si se les desconnecta. Per obtenir més informació es poden consultar les següents adreces: European Technology Platform for the electricity Netwoks of the future (Plataforma tecnològica europea per a la xarxa elèctrica del futur). http://www.smartgrids.eu/




0,0




0 Mixt


influenciats



Codi

A63/B68/81

Títol Xarxa de calor amb biomassa als equipaments ubicats a la Plaça de la Vila: Ajuntament, Ateneu i Policia Local i Protecció Civil

Adaptació

Biomass district heating for municipal buildings located in Plaça de la Vila: City Hall, Ateneu and Local Police and Civil Protection

Àrea d’Intervenció: Producció local de calor/fred Mecanisme d’acció: Producció local de calor/fred

Xarxes de calor/fred (noves, reurbanitzacions, expansions)

Altres

Descripció Els equipaments situats a la Plaça de la Vila ‐ Ajuntament, Ateneu i Biblioteca, i Policia Local i Protecció Civil ‐ es troben situats en un radi d’acció molt proper. Per aquest motiu es planteja una xarxa de calor abastada amb biomassa (estella) per a aquests equipaments. Aquesta actuació permetria la substitució dels sistemes de calefacció individualitzats, elèctrics a tots els equipaments i, a més, de gas natural a l'Ateneu i Biblioteca, per un de centralitzat, amb un rendiment millor. És important que la biomassa pugui ser de proximitat i abastida amb continuïtat. Cal comptar amb estudis preliminars que garanteixin el consum potencial. A continuació es detallen les dades obtingudes per a aquesta instal∙lació: Preu Producció

energètica (kWh) Estalvi econòmic Estalvi CO2eq Amortització

122.590,00 € 195.735.06 18.823,40 € 45,75 6,51




45,75 195.735


Biomassa



122.590 122.590 Ajuntament



Pla d’Acció

132


Codi

A72/B74/82

Títol Campanyes per minimitzar els residus i incrementar el percentatge de recollida selectiva

Specific campaigns to increase reduce wastes, recycling and reusing

Àrea d’Intervenció: Altres Mecanisme d’acció: Altres

Gestió de residus i cicle de l'aigua Sensibilització/Formació

Descripció L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre la reducció de residus i la separació correcta de les diferents fraccions de residus a les seves llars o comerços, així com la correcta deposició d’aquests en els diferents contenidors de la via pública, deixalleria, etc. Els objectius d’aquestes campanyes són reduir la quantitat de residus generats i incrementar la quantitat de residus recollits tot disminuint el percentatge d’impropis en les diferents fraccions, així com recordar la importància de la col∙laboració ciutadana a l'hora d’assolir millores ambientals en l’àmbit municipal per tal de superar els objectius establerts al PRECAT per l’any 2020, que són per als residus municipals d'una reducció del 15% respecte l'any 2010 i un percentatge de recollida selectiva del 60% sobre els residus generats: paper i cartró: 60%, vidre: 60%, envasos: 75% i matèria orgànica: 60%. En el cas del municipi de Sant Fost de Campsentelles la fracció resta es gestiona mitjançant incineració. Amb una gestió mitjançant dipòsit controlat d'aquesta fracció s'evitaria l'emissió de més tones de CO2. La campanya pot incloure: ‐ Creació de material divulgatiu. ‐ Xerrades sobre la correcta separació dels residus i difusió de bones pràctiques. ‐ Punts d’informació i exposicions sobre les diferents fraccions de residus. ‐ Es pot considerar la idea de regalar cubells de recollida selectiva domèstica. ‐ Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). • Acció relacionada amb les següents accions: A18/B11/57 Campanyes específiques per fomentar l’ús racional de l’energia i l’ús d’energies renovables. A72/B74/83 Implantació del compostatge casolà o comunitari. A72/B71/86 Campanyes per reduir el consum domèstic d'aigua. Expectativa de reducció de



290,23



2.500


12.500 Ajuntament



influenciats 8. Percentatge de recollida selectiva

Pla d’Acció

134


Codi

A72/B74/83 Títol Implantació del compostatge casolà o comunitari

Promotion of home or community composting


Gestió de residus i cicle de l'aigua Altres

Descripció La implantació del compostatge casolà pretén promoure l’autogestió de la fracció orgànica i vegetal al municipi. El principal objectiu és que els ciutadans reciclin aquests residus a la seva pròpia llar (residus orgànics de la cuina i restes vegetals) per obtenir un adob natural. Es pretén, així, incrementar les expectatives de recuperació de la fracció orgànica al municipi, tot i que de mitjana a Catalunya s’està recuperant un 15% de la fracció orgànica. L’acció consisteix a realitzar campanyes de difusió, tot informant de manera personal als participants dels aspectes fonamentals del compostatge (quins materials poden compostar i quins no, quines són les eines més adequades per a la manipulació i quines no, cicles naturals, etc.), a més de facilitar un compostador per aquells ciutadans que es comprometin amb el compostatge i compleixin amb els requeriments (tres visites). En funció de les característiques del municipi o barri existeix la possibilitat d’implantar el compostatge comunitari. En aquest cas els compostadors s’instal∙len en zones verdes i l’aportació de residus orgànics és col∙lectiva, donant lloc a un procés participatiu. Un dels participants pot ser el mateix servei de Parcs i Jardins. Es preveu que un 5% dels habitatges del municipi facin autocompostatge, ja sigui a la seva llar o comunitari, el que suposaria una xarxa d'uns 150 compostadors. L'Ordenança Fiscal núm. 29, taxes per recollida, tractament i eliminació d'escombraries i altres residus urbans, de l'Ajuntament, recull en el seu article 5.2 la bonificació per compostatge casolà. En aquest article es recull que els habitatges gaudiran d'una bonificació del 10% de la quota de residus quan s'acrediti la realització de compostatge casolà. • Acció relacionada amb les següents accions: A72/B74/82 Campanyes per minimitzar els residus i incrementar el percentatge de recollida selectiva. Expectativa de reducció de



6,94






influenciats



Codi

A72/B74/84

Títol Aplicació de criteris de xerojardineria i de millores en els sistemes de reg per minimitzar el consum d'aigua

Adaptació

Aplplication of xeriscape criteria and improving watering systems to reduce water losses and water consumption



Descripció L'acció consisteix en aplicar criteris de xerojardineria i millores en els sistemes de reg de les zones verdes urbanes i parc i jardins. La xerojardineria implica seleccionar espècies vegetals autòctones adaptades al clima local de forma que no requereixen de cures especials i poden viure de la climatologia local. També té l'avantatge que estan adaptades a les plagues locals i, per tant, no requereixen tractaments fitosanitaris. Des de l'any 2013 l'Ajuntament està aplicant criteris de xerojardineria per reduir el consum d'aigua per reg. La introducció de millores en els sistemes de reg té com a objectiu optimitzar els sistemes de reg i minimitzar el consum energètic municipal. A l’hora d’escollir el sistema de reg cal tenir en compte les característiques del terreny (extensió, espècies plantades, tipologia de sòl, etc) i aplicar el sistema més eficient per a cada cas, com ara el reg manual, reg per aspersió (de baix consum) o per degoteig. En qualsevol cas es proposa la implantació d’un sistema central, el qual permet controlar informàticament el repartiment de les necessitats hídriques específiques de cada moment en funció de les necessitats meteorològiques (regula la quantitat i freqüència del reg). Les bones pràctiques en el reg també són importants, cal tenir en compte: ‐Regar al capvespre o a primera hora del matí per reduir les pèrdues per evaporació (sobretot a l’estiu). ‐Seleccionar varietats de plantes autòctones que són les més adequades a les condicions climàtiques i edàfiques de la zona. Les millores en el reg suposen un 5% d'estalvi en el consum d'aigua municipal. L'aplicació de criteris de xerojardineria pot arribar a suposar un estalvi del 85% del consum d'aigua, que en aquest cas pot arribar a suposar l'estalvi del 30% del consum d'aigua municipal. La implantació de recursos hídrics alternatius als convencionals té per objectiu evitar el malbaratament d’aigua potable municipal. Es poden aplicar les següents mesures: ‐Reutilització: l’aigua reutilitzada es pot fer servir per regar zones verdes i netejar carrers ( després de rebre el tractament de depuració específic). Per exemple: l’aiga de la piscina municipal es pot fer servir per a netejar carrers, sempre tenint especial atenció als riscos per legionel∙la. ‐Captació i aprofitament de l’aigua de pluja: instal∙lació de captadors d’aigua a les cobertes dels edificis municipals (equipament esportius, escoles, etc.) i incorporar‐la per a reg de zones verdes o neteja de carrers. ‐Recuperació de l’aigua de pou i aqüífers d’aigua potable i no potable i donar‐li un ús per al municipi (regar zones verdes i netejar carrers). Expectativa de reducció de



1,00 2.084



Pla d’Acció

136


0 Ajuntament


influenciats



Codi

A72/B74/85 Títol Control de les pèrdues d'aigua de la xarxa d'abastament

Adaptació

Control of water losses in the water supply network



Descripció Les pèrdues a la xarxa d'abastament poden arribar a ser molt importants, i sovint és complicat conèixer quanta aigua es perd. Les pèrdues a la xarxa es poden deure a fuites (una part de l'aigua que s'introdueix a la xarxa es perd abans d'arribar al seu usuari final), a consums no controlats (no tota l'aigua que surt de la xarxa passa per un comptador) o al subcomptatge (els comptadors no mesuren exactament els consums). L'Informe sobre les pèrdues a les xarxes d'abastament a Catalunya, de setembre de 2005, fixava per als municipis entre 5.000 i 10.000 habitants un rendiment de la xarxa del 69%. En el cas de Sant Fost de Campsentelles, el rendiment és del 64,5%, fet que el situa per sobre del percentatge mitjà de pèrdues per als municipis de la seva mida. La gestió de les pèrdues d'aigua de la xarxa és molt important per tal de controlar el consum d'aigua del municipi.




0,0




0 Ajuntament


influenciats

Pla d’Acció

138


Codi

A72/B71/86 Títol Campanyes per reduir el consum domèstic d'aigua

Adaptació

Campaigns to reduce water consumption in households


Gestió de residus i cicle de l'aigua Sensibilització/Formació

Descripció L'acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús racional de l'aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d'estalvi, bones pràctiques, etc., per tal de reduir el consum d'aigua entre la població. La campanya pot incloure: ‐ Creació de material divulgatiu. ‐ Xerrades sobre l'ús racional de l'aigua i difusió de bones pràctiques. ‐ Punts d'informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua. ‐ Promocionar l'estalvi a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.). ‐ Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d'aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d'aigua d'ús domèstic. ‐ Creació d'un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l'estalvi d'aigua. Les campanyes d'estalvi d'aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits i el conseqüent estalvi en el consum d'aigua (5%). Es pot implicar els comerços del municipi en l'estalvi d'aigua, donant‐los un distintiu de comerç col∙laborador. Les campanyes poden suposar la reducció del 10% del consum d’aigua domèstica al municipi. • Acció relacionada amb les següents accions: A18/B11/57 Campanyes específiques per fomentar l’ús racional de l’energia i l’ús d’energies renovables. A72/B74/82 Campanyes per minimitzar els residus i incrementar el percentatge de recollida selectiva. Expectativa de reducció de



3,83 7.971



2.000


10.000 Ajuntament


influenciats



Codi

A72/B72/87

Títol Sistemes de recuperació de pluvials i aigües grises en noves edificacions o grans rehabilitacions

Adaptació

Systems to collect rain water and recycling water in new buildings or in deep renovations


Gestió de residus i cicle de l'aigua Planificació urbanística

Descripció En noves construccions o grans rehabilitacions l’Ajuntament pot instar, mitjançant ordenances específiques, per exemple, a la recuperació d’aigües grises i/o pluvials per a usos que no requereixin qualitat d’aigua de boca. D’aquesta manera es reduirà el consum d’aigua potable tot incrementant l’ús de recursos propis. L’Ajuntament pot introduir bonificacions fiscals per les obres que incorporin aquests mecanismes. • Acció relacionada amb les següents accions: A16/B19/54 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència.




0,0




0 Sector privat


influenciats

Pla d’Acció

140


Codi

A74/B71/88

Títol Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica

Promotion of bio products and local producers (km 0)


Agricultura i gestió forestal Sensibilització/Formació

Descripció L’agricultura és un dels majors emissors de GEH degut, en gran mesura, al transport d’aliments. Per aquest motiu és imoprtant promoure el consum de productes de proximitat existents al territori, que siguin de temporada i millor si són d’agricultura ecològica. El paper de l’Ajuntament serà fomentar el consum de productes locals mitjançant diverses mesures: ‐Establiment d’un logotip per a productes dàgricultura ecològica del territori, independentment del segell CCPAE. ‐Fer d’interlocutor entre les escoles i els pagesos ecològics locals per introduir aliments ecològics al menú de les escoles. ‐Realitzar cursos d’agricultura ecològica dirigits als pagesos. És important fer una bona difusió de la importància de consumir aquests productes. Per aquest motiu caldrà realitzar campanyes de sensibilització dirigides a la ciutadania de forma pèriòdica, fins i tot es poden realitzar cursos d’agricultura ecològica dirigida als ciutadans.




0,0



3.000


15.000 Ajuntament


influenciats


4.3. RESUM DEL PLA D’ACCIÓ

Àrea d’intervenció Nombre d’accions

% d’accions respecte del total

Reducció de tCO2 el 2020 Cost estimat (€)

A1 – Edificis: municipals, residencials i terciaris 61 69,32 2.348,89 741.296,32 €

A2 – Enllumenat públic 3 3,41 499,20 616.456,66

A4 – Transport municipal, públic i privat 11 12,50 4.440,19 500.200,00 €

A5 – Producció local d’energia 5 5,68 28,25 136.763,89 €

A6 – Producció local de calor/fred 1 1,14 45,75 122.590,00 €

A7 - Altres 7 7,95 302,01 67.500,00 € €

Total 88 100 7.664,29 2.184.806,87 €


Pla d’Acció

142

4.4. TAULES RESUM DEL PLA D’ACCIÓ

4.4.1. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

Núm. Nom acció Àrea intervenció Àrea intervenció específica

Reducció CO2 (tones/any)

Estalvi (kWh/any)

Producció (kWh/any)

Cost manteniment

(€/any)

Cost inversió (€)

1 Gestor energètic municipal Edificis municipals Acció integrada (totes les anteriors)

8,90 22.622 6.000,00 €

2 Comptabilitat energètica municipal Edificis municipals Acció integrada (totes les anteriors)

8,90 22.622 3.000,00 €

3 Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infrastructures municipals

Edificis municipals Acció integrada (totes les anteriors)

27,51 27.146 1.500,00 €

4 Modificació de la potència contractada per sobre de les necessitats a diversos equipaments

Edificis municipals Altres 0,00 0 1.260,00 €

5 Il∙luminació eficient al Complex Esportiu Can Lladó Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

6,16 22.831 16.927,80 €

6 Il∙luminació eficient a la piscina coberta del Complex Esportiu Can Lladó

Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

2,14 7.920 32.384,52 €

7 Instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i passadissos, i crepusculars a recepció del Complex Esportiu Can Lladó


1,71 6.324 325,00 €

8 Il∙luminació eficient als vestuaris del Camp de futbol Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

0,34 1.274 4.730,00 €

9 Il∙luminació eficient als focus de la gespa del Camp de futbol Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

10,58 39.168 36.011,20 €

10 Il∙luminació eficient a les pistes de tennis, paddel i frontó del Camp de futbol


1,13 4.181 45.326,75 €

11 Instal∙lació de sensors de moviment al passadís i als vestuaris del Camp de futbol


0,02 59 320,00 €

12 Il∙luminació eficient al Pavelló 1 Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

1,31 4.858 6.808,50 €

13 Il∙luminació eficient als focus de la pista del Pavelló 1 Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

4,64 17.186 28.797,09 €

14 Instal∙lació de sensors de moviment als lavabos i als vestuaris del Pavelló 1


0,15 544 325,00 €




Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


15 Il∙luminació eficient al Pavelló 2 Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

0,34 1.258 1.977,00 €

16 Il∙luminació eficient als focus de la pista del Pavelló 2 Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

25,20 93.350 72.022,40 €

17 Instal∙lació de sensors crepusculars a les entrades a grades i de jugadors, i de presència i crepusculars als vestuaris i als passadissos del Pavelló 2


0,15 567 400,00 €

18 Il∙luminació eficient a l'Ajuntament Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

3,62 10.980 20.323,75 €

19 Instal∙lació de sensors crepusculars al despatx dels Serveis Tècnics i a l'OAC, a la planta baixa de l'Ajuntament


1,40 4.253 175,00 €

20 Il∙luminació eficient a l'Ateneu i Biblioteca Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

16,99 62.923 18.959,02 €

21 Instal∙lació de sensors crepusculars a les sales de prestatges i als taulells d'informació de la planta baixa i de la primera planta de la Biblioteca


0,94 3.467 325,00 €

22 Instal∙lació de sensors crepusculars a la il∙luminació exterior de l'Ateneu i Biblioteca


0,08 302 50,00 €

23 Il∙luminació eficient a la Policia Local i Protecció Civil Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

2,41 8.934 7.333,20 €

24 Il∙luminació eficient a la Casa Bastinos Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

0,13 391 222,00 €

25 Il∙luminació eficient al CEIP El Roure Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

2,78 10.290 50.026,67 €

26 Instal∙lació de sensors crepusculars als passadissos, al vestíbul de l'entrada principal i a la il∙luminació exterior del CEIP El Roure


0,41 1.516 400,00 €

27 Il∙luminació eficient al CEIP Joaquim Abril Edificis municipals Eficiència energètica en il∙luminació

5,20 19.276 55.879,22 €

28 Instal∙lació de sensors crepusculars al vestíbul i als passadissos i a la il∙luminació exterior del CEIP Joaquim Abril


0,14 537 225,00 €

29 Instal∙lació d'estufa de biomassa per a climatitzar l'espai d'entrada dels jugadors a pista del Pavelló 2

Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

0,28 1.052 1.970,00 €

30 Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP El Roure

Edificis municipals Eficiència energètica per climatització i aigua calenta

5,66 28.042 1.989,00 €

Pla d’Acció

144



Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


31 Regulació climàtica (instal∙lació de sondes de temperatura i regulador digital de calefacció) al CEIP El Roure


13,03 64.496 10.450,00 €

32 Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP Joaquim Abril


4,09 20.272 3.081,00 €

33 Compensació dels radiadors per tal de millorar les condicions de la instal∙lació de calefacció, i revisió de l'estat dels aïllaments dels tubs de calefacció del CEIP Joaquim Abril


3,28 16.217 3.200,00 €

34 Formació de vestíbul a les entrades del Pavelló 2, tant a l'entrada a grades com a l'entrada dels jugadors, per tal de millorar les condicions interiors

Edificis municipals Envolvent edifici 0,34 1.688 2.631,63 €

35 Renovació dels tancaments actuals de fusta i vidre simple per tancaments d'alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic i doble vidre amb cambra a l'Ajuntament


36 Estudi de la viabilitat de formació de vestíbul a l'entrada principal de l'Ateneu

Edificis municipals Envolvent edifici NQ NQ

37 Instal∙lació de senyal acústica a la sortida d'emergència del teatre de l'Ateneu

Edificis municipals Envolvent edifici 0,48 2.160 100,00 €

38 Revisió i solució de problemes dels tancaments que no ajusten correctament al CEIP Joaquim Abril


39 Instal∙lació d'una bateria de condensadors per eliminar la reactiva del Complex Esportiu Can Lladó

Edificis municipals Eficiència energètica d'aparells elèctrics

0,00 0 4.886,52 €

40 Aplicació de les mesures correctores proposades al Pla Inicial de Manteniment (PIM) que inclouen mesures a nivell energètic al Pavelló 1


NQ NQ 137.942,42 €

41 Implantació de captadors solars tèrmics al Camp de Futbol Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

1,61 7.965 13.623,18 €

42 Implantació de captadors solars tèrmics al Pavelló 2 Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

2,08 7.706 21.295,68 €

43 Reparació del sistema solar tèrmic del CEIP Joaquim Abril Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

2,32 11.472 15.992,43 €




Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


44 Instal∙lació d'un comptador al sistema solar tèrmic del Complex Esportiu Can Lladó i del CEIP El Roure per tal de conèixer‐ne la producció


0,00 0 728,86 €

45 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

Edificis municipals Altres NQ NQ

46 Compra d'energia verda certificada Edificis municipals Altres 214,92 0

47 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

Edificis municipals Canvi d'hàbits 21,76 45.243 300,00 €

48 Informació regular sobre el consum dels diferents equipaments municipals

Edificis municipals Canvi d'hàbits NQ NQ 300,00 €

49

Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals


NQ NQ 0,00 €

50 Renovació d'electrodomèstics Edificis residencials

Eficiència energètica d'aparells elèctrics

90,55 188.250 3.000,00 €

51 Renovació de bombetes per altres més eficients a les llars i als serveis

Edificis residencials

Eficiència energètica en il∙luminació

727,02 1.511.467 500,00 €

52 Millora d'aïllaments als edificis Edificis residencials

Envolvent edifici 120,43 537.483 1.000,00 €

53 Compra d'energia verda a llars i serveis Edificis residencials

Altres 311,58 0

54 Ordenança de construcció sostenible que vagi més enllà del CTE i del decret d’ecoeficiència


Acció integrada (totes les anteriors)

NQ NQ

55 Renovació de calderes per altres més eficients Edificis residencials

Eficiència energètica per climatització i aigua calenta

146,91 652.342 1.000,00 €

56 Portar el gas natural a les urbanitzacions de Mas Corts i Mas Llombart



312,15 366.375 200,00 €

57 Campanyes específiques per fomentar l’ús racional de l’energia i l’ús d’energies renovables


Canvi d'hàbits 74,87 210.617 1.000,00 €

58 Visites d'avaluació energètica a les llars Edificis residencials


98,30 293.809 500,00 €

Pla d’Acció

146



Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


59 Miniauditories energètiques a les activitats del sector serveis Edificis del sector terciari


51,44 127.426 1.000,00 €

60 Premiar les entitats que prenen mesures per reduir els seus consums energètics i les seves emissions

Edificis del sector terciari

Canvi d'hàbits NQ NQ

61 Educació ambiental (en energia i canvi climàtic) a les escoles Edificis municipals Canvi d'hàbits 11,41 49.468

62 Disminució de la potència contractada a l'enllumenat públic Enllumenat públic Altres 0,00 0

63 Implantar sistemes de telegestió (telemesura i/o telecontrol) de l’enllumenat

Enllumenat públic Tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

12,60 46.657 3.150,00 €

64 Canvi a bombetes més eficients en l'enllumenat públic Enllumenat públic Eficiència energètica 486,60 890.671 613.306,65 €

65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil

Flota municipal Vehicles nets/eficients 7,06 26.432 30.000,00 €

66 Incorporació d'un vehicle elèctric a la flota de la brigada municipal i d'un vehicle híbrid a la flota de la Policia Local

Flota municipal Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures)

3,41 13.374 10.000,00 €

67 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

Flota municipal Vehicles nets/eficients NQ NQ

68 Optimització de les rutes dels serveis Flota municipal Altres NQ NQ 3.000,00 €

69 Servei de transport escolar amb taxi des de les urbanitzacions de la Conreria, Mas Corts i Mas Llombart

Transport públic Canvi modal cap al transport públic

22,58 84.560 30.000,00 €

70 Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals

Flota municipal Conducció eficient 5,88 22.026 2.000,00 €

71 Recanvi de vehicles per altres de més eficients en el parc mòbil privat

Transport privat Vehicles nets/eficients 1.906,96 7.250.496 1.000,00 €

72 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics Transport privat Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures)

15,26 58.004

73 Redacció d'un Pla de mobilitat del municipi Transport privat Optimització de la xarxa viària

572,09 1.087.574 40.000,00 €

74 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions Transport privat Vehicles nets/eficients 953,48 3.625.248

75 Cursos de conducció eficient per a la població Transport privat Conducció eficient 953,48 3.625.248 3.300,00 €

76 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica

Producció local d'energia

Altres NQ NQ

77 Implantació d’instal∙lacions solars fotovoltaiques per autoconsum als edificis i equipaments municipals


Energia fotovoltaica 28,25 104.611 130.763,89 €




Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


78 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la implantació d'energies renovables


Altres NQ NQ

79 Cursos de formació en matèria d'energies renovables per a tècnics municipals


Altres NQ NQ 1.500,00 €

80 Implantació d’una Xarxa Intel∙ligent (Smart Grid). Producció local d'energia

Xarxes intel∙ligents ("smart grids")

NQ NQ

81 Xarxa de calor amb biomassa als equipaments ubicats a la Plaça de la Vila: Ajuntament, Ateneu i Policia Local i Protecció Civil

Producció local de calor/fred


45,75 195.735 122.590,00 €

82 Campanyes per minimitzar els residus i incrementar el percentatge de recollida selectiva

Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

290,23 2.500,00 €

83 Implantació del compostatge casolà o comunitari Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

6,94 30.000,00 €

84 Aplicació de criteris de xerojardineria i de millores en els sistemes de reg per minimitzar el consum d'aigua


1,00 2.084

85 Control de les pèrdues d'aigua de la xarxa d'abastament Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

NQ NQ

86 Campanyes per reduir el consum domèstic d'aigua Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

3,83 7.971 2.000,00 €

87 Sistemes de recuperació de pluvials i aigües grises en noves edificacions o grans rehabilitacions


NQ NQ

88 Foment del consum de productes de proximitat i d'agricultura ecològica

Altres Agricultura i gestió forestal

NQ NQ 3.000,00 €

TOTAL 7.664,29 21.254.597,30 328.540,52 64.600,00 € 1.634.806,87 €

Pla d’Acció

148

4.4.2. TAULA D’ACCIONS D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Núm. Nom acció Àrea intervenció Àrea intervenció específica Reducció CO2 (tones/any)

Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)




27,51 27.146 1.500,00 €

29 Instal∙lació d'estufa de biomassa per a climatitzar l'espai d'entrada dels jugadors a pista del Pavelló 2


0,28 1.052 1.970,00 €



35 Renovació dels tancaments actuals de fusta i vidre simple per tancaments d'alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic i doble vidre amb cambra a l'Ajuntament









NQ NQ



Canvi d'hàbits 74,87 210.617 1.000,00 €



98,30 293.809 500,00 €

59 Miniauditories energètiques a les activitats del sector serveis



51,44 127.426 1.000,00 €




61 Educació ambiental (en energia i canvi climàtic) a les escoles

Edificis municipals Canvi d'hàbits 11,41 49.468

81 Xarxa de calor amb biomassa als equipaments ubicats a la Plaça de la Vila: Ajuntament, Ateneu i Policia Local i Protecció Civil

Producció local de calor/fred


45,75 195.735 122.590,00 €


Núm. Nom acció Àrea intervenció Àrea intervenció específica Reducció CO2 (tones/any)

Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment

(€/any)


84 Aplicació de criteris de xerojardineria i de millores en els sistemes de reg per minimitzar el consum d'aigua


1,00 2.084

85 Control de les pèrdues d'aigua de la xarxa d'abastament Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

NQ NQ

86 Campanyes per reduir el consum domèstic d'aigua Altres Gestió de residus i cicle de l'aigua

3,83 7.971 2.000,00 €

87 Sistemes de recuperació de pluvials i aigües grises en noves edificacions o grans rehabilitacions


NQ NQ

Pla d’Acció

150

4.4.3. TAULA D’ACCIONS DEL PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT AMBIENTAL (PMQA)



Estalvi (kWh/any)


Cost manteniment (€/any)


1 Gestor energètic municipal Edificis municipals Acció integrada (totes les anteriors)

8,90 22.622 6.000,00 €

2 Comptabilitat energètica municipal Edificis municipals Acció integrada (totes les anteriors)

8,90 22.622 3.000,00 €



27,51 27.146 1.500,00 €

30 Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP El Roure


5,66 28.042 1.989,00 €

31 Regulació climàtica (instal∙lació de sondes de temperatura i regulador digital de calefacció) al CEIP El Roure


13,03 64.496 10.450,00 €

32 Instal∙lació de vàlvules termostàtiques als radiadors de les aules del CEIP Joaquim Abril


4,09 20.272 3.081,00 €

33

Compensació dels radiadors per tal de millorar les condicions de la instal∙lació de calefacció, i revisió de l'estat dels aïllaments dels tubs de calefacció del CEIP Joaquim Abril


3,28 16.217 3.200,00 €



36 Estudi de la viabilitat de formació de vestíbul a l'entrada principal de l'Ateneu


37 Instal∙lació de senyal acústica a la sortida d'emergència del teatre de l'Ateneu

Edificis municipals Envolvent edifici 0,48 2.160 100,00 €



41 Implantació de captadors solars tèrmics al Camp de Futbol Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

1,61 7.965 13.623,18 €

43 Reparació del sistema solar tèrmic del CEIP Joaquim Abril Edificis municipals Renovables per a climatització i aigua calenta

2,32 11.472 15.992,43 €

47 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals

Edificis municipals Canvi d'hàbits 21,76 45.243 300,00 €




Estalvi (kWh/any)




49

Cursos de formació en matèria d'energia (gestió energètica, telegestió i telemesures, comptabilitat energètica, noves tecnologies, estalvi i eficiència en equipaments,…) als treballadors municipals


NQ NQ 0,00 €






NQ NQ

55 Renovació de calderes per altres més eficients Edificis residencials


146,91 652.342 1.000,00 €

56 Portar el gas natural a les urbanitzacions de Mas Corts i Mas Llombart



312,15 366.375 200,00 €



Canvi d'hàbits 74,87 210.617 1.000,00 €



98,30 293.809 500,00 €

59 Miniauditories energètiques a les activitats del sector serveis



51,44 127.426 1.000,00 €




61 Educació ambiental (en energia i canvi climàtic) a les escoles

Edificis municipals Canvi d'hàbits 11,41 49.468

65 Canvi de vehicles per altres de menys emissors quan acabin la vida útil

Flota municipal Vehicles nets/eficients 7,06 26.432 30.000,00 €

66 Incorporació d'un vehicle elèctric a la flota de la brigada municipal i d'un vehicle híbrid a la flota de la Policia Local

Flota municipal Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures)

3,41 13.374 10.000,00 €

67 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

Flota municipal Vehicles nets/eficients NQ NQ

68 Optimització de les rutes dels serveis Flota municipal Altres NQ NQ 3.000,00 €

69 Servei de transport escolar amb taxi des de les urbanitzacions de la Conreria, Mas Corts i Mas Llombart

Transport públic Canvi modal cap al transport públic

22,58 84.560 30.000,00 €

70 Cursos de conducció eficient per als treballadors municipals o de les contractes que presten els serveis municipals

Flota municipal Conducció eficient 5,88 22.026 2.000,00 €

Pla d’Acció

152



Estalvi (kWh/any)




71 Recanvi de vehicles per altres de més eficients en el parc mòbil privat

Transport privat Vehicles nets/eficients 1.906,96 7.250.496 1.000,00 €

72 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics Transport privat Vehicles elèctrics (inclòs infraestructures)

15,26 58.004

73 Redacció d'un Pla de mobilitat del municipi Transport privat Optimització de la xarxa viària

572,09 1.087.574 40.000,00 €

74 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions Transport privat Vehicles nets/eficients 953,48 3.625.248

75 Cursos de conducció eficient per a la població Transport privat Conducció eficient 953,48 3.625.248 3.300,00 €

76 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal∙lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica


Altres NQ NQ

78 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la implantació d'energies renovables


Altres NQ NQ


5. PLA DE SEGUIMENT

El Pla de Seguiment del PAES inclou la descripció dels informes de seguiment i el protocol per a la recopilació de dades, valoració i redacció dels informes, complint dos objectius:

• Avaluar el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses mitjançant els Indicadors de Seguiment del PAES

• Avaluar l’estat d’execució de les accions del PAES

5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Per a avaluar el compliment dels compromisos adquirits de reducció de les emissions, es presenten a continuació els següents indicadors:

• Indicadors de seguiment del PAES

• Indicadors/objectius xarxa influenciats

• Indicadors de seguiment del Pla d’acció del PAES


5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Indicador 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2020 Ind.1.1 Emissions de GEH àmbit PAES totals (t CO2eq/any) 36.553 36.786 37.551 35.765 34.050 33.395 33.030 32.870 28.889,14 Ind.1.2 Emissions de GEH àmbit PAES per habitant (t CO2eq/hab/any) 5,03 4,97 4,90 4,50 4,14 4,03 3,92 3,89 3,38 Ind.2 Emissions de GEH de l'Ajuntament (t CO2eq/any) 1.035 943 862 103,48 Ind.3 Emissions de GEH del sector domèstic (t CO2eq/any) 9.830 9.276 9.753 9.783 8.480 7.868 8.201 9.113 7.948,17 Ind.4 Emissions de GEH del sector terciari (t CO2eq/any) 5.144 4.752 4.918 3.971 3.509 3.194 3.696 3.755 5.092,85 Ind.5 Emissions de GEH del sector transport (t CO2eq/any) 19.070 20.008 20.324 19.442 19.476 19.686 18.421 17.133 14.668,33 Ind.6 Emissions de GEH gestió residus (t CO2eq/any) 2.430 2.681 2.485 2.506 2.521 2.599 2.661 2.834 2.128,39 Ind.7 Emissions de GEH cicle de l'aigua (t CO2eq/any) 79 69 71 61 64 48 51 35 35,15 Ind.8 Consum final d'energia àmbit PAES (kWh/hab i any) 15.778 15.955 15.829 15.089 14.287 14.604 13.552 13.478 13.287

Pla de Seguiment

156

Indicador 1.1: Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: domèstic, terciari, transport, residus i aigua, expressades en tones de CO2eq per any.

Responsable de facilitar les dades:

Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), Agència de Residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: domèstic, terciari, transport, residus i aigua. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.

RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

t CO

2eq/

any

Ind.1.1 36.553 36.786 37.551 35.765 34.050 33.395 33.030 32.870 28.889,14

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 28.889,14 tnCO2eq


Indicador 1.2: Emissions de GEH àmbit PAES totals per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció:

Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: domèstic, terciari, transport, residus i aigua, expressades en tones de CO2eq per any.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), Agència de Residus de Catalunya

Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: domèstic, terciari, transport, residus i aigua. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector.


0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

t CO

2 eq

/hab

i an

y

Ind.1.2 5,03 4,97 4,90 4,50 4,14 4,03 3,92 3,89 3,38

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions de GEH per habitant dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020: 3,38 tnCO2eq/hab

Pla de Seguiment

158

Indicador 2: Emissions de GEH de l’Ajuntament (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions municipals de GEH, amb compromís del PAES.


Alcaldia, Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota de vehicles municipals i els vehicles dels serveis externalitzats i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de l’Ajuntament.


0

200

400

600

800

1.000

1.200

t CO

2eq/

any

Ind.2 1.035 943 862 103,48

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit municipal Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 103,48 tn CO2eq


Indicador 3: Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH de l’àmbit domèstic, amb compromís del PAES.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector domèstic, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en habitatges.


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

t CO

2eq/

any

Ind.3 9.830 9.276 9.753 9.783 8.480 7.868 8.201 9.113 7.948,17

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit domèstic Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 7.948,17 tn CO2eq

Pla de Seguiment

160

Indicador 4: Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector terciari, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector terciari, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en sostres industrials.


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

t CO

2eq/

any

Ind.4 5.144 4.752 4.918 3.971 3.509 3.194 3.696 3.755 5.092,85

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit terciari Periodicitat: anual



Indicador 5: Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector transport, amb compromís del PAES.



Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia del sector transport, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. En les dades de transport s’hi inclou el consum d’energia corresponent als vehicles municipals, tant els propis de l’Ajuntament (brigada i policia local) com els vehicles de serveis (recollida de residus i recollida selectiva).


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

t CO

2eq/

any

Ind.5 19.070 20.008 20.324 19.442 19.476 19.686 18.421 17.133 14.668,33

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del transport Periodicitat: anual


Pla de Seguiment

162

Indicador 6: Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del sector residus, amb compromís del PAES.


Empresa concessionària de la gestió dels residus, Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de generació de residus, de les caracteritzacions dels envasos i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions directes de GEH del tractament de la fracció resta, la FORM i la recollida selectiva.


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

t CO

2eq/

any

Ind.6 2.430 2.681 2.485 2.506 2.521 2.599 2.661 2.834 2.128,39

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit dels residus degut a l’augment en el percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual



Indicador 7: Emissions de GEH cicle de l’aigua (tn CO2eq/any)

Descripció:

Emissions de GEH del cicle de l’aigua, amb compromís del PAES.


Empresa concessionària de la gestió de l‘aigua i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consums energètics del cicle de l’aigua (bombament, potabilització i depuració), i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH.


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

t CO

2eq/

any

Ind.7 79 69 71 61 64 48 51 35 35,15

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del cicle de l’aigua Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 35,15 tn CO2eq

Pla de Seguiment

164

Indicador 8: Consum final d’energia de l’àmbit PAES (kWh/habitant i any)

Descripció:

Consum final d’energia de l’àmbit PAES per habitant i any.



Mètode de càlcul:

Els àmbits de compromís del PAES són: domèstic, terciari i transport.


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

kWh/

hab

i any

Ind.8 15.778 15.955 15.829 15.089 14.287 14.604 13.552 13.478 13.287

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del cicle de l’aigua Periodicitat: anual

Unitats: kWh/any 2020: 13.287 kWh/habitant


5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS

Indicador / objectiu xarxa influenciat

Indicador 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2020 Ind.9 Producció local d'energies renovables (MWh/any) 0 0 248 911 877 877 877 877 893 22.692 Ind.10 Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any) 2.512 3.615 3.615 3.383,57 Ind.11 Grau d'autoabastament amb energies renovables (%), àmbit PAES 0,00% 0,00% 0,20% 0,76% 0,75% 0,72% 0,77% 0,77% 20,00% Ind.12 Percentatge de recollida selectiva (%) 15,28% 19,07% 17,84% 16,39% 20,75% 16,72% 17,59% 16,92% 10,72% 42,20%

Pla de Seguiment

166

Indicador 9: Producció local d'energies renovables (MWh/any)

Descripció:

Quantitat d’energia produïda al municipi amb energies renovables, X16.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

La producció local d’energies renovables inclou tota la producció d’energia amb fonts renovables al municipi: solar, minihidràulica, biomassa, geotèrmica,... tant a nivell d’instal·lacions domèstiques, com industrials, com a nivell de l’Ajuntament. Per aquelles instal·lacions que generen electricitat la xifra la pot facilitar la Diputació de Barcelona. Per a les instal·lacions d’autoconsum (solar tèrmica, biomassa, geotèrmica,...) cal que l’Ajuntament disposi d’un registre i faci un càlcul de la generació d’energia que caldrà afegir també al consum d’energia del municipi.


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

MW

h/an

y

Ind.9 0 0 248 911 877 877 877 877 893 22.692

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment de la producció d’energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 22.692 MWh


Indicador 10: Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

Descripció:

Consum final municipal d’energia.


Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul:

A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors i consum vehicles (flota pròpia i vehicles de serveis externalitzats), s’obté el consum final municipal d’energia. Per agilitzar l’obtenció de dades cal implantar un sistema de comptabilitat energètica municipal.


0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

MW

h/an

y

Ind.10 2.512 3.615 3.615 3.383,57

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia de l’Ajuntament Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 3.383,57 MWh

Pla de Seguiment

168

Indicador 11: Grau d’autoabastament amb energies renovables (%)

Descripció:

Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi.


Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidories d’Urbanisme i Medi Ambient

Mètode de càlcul:

Per a l’obtenció del grau d’autoabastament amb energies renovables es relaciona la producció local d’energies renovables amb el consum final d’energia total del municipi.


0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ind.11 0,00% 0,00% 0,20% 0,76% 0,75% 0,72% 0,77% 0,77% 20,00%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del grau d’autoabastament amb energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 20,00%


Indicador 12: Percentatge de recollida selectiva (%)

Descripció:

Percentatge de residus recollits selectivament.


Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Mètode de càlcul:

Es consideren les quantitats totals de residus recollits selectivament, ja sigui mitjançant contenidors situats al carrer (fracció orgànica, paper i cartró, vidre i envasos) o a la deixalleria, en la recollida de voluminosos, o en altres (medicaments...). Aquestes quantitats es relacionen amb la quantitat total de residus generats per tal d’obtenir el percentatge d’aquests que s’ha recollit selectivament.


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ind.12 15,28 19,07 17,84 16,39 20,75 16,72 17,59 16,92 10,72 42,20

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 42,20%


5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES

Per a l’avaluació de l’estat d’execució del PAES es presenten els següents indicadors.

Taula 38. Valoració de l’estat d’execució del PAES 2013 Percentatge d’accions fetes respecte del total 1,14 % Percentatge d’accions no fetes respecte del total 89,77 % Cost accions (€) 37.550,00 € Font: elaboració pròpia.

Taula 39. Evolució de l’estat de les accions

0

22

44

66

88

Nº a

ccio

ns

0,00 €

5.000,00 €

10.000,00 €

15.000,00 €

20.000,00 €

25.000,00 €

30.000,00 €

35.000,00 €

40.000,00 €

€

Accions no fetes 79

Accions en curs 8

Accions fetes 1

Inversió anual 37.550,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020


Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi › docs › seap › 15225... · El Pla...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi › docs › seap › 15225... · El Pla...