Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... fileEl Pla d’Acció per a...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Castellví de Rosanes

Document I

Avaluació d’emissions. Inventari

Juny 2010

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Castellví de Rosanes

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables.

Equip Redactor:

Mcrit Oriol Biosca, Enginyer de camins, canals i ports

Marta Calvet, Ambientòloga

Ajuntament de Castellví de Rosanes; Responsable de seguiment del PAES

Jaume Torta, Enginyer municipal de Castellví de Rosanes

Judit Ollé, Tècnica auxiliar de Castellví de Rosanes

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Núria Parpal, Tècnica de la Gerència de Serveis de Medi Ambient

1 INTRODUCCIÓ.......................................................................................................... 3

1.1 MARC GENERAL.............................................................................................. 3 1.2 OBJECTIU DEL PLA D’ACCIÓ ......................................................................... 4 1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI............................................................. 5

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI................................................................. 7 2.1 METODOLOGIA................................................................................................ 7

2.1.1 Abast del treball............................................................................................. 7 2.1.2 Fonts d’obtenció de dades ............................................................................ 9 2.1.3 Factors d’emissió......................................................................................... 12

2.2 CONSUM ENERGÈTIC .................................................................................. 15 2.2.1 Tot el municipi ............................................................................................. 15 2.2.2 Àmbit Pla d’Acció per l’Energia Sostenible.................................................. 23 2.2.3 Àmbit de l’ajuntament .................................................................................. 26

2.3 EMISSIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE............................................... 35 2.3.1 Tot el municipi ............................................................................................. 35 2.3.2 Àmbit Pla d’Acció per l’Energia Sostenible.................................................. 39 2.3.3 Àmbit de l’ajuntament .................................................................................. 42

2.4 PRODUCCIÓ LOCAL DE L’ENERGIA INFERIOR A 20MW........................... 47 3 DIAGNOSI ENERGÈTICA....................................................................................... 49

3.1 TAULES RESUM ............................................................................................ 49 3.2 DIAGNOSI....................................................................................................... 51 3.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH ........................................ 64

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ...................................................... 65 4.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL ........................................................................ 65 4.2 FITXES DE LES ACCIONS............................................................................. 65 4.3 RESUM DEL PLA D’ACCIÓ............................................................................ 92 4.4 TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ ............................................................ 93

5 PLA DE PARTICIPACIÓ.......................................................................................... 99 6 PLA DE SEGUIMENT............................................................................................ 101

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Castellví de Rosanes

3

1 INTRODUCCIÓ 1.1 MARC GENERAL

En el IV Informe del grup intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic (IPCC), es posava de manifest que el canvi climàtic ja és una realitat i que un dels principals factors de l’escalfament global són les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) derivades de la utilització d’energia en les activitats humanes.

Al mateix any 2007, l’Informe Stern afirmava que els costos del canvi climàtic sobre l’economia mundial podien oscil·lar entre el 5% i el 20% del PIB mundial.

En aquest context mundial, el Consell d’Europa va establir dos objectius clau:

- Reduir un 20% les emissions de GEH al 2020

- Augmentar el pes de les energies renovables fins a un 20% del consum energètic de la Unió europea

Seguint les recomanacions del Consell d’Europa i en el marc de la Setmana de l’Energia, la Unió Europea va posar en marxa el Pacte d’Alcaldes/esses (Covenant of Mayors), una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.

El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energies renovables.

El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

El municipi de Castellví de Rosanes té la voluntat d’avançar cap a l’establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l’escalfament global mitjançant l’adopció de programes d’eficiència energètica en àmbits com el transport urbà i l’edificació, a més de la promoció de fonts d’energies renovables en les àrees urbanes.

És per aquest motiu que l’ajuntament de Castellví de Rosanes es va adherir al Pacte d’Alcaldes/ esses el passat dia 16 d’octubre de 2008 per tal de fer seves les propostes de la Unió Europea en matèria d’estalvi i eficiència energètica i es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l’any 2020, incrementant en un 20% l’eficiència energètica.

Per assolir aquest objectiu estratègic de reducció de les emissions, Castellví de Rosanes es compromet a dur a terme les següents accions operatives:

- Elaborar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte

- Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment del Pla d’Acció i a participar a la Conferència d’alcaldes per l’energia Sostenible a Europa.


4

1.2 OBJECTIU DEL PLA D’ACCIÓ

Els principals objectius de l’elaboració del present pla d’acció són els següents:

• Entendre els fluxos energètics de Castellví de Rosanes

• Identificar els consums energètics més importants i les fonts d’emissió de gasos efecte hivernacle del municipi

• Millorar l’eficiència energètica i promoure l’ús de les energies renovables

• Definir les accions que haurà de dur a terme l’Ajuntament de Castellví de Rosanes per tal de reduir un 20% les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH)1

Es distingeixen dos àmbits d’actuació en quant a responsabilitat per tal d’assolir els objectius. L’ajuntament es responsabilitza de les emissions de GEH que són directament responsabilitat del propi consistori (equipaments, enllumenat...) o on aquest desenvolupa una acció directa (recollida de residus...). Aquestes accions es definiran pels sectors d’activitat on l’ens local té competència.

En relació al compromís de l’ajuntament en aquells àmbits de gestió indirecta dels consums energètics, l’objectiu del PAES és definir accions dins del camp de la formació, l’assessorament i la sensibilització.

1 GEH s’expressa en emissions de CO2eq, seguint la següent expressió:

CO2eq= CO2 + 21CH4 +310 N2O


5

1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

El municipi de Castellví de Rosanes està situat al nord de la comarca del Baix Llobregat, entre els municipis de Gelida, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires i Corbera de Llobregat.

Té una superfície de 16,4 km2 i una densitat de població de 104,9 hab./km2, molt més baixa que la densitat poblacional de la comarca situada al voltant dels 1.634 hab./ km2.

La trama urbana ocupa, només, el 9,9% de la superfície municipal, mentre que més de 1.000 hectàrees estan ocupades per superfície forestal, 364 de les quals formen part del PEIN Muntanyes de l’Ordal. El municipi, doncs, és eminentment residencial, on, al 2001, el 72% dels habitatges de Castellví de Rosanes eren unifamiliars.

Al 2007, el municipi de Castellví de Rosanes comptava amb una població de 1.576 hab. La població es troba distribuïda entre el nucli de Castellví de Rosanes (534 habitants), la urbanització del Taió (398 habitants) situada al nord est del nucli i molt pròxim a aquest i la urbanització de Can Sunyer de Palau (495 habitants), situada a l’est del nucli i molt allunyada d’aquest, formant una trama urbana contínua amb Sant Andreu de la Barca. També compta amb nuclis de població més petits: Els Àngels (9 habitants), Miralles (62 habitants) i Valldaina (78).

Gràfic 1 Evolució de la població de Castellví de Rosanes (2000 – 2008)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

1.096 1.158 1.195 1.281 1.297 1.370 1.505 1.576 1.659

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

El municipi compta amb un polígon industrial de dimensió mitjana (Polígon industrial de Rosanes) que alberga un total de 30 indústries. La població de Castellví, però, treballa bàsicament en el sector serveis , on hi treballa el 60% de la població activa, mentre que en el sector industrial hi treballa el 30%.


6

Gràfic 2 Distribució de la població per activitat econòmica

6% 4% 3%

40% 37%30%

6% 5%7%

49% 54% 60%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1991 1996 2001

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Els municipis residencials amb una estructura urbana difusa es caracteritzen per un ús intensiu del vehicle privat. Castellví de Rosanes presenta un índex de motorització molt superior al de la seva comarca. Per cada 1.000 habitants, Castellví té un total de 849 vehicles, mentre que a la comarca (Baix Llobregat), per cada 1.000 habitants hi ha un total de 648 vehicles.

Gràfic 3 Evolució de l’ índex de motorització de Castellví de Rosanes i el Baix Llobregat

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Castellví de Rosanes Baix Llobregat


7

2 AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI 2.1 METODOLOGIA

2.1.1 Abast del treball L’ajuntament de Castellví de Rosanes es compromet de forma directa, en el marc del present Pla d’acció d’energia sostenible (PAES) a reduir el consum energètic i, per tant, les emissions de gasos efecte hivernacle dels següents àmbits i que són responsabilitat directa del consistori:

• Equipaments municipals

• Enllumenat públic i semàfors

• Flota de vehicles municipals i flota externalitzada

• Bombament d’aigua

L’ajuntament de Castellví de Rosanes, per aquells sectors que no són àmbit de gestió directa, es compromet de forma indirecta a reduir les emissions de GEH dels següents sectors:

• Sector domèstic (energia i aigua)

• Sector terciari

• Sector transport (públic i privat)

• Tractament de residus

• Consum d’aigua

Per aquestes accions l’ajuntament no es compromet de forma directa sinó que acompanyarà les polítiques i potenciarà les mesures que s’engeguin des d’altres administracions d’àmbit supramunicipal (UE, Estat, Generalitat, Diputació de Barcelona...).

Així doncs, l’ajuntament potenciarà mesures d’eficiència energètica i promourà l’ús de les energies renovables aplicables a cada sector per tal de poder assolir l’objectiu global de reduir el 20% les emissions de GEH l’any 2020, respecte l’any 2005.

Els sectors primari i industrial queden fora de l’àmbit del pla d’acció per l’energia sostenible.


8

En aquest document s’estudien les emissions totals del municipi (inclòs sector primari i industrial), les emissions dels àmbits de compromís indirecte de l’ajuntament i les emissions de l’àmbit directe de l’ajuntament. En la reducció de les emissions, doncs, caldrà distingir les accions que es duran a terme en l’àmbit directe de l’ajuntament i les que es duran a terme en els àmbits de compromís indirecte.

Font: Diputació de Barcelona

ÀMBIT MUNICIPAL

ÀMBIT D’ACCIÓ DEL PAES

•Transport (públic i privat) •Consum domèstic (energia i aigua) •Tractament residus •Terciari (inclou ajuntament)

AJUNTAMENT

•Flota municipal i flota externalitzada •Equipaments • Enllumenat i semàfors • Bombaments d’aigua

•Sector industrial •Sector primari

Compromís indirecte de reducció de GEH

Compromís directe de reducció de GEH


9

2.1.2 Fonts d’obtenció de dades Per avaluar el consum energètic de l’àmbit del PAES s’ha obtingut la informació de les fonts que es presenten a continuació o s’han realitzat estimacions a partir de les dades disponibles.

Per l’anàlisi global del consum del municipi:

• Les dades per avaluar el consum energètic del municipi de Castellví de Rosanes, tan per fonts com per sectors econòmics, han estat facilitades per la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). S’han obtingut les dades per la sèrie 2000 – 2007.

• En relació a les dades de consum elèctric i consum de gas natural, s’ha treballat amb les dades concretes pel municipi. En canvi, en relació amb les dades dels gasos liquats del petroli (GLP) i dels combustibles líquids (CL) s’ha utilitzat com informació de partida les dades de la província de Barcelona. Per tal de poder obtenir les dades aproximades del consum de GLP i CL del municipi de Castellví de Rosanes s’ha aplicat la metodologia facilitada per la Diputació de Barcelona.

• En relació al cicle de l’aigua, el municipi de Castellví de Rosanes s’abasteix amb recursos propis. Les aigües residuals s’aboquen directament a llera. Serà l’any 2010 quan entrarà en funcionament l’EDAR municipal. El subministrament d’aigua potable es fa per gravetat. No s’ha imputat cap consum energètic al cicle de l’aigua.

• En relació al tractament de residus, les dades de generació de residus i volum de recollida selectiva s’han obtingut de l’Agència de Residus de Catalunya. Si el destí final dels residus del municipi és la valorització energètica (incineració, ecoparcs – metanització) cal descomptar l’energia produïda pels residus del municipi del consum elèctric total. Si no es fes així l’energia elèctrica generada a partir dels residus es comptabilitzaria dues vegades, una amb el tractament de residus i, una altra, incorporada a les emissions associades al consum elèctric, ja que l’energia produïda pels residus es comptabilitza en el mix elèctric.

Així doncs, es proposa que l’energia elèctrica generada en la incineració/ metanització dels residus es descompti de l’energia elèctrica consumida al municipi així com les corresponents emissions de GEH. Per tant, cal calcular l’electricitat produïda per cada planta i descomptar-la, tal i com es descriu a continuació:

Càlcul de l’electricitat produïda a cada planta = PBres–PNres – pèrdues de xarxa

PBres: producció bruta de residus

PNres: producció neta de residus (PBres – autoconsum de planta)

Pèrdues de la xarxa a causa de la distribució i el transport.

El municipi de Castellví de Rosanes porta els seus residus a l’abocador d’Hostalets de Pierola, mentre que la recollida selectiva la realitza el Consell Comarcal del Baix Llobregat.


10

• En relació al consum energètic del servei de recollida de residus, s’ha fet una estimació del consum del gasoil dels camions que presten el servei a través d’una estimació dels quilòmetres recorreguts.

Per l’anàlisi local dels consums que depenen directament de l’Ajuntament (dependències, equipaments, enllumenat...):

Sobre les dependències municipals S’ha estudiat el consum energètic dels següents equipaments:

Taula 1 Equipaments avaluats energèticament

Nom equipament Tipologia

Ajuntament Administració i oficines municipals

Pista esportiva municipal Equipaments esportius (amb i sense piscina)

CEIP Mare de Déu de Montserrat Educació (escoles bressol, CEIPS, IES; altres)

Centre Cívic Can Sunyer Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques

Zona esportiva Taió Equipaments esportius (amb i sense piscina)

La Nau Administració i oficines municipals

Local Administració i oficines municipals

Font: elaboració pròpia

Per avaluar-ne el consum energètic, s’ha estudiat el consum d’energia elèctrica per cada un dels equipaments pels anys 2005 i 2008. Les dades han estat extretes directament de les factures de proveïdors energètics, facilitades pel propi ajuntament.

Per avaluar el consum de gasoil del CEIP i del propà de la pista esportiva, s’ha calculat un consum promig a partir de les dades anuals de subministrament d’aquests carburants dels darrers tres anys (2007, 2008 i 2009).

Tots els equipaments s’han visitat1 per veure’n l’estat de les instal·lacions (tancaments, instal·lació elèctrica, calderes...), els principals consums energètics i les instal·lacions de calefacció, refrigeració i climatització.

La metodologia emprada en la recopilació i tractament de les dades ha estat facilitada per la Diputació de Barcelona.

Les dades originals de consums i costos energètics, la metodologia i les fitxes dels equipaments auditats es pot consultar en el document annex de dades.

Sobre l’enllumenat públic i semàfors

1 Abril 2009, seguint la Guia per les Visites d’avaluació energètica facilitada per la Diputació de Barcelona.


11

S’ha estudiat el consum de tots els punts de llum dels anys 2005 i 2008 a partir de les factures elèctriques facilitades per l’ajuntament. També s’ha comptat amb un inventari de l’enllumenat, que especifica el número de punts de llum i el tipus de làmpades instal·lades.

El municipi de Castellví de Rosanes no té cap semàfor dins del seu terme municipal.

Sobre la flota de vehicles municipals S’ha estimat el consum dels vehicles a partir dels quilòmetres recorreguts per cada vehicle i del consum mitjà de cada vehicle (litres/ 100 km).

Sobre la flota de vehicles externa (recollida de residus) És una empresa externa la que realitza el servei de recollida de residus. En relació a la gestió de la fracció resta dels residus municipals és l’empresa RECAS SL la que realitza el servei, mentre que en relació a la recollida selectiva és el Consell Comarcal del Baix Llobregat qui realitza el servei.

Durant el període 2005 – 2008 és un sol camió qui realitza la recollida. Es realitzen 6 recollides de residus a la setmana, 3 es realitzen per tot el municipi i 3 recollides són parcials, només a casc urbà. La recollida total recorre 160 km per servei, mentre que la recollida parcial recorre 135 km/ servei. Per tal de conèixer el consum de gasoil s’ha aplicat un consum mitjà de gasoil d’un camió d’escombraries (40 l/ 100 Km).


12

2.1.3 Factors d’emissió L’estimació de les emissions de gasos efecte hivernacle de Castellví de Rosanes s’ha realitzat a partir de l’inventari del consum energètic i aplicant els factors d’emissió de GEH que estableix la Diputació de Barcelona. Aquests factors són els següents:

Taula 2 Factors d’emissió de GEH del consum energètic per fonts d’energia

Combustible Factor emissió estàndard tones de CO2eq/ kWh

Gas natural 0,000202

Fueloil 0,000279

Gasolina 0,000249

Gasoil 0,000267

GLP 0,000231

Font: Technical annex to the SEAP template instruction document (2009).

Els factors d’emissió de GEH de l’energia elèctrica associats al mix elèctric de producció energètica es presenten a continuació:

Taula 3 Factors emissió del mix elèctric estatal

Any gr. CO2eq/ kWh

2000 465

2001 408

2002 468

2003 403

2004 417

2005 481

2006 434

2007 450

Font: Diputació de Barcelona a partir del Mix elèctric estatal des de l’any 2000 al 2004 inclosos: DEGSEL. Del mix del 2005 – 2007 Oficina Catalana del Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA

(httip://www.unesa.es).

Per avaluar les emissions de gasos efecte hivernacle relacionades amb la generació de residus es fa a partir de les tones de residus sòlids urbans generades al municipi i el destí final que tenen aquests residus.


13

Taula 4 Factors d’emissió dels GEH associats al tractament de residus

Tipus de tractament Índex unitari d’emissió GEH Unitats

Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 744,67

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1.241,11 Kg CO2eq/ tn RSU

Incineració 1.069,00 Kg CO2eq/ tn RSU

Metanització 440,00 Kg CO2eq/ tn RO

Compostatge 320,00 Kg CO2eq/ tn RO

Font:. Diputació de Barcelona (2008)

En relació a la recollida selectiva, es considera que les emissions dels residus reciclats són emissions estalviades. La metodologia que es segueix en aquest cas és la que indica de la Diputació de Barcelona. Es multipliquen les tones de residus recollides selectivament (paper, cartró, vidre, envasos, llaunes...) pel corresponent factor d’emissió. S’ha tingut en compte, però, les següents consideracions:

• En el cas del paper i el cartró es desconeix quin % de paper i cartró recollit selectivament és paper i cartró, per tant, es multipliquen les tones recollides per un factor resultat d’una mitjana d’ambdós.

• En els cas dels envasos, existeixen diferents factors d’emissió per cada tipus d’envasos i embalatges. Així doncs, caldrà conèixer la caracterització dels envasos de la planta de tractament d’Hostalets de Pierola:

Taula 5 Caracterització dels envasos de la planta de triatge d’Hostalets de Pierola

Envàs 2005 2006 2007

HDPE (tots els colors) 23,77% 20,13% 17,22%

PET 30,38% 30,77% 25,20%

LDPE film 15,20% 19,06% 18,33%

Tetrabric 9,63% 9,76% 10,50%

Llaunes (acer i alumini) 21,02% 21,60% 18,76%

Font: ECOEMBES


14

Els factors d’estalvi associats a la recollida selectiva es presenten a la taula següent:

Taula 6 Factors d’estalvis associats al reciclatge de residus

Residu reciclat Estalvi en kg de CO2 per tona de residu reciclada

Paper i cartró -267,7

Vidre -667,69

HDPE (tots els colors) -2.102,66

PET -1.236,22

LDPE film -1.201,38

Tetrabric 7,82

Llaunes (acer i alumini) -615,72

Font: Diputació de Barcelona a partir de www.ecoinvent.ch


15

2.2 CONSUM ENERGÈTIC

2.2.1 Tot el municipi El municipi de Castellví de Rosanes va consumir l’any 2007 33.761.886 kWh d’energia. Representa un creixement en termes generals del consum energètic del 56% respecte l’any 2000. El consum energètic ha anat augmentant de l’ordre del 7% anual.

Taula 7 Evolució del consum energètic a Castellví de Rosanes (2000 – 2007). Any base: 2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 %

kWh

21.619.162 23.074.449 26.071.968 28.171.016 29.490.909 32.120.491 32.067.565 33.761.886 56,17

kWh/

ha

b.

19.726 19.926 21.818 21.991 22.738 23.446 21.307 21.423 8,60

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’ICAEN i l’ajuntament

El consum per càpita també ha augmentat però d’una forma menys intensa, un 8,60% en el mateix període de temps (1,08% anual). Actualment el consum d’energia per càpita és de 21.423 kWh/ hab.

Gràfic 4 Evolució del consum energètic del municipi i de l’evolució del consum per càpita

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

ene

rgèt

ic to

tal (

kWh)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000C

onsu

m e

nerg

ètic

per

càp

ita (k

Wh/

ha

b)

Consum total (kWh) Consum per càpita (kWh/hab)

Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts


16

Si comparem les dades del consum final d’energia de Castellví de Rosanes amb l’indicador 14 (Consum final d’energia) de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat de la Diputació de Barcelona observem que el municipi de Castellví de Rosanes es situa per sobre de la mitjana en quant a consum energètic per càpita.

Gràfic 5 Evolució del consum energètic per càpita de Castellví de Rosanes i comparació amb la mitjana de l’indicador 14 (Consum final d’energia) del Sistema Municipal d’indicadors (tep/ hab.)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

tep/

càp

ita

Castellví de Rosanes Indicador 14

Font: elaboració pròpia a partir de l’indicador 14 de del Sistema municipal d’indicadors de la Xarxa de pobles cap a la sostenibilitat (Diputació de Barcelona).

Taula 8 Evolució del consum per càpita i comparació amb l’indicador 14 del SMI (tep/ hab.)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Indicador 14 (tep/ hab.) 1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,4 SD

Tep/ hab. 1,70 1,71 1,88 1,89 1,96 2,02 1,83 1,84

Font: elaboració pròpia a partir de l’indicador 14 de del Sistema municipal d’indicadors de la Xarxa de pobles cap a la sostenibilitat (Diputació de Barcelona).

En relació a la intensitat energètica local, és a dir, la quantitat d’energia necessària per a la producció de béns a Castellví de Rosanes, ha augmentat des del 2001. El lleuger increment del PIB municipal s’ha assolit a partir d’un creixement del consum d’energia proporcionalment més important.


17

Gràfic 6 Intensitat energètica local (2001 – 2007)

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

tep/

mili

ons

€

Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses

Taula 9 Evolució de la intensitat energètica local (tep/ milions €)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

80,1 90,5 97,8 102,4 111,5 111,3 117,2



18

Consum final per fonts energètiques Les fonts energètiques principals de Castellví de Rosanes són els combustibles líquids (51%) i l’energia elèctrica (48%). Els gasos liquats del petroli (butà, propà) tenen un pes testimonial en el pes final del consum energètic. El gas natural no arriba a Castellví de Rosanes.

L’evolució dels darrers 6 anys permet observar l’augment progressiu del consum d’energia elèctrica i dels combustibles líquids i una disminució del consum de gasos liquats dels petroli.

Taula 10 Evolució del consum energètic en kWh per fonts (2000 – 2007). Any base: 2005

FONT 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Creixement

(%)

EE 8.701.000 9.753.000 11.807.000 12.892.000 13.507.000 15.159.000 15.023.000 16.313.370 87,49%

GLP 478.952 484.507 463.541 462.569 453.042 449.360 412.972 426.623 -10,93%

CL 12.439.210 12.836.941 13.801.427 14.816.447 15.530.867 16.512.131 16.631.593 17.021.893 36,84%

TOTAL 21.619.162 23.074.449 26.071.968 28.171.016 29.490.909 32.120.491 32.067.565 33.767.886 56,17


Gràfic 7 Evolució del consum energètic per fonts

0%

25%

50%

75%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Energia Elèctrica GLP Combustibles líquids



19

La distribució del consum energètic per fonts de Castellví de Rosanes s’allunya força de la distribució mitjana del consum energètic de Catalunya (observar Gràfic 9). Els principals punts de divergència són, en primer lloc, el fet que Castellví de Rosanes no té subministrament de gas natural i, en segon lloc, el pes de l’energia elèctrica és molt superior al pes que té en l’estructura energètica de Catalunya (48% a Castellví de Rosanes i 25% a Catalunya).

Gràfic 8 Consum energètic per fonts energètiques a Castellví de Rosanes (2007)

Energia Elèctrica

48%

GLP1%

CL51%


Gràfic 9 Estructura del consum energètic final de Catalunya (2007)

Energia elèctrica

25%

Gas Natural22%

Productes petrolífers

52%

Renovables1%

Font: Institut Català de l’Energia (ICAEN)


20

Consum final per sectors productius L’any 2007 el principal sector consumidor d’energia és el sector transport que consumeix el 41% de l’energia, seguit del sector industrial (27%). Els sectors domèstic i terciari tenen un pes semblant en el total del consum energètic ja que representen el 11% i el 14% respectivament . El sector primari i els residus tenen un pes en el consum energètic final molt baix, 6% i 1% respectivament.

Taula 11 Consum energètic, en kWh, per sectors econòmics de Castellví de Rosanes (2007)

Primari (kWh)

Industrial (kWh)

Terciari (kWh)

Cicle de l’aigua (kWh)

Domèstic (kWh)

Transport (kWh)

Residus (kWh)

Estalvi energètic

(kWh)

TOTAL (kWh)

2.033.718 9.293.964 4.569.537 0 3.626.429 14.058.392 179.846 0 33.761.886


Gràfic 10 Consum energètic per sectors econòmics (2007)

Primari6%

Industrial27%

Domèstic11%

Transport41%

Residus1%

Terciari14%Cicle de

l'aigua0%


S’observa com el municipi de Castellví de Rosanes presenta un perfil de consum energètic bastant semblant al perfil català (Observar figura Gràfic 11). El municipi de Castellví de Rosanes és residencial amb una estructura urbana relativament dispersa (2 urbanitzacions). Compta amb un polígon industrial de dimensió mitjana. Es tradueix en un pes específic sensiblement més elevat del sector transports respecte la mitjana catalana (41% a Castellví de Rosanes contra 39% a Catalunya) i amb un pes de la indústria inferior al de Catalunya (27% a Castellví de Rosanes i 32% a Catalunya).


21

Gràfic 11 Consum energètic per sectors econòmics a Catalunya (2007)

Transport39%

Industrial32%

Primari4%

Terciari11%

Domèstic14%

Font: Institut Català de l’Energia (ICAEN)

En relació a l’evolució del consum energètic per sectors dels darrers 6 anys, cal destacar que tots els sectors han incrementat el seu consum energètic. Aquells sectors que ho han fet d’una forma més intensa han estat el sector primari i el domèstic. El sectors industrial i terciari també han incrementat el seu consum energètic, un 54% i 58%, respectivament. El sector transport és el que menys ha energia ha consumit (42%).

Taula 12 Evolució del consum energètic en kWh per sectors econòmics (2000 – 2007)

SECTOR 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Creixement

(%)

Primari 805.788 948.223 1.192.870 1.532.095 1.754.167 1.995.555 1.994.597 2.033.718 152,39%

Industrial 6.044.388 5.790.148 6.666.772 8.015.840 7.805.303 9.162.078 8.606.227 9.293.964 53,76%

Terciari 2.893.239 3.171.388 3.917.704 3.871.680 3.852.954 4.165.120 4.079.842 4.569.537 57,94%

Domèstic 2.036.759 2.982.071 3.528.606 2.968.926 3.207.584 3.376.588 3.422.959 3.626.429 78,05%

Transport 9.838.987 10.182.617 10.766.016 11.782.476 12.870.902 13.241.305 13.963.940 14.058.392 42,33%

Residus 179.846 179.846

TOTAL 21.619.162 23.074.449 26.071.968 28.171.016 29.490.909 32.120.491 32.067.565 33.761.886 56,17%



22

Gràfic 12 Evolució del consum energètic per sectors, en kWh (2000 – 2007)

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh

Primari Industrial Terciari

Domèstic Transports Cicle de l'aigua



23

2.2.2 Àmbit Pla d’Acció per l’Energia Sostenible L’àmbit del pla d’acció inclou els següents sectors del municipi:

• Sector terciari

• Sector domèstic

• Sector transport (transport públic, privat i comercial)

• Sector residus

• Cicle de l’aigua

En relació a l’apartat anterior, l’àmbit del PAES exclou el sector industrial i el primari.

Dins d’aquest àmbit d’actuació, el municipi de Castellví de Rosanes va consumir l’any 2007 22.434.204 kWh d’energia. El consum per càpita, tot i que també ha augmentat ho ha fet d’una forma més suau i des del 2004 s’observa una lleu tendència a la baixa.

Des de l’any 2005 ( any base del PAES) el consum energètic ha incrementat un 7%. En canvi, el consum per càpita ha disminuït un 6,9%.

Taula 13 Evolució del consum energètic a Castellví de Rosanes per l’àmbit del PAES (2000 – 2007). Any base: 2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 %

kWh 14.768.986 16.336.077 18.212.326 18.623.082 19.931.440 20.962.858 21.466.741 22.434.204 51,9

kWh/ hab. 13.475 14.107 15.240 14.538 15.367 15.301 14.264 14.235 5,648


Gràfic 13 Evolució del consum energètic del municipi i ’evolució del consum per càpita

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Con

sum

ene

rgèt

ic to

tal (

kWh)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

Con

sum

ene

rgèt

ic p

er c

àpita

(kW

h/

hab)

Consum total (kWh) Consum per càpita (kWh/hab)



24

Consum final de l’àmbit del PAES per fonts energètiques L’any 2007, la font energètica principal de l’àmbit d’actuació del PAES són els combustibles líquids (65%). L’energia elèctrica representa el 33% del consum final de l’àmbit del PAES. Els gasos liquats del petroli representen només el 2% de l’energia consumida dins de l’àmbit del PAES.

Gràfic 14 Consum energètic per fonts energètiques dins de l’àmbit del PAES (2005 i 2007)

2005

Energia Elèctrica

32%

CLGLP2%

66%

2007

Energia Elèctrica

33%

CLGLP2%

65%


L’evolució del consum energètic dins l’àmbit PAES des de l’any 2005 (any base del PAES) permet observar com el consum d’energia elèctrica ha incrementat un 10%, passant dels 6.791.000 kWh als 7.462.090 kWh, mentre que el consum de gasos liquats del petroli s’ha reduït un 5%. El consum de combustibles líquids ha augmentat però més sostingudament (6%).

Taula 14 Evolució del consum energètic en kWh per fonts dins de l’àmbit del PAES (2000 – 2007). Any base: 20005

FONT 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Creixement

2005 - 2007(%)

EE 3.921.000 5.153.000 6.546.000 5.977.000 6.301.000 6.791.000 6.864.000 7.462.090 +9,88

GLP 402.320 406.986 389.374 388.558 380.555 377.462 346.896 358.363 -5,06

CL 10.445.666 10.776.091 11.276.952 12.257.524 13.249.885 13.794.396 14.255.845 14.613.751 +5,94

TOTAL 14.768.986 16.336.077 18.212.326 18.623.082 19.931.440 20.962.858 21.466.741 22.434.204 +7,02



25

Consum final de l’àmbit del PAES per sectors L’any 2007 el principal sector consumidor d’energia, dins de l’àmbit d’actuació del PAES, és el sector transport que consumeix més del 60% de l’energia. Els sectors domèstic i terciari tenen un pes semblant en el consum energètic ja que representen el 16% i el 20% respectivament.

Des del 2005, tan el sector serveis, com el domèstic i el transport han augmentat el seu consum energètic. Ho han fet amb un 10%, un 7% i un 6% respectivament.

Taula 15 Consum energètic, en kWh, per sectors de Castellví de Rosanes. Ant base: 2005

ANY Terciari (kWh)

Cicle de l’aigua (kWh)

Domèstic (kWh)

Transport (kWh)

Residus (kWh)

Estalvi energètic

(kWh)

TOTAL (kWh)

2005 4.165.120 0 3.376.588 13.241.305 179.846 0 20.962.858

2007 4.569.537 0 3.626.429 14.058.392 179.846 0 22.434.204

Evolució (%) +9,71% 0% 7,40% 6,17% 0% 0% 7,02%


Gràfic 15 Consum energètic per sectors econòmics (2005 i 2007)

2005

Terciari20%

Cicle de l'aigua

0%

Domèstic16%

Transports63%

Residus1%

2007

Terciari20%

Domèstic16%Transports

63%

Cicle de l'aigua

0%

Residus1%



26

2.2.3 Àmbit de l’ajuntament

Anàlisi de la gestió energètica de l’ajuntament És la regidoria de Serveis Municipals l’encarregada de fer el manteniment dels serveis bàsics de la població, entre els quals destaca l’enllumenat públic i el manteniment de d’equipaments. Dins de Serveis Municipals, no hi ha cap responsable designat per realitzar un control i seguiment del consum energètic de l’enllumenat públic i dels equipaments.

Consum energètic per activitats de l’ajuntament S’han estudiat els consums energètics pels anys 2005 i 2008 dels següents elements:

• Enllumenat públic i semàfors

• Equipaments municipals (administratius, educatius, esportius i socioculturals)

• Flota de vehicles municipals

• Flota externa de vehicles

• Transport públic

Durant aquest període, el consum energètic de l’ajuntament ha incrementat un 38%, passant dels 706.379 kWh l’any 2005 als 978.729 kWh l’any 2008.

Taula 16 Consum energètic final de l’ajuntament (kWh)

Enllumenat (kWh)

Equipaments (kWh)

Vehicles municipals

(kWh)

Vehicles externs (kWh)

Transport públic (kWh)

TOTAL (kWh) kWh/ hab.

2005 315.471 176.317 34.744 179.846 - 706.379 516

2008 568.009 176.633 54.241 179.846 - 978.729 590

Creixement 2005 -2008 +80% +0,25% +56% 0% +38% +14%


L’enllumenat públic representa el consum energètic més important de l’ajuntament en ambdós anys. Entre l’any 2005 i 2008 ha augmentat un 80% per l’entrada en funcionament de l’enllumenat del polígon industrial, del carrer de les escoles i del Camí d’Enllaç. L’ajuntament, en aquest període de temps, s’ha fet càrrec de l’enllumenat públic de la urbanització de Miralles.

El consum energètic dels equipaments s’ha mantingut constant entre els anys 2005 i 2008. Durant aquest període de temps no ha entrat en funcionament cap equipament nou, només ha tingut lloc el canvi del local on es guarden els cotxes de la brigada municipal i serveis tècnics, edifici que representa un consum poc important.

Els vehicles municipals han incrementat el seu consum energètic un 56% ja que l’ajuntament ha adquirit dos cotxes nous per la policia municipal.


27

Gràfic 16 Consum energètic de l’ajuntament per sectors (2005 – 2008)

2005

Enllumenat45%

Equipaments25%

Vehicles municipals

5%

Flota externa

25%

2008

Equipaments18%

Vehicles municipals

6%

Flota externa

18%

Enllumenat58%


Consum energètic per fonts Amb les dades obtingudes, és l’energia elèctrica la principal font energètica de l’ajuntament. L’any 2005 es van consumir 441.969 kWh d’energia elèctrica mentre que a l’any 2008 el consum no va superar els 700.000 kWh.

Els combustibles líquids són la segona font energètica de l’ajuntament. Són els vehicles, tan de la flota de vehicles com de la recollida de residus, i el CEIP els que utilitzen els CL. Els gasos liquats del petroli tenen un pes específic molt baix ja que només s’utilitza per escalfar l’aigua de les dutxes de la pista esportiva.

Taula 17 Consum energètic per fonts (kWh)

Energia elèctrica

(kWh) GLP

(kWh)Combustibles líquids

(kWh) TOTAL (kWh)

2005 441.969 4.229 260.181 706.379

2008 694.823 4.229 279.677 978.729



28

Gràfic 17 Fonts energètiques de l’ajuntament

2005

Energia Elèctrica

62%

GLP1%

CL37%

2008

Energia Elèctrica

71%

GLP0%

CL29%


Enllumenat públic i semàfors L’enllumenat públic està format actualment per 14 quadres amb un total de 714 punts de llum que l’any 2008 van consumir 568.009 kWh. El consum energètic ha augmentat un 80%, passant dels 315.471 kWh l’any 2005 als 568.009 kWh l’any 2008. En aquest període de temps, s’ha posat en marxa l’enllumenat del Polígon industrial de Castellví de Rosanes (2006), l’enllumenat del carrer de les escoles, (al nucli de Castellví de Rosanes), l’enllumenat del Camí d’Enllaç (2008) i, a més, l’ajuntament s’ha fet càrrec de l’enllumenat de la urbanització Miralles (2008).

En el marc del Plan E (Plan español para el estímulo de la economía y la empresa), s’ha actuat sobre l’enllumenat públic d’alguns carrers.

Taula 18 Consum de l’enllumenat municipal

2005 2008

Làmpada majoritària VM VM

Consum total (kWh) 331.809 584.347

Cost total (€) 24.395 50.047

Font: elaboració pròpia a partir factures de proveïdor elèctric i l’Ajuntament de Castellví de Rosanes


29

Segons el Pla d’adequació de l’enllumenat públic de Castellví de Rosanes, el 69% de les làmpades instal·lades en l’enllumenat públic de Castellví de Rosanes són de vapor de mercuri i el 29% són làmpades de vapor de sodi a alta pressió.

Taula 19 Característiques de l’enllumenat públic

VSAP VM Halogenurs metàl·lics Altres TOTAL

Casc Urbà 68 84 0 1 153

Barri del Taió 6 167 3 0 176

Can Sunyer - Valldaina 82 139 1 11 233

Barri de Miralles 50 14 0 0 64

Barri dels Àngels 0 3 0 0 3

Polígon industrial 8 104 0 0 112

TOTAL 214 511 4 12 741

% 29% 69% 1% 2% 100%

En relació els sistemes d’encesa i apagada, algunes de les instal·lacions són obsoletes i algunes d’elles encara incorporen cèl·lules crepusculars. Només hi ha un sol quadre, situat al barri de Miralles, que disposa de regulador de flux.

El subinidicador 15.1 del Sistema Municipal d’indicadors de sostenibilitat de la Diputació de Barcelona mostra l’eficiència energètica mitjana de l’enllumenat públic, en base als municipis de la xarxa de municipis de Barcelona que han estat auditats amb anterioritat. Segons aquest indicador, el consum energètic mitjà de l’enllumenat públic per habitant als municipis de la província de Barcelona és d’aproximadament 140 kWh / hab. i any i amb un repercussió econòmica anual per habitant de 12 €/ hab. Aquesta ràtio, tot i no ser un indicador d’eficiència ens serveix per comparar quina és la situació de Castellví de Rosanes en relació a altres municipis de la província.

Taula 20 Eficiència energètica de l’enllumenat públic

2005 2008 Subindicador 15.1

kWh/ hab. i any 230 342 140

€/ hab. i any 17 29 12

Font: elaboració pròpia a partir factures de proveïdor elèctric i Diputació de Barcelona

Observem doncs, que l’eficiència energètica de l’enllumenat públic de Castellví de Rosanes està per sota de la mitjana de la província i s’observa una tendència creixent de la ineficiència, tan econòmica com energètica. Això pot explicar-se per la presència de les urbanitzacions i del polígon que requereixen molts punts per cobrir una basta extensió de carrers.

El municipi de Castellví de Rosanes no té cap semàfor dins del seu territori.


30

Consum energètic dels equipaments municipals Els equipaments municipals van consumir l’any 2005 176.317 kWh, mentre que l’any 2008 el consum energètic de 176.633 kWh. El consum energètic dels equipaments, s’ha mantingut pràcticament constant.

Taula 21 Consum energètic per fonts dels equipaments municipals, en kWh

Font energètica (kWh) 2005 2008

Energia Elèctrica (kWh) 126.498 126.814

GLP (kWh) 4.229 4.229

Gasoil (kWh) 45.590 45.590

TOTAL (kWh) 176.317 176.633

kWh/ hab. 128,7 106,5

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les factures dels proveïdors energètics

L’energia elèctrica és la font d’energia principal dels equipaments de Castellví de Rosanes. La majoria d’equipaments només utilitzen electricitat. Només hi ha dos equipaments que utilitzin altres fonts energètiques: el CEIP utilitza gasoil pel sistema de calefacció d’alguns dels seus edificis i l’ACS, i la pista esportiva utilitza propà per l’ACS de les dutxes.

El consum de gasoil del CEIP s’ha aproximat a partir de la mitjana de gasoil subministrat entre els anys 2007 i 2009. El consum de propà de la pista esportiva s’ha estimat a partir del nombre de bombones de propà subministrades, també, en els darrers tres anys.

Gràfic 18 Consum energètic per fonts dels equipaments

2005

Energia Elèctrica

72%

CL26%

GLP2%

2008

Energia Elèctrica

72%

CL26%

GLP2%


En la taula següent es mostra el consum energètic per font energètica dels equipaments auditats.


31

Taula 22 Consum energètic en kWh de cada equipament per fonts (2005 – 2008)

2005 2008

Equipament Electricitat

(kWh) GLP

(kWh) Gasoil (kWh)

TOTAL (kWh)

Electricitat (kWh)

GLP (kWh)

Gasoil (kWh)

TOTAL (kWh)

Ajuntament 41.414 - - 41.414 36.022 - - 36.022

Pista esportiva 1.724 4.229 - 5.953 1.724 4.229 - 5.953

CEIP 29.111 - 45.590 74.701 40.519 - 45.590 86.109

Centre Cívic 28.502 - - 28.502 23.774 - - 23.774

Nau 9.447 - - 9.447

Local 8.475 - - 8.475

Zona esportiva Taió1 16.300 16.300 16.300 16.300

TOTAL 126.498 4.229 45.590 176.317 126.814 4.229 45.590 176.633

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de les factures dels proveïdors energètics

En relació a l’eficiència energètica dels equipaments auditats, el valor mig obtingut pel conjunt dels equipaments va ser de 90kWh/m2 l’any 2005 i 70 kWh/m2 l’any 2008, valors inferiors als 117 kWh/m2 de referència2.

El centre cívic de Can Sunyer és l’equipament que consumeix més energia per unitat de superfície. Tan a l’any 2005 (143 kWh/ m2) com a l’any 2008 (119 kWh/ m2) presenta ràtios d’eficiència inferiors a les proposades per la Diputació de Barcelona (104 kWh/m2). La calefacció, per terra radiant, n’és el principal consumidor.

L’edifici de l’ajuntament presenta una ràtio d’eficiència de 110 kWh/m2 l’any 2005 i de 96 kWh/m2 l’any 2008. Aquestes ràtios són inferiros als 133 kWh/m2 d’eficiència d’un equipament administratiu. El sistema de climatització és totalment elèctric i funciona a partir de radiadors d’oli i de resistència, i bombes de calor instal·lades als diferents despatxos. En canvi en les zones comunes (passadissos, escala...) no hi ha instal·lat cap sistema de climatització. Properament està previst el trasllat de l’ajuntament cap un edifici completament nou que, a més de les oficines de l’ajuntament i l’alcaldia també albergarà el Consultori mèdic local i el casal d’avis. L’actual edifici continuarà en ús però amb una nova funció (oficina de la policia local).

La pista esportiva presenta unes ràtios d’eficiència energètica de 54 kWh/m2 (valor estimat a l’any 2005) i 59 kWh/m2 (valor estimat l’any 2008). La instal·lació està formada per una pista esportiva sota un cobert i pels vestidors. Els principals consumidors energètics són les dutxes dels vestuaris i l’enllumenat de la pista esportiva.

El CEIP Mare de Déu de Montserrat presenta una eficiència energètica inferior a la mitjana: 101 kWh/ m2 l’any 2005 i 97 kWh/m2 l’any 2008. L’eficiència mitjana d’aquest tipus d’equipaments és de 91 kWh/ m2.

1 El consum energètic del Centre Esportiu penja del quadre de l’enllumenat públic de Can Taió. Per tal de conèixer el consum aproximat, s’ha estimat el consum de l’enllumenat a partir del número de làmpades instal·lades, la potència i les hores de funcionament. S’ha restat del consum global (factura) el consum de l’enllumenat estimat. 2 Font: Diputació de Barcelona


32

El municipi compta amb el Zona Esportiva Taió que inclou la piscina municipal (descoberta) i els vestuaris, que no tenen aigua calenta. Només està obert durant l’estiu. És una instal·lació polivalent on també hi ha un edifici de tres plantes que l’utilitzen diferents usuaris (casal de joves, casal d’estiu ...). A la planta baixa i durant els mesos d’estiu, també hi ha un restaurant, on entre els principals consumidors energètics cal destacar les planxes i les neveres (el restaurant només funciona a l’estiu). La gestió del restaurant és externa en règim de concessió i, per tant, el consum energètic hauria d’anar a càrrec de la concessió. Però la instal·lació elèctrica actual no permet destriar el consum energètic del restaurant de la resta de l’edifici i és l’ajuntament qui es fa càrrec d’aquest consum.

Taula 23 Eficiència energètica dels edificis públics de Castellví de Rosanes (kWh/m2)

2005 2008 Equipaments

kWh/ m2 €/ m2 kWh/ m2 €/ m2

Ajuntament 110 9 96 9

Pista esportiva 54 3 59 3,4

CEIP Mare de Déu de Montserrat 101 7 97 7

Centre Cívic Can Sunyer 143 12 119 12

Nau - 14 1

Zona esportiva Taió 42 3,5 42 3,5

Mitjana 90 7 70 6,2


A continuació s’adjunta la taula amb alguns valors aproximats de referència. Vegi’s que en general els valors de referència són només orientatius ja que provenen d’auditories anteriors, en molts casos amb molt pocs elements de mostreig.

Tipus equipament kWh/m2 Nombre equipaments auditats en aquesta categoria

Edificis administratius 133,47 16

Centres educatius (IES, CEIP...) 91,23 49

Locals socials (Casals, biblioteques ...) 104,33 16

Font: Diputació de Barcelona

Flota de vehicles

Vehicles municipals

La flota de vehicles municipals està formada per 5 vehicles. La policia municipal és el departament que compta amb més vehicles (2), seguit de la brigada municipal (2) i serveis tècnics (1). S’ha estimat el consum dels vehicles a partir dels quilòmetres recorreguts i al consum mitjà de cada vehicle (litres/ 100 km). La flota de vehicles consumeix anualment 1.505 litres de gasolina (14.705 kWh) i 4.047 litres de gasoil (39.536 kWh).


33

Taula 24 Flota de vehicles municipals

Matrícula Marca i model Departament Data matriculació Km/any Consum

(kWh) Combustible

B-6515-FZH SUZUKI GRAND VITARA Policia 2008 9.813 7.286 Gasoil

B-6520-FZH SUZUKI GRAND VITARA Policia 2008 16.444 12.210 Gasoil

B-6897-CKX NISSAN TERRANO Serveis Tècnics 2003 21.319 14.580 Gasoil

B-3409-NJ GEM RASCAL Brigada Municipal 1992 15.051 14.705 Gasolina

B-2976-BKT

MITSUBISHI L-200 GLS 4 WD MAX

Brigada Municipal 2002 8.597 5.460 Gasoil

TOTAL 54.241

Font: ajuntament de Castellví de Rosanes

Flota externa

La flota externa de vehicles està formada per la flota de camions de la recollida de residus. L’ajuntament gestiona a través de concessió externa la recollida de la fracció resta dels residus municipals.

Es realitzen tres serveis parcials per casc urbà on recorre 135 km/ servei i tres serveis totals on recorre 160 km/ servei. En una setmana, doncs, el servei de la recollida de residus fa 885 km i, a l’any , 46.020 km. Un camió d’escombraries consumeix de mitjana una 40 litres de gasoil/ 100 km. El consum estimat de la flota de vehicles externa és de 18.408 litres de gasoil a l’any (179.846 kWh de gasoil).


35

2.3 EMISSIÓ DE GASOS EFECTE HIVERNACLE

2.3.1 Tot el municipi

Emissió de GEH per sectors econòmics

El municipi de Castellví de Rosanes va emetre l’any 2007 12.925 tones de CO2eq. Respecte l’any 2005 (any base del PAES), les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) s’han mantingut pràcticament estables (-0,46%).

Taula 25 Emissió de GEH de Castellví de Rosanes (Tn de CO2eq). Any base: 2005


Les emissions per càpita, entre el període 2000 - 2007 han augmentat un 12,63 %. Cada habitant de Castellví de Rosanes va emetre, l’any 2007, aproximadament 8,20 tones de CO2eq. Respecte l’any 2005 representa una disminució del 15% d’emissions de GEH.

Taula 26 Evolució de les emissions per càpita (Tn CO2eq/ hab.). Any base: 2005

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Creixement (%)

7,53 7,28 8,55 8,10 8,26 9,48 8,06 8,20 12,63%


1 Valorització energètica dels residus

Primari Industrial Terciari Domèstic Transport

Cicle de

l’aigua Residus Estalvi1

GEH TOTAL CO2eq/hab.

2005 537 4.238 1.944 1.509 3.458 0 1.298 0 12.985 9,48

2007 543 4.101 2.007 1.534 3.682 0 1.057 0 12.925 8,20

Evolució +1,17% -3,32% +3,15% +1,59% +6,07% - -22,8% 0% -0,46% -15,57%


36

Gràfic 19 Evolució de les emissions de CO2eq i CO2eq/ hab. (2000 – 2007)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

10,00

Emissió de GEH Emissió per càpita Font: elaboració pròpia

Des de l’any 2005, tots els sectors, excepte el sector industrial i els residus, han experimentat un augment de les emissions. El sector transport és el sector que més ha augmentat les seves emissions (6,07%), seguit del sector terciari (3,15%).

En canvi, els residus és el sector que més ha reduït les seves emissions (-23%), degut, sobretot, a l’augment del reciclatge.

Són el sector transport i el sector industrial els responsables de la major part de les emissions de GEH del municipi.

El sector industrial és el sector amb més pes específic en les emissions de GEH totals i representen el 32% de les emissions totals. El sector transport és el responsable del 28% de les emissions de GEH i, a l’any 2007, va emetre 3.682 tones de CO2eq.

El sector terciari és el tercer sector responsable de les emissions de GEH per ambdós anys, amb un pes específic del 15% i 16% respectivament en relació a les emissions totals.

El sector domèstic representa el 12% de les emissions totals del municipi per ambdós anys i, l’any 2007, va emetre 1.534 tones de GEH.


37

Gràfic 20 Emissió de GEH del municipi (2005 - 2007)

2005

Primari4%

Industrial32%

Terciari15%

Domèstic12%

Transports27%

Residus10%

2007

Primari4%

Industrial32%

Terciari16%

Domèstic12%

Transports28%

Residus8%



38

Emissions de GEH per fonts energètiques L’energia elèctrica és la font energètica responsable del 61% de les emissions de GEH. Els combustibles líquids representen el 38% de les emissions totals. Els gasos liquats del petroli tenen un pes testimonial i només representen el 1% de les emissions de GEH totals.

Taula 27 Emissió de GEH per font energètica (Tn de CO2eq)

Font energètica (Tn de CO2eq)

2005 2007 Creixement (%)

Energia elèctrica 7.291 7.341 +0,68%

Gasos liquats del petroli 104 99 -5,06%

Combustibles líquids 4.339 4.476 +3,15%


Gràfic 21 Emissió del GEH per fonts energètiques (2005 – 2007)

2005

Energia Elèctrica

62%GLP1%

CL37%

2007

Energia Elèctrica

61%GLP1%

CL38%



39

2.3.2 Àmbit Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Emissió de GEH per sectors Dins de l’àmbit d’actuació del Pla d’Acció (sector domèstic, terciari, transport, residus i cicle de l’aigua), les emissions de GEH van ser 8.280 tones de CO2eq, l’any 2007. Entre l’any 2005 i 2007 les emissions dins de l’àmbit PAES s’ha mantingut pràcticament constants (+0,85%). Les emissions per càpita, en canvi, s’han reduït un 12,35% des de l’any 2005.

Taula 28 Emissió de GEH de Castellví de Rosanes (Tn de CO2eq) dins àmbit PAES


Gràfic 22 Evolució de les emissions de CO2eq i CO2eq/ hab.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

Emissió de GEH Emissió per càpita

1 Valorització energètica dels residus

Terciari Domèstic Transport Cicle de l’aigua Residus Estalvi1

GEH TOTAL Tn CO2eq/ hab.

2005 1.944 1.509 3.458 0 1.298 0 8.210 5,99

2007 2.007 1.534 3.682 0 1.057 0 8.280 5,25

Evolució +3,15% +1,59% +6,47% - -23,92% 0% +0,85% -12,35%


40

El sector transport és el sector responsable de la major part de les emissions de GEH de l’àmbit PAES (44%). El sector terciari és el responsable d’una quarta part de les emissions de GEH dins de l’àmbit PAES.

El sector domèstic emet el 19% de les emissions de GEH, mentre que el sector residus és el responsable del 13% de les emissions (2007).

Gràfic 23 Emissió de GEH per sectors dins de l’àmbit PAES

2005

Terciari24%


42%

Residus16%

2007

Terciari24%


44%

Residus13%



41

Emissió de GEH per fonts energètiques Dins de l’àmbit d’actuació del PAES, els combustibles líquids emeten el 53% de les emissions de GEH i l’energia elèctrica el 46%. L’energia elèctrica va emetre l’any 2007 3.358 tones de CO2eq i els combustibles líquids 3.830 tones de CO2eq. Des de l’any 2005, representa un augment moderat de les emissions de l’energia elèctrica (3%) i dels combustibles líquids (6%). En canvi les emissions dels GLP han disminuït un 4,6%.

Taula 29 Emissió de GEH per font energètica (Tn de CO2eq)

Font energètica (Tn de CO2eq) 2005 2007 Creixement (%)

Energia elèctrica 3.266 3.358 +2,81 %

Gasos liquats del petroli 87 83 -4,59 %

Combustibles líquids 3.606 3.830 +6,21 %


Gràfic 24 Emissions de GEH dins de l’àmbit PAES

2005

Energia Elèctrica

47%

GLP1%

CL52%

2007

Energia Elèctrica

46%

GLP1%

CL53%



42

2.3.3 Àmbit de l’ajuntament

Emissions de GEH per activitats de l’ajuntament A partir de l’inventari del consum energètic de l’ajuntament de Castellví de Rosanes s’han avaluat les emissions de GEH de l’ajuntament pels anys 2005 i 2008. Durant aquest període les emissions CO2eq han augmentat un 37%, passant de les 283 tones de GEH de l’any 2005 a les 388 tones de l’any 2008. Les emissions de GEH per habitant també han augmentat però amb menys intensitat (+13%).

Taula 30 Emissions de GEH de l’ajuntament (tones de CO2eq)

Enllumenat

(tones CO2eq) Equipaments (tones CO2eq)

Vehicles municipals (tones CO2eq)

Vehicles externs(tones CO2eq)

TOTAL (tones CO2eq)

tones CO2eq/hab.

2005 152 74 9 48 283 0,207

2008 256 70 14 48 388 0,234

Evolució +68% -5% +56% 0% +37% +13%


L’enllumenat públic és el servei de l’ajuntament que ha emès més tones de gasos efecte hivernacle per ambdós anys. Les emissions lligades a l’enllumenat públic han augmentat un 68%, de les 152 tones l’any 2005 a les 256 l’any 2008, degut a l’entrada en funcionament de nous quadres i punts de llum.

Els equipaments de l’ajuntament són els responsables del 18% de les emissions de GEH i des de l’any 2005 les emissions de GEH associades als equipaments han disminuït un 5%, passant de les 74 tones de GEH l’any 2005 a 70 l’any 2008. Aquesta disminució s’explica per la disminució del factor del mix elèctric estatal i no per una millora en l’eficiència energètica dels equipaments.

La flota externa (recollida de residus) és la tercera activitat que emet més tones de GEH. L’any 2005 representava el 17% de les tones de GEH mentre que al 2008 va representar el 12% del total. El consum de la flota externa és un valor mig estimat a partir del promig de quilòmetres recorregut i, per aquest motiu, no s’observa evolució.


43

Gràfic 25 Emissió de GEH per activitats de l’ajuntament

2005

Enllumenat54%

Equipaments26%

Vehicles municipals

3%

Flota externa

17%

2008

Enllumenat66%

Equipaments18%

Vehicles municipals

4%

Flota externa12%


En relació als equipaments, és el CEIP Mare de Déu de Montserrat el que emet més emissions de GEH en relació a la resta d’equipaments.

Gràfic 26 Pes dels equipaments en les emissions de GEH

0% 20% 40% 60% 80% 100%

2005

2008

Administració i of icines municipals

Educació (escoles bressol, CEIPS, altres)

Equipaments esportius (amb i sense piscina)

Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques



44

Emissions de GEH per fonts energètiques L’energia elèctrica és la font energètica principal consumida per l’ajuntament i, per tant també, és la responsable del 81% de les emissions de GEH totals. L’any 2005 l’ajuntament va emetre 213 tones de CO2eq associades a l’energia elèctrica mentre que l’any 2008 les emissions van augmentar fins les 313 tones.

Els combustibles líquids van emetre 75 tones de GEH, l’any 2008 i representen el 19% de les emissions totals. Els gasos liquats només van emtres 1 tona de GEH.

Taula 31 Emissió de GEH per font energètica i activitats de l’ajuntament, en Tn CO2eq (2005 i 2008)

2005 2008

Energia elèctrica

(Tn CO2eq)

Propà (Tn

CO2eq)

Combustibles líquids

(Tn CO2eq)

TOTAL (Tn

CO2eq)

Energia elèctrica

(Tn CO2eq)

Propà(Tn CO2eq)

Combustibles líquids

(Tn CO2eq)

TOTAL (Tn

CO2eq)

Enllumenat públic 152 152 256 256

Equipaments 61 1 12 74 57 1 12 70

Flota de vehicles 9 9 14 14

Flota externa 48 48 48 48

TOTAL 213 1 69 283 313 1 75 388


Gràfic 27 Emissions de GEH de l’ajuntament per fonts energètiques

2005

Energia Elèctrica

75%

GLP0%

CL25%

2008

Energia Elèctrica

81%

GLP0%CL

19%



45

Emissions de l’enllumenat públic L’enllumenat públic va emetre l’any 2008 256 tones de GEH. Només consumeix energia elèctrica i per l’aplicació dels diferents mix elèctric estatals, el consum energètic ha augmentat un 80%, mentre que les tones de GEH han augmentat un 68%.

Taula 32 Evolució de les emissions del GEH de l’enllumenat públic, en Tn CO2eq

2005 (Tn CO2eq) 2008 (Tn CO2eq) Evolució (%)

152 256 +68%


Emissions dels equipaments municipals Els equipaments públics de Castellví de Rosanes van emetre, l’any 2005, 74 tones de GEH, mentre que l’any 2008 van emetre 70 tones de GEH. Les emissions de les equipaments han disminuït un 5% entre els anys 2005 i 2008.

Taula 33 Emissions de GEH dels equipaments per fonts energètiques, en Tn CO2eq

Font energètica 2005 2008 Evolució (%)

Energia elèctrica (Tn CO2eq) 61 57 -6,2%

GLP (Tn CO2eq) 1 1 0%

CL (Tn CO2eq) 12 12 0%

TOTAL 74 70 -5,1%


L’energia elèctrica és la font energètica principal dels equipaments de Castellví de Rosanes i, per tant, les emissions associades a l’electricitat són majoritàries en les emissions globals dels equipaments. Les emissions de l’energia elèctrica han disminuït un 6,2% però aquesta disminució no és conseqüència d’un augment en l’eficiència energètica dels equipaments, sinó a una disminució del factor del mix elèctric estatal. Els combustibles líquids són la segona font energètica, però molt allunyada de la primera.


46

Gràfic 28 Emissions de GEH dels equipaments per font energètica

2005

Energia Elèctrica

83%

CL16%

GLP1%

2008

Energia Elèctrica

82%

1%GLPCL

17%


Emissions de la flota de vehicles La flota de vehicles, formada per 5 vehicles, va emetre l’any 2005 9 tones de GEH i l’any 2008 en va emetre 14. Entre els anys 2005 i 2008 l’ajuntament va adquirir dos vehicles nous per la policia.

Emissions de la flota externa La flota externa de vehicles formada pel vehicle de la recollida de residus va emetre una mitjana de 48 tones de GEH .


47

2.4 PRODUCCIÓ LOCAL DE L’ENERGIA INFERIOR A 20MW

Sector privat Segons les dades facilitades per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), no hi cap privat local que produeixi energia renovable.

Sector públic municipal L’ajuntament de Castellví de Rosanes no utilitza fonts d’energia renovable ni local pel seu subministrament energètic.


49

3 DIAGNOSI ENERGÈTICA 3.1 TAULES RESUM

Taula 34 Taula resum

2005 2008 Tendència

Població 1.370 1.659

Emissions totals del municipi 2005 2007 Tendència

tCO2eq/ hab. 9,48 8,20

Emissions àmbit PAES 2005 2007 Tendència

tCO2eq/ hab. 5,99 5,25

EE/ hab. 2,38 2,13

GN/ hab. - -

CL/ hab. 2,63 2,43

Serveis/ hab. 1,42 1,27

Transport/ hab. 2,52 2,34

Domèstic hab. 1,10 0,97

Emissions ajuntament 2005 2008 Tendència

% Emissions de l’ajuntament sobre el municipi 2,18% 3,00%

tCO2eq/ hab. 0,207 0,234

tCO2eq/ hab. enllumenat i semàfors 0,111 0,154


Taula 35 Emissions de GEH a Catalunya i Espanya (Tn CO2eq/ càpita)

2005 2007 Evolució

Espanya 7,7 7,5 -2,5%

Catalunya 6,7 6,5 -3%

Castellví de Rosanes 5,99 5,20 -12%

Font: Diputació de Barcelona a partir de les fonts següents: Per Catalunya, Pla de Mitigació del canvi climàtic 2008 -2012 (Departament de Medi Ambient i Habitatge) i CCOO. Per Espanya, Plan Nacional de

Asignación 2008 – 2012 (Ministerio de Medio Ambiente)


50

Taula 36 Producció d’energia local inferior a 20 MW (kWh/ hab.)

2005 2007

Fonts renovables - - Sector privat

Altres - -

Fonts renovables - - Sector públic municipal

Altres - -

Fonts renovables - - Altres

Altres - -



51

3.2 DIAGNOSI

Estructura i territori El municipi de Castellví de Rosanes comptava l’any 2001 amb 731 habitatges, el 72% dels quals eren vivendes unifamiliars. El municipi té un nucli relativament antic i dues urbanitzacions amb vivendes unifamiliars: el Taió, amb 398 habitants, i Can Sunyer de Palau, amb 495 habitants. Aquesta última es troba a uns 10 quilòmetres del nucli de Castellví de Rosanes, al límit amb el municipi de Sant Andreu de la Barca. També compta amb nuclis de població més petits: Els Àngels (9 habitants), Miralles (62 habitants) i Valldaina (78). Al sud del nucli hi ha el polígon industrial de Castellví.

Sector domèstic

Emissions (Tn CO2eq) % Tn CO2eq./ hab.

1.534 19% 0,97

El sector domèstic consumeix bàsicament energia elèctrica. El gas natural no arriba al municipi. La introducció de fonts energètiques més netes hauria de permetre disminuir les emissions de GEH.

En aquest sentit, es podria promoure la instal·lació de plaques solars tèrmiques (i/o fotovoltaiques) en les teulades de les cases i treballar per aconseguir l’arribada del gas natural al municipi (tan Martorell com Gelida, municipis veïns, ja en tenen).

Entre els anys 2005 – 2008, 4 habitatges particulars han instal·lat panells solars tèrmics.

Sector terciari


2007 24% 1,27

El sector terciari té un pes específic elevat en les emissions de GEH (24%) i el seu pes ha anat augmentant en els darrers anys. De manera semblant al sector domèstic, el terciari consumeix bàsicament electricitat.


52

Mobilitat


3.682 44% 2,34

L’estructura del municipi, amb urbanitzacions disperses, juntament amb un coeficient d’autocontenció baix, amb tendència a la baixa (29,4% el 1986 i 18,53% el 2001) i per sota de la mitjana del Baix Llobregat (34%), genera que els habitants de Castellví de Rosanes siguin molt dependents del vehicle privat. El sector transport és el responsable del 44% de les emissions totals, amb una progressió ascendent.

Hi ha dues línies de transport públic que arriben a Castellví de Rosanes. Són les línies de Gelida a Martorell, que tenen parada al polígon de Rosanes, a Miralles, al nucli de Castellví i al Taió. L’altra línia transcorre entre Valldaina – Can Sunyer i Sant Andreu de la Barca (té parada al baixador de Palau, parada dels FGC).

Tenint en compte la despesa energètica en transports al municipi:

- Potenciar els vehicles més nets

- Potenciar la conducció més eficient

- Afavorir l’autocontenció (augmentar els llocs de treball del municipi)

- Facilitar l’accés al transport públic a d’intercanviador de Martorell amb noves fórmules de transport públic adaptades a la demanda.

Aigua

No s’ha comptabilitzat el consum energètic del cicle de l’aigua perquè no hi ha dades dels bombeigs d’aigua. En relació al subministrament, Castellví de Rosanes s’abasteix amb recursos propis i en relació al sanejament, no compta encara amb una EDAR tot i que n’està projectada una (finalització any 2010).

Es preveu que augmenti el consum energètic associat al cicle de l’aigua, sobretot al bombeig, quan el municipi es connecti al subministrament en alta d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i al sanejament de l’aigua amb l’entrada en funcionament a l’EDAR i els dos col·lectors en alta que incorporen 2 estacions de bombament.

L’estalvi energètic del cicle de l’aigua va lligada a les mesures d’estalvi d’aigua i d’eficiència de la xarxa.


53

Residus


1.057 13% 0,67

En relació a les emissions de GEH associades a la generació de residus, cal esmentar que aquestes emissions no s’emeten des del municipi sinó que s’externalitzen cap als municipis on es tracten i s’aboquen aquests residus.

A Castellví de Rosanes es separen i es reciclen els envasos, el paper i el vidre. També hi ha dispensadors de recollida de residus específics (CD, bateries, mòbils, piles):

En canvi, la fracció resta dels residus municipals (inclou la fracció orgànica perquè no hi ha recollida segregada d’aquesta) no es valoritza ja que els residus generats a Castellví de Rosanes es traslladen a l’abocador d’Hostalets de Pierola. La gestió de la recollida de la fracció resta la gestiona el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La recollida de la matèria orgànica de forma segregada permetria l’estalvi aproximat de 360 tones de GEH de mitjana per tona de matèria orgànica valoritzada (aquest estalvi pot variar més o menys en funció del tractament de la matèria orgànica: metanització o compostatge) en relació al tractament actual (deposició en abocador).

Energia

Energia elèctrica GLP CL

Emissions (Tn CO2eq) 3.358 83 3.830

% 46% 1% 53%

El perfil energètic de Castellví de Rosanes es caracteritza per un pes bastant igualat de l’energia elèctrica i els combustibles líquids.

El grau d’autoabastament del municipi és del 0% i no utilitza cap font energètica renovable.

Caldrà impulsar l’arribada de gas natural i la implantació d’energies renovables.


54

PUNTS FORTS PUNTS DÈBILS

Tot i que les emissions de GEH han augmentat any rere any, les emissions per càpita s’ha mantingut constants

Dependència del vehicle privat per la presència d’urbanitzacions aïllades i taxa d’autocontenció baixa.

Les emissions per càpita del municipi es troben en línia amb la mitjana de les emissions per càpita de Catalunya

No arriba la infraestructura de gas natural al municipi

Grau d’autoabastament amb energies renovables nul

Forta dependència de l’energia elèctrica i dels combustibles líquids

Orientació del municipi a nord i situat a l’obaga de l’Ordal (menys temps d’insolació)

OPORTUNITATS AMENACES

Ajuts per la implantació d’energies renovables (energia solar tèrmica, fotovoltaica, biomassa...)

L’augment de la població pot augmentar les emissions de GEH globals

Major conscienciació de la població (estalvi energètic i reciclatge)

L’entrada en funcionament de l’EDAR farà augmentar les emissions GEH globals

Mancomunació de serveis en el Consell Comarcal que permet la prestació de més serveis (recollida de la fracció orgànica)

Subvenció a través del PLAN E


55

Àmbit municipal L’ajuntament de Castellví de Rosanes gestiona només 6 equipaments que, al 2005, representaven el 25% del consum energètic de l’ajuntament.

El consum energètic principal de l’ajuntament no recau en els equipaments, sinó en l’enllumenat públic. El municipi compta amb dues urbanitzacions important en quant a nombre d’habitants: el Taió (398) i Can Sunyer de Palau (495) i tres de més petites com són Valldaina, Miralles i els Àngels. També compta amb un polígon industrial important tan en nombre d’indústries com en superfície. L’elevat pes de l’enllumenat públic en la factura energètica municipal és degut a l’extensió de la xarxa i al reduït nombre d’equipaments al municipi. L’auditoria encarregada per l’ajuntament en tema d’enllumenat revela que el 69% dels punts de llum són encara de vapor de mercuri. El recanvi d’aquests per làmpades de vapor de sodi a alta pressió (VSAP) pot reduir el consum de l’enllumenat en 156.000 kWh.

Des del 2005 el consum relacionat amb l’enllumenat públic s’ha doblat ja que va entrar en funcionament l’enllumenat del polígon industrial, l’enllumenat del Camí d’Enllaç, l’enllumenat del carrer de les escoles i la urbanització de Miralles.

Gràfic 29 Evolució del consum energètic de l’enllumenat públic

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000

Enllumenat públic

2005 2008


L’ajuntament està fent un gran esforç per tal d’adequar-se als estàndards d’eficiència energètica, substituint els edificis vells per d’altres de més eficients (l’ajuntament i el CEIP).

En la resta d’equipaments es fan millores per tal d’actualitzar, des del punt de vista energètic, els equipaments més antics de l’ajuntament, millorant l’aïllament i substituint els elements de climatització per altres de més eficients.


56

Gràfic 30 Evolució del consum energètic dels equipaments municipals

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000

Administració ioficines municipals

Educació (escolesbressol, CEIPS,

altres)

Equipamentsesportius (amb isense piscina)

Centres socio-culturals, centres

cívics i biblioteques

2005 2008


Els equipaments esportius (pista esportiva i la zona esportiva) són els equipaments en els quals s’hauria de fer un esforç en relació a la introducció de energies renovables, per produir aigua calenta sanitària (energia solar tèrmica o biomassa). També es podria aprofitar l’amplitud de les parcel·les per tal d’instal·lar panells solars per la producció d’electricitat.

Les propostes, doncs, aniran encaminades a millorar l’aïllament dels edificis més antics, sobretot amb la incorporació d’elements de protecció passiva com tendals, para-sols o brise-soleils, a millorar-ne l’eficiència de l’enllumenat i a introduir energies renovables, sobretot en els equipaments esportius.

Al 2009 ha entrat en funcionament el nou edifici de l’ajuntament. En un futur també es substituirà el CEIP actual per una nova instal·lació.


57

PUNTS FORTS PUNTS DÈBILS

Substitució d’edificis antics per nous amb millores en relació a l’eficiència energètica

Poc ús d’energies renovables per el seu abastament energètic

Les ràtios d’eficiència energètica dels equipaments estan en línia amb les ràtios estàndard. Calderes de gasoil en alguns equipaments

El 69% de les làmpades instal·lades són de vapor de mercuri (VM)

La flota de vehicles municipals no utilitza combustibles alternatius o vehicles més ecològics

OPORTUNITATS AMENACES

Disminució de la dependència energètica aprofitant els sostres municipals i illes solars dels equipaments esportius

Reducció dels pressupostos municipals per efectes de la crisi


58

Potencial d’implantació d’energies renovables

Energia solar fotovoltaica

L’energia solar fotovoltaica es presenta com una alternativa possible a la matriu energètica actual. Tot i que començaren a aplicar-se com a sistemes autònoms en habitatges aïllats, últimament han proliferat molt els sistemes connectats a la xarxa, a través dels quals s’hi injecta energia elèctrica provinent del sol.

Aquests últims permeten rebaixar la inversió fins un 60% respecte els sistemes autònoms ja que no necessiten bateries ni acumuladors. La xarxa serveix per emmagatzemar l’energia no consumida i en proveeix quan augmenta la demanda, reforçant l’oferta d’electricitat en hores pic diürnes i reduint fins a un 20% la pèrdua d’energia a través del seu transport. Els panells solars fotovoltaics instal·lats seguint aquesta disposició assoleixen els 25 anys de vida. De totes formes, aquestes instal·lacions mostren alguns desavantatges: encara que solen amortitzar-se en pocs anys continuen sent cars, a més que la fallada de la xarxa també provoca la fallada del servei a l’edifici on es troben instal·lades les plaques.

Rendiment del sistema fotovoltaic

Per tal de determinar el rendiment del sistema fotovoltaic és necessari tenir en compte una sèrie de factors ambientals i antròpics en els càlculs. Són importants per aquest càlcul la latitud del nucli de població, el promig d’irradiància anual diària (kWh/m2) o HSP1, hores promig de llum i temperatura mitjana de la zona. Per a la zona on se situa l’estudi, segons dades del Photovoltaic Geographical Information System (PVGIS) de la Comissió Europea de l’Energia, els paràmetres bàsics són2:

Taula 37 Paràmetres bàsics

Latitud 41º

Irradiància anual 1737 kWh/m2

Irradiància mensual 145 kWh/m2

Irradiància diària 4,8 kWh/m2

Font: Photovoltaic Geographical Information System

Els càlculs donen per aquesta latitud una inclinació màxima de 36º i una orientació azimutal dels mòduls de -4º. Utilitzant les dades locals de temperatura ambient mitjana, s’ha calculat una pèrdua estimada del 8,7%. A aquesta, s’hi ha de sumar les pèrdues estimades degut a l’efecte angular de reflectància, és a dir, 2,6%. I les pèrdues combinades del sistema fotovoltaic 25,4%.

1 La hora solar pic o HSP és una unitat que mesura la irradiació solar i es defineix com el temps en hores d’una hipotètica irradiació solar constant de 1000 W/m2. Una hora solar pic equival a 3,6 MJ/m2 o el que és el mateix, 1 kWh/m2. 2 Donada la limitació d’escala de l’aplicació, s’atorguen els paràmetres del nucli més proper. En aquest cas, Sant Andreu de la Barca.


59

Potencial de teulades solars fotovoltaiques a Castellví de Rosanes

Els edificis municipals susceptibles a ser utilitzats com a base física per a la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques són:

Taula 38 Teulades aprofitables per energia solar fotovoltaica

Descripció i comentaris

m2 de teulada

m2 en pla aprofitables

m2 inclinats aprofitables

m2 totals aprofitables

Ajuntament Un edifici a 4 aigües. 150 0 0 0

Pista esportiva Coberta plana. 1.500 1.500 0 1.500

CEIP Mare de Déu de

Montserrat Un edifici amb coberta plana 180 180 0 180

Zona esportiva Coberta plana 110 110 0 110

Centre Cívic Can Sunyer Un edifici a 4 aigües. 100 0 50 50

TOTAL 2.040 1.790 50 1.940


Els aproximadament 1.940 m2 de teulada aprofitable fan possible la instal·lació de la mateixa superfície de plaques solars fotovoltaiques. S’hauria d’estudiar cas per cas més detalladament.

Càlcul del rendiment i producció d’energia elèctrica

A diferència d’un sistema fotovoltaic autònom, els sistemes de connexió a la xarxa no necessiten ser dimensionats específicament. Com ja és sabut, aquests no satisfan una càrrega en particular perquè per realitzar una instal·lació d’un sistema d’aquest tipus, seguint una estratègia que optimitzi els avantatges i objectius, només es necessitarà saber el pressupost disponible per executar la inversió i el lloc on es realitzarà la instal·lació dels mòduls fotovoltaics.

Una vegada traçada l’estratègia i coneguts el pressupost i el lloc, és possible determinar la potència fotovoltaica que s’instal·larà (Wp) en el sistema. A partir d’aquesta potència es pot determinar a priori, de manera teòrica, l’energia que injectarà el sistema a la xarxa durant un període determinat que sol ser d’un any ((kWh/any)/kWp). Si es consideren les dades de l’Institut Català d’Energia, la producció pic d’1 kWp es generaria amb 8 m2 de teulada inclinada o 15 m2 de teulada plana1 amb una producció anual d’energia de (1.200 kWh/any)/kWp. Per aquest cas, la producció d’energia seria:

1 Cal considerar que els mòduls instal·lats en superfície plana generen ombres sobre els mòduls contigus.


60

Taula 39 Producció potencial d’energia solar fotovoltaica

m2 de

teulada m2 en pla

aprofitables

kW potencials

(kWp)


kW potencials

(kWp)


kW potencials

(kWp)

Producció anual

energia (kWh)

Ajuntament 150 0 0,00 0 0 0 0,00 0

Pista esportiva 1.500 1.500 100 0 0 1.500 100 120.000

CEIP Mare de Déu de

Montserrat 180 180 12 0 0 180 12 14.400

Zona esportiva 110 110 7 0 0 110 7 8.800

Centre Cívic Can Sunyer 100 50 0 100 12,5 100 12,5 15.00

TOTAL 2.180 1.980 119 100 12,5 1.890 132 158.200


La instal·lació de la piscina municipal compta amb una superfície de 320 m2 orientada a oest. Aquesta superfície, actualment, està ocupada per una pista de tenis abandonada i matollars. Es proposa instal·lar una illa solar:

Taula 40 Producció potencial d’energia solar fotovoltaica. Illa solar

m2 de

teulada m2 en pla

aprofitables

kW potencials

(kWp)


kW potencials

(kWp)


kW potencials

(kWp)

Producció anual

energia (kWh)

Illa solar 320 0 0,00 320 40 320 40 48.000


Energia solar tèrmica

L’energia solar tèrmica aprofita la radiació del Sol per escalfar un fluid que, en general, sol ser aigua. Les aplicacions més generalitzades d’aquesta tecnologia són l’escalfament d’aigua calenta sanitària (ACS), la calefacció per terra radiant i el preescalfament d’aigua per processos industrials. Altres aplicacions són l’escalfament d’aigua per a piscines cobertes o exteriors i usos emergents com el de la climatització alimentant bombes d’absorció. Actualment es pot afirmar que l’aprofitament de la calor del sol és una tecnologia madura i fiable, que les inversions realitzades en general són amortitzables sense la necessitat de subvencions.


61

Cadascun d’aquests sistemes necessita distints tipus de col·lectors o panells solars tèrmics, variant també la complexitat de la instal·lació. D’aquesta manera, podem usar col·lectors solars plans per aplicacions típiques d’escalfament d’aigua sanitària, col·lectors de tub de buit en zones especialment fredes o per a aplicacions de calefacció i climatització, col·lectors de polipropilè sense coberta per augmentar la temporada de bany en piscina a la intempèrie, etc. En qualsevol cas, a l’hora de decantar-se per un o altre captador, s’ha de considerar quin d’ells s’adapta millor a les circumstàncies i per a quina aplicació s’utilitzarà.

En general, per a condicions mitjanes en el context de Catalunya i per a la producció d’aigua calenta sanitària, els captadors plans són suficients per donar serveis en unes condicions per cobrir el 100% de la demanda d’aigua calenta durant l’estiu i del 50 al 80% del total al llarg de l’any; un percentatge que pot ser superior en zones amb moltes hores de sol a l’any, com per exemple el

sud de la Península Ibèrica.

Segons l’IDAE, la vida mitjana d’una instal·lació d’energia solar tèrmica és d’uns 25 anys malgrat actualment es tendeix a dissenyar equips amb una duració de 30 anys de vida útil. El termini habitual d’amortització es troba entre els 10 i 15 anys.

S’ha de tenir en compte que amb l’entrada en vigor del nou Codi Tècnic de l’Edificiació (CTE) el març de 2007, totes les noves construccions estan obligades a instal·lar sistemes d’aprofitament d’energia solar tèrmica. A més, a nivell de Catalunya, l’Ordre TRI/110/2005 (Departament de Treball i Indústria), de 16 de març, aprovà les bases reguladores per subvencionar la realització d’actuacions en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables.

Càlcul del rendiment i producció

Considerant les dades d’irradiació solar per a Castellví de Rosanes calculades a l’apartat de solar fotovoltaica, el dimensionat de la instal·lació de plaques solars tèrmiques dependrà del consum d’aigua calenta sanitària o calefacció (i del percentatge d’aquest consum que volem substituir) per a cadascun dels edificis en els quals es pretén fer la instal·lació.

Segons el Codi Tècnic d’Edificació actual, per a la zona climàtica II on s’inclou Castellví de Rosanes, s’exigeix una contribució solar mínima per un consum determinat d’ACS, a determinar amb la següent taula:


62

Taula 41 Contribució solar mínima per consum d’ACS

Demanda total de ACS de l’edifici (l/dia)

% servit per energia solar tèrmica

50-5.000 30

5.000-6.000 30

6.000-7.000 35

7.000-8.000 45

8.000-9.000 52

9.000-10.000 52

10.000-12.500 55

12.500-15.000 65

15.000-17.500 70

17.500-20.000 70

> 20.000 70

Font: Codi Tècnic de l’Edificiació

Per dimensionar en cada cas les instal·lacions d’energia solar tèrmica, és necessari avaluar el consum d’ACS corresponent. La següent taula resumeix les característiques del sistema i l’estalvi potencial associat per a cadascun dels edificis municipals.

Taula 42 Estalvi energètic potencial per ACS

Edificis i equipaments

Usuaris /dia

ACS litres /persona·dia

Consum mitjà d’ACS (litres)

Contribució mínima solar

anual exigible

segons CTE (%)

Àrea mínima

col·lectors (m2)

Nombre necessari

de col·lectors

Contribució solar anual

resultant (%)

Ajuntament 15 3 45 30 0,3 1 60 %

Pista esportiva 15 20 300 30 4,3 3 60 %

CEIP Mare de Déu de Montserrat 130 3 390 30 5 3 60 %

Centre Cívic Can Sunyer 15 3 45 30 0,3 1 60 %


La temporada de la piscina es veu restringida als mesos estrictes d’estiu perquè la temperatura de l’aigua es situa al voltant dels 15 graus la resta de mesos. Una manera d’allargar la temporada de la piscina, entre els mesos de març i octubre, seria a través de la instal·lació de panells solars de polipropilè, que permetrien elevar la temperatura de l’aigua fins els 26 graus.


63

Aquesta instal·lació no permet l’ús de l’aigua per ACS perquè no aconsegueix temperatures de 40 graus.

Taula 43 Característiques de la instal·lació de la piscina

Superfície piscina Superfície instal·lació Nombre de panells Contribució solar resultant

250 m2 150 m2 43 100%



64

3.3 PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH

En el següent gràfic s’observa l’evolució de les emissions de gasosos efecte hivernacle en el municipi de Castellví de Rosanes si no s’emprèn cap mesura per augmentar l’eficiència energètica o la contribució de les energies alternatives en la matriu energètica de Castellví de Rosanes (alternativa zero).

També s’observa com evolucionaran les emissions si es duen a terme les accions del Pla d’Acció que es presenta en el següent apartat (escenari Pacte d’alcaldes/esses).

Es comparen aquests dos escenaris amb l’escenari objectiu del Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic:

Gràfic 31 Projecció de diferents escenaris en l’emissió de GEH (àmbit PAES)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Emis

sion

s de

GEH

BaU Pacte d'Alcaldes/esses PCMCC


65

4 PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE 4.1 ORGANIGRAMA MUNICIPAL

L’Equip de Govern de l ’ajuntament de Castellví de Rosanes està estructurat en 4 departaments que engloben diferents regidories:

- Regidories Ensenyament, Sanitat i Promoció Econòmica

- Regidoria d’obres, urbanisme i indústria

- Regidoria de Serveis, Benestar Social i Igualtat de Gènere

- Regidoria d’Hisenda, Medi Ambient, Règim interior i Seguretat Ciutadana

La organització administrativa es divideix entre l’administració especial, que inclou els serveis socials i servies tècnics i especials, i l’administració general. Els serveis tècnics són els responsables de la gestió i manteniment de l’enllumenat municipal, equipaments, manteniment dels carrers, gestió dels residus i de l’aigua.

4.2 FITXES DE LES ACCIONS


66

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE CASTELLVÍ DE ROSANES

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1 Racionalització de l'ús d'aparells de climatització 6,30

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic per la introducció de bons hàbits a l’hora de fixar la temperatura de les zones de treball (calefacció i aire condicionat), assegurant el manteniment d’una temperatura adequada entorn a 26 graus a l’estiu i 21 graus a l'hivern. Per cada grau de temperatura que es puja la calefacció o es disminueix l’aire condicionat, es consumeix un 8% extra d’energia. Els equipaments que hauran de regular la seva temperatura són aquells que actualment tenen calefacció i/o aire condicionat que són l’ajuntament (tan l’edifici antic si continua amb un ús intensiu, com el nou edifici), el CEIP Mare de Déu de Montserrat i el Centre Cívic de Can Sunyer.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Serveis Municipals

Període d’execució Contínua Agents implicats Treballadors de l'ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum energètic dels equipaments 9.224 kWh EE 4.956 kWh GL

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament


67



1.1 2 Millora dels tancaments i introducció d'elements de protecció solar passiva 1,53


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció L’objectiu de la mesura és millorar les condicions d’aïllament de l'envolvent dels edificis per tal de reduir-ne les fugues de calor o el seu escalfament excessiu, i per tant, reduir les necessitats de climatització. Això implica la renovació de fusteries, instal·lació de vidres dobles, instal·lació de mesures de protecció solar com tendals retrectables o persianes brise-soleils en façanes. S’estima el cost d’actuació en aquells equipaments públics que presenten condicions d’estanqueïtat millorables. Per tal de fer una aproximació a l’estalvi energètic associat a aquesta mesura s’ha establert, que de mitjana, la substitució d’una obertura amb marcs de fusta i vidre simple per marcs d’alumini amb trencament de pont tèrmic i doble vidre comporta una reducció del consum energètic, associat a la climatització de l’edifici, del 10%. La instal·lació de tendals o porticons en les façanes sud i oest té associat un estalvi energètic del 5% sobre la climatització. Es proposa instal·lar mesures de protecció passiva a l’edifici de l’ajuntament, si es decideix continuar utilitzant-lo de forma intensiva; instal·lar porticons o tendals a la façana sud del CEIP i del Centre Cívic.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Serveis Municipals

Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs 15.740 Termini d’amortització (anys)

10


Consum energètic dels equipaments 4.555 kWh EE




68



1.1 3 Optimització dels elements d'il·luminació. 7 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de les làmpades actuals (fluorescents de 38 mm i 26 mm) per fluorescents de 16 mm, sempre que l’activitat i la instal·lació ho permeti. El cost inclou el cost de cada làmpada (aproximadament de 10 €) de 16 mm que s’instal·larà. També s’hauran de substituir les reactàncies actuals per equips electrònics (15,90 €). Es proposa substituir els fluorescents de l’edifici de l’ajuntament (si continua tenint un ús intensiu), els del CEIP i els del Centre Cívic de Can Sunyer. En total es preveu la substitució de 82 fluorescents.

Relació amb d’altres accions PAES


Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Serveis Municipals


1,6


Consum energètic dels equipaments 14.760 kWh EE




69



1.1 4

Instal·lació d'una caldera de biomassa al CEIP Mare de Déu de Montserrat i a la pista esportiva

13,39


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER Descripció L'acció té com objectiu instal·lar una caldera de biomassa a l'escola i una altra a la pista esportiva. En la mesura del possible, i aprofitant el trasllat del CEIP a una zona molt propera a la pista esportiva, es proposa utilitzar la mateixa caldera pels dos equipaments. D'aquesta forma s'augmentarà tan l'eficiència energètica com l’econòmica. La substitució del gasoil per biomassa té per objectiu proveir amb energia més neta el CEIP i la pista esportiva, potenciar el coneixement de fonts energètiques alternatives entre la població i dimsimuir les emissions de gasos efecte hivernacle. Es preveu substituir la caldera de gasoil del CEIP de més de 20 anys d'antiguitat i la caldera de la pista esportiva que actualment funciona amb gas propà i que té més de 18 anys, per una caldera de biomassa (estella), si tècnicament és possible, o dues calderes , també d'estella, una a cada equipament i amb un cost d'inversió aproximat de 60.000 €.




Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc europeu d'inversions 60.000 Termini d’amortització (anys)

6


Consum energètic dels equipaments 45.919 kWh GL 4.286 kWh de propà




70



1.1 5 Optimització energètica dels nous equipaments


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció

A curt termini entraran en funcionament dos equipaments nous: l’ajuntament (on en el mateix edifici també hi haurà el Consultori mèdic local i el Casal dels avis) i l’escola. Les necessitats energètiques d’aquests nous equipaments seran més elevades perquè tindran més superfície i més usuaris. L’objectiu d’aquesta acció és optimitzar energèticament aquests edificis (enllumenat, aïllament, bones pràctiques ...). El consum actual d’aquest Centre s’estima en 25.000 kWh anuals.



Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Serveis Municipals

Període d’execució Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum energètic dels equipaments




71



1.1 6

Centre Cultural i Recreatiu: millora de l'aïllament i instal·lació d'una caldera de biomassa


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció El Centre Cultural i Recreatiu de Castellví de Rosanes pertany actualment a l'assocació del mateix centre. Està previst que, a curt termini, passi a ser un equipament públic i de gestió municipal. L'ajuntament ja té previst augmentar-ne l'eficiència energètica millorant l'aïllament tèrmic del centre, amb un cost associat de 10.000 €. També té previst substituir el sistema actual de calefacció per un sistema d’aire calent utilitzant la biomassa (pèl·let) com a combustible, amb un cost associat d'aproximadament 10.000 €.




Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc europeu d'inversions 20.000 Termini d’amortització (anys)


Consum energètic dels equipaments




72



1.1 7

Creació de la figura del Gestor energètic municipal i d'una comissió municipal de l'energia


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Es crea la figura del gestor energètic per tal que faci el seguiment i control del consum energètic i de la facturació de cada equipament municipal així com de l’enllumenat públic. Haurà de fer un seguiment de la idoneïtat de les millores impulsades així com proposar noves mesures d’estalvi. Mantindrà una estreta relació amb altres organismes i endegarà accions d’informació i sensibilització als ciutadans. La figura pot ser coberta per un dels tècnics municipals i el temps de dedicació seria d’una jornada i mitja al mes.




Període d’execució Contínua Agents implicats Tècnics de l'ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.500 Termini d’amortització (anys)


Consum energètic dels equuipaments i de l'enllumenat




73



1.3 1

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi a alta pressió a l'enllumenat.

200


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció L’objectiu de la mesura és reduir el consum energètic de l’enllumenat substituint les làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi d’alta pressió de potència inferior. Aproximadament es substituiran unes 511 làmpades amb un cost unitari aproximat de 30 €. També s’hauran de substituir els elements auxiliars de les làmpades actuals. Es substituiran per balasts electrònics que estabilitzen la potència nominal de la làmpada i redueixen el nivell de flux. Els balasts electrònics tenen un cost associat de 45€ / unitat. En funció de la potència de la nova làmpada instal·lada els estalvis energètics associats a aquesta mesura poden arribar al 39%. En els costos esmentats anteriorment també se’ls hi ha d’afegir la mà d’obra. Es proposa la substitució del sistema d’encesa i apagada per un sistema general per a tots els quadres d’enllumenat a través d’interruptors general d’accionament manual i automàtic que comandaran a un rellotge astronòmic. Caldrà tenir especial cura amb l’actualització dels rellotges astronòmics, per tal d’optimitzar les hores d’engegada i apagada del sistema d’enllumenat.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació de l’enllumenat públic



2


Consum energètic de l'enllumenat públic 415.644 kWh EE




74



1.3 2 Reducció de la contaminació lluminosa Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció La contaminació lumínica es produeix per l’emissió de llum en zones alienes a les que són objecte d’il·luminació. Es pot considerar dos àmbits de contaminació lumínica: resplendor lluminós (llum emesa per sobre de la horitzontal) i llum intrusa (llum emesa cap a zones confrontants a la il·luminada, però la il·luminació de la qual és innecessària). En ambdós casos, a part dels perjudicis de tipus ambiental, s’està produint un malbaratament energètic ja que aquesta llum innecessària ha precisat un consum d’energia en la seva producció. Es proposa actuar sobre les lluminàries, substituint les actuals per d’altres que limitin l’emissió del flux hemisfèric superior (FHS) al 0% i la llum intrusa. El cost de substitució d’una lluminària es situa aproximadament al voltant dels 180 €/ unitat. Aprofitant la substitució dels balasts, també es proposa reduir el nivell de flux mitjançant la temporització dels punts de llum. L’enllumenat està en funcionament 4.200 hores a l’any i es proposa reduir el flux durant 2.600 hores a l’any (l’estalvi energètic associat a la regulació del flux i el cost dels balasts estan inclosos en l’acció 1.3.1).


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’adequació de l’enllumenat públic


Període d’execució Contínua Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs 91.980 Termini d’amortització (anys)

15


Consum energètic de l'enllumenat públic




75



1.4 1

Elaboració d'una guia de bones pràctiques i sobre l'ús racional de l'energia en la vida diària.


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Elaboració d’una guia de bones pràctiques energètiques destinada a la població del municipi especialment enfocada a la realitat de Castellví de Rosanes. Aquesta acció es complementarà amb campanyes de sensibilització i informació al públic (butlletins, web, xerrades ...). Aquesta guia hauria de promoure la compra d’electrodomèstics eficients (classe A), la substitució de les bombetes incandescents per bombetes de baix consum, la racionalització de l’energia, l’ús del transport públic i incidir en el reciclatge i en l’estalvi de l’aigua. Establir la setmana de l’energia, amb la presència d’un informador / assessor energètic a disposició de la població. Informar als ciutadans sobre la possibilitat d’instal·lar fonts d’energies renovables a les seves llars (solar, geotèrmica, biomassa...) i assessorar-los sobre les formes de finançament. També caldria elaborar una guia de bones pràctiques per l’ús dels equipaments municipals i hauria d’anar destinada tan a treballadors de l’ajuntament com a usuaris (racionalització de l’energia, temperatura estàndard dels termòstats, ús eficient de les dutxes de la pista esportiva, ús racional de la il·luminació de la pista esportiva ...). Els costos d’elaboració i difusió de la guia són els associats al disseny i impressió de la guia i al temps emprat pels treballadors de l’ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 6.1.1; 6.2.1; 6.2.3;


Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Serveis Municipals

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.000 Termini d’amortització (anys)


Consum sector domèstic


Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament


76



2.1 1

Substitució progressiva de vehicles convencionals per vehicles híbrids, elèctrics i/o que utilitzin combustibles més nets.

1,7


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció L’objectiu de la mesura és la renovació progressiva de la flota municipal de vehicles (policia, serveis tècnics i brigada municipal) per d’altres més eficients energèticament i/o elèctrics o que utilitzin biocombustibles. Alhora serà una mesura exemplificadora de l’ajuntament de cares als habitants del municipi. Aquesta acció es durà a terme a mesura que s’hagin de substituir els vehicles. Un cotxe emet una mitjana de 162 gr. CO2/ km, tot i que aquest valor pot variar en funció del tipus de cotxe. La substitució de la flota de vehicles té com objectiu utilitzar vehicles que emetin menys GEH. Per exemple, els vehicles híbrids, que tenen com a principal característica utilitzar el motor elèctric en trams urbans curts i aprofitar l’energia de frenada per carregar les bateries, aconsegueixen disminuir les emissions fins els 89 gr. CO2/ km i de mitjana un cotxe híbrid estalviaria, en el cas de Castellví de Rosanes, unes 1,7 tones anuals. El cost d’un vehicle híbrid és d’uns 25.000€. En el cas de substitució del combustible tradicional per biocombustible, la reducció de les emissions dependran de l’origen de la matèria prima utilitzada. En el cas europeu, s’utilitza bàsicament biocomobustible a partir de la colze i el gira-sol, que permeten reduir les emissions d’un vehicle convencional entre un 40% i un 60%. Els biocombustibles es poden utilitzar en els vehicles dièsel, tot i que s’ha de tenir en compte que el seu ús fa incrementar el cost de manteniment (substitució de filtres...). Relació amb d’altres accions PAES 2.1.2


Prioritat Calendari Responsable Baixa Mig termini Serveis Municipals

Període d’execució Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs 25.000 Termini d’amortització (anys)


Consum flota de vehicles 4.821 kWh GL




77



2.1 2 Bones pràctiques en l'ús de la flota de vehicles municipals 3


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Acció que té com objectiu la disminució del consum de combustibles de la flota municipal a través de millora els hàbits dels treballadors que utilitzen els vehicles de la flota. Per una banda es farà un manteniment exhaustiu dels vehicles per tal d’evitar consums excessius per mal estat dels vehicles: es revisarà periòdicament la pressió dels pneumàtics (un mal estat dels pneumàtics pot suposar un increment del consum energètic extra del 5%), es farà una posta punt del vehicle (es pot arribar a estalviar fins a un 12% del carburant). També es proposa substituir els pneumàtics actuals per pneumàtics de baixa fricció, quan sigui necessari. Per una altra banda, es promourà que els treballadors de l’ajuntament, que utilitzen de forma regular els vehicles, realitzin els cursos de conducció eficient. Són cursos de 4 hores per a conductors de turismes i 8 hores per conductors de vehicles industrials i autobusos. Amb l’aplicació de les tècniques que s’apliquen en la conducció, s’estima que el consum energètic del cotxe disminueix de mitjana un 20% i redueix la despesa en manteniment del vehicle. El cost de cada curs de conducció eficient és de 100€.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Serveis Municipals

Període d’execució Periòdica Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)

5


Consum de la flota de vehicles 10.848 kWh de GL




78



2.1 3 Eficiència energètica a la flota externa de vehicles


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció L’objectiu de la mesura és millorar l’eficiència de la flota externa ja sigui amb l’ús de vehicles més eficients i/o fent més eficaces les rutes del vehicles. Per exemple, amb l'inici de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals, l’ús d’un vehicle compartimentat permetria que amb una mateixa ruta es recollís tan la FORM com la fracció resta. Amb el mateix consum de gasoil es prestarien dos serveis. És a través del plec de clàusules dels contractes que l’ajuntament aposta per les millores ambientals en aquells serveis que presta a través d’una empresa privada.




Període d’execució Puntual Agents implicats Empresa externa contractada Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum de la flota externa de vehicles




79



2.2 1 Promoció del transport públic Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport públic municipal AM Descripció L'objectiu de la mesura és potenciar el transport públic. Estudiar la possibilitat d'organitzar sistemes de carpooling/ carsharing o transport públic adoptat a la demanda entre els veïns. Estudiar especialment l'accés a l'intercanviador de Martorell en hores puntes




Període d’execució Puntual Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum final del sector transport


Mobilitat de la població Consum final d'energia total


80



2.3 1 Promoure els cursos de conducció eficient entre la ciutadania 446


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Fer difusió de l'existència d'aquests cursos entre la població per tal de promoure l'ecoconducció. L'objectiu és la disminució del consum energètic en el sector transport i implicar els ciutadans de manera directa en la consecució de l'objectiu del PAES. La reducció potencial del consum energètic dels vehicles és d'un 20% .

Relació amb d’altres accions PAES 4.2.1; 6.2.2



Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN Termini d’amortització (anys)


Consum final del sector transport 1.960.581 kWh de gasoil; 840.249 kWh de gasolina


Mobilitat de la població Consum final d'energia total


81



3.1 1 Instal·lació de panells fotovoltaics a les cobertes dels equipaments públics. 77


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Es proposa utilitzar la coberta de la pista esportiva i les superfícies en desús de la zona esportiva Taió (Illa Solar) per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. Es tracta d’augmentar el grau d'autoabastament energètic del municipi amb energies renovables. Es pot fer a partir d’actuació pròpia de l’ajuntament o llogant sostre municipal a la gestió privada. Si es fa llogant el sostre, l’empresa adjudicatària es farà càrrec de les despeses d’inversió, explotació i manteniment de les plaques solars. La concessió pot tenir una durada de 25 anys i l’ajuntament rebrà el màxim del 6% de la producció. Al final de la concessió, les instal·lacions passaran a ser propietat municipal. Tot i això es determinarà mitjançant contracte. Comportaria una producció d’energia neta de 160.500 kWh d’energia elèctrica (són necessaris 15 m2 per generar 1 kWh d’energia elèctrica fotovoltaica). El cost aproximat d’un m2 de plaques fotovoltaiques és d’aproximadament de 300€.

Relació amb d’altres accions PAES 4.1.1.



Període d’execució Puntual Agents implicats ICAEN Cost d’inversió (€), IVA inclòs Banc Europeu d'Inversions 225.000 Termini d’amortització (anys)

7



Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 160.500 KWh Producció local d'energies renovables


82



3.1 2 Instal·lació de panells fotovoltaics en sostre privat promoguts per l'ajuntament


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció L’objectiu de la mesura és que l’ajuntament actuï com a interlocutor entre empreses explotadores de instal·lacions fotovoltaiques i les indústries del municipi per tal que aquestes lloguin el sostre dels seus edificis per a la instal·lació de panells solars. Per tal que aquesta acció prosperi s’haurà d’adaptar la normativa actual (POUM) a les necessitats d’edificació d’aquestes instal·lacions.



Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg termini Serveis Municipals

Període d’execució Contínua Agents implicats Indústries del municipi Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Número de m2 de sostre amb plaques solars


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia Producció local d'energies renovables


83



4.1 1

Adopció de criteris de sostenibilitat energètica en la revisió del planejament urbanístic.


Planificació Planejament urbà PDR Descripció Fomentar, a través de les figures de planejament, l’estalvi energètic a través de la determinació de la disposició òptima dels nous desenvolupaments urbanístics (insolació solar, climatització...). Foment de la ciutat compacta i amb presència d’usos residencials / comercials / ocupacionals en coexistència per fomentar l'autocontenció i l'autosuficiència. El POUM també haurà de compatibilitzar els paràmetres edificatoris amb la instal·lació de panells solars als sostres dels habitatges i instal·lacions industrials.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Urbanisme




Consum final d'energia total


84



4.3 1 Redacció d'una ordenança de construcció sostenible


Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans PDR

Descripció L’objectiu de la mesura és fomentar l’arquitectura bioclimàtica en el disseny de les noves construccions del municipi (orientació, proteccions solars, aïllament, ventilació natural …), l’ús de materials durables i valoritzables, la utilització de tecnologies eficients i la utilització d’energies renovables. L’ordenança hauria de determinar els paràmetres edificatoris bàsics per tal de fer compatible el planejament amb les instal·lacions d’energies renovables. En el marc d’aquesta ordenança es pot estudiar la possibilitat de donar bonificacions fiscals a aquells habitatges que s’adaptin a aquesta nova normativa.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Urbanisme






85



5.1 1

Ús de criteris d'eficiència energètica en la contractació de nous serveis i en l'adquisició de béns


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció A nivell europeu, les adquisicions de les administracions públiques representen aproximadament el 16% del PIB, cosa que evidencia la seva importància dins de l’economia i les situa com a una de les principals bases per contribuir decisivament a la lluita contra el canvi climàtic. Amb l’objectiu de reduir el consum energètic de l’ajuntament de Castellví de Rosanes i augmentar-ne l’eficiència energètica, s’introduiran criteris de sostenibilitat, per exemple, en la compra d’energia verda, en la compra de paper reciclat amb certificat d’origen i en la compra d’equips ofimàtics. Alhora serà una mesura exemplificadora vers els habitants de Castellví de Rosanes. D’aquesta forma, la compra pública esdevindrà un àmbit d’actuació molt important en la política energètica actual per prevenir el canvi climàtic.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Promoció econòmica

Període d’execució Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Número de productes comprats sota el criteri de compra verda




86



5.2 1 Compra d'energia verda 400 Àmbit Temàtica Tipologia

Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable ER

Descripció L’objectiu de la mesura és que l’ajuntament compri energia verda per satisfer les seves necessitats de consum d’electricitat. Amb la desregularització energètica els usuaris poden escollir l’empresa subministradora d’energia elèctrica. Existeixen empreses distribuïdores que venen energia elèctrica d’origen renovable. En funció de l’empresa varia el % d’energia verda subministrada, arribant en algunes empreses al 100%. És a través del Sistema de origen y etiquetado de la electricidad que la Comissió Nacional de l'Energia que es verifica l’origen de l’energia. Si l’ajuntament de Castellví de Rosanes contracta energia verda pot arribar a estalviar unes 300 tones de GEH. També permetria difondre l’experiència entre la població.




Període d’execució Puntual Agents implicats Administració Cost d’inversió (€), IVA inclòs Població Termini d’amortització (anys)



Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


87



6.2 1

Línia d'ajuts municipals a particulars per la instal·lació de panells solars (tèrmics, fotovoltaics…) i/o altres energies renovables (biomassa/ geotèrmica), en funció de la disponibilitat de fons i de la normativa vigent


Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts ER Descripció Estudiar la possibilitat de crear una línia d'ajuts per tal de fomentar les instal·lacions d'energies renovables (solar, biomassa o geotèrmica)



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Hisenda

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població Cost d’inversió (€), IVA inclòs Termini d’amortització (anys)


Consum energètic del sector domèstic i terciari


Consum final d'energia total Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


88



6.2 2 Foment de l'ús de vehicles eficients Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR Descripció Fomentar la compra de vehicles eficients amb l'objectiu de renovar el parc de vehicles del municipi facilitant avantatges fiscals a aquells ciutadans que adquireixin un vehicle classificat dins de la categoria A (89 gr/ km), segons el Instituto de Diversficación y Ahorro de Energía.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Hisenda



Consum energètic del sector transport




89



6.4 1 Pedagogia a les escoles: Aula de l'energia Àmbit Temàtica Tipologia

Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Proposar a l'escola del municipi crear l'aula de l'energia per tal de sensibilitzar a la població escolar sobre l'ús de les energies renovables. Els mestres comptarien amb els materials editats per l'IDAE dins el marc del programa SOLARÍZATE



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Educació

Període d’execució Periòdica Agents implicats Població escolar Cost d’inversió (€), IVA inclòs IDAE Termini d’amortització (anys)





90



7.1 1 Foment de la recollida selectiva i de la matèria orgànica dels residus municipals 535


Altres Residus AM Descripció L’objectiu de la mesura és incrementar la recollida selectiva i la recollida de la fracció orgànica dels residus a través de campanyes de sensibilització i de formació. L’objectiu seria assolir els objectius establerts en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) que estableix per l’any 2012 valoritzar el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre, el 75% del paper i el cartró i el 25% dels envasos. Quan s’assoleixen aquests objectius, els habitants de Castellví de Rosanes hauran evitat enviar a l’atmosfera 400 tones de GEH.






Recuperació de la FORM


Percentatge de recollida selectiva


91



7.2 1 Millora del Cicle de l'Aigua Àmbit Temàtica Tipologia

Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) AM

Descripció Conjunt de mesures que incideixen en diferents fases del cicle de l'aigua per tal de reduir-ne el consum. Aquestes mesures són, entre altres, la millora de la xarxa, la recuperació dels recursos propis i la concienciació ciutadana. A nivell domèstic es proposa la construcció de dipòsits per tal d’acumular l’aigua de la pluja i utilitzar-la pel rec dels jardins.







Abastament d'aigua municipal


92

4.3 RESUM DEL PLA D’ACCIÓ

Nombre

d’accions % d’accions respecte del

total

Reducció de CO2 en tones

el 2020 Cost estimat

(€)

Equipaments i serveis 10 38% 228 232.669

Transport 5 19% 451 25.500

Producció Local d’Energia 2 8% 77 225.000

Planificació 2 8% 0 0

Adquisició pública de béns i serveis 2 8% 400 0

Participació ciutadana 3 12% 0 0

Altres: Residus i aigua 2 8% 535 0

Total 26 100% 1.691 482.669

Amb les mesures proposades es vol assoli un objectiu de reducció de les emissions de GEH de 1.691 tones, que suposa una reducció del 20% respecte les emissions dels 2005.

Gràfic 32 Expectativa de reducció de les emissions de GEH

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Emissions de GEH(Tn CO2eq)

8.210 6.519

2005 2020


93

4.4 TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI CODI ACCIÓ TÍTOL TEMÀTICA TIPOLOGIA CALENDARI CONSUM

ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE

D'AMORTITZACIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1

Racionalització de l'ús d'aparells de climatització

Edificis I equipaments municipals

CP Curt

termini

9.224 kWh EE 4.956

kWh GL 0 1.278 € 0

481 Kg CO2eq/ kWh EE 267 Kg CO2eq/ kWh GL

6,30

1.1 2

Millora dels tancaments i introducció d'elements de protecció solar passiva


CP Mig termini

44.376 kWh EE 36.931 kWh GL

62.572

4.555 kWh EE

5.987 €

15.740 410 € 10

481 Kg CO2eq/ kWh EE 267 Kg CO2eq/ kWh GL

1,53

1.1 3 Optimització dels elements d'il·luminació.


CP Curt

termini 29.984 kWh

15.224 14.760 kWh

EE 2.702 € 2.124 1.372 € 2

481 Kg CO2eq/

kWh 7,00

1.1 4

Instal·lació d'una caldera de biomassa al CEIP Mare de Déu de Montserrat i a la pista esportiva


ER Mig termini

45.919 kWh GL 4.229 kWh GLP

10.234 Kg pèl·let

45.919 kWh GL

4.229 kWh de GLP

3.578 € 60.000 1.531 €

231 Kg CO2eq/ kWh GLP 267 Kg CO2eq/ kWh GL

13,39

1.1 5

Optimització energètica dels nous equipaments


CP Mig termini


94



ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

1.1 6

Centre Cultural i Recreatiu: millora de l'aïllament i instal·lació d'una caldera de biomassa


CP Curt

termini 20.000

1.1 7

Creació de la figura del Gestor energètic municipal i d'una comissió municipal de l'energia


CP Curt

termini 1.500

1.3 1

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per làmpades de vapor de sodi a alta pressió a l'enllumenat.

Enllumenat públic i semàfors

CP Curt

termini 38.325 2

481 Kg CO2eq/ kWh EE

1.3 2 Reducció de la contaminació lluminosa

Enllumenat públic i semàfors

CP Curt

termini

568.009 kWh EE

221.138 346.871 kWh EE

51.183 €

91.980

31.257 €

15 481 Kg CO2eq/ kWh EE

200,00

## 0 0 0 0 0 0,00 0 0,00


95



ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

1.4 1

Elaboració d'una guia de bones pràctiques i sobre l'ús racional de l'energia en la vida diària.

Sector domèstic AM Mig termini 0,00 3.000 0,00

2.1 1

Substitució progressiva de vehicles convencionals per vehicles híbrids, elèctrics i/o que utilitzin combustibles més nets.

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

AM Mig termini 54.241 kWh GL

49.420 4.821 kWh

GL 4.886 € 25.000 434 € 10

267 Kg CO2eq/ kWh GL

1,70

2.1 2

Bones pràctiques en l'ús de la flota de vehicles municipals


CP Curt

termini 54.241 kWh GL 43.393

10.848 kWh de GL 4.886 € 977 €

267 Kg CO2eq/ kWh GL

3,00

2.1 3

Eficiència energètica a la flota externa de vehicles


CP Curt

termini

2.2 1 Promoció del transport públic

Transport públic municipal

AM Mig termini


96



ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

2.3 1

Promoure els cursos de conducció eficient entre la ciutadania

Transport privat i comercial

AM Mig termini

1.960.581 kWh de gasoil;

840.249 kWh de gasolina

446,00

3.1 1

Instal·lació de panells fotovoltaics a les cobertes dels equipaments públics.

Fonts d'energia renovables

ER Mig termini 225.000 7 77,00

3.1 2

Instal·lació de panells fotovoltaics en sostre privat promoguts per l'ajuntament

Fonts d'energia renovables ER

Llarg termini 0,00

4.1 1

Adopció de criteris de sostenibilitat energètica en la revisió del planejament urbanístic.

Planejament urbà PDR Mig termini 0,00

4.3 1

Redacció d'una ordenança de construcció sostenible

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

PDR Curt

termini 0,00

5.1 1

Ús de criteris d'eficiència energètica en la contractació de nous serveis i en l'adquisició de

Requisits d'eficiència energètica

CP Mig termini 0,00


97



ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

béns

## 0 0 0 0 0 0,00

6.2 1

Línia d'ajuts municipals a particulars per la instal·lació de panells solars (tèrmics, fotovoltaics…) i/o altres energies renovables (biomassa/ geotèrmica), en funció de la disponibilitat de fons i de la normativa vigent

Incentius fiscals i ajuts

ER Llarg

termini 0,00

6.2 2 Foment de l'ús de vehicles eficients

Incentius fiscals i ajuts

PDR Curt

termini 0,00


98



ACTUAL CONSUM DE

L'ACCIÓ PROPOSADA

ESTALVI ACONSEGUIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADAESTALVI

ACONSEGUITPERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

## 0 0 0 0 0 0,00

6.4 1

Pedagogia a les escoles: Aula de l'energia

Formació i educació ambiental

AM Mig termini 0,00

7.1 1

Foment de la recollida selectiva i de la matèria orgànica dels residus municipals

Residus AM Curt

termini 535,00

7.2 1 Millora del Cicle de l'Aigua

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

AM Mig termini 0,00

5.2 1 Compra d'energia verda

Requisits d'energia renovable

ER Mig termini 481 Kg CO2eq/ kWh EE

400,00


99

5 PLA DE PARTICIPACIÓ

El Pla de Participació comprèn totes aquelles accions destinades a donar conèixer i fer visible entre la ciutadania el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de Castellví de Rosanes i, alhora, fer partícips els veïns i veïnes dels seus objectius.

Per començar, es preveu dur a terme al saló de plens de l’Ajuntament una presentació oficial del PAES on intervindran les persones que han participat en la redacció del mateix, per tal de dibuixar la situació actual del municipi en matèria energètica i exposar els objectius a assolir en el futur.

La web municipal és també un punt important de participació pel que fa a la difusió i seguiment del PAES i de les seves accions. Actualment, existeix un apartat específic destinat a l’estalvi energètic a la web www.castellviderosanes.cat, que es reformarà per donar cabuda al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Local. Així, s’inclourà la informació específica d’aquest pla, consells per a l’estalvi d’energia, enllaços d’interès relacionats amb aquest tema i s’aniran afegint, en la mesura del possible, dades d’alguns dels paràmetres energètics municipals. La pàgina principal de la web tindrà un accés directe a tota aquesta informació.

La Festa del Medi Ambient de Castellví de Rosanes serà igualment un dels objectius d’aquest pla de participació, introduint en futures edicions activitats específiques sobre l’energia. A banda, es mirarà de fer participar l’escola i altres col·lectius en aquesta matèria, organitzant jornades dedicades a l’energia.

El Butlletí Municipal El Castell també serà una eina on divulgar la informació del PAES en la periodicitat i la forma que es consideri convenient segons l’evolució i les necessitats d’aquest.

L’activitat vinculada al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de Castellví de Rosanes serà comunicada a través de les notes informatives que l’Ajuntament envia digitalment als veïns i a través de les notes de premsa als mitjans de comunicació.

Consultar a l’annex la documentació que acompanyarà el pla de participació.


101

6 PLA DE SEGUIMENT El pla de seguiment ha de ser l’eina que permeti avaluar el grau d’execució del PAES any rere any i valorar l’eficàcia de les accions que s’han portat a terme fins al moment.

Per realitzar aquest seguiment del Pla d’Acció, l’ajuntament comptarà amb tot un seguit d’indicadors que li permetran estudiar la tendència dels consums energètics i per tan de les emissions de GEH i avaluar l’estat d’execució de les accions del PAES.

El pla de seguiment serà també l’eina bàsica a partir de la qual el municipi podrà elaborar l’informe bianual de compliment del PAES per la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea).

Serà l’Àrea de Serveis Municipals de l’ajuntament de Castellví de Rosanes qui calcularà els indicadors a partir del model facilitat i elaborarà l’informe bianual.

El pla de seguiment ha d’especificar els indicadors de seguiment del PAES i l’avaluació de l’estat d’execució del PAES.

Els indicadors dels PAES són els que es presenten a continuació:

INDICADORS DE SEGUIMENT

1. Emissions de GEH

2. Emissions de GEH per càpita

INDICADORS OBJECTIU

1. Consum final d’energia total

2. Producció local d’energies renovables

3. Intensitat energètica local

4. Abastament d’aigua del municipal

5. Mobilitat de la població

6. Consum final d’energia de l’ajuntament

7. Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte el consum total d’energia

8. Percentatge de recollida selectiva

Avaluació de l’estat d’execució del PAES

S’avaluarà l’estat de les accions: fetes, no fetes o en curs. Les accions periòdiques o contínues que ja s’hagin iniciat es consideraran fetes. També s’avaluarà el balanç econòmic de les accions, independentment de la font inversora.

Per fer la valoració de l’estat d’execució del PAES es proposen els indicadors següents:

1. Percentatge d’accions fetes respecte el total

2. Percentatge d’accions no fetes respecte el total.

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... fileEl Pla d’Acció per a...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... fileEl Pla d’Acció per a...