1.Document per a lorganitzaci iel funcionament dels centres de titularitatprivada deducaci infantil i primria ideducaci especialText complet Curs 2010-2011

2. Resoluci de 15 de juny de 2010 per la qual saprova el document per alorganitzaci i el funcionament dels centres de titularitat privada deducaci infantil iprimria i deducaci especial per al curs 2010-2011El document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres privats deducaciinfantil i primria i deducaci especial per al curs 2009-2010 constitueix un recull,elaborat per acumulaci en anys successius, que sha demostrat dutilitat per alscentres, tant pel seu contingut com per les facilitats daccs telemtic. Aquestautilitat, basada en la sntesi ordenada dorientacions i recordatoris de diversoscontinguts de la normativa dabast general, es vol mantenir i, si escau, millorar, ambvista al curs 2010-2011.Lentrada en vigor de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, ha actualitzat elsreferents per a lorganitzaci i el funcionament dels centres. Tanmateix, en elmoment demetre aquesta resoluci no ha entrat en vigor la normativa dedesplegament de la Llei deducaci. Per aquesta ra, lannex daquesta resoluciincorpora, entre altres, els apartats en qu shan introdut les modificacions decontingut derivades directament dels preceptes de la Llei deducaci que shanconsiderat imprescindibles dacord amb el marc normatiu actualitzat.A mesura que entri en vigor la normativa de desplegament de la Llei deducaci, isingularment en all que faci referncia a lautonomia dels centres educatius, eldocument que saprova per aquesta resoluci shaur dentendre en el marc deldesplegament normatiu esmentat.Com en anys anteriors, es mant laccs telemtic a la globalitat del documentresultant de la fusi del document del curs anterior amb les modificacions que arasaproven.En conseqncia,RESOLC:1. Per a lorganitzaci i el funcionament dels centres de titularitat privada deducaciinfantil i primria i deducaci especial, en el curs 2010-2011 s daplicaci eldocument aprovat per la Resoluci de 29 de maig de 2009 per al curs 2009-2010,amb les modificacions de contingut que sestableixen a lannex daquesta resoluci,sens perjudici de les correccions formals i de les altres actualitzacions que, per rade normativa superior, sn pertinents.2. El text nic del document refs que ser vigent en el curs 2010-2011 es publica ala pgina web del Departament dEducaci (www.gencat.cat/educacio), tot indicantels apartats que han experimentat modificacions de contingut. Els titulars delscentres privats concertats han de facilitar-hi laccs als diferents sectors que integrenla comunitat educativa del centre.Barcelona, 15 de juny de 2010M. Dolors Rius i BenitoSecretria general 3. Organitzaci i funcionament dels centres de titularitat privada deducaciinfantil i primria i deducaci especial per al curs 2010-2011Text completI. Organitzaci general del centre Novetat .................................................................. 41. Consolidaci de la llengua catalana, i de loccit dAran si escau, com a eixvertebrador dun projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic Novetat.......... 52. Integraci escolar i social de lalumnat: el centre acollidor ..................................... 7 2.1. Foment de leducaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia ...... 7 2.2. Promoci de lequitat a fi devitar qualsevol tipus de marginaci..................... 9 2.3. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia ...................................... 10 2.4. Centre educatiu i entorn: leducaci comunitria ........................................... 112.4.1. Pla catal desport a lescola (PCEE) ..................................................... 123. Atenci a les necessitats educatives de lalumnat................................................ 13 3.1. Acci tutorial Novetat .................................................................................. 13 3.2. Atenci a la diversitat..................................................................................... 143.2.1. Comissi datenci a la diversitat............................................................ 143.2.2. Plans individualitzats Novetat .............................................................. 14 3.3. Atenci a lalumnat amb necessitats educatives especials Novetat ........... 153.3.1. Unitats de suport a leducaci especial (USEE)...................................... 163.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari icentre deducaci especial................................................................................ 17 3.4. Atenci a lalumnat nouvingut ........................................................................ 183.4.1. Acollida i integraci ................................................................................. 183.4.2. Aula dacollida ......................................................................................... 193.4.3. Adaptacions del currculum per a lalumnat nouvingut............................ 203.4.4. Avaluaci de lalumnat nouvingut............................................................ 213.4.5. Professorat tutor de laula dacollida ....................................................... 213.4.6. Incorporaci dalumnat procedent de sistemes educatius estrangers .... 22 3.5. Atenci a lalumnat que pateix malalties prolongades ................................... 22 3.6. Leducaci bsica als centres deducaci especial Novetat ....................... 224. Programes educatius Novetat ........................................................................... 265. Avaluaci de centre .............................................................................................. 286. Programaci general anual del centre.................................................................. 297. Programacions didctiques Novetat .................................................................. 29II. Organitzaci del currculum ...................................................................................... 318. Normativa daplicaci Novetat ........................................................................... 319. Aspectes prioritaris ............................................................................................... 31 9.1. Competncies bsiques. Proves davaluaci Novetat ................................ 31 9.2. Educaci infantil Novetat ............................................................................ 32 9.3. Educaci primria Novetat.......................................................................... 3310. Tecnologies per a laprenentatge i el coneixement............................................. 33 10.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement: el Pla TAC de centre ...................................................................... 34 10.2. Projecte eduCAT 1x1 Novetat .................................................................. 3411. Ensenyament de la religi .................................................................................. 3512. Avaluaci i promoci de lalumnat Novetat ...................................................... 36III. Organitzaci del curs ............................................................................................... 3713. Calendari escolar................................................................................................ 3714. Horari del centre ................................................................................................. 3715. Horari de lalumnat.............................................................................................. 37IV. Aspectes generals................................................................................................... 3916. Recollida de dades a efectes estadstics Novetat ........................................... 3917. Drets i deures de lalumnat relacionats amb la convivncia escolar................... 392 4. 18. Igualtat doportunitats per a nens i nenes ........................................................... 40 19. Llibres de text Novetat ..................................................................................... 41 20. Beques i ajuts ..................................................................................................... 42 21. Seguretat i salut.................................................................................................. 42 21.1. Plans demergncia ..................................................................................... 42 21.2. Farmaciola ................................................................................................... 42 21.3. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme ............................................... 43 21.4. Control de plagues....................................................................................... 43 22. Alumnat: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elabora Novetat............................................................................................... 44 22.1. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i del professorat Novetat45 23. Collaboraci i participaci de les famlies. Carta de comproms educatiu......... 45 23.1. Marc general de collaboraci i participaci de les famlies......................... 45 23.2. Carta de comproms educatiu Novetat ..................................................... 47V. Formaci permanent del professorat ....................................................................... 49 24. Plans de formaci de zona Novetat................................................................. 49 25. Accs a biblioteques i museus ........................................................................... 50VI. Referents normatius ................................................................................................ 51A. Annexos ................................................................................................................... 55 A.1. Instruccions per a la recollida de dades a efectes estadstics - Annex 1 .......... 55M. Models ..................................................................................................................... 693 5. I. Organitzaci general del centre NovetatLorganitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principisrectors del sistema educatiu establerts a larticle 2 de la Llei 12/2009, del 10 dejuliol, deducaci i ha de regir-se pels objectius educatius prioritaris de millorade resultats educatius i increment de les condicions dequitat amb qu el centreels aconsegueix, en benefici de la cohesi social.Dacord amb la Llei deducaci, cada centre estableix en el seu projecteeducatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte dacci prioritriade la instituci escolar. Aquestes fites han destar alineades amb els objectiusprioritaris del sistema educatiu esmentats en el pargraf anterior i podengenerar estratgies a curt o mitj termini, dacord amb laplicaci del projecte dedirecci, si escau. Les programacions generals anuals dels centres explicitenles actuacions que es duen a terme cada curs escolar en relaci amb aquestesprioritats.En el moment en qu entri en vigor, el decret dautonomia dels centreseducatius, actualment en tramitaci, esdevindr el marc normatiu reglamentarien qu sha dordenar la presa de les decisions que han dadoptar els rganscompetents de cada centre per tal de donar compliment al que sindica en elpargraf anterior.Prioritats generalsEn el marc dels objectius prioritaris del sistema educatiu, els centres han devetllar especialment per millorar i, si escau, consolidar i mantenir els aspectessegents: Lescolaritzaci inclusiva de lalumnat atenent des dun plantejament global del centre les seves necessitats educatives i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la mxima participaci de tot lalumnat en els entorns escolars ordinaris. Ls de la llengua catalana com a llengua daprenentatge i de comunicaci en les actuacions docents i administratives del centre. Limpuls dun projecte educatiu plurilinge en el qual el catal, com a eix vertebrador, sarticuli de manera coherent amb lensenyament de les altres llenges i la resta del currculum. El desplegament de lorganitzaci, objectius i continguts de les rees del currculum, que ha de tenir com a finalitat central el desenvolupament de les competncies bsiques en lalumnat, que comporta, entre altres qestions:o Lassoliment per tot lalumnat dun bon nivell de comprensilectora, dexpressi oral i escrita, dagilitat en el clcul i en laresoluci de problemes i dautonomia en laprenentatge. 4 6. o Limpuls de laprenentatge de les llenges estrangeres, avananten experincies dintroducci de la llengua estrangera al parvularii ds de la llengua estrangera en continguts drees nolingstiques, dacord amb el projecte educatiu del centre.o La integraci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci(TIC) en el procs densenyament i aprenentatge i en lavaluacide les diferents rees del currculum. La integraci en els processos densenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducaci, la ciutadania, la convivncia, leducaci ambiental, la salut, la comunicaci audiovisual, laccs a la informaci i el gust per la lectura, dacord amb el projecte educatiu del centre. La coordinaci entre el professorat de parvulari i primria i el de primria i secundria per afavorir la coherncia del procs educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.Aix mateix, cada centre ha de formular una carta de comproms educatiu ambles famlies. En aquesta carta sexpressen els compromisos que cada famlia iel centre savenen a adquirir per garantir la cooperaci entre les accionseducatives dambdues parts en un entorn de convivncia, respecte iresponsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives. ElDepartament dEducaci posa a disposici dels centres orientacions ambrelaci a la carta de comproms educatiu.El projecte educatiu del centre i, si escau, el projecte de direcci orienten laprogramaci general anual, que ha de precisar les actuacions per a laimplementaci de les prioritats anteriors.1. Consolidaci de la llengua catalana, i de loccit dAran si escau, com aeix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge. El projecte lingsticNovetatPer assegurar la consolidaci de la llengua catalana, i de loccit dAran siescau, com a eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge, el projectelingstic de qu han de disposar els centres en el si del seu projecte educatiu,dacord amb el ttol II de la Llei deducaci, sha dajustar al que estableixen elsarticles 10, 11 i 16 de la Llei i, en particular, ha de: Establir ls de la llengua catalana (i quan escau, de larans), en tant que llengua prpia de Catalunya, com a llengua vehicular i daprenentatge a emprar normalment en totes les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites, exposicions del professorat, material didctic, llibres de text i activitats daprenentatge i davaluaci, aix com reunions, informes i comunicacions.5 7. Establir pautes ds lingstic favorables a la llengua catalana per a totsels membres de la comunitat educativa i garantir que totes les activitatsadministratives i les comunicacions entre el centre i lentorn siguin enllengua catalana o en arans, sens perjudici que sarbitrin mesures detraducci en el perode dacollida de les famlies de lalumnat nouvingut. Explicitar en el projecte lingstic el tractament de les llenges oficials iestrangeres en el currculum. Organitzar en el primer cicle de leducaci primria laprenentatge de lalectura i lescriptura en catal i introduir la llengua castellana al primercurs del cicle inicial a nivell oral per arribar, al final daquest cicle, atransferir al castell els aprenentatges assolits. Configurar en una sola rea les dues llenges oficials a Catalunya a fidevitar repeticions i afavorir la transferncia daprenentatges entre elles,tot preveient que les estructures lingstiques comunes, que es faran encatal, serveixin com a base per a laprenentatge de les dues llenges.Per fer-ho possible, les hores de les rees de llengua establertes enlannex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableixlordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, es podrandistribuir entre els cicles de letapa, respectant la seva assignaci horriaglobal. Preveure que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica,com a base de tots el aprenentatges, s responsabilitat de totes lesrees del currculum. Garantir que les metodologies i els agrupaments de lalumnat afavoreixinles interaccions per millorar laprenentatge i ls de la llengua catalana, ipotenciar activitats ds de la llengua no directament relacionades amblactivitat ordinria dels centres. Ajustar lenfocament metodolgic de lensenyament i laprenentatge deles llenges catalana i castellana a la realitat sociolingstica delalumnat del centre. Incorporar la possibilitat dimpartir continguts drees no lingstiques encastell o en una llengua estrangera o, alternativament, utilitzar aquestesllenges en la realitzaci dactivitats previstes en la franja horria delliure disposici. Aquestes hores comptaran com a curriculars de lesrespectives llenges. A efectes del compliment dels horaris mnims decada llengua, es computa la suma de les hores assignadesespecficament a cada llengua ms les hores destructures lingstiquescomunes que sestableixen en lannex 3 del decret abans esmentat, pelqual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria.En tot cas, els llibres de text i material didctic usats seran en llenguacatalana.6 8. Tenir com a objectiu fonamental que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa i que en acabar leducaci obligatria pugui utilitzar normalment i correcta les dues llenges oficials (o, en el cas de la Vall dAran, les tres llenges oficials) i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el seu projecte lingstic. Assegurar que els infants els pares, mares o tutors dels quals sollicitin que els seus fills o filles rebin lensenyament en llengua castellana en el primer ensenyament, siguin escolaritzats en aquesta llengua mitjanant atenci i suport material individualitzats (article 11.4 de la Llei deducaci). Els mestres shan dorganitzar per prestar aquesta atenci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb lespecificitat dels seus aprenentatges. La direcci del centre ha de comunicar als serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci les necessitats derivades daquesta organitzaci que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, el Consorci dEducaci han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les.2. Integraci escolar i social de lalumnat: el centre acollidorTenint en compte lobjectiu general del Pla per a la llengua i la cohesi social, laintegraci escolar i social de tot lalumnat, amb independncia de la llengua,cultura, condici social i origen, ha de referir-se necessriament a tres eixos: 1. Consolidaci, dacord amb el projecte lingstic de cada centre, de lallengua catalana, i loccit dAran si escau. 2. Foment de leducaci intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i elrespecte a la diversitat de cultures, en un marc de dileg i deconvivncia. 3. Promoci de lequitat educativa per assolir la igualtat en les possibilitatsde ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove.En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi caldrpreveure lacollida del professorat nou i la de les noves famlies que matriculenels seus fills i filles per primera vegada En aquest sentit, els documentsdorganitzaci i gesti dels centres shan dadequar al desenvolupament delstres eixos esmentats.2.1. Foment de leducaci intercultural en un marc de dileg i de convivnciaLeducaci intercultural implica un model educatiu que potencia la cultura deldileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolupar la conscincia i el sentimentdigualtat com a condici prvia per al coneixement i el respecte de lesdiferncies culturals. s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor quetot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries, desenvolupi,mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que 7 9. lhan de capacitar per viure en la nostra societat, que s multicultural imultilinge.Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor: Possibilitar que tot lalumnat i les seves famlies sentin que formen part de la societat catalana, sense que per aix hagin de perdre els referents propis. Fomentar actituds dobertura i dempatia que faciliten lenriquiment personal i cultural. Ajudar a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups diferents. Subratllar les semblances i fomentar el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants. Una bona eina per afavorir aquests aspectes s la participaci en projectes internacionals en el marc del Programa daprenentatge permanent (PAP) de la Comissi Europea. Explicitar els continguts interculturals en les rees o matries del currculum. Desenvolupar el respecte a les manifestacions culturals i una actitud crtica envers determinats continguts i tradicions de qualsevol cultura, tant la prpia com laliena, que no respecti els drets humans bsics. Afavorir la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball competencial i integrat de continguts i llenges. Incentivar la participaci escolar de tots els alumnes i llurs famlies, evitar qualsevol tipus de marginaci i potenciar la convivncia i la cooperaci entre alumnes de cultures familiars diverses, dins i fora de lescola. Desenvolupar habilitats per a la convivncia, necessries a lhora de participar en la vida ciutadana multicultural, i preocupar-se per la integraci socioafectiva de tot lalumnat. Respectar la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permetre ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin:o la realitzaci de totes les activitats curriculars,o la comunicaci interpersonal,o la identificaci personal,o la seguretat personal o la dels altres. 8 10. Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbols que exaltin la xenofbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violncia.2.2. Promoci de lequitat a fi devitar qualsevol tipus de marginaciCal promoure lequitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el pledesenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i evitar qualsevoltipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu cal crear en els centreseducatius les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedira una educaci de qualitat.Per assolir aquest objectiu, correspon al centre acollidor: Garantir la integraci escolar i social de tot lalumnat, amb una atenciespecial a lalumnat amb ms risc dexclusi social i vetllar per obtenir-ne el mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totesles eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a lespossibilitats daquest alumnat. Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne unseguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a lesestratgies del centre per acollir lalumnat amb dificultats o amb riscdexclusi, com a les expectatives del professorat envers aquest alumnati a la capacitat del centre dactivar accions positives. Aquestes mesuresnormalment seran fruit dun treball coordinat entre els responsables delcentre i els agents de lentorn implicats. Detectar les necessitats especfiques de lalumnat (fsiques, cognitives,afectivorelacionals i socials), preveuren la tutoritzaci adequada i vetllarpels aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especialen lalumnat ms vulnerable o amb risc dexclusi. Vetllar per la no-discriminaci de lalumnat per raons econmiques,facilitar la informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts ibeques que tenen a labast i promoure que tot lalumnat disposi delmaterial escolar necessari i tingui accs a les activitats complementriesi extraescolars programades pel centre. Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar eldesenvolupament, si escau, dun pla educatiu dentorn. La continutateducativa es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixitassociatiu i corporatiu de la localitat. Collaborar en el desenvolupament dels objectius del Pla integral per alpoble gitano, especialment en les zones on intervenen els promotors ipromotores escolars. Aquests promotors escolars sn professionals delpoble gitano que actuen coordinadament amb els serveis educatius iintervenen en casos relacionats amb labsentisme, la no-escolaritzaci, 9 11. 2.3. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivnciaSn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres deCatalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport deprogrames existents. Aix mateix, el Departament dEducaci posa a disposicidels centres la carpeta de la convivncia en els centres deducaci infantil iprimria (setembre, 2007). En aquest document, a ms de les lnies generalsdactuaci, hi ha un recull de bones prctiques i recursos.El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments deleducaci primria, preveu a larticle 18.3 que cada centre ha destablir elsprincipis per a lelaboraci del pla de convivncia del centre integrat en el seuprojecte educatiu.Daltra banda, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures delalumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitarisde Catalunya, refora el carcter educatiu que han de tenir els processos i lesaccions que semprenguin, tant per prevenir com per corregir conductesinadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupamentpersonal com el deure daprendre i mantenir actituds de responsabilitat perresoldre conflictes de convivncia.Projecte de convivnciaEl Projecte de convivncia (PdC) s el document que reflecteix les accions queel centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de lacomunitat educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social ila gesti positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a lamillora del clima a laula, al centre o a lentorn, amb el benents que lapermeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci afavoreix la transfernciadaprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals.El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis delprojecte educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la sevaelaboraci no respon a terminis concrets sin a la necessitat percebudacollectivament amb tota la comunitat educativa.El Departament dEducaci posa a labast de tots els centres una eina desuport informtic amb instruments de diagnosi, orientacions i recursos per talde facilitar lelaboraci del Projecte de convivncia de centre. Els centres hipodran accedir mitjanant el seu codi de centre o b veuren el contingut aProjecte de convivncia, document que podran trobar en lespai LIC de lapgina de lXTEC.10 12. 2.4. Centre educatiu i entorn: leducaci comunitriaEl centre acollidor estn la seva acci educadora ms enll del centre, encooperaci amb lajuntament, i aprofita tots els recursos per assegurar lacontinutat i la coherncia educativa dels infants i els joves, i fa una escolaarrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que treballaen xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta.Per aix s molt convenient: El treball dequip pluridisciplinari entre tots els professionals que intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i coherent. Coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de lentorn i amb els serveis educatius que hi intervenen. Potenciar el treball i laprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat per aconseguir la continutat educativa i fomentar la integraci social dels alumnes i llurs famlies. Dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial pels sectors desafavorits. Fomentar la participaci de lalumnat en els processos de decisi del centre. Articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta dactivitats: esportives, culturals i de lleure. Facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la participaci de tot lalumnat, amb una cura especial per a lalumnat amb ms necessitats. Afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal doptimar els recursosexistents per tal daconseguir una educaci integral per a tot lalumnat ipromoure la cohesi social, pertoca als centres: Fomentar la participaci dels membres de la comunitat educativa en els processos de diagnosi de necessitats i de presa de decisions del Pla educatiu dentorn. Promoure la creaci duna comissi del consell escolar de centre que optimitzi la vinculaci entre els components de la comunitat educativa per dinamitzar actuacions relacionades amb el Pla educatiu dentorn. 11 13. Incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el Pla educatiu dentorn. Fer conixer a la comunitat local les actuacions del centre respecte als objectius del Pla educatiu dentorn. Facilitar la participaci del professorat en les comissions del Pla educatiu dentorn i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions. Estimular la participaci de lalumnat, del professorat i dels altres professionals del centre i de les famlies en les actuacions i activitats del Pla educatiu dentorn. Coordinar-se i collaborar amb les entitats de lleure ms properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al desenvolupament de les seves activitats.2.4.1. Pla catal desport a lescola (PCEE)El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel DepartamentdEducaci i el Departament de la Vicepresidncia (Secretaria General delEsport) amb la finalitat de posar a labast de tot lalumnat de primria i desecundria la prctica dactivitats fsiques i esportives, i aprofitar el granpotencial daquestes activitats per contribuir a la formaci personal i cvica delsinfants i joves.Dacord amb la titularitat, els directors i directores dels centres educatius queformen part del Pla catal desport a lescola nomenen un coordinador/a del Plaentre el professorat del claustre, preferentment de lrea deducaci fsica, ifaciliten el desenvolupament de les seves funcions. La compensaci per ladedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent, daquestscoordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportacieconmica complementria i nominal anual.La funci principal daquest coordinador/a s dinamitzar i coordinar les activitatsesportives i culturals del PCEE i garantir el seu lligam amb el projecte educatiude centre. Amb aquesta finalitat es concreten les actuacions segents: Elaborar el programa dactivitats. Collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar. Seleccionar i coordinar els dinamitzadors i les dinamitzadores. Assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de lEsport o b altres dorganitzades pel Departament dEducaci. Gestionar la documentaci relativa al Pla. 12 14. En el cas que el centre educatiu formi part dun pla educatiu dentorn, elcoordinador/a del PCEE ser el responsable de garantir la coherncia de lesactuacions del PCEE amb els objectius del Pla educatiu dentorn.3. Atenci a les necessitats educatives de lalumnatLatenci a la diversitat de necessitats educatives de lalumnat i lobjectiudassolir les competncies que li permetin el seu desenvolupament personal iescolar s un principi com a tots els cicles i etapes de leducaci obligatria.El professorat ha dorganitzar lactivitat docent tenint en compte lescaracterstiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmesdaprenentatge.3.1. Acci tutorial NovetatLacci tutorial, que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes,ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestarlorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresapersonal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i eldeure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centreshan destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famliesprevistos a la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informacisobre levoluci escolar i personal de llurs fills (article 57.7 de la Lleideducaci).Lacci tutorial ha dincorporar elements que permetin la implicaci delsalumnes en llur procs educatiu. En particular, ha de contribuir aldesenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci delalumnat i de les seves famlies en la dinmica del centre. Lacci tutorial hadintegrar les funcions del tutor/a i les actuacions daltres professionals i rgans(mestres, equips de cicle, comissions, etc.).En leducaci primria, una de les hores disponibles per completarlorganitzaci del currculum es pot destinar al desenvolupament dactivitatsdacci tutorial amb el grup classe.El tutor o tutora del grup, com a responsable del seguiment de lalumnat, ha devetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques iper la coordinaci, a aquest efecte, de tots els mestres que incideixen en unmateix alumne/a. Tamb li correspon la realitzaci dentrevistes i reunions ambpares i mares o tutors legals, el seguiment de la documentaci acadmica i lacoordinaci de lelaboraci dadaptacions de la programaci a les necessitats ia les caracterstiques de lalumnat.Per tal de garantir la continutat de lacci tutorial s convenient que el tutor/asigui el mateix al llarg de cada cicle.13 15. Lorganitzaci del centre ha de preveure, normalment a travs de lequip docentde cada cicle, la planificaci i la coordinaci de les actuacions tutorials, elseguiment del seu desenvolupament i lavaluaci dels resultats.3.2. Atenci a la diversitatLatenci a les necessitats educatives de tot lalumnat ha de plantejar-se des dela perspectiva global del centre i la participaci prioritria de lalumnat enentorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificaci.Les mesures ms especfiques datenci a la diversitat poden ser organitzativesintervenci de dos mestres a laula, agrupaments flexibles, suport en petitsgrups o de manera individualitzada, preferentment dins laula ordinria oatenci fora de laula, etc., per conv que incideixin fonamentalment en lesestratgies didctiques i metodolgiques i en el procs davaluaci delalumnat.s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i elsde secundria per tal de facilitar el coneixement de les caracterstiques delalumnat que sincorpora a secundria.3.2.1. Comissi datenci a la diversitatA fi de planificar, promoure i fer el seguiment dactuacions que es duguin aterme per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat, s tilconstituir en cada centre una comissi datenci a la diversitat.Correspon a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris iprioritats per a latenci a la diversitat de lalumnat, lorganitzaci, ajustament iseguiment dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades,el seguiment de levoluci de lalumnat amb necessitats educatives especials iespecfiques i la proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que enaquest mbit li atribueixi el centre mateix.La Llei deducaci estableix en larticle 91 que entre els elements que ha decontenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi delalumnat, a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com lesprioritats i els plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzacipedaggica.El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments deleducaci primria, tamb preveu a larticle 18.3 que cada centre ha destablirels principis per a latenci a la diversitat de lalumnat.3.2.2. Plans individualitzats NovetatSha delaborar un pla individualitzat per a un alumne/a (article 5.2 de lOrdreEDU/296/2008) quan es consideri que per al seu progrs sn insuficients lesadaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor oampliaci previstes. El pla individualitzat recull el conjunt dajudes, suports i14 16. adaptacions que lalumne/a pugui necessitar en els diferents moments icontextos escolars.La comissi datenci a la diversitat, o rgan equivalent, ha de promoure lesmesures dinformaci general, ajuda i assessorament al tutor/a-coordinador/adel pla i a lequip de professorat per a la seva elaboraci i aplicaci.La proposta delaborar un pla individualitzat pot sorgir dun dictamendescolaritzaci, dun informe psicopedaggic o a demanda dun tutor/a, o dequalsevol altre mestre/a o professor/a de lequip docent si identifiquen que peral progrs dun alumne/a no sn suficients les mesures datenci a la diversitatplanificades per al centre en general o per al seu grup classe en particular.Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer sempre des de la perspectivainclusiva i pot requerir la revisi de com sorganitzen els recursos disponiblesde laula i del centre.Es disposa dorientacions i dinformaci complementria per a la sevaelaboraci al web Currculum i organitzaci, a mbits > Atenci a la diversitat >Plans individualitzats.Es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del tempsinicialment previst, a proposta de la persona tutora de lalumne/a o de lapersona coordinadora del pla i amb lacord de lequip que el porta a terme iescoltada la famlia. Si s a demanda dels pares, mares o tutors legals, lacomissi datenci a la diversitat del centre estudia la sollicitud raonada de lafamlia i el tutor/a-coordinador/a informa el director/a de la convenincia decontinuar o no amb el pla individualitzat de lalumne/a. La decisi motivada definalitzar anticipadament un pla individualitzat lha de prendre i signar eldirector/a, hi ha de constar el coneixement de la famlia i es far constar en eldocument del pla i en lexpedient acadmic de lalumne/a.3.3. Atenci a lalumnat amb necessitats educatives especials NovetatEn el marc dels principis generals de leducaci inclusiva, latenci als alumnesha de tenir lloc, sempre que per les seves caracterstiques sigui possible iadequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessariper possibilitar-los la participaci en les activitats generals i els aprenentatgesescolars i lassoliment de les competncies bsiques.Laprenentatge cooperatiu, la intervenci de ms dun professional a laula, laplanificaci de la participaci de tot lalumnat en les activitats daula i laresoluci collaborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusi detot lalumnat a laula ordinria.Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat amb necessitatseducatives especials ha de seguir el mateix procs que la resta de lalumnat.Els plans individualitzats, per a aquells alumnes que en disposin, handesdevenir el referent per a lavaluaci daquest alumnat, tenint en compte enel marc dels objectius del curs, del cicle i de letapa lassoliment de lescompetncies bsiques, lautonomia personal i social (adaptaci a laula15 17. ordinria, grup especfic, grup redut) i ladquisici dhbits de treball idaprenentatge.Per a lalumnat amb necessitats educatives especials que disposi dun plaindividualitzat, els resultats de les avaluacions de les rees es referiran aaquest pla i, a lapartat dobservacions de lacta davaluaci, es resumir lainformaci que sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne/a.Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el grau dassoliment de lescompetncies bsiques.La comissi davaluaci, amb la collaboraci de lEAP, ha de fer el seguimentdels aprenentatges dels alumnes i adoptar les decisions que corresponguin enrelaci amb latenci educativa que es dna a lalumne/a, procurant sempre lamxima participaci de lalumnat en els entorns i grups ordinaris.En els informes trimestrals sexplicitar levoluci de lalumne/a en les diferentsrees (continguts treballats i objectius assolits), lassoliment dhbitsdautonomia i desenvolupament personal i ladaptaci al centre i al grup.La implicaci de les famlies i lenregistrament sistemtic dels aspectes que estracten i els acords que es prenen seran essencials per poder fer el seguimentde levoluci de lalumnat.En els documents oficials davaluaci es faran constar les mesures datenci ala diversitat adoptades i el pla individualitzat, si escau.3.3.1. Unitats de suport a leducaci especial (USEE)Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn unitats de recursos perfacilitar que els alumnes amb manca dautonomia per causa de discapacitatsmotrius, discapacitats intellectuals severes o trastorns greus deldesenvolupament i la conducta, susceptibles de ser escolaritzats en centresespecfics, puguin participar en entorns escolars ordinaris.Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre entre 5 i 8alumnes, dels esmentats en el pargraf anterior. Han de prioritzar el suport alprofessorat del grup ordinari mitjanant lelaboraci de materials especfics oadaptats que facilitin la participaci daquest alumnat en les activitats generalsdel grup i la concreci destratgies per fer possible la seva participaci a laulaordinria. Tamb els correspon lacompanyament, quan calgui, daquestsalumnes en les activitats a laula ordinria, i la collaboraci en el procseducatiu de lalumnat. Aix mateix, desenvoluparan activitats especfiques,individuals o en grup redut, quan els continguts i les competncies adesenvolupar ho facin indispensable.Els alumnes dels centres ordinaris als quals saplica el recurs USEE han deformar part dun grup ordinari. En la presa de decisions referides a aquestalumnat hi han de participar els tutors i el professorat especialista per mitj delsequips docents i de la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent delcentre. 16 18. Lalumnat ats pels professionals de la USEE t com a marc curricular dereferncia amb carcter general el mateix que sestipula per al conjunt delalumnat, reflectit en el projecte educatiu, prioritzant aspectes que afavoreixin laseva autonomia i equilibri personal i el desenvolupament dhabilitats socials.Les adaptacions que es facin per a cada alumne es determinaran en el seu plaindividualitzat. Ser lequip docent qui establir els criteris per a latenci iavaluaci daquest alumnat, treballant de manera coordinada amb la comissidatenci a la diversitat.El mestre o la mestra de la USEE collabora amb el tutor/a del grup ordinari enla tutoria individual dels alumnes que atn i en el seguiment del seu procsdaprenentatge i aporta a la comissi davaluaci tota la informaci sobrelevoluci de lalumne/a en aquelles rees en qu tingui una intervenci directa,i els elements per a la valoraci dels aprenentatges i el seu procs demaduresa. Aix mateix, tot el professorat que imparteixi docncia a lalumne/a hiha daportar les valoracions corresponents.Les unitats de suport a leducaci especial esmentades fins aqu inclouentamb les unitats definides com deducaci especial en larticle 7.5 del Decret299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat ambnecessitats educatives especials.En tot cas, correspon a lequip directiu del centre la dinamitzaci de lacomunitat educativa per avanar en leducaci inclusiva de tot lalumnat.3.3.2. Escolaritat compartida entre centre ordinari i centre deducaci especialDacord amb la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual saprovenles normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per alcurs 2010-2011 (DOGC nm. 5555, de 28.1.2010), els alumnes quesescolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centrededucaci especial es matricularan al centre en el qual sestiguin ms temps,segons la resoluci de la direcci dels serveis territorials o de lrgan competentdel Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de ladocumentaci acadmica corresponent.Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals delscentres educatius que atendran lalumne/a. A fi de garantir la coherncia i lacomplementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, elsprofessionals dambds centres que participin en latenci educativa alalumne/a, conjuntament amb lEAP, concretin latenci que es donar alalumne/a en un pla individualitzat prioritats educatives, emplaaments en ques duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci (vegeu lapartat.daquest document corresponent als plans individualitzats per a detallsdaquests plans) i es facin els ajustaments horaris que correspongui. Tal comsestableix en larticle 20.2 de la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener,aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumnat entre els doscentres durant lhorari lectiu. 17 19. Per fer el seguiment de levoluci de lalumne/a i de lajustament del seu plaindividualitzat, i introduir, si escau, modificacions en latenci educativa, escrear una comissi integrada, almenys, per un professional de cada centre i elprofessional de lEAP corresponent. El coordinador/a del pla individualitzat serun/a mestre/a o un/a professor/a del centre on lalumne/a est matriculat. Elprofessorat i els professionals dambds centres que atenguin lalumne/aaportaran a lequip docent informaci sobre la seva evoluci i els seusaprenentatges.La comissi datenci a la diversitat del centre ordinari vetllar per lelaboraci,laplicaci i el seguiment del pla individualitzat de lalumnat amb escolaritatcompartida entre centre deducaci especial i centre ordinari. El director/a delcentre on lalumne/a est matriculat aprova el pla individualitzat a proposta dela comissi datenci a la diversitat.3.4. Atenci a lalumnat nouvingutEs considera alumne/a nouvingut lalumne/a que sha incorporat per primeravegada al sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos i,excepcionalment, en els darrers trenta-sis mesos si procedeix dmbitslingstics i culturals molt allunyats del nostre.Davant el xoc emocional que en aquest alumnat pot representar larribada a unentorn social i cultural completament nou, el centre preveu mesuresespecfiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte de lacomunitat educativa envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursosi estratgies adequats perqu, al ms rpidament possible, pugui seguir ambnormalitat el currculum i adquirir lautonomia personal dins lmbit escolar osocial.El centre dna una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de lallengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquestalumnat, i estableix els criteris metodolgics i els materials curriculars quefacilitin la integraci a les aules ordinries des del primer moment.Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme peratendre les necessitats educatives daquest alumnat, aix com els trets tcnicsde les formes organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin msapropiats.3.4.1. Acollida i integraciLacollida i la integraci escolar de tot lalumnat ha de ser una de les primeresresponsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionalsque hi treballen. 18 20. Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa a lalumnat nouvingut,correspon al centre educatiu: Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a labast, tant al centre com a lentorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs dintegraci escolar i social de lalumne/a al centre, assoliment dels aprenentatges Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats de lalumne/a (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials). El centre pot utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia dun traductor/intrpret quan lalumne/a i la seva famlia desconeguin les dues llenges oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup. Els centres educatius disposen dun espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informaci seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica. Fer lavaluaci inicial de lalumne/a utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci prvia, en la mesura que sigui possible. Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim. Garantir el trasps dinformaci al tutor/a i a lequip docent. Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar lorientaci escolar i/o laboral necessria.3.4.2. Aula dacollidaLaula dacollida ha desdevenir un punt de referncia i un marc de treball obertamb una constant interacci amb la dinmica del centre, que permet unaatenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de lallengua catalana i proporciona a lalumnat nouvingut una atenci adequada ales necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement deltreball del grup classe al qual estigui adscrit.La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci delsaprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, elfoment del treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positivessempre tenint com a punt de referncia ajudar els alumnes a accedir alscurrculums de totes les rees en les millors condicions possibles.s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les rees quelalumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la duradade lassistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Calla interacci amb la resta de lalumnat del grup classe per facilitar el seu procs 19 21. de socialitzaci. Cap alumne/a no ha destar totes les hores lectives a lauladacollida. Una opci recomanable seria que hi estigus la meitat del seu horarilectiu. El pas de lalumnat nouvingut a laula ordinria demana moltacoordinaci i una atenci educativa que incrementi progressivament elsaprenentatges normalitzats, per amb el suport suficient per assegurar lxitescolar.Pel carcter obert de laula els alumnes han de poder incorporar-shi enqualsevol moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci dunalumne o alumna a laula ordinria en el moment que es consideri ms adient.El nombre de mestres que interv a laula ha de ser redut.El recurs aula dacollida ha destructurar-se de manera flexible, en funci deles necessitats de lalumnat que ha datendre i tenint en compte la culturaorganitzativa de cada centre. Aix implica la possibilitat datendre alumnat engrups diversos en funci de la seva escolaritzaci prvia, la seva llenguadorigen o altres caracterstiques que puguin determinar necessitats educativesespecfiques diferenciades. Es recomana que el nombre mxim dalumnes quetreballa simultniament en cada grup se situ a lentorn dels 10 alumnes. simportant recordar que lusuari habitual de laula dacollida ha de ser lalumnatnouvingut que sha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer cursdeducaci primria.El professorat ha de tenir experincia docent i domini de les tecnologies de lainformaci i la comunicaci. Dentre aquest professorat el director/a del centrenomenar el tutor o tutora responsable. Si cal, es preveu un assessorament iun pla de formaci especfic per al professorat.El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment delalumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de lescompetncies bsiques de lalumnat que assisteix durant una part del seuhorari escolar a laula dacollida i per la coordinaci, a aquests efectes, amb eltutor o tutora daquesta aula.3.4.3. Adaptacions del currculum per a lalumnat nouvingutLaprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats delalumnat que, sense conixer-la, sincorpora als centres educatius deCatalunya. Per aix, a ms de les activitats docents dedicades directament alensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllarespecialment per facilitar-ne laprenentatge.Lespecificitat del procs daprenentatge daquest alumnat, sovint incorporatdurant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats,procedncies i processos descolaritzaci previs i especialment el fet decompartir el temps escolar entre laula dacollida o altres estructures de suport ilaula ordinria, fa necessria lelaboraci dun pla individualitzat. Vegeu elprotocol orientatiu al model Elaboraci de plans individualitzats per a lalumnatnouvingut en letapa deducaci primria.20 22. Aquest document ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicialde lalumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar iha destablir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procsdacceleraci del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporar-seplenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del seu grup classe dereferncia. I tot aix sha de fer tenint en compte la diversitat de lalumnat i lacoresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge ilaplicaci de criteris de coherncia pel que fa a la planificaci curricular de lesrees.Els plans individualitzats han dexplicitar les caracterstiques o situaci delalumnat, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments enqu es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci delsaprenentatges daquest alumnat. Cal preveure la dotaci dels suportsnecessaris amb tots els recursos del centre per a lalumnat amb unaescolaritzaci prvia deficient.3.4.4. Avaluaci de lalumnat nouvingutLavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat nouvingut sha de dur aterme amb relaci als objectius del seu pla individualitzat i a les adaptacionsrealitzades del currculum. Lavaluaci ha de ser contnua, amb observacisistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, integrant lesaportacions i les observacions efectuades en cada una de les rees.3.4.5. Professorat tutor de laula dacollidaEl tutor/a de laula dacollida ha de ser el referent ms clar per a lalumnatnouvingut, per la resposta que sofereix a aquest alumnat per a la seva plenaintegraci al centre s responsabilitat de tota la comunitat educativa.El tutor/a de laula dacollida ha de dur a terme, llevat de les adaptacionsespecfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents: Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci dels plans individualitzats i, si escau, de les adaptacions curriculars dacord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge. Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar processos i resultats. Aplicar metodologies iestratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la llengua. Facilitar, en la mesura que sigui possible, laccs de lalumnat nouvingut al currculum ordinari.21 23. Promoure la integraci de lalumnat nouvingut a les seves aules de referncia. Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el procs educatiu de lalumnat nouvingut. Coordinar-se amb els professionals especialistes dels serveis educatius. Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci. per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la coherncia educativa.3.4.6. Incorporaci dalumnat procedent de sistemes educatius estrangersLa incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers enqualsevol dels cursos de leducaci primria es far tenint com a referents laseva edat i els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observien el procs dacollida.3.5. Atenci a lalumnat que pateix malalties prolongadesLatenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment elsestudis en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitalsgenerals amb llits de pediatria, on sels oferiran activitats especfiquesadaptades al seu estat clnic i al temps destada.Lobjectiu s fomentar el desenvolupament integral, donar continutat al procsdaprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin rebut lalta mdica.Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne/apodr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldrgarantir que el tutor o tutora del centre on est matriculat faci el seguiment de laseva evoluci.La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal quelalumnat que pateix malalties prolongades pugui rebre atenci educativadomiciliria per part de professorat del Departament dEducaci.3.6. Leducaci bsica als centres deducaci especialNovetat1. CurrculumEl currculum que imparteixen els centres deducaci especial s el conjunt decapacitats, competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics icriteris davaluaci que formen part de les programacions del centre,incorporades al seu projecte educatiu, corresponents a les etapes de leducaciinfantil i de leducaci bsica. Els referents per al seu desenvolupament snels establerts amb carcter general al Decret 181/2008, de 9 de setembre, pelqual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci 22 24. infantil i el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci delsensenyaments de leducaci primria i al Decret 143/2007, de 26 de juny, pelqual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundriaobligatria.Per a la planificaci de les competncies i continguts dels aprenentatges lesprogramacions prenen com a referent principal el desenvolupament personal isocial, emocional, comunicatiu i cognitiu de lalumnat, prioritzant les habilitatsde comunicaci, lautonomia personal i les habilitats socials que afavoreixin laseva participaci en entorns socials i escolars normalitzats i que facilitin la sevavida familiar, el gaudi de loci i la cultura i la incorporaci posterior a entornslaborals i la transici a la vida adulta. Per a aquests alumnes cal adaptarlorganitzaci dels continguts de les rees i matries i la metodologia,especfica i personalitzada. Aquesta organitzaci pot ser diferent de la delscentres educatius ordinaris i adoptar, si escau lestructura dels mbits delsprogrames de diversificaci curricular deducaci secundria obligatria.En letapa deducaci secundria obligatria el centre elabora les concrecionscurriculars corresponents al tercer i al quart curs amb lestructura de programesde diversificaci curricular, dacord amb el que determina larticle 14 del Decret143/2007, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducacisecundria obligatria. Per als programes de diversificaci curricular per a latransici a la vida adulta vegeu el punt 4 daquest mateix apartat.Quan es considera que per al progrs dun alumne/a sn insuficients lesadaptacions de les programacions del centre deducaci especial o les mesuresde refor, el centre pot elaborar un pla individualitzat, dacord amb el quesestableix a lapartat "3.2.2 Plans individualitzats".2. AvaluaciLavaluaci de lalumnat que cursa les etapes de leducaci bsica obligatriaen els centres deducaci especial es regeix per les ordres EDU/296/2008 iEDU/295/2008, que determinen el procediment, els documents i els requisitsformals del procs davaluaci a leducaci primria i a leducaci secundriaobligatria respectivament.Els documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria sn elsque determinen els articles 8 a 14 de lOrdre EDU/296/2008; els quecorresponen a leducaci secundria obligatria sn als articles 18 a 23 delOrdre EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a lapartatde normativa del web: www.xtec.cat/edubib.Els resultats de les avaluacions de les rees i matries es referiran al progrsindividual de lalumne/a i, si el centre aix ho decideix, es podran consignar ambels termes satisfactori / no satisfactori, i, a lapartat dobservacions de lactadavaluaci, es resumir la informaci rellevant sobre la programaci o el plaindividualitzat de lalumne/a. Lavaluaci qualitativa recollir bsicament el graudassoliment de les capacitats i de les competncies bsiques. En lapartat demesures de suport shauran de fer constar els serveis i recursos interns de23 25. qu ha disposat lalumne/a, mentre que en altres es reflectiran els serveisexterns. En la documentaci oficial caldr emplenar, almenys, la informacirelativa a lltim cicle o curs en qu lalumne hagi estat avaluat, o la darreraavaluaci en cas de trasllat.En acabar leducaci bsica, el director del centre educatiu li ha dexpedir uncertificat descolaritzaci, on han de constar els anys descolaritzaci, les reesi matries cursades i, si escau, les qualificacions obtingudes.Si es preveu que un alumne/a, pel seu nivell de competncies bsiques, potobtenir el ttol de graduat/ada en educaci secundria obligatria, cal elaborarun pla individualitzat, que haur de recollir els criteris davaluaci per alassoliment dels objectius i continguts bsics de letapa. En lacreditaci caldrtenir en compte litinerari formatiu posterior i les capacitats i possibilitats delalumne/a.En cas que un alumne/a finalitzi letapa deducaci secundria obligatria en uncentre deducaci especial i, a criteri de la comissi davaluaci, assoleixi lescompetncies, objectius i continguts bsics de letapa, el centre deducaciespecial sollicitar a la Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxilleratautoritzaci per a lexpedici del ttol de graduat/ada en educaci secundriaobligatria. Amb aquests efectes, el centre trametr als serveis territorials i, a laciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, la sollicitud dexpedici de ttol,acompanyada de la cpia del document didentitat i duna cpia autenticada delexpedient acadmic de lalumne/a. La Direcci General de lEducaci Bsica iel Batxillerat dictar resoluci autoritzant lexpedici del ttol, previ informe de laInspecci dEducaci, i efectuar els trmits pertinents dacord amb el procsque sigui daplicaci.3. Escolaritzaci compartidaLescolaritat compartida dalumnat entre un centre deducaci especial i uncentre ordinari requereix la coordinaci entre els professionals dambdscentres que atendran lalumne/a. A fi de garantir la coherncia i lacomplementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, aquestsprofessionals, conjuntament amb lEAP, concretin en un pla individualitzatlatenci que es donar a lalumne/a prioritats educatives, emplaaments enqu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci i es facin elsajustaments horaris que correspongui. Correspon al director/a del centre onlalumne/a est matriculat aprovar el pla individualitzat. Tal com sestableix enlarticle 20.2 de la Resoluci EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qualsaproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centreseducatius per al curs 2010-2011, aquesta escolaritzaci no pot comportar eltrasllat de lalumnat entre els dos centres durant lhorari lectiu.Per fer el seguiment de levoluci daquests alumnes i del pla seu individualitzates crear una comissi integrada, almenys, per un professional de cada centrei el professional de lEAP corresponent. El coordinador/a del pla individualitzatser un/a mestre/a o un/a professor/a del centre on est matriculat lalumne/a.24 26. El professorat i els professionals dambds centres que atenguin lalumne/aaportaran la informaci sobre la seva evoluci i els seus aprenentatges.4. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta encentres deducaci especialA. FinalitatEls programes de transici a la vida adulta en centres deducaci especialtenen per finalitat afavorir que les persones amb un grau de discapacitat queafecta greument la seva autonomia i que segueixen aquests estudis adquireixincompetncies funcionals que els han de permetre participar, de la manera msplena i autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar laseva vida adulta. En aquests programes els continguts es treballen de manerafuncional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a cadascundels objectius.B. AlumnatPoden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzatsen centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i regularper adquirir les habilitats adaptatives necessries per tal de funcionar amb lamxima autonomia possible en la vida quotidiana.C. OrganitzaciAquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i mobilitzarrecursos didctics adequats a les caracterstiques personals i socials delsalumnes. Lactivitat educativa dels programes ha danar dirigida a facilitar lainclusi de lalumnat en entorns com ms normalitzats millor.Per a cada programa de diversificaci curricular per a la transici a la vidaadulta sha delaborar un projecte especfic que expliciti: a. Els mbits curriculars que es treballen i les seves programacions, ambels objectius, lorganitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment iavaluaci de lalumnat. b. La distribuci horria de les activitats de lalumnat, i els professionalsque les impartiran. c. Un pla individualitzat per a cada alumne/a en qu es concreti: La prioritzaci dobjectius per afavorir lassolimentde competncies dautonomia i iniciativa personal. Les adaptacions de lentorn que shan de considerar. Els suports previstos.25 27. d. La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha dincloure: Informaci i contrast amb les seves aportacions. Assessorament sobre recursos a labast. Valoraci de les expectatives familiars. Orientaci per preparar un pla de futur. Periodificaci del seguiment.D. Acci tutorialLacci tutorial sobre els joves que segueixen aquests programes ha de serconstant en el decurs del procs educatiu i sha de caracteritzar per: a. Identificar les manifestacions de lalumne/a i orientar-les degudament. b. Donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin una millorrelaci amb lentorn. c. Potenciar all que pot ajudar lalumne/a a identificar-se millor com apersona adulta. d. Collaborar i cooperar amb les famlies en lorientaci de la vida adultade lalumne/a un cop finalitzi la seva escolaritzaci.E. Seguiment i avaluaciEl seguiment i lavaluaci de lalumnat en aquests programes shan de dur aterme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte levolucifuncional de cada alumne/a amb relaci al seu pla individualitzat i amb relacials assoliments de les competncies generals que preveu el programa.5. Suport a lescolaritzaci inclusiva dalumnat amb discapacitat en centresordinarisEn el marc del que estableix larticle 81.4 de la Llei deducaci i el Pla dacci2008-2015 Aprendre junts per a viure junts, els centres deducaci especialpodran dur a terme, en coordinaci amb els serveis educatius, accions iprogrames especfics de suport a lescolaritzaci inclusiva dalumnat ambdiscapacitat en centres educatius ordinaris.4. Programes educatiusNovetatA partir de lexperincia del seguiment de diversos projectes que shan anatdesenvolupant aquests darrers cursos i en els quals han participat i participencentres de les diverses etapes que conformen el sistema educatiu, elDepartament dEducaci estableix programes educatius.26 28. Un programa educatiu s una lnia dactuaci, sustentada en recursos diversos,que el Departament dEducaci posa a disposici de tots els centres del ServeidEducaci de Catalunya. Cada programa educatiu gira a lentorn dunadeterminada temtica que, pel seu carcter transversal i fonamental, impregnaactuacions molt diverses que es deriven de la gesti dun centre educatiu, tantdes del punt de vista curricular com organitzatiu.El Departament dEducaci disposa, per al curs 2010-2011, dels segentsprogrames educatius: Biblioteca escolar. Pla dimpuls a les terceres llenges. Coeducaci. Educaci per a la salut. Educaci ambiental i per a un desenvolupament sostenible.Des de la coordinaci de cada programa, el Departament dEducaci: Estableix les lnies orientatives generals que donin coherncia a les diverses actuacions del Departament relacionades amb la temtica del programa. Facilita recursos als centres que vulguin desenvolupar accions relacionades amb el programa: materials diversos, ofertes de formaci, possibilitat de participar en xarxes de centres Coordina les relacions amb altres departaments o institucions que tinguin a veure amb la temtica del programa.Programa deducaci ambiental i per a un desenvolupament sostenibleEl Departament dEducaci promou el programa deducaci ambiental per talque cada centre, dacord amb el seu projecte educatiu, pugui incorporar elsprincipis, valors i prctiques del desenvolupament sostenible des de tots elsmbits de la vida escolar i adreat a tota la comunitat educativa.Els objectius del programa sn: Millorar la gesti i lorganitzaci del centre fonamentant-les en la participaci i la comunicaci, incorporant valors com la cooperaci, la solidaritat i la tolerncia en tots els nivells de discussi i de decisi. Repensar el currculum en el centre, plantejar lestudi dels fenmens socials i naturals tenint en compte la seva complexitat, aix com integrar en el treball a laula els coneixements, les eines i els recursos27 29. experimentals i de comunicaci, el treball cooperatiu i els valors que situen cada alumne en el seu entorn, des del ms proper al ms lluny. Treballar per aconseguir una gesti sostenible del centre pel que fa a consum de recursos, gesti de residus, etc., en tots els mbits i espais de la vida escolar: aules, menjadors, patis, consergeria, secretaria, etc., tot afavorint lextensi dels hbits i conductes sostenibles a tota la comunitat escolar. Incorporar com un objectiu fonamental dels centres participants en el programa el coneixement de lentorn proper, tant natural com social, tot plantejant la collaboraci entre lescola i les institucions i altres organismes per tal de contribuir a la formaci duna ciutadania activa.Aquests objectius sn compartits amb altres institucions, com sn elDepartament de Medi Ambient, a travs del Programa dEscoles Verdes, i lesAgendes 21 escolars de molts Ajuntaments, a travs de la XESC (XarxadEscoles per la Sostenibilitat de Catalunya).Lequip del programa dEducaci Ambiental s situat al CESIRE CDEC,passeig de la Vall dHebron 64-70, 08023 Barcelona, 934176770,ambiental@xtec.cat.5. Avaluaci de centreLavaluaci s una eina per al coneixement i la millora constant del serveieducatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que shi obtenen, elconjunt dactuacions davaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofunditi interrelacionat de la realitat educativa. Lavaluaci ha de permetre relacionarels resultats amb els processos densenyament i aprenentatge, la gesti delsrecursos i els objectius que el centre es proposa, dacord amb lescaracterstiques del context en qu es desenvolupa lacci educativa.Lavaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions quecontribueixi a lincrement de la qualitat educativa que rep lalumnat.El pla davaluaci del Departament dEducaci inclou la planificaci i laplicacide tota lactivitat avaluativa que, dacord amb el ttol XI de la Llei deducaci, esfa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu, avaluaci deprogrames, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva, de la funcidocent, aix com la planificaci i laplicaci de lavaluaci de centre des dunaperspectiva que integra lavaluaci interna i lavaluaci externa.Les estratgies davaluaci de centre que actualment sapliquen de maneraprioritzada sn lavaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre.Lavaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt,tot i que no implica lavaluaci detallada de tots els aspectes. Aquestaavaluaci proporciona una visi panormica del centre. Es podr aplicar encentres que ho sollicitin o b en aquells que el Departament dEducacidetermini. 28 30. Laplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t duesfinalitats essencials: proporcionar informaci til als centres educatius per a laseva millora i facilitar informaci al Departament dEducaci perqu puguidecidir i aplicar poltiques educatives ms eficients.Els indicadors de centre faciliten informaci mesurable dun conjunt acotat devariables educatives que sactualitza cada curs escolar i que permet analitzarlevoluci del centre i fer valoracions comparatives. Dels indicadors de centre,cal destacar el seu carcter sinttic. Mentre que lavaluaci global diagnsticaaporta informaci sobre la situaci del centre com a punt de partida perplantejar millores, els indicadors de centre aporten informaci que permet alcentre controlar el procs, conixer si va en la direcci adequada peraconseguir les fites proposades i fer, si escau, els reajustaments necessaris.Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, deprocessos i de recursos, si b en el seu nivell daplicaci ms redut (indicadorsde nivell 1) no es consideren els processos. Els indicadors de centre tambinclouen els resultats de les proves davaluaci de leducaci primria (6 curs)i els de la prova diagnstica a lalumnat del cinqu curs de primria. Lainformaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzarlevoluci del centre com per interpretar, explicar i millorar els processosdensenyament i aprenentatge i els seus resultats.Durant el curs 2008-2009 es va iniciar laplicaci generalitzada dels Indicadorsde centre. Laplicaci daquests indicadors cada curs permet disposardinformaci acumulada per valorar si les millores sn consistents.Tots els centres han de tenir elaborat i aprovat pel consell escolar el propi pladavaluaci, que sha demmarcar en el projecte educatiu i ha de prendre enconsideraci la valoraci del pla davaluaci anterior.6. Programaci general anual del centreEls centres educatius han dexplicitar en la programaci general anual elsobjectius del curs escolar, les actuacions que es duran a terme per assolir-los,els recursos i els responsables, els mecanismes de seguiment de la sevaimplantaci i els criteris per a lavaluaci dels resultats.La programaci general anual del centre sha de sotmetre a laprovaci delconsell escolar. Les eventuals revisions i modificacions que resultin de la sevaactualitzaci peridica shan de comunicar tamb al consell escolar.7. Programacions didctiques NovetatEls centres han delaborar, dacord amb el seu projecte educatiu i el currculumestablert, les programacions didctiques, que complementen el projecteeducatiu de centre.La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada alalumnat de cada cicle de letapa i comporta la concreci, distribuci i29 31. temporitzaci al llarg de cada cicle dels objectius, continguts i criterisdavaluaci i de la relaci daquests elements amb les competncies bsiques.Aix mateix, tamb shan de prendre decisions en relaci amb les opcionsmetodolgiques, organitzatives i datenci a la diversitat de tot lalumnat i ambles connexions entre les diferents rees curriculars.El Departament dEducaci contribueix al desenvolupament del currculumafavorint lelaboraci de models oberts de programaci docent i de materialsdidctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat.La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per tal demodificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui. Tamb s til per a lequipde mestres, ja que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenirconstncia del que es treballa amb lalumnat de manera simultnia i poderestablir connexions entre les diferents rees i projectes. Aix mateix, permet ferel seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cicles i garantir lacontinutat educativa quan es produeixen canvis en lequip docent.Correspondr normalment als equips docents de cicle elaborar, revisar iactualitzar les programacions i les unitats didctiques de les diferents rees, elprojecte interdisciplinari de cicle i les possibles adaptacions de la programaciordinria de laula tenint en compte les caracterstiques de lalumnat. Aquestatasca sha de fer cada curs, amb les prioritzacions que cada centre estableixi, isha de relacionar amb els processos davaluaci dels aprenentatges delalumnat, de les mateixes programacions i de la seva aplicaci prctica a lesaules.Per a leducaci infantil es disposa dorientacions i dinformaci complementriaper a lelaboraci de les programacions al web Currculum i organitzaci, aEnsenyaments > Educaci infantil > Orientacions: El desplegament del currculum i la programaci al segon cicle de leducaci infantilPer a leducaci primria es disposa dorientacions i dinformacicomplementria per a lelaboraci de les programacions al web Currculum iorganitzaci, a Ensenyaments > Educaci primria > Orientacions: Desplegament del currculum a leducaci primria Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a leducaci bsica Com vivien els nostres avis i vies quan eren infants? Les pertorbacions en el medi: el cas dels incendis forestals30 32. II. Organitzaci del currculum8. Normativa daplicaci NovetatSegon cicle de leducaci infantilPer a lorganitzaci del currculum seran daplicaci el Decret 181/2008, de 9 desetembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon ciclede leducaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008), i lOrdreEDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisitsformals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGCnm. 5505, de 13.11.2009).Educaci primriaPer a lorganitzaci del currculum seran daplicaci el Decret 142/2007, de 26de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaciprimria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), i lOrdre EDU/296/2008, de 13 dejuny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisitsformals del procs davaluaci en leducaci primria (DOGC nm. 5155, de18.6.2008).9. Aspectes prioritaris9.1. Competncies bsiques. Proves davaluaciNovetatEn leducaci primria cal prioritzar lassoliment de les competncies bsiquesque afavoreixen lautonomia necessria per a laprenentatge i per aldesenvolupament personal i social. En lannex 2 del Decret 142/2007, de 26 dejuny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria(DOGC nm. 4915, de 29.6.2007), sestableixen les competncies bsiques,que sn les mateixes per a tot lensenyament obligatori.Leficcia en lassoliment de les competncies bsiques depn duna bonacoordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars; delorganitzaci de lequip docent; de la participaci de lalumnat en la dinmicadel centre i en el mateix procs daprenentatge; de la complementaci deltreball individual i el treball cooperatiu; de ls de determinades metodologies irecursos didctics; de lacci tutorial amb atenci especial a les relacions ambles famlies, i, finalment, de la planificaci de les activitats complementries iextraescolars.En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectiusque garanteixen lassoliment de les competncies bsiques i determinarlatenci que cal donar, des de cada una de les rees, a les competncies quetenen un carcter ms transversal.El web Currculum i organitzaci, a mbits > Competncies > Competnciesbsiques, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a lamillora de ladquisici de les competncies bsiques dels alumnes.31 33. En el curs 2010-2011 les proves davaluaci de leducaci primria (6 curs)saplicaran els dies 4 i 5 de maig de 2011. Per aquest motiu, el centre noprogramar per als alumnes de 6 curs cap activitat que shagi de fer fora delcentre durant aquests dies. Hi ha informaci complementria a la pgina webdel Departament dEducaci creada a aquest efecte: Prova davaluaci de siscurs deducaci primria - Departament dEducaci.Aix mateix, en la primera quinzena doctubre de 2010 saplicar a lalumnat delprimer curs del cicle superior la prova davaluaci diagnstica que preveu laLOE en larticle 21.9.2. Educaci infantil NovetatEl currculum del segon cicle de leducaci infantil presenta una estructuracidel desenvolupament de les capacitats que ha dassolir lalumnat organitzant-les en quatre eixos: aprendre a ser i actuar duna manera cada vegada msautnoma; aprendre a pensar i a comunicar; aprendre a descobrir i a teniriniciativa; i aprendre a conviure i habitar el mn. Aquests quatre eixos tenencontinutat a leducaci primria mitjanant les competncies bsiques.En el currculum les finalitats de letapa es concreten en les capacitats que hadassolir lalumnat. Ms enll de ladquisici de determinats coneixements ihabilitats, les capacitats impliquen la possibilitat dutilitzar aquestsconeixements i habilitats, de manera transversal i interactiva en contextos isituacions diferents.Per aconseguir lassoliment de les capacitats, s convenient que la intervencidels mestres sigui eminentment activa i que sorienti a estimular experincies ipotenciar els processos maduratius, amb els recursos que siguin ms adequatsi en concordana amb els nivells evolutius respectius i el context socioculturaldels infants.Lacci educativa respectar els segents principis bsics: tenir en compte les diverses maneres daprendre de lalumnat; adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar duna manera adequada els continguts que es pretn que els nens i nenes aprenguin; potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap, per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia i responsabilitat; posar els mitjans necessaris perqu cada infant se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci. 32 34. En la programaci del primer trimestre del curs, les escoles han de preveure larealitzaci dentrevistes entre la persona tutora del darrer curs de leducaciinfantil i la del primer curs del cicle inicial de leducaci primria per tal decompletar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.9.3. Educaci primriaNovetatEn leducaci primria, el currculum centrat en les competncies bsiquespretn aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges totimpulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, el fet de partir deles competncies afavoreix que lalumnat posi en relaci els diversos tipus decontinguts i els utilitzi de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I,en tercer lloc, les competncies orienten el professorat, en permetre identificarels continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i,en general, donen una pauta per a les decisions relatives al procsdensenyament i aprenentatge.En el desplegament del currculum es consideren especialment rellevants elsaspectes segents: el desenvolupament de lautonomia personal, la coresponsabilitat i la independncia personal en un entorn digualtat de drets i doportunitats entre dones i homes, el desenvolupament de la llengua oral, laprenentatge de la lectura i lescriptura, lestmul de la lectura per a lenfortiment de la comprensi lectora, el desenvolupament de lexpressi escrita, el desenvolupament de competncies matemtiques, la potenciaci de les llenges estrangeres.En cada cicle de leducaci primria es far, com a mnim, un treball o projecteinterdisciplinari de caire competencial, sobre un aspecte de la realitat, ambactivitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees.10. Tecnologies per a laprenentatge i el coneixementLes tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiplesrecursos per a lacci didctica i per a laprenentatge de lalumnat, i esdevenenun element de motivaci, de dinamitzaci, dadquisici de les competnciesbsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en elsprocessos densenyament i daprenentatge, s a dir, tecnologies per alaprenentatge i el coneixement (TAC).33 35. Internet ofereix nombroses possibilitats de disposar de recursos apropiats a lesdiverses matries del currculum amb una mplia gamma de contextosdidctics i daprenentatge. En concret, el Departament dEducaci, des delsportals XTEC, edu365 i edu3.cat, facilita informaci, recursos, materials ienllaos dinters, triats i actualitzats per a laplicaci de les TIC al currculum.10.1. La planificaci de ls de les tecnologies per a laprenentatge i elconeixement: el Pla TAC de centreLa integraci plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar comun procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seusintegrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu,organitzatiu i tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi demanera harmnica, s necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini.Se suggereix el Pla TAC de centre com a instrument per formalitzar lagovernana de la tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del projecteeducatiu. Amb aquest Pla TAC: Sassignen responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre. Es concreten les necessitats dassessorament i formaci. Es planifiquen el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatius, administratius i comunicatius. Es fa el seguiment i lavaluaci dels usos curriculars de les TAC. Es defineixen les prioritats per a la dotaci dels recursos tecnolgics. Es vetlla pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment en all que sestableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI). Sestableix la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).A ladrea http://www.xtec.catrecursostacplatac.pdf shi pot trobar undocument amb orientacions sobre el tema, elaborat pel DepartamentdEducaci.10.2. Projecte eduCAT 1x1NovetatEl Departament dEducaci ha engegat el curs 2009/2010 el projecte eduCAT1x1, que enllaa amb el programa dmbit estatal Escuela 2.0, amb lobjectiude dotar els alumnes i els docents amb ordinadors personals i equiparadequadament les aules, tot garantint la seva connectivitat a Internet.Daquesta manera es vol potenciar ls de materials en format digitaldisponibles a la xarxa. Daquest objectiu sen deriven altres fites, situades totes 34 36. ms enll dels aspectes purament tecnolgics: (i) innovar els plantejamentsdidctics dels centres, i facilitar els enfocaments competencials; (ii) afavorirlxit educatiu de lalumnat; (iii) enfortir lautonomia dels centres i (iv) reduir lesdespeses en materials curriculars que han de fer les famlies.La Resoluci EDU/28/2010, d11 de gener, dna publicitat al Conveni decollaboraci entre el Ministeri dEducaci i lAdministraci de la Generalitat deCatalunya mitjanant el Departament dEducaci per a laplicaci del programaEscola 2.0, a travs del projecte eduCAT 1x1. En aplicaci de lesmentatconveni, s previst: Transformar gradualment en aules digitals totes les aules de 5 i 6 deducaci primria i de 1r i 2n dESO, amb les dotacions corresponents dordinadors per a s personal dalumnat i de professorat. Dur a terme les pertinents accions formatives del professorat, dacord amb les necessitats del sistema. Posar a disposici dels docents continguts educatius digitals i dotar cada centre dun espai virtual propi a la xarxa.11. Ensenyament de la religiDacord amb la normativa vigent, lensenyament de la religi t carcter optatiuper als alumnes i s doferta obligatria per als centres.Per a lalumnat de leducaci primria ser daplicaci all que es disposa en elDecret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci delsensenyaments de leducaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007). Elscentres educatius adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat,els pares i mares o tutors legals del qual no hagin optat perqu cursinensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi que lelecciduna o altra opci no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci encap cas no comportar laprenentatge de continguts curriculars associats alconeixement del fet religis, ni a qualsevol rea de letapa. Els criterisorganitzatius que el centre segueixi seran coneguts per pares, mares o tutorslegals i estaran inclosos en el projecte educatiu del centre.La manifestaci de lopci per rebre lensenyament de la religi s totalmentvoluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativaalternativa. El centre oferir la possibilitat doptar per rebre ensenyament de lareligi a lalumnat de nou ingrs, dacord amb el model Declaraci sobrelopci per rebre lensenyament de la religi o latenci educativa alternativa pera lalumnat de nou ingrs en el centre.La petici de plaa en un centre privat amb carcter propi que expressi unaconfessi religiosa s una manera doptar per la formaci religiosa i moral queshi imparteix. No obstant aix, les famlies poden sollicitar a la direcci delcentre que els seus fills o filles rebin atenci educativa alternativa.35 37. Els pares, mares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, podenmodificar lopci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre durant eldarrer trimestre del curs anterior.Quan, havent-hi alumnes que ho sollicitin, no hi hagi mestres a la plantilla delcentre habilitats per impartir lrea de religi, el centre ho comunicar alsserveis territorials i, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, a fi que espugui fer arribar la petici als responsables de la confessi religiosacorresponent.12. Avaluaci i promoci de lalumnatNovetatEn el segon cicle de leducaci infantil, el procediment davaluaci de lalumnat iels documents i requisits formals del procs es regulen per lOrdreEDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisitsformals del procs davaluaci del segon cicle de leducaci infantil (DOGCnm. 5505, de 13.11.2009).En leducaci primria, el procediment d