Programa d’educació per a la salut dirigit als...
16
Programa d’educació per a la salut dirigit als escolars de segon i tercer curs d’Ensenyament Secundari Obligatori.
Transcript of Programa d’educació per a la salut dirigit als...
Programa d’educació per a la salut dirigit als escolars de segon i tercer
curs d’Ensenyament Secundari Obligatori.
2
Continguts
JUSTIFICACIÓ .................................................................................................................... 3
Salut mental i educació per a la salut ........................................................................... 3
Salut mental, adolescència i drogoaddicció. Factors de risc. ....................................... 4
L’estigmatització de la persona amb trastorns mentals. Imatge i rols socials ............. 6
OBJECTIUS ......................................................................................................................... 7
Objectiu general ........................................................................................................... 7
Objectius específics ...................................................................................................... 7
METODOLOGIA ................................................................................................................. 7
Continguts ..................................................................................................................... 8
Concepte de malaltia mental ................................................................................... 8
Causes de la malaltia mental .................................................................................... 8
Prevenció de les malalties mentals .......................................................................... 9
Àmbits de treball de la prevenció: Factors relacionats amb l’adquisició d’hàbits
saludables. ................................................................................................................ 9
Desestigmatització de les persones amb trastorns mentals. ................................... 9
CONTACTE....................................................................................................................... 10
ANNEXES ......................................................................................................................... 10
1. Descripció unitats recinte residencial. ................................................................ 10
2. Descripció dels recursos comunitaris .................................................................. 10
3. Qüestionari satisfacció per als alumnes .............................................................. 10
4. Qüestionari avaluació per al centre docent ........................................................ 10
Annex 1: Descripció unitats recinte residencial. ........................................................ 11
Annex 2: Qüestionari satisfacció per als alumnes. ..................................................... 12
Annex 3: Qüestionari avaluació per als centres docents. .......................................... 14
Annex 4: Full de sol·licitud de participació en el programa de visites escolars a l’Àrea
de Salut Mental de GESMA......................................................................................... 15
BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 16
3
JUSTIFICACIÓ
Salut mental i educació per a la salut
Des de 1948, data de la seva constitució, la OMS trenca amb els conceptes de salut de
caràcter negatiu “absència de malaltia” dominants fins a llavors, i defineix la salut com
“un estat de complet benestar físic, mental i social”, incorporant el sentit holístic,
positiu i subjectiu de la salut.
La salut mental positiva és un “estat de benestar en el qual l'individu és capaç de
desenvolupar les seves habilitats, plantar cara a les situacions quotidianes d'estrès,
treballar de forma productiva i fructífera a més de contribuir en la seva comunitat”. La
salut mental positiva potencia la cohesió social i el capital social, millora la pau i
estabilitat en l'entorn, contribueix al desenvolupament econòmic de la societat i és un
dels principis que comparteixen les democràcies europees. Els trastorns mentals i de
conducta així com la mala salut mental estan presents en totes les edats, en diferents
cultures i grups poblacionals. Un de cada quatre europeus sofrirà algun trastorn
mental almenys en una ocasió al llarg de la seva vida. El cost dels problemes de salut
mental s'ha estimat entre el 3 al 4% del producte nacional brut. La promoció de la salut
mental i la prevenció dels trastorns mentals poden constituir una estratègia efectiva
per a reduir la càrrega del trastorns mentals, i a més han demostrat que contribueixen
a promoure la salut i el desenvolupament econòmic i social.
La promoció de la salut mental té com objectius protegir, promoure i mantenir el
benestar emocional i social i crear les condicions individuals, socials i ambientals que
permetin el desenvolupament psicològic i psicofisiològic òptim, així com potenciar la
salut mental respectant la cultura, l'equitat, la justícia social i la dignitat de les
persones. Les iniciatives impliquen als individus (aquells en risc de patir trastorns
mentals, els quals els pateixen o els quals estan recuperant-se d'ells) en el procés
d'aconseguir una salut mental positiva, de millorar la qualitat de vida i estrènyer les
distàncies en les expectatives de salut entre països i grups.
La prevenció de les malalties mentals i dels trastorns del comportament és una tasca
complicada, ja que és difícil aïllar factors de risc específics. La gènesi d'aquest grup de
malalties és, en general, multifactorial, el que complica el disseny dels programes de
prevenció.
D’altra banda, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'educació per a la
salut com: “Activitats educatives dissenyades per a ampliar el coneixement de la
població en relació amb la salut i desenvolupar els valors, actituds i habilitats personals
4
que promoguin salut”;“Diferents formes d'educació dirigides a grups, organitzacions i
comunitats senceres que poden servir per a conscienciar a la gent sobre els
determinants socials, ambientals i econòmics de la salut i la malaltia i possibilitar
l'acció social i la participació activa de les comunitats en processos de canvi social
respecte a la seva salut”
Entenem que l'educació i la salut són dos pilars bàsics del desenvolupament vital de
cada persona i factors molt importants per a arribar al benestar individual, són sens
dubte dos motors potents de desenvolupament i evolució positiva de la comunitat; així
podem afirmar que a majors indicadors d'educació i de salut major progrés, major
desenvolupament, major benestar individual i col·lectiu. L'Educació per a la Salut (EpS)
aglutina aquests valors enfocant aquesta unió cap a l'assoliment d'una major salut tant
individual com de la comunitat.
En relació amb les prioritats en educació per a la salut, la política de Salut 21 per a la
regió europea de la OMS, Salut per a tots en el segle XXI 1999, emfatitza la necessitat
de la prevenció i promoció de salut per a guanyar salut en aquest segle, i cita com
àrees prioritàries d'intervenció, entre d’altres, la prevenció i control dels trastorns
mentals, la promoció d'estils de vida saludables (alimentació sana, exercici físic, salut
sexual, no fumar), la reducció de danys derivats de l'alcohol, les drogues i el tabac i
l’abordatge de les transicions vitals, fent especial èmfasi en l'equitat i el treball
multisectorial.
Els nens passen molt del seu temps en el col·legi, el que converteix a l'escola en un
entorn potencialment eficient per a arribar al nen i adolescent i influir en el seu
comportament, salut mental i desenvolupament. Per tant, podem concloure que és el
camp de l'escola, on més eficaç i eficient és l'Educació per a la Salut.
Salut mental, adolescència i drogoaddicció. Factors de risc.
L'etapa adolescent significa tant un desencontre definitiu amb la infantesa com una
incompleta trobada amb la vida adulta. L'adolescent es troba o vol trobar-se amb el
més íntim, amb el que li constitueix; és un autèntic principiant, en el sentit que Husserl
donava al terme atribuint-se'l als filòsofs. Igual que els filòsofs s'embarquen en la tasca
d'escodrinyar el sentit, els adolescents desitgen trobar un sentit a la realitat que els
constituïx. També és una etapa de desencontres, i les instàncies que abans
socialitzaven es mostren caduques i fins a supèrflues. Cal construir una nova
identificació. En la canviant societat en la qual vivim, els adolescents es troben sovint
amb reptes nous, no sempre fàcils d'elaborar, ni per a ells ni per a les seves famílies, ni
per als seus educadors. Els canviants models familiars, l'accés a noves xarxes de
comunicació, el debatut poder dels mitjans d’informació i comunicació en l'educació i
5
en la vida dels ciutadans, l'evolució dels rols de gènere tradicionals i un llarg etcètera,
fan que sovint es generi un gran desconcert sobre el que significa l’abordatge
d'aquesta etapa de la vida en la nostra societat. El sociòleg Enrique Gil Calvo es refereix
a “la metamorfosi sense fi” fent un interessant paral·lelisme entre el que seria
l'esdevenir de la nostra actual societat, en continu canvi, i el període adolescent també
en contínua metamorfosi.
Els trastorns mentals són de naturalesa multi causal, però cap de les causes possibles
s’ha demostrat com definitiva, i els estudis i investigacions científiques continuen el
seu camí. El més clar és que determinades circumstàncies personals, socials, familiars,
són importants en l’aparició i evolució de la malaltia. Es parla de vulnerabilitat
biològica com causa predisposicional, i que l’adolescent portador d’aquest tipus de
vulnerabilitat i amb una personalitat especial, davant situacions estressants puntuals o
continuades en el temps, pot emmalaltir. Així doncs, els inicis en el consum de drogues
coincideixen amb els moments de màxima fragilitat de les persones: la pubertat i la
joventut, que són els períodes més habituals on apareixen els trastorns mentals, de
vegades emmascarats sota queixes somàtiques, fracàs escolar o trastorns de conducta.
Trastorns com l'esquizofrènia sovint debuten durant l'adolescència.
Segons el Document elaborat al juny del 2002 per un grup d'experts per al Ministeri de
Sanitat sobre la Salut en els Joves, “L'edat mitja d'inici al consum d'alcohol se situa en
els 13,6 anys. Els majors increments es produeixen entre els 14 i 15 anys, el que situa a
aquest grup en una edat crítica en l'expansió d'aquest hàbit”. Així mateix, diversos
estudis europeus recents demostren que entre un 17% i un 22% dels joves menors de
18 anys sofreixen problemes de desenvolupament, emocionals i de conducta. L'ús de
drogues il·lícites, especialment la marihuana, és un important factor de risc causal,
generalment acceptat, per al desenvolupament de la psicosi.
D’altra banda, la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) ha constatat un
rebrot de determinades malalties mentals lligades al consum de drogues, com
l'esquizofrènia i el trastorn bipolar. Segons un estudi sobre la percepció social dels
problemes de drogues realitzat a Espanya a 2004, a partir de 1.700 entrevistes a
persones de 15-65 anys, el consum de substàncies tòxiques potència o estimula
patologies latents, les complica i fa més difícil el seu tractament. A més, els
consumidors de cocaïna o pastilles que estan en el “límit poc precís” del que s'entén
per normal o anormal, donen amb més facilitat el salt cap a una patologia mental. La
societat espanyola és “molt permissiva” amb les drogues, el consum de les quals “es
banalitza cada vegada més”, i de forma molt especial el del cannabis. Segons l'estudi,
comença a ser el paradigma de «producte natural», «dóna bon rotllo», «no enganxa» i
se li afegeix a més una virtut «ecològica». Ocupa l'últim lloc de la jerarquia de drogues
6
perilloses, per sota de l'alcohol i fins i tot el tabac. L'heroïna continua sent la droga
amenaçadora per antonomàsia, seguida de la cocaïna i l'èxtasi.
L’estigmatització de la persona amb trastorns mentals. Imatge i
rols socials
L'adequada assistència a les persones amb malalties mentals greus troba importants
barreres per a la seva implantació i el desenvolupament. Un d’aquests factors és
l'estigma i la discriminació a la qual es veuen sotmesos els pacients. L'origen, en últim
terme, de la discriminació, és el prejudici. Amb aquest terme es defineix l'actitud que
reflecteix la disposició de les persones per a actuar d'una forma negativa o positiva cap
a l'objecte del perjudici, sense analitzar si existeix alguna raó que justifiqui aquest
comportament. En la nostra societat existeix un prejudici negatiu sobre els malalts
mentals, basat en estereotips assumits i compartits de forma acrítica. Conseqüència
particularment negativa dels estigmes i prejudicis, la discriminació determina que
individus o grups d'una societat privin a uns altres dels seus drets o beneficis per la
seva causa. Tal és el cas dels malalts mentals, als quals la discriminació, basada en
atribucions sobre les seves suposades característiques, l'etiquetatge desfavorable i la
culpabilització per part de la societat, reporta un desavantatge que s'afegeix a la
directament derivada de la seva malaltia,
Una part essencial de l'estigma i la discriminació sorgeix de l'atribució al malalt mental
d'una propensió a la violència. La identificació entre pacient psiquiàtric i conducta
violenta imprevisible és bàsica en el manteniment de l'estigma i les actituds negatives
de la població. Aquesta identificació comporta dos sistemes d'equivalències excessius.
D'una banda, la criminalització de la malaltia mental, de manera que es defineix com
“Bogeria”, i aquesta s'assimila a la violència. La idea que la violència és una
conseqüència obligada de la malaltia mental està molt estesa entre la població i és una
causa molt important del rebuig social mostrat cap a les persones afectades (i cap a
alguns serveis comunitaris que les atenen). Per a combatre-la és necessari abordar
seriosament una sèrie de qüestions:
1. Són els malalts mentals violents?
2. Tenen un major risc de comportar-se de forma violenta que la població
general?
3. Representen un risc per a la seguretat de la població?
La realitat sobre la relació entre la malaltia mental i la malaltia mental greu és que les
persones que pateixen aquestes patologies poden cometre actes violents de forma
impredictible, de forma molt esporàdica i infreqüent. Ara bé, la majoria de les
persones amb trastorn mental greu no es comporten de manera agressiva o violenta.
7
És més freqüent que siguin víctimes de la mateixa, fins al punt que segons estudis
recents la freqüència que els malalts mentals sofreixen actes violents o delictius
multiplica per 14 la taxa de la població general (Teplin, 2005). Els factors que s'associen
de forma més constant al risc de conducta violenta són la coexistència amb l'abús
d'Alcohol i Drogues, l’ incompliment del tractament i els antecedents de conducta
violenta (Stuart, 2003).
Per tot això resulten de gran importància les campanyes informatives i de
sensibilització sobre la Malaltia Mental per a joves i educadors; són necessàries per a
acabar amb mites i prejudicis, acostar-li als joves una realitat desconeguda, així com
facilitar informació sobre els recursos apropiats dels quals disposar de cara a afrontar
una malaltia mental.
Resulta important destacar que la informació que es presentarà sobre la malaltia
mental ajudarà als educadors a conèixer-la millor i col·laborar en la detecció de
símptomes que poden ajudar a iniciar un tractament adequat precoçment.
OBJECTIUS
Objectiu general
Informar i sensibilitzar als joves sobre la malaltia mental.
Objectius específics
1. Augmentar la conscienciació i els coneixements dels joves sobre la malaltia
mental.
2. Millorar l'actitud dels joves cap a aquelles persones que pateixen una malaltia
mental i cap a les seves famílies, fent explícit el perfil de l’usuari del recinte
residencial i ses seves particularitats, i contrarestant els mites vigents
mitjançant la informació.
3. Proporcionar eines de prevenció dels trastorns mentals incidint en els factors
de risc més freqüents, principalment els relacionats amb el consum de tòxics
durant l’adolescència.
METODOLOGIA
El centre ofereix una disponibilitat de 50 alumnes, que es repartiran en dos grups de
25.
La metodologia és del tipus activa-participativa, i abasta les següents accions:
8
1. Visita guiada a diferents unitats del recinte (Annex 1)
2. Breu explicació del perfil d’usuari a les diferents unitats, i les intervencions
terapèutiques que es duen a terme. Aclariment dels dubtes que sorgeixin
durant la visita.
3. Taller informatiu sobre l’ imatge social de la persona amb trastorns mentals i la
relació entre trastorn mental i abús de substàncies, des d’una perspectiva
psicosocial, familiar i fins i tot genètica, posant l’accent en les relacions
personals i grupals: Família, amics, àmbit escolar, adults, tot amb suport de
mitjans audiovisuals. Debat posterior sobre aquests temes.
4. Al finalitzar, els alumnes complimentaran un qüestionari de satisfacció.
5. La durada total de la visita serà de dues hores.
6. El docents complimentaran també un qüestionari i el remetran a GESMA per
correu.
Continguts
Concepte de malaltia mental
Les malalties mentals són una alteració dels processos cognitius y afectius del
desenvolupament, considerat com anormal respecte al grup social de referència del
que prové l’individu.
Aquesta alteració es manifesta amb trastorns del raonament, del comportament, de la
facultat de reconèixer la realitat i adaptar-se als diferents entorns i situacions de la
vida.
Les malalties mentals estan relacionades amb els canvis de caràcter i emocions.
Causes de la malaltia mental
Podem dir que la causa del debut d’una malaltia mental, degut a la seva naturalesa
única i diferenciada d’altres malalties, és multifactorial, integrant elements d’origen
biològic (genètic, neurològic), ambientals (familiar, psicosocial,relacional...) i psicològic
(cognitiu, emocional...).Tots aquests factors tenen un pes no tan sols en la presentació
de la malaltia, sinó també en el seu desenvolupament evolutiu, tractament, pronòstic i
possibilitat de rehabilitació.
La importància dels factors socials i ambientals (historia de l’individu, relacions amb el
grup familiar i el medi cultural, reacció davant les diferents situacions...) ha modificat
notablement les estratègies per a afrontar els tractaments dels pacients.
9
Prevenció de les malalties mentals
Sabem que una part important dels problemes de salut que pateix la societat actual és
imputable a la forma de vida de les persones. Diverses malalties cròniques, malalties
cardiovasculars, les malalties de transmissió sexual, tenen una relació directa amb els
hàbits com l’alimentació, el tabaquisme, l’alcoholisme i altres tipus de drogoaddicció,
la falta d’activitat física, la falta d’habilitats personals per a afrontar situacions vitals
conflictives o de pressió social, etc.
“La promoció de la Salut Mental” es desenvolupa mitjançant diverses estratègies.
Aquestes estratègies poden ser classificades en tres nivells:
A nivell individual.
A nivell comunitari.
A nivell oficial.
Àmbits de treball de la prevenció: Factors relacionats amb l’adquisició d’hàbits
saludables.
Desestigmatització de les persones amb trastorns mentals.
10
CONTACTE
Margarita Camps Moranta. Adjunta de Cures a la Direcció d’Infermeria. GESMA
Tel: 971 212 074
Fax: 971 212 088
E-mail: [email protected]
ANNEXES
1. Descripció unitats recinte residencial.
Unitat de Subaguts
Unitat de Mitja Estada “ Galatzò”
Unitat de Mitja Estada “Lluerna”
Unitat de Llarga Estada
Unitat Psicogeriatric “ Pare Catany”
Unitat Ittes
2. Descripció dels recursos comunitaris
UCR. Unitat Comunitària de Rehabilitació
USM. Unitat de Salut Mental.
SARC. Pisos tutelats i Supervisats.
3. Qüestionari satisfacció per als alumnes
4. Qüestionari avaluació per al centre docent
11
Annex 1: Descripció unitats recinte residencial.
12
Annex 2: Qüestionari satisfacció per als alumnes.
VISITA AL RECINTE RESIDENCIAL DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL.
QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE LA QUALITAT
CENTRE..........................................................................................................................................
DATA......................................................................................
DENOMINACIÓ DE L’ACCIÓ: “EL NOSTRE CERVELL ES POT POSAR MALALT”.
VISITA ESCOLAR AL RECINTE RESIDENCIAL DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL. GESMA
DATA:
A. MOTIVACIÓ cap a la visita
Assenyala la raó principal per realitzar la visita: Ampliar els meus coneixements sobre els trastorns mentals i els malalts mentals Per interès del meu centre educatiu Pel meu desenvolupament personal Per un altre motiu. Especificar ____________________________________________ B. VALORACIÓ de la visita Assenyala el grau d’acord amb les següents afirmacions en una escala de 1 a 6, essent 1= Mínim acord i 6= Màxim acord
CONTINGUTS DE LA PRESENTACIÓ 1 2 3 4 5 6
Els temes seleccionats per a la xerrada han estat adequats
Els continguts de la presentació responen a les meves expectatives
Els continguts em permetran veure al malalt mental des d’un punt de vista més real
FORMADORS 1 2 3 4 5 6
Exposen amb claredat els conceptes
Dominen el tema a tractar
Resolen eficaçment els dubtes exposats
Han mantingut l’interès del grup
Han fomentat la participació
MITJANS TÈCNICS I INSTAL·LACIONS 1 2 3 4 5 6
Els mitjans tècnics han funcionat correctament durant la presentació.
L’aula i les instal·lacions han estat adequades
13
ORGANITZACIÓ DE LA VISITA
1 2 3 4 5 6
La duració de la visita és adequada
Valoració general de la visita
1 2 3 4 5 6
La visita complit les meves expectatives
La visita ha ampliat els meus coneixements sobre el malalt mental
La valoració general de la visita és bona
La meva visió sobre els trastorn mentals i el malalt mental ha canviat
Aspectes més positius de la visita: Aspectes més negatius de la visita:
14
VISITA AL RECINTE RESIDENCIAL DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL.
QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ DE LA QUALITAT
Annex 3: Qüestionari avaluació per als centres docents.
CENTRE……………………………………………………………………………………………………
1. Pensa que la organització de la visita per part de GESMA ha estat:
Gens adequada 1 2 3 4 5 6 Totalment adequada
2. Considera últil aquest tipus d’accions formatives, per a millorar la visió dels alumnes sobre els trastorns mentals?
Gens útil 1 2 3 4 5 6 Totalment útil
3. El procés d’acollida als alumnes ha sigut:
Gens adequat 1 2 3 4 5 6 Totalment adequat
4. En general, la valoració del alumnes respecte de la visita ha sigut:
Totalment negativa 1 2 3 4 5 6 Totalment positiva
5. En general, la valoració dels docents respecte de la visita ha sigut:
Totalment negativa 1 2 3 4 5 6 Totalment positiva
6. Els docents han fomentat la participació:
Gens 1 2 3 4 5 6 Molt
7. Els temes seleccionats per a les xerrades han estat:
Gens adequats 1 2 3 4 5 6 Totalment adequats
8. L’itinerari seguit durant la visita ha estat:
Gens adequat 1 2 3 4 5 6 Totalment adequat
Aspectes més positius
de la visita:
Aspectes més negatius
de la visita:
Data:
Signatura (opcional)
tel: 971.212.074 fax: 971.212.088
Pla Estratègic “BEN ATÈS” de Gesma (2008 – 2011)
Annex 4: Full de sol·licitud de participació en el programa de
visites escolars a l’Àrea de Salut Mental de GESMA
Centre d’ensenyament ...................................................................................................
Domicili social .................................................................................................................
........................................................................................................................................
Codi postal ............................ Email ................................................................................
Telèfon .............................................. Pàgina web ..........................................................
FAX ....................................................
Persona de contacte ......................... .............................................................................
Càrrec ................................................ Email ....................................................................
Nombre d’alumnes que participaran en la visita ..........................................................
Data programada per a la visita .....................................................................................
NOTES:
- Recordau que el centre ofereix una disponibilitat de 50 alumnes, que es repartiran en
dos grups de 25, per la qual cosa és necessari un tutor/a del centre per a cada grup.
- Es prega puntualitat en l’hora d’arribada al recinte, les 09:30h.
- Es prega comuniquin la sol·licitud amb una antelació mínima de dues setmanes.
- Enviau aquesta petició preferentment per e-mail
....................................a..........de....................de..............
El representant del centre d’ensenyament,
16
BIBLIOGRAFIA
1. Jané-Llopis E, Sjoerd van Alst and Dr. Peter Anderson. Promoción de la salud
mental y prevención de los trastornos mentales: una visión general de Europa.
Extracte de Mental health promotion and mental disorder prevention across
European Member States: a collection of country stories. Disponible a
http://www.gencat.cat/salut/imhpa/Du32/pdf/coun_stories_cap1.pdf y
http://ec.europa.eu/health/ph_projects/2004/action1/docs/action1_2004_a02
_30_en.pdf
2. Organització Mundial de la Salut, 2004. Prevención de los trastornos Mentales.
Intervenciones efectivas y opciones de políticas. ISBN 92 4 159215 X.
3. Gobierno de Navarra. 2006. Manual de Educación para la Salud. I.S.B.N. 84-
235-2920-7 978-84-235-29209
4. Hidalgo MI et al. Atención a la adolescencia. FMC. Form Med Contin Aten
Prim. 2006;13:12-5.
5. Balanza P. La adolescencia: una visión desde la Salud Mental. SEMERGEN
2003;29(4):173-4
6. Hernán M et al. La salud de los jóvenes. Gac Sanit 2004;18(Supl 1):47-55
7. Rubio FJ. El consumo de drogas como un desencadenante más en el origen de
la enfermedad mental. Nómadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales y Jurídicas
/ 13 (2006.1). Publicació electrònica de la Universitat Complutense. ISSN1578-
6730
8. Uriarte JJ. Violencia, Enfermedad Mental y Estigma. Disponible a
http://www.psiquiatrialegal.org/ArchivoArticulos.html ISSN 1699-5554
9. Desviat M, Moreno A. Aspectos éticos de la competencia del paciente con
trastorno mental grave. FMC. 2006;13(5):263-7
