Sobre el treball cooperatiu

Tercera jornada webquest març 2010

Ramon Grau

Per què treballar cooperativament?

perquè millora l’aprenentatge ….

perquè incideix sobre múltiples competències ….

perquè s’aprenen continguts que es difícil aprendre si no es treballa cooperativament.

Valorar la feina feta i suggerir accions de millora tant referits a un mateix com als altres.

Exposar les opinions personals i defensar-les amb els arguments adequats

Entendre i acceptar altres punts de vista en cas de ser millors que el propi

Identificar un problema i analitzar diverses components

Buscar, amb altres, alternatives a la solució d’un problema

Discutir sobre la planificació d’una recerca o d’un seguit d’accions per aconseguir una finalitat, organitzar la feina

Cooperar en la realització dels treballs i ajudar als altres quan tenen dubtes

Fer el paper o la feina que el grup assigni

Valorar els recursos disponibles i seleccionar-ne els més adients

Explicar el significat d’un determinat concepte o coneixement (mirant d’assegurar que els companys i companyes ho entenguin),

Comunicar els resultats i conclusions de la feina personal,

Escoltar els altres i no imposar les pròpies opinions

Col·laborar en que hi hagi bon ambient de treball

Posar-se d’acord sobre un problema, un procediment, una resposta….

Habilitats necessàries per treballar cooperativament

Competència comunicativa

Competència d’aprendre a aprendre

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència social i ciutadana

CooperarPrendre part en una obra amb altres.

Treball CooperatiuExecució d’una tasca per part d’un grup de persones que actuen de forma coordinada.

Aprenentatge CooperatiuAquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú.

Imatges de Promising practices, Judi Harris

Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú.

treball coordinat dels estudiantspetits grupsobjectiu comú

aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna

Interdependència positiva

Responsabilitat individual

Interacció cara a cara

Exercici de destreses socials


Revisió del funcionament

l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip





execució de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball





diàleg obert entre els membres d’un equip, és dóna en qualsevol moment en què un integrant del grup requereix l’ajuda d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha après a la resta de companys







desenvolupament de les intel·ligències intra i interpersonal, que ens faciliten la interacció amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona com pel seu entorn social (novament els altres)







l’oportunitat de reflexionar, conversar i decidir sobre diferents aspectes de la tasca realitzada, tant individuals com col•lectius

Treball CooperatiuInterdependència positiva





Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa?

Com s’ensenya a treballar cooperativament?

Estructures cooperativessistema d’organització de les feines de l’alumnat dirigida a garantir la interacció entre els integrants d'un equip de treball

Senzilles Complexes

curta durada

organització molt simple

fàcils d’aprendre

incideixen sobre una o moltpoques habilitats

una o més sessions de classe

associades a ABP, TPP …

mobilitzen un conjunt ampli d’habilitats

Com s’ensenya a treballar cooperativament?

Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa?

Estructures cooperatives senzilles

Lectura compartida.

Un integrant llegeix el primer paràgraf, El següent component haurà d’explicar o fer un resum del que s’ha llegit. El tercer haurà d’avaluar la correcció del que ha dit el segon.

En acabar salten els papers i s’inicia un nou cicle amb el segon paràgraf.


recollit per Pere Pujolàs


Lectura compartida.

Llapis al centre (o Fora bolis!).

Un full amb tantes preguntes com integrants del grup S’assigna una qüestió a cada estudiant.

El primer llegeix la qüestió assignada i entre tots elaboren la resposta. Cal que tots els components del grup entenguin la resposta i la sàpiguen explicar.

Mentre ha durat aquest procés ningú pot escriure, només parlar i escoltar.Quan tothom té clar el que cal fer i contestar en aquella pregunta, cadascú agafa el seu llapis i contesta la qüestió.




Lectura compartida.


Resposta comuna.

Una feina amb més d’una tasca al grup de treball. Es llegeix l’enunciat de la primera tasca i quan tothom entén què es demana cadascú intenta resoldre-la individualment. No es pot interaccionar amb els companys.

Després s’explica un a un com s’ha resolt i el seu resultat o conclusió. Finalment decideixen en comú la resposta a la tasca, i l’escriuen al seu quadern o dossier a continuació de la resposta que havien elaborat individualment. Llavors repeteixen el mateix procés amb la resta de tasques



Lectura compartida.


Resposta comuna.

El número.

S’assigna un número a cada alumne de la classe.Una tasca a tota la classe (una lectura més activitat de reforç, un qüestionari, un problema, ...). L’alumnat resol la tasca en equip, assegurant-se que tots els integrants del grup aprenen a fer-la sols.

Se sorteja un número entre els que s’han assignat. Aquell alumne que li toca ha de sortir i explicar a tota la classe la tasca realitzada. El professor pot assignar a tot el grup la nota que decideixi posar a alumne que ha fet l’explicació.




Lectura compartida.


Resposta comuna.

El número.


Aplica!

Tots els alumnes d’un grup comparteixen una informació relacionada amb una classificació, una diferenciació de conceptes o en l’evidència de diverses categories. S’asseguren que entenen el significat.

Tot seguit el professor reparteix a cada membre del grup un exemple, s’ha d’identificar la categoria o grup que il·lustra l’exemple i explicar-ne la causa.

Camí d’Estructures cooperatives complexes

Transició cap a estructures cooperatives complexes

Increment de la complexitat de les tasques (en relació a les habilitats que cal mobilitzar)

Durada superior del treball individual

Major grau de responsabilitat individual

1. Cada persona del grup

rep 2 documents:

a. Anorèxia

(document 1) i

testimoni

(document 4)

b. Anorèxia

(document 2) i

testimoni

(document 4)

c. Anorèxia

(document 3) i

testimoni

(document 4)

Cada persona del grup rep 2 documents:Anorèxia (document 1) i testimoni (document 4)Anorèxia (document 2) i testimoni (document 4)Anorèxia (document 3) i testimoni (document 4)

Equips de 3 persones

Lectura el document comú, el testimoni, per tal d’introduir-se en el cas i també per compartir una primera aproximació a la problemàtica. Segueixen la tècnica de la lectura compartida i parlen lliurement sobre la situació

Lectura individual del segon document. Es demana que:· identifiquin les idees principals del document assignat,· localitzin en el document comú que han treballat – testimoni- les idees principals derivades de l’apartat anterior que hi són presents,· elaborin un breu informe que lligui les idees principals i les experiències relatades en el testimoni.

Presentació als altres dos companys/es de les conclusions de la feina. Mentre un explica, al voltant de cinc minuts, els altres omplen la mateixa graella que el company ha fet servir en la feina individual

(Pòster + debat + saber més)

ANORÈXIA


(...) Quan tenia 15 anys, una companya de classe també volia ser model i vaig trobar en ella la meva confident perfecta. Jo menjava al menjador de l’escola, però ella anava a casa a dinar. Quan tornava sempre em preguntava:- Què has menjat avui?- Avui he menjat un pastís de xocolata amb una mica de nata –li vaig dir un dia ingènuament. - Estàs boja!!! Et posaràs com una vaca. A partir d’ara prohibits els dolços. I em diràs tot el que menges –em va contestar autoritària (...) Quan em vaig començar a aprimar, cada quilo era una victòria. Em sentia millor i millor i millor ..., fins que em vaig obsessionar brutalment. Em mirava contínuament al mirall i em pesava varis cops al dia. Em veia més atractiva quan més prima estava, així que cada cop reduïa més la dieta (evitava esmorzar, una fruita per dinar, deixava mig sopar). Com que dinava a l’escola m’inventava formes d’enganyar als monitors del menjador. Només tenia 15 anys i començava a caure en un pou negre, però jo no m’adonava.

(...) El que més m’agradava d’aquelles noies que jo veia a la televisió era l’encant del món en que es movien. Jo m’imaginava entre elles, elegància, luxe, alegria. Sovint em quedava enganxada a la pantalla de la “tele” per on veia desfilar models espectaculars. Sentia una mena de calfred que em travessava l’esquena i recordo que li vaig dir a la meva mare:- Mama, algun dia jo desfilaré com elles!

ANORÈXIA

Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa): Trastorn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%.La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments. Una nova epidèmia entre les adolescentsL’anorèxia i la bulímia constitueixen la tercera malaltia més freqüent entre les adolescents del nostre país. Hores d’ara aproximadament una de cada 100 adolescents d’entre 14 i 18 anys, ha entrat en el món fosc de l’anorèxia i més d’un 2% desenvolupa bulímia. I no afecta només al sexe femení (l’anorèxia afecta 15 vegades més a les dones que als homes), també entre els nois comença incrementar-se la incidència d’aquesta malaltia.Sembla que disposem d’algunes respostes al perquè d’aquestes dades tan esfereïdores, quines són les raons que condueixen a una persona per un camí de difícil retorn. Canvis socials: la cultura del cos esvelt.L’anorèxia i la bulímia són patologies modernes que han sabut aprofitar-se de les tendències socials en els països desenvolupats. En els darrers vint anys estar prim, estat associat a una “bona imatge” s’ha convertit en la targeta de visita d’home i dones que desitgen triomfar. Els missatges publicitaris que (…)

ANORÈXIA

Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa): Trastorn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments Víctimes d’una malaltia greuPerfil de les víctimes.Sexe: femení. Edat: 14 a 18 anys l’època de major risc, tot i que els estudis situen el perill de presentar-se trastorns alimentaris entre els 12 i els 25 anys. Classe social: mitja-alta. Aquests han estat tradicionalment tres dels trets més comuns entre les noies anorèxiques. Avui, els trastorns en l’alimentació han saltat les barreres socials i, fins i tot, les fronteres de l’adolescència; afecten persones de tota classe social i comencen a presentar-se casos de persones que pateixen anorèxia a una edat que va més enllà del trenta anys. Hi ha dades que permeten d’entendre la dimensió de la malaltia: 30 dones britàniques de més de 60 anys han estat diagnosticades com anorèxiques.

El risc de contagi. L’anorèxia no és una malaltia infecciosa, però es pot contagiar. (…)

ANORÈXIA

Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa): Trastorn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments Conseqüències físiques i mèdiques d’un desastreUna malaltia devastadoraL'anorèxia afecta a la majoria dels sistemes de l'organisme, per tant presenta símptomes molt variats:

- pèrdua del 25% de la massa corporal juntament amb la pèrdua de la major part del teixit adipós;- atròfia muscular;- menor duresa dental i òssia (osteoporosi);- absència de menstruació per afectació del sistema endocrí- afectació del sistema cardiovascular: bradicàrdia (cor petit), hipotensió;- augment de la susceptibilitat a infeccions degut una depressió del sistema immune;- pèrdua de cabell per afectació del sistema endocrí;- afectació del sistema nerviós causant apatia, irritabilitat, però majoritàriament depressió.

Un tractament força complicatEl tractament de l'anorèxia nerviosa es basa en una combinació de diferents teràpies:(…)

ANORÈXIA

1 Després d’alguns esforços em costava respirar, ho feia ràpidament i amb respiracions poc profundes. A més a més sovint em venia tos. Alguns cops semblava que m’ofegués. Per exemple els dies freds de l'hivern tenia una respiració bleixant. Els meus pares es van preocupar i em van portar al metge. El doctor em va examinar. Va trobar que tenia asma.

2 El fred i l’exercici eren els desencadenants, però també podia ser que tingués al·lèrgia a la pols, al pol·len, al pèl dels animals... M’havien de fer unes proves.

L’asma fa que els meus bronquis es facin molt estrets. Tan estrets que gairebé no passa l’aire! He de fer servir l'inhalador de forma regular. Segueixo les instruccions al peu de la lletra. Inspiro ben fort la medicina i després aguanto un instant la respiració. És molt difícil viure evitant els factors que desencadenen l’asma. Es veu que n’hi ha per tot arreu!

3 Si faig servir l'inhalador que dilata els meus bronquis regularment i tal com em va indicar el metge, l’asma està controlada. Aquest any m’han escollit per l’equip de bàsquet de l’escola. L'esport ajuda a enfortir els meus pulmons. Entreno i jugo com la millor. Sempre porto un inhalador a la bossa d’esport, tot i que encara no he hagut de fer-lo servir mai. Crec que la meva entrenadora ha oblidat que tinc asma. Potser és perquè jo mateixa em controlo i tampoc me'n recordo.


ASMA

A partir del mapa conceptual que heu elaborat entre tots els membres del grup, intenteu definir què teniu clar en relació a l’asma i què no està tan clar. Les preguntes següents us poden ajudar .

1. Què és l’asma? Què els passa les persones afectades d’asma? Quina és la causa?

2. Com es diagnostica l’asma? Quin és el tractament?

3. És convenient l’esport per aquestes persones? Per què

4. Què té a veure en tot això l’aparell respiratori? Per què costa respirar?

Repartiu-vos la recerca d’informació entre els integrants del grup (3 blocs d’informació).Podeu cercar les respostes en el següents webs.

TASCA + PROCÉS

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_asma.htmlhttp://www.tuotromedico.com/temas/asma.htm http://www.mgc.es/ca/ps/ps_especialitat?esp=esp4#subesp14http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizador-1/es/pode/presentacion/visualizadorSinSecuencia/visualizar-datos.jsphttp://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm


ASMA

- de cada bloc de preguntes s’ha de fer un mapa conceptual, que integri la informació que respon a les qüestions,

- presentar el mapa al grup i respondre als aclariments que puguin fer els/les vostres companys/es. Elaborar un document col·lectiu de síntesi que respongui a totes les qüestions i que permeti explicar amb claredat la situació que viu la Carme, - finalment :· elaborar un multimèdia explicatiu del tema,· per a cadascun dels blocs cal elaborar dues pàgines,· s’ha d’incloure explicacions, gràfics i imatges il·lustratives,· es podrà incloure informació complementària que millori la composició final.

Què heu de fer?

Què has de fer?

Què necessites? Per què?

On ho pots trobar?

Com ho has de fer?

Què s’espera de tu?


TASCA + PROCÉSASMA

Estructures cooperatives complexes

Major grau d’organitzacióIntegració de més habilitatsDurada superiorPossibilitat de combinar-les amb enfocaments globalitzadors


Problemes, projectes, casos, debats

• amb continguts en situacions contextualitzades, en entorns quotidians, en la vida real

• en tasques orientades a treballar un problema, entendre i participar en una polèmica, prestar un servei, tasques que exigeixen la reflexió i promouen l’ l’acció,

• en activitats que mobilitzin de forma integrada coneixements, habilitats, actituds, motivacions

tasques autèntiques

Terratrèmol a Haití

El 12 de gener del 2010 …

Què és un terratrèmol? On n’hi ha?

Efectes destructors. Mesures

Per què hi ha terratrèmols?

Delimitar què cal buscar i on fer-ho.Destriar la informació rellevant de la que no ho és.Preparar la forma en què es presentarà la informació.Explicar als companys el que s’ha après.Respondre a preguntes i aclariments

(a partir d’un testimoni)

TÈCNICA COOPERATIVAFEINA DELS DIFERENTS

GRUPSFEINA DE CADA COMPONENT

Equips clàssics La mateixa tots els grups Diferent cada component(individual)

Grups d’experts La mateixa tots els grups Diferent cada component(grup d’experts)

Equips d’investigació Diferent cada grup Investigació lliure de cada component (diferent o similar) (individual)

sempre amb possibilitat de suport dins l’equip

1.

El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder assignar responsabilitats individuals.

No és indispensable que les parts siguin equivalents. Tampoc ho és que tots els grups facin la mateixa feina.


A.

Observació amb lupa de textures de roques magmàtiques.

Dibuixos de les estructures observades

Interpretació de les observacions amb ajut d’una guia.

B.

Visionat d’un fragment de vídeo sobre els processos de consolidació magmàtica.

Aplicació dels conceptes introduïts en diferents situacions problema.

C.

Lectura d’un text sobre la classificació de les roques magmàtiques.

Elaboració d’un mapa conceptual a partir de la lectura.

Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.


A.

Lectura sobre els diversos tipus de malalties i la seva relació amb els estils de vida.

Petita recerca entre els companys de l’aula de les malalties més freqüents. Tractament de dades i elaboració de gràfics.

Petita recerca sobre determinades conductes que caracteritzen alguns estils de vida

B.

Petita recerca a internet.

Estudi de dues malalties seleccionades pel grup a partir d’una llista. En què consisteix la malaltia, els seus símptomes, les seves causes, la població de risc i la relació amb l’estil de vida i el tractament si n’existeix algun.

Elaboració d’un multimèdia per comunicar els resultats.

C.

Activitat pràctica a partir d’una col·lecció de capsetes de medicaments amb els seus respectius prospectes.

Elaboració d’una taula de tres columnes (tipus de fàrmac, acció terapèutica, exemple de principi actiu i medicament) on es classifiquen els fàrmacs segons la seva acció sobre l’organisme.

Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.


2.

Es poden fer propostes als equips de treball

· sobre el contingut,

· sobre el repartiment de tasques,

· sobre les accions a realitzar,

· sobre els recursos a utilitzar,

· sobre la forma de treballar,

· sobre el producte final que s’espera de la feina individual i col·lectiva).

El grau de concreció de les propostes dependrà del grau d’autonomia en què treballa l’alumnat.


Problema o elecció tema

d’estudi

Determinació de la informació necessària

Localització recursos

Determinació accionsOrganització feines

Realització accions

professorat professorat professorat professorat alumnat

professorat professorat professorat alumnat alumnat

professorat professorat alumnat alumnat alumnat

professorat alumnat alumnat alumnat alumnat

alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat

alumnat professorat professorat alumnat alumnat

(…)

El professorat intervé delimitant els recursos, la informació necessària, i les accions que cal efectuar. També controla el temps i la progressió de la feina

Autonomia limitada

Màxima autonomia


L’alumnat determina l’organització del procés, decideix quina informació necessita i els recursos que utilitzarà. També decideix sobre temps i el control del ritme de la feina.

El professorat negocia algunes de les atribucions amb l’alumnat per tal que els nois i noies adquireixin responsabilitats i compromisos.


4.

Sempre caldrà comptar amb espais de discussió sobre la feina individual.

En aquests espais cal que cada persona expliqui allò que ha après a la resta de companys, presenti les feines i les conclusions, sigui objecte de preguntes i hagi de reformular, si és el cas, les seves explicacions

5.

Val la pena programar una activitat final en la que cada grup hagi de presentar la feina feta.

Estimula la interdependència positiva el fet que es designi qui presentarà la feina en el darrer moment.

3.

No es pot oblidar l’elaboració d’una pauta/guió de la feina que s’ha de fer (subministrada pel professorat/elaborada per l’alumnat).

Accions més criteris de realització.

6.

També afavoreix la interdependència positiva el fet de valorar les feines del grup (dossiers, murals, altra mena de presentacions, ...) en el moment de la qualificació, així com tenir en compte les autoavaluacions o avaluacions mútues.

7.

És indispensable disposar de moments de reflexió sobre el grau d’aprenentage dels continguts així com del funcionament del grup, tant des de la perspectiva global com des de la individual.

Sobre el treball cooperatiu

Education

Transcript of Sobre el treball cooperatiu