1. SOBRE LAPRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES I EL TREBALL COOPERATIU Desembre 2008 Ramon Grau

2. Competncies transversals : que travessen les diferents ocupacions. Competncies bsiques i generals : prpies dels ciutadans, comuns a totes les ocupacions i necessries per a la incorporaci eficient al mn laboral.Competncies tcnico-professionals :especfiques o prpies de cadascun dels mbits professionals. Competncies 3. Competncies transversals Competncies tcnico-professionals Competncies bsiques i generals Competncies 4. Competnciesbsiques i generals Competnciestcnico-professionals Competncies transversals ACTIVITATS 5. Competnciesbsiques i generals Competnciestcnico-professionals Competncies transversals ACTIVITATS 6. Treball en equip Identificaci i resoluci de problemes Capacitat de comunicaci Capacitat per ensenyar Capacitat dorganitzaci i planificaci Autoaprenentatge Responsabilitat Competncies (Competncies comunicatives, daprendre a aprendre, dautonomia i iniciativa personal, tractament de la informaci ...) 7. En quines rees o crdits es treballa lacapacitat dorganitzaci i planificaci ? A travs de quines activitats sensenyalalumnat a exercitar lacomunicaci oral i escrita ? Quan incidim sobre lacapacitat danlisi i sntesi , aix comlaprenentatge autnom ? Qu significa i com es promou eltreball en equip ? Competncies 8. Concepcions sobre laprenentatge Concepcions sobre leducaci Concepcions sobre les matries que impartim Experincia en la prctica docent Model didctic 9. continguts estratgies densenyament estratgies daprenentatge avaluaci gestide laula enfocament formal enfocament aplicat metodologies expositives metodologies interactives retenir informaci coneixement estratgic usar el coneixement avaluaci psicomtrica avaluaciformadora gesti autnoma gesti centralitzada MODEL DIDCTIC Model didctic 10. continguts estratgies densenyament estratgies daprenentatge avaluaci gesti de laula enfocament formal enfocament aplicat metodologies expositives metodologies interactives retenir informaci coneixement estratgic usar el coneixement avaluaci psicomtrica avaluaciformadora gesti centralitzada MODEL DIDCTIC gesti autnoma Model didctic 11. Metodologies expositives Metodologies interactives Centrats en lactivitat del professorat, es basen en la transmissi del coneixement. El professorat ha de proporcionar una informaci directa, estructurada i organitzada que facilita la incorporaci de conceptes. Explicacions, lectures, interaccions verbals (tampoc massa), exercicis, prctiques, treballs individuals escrits. Centrats en la feina individual, la interacci entre alumnes en el grup de treball i amb el professoratmfasi en el paper que exerceix la persona que aprn i lentorn social en que ho fa. Lalumnat aprn a travs de la interacci amb companys i companyes i amb el docent. No sexclouen les explicacions, lectures, interaccions verbals, els moments de feina personal ..., per es fonamenten en el treball en grup icooperatiu Model didctic ESTRATGIES DENSENYAMENT 12. Metodologies expositives Metodologies interactives Centrats en lactivitat del professorat, es basen en la transmissi del coneixement. El professorat ha de proporcionar una informaci directa, estructurada i organitzada que facilita la incorporaci de conceptes. Explicacions, lectures, interaccions verbals (tampoc massa), exercicis, prctiques, treballs individuals escrits. Centrats en la feina individual, la interacci entre alumnes en el grup de treball i amb el professoratmfasi en el paper que exerceix la persona que aprn i lentorn social en que ho fa. Lalumnat aprn a travs de la interacci amb companys i companyes i amb el docent. No sexclouen les explicacions, lectures, interaccions verbals, els moments de feina personal ..., per es fonamenten en el treball en grup icooperatiu Model didctic ESTRATGIES DENSENYAMENT 13. Els mtodes interactius es basenenla cooperaci . Lobjectiu consisteix enresoldre un problema ,fer una investigaci, desenvolupar un projecte,formular una opini fonamentada sobre un cas . Es fonamenten enlactivitat de lalumne : analitza la situaci, sorganitza, decideix sobre les accions i recursos, busca informaci, treballa en equip, pren decisions. El professorat guia i facilita el procs, proposa les situacions didctiques, prepara o preveu els materials, i orienta el treball dels grups. Gesti social de laula:gesti flexibledel temps, dels espais dels materials i recursos. Nou protagonisme de lalumnat. ELS MTODES INTERACTIUS Model didctic ESTRATGIES DENSENYAMENT 14. (context acadmic/escolar) Aprenentatge formal 1. Presentaci dobjectius 2. Activitats daprenentatge Explicacions Lectures Exercicis, TPs 3.Resoluci de problemes (comprensi i s del coneixement, aplicaci) Aprenentatge informal 1. Problemes, interessos, necessitats 2. Usar la informaci Seleccionar informaci pertinent Localitzar informaci Planificar accions Determinar els recursos Pensar en formes de resoldre o trobar el que es cerca Clarificar el que ens fa falta Concretar una pregunta (autonomia, pensament crtic, coneixement estratgic) 3. Respostes, explicacions (al marge del centre educatiu) ABP(Aprenentatge basat en problemes) ESTRATGIES DENSENYAMENT 15. Aprenentatge basat en problemes 1.Plantejament del problema 2. Concreci del problema i anlisi de coneixements, formulaci denecessitats(recursos, localitzaci) iaccionsnecessaris per resoldre el problema. 3.Organitzaci del procs. Planificaci de les fases, seqenciaci de les accions 4.Desenvolupament del procs per trobar respostes o explicacions i la seva reconducci davant dimprevistos 5.Elaboraci de conclusions, avaluaci i anlisi crtica dels resultats obtinguts i del procs seguit ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) Aprenentatge informal 1. Problemes, interessos, necessitats 2. Usar la informaci Seleccionar informaci pertinent Localitzar informaci Planificar accions Determinar els recursos Pensar en formes de resoldre o trobar el que es cerca Clarificar el que ens fa falta Concretar una pregunta (autonomia, pensament crtic, coneixement estratgic) 3. Respostes, explicacions (al marge del centre educatiu) 16. Normalment el problema es presenta a partir dun escenari on es mostra una situaci a partir duna lectura ,podria fer-se a partir duna explicaci o fer servir qualsevol altre document audiovisual. Primera Fase: Presentaci del problema . El problema shauria de centrar en situacions realso versemblants amb una certa rellevncia personal. El problema ha de respondre a objectius propis de la matria (rellevncia social o cultural) i ha dadaptar-se a les competncies que presenta lalumnat que hi treballar ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) 17. En aquesta fase, de forma individual en primer lloc, i en el marc del grup de treball posteriorment, shaur destablir quins sn els coneixements que t lalumnat en relaci al problema, i quins sn els aspectes que es desconeixen , s a dir, quines sn les preguntes clau que caldr resoldre. Segona Fase : Delimitaci del problema. Cada grup de treball ha de ser capa dexplicitar amb precisi la naturalesa del problema i el context en qu apareix. ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) 18. Tercera Fase : Planificaci. . Cada grup de treball haur delaborar unallista de tasquesa realitzar i segons lorganitzaci que el professorat hagi donat a activitat, shauran derepartir les feinesentre els integrants del grup.

En aquesta fase, sha de planificar el procs:

decidir quinesaccionsshan de fer,

pensar quinsrecursoscal utilitzar per poder trobar la soluci al problema.

ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) 19. Quan farem recerca? Quan estimulem la creativitat? Model didctic ESTRATGIES DENSENYAMENT alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat professorat alumnat alumnat alumnat professorat professorat alumnat alumnat professorat professorat professorat alumnat professorat professorat professorat professorat realitzaci accions determinaci accions organitzaci feines localitzaci recursos determinaci de la informaci necessria problema 20. Abans de distribuir els treballs individuals i diniciar-los, conv fer una lectura o reps de cadascuna de les tasques idiscutir sobre les accions que cal dur a terme i sobre el resultat que sespera . Quarta Fase : Treball individual. Un cop planificat el procs shaur dexecutar.Cada integrant del grup ha de dur a terme la feina encarregada (derivada de les instruccions del professor - autonomia limitada - o del repartiment de tasques acordat pels membres del grup - major autonomia -). No sexclou ni la collaboraci, ni lajuda.

qu sespera de tu?,

qu necessites?, perqu?,

on ho pots trobar?,

qu has de fer?, com ho has de fer ?

ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) 21. Cinquena Fase : Treball de grup. Cada alumne haur de presentar el resultat del seu treball a la resta del grup (collaboraci a laprenentatge i a la obtenci de respostes al problema)

Gran diversitat de tasques possibles a partir de les aportacions:

elaborar un dossier de textos de recopilaci,

respondre qestionaris de sntesi ,

fer mapes conceptuals integradors de les informacions aportades,

omplir taulesi fer resums .

Cada grup , en una fase final daplicaci, presenta en pblic el resultat de la seva feina. En tot cas, totes aquestes feines han de respondre o explicar el problema o situaci inicial . ESTRATGIES DENSENYAMENT ABP(Aprenentatge basat en problemes) 22. Gesti centralitzada (Ensenyament centrat en el professor) Gesti autnoma (Ensenyament centrat en lactivitat de lalumne) La major part de la feina se centra en activitats dirigides a tot el grup (explicacions, exemplificacions, ...) i en el treball individual (lectures, exercicis...) El treball en grup s espordic i acostuma a ser de curta durada, normalment per aplicar aprenentatges anteriors. Laprenentatge dun individu s independent del de la resta dalumnes, el dispositiu pedaggic sorienta cap a laprenentatge individual El treball sestructura en grups de 3 a 5 alumnes que sorganitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen. Es treballa en el context de grup( collaboratiu, cooperatiu). Les explicacions generals sn puntuals, la interacci amb el docent es fa en el marc del grup de treball Salterna el treball individual amb el collectiu. Sempre hi ha una fase de comunicaci on es promou la interacci i laprenentatge dels companys del grup La classe s fonamentalment magistral, se centra en lactivitat del professor que controla contingut, tasques, espai i temps. Aprenentatge basat en problemes, treball per projectes, estudi de casos, debats, que requereixen treball cooperatiu. En aquestes tasques els grups decideixen sobre els recursos, els espais, les accions, ... Model didctic GESTI DE LAULA 23. Gesti centralitzada (Ensenyament centrat en el professor) Gesti autnoma (Ensenyament centrat en lactivitat de lalumne) La major part de la feina se centra en activitats dirigides a tot el grup (explicacions, exemplificacions, ...) i en el treball individual (lectures, exercicis...) El treball en grup s espordic i acostuma a ser de curta durada, normalment per aplicar aprenentatges anteriors. Laprenentatge dun individu s independent del de la resta dalumnes, el dispositiu pedaggic sorienta cap a laprenentatge individual El treball sestructura en grups de 3 a 5 alumnes que sorganitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen. Es treballa en el context de grup( collaboratiu, cooperatiu). Les explicacions generals sn puntuals, la interacci amb el docent es fa en el marc del grup de treball Salterna el treball individual amb el collectiu. Sempre hi ha una fase de comunicaci on es promou la interacci i laprenentatge dels companys del grup La classe s fonamentalment magistral, se centra en lactivitat del professor que controla contingut, tasques, espai i temps. Aprenentatge basat en problemes, treball per projectes, estudi de casos, debats, que requereixen treball cooperatiu. En aquestes tasques els grups decideixen sobre els recursos, els espais, les accions, ... Model didctic GESTI DE LAULA 24. Treball individual 25. Treball en grup 26. Treball cooperatiu 27. Treball en grup Treball cooperatiu Treball individual 28. Interdependncia positivaInteracci cara a cara Responsabilitat individual Destreses socials Treball cooperatiu Treball cooperatiu GESTI DE LAULA QU CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU? 29. Susa el termeinterdependncia positivaper definir aquella situaci en qulaprenentatge dels diferents components del grupdepn de lesaccions que realitzi cadascun dels membres de lequip. Laresponsabilitat individuales refereix al desenvolupament deles feinesquecadascun dels integrantsdel gruphaur dafrontar personalment , com a encrrec de lequip de treball.Lainteracci cara a cara , eldileg obert entre els membres dun equip , s dna quan un integrant del gruprequereix lajuda daltres , i s obligada quan cadaestudiant presenta all que ha aprsa la resta de companys..Leshabilitats socialssn capacitats derivades de lesintelligncies intra i interpersonali que ens faciliten lainteracci amb els altresambresultats beneficiosostant per la prpia persona com pel seu entorn social (novament els altres).Treball cooperatiu GESTI DE LAULA QU CARACTERITZA EL TREBALL COOPERATIU? 30. Treball cooperatiu GESTI DE LAULA 31. CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU.

Eltemasha de poderdividir en parts , per tal de poder assignarresponsabilitats individuals .

1. Treball cooperatiu GESTI DE LAULA

Les partsno s indispensable que siguin equivalents . Tampoc ho s que tots els grups facin la mateixa feina.

Cal tenirun criteriper tal de constituir els grups (rendiment, motivaci, afinitat, ...), que han de resultar el msheterogenisque ens sigui possible.

Equips base/Diversificaci 32. Exemples destructures cooperatives Treball cooperatiu GESTI DE LAULA Diferent cada component (individual) Diferent cada grup Coop-Coop Investigaci lliure de cada component (diferent o similar)(individual) Diferent cada grup Equips dinvestigaci Diferent cada component (grup dexperts) La mateixa tots els grups Grups dexperts Diferent cada component (individual) La mateixa tots els grups Equips clssics Feina de cada component Feina dels diferents grups Estructura cooperativa 33. CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU. 2. Treball cooperatiu GESTI DE LAULA

Es poden ferpropostes al grup de treball(sobre el contingut, sobre el repartiment de tasques, sobre les accions a realitzar, sobre els recursos a utilitzar, sobre la forma de treballar, sobre el producte final que sespera de la feina individual i collectiva).

El grau de concreci de les propostes dependr delgrau dautonomia en qu treballa lalumnat . No es pot oblidar lelaboraci duna pauta/gui de la feina que sha de fer (subministrada pel professorat/elaborada per lalumnat).

34. E l professorat interv delimitant els recursos, la informaci necessria,i les accions que cal efectuar. Tamb controla el temps i la progressi de la feina Lalumnat determina lorganitzaci del procs, decideix quina informaci necessita i els recursos que utilitzar. Igualment interv en decisionsrelacionades amb temps i el control del ritme de la feina. El professorat negocia algunes de les atribucions amb lalumnat per tal que els nois i noies adquireixin responsabilitats i compromisos Autonomia limitada Mxima autonomia Treball cooperatiu GESTI DE LAULA 35. CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU. Treball cooperatiu GESTI DE LAULA

Sempre caldr comptar amb espais de discussi sobre la feina individual . En aquests espais cal que cada persona expliqui all que ha aprs a la resta de companys, sigui objecte de preguntes i hagi de reformular les seves explicacions.

Tots els companysdepenen uns dels altres per aprendre(interdependncia positiva, interacci cara a cara, habilitats socials).

3. 36.

Val la pena programar unaactivitat finalen la que cada grup, a travs del mtode que el professorat proposi, hagi de fer unapresentaci de la feina feta .

Tamb afavoreix la interdependncia positiva el fet devalorar les feines del grup(dossiers, murals, altra mena de presentacions, ...) en el moment de la qualificaci.

4.

Estimula lainterdependncia positivael fet que es designi qui presentar la feina en el darrer moment.

CONSIDERACIONS SOBRE EL TREBALL COOPERATIU. Treball cooperatiu GESTI DE LAULA